Matries de modalitat. Modalitat darts.

Cultura audiovisual I i II
Text extret de Documents per a lorganitzaci i la gesti dels centres. Concreci
i desenvolupament del currculum del batxillerat.

Samplia la distribuci del currculum daquesta matria en dos cursos, com a cultura
audiovisual I i II. Aix mateix, dacord amb lOrdre EDU/340/2009, de 30 de juny, la
matria objecte de les PAU al juny del 2017 s cultura audiovisual, amb els mateixos
continguts que en els cursos anteriors.

Atesa la coincidncia dalguns temes del currculum dhistria i fonaments de les arts
amb cultura audiovisual, es considera que cultura audiovisual I i II s una matria de
modalitat que, en un dels dos cursos, simparteix a dues hores setmanals,
preferentment a segon curs.

La matria de cultura audiovisual la imparteixen els professors que acreditin una

formaci superior adequada per impartir el currculum de la matria (Reial decret
665/2015).

A continuaci es presenta el nou currculum per a primer i segon curs de batxillerat.

Cultura audiovisual

La rpida expansi de la societat de la informaci i les noves tecnologies digitals i els

mitjans de comunicaci de massa, la interrelaci entre persones de diverses cultures i
la immediatesa dels processos comunicatius, han configurat un entorn en el qual la
imatge audiovisual ha esdevingut una eina bsica per al desenvolupament de la
creativitat, la mirada personal, la identitat i la construcci de valors socials. En aquest
context, sentn per cultura audiovisual el conjunt de representacions audiovisuals
creades i produdes pels ssers humans amb finalitats esttiques, simbliques o
ideolgiques.

La matria de cultura audiovisual t com a objectiu fonamental lenriquiment de la

capacitat de lalumnat dobservar, analitzar, relacionar i comprendre la diversitat
delements i fenmens que constitueixen la cultura audiovisual del seu temps. Aquesta
matria t com a prioritat promoure la formaci de ciutadans i ciutadanes competents,
reflexius, participatius i selectius respecte de la realitat audiovisual que els envolta.
Lalumnat ha dadquirir progressivament la capacitat dapreciar les creacions
audiovisuals, ha desdevenir alhora productor, comunicador actiu, emissor i
consumidor crtic de missatges audiovisuals, i ha de dirigir les seves reflexions i
propostes de treball, individuals o collectives, cap a un mbit ms ampli, indagant i
incidint en lentorn cultural, social i pblic en el qual est immers.

En conseqncia, les lnies directrius que ordenen els continguts de la matria es

dirigeixen a dotar lalumnat dels conceptes, llenguatges i procediments bsics del mn
de la imatge i els mitjans de comunicaci i producci audiovisual, entenent-los com a
eines culturals dexpressi i comunicaci.

La cultura audiovisual ha de permetre la construcci de coneixements integradors

Cultura audiovisual 1
basats en un aprenentatge essencialment procedimental, sense obviar, per, la teoria
i la conceptualitzaci. El mateix carcter de la matria fa que els continguts
procedimentals esdevinguin fora rellevants, proporcionant a lalumnat les eines
necessries amb les quals interaccionar dins el marc duna cultura audiovisual,
dinmica i en evoluci constant.

Atesa la diversitat dalumnes que cursen el batxillerat i en funci de la seva orientaci

futura, tamb cal potenciar un ensenyament variat i motivador en el qual trobin cabuda
els seus interessos i que els permeti experimentar creativament, individualment i en
grup, amb els diferents llenguatges i tecnologies audiovisuals.

La matria de cultura audiovisual, per la seva singularitat i especificitat, tamb es

planteja com una plataforma ideal en la qual es desenvolupen continguts transversals
de valors i actituds. Sn continguts que fan referncia a problemes i conflictes socials,
culturals i comunicatius, com els relacionats amb leducaci per la pau, la igualat de
gnere, la solidaritat, la democrcia, els valors cvics, la convivncia intercultural, el
coneixement daltri o la sostenibilitat ambiental.

En aquesta matria lalumnat reprn el bagatge adquirit anteriorment, sobretot en les

arts plstiques, les cincies socials i la tecnologia, i aprofundeix de manera ms
conceptual i especialitzada en lanlisi, interpretaci, expressi i comunicaci amb les
diferents variants del llenguatge tecnolgic de la imatge, tant visual com audiovisual,
per tal dincrementar les seves aptituds creatives, emocionals, crtiques, comunicatives
i dalfabetitzaci visual i audiovisual.

