Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

Disseny
La matria de disseny pretn donar a conixer els mecanismes i les condicions
del disseny dels espais, dels objectes i de les imatges grfiques que ens
envolten, i aportar a l'alumnat les eines necessries per a la seva comprensi i
per abordar la seva concepci i prctica de manera introductria. Tanmateix,
aquesta pretensi mai no ser de formar especialistes, per s d'iniciar
l'alumnat en el procs i la realitzaci d'un projecte de disseny, aix com en la
reflexi i l'anlisi d'aquesta prctica, sempre establint un pont de connexi amb
els coneixements adquirits anteriorment i principalment els referits a les arts
plstiques de dibuix i a la tecnologia.

La modalitat d'arts del batxillerat pretn, a travs d'aquesta matria, que

l'alumnat assoleixi uns continguts d'ensenyament i aprenentatge necessaris per
constituir un corpus propedutic que li permeti copsar la contnua implicaci del
disseny en la vida quotidiana, aprofundint en un camp que equilibra
coneixements intellectuals i experincies intutives, realitzacions experimentals
i prctiques expressives, integrant conceptualitzaci i producci de manera
coherent i significativa. Igualment, aquesta matria prepara l'alumnat per
accedir a estudis posteriors propis dels mbits del disseny o que s'hi
relacionen, alhora que constitueix un complement ptim per al seu
desenvolupament com a persona, perqu afavoreix el seu potencial creatiu i els
judicis de valor respecte a tot all que l'envolta objectualment i
comunicativament.

Pretn oferir tamb una dotaci de destreses i prctiques sistemtiques

destinades a possibilitar l'expressi i materialitzaci d'aquesta creativitat, per tal
que l'alumnat, en adoptar-les, sigui capa d'afrontar la resoluci de dissenys
elementals. Aquesta matria vol ser un instrument per aprofundir en les
experincies i accions educatives sintetitzadores d'aspectes tecnolgics,
funcionals, esttics i comunicatius en productes i obres, ja que el mn del
disseny ofereix un marc cultural com de referncia molt a l'abast de l'alumnat,
perqu els elements amb qu treballa sn principalment de l'entorn proper i el
fet de modificar, produir, i relacionar-los per trobar noves possibilitats s, per si
mateix, estimulant.

Aix mateix, la matria de disseny posa de manifest els vessants propis de tot
disseny observables en productes i espais bi i tridimensionals; defineix els seus
trets fonamentals i l'espai disciplinari en relaci amb les altres matries
curriculars; estableix les accions educatives adreades a introduir l'alumnat en
la seva comprensi i expressi projectual, sintetitzant i enriquint el seu nivell
personal, no sols des del punt de vista conceptual, sin tamb des del punt de
vista actitudinal, a travs de l'hbit de l'observaci reflexiva.

Els continguts de la matria comporten estratgies d'ideaci racional i

heurstica i contemplen el desenvolupament de capacitats reflexives i
d'observaci que requereixen la participaci activa i l'esperit de recerca. Les
propostes de treball impliquen l's de sistemes i recursos d'indagaci i
representaci grfica i volumtrica, consolidant-ne aix el domini i posant en
evidncia la seva utilitat en futurs camps professionals, aix com el paper de les
noves tecnologies com a part implcita en els processos reals de disseny i com

Disseny 1
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

a recurs propi d'investigaci i representaci i en constant revisi. Els processos

particulars que segueix cada alumne/a en la realitzaci de les propostes s tan
important com els resultats obtinguts, i tant els uns com els altres variaran
segons la persona implicada, d'acord amb la seva aportaci original.

Competncies especfiques de la matria

La matria de disseny comporta el domini de conceptes, procediments i
actituds relacionats amb la competncia cultural artstica, la competncia en el
domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments de la producci
artstica, la competncia en la sensibilitat esttica i tamb la competncia en la
creativitat artstica.

S'entn per competncia cultural artstica la capacitat de conixer, comprendre,

apreciar i analitzar des del seu context social i cultural, obres de disseny a partir
dels diferents codis artstics emprats en cada poca, tot identificant materials,
eines, processos i tcniques. Inclou la reflexi crtica envers aquestes obres
com a productes que, a banda d'una vlua esttica i uns valors tcnics i
funcionals, tenen una dimensi com a productes culturals i socials.

