Oportunitats Educatives A Barcelona 016

Oportunitats
educatives
a Barcelona 2016:
leducaci de la infncia
i ladolescncia a la ciutat
Qui som?
Som un instrument pblic dedicat al coneixement per acompanyar
LInstitut Infncia i Adolescncia de Barcelona ha realitzat linforme ladministraci local en el seu paper de garantia dels drets dinfants i
Oportunitats educatives a Barcelona 2016: leducaci de la infncia i adolescents i en la transformaci de la ciutat perqu sigui apropiada per
ladolescncia a la ciutat, per encrrec de lAjuntament de Barcelona, viure-hi la infncia i ladolescncia.
Comissionat dEducaci i Universitats.
Som un pont entre el coneixement i la poltica pblica per millorar les
vides de les nenes, nens, nois i noies, aportant perspectiva de drets,
comptant amb els seus punts de vista propis i buscant millores concretes
en les poltiques locals.
Som un consorci adscrit a lAjuntament de Barcelona i integrat tamb

Edita: per la Diputaci de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat
Institut Infncia i Adolescncia de Barcelona, C. (IIAB) Autnoma de Barcelona, i treballem en lmbit de Barcelona ciutat, rea
metropolitana i provncia.
Direcci de lInstitut Infncia i Adolescncia:
Maria Tru i Salvad
Qu fem?
Direcci de linforme:
1. Contribum a millorar les poltiques locals per fer avanar els drets de
Elena Sintes Pascual, cap de coneixement de lInstitut Infncia i Adolescncia la infncia i ladolescncia
Impulsem i aportem perspectiva dinfncia i coneixement en espais
Equip investigador: de treball de ladministraci local per tal de millorar poltiques locals i
Sheila Gonzlez Motos, Pol Maceira Duch i Albert Snchez-Gelabert acompanyar canvis concrets en les vides dels infants i adolescents.
Disseny: 2. Generem coneixement vinculat a lagenda pblica

El Guateque Agencia de Comunicacin Investiguem sobre les vides dinfants i adolescents i les poltiques
locals que els afecten, realitzant diagnosis, avaluacions i propostes; per
Dipsit legal: B 8768-2017 aportar evidncies a partir dexperincies concretes i de prospectiva.
3. Enriquim el debat social compartint coneixement

Nodrim els debats socials actuals aportant enfocament de drets de la
infncia, compartint dades, relats, anlisis i coneixements, tant propis
com generats per altres institucions.
Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de

Reconeixement - No comercial - Compartir igual (by-nc-sa) amb finalitat
no comercial i amb obra derivada. Es permet copiar i redistribuir el material
en qualsevol mitj i format, sempre que no tingui finalitats comercials; aix
com remesclar, transformar i crear a partir del material, sempre que es
difonguin les creacions amb la mateixa llicncia de lobra original.
Lobra sha de citar de la segent manera: Institut Infncia i Adolescncia de

Barcelona. Oportunitats educatives a Barcelona: leducaci de la infncia i
ladolescncia a la ciutat.
Barcelona, abril de 2017

ndex
1. Presentaci 6
2. Objectius i enfocament 8
3. Metodologia 9
4. Leducaci de la infncia i ladolescncia a la

ciutat: diagnosi, reptes i orientacions 11
Principals reptes de ciutat 15
Orientacions de poltica pblica 15
Per aprofundir en la diagnosi 17
4.1. Educaci i criana de la primera infncia 18

4.2. Des de P3 fins a lESO 28

4.3. Batxillerat, formaci professional 42

i segones oportunitats
4.4. Lleure educatiu en lmbit escolar 51

5. Conclusions 63
Oportunitats educatives a Barcelona 2016: leducaci de la infncia i ladolescncia a la ciutat Oportunitats educatives a Barcelona 2016: leducaci de la infncia i ladolescncia a la ciutat
1. Presentaci
Qu ofereix la ciutat per a leducaci, en un sentit ampli, als 240.000 Des de lInstitut Infncia i Adolescncia desitgem que aquest primer
infants i adolescents que hi viuen? Quines tendncies podem observar informe contribueixi a situar leducaci com una prioritat de ciutat des
en leducaci, pel que fa als darrers 10 anys, des de la primera infncia, del reconeixement de la seva rellevncia com a poltica predistributiva i
passant per lescola, els instituts i segones oportunitats, fins al lleure estratgia fonamental en la millora de lequitat i del benestar dels infants
educatiu especialment en lmbit escolar? Les oportunitats educatives, es i adolescents i, alhora, com una aposta perqu el conjunt de la ciutadania
distribueixen equitativament entre els 10 districtes de la ciutat? de Barcelona visqui millor. Tamb esperem que permeti nodrir el debat
social sobre leducaci, posant a labast de la comunitat educativa i de
Aquest informe presenta, per primera vegada i en un sentit ampli, una la ciutadania de Barcelona les principals conclusions sobre lestat de
anlisi de la situaci de leducaci de la infncia i ladolescncia a leducaci dels infants i adolescents a la ciutat.
Barcelona, amb la finalitat de contribuir a millorar la poltica educativa
municipal i nodrir el debat social sobre educaci. Es tracta del primer Agraments:
informe duna srie anual que sanir ampliant i complementant Des de lInstitut Infncia i Adolescncia volem agrair molt sincerament la
peridicament amb el seguiment i lanlisi dels principals indicadors i seva contribuci a les persones i institucions que han fet possible aquest
lavaluaci dels temes educatius de la ciutat. informe:
El document aporta una diagnosi sobre diferents mbits educatius - Al Consorci dEducaci de Barcelona per la seva collaboraci i provisi
des de la primera infncia, passant per lescola i linstitut, fins al lleure de dades en lelaboraci de linforme.
educatiu-, centrada sobretot en lmbit escolar i elaborada a partir de
la combinaci de metodologies quantitatives (recopilaci i tractament A les persones membres del Comit assessor de linforme: Bernat Albaigs,
de dades educatives) i qualitatives (realitzaci de cinc grups focals amb Miquel ngel Alegre, Xavier Bonal, Miquel Martnez i Aina Tarabini.
la participaci dunes cinquanta persones de la comunitat educativa i
expertes en temes educatius). A les 49 persones que van participar en els grups focals per a lelaboraci
de linforme: Jaume Aguilar, Anna Alario, Bernat Albaigs, Miquel ngel
Linforme identifica els principals reptes de ciutat (17) i proposa 16 lnies Alegre, Carles Barba, Neus Bastida, Anna Blanco, Jaume Blasco, Xavier
dorientaci de poltica pblica adreades a situar leducaci com una Bonal, Enric Canet, Pilar Casals, Alba Castejn, Teresa Ciurana, Jordi
Collet, Anna Comas, Judit Cucala, Eullia Esclaps, Berta Espona, Blanca
prioritat de Barcelona, pel seu paper com a poltica predistributiva i
Faria, Quim Framis, Pilar Gargallo, Begoa Gasch, Maika Gimenez, Iris
estratgia fonamental en la millora de lequitat i del benestar dels infants i
Gonzalez, Eva Jans, Pilar Lleonart, Irene Lop, Merche Lorenzo, Neus
adolescents. Tamb descriu algunes experincies educatives rellevants de
Lorenzo, Casimir Maci, Victor Martnez, Xavier Martnez-Celorrio, Boris
la ciutat, que han tractat dabordar i resoldre diferents reptes educatius i
Mir, Assumpci Moreno, Mnica Nadal, Sara Pascual, Jordi Plana, Enric
que, analitzades en profunditat, poden servir com a inspiraci per a altres Prata, Judith Pruna, Anna Punyet, Albert Riera, Montserrat Ros, Oriol
iniciatives, tant municipals com comunitries. Rovira, Rafa Ruiz de Gauna, Clara Salido, Sebasti Sarasa, Llus Vil, Dolors
Vique, ngels Zamora.
Finalment, shi perfilen lnies necessries per aprofundir en la diagnosi
en properes edicions de linforme, entre les quals hi ha la continuaci de
la srie temporal iniciada, limpuls de nous projectes de recerca focalitzats
en temes concrets, lavaluaci de programes municipals o la identificaci
i anlisi dexperincies educatives diniciativa ciutadana que poden
funcionar com a palanques de canvi educatiu.
6 Oportunitats educatives a Barcelona 2016: leducaci de la infncia i ladolescncia a la ciutat Oportunitats educatives a Barcelona 2016: leducaci de la infncia i ladolescncia a la ciutat 7
2. Objectius i enfocament 3. Metodologia
Per a lelaboraci de linforme shan emprat de manera combinada
La finalitat daquest projecte s analitzar a travs de diversos informes
metodologies dinvestigaci quantitatives i qualitatives.
peridics la situaci de leducaci de la infncia i ladolescncia a
Barcelona en un sentit ampli: des de la primera infncia, passant per 1. Metodologia quantitativa:
lescola i linstitut, fins al lleure educatiu. La metodologia quantitativa ha servit per elaborar la diagnosi de la
situaci a partir de les darreres dades estadstiques consolidades
En concret, es tracta didentificar progressivament, en diferents treballs, disponibles, corresponents al curs 2015-2016, provinents de lIMEB,
qu ofereix la ciutat a lhora de generar oportunitats educatives per als del CEB i de la Fundaci FP, aix com daltres fonts estadstiques
infants i adolescents que hi viuen, a fi que puguin exercir el seu dret a relacionades amb leducaci i les condicions de vida dels infants i
leducaci i al seu mxim desenvolupament en igualtat doportunitats. Per adolescents a la ciutat. Aquestes dades ens han perms construir
aconseguir-ho, partim de la perspectiva segent: una srie dindicadors que mostren la situaci i evoluci de
leducaci a la ciutat als darrers 10 anys, com ara indicadors de
Analitzem les oportunitats educatives que ofereix la ciutat al llarg i ample context, descolaritzaci, de resultats educatius, de lleure educatiu,
de recursos educatius, de serveis i equipaments educatius, i de
de la vida quotidiana de la infncia i ladolescncia.
comunitat.
Focalitzem lanlisi en els infants i adolescents dentre 0 i 17 anys; Alguns temes shan pogut analitzar amb ms profunditat que daltres,
per tant, des de la criana de la petita infncia fins a les segones segons la disponibilitat de dades. El lleure educatiu s el que ha
oportunitats. comportat ms dificultats a lhora de fer una diagnosi mplia, ja que
la informaci disponible sobre aquest mbit s escassa i est molt
Considerem leducaci en la vida quotidiana als centres educatius, per fragmentada entre lleure de base associativa desplais i caus, lleure
tamb en diferents mbits: lleure, famlia, comunitat i barri. socioeducatiu, i lleure ofert per entitats, institucions i equipaments
pblics de la ciutat. En tot cas, sha optat per reservar aquest i altres
Tenim en compte leducaci durant tot lany; s a dir, durant el curs temes, com ara la inversi pblica en educaci a la ciutat, per a
escolar i durant les vacances. informes posteriors, ats que mereixen una anlisi especfica.
En aquest primer informe, lanlisi es concentra en les oportunitats 2. Metodologies qualitatives:

En primer lloc, mitjanant la realitzaci de cinc grups focals, integrats
educatives vinculades a lescolaritzaci, incloent la primera infncia, els
per una cinquantena de persones - informants clau de la comunitat
estudis obligatoris i postobligatoris i el lleure ms vinculat a lmbit escolar.
educativa i expertes en educaci -, que han perms identificar, tant
En posteriors edicions saprofundir en aquests aspectes i sampliar la situaci de la ciutat, com els reptes educatius. Mitjanant ls de
la mirada cap a altres mbits per anar complementant les diverses la metodologia DAFO, els participants daquests grups focals han
dimensions de leducaci a la ciutat. assenyalat les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de
leducaci a la ciutat. Aquests grups tamb han servit per identificar
Aquesta diagnosi es duu a terme al llarg de linforme a partir de quatre els reptes i generar unes primeres propostes dactuaci en matria de
eixos danlisi: poltiques educatives locals.
Levoluci temporal de les dades en els darrers 10 anys; s a dir, iniciant Per a la realitzaci daquest informe shan seleccionat, dentre els
la srie lany 2006 i caracteritzant la situaci actual a partir de les diferents temes identificats com a importants en la discussi grupal,
darreres dades disponibles. els que es poden abordar des de la poltica educativa local, i shan
descartat els que no es podien analitzar per manca de dades (per
exemple, la transici entre les etapes escolars primria-secundria i
La desagregaci territorial als 10 districtes per analitzar les disparitats
obligatria-postobligatria), o que, tot i ser molt rellevants, quedaven
entre territoris que les mitjanes de ciutat amaguen.
fora del focus daquest informe per es podrien abordar en properes
edicions. s el cas, per exemple, dels aspectes pedaggics, curriculars,
Lanlisi de les variables de gnere i dorgens dels infants i adolescents organitzatius o dinnovaci dels centres educatius, aix com lmbit
en els diversos indicadors disponibles. de lespai educatiu familiar (temps i activitats en famlia, relacions de
la famlia amb els centres educatius, serveis dacompanyament a les
La comparativa de Barcelona amb Catalunya, Espanya i la Uni Europea, famlies, etc.).
sobretot pel que fa als indicadors inclosos en els objectius Europa 2020.
4. Leducaci de la infncia
i ladolescncia a la ciutat:
diagnosi, reptes i orientacions
En segon lloc, tamb sha fet servir la metodologia qualitativa El dret a leducaci dels infants i adolescents est mpliament reconegut
en la selecci i descripci dalgunes experincies rellevants que en diversos marcs jurdics, els quals comprenen des de la Convenci sobre
ja sestan duent a terme a la ciutat i que illustren les propostes els Drets de lInfant de les Nacions Unides (1989), fins a la Constituci
dactuaci, ats que aquestes prctiques es poden fer extensibles Espanyola (1978), la Llei deducaci de Catalunya (2009) (LEC) i la Llei dels
a altres llocs o potenciar mitjanant les poltiques municipals. drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia (2010). Es tracta,
a ms, duns marcs que reconeixen la importncia de les oportunitats
A banda de ls daquests instruments metodolgics, el projecte
educatives abans i desprs de lescolaritzaci obligatria, incloent-hi el
tamb sha enriquit amb el Comit Assessor, format per
lleure educatiu. En concret, la Llei deducaci de Catalunya afirma que
persones expertes en lmbit educatiu que han fet aportacions al
projecte al llarg de tot el procs. ladministraci t, entre daltres, lobligaci de compensar les possibles
desigualtats dorigen social a linterior del sistema educatiu i dabordar
amb garanties dxit la integraci escolar de tots els alumnes. Alhora,
aquesta llei reconeix la importncia de leducaci de la primera infncia
Mitjanant la combinaci daquests elements hem generat
i del lleure educatiu, aix com la necessitat que les institucions pbliques
quatre productes:
sen responsabilitzin.
a. Una base de dades que per primera vegada sistematitza les
dades educatives de la ciutat, amb el seguiment de levoluci Tot i lexistncia daquest dret i de lobligaci de ladministraci
des del 2006 per a aquelles dades disponibles, i que anirem pblica de vetllar pel seu compliment, encara existeixen inequitats
completant i ampliant en les properes edicions de linforme. educatives i un grau dintervenci pblica desigual a lhora de garantir el
desenvolupament ple de la infncia i ladolescncia en aquest mbit.
b. Un document de base qualitatiu que recull les aportacions
fetes en els grups focals. Sabem que les oportunitats i trajectries educatives dels infants i
adolescents estan condicionades pel seu entorn familiar, social i territorial.
c. Un document de base quantitatiu que aporta evidncies En aquest sentit, aquesta recerca mostra que Barcelona s una ciutat
sobre diversos aspectes educatius de la ciutat basant-se plena doportunitats educatives, per que, tant des dun punt de vista
en bibliografia de referncia, el tractament de les dades
social com territorial, estan distribudes duna manera desigual. Les
quantitatives, les propostes recollides en els grups focals i la
condicions socioeconmiques actuals, no noms no sn favorables a la
illustraci dexperincies rellevants a la ciutat.
generaci doportunitats educatives per a tothom, sin que, a ms a ms,
d. Linforme Oportunitats educatives a Barcelona 2016, que s la crisi econmica refora i intensifica les desigualtats de partida.
aquest document, en el qual es fa una diagnosi global de la
situaci de leducaci dels infants i adolescents a la ciutat, Tanmateix, del treball en el marc del projecte amb els grups focals sen
sidentifiquen els reptes principals, es proposen algunes desprn una idea central i mpliament compartida: vivim una etapa de
orientacions de poltica pblica i sapunten possibles lnies canvi en lmbit educatiu, la qual est protagonitzada per lemergncia
per avanar en el coneixement sobre aquest tema. de la innovaci educativa i ha generat grans expectatives i illusions de
millora collectiva i de superaci dels problemes. La diagnosi grupal
conclou que, si b es detecten debilitats, tamb salbiren oportunitats de
millora: el context de canvi educatiu converteix aquest moment en una
etapa estratgica per abordar les necessitats educatives de la ciutat,
situaci que Barcelona t capacitat per gestionar grcies a les mplies
competncies educatives de qu disposa.
Els nois i noies viuen en entorns familiars, socials i econmics Els infants i nois i noies de Barcelona creixen en contextos familiars i
diferents que condicionen les seves oportunitats educatives socials diferents segons la zona de la ciutat on viuen, i aquests contextos
sn determinants per a les seves oportunitats educatives. De fet, les
Lany 2015 vivien a Barcelona 239.628 nois i noies de 0 a 17 anys; s a dir, dades mostren lexistncia duna certa polaritzaci social a diversos
el 14,9 % de la poblaci de la ciutat. Aquesta xifra ha anat augmentant districtes de Barcelona: alguns concentren una poblaci ms benestant,
progressivament al llarg de la darrera dcada, si b es preveu que en els mentre que daltres tenen una poblaci amb uns indicadors de risc de
propers anys sanir reduint el nombre dinfants menors d11 anys fins al 2026. vulnerabilitat social ms elevats.
Aix, en un extrem subiquen Ciutat Vella i Nou Barris. Ciutat Vella

