Professional Documents
Culture Documents
Laura A La Ciutat Dels Sants
Laura A La Ciutat Dels Sants
RESUM
- 1a PART.
- 2a PART.
PERSONATGES.
1a PART
Laura es una jove de Barcelona sense pares, que es casa amb Toms, lhereu dels
Muntanyola i amb ell sen va a viurer a Comarquinal, on ell es molt conegut.
Alli, tot el poble espera larribada de Toms amb la seua dona. La Teresa, germana de
Toms observa a laura amb deteniment i la tracta amb frealtat perque ella ser lama de
la casa i per a ella Laura es una estranya.
En arribar, Laura escriu a la seua cosina i li conta que tot va b pero lunic que li fa mala
impressi es la germana del seu marit i la boira humida del vespre.
Teresa an a casa del seu oncle Llibori per contar-li amb tot detall larribada de la
forastera.
Tot el poble rumoretja sobre Laura, mentres que ella sommia amb la seua nova situaci.
Al dia seguent el matrimoni, sen van a passetjar per Comarquinal i Toms li conta a la
seua dona tots els xismes i rumors del poble i ella li diu que no vol saber res de la vida
dels dems. Mentres passetgen tot el poble els observa i els saluda. De cami es troben
amb mossn Joan, un capell dalli que li promet a la Barcelonina ensenyar-li tots els
paratges i ella acepta; a tot ao, Toms li diu a la seua dona que mai sajuntar amb eixe
capella perque s un lladre...etc.
Laura desolada no vol saber res ms de ning i li diu que lunic que limporta son ells
dos.
Al dia seguent van anar a casa del senyor Llibori Terra Negra a dinar i va coneixer-lo a
ell i a la seua familia: a la Beatriu filla del germ ja mort del Llibori, a lAnglica ,
Ventura a Jaume lhereu de la casa. Tamb va anar a sopar a casa de de loncle Joanet i
alli va saber del cas de la tia Madrona, germana de Joanet.
Pero Laura t un sentiment que fa que les llagrimes se li salten dels ulls, ella pensa que
s feli pero t un sentiment dincomprensi ja que sent que les quince mil animes de
Comarquinal son molt diferents a ella que va amb la sinceritat per davant.A les hores
ella t un sentiment desperana de ser feli.
Al temps seguent, la Barcelonina va fer la seua vida a Comarquinal i va tindrer que ser
molt forta ja que la seua naturalitat i fora confrontaven amb la mansuetut de les dones
de Comarquinal.
La laura era criticada per la Teresa, la qual no permetria que entre elles haguera mes
confiana ja que si era aix era com si anara perdent terreny.
Aix i tot, tots ajudaren a engruixir la murada de calmnies que es formava entorn a
Laura.
Els dijous, la Barcelonina sajuntava amb les sues amistats que intentaven imitar-la en
aquelles vesprades on la Barcelonina brillava com una estrella mentres que la Teresa
sentia que la Laura ja era lnica mestressa dels Muntanyola.
Un dijous deixos, quan van acabar la reuni, Laura i Teresa quedaren a soles i la
Barcelonina li va dir a la seua cunyada que volia que foren amigues i esta es va sinceran
amb Laura i li va dir que sentia no haver conegut cap home . De sobte Toms entr i
comena a parlar-li molt mal a la seua germana i va fer que esta es sentira menyspreada.
Amb ao, el matrimoni es va posar a discutir i Laura es va donar comter de que no
coneixia prou al seu marit i que a ms no lestimava.
Les tertulies de cada vesprada a Comarquinal, van deixar el tema de Toms i la seua
dona a part quan es va saber que esperaven un fill i es comen a parlar de Jaume, l
hereu dels Terra Negra, que va quedar desheretat per casar-se en contra de la opini
familiar, amb la filla del enterramorts.
La Beatriu, un dia saprop a casa de la Laura diguent-li que pasava per alli, i li va
tornar el collar que aquesta li va regalar. La Laura se sent ofessa i les dos decidiexen ser
amigues, i la Beatriu li conta les seues coses a Laura.
Al arrivar el part, tota la familia es decepcion perque va ser una xiqueta i no un xiquet,
incluit Toms, pero per a la seua dona, aquella xiqueta era lo ms bonic del mon.
