Suport

a lEnsenyament en Valenci

CURS DINTRODUCI AL PROGRAMA DIMMERSI LINGSTICA

TERCERA SESSI

1 SITUACIONS COMUNICATIVES A LAULA

1.1. Els hbits i les rutines

1.2. La conversa
1.3. Els contes
1.4. Els titelles
1.5. Els poemes i les canons
1.6. Les endevinalles i els embarbussaments
1.7. El joc
1.8. El treball per projectes
1.9. Els racons
1.10. Les qestions personals de lalumnat

2 PAPER DEL MESTRE I LA MESTRA

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

1. HBITS I RUTINES

Hbit: Situaci daprenentatge on la resoluci de la tasca s sempre la mateixa

(trobar-se en constants situacions similars)

Rutina: Situaci daprenentatge que apareix de forma sistemtica en el temps.

A li permet al xiquet i a la xiqueta de situar-se en temps/espai, reforant
lhbit al que acompanya.

Condicions per a ladquisici dhbits a laula dEI:

1. Lhbit ha de ser pautat, lligat al temps i a lespai.

2. Ha de ser realitzat dins dun context ldic i motivador per a linfant.
3. Ha de crear seguretat personal al nen, al mateix temps que ajude al grup-
classe a la seua organitzaci
4. Ha de crear pautes de comunicaci entre els subjectes del grup-classe.
5. El mestre i la mestra han de donar el model de conducta fins que lhbit no
estiga establert.
6. Cal una repetici, correcci i ritme adequat de cadascun dels hbits.
7. Cal anar introduint nous hbits a mesura que els primers estiguen assimilats
o fixats.
8. Cal aconseguir lautomatitzaci dels hbits per tal que el xiquet i l xiqueta els
interioritzen i ms tard podem plantejar-nos el perfecionament.

A. MIRAR QUI HA/NO HA VINGUT

B. GUARDAR/REPARTIR LESMORZAR
C. ENDRE PERSONAL I DE LA CLASSE
D.
E.
F.
G.
H.

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

2. LA CONVERSA

Ha de ser contextualitzada i el tema significatiu, i amb estratgies que

afavoresquen la intervenci dels xiquets i les xiquetes en valenci.

Perqu una conversa esdevinga comunicativa, el mestre o la mestra han

de:
a) Limitar la durada.
b) Diversificar els temes.
c) Dosificar les seues intervencions.
d) Participar com un/una ms del grup.
e) Acceptar les respostes, si lingsticament sn correctes, encara que no
siguen les esperades.
f) Usar un llenguatge entenedor per a lalumnat, per fugint dexcessives
simplificacions.
g) Escoltar i fruir de la conversa.
h) Acabar-la o donar-li un gir, cas que perda inters o motivaci.
i) Procurar que intervinguen tots els components del grup.

Estratgies per millorar la competncia lingstica en la conversa

(La immersi lingstica a Parvulari-SEDEC)

1. Acollir les produccions dels xiquets i les xiquetes mostrant inters i afecte.
2. Repetir correctament en forma de pregunta.
3. Repetir correctament en forma dassentiment.
4. Aclariments al grup de classe o al petit grup.
5. Expansions de les frases produdes per lalumnat.
6. Usar sempre que es puga la 1 persona en les correccions.
7. Manifestar incomprensi quan considerem que el xiquet o la xiqueta poden
dir-ho millor.
8. Fer preguntes per oposici i per comparaci.
9. Fer preguntes que ajuden a precisar el que diuen.
10. Demanar ms informaci sobre all que han dit.
11. Demanar informaci a un membre del grup sobre un tema que ha iniciat
un altre.
12. Equivocar-se intencionadament per provocar laclariment per part del
xiquet o la xiqueta.

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

Exemples dintervenci del mestre o la mestra davant una aportaci

incompleta o incorrecta que fa un xiquet o una xiqueta en el decurs
duna conversa.

N Xiqueta / xiquet Mestra / mestre

10

11

12

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

ESTRATGIES DE CONVERSA A LA IMMERSI

(La immersi lingstica a parvulari SEDEC)

Preguntes de comparaci adreades al xiquet/a:

X: Pues yo en mi casa tengo un perro.
M: Qu dius que tens a casa, un gat o un gos?

Repeticions en forma de pregunta adreades al xiquet/a:

X: He encontrat un gat a la calle.
M: has trobat un gat al carrer?

Repeticions en forma dassentiment:

X: Mi chaqueta te un gato.
M: Oh, si! La teua jaqueta te un gat.