concentra poblaci amb un nivell instructiu baix, una presncia de
poblaci estrangera elevada i un nivell de renda familiar disponible per
sota de la mitjana de la ciutat. Nou Barris s el districte amb la renda
Taula 4.1. Evoluci de la poblaci 0-17 anys, per districte de residncia.
Any = 2006-2015 familiar disponible ms baixa i amb el percentatge de poblaci amb
estudis universitaris ms baix. A laltre extrem se situen els districtes
2006 2009 2012 2015 amb ms poblaci universitria i amb la renda familiar disponible ms
elevada: lEixample, les Corts, Sarri-Sant Gervasi i Grcia. Els quatre
Ciutat Vella 12.579 12.485 13.080 12.677
districtes restants - Sants-Montjuc, Horta-Guinard, Sant Andreu i Sant
LEixample 34.420 33.948 34.184 34.384 Mart - ocupen posicions intermdies, si b cal tenir present que les
dades de districte amaguen realitats molt diferenciades dins dels territoris
Sants-Montjuc 24.926 24.888 25.592 25.251 mateixos, en especial en el cas de Sant Mart, que acull simultniament
alguns dels barris ms rics i ms pobres de la ciutat.
Les Corts 11.882 11.527 11.761 11.978
En definitiva, els contextos familiars dels infants i adolescents de
Sarri-Sant Gervasi 25.453 26.202 26.999 27.845 Barcelona presenten diferents nivells de capital instructiu i de renda, els
quals condicionen laccs i la tria educativa, aix com una diversitat social
Grcia 15.743 16.059 16.297 16.713 ms o menys acusada, fet que, tal com veurem, est lligat estretament a
diferents fenmens, com ara la segregaci escolar.
Horta-Guinard 23.563 24.136 24.403 24.503
Nou Barris 23.346 24.584 25.354 25.694
Sant Andreu 20.784 21.674 22.615 23.238
Sant Mart 33.132 34.480 36.216 37.345
BARCELONA 225.828 229.983 236.501 239.628
Font: Departament dEstadstica. Ajuntament de Barcelona.
Mapa 4.1. Renda Familiar Disponible (RFD), percentatge de poblaci
major de 16 anys amb estudis superiors i percentatge de poblaci
PRINCIPALS REPTES DE CIUTAT
estrangera, segons districte de residncia. Any = 2005 i 2014
1. Corregir les desigualtats de partida: El principal repte que es desprn
del mapa socioeconmic de la ciutat s la necessitat de posar en marxa
estratgies efectives per corregir les desigualtats socials de partida dels
infants i adolescents com un primer pas imprescindible per avanar cap
a una igualtat doportunitats educatives amb independncia de lestatus
Nou Barris social dorigen.
Sant Andreu
Horta- 53,7
73 2. Incrementar les oportunitats educatives amb estratgies focalitzades:
Guinard
77,7 12,4 14,6 La intervenci pblica ha de perseguir un increment de les oportunitats
20,4 11,4 educatives i la garantia del dret a leducaci en un sentit ampli, amb un
enfocament universal per a tots els infants i adolescents de la ciutat i,
22,1 11,5 alhora, amb estratgies focalitzades en les diferents necessitats de cada
Sarri-Sant territori i de cada perfil dinfant i de les seves circumstncies especfiques
Gervasi Grcia (infants amb necessitats educatives especfiques, amb mesures de
108,5 Sant Mart protecci o tutelats, hospitalitzats...).
184,3
85,6
39,9 15,0
49,6 11,2 24,4 15,1
Les Corts Eixample ORIENTACIONS DE POLTICA PBLICA
139,7 115,9
40,5 11,0 39,6 18,2 A. Refor de les poltiques i actuacions per combatre la pobresa i les
desigualtats socials que incorporen perspectiva dinfncia i prioritzen
les famlies amb infants i adolescents perqu afavoreixen les seves
Sants-Montjuc
condicions deducabilitat.
75,8 Ciutat Vella
79,7
B. Realitzaci de diagnosis compartides i participades per conixer les
23,2 18,5 necessitats especfiques de cada barri, dels infants i de les seves
famlies per proposar actuacions adequades a cada realitat.
28,3 42,6
En aquesta lnia, es poden destacar experincies com la del Pla

Comunitari de Roquetes, en el marc del qual es promouen accions per
generar ms i millors oportunitats educatives al barri a partir duna
detecci participada de necessitats socioeducatives dels infants i
adolescents.
Renda Familiar Disponible

(Barcelona = 100)
53 - 60 % Poblaci amb estudis superiors (Barcelona = 29,4%)

60 - 80 % Poblaci estrangera (Barcelona = 16,4%)
80 - 120
120 - 185
Font: Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona. Poblaci any = gener del 2015.
EXPERINCIA RELLEVANT PER APROFUNDIR EN LA DIAGNOSI
PLA COMUNITARI ROQUETES
Recopilar i tractar les dades educatives de la poblaci 0-17 per als 40 grans
barris que shan predefinit com a territoris per al seguiment estadstic de
ciutat. Cal apostar per una desagregaci sistemtica a escala de districte
On i de barri, aix com tamb segons gnere, origen i necessitats educatives
Roquetes especfiques de les dades educatives disponibles, per dissenyar poltiques
ms adequades a la realitat de cada territori.
Poblaci
Nois i noies de 0-16 anys Recopilar i tractar dades dinversi pblica en recursos educatius 0-17 a escala
de ciutat i de districtes en una srie temporal que permeti conixer com i
Objectiu
quant sinverteix, i si aquesta inversi prioritza necessitats socials i educatives.
Promoure leducaci en un sentit ampli, detectant problemes
i oportunitats: educaci, famlia, lleure i cultura.
Descripci
Diverses accions han estat encetades pel Pla Comunitari de
Roquetes en lmbit educatiu. Sha creat una Taula deducaci, on
administraci, serveis i entitats analitzen les necessitats del barri i
reflexionen conjuntament per trobar-hi respostes. El resultat sn
diverses lnies dactuaci:
1. Promoci de lxit escolar: centralitzaci i anlisi de les respostes
del territori a les necessitats educatives i de refor escolar amb
implicaci de diverses entitats (Shere Rom, Uni Roman, Save
the Children, Adeco).
2. Educaci fora de lhorari escolar: es treballa el lleure i els
casals destiu per tal dampliar loferta i la cobertura, i es busca
centralitzar loferta de lleure en el territori per donar resposta a
les necessitats detectades.
3. Petita infncia: acompanyar les iniciatives i experincies en
aquest mbit.
4. Alternatives educatives temporals per a alumnes en risc
dexpulsi: concretar, en collaboraci amb entitats del territori,
itineraris que acompanyin lalumnat expulsat per tal de facilitar
la seva reincorporaci als estudis.
5. Seguiment de les propostes realitzades pel grup motor de
poblaci gitana sobre aspectes educatius.
A ms a ms, sha creat una taula especfica per a la franja 12-15

anys (Taula Franja) per tal de treballar millor les necessitats en
matria de joves. Algunes de les iniciatives daquesta taula sn:
1. Promoure la implicaci del territori en la creaci dalternatives

educatives i de lleure per als joves.
2. Crear un programa de lleure per al mes de juliol.
3. Coordinaci dels recursos del barri i vinculaci entre recursos i joves.
4. Refor escolar: acompanyament i motivaci pels estudis.
5. Espai de reflexi i treball sobre educaci emocional.
Grfic 4.1. Evoluci de lescolaritzaci en el primer cicle deducaci infantil,
4.1. EDUCACI I CRIANA DE segons titularitat. Any = 2006-2007, 2009-2010, 2012-2013 i 2015-2016
LA PRIMERA INFNCIA 45 %
40,6 42,5
40%
Els entorns educatius estimulants durant la primera infncia condicionen el 33,4

35 %
desenvolupament present i futur dels nens i nenes i les seves trajectries 32,9 36,1
educatives i vitals. Diverses recerques posen de manifest que aquests 33,8 33,9
30 % 31,9
beneficis socials es produeixen especialment en el cas dels infants que
creixen en llars ms desafavorides. Per tant, una escola bressol guiada per 24,1 23,1 22,3 22,5
25%
principis dequitat constitueix una estratgia per lluitar contra la pobresa i les
desigualtats socials. Daltra banda, tamb t un important valor social, perqu 20%
afavoreix la conciliaci i lequitat de gnere. 20,0
18,2
15%
El nombre de nadons i infants de Barcelona que van a escoles 8,9 10,3
bressol municipals i a llars dinfants privades ha anat creixent i 10%
s superior al del conjunt de Catalunya.
5%
Si b no hi ha un marc normatiu que delimiti quina ha de ser la taxa
descolaritzaci de la petita infncia, lany 2002 el Consell dEuropa va establir 0
lobjectiu de proveir de serveis deducaci i atenci a la primera infncia com 2006 - 2007 2009 - 2010 2012 - 2013 2015 - 2016
a mnim al 33 % dels infants menors de 3 anys de cara al 2010. Barcelona ja
% Escoles bressol % Llars dinfants % Escolaritzaci % Escolaritzaci
fa temps que ha assolit i superat aquesta meta, ats que se situa en el 42,5 % 0-2 BCN 0-2 CAT
(17.331 infants menors de 2 anys escolaritzats en la primera etapa deducaci
infantil), sis punts per sobre del conjunt de Catalunya (36,1 %). Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament i de lIDESCAT
De fet, la taxa descolaritzaci en el primer cicle deducaci infantil ha anat

creixent (lany 2006 era del 32,9 %). Aquest augment ha estat assumit
Grfic 4.2. Evoluci de la poblaci 0-2 anys i dinfants matriculats en el
majoritriament per les escoles bressol municipals, que entre el 2006 i el
primer cicle deducaci infantil, segons titularitat. Anys = 2006-2007, 2009-
2016 han passat datendre el 8,9 % dels infants al 20 % (8.164 nens i nenes),
2010, 2012-2013 i 2015-2016
actualment a 98 escoles bressol municipals en una nica xarxa de gesti
directa. Laltre 22,5 % (9.167 infants) el cobreixen les 205 llars dinfants
privades (en aquesta etapa no hi ha centres concertats). 45.000
40.000 3.676 4.389

7.689
8.164
35.000
9.975 9.776
30.000 9.426
9.167
25.000
20.000
15.000 28.247
27.820
25.064
23.464
10.000
5.000
0
2006 - 2007 2009 - 2010 2012 - 2013 2015 - 2016
0-2 no escolaritzats llars dinfants escoles bressol
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament i de lIDESCAT
Tant la demanda com loferta de places descoles bressol i llars Mapa 4.2. Oferta de places pbliques respecte el total de poblaci
dinfants tenen forts desequilibris territorials 0-2 i demanda atesa, per districte. Any = 2015-2016
La matriculaci en escoles bressol i llars dinfants divergeix de manera

notable entre els districtes de la ciutat. Ciutat Vella s el districte amb la
taxa descolaritzaci dinfants de 0 a 2 anys ms baixa (26,7 %). Tamb s
considerablement inferior a la del conjunt de la ciutat a Nou Barris (37,4
Nou Barris
%) i a Horta-Guinard (35,5 %). A laltre extrem, a Sarri-Sant Gervasi i a les
Corts, al voltant del 58 % dels infants sn escolaritzats abans dels 3 anys. 37,4% Sant Andreu
40,1%
Fixant-se en la cobertura de les escoles bressol pbliques, que s del 20 %
per al conjunt de la ciutat, sobserva que tamb varia segons el districte: Horta-
Sarri-Sant Gervasi (11,6 %) i lEixample (13,7 %) sn els territoris amb Guinard 25,8 78,7
35,5% 22,6 63,0
menys places pbliques per a residents menors de 3 anys. En canvi, a Nou
Barris i a Sant Mart, la cobertura pblica se situa al voltant del 26 %.
21,6 77,3
Sarri-Sant
La cobertura de la demanda descoles bressol ha augmentat, Gervasi Sant Mart
per quatre de cada 10 sollicituds no obtenen plaa 57,7% 44,2%
19,3 59,0
Malgrat lincrement sostingut de places i de cobertura a les escoles Grcia
bressol, durant el curs 2015-2016, el 59,2 % de les demandes de 43,2% 26,4 61,5
matriculaci han estat ateses; s a dir, quatre de cada 10 infants que han 11,6 51,8
sollicitat una plaa no lhan obtinguda. Les Corts Eixample
58,5% 42,3%
Els districtes on ms sha aconseguit cobrir la demanda de places a les
escoles bressol sn els de Ciutat Vella, Horta-Guinard i Nou Barris. Aix 16,3 44,7 13,7 33,6
vol dir que els districtes on hi ha taxes descolaritzaci ms baixes sn
els que, alhora, les places pbliques cobreixen amb major mesura la Sants-Montjuc
demanda. En canvi, els districtes amb taxes descolaritzaci ms elevades 40,2% Ciutat Vella
sn els que tenen ms dificultats per aconseguir que la cobertura pblica 26,7%
arribi a tothom qui ho sollicita.
20,3 55,7
20,0 71,0
% Escolaritzaci dinfants 0-2

(Barcelona = 42,5%)
26,7% - 34,6% % Cobertura pblica en poblaci 0-2 (Barcelona = 20%)

