RACONS COOPERATIUS A

LREA DE
MATEMTIQUES
MESURA
 INFANTIL

Hi ha algunes situacions dexperimentaci en qu quantificar es fa imprescindible. s el cas, per exemple, de lexperimentaci

amb rampes de fusta pe les quals es fan baixar vehicles i es compara la rapidesa amb qu ho fan. La diferncia en lalada de
les rampes i el pes dels vehicles sn els factors que influeixen en la distncia que recorren en arribar al final de la rampa.
Quantificar aquesta distncia, usant tires de paper que serveixin de testimoni de la distncia recorreguda per cadascun dels
vehicles o b comptant quants pams i dits hi caben, s clau per resoldre la situaci. La recollida de dades s un altre dels moments
en qu sestableixen relacions quantitatives i lexpressi en forma de grfic fa manejables quantitats quan sestan construint. La
presncia o absncia de nens en un perode de grip, el control dels aniversaris o les votacions per elegir una activitat sn dades
susceptibles de ser anotades com a unitats i representades i comparades com a longituds formades per aquestes unitats.
 CICLE INICIAL

Comprensi de les magnituds mesurables, de les unitats i del procs de mesurar

Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps.

Diferenciaci de les magnituds discretes i les magnituds contnues relacionades amb ls dels nombres.

Comparaci directa i indirecta i ordenaci de mesures de les diferents magnituds.

Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m; massa:
kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora).

Selecci de la unitat i de linstrument adequats, dacord amb la magnitud a mesurar. Expressi, mitjanant
pictogrames i taules, de mesures preses.

Lectura i escriptura de mesures en contextos reals.

 CICLE INICIAL

Aplicaci de tcniques i dinstruments per mesurar

Aplicaci del procs de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat:
cinta mtrica, regle, rellotge analgic, balana de plats.

Desenvolupament de referents comuns que facilitin la comparaci, la mesura i lestimaci.

Descripci oral del procs de mesura i destimaci.
 CICLE MITJ

Comprensi de les magnituds mesurables, de les unitats i del procs de mesurar

Reconeixement de les magnituds de longitud, massa, capacitat, rea, temps i amplitud dangles.

Comparaci directa dangles i drees.

Comprensi de la mesura com a aproximaci. s de mltiples i submltiples de la unitat. s dels

decimals i fraccions com a nombres que permeten aproximar una mesura.

s de les unitats ms comunes del sistema internacional: longitud (km, m, cm, mm), massa (kg,
g) i capacitat (l, ml). Equivalncia dunitats ms comunes en contextos significatius. Interpretaci
de lequivalncia en ls de diferents unitats de mesura.

Utilitzaci de la mesura i dels nombres per investigar propietats geomtriques.

Comprensi i s de les unitats de temps (any, mes, setmana, dia, hora, minut) i de les seves relacions.
Coneixement del calendari.

Lectura i interpretaci de taules de mesura ds com.

 CICLE MITJ

Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar

Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents

comuns.

Selecci de la unitat ms adequada i de linstrument per fer una mesura. s de regle i cinta mtrica
i balances.

Disseny dactivitats de mesura dins dun context significatiu. Relaci permetre-longitud i rea-superfcie.

Descripci oral i escrita del procs de mesura. Reconeixement i s de lestructura multiplicativa en

el procs de mesurar.

Interpretaci i expressi dintervals de mesures.

s de models geomtrics per resoldre problemes numrics i de mesura

 CICLE SUPERIOR

Comprensi de les magnituds mesurables, de les unitats i del procs de mesurar

Reconeixement de les magnituds de capacitat, volum, rea i amplitud dangles.

Comparaci i ordenaci de mesures de volum, rea i amplitud dangles. Selecci i s de les unitats
adequades per mesurar-les.

Comprensi i s del sistema internacional de mesura i de les unitats de temps. s dels nombres
decimals i fraccionaris en laproximaci de la mesura. Equivalncia dunitats. s de lequivalncia
tant numrica com geomtrica en el procs de mesurar. Analogia entre el sistema de numeraci
decimal i el sistema internacional de mesura.
Lectura descales i de taules de mesura en contextos reals.

Descripci oral, grfica i escrita de la mesura de les diferents magnituds. Contrast i anlisi de diverses
estratgies de mesura.
 CICLE SUPERIOR

Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar

Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents comuns.

Anticipaci i interpretaci de lerror duna mesura.

Selecci amb criteri dels instruments i les tcniques apropiades per trobar la longitud, lrea, el
volum i lamplitud dels angles amb la precisi adequades. s del transportador dangles.

Disseny de lestratgia adequada per fer una mesura en un context significatiu. Crear i resoldre problemes.

Disseny descales i dintervals de mesura per interpretar dades.

Realitzaci de mesures i contrast amb les corresponents estimacions.

Descripci acurada, oral i escrita, del procs de mesura realitzat.

Determinaci de les rees del rectangle, el quadrat i el triangle. Determinaci del volum del cub.

Anlisi de les relacions entre la superfcie i el volum duna figura. Interpretaci de la frmula de lrea
del cercle i del permetre de la circumferncia.
MATERIAL