DIVENDRES, 3 DE MAR DEL 2017

el 3 de vuit 29

Redacci i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressi:
Vilafranca del Peneds
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la collaboraci de Delegaci El Vendrell: Difusi controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidncia
Publicitat
Alt i Baix Peneds:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

La primera vegueria Viatge destudis a Dinamarca Van o venen*

Lany 2008 sanunciava que la
vegueria de lEbre seria la pri-
mera a constituir-se a Catalu-
nya. De fet, el crrec de delegat
del Govern a les Terres de lEbre
es va crear lany 2001. Ladmi-
nistraci ho tenia clar i la nova
ordenaci territorial prometia
noves oportunitats. El 2010
vindria lacord per la creaci de
les set vegueries, de les quals el
Peneds quedaria excls. Han
hagut de passar set anys ms
un per vegueria per esmenar
aquest error. Malgrat que lapli-
caci efectiva de la nova estruc-
tura dels serveis de la Generali-
tat va quedar posteriorment
en suspens, ara la incorporaci
del Peneds ha estat anunciada
com la vuitena vegueria. Res
ms lluny de la realitat. A pri-
ori, tots els territoris parteixen
de zero, a lespera del desenvo-
lupament de la llei, per si hi
hagut unes comarques que han
fet ms mrits que cap altra per
tenir una vegueria han estat
les del Peneds. A diferncia de
tots els altres casos, aquesta ha
estat una reivindicaci que ha
anat de baix a dalt, per inicia-
tiva popular, grcies a limpuls
de la Plataforma per la Vegueria
Prpia.
Dins daquest moviment ha es-
tat important la creaci duna
conscincia de lmbit pene- fera com la vegueria virtual.
desenc a la xarxa que ha repre-
sentat la Penedesfera, la comu-
nitat de bloguers i interessats
en el web 2.0 de lAnoia, lAlt
Peneds, el Baix Peneds i el
Garraf. Sn ja ms de 1.300 blo-
guers i ms de 5.000 tuitaires o
piuladors, entre daltres eines
del social media, que tenen des
del 2008 un referent territo-
rial dins la societat de la infor-
maci i la comunicaci. De fet,
desprs de la primera reuni a
El Peneds
tamb
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
El Peneds
no mereix el
darrer lloc en
una hipottica
classificaci de
vegueries
Gelida va nomenar la Penedes-
Una experincia que he pogut
viure de primera m, la qual
sense lopini i el coneixement
continu aportat cada dia a inter-
net pels penedesencs no seria
possible. Aquesta singularitat
se suma a la consideraci que
el Peneds no mereix el darrer
lloc en una hipottica classifica-
ci de vegueries sin que, amb
tota propietat i per la rellevn-
cia del seu pronunciament, s la
primera vegueria.
La setmana passada, una dele-
gaci duna vintena dalcaldes i
regidors de diferents municipis
catalans vam realitzar un viat-
ge destudis a Dinamarca sota el
paraigua i organitzaci de lAs-
sociaci Catalana de Municipis
i Comarques, lACM, amb la fi-
nalitat de conixer el procs de
reforma territorial que aquest
pas escandinau va implemen-
tar el 2007, aix com tamb per
aprendre del seu estat del ben-
estar, un dels millors del mn,
amb serveis daltssima qualitat.
El 2007 Dinamarca va optar per
reduir el nombre de municipis
de 271 a 98 promovent agrupa-
cions i fusions per assegurar que
les noves entitats superessin
totes, com a mnim, els 20.000
habitants. Daquesta manera,
els nostres homlegs danesos
ens explicaven que amb la con-
centraci els municipis aconse-
guien crear economies descala
per fer que tots els serveis que
oferien fossin ms sostenibles
i eficients. I s que en el model
dans els ajuntaments contro-
len ms dun ter de la despesa
pblica (els ajuntaments cata-
lans no arriben al 10%) i aix
els converteix en ens podero-
sssims a lhora dimplementar
els serveis a les persones on, a
diferncia del cas catal (aqu de
tot aix se nencarrega la Gene-
ralitat), a Dinamarca ho fan els
ajuntaments.