Competncies especfiques de la matria

La matria de cultura audiovisual comporta el domini de conceptes, procediments i
actituds relacionats amb la competncia comunicativa visual i audiovisual, la
competncia en la sensibilitat esttica, la competncia en la creativitat artstica i la
competncia cultural artstica.

Sentn per competncia comunicativa visual i audiovisual el coneixement i utilitzaci

del llenguatge visual i audiovisual; dels processos de creaci, producci, distribuci i
exhibici dels productes visuals i audiovisuals; de les tecnologies denregistrament i
creaci visual i audiovisual; i de les audincies en el context de recepci dels
productes i creacions visuals i audiovisuals.

La competncia en la sensibilitat esttica sentn com la facultat de percebre les

qualitats plstiques i emotives dels productes visuals i audiovisuals. Aquesta
competncia permet identificar els valors sensorials, formals i expressius daquests
productes i actua com a estimulant per al desenvolupament de noves sensacions. Cal
fomentar una actitud desinteressada i receptiva de lalumnat en el seu acostament a
les experincies audiovisuals, que sn un element essencial en la configuraci i
projecci de la prpia sensibilitat.

La competncia en la creativitat artstica es refereix a lautoconeixement i gesti del

propi imaginari visual i audiovisual com a persones productores, consumidores i
usuries dins el context artstic i dels mitjans de comunicaci de massa. En aquesta
gesti s important la recerca de lexpressi original de la prpia sensibilitat i
ideologia, tenint com a objectiu final el desenvolupament de la prpia personalitat en
lalumnat.

Cultura audiovisual 2
Finalment, la competncia cultural artstica sentn com la capacitat de conixer,
comprendre, apreciar i saber analitzar, des del seu context social i cultural, les
diverses produccions visuals i audiovisuals. Inclou la interpretaci, la reflexi i lactitud
crtica envers els productes visuals i audiovisuals com a manifestacions que, a banda
duna vlua esttica, tenen una dimensi social amb valors ideolgics i culturals.

Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat

La matria de cultura audiovisual, pel seu carcter integrador i pluridisciplinari, esdev
un marc idoni per dotar lalumnat dels recursos bsics per assolir les competncies
generals del batxillerat.

Pel que fa a la competncia comunicativa, es desenvolupa en la producci de

missatges visuals i audiovisuals, amb el coneixement dels processos, estructures i
produccions comunicatius i dels mitjans de comunicaci de massa presents en la
cultura audiovisual.

Contribueix a desenvolupar la competncia en recerca, tant pel que fa a lmbit

personal com metodolgic, emprant estratgies per conixer, interpretar i valorar els
productes i les creacions de la cultura audiovisual i ajudant a establir relacions entre
diferents tipus de llenguatges.

Tamb contribueix a ladquisici de la competncia en el tractament i la gesti de la

informaci com a mecanisme fonamental per aprendre i valorar les creacions i els
productes visuals i audiovisuals i consolidar el pensament relacional, i de la
competncia digital, entesa en dos vessants, com a domini de linstrumental bsic
necessari per a les creacions i produccions visuals i audiovisuals i com a eina cultural,
pel que fa al coneixement de les convergncies de continguts i mitjans que conformen
el context social.

La creaci i producci collectiva de productes visuals i audiovisuals, prpies dels nous

processos de comunicaci, intercanvi i cooperaci global que possibilita la cultura
audiovisual, contribueixen a desenvolupar la competncia personal i interpersonal.

I, finalment, la utilitzaci de les eines telemtiques audiovisuals per al coneixement i la

valoraci dels fenmens globals, didentitat collectiva i intercultural que ofereix la
cultura audiovisual, participa en ladquisici de la competncia en el coneixement i la
interacci amb el mn.

Estructura dels continguts

Els continguts de la matria es distribueixen en dos cursos acadmics. En el primer
curs la matria sestructura en tres blocs: la imatge fixa, la imatge en moviment i la
narrativa audiovisual. La intenci daquest desplegament respon a la voluntat que
lalumnat aconsegueixi les habilitats i els coneixements necessaris per realitzar
narracions audiovisuals de forma coherent, responsable i creativa. En el segon curs,
lalumnat analitzar la importncia de la funci expressiva de la imatge, el so i la
msica en el procs de creaci daudiovisuals a travs de quatre blocs: integraci so-
imatge en la creaci audiovisual, producci audiovisual i multimdia, els mitjans de
comunicaci audiovisual i la publicitat.