34,6% - 42,6% % Demanda pblica atesa (Barcelona = 59,2%)
42,6% - 58,5%
50,5% - 58,5%
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament

i del Consorci dEducaci de Barcelona.
Leducaci infantil de primer cicle s un recurs escs i Mapa 4.3. Percentatge de matriculats estrangers 0-2 respecte
socialment valus per afavorir lequitat, per no arriba a la poblaci 0-2 estrangera, per districtes. Any = 2015-2016
suficientment als infants dentorns ms desafavorits
Els districtes amb un perfil socioeconmic ms baix sn els que presenten

menors taxes descolaritzaci entre els 0 i els 2 anys, tot i que els infants
dels entorns ms desafavorits sn els que, precisament, sen podrien
Nou Barris
beneficiar ms. Els criteris daccs i els preus es consideren les principals
barreres daccs a les escoles bressol municipals. No obstant aix, lactuaci 23,4%
pblica sha esforat per augmentar la participaci dels sectors ms
Sant Andreu
desafavorits en leducaci infantil de primer cicle, principalment a travs de
Horta- 14,5%
les poltiques de bonificaci social incrementant el nombre dinfants amb
Guinard
bonificaci que atenen, que el curs 2015-2016 han arribat als 2.766. 30,6 7,1 3,7 0,6
15%
Amb tot, a les escoles bressol i llars dinfants es detecta una
10,4 2,2
infrarepresentaci dinfants amb major vulnerabilitat social, situaci
especialment rellevant entre la poblaci estrangera1: el percentatge Sarri-Sant
Grcia Sant Mart
Gervasi
dinfants estrangers a les escoles bressol i llars dinfants (7,9 %) s molt 13,9% 19,8%
9,6%
inferior al percentatge de poblaci estrangera de 0 a 2 anys (19,9 %).
6,6 3,8
1,7 3,0 10,2 5,7
Eixample
Les Corts
21,4%
10,8%
3,5 2,9 2,5 3,4
Sants-Montjuc
24,6% Ciutat Vella
51,4%
18,2 2,8
30,5 29,7
% Poblaci estrangera 0-2

(Barcelona = 19,9%)
9,6% - 23,5% % Matriculats estrangers en les escoles bressol pbliques (Barcelona = 12,5%)
23,5% - 37,5% % Matriculats estrangers en les llars dinfants privades (Barcelona = 3,9%)
37,5% - 51,4%
1
El Departament dEnsenyament defineix com a persones estrangeres les que no tenen
nacionalitat espanyola.
Ms de la meitat dels infants fins als 3 anys no van a lescola
bressol o llar dinfants, alhora que emergeixen noves iniciatives
de criana a la ciutat
3. Incrementar loferta pblica per a la primera infncia: Loferta pblica no
Ms de la meitat dels infants fins als 3 anys (57,5 %) no van a lescola bressol respon suficientment a les necessitats de les famlies en aquesta etapa tan
o llar dinfants, b perqu no poden o perqu no volen. Aix significa que important pels seus beneficis educatius i socials. Malgrat que la cobertura
no es disposa dinformaci sobre les condicions de criana i educaci dels ha anat creixent i actualment dos de cada 10 infants de la ciutat van a
23.464 infants dentre 0 i 2 anys que hi ha a la ciutat, ni sobre quins serveis escola bressol, noms hi accedeixen sis de cada 10 dels qui ho solliciten.
o suports daquest tipus utilitzen i/o els caldrien. Malgrat que en aquesta
etapa vital totes les famlies necessiten suports per a leducaci i la criana, 4. Aplicar criteris dequitat en laccs a lescola bressol: Laccs a les places
la diversificaci i articulaci de serveis i suports educatius per a la primera pbliques de bressol, com a recurs socialment valus i desitjat i alhora
infncia sn escasses, com tamb ho sn les alternatives per a aquesta escs, no est suficientment orientat amb criteris dequitat per assegurar
meitat de barcelonins menors de 3 anys que no assisteixen al primer cicle que es prioritza aquells a qui ms beneficiaria. Tot i que prop dun de cada
deducaci infantil. tres infants t alguna bonificaci, el preu pblic inicial segueix sent una
barrera daccs per a famlies que no ho solliciten perqu no en poden
sufragar el cost.
En parallel a lincrement descoles bressol, lAjuntament ha promogut
els espais familiars municipals; actualment nhi ha 8 per a tota la ciutat.
5. Conixer la situaci educativa dels infants 0-3 no escolaritzats: Ms de
Aquest servei ofereix als infants un espai educatiu estable durant dos dies
la meitat dels infants de Barcelona no van a lescola bressol municipal ni
a la setmana, amb un adult de referncia i lorientaci de professionals
a la llar dinfants i no es coneix suficientment en quins entorns educatius
de leducaci. Amb tot, continua sent un nombre insuficient per cobrir les
es desenvolupen, quines necessitats tenen les famlies per a la seva
possibles necessitats potencials. educaci i criana i, sobretot, amb quins suports compten les famlies per
lacompanyament educatiu dels nadons i infants en aquesta etapa clau.
Com a mostra daquesta necessitat existent, a la ciutat han emergit i shan
consolidat diverses iniciatives de criana, com ara grups i espais de criana 6. Plantejar una poltica municipal de primera infncia: La necessitat de
compartida, mainaderes a casa o ludoteques. Es tracta de dispositius que en plantejar una poltica municipal que concebi leducaci i la criana de la
altres pasos europeus estan articulats i reglats en el marc de loferta pblica primera infncia com un afer pblic. Aquesta poltica municipal hauria
i/o privada per educar i atendre la primera infncia. Segons dades de lIMEB, dassegurar entorns i oportunitats educatives per als ms de 40.000
el 2015 es van identificar 73 dispositius de criana i educaci diferents de les nadons i infants menors de 3 anys de la ciutat i suports a les seves
escoles bressol i llars dinfants. Aquestes experincies educatives i de criana famlies com a principals responsables de la seva educaci.
diniciativa social i/o comunitria es concentren especialment en el districte
de Grcia (27 %), mentre que a Nou Barris no nhi ha cap didentificada. En
qualsevol cas, aquesta realitat posa de manifest la importncia que aquest
tipus diniciatives estan adquirint a Barcelona i la necessitat de plantejar la
resposta de ladministraci. ORIENTACIONS DE POLTICA PBLICA
C. Ampliaci de les places descola bressol i espais familiars municipals
compensant els actuals desequilibris territorials a partir del doble
criteri de cobertura de la demanda no atesa i tamb dall on hi ha
ms necessitat social.
D. Orientar el servei pblic descola bressol cap a lequitat educativa,

implementant diverses lnies dactuaci que estimulin laccs dels infants
dentorns ms desafavorits i, posteriorment, avaluar-ne limpacte:
D.1. Conixer el perfil de les famlies que solliciten plaa a les escoles
bressol, aix com el daquelles que finalment laconsegueixen.
D.2. Revisar el sistema de preus pblics i instaurar la tarifaci social per

facilitar que el preu pblic inicial no esdevingui una barrera daccs.
D.3. Revisar els actuals criteris dadmissi a les escoles bressol per tal
que sorientin a afavorir lequitat (malalties digestives, germans
matriculats malgrat que cursaran P3...).
D.4. Fomentar la demanda descola bressol o despais familiars Una altra mostra dels potencials duna poltica de primera infncia
municipals de proximitat entre les famlies destatus socioeconmic diversificada es basa en qu la ciutat disposa duna xarxa consolidada de
baix, mitjanant programes dinformaci i incentiu de la demanda. centres cvics arreu del territori que poden servir per acollir tant iniciatives
comunitries com programes municipals dacompanyament a la criana, com
E. Actualitzaci i enfortiment de lactual poltica municipal descoles ara El Vaixell de la Sedeta.
bressol cap a un model de primera infncia ms integral i amb una
oferta ms diversificada, flexible i adaptada a les diferents necessitats
dels nadons i infants i les seves famlies, tenint en consideraci els
desequilibris territorials.
EXPERINCIA RELLEVANT
EL VAIXELL DE LA SEDETA
F. Valoraci de les possibilitats de suport municipal a les iniciatives
socials i/o comunitries deducaci i criana, establint condicions i
tipus de suports (reconeixement, regulaci, cessi despais, etc.) amb
On
criteris de qualitat i dequitat.
Casal Infantil La Sedeta (Grcia)
Un exemple daquest replantejament s lEspai Familiar Cad Raval, integrat en Poblaci

la mateixa escola bressol i que ofereix acompanyament a les famlies del barri Infants 0-3 i famlies
Objectiu
Punt de trobada per a pares i mares amb infants de 8 mesos a 3 anys
EXPERINCIA RELLEVANT per compartir experincies i enfortir el vincle entre ladult i linfant.
ESPAI FAMILIAR RAVAL CAD Descripci
Espai acollidor pensat perqu linfant experimenti, en presncia
dun adult, i les famlies es relacionin. Sorganitzen debats, tallers
On musicals, relaxaci infantil, jocs, intercanvi dexperincies...
Escola Bressol Municipal Cad
Shan creat dos grups i cada grup hi assisteix dos matins a la
Poblaci setmana. Els matins sorganitzen en tres estones de lleure
Infants 0-3 i famlies (tranquillitat, relaci i experimentaci), una estona de joc dirigida
per leducadora, i una estona de conversa i intercanvi sobre criana i
Objectiu gestionat per una empresa que ha guanyat un concurs pblic.
Facilitar les relacions entre els infants, entre els adults, i entre els adults i
els infants. Potenciar les relacions familiars i acompanyar en el
coneixement i ampliaci de les competncies i habilitats familiars per tal
de treballar la confiana de les famlies en la seva tasca educativa.
Descripci
PER APROFUNDIR EN LA DIAGNOSI
LEspai Familiar Cad Raval acull grups de mat i tarda, per a infants de 0-3
anys, preferentment no escolaritzats, acompanyats dalgun familiar (pare, Conixer el perfil de les famlies segons recurs sollicitat (escola bressol
mare, avis...). i espai familiar municipal, llar dinfants, i altres -grups de criana,
mainaderes a casa, ludoteques-); explorar qui no obt plaa; conixer com
Les famlies que acompanyen els infants poden jugar amb ells i observar resolen les famlies que no obtenen plaa leducaci primerenca dels seus
els seus progressos i la seva evoluci. Aix mateix, poden compartir amb fills/es. Aquest tipus de coneixement resulta imprescindible per gestionar
altres famlies lexperincia de la criana i educaci dels seus fills i filles.
millor laccs a les escoles bressol en condicions dequitat i conixer els
motius (pedaggics, econmics, culturals...) i les caracterstiques dels
En un context duna gran diversitat cultural i familiar, es crea un clima de
respecte i escolta que facilita que totes les famlies puguin aportar les pblics absents.
seves experincies amb la mxima confiana i se sentin reconegudes i
valorades.
Els professionals que hi treballen vetllen perqu lambient faciliti un espai

de conversa i dintercanvi.
gruix dalumnes, tant a primria com a secundria, amb el 67,2 % i el 62,7 %,
4.2. DES DE P3 FINS A LESO respectivament, per a Barcelona noms atenen el 45 % de lalumnat dinfantil
de segon cicle, el 42 % del de primria i el 36 % del de secundria. Per tant, la
matriculaci a la xarxa concertada de la ciutat s superior que a la pblica en
totes les etapes, sobretot en la secundria.
El context escolar i, en concret, la composici social dels centres
generen diferents limitacions i oportunitats educatives. Una de les Amb tot, la situaci dins la ciutat varia significativament entre els diferents
caracterstiques principals de la realitat de lescola catalana - i encara districtes. Als dos extrems subiquen Sant Mart, amb ms del 60 % de lalumnat
ms de la barcelonina - s lexistncia duna doble xarxa de centres de primria i secundria en centres pblics, i Sarri-Sant Gervasi, que atreu
alumnat de la resta de Barcelona i de fora de la ciutat cap a centres concertats
educatius amb fons pblics i de diferent titularitat pblica i privada
i privats, i on els percentatges a la xarxa pblica sn molt inferiors: el 12 % i el
concertada. Aquest mapa sha fet ms complex en els darrers anys
13,5 %, respectivament.
amb la diferenciaci de la composici de lalumnat als centres, amb
independncia que siguin pblics o concertats.
La matriculaci en centres privats sense concert s poc nombrosa; a Barcelona,
tot just el 2 % de la matrcula, amb lexcepci de les Corts (17,6 % primria i 12 %
De fet, el Sndic de Greuges ha alertat del risc de consolidaci duna secundria), que concentra diversos centres privats.
triple xarxa a Catalunya: una primera xarxa de centres pblics i
concertats, amb una composici social desafavorida i projectes
socialment estigmatitzats; una segona xarxa de centres pblics i
Taula 4.2. Alumnat matriculat a educaci infantil de 2n cicle, primria i
concertats, amb un perfil social heterogeni i projectes educatius
ESO en centres pblics, per districtes i diferents mbits territorials.
consolidats per no singularitzats; i una tercera xarxa de centres
Any = 2015-2016
pblics i concertats, amb una composici social ms afavorida
que el seu entorn, amb projectes educatius sovint singularitzats
i amb capacitat datreure demanda, especialment de famlies Infantil 2n cicle Primria Secundrria
amb ms capital cultural i econmic amb lgiques delecci ms absolut % absolut % absolut %
informades i estratgiques. A Barcelona, en sn una mostra
Ciutat Vella 1.100 59,9 1.934 56,0 1.022 46,7
daquesta problemtica la concentraci dalumnat amb necessitats
socioeconmiques en determinats centres i lexistncia de centres
LEixample 1.917 37,0 3.610 32,3 1.685 23,1
de mxima complexitat2 a primria i secundria en alguns districtes
de la ciutat. Sants-Montjuc 1.916 57,1 3.660 56,3 2.586 55,6
La secundria s letapa que presenta ms febleses educatives, Les Corts 911 28,4 1.787 27,4 1.138 24,7
algunes de les quals sarrosseguen des de primria. Aquestes
febleses es tradueixen en dificultats perqu un perfil determinat Sarri-Sant Gervasi 746 12,4 1.564 12,1 1.395 13,5
dadolescents puguin aconseguir bons resultats escolars o graduar-se,
i es manifesten en situacions com ara labsentisme o la repetici. A Grcia 1.509 51,1 2.631 45,5 855 29,6
ms a ms, s letapa en qu hi ha ms desvinculaci entre centres i
famlies, i en qu es gesta labandonament escolar prematur. Horta-Guinard 1.900 45,6 3.661 41,3 1.904 32,9
Malgrat que a Catalunya el gruix de la matriculaci Nou Barris 1.998 58,6 4.378 58,6 3.130 59,3
es produeix a la xarxa pblica, a Barcelona s
Sant Andreu 2.167 55,3 4.105 53,5 1.718 37,1
significativament menor, en especial a secundria
Sant Mart 3.863 64,3 7.346 64,0 4.172 60,3
Un tret clarament diferencial de Barcelona respecte el conjunt de
Catalunya s el repartiment de la matrcula entre la xarxa pblica i la
BARCELONA 18.027 45,0 34.676 42,4 19.605 35,9
concertada: a Catalunya, els centres pblics absorbeixen el principal
CATALUNYA - - 323.845 67,2 187.028 62,7
ESPANYA - - 1.980.152 67,7 1.226.524 65,6