Per la seua part, Toms havia deixat de desitjar a la seua dona, ja que esta ja no cridava l
atenci dels homes de Comarquinal .
Un dia la filleta s pos malalta i als pocs dies va morir. Ao va fer que la vida de la
Barcelona s trencara i va tardar molt en recuperar-se.
Una tarda, mossn Joan Serra, amic de Laura li va dur a casa al seu nebot Pere del que
ja li havia parlat avan i aquesta al coneixer-lo va sentir moltes ganes de plorar, com una
persona sola que acaba de trovar companyia.
2 a PART
Pere Giferda, va enamorarse de Laura sense donarse comte, aquella dona que li sugeria
tendressa i solitut. Ell anava perdut tot el dia amb els pensaments sobre la Laura i
mentres tant la Teresa recordava quan ella era mes jove i ell encara era un xiquet...la
Teresa lestimava pero sadon conter quan va vorer que a la Barcelona tamb l
interesava el seu Pere i aix es quen va comenar a odiar-la profundament i va decidir
castigar-la.
Laura que tamb senamora de Pere tornava a ser feli i la seua vida silumin de sobte.
Per a ella el millor moment del dia era quan Pere anava a visitar-la i els dos reien
felios.
Una vesprada, la Laura, Teresa, Angelica, Beatriu i la senyora de Torroella sen anaren a
vorer el museu de mossn Joan i per alli va apareixer Pere amb un amic. Aquella
vesprada es ve fer evident el sentiments dels dos davant els ulls de la Teresa i de mossn
Joan.
Loncle de Pere, li va demanar per favor al seu nebot que oblidara el sentiment que
aquest sentia per Laura ja que esta ja estava casada, i li va dir que no torna-se a aquella
casa.
Els seguents dies va estar caracterizats per lausncia de Pere que no hi va anar a casa
dels Muntanyola. Teresa i Laura van converar una vesprada en la que la germana de
Toms li digu a Laura que s mal parlava de ella i Pere. Amb ao, la Laura decidi
tornar a amar al seu marit i complir el seu paper de dona casada.
Aquesta decideix anarsen dalli perque no estroba agust i es seguida per Pere davant els
ulls de la Teresa.
Al trobar-se, ell li diu que l estima molt i la besa... Laura sen va corregent per la por de
ser descoverta i al arribar a casa es troba amb la cunyada i discutiesen fortament.
Com a vengana, la cunyada decideix dir-li a Toms molt docilment, tot el que fa la
seua dona i logra convencer-lo de que sen vaja una temporada a les Aulines per a que
Laura agarre fores. Dit i fet.
Una vegada alli, la Teresa observa a la dona del seu germ. La Laura feia la faena que li
tocava sense queixar-se de res i quan acabava tornava a fondres en els seus pensaments
de Pere.
Al temps tornen a Comarquinal i la Laura se sent rebutjada per tots, inclus per la Beatriu
i a ms se sent molt sola.
Una vegada alli la Laura est amb el seu marit i la seua cunyada li diu que Pere es alli.
Es saluden i acaven de vorer el concert els Muntanyola amb Pere...en un moment este li
diu a Laura que lestima i que la esparar.
Una vesprada quan Laura pasetjava va entrar a la parroquia i Pere es va sentar al seu
costat, aquest li diu que sen vajen els dos sols perque sestimen, pero la Barcelonina
fuig dalli vaix la atenta mirada de la Ventura que estava obsenvant lencontre dels dos.
Aquesta va correguens a contar-li-lo a la Teresa.
Al dia seguent la Teresa senfronta a la dona del seu germ i li diu que no li furte a Pere
perque aquest es tot seu i que si vol que elegisca altre home que ella la tapar i que si fa
el que ella li diu ser la mestressa total de la casa dels Muntanyola. Pero Laura no li
contesta ni li fa cas.
Teresa li conta tot al seu germ i despres duna forta discursi la Barcelonina decideix
anarsen.
Quan est al carrer es troba amb mossn Joan i aquest la logra convencer de que
recapacite. La Laura va a casa de loncle llibori i aquest intenta abusar della i Laura se
n va correguent.