La competncia en el domini teoricoprctic de les tcniques i els procediments

de la producci artstica suposa el domini i la maduraci del llenguatge bsic
corresponent a tcniques i procediments propis de la matria, per tal d'obrir
nous camins d'introspecci i d'experimentaci que estimulin la creativitat, que
incorporin nous recursos expressius i que connectin amb altres tipus de
llenguatges: sonors, verbals, corporals, visuals o tecnolgics, ajudant aix a la
integraci de les diferents rees de coneixement. Aquesta competncia est
focalitzada en el coneixement teoricoprctic de tcniques plstiques i visuals de
producci artstica, per tamb incorpora un seguit d'actituds indispensables en
el procs de treball creatiu: la recerca, l'organitzaci, l'anlisi de la informaci,
el rigor, la destresa, la perseverana, la disciplina i el sentit crtic.

La competncia en la sensibilitat esttica s'entn, d'una banda, com la facultat

de percebre les qualitats plstiques de les obres de disseny; i, de l'altra, la
capacitat de reconixer la potica que inspiren les obres de diferents
moviments, estils i poques. Aquesta competncia permet identificar els valors
sensorials, formals i expressius d'aquests productes i actua com a estimulant
per a la reflexi sobre la prpia interacci quotidiana amb aquests productes i
per al desenvolupament de sensacions noves.

La competncia en la creativitat artstica es manifesta en la recerca d'una

expressi original de la prpia sensibilitat en els tempteigs i la proposta de
solucions a necessitats funcionals i tcniques, sigui des d'un punt de vista
d'usuari o de productor. s important la recerca de l'expressi original de la
prpia sensibilitat i ideologia, tenint com a objectiu final el desenvolupament de
la prpia personalitat en l'alumnat.

Disseny 2
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat

La matria de disseny, pel seu carcter integrador i pluridisciplinari, esdev un
marc idoni per proveir l'alumnat dels recursos bsics per a l'assoliment de les
competncies genriques del batxillerat.

La matria de disseny contribueix a la competncia comunicativa, ja que facilita

les bases del llenguatge bidimensional i tridimensional perqu l'alumnat
expressi oralment, per escrit i amb l's dels llenguatges propis del disseny, fets,
conceptes, emocions, sentiments de manera creativa i tamb reflexioni sobre la
dimensi tica d'aquests processos.

Igualment, la matria contribueix a desenvolupar la competncia en recerca. En

el procs creaci dels projectes, la recerca s promotora d'idees i font
d'excitaci de la creativitat. Aquesta recerca es desenvolupa a la part
experimental de la matria i en la ideaci de propostes artstiques utilitzant tant
mitjans convencionals com tecnologies digitals.

El disseny tamb contribueix a la competncia en el coneixement i la interacci

amb el mn, ja que, a partir de l'observaci i la comprensi de l'entorn que ens
envolta, tant a escala fsica com de les relacions socials, podrem obrir-nos a la
descoberta i implicaci en les manifestacions culturals i artstiques ms
properes, respectant la diversitat cultural i de gnere i el patrimoni artstic. Les
arts plstiques es mouen en un marc natural i cultural com de referncia a
l'abast de l'alumnat. Els elements de qu parteixen els alumnes per elaborar
propostes creatives sn de l'entorn proper i el fet d'observar, modificar,
reinterpretar i relacionar-los per trobar noves possibilitats els fan comprendre
crticament la realitat social, geogrfica i cultural que els envolta.

Finalment, el disseny tamb collabora en l'adquisici de les competncies

personals i interpersonals: en establir un dileg sobre diferents propostes
artstiques es contribueix a la formaci de l'alumnat com a persones i ciutadans
i dna pautes per a la seva orientaci vocacional.

Estructura dels continguts

Els continguts de la matria s'estructuren en tres grans mbits: el disseny i el
seu context, el fet projectual i els mbits d'aplicaci del disseny.

Aquests continguts contemplen l'observaci i la recerca de l'entorn natural i

cultural per tal de fomentar el sentit crtic, la iniciativa personal i la gesti de la
informaci, aix com l'estudi del llenguatge plstic tridimensional, que ser bsic
per establir els codis necessaris per analitzar i desenvolupar projectes de
disseny. Aquesta matria t l'oportunitat de posar mfasi en el procs de la
creaci plstica experimentant en les diferents vies projectuals. Les propostes
de treball impliquen l's de sistemes i recursos d'indagaci i representaci
plana i volumtrica, consolidant-ne aix el domini i posant en evidncia la seva
utilitat en futurs camps professionals. Conixer els diferents materials i
tcniques bsics de configuraci tridimensional ajuda l'alumnat a entendre i
projectar diverses propostes de disseny. Tamb s'incorporen en els continguts

Disseny 3
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

de la matria les noves tecnologies com a part implcita en els processos reals
de disseny i com a recurs propi d'investigaci i representaci.