Durant la nostra estada vam
aprofitar per reunir-nos amb
diferents representants poltics
del Parlament, dajuntaments i
dassociacions de municipis,
tots ells dun espectre ampli de
partits, des de lextrema esquer-
ra als liberals. Tots van expli-
car-nos pros i contres de la refor-
ma de 2007, per, sobretot, ens
van explicar com funciona el
Tot el peix ja est venut. Ens
Les coses pel entestem, encara, a voler con-
vncer els qui no volen ser
seu nom convenuts. A hores dara, qui
s susceptible de canviar la
seva posici davant la inde-
pendncia daquest pas per
mor de nous arguments, ja els
ha sentit tots i difcilment nhi
aportarem de nous. Hi gua-
nyarem ms concentrant-nos
a generar confiana, a fer en-
tendre que no hi ha marxa en-
Pol Pags rere, que, passi el que passi, res
@polpages no tornar a ser com abans. Per
President ERC Alt Peneds aix sem fa difcil dentendre
la nova campanya de lANC per
seu avanat sistema destat del convncer espanyols residents
benestar, visitant equipaments a Catalunya de les bondats de
i residncies per a la gent gran, la repblica catalana. El fias-
centres per a menors amb pro- co comunicatiu de la Gigaen-
blemes mentals o equipaments questa ens hauria dhaver fet
datenci social. Tots de primer veure que lEncarni, que diu el
nivell i pioners en el seu camp. Dedu, no vol ser convenuda i
Ryszard Kapuscinsky va escriu- menys encara ser tractada com
re que viatjant pel mn aprens si fos curta de gambals. Aques-
a ser humil, i efectivament s ta mena dargumentaris con-
aix, perqu tadones de tot all descendents sn, al meu en-
que pots aprendre dels altres tendre, contraproduents. Als
de cara a millorar la vida de les espanyols, si de cas, els hem
persones del teu pas i, en espe- de parlar amb claredat. I amb
cial, del teu municipi. Ara b, respecte. Les nostres giragon-
un cop passa lembadocament ses dialctiques semblen voler
inicial i amb fredor analitzes el amagar la por, aquesta por que
cas dans, veus que sn un pas es mastega en veu baixa i que
petit de noms 5,7 milions de ens fa, encara, subsidiaris. O
persones, que sn plenament pitjor: si no s la por, s manca
sobirans, que gestionen sols dautocentrament.
els diners que tributen els seus Perqu, obsedits a fer la inde-
ciutadans i empreses, i que ms pendncia, ens estem oblidant
enll de la fusi de municipis de refer la naci. Una naci que
(que jo no comparteixo en cap s, per que sovint no exerceix.
cas, perqu les economies des- Alguns no volem la indepen-
cala poden obtenir-se manco- dncia noms per canviar des
munant) els ajuntaments ges- de quina gestoria es gestionen
tionen un percentatge altssim els nostres interessos ms pe-
de la despesa pblica, de la qual remptoris, sin per reconstruir
sen beneficien directament les un imaginari collectiu que ens
persones. Un bon exemple a se- faci realment mereixedors de
guir per a la Repblica catalana dir-nos naci. I aix va ms en-
que construirem. ll de redrear la crtica situaci
Ja no ens
alimenten
molles
Jaume Claramunt
www.molles.cat
Obsedits a fer la
independncia, ens
estem oblidant de
refer la naci
de la llengua, cada dia ms im-
pregnada de mots i, sobretot,
destructures forasteres. Aix
va de pensar-se des dun ma-
teix, de parlar de tu com a in-
dividu amb entitat prpia i no
com un apndix dall altre. La
majoria de televisions TV3 la
primera, gaireb tots els dia-
ris, la majoria de digitals, tots
hauran de fer un esfor per
autocentrar-se i entendre que
U2 va a Madrid, no ve a Madrid.
De la mateixa manera que va a
Pars i no hi ve pas. Fins que no
assumim aix, potser serem
repblica per ens caldr en-
cara apuntalar la naci.
* Amb el perms dhiperventi-
lats lingstics, he decidit no
desobeir lestpida nova nor-
mativa sobre els accents dia-
crtics. La llengua, com el pas,
per ser forta necessita unitat.
Tamb en la divergncia.

JOSEP GUAL