Professional Documents
Culture Documents
Curriculum Ep PDF
Curriculum Ep PDF
Curriculum Ep PDF
educaci
primria
currculum
educaci
primria
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Lordenaci curricular tamb dota de ms autonomia els centres docents per tal de concretar, en el seu pro-
jecte educatiu, els elements bsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten ladequaci
dels ensenyaments a lentorn, tot implementant, si escau, projectes interdisciplinaris o globalitzats propis.
En leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania, es recullen uns objectius generals per
desenvolupar a tota letapa, a travs de totes les rees del currculum, que tamb shan dincorporar en
el projecte educatiu de centre. Tamb inclou els continguts especfics de lrea deducaci per a la ciu-
tadania i els drets humans, que simparteix en un dels cursos del cicle superior.
Es remarca que la llengua catalana sha dutilitzar com a llengua vehicular i densenyament i aprenentat-
ge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa. Atesa la complexitat i diversitat lin-
gstica i cultural de la nostra societat es fa necessari potenciar des de lescola la llengua prpia, que ha
desdevenir llengua comuna i factor de cohesi social de tota la poblaci. En funci de la realitat socio-
lingstica de lalumnat, cal implementar mesures dimmersi en llengua catalana amb la finalitat de
potenciar-ne laprenentatge.
La intervenci educativa sha de regir pel principi datenci a la diversitat de tot lalumnat i ha de fer pos-
sible i viable una escola realment inclusiva, on tothom hi tingui cabuda i shi senti ats, amb especial
atenci a la detecci i tractament de les dificultats daprenentatge tan bon punt es produeixin.
Les finalitats bsiques daquesta etapa educativa sn proporcionar a lalumnat un marc daprenentat-
ges que li permetin iniciar-se en ladquisici de les competncies bsiques i en laplicaci dels instru-
ments necessaris per adquirir nous aprenentatges.
Aquesta etapa proporciona als infants una educaci que els permet assegurar el seu desenvolupament
personal i posar les bases duna formaci basada en lautonomia personal, la responsabilitat, la solida-
ritat, la llibertat, la participaci i el comproms individual i collectiu: conixer els elements bsics de la
llengua, lentorn geogrfic, la histria i les tradicions que li permetin arrelar-se al pas, i poder participar
en la construcci dun mn millor i continuar aprenent al llarg de la vida.
Sidentifiquen dos grups de competncies bsiques: les competncies transversals, que sn la base del
desenvolupament personal i de la construcci del coneixement (entre les quals cal considerar les comu-
nicatives, que sn per comprendre i expressar la realitat; les metodolgiques, que activen laprenentat-
ge, i les personals) i les competncies especfiques, centrades a conviure i habitar el mn i relaciona-
des amb la cultura i la visi daquest.
4. Competncia matemtica
s lhabilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions que es presenten en
forma numrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bsiques, els smbols i les
formes dexpressi i de raonament matemtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidia-
na, el coneixement cientfic i el mn laboral i social.
Els continguts curriculars de les diferents rees contribueixen a ladquisici de les competncies. Per
aquest motiu, en el currculum de cadascuna de les rees, hi consten les competncies prpies i la seva
contribuci a ladquisici de les competncies bsiques de letapa.
Per tamb sn necessries altres estratgies. Entre les estratgies i formes que contribueixen a la con-
solidaci de les competncies bsiques cal destacar lorganitzaci de les activitats a laula i el funciona-
ment dels centres, les activitats docents, les formes de relaci i de comunicaci que sestableixen entre
la comunitat educativa i la relaci amb lentorn. Les activitats complementries i extraescolars poden
afavorir, tamb, la consecuci de les competncies bsiques.
En els centres tamb sha de fomentar la lectura en les activitats de totes les rees, com a factor bsic per
al desenvolupament de les competncies bsiques i per a ladquisici dels objectius educatius de letapa.
Aquest projecte recull els valors, objectius i prioritats dactuaci del centre, aix com els aspectes singu-
lars que lidentifiquen. Ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolin-
gstic del centre, fer pals el respecte als principis de no-discriminaci i dinclusi educativa com a
valors fonamentals i establir els principis per a latenci a la diversitat, que inclouen les mesures orga-
nitzatives que el centre adopti.
Shan despecificar els principis bsics per al desenvolupament curricular, el tractament transversal de
les rees de leducaci en valors, les mesures necessries per a la millora dels aprenentatges i els acords
sobre avaluaci i promoci de lalumnat.
El projecte educatiu tamb recull tots els plans i projectes prescriptius i daltres que estigui portant a
terme el centre, com sn el pla de convivncia i el projecte lingstic, que persegueixen fomentar les
relacions positives i la resoluci pacfica dels conflictes en el si de cada centre i adaptar els principis
generals i la normativa a la realitat sociolingstica de lentorn.
Dacord amb el projecte lingstic, els centres poden impartir continguts drees no lingstiques en
una llengua estrangera.
El projecte lingstic ha destablir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres
de la comunitat educativa i ha de garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
ATENCI A LA DIVERSITAT
Lescola ha dsser inclusiva i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formaci comuna a tot la-
lumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta ms dificultats per aprendre com el
que est especialment dotat intellectualment.
Una concepci comprensiva de lescola suposa definir plantejaments sobre latenci a la diversitat i apli-
car estratgies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats i ritmes daprenentat-
ge de lalumnat.
Lescolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu ha de tenir en compte les seves
circumstncies, ledat, els coneixements i lhistorial acadmic. Quan aquest alumnat presenti grans
mancances en llengua catalana, ha de rebre una atenci especfica mitjanant programes dimmersi,
simultniament a la seva escolaritzaci en els grups ordinaris, amb els quals compartir el major temps
possible de lhorari setmanal.
Lescolaritzaci dalumnes amb discapacitat o trastorns greus de conducta pot comportar lelaboraci
i aplicaci dun pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui neces-
sitar en els diferents moments i contextos escolars.
Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals pot comportar tamb lelaboraci i apli-
caci dun pla individualitzat, quan el seu nivell o ritme daprenentatge i el grau de maduresa ho acon-
selli, com la flexibilitzaci de la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa.
Cal entendre la funci tutorial com una acci educativa que implica tots els docents del centre. Per tant,
s una tasca collectiva que cal planificar en el projecte educatiu, preveient lorganitzaci, la coordina-
ci, els objectius i les estratgies per tal de dur-la a terme amb xit.
Aquesta acci tutorial ha dajudar i ha dorientar lalumnat per tal de potenciar-ne el creixement perso-
nal, de manera que sigui ms fcil la seva integraci social. Tamb ha de contribuir al desenvolupament
duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci de tots els infants i les seves famlies en la
dinmica del centre. En el marc de lestructura organitzativa del centre, els tutors i les tutores han de
dinamitzar i coordinar la realitzaci de lacci tutorial.
El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat, el treball fet a classe i linters i lesfor
per progressar com els processos densenyament emprats i la prpia prctica docent. Les famlies o
tutors legals han de conixer la situaci acadmica de lalumnat i les decisions relatives al procs seguit
per aquest, aix com el seu progrs educatiu.
Si el progrs de linfant no s ladequat, cal establir mesures de refor per facilitar-li ladquisici dels
aprenentatges bsics i imprescindibles per poder seguir el procs educatiu.
En finalitzar cada cicle, i com a conseqncia del procs davaluaci, lequip docent ha de prendre les
decisions corresponents sobre el pas de cicle de lalumnat.
A lapartat competncies prpies de cada rea es concreten les competncies que es treballen amb
ms intensitat des de lrea. Lapartat contribuci de lrea a les competncies bsiques recull lapor-
taci de lrea a lassoliment de les diferents competncies. A la resta dapartats sexplica lestructura
dels continguts de cada rea i es fan consideracions sobre la metodologia didctica i lavaluaci.
Els objectius de lrea sn el conjunt daprenentatges definits en termes de capacitats, que concreten
per a cada rea el que sespera que lalumnat adquireixi. Els continguts, organitzats per cicles, sn els
objectes daprenentatge i els coneixements, presentats de forma integrada (conceptuals, procedimen-
tals i actitudinals), que collaboren en ladquisici dels objectius i de les competncies bsiques.
Lapartat de connexions amb altres rees inclou els continguts que comparteixen les diverses rees i
que permeten explicitar el treball daquests mateixos continguts en contextos diferents i evidenciar la
transferncia daprenentatges, un dels aspectes fonamentals del currculum per competncies.
Els criteris davaluaci expressen el tipus i grau daprenentatge que sespera que obtingui lalumnat en
cada rea i per a cada cicle, dacord amb els objectius i continguts plantejats.
LES REES
Lestructura de cada rea s la segent:
Competncies prpies de lrea
Contribuci de lrea a les competncies bsiques
Estructura dels continguts
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum
Objectius
Continguts per blocs i cicles
Connexions amb altres rees
Criteris davaluaci
Estructura de letapa 11
En cada cicle sha de fer com a mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre
un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.
En el cicle superior es podr oferir, de manera opcional per a lalumnat, una segona llengua estrangera.
DISTRIBUCI HORRIA
Els centres docents han dorganitzar lhorari dacord amb la seva programaci, atenent les necessitats
i possibilitats de la seva planificaci curricular, especialment si sorganitza per projectes de treball inter-
disciplinari, dacord amb ledat i els interessos de lalumnat. En aquesta flexibilitzaci de les hores dedi-
cades a cada rea, es respecten els horaris globals i lhorari mnim establert per a cadascun dels cicles
de letapa.
Estructura de letapa 12
Objectius de leducaci primria
Leducaci primria ha de contribuir a:
a. Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un ciutad o ciutadana lliu-
re capa de prendre compromisos individuals i collectius, respectar els drets humans i acceptar el
pluralisme propi duna societat democrtica.
b. Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball en
lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crtic, respon-
sabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge.
c. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia, i per prevenir i resoldre conflictes
de manera pacfica tant en lmbit familiar com en els mbits escolar i social.
d. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, facilitar
que les nenes i els nens elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin auto-
nomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de per-
sones amb discapacitat; defensar laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida perso-
nal i social, sense cap tipus de discriminaci.
e. Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana com la llengua castellana i, si escau,
larans, aix com una llengua estrangera, i desenvolupar hbits de lectura.
f. Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes que
requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions,
i ser capa daplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.
g. Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentiment
de pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements al mn en gene-
ral; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes que
regeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per mantenir-lo
o introduir-hi elements de millora.
h. Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propos-
tes visuals.
i. Iniciar-se en la utilitzaci per a laprenentatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci,
seleccionar i valorar la informaci rebuda o aconseguida per mitj de les tecnologies de la informa-
ci i de la comunicaci.
j. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacio-
nar-se amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol mena
i als estereotips sexistes.
k. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resol-
dre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.
l. Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les
diferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.
m. Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin
la prevenci daccidents de trnsit.
n. Conixer i valorar el medi natural, aix com els animals ms propers a lsser hum i adoptar com-
portaments que afavoreixin la seva protecci.
Perqu el currculum sigui coherent amb els plantejaments que sacaben de proposar cal preveure dos
grups de competncies bsiques: unes sn les ms transversals, que sn la base del desenvolupa-
ment personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives,
per comprendre i expressar la realitat, les metodolgiques, que activen laprenentatge i les relatives al
desenvolupament personal; i un segon grup, les ms especfiques, relacionades amb la cultura i la
visi del mn, que faran que les accions dels nois i noies siguin cada vegada ms reflexives, crtiques
i adequades.
Competncies bsiques 14
Per aconseguir un desenvolupament daquestes competncies, cal tenir en compte que totes estan en
estreta relaci i complementarietat: la visi de la realitat social i fsica s una construcci cultural que es
produeix en les interaccions humanes que requereixen de competncies personals i socials de la comu-
nicaci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes competncies no es poden desenvolupar si no som-
ple de significat, de contingut significatiu, lexercitaci dels infants en les activitats escolars, la qual cosa
els ser til en la resoluci de les situacions que planteja el mn fsic i social. s a dir, leducaci ha de
desenvolupar harmnicament la competncia dactuar com a persona conscient, crtica i responsable,
en el mn plural i divers que s la societat del segle XXI.
Per a leducaci obligatria, sidentifiquen com a competncies bsiques les vuit competncies
segents:
Els objectius i els continguts de cadascuna de les rees curriculars han de tenir en compte el desen-
volupament integral de totes les competncies bsiques i, en conseqncia, cal que des de totes les
rees es tinguin en compte les competncies comunicatives, les metodolgiques, les personals i, de
les especfiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la prpia disciplina. Els criteris
davaluaci serveixen de referncia per valorar el progressiu
grau dadquisici de les distintes competncies. Per tenir una Cada rea contribueix a
visi ms precisa de com en cadascuna de les rees curricu-
lars es plantegen aquestes competncies bsiques, en la intro- les competncies bsiques
ducci de cadascuna cal especificar com contribuir a desen- i cada competncia
volupar-les.
sassoleix des del treball
A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestes
competncies, la visi global dels quals cal completar amb el de cada rea.
que apareix en cada rea curricular, on es precisa la seva con-
tribuci al desenvolupament daquestes competncies bsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets de
les competncies que sn especfics dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels primers
nivells educatius si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient per part de tot lalumnat.
Competncies bsiques 15
COMPETNCIES TRANSVERSALS
Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. s fona-
mental lhabilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i lhabilitat din-
teractuar de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenci a les conseqn-
cies que comporta la presncia de dones i homes en el discurs. En la comunicaci sinterpreta de forma
significativa la informaci que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la
capacitat per generar informaci amb noves idees, saber-les combinar amb daltres i avaluar la infor-
maci rebuda ms enll del seu significat. Aprendre a comunicar tamb s saber utilitzar diferents llen-
guatges i tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aquestes tecnologies condicionen la comuni-
caci i, per tant, modifiquen la manera de veure el mn i de relacionar-se i canvien alhora els hbits en
les relacions comunicatives personals, laborals i socials. Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvolupa-
ment de les altres competncies bsiques: les metodolgiques de la cerca i gesti de la informaci.
Treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretaci de la realitat
i habitar el mn i conviure, en definitiva, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupa-
ment del pensament i de la identitat propis.
Les dues competncies comunicatives que es consideren a continuaci sn: la lingstica i audiovisual,
i lartstica i cultural.
La competncia comunicativa lingstica s a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvo-
lupament s responsabilitat de totes les rees i matries del currculum, ja que en totes shan dutilitzar
els llenguatges com a instruments de comunicaci per fer possible laccs i gesti de la informaci, la
Competncies bsiques 16
construcci i comunicaci dels coneixements, la representa-
ci, interpretaci i comprensi de la realitat i lorganitzaci i La competncia
autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.
comunicativa s la base
Cal una atenci molt focalitzada en com utilitzen aquesta com-
petncia en les diverses activitats escolars de totes i cadascu- de tots els aprenentatges
na de les rees curriculars. Cal que en tots aquests mbits es i responsabilitat compartida
trobin solucions creatives que ajudin a superar tota mena
destereotips i a prendre actituds crtiques davant dels contin- entre totes les rees.
guts de risc que denigren les persones per motius de sexe o
que les associen a imatges tpiques que es converteixen en vehicle de segregaci o desigualtat, aix
com els continguts violents que representen accions dagressi directa o indirecta a la integritat de les
dones. Noms aix els nois i les noies esdevindran progressivament competents en lexpressi i com-
prensi dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que sintercanvien en situacions comu-
nicatives diverses que es generen a laula, i podran adaptar la seva comunicaci als contextos, si es vol
que siguin eficaos en la comprensi del mn que els far actuar amb coherncia i responsabilitat.
Duna manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis daquesta competncia han
de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultu-
res; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions;
gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se, utilitzant recursos lingstics i no lingstics, i apro-
fundir en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta i el mn. Daquesta manera es
potencia el desenvolupament de lautoestima i confiana en si mateix per esdevenir un ciutad o ciuta-
dana responsable que estigui preparat per aprendre al llarg de tota la vida.
Per tot aix, aquesta competncia s essencial en la construcci dels coneixements i pensament social
crtic, en el tractament de la informaci (tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sinte-
titzar, etc.) i el domini dels recursos comunicatius especfics de les diverses rees que han de facilitar
la comunicaci del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumen-
tant els fenmens que es plantegen en els projectes destudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt pre-
sent la varietat de textos que susen o que es construeixen en aquestes activitats, per exemple:
Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota
Textos que descriuen: informe dobservacions, acta, llistes, descripci dun lloc,
duna situaci, dun personatge, dun objecte, fullet informatiu
Textos que expliquen: presentaci dun objecte, article denciclopdia, llibre de text,
reportatge, notcia periodstica
Textos que organitzen informaci o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural,
maqueta
Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments,
protocol de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles dun joc
Textos per convncer o fer actuar: anunci, cartell de promoci, text dopini, debat
Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic
Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, anuari,
banc de dades, glossari
Competncies bsiques 17
Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb ls de llenguatges audiovisuals que,
en lmbit de la divulgaci de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconixer; tamb cal
preveure que poden aparixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferents
que shan de considerar en el procs daprenentatge.
En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral s fonamental: cal aprendre
a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Aix implica ser conscient dels principals tipus dinte-
racci verbal, ser progressivament competent en lexpressi i compren-
Cal aprendre a parlar, si dels missatges orals que sintercanvien amb la utilitzaci activa i
efectiva de codis i habilitats verbals i no verbals i de les regles prpies
escoltar, exposar i de lintercanvi comunicatiu en situacions diferents. A partir duna bona
interacci oral saprn a llegir i comprendre millor els textos i a escriu-
dialogar per aprendre. re, reflexionar i revisar com sescriu; saprn a pensar. En aix juguen
un paper clau les preguntes, les que fa el professorat i les que han da-
prendre a formular els nois i les noies. Per aprendre en la llengua parlada, el paper central s per a qui
aprn i cal que el professorat spiga orientar lalumnat perqu ls de les habilitats de la llengua parla-
da vagi generant lhbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses.
En el desenvolupament daquesta competncia juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar deter-
minats propsits o objectius a les accions prpies de la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura,
lescriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents rees curriculars es generin situacions
comunicatives i projectes o tasques, en la resoluci dels quals calgui emprar habilitats per representar-
se mentalment, interpretar i comprendre la realitat i organitzar i autoregular el coneixement i lacci
dotant-los de coherncia.
Aquesta competncia comunicativa cal que sapliqui tamb en la cerca, selecci i processament de la
informaci provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; en la
comprensi i la composici de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses,
i en suports diversos, aix com la coherncia i cohesi al discurs i a les prpies accions i tasques per
resoldre les situacions prpies de cada mbit curricular.
Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexi
sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfics de cada rea curricular, i
impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. En aquesta lnia
poden ser de gran ajut les precisions que sobre la competncia comunicativa es fan en el currculum
de les rees de llengua, apartat en qu totes les rees sn competents i que en la de llengua sha des-
envolupat duna manera ms detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del
currculum, prpiament, shan de tenir presents, amb les seves especificitats, en tots i cadascun dells.
Competncies bsiques 18
en diverses llenges amb distint nivell de domini i formalitzaci especialment en lescriptura, amb la
qual cosa, safavoreix laccs a noves i ms variades fonts dinformaci, comunicaci i aprenentatge. El
coneixement daltres llenges i cultures dna, a ms, una major obertura cap a laltre, fet que s clau
per al desenvolupament duna societat solidria i que senriqueix amb les aportacions de tots els seus
ciutadans i ciutadanes.
La competncia comunicativa tamb s imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups
humans; acceptar i fer crtiques constructives; posar-se en el lloc daltri de manera emptica; respectar
opinions diferents a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic; desenvolupar lautoestima i la confiana
en un mateix o mateixa, i treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se i conversar sn accions
que suposen habilitats per establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb lentorn
i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i respecte en la mesura que es coneixen. Per
aix, la competncia de comunicaci lingstica est present en la capacitat efectiva de conviure i de resol-
dre conflictes.
Aquesta competncia suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifesta-
cions culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerar-
les com a part del patrimoni dels pobles. A ms, s saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb
tota mena de materials, suports i eines tecnolgiques, tant individualment com collectiva, les represen-
tacions i anlisi de la realitat que facilitin lactuaci de la persona per viure i conviure en societat. Tot i
que es pot relacionar especialment amb rees de leducaci artstica i amb alguns camps de les cincies
socials o la literatura, s una competncia interdisciplinria que cal tenir en compte i que cal desenvo-
lupar en les activitats de totes les rees i en la vida del centre escolar.
Competncies bsiques 19
Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per expressar-se mitjanant
codis artstics i, en la mesura que les activitats culturals i artstiques suposen en moltes ocasions un
treball collectiu, disposar dhabilitats de cooperaci i tenir conscincia de la importncia de donar suport
i apreciar les iniciatives i contribucions daltri en la consecuci del resultat final.
La competncia creativa artstica i cultural ha de mobilitzar, tamb, el coneixement bsic de les princi-
pals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, aix com de les obres i mani-
festacions ms destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. A ms,
comporta identificar la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors esttics
han tingut, i tenen, en la vida quotidiana de la persona i de les societats.
Implica igualment una actitud destima de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o
sentiments a travs de diferents mitjans artstics, com la msica, la literatura, les arts visuals i escni-
ques, o de les diferents formes que adquireixen les anomenades arts tradicionals populars. Exigeix
tamb valorar el dileg intercultural i la defensa de la llibertat dexpressi en un marc de respecte i empa-
tia per les persones.
En sntesi, el conjunt de destreses que configuren aquesta competncia es refereix a ls daquells recur-
sos de lexpressi i representaci que faciliten la realitzaci de les creacions individuals i socials; el conei-
xement bsic de les diverses manifestacions culturals i artstiques i lhabilitat per apreciar i gaudir amb
lart i daltres manifestacions culturals; laplicaci dhabilitats de pensament divergent i de treball
collaboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions artstiques i cul-
turals; el desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora, i, finalment, un inters a par-
ticipar en la vida cultural i per contribuir a la conservaci del patrimoni cultural i artstic, tant de la pr-
pia comunitat com de les altres comunitats i cultures, de manera especial aquelles a les quals pertanyen
persones de lentorn del centre educatiu.
Competncies bsiques 20
Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les rees curri-
culars. No hi ha un tractament de la informaci al marge dels continguts especfics de les rees i, per
contra, el desenvolupament realitzat en una rea pot ser transferit a les altres si el professorat fa activi-
tats explcites de transferncia. Tamb cal tenir present que hi ha factors personals (estils daprenentat-
ge) i socioculturals que poden determinar la manera daccedir i processar la informaci i que, per tant,
el professorat ha de ser sensible a la diversitat de maneres de fer amb qu es pot trobar. A ms, la comu-
nicaci daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com procedir en el desenvolupa-
ment daquesta competncia. No solament cal respectar aquesta diversitat, sin que pot ser una eina
daprenentatge efica.
Transformar la informaci en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el rao-
nament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies i deduccions de distint
nivell de complexitat; en definitiva, comprendre la informaci i integrar-la en els esquemes previs de
coneixement. Significa, aix mateix, comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant, de
manera creativa, recursos expressius que incorporin, no
solament diferents llenguatges i tcniques especfiques, sin
tamb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la
Transformar la informaci
informaci i la comunicaci. en coneixement implica
Ls reflexiu i competent daquestes tecnologies s clau en comprendre-la i comunicar-la
el desenvolupament de totes les competncies, per en
lmbit del tractament de la informaci t una rellevncia
amb les possibilitats que
especial, ja que ajuda a extreure el mxim rendiment a par- ofereixen les tecnologies
tir de la comprensi de la naturalesa i manera doperar dels
sistemes tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenen de la informaci.
en el mn personal i sociolaboral (tenir una actitud crtica i
reflexiva davant de la ideologia que transmeten, que condiciona la vida individual i social). Aquesta com-
petncia, que anomenem digital, tamb suposa emprar les TIC com a eina en ls de models de pro-
cessos, matemtics, fsics, socials, econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informa-
ci abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns collaboratius
ampliant els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals,
i generar produccions responsables i creatives.
El coneixement i domini dhabilitats tecnolgiques bsiques permet incorporar amb eficincia ls inter-
actiu daquestes eines en les prctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propsits
collectius i personals.
Per ser competent en aquest mbit tamb shan de mobilitzar estratgies ds davant els canvis de pro-
gramari i maquinari que van sorgint, aix com fer un s habitual dels recursos tecnolgics disponibles
per resoldre situacions reals (daprenentatge, treball, oci) de manera eficient. En especial, cal tenir en
compte que els textos sn no lineals (hipertext), interactius i en format multimdia, la qual cosa exigeix
Competncies bsiques 21
ls de diferents tipus de processos de comprensi i de variades
estratgies per al seu s en diferents contextos comunicatius, que la
Cal potenciar actituds mateixa tecnologia potencia.
crtiques i reflexives en En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digital
la valoraci de la implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin
que els nois i les noies puguin esdevenir persones autnomes, efica-
informaci digital. ces, responsables, crtiques i reflexives en la selecci, tractament i uti-
litzaci de la informaci i les seves fonts, en diferents suports i tec-
nologies. Tamb ha de potenciar les actituds crtiques i reflexives en la valoraci de la informaci
disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per
regular ls de la informaci.
4. Competncia matemtica
La competncia matemtica s necessria en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analit-
zar, interpretar i valorar informacions de lentorn i ls de les eines matemtiques pot ser un instrument
efica. Aquesta competncia adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments mate-
mtics sn utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, s una competncia que cal
tenir en compte en totes les rees del currculum i activitats daprenentatge.
La competncia matemtica implica lhabilitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les
seves operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per pro-
duir i interpretar distints tipus dinformaci com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantita-
tius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quo-
tidiana i el coneixement cientfic i el mn laboral i social.
s a dir, la competncia matemtica implica el coneixement i maneig dels elements matemtics bsics
(distints tipus de nombres, mesures, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simula-
des de la vida quotidiana; elaborar la informaci a travs deines matemtiques (mapes, grfics) per
poder-la interpretar, i posar en prctica processos de
raonament que condueixin a la soluci de problemes
Cal posar en joc els elements o a lobtenci de la informaci. Aquests processos per-
i raonaments matemtics en meten aplicar la informaci a una gran varietat de
situacions i contextos, seguir cadenes argumentals, i
situacions de la vida quotidiana. identificar-ne les idees fonamentals, i estimar i jutjar la
lgica i validesa dargumentacions i informacions.