Repeticions adreades al grup de classe:

X: Yo le dibujara un conejito
M: Escolteu, Francesc diu que li dibuixaria un conillet

Expansi en forma dassentiment:

X: Yo le posaria velas.
M: Molt b! Damunt del pasts hi posarem els ciris.

Expansions adreades a tot el grup:

X: Se lo fiquem en una caja.
M: Escolteu, Llus diu que li fiquem el regal dins duna caixa.

Demanar ms informaci al xiquet o xiqueta sobre el tema:

X: A mi pare li dole el deo.
M: Com s que li fa mal el dit al pare?

Demanar informaci a un membre del grup sobre el tema que ha iniciat un

altre:
X: Mi iaia viu en Granada.
M: Jess diu que la seua iaia viu a Granada. I la teua iaia, Abel,
tamb viu a Granada?

Demanar laclariment de la producci verbal del xiquet o la xiqueta:

X: Quitarem la cajeta de la taula.
M: Qu dius? Pots repetir-ho, que no ho he ents?

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

LA CONVERSA
TIPUS DAGRUPAMENTS

TIPUS AVANTATGES AVANTATGES

DAGRUPAMENTS PER ALS/LES ALUMNES
Escolten ms intervencions dels Pot detectar millor les actituds
companys
GRUP CLASSE Reben ms informacions sobre el
tema
Senten un repertori lingstic ms
ampli
Intervenen en ms ocasions
Segueixen el fil de la conversa
GRAN GRUP amb ms facilitat
(8-12)
Produeixen un repertori lingstic
de ms qualitat
Sestableix un lligam afectiu entre Pot adaptar el llenguatge al nivell
ells, que afavoreix lespontanetat
de lexpressi oral
Es compensen i complementen
les diverses maneres que tenen
dexpressar-se
PETIT GRUP (parladors/inhibits, rpids/lents,
(3-5) atents/distrets, etc.)
Sestableix una comunicaci ms
dinmica i fluda
Es compleixen espontniament
les normes conversacionals
(comunicaci real entre ells,
escoltar el company, una sola
conversa a lentorn dun sol
tema)
Sent que el mestre t un afecte
especial per ell, quan el tria per a
parlar en un determinat moment
Hi ha la sensaci de comunicaci
real entre mestre/a i alumne/a
Es parla dun tema important on
INDIVIDUAL es produeixen preguntes obertes
PER AL/LA ENSENYANT
que adopten els infants en una
conversa (parladors, inhibits,
distrets, espontanis, etc.)
Samplien les ocasions descoltar
un mateix infant
Safavoreix la conducci de la
conversa
Es creen ms ocasions
daplicaci destratgies que
ajuden a millorar la llengua
del grup
Hi ha ms ocasions dintervenci
i dincidncia en la millora de la
llengua
T ms possibilitats dobservar i
davaluar individualment les
produccions de lalumnat
Hi ha ms possibilitat daprofitar
moments a laula i fora della
(pati, racons, joc, etc.) per a
mantenir converses informals
Adaptaci del llenguatge al nivell
de parla de linfant
Li s ms fcil dobservar i

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

i respostes espontnies i corregir possibles mancances

desconegudes per al/la mestre/a
Es propicien intervencions molt
freqents del mestre/a amb el
conseqent enriquiment de lxic i
destructures sintctiques
3. ELS CONTES
lingstiques (un so, estructures
incorrectes, etc.)
Es diversifiquen els temes de
conversa

Han dexplicar-se amb suport visual (objectes, lmines, etc.) per tal dassegurar-
ne la comprensi global.

Poden intervenir els xiquets i les xiquetes repetint algunes estructures del conte
(onomatopeies, noms de personatges, frases repetitives, dilegs, seqncies o
accions) en la narraci.

Finalment poden representar-lo, a partir de situacions comunicatives vries

(distribuci de papers, fer les entrades i fixar el preu, elaboraci dels decorats,
disfresses, etc.)

A)

B) CONTES ON PARTICIPEN ELS/LES ALUMNES VERBALITZANT

ARTIGAL, J.M. i altres (1984). Com fer descobrir una nova llengua. EUMO
Editorial
FORS, P. i altres (1990). Contes per parlar. Una proposta de treball per a la
immersi a parvulari. EUMO Editorial.

C) CONTES INVENTATS PELS XIQUETS I LES XIQUETES

4. ELS TITELLES

La mgia que comporta un titella fa que els xiquets i les xiquetes, de manera
espontnia, shi vulguen comunicar. A ms, desbloqueja els tmids i esdev un
interlocutor ms en valenci a laula.