2
El Departament dEnsenyament classifica els centres educatius dacord amb la seva
complexitat socioeducativa, i estableix cinc categories, que van de complexitat mnima
Lombrejat correspon a aquells valors que estan per sobre de la mitjana de Barcelona
fins a complexitat mxima.
Els ndexs de complexitat es calculen amb dades referides a lalumnat i amb els Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament.
indicadors segents: baix nivell dinstrucci dels pares/tutors; ocupaci de llocs
Les dades per al cas espanyol es refereixen a lavanament del curs 2015-2016.
de treball de baixa qualificaci professional dels pares/tutors; nombre significatiu
de pares/tutors dalumnes perceptors de la renda mnima dinserci; percentatge
elevat de pares/tutors en situaci datur; percentatge alt dalumnes amb necessitats
educatives especfiques; percentatge alt dalumnes nouvinguts.
En els darrers anys sest produint un canvi de tendncia Grfic 4.4. Evoluci de la demanda de preinscripci a P3, segons titularitat.
amb el creixement de la matrcula en centres pblics Any = 2012-2013 a 2016-2017
En els darrers anys sest revertint la situaci a Barcelona, amb un

7.025 6.869
important augment de la matriculaci en els centres pblics de tota la 6.778
7.000
ciutat i, sobretot, dels districtes de Grcia, lEixample, Sant Mart, Sant 6.636
Andreu, Sants-Montjuc i Ciutat Vella. 6.313
6.500
6.000
Grfic 4.3. Evoluci de lalumnat matriculat a P3 en centres 6.004 6.128 6.201
5.929 5.930
pblics, segons districte. Any = 2006-2007 i 2015-2016 5.500
70 % 5.000
65,5
63,2 2012 - 2013 2013 - 2014 2014 - 2015 2015 - 2016 2016 - 2017
57,6 57,2 58,3
60 % 55,7
56,6 53,2 54,2
50,6 47,3 48,7 Concertada Pblica
50 % 45,4 43,3
45,8 Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Consorci dEducaci de Barcelona
37,6
40 %
39,3
29,9 29,9
30 % 25,3
Existeix una segregaci escolar, amb concentraci dalumnes
20 % 12,4 amb ms dificultats a centres pblics i a determinats territoris
11,5
10 % Lalumnat socialment desafavorit no es distribueix de manera equilibrada
en el conjunt de la xarxa escolar, sin que es concentra en unes escoles i
0 instituts determinats. Aquest fenomen incideix negativament en la qualitat
del sistema educatiu, ja que els resultats educatius dinfants i adolescents
LEixample
Les Corts
Sarri-Sant Gervasi
Grcia
Nou Barris
Ciutat Vella
Sant Andreu
Sant Mart
Sants-Montjuc
Horta-Guinard
socioeconmicament desafavorits sn pitjors als centres amb una

concentraci elevada i millors als centres socialment heterogenis. Vegem-
ho a travs de dos indicadors: la distribuci de la poblaci estrangera als
centres educatius i la distribuci dels centres de mxima complexitat.
Pel que fa a lalumnat que no t nacionalitat espanyola, les dades indiquen

que a la xarxa pblica est sobrerepresentat en totes les etapes educatives
2006 - 2007 2015 - 2016 Bcn 2006 - 2007 Bcn 2015 - 2016
i, especialment, a la secundria. Encara ms, el Sndic de Greuges ha alertat
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament de la important (i creixent) segregaci dins la xarxa pblica mateix, amb
composicions socials molt contrastades entre centres i amb alguns centres
que concentren un percentatge dalumnat estranger molt per sobre del
que els pertocaria segons la poblaci resident al barri.
Aquest increment de la demanda de places pbliques s especialment
significatiu a la preinscripci de P3, fins al punt que gaireb sha arribat a Si observem la presncia dinfants estrangers en una etapa educativa i
igualar en el curs 2016-2017: 6.313 sollicituds a les escoles concertades i la comparem amb el percentatge dinfants estrangers en aquell territori,
6.201 a les pbliques. En la majoria de districtes, loferta pblica ha estat podem veure que hi ha una sobrerepresentaci dalumnat estranger als
suficient per cobrir la demanda existent, per a lEixample, a Grcia i, en
centres pblics de primria de tots els districtes de la ciutat, tret del de
menor mesura, a Sant Andreu hi ha hagut dficit de places pbliques.
Sarri-Sant Gervasi, i, pel que fa als de secundria, als 10 districtes. Encara
que la segregaci escolar est molt estesa a tota la ciutat, destaca sobretot
als districtes dHorta-Guinard i Sants-Montjuc, que el Sndic de Greuges
ha identificat com a dos dels territoris amb ms segregaci de Catalunya.
Taula 4.3. Poblaci estrangera per edats escolars, segons percentatge de Grfic 4.5. Percentatge de centres pblics de primria i de secundria de
presncia al districte i en centres educatius de titularitat pblica. Gener de 2015 mxima complexitat, per districtes. Any = 2014-2015.
3-5 6 - 11 12 - 16
Resident Matriculat Resident Matriculat Resident Matriculat 100,0
100 %
Ciutat Vella 48,0 50,1 29,2 38,0 24,7 37,4
90 %
LEixample 17,2 15,9 12,5 10,6 8,7 10,3 81,8
80 %
Sants- 21,8 22,8 14,3 18,2 12,2 21,0
Montjuc 70 %
Les Corts 10,6 8,4 10,5 6,4 8,9 6,9 60 %

50,0
Sarri-Sant 9,4 4,1 7,8 2,8 5,9 4,5 50 %
47,8
Gervasi 47,6
40 %
Grcia 14,6 10,7 9,3 8,6 7,4 7,1 33,3 33,3
30 % 29,2 %
Horta- 13,8 10,9 8,7 8,2 9,4 11,6 25,9 %
21,1 19,4
Guinard 20 %
18,2 15,0
Nou Barris 20,2 17,7 13,0 20,3 10 % 14,3
25,3 13,1
00 00 00 00
Sant Andreu 13,3 11,1 9,4 9,9 8,3 11,1 0
Nou Barris
LEixample
Les Corts
Sarri-Sant Gervasi
Grcia
Ciutat Vella
Sant Andreu
Sant Mart
Sants-Montjuc
Horta-Guinard
Sant Mart 18,3 16,8 12,0 12,0 9,3 13,2
BARCELONA 17,8 15,2 12,0 11,2 10,0 12,3
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament, de lIDESCAT i del
Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona. % Centres pblics de primria de mxima complexitat Mitjana Barcelona primria
% Centres pblics de secundria de mxima complexitat Mitjana Barcelona secundria
Font: Departament dEnsenyament.

Per la seva banda, la distribuci territorial dels centres de mxima
complexitat - 43 de primria i 19 de secundria - tamb mostra una ciutat
desigual i refora lexistncia i perpetuaci de la segregaci escolar, ja que
sovint tamb estan estigmatitzats. Els centres de mxima complexitat Finalment, la distribuci dels ajuts de menjador a la ciutat tamb reflecteix
escolaritzen elevats percentatges dalumnat amb necessitats especfiques aquesta concentraci territorial de les dificultats. Prcticament 22.500
que requereixen ms recursos i una dedicaci ms intensa per part de infants i adolescents des de leducaci infantil fins a lESO sn beneficiaris
lequip docent. La seva ubicaci a la ciutat s molt desigual entre districtes: dun ajut de menjador. La cobertura daquests ajuts ha anat augmentant
el cas ms extrem s el de Ciutat Vella, on el 81,8 % dels centres pblics en els darrers anys com a resposta a les necessitats creixents derivades
de primria i tots els instituts de secundria sn de mxima complexitat. de la crisi, de manera que han passat de cobrir el 4,1 % de lalumnat el
A Nou Barris tamb representen prcticament la meitat de la seva xarxa curs 2006-2007 al 12,7 % el curs 2015-2016. Aquesta proporci s, com
pblica. En canvi, a Sarri-Sant Gervasi, les Corts, lEixample i Grcia no hi diem, molt ms elevada als districtes de Nou Barris i Ciutat Vella, tot i que
ha cap centre dalta complexitat, ni de primria ni de secundria. a Sants-Montjuc, Sant Andreu i Sant Mart tamb hi ha un nombre elevat
dalumnat becat.
Hi ha tres tipus dajuts: ajut ordinari (fins a un mxim de 3,00 /dia); ajut La segregaci escolar incideix negativament en els
extraordinari (fins a un mxim de 6,00 /dia); i ajut complementari, per resultats educatius, en especial als territoris amb un perfil
minorar el cost del personal del servei de menjador i esbarjo a lalumnat socioeconmic baix
escolaritzat en centres pblics deducaci especial o en unitats de suport
a leducaci especial (USEE) (fins a un mxim de 5,00 /dia). El CEB La concentraci en determinats centres dalumnat amb ms necessitats
ha modificat les bases per poder-se beneficiar de lajut de beques de educatives comporta uns resultats acadmics inferiors i, per tant, una
menjador, per tal de donar una major cobertura a les famlies en situaci limitaci de les oportunitats educatives daquests infants i adolescents. Aix
de ms vulnerabilitat. s important destacar que els ajuts de menjador, a ho demostren els resultats de les proves de 6 de primria que, si b en
banda de garantir lalimentaci en un espai educatiu, est vinculat a altres general sn bones a la ciutat de Barcelona (i millors que les corresponents
beneficis educatius, com ara la reducci de labsentisme a la tarda. al conjunt de Catalunya), presenten una enorme disparitat per districtes,
essent els que tenen ms centres de mxima complexitat (Ciutat Vella, Nou
Barris i Sants-Montjuc) els que presenten pitjors resultats.
Taula 4.4. Alumnat de P3 a 4t dESO amb beques de menjador, per districtes.
Any = 2015-2016 Una situaci similar es dna en els resultats de les proves realitzades
als alumnes de 4t dESO, tamb millors a Barcelona que al conjunt de
Alumnat Beques Catalunya, per amb unes diferncies per districtes molt acusades. De
% beques /
matriculat concedides matriculat nou, Ciutat Vella, Nou Barris i, en menor mesura, Sants-Montjuc, sn
els territoris amb major percentatge dalumnes que no assoleixen les
Nou Barris 16.158 4.301 26,6 competncies bsiques en finalitzar lESO.
Ciutat Vella 7.478 1.949 26,1
Sants-Montjuc 14.511 19,4 Taula 4.5. Percentatge dalumnat deducaci primria i secundria que no
2.817
supera les proves de competncies bsiques. Any = 2014-2015 i 2015-2016
Sant Andreu 16.229 2.423 14,9
Sant Mart 24.402 3.526 14,4 Primria Secundria
Horta-Guinard 18.813 2.475 13,2 Ciutat Vella 22,0 35,5
BARCELONA 176.475 22.464 12,7 Nou Barris 19,9 20,6
Grcia 11.628 1.237 10,6 Sants-Montjuc 16,8 17,3
LEixample 23.646 2.143 9,1 Sant Mart 13,8 14,2
Les Corts 14.317 737 5,1 BARCELONA 12,6 11,5
Sarri-Sant Gervasi 29.293 856 2,9 Horta-Guinard 11,9 8,6
Lombrejat correspon a aquells valors que estan per sobre de la mitjana de Barcelona Sant Andreu 11,6 11,9
Font: Consorci dEducaci de Barcelona Grcia 9,5 10,1
LEixample 8,6 6,6
Sarri-Sant Gervasi 5,6 4,5
Les Corts 5,4 5,4
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Consorci dEducaci de Barcelona, del
Departament dEnsenyament, de lIDESCAT i del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu
A la ciutat sobserva una millora educativa en la darrera El perfil de noi i estranger s el que t ms dificultats a lhora
dcada, amb un increment de les taxes de graduaci i una de graduar-se i continuar la trajectria educativa
reducci de labsentisme
La taxa de graduaci de les noies s del 92,6 % i supera en cinc punts
El 88,9 % de lalumnat de 4t dESO es gradua. Aquest percentatge ha anat la dels nois, que s del 87,7 %. Pel que fa a la nacionalitat, el 93 % de
augmentant durant el perode analitzat dels darrers 10 anys, ja que el 2006 lalumnat autcton es gradua, i supera en 20 punts percentuals la de
era del 80,4 %. Lactual taxa de graduaci de Barcelona s dos punts ms lalumnat estranger, en qu un de cada quatre no es gradua (72,8 %).
elevada que la del conjunt de Catalunya (86,8 %).
Quant a les repeticions, la relaci s molt similar: les noies autctones
repeteixen menys que la resta, mentre que les noies i els nois estrangers
sn els que presenten una taxa de repetici ms elevada. La major
Grfic 4.6. Percentatge dalumnat graduat respecte el matriculat a 4t dESO.
proporci dalumnes repetidors es dna, precisament, als districtes de
Any = 2006-2007, 2009-2010, 2012-2013 i 2014-2015
la ciutat amb concentraci de centres de mxima complexitat i amb ms
segregaci escolar, la qual cosa confirma que uns alts nivells de segregaci
92 % juguen en contra de la possibilitat de prestar latenci adequada a aquest
88,8 alumnat i en minva les oportunitats educatives.
87,8
88 %
82,7 Aquestes dificultats en la trajectria educativa influeixen considerablement
86,8
84 % en la possibilitat de prosseguir els estudis, aix com en el tipus de
80,4 via escollida en cas de fer estudis postobligatoris, tal com es veur a
83,9
80 % continuaci.
76 %
76,7 78,6
Taula 4.6. Percentatge dalumnat de 4t dESO repetidor segons sexe i
72 %
nacionalitat, per districtes. Any = 2015-2016
68 %
2006 - 2007 2009 - 2010 2012 - 2013 2015 - 2016 Noia Noia Noi Noi Total
autctona estrangera autcton estranger
Barcelona Catalunya Ciutat Vella 6,2 7,4 6,3 19,2 9,4
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Consorci dEducaci de Barcelona i del
Sant Mart 5,3 15,3 8,5 15,4 8,2
Departament dEnsenyament.
Nou Barris 4,6 7,2 9,8 12,5 7,7
Sants-Montjuc 2,0 8,4 6,9 13,0 5,7

Sovint, la no graduaci va precedida duns itineraris escolars discontinus,
uns resultats previs negatius i una insuficient adhesi al sistema educatiu BARCELONA 2,4 10,2 4,5 14,8 4,7
que acaba revertint en situacions de ruptura o dabandonament.
Labsentisme en pot ser un indicador previ. Aix, a la ciutat, la taxa Grcia 2,0 13,0 3,9 32,0 4,2
dabsentisme efectiu a lESO (alumnat que acumula un nombre de faltes
igual o superior al 25 % de les sessions lectives mensuals) se situa en l1,23 LEixample 2,2 12,9 3,7 14,1 4,1
% i sha estabilitzat desprs duna millora significativa des del curs 2009-
2010. Pel que fa a les repeticions de curs, el 4,7 % de lalumnat de 4t dESO Sant Andreu 1,6 15,5 3,2 17,4 4,0
de Barcelona ha repetit algun curs durant el seu itinerari educatiu.
Horta-Guinard 1,4 8,0 3,8 12,0 3,7
Les Corts 1,1 8,8 2,1 8,8 2,1
Sarri-Sant Gervasi 1,0 9,7 1,5 11,5 1,7
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament.
PRINCIPALS REPTES DE CIUTAT vacants que acaben concentrant la major complexitat, i
utilitzant activament la reserva de places.
G.3. Desenvolupar mesures actives de planificaci de loferta de

