La Dislxia

1. Qu s?

La dislxia s un trastorn de l'aprenentatge de la lectoescriptura, de

carcter persistent i especfic, que es dna en nens que no presenten
cap handicap fsic, psquic ni sociocultural i l'origen sembla derivar d'una
alteraci del neurodesenvolupament.

Caracterstiques de la dislxia

a) La dislxia es dna al marge de les habilitats intellectuals. Afecta per igual

a ambds sexes

b) Afecta el procs lector i escriptor i fonamentalment estan alterades les

habilitats de conscincia fonolgica (lhabilitat per identificar i manipular els
sons de les paraules), memria verbal i velocitat de processament verbal.

c) A ladolescncia i edat adulta hi ha dificultats especfiques:

Expressi escrita deficient a causa duna conscincia morfosintctica pobre.

Passar del discurs oral a l'escrit requereix seguir uns passos que obliguen a
ordenar les idees en frases i les frases en pargrafs.

Lectura lenta, poc automatitzada i que per tant requereix molt esfor.

Repercussi variable en la comprensi lectora. Mentre que l'alumne no

dislctic pot centrar tot el seu esfor i atenci en la comprensi del text, el dislctic
ha de fer un gran esfor en la descodificaci del text escrit en detriment de la
comprensi.

La dificultat per automatitzar les seqncies verbals en aquesta etapa

significa no tenir automatitzades les taules de multiplicar.

Dificultat en levocaci de vocabulari tcnic

Gran dificultat per aplicar les normes ortogrfiques de manera espontnia

Dificultat en laplicaci de tcniques destudis

d) Les dificultats que sacostumen a trobar associades amb la dislxia sn:

alteracions en alguns aspectes del llenguatge, en la coordinaci motriu, en clcul
mental, en concentraci i planificaci, per cap daquestes dificultats determinen
una dislxia.

e) La millor intervenci per palliar la dislxia s la bona intervenci pedaggica,

amb els propis recursos del mestre a laula o proporcionant, en casos ms
greus, un suport ms intensiu i una ajuda a llarg termini. s important que amb els
alumnes que responguin a la intervenci, aquesta continu, potser amb menys
intensitat, de forma que es mantingui el progrs.

f) Finalment, la dislxia persisteix durant ladolescncia i en ledat adulta. Per

no podem oblidar que la gravetat de les dificultats depn sovint de la qualitat i
precocitat amb qu shagi donat suport a lalumne tant en lmbit familiar com
 en lescolar..

Repercussions emocionals en persones afectades de dislxia

Rebuig a estudis o treballs que requereixen molta lectura o redacci.

Eviten pellcules de cinema subtitulades, novelles llargues, etc.

Vergonya de llegir en pblic.

Manca de temps per acabar les tasques escrites.

Baixos resultats acadmics en les proves escrites per comparaci a l'esfor

realitzat i als coneixements aconseguits.

Baixa autoestima.

mbits dintervenci
1. PERSONAL:
Explicar qu s la dislxia
Valorar aspectes positius que cada un t
Conscienciar-los de que sempre estarem al seu costat
Fer-los-hi entendre que no t res a veure amb la intelligncia

2. FAMILIAR:
Cal buscar la implicaci de la famlia. Informar- la de les dificultats i donar a
conixer les estratgies i pautes que es seguiran a lescola per facilitar el
progrs del seu fill/a.
Facilitar pautes i orientacions perqu segueixin mantenint la motivaci dels
seus fills per a la lectura i que aquesta sigui una activitat gratificant.
Important que el procs daprenentatge sigui compartit i treballat conjuntament,
des de lescola i lmbit familiar
3. SOCIAL
s recomanable informar els companys de les dificultats de lectoescriptura
que presenta lalumne.
Cal treballar a laula i amb tots els alumnes el respecte a la diversitat.
4. ESCOLAR
Cal un treball consensuat i coordinat de tot lequip docent que interv amb
lalumne, de cara a fer les adaptacions metodolgiques pertinents en les
matries curriculars. El tutor ns el responsable.
 ORIENTACIONS

