XIQUETS QUE

CRIDEN MASSA
LATENCI
Maite Ferrero i Desa
Vidal
Breu resum de les caracterstiques
que presenta el xiquet que t necessita
excessivament latenci dels pares.
Quines caracterstiques presenta aquest
tipus de xiquet i com actuar.
Extret del llibre Portarse biens
de Stephen Garber Ed. Omega

DSAF

TEMA:
Desenvolupament
Afectiu

29/11/2013
INTRODUCCIO:
Els xiquets necessiten ser atesos i sentir lafecte daquells que
lenvolten: pares, tiets, educadors,... i si no senten afecte, es normal
que reclamen latenci (tot i que cal saber quan es una falta dafecte)
plorant, amb rabietes,...
Aix, la manera que t un xiquet de cridar latenci, sol ser el
portar-se mal. Una bona manera daconseguir que el seu comportament
siga lapropiat, es jugar amb la seva necessitat datenci, s a dir, que
els farem cas quan facen all que creguem correcte. No obstant,
ignorar a un xiquet no es gens fcil, donat que ells tenen tamb els
seus recursos (cridar fort, donar cops,...)
No devem ignorar al xiquet durant llargs perodes de temps, donat
que a els crearia massa angustia.
Es important saber aprendre a ignorar les rabietes, siguen com
siguen, lnic que devem evitar es no posar el xiquet en perill, s a dir,
si el xiquet t la rabieta en casa o en el supermercat deixarem que
continue, per si la rabieta la t en mig del carrer on passen cotxe,
aleshores agafarem al xiquet, el traurem del perill i que continue amb la
seva rabieta.
Aix, quan un xiquet no se sent estimat, valorat,necessari en la
vida dels pares, quan o no est molt segur si els seus pares el volen o
no, el xiquet tracta, a travs de diferents vies, d'acaparar l'atenci dels
seus pares i de rebre una resposta per part d'ells.
Segons Rudolf Dreikus1, aquest xiquet desenvolupar conductes
negatives basades en metes equivocades.

1
Dreikus, fou un psiquiatra i educador nord-americ que va elaborar un mtode molt prctic
orientat a la comprensi dels propsits del comportament reprensiu en xiquets i a l'estimulaci de la
conducta cooperativa sense fer s de cstigs ni recompenses. Dreikus va suggerir que les males conductes
humanes sn el resultat d'un sentiment de carncia respecte a la pertinena al propi grup social. Quan a
ocorre el xiquet actua des d'una de les segents metes errnies: poder, atenci, venjana o evitaci
(insuficincia).

La principal teoria de Dreikurs t a veure amb la mala conducta dels preadolescentes. Dreikus va
argumentar que aquests xics actuaen, principalment, en funci de les quatre metes errnies. En aquestos
casos, el motiu essencial que explicaria la mala conducta seria el desig d'atenci. Si els xiquets no
reben la suficient atenci expressen aquest desig a travs del seu comportament (per exemple, esforant-se
amb els deures o mostrant una rabieta) i es motiven cap a la cerca de poder (per exemple negant-se a
acabar els deures). Si la seua lluita per a aconseguir poder resulta fallida, intenten obtenir venjana i
si aquesta tampoc obt una resposta adequada, comencen a sentir-se, menys vlids.

L objectiu global del Dr. Dreikurs era que els estudiants pogueren aprendre a cooperar
raonablement sense ser penalitzats o premiats, perqu aix, segons ell, sentirien que la seua contribuci
s valuosa per al grup.
 En aquesta pgina examinarem el que diu Dreikus sobre algunes
d'aquestes conductes basades en metes equivocades, i prendrem d'ell
el que ens siga til. Tamb examinarem com reaccionar enfront
d'aquestes conductes per a eliminar-les.