Forma part de la competncia matemtica lhabilitat danalitzar, interpretar i expressar amb claredat i
precisi informacions, dades i argumentacions. Suposa, tamb, seguir determinats processos de pen-
sament (com la inducci i la deducci, entre altres) i aplicar alguns algoritmes de clcul o elements de
la lgica, fet que condueix a identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat
als resultats derivats dels raonaments vlids.
Tamb implica una disposici favorable i de progressiva seguretat i confiana vers la informaci i les
situacions (problemes, incgnites, etc.) que contenen elements i suports matemtics, aix com en la
seva utilitzaci quan la situaci ho aconsella, basada en el respecte i el gust per la certesa i en la recer-
ca per mitj del raonament.
Competncies bsiques 22
Lassoliment daquesta competncia saconsegueix en la mesura que els coneixements, les habilitats i
actituds matemtics sapliquen de manera espontnia a una mplia varietat de situacions, provinents
daltres camps del coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real de
seguir aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com fora daquest, i afavoreix la
participaci efectiva en la vida social.
Comporta, per tant, tenir conscincia i regulaci conscient daquelles capacitats que entren en joc en la-
prenentatge: latenci, la concentraci, la memria, la comprensi i lexpressi lingstica, entre daltres.
Tamb es planteja ls de tcniques facilitadores daquest autocontrol, com les bases dorientaci, els
plans de treball, per obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajut de diferents estratgies
i tcniques destudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resoluci de problemes, de planificaci i
organitzaci dactivitats i temps de forma efectiva.
Implica tamb fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plan-
tejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situaci o problema utilitzant diverses estra-
tgies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crtica, amb la infor-
maci disponible.
Inclou, a ms, habilitats per obtenir informaci tant individualment com en collaboraci i, molt espe-
cialment, per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informaci amb els
coneixements previs i amb la prpia experincia personal i sabent aplicar els nous coneixements i capa-
citats en situacions semblants i contextos diversos.
Aquesta competncia ajuda a plantejar-se fites assolibles a curt, mitj i llarg termini i complir-les, fet que
eleva els objectius daprenentatge de forma progressiva i realista i alhora suposa el control de lassoliment
daquestes fites, amb la reformulaci de les activitats per adequar les seves accions a les fites preteses.
Competncies bsiques 23
Fa necessria tamb la perseverana en lestudi i laprenentatge, des de la seva valoraci com un ele-
ment que enriqueix la vida personal i social i que s, per tant, mereixedor de lesfor que requereix.
Comporta ser capa dautoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber admi-
nistrar lesfor, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones.
En sntesi, aprendre a aprendre implica la conscincia, la gesti i el control de les prpies capacitats i
coneixements des dun sentiment de competncia o deficcia personal, i inclou tant el pensament estra-
tgic com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se, i el maneig eficient dun conjunt de recursos i tc-
niques de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitj dexperincies daprenentatge cons-
cients i gratificants, tant individuals com collectives.
Implica, aix mateix, el desenvolupament de les competncies emocionals, adreades a un mateix (per
exemple, el coneixement de les prpies emocions i les daltri, la regulaci emocional i lautoestima) i
adreades a les altres persones (lempatia, lassertivitat, lescolta, el dileg, lanimaci de grups, la presa
de decisions i la resoluci de conflictes, entre daltres).
Lestructuraci de la identitat s un procs que comena prenent conscincia del lloc que ocupa en el seu
mbit familiar i integrant els valors del seu entorn ms proper. En arribar a lescola, cal que els nois i les
noies, tot reconeixent les seves eleccions, les seves opinions i els seus valors, acceptin la diferncia i sobrin
a la diversitat. Cal treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regula-
ci de les emocions, lautoexigncia, el pensament crtic i el desenvolupament dhbits responsables.
Cada noia i noi ha de configurar de forma conscient i autnoma la seva prpia biografia, dacord amb
les seves voluntats i amb tots els referents culturals i histrics disponibles del seu entorn.
Tots els mbits daprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat personal, social o cultural de
lalumnat posant-lo en contacte amb universos de coneixement variats, ampliant-ne els seus horitzons,
mobilitzant-ne les seves facultats, incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la socie-
tat, perqu aix construir la seva identitat.
De laltra banda, remet a la capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes i de portar enda-
vant les accions necessries per desenvolupar les opcions i plans personals en el marc de projectes
Competncies bsiques 24
individuals o collectius responsabilitzant-se, tant
en lmbit personal com en el social i laboral.
Lautonomia i la iniciativa personal
Suposa poder transformar les idees en accions, s
a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a
ajuden a transformar les idees en
terme projectes individuals o collectius. Requereix, accions i a emprendre i avaluar
per tant, poder reelaborar els plantejaments previs
o elaborar noves idees, buscar solucions i portar-
projectes individuals i collectius.
les a la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limi-
tacions, conixer les fases de desenvolupament dun projecte, planificar, prendre decisions, actuar, ava-
luar el que sha fet i autoavaluar-se, extreuren conclusions i valorar les possibilitats de millora.
Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que ajudi a identificar i complir
objectius i a mantenir la motivaci per aconseguir lxit en les tasques escolars i els projectes personals.
A ms, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la flexibilitat necessria per adaptar-shi crti-
cament i constructiva i que pressuposa flexibilitat de plantejaments, per la qual cosa aquests canvis es
poden comprendre com a oportunitats, adaptar-shi crticament i constructiva, afrontar els problemes
i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que semprenen.
En la mesura que lautonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta compe-
tncia obliga a disposar dhabilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en
el lloc de laltre, valorar altres idees, dialogar i negociar; lassertivitat per fer saber adequadament a les
altres persones les prpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible.
Una altra dimensi important daquesta competncia, molt relacionada amb aquesta vessant ms social,
est constituda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen
la confiana en un mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al dileg i la cooperaci,
lorganitzaci del temps i tasques, la capacitat dafirmar i defensar drets o lassumpci de riscos.
En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal impliquen ser capa dimaginar, emprendre, desenvolu-
par i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sen-
tit crtic.
Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que proporcionen les relacions socials i, en
especial, el dileg intergeneracional i la valoraci de les aportacions, manifestacions i produccions cul-
turals en la seva diversitat i pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la
humanitat.
Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de lalumnat de la realitat que lenvolta, que
es reconegui en la seva pertinena al grup i a la societat, que interactu amb lentorn i es comprometi a
la seva millora.
Competncies bsiques 25
Els coneixements escolars han de permetre al nen i a la nena comprendre i interpretar el mn en qu
viu i facilitar-li la participaci en la construcci duna societat ms humana. Leducaci escolar ha de
preveure les situacions problemtiques que tot ciutad i ciutadana ha daprendre a administrar i solu-
cionar en els camps concrets de leducaci cientfica i tecnolgica i leducaci per a la salut, per al medi
ambient i per al desenvolupament sostenible; leducaci social i per a la ciutadania.
Si volem ms cohesi social i una actitud responsable i participativa de les noies i els nois envers la
comunitat escolar i lmbit local cal, entre daltres, la conscienciaci de la pertinena social i comunit-
ria, el coneixement dels valors en qu es fonamenta la societat democrtica i el dels drets humans, el
respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la ins-
tituci escolar, el treball en equip, ls del dileg en la resoluci de conflictes, el plantejament crtic dels
hbits de consum i dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en com.
Del que sacaba de dir, sen dedueixen dues competncies molt estretament relacionades: la compe-
tncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i ciutadana.
Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber
que donin sentit als fenmens quotidians, la percepci adequada de lespai fsic en el qual es desenvo-
lupen les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment,
tamb cal tenir en compte lhabilitat per interactuar en lentorn ms proper: moures en ell i resoldre
problemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici.
El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia interdisciplinria en tant que impli-
ca habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de la
vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, cincia, processos tecnol-
gics, etc.) i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci dels conceptes i principis bsics que
permeten lanlisi dels fenmens des dels diferents
camps de saber que hi estan involucrats. Tamb duu
Shan dassolir habilitats per implcit ser conscient de la influncia que t la presncia
desenvolupar-se en mbits de la de les persones en lespai, del seu assentament, de les
modificacions que introdueixen i els paisatges resultants,
vida i del coneixement molt aix com la importncia que tots els ssers humans es
diversos i per interpretar el mn. beneficien del desenvolupament i que aquest ha de pro-
curar la conservaci dels recursos i la diversitat natural i
mantenir la solidaritat global i intergeneracional.
Aquesta competncia, i partint del coneixement del cos hum, de la naturalesa i de la interacci dels
homes i les dones amb aquesta, permet argumentar racionalment les conseqncies dels diferents
Competncies bsiques 26
modes de vida i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social
que tamb ho sigui. Aix mateix, suposa considerar la doble dimensi individual i collectiva de la
salut i mostrar actituds de responsabilitat i respecte envers les altres persones i envers un mateix.
Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions, conceptes cientfics i tcnics, i de teories cientfiques
bsiques prviament compreses, per exemple, identificar i plantejar problemes rellevants; fer observa-
cions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions, temptatives o hiptesis; identificar el conei-
xement disponible, i comunicar conclusions.
En coherncia amb tot el que sha dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsi-
ca ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable
i la protecci i promoci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de
les persones i de les societats.
Globalment suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci de les societats i sobre els
trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per triar i prendre decisions i exer-
cir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania.
Competncies bsiques 27
Entre les habilitats que tenen relaci amb aquesta competncia destaquen: conixer-se i valorar-se; saber
comunicar-se en contextos distints; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser capa de posar-
se en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar les diferncies i
reconixer la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular, entre homes i dones, i practicar
el dileg i la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en lmbit indi-
vidual com en el social.
La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn, ava-
luar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi i
comportar-se en coherncia amb aquests valors en afrontar una decisi o un conflicte. Aix suposa
entendre que tota posici personal no s tica si no est basada en el respecte als principis o valors uni-
versals com els que cont la Declaraci universal dels drets humans.
La vessant social daquesta competncia suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci
de les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per ele-
gir i prendre decisions i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania.
Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoli-
ments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia
de lexistncia de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi mul-
ticausal i sistmic per jutjar els fets i problemes socials i histrics i per reflexionar-hi de manera global
i crtica, aix com fer raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar
collectivament la comprensi de la realitat.
Significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el carcter evolutiu, a
ms de demostrar inters i comprensi per laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci i
progrs de la humanitat, i disposar dun sentiment com de pertinena a la societat on es viu. En defi-
nitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global, compatible amb la identitat local.
Tamb formen part daquesta competncia aquelles habilitats socials que permeten saber que els con-
flictes de valors i interessos intervenen en la convivncia, resoldrels amb actitud constructiva i prendre
decisions amb autonomia, emprant tant els coneixements sobre la societat com una escala de valors
construda per mitj de la reflexi crtica i el dileg en el marc dels patrons culturals bsics de cada regi,
pas o comunitat.
La vessant ciutadana daquesta competncia implica lexercici de la ciutadania activa i integradora que
exigeix el coneixement i comprensi dels valors en qu sassenten els estats i societats democrtics,
dels seus fonaments, maneres dorganitzaci i funcionament. Permet reflexionar crticament sobre els
conceptes de democrcia, llibertat, solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb atenci
particular als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci espanyola
i en lEstatut dautonomia de Catalunya, aix com la seva aplicaci per part de diverses institucions;
tamb permet mostrar un comportament coherent amb els valors democrtics, que a la vegada com-
porta disposar dhabilitats com la presa de conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments i
accions, i el control i autoregulaci.
Lexercici de la ciutadania implica disposar dhabilitats per participar activament i plena en la vida cvi-
ca; significa construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics;
exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cvics, i defensar tamb els drets daltri.
Competncies bsiques 28
En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu; afrontar la convi-
vncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la
ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint
una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos den-
senyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma
Aprendre a pensar i comunicar
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
Aprendre a conviure i habitar el mn
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia manera de
ser i utilitzi aquesta manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la matei-
xa vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la
regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies daprenentatge, del pen-
sament crtic i dhbits responsables s essencial per aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacions i la
construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de
diferents fonts i suports; utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital)
en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, i treballar de manera cooperativa i ser
conscient dels propis aprenentatges, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupament
del pensament propis.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu es dis-
posa per interpretar la realitat i establir dilegs interactius sobre fets i situacions afavoreixen la construc-
ci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos i el comproms per implicar-se en
processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, planificar i desenvo-
lupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formaci de lalumnat.
Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes
actius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comuni-
tria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu
de la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes i el desenvolupament de pro-
jectes en com afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones compromeses i solidries.
Competncies bsiques 29
rees. mbit de llenges
Llengua catalana i literatura, llengua
castellana i literatura, llengua estrangera
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de desenvolupar-
se com a persona i de comunicar-se, i aix poder afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i
multicultural del segle XXI. Aix significa educar les nenes i els nens perqu desenvolupin aquelles com-
petncies comunicatives i lingstiques que facin possible que tant personalment com socialment siguin
capaos dactuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, del
que s la condici humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, cal plantejar, en leducaci primria, el desenvolupament integral i harmnic dels
aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica i comunicati-
va ocupa un lloc preferent. Per formar parlants plurilinges i interculturals cal: lassoliment de la compe-
tncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell, com a garantia que lescola propor-
ciona als alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats; tamb el respecte per
la diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre de totes les llenges i cultures, i
duna manera totalment integrada lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovi-
suals i digitals necessries per accedir autnomament i crtica a les tecnologies de la informaci i comu-
nicaci i poder interpretar els missatges audiovisuals que formen part de la cultura dels infants i joves.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li per-
metin expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes
de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cul-
Des de totes les rees tura i sentiments, amb la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i
escrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar els mitjans
sha de vetllar pel audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
desenvolupament de les El desenvolupament daquesta competncia no ha de ser un afer
exclusiu de lrea de llengua. Ats que la llengua i la comunicaci
capacitats comunicatives
sn la base de la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixe-
de lalumnat. ment, totes les rees esdevenen tamb responsables del desenvo-
lupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir,
totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar
el mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Lrea lingstica se centra duna manera
especfica en la literatura, en el desenvolupament de la competncia del lector literari.
Competncies bsiques 30
lEstatut i la Llei de poltica lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i que
s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. A ms
el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la
llengua oficial de lEstat espanyol. El reconeixement dhaver daprendre dues El catal:
llenges, a ms, s un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una
societat plural oberta a altres cultures. llengua vehicular
Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a i daprenentatge.
Europa, per mitj del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge,
lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendre
una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural, la capa-
citat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci intercultural
que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix experincia de diverses
cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afec-
tiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges i les actituds obertes i de respecte envers
la diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A ms, aquest
coneixement de diverses llenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.
Aix vol dir que les nenes i els nens, en acabar letapa: a) han de dominar el catal, llengua vehicular, de
cohesi i daprenentatge; b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues llenges
estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir al coneixement en
un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bsics i establir relacions
entre llenges romniques; e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures presents
en lentorn on viuen i interessar-shi, i tamb ho han de fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals
poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai; i, finalment, f) han de desen-
volupar la competncia audiovisual amb la conscincia de la importncia de ls de les tecnologies de la
informaci i comunicaci i la influncia que els missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen en
els nous sistemes de comunicaci, que configuren moltes de les realitats daquest mn plural i divers.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisi
sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el projecte lingstic del centre, amb
programes precisos de gesti de les llenges per determinar com el catal, llengua vehicular de lesco-
la, sarticula, duna manera coherent, amb lensenyament de les altres llenges tot establint acords per
relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s una llengua que
lescola ha de tractar amb atenci especial, no noms pel seu estatus oficial, sin tamb i sobretot pel
desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i informals. Lescola
t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci comu-
nicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota la societat i evitar aix la seva compartimentaci en
comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir que el seu alumnat tingui tamb un
domini ple del castell, oferint lensenyament daquelles formes ds menys conegudes pel seu alum-
nat. Tamb cal, respecte a les llenges estrangeres, considerar-ne la diferent presncia social per fer-ne
un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de les llenges s important el tractament
integrat dels llenguatges audiovisuals amb qu es construeixen les comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta, per al
desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la restricci
del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions interpersonals,
La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar
idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes
les seves dimensions (la de la interacci, la de lescolta i la producci i la de la mediaci) en grup gran
o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat demprar dife-
rents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls reflexiu de la parla s lei-
na ms efica per posar a prova els aprenentatges. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent
i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu
entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en una societat democrtica i participativa.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i pro-
ductives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions orals, que
afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura
sn complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text, el suport i el contingut que shi vehicu-
la; sn processos que saprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol rea o activitat esco-
lar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a
si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenmens del mn i la cincia i tamb que sn
una font de descoberta i de plaer personal. En aix t molta importncia la potenciaci dinstitu-
cions escolars com la biblioteca (mediateca), la rdio o plataformes dInternet, com a dinamitza-
dores de laprenentatge lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells
Competncies bsiques 32
de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports
(paper, digital) i formats (verbals, grfics i imatge).
La competncia audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensions receptives, productives i
crtiques, de comunicaci i de creaci, i amb una clara relaci amb les interaccions orals, que afavo-
riran un accs ms conscient i efica a les informacions audiovisuals de tanta importncia per lim-
pacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la informaci i comunicaci. Els processos
de recepci i creaci sn complexos i diversos segons el tipus i format triat i el contingut que shi
vehicula; sn processos que saprenen en la seva utilitzaci, en qualsevol rea o activitat escolar. Cal
motivar la seva utilitzaci per aprendre i comprendrels com a globalitat, tot aplicant el seu aprenen-
tatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms diversificades i amb formats i
suports ms variats.
Una segona competncia, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu les nenes i els nens puguin
afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar
adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aquests continguts tamb tenen relaci
amb les altres rees curriculars, per en lensenyament de les llenges tenen unes implicacions ms
especfiques. En concret, a ms dels aprenentatges especfics de cada una de les llenges, caldr apren-
dre actituds i habilitats per afrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer-les i valorar-les,
saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de veure el
mn), en resum, estar obert a laltre.
Finalment, la competncia literria, prpiament especfica de lrea, fa que les nenes i els nens puguin
comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura do-
bres de qualitat i del contacte amb tot tipus de construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a
aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor i fa que les nenes i els nens des-
cobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin textos literaris de
gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i tamb daltres formes esttiques de la cultura que ens envol-
ta de tipus tradicional com canons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles, rodolins; o ms actuals
com videoclips o ficcions audiovisuals. Amb tot aix les nenes i els nens van interioritzant els senyals
de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i gustos
esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic.
Alhora les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les com-
petncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les claus en la
La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competncies metodolgi-
ques, ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades a conviure i habitar el mn.
Duna manera molt especial, la competncia plurilinge i intercultural contribueix al desenvolupament
de la competncia social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivncia, el res-
pecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que altra cosa, aprendre a comu-
nicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi
com a modalitat fonamental dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com a element cultural de primer ordre, la lectura, comprensi i valo-
raci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia arts-
tica i cultural.
La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges caldr completar-la respecte als llenguatges
audiovisuals que es treballen en les diferents rees curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comu-
nicatiu del centre, en el qual hi ha de participar tot el professorat, juga un paper clau en la definici del
currculum, tant en el de les rees lingstiques com en el de les altres.
Els continguts de les rees lingstiques sorganitzen al voltant de les tres grans competncies, citades
abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix el currculum presenta: la dimensi
comunicativa (que inclou parlar i conversar, escoltar i comprendre, llegir i comprendre i escriure, i els
coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge), la dimensi literria i la dimen-
si plurilinge i intercultural.
Dimensi comunicativa
Parlar i conversar
Escoltar i comprendre
Llegir i comprendre
Escriure
Coneixement del funcionament de la llengua
Dimensi literria
Competncies bsiques 34
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lrea, com ho s de tots els aprenentat-
ges escolars, per la qual cosa els continguts que es presenten en aquesta dimensi no sn els espec-
fics de lrea lingstica, sin que cal atendrels en totes les activitats curriculars i centrar les activitats
de lrea en all que t relaci amb els aprenentatges literaris. En aquest apartat, a ms dels continguts
referits a la competncia oral, lescrita i laudiovisual apareixen els referits al funcionament de la llengua
i el seu aprenentatge, que en ser plantejats aix es vol significar que cal introduir-los i exercitar-los amb
la funci exclusiva de millorar la comunicaci, defugint el tractament gramaticalista de lensenyament
de les llenges.
La dimensi literria planteja els continguts especfics de lrea, de manera que el tractament dels contin-
guts de la dimensi comunicativa shan de focalitzar per a lassoliment dels objectius daquesta dimensi.
En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de la nostra
cultura escrita que sn adequades a ledat. Cal recordar que, malgrat que el nucli el representen els pro-
cessos de recepci, la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria.
Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials
en contextos multilinges. Aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les accions docents, per
en aquesta rea cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats neces-
sries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat daquests continguts plurilinges,
es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada cicle i precedint als criteris davaluaci: s
funci de lequip docent que, en el projecte lingstic de centre, sarticulin els ensenyaments daquest
mbit en els de les diferents llenges, rees curriculars i activitats escolars.
Cal que el professorat de llenges es posi dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes que es con-
sideraran en aquest apartat; tamb caldr acord en com sintrodueix el treball daquests continguts, qui
ho fa i com es far en les altres llenges, per explicitar les diferncies i assegurar la interioritzaci dels
recursos, i, com ja sha dit, afavorir la transferncia a noves situacions comunicatives. Aquest planteja-
ment posa laccent en el desenvolupament de les competncies i evita les repeticions intils que sn
sovint la marca dun ensenyament gramaticalista.
Per tant, per ensenyar adequadament llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions daprenentatge
globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives porti a la soluci
dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, cal
un ensenyament integrat de les llenges que coordini els continguts que saprenen i les metodologies
en les diferents situacions daula, a fi que les nenes i els nens avancin cap a lassoliment duna compe-
tncia plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi lin-
gstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix, cal tenir en
compte la llengua de lalumnat, en especial la de lalumnat immigrat, tant simblicament com en la
prctica educativa, cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua comuna i una eina de
cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana cal atendre-la en la diversitat que planteja lalumnat i no es pot per-
dre de vista que, com a llengua nova, s un procs llarg. Per afavorir-ho, les propostes derivades de len-
senyament comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars sn duna
importncia clau. Per aconseguir-ho, cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts
escolars de manera ms transversal i menys parcellada, que prevegin lheterogenetat real de les aules.
Cal atendre la diversitat de laula amb la negociaci permanent del que shi fa i shi diu. Lactivitat dia-
lgica, la conversa entre les nenes i els nens i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les
activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una orga-
nitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci suficientment variats per fer possi-
ble la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenen-
tatge, una escola per a tothom que afavoreixi que cada alumne i
La conversa ha alumna arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenen-
dimpregnar totes les tatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament.
Un altre principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure, s ledu-
caci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura i sensibi-
litat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b amb laportaci dexpe-
rincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat de pensament, perqu
tothom respecti els altres i sinteressi per ells. En segon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient
Competncies bsiques 36
del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissi de
valors negatius detnofbia, de sexisme o dintolerncia. A lescola cal fer una aposta seriosa per la llui-
ta contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.
Pel que fa als recursos TIC, integrats en el currculum de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar i pre-
sentar la informaci en diferents formats, per aprendre a llegir i escriure de forma individual i collecti-
va, per comunicar-se i publicar la informaci per a una audincia determinada, i facilitar la quantitat i
qualitat dels documents produts i fer que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms collabora-
tiu, interactiu i social.
Les funcions del processador de textos serveixen per organitzar el text, gestionar-lo, modificar-lo, corre-
gir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procs de revisi. Equivocar-se forma part del pro-
cs daprenentatge. Les presentacions multimdia donen suport a lexpressi oral.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels resultats
de lalumnat per part del professorat i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunica-
tiva que regula (i autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desen-
volupament de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta
visi, lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge
de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb lalum-
nat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic, tot precisant les
pautes i els criteris per regular el procs, per valorar els esculls que es presenten, i per introduir-hi millo-
res, o per a la necessria valoraci del resultat final. Ls dels diferents tipus davaluaci (autoavaluaci,
heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments (pautes davaluaci, qestionaris, por-
tafolis, dossiers) asseguraran leficcia educativa.
Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de tot el pro-
cs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua, revisant i reformulant les
seves produccions, i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions. Amb aquesta activi-
tat cognitiva i metacognitiva el professorat, mediador i assessor, o un grup dalumnes mitjanant el tre-
ball cooperatiu, poden donar a lalumnat el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge aju-
dant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.
Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que les nenes i els nens esde-
vinguin persones plurilinges, cal canviar lavaluaci que podia tenir sentit en un marc monolinge; cal
partir de la idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua i que cal tenir altres capacitats, com
el canvi de llenges, que sn desconegudes en una persona monolinge. En aquesta avaluaci s molt
important que lalumnat sigui conscient de la seva situaci plurilinge i del fet que aquesta pot canviar.
OBJECTIUS
Les rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera de leduca-
ci primria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i
collectiva, prendre conscincia de la importncia del domini de llenges en un mn cada cop ms
global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per
obtenir informaci i per comunicar-se, evitant els estereotips lingstics que suposen judicis de valor
i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
2. Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita en totes les llenges de lescola per comu-
nicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-
se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
4. Desenvolupar la competncia en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de le-
ducaci obligatria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials.
5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comu-
nicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de collaboraci.
7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en lmbit escolar i en el context social i
cultural proper.
8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos
dels alumnes, els dels altres i del mn que ens envolta.
9. Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural proper.
10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pellcules, informatius), dels mitjans de comunicaci
o de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i fer-ne una lectura crtica i creativa.
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicaci audiovisual i les tecnologies de la
informaci per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.