En un primer moment cal que el manipule el mestre/la mestra per fer parlar a
tots i a totes.
Desprs podran usar-lo els xiquets i les xiquetes: - en converses espontnies
- en xicotetes representacions

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

A) EL TITELLA HABITUAL DE LA CLASSE: lamic dels xiquets i les xiquetes

B) LESPORDIC

5. LES CANONS

Sn les primeres produccions que els xiquets i les xiquetes incorporen en

valenci.

Cal triar canons del nostre folklore, perqu el ritme i la cadncia es

corresponen amb la llengua dorigen, i cal adequar el nivell de dificultat a ledat
de lalumnat.

ALCOVERRO, C. i SENSERICH, D. (1982) Soneta, vinem a lull. Canons de

bressol i moixaines. Barcanova

6. LES ENDEVINALLES, ELS EMBARBUSSAMENTS I ELS POEMES

Jugant amb el llenguatge podem incorporar aspectes fontics, lxics i

morfosintctics.

A banda de les produccions populars que podem treballar i aprendre, cal oferir
tamb poemes dels nostres autors cultes, que lEd. Infantil no s poca cosa.

7. EL JOC

Simblic: Crear un context compartit, participant tothom en la distribuci dels

papers.
El mestre/ la mestra pot participar-hi potenciant la comunicaci en valenci i la
incorporaci destructures lingstiques.

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

Reglat: Conv anar ensenyant jocs tradicionals.

BATALLER, J. (1986) Jocs populars. Ed. Del Bullent

NAVARRO, M. (1991) Moixaines i jocs de falda. Temes dinfncia n17. A.M.
Rosa Sensat i Diputaci de Barcelona

8. EL TREBALL PER PROJECTES

Per les situacions de comunicaci que comporta, necessries per dur-lo a

terme, esdev un mitj fonamental en laprenentatge de la llengua en usos
significatius.

Fase delecci: situacions dintercanvi, discussi, valoraci de les prpies

idees i les dels altres

Fase de planificaci: aportar idees i acordar accions (discutir, negociar, )

Fase de realitzaci: s de la llengua oral i escrita. Investigaci i exposici

(preguntar, explicar, )

Fase davaluaci: valoraci personal: objectius/resultats

9. ELS RACONS

Afavoreixen la creaci de situacions de comunicaci entre els/les alumnes, que

comparteixen activitats en petit grup.

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

10. QESTIONS PERSONALS DELS XIQUETS I LES XIQUETES

La relaci ensenyant-xiquet/a t un paper molt important en el desenvolupament

integral de lalumne/a i particularment en ladquisici duna segona llengua, per
aix shan daprofitar totes les oportunitats per a dialogar amb cada xiquet i
xiqueta i per suscitar la conversa collectiva.

El mestre i la mestra han de ser sempre receptius a la intenci comunicativa

dels xiquets i les xiquetes. Per una banda, hauran descoltar, acollir i expandir
les seues aportacions, i per laltra, hauran dobservar i dintuir les seues
necessitats i les seues expectatives de comunicaci i cercar el dileg amb
cadascun dels xiquets i les xiquetes de la classe.

1. ENS EXPLIQUEM COSES

2. HUI S LANIVERSARI DE
3. TENIM UNA SORPRESA
4.

2. PAPER DEL MESTRE I LA MESTRA

a) Dinamitzador: dirigeix, estimula,

b) Interlocutor: participa
c) Model de parla: ofereix patrons i aporta lxic en la L2
d) Corrector subtil

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

LASSEMBLEA A LAULA DED. INFANTIL

Lassemblea, el corro, lestora ... s el moment que aprofitem per treballar

aspectes relacionats amb leducaci moral, la convivncia, la pau.

Qu aprenen els xiquets i les xiquetes a lassemblea?

Aprenen a donar les seues opinions i a expressar els seus sentiments, a

planificar la seua activitat, a participar en lestabliment de les normes de
convivncia, a respectar les opinions dels altres acceptant les seues
diferncies i particularitats.

Quins aspectes hem de tenir en compte al planificar aquests moments?

a) Partir sempre duna actitud tranquilla i relaxada per part del mestre o la
mestra.
b) Buscar un espai delimitat i cmode que facilite que estiguen ben
asseguts i amb bona actitud.
c) Saludar carinyosament els xiquets i les xiquetes abans de comenar.
d) Recordar que cal respectar el torn de paraula.
e) A menor edat, fer reunions ms curtes i concretes.
f) Consensuar les normes. No imposar-les com a adult/a, sin intentar que
tothom participe en lestabliment de les regles.
g) No allargar la situaci. Els temes han de ser concrets i mantenir-se
mentre conserven linters i la implicaci de lalumnat.
h) Ajudar-se dalgun sistema grfic de recolzament per reflectir les
conclusions o els temes a tractar.
i) Intentar que tothom participe per prpia motivaci.

