Textualitat.

Les propietats textuals

1. Les fases de la producci textual: planificaci,

textualitzaci i revisi. Recursos per a l'expressi oral i
escrita

REFLEXI INICIAL

Exploraci, reflexi i motivaci. Test sobre les estratgies relacionades amb les
tasques del procs descriptura.

QU FAS DURANT EL PROCS DESCRIPTURA?

1
a) Busque models abans de comenar a redactar. Sempre busque i revise textos
semblantsalsquehaurdescriure.
b) Algunesvegadesbusquemodels,quanhedescriurealguntipusdetextqueno
conecgaire.
c) Mainobusquenirevisetextosquepugautilitzardemodel.

2
a) Penseenelslectorsdelmeutextduranttotelprocsderedacci.
b) Nomspenseenelslectorsabansdecomenaraescriure.
c) Pensemsenlesideesquevullcomunicarqueenelsmeuslectors.

3
a) Apuntelesideestalcomlespense.
b) Apuntelesideesprimerperami,amblesmeuesparaules,idesprsbusquela
millormaneradexplicarlesalslectors.
c) Apunte les idees directament amb les paraules i expressions que poden
entendreelslectors.

4
a) Nofaigesborranys,escricdirectamentalfullfinalielcorregiscabansdepassar
loennet.
b) Faigdiversosesborranysquecorregiscmoltesvegades,segonsladificultatdel
text.
c) Faigunsolesborranyquecorregiscabansdepassarennet.

5 a) Mainofaigesquemesoplansdeltext; entincprou ambunaideamentalper
comenararedactar.
b) Escricunesquemainicialquealgunesvegadescanviequanredacte.
c) Sovintfaigdiversosesquemesiplansdeltext,queacostumeamodificarmentre
escric,perqupenseideesnoves.

6
a) Sempre faig moltes pauses mentre escric, per llegir els fragments que ja he
escrit.
b) Faigalgunespausesperllegiralgunsfragmentsunaoduesvegades.
c) No faig pauses mentre escric, i poques vegades llegisc el que he escrit abans
dacabarho.

7
a) Revisesobretotlaforma(estil,gramtica,ortografia,etc.)enparaulesifrases.
b) Revise sobretot el contingut (estructura, idees, etc.) en oracions, pargrafs i
fragmentsextensos.
c) Revisetantlaformacomelcontingut.

8
a) Freqentmentreescricunaideademaneresdiferents,canviantlesparaules,el
puntdevista,elto,etc.
b) Algunesvegadesreescricunaoraci,quannomagradalaprimeraversi.
c) Quasimaimodifiquelaprimeraversidunaidea,i,sihofaig,spercorregirhi
algunafalta.

9
a) Solcseguirsempre elsmateixospassosenel procsdecomposici:generar o
ordenaridees,redactarlesirevisarles.
b) No sempre acostume a seguir tots els passos, per mantinc sempre el mateix
procsdetreball.
c) Adaptelameuamaneraderedactaralescircumstnciesdecadamoment.

10 a) Mainoconsultediccionaris,llibresdegramticaomanuals;tampocnoutilitze
verificadorsgramaticals.
b) Consultediversesvegadesaquestsmanualsisempreverifiquelacorrecciamb
verificadorsortogrficsdordinador.
c) Nomsenelsescritsdifcilsutilitzemanualsoverificadorsortogrfics.

Extret de Cassany, D. (1999): Construir lescriptura. Barcelona: Empries (pp. 279-282).

LA PLANIFICACI TEXTUAL

1. El procs de composici del text

Per produir un text competent sha de planificar lescriptura; en cas contrari,

lescrit ser una barreja didees que confondr el lector. La composici del text implica
un procs amb diverses etapes, en les quals es fan servir determinades estratgies:

1.1 Explorar les circumstncies

1.2 Generar les idees
1.3 Organitzar-les
-Redactar-les
1.4 Fer un esborrany
-Revisar-lo
1.5 Redactar el text definitiu
-Revisar-lo

1.1. Explorar les circumstncies

Abans de comenar a redactar, cal preguntar-se quin s lobjectiu de lescrit:

explicar, argumentar; qui s el destinatari, quins coneixements t sobre el tema, quina
s la relaci emissor-receptor, quin tipus de text cal elaborar i quina estructura tindr.