12. Utilitzar les llenges eficament en lactivitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informaci
com per escriure textos vinculats a les diferents rees del currculum.
13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cul-
tural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica, segons ledat.
15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradici lite-
rria.
16. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat i iniciar-se
en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari.
17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i
ds de les llenges.
CONTINGUTS
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de lau-
la, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia,
explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i aprenentatge,
amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme).
Producci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions) i de producci prpia
(exposicions, explicacions) adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa i
amb la utilitzaci de la comunicaci audiovisual sempre que lactivitat ho requereixi.
Inters a expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci.
Escoltar i comprendre
Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris pos-
sibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea i en la vida quotidiana.
Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per tal de comenar a diferen-
ciar el mn real i la seva representaci audiovisual.
Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informaci i per aprendre.
Inters i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats
a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir dels textos,
imatges o esquemes.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la
lectura (planificaci, anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat
dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat.
s destratgies de comprensi i interpretaci crtica dels missatges audiovisuals adreats a les
nenes i nens de la seva edat (publicitat de joguines i de productes dalimentaci, entre altres).
Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de
comunicaci.
Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir un rtol,
un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevol altre text.
Participaci en activitats de lectura collectiva.
DIMENSI LITERRIA
Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust per la lectura: lectura guia-
da; s de laudici, lectura i memoritzaci de textos, poemes, canons, refranys, dites; s de la biblio-
teca daula i descola i revistes escolars; s de gravacions i de mitjans audiovisuals, dramatitzacions,
entre altres.
Participaci en activitats literries de lescola i de lentorn proper.
Comprensi a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts de literatura de tradici oral de tot
tipus (rondalles, contes, canons, dites).
Comprensi dels elements fonamentals dun relat audiovisual (personatges, espais, accions).
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol situaci comunicativa de
laula, respectant les normes que regeixen la interacci.
Producci de missatges orals: breus exposicions a classe, aprenent a adaptar lentonaci, el to de
veu i el gest a la situaci comunicativa, amb lajut de la comunicaci audiovisual sempre que es
requereixi per facilitar el discurs oral.
Escoltar i comprendre
Comprensi de missatges orals (instruccions, explicacions, narracions) del mestre/a o dels com-
panys/anyes a laula.
Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per tal de comenar a diferen-
ciar el mn real i la seva representaci audiovisual.
Comprensi de textos orals de diferents mitjans (comunicaci, rdio, televisi, videojocs) per obte-
nir informaci i per aprendre.
Inters i respecte per les intervencions dels altres.
Escriure
Composici de textos escrits senzills produts en diferents situacions: a) reescriptura dexplicacions
breus; b) experincies personals; c) composicions a partir dimatges.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics treba-
llats a classe.
DIMENSI LITERRIA
Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust per la lectura: lectura guia-
da de contes; s de la biblioteca daula i descola; audici de contes, lectura i memoritzaci de textos,
poemes, canons, refranys i dites.
Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, prctica dalgunes estratgies lectores i interpre-
taci del llenguatge literari.
Comprensi de contes llegits individualment o en grup.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos dels infants.
Comprensi i s de locucions, refranys, dites i frases fetes de la llengua castellana.
Parlar i conversar
Producci de textos breus orals memoritzats com canons, poemes i rimes, amb la utilitzaci di-
matges sempre que lactivitat ho requereixi, adaptant lentonaci, el to de veu o el gest al contingut.
Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats a les situacions comunicatives habituals de
laula.
Participaci activa en activitats de dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i representacions
conjuntes, com recitacions de poemes o canons, mostrant respecte per les produccions dels altres.
Escoltar i comprendre
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social saludar, acomiadar-se, presentar-se i mis-
satges ds habitual a laula: la data, el temps, lassistncia, la localitzaci dobjectes.
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual.
Comprensi global dun text destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de predir
amb ajut delements gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situa-
cions, amb ajut delements gestuals i icnics.
Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de
laula.
s destratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o
la situaci.
Inters i curiositat per mirar i llegir contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua
estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies,
les experincies i les activitats a laula.
Producci de missatges breus seguint un model treballat i fcilment identificable en la llengua da-
prenentatge.
CONTINGUTS
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa en interacci amb el grup o mestre en qualsevol situaci comuni-
cativa de laula i lescola, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sor-
geixen en el dia a dia i explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densen-
yament i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de
veu, ritme).
Exposici de temes de manera ordenada i comprensible. Participaci activa en els dilegs o debats,
aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments
raonats.
Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de
temes), amb preparaci prvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals).
Exposicions a partir dun gui, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant duna cme-
ra de vdeo.
Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats, amb la possibi-
litat de fer-ho davant duna cmera de vdeo.
Adequaci del llenguatge i dels elements no verbals a la situaci comunicativa.
s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.
Escoltar i comprendre
Identificaci i comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels
escenaris possibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea, i en la vida quoti-
diana.
Comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual i informtics per obte-
nir-ne informaci i per aprendre, i valoraci guiada de la informaci que aporten.
Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions que fa alguna persona o b que shan
escoltat o mirat a travs dalgun mitj audiovisual, informtic o dels mitjans de comunicaci.
Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos
vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir
del text, imatges o esquemes que el componen.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de
la lectura (planificaci, anticipaci, idea principal, identificaci de mots, inferncies, relaci entre
Escriure
Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produts en diferents situacions: per narrar, des-
criure, explicar fets o fenmens, per fer coses com receptes, entre altres.
Organitzaci del text per millorar la coherncia i la cohesi amb lajuda de pautes i utilitzant els
coneixements lxics i morfosintctics de ledat.
Coneixement del programari de tractament de textos, dedici grfica i de presentaci que permeti
escriure un text, inserir imatges, fer un esquema en ordinador.
Utilitzaci de correus electrnics per comunicar-se.
Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema o imatge.
Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure i revisar.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics apre-
sos. Sentit esttic en la seva presentaci formal.
DIMENSI LITERRIA
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de lau-
la, aportant idees, reflexionant sobre el que diuen els altres, arribant de forma guiada a organitzar
un aprenentatge o un tema, respectant les normes que regeixen la interacci.
Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de
temes) amb preparaci prvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals).
Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats.
Inters a expressar-se oralment amb pronunciaci i entonaci adequades a la situaci comunicativa.
Adequaci del llenguatge i dels aspectes no verbals de la comunicaci a la situaci comunicativa.
s dun llenguatge no discriminatori i respecte per les diferncies de gnere.
Escoltar i comprendre
Comprensi dinformacions de missatges i explicacions orals en diferents contextos i activitats daula.
Comprensi de textos orals de mitjans de comunicaci audiovisual, informtics, per obtenir infor-
maci i per aprendre.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions de diferents tipus de text relacionats amb temes treballats, tot uti-
litzant estratgies que els ajudin a comprendre i a relacionar el que diu el llibre amb els coneixements
que tenen del tema.
Resposta a preguntes sobre textos que llegeixen, la resposta a les quals comporti reelaboraci, rela-
ci amb els coneixements de cadasc i elaboraci dinferncies.
Cerca guiada dinformaci a la biblioteca escolar i amb ls de les TIC.
Lectura, comprensi i anlisi guiada de la informaci provinent de documents escrits i audiovisuals
que apareixen en diferents mitjans i suports.
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dex-
perincies.
Participaci en activitats de lectura collectiva.
Lectura crtica de missatges escrits i audiovisuals (publicitat, informatius, relats de ficci).
Escriure
Composici de textos relacionats amb els temes treballats a classe i amb lexperincia personal: des-
cripcions, explicacions, dilegs, notcies, receptes, utilitzant procediments senzills descriptura: pen-
sar, escriure i revisar.
Elaboraci daudiovisuals senzills per descriure, narrar i explicar situacions quotidianes.
Elaboraci de textos escrits i daudiovisuals a partir de models, per tal que millorin en lorganitzaci
dels mateixos (coherncia i cohesi i s del lxic, ortografia i estructures morfosintctiques adequats
al seu nivell i al tema).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits.
s del programari del tractament de textos i dedici grfica i de presentaci que els permeti escriu-
re un text, amb la incorporaci dimatges i udios.
Valoraci dels avenos de cadasc en lescriptura i conscincia de les mancances.
DIMENSI LITERRIA
Parlar i conversar
Participaci activa en els intercanvis orals: formulaci de preguntes, simulacions i dilegs, en el con-
text de laula i prxims a lalumnat.
Reproducci i memoritzaci de textos breus orals com canons, poemes i rimes, amb acompanya-
ment delements no verbals que ajudin a la comprensi de la llengua.
Participaci activa en les interaccions orals emprant la pronunciaci, lentonaci, ritme i expressions
orals habituals ds a laula i valorant i respectant les normes que regeixen la comunicaci (torns de
paraula, to de veu, gest adequat i rols).
Producci de missatges breus orals que permetin parlar sobre la vida quotidiana al centre o en els
entorns ms propers de lalumnat tant en activitats individuals com en grup.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals.
Llegir i comprendre
Comprensi de textos senzills en suport paper i digital i de temtica variada per copsar el sentit gene-
ral i extreuren informaci per a la realitzaci de tasques concretes o com a gaudiment de la lectura.
Utilitzaci de tcniques de lectura apreses en les llenges daprenentatge del centre que ajudin a la
comprensi del text i que permetin la deducci del significat dels mots i expressions (predicci,
suposici).
Utilitzaci de diccionaris illustrats en format paper i digital per comprendre el significat del lxic nou.
Inters per la lectura de textos com a font dinformaci i de plaer.
s dels recursos de la biblioteca daula i escola com a font dinformaci i de plaer.
Escriure
Producci de missatges breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana, a partir dels models
treballats a laula.
Escriptura de textos breus seguint models treballats a laula amb una finalitat comunicativa, utilit-
zant, quan calgui, els recursos que ofereixen les TIC o daltres llenguatges.
Producci de textos a partir de models i incorporant expressions i frases senzilles conegudes i tre-
ballades oralment per transmetre informacions rellevants relacionades amb els temes de treball.
Aprofitament de les tcniques i recursos de producci escrita apreses de les altres llenges del cen-
tre per a la producci de textos.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites.
Inters per la bona presentaci i edici dels textos produts.
CRITERIS DAVALUACI
CONTINGUTS
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa, en interacci amb el grup o mestre en qualsevol situaci comu-
nicativa de laula i lescola, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sor-
geixen en el dia a dia, explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenya-
ment i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de
veu, ritme).
Producci de textos orals i audiovisuals de producci prpia (exposicions, descripcions de situa-
cions o processos, democions), amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest
a la situaci comunicativa.
Exposici de temes de manera ordenada i comprensible, i participar activament en els dilegs o
debats, aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb argu-
ments raonats, amb la possibilitat de fer-ho en presncia duna cmera.
Exposicions a partir dun gui, esquema, imatge o b utilitzant com a suport programaris de presentaci.
Expressi del pensament de manera coherent i estructurada per satisfer necessitats personals, esco-
lars i socials.
Inters a participar en les converses i expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Adequaci del llenguatge a la situaci comunicativa en converses informals, presentaci de treballs
o relaci amb persones ms grans.
s de llenguatges no discriminatoris i que respectin les diferncies de gnere.
Escoltar i comprendre
Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris pos-
sibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea i en la vida quotidiana.
Utilitzaci de les TIC per a la comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audio-
visual, per obtenir-ne informaci i per aprendre.
Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions o explicacions que ha fet alguna perso-
na o b que shan escoltat o shan mirat a travs dalgun mitj audiovisual, amb especial atenci
quan el procs de recerca sha fet amb ls de les TIC.
Comprensi de textos audiovisuals i identificaci i valoraci com a representacions de la realitat.
Aplicaci danlisis crtiques que permetin valorar adequadament linters de missatges escoltats i
qestionar-los, si cal.
Capacitat crtica per comprendre all que sha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats.
Inters, atenci i respecte per les intervencions dels altres.
Escriure
Escriptura de textos produts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que,
sempre que calgui, han de tenir el suport dimatges o esquemes: narracions, explicacions, descrip-
cions, dilegs, notcies, receptes, cmics, entre daltres.
Coneixement i aplicaci de lestructura que determina la tipologia dels textos (per exemple, en una
descripci, hi ha una presentaci i un desenvolupament; en una notcia sha de respondre a unes
preguntes; en una narraci, hi ha de passar alguna cosa).
Consolidaci de les estratgies adquirides en cursos anteriors en el procs de producci de textos:
pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir la part
DIMENSI LITERRIA
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions en petit o en gran grup aportant idees, reflexionant sobre el que
diuen els altres, arribant a organitzar les idees sobre el tema del qual es parla i poder-les explicar.
Respecte per les formes que regeixen la interacci oral.
Producci de textos orals preparats prviament de manera ordenada i clara (descripci de situacions,
processos, exposicions).
Utilitzaci de recursos adequats a laudincia (to de veu, gesticulaci, suports visuals) durant les
exposicions.
Participaci en debats, aportant i defensant idees prpies de forma clara i ordenada i escoltant les
idees dels altres per modificar les prpies, si cal.
Capacitat de reelaborar, contextualitzar i explicar diferents textos procedents de mitjans de comuni-
caci audiovisual: notcies, reportatges, anuncis
Producci de textos orals relacionats amb fets viscuts, de successos de lentorn escolar i social i dels que
els arriben a travs dels mitjans de comunicaci, valorant i respectant les normes de la interacci oral.
Adequaci del llenguatge a les diferents situacions comunicatives.
Inters a expressar-se oralment amb pronunciaci i entonaci adequades.
s dun llenguatge no discriminatori i de respecte envers les diferncies.
Escoltar i comprendre
Comprensi i extracci dinformacions a partir de missatges i exposicions orals que es produeixen a
laula.
Comprensi de textos orals de mitjans de comunicaci audiovisual (rdio i televisi, informtics i
Internet), principalment notcies, entrevistes, debats i reportatges, per obtenir informaci i per aprendre.
Llegir i comprendre
Lectura silenciosa i comprensi guiada amb diferents propsits i amb diferents intencions de temes
treballats a classe.
Resposta a preguntes que demanin raonament, organitzaci i reelaboraci del que sha llegit a tra-
vs desquemes i resums fets de forma guiada.
Comprensi i interpretaci desquemes, grfics, mapes conceptuals.
Comprensi de textos vinculats als mitjans de comunicaci: diari, web, trptics informatius i publi-
citaris i anlisi guiada del que sha llegit per localitzar informacions rellevants.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora, seguint les que es treballen
en catal.
Recerca dinformaci en un llibre o enciclopdia.
Utilitzaci dInternet per mitj dels cercadors per buscar informaci.
Utilitzaci de la biblioteca descola (mediateca), posant en prctica els coneixements adquirits en
catal.
Comprensi i localitzaci dinformacions rellevants en textos de mitjans de comunicaci social.
Integraci de coneixements i informacions procedents de diferents suports.
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dex-
perincies.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Actitud crtica davant de ls manipulatiu i discriminatori de determinades informacions en textos
periodstics i publicitaris.
Escriure
Composici de textos produts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions: narra-
cions, exposicions, descripcions, notcies, instruccions, cartes, resums, entre altres.
Reconeixement i aplicaci de lestructura prototpica duna determinada tipologia textual, per exem-
ple en una exposici, presentaci, cos ordenat de lexplicaci i conclusi.
Consolidaci de les estratgies descriptura adquirides en altres cursos i treballades en catal: pen-
sar (intenci, destinatari/ria, contingut, forma), escriure (llegint, rellegint, canviant), revisar si el
que hem escrit respon a la idea del que volem escriure, comprovar si s coherent i est ben cohesio-
nat i reformular el que calgui.
Expressi didees de forma sinttica.
s dels coneixements del programari de tractament de textos i dedici grfica i de presentacions.
Utilitzaci de programaris per enviar correus electrnics.
DIMENSI LITERRIA
Lectura autnoma de textos narratius de tradici oral i de literatura infantil. Converses i tertlies
sobre els llibres llegits i capacitat per recomanar llibres.
Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text per relacionar el tema del llibre amb els
de la vida i cultura i poca, per interpretar el llenguatge literari i per practicar estratgies de compren-
si de lectura.
Coneixement dels autors dels llibres llegits; trobades amb ells per parlar dels llibres.
Comprensi, memoritzaci i recitaci de poemes, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci ade-
quades.
Lectura de poemes per analitzar el seu significat, les impressions que causen i el seu llenguatge po-
tic: metfores, personificacions, adjectivacions, personalitzacions.
Creaci i escriptura de poemes a partir de models i de situacions creades a classe, per comunicar
sentiments i emocions, estats dnim.
Lectura i interpretaci i dramatitzaci dobres teatrals.
Escriptura de contes amb diferents propsits, basant-se en diferents temes o idees, tenir en comp-
te com es crea la situaci, el temps, els personatges, la creaci del problema i la forma de desenvo-
lupar-lo i solucionar-lo; utilitzar els passos de pensar, organitzar, escriure i revisar.
Parlar i conversar
Interacci oral a laula en situacions reals o simulacions amb progressiva autonomia i eficcia.
Producci dinstruccions de treball i dactuaci a laula.
Formulaci de preguntes i respostes a missatges quotidians dintercanvi social i relacionats amb el
contingut temtic que es treballa, prestant atenci a lentonaci i la pronunciaci adequades.
Participaci activa en les interaccions orals a laula emprant la pronunciaci, lentonaci, el ritme i
les estructures orals treballades i respectant les normes bsiques de comunicaci (torn de paraula,
to de veu).
Reproducci i producci de textos orals com canons, poemes, rimes, narracions i textos breus rela-
cionats amb continguts curriculars daltres rees o amb la prpia rea, emprant el llenguatge verbal
i no verbal.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals.
Exposici oral individual o en grup de temes treballats i utilitzant tots els suports visuals i inform-
tics disponibles.
Interacci en converses breus ja treballades en situacions de similitud a la realitat o relacionades
amb la realitat escolar.
Valoraci de les produccions orals com a expressi del propi aprenentatge.
Disposici per superar les dificultats que poden sorgir en una interacci tot utilitzant estratgies que
facilitin la comunicaci (repetici, utilitzaci dexemples, gest, imatges).
Escoltar i comprendre
Comprensi dinstruccions de treball i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social (saludar, acomiadar-se, felicitar, disculpar-se,
demanar perms, donar les grcies, comentar festes i sortides, adonar-se de les novetats a laula) i de
missatges relacionats amb el contingut temtic, procedncia geogrfica, professions, adreces, sugge-
riments.
Identificaci del lxic i expressions bsiques dun tema especfic.
Comprensi global i especfica de textos de tipologia i contingut divers i en diferents suports i for-
mats i extracci dinformaci per a la realitzaci duna tasca concreta o com a refor/ampliaci dels
coneixements.
Audici i comprensi de textos orals i audiovisuals (dilegs, narracions, descripcions, instruccions de
jocs, receptes) adequat al nivell i a ledat, que facilitin la interacci entre lalumnat.
Distinci per lentonaci entre una pregunta, una exclamaci i una instrucci o una frase.
Inters i esfor a comprendre les produccions orals a laula.
Escriure
Producci de paraules, expressions i textos relacionats amb situacions de la vida quotidiana.
Producci de textos (descripcions, dilegs, narracions, poemes) dextensi controlada seguint
models treballats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els recursos que
ofereixen les TIC o daltres llenguatges.
s dels recursos TIC per establir contactes amb daltres persones i comunicar-se en la llengua
estrangera i per a la presentaci, edici i publicaci de textos.
Reconeixement de les estratgies bsiques (transferides de les llenges escolars) que sn necess-
ries per a la producci de textos escrits segons la tipologia treballada.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites.
Inters per la presentaci acurada dels textos escrits.
Parlar i conversar
Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats amb les situacions comunicatives habituals
de laula.
Participaci activa en activitats de dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i representacions
conjuntes, com recitacions de poemes o canons, sempre mostrant respecte per les produccions
dels altres.
Inters per les produccions orals, valorant lesfor que suposa utilitzar una nova llengua.
Escoltar i comprendre
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social i ds habitual a laula.
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual.
Comprensi global dun text destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de predir
amb ajut delements gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situa-
cions amb ajut delements gestuals i icnics.
Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de
laula.
s destratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o
la situaci.
Inters a conixer llibres escrits en aquesta llengua estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies,
les experincies i les activitats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els
recursos que ofereixen les TIC.
Producci de missatges breus seguint un model treballat i fcilment identificable en la llengua da-
prenentatge.
Inters per la presentaci acurada dels textos escrits.
CRITERIS DAVALUACI
El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objec-
tes, elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat lescenari on conviuen les perso-
nes i on interactuen amb la naturalesa com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natu-
ral i social. El coneixement del medi centra la seva intervenci didctica a facilitar a lalumnat el pas de
la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.
Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn
amb els que interacciona. Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les expe-
rincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai i significatives a fi de poder esta-
blir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la
millora del seu entorn i fer-ne un s sostenible.
conflictes o expectatives. Els objectius de lrea shan de referir, doncs, als conceptes propis
del medi natural, social i cultural, als aspectes metodolgics i pro-
cedimentals i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal preparar lalumnat
perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.
Lrea contribueix molt especialment al procs de creixement intellectual de les persones. Juntament
amb leducaci per a la ciutadania i els drets humans, ha de contribuir de manera preferent a capacitar
els infants per collaborar en la construcci de la realitat futura. Per tant, lalumnat hauria de comenar
a aprendre a plantejar alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una acti-
tud dialogant i oberta a les interpretacions dels altres, competncies que sn prpies dels ciutadans i
ciutadanes del segle XXI. I tamb hauria de saber com vetllar per la seva prpia salut, i per la dels altres.
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre
all que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions
del mn que estan a la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren cons-
cincia del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i
Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades al bloc de competncies especfiques
centrades a conviure i habitar el mn (competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i
competncia social i ciutadana).
Competncies comunicatives
Expressar idees i organitzar informacions de manera efica i intelligible sobre espais, fets,
problemes i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per
informar, per convncer, per dialogar.
Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques i cientfiques i saber-les interpretar.
Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals
comunicatius i de procedncies diverses.
Competncies metodolgiques
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.
Utilitzar habilitats de planificaci del treball.
Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informaci.
Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, la resoluci de problemes
i la presa de decisions.
Competncies personals
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
Buscar els fonaments de la seva identitat.
Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.
Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrtica, autoreflexi, autoaprenentatge,
iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.
Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El profes-
sorat haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adqui-
reixi eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui marcs de referncia per
aproximar-se a la comprensi del mn. Aquesta aproximaci no es pot restringir al marc espacial de la
localitat, comarca o pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de
les TIC i daltres mitjans de comunicaci.
Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de
relacionar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit
i matemtic i amb les de la resoluci de problemes oberts.
En definitiva, els coneixements geogrfics han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa per-
cebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb
lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.
En sntesi, els coneixements histrics de leducaci primria han de permetre a lalumnat ubicar la seva
prpia histria en el temps social i relacionar el passat amb el present i el futur, situar-se davant dels
grans perodes de la histria de Catalunya i Espanya, sense oblidar alguns esdeveniments mundials, en
especial dels segles XIX, XX i XXI, utilitzar tota mena dinformacions, evidncies i fonts per construir relats
i narracions histriques sobre situacions o problemes concrets i, finalment, elaborar projectes relacio-
nats amb la difusi i la conservaci del patrimoni local.
Les cincies i la tecnologia han de permetre que lalumnat deducaci primria construeixi:
coneixements sobre:
els materials, sobre com sn i com canvien, per poder prendre decisions en relaci amb el
seu s,
lenergia, les seves fonts i com es transfereix, per valorar la necessitat dutilitzar-la
racionalment,
els ssers vius: qu els caracteritza i com sinterrelacionen entre ells i amb el medi, per
comprendre la necessitat de conservar la seva diversitat i els diferents hbitats i que les
persones adoptin formes de viure que possibilitin el manteniment de la salut prpia i collectiva,
la Terra, la seva situaci a lunivers, la seva estructura i els seus canvis, per posar en dubte
mites i aprendre a buscar explicacions racionals als fenmens observats,
la tecnologia, les parts, lestructura i el funcionament dels objectes tecnolgics, per ser capa
danalitzar, dissenyar o fabricar objectes tcnics orientats a donar resposta a alguna
necessitat de les persones.
habilitats i estratgies per:
buscar respostes o solucions a problemes de tipus cientfic o tecnolgic, a partir del
plantejament de preguntes i hiptesis investigables, dissenyar en equip processos per donar-hi
resposta, recollir dades i organitzar-les, identificar regularitats i deduir conclusions a partir de
les evidncies obtingudes, construir models i prototipus, i descriure i justificar oralment,
grficament i per escrit el procs dut a terme i els resultats obtinguts.
En resum, els coneixements cientfics i tecnolgics a aprendre en leducaci primria han de permetre
a lalumnat comenar a afrontar la recerca de possibles respostes a problemes o qestions del seu
entorn que siguin socialment rellevants i possibilitin donar sentit a les seves actuacions i, al mateix
temps, apreciar el plaer que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i la utilitat de la-
plicaci de procediments i dactituds cientfiques.
Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria.
Al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres
rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
En el procs daprendre tamb s important el temps que sha dedicat a ensenyar lalumnat a prendre
conscincia dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los, de manera que els puguin
recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capaci-
tin les nenes i nens a actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoci
duna forma de vida saludable i dun s sostenible del medi i, en general, en situacions de participaci
ciutadana i de defensa dels drets humans.
Tot aix comporta, a ms, un treball de tipus cooperatiu en petits grups que doni ocasi al desenvolu-
pament dactituds i habilitats relacionades amb lescolta, el consens, lautoavaluaci i la coavaluaci, i
que possibiliti aprofundir en les perspectives multicultural i de gnere. Lelaboraci descrits que recu-
llin les diferents idees, observacions o resums possibilita introduir rigor i precisi en les reflexions i faci-
lita la seva millora a partir dactivitats davaluaci mtua. Conv, sempre que sigui possible, fer aquests
escrits utilitzant programes informtics de tractament de textos i incloent-hi imatges.