Torna a la seua casa pero Toms la tira dalli i Laura sen va a casa de Pere.
Una vegada en casa de Pere, aquest la rebutja i aquesta el logra convencer de que vol
estar amb ell, pero es dona conter de que no es el que ella vol i Pere lacaba tirant de
casa.
Decideix tornar a barcelona i alli refa de nou la seua vida, treballant i recordant el seu
pasat. Pero ara est tranquila perque per fi s lliure.
PERSONATGES.
LAURA: es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava dulls, de veu sense
estridncies, harmoniosa de linies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu
carcter s caracteritza per la seua simplicitat i sinceritat. Es una illusa incorregible
(pag 220). Moderna, jove, bonica.
Perd a la seua filleta i aix a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una
jove alegre, feli que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa sen fa, a ser una
desgraciada i trista dona plorosa que lunic que desitja es la seua propia llibertat.
TOMS: te 30 anys, home de bon estomac, generos a lhora de donar propina, vigors,
directe, tamb es un home simple i bell.
Limporta molt el que diran i conservar el seu honor i prestigi dhome ric i poders.
No te valor de encarar-se amb la seua dona per por a fer que aquesta se senta mal.
Al principi lo que mes limporta es pasetjar a la seua dona pels carrers del seu poble per
a exibir-la davant de tots els homes de Comarquinal. Per una vegada ja est ben
passetjada i no es la novetat, comena a passar della i anarsen amb els amics de juerga.
Li dona molta importancia al fet de tindre un fill que siga lhereu dels Muntanyola, i
quan la seua dona t una filla es sent descontent.
Es deixa manipular molt per la seua germana, ja que es creu tot lo que aquesta li diu
sobre la Laura.
TERESA: 40 anys, pareix bona dona per es esquerpa i engelosida de la seua rutina.
No es va casar pel fet de que devia cuidar de la seua mare. Es escrupulosa , beata, i
tamb limporta molt que es mal parle della i de la seua casa.
Est molt gelosida de la Laura per que esta es jove i bonica i atrau latenci de
quansevol home.
PERE: es un xicot que acabava destudiar per a notari, es el sobri de mossn Joan. Amb
bon cos, inteligent.
BEATRIU: els amics li mal diuen lavorrida, es una jove sobrina de Llibori que ama
a lestudiant per a capella.
Es lunica amiga de la Laura i gracies a ella consegueix casar-se amb el seu amor. Es
calladeta i vergonyosa.
LLIBORI TERRA NEGRA: es un home major, amb barba i ulleres, que mal parla
dels Muntanyola e incls intenta aprobexar-se de la Laura. Els seus fills son: Angelica,
Ventura, I Jaume ( lhereu rebutjat per casar-se amb la filla de lenterramorts sense el
consentiment de la seua familia)
Resumen
Estructura
Estructura externa
Estructura interna
Proponemos la siguiente:
Personajes
Baroja describe a los personajes principales a travs de la evolucin
que en el transcurso de la novela van sufriendo su carcter e ideas.
En cambio, los personajes secundarios son descritos desde el
momento de su presentacin.
Andrs
Andrs es fro para el amor, no siente pasin por nada en la vida, slo
por desentraar la lgica que la rige y los misterios que entraa.
Ante la falta de respuestas metafsicas y la decepcin por el
comportamiento humano termina hundindose en una angustia
existencial que lo conducir al suicidio.
Julio Aracil
Montaner
Rubio, ojos azules, del tipo semita ms que del ibero. Monrquico,
simpatizante de la burguesa y la aristocracia. Al principio choca
ideolgicamente con Andrs, pero con el tiempo llegarn a tener
cierta complicidad. Andrs entabla cierta amistad con l, discuten
sobre poltica, literatura y msica, pero eso le gusta porque
demuestra que tiene ideas.
Fermn Ibarra
Rafael Saudo
Antonio Lamela
Estudiante mayor. Andrs se hizo su amigo porque los dos tenan una
vida interior distinta al resto de los estudiantes. Romntico y
quijotesco; con su idealismo deforma la realidad hasta el punto de
ver a su fea amada como una guapsima dama. Al mismo tiempo es
juerguista y se emborracha a menudo, pero lejos de caer en
contradiccin por sus extremas actitudes l dice que practica un
idealismo prctico, su lema era hay que darle al cuerpo lo que es del
cuerpo, y al alma lo que es del alma.