1.2. Generar les idees

Hi ha algunes tcniques que ajuden a crear idees: la pluja didees, les frases
encetades o lescriptura lliure.

La pluja didees consisteix a anotar en el paper tot el que sens acut relacionat amb el
tema, sense preocupar-nos de la correcci ni de lordenaci de les idees.

Per explorar el tema es poden usar diverses tcniques:

a. Definir, comparar, contrastar, donar les causes i els efectes, i argumentar el
tema en qesti.
b. Contestar les sis preguntes bsiques de la frmula periodstica de notcies
que corresponen al qu, el qui, el quan, lon, el com i el perqu.
c. Estudiar un fet a partir dels punts de vista segents:
-Descriuren: laspecte, les qualitats, etc.
-Comparar-lo: amb altres elements amb els quals sassemble o es
diferencie.
-Relacionar-lo: amb altres elements.
-Analitzar les parts que t, quines sn, com funcionen.
-Argumentar a favor i/o en contra.
Frases encetades:Consisteix a acabar descriure cinc o sis frases que comencen amb
el ms important s... i apuntar les idees rellevants per al text.

Escriptura lliure: Consisteix a posar-se a escriure de forma rpida i constant, anotant

tot el que passe pel cap en aquell moment. Cal concentrar-se en el contingut i no en la
forma, i no parar en cap moment.

1.3. Organitzar les idees

Ara cal seleccionar les idees pertinents, ordenar-les i elaborar una estructura
adequada al text. Es poden utilitzar diverses tcniques: agrupar per temes, posar
nmeros, fletxes, fer esquemes amb claus o mapes conceptuals.

Lorganitzaci de les idees ha de quedar reflectida en lescrit: cada divisi ha de

correspondre a una unitat de contingut, que ha danar marcada grficament. Molts
textos tenen una estructura tpica, interioritzada per lusuari; per exemple, la carta t
encapalament, introducci, cos i cloenda; altres, en canvi, tenen diverses possibilitats
destructurar la informaci, com ara la descripci dun objecte.

La correlaci entre idees i escrit sestableix a partir duna estructura jerrquica

en qu cada unitat t identitat de fons i forma: el text s el missatge complet, marcat
amb ttol inicial i punt final. Cada pargraf o cada captol tracta dun subtema del
conjunt i sintrodueix amb un subttol. Els pargrafs tamb tenen una unitat
significativa, comencen amb majscula i acaben amb punt i a banda.

Lorganitzaci de la informaci facilita la comunicaci. Ajuda lautor a posar

cada lnia al seu lloc, a buscar lordre lgic del discurs i a evitar repeticions. Permet al
lector obtenir una idea de conjunt, situar-se en el discurs i llegir selectivament.

1.4. Fer lesborrany

D. Cassany ens proporciona una guia de revisi:

1. Enfocament de lescrit.
- El tipus de text s adequat a la situaci?
- Queda clar lobjectiu que pretenc?

2. Idees i informaci.
- Hi ha la informaci suficient?
- Les idees sn prou clares?
- Hi ha un bon equilibri entre teoria i prctica, tesis i arguments, grfics i explicaci,
dades i comentaris, informaci i opini?

3. Estructura.
- s prou clara perqu ajude el lector/a a entendre el missatge?
- Les dades estan ben distribudes en cada apartat?
- La informaci rellevant ocupa les posicions importants, al principi del text, dels
apartats o dels pargrafs?

4. Pargrafs.
- Cada pargraf tracta dun subtema o aspecte distint?
- Tenen la mida adequada?
- No sn massa llargs o sn pargrafs-frase?
- T cada un una frase temtica o tesi que designe el tema?
- Estan ben marcats visualment en la pgina?

5. Frases.
- Nhi ha massa de negatives, passives o llargues?
- Sn variades: dextensi, ordre, modalitat, estil?
- Tenen la informaci important al principi?
- Has detectat algun tic de redacci?
- No hi ha gaire subordinades ni incisos llargs?

6. Paraules.
- Hi ha algun jquer, falca o repetici freqent?
- Hi ha gaires paraules abstractes o complexes?
- Faig servir el lxic o la terminologia precisa?
- Faig servir marcadors textuals de forma apropiada?