OBJECTIUS
Lrea de coneixement del medi natural, social i cultural de leducaci primria t com a objectiu el des-
envolupament de les capacitats segents:
1. Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenmens i elements sig-
nificatius de lentorn natural, social i cultural, utilitzant estratgies de cerca i tractament de la infor-
maci, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes.
2. Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de lrea de forma personal
i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitj de codis diversos (lingstics, num-
rics, grfics) i reflexionar sobre el propi procs daprenentatge.
3. Comportar-se dacord amb els hbits de salut i higiene personal derivats del coneixement del cos
hum, mostrant una actitud dacceptaci crtica i de respecte per les diferncies individuals (edat,
sexe, caracterstiques fsiques i personalitat).
5. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals, reconixer la diversitat com
a element enriquidor de la convivncia i respectar la igualtat de drets i deures de les persones, reco-
neixent les prpies responsabilitats.
6. Identificar lespecificitat dels ssers humans i analitzar i valorar crticament la intervenci humana en
el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i collectius dactua-
ci en la protecci i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.
7. Reconixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continutats relacionats amb el pas del
temps, comprendre algunes relacions de successi i simultanetat, de cronologia i de durada, i apli-
car aquests coneixements en la interpretaci del present, la comprensi del passat i en la construc-
ci del futur.
8. Identificar els principals elements de lentorn natural, social i cultural; analitzar la seva organitzaci, les
seves caracterstiques i interaccions i aplicar aquesta anlisi a diferents escales espacials i temporals.
9. Planificar i realitzar projectes i aparells senzills, analitzant les propietats dels materials i les eines i
mquines que hi intervenen, tot valorant la contribuci de la cincia i la tcnica a la millora de les
condicions de vida de les persones.
10. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb lexperimentaci i el
treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compar-
tir coneixements.
11. Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb
els altres, a partir del desenvolupament de les competncies comunicatives prpies de lrea (des-
cripci, explicaci, justificaci, interpretaci i argumentaci).
12. Participar en lelaboraci, realitzaci i avaluaci de projectes relacionats amb aspectes rellevants de
lentorn natural, social i cultural, amb la conservaci del medi ambient i del patrimoni i amb accions
solidries i de justcia social.
13. Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i problemes que si-
dentifiquen en el nostre entorn i de la utilitat de laplicaci de procediments i actituds cientfiques.
CONTINGUTS
Matria i energia
Observaci, descripci i classificaci de materials en funci dalgunes propietats tot relacionant-les
amb els seus usos.
Distinci entre objectes dun sol tipus de material o de diferents. Aplicaci de criteris de separaci i
selecci als residus urbans. Participaci en la reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus de lescola.
Observaci i descripci dinteraccions que produeixin canvis en un sistema.
Plantejament de preguntes a partir dobservacions i s de taules simples per recollir dades i compa-
rar-les.
Manteniment de la neteja i collaboraci en lordre i lestalvi de materials a lescola.
CRITERIS DAVALUACI
Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint
els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de respectar i protegir el medi.
Distingir ssers vius i objectes inerts i relacionar caracterstiques (nutrici, relaci, reproducci) da-
nimals i plantes propers, amb la seva identificaci com a ssers vius.
Reconixer i classificar amb criteris elementals els ssers vius de lentorn i identificar algunes rela-
cions que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i mostrant una actitud de res-
pecte per la natura i pel material.
Reconixer les principals parts del cos hum i relacionar-les amb la seva funci i amb els canvis fsics
que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferncies entre les persones i valorar
la seva diversitat fsica.
Valorar positivament la relaci entre la salut i el benestar de la persona i la prctica de determinats
hbits associats a la higiene, lalimentaci variada i equilibrada, lexercici fsic i el descans.
Conixer alguns valors fonamentals de la convivncia democrtica, especialment aplicats a lescola,
i la necessitat de respectar les normes bsiques com a ciutadans i ciutadanes.
Reconixer, identificar i posar dexemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen
les persones a lentorn, superant els estereotips sexistes.
Identificar els grups de pertinena dins lentorn i les seves relacions. Reconixer algunes manifesta-
cions culturals presents en lmbit escolar i local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respec-
tar la seva diversitat.
Valorar el paper de les famlies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar
temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials apli-
cant nocions temporals bsiques.
Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-les amb els seus usos, fent-se pre-
guntes que permetin obtenir informacions rellevants.
Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar-ne els diferents components,
manipulant-los amb precauci i descriure algunes caracterstiques del seu funcionament.
Collaborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les
prpies amb respecte.
CONTINGUTS
Matria i energia
Mesura, comparaci i ordenaci de propietats dels materials: longitud, massa, capacitat, tempera-
tura. Conservaci de la massa i volum amb els canvis de forma.
Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat. Identificaci del cicle de laigua
a la Terra. Reconeixement dels usos socials de laigua i importncia de ls responsable.
Identificaci de diferents fonts denergia i de cadenes energtiques relacionades amb canvis obser-
vats a la vida quotidiana. Valoraci de ls responsable de les fonts denergia.
Experimentaci de la transmissi del so en els diferents medis. Valoraci del soroll i la contaminaci
acstica.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors
del medi fsic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi.
Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de lentorn proper i establir com-
paracions amb altres tipus de paisatges.
Utilitzar plnols i mapes, aix com mecanismes dorientaci espacial per situar-se en lentorn, loca-
litzar determinats elements i desplaar-se.
Classificar animals i plantes de lentorn proper i reconixer les caracterstiques bsiques dels verte-
brats dacord amb criteris cientfics.
Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres rgans i compren-
dre el funcionament del cos hum des dun sentit global. Relacionar la nutrici amb lobtenci de-
nergia i el creixement.
CONTINGUTS
Matria i energia
Mesura i comparaci de masses i volums de materials diversos. Experimentaci de la flotabilitat dels
materials en laigua.
Identificaci de les propietats dels diferents materials duna mescla relacionant-les amb ls de dife-
rents tcniques de separaci de substncies: imantaci, filtraci, decantaci, evaporaci i destillaci.
Experimentaci de les propietats de laigua com a dissolvent.
Observaci de canvis qumics en relaci amb fenmens quotidians: combustions, oxidacions i fer-
mentaci. Aplicaci a la prevenci del foc i obtenci de compost.
Identificaci dels diferents instruments objectes ds habitual al laboratori i coneixement i aplicaci
de les normes ds i seguretat en el laboratori.
Anlisi dels efectes duna fora o diferents forces sobre un objecte. Aplicaci en lestudi de mqui-
nes simples que sutilitzen habitualment a lescola o a casa.
Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat. Identificaci i relaci del cicle
natural i hum de laigua. Aplicaci de ls responsable de laigua.
Identificaci de les fonts denergia ms utilitzades en la societat i diferenciaci entre energies reno-
vables i no renovables.
Planificaci dexperincies per comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la
llum, la calor i lelectricitat. Elaboraci dun informe per comunicar el procs i els resultats utilitzant
lordinador.
CRITERIS DAVALUACI
Analitzar els elements fsics i humanitzats dels paisatges i els principals factors de canvi produts
per processos naturals i per lactivitat humana al llarg del temps. Reconixer la diversitat de paisat-
ges de Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgstica i patrimonial.
Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts denergia, aix com algu-
nes conseqncies dels usos inadequats. Valorar, entre daltres recursos, laigua com un b escs i
conixer maneres diferents de prevenir o reduir limpacte de les activitats humanes sobre el medi.
Utilitzar plnols i mapes a diferents escales, interpretant els diferents signes convencionals, aix com
fotografies aries. Elaborar croquis i plnols senzills com a mitj per analitzar elements del territori
i comunicar els resultats de les observacions i interpretacions.
Reconixer i explicar la presncia ubiqua dels microorganismes en el medi.
Relacionar lestructura dun sser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals rgans
del cos hum i les funcions que fan tot relacionant ladequat funcionament del cos amb determinats
hbits de salut. Conixer les repercussions dels hbits incorrectes sobre la salut.
Conixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participaci de les societats demo-
crtiques, aplicats als rgans de govern de diferents institucions, assumint responsabilitats en el si
del marc escolar.
Reconixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de lentorn, de Catalunya i dEspanya.
Identificar les normes de convivncia dels grups i respectar els drets i deures fonamentals de les per-
sones.
Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformaci social, cultural, econmic i tec-
nolgic en lentorn, en especial, els canvis provocats per la globalitzaci, identificant i valorant algu-
nes de les causes de les desigualtats en el mn actual.
Usar diferents informacions procedents dels mitjans de comunicaci per interpretar problemes
socials rellevants. Valorar la relaci de proximitat que proporcionen les tecnologies de la informaci
i la comunicaci amb altres llocs del planeta.
Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir informaci
sobre els trets significatius de la societat dpoques passades, situant els fets en lnies de temps.
Planificar i portar a terme experincies senzilles sobre alguns fenmens fsics i qumics de la mat-
ria, plantejant-se hiptesis prvies, seleccionant el material necessari, i registrar els resultats i comu-
nicar les conclusions, oralment i per escrit, per mitjans convencionals i amb ls de les TIC.
Leducaci artstica afavoreix lestructuraci del pensament de lalumnat en tant que analitza la realitat,
ajuda a comprendre i a respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. Laprenentatge de lart, i a
travs de lart, genera coneixement i transferncia a altres situacions i contextos tot desenvolupant un
pensament crtic, obert i flexible.
Lrea deducaci artstica mant uns enllaos evidents amb lrea deducaci fsica, en tant que totes
dues rees treballen el sentit esttic i creatiu de lexpressi i comunicaci corporal, de manera especial
per mitj de la dansa. La dansa ajuda lalumnat a conixer les seves possibilitats corporals, a respectar-
se i respectar els altres i a compartir una experincia corporal transmesa per mitj dels sentits i enriqui-
da amb la msica.
Per aquesta ra es proposen dos blocs de continguts relacionats amb dos mbits de lexperincia est-
tica: explorar i percebre i interpretar i crear. Cada un daquests mbits agrupen els continguts en dos
apartats: visual i plstica i msica i dansa, que constitueixen els llenguatges que integren lrea. Tant el
llenguatge plstic com el musical sn els mbits especfics amb caracterstiques prpies que compar-
teixen, no obstant aix, aspectes relatius a la producci i la comprensi, fet que facilita la seva inclusi
en una sola rea per permetre un enfocament globalitzat que inclogui les estretes connexions entre els
diferents llenguatges i la incorporaci de continguts de dansa i teatre.
Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria.
Al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres
rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
Els intercanvis lingstics, les canons i les senzilles dramatitzacions contribueixen a la competncia
comunicativa, i ls de la tecnologia relacionada amb la msica, les arts visuals i la cerca dinformaci
sobre manifestacions artstiques contribueixen al tractament de la informaci i la competncia digital.
Per adquirir la competncia artstica cal posar lalumnat en contacte amb contextos relacionables i dia-
lgics amb les manifestacions artstiques i culturals, i promoure la possibilitat dimplicar-se com a sub-
jectes actius en projectes on es puguin establir vinculacions amb les convencions culturals i esttiques
del passat i contempornies, amb la tradici, amb la pluralitat del nostre entorn, amb la nostra expe-
rincia i amb altres coneixements.
tradici i els nous recursos. Lexperincia cultural i emocional que sadquireix a travs de les
manifestacions artstiques i culturals, com la llibertat en lexperi-
mentaci de tcniques i procediments comunicacionals i lanlisi i lavaluaci del paper social i cultu-
ral dels mitjans de comunicaci, afavoreixen la comprensi, la interpretaci i la creaci.
OBJECTIUS
Lrea deducaci artstica de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capaci-
tats segents:
1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar
que lart s una manera de donar forma a les experincies, a les idees i a les emocions.
2. Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments,
lexperincia artstica, la comunicaci audiovisual, els materials i les TIC, mitjanant els llenguatges
artstics i la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
4. Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una manera de comunicar-se i
dexpressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadasc. Apreciar que
les experincies culturals prpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de dileg i
enriquiment.
7. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, lexperincia i la
imaginaci per fer msica, arts escniques i arts plstiques i arts audiovisuals. Conixer algunes de
les institucions i professions dels mbits artstics i culturals i interessar-se per les caracterstiques
del seu treball.
8. Compartir i reconstruir histries i pensaments que ens desvetllen les manifestacions artstiques i
culturals i descobrir que poden influir en la nostra manera de pensar i en els nostres propsits.
9. Gaudir de laproximaci a les manifestacions artstiques i desenvolupar una posici crtica i un posi-
cionament pluralista en laproximaci als artistes, als autors/ores i a les manifestacions artstiques
i culturals.
10. Utilitzar la comunicaci audiovisual i les TIC per a la cerca dinformaci i conixer els codis del llen-
guatge audiovisual per elaborar produccions, tant de forma autnoma com en combinaci amb
altres mitjans i materials.
11. Conixer les intervencions artstiques urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els edificis arqui-
tectnics i culturals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves funcions socials vincu-
lades a la vida del barri, del poble o de la ciutat i a la noci de patrimoni.
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Observaci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic expe-
rimentant les sensacions i emocions que provoquen.
Observaci i valoraci dimatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, cmics, illustra-
cions, fotografies, cartells, publicitat) que provenen del camp de les arts i la cultura visual.
Expressi oral didees, emocions i experincies que desvetllen les manifestacions artstiques i cultu-
rals per promoure la comprensi crtica.
Inters pel coneixement de les manifestacions populars i tradicionals de Catalunya i de la seva imat-
geria i de les cultures dels companys i companyes amb experincies diferents.
Inters i curiositat per descobrir i gaudir les manifestacions artstiques que ofereix lentorn (museus,
exposicions, representacions, festes populars).
Apreciaci que els artistes i les artistes conceben i produeixen objectes i imatges a partir del que saben,
coneixen o imaginen. Satisfacci pel progressiu coneixement que els objectes i les imatges promouen.
Discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, grandries, impacte visual en les imatges,
els objectes i les obres artstiques.
Observaci de recursos formals del llenguatge audiovisual (enquadrament i punt de vista).
Apreciaci dels objectes i imatges produts per un mateix o per altres i valoraci pel progressiu conei-
xement que promouen.
Percepci que a travs de la participaci artstica i de linters vers els fets artstics sarriba a la satis-
facci i lemoci de lexperincia esttica.
Msica i dansa
Escolta, exploraci i discriminaci de sons presents en lentorn natural, cultural i artstic: elements de
lentorn que produeixen so; sons que es poden produir amb el cos, sons enregistrats. Percepci del
so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinaci.
Exploraci dels recursos creatius i expressius de la veu i dels instruments.
Exploraci sensorial de les possibilitats de moviment del cos. Adequaci, quan escaigui, del movi-
ment al so i a lespai.
Expressi oral didees, emocions i experincies que desvetllen les manifestacions culturals i artsti-
ques: audicions, espectacles, festes.
Inters pel coneixement de canons i danses tradicionals catalanes i de canons i danses tradicio-
nals dels pasos don provenen companys i companyes de classe.
Inters i curiositat per participar i gaudir en les manifestacions artstiques que ofereix lentorn: audi-
cions, dansa, espectacles, festes tradicionals.
INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Experimentaci amb les qualitats visuals i plstiques dels materials dels elements presents en lentorn:
manipulaci i transformaci dels materials; utilitzaci de diversos materials i suports, i intervenci
espacial i compositiva.
Concepci i composici individual i collectiva dimatges i objectes a partir de materials i tcniques
per a la representaci bidimensional i tridimensional, la composici dobjectes atenent a lequilibri
i la utilitzaci de ritmes visuals.
s progressiu dels materials, dimatges i dobjectes diversos de lentorn en les produccions prpies
i collectives: materials plstics, fotografies, revistes, premsa, cromos, imatgeria popular i fantstica.
Elaboraci de produccions plstiques i missatges audiovisuals a partir de la percepci sensorial, la
imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessa-
ris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i satisfacci en els diferents processos
de producci.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura,
dibuix, escultura, illustraci, collage, modelatge, construcci, fotografia, cinema i teatre.
Valoraci de lordre, la cura i latenci en els processos de producci i del respecte en el treball.
Inters, valoraci i respecte davant del fet artstic i davant de les produccions artstiques prpies i alienes.
Msica i dansa
Interpretaci de cantarelles, canons a una veu amb acompanyament o sense i danses tradicionals
catalanes, daltres cultures i dautor, desenvolupant la tcnica vocal, instrumental i corporal.
Realitzaci de danses, exercicis corporals i jocs motrius, acompanyats de seqncies sonores, can-
ons i obres musicals.
Composici individual i collectiva de produccions musicals i coreografies.
s progressiu de materials sonors i instruments convencionals i no convencionals, desenvolupant
ladaptaci corporal i musical a les caracterstiques de cadascun daquests.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de grafies no convencionals (dibuixos, paraules, smbols) i gra-
fies musicals convencionals en la lectura, la interpretaci i la creaci de partitures senzilles.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de la terminologia que sempra en la prctica i la vivncia de la
dansa i la msica.
Valoraci de latenci i el respecte en les interpretacions i produccions artstiques prpies i dels altres.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i anomenar algunes de les caracterstiques i de les possibilitats dutilitzaci plstica, sono-
ra i corporal dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic.
Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla una
experincia cultural o artstica, individual o collectiva.
Fer senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores i coreogrfiques que representin el
mn imaginari, afectiu i social i participar en produccions collectives.
Emprendre processos de creaci i producci artstica i desenvolupar-los amb confiana, satisfacci
i respecte.
Mostrar respecte en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics collectius.
Reconixer elements musicals en audicions i coreografies.
Interpretar de memria canons i danses.
Fer patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos i instruments.
Llegir petits patrons meldics i rtmics amb els elements apresos.
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Identificaci de la diversitat de materials i de qualitats, i les tecnologies que sutilitzen en la creaci
dobjectes artstics i imatges mitjanant lobservaci de produccions en lentorn artstic i cultural i
dels mitjans de comunicaci.
Aproximaci al paper social i cultural de les exposicions culturals i dart, del cinema, del teatre i dels
mitjans de comunicaci (publicitat, premsa, Internet) i de les produccions audiovisuals.
Apreciaci de la incidncia de la cultura visual de lentorn i del patrimoni cultural en la vida quoti-
diana de les persones i en la forma de pensar.
Apreciaci que la manera de ser i de pensar, els valors i les creences influeixen en la manera com
ens relacionem amb i a travs de lart. Valoraci positiva de la diversitat de posicionaments, judicis
i arguments que desvetllen els objectes i les imatges.
Exploraci i dileg entorn al que les imatges, les produccions audiovisuals i els objectes poden expli-
car del mn i de nosaltres mateixos.
Observaci de recursos formals del llenguatge audiovisual i la seva funci expressiva i esttica
(enquadrament, planificaci i punt de vista).
Reconeixement de manifestacions culturals, populars i tradicionals de Catalunya i de la seva imatge-
ria. Inters a conixer i dialogar sobre les diverses experincies culturals de companys i companyes.
Inters a qestionar-se i cercar informaci sobre els motius i les raons de lart i dels contextos de
producci artstica.
Observaci i discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, contorns, textures, grand-
ries i perspectives, en la bidimensionalitat i la tridimensionalitat dels objectes, les imatges i les obres
artstiques.
Establiment de relacions entre les qualitats perceptibles de les produccions artstiques i el que com-
mou o provoca. Identificaci dalguns materials i tecnologies emprats pels artistes en el present i en
el passat.
Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la
satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques.
Msica i dansa
Identificaci de la varietat de sons, msiques, moviments corporals i tecnologies que utilitzen les
artistes i els artistes en lexpressi musical i corporal mitjanant lescolta i lobservaci de produc-
cions en lentorn artstic i cultural. Reconeixement de famlies instrumentals.
Exploraci i dileg de com les artistes i els artistes expressen, mitjanant la msica i la dansa, idees
i emocions molt properes a les nostres experincies.
INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Experimentaci i recerca de les possibilitats expressives i plstiques i de transformaci dels mate-
rials; les possibilitats espacials en la intervenci bidimensional i tridimensional; les accions que per-
meten els materials i les tcniques artstiques del passat i del present (fotografia, imatge digital, ani-
maci).
Disseny i composici individual i collectiva dimatges i objectes utilitzant materials tcniques i pro-
cediments diversos (materials naturals, industrials i de rebuig, recursos plstics, fotografia, recur-
sos de les TIC...), atenent a lequilibri/tensi i utilitzant ritmes visuals, plans (figura-fons) i punts de
vista diversos.
s progressiu dimatges i objectes de lentorn proper, amb la finalitat dexplicar algun aspecte de la
nostra vida (imatgeria popular i meditica, els records, la vida quotidiana, la histria i la memria
del barri).
Elaboraci de propostes artstiques de resultes de la percepci sensorial, la imaginaci, les experin-
cies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels
materials i avanant amb confiana i amb satisfacci en el procs de producci.
Caracteritzaci de personatges, producci dimatges i objectes, recreaci despais imaginaris, crea-
ci destructures, decorats i exposicions amb propsits relacionables amb la prpia experincia i
amb el desenvolupament dactivitats culturals als centres educatius i enregistraments audiovisuals.
Assumir responsabilitats i afavorir dinmiques de treball cooperatiu i participatiu en lelaboraci de
projectes artstics i culturals.
Utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura, dibuix, escul-
tura, illustraci, arquitectura, gravat, collage, modelatge, construcci, fotografia, imatge digital, cine-
ma-vdeo.
Msica i dansa
Interpretaci, improvisaci i creaci de canons a una i ms veus, danses i jocs motrius, desenvolu-
pant lafinaci, la dicci, la tcnica vocal, instrumental i corporal i la coordinaci tant individual com
collectiva. Prctica de tcniques bsiques de moviment acompanyades o no de seqncies sono-
res, canons i obres musicals.
Interpretaci de canons i danses tradicionals catalanes i canons i danses daltres pasos, en espe-
cial don provenen els companys i companyes de classe.
Composici individual i collectiva de canons, msiques i coreografies utilitzant materials i instru-
ments de percussi diversos, inclosos els recursos TIC i audiovisuals. Incorporaci progressiva de la
terminologia corresponent.
Creaci i producci de msica i de danses que es relacionin amb les prpies idees, emocions o expe-
rincies. Recerca i utilitzaci de msiques que ens mostren com som: canons, danses (populars,
culturals i meditiques).
Elaboraci de produccions musicals, escenogrfiques i audiovisuals a partir de la percepci senso-
rial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient recursos neces-
saris i avanant amb confiana i satisfacci en el procs de producci.
Utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: grafia musical conven-
cional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures senzilles, terminologia prpia de la dansa.
Inters, valoraci i respecte pel fet artstic propi i dels altres i per les obres artstiques de diferents
caracterstiques.
Acceptaci i adaptaci de les prpies possibilitats davant de la producci, creaci i interpretaci
artstiques.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar i verbalitzar amb la terminologia adequada les possibilitats plstiques, sonores i corpo-
rals que utilitzen els i les artistes, i els mitjans de comunicaci presents en lentorn natural, cultural
i artstic.
Expressar i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla, de nosaltres matei-
xos i de la nostra manera de pensar, una experincia cultural o artstica, individual o collectiva.
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Indagaci sobre les possibilitats comunicatives suggerides per la comunicaci audiovisual i la utilit-
zaci de les TIC i per les possibilitats plstiques dels materials i les seves qualitats formals en el dis-
seny dimatges i dobjectes artstics, i per comunicar idees, emocions i experincies.
Elaboraci i seguiment de protocols per a lobservaci daspectes i qualitats delements naturals i
artificials.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre qestions relacio-
nades amb lart i els contextos de producci i exposici artstica.
Valoraci del paper de les exposicions, la publicitat, Internet, el cinema, la televisi per informar, fer
pensar, persuadir.
Identificaci de maneres de viure i formes dorganitzaci social en les imatges i els objectes; percep-
ci i comprensi dalgunes idees, valors o creences que desvetllen els objectes i les imatges; apre-
ciaci de la relaci de lentorn cultural i els aspectes personals dels artistes i de les artistes en la cre-
aci dobjectes i imatges.
Apreciaci de la influncia de lexperincia cultural de cadasc en les reaccions davant les manifes-
tacions artstiques, i en ls i en la creaci dobjectes i imatges.
Comprensi i comunicaci de les maneres de viure, de les ideologies i de les concepcions, a travs
dels objectes i de les imatges. Percepci i comprensi de les atribucions de temps, lloc, gnere i clas-
se que desvetllen els objectes i les imatges atenent el seu context social.
Apreciaci, valoraci i anlisi de la funci de les imatges i dels objectes en la promoci de noves
expectatives i propsits pel que fa als valors i concepcions ideolgiques. Comunicaci de les
experincies, pensaments i inquietuds personals que promou lexperincia amb els objectes i
les imatges.
Utilitzaci dels recursos formals del llenguatge audiovisual i de la seva funci expressiva i esttica
(enquadrament, planificaci, punt de vista, illuminaci).
Inters a identificar la motivaci en la creaci dobjectes i dimatges, les diferents visions de lart i la
relaci dels objectes i les imatges amb els contextos de producci artstica.
Discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, contorn, textures, grandria, llum, movi-
ment, bidimensionalitat i tridimensionalitat, establiment de relacions entre les qualitats perceptibles
i el que pretenen les imatges i els objectes (informar, fer pensar, convncer, persuadir).
Apreciaci dalgunes caracterstiques (formals, materials i tecnolgiques) en la creaci dobjectes i
dimatges que han canviat o es mantenen al llarg del temps.
Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la
satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques.
INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Identificaci i aplicaci de les possibilitats de comunicaci que poden suggerir la utilitzaci dimat-
ges, dobjectes, delements naturals, destructures geomtriques, de materials, de mitjans audiovi-
suals i de les TIC per comunicar de forma visual, coneixement, pensament, emocions i experincies.
Recerca de les possibilitats de comunicaci que ofereixen els materials plstics, el comportament
dalguns materials amb d'altres, les diverses possibilitats espacials en la intervenci bidimensional
i tridimensional, les accions que permeten els materials, les possibilitats de la llum i els mitjans arts-
tics del passat i del present (imatge digital, vdeo, fotografia, installaci).