CARACTERSTIQUES DEL XIQUET

QUE CRIDA MASSA LATENCIO:
El xiquet que crida massa latenci presenta les segents
caracterstiques:
Sol estar sempre enfadat donat que no atrau suficientment
latenci dels seus pares.
Sole mostrar-se insegur i molt dependent, per aix reclaa la
constant atenci.
Moltes vegades es fa el malalt.
Quasi mai est dacord amb les propostes dels dems si a
implica llevar-li atenci.
Pot baixar voluntriament el seu rendiment escolar.
Li costa relacionar-se amb els seus iguals. Vol estar amb els
seus pares, educadors,...
DECALEG DINTERVENCIO:
Per a poder eliminar aquesta constant cerca d'atenci cal
primerament entendre-la dins del context de la convivncia familiar. El
xiquet que necessita i cerca constantment atenci dels seus pares s
un xiquet que no ha aprs encara a jugar o estar solament encara que
siga per curts perodes de temps. s un xiquet que necessita sentir la
mirada i l'atenci de la mare o del pare o dels dos (s a dir, necessita
sentir lafecte dins dell) i s'angoixa si no t aquesta atenci.
Ell encara no s'ha que ja no s el centre d'atenci com quan era beb
i que est comenant a formar part d'un grup: la famlia.
La noci de pertinena a un grup s una noci que el xiquet va
adquirint gradualment, (passa de la relaci dual entre ell i la mare, a la
relaci triangular entre ell, la mare i el pare, i on el xiquet ha de saber
quin s el lloc que ocupa en eixa relaci):
A poc a poc ell va aprenent que cadascun t un ROL i un
LLOC en la famlia, que cadascun FA alguna cosa i
sENCARREGA dun altra, per exemple, Mam i Pap cuinen,
Mam arreplega coses en la casa, Pap arreplega coses en el
garatge, etc.
El xiquet tamb descobreix la noci de respecte cap als
altres, primer el respecte per les coses dels altres ("a s del
Pare", "a s del germ major...).
I la noci del respecte pel temps dels altres (el Pare est
llegint", "la Mare est pentinant-se").
Quan el xiquet comena a jugar solament, o a guardar els
seus joguets, cal reforar-li les coses dient-li coses com: "Que
b jugues assoles!", "Grcies per guardar els teus joguets!", i
reforcen els seus assoliments amb elogis.
Gradualment el xiquet va adonant-se que les coses que cadascun
fa sn importants i si es deixen de fer, hi ha malestar en el grup, alguns
es queixen, un li crida a l'altre, etc..... el xiquet va descobrint tamb
que, a ms dels moments en els quals la gent de la seua famlia vol
estar sola, hi ha altres moments en els quals s'uneixen per a compartir,
jugar, gaudir, opinar, discutir, etc. Aixi, a poc a poc ell va descobrint
com "funciona" el seu grup, la seua famlia i, amb l'ajuda i refor dels
seus pares, aprn a participar, a cooperar i a respectar als altres.
s important corregir o eliminar aquesta conducta perqu cal
ajudar al xiquet a desenvolupar confiana en si mateix i al mateix
temps ensenyar-li a respectar i cooperar amb les necessitats dels altres
en la famlia. Si els pares no ajuden a eliminar aquesta conducta i
responen a les demandes del xiquet a significa que els pares sempre
estan prestant-li atenci, per tant, no estan respectant al seu fill i a la
seua necessitat d'aprendre com funcionar dins del grup (en aquest cas
la famlia).
Aix que per tal de corregir aquesta constant cerca d'atenci,
suggerim seguir aquestes 10 pautes:
1. Fer-li cas al xiquet quan NO RECLAME latenci. Podem
reforar-lo dient-li: Que b ests? Se te veu feli!!
2. Ensenyar-lo a que espere el seu torn de paraula o atenci. Si
per exemple, hem estat tota la vesprada en el parc, o tot el
dia en la platja, o simplement hem estat pendent del xiquet
el suficient temps, desprs, el pare, mare,.. necessita tamb
el seu temps i pot posar-se a llegir, vore la tele,... Si el xiquet
vol mes atenci, aleshores s un bon moment per a dir-li:
"Ara jo he de.... i tu pots a jugar amb....." Amb aquesta
actitud, segurament el xiquet plorar i protestar... per hem
de deixe-ho, i no prestar-li atenci. Hem de tractar d'ocupar-
se de fer el que ens vam proposar.
3. Utilitzar la tcnica del disc ratllat.
4. Elogiat els bons comportaments. En aquells moments que
vejam que el xiquet sentret assoles, hem delogiar la
manera com s'est entretenint! I hem de fer-ho cada vegada
que vejam que el xiquet realitza alguna cosa que demostre
certa independncia. Podem dir-li l'orgulls que estem fet
quan ell fa aquest tipus de coses. Daquesta manera,
aconseguirem que el xiquet desenvolupe la confiana per a
funcionar ms independentment i respecte i coopere amb la
necessitat dels seus pares d'involucrar-se en alguna activitat
que no ho incloga a ell. A el que fa es...
5. ...Reafirmar la seva autoestima i la seva independncia.
6. Escoltar el que intenta dir, perqu pot ser que vullga dir-nos
que est passant-ho mal en el cole, o que no vol eixir al parc
perqu alg li pega.
7. Donar-li la oportunitat per a que parle dels seus sentiments.
8. Informar-lo dels possibles canvis que puguen ocrrer en el
seu entorn, com per exemple, si va a canviar de casa, hi ha
una separaci, un canvi dhabitaci,...
9. Establir un temps (o varis) datenci 100% amb el xiquet, per
exemple a lhora de berenar, mentre sopen,...
10. Utilitzar tcniques de relaxaci que al mateix temps ens
faran passar un ratet amb ell.
VALORACIO PERSONAL:

El treball ha sigut superinteressant!!

Hem aprs una cosa molt important: si volem
que els nostres fills siguen independents NO
HEM DE CAURE EN LA TEMPTACI de
protegir-los i fer-los cas a tot hora.
DESA: Mha agradat molt aquest
xicotet grup. No havia treballat mai amb
Maite i he disfrutat amb ella (en classe ja
havia vist que es molt creativa cosa que he
pogut comprovar al treballar juntes).
MAITE: A pesar de no poder treballar
juntes en classe per motius personals, hem
pogut coordinar-se per quedar i treballar
juntes. Ens vam posar d'acord en un tres i no
res, i que hem aprofitat per conixer's una
mica ms!