7. Puntuaci.
- Estan ben posats tots els signes de puntuaci?
- s apropiada la proporci de signes per frase?
- Hi ha gaires parntesis innecessaris?

8. Nivell de formalitat.
- s adequada la imatge que dna de mi el text?
- Lescrit sadrea al lector/lectora de forma adequada?
- Hi ha alguna expressi o algun mot massa informal o vulgar?
- Se mha escapat alguna expressi o algun mot massa rebuscats o excessivament
complexos?
- Hi ha alguna expressi sexista irrespectuosa?

9. Recursos retrics.
- Atrau linters del lector/a?
- Hi ha una introducci, un resum o una recapitulaci? Sn necessries?
- Pots utilitzar alguns recursos de comparacions, exemples, preguntes retriques,
frases fetes, jocs?

10. Presentaci.
- Sutilitzen les cursives, les negretes i les majscules de forma racional?
- Sn clars els esquemes, grfics, columnes i franges?
- Els marges, els ttols i els pargrafs queden ben marcats?
- El text dna el que el ttol promet?
1.5. Redactar el text definitiu

s necessari fer tants esborranys com calga fins obtenir un text que ens resulte
satisfactori. Finalment es passa lesborrany en net.

Activitat 1
Penseu quina o quines daquestes tres tcniques de generaci didees pot haver
utilitzat lautor/a daquest text:

a) Pluja didees: anotar totes les idees que se tacudisquen en un paper

b) Explorar el tema: utilitza un esquema preestablert de categories o punts. Per
exemple: agraments, collaboracions, sensacions (sabors, olors, etc.), tradici,
innovaci, sentiments, etc.
c) Paraules clau: consisteix a desenvolupar paraules importants del tema. Poden
ser les paraules de lenunciat de lescrit: presentaci, festa, poble (ciutat o
barri), etc.

PRESENTACI FESTES 2000 (SAGRA)

Bona nit a totes i a tots. Com cada any, ac estem en el primer acte de les
Festes Patronals de Sagra. Grcies per la vostra presncia. Enguany hem dagrair la
collaboraci de les persones de la Tercera Edat de Sagra, a travs de les quals hem
dut lespectacle Burrera comprimida del qual gaudirem esta nit. Tamb em vull
recordar de la Diputaci dAlacant i de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia
que ens han ajudat econmicament a la realitzaci dels actes festius denguany.
Actes que hem prets que combinaren tradici i innovaci. La tradici estar
present no solament en els actes religiosos i festius habituals, sin en moltes de les
nostres activitats individuals o familiars. Gaudirem dolors i sabors excelsos com els
que emanen els putxeros i les paelles, i tamb amb les coques que hem gaudit en esta
vetlada.
Per vull fer esment especial a la msica, que s un dels components
essencials de la Festa. Enguany tindrem com s habitual, msiques de gran difusi
interpretades per orquestres que ens faran ballar La bomba. Tamb, com no, ens
acompanyar la banda de msica pels carrers del poble i escoltarem la veu del cor en
les misses.
Per, alhora, hem volgut que amenitzaren les festes msiques populars que
durant algun temps han estat oblidades, i que ara ressorgeixen amb fora: em referisc
a la dolaina i el tabalet que veurem passar per davant les nostres cases, i a canons
tradicionals valencianes interpretades per lorquestra que ens acompanya hui. I tamb
ens hem decidit a incorporar un concert de msica clssica.
I, finalment, desitge que estes sensacions plaents ens condusquen durant uns
dies (almenys) per camins de concrdia i bon rotllo. I aix queden inaugurades
oficialment les Festes de Sagra de lany 2000. Visca la Festa! Visca Sagra!
2. Les propietats textuals en la comprensi i producci
de textos. Recursos per a millorar l'escriptura

LA COHERNCIA

DEFINICI
Fa referncia al domini del processament de la informaci. s bsicament
semntica i afecta lorganitzaci profunda del significat del text. Estableix quina
s la informaci pertinent que sha de comunicar i com sha de fer, en quin
ordre, amb quin grau de precisi, amb quina estructura...