7. Escolaritzaci equilibrada per reduir la segregaci escolar: La reducci
llocs escolars per combatre la segregaci escolar, revisant les
efectiva de la intensa segregaci escolar a la ciutat s una condici
adscripcions entre centres i els criteris de rtio, i afavorint
imprescindible per a la millora dels resultats de leducaci obligatria.
programes i mesures per combatre lestigmatitzaci.
Cal avanar cap a una planificaci educativa basada en lescolaritzaci
equilibrada que reparteixi adequadament els infants i adolescents amb
H. Augment i prioritzaci de la inversi als centres amb ms complexitat
majors necessitats educatives especfiques entre el conjunt de centres
per tal dassegurar que poden reduir rtios, reforar lequip docent
escolars amb fons pblics.
amb altres professionals, oferir activitats de suport escolar, garantir
ajuts de menjador, de llibres i material escolar, de sortides i colnies
8. Reduir desigualtats dels resultats educatius entre districtes: Les
escolars (i de transport per als que no es poden beneficiar de la T-16).
desigualtats entre districtes pel que fa a lassoliment de competncies
bsiques en finalitzar la primria i la secundria sn molt significatives,
I. Activaci i refor dels programes dorientaci escolar, dadhesi
malgrat les tendncies positives en laugment de la graduaci i la
educativa i de lluita contra labsentisme que sadrecin de forma
reducci de labsentisme escolar en el conjunt de la ciutat.
prioritria en els districtes, centres i als perfils dalumnat amb ms risc
dabandonament dels estudis.
9. Augmentar les places pbliques a primria i secundria: Resoldre
el dficit de places pbliques a primria i a secundria a travs de la
planificaci escolar, per tal que el pes de la xarxa pblica a Barcelona Tres experincies illustren algunes daquestes possibles lnies dactuaci. En
sapropi a la mitjana de Catalunya, en especial, a secundria, i doni primer lloc, la de lInstitut Pau Claris, en qu les famlies de diversos centres
resposta a la creixent demanda i matriculaci a P3 en centres pblics. de primria del barri van apostar per revertir lestigmatitzaci i guetitzaci del
centre i trencar amb la dinmica segregadora.
10. Cuidar la transici de primria a secundria: Linsuficient
acompanyament i orientaci a lalumnat en la transici de primria
a secundria s especialment rellevant i suposa un moment crtic i
frgil del sistema escolar, agreujat per la manca de places per seguir EXPERINCIA RELLEVANT
lescolaritzaci pblica a secundria, la limitada coordinaci entre centres
que complica la transici, aix com lescs desenvolupament de frmules AMICS DEL PAU CLARIS
que millorin el pas entre etapes educatives.
On
ORIENTACIONS DE POLTICA PBLICA Institut Pau Claris (Ciutat Vella)
Poblaci
G. Implementaci duna estratgia per a lescolaritzaci equilibrada Nois i noies de 12-16 anys
i contra la segregaci escolar amb actuacions orientades, per una
banda, a evitar la concentraci de cert alumnat en determinats Objectiu
centres i, per laltra, a combatre la cronificaci i estigmatitzaci Trencar amb el procs destigmatitzaci de linstitut i afavorir
dalguns daquests centres. Dacord amb les recomanacions del lelecci de linstitut per part de les famlies de les escoles del barri.
Sndic de Greuges en els seus informes sobre segregaci escolar i,
especficament per a la ciutat, aquesta estratgia podria incloure: Descripci
Durant el curs 2013-2014 es va iniciar la constituci dels Amics
G.1. Desenvolupar instruments propis de ciutat, atesa la competncia del Claris, un grup de treball integrat per les AMPA de les cinc
especial, per poder gestionar el repartiment dinfants i escoles que tenien adscrit linstitut (Pere Vila, Cervantes, Parc de la
adolescents entre els centres amb fons pblics mitjanant un Ciutadella, Baixeras i Fort Pienc). Lobjectiu del grup s aconseguir
decret dadmissi dalumnat especfic per a Barcelona. Aquest que linstitut torni a formar part de les demandes de les famlies
decret podria establir proporcions mximes dalumnat amb daquests centres.
necessitats educatives especfiques (art. 48 LEC) i revisar els
criteris complementaris que poden reforar dinmiques de Els Amics del Pau Claris van obtenir per part del Consorci dEducaci
segregaci (familiars exalumnes, malalties digestives...). de Barcelona el comproms de controlar la matrcula viva. A ms,
conjunturalment, la falta de places de secundria a lEixample va
G.2. Introduir criteris descolaritzaci equilibrada en la gesti de la motivar ladscripci de tres escoles daquest districte (Fort Pienc,
matrcula amb major transparncia i control en el procediment, Carlit i Encants), escoles amb projectes pedaggics innovadors que
limitant la matriculaci fora de termini en els centres amb encaixen i reforcen el model de linstitut.
Finalment, lEscola Josep Maria de Sagarra, que participa en el programa
Magnet, en el qual es desenvolupa un projecte educatiu en aliana amb una
Per part de les AMPA sha dut a terme una intensa tasca de instituci, que en aquest cas s el Museu dArt Contemporani de Barcelona
divulgaci i informaci sobre el projecte de linstitut. Tamb ha (MACBA). Aquesta aliana ha de permetre al centre educatiu desenvolupar
tingut un paper rellevant la Coordinadora dAMPA Fort Pienc, de la un projecte educatiu innovador i de qualitat; un projecte atractiu, que tingui
que formaven part dues de les escoles adscrites, i que van iniciar un magnetisme i que es converteixi en un projecte de referncia en el seu
procs anys abans de crear conscincia de barri. territori, tant per a les famlies com per a la comunitat educativa.
Tot plegat ha revertit en un increment de les sollicituds en primera
opci de lInstitut Pau Claris per part de famlies del districte,
trencant aix amb un procs de guetitzaci i destigmatitzaci. EXPERINCIA RELLEVANT
ESCOLA MAGNET
La segona experincia s la dels instituts Joan dustria i Barri Bess, que han On
utilitzat un projecte de diversificaci curricular per reduir labandonament Escola Josep Maria de Sagarra (Vallcarca)
escolar, el fracs i labsentisme en aquests dos centres.
Poblaci
Alumnat 3-12
EXPERINCIA RELLEVANT Objectiu
DIVERSIFICACI CURRICULAR Revertir les dinmiques de desprestigi i de segregaci escolar de
lescola a travs de la innovaci educativa al servei de lexcellncia.
Descripci
On LEscola Josep Maria de Sagarra participa en el programa MAGNET
Institut Joan dustria i Institut Barri Bess a travs de laliana amb el MACBA. Aquesta collaboraci es
tradueix en la identificaci de lart contemporani com a eix
Poblaci del projecte educatiu de centre, tot aprofitant els artistes i les
Alumnat de 3r i 4t dESO organitzacions collaboradores per tal de convertir el procs
daprenentatge en til i atractiu per als alumnes.
Objectiu
Reduir labandonament escolar, el fracs i labsentisme. La participaci en altres programes artstics, com els Espais C Room
13 Barcelona, complementen i emfasitzen aquest projecte inicial.
Descripci
Es tracta de donar una resposta individualitzada per a aquell alumnat La singularitat del projecte educatiu a travs dels continguts i
de 3r i 4t dESO que planteja dificultats per seguir el currculum dinmiques vinculades a lart pretn convertir el centre en una
com. Es crea un grup de 10-12 alumnes per als quals es dissenya escola atractiva i, per tant, revertir un procs de desprestigi i
una diversificaci curricular a travs destades formatives a empreses
descart per part de les famlies.
o entitats per tal dadquirir habilitats personals per a la vida adulta i
professional i fer una primera incursi en el mn laboral.
A linstitut, aquests alumnes treballen les competncies bsiques

a travs duna diversificaci curricular i el treball per projectes.
Sorganitzen blocs de 10 hores setmanals: prctiques a empreses,
mbit prctic, mbit lingstic-social, mbit cientfic-tecnolgic,
PER APROFUNDIR EN LA DIAGNOSI
mbit curricular i hores al grup ordinari i tutorial.
Des del curs 2014-2015 la diversificaci curricular es duu a terme Disposar de les dades educatives desagregades a escala de districte i
a lInstitut Joan dustria i a lInstitut Barri Bess a travs dun barri, aix com tamb segons gnere i origen, com per exemple la taxa de
programa impulsat conjuntament per la Inspecci dEducaci, el graduaci dESO, les competncies bsiques o la distribuci dels ajuts,
Consorci dEducaci de Barcelona i el Districte. per analitzar millor els resultats educatius a la ciutat.
En el programa hi participen diferents entitats i empreses del
districte que ofereixen llocs destada segons diferents perfils Resseguir la trajectria educativa de cada estudiant a partir dun
professionals (sociosanitari, dinamitzador, administratiu, esportiu, identificador nic al llarg de la seva vida, per avaluar millor la seva
comercial, medi ambient i suport educatiu). evoluci i analitzar les causes de labandonament escolar prematur i
activar els mecanismes adequats.
Taula 4.7. Escolaritzaci per tipus destudis postobligatoris, segons titularitat.
4.3. BATXILLERAT, FORMACI PROFES- Any = 2015-2016
SIONAL I SEGONES OPORTUNITATS Pblica Concertada Privada
Batxillerat 37,1 27,7 35,2
La continuaci o no dels estudis un cop finalitzada leducaci obligatria s una CFGM 46,8 37,5 15,7
decisi que depn de molts factors, entre els quals destaquen les caracterstiques
de lalumne i el seu entorn familiar (estatus socioeconmic, gnere, 43,6 23,5
CFGS 32,9
origen...), per tamb les dinmiques prpies dels centres educatius i el tipus
dacompanyament en la transici a leducaci postobligatria.
PFI 18,7 81,3 0,0
Labandonament escolar prematur (percentatge de joves dentre 18 i 24 anys que
no estudien) es gesta abans del trencament de la trajectria educativa, i sovint va Font: Departament dEnsenyament
precedida de situacions com ara les dificultats per graduar-se a lESO, absentisme
o repeticions. Lacompanyament i lorientaci prvia a la finalitzaci dels estudis
obligatoris sn elements essencials per evitar aquest abandonament.
Estudiar batxillerat s lopci majoritria, si b els cicles
A la ciutat de Barcelona, lEnquesta de Serveis Municipals de lAjuntament de formatius sn els que ms han crescut en els darrers anys
Barcelona de lany 2016 assenyala que l11,4 % dels joves de la ciutat dentre
18 i 24 anys no tenen estudis secundaris postobligatoris i actualment no estan La major part dels estudiants que opten per continuar els estudis un cop
estudiant, de manera que labandonament escolar prematur de la ciutat se situa finalitzada letapa obligatria trien el batxillerat (uns 22.300 alumnes), que
en percentatges propers a la mitjana europea (10,9 %) i inferiors a la de Catalunya s la via principal per desprs accedir als estudis universitaris. Ara b, en
(18,9 %) i la dEspanya (20,3 %), tot i que cal prendre aquesta dada amb una els darrers anys litinerari que ha tingut un creixement ms elevat s de les
certa precauci, ja que es tracta duna aproximaci a labast real del fenomen. La alternatives professionalitzadores: entre lany 2006 i el 2016, els CFGM han
reducci de labandonament escolar prematur s un dels objectius Europa 2020 passat de poc ms de 9.000 estudiants matriculats a 12.200, i els CFGS han
amb la meta de situar la taxa en el 15 % per a Espanya i en el 10 % per al conjunt augmentat de 13.700 a 22.100. Cal destacar que part daquest increment s
de la Uni Europea. conseqncia del retorn al sistema educatiu destudiants majors de 18 anys
que prviament havien interromput o abandonat la seva trajectria.
A lescolaritzaci postobligatria augmenta molt el pes dels
centres privats
Grfic 4.7. Evoluci de lalumnat matriculat a Barcelona, per tipus destudis,
A letapa obligatria prcticament tot lalumnat es matricula en centres concertats cursos 2006-2016. Any = 2006-2007, 2009-2010, 2012-2013 i 2015-2016
i pblics, per a la postobligatria, especialment al batxillerat, els privats acullen
una proporci molt ms significativa de nois i noies: al batxillerat, els centres
pblics sn els que tenen un major percentatge destudiants (37,1 %), seguits dels 22.900
25.000
privats (35,2 %) i, finalment, dels concertats (27,7 %). 22.271 21.989 22.246
22.112
20.000
En canvi, els cicles formatius de grau mitj (CFGM) als centres pblics absorbeixen 19.082
el 46,8 % de la matrcula, seguits dels concertats, amb el 37,5 % i, en tercer lloc, 15.000
dels privats, amb el 15,7 %. Un esquema similar, per amb ms pes per part dels 15.979 12.197
13.700
centres privats, el trobem en els cicles formatius de grau superior (CFGS), amb el 10.000
10.670 11.684
43,6 %, 32,9 % i 23,5 %, respectivament. 9.064
5.000
Per a aquells alumnes sense graduat en educaci secundria sofereixen els
Programes de Formaci i Inserci (PFI), hereus de lantic Programa de Qualificaci 0
Professional Inicial (PQPI) i, al seu torn, dels ms antics Programes de Garantia 2006 2009 2012 2016
Social (PGS). Els Programes de Formaci i Inserci presenten una distribuci
peculiar, amb una oferta pblica molt minoritria (19 %), una altssima Batxillerat CFGM CFGS
concentraci en centres concertats (81 %) i una oferta privada nulla.
La demanda pblica de cicles formatius supera loferta, que s Mapa 4.4. Oferta de centres de FP, segons titularitat per districtes.
molt desigual al territori Any = 2015-2016
Lany 2015, dels 19.258 alumnes que havien demanat plaa de FP, el 73 % ho
havien fet a centres pblics, per aquests noms van poder absorbir sis de
cada 10 preinscripcions (59 % de cobertura). Aquest s el motiu pel qual els
centres concertats i privats van rebre fluxos importants dalumnes que no havien
aconseguit plaa pblica.
El diferent cost que pot comportar el fet destudiar en un centre pblic o privat Nou Barris
pot influir en la capacitat de lalumnat ms desafavorit per accedir o fins i tot
Sant Andreu
continuar amb els seus estudis. A tall dexemple, segons dades de la Fundaci FP,
cursar un grau superior en direcci de cuina t un cost anual als centres pblics 4 0 4
Horta-Guinard 0 1 3
daproximadament 1.000 , quantitat que es triplica en el cas dels concertats i
que arriba als 6.000 als centres privats.
4 2 1
A aquest fet, cal afegir-hi que la distribuci dels centres pblics, concertats
i privats varia molt segons els districtes, amb territoris on loferta pblica s Grcia
Sarri-Sant Gervasi
prcticament inexistent. Sant Mart
1 3 4 1 8 2
5 1 2
Eixample
Les Corts
1 3 2
3 12 6
Sants-Montjuc
Ciutat Vella
3 7 2
6 1 5
Centres dFP segons titularitat
Pblic
Privat
Concertat
Font: Anuari de la Formaci Professional a Barcelona 2015
Lalumnat autcton est ms present a la via acadmica que Grfic 4.8. Evoluci dalumnat matriculat a batxillerat i a CFGM, segons grups
lestranger, i els nois ho estan ms que les noies a les vies dedat. Any = 2006-2007, 2009-2010, 2012-2013 i 2015-2016
professionalitzadores
20.000
En general, a lhora de triar fer estudis postobligatoris, les noies opten ms per 18.878
vies acadmiques i els nois per vies professionalitzadores, on tamb hi ha ms 18.000
presncia dalumnat estranger. Pel que fa a lorigen, les noies autctones sn 16.770 18.033
17.489
les que ms escullen fer el batxillerat, mentre que en aquests estudis hi estan 16.000
infrarepresentats els nois autctons i les noies i els nois estrangers. En canvi, en els
cicles formatius, sis de cada 10 estudiants sn nois, i en aquests estudis hi ha una 14.000
major presncia destudiants estrangers que en el batxillerat, sobretot en els CFGS.
12.000
Taula 4.8. Percentatge dalumnat matriculat a batxillerat, segons sexe i nacionalitat. 10.000
Any = 2015-2016
6.811
8.000
Poblaci 16-18 Batxillerat 6.130 6.243
6.000 5.817
Noia autctona 41,6 48,3 5.205 5.867 6.094
4.000
4.427 4.782 3.956
Noia estrangera 6,6 4,8 3.859 3.368
2.000
Noi autcton 44,0 43,0 0
2006 - 2007 2009 - 2010 2012 - 2013 2015 - 2016
Noi estranger 7,9 3,9
CFGM 16-18 anys CFGM ms de 18 BAT 16-18 anys BAT ms de 18
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEstadstica de lAjuntament Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament
de Barcelona i del Departament dEnsenyament
Ara b, tamb s destacable que precisament els CFGM presenten una taxa
Taula 4.9. Escolaritzaci, segons tipus destudis, alumnat estranger i sexe. dabandonament molt elevada: el 37 % dels estudiants no arriben a fer el segon
Any = 2015-2016 curs del mateix cicle.
Curs % estrangers % noies