Aquests continguts preveuen lanlisi tcnica i formal i la interpretaci de les imatges

Cultura audiovisual 3
tecnolgiques, fixes i mbils, com a producte histric, cultural i artstic; ls de les
tecnologies prpies de les imatges fotogrfiques i videogrfiques; i la realitzaci
prctica de treballs emprant els elements tcnics i narratius propis del llenguatge
visual i audiovisual, amb reflexi i actitud crtica. Tamb pretenen desvetllar en
lalumnat un esperit creatiu i curis envers les manifestacions culturals audiovisuals,
com poden ser les exposicions fotogrfiques, el cinema, la publicitat, els productes
multimdia, els videojocs o les noves tecnologies, tot afavorint una actitud crtica
envers el mn de la imatge tecnolgica. Finalment, pel seu carcter procedimental, els
continguts inclouen tamb la cura del material i lentorn, lautoreflexi sobre el procs
de treball i la seva presentaci, aix com la responsabilitat individual en els treballs
realitzats en grup.

Connexi amb altres matries

La gran quantitat de productes visuals i audiovisuals de la nostra cultura i daltres fa
que la matria de cultura audiovisual esdevingui fora interdisciplinria i transversal,
tant pel que fa als resultats procedimentals emprats per altres matries com pel que fa
a la recerca i gesti de continguts amb criteri propi i esperit crtic.

Quant a les matries comunes, la cultura audiovisual comparteix continguts amb les
llenges pel que fa al coneixement de la varietat dels discursos adaptats a les
diferents finalitats comunicatives.

Tocant a les matries de la modalitat darts, per b que es podrien establir lligams
amb gaireb totes les matries, caldr potenciar especialment les interaccions i
connexions amb la matria de dhistria i fonaments de les arts i amb arts escniques,
enteses com a manifestacions culturals integradores de diverses expressions
artstiques en qu els procediments audiovisuals esdevenen eines fora significatives.
Tamb amb disseny, especialment pel que fa als processos densenyament i
aprenentatge relacionats amb la realitzaci de projectes.

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Pel carcter interdisciplinari i transversal de la matria, el seu ensenyament i
aprenentatge suposa una metodologia basada en la implicaci activa de lalumnat i la
responsabilitat en el seu procs daprenentatge. Lalumnat ha de comprendre que
laprenentatge tamb s una activitat estratgica, planificable i controlable, i que s
possible aprendre a aprendre. En aquest context, s adequat fer un seguiment
individualitzat, mantenint un dileg constant amb lalumnat al llarg de tot el procs
daprenentatge. Tamb s important tenir en compte la diversitat dalumnes, els
diferents nivells de coneixements previs i de capacitats de cada noi i noia i buscar la
distncia ptima entre all que sap i all que se li proposa, s a dir, fomentar
laprenentatge significatiu.

Sha de vetllar pel desenvolupament dels recursos propis de cada alumne, la qual
cosa implica respectar i fomentar la diversitat destratgies daprenentatge davant
duna mateixa situaci, i afavorir la pluralitat de respostes, entenent que la prctica
creativa i de recerca no comporta una soluci nica i correcta, sin moltes de
possibles. La valoraci i lanlisi collectiva dels treballs pot ajudar a considerar
aquesta pluralitat.

Els coneixements que simparteixen dins laula shan dacostar a la realitat exterior en

Cultura audiovisual 4
qu viu lalumnat, als seus interessos i a les seves expectatives, perqu prengui sentit
all que se li demana i que senti la necessitat dampliar els seus coneixements. Es
tracta datorgar funcionalitat als seus aprenentatges i potenciar el pensament i les
actituds relacionals.

Els diferents continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) shan dintegrar

en una mateixa activitat, vehicular-los per mitj dexplicacions i aportacions teriques
en iniciar les activitats, amb comentaris durant el procs de treball i amb lanlisi i la
reflexi sobre els resultats individuals i collectius obtinguts. Les activitats
densenyament i aprenentatge han de ser variades (observaci i registre, anlisi i
sntesi, treballs per projectes, etc.), aix com la durada i les maneres de treballar
(individualment, en grups reduts o collectivament).