RECURS 1
QUANTITAT DINFORMACI. Quina s la informaci rellevant per a cada
tipus de comunicaci? No ha dhaver ni excs (repeticions, redundncies,
irrellevncia, palla) ni defecte (llacunes en el significat, excs de
pressuposicions o de dades implcites que el receptor no domina).

RECURS 2
QUALITAT DINFORMACI. s bona la informaci del text? Les idees sn
clares i comprensibles; sexposen de forma completa, progressiva i ordenada,
amb els exemples apropiats, la terminologia especfica i les formulacions
precises? O, pel contrari, es detecta manca de concreci, enunciats massa
genrics i terics o excessivament anecdtics?

RECURS 3
ESTRUCTURACI DE LA INFORMACI. Com sorganitza la informaci del
text? Les dades sestructuren lgicament segons un ordre determinat
(cronolgic, espacial); cada idea es desenrotlla en un pargraf o en una unitat
independent; hi ha una introducci inicial i un resum final? La informaci nova
sadministra de forma progressiva?
LA COHESI

DEFINICI.
Fa referncia a les articulacions gramaticals del text. Engloba qualsevol
mecanisme de carcter lingstic o paralingstic que servisca per relacionar
frases dun text entre si (puntuaci, conjuncions, articles, pronoms, sinnims,
entonaci... s sobretot gramatical.

RECURS 1
MARCADORS TEXTUALS

1. CONNECTORS QUE ESTRUCTUREN EL TEXT.

s un conjunt dadverbis, locucions conjuntives i girs expressius que ordenen els diversos apartats dun
text. Poden utilitzar-se tots al comenament de la frase.

Per marcar ordre Per encetar un Per posar exemples

tema
Per exemple,
en primer lloc, primer, Respecte a, un bon exemple daix s,
primerament, dantuvi, en segon pel que fa a, ns un bon exemple,
lloc, segon, segonament, per quant a, es pot exemplificar,
comenar, en darrer lloc, darrer, sobre (el tema de), com a exemple, una ancdota
finalment, per fi, en ltim lloc, per en relaci a, relacionada,
acabar... un altre punt important s, en el cas concret de,
el segent punt a una bona mostra...
Per posar mfasi considerar...
s a dir, en altres paraules, cal Per acabar
insistir en /a, o sia, dit duna altra Per resumir
manera, el ms important, aix En resum, resumint el que En conclusi, per concloure,
s, la idea central s, tal com sha dit fins ara, recollint tot aix doncs, en conseqncia,
sha dit, vull ressaltar... el que sha dit, per acabar, finalment...
breument, en poques
Per establir paraules,
distincions duna forma breu, en
Duna banda, de laltra, per un conjunt,
costat/cant, per laltre, globalment...
altrament, daltra banda...
2. CONNECTORS QUE ESTRUCTUREN LES IDEES.
Conjuncions i locucions que relacionen les idees, tot sovint a linterior de loraci.
Causa Conseqncia Finalitat Condici Oposici Objecci
(Adversatives) (Concessives)
perqu +vb. per consegent perqu si
Ind.) a conseqncia (+vb. Sub.) amb que en canvi encara que
ja que conseqentment a fi que/de noms que per contra malgrat que
car per tant amb posat que ara b per b que
vist que aix s que lobjectiu en cas que al contrari tot i que
puix /puix de manera que que/de a condici amb tot amb tot i que
que la finalitat que tanmateix mal que
com que del qual nogensmenys baldament
ats que ans (al contrari)
considerant aix no obstant
que no obstant aix
a causa de no obstant
/que
3. CONNECTORS SEGONS EL TIPUS DE TEXT
Cada tipus de text (narratiu, descriptiu, instructiu,...) t uns connectors propis. Aquests poden ser
adverbis, preposicions, conjuncions o tot tipus de locucions.
 Tipus narratiu Tipus descriptiu Tipus instructiu
Ordre: primer, segon...
Abans, al mateix temps, desprs, A dalt, a baix, ms amunt Acumulaci: a ms, desprs...
en el mateix moment, ms tard, ms avall, a la dreta, a Temps: abans, una vegada...
anteriorment, simultniament, lesquerra, endins enfora, a Condici: aleshores, si...
ms endavant, linterior, a lexterior... Correlaci: una... laltra...
A continuaci, tot seguit...