2015-2016
Taula 4.10. Abandonament a la FP a la ciutat de Barcelona durant el curs
CFGM 12.095 14,2 40,2 2014-2015. Any = 2013-2014, 2014-2015
CFGS 22.112 22,5 45,9 Matr. 1r curs FP Matr. 2n curs FP Abandonament

2013-2014 2014-2015
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEstadstica de lAjuntament CFGM 7.206 4.506 2.700
de Barcelona i del Departament dEnsenyament
CFGS 10.820 9.383 1.437

Els cicles formatius de grau mitj esdevenen una via espontnia
de segona oportunitat, tot i que tenen un percentatge Font: Anuari de la Formaci Professional a Barcelona 2015
dabandonament elevat
Tres quartes parts dels estudiants accedeixen als CFGM a partir de lESO, per
aquest trasps no es fa necessriament tot just finalitzats els estudis obligatoris,
sin que alguns alumnes hi accedeixen un temps desprs. De fet, sobserva un
creixement en els darrers anys de lalumnat major de 18 anys que sincorpora als
CFGM, fenomen que pot significar ls daquests estudis com una via espontnia
de segona oportunitat per als que prviament havien decidit deixar destudiar.
Els programes de segona oportunitat encara sn minoritaris 13. Consolidar vies de segona oportunitat: Les vies de segona oportunitat
no estan prou consolidades, ni integrades en el sistema educatiu,
Els programes de Formaci i Inserci (PFI) sn la principal via de segona i loferta pblica s escassa, tot i ser molt rellevants en matria de
oportunitat per a aquelles persones que no shan graduat de lESO. Es tracta prevenci de risc de pobresa i exclusi social per a aquells joves,
de programes encara minoritaris, tot i que en els darrers anys han anat especialment nois i estrangers, que no shan graduat o que han
creixent, passant de 1.312 alumnes en el curs 2009-2010 a 1.614 en el curs interromput la seva trajectria educativa.
2015-2016. El perfil dalumnat dels PFI s principalment mascul i autcton,
amb una infrarepresentaci de noies i dalumnat estranger.
Grfic 4.9. Alumnat no graduat i alumnat 16-18 anys a PFI, per sexe i
ORIENTACIONS DE POLTICA PBLICA
procedncia. Any = 2015-2016
J. Impuls i refor de programes de prevenci de labandonament amb
80 % la instauraci de mecanismes dacompanyament durant la secundria
71,5 70,3 obligatria i postobligatria, i consolidaci de tutories dirigides a detectar
70 % els nois i noies amb ms risc dabandonament, i afavorir la seva adhesi
educativa.
60 %
K. Millora de loferta de places pbliques i de lassequibilitat dels cicles
50 %
formatius a travs de lincrement de places per cobrir lalta demanda
pblica no atesa, i tamb de sistemes dajuts econmics per afavorir
40 %
29,7 laccs en condicions dequitat que evitin la ruptura o abandonament per
28,5
motius econmics.
30 %
20 % L. Replantejament de la lgica de les segones oportunitats apostant per un

model integral incls en el sistema educatiu i finanat adequadament que
10 % obri i diversifiqui vies de retorn.
0
Noies Nois Autctons Estrangers En definitiva, lorientaci i lacompanyament sn la principal estratgia per
Sexe Nacionalitat assegurar la continutat de les trajectries educatives entre lobligatria
i la postobligatria, com ara la que es desenvolupa a lInstitut Salvador
Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament Espriu, destinada a millorar latenci i lorientaci individual i que tamb
es pot aplicar a centres que ofereixen estudis postobligatoris per evitar
labandonament.

11. Millorar latenci i orientaci sistemtica desprs de leso:
La transici entre lESO i els estudis postobligatoris, ja sigui batxillerat o
cicles formatius, s una de les baules ms febles del sistema educatiu,
ja que s on es produeix la majoria dels abandonaments dels estudis, i
requereix una millor atenci i orientaci de manera sistemtica.
12. Augmentar places pbliques i beques per als cicles formatius: Hi ha un

dficit important doferta de places pbliques i una escassa poltica de
beques per compensar lelevat cost diferencial de la matrcula a centres
concertats i privats, tot i la demanda creixent de cicles formatius i la seva
importncia per afavorir trajectries ms enll de leducaci obligatria.
PROGRAMACI DEL PLA DACCI TUTORIAL 4.4. LLEURE EDUCATIU EN LMBIT ESCOLAR
Leducaci dels infants i adolescents s present en molts espais de vida, ms

On enll del que sensenya dins el currculum escolar. De fet, les activitats de lleure
Institut Salvador Espriu (el Clot) educatiu, aix com les que donen suport a laprenentatge, estan adquirint
cada vegada ms importncia i pes en el que avui entenem per educaci.
Poblaci Seguint la definici desenvolupada pel Sndic de Greuges, en aquest projecte la
Alumnat 12-16 denominaci lleure educatiu no fa referncia exclusivament a leducaci en el
lleure, sin al conjunt dactivitats organitzades i adreades a infants amb finalitats
Objectiu ldiques i educatives. En aquest sentit, el joc, el lleure i les activitats recreatives,
Millorar latenci i lorientaci individual culturals i artstiques sn un dret reconegut a la Convenci sobre els Drets de
lInfant de les Nacions Unides (art. 31), aix com a la Llei deducaci de Catalunya
Descripci
(12/2009) i a la Llei dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia
LInstitut Salvador Espriu ha desenvolupat un programa dacci (14/2010) de Catalunya.
tutorial a tots els cursos de lESO que inclou un conjunt daccions:
Fer un seguiment de les entrevistes individuals i familiars dutes a La realitzaci daquest tipus dactivitats contribueix a exercir el dret al mxim
terme en les tutories. desenvolupament dels infants i a adquirir habilitats i competncies personals i
Millorar latenci i lorientaci individual. educatives. Amb tot, i tal com assenyala el Sndic de Greuges, es tracta dun dels
Impartir la Gesti del Treball i la convivncia. mbits educatius ms desiguals: la menor participaci dels infants socialment
desafavorits en activitats de lleure educatiu sexplica pels condicionants
El programa es desenvolupa davant la necessitat de reforar la econmics daccs a les activitats i tamb per les desigualtats relacionades amb
informaci i lorientaci de qualitat a lalumnat i les famlies, orientar el capital social i cultural de les famlies.
en funci de les necessitats de lalumne i donar resposta a lalumnat
amb dificultats daprenentatge. Tamb destaca la importncia que Sn diverses les institucions i entitats que organitzen i gestionen de manera
al centre educatiu hi hagi un projecte dorientaci recolzat per directa o indirecta les activitats de lleure educatiu que es desenvolupen a la
lestructura organitzativa. ciutat, la qual cosa el converteix en un mbit amb una elevada heterogenetat
tant dactors com de tipus dactivitats. En aquesta primera edici de linforme
lanlisi es limita a estudiar alguns condicionants daccs, com ara lexistncia
dAMPA, dactivitats de refor escolar o dequipaments culturals a la ciutat aix
com els condicionats socioeconmics familiars.
PER APROFUNDIR EN LA DIAGNOSI Queda per a posteriors edicions lestudi de les oportunitats de lleure educatiu
desenvolupades en altres mbits, dentre les quals en destaquen les activitats
complementries organitzades pels centres escolars (sortides i colnies escolars),
Conixer quines trajectries segueix la gent jove un cop finalitzada les diverses activitats extraescolars organitzades per AMPA o els propis centres
lESO, el perfil i recorregut dels que fan estudis postobligatoris i dels que escolars, les activitats organitzades per entitats de base associativa (caus i
no continuen estudiant. esplais), els casals infantils i de joves, el lleure socioeducatiu (centres oberts), les
activitats esportives (equipaments i clubs esportius), culturals (escoles darts i de
Analitzar el sistema de beques i ajuts en leducaci secundria msica, i entitats de cultura popular) i formatives (escoles didiomes), durant el
postobligatria adreat als estudiants residents a Barcelona. curs escolar i durant les vacances.
Les AMPA sn un dels agents promotors de lleure educatiu a la El refor escolar tamb s molt present a tota la ciutat, per
ciutat, per no tots els centres educatius compten amb aquestes algunes zones encara no estan prou cobertes
associacions
A banda de les activitats de lleure, a la ciutat hi ha un gran nombre dactivitats
Una gran part de les activitats educatives, ldiques i esportives fora de lhorari promogudes per ladministraci pblica i per entitats socioeducatives que
lectiu sn gestionades per les Associacions de Mares i Pares dAlumnes (AMPA), pretenen millorar els resultats educatius a travs de recursos de refor en
en alguns centres anomenades Associacions de Famlies dAlumnes (AFA), de determinades matries acadmiques. El 9,1 % de lalumnat de primria i el 10,5
forma exclusiva o conjuntament amb el centre escolar. En realitat, el fet que % del de secundria de la ciutat realitzen activitats de suport escolar. Les zones
hi hagi AMPA o no condiciona la possibilitat que sofereixi lleure educatiu als on es concentren centres educatius amb una complexitat elevada sn tamb els
centres, i a Barcelona el 4 % dels centres pblics de primria i el 12,2 % dels de territoris on hi ha ms suport escolar: Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuc.
secundaria no tenen AMPA. En el cas de secundria, la menor presncia dAMPA Val a dir que aquests territoris tamb sn els que presenten un major percentatge
indica que manca una estructura capa de permetre un vincle entre el centre i la dalumnes que, malgrat aquests reforos educatius, no aconsegueixen superar les
comunitat i s una barrera a lestabliment de dinmiques de treball collaboratiu proves de competncies bsiques.
entre famlies i institut.
Grfic 4.10. Percentatge dalumnat que fa activitats de suport escolar, per

Taula 4.11. Percentatge de centres pblics sense AMPA, per districtes. Any = 2016 etapa educativa i segons districte. Any = 2015-2016
Centres pblics
50 %
Primria Secundria
43,1
Ciutat Vella 8,3 14,3
40 %
35,7
LEixample 0,0 42,9
30 %
Sants-Montjuc 0,0 10,0
Les Corts 0,0 25,0 19,2

20 %
18,5
16,8
Sarri-Sant Gervasi 0,0 0,0 9,3
12,9 9,6 10,8 12,7 10,5 %
10 % 8,4
Grcia 0,0 0,0 9,2 9,1 %
8,6 6,4 6,3
5,5 4,6 2,2 2,3 2,2
Horta-Guinard 9,1 22,2
0
Nou Barris
Sarri-Sant Gervasi
Ciutat Vella
Sant Andreu
Sant Mart
LEixample
Grcia
Les Corts
Sants-Montjuc
Horta-Guinard
Nou Barris 8,0 9,1
Sant Andreu 5,0 0,0
Sant Mart 3,0 0,0
BARCELONA 3,98 12,2

Primria Secundria Bcn Primria Bcn Secundria
Lombrejat correspon a aquells valors que estan per sobre de la mitjana de Barcelona Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Consorci dEducaci de Barcelona
i del Departament dEnsenyament
Font: Pla dacci 2016. Ciutat de Barcelona. FaPaC
A ms de lexistncia i la fortalesa i dinmica de les AMPA, la generalitzaci de la

jornada escolar contnua a ms de la meitat dels instituts pblics de la ciutat i el
tancament dels centres a les tardes s un altre fre a la realitzaci dactivitats de
lleure educatiu.
Amb tot, hi ha algunes zones de la ciutat en qu aquesta cobertura s insuficient: La ciutat disposa duna mplia xarxa dequipaments que
alguns barris dels districtes de Sant Mart (el Bess i el Maresme, la Verneda i ofereixen lleure educatiu, per hi ha un cert desequilibri
la Pau, el Camp de lArpa del Clot i el Clot), dHorta-Guinard (Can Bar i Baix territorial en laccs a aquest tipus dactivitats
Guinard, el Carmel, la Vall dHebron, la Clota, la Teixonera) i el barri de la
Prosperitat al districte de Nou Barris. Ms enll de les activitats de lleure educatiu organitzades als centres escolars
a partir de la implicaci de les AMPA, Barcelona disposa duna mplia xarxa
dequipaments pblics, amb una presncia generalitzada als 10 districtes de
La posici socioeconmica familiar, el gnere i la procedncia la ciutat, que tenen un gran potencial per acollir i generar lleure educatiu a
condicionen laccs al lleure educatiu la ciutat, en collaboraci amb els centres escolars i tamb amb les entitats
socioeducatives.
A diferncia de leducaci reglada, el lleure educatiu no arriba a tots els infants
i adolescents de la ciutat; de fet, l11,3 % no fan regularment cap activitat doci
(esport, nataci, tocar un instrument, participar en organitzacions juvenils, etc.). Taula 4.12. Equipaments culturals a la ciutat de Barcelona, segons districte.
Any = 2015
La no participaci en activitats doci s encara ms acusada entre els infants
destrats socials baixos: prcticament el 20 % no participen en activitats de
lleure educatiu. Dentre els infants i adolescents que no practiquen activitats de Ciutat Vella 27 9 4 4 12 11 8 6 81 158
lleure educatiu cal destacar les noies dorigen estranger, sobretot pel que fa a les
activitats esportives LEixample 12 3 6 6 11 2 0 11 51 674
Sants-Montjuc 13 3 3 7 10 2 2 3 43 587
Grfic 4.11. Percentatge dinfants i adolescents fins als 16 anys que no
realitzen regularment activitats doci, segons estrats socials. Any = 2014 Les Corts 2 1 2 4 0 1 0 0 10 1.198
Sarri-Sant Gervasi 4 1 3 8 0 2 1 3 22 1.266

25 %
Grcia 3 1 3 2 5 1 5 4 24 696
19,6
20 %
Horta-Guinard 1 4 4 5 0 0 1 1 16 1.531
15 %
12,0 11,3 Nou Barris 0 1 5 4 0 0 1 1 12 2.141
10 %
Sant Andreu 2 1 4 6 1 0 2 1 17 1.367
4,0
5%
Sant Mart 2 2 6 5 0 4 5 3 27 1.383
0
BARCELONA 66 26 40 51 39 23 25 33 303 791
Estrat baix Estrat mitj Estrat alt Total
Centres cvics
Total
Espais de creaci
Espais darts escniques
Sales de cinema
Rtio dhabitants 0-17 per

equipament cultural
Biblioteques de Barcelona
Grans auditoris i sales de msica en viu

Museus i espais dexposicions
Arxius i biblioteques patrimonials

Font: elaboraci prpia a partir del Barmetre de la Infncia i les famlies a Barcelona