Lavaluaci de la matria de cultura audiovisual ha de preveure el grau dassoliment

dels objectius i reflectir el procs evolutiu de lalumnat. Sha davaluar la capacitat per
identificar levoluci tecnolgica i esttica dels diferents productes audiovisuals i la
seva influncia social i cultural, i per diferenciar la lectura objectiva i subjectiva de la
mateixa imatge. Es tracta de comprovar si se saben distingir els diferents elements
que constitueixen els missatges audiovisuals i que incideixen en les persones
receptores i usuries, tot emprant-los en la creaci de petits projectes audiovisuals.

Lalumnat ha daprendre a emprar les eines tecnolgiques bsiques amb un mnim

dhabilitat i destresa, i a valorar el coneixement dels components essencials que
intervenen en la producci de productes audiovisuals i que permeten realitzar senzilles
produccions dimatge fixa i en moviment. Ha dadquirir tamb lactitud apropiada en la
dinmica i mtodes de creaci i producci audiovisual.

Conv observar com lalumnat assimila la utilitat i les oportunitats que li ofereixen els
mitjans audiovisuals, avaluant de forma crtica i responsable el seu s, tot considerant
aspectes tics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i didentitat digital. Tamb, en
fomentar una visi selectiva sobre loferta audiovisual dels mitjans de comunicaci de
massa, lalumnat adquireix progressivament actituds i valors com a persones
receptores conscients, selectives i crtiques davant dels missatges i les creacions
audiovisuals.

Cal promoure mecanismes per desenvolupar un procs dautoavaluaci, analitzant,

comentant i debatent amb tot el grup classe els treballs realitzats en les diferents
activitats. Tamb cal avaluar les sinergies que es generen amb les matries amb qu
sestableixen connexions per tal doptimitzar-ne laprofitament i contrastar els
aprenentatges assolits.

OBJECTIUS
La matria de cultura audiovisual del batxillerat t com a finalitat el desenvolupament
de les capacitats segents:

1. Conixer els orgens i fonaments histrics de les tecnologies fotogrfica i

audiovisual, i de les seves interrelacions, evoluci i influncia en el context cultural,
social, artstic i comunicatiu.
2. Reconixer i emprar amb propietat els codis especfics del llenguatge visual i
audiovisual, especialment els del llenguatge cinematogrfic, televisiu i multimdia.

Cultura audiovisual 5
3. Conixer i analitzar els aspectes esttics, expressius i tcnics dels mitjans de
comunicaci, per tal dinterpretar els productes visuals i audiovisuals.
4. Produir imatges tecnolgiques fixes i mbils amb correcci tcnica i expressiva,
emprant tecnologia fotogrfica analgica i digital, videogrfica i altres tecnologies a
labast.
5. Realitzar missatges visuals i audiovisuals de diferent naturalesa i suport
(fotografies, espots publicitaris, animacions, realitzacions multimdia, etc.), dins
lmbit de la ficci i la no ficci amb els mitjans tecnolgics a labast.
6. Cercar alternatives tecnolgiques adequades a determinades situacions
comunicatives per a la producci de missatges visuals o audiovisuals i apreciar les
diverses tecnologies de captaci i generaci dimatges, com un mitj adequat per
a lautoexpressi, la creaci artstica i la comunicaci didees.
7. Valorar la importncia dels missatges visuals i audiovisuals dels mitjans de
comunicaci de massa en la societat actual i mostrar una actitud crtica,
especialment envers els productes estereotipats, tant des del punt de vista de la
persona emissora-creadora com de la receptora-consumidora.
8. Mostrar inters per les obres de creaci realitzades o enregistrades amb mitjans
tecnolgics i descriure-les correctament emprant la terminologia especfica.
9. Aplicar coneixements de producci dimatges tecnolgiques en la realitzaci de
projectes, desenvolupant diferents dinmiques de treball individual i en grup, de
manera activa, planificada i responsable.
10. Comportar-se de manera responsable a laula i als espais especfics, fent un s
adequat dels materials, estris i maquinari i mantenint en bones condicions les
installacions i els espais.