Connexi amb altres matries

La gran quantitat de productes de disseny de la nostra cultura i d'altres fa que
la matria esdevingui fora interdisciplinria i transversal, tant pel que fa als
processos emprats per altres matries com pel que fa als continguts. Per
aquest motiu, es poden establir lligams amb gaireb totes les matries de la
modalitat d'arts (arts plstiques, imatge i disseny), si b les connexions ms
estretes tenen lloc amb el dibuix artstic, les tcniques d'expressi
graficoplstica i el volum pel que fa als processos creatius, el color i les seves
tcniques d'aplicaci, l'esbs com a mitj d'ideaci, la representaci de les tres
dimensions sobre el pla i la producci de cossos volumtrics.

La matria de disseny tamb connecta amb la histria de l'art en relaci amb

els referents d'obres artstiques ubicades en el seu context que proposa, sense
que en cap cas es tracti de fer un recorregut histric de la producci del
disseny.

Tots els llenguatges comparteixen uns processos comunicatius comuns i tots

poden ser font d'inspiraci o formar part de manera activa de la producci
plstica. En aquest sentit, el disseny connecta amb la matria de cultura
audiovisual, pel fet que es tracta de llenguatges de comunicaci no verbal, per
tamb en els processos de creaci, el coneixement de l'estructura i configuraci
del cos hum i l'expressi i comunicaci en l'espai.

Aquestes relacions sn extensives a altres matries de la modalitat d'arts (arts

escniques, msica i dansa), ja que en moltes de les noves tendncies de l'art
contemporani (body art .art corporal., performance, videoart, etc.) les fronteres
entre matries com disseny, volum, dibuix artstic, tcniques d'expressi
graficoplstiques, cultura audiovisual o arts escniques, sn gaireb
inexistents.

Pel que fa a les matries comunes, el disseny comparteix continguts amb la

filosofia i ciutadania i amb la histria pel que fa a la dimensi pragmtica,
simblica i esttica del disseny, aix com dels estudis que es fan sobre els
vessants d's, de factibilitat, funcionalitat i contextualitat de tot producte de
disseny. Tamb poden establir-se contactes amb matries d'altres modalitats,
com la histria contempornia, en el cas d'humanitats i cincies socials, i la
tecnologia industrial, en el cas de cincies i tecnologia.

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

En el desenvolupament del currculum s'hauria de fomentar el vessant prctic,
amb materials i tcniques variades, i l'experimentaci de diversos llenguatges
artstics. Caldria estimular els processos de creaci i la metodologia del treball
per projectes per tal de potenciar la recerca a partir de vies diversificades
d'expressi, proposant activitats interdisciplinries on es posi mfasis en el fet
comunicatiu a travs d'altres llenguatges (verbal, musical, teatral, dansa, etc.).

Disseny 4
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

El contacte amb professionals i artistes, la participaci en projectes artstics

propers, les visites culturals on es pugui observar i gaudir directament de les
obres plstiques bi i tridimensionals, sn necessaris per enriquir la formaci de
l'alumnat.

Aix, s necessari sempre un espai especfic per als continguts terics on

s'utilitzi un catleg extens i significatiu d'obres de disseny de referncia.
L'adquisici del vocabulari especfic i del desenvolupament de les capacitats
d'expressi verbal es podria fer a partir de l'anlisi d'aquestes obres o de les
que es generin a l'aula, fomentant una actitud de respecte per les creacions
d'altri.

Com ja s'ha dit, cal atorgar la mateixa importncia a l'avaluaci dels processos
particulars que segueix cada alumna/e en la realitzaci de les propostes que
als resultats obtinguts. La valoraci de manera conjunta de processos i
resultats contribueix a la formaci integral de l'alumnat.