Font: Institut de Cultura de lAjuntament de Barcelona
Tot i aquesta amplitud doferta, alguns daquests equipaments estan infrautilitzats Taula 4.14. Percentatge de famlies amb infants i adolescents que assisteixen
a la ciutat: la freqncia ds daquests equipaments i lassistncia a activitats per a activitats culturals, centres cvics i installacions esportives, segons districte.
part de les famlies amb infants i adolescents t una variaci territorial important, Any = 2016
essent els districtes ms desafavorits - sobretot Ciutat Vella i Nou Barris - els que
presenten un menor accs a activitats de lleure educatiu. Activitats culturals Centres cvics Installacions esportives
Ciutat Vella 45,7 32,9 34,6

Taula 4.13. Assistncia de famlies amb infants i adolescents a biblioteques,
segons districte. Any = 2015-2016 LEixample 63,9 37,4 37,7
% visites Sants-Montjuc 62,0 31,6 34,6

Rtio residents amb
Poblaci habitants 0-17 fills menors Les Corts 62,3 32,9 47,8
Equipaments 0-17 districte per biblioteca de 18 anys
Sarri-Sant Gervasi 69,6 34,4 40,0
Ciutat Vella 4 12.677 3.169 53
Grcia 73,0 31,5 41,6
LEixample 6 34.384 5.731 62
Horta-Guinard 63,7 21,7 43,3
Sants-Montjuc 3 25.251 8.417 56
Nou Barris 46,8 30,8 28,8
Les Corts 2 11.978 5.989 46
Sant Andreu 60,1 32,9 31,5
Sarri-Sant Gervasi 3 27.845 9.282 56
Sant Mart 67,6 36,9 48,8
Grcia 3 16.713 5.571 66
BARCELONA 62,0 32,6 39,0
Horta-Guinard 4 24.503 6.126 67
Nou Barris 5 25.694 5.139 56
Font: Enquesta de Serveis Municipals de lAjuntament de Barcelona
Sant Andreu 4 23.238 5.810 67
Sant Mart 6 37.345 6.224 64

Barcelona compta, a ms, amb 69 patis escolars que sobren com a espais
BARCELONA 40 239.628 5.991 60 ds pblic per a famlies, infants i adolescents fora de lhorari escolar, en cap
de setmana i en perode de vacances escolars. El curs 2015-2016 shi han
comptabilitzat 223.713 usos, principalment dinfants i adolescents dentre 6 i 15
Lombrejat correspon a aquells valors que estan per sobre de la mitjana de Barcelona anys, i amb ms freqncia de nois que de noies.
Font: Institut de Cultura de lAjuntament de Barcelona Enquesta de Serveis Municipals
de lAjuntament de Barcelona Finalment, ms enll de loferta dactivitats amb intencionalitat educativa i ldica
en el temps lliure dels infants i adolescents, tal com recorda el Comit dels Drets
de lInfant de Nacions Unides, quan hi ha inversi en lleure sol destinar-se a
activitats organitzades, per tan important com aix s crear un temps i uns
espais en qu els infants puguin dedicar-se a exercir el seu dret al joc, al temps
lliure i a la creativitat espontanis; aix com promoure actituds socials que donin
suport i fomentin aquestes activitats (Observaci General nm. 17, 2013).
PRINCIPALS REPTES DE CIUTAT ORIENTACIONS DE POLTICA PBLICA
M. Elaboraci i implementaci duna estratgia transversal de lleure educatiu
14. Articular el lleure educatiu a la ciutat: Malgrat la riquesa del teixit
a la ciutat, amb focus als territoris amb ms mancances i amb recursos
social dedicat al lleure a la ciutat i el creixent reconeixement social
suficients per optimitzar, ampliar, diversificar i fer accessible i coneguda
de la importncia i beneficis del lleure educatiu, aquest s un mbit loferta, tot integrant les diverses dimensions i agents del lleure educatiu.
desarticulat, desequilibrat territorialment i social, i amb insuficient
desenvolupament com a poltica pblica integral que contempli i N. Revisi dels criteris daccs als serveis i equipaments pblics de
vertebri totes les dimensions del lleure educatiu (suport escolar, lleure per tal que afavoreixin laccessibilitat econmica valorant i
activitats recreatives, artstiques, culturals i esportives organitzades consolidant la diversitat de mecanismes (ajuts econmics, bonificacions,
des dequipaments i entitats socials, al llarg de tot lany, els serveis exempcions, tarifaci social) i aconsegueixin apropar el lleure educatiu a
socioeducatius, lleure de base associativa i comunitria desplais i aquelles famlies i sectors socials que menys hi participen.
agrupaments, cultura popular...).
O. Promoci activa de les escoles i instituts oberts a la tarda perqu
15. Afavorir laccs al lleure educatiu per a tots els infants: Les barreres shi desenvolupin activitats de lleure educatiu en el marc duna xarxa
econmiques per accedir a activitats de lleure educatiu generen fortes educativa de barri amb treball collaboratiu entre centres, famlies,
entitats socioeducatives i equipaments del territori per ajudar a bastir
desigualtats segons perfils socials, excloent infants i adolescents
ofertes integrades de lleure educatiu i deducaci a temps complet.
dentorns ms desafavorits. Aquest fenomen sha aguditzat per
limpacte de la crisi, la desinversi pblica en el sector i lescs P. Impuls i refor de programes que promoguin la implicaci i participaci
enfocament dequitat en ladmissi a serveis pblics de lleure, tot i de les famlies en el centre educatiu i lapoderament del seu rol
lexistncia de beques per a activitats. dacompanyament a lescolaritzaci dels seus fills i filles, entre daltres,
involucrant-los en les estratgies de suport escolar.
16. Compensar les desigualtats territorials en loferta de lleure: La
necessria coordinaci i articulaci dels diversos agents implicats en el
lleure educatiu s una condici prvia important per poder compensar Tres experincies serveixen per illustrar aquest tipus de projectes. En primer lloc,
les desigualtats territorials en loferta, sobretot als barris i districtes on la Xarxa dAMPA del Poblenou, que comparteixen treball i recursos per generar
hi ha menys teixit socioeducatiu i, per tant, ms dificultats per generar una oferta rica i mplia de lleure educatiu al barri, apoderant les famlies en la
oferta integrada i diversificada que eviti la diferenciaci segons perfils generaci doportunitats educatives.
dels infants.
17. Aprofitar millor els equipaments i lespai pblic per al lleure: Si b hi

ha un ampli reconeixement del valor de la qualitat i quantitat de recursos
educatius, culturals, esportius i cvics arreu de la ciutat, s clau promoure XARXA DAMPA
un millor aprofitament tant dels diversos equipaments com de lespai
pblic per a loferta dactivitats de lleure educatiu, i especialment dels
centres escolars, sovint infrautilitzats fora de lhorari lectiu, i que tenen On
un alt potencial vertebrador de lleure educatiu als barris. El Poblenou
Poblaci
Famlies alumnes 3-12
Objectiu
Afavorir la coordinaci de les associacions de mares i pares dalumnes per tal
de fomentar loferta dactivitats i incrementar la participaci de les famlies.
Descripci
Existeixen dues xarxes que vinculen les activitats de les associacions de
mares i pares dalumnes del Poblenou. Duna banda, la Xarxa Activa de
Trobades del Poblenou (XAT), en qu participen les AMPA de les escoles
La Llacuna, Pere IV, Lope de Vega i Provenals; i, de laltra, la XJT (Xerrades,
Jornades i Tertlies), integrada per les AMPA de les escoles Antoni Brusi,
Arenal de Llevant, Bogatell, La Mar Bella i Vila Olmpica. Totes dues xarxes
organitzen xerrades, formaci per a pares i mares i activitats ldiques
adreades a les famlies, tot compartint esforos i recursos.
La segona, el projecte +Educaci de Sant Andreu, sorienta a millorar les Les dades apunten a lexistncia de barreres en laccs, tant de carcter econmic
oportunitats educatives entre la poblaci ms desafavorida, establint xarxes com fruit de la falta de coneixement i de valoraci per part de determinats sectors
collaboratives de promoci de lleure educatiu en el districte. de la ciutat, per tamb de la manca de coordinaci efectiva i de vertebraci
entre serveis i entitats en el conjunt de la ciutat i, fins i tot, a escala de barri, que
projectin adequadament loferta existent. Amb lobjectiu de combatre aquesta
desinformaci mitjanant el treball collaboratiu, lexperincia de la Biblioteca Bon
EXPERINCIA RELLEVANT Pastor ha posat en marxa el projecte Teixint una xarxa doportunitats.
+EDUCACI
On EXPERINCIA RELLEVANT
Districte de Sant Andreu SERVEIS SOCIOEDUCATIUS A LES BIBLIOTEQUES
Poblaci PBLIQUES TEIXINT UNA XARXA DOPORTUNITATS
Infants 0-17 i famlies
Objectiu
Incrementar les oportunitats educatives, especialment entre els On
sectors de la poblaci amb major risc dexclusi social. De forma Biblioteca Bon Pastor
ms concreta, es proposen els segents objectius: a) incentivar la
Poblaci
participaci de la comunitat davant nous reptes educatius i socials;
b) fomentar la relaci entre diferents centres educatius i entitats Infants i joves, segons el programa
socioculturals amb un mateix comproms social; i c) promoure
Objectiu
la reflexi sobre la responsabilitat en loferta dexperincies
estructurades daprenentatge en el temps lliure a infants i joves. Generaci doportunitats educatives, ampliaci de laccs a la
informaci de sectors amb majors dificultats socioeducatives,
Descripci reducci de lanalfabetisme i increment de les oportunitats
La iniciativa neix lany 2012 amb la voluntat de generar una xarxa dinserci sociolaboral.
de collaboraci entre les diferents persones i institucions de la Descripci
comunitat educativa. Es busca, a travs daquesta posada en com,
El projecte Teixint una xarxa doportunitats planteja com a
una major eficincia dels recursos i una millora en laprenentatge
lnies de treball el foment de la lectura i el suport socioeducatiu a
dels infants, les famlies i el professorat.
infants i joves del barri, tot plegat amb la voluntat de generar un
Hi participen de la xarxa les escoles bressol municipals El caminet del important treball en xarxa. La Biblioteca Bon Pastor sha convertit
Bess i Les Quatre Torres; les escoles dinfantil i primria Bernat de en un espai de trobada i confluncia de programes i serveis tant de
Bol, Bar de Viver i La Maquinista, lInstitut Doctor Puigvert, lescola ladministraci pblica com daltres entitats. La biblioteca treballa
LEsperana, el Centre de Recursos Pedaggics de Sant Andreu, el en collaboraci amb les associacions de vens, serveis socials, les
Districte de St. Andreu i professorat de la Universitat de Barcelona i escoles i instituts del barri, Barcelona Activa, educadors de carrer,
de la Universitat Autnoma de Barcelona. Creu Roja, la Fundaci Pere Tarrs, etc.
En una segona fase, shan sumat a la iniciativa altres entitats i Pel que fa al foment de la lectura, es promouen des de la biblioteca
equipaments culturals de lentorn, com AAVV La Maquinista, Bsquet diferents accions en coordinaci amb el Centre dAtenci i lEscola
Sant Joan de Mata, Biblioteca La Sagrera, Biblioteca Ignasi Iglsias, Bernat de Bol. Hi ha tamb una educadora que condueix tallers i
Biblioteca Bon Pastor, Biblioteca Trinitat Vella, Casal de Barri de Sant atenci personalitzada per a la gesti dels conflictes. Voluntaris de
Andreu, Casal de Barri de Congrs-Indians, Casa de les Aiges de Creu Roja i la Fundaci IReS, la Fundaci Pere Tarrs, els instituts,
Montcada, Cam Endins, Centre dEstudis Ignasi Iglsias, Centre Cvic Barcelona Activa i els Punts dInformaci Juvenil de lAjuntament de
La Sagrera, Centre Municipal de Cultura Popular, Centre Cvic Sant Barcelona o Serveis Socials sn altres agents collaboradors.
Andreu, Centre Cvic Bar de Viver, Centre Cvic Navas, Coordinadora
dAMPA de St. Andreu, Espai Jove Garcilaso, Fundaci Museu
Histrico-Social de la MTM-MACOSA, MIJAC Sant Andreu, Teleduca.
El projecte +Educaci est incls en el pla de treball per lxit escolar
del districte de Sant Andreu 2014-2016. El projecte pretn assolir
una millora educativa i social mitjanant lapoderament dels actors
implicats en el territori. A partir del disseny i desenvolupament
de diferents projectes adreats a la cohesi social, es demana la
implicaci dalumnat, famlies, professionals i voluntaris.
5. Conclusions
Barcelona t una srie de reptes a assolir si vol generar igualtat
PER APROFUNDIR EN LA DIAGNOSI doportunitats educatives per als seus infants i adolescents. Sn uns
reptes que el context de canvi educatiu convida a abordar i que la ciutat
t capacitat per encarar, en primer lloc, mitjanant diagnosis compartides
Mapificar els recursos de lleure educatiu a la ciutat juntament amb una
i participades i, en segon lloc, duent a terme les actuacions necessries
recopilaci sistemtica del perfil de participants en les activitats. Lanlisi
en cada cas particular, amb la coresponsabilitat de ladministraci i dels
del lleure educatiu presenta la dificultat de laccs a les dades, que en molts
altres actors educatius, entre els quals sinclouen els professionals de
casos no existeixen o, si nhi ha, sn disperses i fragmentades entre diferents
leducaci, les famlies, i el teixit associatiu, social, esportiu i cultural.
departaments municipals, equipaments i entitats.
Barcelona gaudeix duna posici privilegiada respecte daltres governs
Avaluar labast i els impactes dels programes de refor escolar per saber
locals, grcies a les seves competncies - prpies i compartides - en
si cobreixen les necessitats existents en tot el territori i sn efectius
matria de poltica educativa local, derivades de la Carta Municipal.
en la millora efectiva dels resultats educatius i lassoliment de les
En aquest sentit, la coresponsabilitat en leducaci de la ciutat va ms
competncies bsiques.
enll del Consorci dEducaci de Barcelona (CEB) i de lInstitut Municipal
dEducaci de Barcelona (IMEB). En primer lloc, perqu altres rees i
Conixer en profunditat les preferncies, valors i tries educatives de
serveis municipals tamb impulsen accions amb un clar component
les famlies amb infants i adolescents, aix com saber quines activitats,
educatiu, com ara equipaments esportius, biblioteques, centres cvics
espais, en quins horaris i dedicaci i amb qui passen el seu temps lliure
o altres equipaments culturals. En segon lloc, perqu a banda de les
els infants i adolescents de 0-17 anys.
obligacions i compromisos de ladministraci, hi ha altres actors educatius
centrals - com sn les famlies i les entitats socials, esportives, culturals
i del teixit associatiu de la ciutat - que tenen un paper clau com a
coresponsables de leducaci dels infants i adolescents. Des dels diferents
papers i responsabilitats, s clau compartir una diagnosi i els reptes de la
situaci de leducaci a la ciutat, a ms denriquir el debat pblic partint
de dades i evidncies. Barcelona ser ms o menys cohesionada i ms o
menys capa en funci, entre altres coses, de la manera com cuidi i eduqui
els seus nens i nenes.
Aix es desprn de linforme Oportunitats Educatives a Barcelona 2016:

leducaci de la infncia i ladolescncia a la ciutat, en el qual es fa una
diagnosi global de la situaci de leducaci dels infants i adolescents a la
ciutat. A ms, el document identifica els principals reptes de ciutat en
aquest mbit (17) i tamb proposa 16 lnies dorientaci de poltica pblica
adreades a situar leducaci com una prioritat de ciutat. Daltra banda, el
document descriu algunes experincies educatives rellevants de la ciutat
que ja estan mirant de fer front als reptes identificats i que poden servir com
a inspiraci per altres iniciatives. A ms, sapunten les lnies necessries per
aprofundir en la diagnosi de cara a properes edicions de linforme.
Oportunitats educatives dels infants i adolescents a Barcelona
El concepte doportunitats educatives remet a les condicions en qu els