RECURS 2
LANFORA (MECANISMES DE REPETICI)
Consisteix en la repetici dun mateix element en oracions successives: En
Joan no hi est dacord. Ell creu que sha de fer a fora i ja ha comenat a treure
estris a la terrassa. No cal dir que si no disposrem de mecanismes diversos
per evitar la repetici del mot en Joan, el text esdevindria carregs i reiteratiu.
Els principals mecanismes de qu disposem per tractar les anfores sn els
segents:
-Substituci lxica per sinnims: gos-ca-animal...
-Pronominalitzaci (mots jquer, pronoms gramaticals, proadverbials, ellipsis,
determinants).

RECURS 3
DIXI (REFERNCIES AL CONTEXT)
El discurs es relaciona amb la situaci comunicativa amb els dctics (pronoms i
adverbis que indiquen els referents reals del discurs: persones, temps, espai...).

RECURS 4
LENTONACI
s un dels mecanismes de cohesi ms importants i expressius de la llengua
oral. El grup tonal ns la unitat bsica i naix de la combinaci de les pauses i
els tons ms alts o ms baixos amb qu pronunciem els sons i les paraules
dun enunciat. Lentonaci indica si una oraci sacaba o no, si sacaba de
parlar, si es tracta duna interrogaci, afirmaci o admiraci... per sobretot
indica lactitud del parlant (irnica, seriosa, reflexiva, etc).

RECURS 5
LA PUNTUACI
ACTIVITAT 2 (Puntua el text:)
Enric Valor i Vives Castalla la Foia de Castalla 22 d'agost de 1911 Valncia 13 de
gener del 2000 fou un narrador i gramtic valenci va fer un dels ms importants
treballs de recollecci i recuperaci de la lexicografia valenciana i fou un dels
principals promotors de lestandarditzaci i normativitzaci del valenci al Pas
Valenci nasqu al si d'una famlia acomodada rural de Castalla estudi per a mestre
mercantil a l'Escola de Comer d'Alacant i desprs es dedic a la indstria del calcer
primer a Elda i desprs a Mallorca on va impulsar la Secci Jurdica de la Uni
Nacional de Fabricants de Sabates

s a Alacant on Enric Valor comena la seua tasca com a periodista i escriptor

l'any 1930 als dinou anys entra en la redacci d'El Tio Cuc un peridic satric
d'ideologia republicana inicialment aquest peridic escrivia amb un valenci prou
dialectal i una ortografia castellanitzada Valor va publicant un curs d'ortografia seguint
les normes fabrianes la qual cosa va convertint El Tio Cuc a poc a poc a la normativa
actual la seua obra ms coneguda sn les Rondalles valencianes 1950-1958 on recopila i
dna carcter literari a 36 rondalles populars valencianes altres obres d'estil similar sn
les Narracions de la Foia de Castalla 1953 i Meravelles i picardies 1964-1970

La seua primera novella que va iniciar entre els anys 40 i 50 per que es va reelaborar
fins la seua publicaci el 1960 s L'ambici d'Aleix potser la seua obra novellstica ms
important s elCicle de Cassana que consta de tres novelles Sense la terra
promesa 1980 Temps de batuda 1983 i Enll de l'horitz 1991 aquesta trilogia el Cicle
de Cassana representa una recuperaci de la memria collectiva del 1916 al 1939 el
1982 public La idea de l'emigrant

RECURS 6
MECANISMES PARALINGSTICS.
Sinclouen en aquest apartat tota mena delements no verbals que de vegades
realitzen funcions de lligam entre frases. Aix, en la llengua oral hi ha gestos
que acompanyen una intervenci (un gest amb el bra per acabar), el ritme i la
velocitat de lelocuci, els coixins fontics del tipus ahhh, iiiii, mmmm, etc. En
lescrit tamb ens els trobem (tipografia, esquemes, columnes, espais en
blanc...).
PER ACABAR
PRODUCCI TEXTUAL
ACTIVITAT 3
Llig lescrit i fes un text contestant les segents preguntes. No te noblides: has
daplicar tot all que ja has aprs relatiu a la cohesi i la coherncia.

Quina s la tesi que defn lautora? I quina s la teua? Elabora la teua

argumentaci en 25-30 lnies.

