L'EDAT MODERNA A MENORCA (II)

Hem vist que al segle XVI Menorca va patir diversos atacs dels turcs. Fins ti tot va
existir el projecte de que l'illa fos abandonada pels seus habitants i rests
despoblada.

Els segles segents la situaci va millorar un poc i malgrat la poblaci menorquina

segus patint penalitats es va restablir un cert equilibri que va permetre que l'illa es
recupers.

Mentre tant, a Espanya, la dinastia dels Habsburg seguia regnant. Els descendents de
Carles I foren reis d'Espanya durant uns doscents anys. Per va ser al pirncipi del
segle XVIII que les coses canviaren. Carles II, el darrer rei Habsburg, va morir sense
fills que l'heretessin. Aix va suposar una guerra entre dos dels seus parents que
volien heretar el regne espanyol que encara comprenia gran part d'Amrica.
Aquesta guerra entre el pretendent francs i el pretendet austriac ha estat
anomenada guerra de successi.

Finalment el pretendent francs aconsegu la victria i fou nomenat rei d'Espanya amb
el nom de Felip V. Era de la famla francesa Borb, que ja regnava a Frana, i s
l'antecessor de l'actual rei espanyol.

Per aquesta guerra va tenir moltes conseqncies per a Menorca. Anglaterra (Gran
Bretanya) havia donat suport al pretendent austriac i per tal d'acceptar al francs
com a rei d'Espanya, va rebre, en compensaci l'illa de Menorca i el peny de
Gibraltar. Menorca, llavors, gaireb tot el segle XVIII form part de l'imperi
britnic.

Mentre Menorca passava a mans angleses, el nou rei d'Espanya, Felip V comen a
regnar i una de les seves primeres mesures va ser prohibir l's oficial de la llengua
catalana. A partir de llavors tots els documents, l'ensenyament a les escoles, les
misses...tot havia de ser en castell.

Menorca, durant el segle XVIII, a l'sser part de la corona britnica va poder

mantenir la llengua catalana. Per aix els principals autors en llengua catalana d'aquest
segle sn menorquins. El ms important s Joan Ramis i Ramis, autor d'obres teatrals
com ara Lucrcia.
Les dominacions angleses

Durant tres perodes diferents Menorca va formar part de l'imperi britnic. s el que
popularment es coneix com les dominacions angleses. Menorca, en mans britniques, va
ser l'nic lloc dels territoris de parla catalana en que el catal va poder ser utilitzat.

En aquests anys Menorca va desenvolupar molt el seu comer, un dels governadors

anglesos, Richard Kane, va reglamentar l'agricultura, la indstria i el comer. Aix
mateix va manar construir una carretera de Ma a Ciutadella, la Kane's Road o cam
d'en Kane, encara existent. En aquesta poca la capital de Menorca va passar a ser
Ma.
Va ser una poca de gran prosperitat per a la nostra illa.

De l'poca anglesa hi ha moltes restes que van des d'edificis (Fort Malborough, etc.)
a paraules que encara s'empren (anglicismes) i tamb costums: celebrar el dia
d'enganar el primer d'abril, el gin de Menorca, etc. Tamb s important la fundaci,
en temps de la dominaci britnica, del poble des Castell.

La dominaci francesa

Entremig de les dominacions angleses, Menorca va pertnyer durant uns set anys a
Frana. Qualque paraula resta d'aquella poca dins el nostre vocabulari per el ms
important de la dominaci francesa fou la fundaci del poble de Sant Llus.

L'any 1802 Menorca va passar a ser espanyola ja definitivament. El decret de Nova

Planta s'impos i la llengua catalana fou perseguida. Econmicament tamb supos un
greu retrocs.