OBJECTIUS
La matria de disseny del batxillerat t com a finalitat el desenvolupament de
les capacitats segents:

1. Comprendre el fet del disseny, diferenciar-lo d'altres manifestacions

cientfiques, tecnolgiques o artstiques, i analitzar de manera crtica el
disseny d'objectes quotidians i tamb els propis dissenys.
2. Valorar els vessants funcionals, comunicatius, de context i de factibilitat
propis de tota producci de disseny.
3. Desenvolupar capacitats perceptives, analtiques i crtiques respecte a
l'entorn objectual, espacial i grfic.
4. Resoldre exercicis projectuals de carcter elemental referits al disseny
grfic, objectual i de l'espai habitable, i d'altres mbits, trobant solucions
creatives i adequades a la intenci comunicativa o funcional.
5. Adquirir hbits d'investigaci i creaci que potencin respostes renovadores
envers les necessitats materials, socials i culturals.
6. Elegir apropiadament i utilitzar amb destresa els recursos de dibuix i les
tcniques plstiques, emprar-los en la ideaci, projectaci i presentaci
d'obres de disseny, tot obtenint resultats valorables quant a la seva
adequaci, correcci i expressi.
7. Reconixer i analitzar obres i autors dels diferents mbits del disseny, en
particular dels que ja formen part de la histria o del nostre entorn actual, i
relacionar-los amb els fets i les caracterstiques prpies del seu context.
8. Harmonitzar les experincies cognoscitives i sensorials de les diferents
matries afins que conformen la capacitat per emetre valoracions
constructives i potenciar la capacitat d'autocrtica per desenvolupar el sentit
del gaudi esttic.
9. Comprendre i emprar amb propietat la terminologia prpia de la matria.

Disseny 5
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

10. Comportar-se a l'aula taller de manera responsable, tenint cura d'estris i

materials. Collaborar d'una manera activa, oberta i responsable en els
treballs en grup i analitzar de forma constructiva els resultats d'aquells
treballs o dels treballs d'altri.

CONTINGUTS

El disseny i el seu context

Caracteritzaci del context dels orgens de la invenci: de l'artesania a la

indstria. Definici del concepte de disseny.
Anlisi de la dimensi pragmtica, simblica i esttica del disseny: forma i
funci.
Anlisi del component de factibilitat en el disseny: el vessant material i la
tecnologia implicada. Establiment de la relaci disseny-tecnologia al llarg de
la histria a partir d'exemples rellevants.
Anlisi de la dimensi comunicativa del disseny: els objectes com a
contenidors d'atributs. Identificaci de les nocions de signe i bellesa.
Interpretaci dels productes de disseny en el seu context de creaci: el
context com a contenidor de condicionaments econmics, geogrfics,
culturals i personals. Reflexi sobre el procs d'estandarditzaci:
compatibilitat, normalitzaci i homologaci. Valoraci dels factors
psicolgics i sociolgics del disseny: persones, espais i objectes.

El fet projectual

Caracteritzaci del disseny com a projecte. Aplicaci del sistema projectual

genric per trobar respostes renovadores i creatives als problemes
plantejats.
Reconeixement de les vies projectuals: dibuix, maqueta, prototip i assaig-
error, i aplicaci en els processos de disseny. Argumentaci dels aspectes
referits a la funcionalitat, la viabilitat material i tcnica i l'adequaci a les
finalitats comunicatives i contextuals del projecte.
Aplicaci dels principis compositius, estructurals i expressius bsics en la
resoluci i presentaci de projectes, utilitzant els elements bsics del
llenguatge visual (punt, lnia, pla, color, forma i textura), els mitjans
graficoplstics adequats a la projectaci i els seus codis tcnics, aplicant
quan escaigui les tcniques informtiques i multimdia.
Coneixement i aplicaci prctica dels elements estructurals i compositius del
llenguatge visual: la repetici, l'ordenaci i la composici modular, la
simetria, el dinamisme i la deconstrucci.