Letamendi
Lul
Villass
Iturrioz
Otros
Tiempo
Espacio
Crtica
Novela noventayochista
Sobre el paisaje
En el caso del paisaje aplica la tcnica impresionista atendiendo ms
a la ambientacin que a la realidad y precisin del lugar.
Fiel a su estilo, se las ingenia para captar esas impresiones del lugar
con el uso de algunos adjetivos, poca retrica y tendencia a la frase
breve, decantndose por la yuxtaposicin.
El sonido est presente, casi a la par que la luz, pero es otra vez la
tcnica impresionista la que le hace difuminarlo, amortiguarlo,
convirtindolo en ecos que se pierden en la tarde: sonidos de
campanas adormecidas en el letargo del verano, chicharras de
siesta, golondrinas gritando en la primavera
Lenguaje
Tcnica
Febles (sense
a, amb, de, en, per, per a.
accent tnic)
Fortes (amb cap a, contra, des de, entre, fins (a), malgrat, pro, segons,
accent tnic) sense, ultra, vers, envers, devers.
a causa de, a favor de, a cpia de, a fora de, a mitjan, a partir
Altres de, a travs de, abans de, al costat de, arran de, dalt (de),
(procedents damunt (de), darrere (de), davant (de), desprs de, dins/dintre
d'adverbis, (de), durant, en comptes de, enfront de, enmig de, entorn de,
gerundis o excepte, fora de, llevat (de), lluny de, mitjanant, per mitj de,
participis) (a) prop de, quant a, sobre (de), sota (de), tocant a, tret (de), (a
la) vora (de), etc.
Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final d'una locuci, s'ha
de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar davant d'infinitiu i, per
tant, es canvien per les que s que hi poden anar (a i de, segons el verb) i que totes
quatre cauen davant la conjunci que (a vegades, per, s'ha de posar un mot que no hi
desdigui pel significat entre la preposici i la conjunci per a evitar una construcci
estranya o forada).
Tenim molt d'inters a complir els nostres compromisos [i no pas en complir].
Compte, per, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs [i no pas amb
demanar].
En cas que aquesta acci no es dugui a terme, haurem de pensar una soluci [i
no pas de que].
La van informar que [o del fet que] els problemes de connexi provenien de
la companyia telefnica [i no pas de que].
Es posa molt d'mfasi a aconseguir que facin les prctiques amb eines que hi
ha al mercat [i no pas en que ni que].
Saludem cordialment les persones que ens han donat la benvinguda [i no pas
a les persones].
Amb aquest projecte volen ajudar les persones discapacitades [i no pas a les
persones].
La preposici de
S'han d'introduir amb la preposici de, i no pas a, certs complements regits, que per
influncia del castell se solen construir malament (avi de reacci, contradictori de,
diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, reps de,
treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
Des del seu despatx se sent molta olor de menjar [i no pas a].
Sempre ha volgut estudiar una carrera diferent de la que ha fet [i no pas a].
Aix no significa cap increment de les despeses del web [i no pas a].
A aquests textos se n'hi han afegit altres d'indits [i no pas altres indits].
Hem anat a veure pessebres i fotos d'alguns de ben macos [i no pas d'alguns
ben macos].
La preposici amb
Diuen que s'estimen ms viatjar amb tren que no pas amb avi.
Verb + amb
S'han de fer servir correctament les preposicions per ('lloc de pas, temps durant,
causa, motiu, autor de l'acci, instrument, mitj, manera', etc.) i per a ('destinaci,
objecte, finalitat, direcci, termini fix referit al futur, opini', etc.). Tamb davant
d'infinitiu s'han de diferenciar per ('causa, finalitat i causa alhora, acci que s'espera
per que encara no s'ha realitzat, circumstncia de manera', etc.) i per a ('destinaci,
finalitat sola, condici, conseqncia, fet posterior', etc.) mentre l'autoritat acadmica
no canvi la normativa.
Sembla estrany que tota aquesta obra hagi estat feta per una sola persona.
Hi podeu trobar els regals de Nadal per als amics o per a la famlia.
Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats.
Per acabar, podem dir que encara no s'han assolit els objectius.
Li explicaran totes les eines que t a l'abast per a poder seguir b els estudis.
El curs vinent ser massa aviat per a valorar el resultat d'aquest canvi.
Expressions de lloc
Passa igual a la Frana de l'rea parisenca i a la Itlia del nord i del sud.
Expressions de temps
Per a introduir expressions de temps, cal tenir en compte els criteris segents:
En principi es fa servir a en sentit puntual, s a dir, per a indicar parts del dia,
mesos [els mesos tamb poden anar precedits per la preposici per], estacions
de l'any [per a les festes es fa servir per: per Pasqua] (Vindran a les cinc, a la
tarda, al (mes de) gener, a l'estiu) i per a expressar terme final (Arribaran a fi
de mes; d'aqu a tres setmanes), i en en sentit duratiu (Ho far en una setmana;
en els darrers mesos).
Dissabte va ploure.
dies de la com a adverbis, sense article ni
Dilluns tornar.
setmana preposici
Ho farem dijous.
No s'ha d'abusar de per mitj de, a travs de, mitjanant quan es vol dir
simplement amb o per. S'ha de precisar el sentit i fer servir a travs de quan
significa 'travessant, d'un costat a l'altre, d'una extremitat a l'altra' i no quan
significa 'per, amb, per mitj de, en', encara que el diccionari hagi incorporat
aquest sentit.
S'ha d'evitar l's d'una preposici per una altra, a vegades per calc de l'angls o
de l'espanyol: sota per amb, cap a per per, damunt per a o en, sobre per de o
en, dins (de) per en o a, versus per enfront de o contra.
S'han de fer servir les correctes sota i a causa de i no les incorrectes baix i
degut a.
Exemples:
Quan ho ha sentit s'ha posat les mans al cap [i no pas damunt del].
S'han de mantenir els matisos correctes de les preposicions (per exemple, el sentit
ms concret de cap a i al voltant de enfront del que s ms abstracte d'envers i entorn
de).
Durant la sessi es parlar dels mites clssics d'Internet i del que hi ha de cert i
de fals entorn dels virus [i no pas al voltant dels].
Aquesta obra vol ser un element per a la reflexi entorn de la msica [i no pas
al voltant de].
Cal parar atenci a l's de les preposicions que introdueixen complements d'adjectius
o substantius indicadors d'estudis, carreres, ttols, especialitats, etc., les quals es
troben utilitzades de maneres diverses, a vegades per influncia d'altres llenges. Com
a criteri general, es pot dir que quan es fa referncia a l'estudi s'utilitza la preposici
de per a introduir el complement i quan es fa referncia a la persona, la preposici en
(fora d'enginyer/a, en qu s'utilitza de).
Preposicions tones:
Preposicions tniques:
sense de
a + els = als de + els = dels per + els = pels per a els = per als
Ex. dna-ho al gos La capsa dels corre pel carrer aix s per a tu
mocadors
Caiguda de preposicions
s de les preposicions
c)
de Sempre parlava de tu
Preposicions i infinitius
Expressi de l'any
Per / per a
Per S Exemples
PER + NOM causa Est malalta per la mala alimentaci
temps Vns per Nadal?
lloc Corre per l'Empord
PER + INFINITIU + ADVERBI Corro per arribar abans
Ho volem per dem
Per a S Exemples
PER A + NOM destinatari Enviarem regals per a tots (cast. para )
finalitat El xarop va b per a la tos
Com i com a
S Exemples
COM igual que, com si fos Cridava com una boja
COM A en qualitat de Us aviso com a amiga vostra
1. a causa de
Ex. s a l'hospital a causa d'una malaltia greu
2. degut a com a sinnim de a causa de NO S CORRECTE
Ex. No vam anar de viatge degut al mal temps INCORRECTE
3. RECORDA que degut a s participi
en lloc de (en comptes de) s preposici. Ex. En lloc d 'en Llus ha vingut en
Miquel
enlloc (en cap banda) s adverbi. Ex. Enlloc s'est tan b com a casa
6. a mitjan (cap a la meitat)
Ex. Tornar a mitjan desembre