Des del mol

Abandonar els llibres

Hi ha activitats que la gent sol considerar prestigioses. Ladjectiu

prestigis pot resultar perillosssim, sobretot quan sassocia a quelcom
important per poc til. Desenganyem-nos: les persones aposten per la utilitat
de les coses. Solen preguntar-se sempre perqu serveix fer-les, quin profit
immediat sen pot treure, quina compensaci rpida en podem aconseguir.
Aquesta visi de la vida sempre mha semblat terrible. Hi ha moltes coses que
no ens donen un profit quantificable, per que ens milloren immensament la
vida. La milloren perqu obren camins al pensament, perqu plantegen
interrogants, perqu amplien els horitzons, perqu ens permeten viure moltes
vides, quan noms en tenim una sola. Estic parlant de la literatura. Els llibres,
aquell invent meravells, que ens ofereixen lemoci de les noves descobertes.

A vegades, alg mha preguntat: Per a qu serveix llegir una novella? .

La resposta em crema als llavis: aparentment, no serveix per a res, per
serveix per a tot. Llegir ficcions ens ajuda a entendre la realitat. Ens ajuda,
doncs, a viure. Costa dexplicar, perqu hi ha certeses que semblen
inexplicables. Cal experimentar-les com a experincia prpia, rica, que ens
esforam a conrear com un plaer subtil.

El Consell Catal del Llibre per a Infants i Joves ha presentat un estudi

que arriba a una conclusi trista: els infants abandonen la lectura quan arriben
a ladolescncia. La lectura diuen les dades- t un prestigi simblic, per es
considera poc til. A ms dun setanta-cinc per cent dels nens de dotze anys
els agrada llegir. Als setze anys, el percentatge es redueix al cinquanta-quatre

per cent. On hem de buscar la causa? Probablement en la prdua del referent

escolar, que s substitut a ladolescncia per altres referents del mn sovint
ms atractius perqu exigeixen menys esforos i perqu possibiliten una
compensaci rpida. Internet esdev la gran protagonista, el substitut perfecte.
Les realitats virtuals, la fantasia i la ficci ja no es troben noms a les pgines
dun llibre, sin a la pantalla dun ordinador. Llavors sobliden els llibres. s una
llstima.

Maria de la Pau Janer

Avui, abril 2005
LADEQUACI

DEFINICI
s la propietat que dna compte de la relaci del text i el seu context. La
llengua no s homognia sin que presenta variacions segons la geografia, la
histria, el grup social, la situaci de comunicaci, la interrelaci entre els
parlants, el canal de comunicaci... All ms important, ser, doncs, saber
adequar-se a la situaci de comunicaci. Per saber-ho podem observar els
punts segents:
-Esbrinar si el text assoleix el seu propsit comunicatiu.
-Parar atenci al tractament personal.
-Observar el nivell de formalitat del text (vulgar, estndard, culte, etc).
-Veure el grau despecificitat (fer esment a la terminologia especfica, evitar
colloquialismes).

ACTIVITAT 4 / RECAPITULACI

ADEQUACI, COHERNCIA I COHESI

4.1. Adeqeu aquestes frases a la varietat estndard:
-Voleu quelcom ms?
-Anna encara no ha arribat; potser li ha passat quelcom.
-La Caputxeta va trobar lvia quelcom diferent.
-La seua situaci econmica era tan precria que van haver de vendre llur casa.
-Ahir Pep i Empar van anar a la platja amb llur fill.
-Estava tan content que dhuc camina!
-Us recordem que no es considera de bona educaci parlar i menjar ensems.
-Hi van entrar tots ensems.
-Aixina, doncs, la nostra experincia ha sigut mol positiva.

4.2. Busqueu la paraula ms escaient, ms encertada, ms oportuna.

Substituu lambigitat per la precisi:
-Li va comunicar una cosa que no esperava.
-La modstia s una cosa poc habitual.
-La paella s una cosa tpica de Valncia.
-La problemtica dels immigrants preocupa al govern.
-Quina pellcula va fer J. Ford el 1950?
-La Generalitat vol conscienciar la gent del tema dels incendis.
-El fet de la bomba atmica no shauria de repetir.
4.3. Reemplaceu les perfrasis innecessries, els tpics i lexcs de palla per la
claredat i concisi. No dubteu a substituir lartificiositat per la naturalitat.
-Els professors tindran divendres reunions a nivell de pares.
-La decisi per part dels alumnes va ser una convocatria duna vaga.
-En la jornada davui shan produt precipitacions en forma de neu a la zona nord.
-Aquest mat la pluja ha tornat a fer la seua aparici a Valncia.
-Nadal se celebra en la prctica totalitat de la geografia mundial.
-En lordre a evitar ms problemes, els vens van donar avs a la policia.