Msica i dansa
Identificaci i aplicaci de les possibilitats de comunicaci que poden suggerir la utilitzaci del cos,
de sons, de msiques, dinstruments, de mitjans audiovisuals i de les TIC per comunicar de forma
sonora i corporal coneixements, pensaments, emocions i experincies.
Interpretaci, improvisaci i creaci de canons, danses i jocs motrius, desenvolupant la tcnica
vocal, la dicci, lafinaci, les tcniques instrumentals i corporals i la coordinaci tant individual com
collectiva. Prctica de tcniques bsiques de moviment i utilitzaci destructures sonores en la
improvisaci i composici coreogrfiques.
Experimentaci de sincronitzacions de msica i moviment.
Creaci de missatges sonors i corporals a partir de la combinaci de diversos mitjans i tecnologies
de la comunicaci, incorporant la terminologia corresponent; creaci de msica, canons i danses
a partir dels elements apresos.
Recerca, utilitzaci i valoraci de canons, interpretacions i danses de lentorn. Participaci en esde-
veniments collectius (amb msica i danses) de la comunitat (escola, barri, ciutat).
Elaboraci de produccions a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la rea-
litat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i avanant amb confiana i amb
satisfacci en el procs de producci.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar i reconixer en les diverses formes dexpressi artstica i cultural alguns trets socials, cul-
turals, formals, estructurals, ideolgics, psicolgics, semitics i de gnere.
Formular opinions i argumentacions al voltant de les manifestacions artstiques i culturals, de la uti-
litzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet, atenent el seu paper social i cultural i la manera que
comprenem lentorn.
Cercar, elaborar i valorar concepcions al voltant de les manifestacions artstiques i culturals i dels
contextos de producci artstica.
Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions i experincies, tot
aplicant i combinant les possibilitats de comunicaci que suggereixen el cos, els sons, les msiques,
les imatges, els objectes, les figures geomtriques, els mitjans audiovisuals i les TIC.
Elaborar produccions artstiques que promoguin la valoraci crtica del nostre entorn.
Planificar els processos de producci pel que fa a previsi de recursos, materials, moments de revisi
i assumpci de responsabilitats en el treball cooperatiu.
Mostrar respecte, responsabilitat i valoraci crtica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les
discrepncies a lhora de participar en projectes artstics collectius.
Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu i del moviment.
Improvisar i crear canons i participar en creacions individuals i collectives emprant degudament la
terminologia i grafia corresponents.
Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania inclou tant el desenvolupament de totes les
dimensions personals i la construcci responsable de la prpia identitat aprendre a ser i actuar de
forma autnoma com la relaci amb els altres aprendre a conviure i com el comproms social
aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global.
Aquest procs, iniciat al cicle inicial i que tindr continutat en leducaci secundria obligatria, pretn que
leducaci per a la ciutadania, responsable i compromesa amb la prpia realitat, no es limiti a romandre tan-
cada en el seu mn, sin que es projecti cap a mbits de ciutadania i realitats progressivament ms globals,
a partir dexperincies de participaci significatives i properes, de manera que aquesta nova perspectiva den-
tendre el mn acabi incidint en la prpia realitat i contribueixi a canviar percepcions, actituds i prejudicis.
La identificaci dels drets i deures ciutadans, aix com lassumpci dels hbits cvics per mitj de la seva
prctica, afavoreix lassimilaci de destreses per conviure i construir, en qualitat de futurs ciutadans i ciu-
tadanes, societats ms cohesionades, lliures i equitatives, des dun sentiment didentitat compartida.
La competncia dautonomia i iniciativa personal tamb es considera una competncia prpia, mentre
que afavoreix les iniciatives de planificaci, presa de decisions, organitzaci i assumpci de responsabi-
litats. Per mitj del dileg i el debat, els infants saproximen de forma respectuosa a la diversitat i a la
diferncia i les valoren de forma crtica. Tamb safavoreix lautonomia i lautoconfiana en la construc-
ci de projectes personals de vida i en la presa de postures sobre els problemes i les possibles solu-
cions.
Finalment, lrea aporta destreses relacionades amb la competncia artstica i cultural, ja que fomen-
ta lactitud destima pel fet cultural, lempatia per apropar-se a les seves diferents manifestacions i la
sensibilitat per comprendre-les i valorar-les amb una actitud oberta i respectuosa. Alhora tamb reque-
reix posar en funcionament la creativitat per contribuir a la construcci dun mn millor.
Aprendre a ser i actuar de forma autnoma implica construir una manera de ser harmnica, cons-
cient i volguda, desenvolupar un pensament autnom, crtic i sensible davant de situacions injustes i
de les necessitats dels altres, potenciar lautoregulaci de la prpia conducta i assolir el major grau pos-
sible dautonomia i responsabilitat. Suposa tamb superar estereotips i reconixer-se iguals en la diver-
sitat social, cultural o de gnere.
2. Aprendre a conviure
Reconixer i practicar els valors i normes que afavoreixen la convivncia i la relaci entre les perso-
nes, aix com estratgies de resoluci de conflictes des del dileg i la mediaci.
Reconixer i sentir la diversitat social, cultural, de gnere i dorientaci afectiva com un fet enriqui-
dor de la convivncia, sabent explicar els propis costums i mostrant respecte pels costums i mane-
res de viure de cultures diferents a la prpia i facilitar la incorporaci de les nenes i nens nouvinguts
en lentorn sociocultural.
Conixer i valorar els drets reconeguts a la persona en la Declaraci universal dels drets humans,
en la Convenci sobre els Drets de lInfant, en lEstatut dautonomia de Catalunya i en la Constituci
espanyola.
Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits i grups socials i de les formes de contribuir al
seu desenvolupament i la seva millora.
CONTINGUTS
Identitat i autonomia
Identificaci dels trets didentitat i dels interessos personals i dels altres. Expressi de les emocions
prpies i autoregulaci de la conducta, desenvolupant lautoestima.
Desenvolupament de les capacitats emocionals i cognitives de presa de decisions, valorant la dig-
nitat, la llibertat i la responsabilitat, aix com el desenvolupament de lautonomia personal.
Identificaci dels propis prejudicis i rebuig de comportaments i actituds discriminatries (sexistes,
de preponderncia de la fora fsica i altres condicions personals i socials) en els diferents mbits
relacionals escolars i extraescolars.
Reconeixement de les diferncies de gnere com un element enriquidor de les relacions interperso-
nals. Valoraci de la igualtat de drets dhomes i dones en les famlies i en qualsevol mbit personal,
laboral i social.
Interpretaci crtica de la realitat que ens presenten els mitjans de comunicaci, incls el llenguat-
ge publicitari, per desenvolupar la capacitat delecci responsable.
Identificaci dactituds i estratgies personals i collectives de consum responsable i cura del medi.
Aplicaci de conductes responsables en ls de les TIC (autonomia, autocontrol i seguretat).
Interpretaci correcta de les normes de mobilitat viria, com a vianants i com a usuaris de vehicles
amb o sense motor.
Pertinena i ciutadania
Presa de conscincia dels diferents grups socials als quals pertany lalumnat. Identificaci de les
aportacions que com a ciutadans es poden fer a cada un dels nostres grups de pertinena.
Reconeixement de costums, tradicions i estils de vida propis i daltres companys i companyes. Valoraci
de les celebracions i manifestacions culturals com a signes didentitat i formes de cohesi social.
Reconeixement de la diversitat social, cultural, de gnere i dopcions religioses i laiques que es mani-
festen a lentorn i manifestaci dactituds de sensibilitat, respecte i empatia envers costums, valors
morals, sentiments i formes de vida diferents als propis. Reconeixement dels valors comuns en les
diferents manifestacions de la diversitat i dels valors de les dones que han estat tradicionalment mar-
ginats per la societat.
Identificaci i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci i injust-
cia social en lentorn local i en el mn, incidint especialment en les referides a lexplotaci de la infn-
cia. Manifestaci dactituds de cooperaci i solidaritat davant els problemes i les necessitats dels
altres.
Desenvolupament de lhbit dobservar i interpretar crticament la representaci de la realitat a tra-
vs dels mitjans de comunicaci.
Defensa i cura de lentorn, valorant les repercussions que t globalment la gesti local dels recursos
i identificant les bones prctiques alternatives i estratgies de consum responsable.
Valoraci de la capacitat per adaptar-se a una realitat en constant evoluci, per mitj dactituds flexibles
i obertes. Valoraci de la disponibilitat per trobar solucions als problemes i intentar millorar la realitat.
CRITERIS DAVALUACI
Mostrar un adequat nivell de coneixement personal, dautoestima i de gesti emocional en les acti-
vitats quotidianes, aix com motivaci per a la millora personal i en la relaci amb els altres.
Reconixer, acceptar i respectar les caracterstiques prpies i les dels companys i companyes i el dret
a la prpia identitat, valorant les diferncies. Practicar hbits de salut i seguretat personal.
Lescola ha doferir a lalumnat mitjans i recursos per integrar lactivitat fsica a la vida quotidiana, esta-
blint aix una tendncia que potenci el seu desenvolupament motriu, la seva capacitat de socialitzaci,
la seva salut i la seva integritat com a persona.
lactivitat fsica a la Lrea deducaci fsica mant relacions amb lrea deducaci artstica,
ja que les dues rees treballen el sentit esttic i creatiu de lexpressi i
vida quotidiana. comunicaci corporal. Aquest sentit es presenta des de dues vessants:
la interacci amb la prpia persona des del punt de vista dels sentiments
i sensacions prpies i la interacci amb lentorn i els altres, a partir de la percepci destmuls externs i
la utilitzaci del cos com a llenguatge dexpressi, comunicaci i representaci.
Finalment, les activitats de lrea han de potenciar les actituds i valors propis duna societat solidria,
sense discriminaci, respectuosa amb les persones i lentorn.
potenciar les actituds i valors Els continguts de lrea pretenen donar resposta a
necessitats que portin cap al benestar personal i pro-
propis duna societat solidria, moguin una vida ms saludable i de ms qualitat. La
competncia en la prctica dhbits saludables de
sense discriminaci, respectuosa
forma regular i continuada contribueix a sentir-se b
amb les persones i lentorn. amb el propi cos, a la millora de lautoestima i al des-
envolupament del benestar personal.
Aquesta rea tamb desenvolupa la competncia social centrada en les relacions interpersonals per
mitj de ladquisici de valors com el respecte, lacceptaci o la cooperaci, que seran transferits a lac-
tivitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura, entre altres). Les possibilitats expressives del cos
i de lactivitat motriu potenciaran la creativitat i ls dels llenguatges corporals per transmetre senti-
ments i emocions que humanitzen el contacte personal.
Tamb contribueix essencialment en la competncia social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a con-
viure, acceptar les regles per al funcionament collectiu, la participaci i el respecte envers les difern-
cies i conixer les possibilitats i limitacions prpies i alienes.
Els intercanvis comunicatius i la valoraci crtica dels missatges i estereotips referits al cos procedents
dels mitjans dinformaci i comunicaci contribueixen al desenvolupament de la competncia comu-
nicativa i al tractament de la informaci i competncia digital.
El coneixement dun mateix o mateixa i de les prpies possibilitats i carncies, lautosuperaci, perse-
verana i actitud positiva i lorganitzaci individual i collectiva contribueixen a la competncia apren-
dre a aprendre i a lautonomia i iniciativa personal.
Lestructuraci dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a leducaci fsica en le-
ducaci primria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, fsiques, emocionals i relacionals
vinculades a la motricitat, ladquisici de formes socials i culturals de la motricitat, leducaci en valors
i leducaci per a la salut.
Encara que en leducaci primria els continguts es presentin organitzats per rees, per a lassoliment
de les competncies bsiques s convenient establir relacions entre aquests sempre que sigui possible.
Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria.
Al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres
rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
Lalumnat ha de construir el seu coneixement a partir de diferents tipus dactivitats: individuals i collec-
tives, cooperatives, expressives, de condicionament fsic, a laire lliure, etc. Aquest coneixement perme-
tr descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu entorn proper, prevenir situacions
de risc associades a la prctica dactivitats fsiques, tenir una mirada crtica vers les imatges corporals
difoses pels mitjans de comunicaci i ser sensible a les diferncies culturals i la seva influncia sobre
els hbits de vida i sobre la prctica dactivitats fsiques.
OBJECTIUS
Lrea deducaci fsica en letapa de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les
capacitats segents:
1. Conixer, acceptar i valorar el propi cos i lactivitat fsica com a mitj dexploraci per a lelaboraci
de lautoimatge, lautoestima i lautoconfiana.
2. Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de lexercici fsic i de ladquisici dhbits higinics,
alimentaris i posturals.
3. Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats fsiques i les habilitats motrius per resoldre i
adaptar el moviment a les necessitats o circumstncies de cada situaci.
5. Participar en jocs com a element daproximaci als altres, seleccionant les accions i controlant le-
xecuci de les mateixes, prvia valoraci de les prpies possibilitats.
6. Regular i dosificar lesfor, assolint un nivell dautoexigncia dacord amb les prpies possibilitats i
les caracterstiques de la tasca.
7. Explorar les possibilitats i recursos expressius del propi cos per comunicar sensacions, emocions i
idees.
9. Participar en activitats fsiques compartint projectes, establint relacions de cooperaci per assolir
objectius comuns sense discriminacions, per mitj de la participaci solidria, tolerant, responsa-
ble i respectuosa i resolent els conflictes mitjanant el dileg.
10. Conixer i valorar la diversitat dactivitats fsiques, ldiques i esportives com a elements culturals,
propis i daltres cultures, mostrant una actitud crtica tant des de la perspectiva de participant com
despectador/a.
CONTINGUTS
Expressi corporal
Exploraci i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques senzilles.
Desinhibici en lexterioritzaci democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
Experimentaci del plaer que proporciona el treball dexpressi a travs del propi cos.
Exploraci de les possibilitats expressives amb objectes i materials.
Participaci en situacions que suposin comunicaci corporal amb valoraci i reconeixement de les
diferncies en la manera dexpressar-se.
El joc
Apreciaci del joc com a una activitat comuna a totes les cultures.
Experimentaci dels diferents rols en el joc actuant amb comprensi i compliment de les normes
del joc.
CRITERIS DAVALUACI
Orientar-se en lespai amb relaci a la prpia persona utilitzant les nocions topolgiques bsiques.
Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Desplaar-se i saltar de forma diversa, variant les posicions corporals i la direcci i sentit dels des-
plaaments.
Identificar com a accions saludables les normes dhigiene personal associades a la realitzaci dac-
tivitats fsiques i prendre conscincia del risc daquestes.
Sincronitzar els moviments corporals mitjanant estructures rtmiques senzilles i conegudes.
Reaccionar davant els estmuls auditius o visuals que arriben de lentorn, tot utilitzant el moviment
o els gestos.
Representar personatges i situacions mitjanant el cos i el moviment amb desinhibici.
Participar i gaudir en els jocs ajustant la prpia actuaci, tant pel que fa a aspectes motrius com de
relaci amb els companys i les companyes.
Collaborar activament en el desenvolupament dels jocs collectius, mostrant responsabilitat i coope-
raci.
CONTINGUTS
Expressi corporal
Experimentaci del cos i el moviment com a instruments dexpressi i comunicaci.
Adequaci del moviment a estructures espaciotemporals.
Expressi democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
Utilitzaci dobjectes i materials com a instruments dexpressi i comunicaci.
El joc
Apreciaci del joc com a element de la realitat social i cultural.
Participaci en diferents tipus de joc.
Execuci i descobriment de les estratgies bsiques del joc relacionades amb la cooperaci, loposi-
ci i la cooperaci/oposici amb relaci a les regles del joc.
Actitud responsable en relaci amb lestratgia del joc.
Reconeixement i valoraci de les persones que participen en el joc.
Comprensi, acceptaci i compliment de les normes del joc.
Valoraci de lesfor en els jocs.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i ds del temps de lleure.
CRITERIS DAVALUACI
Utilitzar les nocions topolgiques per orientar-se a lespai en relaci amb la posici de persones i
dobjectes.
Participar en les activitats fsiques ajustant la prpia actuaci a les possibilitats i limitacions corporals
i de moviment.
Desplaar-se i saltar mitjanant un moviment corporal coordinat.
Saltar i llenar objectes coordinadament.
Incorporar conductes actives dacord amb el valor de lexercici fsic per a la salut, mostrant inters per
la cura del propi cos.
Proposar estructures rtmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.
Utilitzar els recursos expressius del cos i promoure el treball en grup per representar i escenificar
histries reals o imaginries.
Participar i gaudir dels jocs i les activitats fsiques amb coneixement i respecte de les normes i mostrant
una actitud dacceptaci vers els companys.
CONTINGUTS
Expressi corporal
Elaboraci, participaci i conscienciaci de les possibilitats i recursos que ofereix el llenguatge corporal.
Composici individual i/o collectiva de moviments a partir destmuls rtmics i musicals.
Participaci en lelaboraci de balls i coreografies senzilles.
Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides a travs del cos, el gest
i el moviment.
El joc
Consolidaci del joc com a fenomen social i cultural.
Realitzaci de jocs de diferents modalitats i de dificultat creixent.
Prctica dhabilitats bsiques diniciaci esportiva en situacions de joc.
Promoci de ls adequat de les estratgies bsiques del joc relacionades amb la cooperaci, lopo-
sici i la cooperaci/oposici.
Acceptaci i respecte vers les normes, regles i persones que participen en el joc.
Elaboraci i compliment dun codi de joc net.
Estimaci de lesfor personal i collectiu en els diferents tipus de joc al marge de les preferncies i
prejudicis.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i dutilitzaci satisfactori del temps de lleure.
Participaci en la prctica de jocs darreu del mn.
Incorporaci delements creatius en els jocs.
Participaci en jocs cooperatius i per a la pau.
CRITERIS DAVALUACI
Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions duna activitat utilitzant les
nocions topolgiques bsiques.
Opinar de forma crtica en relaci amb situacions sorgides en la prctica de lactivitat fsica.
Desenvolupar conductes actives per incrementar la condici fsica, ajustant la prpia actuaci a les
prpies possibilitats i limitacions corporals.
Identificar algunes de les relacions que sestableixen entre la correcta i habitual prctica dexercici
fsic i millora de la salut.
Construir composicions collectives en interacci amb els companys i companyes utilitzant els recur-
sos expressius del cos i partint destmuls musicals, plstics o verbals.
Utilitzar els recursos expressius del cos per comunicar idees i sentiments i representar personatges
o histries reals o imaginries.
Identificar com a valors fonamentals dels jocs i les prctiques dactivitat fsica, lesfor personal i les
relacions que sestableixen amb el grup i actuar dacord amb aquests.
Encara que els continguts que es proposen sn els necessaris per a ladquisici de la competncia mate-
mtica, cal tenir en compte que aquesta difcilment sadquireix si no sorienta laprenentatge dels con-
tinguts de manera que es possibiliti la seva utilitzaci fora de les classes de matemtiques, tant en la
vida diria dels alumnes com en totes les altres rees.
La competncia matemtica sha dadquirir a partir de contextos que tinguin sentit tant per a lalumnat
com per al coneixement matemtic que es pretn desenvolupar. Aprendre amb comprensi s fona-
mental per capacitar lalumnat en ls de tot el que aprn i per capacitar-lo a continuar aprenent, de
forma autnoma, al llarg de tota la vida. Per aix, cal proporcionar en totes les classes de matemtiques
oportunitats perqu lalumnat aprengui a raonar matemticament, proposant activitats daprenentatge,
on la resoluci de problemes, entesa en un sentit ampli, esdevingui el nucli de lensenyament.
Per tal de contribuir a lassoliment de les diferents competncies bsiques lensenyament de les mate-
mtiques ha daconseguir que lalumnat integri i utilitzi de manera funcional tots els aprenentatges que
va adquirint, a partir dels seus coneixements previs, de lexperimentaci, de la representaci i comuni-
caci i del contrast amb els altres.
Competncia daprendre a aprendre. Per aprendre matemtiques cal desenvolupar, entre daltres, capa-
citats relacionades amb la presa de decisions i el sentit crtic, la creativitat i la sistematitzaci, lesfor i
la constncia, la sntesi i la generalitzaci. Totes aquestes, juntament amb la reflexi sobre el propi tre-
ball i la capacitat per comunicar-lo, formen part daquesta competncia bsica per a laprenentatge al
llarg de tota la vida.
Competncia artstica i cultural. Les matemtiques constitueixen una creaci humana present en totes
les cultures que cal comenar a conixer, valorar i relacionar amb la realitat actual. Daltra banda, i a un
nivell ms concret, hi ha una relaci entre continguts de tipus geomtric i artstic, la connexi dels quals
contribueix a aquesta competncia.
Competncia social i ciutadana. El treball en grup, ents com un treball de cooperaci, i lacceptaci de
les idees dels companys i de les diferents estratgies emprades en la realitzaci dun clcul, duna mesu-
ra o en el procs de resoluci dun problema, sn aspectes del procs densenyament i aprenentatge
de les matemtiques que contribueixen al desenvolupament daquesta competncia.
Ensenyar i aprendre numeraci i clcul ha de significar potenciar la comprensi dels nombres, dels
seus usos diversos, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el qual sex-
pressen; tamb la comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes
i altres, i la comprensi de la funcionalitat del clcul i lestimaci.
Ensenyar i aprendre relacions i canvis significa desenvolupar la comprensi i anlisi de patrons (rela-
cions i canvi) i ls de models i expressions matemtiques per representar les relacions.
Pel que fa a lespai i forma, cal desenvolupar el coneixement i lanlisi de les caracterstiques i propietats
de les figures de tres i dues dimensions; localitzar i descriure relacions espacials; identificar i aplicar
transformacions geomtriques, i utilitzar la visualitzaci i els models geomtrics per resoldre proble-
mes.
Quant a la mesura, s molt important desenvolupar la comprensi de les magnituds mesurables, de les
unitats i del procs de mesurar, aix com laplicaci de tcniques i dinstruments adequats per mesurar
cada magnitud.
En relaci amb lestadstica i latzar, cal potenciar la formulaci de preguntes que es puguin respondre
a travs de ls de dades (recollida, organitzaci i representaci de dades); la selecci i s de mtodes
Sn processos comuns a tots els continguts: lorganitzaci del pensament matemtic propi i la seva
comunicaci (mitjanant explicacions orals, grfiques i escrites) a companys/anyes i professors/ores i
el contrast amb el dels altres. Tamb cal tenir en compte la importncia destablir connexions entre els
diferents blocs de continguts de les matemtiques, entre els continguts matemtics i els daltres rees,
per treballar-los de manera conjunta sempre que sigui possible.
Ats que els processos matemtics sassoleixen en la mesura que es van aprenent els continguts dels
diferents blocs, cal que en tots els cicles es desenvolupin els quatre processos segents:
La resoluci de problemes, com a nucli del treball de matemtiques, ja que facilita la
construcci de nous coneixements, la transferncia de conceptes, el desenvolupament
destratgies de resoluci i lanlisi del procs de resoluci. Cal tenir en compte que els
problemes, a ms daplicar el coneixement adquirit en altres contextos, han de possibilitar la
construcci del coneixement matemtic i mostrar-ne la utilitat.
El raonament i la prova, com a formes de desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i
tractar de respondre-les, formular conjectures i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar
raons a les respostes i reconixer lexistncia de diferents camins per arribar a un resultat
determinat.
La comunicaci i la representaci de la informaci, de les idees i dels processos seguits, que
suposa lorganitzaci i estructuraci del coneixement per donar-li ordre i coherncia i afavorir
el contrast amb altres formes de fer dels companys i companyes de classe. Cal potenciar ls
de diferents formes de representaci per comunicar all que es vol expressar, a partir de la
verbalitzaci i, de manera progressiva, del llenguatge simblic. Aquest procs afavoreix la
incorporaci gradual del llenguatge especfic de les matemtiques i esdev una eina per
resoldre problemes.
La connexi entre els diferents continguts de les matemtiques,
aix com entre aquests i els continguts daltres rees, ja que
serveix per mostrar la relaci entre conceptes de diferents rees, La connexi entre els
la qual cosa eixampla la comprensi de les matemtiques. diferents continguts
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en
el procs densenyament i aprenentatge s convenient establir eixampla la comprensi
relacions entre aquests sempre que sigui possible. Per exemple,
comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar
de les matemtiques.
amb ms precisi una mesura, a la classe de matemtiques o a
qualsevol altra, ajuda, entre altres coses, a comprendre millor el concepte de mesura i la seva
relaci amb els nombres. Aix mateix, els nombres apareixen en la majoria de blocs i, en
particular, tant en el bloc de mesura com en el destadstica es poden treballar aspectes que
apareixen en el bloc de numeraci i clcul. Aix, el treball sobre la recta numrica, que implica,
entre daltres, un procs de visualitzaci, relaciona continguts numrics i geomtrics. Tamb la
introducci tant de les fraccions com dels decimals va lligada a la mesura; la interpretaci
dalguns grfics es recolza en el treball sobre la recta numrica. I, pel que fa al bloc de geometria,
la representaci geomtrica dels nombres permet utilitzar la visualitzaci per conixer propietats
numriques, fet que possibilita la relaci entre continguts numrics i geomtrics.
Rellevncia dels contextos. Cal que els continguts curriculars es treballin en contextos significatius i rics
que mostrin lorigen concret dels conceptes matemtics, la seva relaci i laplicaci a problemtiques
diverses. Les situacions quotidianes, les culturalment significatives, les principals temtiques de les diver-
ses disciplines, per tamb els jocs i les prpies matemtiques, i en particular la seva histria, han de ser
les fonts que ens proporcionin els contextos ms rellevants per aprendre matemtiques.
Equilibri, connexi entre els continguts i treball interdisciplinari. Lordenaci dels blocs de continguts
no implica una jerarquitzaci daquests. Cal trobar un equilibri entre el desenvolupament dels diferents
blocs en el conjunt de cada cicle i tenir en compte que hi ha diverses seqenciacions possibles dels con-
tinguts: hi ha continguts que es poden treballar de manera transversal, altres que es poden treballar jun-
tament amb continguts dun bloc diferent, i tamb en el marc dun projecte interdisciplinari, la qual cosa
possibilita el desenvolupament de la competncia matemtica.