TIPUS DASSEMBLEES
Consensuament Resoluci de Acomiadament Treball
de normes conflictes de cada dia

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

Entrades, eixides, Qu ha passat? Qui Pensem qu hemPlanificaci i

distribuci despai i ha intervingut? Qui fet, les coses queseguiment de
materials, ho ha vist? ens han agradat, lesprojectes de treball
s dels materials, Qu pensem? que no. Explicacions,
dels serveis, Com haurem Ens felicitem per lesexposicions, etc.
normes de cortesia dhaver-ho fet? coses que hem fet
etc. Qu podem fer? molt b.

PROPOSTES DE COMUNICACI VERBAL

QUIN DIA S HUI?

Material Gui

Gomets M: - Bon dia, quin dia s hui?

Mural amb els GG: - Hui s dilluns.
noms dels dies M: - Qui s lencarregat dassenyalar el dia?
de la setmana i GG: - Pere.
un dibuix dels M: - Preguntem-li a Pere quin dia s hui.
elements que GG: - Pere, quin dia s hui?
presentar la P: - Hui s dilluns.
can La M: - Pere, assenyala quin dia s hui.
masovera sen va P: (assenyala dilluns .......... llu
al mercat GG: - La masovera sen va al mercat ...

QUIN TEMPS FA?

Material Gui

Mural-calendari M: - Qui s lencarregada de mirar el temps?

del temps amb GG: - Anna
els dibuixos M: - Preguntem-li quin temps fa hui.
representatius de GG: - Anna, quin temps fa hui?
loratge de la A: - Hui fa sol!
zona. GG: - Sol, solet, ...
M: - Anna, assenyala quin temps fa al calendari.
A: (assenyala el sol)
M: - Qui s lencarregat de fer el dibuix / descriure?
GG: - Xavier.
M: - Diguem-li a Xavier que ens ho dibuixe / escriga
GG: - Xavier, dibuixa / escriu el sol.

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

QUI HA VINGUT?
Material Gui

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

TENIM LES MANS BRUTES

Material Gui

Titella de classe M: - Pepet, Pepet! (cridant el titella)

Sab T: - Hola, sc ac! Qu passa?
Tovallola M: - Pepet, podries aidar-nos a rentar-nos les mans?
T: - Rentar? Ui, uii, uiii! (ensenya les mans)
Aigua
M: - Pepet, com tens les mans?
T: - Jo tinc les mans brutes.
M: - I els xiquets i les xiquetes com tenen les mans?
T: - Jo els ho preguntar.
T: - Rosa, com tens les mans, netes o brutes?
R: - Jo tinc les mans netes / brutes.
...
T: - Doncs, anem a rentar-nos les mans.
GG: (canten la cantarella i van a rentar-se les mans)

M: - Qu hem de fer?
GG: - Rentar-nos les mans.
M: - Qu necessitem?
GG: - Necessitem sab, aigua i tovallola.
M: - Qu farem amb el sab?
GG: - Ensabonar-nos les mans.
M: - I amb laigua?
GG: - Rentar-nos les mans.
M: - I amb la tovallola?
GG: - Eixugar-nos les mans.

ESMORZEM / BERENEM
Material Gui

Esmorzars / M/X: - De qui s aquest esmorzar / berenar?

berenars A: - s meu!
Caixa dels M/X: - Anna, qu portes per esmorzar / berenar?
esmorzars / dels A: - Porte un entrep de pernil.
berenars M/X: - Ah! Anna porta un entrep de pernil. Bon profit!

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

GG: - Bon profit, Anna!

A: - Grcies!
...

NETEJA / ENDREA
Material Gui

El titella T: - Veig, veig.

M: - Qu veus?
T: - Veig un paper.
X: - Ja el tinc!
T: - Cap on ha danar?
X: - Cap a la paperera.

T: - Veig, veig.
PG: - Qu veus?
T: - Veig un pinzell.
X: - Ja el tinc!
T: - Cap on ha danar?
X: - Cap al pot.
...
T: - Ja est tot?
GG: - S!
T: - Doncs, cap a casa ben contents!

Material Gui

Curs 1999/2000
Suport
a lEnsenyament en Valenci

Curs 1999/2000