Primer curs

CONTINGUTS

La imatge fixa
Principals etapes de la histria de la fotografia: els pioners, la cromatografia, el
pictorialisme i la fotografia directa. Les avantguardes artstiques.
La imatge fixa i la seva capacitat expressiva. Elements bsics del llenguatge
fotogrfic i els seus codis: espacial, gestual, escenogrfic, lumnic, simblic i grfic.
Anlisi i interpretaci dimatges fixes. Capacitat narrativa.
Els gneres fotogrfics i els seus subgneres.
Sistemes de captaci dimatges: la reprografia, la cmera analgica i digital, la
illuminaci i el laboratori analgic i digital.

La imatge en moviment
Principals etapes de la histria de la imatge audiovisual: les activitats
precinematogrfiques al cinema pioner; el cinema i les avantguardes artstiques.

Cultura audiovisual 6
 La imatge audiovisual i la seva capacitat narrativa. Els elements bsics del
llenguatge audiovisual i els seus codis: enquadrament, pla, moviments de cmera,
transicions i seqncia. Anlisi i interpretaci de les imatges en moviment.
El muntatge audiovisual: el gui, la narraci i la continutat temporal i espacial.
Els gneres cinematogrfics actuals.
Les noves possibilitats tcniques i esttiques de la imatge audiovisual: videoclips,
videoart, animaci, imatge digital, videojocs...
Fonaments tecnolgics de la imatge audiovisual: la cmera de vdeo digital i
ledici no lineal.

Imatge i significat
El pensament i la sintaxi visual i audiovisual. Elements relatius a la percepci:
sensaci i memria visual.
Tipologies, caracterstiques i funcions de la imatge. Distinci entre imatge natural,
imatge creada i imatge enregistrada.
Components expressius i comunicatius de la imatge. Lectura denotativa i
connotativa de les imatges. Definici dicona, smbol i signe.
La dimensi esttica i ldica dels productes audiovisuals. Interpretaci dels valors
ideolgics de les produccions audiovisuals i rebuig dels continguts que promouen
situacions de discriminaci i exclusi.
El paper de la xarxa en la socialitzaci de la informaci, la comunicaci i la creaci,
i el seu s responsable.
Identificaci i descripci de les diferents sortides professionals relacionades amb la
fotografia (fotografia artstica, fotoperiodisme, edici fotogrfica, etc.) i amb el mitj
audiovisual (direcci, realitzaci, postproducci, etc.).

Criteris davaluaci

1. Identificar els avenos tecnolgics que shan produt al llarg de la histria dins els
mbits de la imatge tecnolgica, fixa i mbil, i en levoluci esttica de les
creacions, produccions i missatges audiovisuals.

2. Identificar, analitzar i interpretar els elements espacials i temporals, aix com els
trets formals bsics i els significats principals en la lectura dimatges fixes i en
moviment.

3. Analitzar els recursos del llenguatge fotogrfic en lobra de diferents fotgrafs que
treballen en blanc i negre, per exemple Martn Chambi, Irving Penn, Cecil Beaton,
Ansel Adams, entre daltres.

4. Analitzar la implicaci i la transcendncia social de la fotografia i la imatge

audiovisual des de lobra de diferents autors, per exemple Dorothea Lange,
Sebastio Salgado, Kevin Carter, Manuel Prez Barriopedro, Cristina Garcia
Rodero, Gervasio Snchez, Francesc Catal-Roca, Joan Colom, entre daltres.

5. Comparar lobra dels principals fotgrafs i artistes en el tractament de la imatge, la

llum i el color, per exemple en Ernst Haas, Andy Warhol, Howard Schatz i Ouka

Cultura audiovisual 7
 Leele; i la relaci imatge-realitat de Chema Madoz, Joan Fontcuberta, entre
daltres.

6. Elaborar imatges fixes i produccions audiovisuals, tot utilitzant els recursos propis
de cada tipus de document, per a la resoluci duna tasca determinada o per als
propsits dun objectiu concret.

7. Valorar els productes audiovisuals com a manifestacions culturals i artstiques, de

forma creativa i imaginativa per tamb crtica i responsable, emprant la
terminologia prpia del llenguatge audiovisual.

8. Mostrar hbits de creixement personal, respectant les dinmiques de treball

individual i en grup i sent sensible a les tasques de cooperaci prpies del
desenvolupament dels projectes audiovisuals.

9. Evidenciar els hbits i les rutines necessaris per al bon funcionament i

manteniment despais i material tcnic audiovisual.