Valoraci dactituds relacionades amb les matemtiques. Per fer matemtiques, i aconseguir actituds
positives envers elles, cal desenvolupar la curiositat, la creativitat, la imaginaci, linters a fer-se pre-
guntes, a trobar respostes i a resoldre problemes; tamb s important adquirir confiana en les prpies
possibilitats i trobar el gust de descobrir i de resoldre un repte. Actituds com la tenacitat, la precisi i el
gust pel treball ben fet sn molt importants quan es fan matemtiques.
Diversitat en les formes de treball. En la gesti de la classe, cal combinar el treball en gran grup, en
petit grup i el treball individual, tot respectant els estils de cadasc. Plantejar-se preguntes, resoldre pro-
blemes, fer petites investigacions, practicar les tcniques apreses, exposar les idees prpies i discutir-
les, utilitzant prioritriament el llenguatge oral. Tamb s important emprar la manipulaci dobjectes
i de materials didctics per no perdre de vista lorigen concret de les matemtiques, aix com la visualit-
zaci per fer i fonamentar raonaments matemtics i desenvolu-
Lavaluaci ha destar par els propis sistemes de representaci. Cal tenir en compte que
les TIC faciliten la interacci de lalumnat amb objectes matem-
dirigida fonamentalment tics i les seves relacions i la construcci de figures geomtriques;
a millorar laprenentatge ajuden a la resoluci de problemes, a aprendre dels errors per
mitj duna retroalimentaci immediata i efectiva i a treballar amb
de lalumnat i sha de fer clculs i entorns que amb altres mitjans poden ser feixucs i com-
plexos, i afavoreixen la presentaci, la collaboraci i la comunica-
amb una diversitat ci de les experincies. En definitiva, les classes de matemtiques
dinstruments. haurien de proporcionar possibilitats de pensar matemticament
a tot lalumnat.
OBJECTIUS
Lrea de matemtiques de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats
segents:
1. Utilitzar i valorar les matemtiques com una eina til per comprendre el mn i per expressar infor-
macions i coneixements sobre lentorn, i reconixer-les com una cincia oberta i dinmica.
3. Reconixer situacions-problema de lentorn i utilitzar les matemtiques per resoldre-les, triant els
recursos que es considerin ms adients i explicant-ne lelecci.
6. Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees i els processos mate-
mtics, aix com interpretar i usar el llenguatge matemtic, com ara xifres, signes, dibuixos geom-
trics, taules i grfics per descriure fenmens habituals.
7. Comprendre el sistema de numeraci decimal i el significat de les operacions. Calcular amb flude-
sa i fer estimacions raonables, tot utilitzant diferents tcniques: clcul mental, clcul escrit i clcul
amb calculadora i altres TIC, dacord amb la situaci.
8. Identificar i descriure formes geomtriques de lentorn, tot utilitzant el coneixement dels seus ele-
ments i de les seves propietats. Interpretar i utilitzar procediments dorientaci espacial en contextos
diversos.
9. Comprendre les magnituds mesurables i el procs de mesurar, i aplicar les unitats ds habitual, les
tcniques i els instruments de mesura adequats a cada situaci.
10. Interpretar la informaci, elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar les dades per respon-
dre-les, utilitzant els mtodes estadstics apropiats, aix com comprendre i aplicar els conceptes
bsics datzar.
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes
i altres
Comprensi dels diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals, aix com de la rela-
ci que hi ha entre una i altra.
Comprensi de les situacions dagrupament com a multiplicaci i les accions de repartiment com
a divisi.
Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant la recta numrica.
RELACIONS I CANVI
ESPAI I FORMA
MESURA
ESTADSTICA I ATZAR
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i utilitzar diferents usos dels nombres (cardinals, ordinals, identificadors) en situacions
familiars i en altres rees.
Cercar semblances i diferncies entre objectes i situacions (en particular, els canvis que es produei-
xen en una seqncia) i classificar i ordenar objectes dacord amb diferents criteris.
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
Comprensi del sistema de numeraci decimal. Valor posicional. Descripci oral, grfica i escrita
dels processos de comprensi del sistema de numeraci decimal i del clcul.
s de diferents llenguatges (verbal, grfic, simblic...) per representar el sistema de numeraci decimal.
Contrast de diferents representacions. Reconeixement i s de representacions equivalents dun nombre.
Lectura i escriptura dels nombres fins al mili.
s i contrast de diferents models per comparar i ordenar els nombres fins al mili.
Reconeixement de la fracci com a part duna unitat i duna collecci.
s de diferents models de representaci de les fraccions. Situaci dels nombres naturals i fraccio-
naris ms comuns (1/2, 1/3, 1/4) sobre la recta numrica. Arrodoniment de nombres en context.
Aplicaci dels nombres decimals en contextos reals. Coneixement i s del sistema monetari: leuro
i els cntims. Interpretaci i s de les unitats de mesura.
s i relaci dels decimals i fraccions com a nombres que aproximen ms la mesura.
Cerca i anlisi de peculiaritats dels nombres (parells, senars, de la taula del...).
Interpretaci dels nombres naturals i de codis numrics en taules i grfics. Elaboraci de grfics i
taules a partir del comptatge i la mesura.
s de propietats numriques per recollir, descriure i interpretar dades.
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Comprensi dels diferents significats de la multiplicaci i divisi amb nombres naturals, aix com
de la relaci que hi ha entre una i altra.
Identificaci i s de les operacions inverses: suma i resta; multiplicaci i divisi.
Exploraci de les propietats de les operacions.
RELACIONS I CANVI
ESPAI I FORMA
MESURA
ESTADSTICA I ATZAR
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i utilitzar els conceptes associats a la multiplicaci (mesura, repetici de la unitat) i divi-
si (partici, agrupament, aproximaci) en situacions de vida quotidiana i en altres rees.
Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia, des-
criure-les i continuar la seqncia. Classificar i establir criteris de classificaci.
Comprendre situacions-problema de lentorn proper. Cercar i utilitzar grfics senzills (fletxes, tau-
les...), xifres i signes adients per representar situacions-problema. Cercar i seleccionar les dades
necessries i estimar una resposta. Desenvolupar estratgies de soluci. Expressar el procs de solu-
ci i la resposta.
Formular preguntes en situacions conegudes i poc conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de
forma clara, coneixements i processos matemtics duts a terme (clcul, mesura, construccions geo-
mtriques, resoluci de problemes). Reconixer la validesa de diferents processos de soluci duna
situaci-problema.
Interpretar el valor posicional del sistema de numeraci decimal. Interpretar i utilitzar de forma ade-
quada els nombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris i decimals com expressi concreta de
laproximaci de la mesura.
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
s i comprensi de les fraccions i dels decimals per mesurar quantitats contnues en contextos sig-
nificatius. Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comprensi dels diferents conjunts
numrics i del clcul.
Reconeixement i s de les relacions entre fraccions, decimals i percentatges en casos senzills (0,5,
1/2, 50%; 0,25, 1/4, 25%; 0,1, 1/10, 10%). Analogia entre el sistema de numeraci decimal i el sis-
tema internacional de mesura.
s i contrast de diferents models per representar les relacions entre decimals, fraccions i percentatges.
Reconeixement i cerca de fraccions equivalents seguint camins diversos.
Relaci dels nombres fraccionaris amb el clcul de probabilitats.
s de diferents models per comparar i ordenar fraccions i decimals.
Situaci dels nombres decimals, fraccionaris i percentatges sobre la recta numrica. Aproximaci
dels nombres decimals. Comprensi i s dels nombres decimals i fraccionaris en laproximaci de
la mesura.
Cerca de caracterstiques dels nombres (primers, compostos, mltiples, divisors). Elaboraci de con-
jectures.
Interpretaci i representaci, utilitzant diferents models, dels nombres quadrats i cbics. Represen-
taci geomtrica del producte i superfcie del rectangle.
Relaci de les mesures de superfcie i de volum amb les potncies. Anlisi de les relacions entre la
superfcie i el volum duna figura.
Interpretaci dels nombres grans expressats com a producte duna potncia en contextos significatius.
Interpretaci dels nombres negatius en contextos significatius i reals.
Interpretaci dels nombres naturals, decimals i fraccionaris en taules i grfics. Elaboraci de grfics
i taules a partir del comptatge i la mesura. Creaci de codis numrics.
RELACIONS I CANVI
ESPAI I FORMA
MESURA
ESTADSTICA I ATZAR
CRITERIS DAVALUACI
Valorar la quantificaci en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparaci,
lordenaci i la classificaci.
Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia; fer
conjectures i comprovar-les; establir generalitzacions, i establir criteris consistents de classificaci i
comprovar-los.
Reconixer i comprendre les situacions-problema; cercar i utilitzar taules i grfics (taules de doble
entrada, fletxes, diagrames darbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacions-
problema; cercar, seleccionar i organitzar les dades necessries; estimar una resposta raonable;
El desenvolupament del currculum a cada centre i a cada aula implica disposar dautonomia curricular,
s a dir, que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum a les caracters-
tiques del grup de nens i nenes i a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i del seu entorn social.
Desprs duna lectura atenta i reflexiva del currculum, i ats que els centres ja disposen dun desplega-
ment curricular, cal revisar els actuals documents de centre per tal dajustar-los al nou marc, ja que en
el Decret es redefineixen el projecte educatiu, el projecte lingstic i el projecte curricular.
Lesmentat Decret estableix, en el seu articulat, que cada centre ha delaborar el projecte educatiu, i el
defineix com aquell document de centre en el qual, a ms dels valors, objectius i prioritats dactuaci, cal
especificar els principis bsics per al desenvolupament curricular i el tractament transversal en les rees
de leducaci en valors.
El projecte educatiu ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolings-
tic del centre; ha de fer pals el respecte al principi de no-discriminaci i dinclusi educativa com a
valors fonamentals, i ha destablir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial,
aix com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre.
Pel que fa al desenvolupament curricular, els centres hauran de prendre decisions sobre:
la concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci,
lorganitzaci de les hores dedicades a cada rea,
la distribuci dels continguts al llarg de cada cicle,
les mesures adequades datenci a la diversitat,
els mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges.
En aquest procs de revisi del projecte educatiu sha de plantejar tamb lactualitzaci de la resta de
documents de centre.
En el projecte lingstic, els centres han dorganitzar i gestionar ls de les diferents llenges al centre i
el seu tractament curricular.
Cal tenir present que els canvis que es fan en les normatives no comporten la modificaci de qu, com
i perqu sensenya, ni volen dir desestimar tot all que sha fet servir fins ara, sin que volen dir revisar
i, si cal, millorar les propostes, les activitats i les estratgies didctiques que han servit a lalumnat per
aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges.
Per tant, es tracta dorientar el debat amb referncia al canvi curricular i dirigir-lo cap a un dileg peda-
ggic entre tots els membres de lequip docent, per visualitzar i revisar les finalitats educatives dels
Aquesta proposta es vincula amb la concepci constructivista de laprenentatge, dacord amb la qual
aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per
tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable. Ats que no es tracta demmagatzemar informaci,
esdev fonamental que lalumnat aprengui a cercar-la i a interpretar-la a la llum de les raons del conei-
xement per tal de construir interpretacions prpies.
Algunes de les claus per entendre qu ens aporta la idea daprenentatge per al desenvolupament de
competncies sn: la integraci de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i lautonomia
personal de lalumnat, que permet prendre conscincia del propi procs daprenentatge.
1. La idea dintegraci de coneixements, tant els propis duna rea com aquests amb els daltres rees,
tant els conceptuals com els procedimentals i actitudinals.
La mateixa definici anterior estableix que un aprenentatge per competncies consisteix en laplica-
ci de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) per a la resolu-
ci de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficcia.
Ser capa dactuar en situacions de lentorn comporta afrontar la seva complexitat i la necessitat de
tenir en compte i dinterrelacionar variables molt diverses, de saber utilitzar models comunicatius i
instruments diferents per tal de compartir informacions, dades i opinions, de saber treballar junt amb
els altres, promoure iniciatives i prendre decisions. Aix vol dir que el currculum, tot aprofundint en
un coneixement especfic, ha de promoure que lalumnat desenvolupi la capacitat de connectar
aquest coneixement amb el daltres disciplines, per actuar en el seu entorn personal i resoldre situa-
cions i problemes de la vida quotidiana.
En relaci amb aquesta transversalitat del coneixement, els continguts de les diferents rees shau-
rien de plantejar des dun enfocament transdisciplinari per al desenvolupament de les competncies
bsiques. Aquest enfocament suposa establir un mapa de la transversalitat dels continguts. s a dir,
buscar les interseccions dels continguts de les diferents rees i seqenciar-los de forma coherent,
evitant les repeticions, evidenciant els oblits i prenent decisions sobre qu, qui i quan sensenya.
Algunes qestions que podrien ajudar als equips docents a reflexionar sobre la transversa-
litat de les decisions que es prenen en relaci amb el currculum poden ser:
Es prenen acords per seleccionar i seqenciar continguts comuns de diferents rees.
La seqncia didctica se centra en lestudi de fets, fenmens o problemes des
duna visi global.
Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre les decisions
que es prenen en relaci amb la funcionalitat del currculum poden ser:
Els continguts que es treballen a laula estan relacionats amb fets reals
o amb problemes quotidians.
Es treballa a partir de notcies de lactualitat.
Es dna importncia a aspectes procedimentals basats en lexperimentaci,
el treball de camp o la manipulaci.
Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant
individualment com collectivament.
3. Lautonomia personal (adquisici de les eines per aprendre, prenent conscincia del propi procs
daprenentatge, tant individual com collectiu) ha de fomentar que lalumnat prengui conscincia del
propi procs daprenentatge i tamb que aquest aprenentatge senriqueix en la mesura que es comu-
nica i es comparteix amb els altres. En aquest sentit pren una gran rellevncia el paper de la llengua
en la construcci i comunicaci del coneixement, ja que s leina que permet reconstruir el coneixe-
ment. Aquest procs requereix ls de les habilitats discursives de la llengua, que permeten comuni-
car i participar en la construcci compartida del coneixement.
Aix, doncs, ensenyar i aprendre s un procs dinteracci i de comunicaci en qu el dileg adqui-
reix gran rellevncia. Els discursos a laula shan de produir entre lensenyant i lalumnat, i entre la-
lumnat mateix. En aquest context, lensenyant no es limita a donar informaci, sin que posa en con-
tacte lalumnat amb la informaci, facilitant-li les eines del llenguatge i del pensament, que permeten
transformar-la en coneixement. Shan de crear situacions didctiques adequades perqu aquest conei-
xement pugui ser contrastat i discutit per lalumnat en el seu treball a laula.
La reflexi sobre el propi procs daprenentatge (metacognici) cal que formi part de la programaci,
i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera que esdevingui un mitj perqu lalumnat
comprengui all que fa.
Per tant, la feina de seleccionar, distribuir i organitzar els continguts al llarg del cicle s molt necessria
i important. Comporta tenir en compte que no tots els continguts tenen la mateixa rellevncia. A ms,
cal no oblidar que un canvi de currculum no significa que shagin de canviar totalment els programes.
El que cal s que les noves propostes siguin el marc per afavorir laprenentatge significatiu i la millora
educativa: la integraci o lassimilaci de les noves idees dintre de la cultura docent per fer possible que
aquesta vagi evolucionant per donar resposta a les necessitats dels futurs adults, que sn lalumnat dels
centres educatius.
es pot fer
per
s recomanable que
per la presentaci i el disseny per
dels continguts
es problematitzi es contextualitzi
2. Prioritzaci
No tots els continguts associats a un aprenentatge clau tenen la mateixa importncia, tant pel que fa a
la seva caracterstica de coneixement bsic com al temps necessari per al seu aprenentatge. Moltes
vegades, el context seleccionat ja condiciona que es prioritzin uns continguts per damunt daltres. Per,
davant del dubte, les preguntes que poden ajudar a prendre decisions sn del tipus: Si hagus de res-
tringir el nombre de continguts a ensenyar, quins prioritzaria?.
3. Ordenaci
Tamb cal tenir en compte que no tots els continguts tenen el mateix grau de dificultat. Alguns estan
ms a prop de les intucions de lalumnat, del coneixement quotidi, mentre que daltres sn ms abs-
tractes i allunyats de les seves vivncies, per la qual cosa cal dedicar ms temps al seu ensenyament.
Tamb uns sn ms complexos i abstractes que daltres. Cal, per tant, partir del que sanomena la
demanda daprenentatge dun determinat contingut a lhora de preveure el temps necessari i les acti-
vitats concretes per treballar-lo.
4. Seqenciaci
En el moment de seqenciar els continguts sha de tenir en compte el procs de resoluci del problema
escollit com a context daprenentatge perqu sigui coherent i el grau de dificultat. s convenient
comenar pels continguts ms intutius i senzills, i anar augmentant progressivament el nivell de com-
plexitat i dabstracci. Sempre, per, tenint present que lalumnat ha de percebre que els continguts que
va aprenent li serveixen per interpretar i resoldre una determinada situaci inicial. No t massa sentit
comenar plantejant un problema, o una situaci, per motivar lalumnat i desprs no utilitzar-lo per al
desenvolupament dels aprenentatges clau.
7. Integraci
Cal dedicar temps a treballar els procediments i les actituds, tenint en compte, per, que no s possi-
ble deslligar-los dels conceptes. Si sn transversals, cal preguntar-se sempre si shan comenat a tre-
ballar des dalguna altra rea, i plantejar-se com sajuda a connectar els nous aprenentatges amb all
que lalumnat ja sap, tot aprofundint en lespecificitat de la seva aplicaci a lrea. En tots els casos cal
planificar el temps necessari.
8. Problematitzaci
La creaci dactivitats didctiques, amb un plantejament de temes de forma problematitzada, a partir
dinterrogants o formulaci dhiptesis relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians o dabast
significatiu per a lalumnat, esdev una forma daprenentatge estimulant, ja que permet identificar pro-
blemes, aprendre a fer-se preguntes, representar-se com haurien de ser les coses, copsar la utilitat dels
aprenentatges per entendre com s el mn on vivim.
ESTRATGIES I METODOLOGIA
El currculum t com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procs educatiu les compe-
tncies que lalumnat necessitar per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva futura
vida laboral, aix com per resoldre problemes i situacions amb qu es trobar al llarg de la seva vida. En
conseqncia shan de seleccionar les estratgies necessries perqu lalumnat aprengui a utilitzar els
recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, duna manera flexible, adequada i en
tota la seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.
Per, si es vol que lalumnat desenvolupi aquestes competncies, caldr una coordinaci
efica que superi la simple informaci sobre els continguts de les diferents rees i que faci
possible que lalumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents rees curri-
culars. Aquesta coordinaci exigeix:
posar-se dacord en la metodologia que entre tots es treballar (molt especialment
en all que fa referncia a les estratgies daprenentatge);
treballar articuladament les diferents estratgies i tcniques daprenentatge, les
habilitats comunicatives i els diferents tipus de text i les habilitats
cognitivolingstiques (descriure, explicar, argumentar);
acordar lavaluaci que es far i com es tindran en compte, en aquesta, els aspectes
transversals.
Ats que, dacord amb el que sacaba de dir, aprendre no s la simple adquisici de coneixements, sin
el desenvolupament de la capacitat dutilitzar-los, s molt important prendre com a punt de partida,
duna banda, els coneixements que ja t lalumnat i, duna altra, fer referncia a dubtes i problemes relle-
vants, i a situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprn.
ABSTRACTE
3. Estructuraci de coneixements
Integraci dels nous coneixements a la xarxa existent
mitjanant explicacions i activitats estructurades.
Sestableixen noves conexions entre conceptes que
2. Introducci de nous continguts permeten elaborar idees ms complexes i originals.
CONCRET
SIMPLE COMPLEX
El treball per projectes s una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats
en relaci amb ladquisici de les competncies bsiques, ats que:
parteix dun tema, problema o centre dinters negociat amb lalumnat;
fa protagonista lalumnat en la construcci del propi coneixement perqu focalitza
el desig de saber coses noves, la formulaci de preguntes, la reflexi sobre el propi
saber, la recerca de nous coneixements i la reflexi sobre el propi procs
daprenentatge;
dna gran rellevncia al treball cooperatiu. Selaboren preguntes o hiptesis, es
prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en com el resultat de
les tasques individuals i selabora collectivament el resultat;
incentiva processos dinvestigaci que suposen cercar, seleccionar i interpretar
informaci a travs de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i
establir relacions amb altres problemes;
es transfereixen estratgies per aprendre: es representa el procs de construcci de
coneixement, savalua el que sha aprs i com sha aprs;
sactiva la comunicaci, el dileg i la discussi en petit i en gran grup per construir
coneixement de forma compartida.
s una eina bsica que ha de permetre determinar el grau en qu es van aconseguint les intencions edu-
catives i ha de donar elements per a la reflexi i revisi de la prctica docent per aconseguir canvis i
millores en el procs densenyament i daprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programa-
ci, en el disseny i la realitzaci de les activitats daprenentatge.
Ha de permetre que lalumnat conegui i contrasti lassoliment aconseguit de les competncies que sn
lobjectiu de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i daprenentatge. Alhora
ha de fomentar la participaci de lalumnat, que ha dimplicar-se essent conscient i reflexionant sobre
qu aprn, est aprenent o ja ha aprs, i intervenint en la recerca de solucions a les seves dificultats da-
prenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com collectiva i preveure la valora-
ci independent daquests dos tipus de participaci en les activitats de grup.
Cal utilitzar la diversitat dinstruments davaluaci: discussions en gran i en petit grup, preguntes i res-
postes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs, problemes o investiga-
cions fetes, realitzaci de proves, etc. El coneixement explcit per part de lalumnat dels criteris de correc-
ci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges. Tots
aquests instruments es complementen i proporcionen informaci al professorat i a lalumnat i han de
ser utilitzats en tots els moments del procs amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar
el procs densenyament i daprenentatge.
Lavaluaci serveix per conixer els resultats de laprenentatge (avaluaci sumativa), per regular les difi-
cultats i els errors de lalumnat (avaluaci formativa) i per afavorir que lalumnat vagi aprenent a regu-
lar-se autnomament (avaluaci formadora: autoavaluaci i coavaluaci). Per fer aix cal seleccionar
els continguts que resultin ms significatius i aplicar una avaluaci que sigui til per a lactivitat docent,
gratificant per a lalumnat en el seu aprenentatge i orientadora per al professorat i per a lalumnat en
les seves actuacions.
Sha de compartir amb lalumnat el procs avaluador, fent-lo partcip i protagonista del seu procs da-
prenentatge. Lavaluaci s un procs constant al llarg del procs densenyament i daprenentatge que
cal planificar en tres moments clau: en lavaluaci inicial o diagnstica, en lavaluaci mentre sest apre-
nent i en lavaluaci final, regulant-ne el procs densenyament i daprenentatge i les dificultats i els
errors de lalumnat.
Sestableix una assignaci horria global detapa de les rees i una assignaci horria mnima per cicles.
La diferncia entre les hores globals i les hores de compliment mnim ms les hores de lliure disposi-
ci ofereix un marge prou ampli perqu els centres puguin implementar projectes interdisciplinaris o
globalitzats, tenint present els percentatges de temps destinats a les diferents rees.
El canvi de currculum pot encetar un debat de fons en el si dels claustres perqu les decisions que es
prenguin estiguin, duna banda, fonamentades i compartides i, duna altra, vinculades a processos de
formaci, de reflexi sobre la prctica i dinnovaci.
LA PROGRAMACI
El currculum estableix, per a cada cicle, els continguts i criteris davaluaci que el centre distribuir i
seqenciar, al llarg del cicle, i concretar en unitats de programaci i/o projectes de treball interdisci-
plinaris.
En els continguts del currculum de cada cicle shi han integrat els tres tipus: fets i conceptes, procedi-
ments i actituds i valors, ja que per poder desenvolupar la competncia cal que es treballin de forma
integrada.
En cada cicle es far, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre
un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.
La programaci, que es formalitza en un document, esdev una eina til per a lequip de mestres, ja
que permet reflexionar sobre la seva tasca educativa, tenir constncia del que es treballa amb lalumnat
Els centres, actualment, ja disposen duna programaci. El que cal s revisar-la, reflexionant sobre com
es treballa i es duen a terme les activitats, tenint en compte les estratgies que afavoreixen les compe-
tncies.
Cal tenir present que la finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de
les competncies bsiques, i que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents
competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassolir com a conseqncia del
treball en distintes rees. Leficcia en la consecuci de les competncies depn duna bona coordinaci
de les activitats de totes les rees curriculars. La concepci, lorganitzaci i el disseny de la programaci
t un paper clau en lassoliment de les competncies que estableix el currculum.
En les activitats daprenentatge i davaluaci, cal aplicar estratgies basades en la participaci i la inter-
acci de lalumnat: tasques educatives en qu lalumnat pugui aplicar all que sap, en contextos diferents
i en relaci amb qestions diverses, preferentment significatives i funcionals. A ms cal demanar-li refle-
xi sobre el que fa i discerniment a lhora de triar els recursos ms adients al cas, tenint en compte,
tamb, la dimensi social de les accions.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i produc-
tives (escriptura), de comunicaci i creaci, amb activitats abans, durant i desprs de lescriptura,
Lalumnat, en produir textos descriptius, treballant en grup, ha de tenir en compte les caractersti-
ques que sn prpies daquest tipus de text, sha de guiar per les imatges del personatge que ha de
descriure, aplicar les normes ortogrfiques i fer una presentaci adequada a les fitxes murals que
shan de posar a la biblioteca.
En la competncia literria, sha dintentar millorar lhbit lector i el plaer de llegir contes populars;
comparar cultures dabans i dara, versions cinematogrfiques dels contes, etc., i estimular la imagi-
naci i la creativitat.
El fet de redactar les descripcions escrites a lordinador, per mitj del processador de textos, fa que
sigui ms fcil corregir, millorar i reescriure el text; que els diversos membres del grup puguin escriu-
re un tros cadasc dins del mateix text i que es pugui crear un text collectiu amb ms facilitat.