Marqueu amb una X quines fareu amb aquest alumne/a

Per facilitar la relaci amb lalumne i la seva autoestima

I Intentar no utilitzar les expressions: esforat ms, fixa-thi ms... La
majoria dels alumnes amb dislxia sesforcen per no aconsegueixen els
resultats desitjats i per aquest motiu perden linters i latenci. No s estrany
que un dia ho faci tot molt b i laltre, molt malament; el rendiment de lalumne
amb dislxia s molt fluctuant
Ser flexible en tot all que va relacionat amb el seu dficit: oblidar coses que X
abans sabia, llegir malament, fer moltes faltes dortografia
Evitar situacions que el deixin en evidncia: exercicis de rapidesa de clcul en X
grup, escriure a la pissarra, correcci dun text per part dun company, corregir
les faltes amb un color estrident, etc
No comparar amb els companys. X
Donar entendre a lalumne que es coneix el problema i que es far tot el X
possible per prestar ajuda
Donar a entendre el Trastorn a la resta dels companys de laula ja que, si no,
la resta dalumnes poden viure les seves adaptacions com un privilegi, i no
com un dret o una necessitat educativa especfica.
Es tracta que lalumne vagi adquirint conscincia de les seves dificultats i X
pugui aplicar estratgies de compensaci i autorregulaci.
Fer-li veure all que fa ben fet X
Acceptar que es distregui amb ms facilitat que els altres, ja que la lectura li
comporta un sobre esfor
Trobar alguna cosa positiva en la qual destaqui. X
Per ajudar-lo a organitzar-se
Treballar sempre amb una agenda en la qual lalumne pugui tenir les dates X
dexmens, lliurament de treballs, etc. amb antelaci (supervisi per part de
lequip docent)
No sobrecarregar amb deures i coordinar-se amb les persones responsables
de la seva intervenci psicopedaggica pel que fa al treball diari
Revisar la carpeta i ajudar en lordre i classificaci de les feines. X
Fraccionar el treball en perodes curts per intensos per evitar el cansament i
afavorir la concentraci.
De forma habitual, no deixar com a deures a casa feines inacabades de la
classe.
Per facilitar els aprenentatges
Comuns a totes les matries
Permetre ls de mitjans informtics i correctors ortogrfics
Sempre que sigui possible acceptar ls de lordinador per la realitzaci de
tasques i fins i tot de calculadora.
No fer llegir en veu alta davant daltres persones, sense el seu consentiment X
Posar-lo dins a laula a prop del professor/a i/o en llocs que evitin les X
distraccions
Sempre que sigui possible no fer copiar grans parrafades de la pissarra o del X
llibre, si s possible, donar-li una fotocpia.
No fer repetir un treball per escrit pel fe dhaver-ho fet malament. X
Canviar sovint dactivitat, el sobreesfor s esgotador, el seu llindar de fatiga
sol ser baix.
s de gran utilitat ensenyar-los a realitzar mapes conceptuals visuals. X
Tenir en compte que pot requerir ms temps que altres estudiants per dominar X
una nova tcnica.
Proporcionar organitzadors previs en forma dexemples i conceptes X
coneguts per lalumne que facilitin la comprensi dels continguts de les
classes
Ressaltar la informaci ms rellevant de cada tema, i dels continguts X
explicats a cada classe
Utilitzar instruccions simples i clares X
Reduir el vocabulari acadmic X
Tcniques destudi: X
5 passos per estudiar: llegir, subratllar, esquema, memoritzar, repassar
Facilitar evocaci lxic
Simplificar contingut
Catal/Castell
LECTURA
Tenir en compte que les dificultats en la descodificaci poden comprometre la X
comprensi lectora.
Si s necessari, llegir-li els enunciats dels exercicis o buscar un alumne X
collaborador.
Donar-li ms temps per qualsevol lectura.
Proposar llistat de preguntes que ajudin a la comprensi lectora
ESCRIPTURA
Ajudar a estructurar el text escrit: planificar prviament X
Als textos escrits donar ms importncia al contingut que a la forma. X
Als dictats corregir nicament les faltes corresponents a la norma treballada X
amb lalumne, intentant adequar el ritme del dictat
Entendre que hi hagi interferncies entre totes dues llenges (catal-castell) X
Llengua estrangera
No corregir errors en paraules irregulars
Promoure el llenguatge oral X
Reduir la quantitat de vocabulari
Donar anticipadament el dictat a realitzar X
Matemtiques (si sescau)
Us de la calculadora X
Us de recursos informtics
Valorar el procs de clcul mental i no els errors de clcul mental X
Valorar el procs de resoluci del problema i no els resultats de les
X
operacions
Permetre que lalumne tingui accs a les taules de multiplicar tant a classe
com als exmens
Assenyalar les paraules clau dels problemes i promoure la seva representaci
en dibuixos.
 Avaluaci
Comuns a totes les matries
Valoraci ms del contingut que de la forma. X
En els exmens que no sn de llengua no penalitzar les faltes X
dortografia en la nota final.
Afavorir exmens amb enunciats curts.
Reduir lextensi de la prova.
Proporcionar ms temps a les proves escrites. X
Valorar el treball diari, i no tan sols el resultat de lexamen X
Comentar les notes personalment amb lalumne. X
Vigilar els comentaris en els informes escolars quan el professorat ha
estat informat de les dificultats de lalumn@
Evitar correccions sistemtica de tots els errors, referits a lescriptura.
Destacar els aspectes positius del seu treball X
Valorar el progrs de lalumne dacord amb linters, la dedicaci i X
lesfor realitzat.
Realitzar exmens de forma oral quan la dificultat escrita o les X
caracterstiques de lalumn@ aix ho aconsellin.
No fer repetir una feina pel fet dhaver-la escrit malament
Catal/Castell/Llengua estrangera
Disminuir el pes de la penalitzaci de les faltes escrites (tot i que es X
corregeixen totes les faltes dortografia-gramaticals no es descompten
amb el mateix grau dexigncia; no comptabilitzar la repetici de faltes
escrites, descomptar les faltes escrites fina un mxim de puntuaci ...)
Avaluaci en funci del contingut de lexamen i no pas de la X
presentaci
Valorar els coneixements de lalumne dacord al progrs respecte al X
seu nivell inicial, mai a partir del nivell mitj de la resta de la classe.
Evitar correccions sistemtica de tots els errors.