4.4. Eviteu les cacofonies que poden contindre aquestes frases:

-En la sessi plenria dahir es va arribar a la decisi de fer modificacions en els estatuts de
lassociaci.
-La periodista va fer una entrevista no prevista al lder socialista.
-Indubtablement, li han donat lacomiadament perqu el seu rendiment no ha estat suficient.
-El senyor Pedrs s un arquitecte molt enginys.
-Shan expressat amb llibertat sobre un tema determinat i en un ambient relaxat.

4.5.El text que llegireu a continuaci t les frases massa llargues i la informaci
lexpressa duna forma recarregada i molt comprimida. El missatge ens arriba
sense naturalitat i amb monotonia. Repareu-lo:
Greenpeace va fer ahir un acte de protesta en terrenys de la campanya Airfum SL, a Valncia,
per denunciar labocament incontrolat de residus txics per a la qual cosa segons va saber ahir
nou membres de lorganitzaci ecologista van accedir a un camp obert propietat de lempresa i
van agafar mostres dels vessaments en les primeres anlisis de les quals ja es va detectar la
presncia de substncies txiques i cancergenes ra per la qual Greenpeace pensa presentar
una denncia a la fiscalia.

PRESENTACI

PER COMENAR
REFLEXI
Tant els textos escrits com els orals shan de presentar a laudincia, o b shan
de pronunciar o b shan de disposar en un full en blanc per al lector, amb
lnies rectes i pargrafs. Sha de tenir en compte que una bona elocuci i una
escriptura clara del text sn imprescindibles per facilitar la faena de
comprensi al receptor.
LORAL
La presentaci de loral inclou qestions molt variades que van des del domini
dels codis no verbals fins a aspectes paralingstics, com el control de veu, les
pauses i les entonacions. La presentaci tamb varia molt segons el tipus de
text oral; les habilitats necessries per als textos plurigestionats (converses,
dilegs, entrevistes, etc) sn ben diferents de les que requereix un de
monogestionat (exposici).
Alguns aspectes a tenir en compte sn:
-El domini de la veu (claredat, ressonncia i ls del volum adequat, la utilitzaci
de les pauses i les entonacions.
-Comportament dels interlocutors (la forma com es posa lemissor com colloca
el seu cos, la situaci davant laudincia, la mirada... tenen molta incidncia en
lxit de la comunicaci.
-Codis no verbals (gesticulaci amb les mans, el moviment del cos, el
dinamisme i lempatia amb els interlocutors).

LESCRIT
Molts tipus descrits (instncies, informes, postals) tenen unes convencions
socials que determinen com shan de presentat: format, marges,
encapalament, tipus de lletra...

RECURSOS

- La calligrafia
- La polidesa del text: absncia de taques o gargots, lnies rectes,
- La correlaci entre lespai blanc i el text: els formats, els marges esquerres i
dret, el nombre de lnies, ttol,
- La disposici en pargrafs
- La tipografia (majscules, minscules, subratllat)
- Citaci paginaci bibliografia

ESTILSTICA

DEFINICI
Analitza la capacitat expressiva general dun text, s a dir, la riquesa i la
variaci lingstica, la qualitat i la precisi del lxic... Engloba els diversos
recursos verbals, retrics, literaris i comunicatius que sutilitzen per produir
textos, des de ls madur de la sintaxi fins a les metfores o qualsevol figura
potica.
PER REFLEXIONAR

RECURSOS
Tot el professorat ha tingut ms duna vegada lexperincia de llegir la redacci
dun alumne, que est ms o menys b de correcci i de totes les altres
propietats, per que s pobra i senzilla: t lextensi justa, el contingut banal i
poc elaborat, una sintaxi repetitiva i pobra, un lxic bsic. Aquest fet no noms
el trobem en el llenguatge escrit, tamb en loral localitzem exemples en debats
o intervencions immadures. Per tal de madurar haurem dassumir el risc
dinvestigar amb els jocs de paraules, recursos estilstics, les preguntes
retriques, la precisi lxica, els dobles sentits, defugir de les expressions
colloquials...
ACTIVITAT 5