Aix mateix, tant el format de presentaci final per al mural, amb la mida i la tipologia de lletra ade-
quades, com el disseny de la fitxa donaran una funcionalitat ms actual.
A lhora de valorar els treballs dels altres, de decidir com i qu posar en el text ha dinteractuar en
grup, collaborant en el desenvolupament daquesta competncia, ja que ha de regular i orientar la
lactivitat amb autonomia progressiva.
5. Continguts
Llengua catalana i literatura
DIMENSI COMUNICATIVA
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre/a, en qualsevol situaci comunicativa de
laula, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia
i en lexplicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i daprenen-
tatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme).
Inters per expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci.
Escoltar i comprendre
Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informaci i per
aprendre.
Inters i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta en presncia
del mestre o de la mestra.
Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj
de comunicaci.
Inters i curiositat a mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb a llegir un rtol,
un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevol altre text.
Escriure
Composici de textos escrits, que poden tenir el suport dimatges o esquemes, basats en expe-
rincies personals i produccions en lmbit creatiu de la descripci de personatges.
s de programari informtic per escriure textos curts, amb un tractament de textos i un progra-
ma dedici grfica.
Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure i revisar.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics tre-
ballats a classe.
DIMENSI LITERRIA
Comprensi, a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts, de literatura de tradici oral
de tot tipus (rondalles, contes, canons, dites).
Lectura en veu alta, tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu i a lentonaci perqu tots ho
entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cada tipus de text.
Escriptura de textos narratius, descripcions de personatges de contes, basant-se en models
observats i analitzats, aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges
audiovisuals.
Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a la utilitzaci dels seus
recursos.
6. Criteris davaluaci
Llengua catalana i literatura
Participar de forma adequada en les situacions comunicatives que es desenvoluparan en el
grup, respectant les normes dinteracci oral, i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
Escriure descripcions de personatges, a partir de models i de creaci prpia, escrits tant a
m com amb eines informtiques.
Pensar i escriure la idea, rellegir el text per revisar-lo; completar-lo i millorar-lo.
Mostrar coneixement de lortografia de base a lhora descriure paraules ds habitual a
classe, en els aprenentatges i en els seus textos (hi ha/hi havia, vaig/va/vam, acabament
en -ava); aplicar les normes ortogrfiques treballades en els continguts (gu/qu, rr/ny/ll,
bl/br/mp/mb) i les altres ms usuals; aplicar tamb els signes de puntuaci ms bsics
(punt final, coma, interrogant, admiraci).
Inters a aplicar els coneixements apresos en la lectura i en lescriptura per a la bona
presentaci dels treballs.
Educaci artstica
Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes les
caracterstiques del dibuix dels personatges.
Mostrar respecte en el treball dels altres a lhora descollir i valorar els projectes artstics.
Hi ha activitats preparades per al grup classe, daltres per treballar en petits grups, de forma coope-
rativa, daltres per al treball individual i daltres per treballar-les en collaboraci amb les famlies.
Sincentiva lautonomia de lalumnat.
La producci final ha de tenir la forma de cartell-mural per a la biblioteca del centre a fi que daltres
classes sen puguin servir.
Materials
Contes.
Ordinadors connectats a Internet, processadors de textos i programes dedici grfica.
Fitxes de treball annexes.
Desenvolupament de les activitats densenyament i daprenentatge
i davaluaci
La descripci de personatges, a partir de contes, sha de fer en grups de quatre alumnes.
Durant les activitats daprenentatge sha de fer el seguiment dels treballs de lalumnat, a
partir dels criteris davaluaci elegits, i proposar les modificacions i les correccions
adequades, raonades, a fi de millorar els aprenentatges.
La Generalitat de Catalunya, dacord amb el que es preveu a larticle 131.3.c) de lEstatut dautonomia
de Catalunya, t competncia compartida per a lestabliment dels plans destudi corresponents a ledu-
caci obligatria, incloent-hi lordenaci curricular.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, estableix a larticle 6 que sentn per currculum el
conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci dels
diferents ensenyaments. Dacord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Govern regular lordenaci
curricular de leducaci primria, tenint en compte els ensenyaments mnims establerts pel Reial decret
1513/2006, de 7 de desembre. s funci dels centres docents desenvolupar i completar el currculum.
Daltra banda, lEstatut dautonomia de Catalunya, en el seu article 6, determina que la llengua prpia de
Catalunya s el catal, la qual ha de ser la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentat-
ge en lensenyament. Les dues llenges oficials, catal i castell, han de ser conegudes per la ciutada-
nia de Catalunya. La Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya, ja definia la llen-
gua catalana com a llengua prpia de Catalunya i de lensenyament en tots els seus nivells educatius,
consideraci que va mantenir la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, en el seu article 20. La
major complexitat i la diversitat lingstica i cultural de la societat catalana actual fan necessari potenciar
des de lescola la llengua prpia, que ha desdevenir llengua comuna i factor de cohesi social de tota
la poblaci.
Seguint una de les constants de la renovaci pedaggica a Catalunya, el Govern vol destacar la impor-
tncia de leducaci primria, com una etapa fonamental i privilegiada en la formaci dels nens i les
nenes. Aquesta etapa educativa s el marc idoni per adquirir les competncies bsiques i els instru-
ments necessaris per realitzar nous aprenentatges i posar les bases duna formaci personal basada en
lautonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participaci i el comproms indivi-
dual i collectiu; per conixer els elements bsics de la llengua, lentorn geogrfic, la histria i les tradi-
cions que permetin arrelar-se al pas; per poder participar en la construcci dun mn millor i continuar
aprenent al llarg de la vida.
El paper dels i de les mestres en aquesta etapa s fonamental perqu els nens i les nenes valorin el que
significa aprendre i adquireixin la competncia daprendre a aprendre amb la ment oberta i amb la cons-
cincia i la voluntat de millorar permanentment. Correspon al mestre i a la mestra orientar, acompanyar,
estimular, impulsar lhbit de descoberta i la creativitat i evitar dogmatismes. Per aix ser fonamental,
al costat dels processos densenyament i daprenentatge, una adequada acci tutorial que atengui tant
els aspectes individuals com els de treball grupal de lalumnat.
El centre escolar s lmbit on es desenvolupar el currculum i es posar a prova la seva eficcia, cohe-
rncia i utilitat. El desenvolupament del currculum a cada centre i a cada aula implica disposar dautono-
mia curricular, s a dir, que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum a
les caracterstiques del grup de nens i nenes i a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i del seu
Annexos 166
entorn social. La finalitat del desenvolupament curricular s la millora del nivell educatiu de tot lalumnat
per conciliar la qualitat de leducaci amb lequitat en loferta educativa. Per assolir aquest objectiu s
necessria la collaboraci de les famlies comprometent-se a fer el seguiment del treball quotidi dels
seus fills i filles; de lalumnat esforant-se per aprendre; del professorat creant entorns motivadors per a
laprenentatge, i de ladministraci educativa, amb la coresponsabilitat dels ens locals, facilitant els recur-
sos necessaris per millorar lxit educatiu.
En aquest Decret es defineixen les competncies bsiques generals que els nens i les nenes han dad-
quirir en leducaci primria, les quals es consolidaran al llarg de leducaci secundria obligatria.
Aquestes competncies han de contribuir al desenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de
la ciutadania activa, a larrelament al pas, a la incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria i al
desenvolupament de laprenentatge al llarg de la vida.
Els objectius de leducaci primria es defineixen per al conjunt de letapa. En cada rea curricular es
descriu laportaci al desenvolupament de les competncies bsiques i es defineixen els objectius gene-
rals, i els continguts i els criteris davaluaci de cada cicle. Els elements que conformen el currculum
sordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de diversitat i dautonomia del
centre. Aquests principis han dafavorir la flexibilitat curricular per adequar lensenyament a les caracte-
rstiques de lescola i a les diferncies dels grups que la conformen i han de fer viable, possible i priori-
tria latenci a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva.
En aquesta etapa s fonamental que els continguts de les diferents rees es desenvolupin tenint en
compte la funcionalitat i significativitat dels aprenentatges, la seva vinculaci amb lentorn mediat i
immediat, la participaci de lalumnat en el procs daprenentatge i la permanent adequaci a les neces-
sitats educatives dels infants. Per la manera com lalumnat deducaci primria accedeix al coneixement,
es fa necessria una visi global dels continguts de les diferents rees de manera que les competncies
bsiques adquireixen un paper rellevant.
Els centres concretaran en el seu projecte educatiu els elements bsics que orientin el desenvolupament
del currculum i en permetin ladequaci a lentorn.
Lacci educativa respectar els principis bsics segents: tenir en compte les diverses maneres dapren-
dre de lalumnat; adequar lensenyament a les diverses caracterstiques personals i socials que condi-
cionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretn que
els nens i les nenes aprenguin; potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions pos-
sibles perqu cada alumne i el grup en conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap,
per plantejar els dubtes, per reelaborar el coneixement i per actuar amb autonomia, responsabilitat i
comproms; posar els mitjans necessaris perqu cada nen i nena se senti ats, orientat i valorat, quan
ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci.
Aquest Decret sha tramitat dacord amb el que disposa larticle 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14
de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat i dacord
amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
Annexos 167
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora;
En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci i amb la deliberaci prvia del Govern,
Decreto:
1.2 Leducaci primria sorganitza en tres cicles de dos cursos cada un: cicle inicial, cicle mitj i cicle
superior.
1.3 Leducaci primria sorganitzar dacord amb els principis deducaci comuna i la implantaci dun
nou model educatiu basat en la filosofia coeducadora que disminueixi el sexisme i landrocentris-
me, el reconeixement de la diversitat afectivosexual i la valoraci crtica de les desigualtats, aix com
latenci a la diversitat de lalumnat, amb la finalitat que pugui assolir els objectius de letapa. Es
posar una especial atenci a ladquisici de les competncies bsiques, a la detecci i tractament
de les dificultats daprenentatge tan bon punt es produeixin, a la tutoria i orientaci educativa de la-
lumnat i a la relaci amb les famlies per donar suport al procs educatiu dels seus fills i filles.
1.4 Leducaci primria mantindr la coherncia amb leducaci infantil i amb leducaci secundria
obligatria, garantint la coordinaci entre les etapes, per tal dassegurar una transici adequada de
lalumnat entre etapes i facilitar la continutat del seu procs educatiu.
1.5 Lacci educativa en leducaci primria procurar la integraci de les diverses experincies i apre-
nentatges de lalumnat, la motivar i sadaptar als seus ritmes de treball.
Article 2
Finalitat
La finalitat de leducaci primria s proporcionar a tots els nens i les nenes les competncies que els
permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competncies
culturals i socials relatives a lexpressi i comprensi oral, a la lectura i a lescriptura, al clcul, a la igual-
tat de drets i oportunitats entre homes i dones, a lautonomia personal, la coresponsabilitat i la inter-
dependncia personal, a la resoluci de problemes i als coneixements bsics de la cincia, la cultura i
la convivncia, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per ra de sexe; desenvolupar
la competncia dexpressar el que sha aprs, dexplicar amb raons coherents, fiables i ben justificades
el seu punt de vista i la seva opini, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i darri-
bar a acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, desfor, treball i estudi; expres-
sar el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat, i conixer els elements bsics de la llengua, la histria, la
geografia i les tradicions prpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.
Annexos 168
Article 3
Objectius de leducaci primria
Leducaci primria ha de contribuir a:
a. Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un ciutad o ciutadana lliu-
re capa de prendre compromisos individuals i collectius, respectar els drets humans i acceptar el
pluralisme propi duna societat democrtica.
b. Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball en
lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crtic, respon-
sabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge.
c. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia i per prevenir i resoldre conflictes
de manera pacfica tant en lmbit familiar com en lmbit escolar i social.
d. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, facilitar
que les noies i els nois elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin auto-
nomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de per-
sones amb discapacitats; defensar laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida per-
sonal i social, sense cap tipus de discriminaci.
e. Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana i, si escau,
larans, aix com una llengua estrangera, i desenvolupar hbits de lectura.
g. Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentiment de
pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements al mn en general; com-
prendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes que regeixen
aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir
elements de millora.
j. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacionar-
se amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol mena i als
estereotips sexistes.
k. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resol-
dre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.
l. Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les
diferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.
Annexos 169
m. Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin
la prevenci daccidents de trnsit.
n. Conixer i valorar el medi natural aix com els animals ms propers a lsser hum i adoptar com-
portaments que afavoreixin la seva protecci.
Article 4
La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu
4.1 El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ser utilitzat normalment com a llengua vehicular den-
senyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats
orals i escrites de lalumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material
didctic, activitats daprenentatge i davaluaci i comunicacions amb les famlies.
4.2 Lalumnat t dret a rebre lensenyament en catal a leducaci primria. Tamb tenen el dret i el
deure de conixer amb suficincia oral i escrita el catal i el castell en finalitzar lensenyament obli-
gatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a lensenyament.
4.3 Lobjectiu fonamental del projecte educatiu s aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida com-
petncia comunicativa en acabar leducaci obligatria, de manera que pugui utilitzar normalment i
de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills
en una llengua estrangera decidida pel centre. Durant leducaci primria es far un tractament meto-
dolgic de les dues llenges oficials, tenint en compte el context sociolingstic, per garantir el conei-
xement de les dues llenges per part de tot lalumnat, independentment de les llenges familiars.
4.4 Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic propi, que ha
de ser autoritzat pel Departament dEducaci, en el qual sadaptaran els principis generals i la nor-
mativa a la realitat sociolingstica de lentorn.
4.5 El projecte lingstic establir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres
de la comunitat educativa i garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis
per a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els mit-
jans de qu disposi el centre, sarbitraran mesures de traducci en una de les llenges ds familiar
per al perode dacollida de les famlies procedents daltres pasos.
4.6 El projecte educatiu dels centres preveur lacollida personalitzada de lalumnat nouvingut. En el
projecte lingstic es fixaran criteris perqu aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si sescau, el
procs daprenentatge de la llengua.
4.7 Lalumnat t dret a no sser separat en centres ni en grups classe diferents per ra de llur llengua
habitual.
Article 5
La immersi lingstica
5.1 En funci de la realitat sociolingstica de lalumnat, simplementaran metodologies dimmersi lin-
gstica en llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne laprenentatge.
Annexos 170
5.2 El programa dimmersi en llengua catalana tindr en compte la llengua de lalumnat i lensenya-
ment de la llengua castellana.
5.3 Els centres que apliquin el programa dimmersi han dadaptar els horaris a les caracterstiques da-
quest programa. En tot cas es tindr en compte el nombre dhores de les rees lingstiques que
sha dimpartir al llarg de letapa.
Article 6
La llengua occitana a Era Val dAran
Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a Era Val dAran amb les assignacions temporals i
en els mbits daprenentatge i les rees que el Consell General dEra Val dAran, dacord amb el
Departament dEducaci, determini.
7.2 Per a cada rea, aquest Decret determina els objectius per a tota letapa, aix com els continguts i
criteris davaluaci en els diferents cicles.
7.3 Els centres educatius desenvoluparan i completaran el currculum deducaci primria. El currcu-
lum elaborat pel centre formar part del seu projecte educatiu.
Article 8
Competncies bsiques
8.1 Sentn per competncia la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal
i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a
diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la
dimensi social de cada situaci.
8.2 El currculum de leducaci primria inclour les competncies bsiques que es determinen en lan-
nex 1.
8.3 El currculum de cadascuna de les rees cont les competncies bsiques que es treballen en aque-
lla rea, la contribuci de lrea a ladquisici de les competncies generals de letapa, els objectius,
els continguts i els criteris davaluaci de cada cicle. A lannex 2 sestableix el currculum de les rees,
tenint en compte els horaris globals que figuren a lannex 3 daquest Decret.
8.4 La determinaci dels projectes i el funcionament del centre, lorganitzaci de les activitats a laula,
aix com les activitats complementries i extraescolars poden contribuir, tamb, a ladquisici de les
competncies bsiques.
Annexos 171
8.5 La lectura s un factor fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques i ha des-
tar inclosa en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica
docent, han de garantir una mitjana mnima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.
9.2 En un dels cursos del cicle superior de letapa, a ms de les rees esmentades, lalumnat cursar
lrea dEducaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestar especial atenci a la
igualtat entre homes i dones.
9.3 A ms del seu tractament especfic en algunes rees del currculum, la comprensi lectora, la capa-
citat dexpressar-se amb correcci oralment i per escrit, la comunicaci audiovisual, ls de les tec-
nologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors es desenvoluparan en totes les
rees. En tot cas, la lectura, com a factor fonamental per al desenvolupament de les competncies
bsiques, ser inclosa en les activitats de les diverses rees.
9.4 Les competncies bsiques es desenvoluparan en les diferents rees i amb activitats de diferents
graus de complexitat que comportin connexions entre continguts intradisciplinaris o de la prpia
rea i interdisciplinaris o de les diverses rees, integrant les diferents experincies i aprenentatges
dels alumnes. En cada cicle es realitzar com a mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire
competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixe-
ments de diverses rees.
9.5 En lrea de llenges estrangeres, lalumnat iniciar laprenentatge duna primera llengua en el cicle inicial.
9.6 Els centres educatius podran oferir, de manera opcional per a lalumnat, una segona llengua estran-
gera al cicle superior de leducaci primria.
Article 10
Horari
10.1 En lannex 3 sestableixen els horaris globals de cada rea de coneixement en qu sorganitza le-
ducaci primria, computant 35 setmanes lectives per curs a ra de 25 hores setmanals, incls
lesbarjo.
Annexos 172
10.2 Els centres docents han dorganitzar lhorari dacord amb la seva programaci, atenent les neces-
sitats i les possibilitats de la seva planificaci curricular, especialment si sorganitza per projectes
de treball interdisciplinaris, en funci de ledat i dels interessos de lalumnat. En aquesta flexibilit-
zaci de les hores dedicades a cada rea, es respectaran els horaris globals de lannex 3 i lhorari
mnim establert per a cadascun dels cicles de letapa en lannex 3 daquest Decret.
10.3 Les rees de lmbit lingstic (llengua i literatura catalana, llengua i literatura castellana, llengua
estrangera, i arans a Era Val dAran) i les matemtiques tindran continutat a cada curs escolar.
10.4 A leducaci primria, lesbarjo es considera una activitat educativa integrada en lhorari lectiu de
lalumnat i, per tant, shi han de respectar tamb els principis del projecte educatiu.
11.2 El Departament dEducaci posar les condicions necessries perqu lalumnat amb necessitats
especfiques de suport educatiu pugui assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats
personals i els objectius del currculum i, per tant, sasseguraran les mesures curriculars i organit-
zatives adients.
Aix mateix, l'alumnat amb necessitats educatives especials que ho requereixi disposar d'adapta-
cions que s'aparten significativament dels continguts i dels criteris d'avaluaci, amb la finalitat de
facilitar-li l'adquisici del currculum. Les esmentades adaptacions s'efectuaran per aconseguir el
mxim desenvolupament de les competncies bsiques. L'avaluaci i la promoci de l'alumnat
amb aquestes adaptacions prendran com a referent els objectius i criteris d'avaluaci fixats en les
programacions adaptades.
11.3 Sense perjudici de la permanncia durant un curs ms en el mateix cicle prevista a larticle 16.3,
lalumnat amb programacions adaptades podr ampliar la seva permanncia en letapa de ledu-
caci primria a un curs ms, sempre que aix afavoreixi la seva integraci socioeducativa.
11.4 Lalumnat dincorporaci tardana ser objecte duna acollida personalitzada i de mesures organitza-
tives i curriculars que permetin la seva integraci escolar i laprofitament dels seus estudis, dacord
amb les caracterstiques personals, daprenentatge i del context social. Lacolliment daquest alum-
nat tindr en compte de manera especial laprenentatge lingstic, laccs al currculum com i els
processos de socialitzaci. El desenvolupament daquestes mesures ser en tot cas simultani a les-
colaritzaci de lalumnat en els grups ordinaris, segons el nivell i evoluci del seu aprenentatge.
Lalumnat que presenti un desfasament de ms dun cicle en el seu nivell de competncia curricu-
lar, podr ser escolaritzat en un curs inferior al que li correspondria per edat. En cas que superi
aquest desfasament sincorporar al curs que el pertoqui per edat.
Annexos 173
11.5 Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals podr comportar tant ladaptaci
curricular com la flexibilitzaci de la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa. El
Departament dEducaci establir els requisits de diagnstic i informe per als diferents casos.
12.2 Lacci tutorial integrar les funcions del tutor o tutora i les actuacions dels i de les mestres i dal-
tres professionals que puguin intervenir en el grup classe.
12.3 Com a part de la formaci integral de lalumnat, lacci tutorial ha de preveure els procediments de
treball conjunt amb les famlies per a la coordinaci i seguiment tant del procs daprenentatge com
dels aspectes de desenvolupament personal, orientaci escolar i de convivncia i cooperaci.
Article 13
Organitzaci
13.1 Cada grup dalumnes disposar dun tutor o tutora, que ser el responsable dorientar el procs
educatiu de lalumnat, tant en mbit individual com collectiu. El tutor o tutora vetllar especial-
ment pel desenvolupament personal de lalumnat i per lassoliment progressiu de les competn-
cies bsiques i coordinar, a aquests efectes, els i les mestres que atenen un mateix alumnat, com
de lelaboraci dadaptacions del currculum a les necessitats i caracterstiques de lalumnat.
13.2 Correspon al tutor o tutora la relaci amb les famlies o tutors legals dels alumnes del grup i el
seguiment de la documentaci, acadmica i de tot tipus, que sigui necessria per al procs den-
senyament i aprenentatge de lalumnat del grup.
13.3 Lequip directiu procurar que el tutor o tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle. Aix mateix, en
la planificaci i desenvolupament de lacci tutorial, el centre comptar amb lassessorament de
professionals dels serveis educatius.
Article 14
Actuacions dels equips docents de cicle
14.1 En relaci amb el desenvolupament del currculum i el procs del seu alumnat, els equips de cicle
tindran les funcions segents:
Fer el seguiment global de lalumnat del grup i establir les mesures necessries per a la millora de
laprenentatge, dacord amb el projecte educatiu del centre.
Annexos 174
Fer collegiadament lavaluaci de lalumnat, dacord amb la normativa establerta i amb el projec-
te educatiu del centre, i adoptar les corresponents decisions de promoci.
Qualsevol altra funci que estableixi el Departament dEducaci o es determini en el pla dorien-
taci i acci tutorial del centre.
14.2 Els equips de cicle collaboraran per a prevenir els problemes daprenentatge que puguin presen-
tar-se i compartiran tota la informaci que sigui necessria per a treballar de manera coordinada en
el compliment de les seves funcions. A tal efecte, els centres habilitaran horaris especfics per a les
reunions de coordinaci dels equips dins del perode de permanncia del professorat en el centre.
15.2 Lavaluaci prendr en consideraci els diferents elements del currculum, el treball fet a classe i
linters i lesfor a progressar demostrat per lalumne. Es posar especial cura en lavaluaci for-
mativa i en el grau dadquisici de les competncies bsiques.
15.3 En el supsit que el progrs de lalumne no sigui ladequat, sestabliran mesures de refor per faci-
litar-li ladquisici dels aprenentatges bsics i imprescindibles per poder seguir el procs educatiu.
Aquestes mesures sadoptaran en qualsevol moment del cicle.
15.4 Els i les mestres avaluaran els aprenentatges de lalumnat, els processos densenyament i la seva
prpia prctica docent.
15.5 En acabar letapa selaborar un informe global individualitzat del procs seguit per lalumne i del
nivell dadquisici dels aprenentatges i de les competncies bsiques. Es garantir la confidencia-
litat de les dades obtingudes.
Article 16
Promoci
16.1 En finalitzar cada cicle, el professorat del grup prendr les decisions oportunes sobre la promoci
de cada alumne. Es tindr en compte, de manera fonamental, lopini del professor tutor de la-
lumne i de lequip docent del cicle corresponent.
16.2 Cada alumne accedir al cicle segent sempre que hagi superat els aprenentatges corresponents
o lequip docent consideri que podr seguir el curs segent amb aprofitament i amb els ajuts i
suport corresponent. Es posar especial atenci en finalitzar el cicle inicial i el superior.
16.3 Quan no es compleixin les condicions esmentades, lalumnat romandr un any ms en el mateix
cicle. Aquesta mesura es podr adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i els cen-
tres establiran un pla especfic de recuperaci que permeti lalumne incorporar-se tan aviat com
pugui al curs que li correspondria.
Annexos 175
16.4 Saccedir a leducaci secundria obligatria si sha assolit el desenvolupament de les competn-
cies bsiques i un grau de maduresa adequat. Shi accedir, aix mateix, sempre que els aprenen-
tatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament la nova etapa, en la qual lalumne/a rebr
els ajuts i suport corresponent. Quan no es compleixin les condicions suara esmentades, no es
podr accedir a letapa segent si no shan adoptat les mesures previstes en els articles 15.3 i 16.3.
16.5 El centre informar els pares o tutors legals sobre la situaci acadmica de lalumne i sobre el seu
progrs educatiu. Aquests collaboraran i participaran activament en les decisions relatives al pro-
cs educatiu de lalumne.
Article 17
Avaluaci diagnstica
17.1 En acabar el cicle mitj es realitzar una avaluaci diagnstica, que no tindr efectes en lexpedient
acadmic individual, sin carcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu per a les fam-
lies i per al conjunt de la comunitat educativa.
17.2 Els centres utilitzaran els resultats de lavaluaci diagnstica per prendre les mesures oportunes i
garantir que tot lalumnat assoleixi les competncies bsiques previstes per a aquest nivell desco-
laritat i en particular per organitzar, en el tercer cicle de leducaci primria, les mesures de refor
per a lalumnat que les requereixi.
17.3 Lavaluaci diagnstica, conjuntament amb altres indicadors, permetr analitzar, valorar i reorien-
tar, si cal, els dos primers cicles de leducaci primria per aconseguir la formaci i els aprenentat-
ges previstos.
17.4 El Departament dEducaci facilitar als centres els models, instruccions i suport necessari per dur
a terme lavaluaci diagnstica.