10. Actuar de forma crtica i responsable en ls dels mitjans audiovisuals, tant pel que
fa a lanlisi com a la creaci de productes, tot considerant aspectes tics, legals,
de seguretat, de sostenibilitat i didentitat digital.

Segon curs

CONTINGUTS

Integraci so-imatge en la creaci audiovisual

Evoluci de la integraci del so en la imatge: del cinema mut al sonor, lslapstick.
Les bandes sonores en la histria del cinema.
Funci expressiva del so: els dilegs, la veu en off, els efectes especials.
Adequaci de la msica i el so a les intencions expressives i comunicatives.
Gravaci i difusi del so i la msica. Tipus essencials de microfonia. Sistemes de
gravaci i difusi musical: monofnics, estereofnics, Dolby Surround, MP3, entre
daltres.
Edici i integraci del so dins el projecte audiovisual.

Producci audiovisual i multimdia

Evoluci de la producci en la indstria cinematogrfica, videogrfica i televisiva.
Organigrames i funcions professionals en la producci audiovisual i multimdia.
El procs de producci, edici i postproducci de productes multimdia.
Els efectes especials.
Disseny de productes audiovisuals i multimdia universals: udiodescripcions,
subtitulaci...
Anlisi de productes multimdia.

Cultura audiovisual 8
Els mitjans de comunicaci audiovisual
Evoluci dels mitjans de comunicaci: rdio i televisi. Grans realitzadors dels
mitjans.
Caracterstiques expressives de televisi i rdio: gneres, formats de programes, la
televisi i la rdio del futur, la televisi i la rdio interactiva.
Audincies i programaci: obtenci de dades, elaboraci destadstiques i
transcendncia en la producci.
Els mitjans de comunicaci com a servei pblic. Llibertat dexpressi i drets
individuals de lespectador.
Els mitjans de comunicaci audiovisuals de lliure accs: Internet i socialitzaci de
la informaci, comunicaci i creaci.

La publicitat
Evoluci de la imatge publicitria.
Caracterstiques de la imatge i del missatge publicitari: funci informativa,
comunicativa i esttica. Emotivitat, seducci, composici, estructura i objectius.
Identificaci de les noves possibilitats tcniques i esttiques de la imatge
audiovisual aplicades a la publicitat.
Formes dinserci de la publicitat: lespot, el patrocini, la publicitat encoberta, la
publicitat subliminar, xarxes socials...
Anlisi de productes publicitaris.

Criteris davaluaci

1. Identificar i explicar les caracterstiques fsiques del so i realitzar gravacions i

edicions digitals en funci duns objectius i necessitats concrets.

2. Analitzar el valor funcional, expressiu i comunicatiu dels recursos sonors (veu,

efectes i msica) utilitzats en una producci radiofnica o en la banda sonora duna
producci audiovisual.

3. Reconixer i justificar les diferents funcions dels mitjans de comunicaci

audiovisual, diferenciant els elements informatius dels que estan relacionats amb la
capacitat de gaudi esttic i ldic.

4. Utilitzar els recursos propis de la creaci i producci de documents audiovisuals

ms adequats per a la resoluci duna tasca determinada o per als propsits dun
objectiu concret.

5. Identificar els elements bsics del llenguatge audiovisual i emprar-los en la lectura,

anlisi i valoraci de determinats productes audiovisuals.

6. Analitzar les possibilitats de les tecnologies audiovisuals de la informaci i la

comunicaci per a la realitzaci dun projecte, aix com conixer els riscos de ls
inadequat de la xarxa.

Cultura audiovisual 9
7. Analitzar les produccions audiovisuals dels mitjans de comunicaci de massa, aix
com les caracterstiques dels diferents gneres, distingint els estereotips ms
comuns presents en els productes audiovisuals.

8. Mostrar hbits de creixement personal, respectant les dinmiques de treball

individual i en grup i sent sensible a les tasques de cooperaci prpies del
desenvolupament dels projectes audiovisuals.

9. Evidenciar els hbits i les rutines necessaris per al bon funcionament i

manteniment despais i material tcnic audiovisual.

10. Actuar de forma crtica i responsable en ls dels mitjans audiovisuals, tant pel que
fa a lanlisi com a la creaci de productes, tot considerant aspectes tics, legals,
de seguretat, de sostenibilitat i didentitat digital.

Cultura audiovisual 10