infants i adolescents sn educats. La concepci doportunitats educatives
s ms mplia que la dxit educatiu, que sol referir-se a la consecuci
de resultats escolars individuals, ja que comprn la dimensi social
de leducaci i la responsabilitat collectiva dassegurar els recursos
necessaris per al desenvolupament educatiu dels infants i adolescents.
Des daquesta perspectiva, la societat ha de garantir recursos educatius en part, per lexpansi de la innovaci educativa-, i la ciutat pot aprofitar i
un sentit ampli per al conjunt dels seus infants i adolescents, de manera promoure aquest impuls grcies a les mplies competncies educatives de
que els permetin assolir uns resultats acadmics determinats, per tamb qu disposa -com ara el Consorci dEducaci de Barcelona (CEB) i lInstitut
una educaci integral que incorpori, a ms de lensenyament curricular, Municipal dEducaci de Barcelona (IMEB)-, per tamb mitjanant les
leducaci en la primera infncia i en el temps lliure. Es tracta doferir als altres rees i serveis municipals que generen activitat educativa.
infants i adolescents unes oportunitats adequades al que sentn avui Educaci i criana de la primera infncia
per educaci, perqu adquireixen els coneixements, les competncies i
les habilitats socials i cognitives necessries per crixer com a persones El percentatge de nadons i infants de Barcelona que van a escoles
capaces dentendre, processar, seleccionar i transformar la informaci en bressol municipals (20 %) o llars dinfants privades (22,5 %) ha anat
coneixement. augmentant i s superior al del conjunt de Catalunya (el 42,5 % i el 36 %,
respectivament). Ara b, tant la demanda com loferta de places de bressol
Sabem que les oportunitats i trajectries educatives dels infants i presenten forts desequilibris territorials, amb diferncies descolaritzaci
adolescents estan condicionades pel seu entorn familiar, social i territorial. de la primera infncia que varien duna manera molt significativa entre
En aquest sentit, la recerca mostra que Barcelona s una ciutat plena districtes. Tamb s rellevant que, si b la cobertura de la demanda de
doportunitats educatives, per distribudes duna manera desigual. Les bressol ha augmentat, quatre de cada 10 sollicituds no obtenen plaa i,
condicions socioeconmiques, no noms no sn favorables a la generaci a ms, tampoc arriba prou als infants dentorns ms desafavorits, que en
doportunitats educatives per a tothom, sin que, a ms a ms, la crisi sn els principals pblics absents.
econmica refora i intensifica les desigualtats de partida.
Alhora, i malgrat que en aquesta etapa vital totes les famlies requereixen
Sidentifiquen algunes zones de la ciutat afectades especialment per suports en leducaci i la criana, la diversificaci i articulaci de serveis i
aquestes iniquitats, les quals perjudiquen les oportunitats educatives suports educatius per a la primera infncia s escassa. Per abordar aquesta
dels infants i adolescents que hi viuen i es reflecteixen negativament en qesti es destaquen algunes mesures adreades a millorar laccs en
gaireb tots els indicadors analitzats: menor escolaritzaci de la primera condicions dequitat a les escoles bressol municipals, aix com laposta per
infncia, presncia de segregaci escolar i pitjors resultats acadmics, replantejar la poltica municipal de primera infncia cap a un model que,
dificultats per graduar-se i continuar la trajectria educativa, i menor nivell a ms a ms de les escoles bressol, diversifiqui els serveis educatius, amb
de participaci en activitats de lleure educatiu. Es tracta dun cercle derivat lobjectiu de donar resposta a les diferents necessitats de les famlies i dels
de la pobresa que impedeix que nens i nenes, nois i noies exerceixin infants de 0 a 3 anys de la ciutat.
el seu dret a leducaci i al seu mxim desenvolupament en igualtat
doportunitats. Dentre els districtes amb ms dificultats destaquen Ciutat Des de P3 fins a lESO
Vella i Nou Barris, arran de lelevada concentraci de problemtiques
socioeconmiques entre la seva poblaci. Tanmateix, una mirada ms Malgrat que a Catalunya el gruix de la matriculaci t lloc a la xarxa pblica
detallada per barris permetria aprofundir en aquesta detecci, fent (67,2 % a primria i 62,7 % a secundria), a Barcelona continua sent
emergir la realitat daltres barris de la ciutat que sovint queda amagada significativament inferior, en especial a secundria (45 % de segon cicle
darrere les grans xifres de districte. dinfantil, 42 % de primria i 36 % de secundria), tot i la tendncia creixent
dels darrers anys. Com a elements positius destaquen les millores en les
Linforme analitza abastament aquestes problemtiques i apunta diverses taxes de graduaci (88,9 %) i en la reducci de labsentisme (1,23 %).
propostes per resoldre-les, amb la perspectiva que les poltiques
educatives de la ciutat haurien de ser capaces de compensar les Ara b, en aquesta etapa es detecta una problemtica molt rellevant,
desigualtats socials dorigen dels infants i adolescents, especialment que s la intensa segregaci escolar, amb concentraci dalumnes amb
daquells que tenen menys oportunitats educatives a causa de les ms dificultats en uns centres i territoris determinats. Limpacte principal
limitacions socioeconmiques familiars, tal com recull la LEC. daquesta segregaci s que es tradueix en uns resultats educatius
negatius, especialment als territoris amb un perfil socioeconmic baix,
Ara b, lestudi tamb detecta aspectes en qu Barcelona est millor que i repercuteix en diversos elements, com ara la taxa de graduaci, la
el conjunt de Catalunya i que han seguit una tendncia positiva en els repetici de curs o labandonament escolar prematur. Aquest s un dels
anys analitzats, com ara labast de leducaci de la primera infncia, els principals reptes educatius de la ciutat; per aix la intervenci pblica per
resultats educatius durant letapa obligatria (competncies bsiques i taxa combatre aquest fenomen s ms que necessria i cal assolir lobjectiu
de graduaci), o el creixement dels cicles formatius. Sn qestions que cal daconseguir una escolaritzaci equilibrada, condici imprescindible per a
potenciar, ats que determinen la millora progressiva de leducaci a la ciutat. la millora del conjunt del sistema escolar.
El desenvolupament daquestes poltiques subica en un context Linforme posa de relleu, entre altres qestions, la necessitat de
especialment dinmic: el sector educatiu viu un procs de canvi, una dissenyar mesures centrades en determinats perfils dalumnat, centres i
etapa de transformaci i dillusi compartida -capitalitzada, en gran districtes. Sidentifica que alguns perfils destudiants sobretot el de noi
i estranger tenen ms dificultats per assolir les competncies bsiques, desigualtats socials dorigen condicionen la participaci en activitats de lleure
graduar-se o continuar la trajectria educativa. La concentraci dinfants educatiu, i els nois i noies dels districtes ms desfavorits sn els que fan
i adolescents amb necessitats educatives especfiques en determinats menys activitats de lleure (el 20 % dinfants destrat social baix no participen
centres i territoris recomana, tamb, la prioritzaci de recursos i suports en activitats doci).
en aquests centres. En una lnia similar, cal apostar fermament per Linforme proposa una srie dintervencions que pretenen augmentar
programes dorientaci escolar, dadhesi educativa i de lluita contra laccs a aquest tipus dactivitats millorant loferta i garantint la inclusi de
labsentisme que sadrecin, de forma prioritria, als entorns amb ms risc tots els infants i adolescents. Una via per enriquir i potenciar la capacitat
dabandonament dels estudis. educativa de la ciutat s la coordinaci i articulaci de xarxes educatives
de barri mitjanant el treball collaboratiu entre centres, famlies, entitats
Batxillerat, formaci professional i segones oportunitats socioeducatives i equipaments del territori per ajudar a bastir ofertes
integrades de lleure educatiu i deducaci a temps complet.
A diferncia de letapa obligatria, el batxillerat i els cicles formatius es
distribueixen principalment entre els centres concertats i els pblics, Per seguir treballant...
per els centres privats tamb hi tenen un paper significatiu. La major
part dels estudiants que opten per continuar els estudis desprs dhaver El conjunt de dades presentades en aquest informe ofereix un primer retrat de
acabat lESO trien el batxillerat (uns 22.300 alumnes), tot i que els cicles la situaci de leducaci dels infants i adolescents a la ciutat, el qual anirem
formatius sn els que han experimentat un creixement ms important ampliant i desenvolupant en fases posteriors, a ms de completar amb diversos
en els darrers anys (els CFGM han passat de poc ms de 9.000 estudiants aspectes que no han estat inclosos en aquesta edici. En el decurs de linforme
matriculats a 12.200, i els CFGS han augmentat de 13.700 a 22.100). shan anat assenyalant quins sn els aspectes necessaris daprofundir en
Linters per aquests estudis sobserva en el fet que la demanda pblica properes edicions per arribar una diagnosi ms mplia de lmbit educatiu a
de cicles formatius supera loferta (59 % de cobertura), que s molt la ciutat. Entre ells en destaquen:
desigual al territori i, encara que ha desplaat part de la matrcula cap
a centres concertats i privats, manca una poltica de beques adequada Anlisi sistemtica de la informaci a escala de grans barris
que compensi el cost diferencial de la matrcula en aquests centres. Els
programes de segona oportunitat (PFI) sn encara minoritaris (1.614 Anlisi de les necessitats educatives especfiques dels infants i adolescents.
alumnes) i no estan prou integrats en el sistema educatiu. De fet, i com
a prova daquesta mancana, els CFGM funcionen de manera espontnia Recopilar, sistematitzar i analitzar les dades de les diverses dimensions ja
com a vies de segona oportunitat per a un important gruix de joves. esmentades del lleure educatiu a la ciutat impulsat pels diferents agents,
per tal davanar en la diagnosi en clau dequitat social, de gnere i
La procedncia i el gnere sn variables clau a lhora dorientar les territorial.
trajectries educatives en etapes postobligatries (batxillerat i cicles
formatius), i la transici entre lESO i els estudis postobligatoris s una Conixer millor les caracterstiques i necessitats de les famlies en
de les baules ms febles del sistema educatiu, ja que s on es produeix totes les etapes, des de la primera infncia fins a ladolescncia, per tal
principalment labandonament educatiu prematur, i requereix una millor dexercir el seu rol educatiu i la seva responsabilitat en lacompanyament a
atenci i acompanyament. La principal oportunitat en aquest camp lescolaritzaci dels seus fills i filles.
s la continuaci de limpuls dels cicles formatius com a via formativa
de prestigi, alhora que sen garanteix laccs en condicions digualtat Noms amb aquesta mirada mplia i collectiva, la ciutat ser capa de
doportunitats. A ms a ms, cal una aposta ferma pels programes de millorar leducaci i la vida dels seus nens i nenes aix com la del conjunt
segona oportunitat i el refor de les vies de retorn al sistema educatiu per de Barcelona.
a aquells que en algun moment lhan abandonat.
Lleure educatiu en lmbit escolar
A Barcelona hi ha un gran dinamisme en lmbit del lleure educatiu, per

no s present a tota la ciutat duna manera uniforme. Les AMPA, per
exemple, sn uns dels principals agents promotors de lleure educatiu,
per no tots els centres escolars en tenen, sobretot els de secundria
(el 4% dels centres pblics de primria i el 12,2 % dels de secundria no
tenen AMPA). El mateix cal dir amb relaci a altres tipus dactivitats ofertes
des de la xarxa dequipaments pblics de la ciutat o a les activitats de
refor escolar, que registren uns nivells de participaci diferents per part
dels infants i adolescents segons la zona de la ciutat on viuen. De fet, les

Oportunitats Educatives A Barcelona 016

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Oportunitats Educatives A Barcelona 016

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Oportunitats

Som un consorci adscrit a lAjuntament de Barcelona i integrat tamb

Disseny: 2. Generem coneixement vinculat a lagenda pblica

3. Enriquim el debat social compartint coneixement

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de

Lobra sha de citar de la segent manera: Institut Infncia i Adolescncia de

Barcelona, abril de 2017

4. Leducaci de la infncia i ladolescncia a la

4.1. Educaci i criana de la primera infncia 18

4.2. Des de P3 fins a lESO 28

4.3. Batxillerat, formaci professional 42

4.4. Lleure educatiu en lmbit escolar 51

En aquest primer informe, lanlisi es concentra en les oportunitats 2. Metodologies qualitatives:

Aix, en un extrem subiquen Ciutat Vella i Nou Barris. Ciutat Vella

Nou Barris 23.346 24.584 25.354 25.694

Sant Andreu 20.784 21.674 22.615 23.238

Sant Mart 33.132 34.480 36.216 37.345

BARCELONA 225.828 229.983 236.501 239.628

Font: Departament dEstadstica. Ajuntament de Barcelona.

En aquesta lnia, es poden destacar experincies com la del Pla

Renda Familiar Disponible

53 - 60 % Poblaci amb estudis superiors (Barcelona = 29,4%)

A ms a ms, sha creat una taula especfica per a la franja 12-15

1. Promoure la implicaci del territori en la creaci dalternatives

Els entorns educatius estimulants durant la primera infncia condicionen el 33,4

De fet, la taxa descolaritzaci en el primer cicle deducaci infantil ha anat

40.000 3.676 4.389

0-2 no escolaritzats llars dinfants escoles bressol

La matriculaci en escoles bressol i llars dinfants divergeix de manera

% Escolaritzaci dinfants 0-2

26,7% - 34,6% % Cobertura pblica en poblaci 0-2 (Barcelona = 20%)

Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament

Els districtes amb un perfil socioeconmic ms baix sn els que presenten

3,5 2,9 2,5 3,4

% Poblaci estrangera 0-2

Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament

D. Orientar el servei pblic descola bressol cap a lequitat educativa,

D.2. Revisar el sistema de preus pblics i instaurar la tarifaci social per

Un exemple daquest replantejament s lEspai Familiar Cad Raval, integrat en Poblaci

Els professionals que hi treballen vetllen perqu lambient faciliti un espai

ESPANYA - - 1.980.152 67,7 1.226.524 65,6

En els darrers anys sest revertint la situaci a Barcelona, amb un

socioeconmicament desafavorits sn pitjors als centres amb una

Pel que fa a lalumnat que no t nacionalitat espanyola, les dades indiquen

Les Corts 10,6 8,4 10,5 6,4 8,9 6,9 60 %

BARCELONA 17,8 15,2 12,0 11,2 10,0 12,3

Font: Departament dEnsenyament.

Ciutat Vella 7.478 1.949 26,1

Sant Mart 24.402 3.526 14,4 Primria Secundria

Horta-Guinard 18.813 2.475 13,2 Ciutat Vella 22,0 35,5

BARCELONA 176.475 22.464 12,7 Nou Barris 19,9 20,6

Grcia 11.628 1.237 10,6 Sants-Montjuc 16,8 17,3

LEixample 23.646 2.143 9,1 Sant Mart 13,8 14,2

Les Corts 14.317 737 5,1 BARCELONA 12,6 11,5

Sarri-Sant Gervasi 29.293 856 2,9 Horta-Guinard 11,9 8,6

Font: Consorci dEducaci de Barcelona Grcia 9,5 10,1

LEixample 8,6 6,6

Sarri-Sant Gervasi 5,6 4,5

Les Corts 5,4 5,4

Nou Barris 4,6 7,2 9,8 12,5 7,7

Sants-Montjuc 2,0 8,4 6,9 13,0 5,7

Les Corts 1,1 8,8 2,1 8,8 2,1

Sarri-Sant Gervasi 1,0 9,7 1,5 11,5 1,7