Disseny 6
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

mbits d'aplicaci del disseny

Anlisi de les funcions comunicatives del disseny grfic: identitat, informaci

i persuasi. Caracteritzaci de la bidimensi com a llenguatge plstic.
Coneixement i s de la tipografia en la composici grfica: famlies
tipogrfiques, coherncia grfica i .taca. grfica.
Aplicaci i valoraci de la senyalstica en la concisi i legibilitat dels
productes i en la seva significaci representacional.
Coneixement de les nocions bsiques de composici i maquetaci i
aplicaci en el disseny de cartells, dptics i altres tipus de publicacions.
Reconeixement de la relaci bidimensi-tridimensi. Anlisi dels factors
d'economia d'espai i materials i relaci continent-contingut en el disseny
d'envasos i embalatges. Planificaci de les fases bsiques del procs
publicitari.
Resoluci d'un projecte de disseny industrial a partir del coneixement de
nocions bsiques sobre materials, colors, textures i sistemes de fabricaci i
aplicaci al camp de la indumentria.
Anlisi dels sistemes de representaci de l'objecte tridimensional: objectes
simples, objectes articulats, materials i tecnologia. Representaci de la
modularitat tridimensional.
Coneixement i s de l'ergonomia, l'antroponometria i la binica en el disseny
d'objectes.
Resoluci d'un projecte de disseny de l'espai habitable, tenint en compte els
aspectes psicolgics de la percepci de l'espai, la distribuci, l'accessibilitat
i la circulaci, els paraments i els materials i altres condicionants (seguretat,
relaci interior-exterior, espai pblic-espai privat, illuminaci, temperatura,
etc.).
Anlisi de manifestacions i projectes urbanstics i paisatgstics, identificant la
resoluci de problemes topogrfics, l'accessibilitat i funcionalitat dels espais
i la proxmica. Valoraci del component simblic dels espais.

Connexi amb altres matries

Histria de l'art
- Els orgens de l'activitat creativa humana. Les relacions disseny-tecnologia
i forma-funci al llarg de la histria. Caracteritzaci dels components
funcionals, expressius i comunicatius de la imatge, l'objecte i l'espai

Filosofia i ciutadania. Histria. Llenges

- Factors psicolgics i sociolgics implicats en els processos de disseny.
Anlisi de la dimensi pragmtica, simblica, esttica i comunicativa del
disseny

Disseny 7
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

Tecnologia industrial
- La relaci entre forma, funci i procs tecnolgic en el projecte de disseny

Dibuix tcnic. Dibuix artstic

- El disseny com a projecte. Coneixement i s dels elements bsics del
llenguatge visual: punt, lnia, pla, color, forma i textura. Ordenaci i
composici modular. La tipografia. La taca grfica. Representaci de
l'objecte

Cultura audiovisual. Volum. Tcniques d'expressi graficoplstiques

- Processos creatius, materials, suports i tcniques del llenguatge plstic i
audiovisual
- Caracteritzaci dels components funcionals, expressius i comunicatius de
la imatge, l'objecte i l'espai

CRITERIS D'AVALUACI
1. Conixer i aplicar els elements del llenguatge plstic i visual inherent a tota
manifestaci de disseny, valorant les relacions que s'estableixen entre la
forma, la funci i la comunicaci.
2. Conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament productes de disseny
quant al context, la comunicaci, la funci, i la seva factibilitat.
3. Buscar informaci de manera creativa i transformar-la en coneixement
propi, relacionant-la i integrant-la amb els coneixements previs i amb la
prpia experincia personal.
4. Saber utilitzar les eines i recursos ms adients per expressar fets,
conceptes, emocions, sentiments i idees a travs dels diferents llenguatges
en tots els mbits del disseny, d'acord amb la intencionalitat comunicativa.
5. Elaborar dissenys bi i tridimensionals on es proposin projectes que combinin
de manera unificada i coherent forma, funci i significat.
6. Representar, dissenyar i construir de forma esquemtica i sinttica
propostes bi i tridimensionals amb la finalitat d'evidenciar-ne l'estructura
formal bsica. Reconixer les necessitats de l'estandarditzaci i la
modularitat i saber aplicar-les.
7. Saber integrar elements i relacions compositives, tcniques i materials com
a factors desencadenants de solucions de disseny de forma creativa, per tal
de relacionar els elements que intervenen en la configuraci formal dels
projectes tant en el seu vessant comunicatiu i funcional com en la seva
factibilitat.
8. Aportar solucions mltiples, creatives i originals davant un problema de
projectaci, usant el propi bagatge personal i tenint en compte els
condicionants externs.
9. Desenvolupar un procs de disseny coherent davant una proposta, mostrant
iniciativa i capacitat per aportar idees personals en el treball en grup, i

Disseny 8
Currculum batxillerat- Decret 142/2008 DOGC nm 5183

respectant les idees dels altres, aix com els espais i materials de l'aula
taller.
10. Utilitzar les noves tecnologies com a eines integradores dels diferents
llenguatges artstics, tant pel que fa al procs com en els resultats finals.
11. Comprendre les relacions del disseny amb altres mbits, com la natura, la
societat, la ideologia o l'tica: conixer i descriure les caracterstiques
fonamentals dels moviments histrics, corrents i escoles ms rellevants en
la histria del disseny i elaborar propostes fonamentals de disseny industrial
o d'espai habitable.

Disseny 9