FRASES FETES

5.1.El verb fer s ben polismic, com veurs en lapartat segent. Per aix
susa molt en frases fetes. Relaciona-les amb el seu significat.

a. fer aigua 1. guanyar

b. fer fruit 2. estar gitat
c. fer gamba 3. anar
d. fer diners 4. naufragar
e. fer fum 5. ferir
f. fer llit 6. enfrontar-se
g. fer cam 7. cremar-se
h. fer cara 8. obrar amb llibertat
i. fer sang 9. pescar
j. fer i desfer 10. produir

5.2. Relaciona les frases fetes segents amb el seu significat:

a. ser faves comptades
b. fer-se tard i vindre plovent
c. partir palletes
d. quedar-se mocat
e. anar fet un vint-i-cinc
f. fer feredat
g. fer eixir els cabells verds
h. no tindre prou mans
i. ser una faena fuig
arribar a tot
j. ser curt de gambals
1. tindre poc denteniment
2. resultar exacte, just
3. renyir, separar-se
4. donar pressa
5. eixir malparat
6. estar en un estat lamentable
7. horroritzat
8. fer perdre la pacincia
9. ser insuficient. No poder
10. ser poc treballador
ACTIVITAT 6

POLISMIA, SINONMIA I ANTONMIA

6.1. Llig aquestes frases i fixat en els diferents significats del verb fer segons el
context. Desprs, substitueix-los pel verb ms adequat dels que tens a
continuaci: treballar, acostumar-se, menjar, complir, preparar, dir, relacionar-
se, sumar, passar, projectar.

1. Tres i set fan deu:

2. Anna i Carme no es fan:
3. Si fas el dinar tho agrair:
4. Des que viu sol, sha fet a tot:
5. Quina pellcula fan aquesta nit:
6. Macabe de fer un bon plat de paella:
7. Actualment faig delectricista:
8. Far vint anys el mes que ve:

ACTIVITAT 7

LOCUCIONS

7.1. Ompli els buits de les frases segents amb la locuci que corresponga: a
trenc dalba, a recer, de gom a gom, a ull, de bell nou, al comptat, de fit a fit, a
ulls clucs, a desgrat, amb penes i treballs, de bat a bat, cama ac-cama all, a
bombo i platerets, a cau dorella, a colps i barrafustades.

1. Mirava la xica de____________

2. Ens hem enganyat. Haurem de fer el treball__________
3. Cada dia ens alaven____________
4. Obriu les portes _____________, que es ventile lhabitaci
5. El local es va omplir __________________
6. Estic pelat perqu he hagut de pagar la bici_______________
7. El llenyataire es pos, quan comen la tronada,______________
8. Celebrrem laprovat de la carrera_______________
9. Hi ha coses que no es poden dir fort, shan de dir_______________
10. Li ha costat molt aprovar langls. Es pot dir que ho ha
fet_______________
11. Tu deus pesar, ________________________, setanta quilos
12. Magrada seure en la barana, _________________, de cara al mar
13. Amb tu, me naniria a la fi del mn, _________________
14. Va arribar all i ho va desgavellar tot______________________
15. No ho tenien massa clar, per finalment em van donar perms. Aix s,
___________________
7.2. Torna a escriure les frases canviant ladverbi molt per una locuci ms
precisa i ms rica semnticament de les que tens a continuaci: a bastament,
a vessar, de valent, punt per punt, a bots i barrals, fins al moll dels ossos.
1. Coneixia les lleis molt:
2. plovia molt aquella nit:
3. Vinc molt mullat:
4. Texplicar molt aquest cas:
5. Hem treballat molt:
6. Sha omplit el got molt:
ANNEX DE RECURSOS1

LA PLUJA DIDEES

1
Els materials que oferim a continuaci estan extrets de La cuina de l'escriptura, de Daniel Cassany,
Barcelona, Empries, 1993.
ELS PARGRAFS

27


28