18.2 Per impulsar lautonomia dels centres, el Departament dEducaci potenciar la funci directiva
mitjanant mesures especfiques adreades a reforar el lideratge i la responsabilitat del director
o directora, de lequip directiu i la coresponsabilitat dels rgans de coordinaci.
18.3 Cada centre elaborar el seu projecte educatiu, en el qual, a ms dels valors, objectius i prioritats
dactuaci, especificar els principis bsics per al desenvolupament curricular i el tractament
transversal en les rees de leducaci en valors. El projecte educatiu tindr en compte les carac-
terstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre; far pals el respecte al principi
Annexos 176
de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals, i establir els principis per a
latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, aix com per a lelaboraci del pla de convi-
vncia i del projecte lingstic del centre. El projecte educatiu dels centres privats concertats ha
dincloure el carcter propi del centre.
18.4 Els centres docents desenvoluparan i concretaran el currculum per a tota letapa i fixaran les mesu-
res adequades datenci a la diversitat. Aix mateix, podran establir mecanismes per organitzar el
refor dels aprenentatges a fi que lalumne pugui continuar els estudis obligatoris amb ms garan-
ties dxit. Totes aquestes actuacions constaran en el projecte educatiu de centre.
18.5 El Departament dEducaci afavorir i incentivar la coordinaci entre els projectes educatius dels
centres deducaci primria i els deducaci secundria obligatria a fi que el pas de lalumnat
duna etapa a laltra sigui viscut com a continutat positiva.
18.6 Els centres podran establir compromisos amb les famlies i la comunitat local per incentivar el tre-
ball de lalumnat i apellar a la seva responsabilitat per millorar el seu procs daprenentatge.
18.7 Els centres docents, en el marc del seu projecte, podran organitzar les hores dedicades a cada rea
i adaptar el currculum a les caracterstiques de lalumnat, a la situaci socioeconmica i lingsti-
ca del centre i al seu entorn social. Les assignacions temporals de cada rea de coneixement en
qu sorganitza leducaci primria, en cadascun dels cicles, han de respectar i ajustar-se a les
assignacions horries globals establertes a lannex 3. A lannex 4 daquest Decret es concreta lho-
rari mnim que cal respectar per cadascun dels cicles de letapa.
18.8 Lautonomia dels centres podr comportar dur a terme, dins el marc que estableixi el Departament
dEducaci, experincies innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades, modi-
ficacions de lhorari escolar i relacions especfiques amb la comunitat local. En cap cas, per, aques-
tes mesures no podran comportar aportacions extraordinries de les famlies.
Article 19
Material didctic
Els materials didctics i els llibres de text que sutilitzin han de respectar els principis, valors, llibertats,
drets i deures constitucionals i estatutaris i shan dadequar al que estableix aquest Decret i a les nor-
mes de desenvolupament. En particular, han dincloure els principis i valors recollits en la Llei orgnica
1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere.
2 El Departament dEducaci garantir que tots els pares i tutors legals de lalumnat puguin manifes-
tar la seva voluntat per poder rebre ensenyament religis, sense que lopci feta suposi cap tipus de
discriminaci.
Annexos 177
Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat, els pares o tutors
del qual no hagi optat perqu cursi ensenyaments de religi, rebi la deguda atenci educativa, a fi
que lelecci duna o altra opci no suposi cap de mena de discriminaci. Aquesta atenci en cap
cas comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni
a qualsevol rea de letapa. Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes per
pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre.
4 Lavaluaci dels ensenyaments religiosos es far amb els mateixos criteris que la de les altres rees,
per les qualificacions no seran computables en les convocatries en qu han dentrar en concur-
rncia els expedients acadmics per tal de garantir el principi digualtat i de lliure concurrncia de
tot lalumnat.
Disposici derogatria
Sense perjudici del que estableix la disposici final primera en relaci amb el calendari daplicaci de la
nova ordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, queden derogats el Decret 95/1992, de 28
dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci primria; el Decret 223/1992, de 25 de
setembre, de modificaci del Decret 95/1992 i del Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lor-
denaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria
obligatria a Catalunya: les referncies a leducaci primria del captol 1, el captol 3 i lapartat 2 de lan-
nex; aix com qualsevol altra norma de rang igual o inferior en all que soposi al que sestableix en
aquest Decret.
Annexos 178
Disposicions finals
1 Calendari daplicaci
Lany acadmic 2007-2008 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle inicial.
Lany acadmic 2008-2009 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle mitj.
Lany acadmic 2009-2010 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle superior.
2 Sautoritza el Departament dEducaci per dictar, mitjanant ordre, les disposicions que siguin
necessries per a laplicaci del que disposa aquest Decret.
3 Aquest Decret entrar en vigor lendem de la seva publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Annexos 179
Annexos
Ordre EDU/296/2008
EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits for-
mals del procs davaluaci en leducaci primria.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, en larticle 20 estableix el marc davaluaci dels apre-
nentatges de lalumnat de leducaci primria.
El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci pri-
mria a Catalunya, determina els principis i les caracterstiques de lavaluaci i el pas de curs de lalum-
nat daquesta etapa educativa.
Dacord amb les disposicions esmentades, lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en
leducaci primria ser contnua i global, amb observaci sistemtica de ladquisici dels continguts
educatius, integradora de les valoracions de totes les rees, amb una visi globalitzada del procs da-
prenentatge al llarg de letapa i centrada en el desenvolupament i la consolidaci de les competncies
bsiques.
La finalitat de lavaluaci s identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjanant lavalua-
ci inicial, informar sobre els processos densenyament i aprenentatge amb lavaluaci contnua i for-
mativa, comprovar els progressos de cada alumne/a amb lavaluaci contnua i sumativa, i orientar el
professorat perqu ajusti la seva tasca docent al progrs dels alumnes i les alumnes.
Aquests diferents propsits de lavaluaci fan que per a cada un dells calgui plantejar-se qu savalua,
com sha davaluar i amb quins referents shan de comparar els resultats.
Sha de programar, avaluar i gestionar laula tenint en compte la gran diversitat dalumnes presents i
sha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manera ni amb el mateix grau daprofundiment. En
tot cas, shan dimpulsar els models formatius que no discriminen les persones i, en canvi, potencien
les llibertats individuals i accepten les diferncies entre dones i homes sense que nhagin de derivar des-
igualtats.
Les estratgies de recollida de la informaci, els instruments per avaluar i la interpretaci dels resultats
de lavaluaci en general han de centrar-se en la identificaci de les potencialitats i les habilitats de la-
lumnat i han de permetre identificar qu aprn, per tamb com aprn.
Aquesta Ordre desenvolupa les normes davaluaci, dacord amb els objectius proposats per la norma-
tiva esmentada, estableix el procediment, els documents i requisits formals necessaris que asseguren
la coherncia del procs davaluaci de manera que informa de levoluci de laprenentatge de lalum-
nat i orienta la presa de decisions en la prossecuci del procs educatiu. La formalitzaci de les dades
davaluaci tamb ha de permetre ladequada certificaci acadmica a efectes administratius.
A proposta del director general de lEducaci Bsica i el Batxillerat, i de conformitat amb el procediment
que estableixen els articles 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procedi-
ment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat, i dacord amb el dictamen del Consell Escolar
de Catalunya;
Annexos 180
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora,
Ordeno:
Article 1
Objecte i mbit daplicaci
Aquesta Ordre t per objecte determinar el procediment i els documents i requisits formals del procs
davaluaci en leducaci primria i s aplicable als centres docents pblics i privats i a tot lalumnat
que cursi leducaci primria que regula el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lorde-
naci dels ensenyaments de leducaci primria. Aix mateix, saplicar a lalumnat amb ledat compre-
sa dins els lmits que marca el Decret 142/2007, escolaritzat en centres deducaci especial que impar-
teixen leducaci bsica i obligatria.
Article 2
Criteris generals
2.1 En el projecte educatiu, els centres docents han de desenvolupar i concretar el currculum i els cri-
teris metodolgics, organitzatius i davaluaci per a tota letapa i fixar les mesures necessries per
atendre la diversitat de lalumnat.
2.2 Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en leducaci primria ha de ser contnua
i global, ats que s un component essencial de la mateixa programaci de les rees, i t per objec-
te constatar els avenos de lalumnat i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-
ne les causes i adoptar les mesures necessries perqu lalumnat pugui continuar amb xit el seu
procs daprenentatge.
2.3 Lavaluaci t un carcter formatiu, regulador i orientador del procs educatiu, i la informaci que
proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de lalumnat sin tamb els
processos densenyament emprats i la prctica docent. Lavaluaci tamb ha de constatar lasso-
liment dels resultats de laprenentatge.
2.4 Els referents per a lavaluaci sn lassoliment de les competncies bsiques i els criteris davalua-
ci de les rees. Aix mateix, shan de prendre en consideraci els diferents elements del currcu-
lum, el treball fet a classe i linters i lesfor per progressar demostrat per lalumne/a.
2.5 Per fer efectiu el comproms de lalumne/a i de la famlia en el procs daprenentatge, els centres
docents han de fer pblics els criteris davaluaci establerts en el projecte educatiu, que saplica-
ran en lavaluaci dels aprenentatges, i per a la promoci de lalumnat.
Article 3
Avaluaci de lalumnat
3.1 A fi de garantir la continutat del procs educatiu, en el primer trimestre del curs, els centres
docents establiran mecanismes de coordinaci entre els diferents cicles de leducaci primria i
amb el cicle de parvulari de leducaci infantil, que permetin completar la informaci sobre lalum-
nat en relaci amb els seus aprenentatges.
Annexos 181
3.2 En el mateix sentit facilitador del procs educatiu, correspon als tutors o a les tutores a linici de
cada cicle dur a terme una avaluaci inicial que consisteixi a analitzar linforme personal del cicle
anterior, que es podr completar amb altres dades obtingudes pel mateix tutor o tutora.
3.3 Sha dinformar lalumnat dels procediments formals de lavaluaci per ajudar-lo a regular els seus
aprenentatges.
3.4 Quan el progrs de lalumne/a no sigui lesperat, cal adoptar les mesures organitzatives i meto-
dolgiques que corresponguin. Aquestes mesures shan de prendre tan bon punt es detectin les
dificultats, amb la intenci de garantir ladquisici dels aprenentatges que permetin millorar el pro-
cs educatiu de lalumne/a.
Article 4
Comissi davaluaci
4.1 A cada cicle sha de constituir una comissi davaluaci que sha de reunir, com a mnim, un cop
per trimestre. La comissi davaluaci, composta per lequip docent de cicle, est presidida pel cap
o la cap destudis o per qui, a aquests efectes, nexerceixi les funcions. Un tutor o tutora del cicle
ha dactuar com a secretari o secretria de la sessi i estendren una acta.
4.2 En aquestes sessions davaluaci sha danalitzar collectivament levoluci dels aprenentatges de
cada alumne/a i shan destablir les mesures dadequaci i refor, la modificaci destratgies, aix
com els ajustaments de programaci que convinguin per a les activitats educatives del cicle. En
lavaluaci dels aprenentatges de lalumnat, lequip docent de cicle ha dadoptar les decisions per
consens. En cas que no shi arribi, sha de fer per majoria.
4.3 Desprs de cada sessi de la comissi davaluaci, el tutor o la tutora nha dinformar per escrit
els pares, les mares o els representants legals de lalumne/a. Linforme ha de reflectir els resultats
obtinguts en lavaluaci en relaci amb les rees del currculum, la valoraci del procs daprenen-
tatge de lalumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oport esmentar i les mesu-
res complementries o de refor que shagin pogut adoptar o les que sha previst adoptar.
4.4 En la darrera sessi davaluaci del cicle, sha de fer la valoraci final per rees i la valoraci global
del progrs de cada un dels/de les alumnes. Cal tenir en compte, de manera fonamental, lopini
del tutor o la tutora. Per a lalumnat que assoleixi de manera incompleta els objectius del cicle es
decidir si ha de romandre un any ms en el cicle o no. En aquest darrer cas, cal explicitar quines
sn les actuacions pertinents en el cicle segent per assolir els objectius esmentats.
4.5 Lequip docent de cicle podr decidir dincorporar a les sessions davaluaci els altres professio-
nals que tamb hagin intervingut en el procs educatiu de lalumnat.
Article 5
Atenci a la diversitat
5.1 Per respondre a les necessitats de tot lalumnat, incls el que manifesta ms dificultats per apren-
dre i tamb el que est especialment dotat intellectualment, cal establir en la programaci previs-
ta a laula les adaptacions necessries dacord amb els aspectes segents:
Annexos 182
a. Verificar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat.
b. Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objec-
tiu, i identificar quines sn les ms adequades per a cada alumne/a.
c. Preparar noves activitats que permetin aquest alumnat aprendre i participar plenament a laula,
i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programaci daula
com a propostes que tamb poden ser tils per a la resta de lalumnat.
d. Avaluar prenent com a referent les opcions recollides especficament en les programacions.
5.2 Les adaptacions incorporades en la programaci ordinria de laula i les mesures de refor pre-
vistes poden ser insuficients per atendre adequadament lalumnat ms vulnerable, que t unes
necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys i companyes. En
aquests casos, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adap-
tacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot com-
portar que algunes rees o part de les rees no simparteixin. La comissi datenci a la diversi-
tat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans lnies de latenci que es
proporcionar a lalumne/a durant un perode de temps determinat, i sha danar adaptant da-
cord amb el seu progrs.
El responsable delaborar aquest pla ser el tutor o la tutora de lalumne/a, amb la collaboraci
dels professionals que desprs hi treballaran, com ara els altres docents i professionals del centre
i dels serveis educatius. Tamb sha de comptar amb la participaci dels pares, les mares o els
representants legals de lalumne/a, i lalumne/a mateix si la seva edat i circumstncies personals
ho aconsellen, i sels ha descoltar durant el procs de presa de decisions i sha de tenir en comp-
te el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, tamb hi han dintervenir pro-
fessionals daltres mbits, com ara el social o el de la salut. El pla lha daprovar el director o la
directora del centre, amb el vistiplau de la comissi datenci a la diversitat.
Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora,
ser el designat per fer-ne el seguiment i la coordinaci, i actuar com a principal interlocutor amb
la famlia, a la qual sha de lliurar una cpia del pla.
El pla ha dindicar els suports que ha de rebre lalumne/a per fer efectiva la seva participaci en les
activitats del centre. Sempre que sigui possible, shan dutilitzar els suports de qu disposa el cen-
tre, tant materials com de personal, com sn els seus companys i les seves companyes, el profes-
sorat i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activi-
tats escolars daquest alumnat, de facilitar la seva inclusi en la comunitat i de promoure, entre
tot lalumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferncia. Tamb, en la
mesura de les possibilitats, ha dimplicar la famlia, la qual sha de mantenir informada del procs
i dels aspectes en qu pot collaborar.
El pla individualitzat ha dincloure:
a. La identificaci de les habilitats de lalumne/a en els diferents mbits i rees curriculars.
b.Els objectius i les competncies prioritries daprenentatge de les diferents rees o mbits curri-
culars.
c. Altres objectius daprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i lau-
tonomia executiva, ja sigui en lmbit escolar i en altres mbits com el familiar, de la salut, del
lleure, etc.
Annexos 183
d. Les ajudes tcniques i suports que es proporcionaran a lalumne/a en les activitats que shan
de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats
generals del centre.
e. Una valoraci peridica i un registre sistemtic del progrs de lalumne/a, que servir per fixar
nous objectius i modificar, si cal, el pla.
f. Lavaluaci sha de fer dacord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.
5.3 Els centres deducaci especial i les unitats de suport a leducaci especial o altres agrupaments
singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programaci i lavaluaci, han de seguir els criteris
generals que estableix aquesta Ordre.
Article 6
Avaluaci final de cicle o detapa
6.1 En els documents oficials, els resultats de lavaluaci de leducaci primria shan dexpressar en
els termes segents: excellent (E), notable (N), b (B), suficient (S) i insuficient (I). Es considera
qualificaci negativa linsuficient; les altres es consideren totes positives.
6.2 Aquestes qualificacions han de constar en tots els documents davaluaci de carcter oficial i en
tots els certificats oficials expedits pel centre, aix com en linforme escrit a les famlies de final de
cicle.
6.3 Es passa de cicle o detapa quan sha assolit el desenvolupament corresponent de les competn-
cies bsiques i un grau de maduresa adequat. Saccedeix al cicle segent sempre que els aprenen-
tatges no assolits no impedeixin seguir amb aproitament el nou cicle o etapa, en la qual lalumne/a
rebr els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin les condicions esmentades no es
podr accedir al cicle o etapa segent, llevat del que preveuen els punts segents. Lalumnat amb
pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla.
6.4 La decisi que un alumne o una alumna estigui un any ms en un curs en qualsevol dels tres cicles
de letapa deducaci primria lha de prendre la comissi davaluaci i noms la pot adoptar una
vegada al llarg de letapa. En qualsevol cas aquesta decisi sha de prendre valorant lassoliment
dels objectius programats, lopini de les famlies o representants legals i les repercussions posi-
tives i negatives previsibles que respecte del procs global daprenentatge de lalumne/a pugui
tenir cada una de les opcions possibles.
6.5 Lalumnat amb pla individualitzat pot ampliar un curs ms del que preveu lapartat 4 daquest article
la permanncia en letapa deducaci primria, sempre que aix afavoreixi la seva evoluci
personal i social i el progrs en els seus aprenentatges. Cal comunicar la decisi al director o la
directora dels serveis territorials corresponents.
6.6 Per a lalumnat amb altes capacitats intellectuals es pot elaborar un pla individualitzat quan el seu
nivell o ritme personal daprenentatges i el grau de maduresa adequat aix ho aconselli, i es pot
flexibilitzar la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa. Cal comunicar la decisi al
director o la directora dels serveis territorials corresponents.
Annexos 184
Article 7
Participaci de les famlies
7.1 Per tal de facilitar lexercici del dret i el deure de les famlies a participar en el procs educatiu dels
seus fills i filles, el centre ha dinformar els pares, les mares o els representants legals de la seva
evoluci escolar per mitj dinformes escrits, entrevistes individuals, reunions collectives i altres
mitjans que consideri oportuns. Els informes escrits shan de fer, com a mnim, un al final de cada
trimestre del curs escolar i un altre en finalitzar el cicle.
7.2 La periodicitat i lorganitzaci de les entrevistes individuals i reunions collectives amb els pares,
les mares o els representants legals dels alumnes les fixar cada centre en la seva programaci
general anual. Sha de garantir, com a mnim, una entrevista individual a linici de lescolaritat, una
altra al llarg de cada curs, i una reuni collectiva a linici de cadascun dels cursos del cicle.
7.3 En linforme de final de cicle sha dincloure la valoraci global del cicle, la de les rees i les deci-
sions relatives al pas de cicle o etapa segent.
Article 8
Documents oficials davaluaci
8.1 Sn documents oficials del procs davaluaci en leducaci primria els segents: les actes da-
valuaci de final de cicle, lexpedient acadmic, lhistorial acadmic, linforme individualitzat, que
semplena en finalitzar letapa, i linforme personal per trasllat.
8.2 Aquests documents shan dajustar als models i a les caracterstiques que estableix lannex da-
questa Ordre i han destar sota custdia del centre.
8.3 EI director o la directora, com a responsable de totes les activitats del centre, ho s tamb de les
davaluaci, per aquest motiu visa amb la seva signatura els documents oficials.
8.4 Els documents esmentats han de romandre al centre, i la persona que exerceixi les funcions de
secretari/ria s la responsable custodiar-los, tant en format imprs com en suport electrnic, i de
les certificacions que se sollicitin. En el cas que se suprimeixi algun centre, els serveis territorials
dEducaci han dadoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.
8.5 Les signatures dels documents han de ser autgrafes i, a sota, hi han de constar el nom i els cog-
noms dels signants. A mesura que simplementi la signatura electrnica, aquests documents es
poden substituir pels seus equivalents en format electrnic.
8.6 En tots els documents elaborats sha dincorporar un s no sexista ni androcntric del llenguatge.
Article 9
Actes davaluaci de final de cicle
9.1 En les actes davaluaci de final de cicle shi ha de fer constar la relaci nominal de lalumnat i els
resultats de lavaluaci de les rees i la global del cicle. Tamb han dincloure la decisi sobre el pas
de cicle, i el canvi o la permanncia un any ms en un cicle. Les decisions sobre el pas al cicle segent
Annexos 185
shan de fer constar en aquests termes: s, per indicar que saccedeix al cicle segent; no, per indicar
que no shi accedeix. Tamb hi ha de constar si lalumne/a ha seguit un pla individualitzat.
9.2 Shan destendre durant el mes de juny, per a cada un dels cicles, i shi ha de detallar tot lalumnat
que finalitza un cicle juntament amb els resultats de lavaluaci. Les ha de signar el tutor o la tuto-
ra del grup i han de contenir el vistiplau del director o la directora del centre. Shan de tancar al
final del perode lectiu ordinari.
9.3 En les actes davaluaci del cicle superior sha de fer constar la proposta daccs a leducaci secun-
dria obligatria per a lalumnat que compleixi les condicions establertes.
Article 10
Expedient acadmic
10.1 Lexpedient acadmic s un document que t la funci de recollir de manera acumulativa els resul-
tats de lavaluaci obtinguts per lalumne/a en cadascun dels cicles al llarg de leducaci primria,
aix com qualsevol altra informaci rellevant de lalumne/a.
10.2 Lexpedient acadmic cont: les dades didentificaci del centre, les dades personals de lalumne/a,
els resultats de lavaluaci de cada cicle, les decisions de pas de cicle, les mesures datenci a la
diversitat adoptades, el pla individualitzat, si escau, i totes les observacions que la comissi dava-
luaci consideri oport de fer-hi constar.
Article 11
Historial acadmic de leducaci primria
11.1 Lhistorial acadmic de leducaci primria s el document oficial que relecteix els resultats de la-
valuaci i les decisions relatives al progrs acadmic de lalumnat al llarg de letapa i t valor acre-
ditatiu dels estudis cursats.
11.2 En lhistorial acadmic de leducaci primria shan de recollir les dades identificatives de lalum-
ne/a, les rees cursades en cada un dels cicles de lescolaritzaci i els resultats de lavaluaci obtin-
guts en cada cicle i rea, aix com les decisions sobre el pas al cicle segent i la data dadopci, la
data de la proposta daccs a leducaci secundria obligatria i la informaci relativa als canvis
de centre, i tamb hi ha de figurar si lalumne ha seguit un pla individualitzat.
11.3 En finalitzar letapa, lhistorial acadmic sha de lliurar a lalumne/a i se nha denviar una cpia al
centre deducaci secundria, a petici daquest, juntament amb linforme individualitzat. Aquestes
circumstncies shan de reflectir en el corresponent expedient acadmic.
Article 12
Informe individualitzat
12.1 Linforme individualitzat de final detapa lha delaborar el tutor o la tutora en finalitzar letapa, un
cop escoltat lequip de mestres, i ha dinformar del procs seguit per lalumne/a i del nivell dadqui-
sici dels aprenentatges i de les competncies bsiques. Tamb shi ha de fer constar la informaci
Annexos 186
necessria per a la continutat del procs daprenentatge i altres aspectes que es considerin relle-
vants per garantir una atenci personalitzada.
12.2 El centre emissor i el centre receptor de linforme han de garantir la confidencialitat de les dades
que cont aquest document.
Article 13
Trasllat de centre
13.1 Quan un alumne o una alumna es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre do-
rigen ha de trametre al centre de destinaci, i a petici daquest, lhistorial acadmic de leducaci
primria i, si escau, linforme personal per trasllat, al qual es refereix larticle 14 daquesta Ordre,
amb lacreditaci que les dades que cont concorden amb lexpedient que es custodia en el centre.
13.3 La matriculaci de lalumne/a adquirir carcter definitiu un cop rebut lhistorial acadmic degu-
dament formalitzat.
13.4 En el cas que, per trasllat de lalumne/a, els documents oficials davaluaci hagin de tenir efecte
fora de Catalunya, les qualificacions shan de codificar aix: excellent (SB), notable (NT), b (BI),
suficient (SU), insuficient (IN).
13.5 En el cas de lalumnat que es traslladi a centres daltres comunitats autnomes en qu el catal
no sigui llengua oficial, cal redactar linforme personal per trasllat i lhistorial acadmic en catal i
castell.
Article 14
Informe personal per trasllat
14.1 A fi de garantir la continutat del procs daprenentatge de lalumnat que es trasllada a un altre cen-
tre sense haver completat un cicle sencer, semetr un informe personal on es far constar la infor-
maci recollida de lequip docent necessria per a ladequada continutat del procs daprenentat-
ge. Com a mnim, shi han de consignar els elements segents:
a. Resultats parcials de lavaluaci, en el cas que shagin ems en aquest perode.
b. Descripci, si escau, de les mesures educatives complementries de refor i suport realitzades.
c. Totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrs general de lalumne/a.
14.2 Linforme personal per trasllat lha delaborar i signar el tutor o la tutora, amb el vistiplau de la direc-
ci del centre, a partir de les dades facilitades per lequip docent de lalumne/a.
Article 15
Altres documents davaluaci
15.1 Cada mestre ha de disposar dun registre o full de seguiment per recollir sistemticament les obser-
vacions del procs daprenentatge de cada alumne/a.
Annexos 187
15.2 En el marc del projecte educatiu, correspon a cada centre adoptar els models ms adequats per a
aquest registre o full de seguiment.
Article 16
Coordinaci entre els centres deducaci primria i els deducaci secundria
16.1 En la programaci dactivitats del primer trimestre del curs, els centres deducaci primria han
de preveure la realitzaci dentrevistes entre el tutor o la tutora del darrer cicle de leducaci pri-
mria i el tutor o la tutora del primer curs de leducaci secundria obligatria per tal de comple-
tar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges.
16.2 En qualsevol cas, els centres deducaci primria han destar oberts a les sollicituds dinformaci
complementria que els puguin requerir els centres deducaci secundria obligatria receptors
del seu alumnat.
Article 17
Supervisi de la Inspecci dEducaci
Correspon a la Inspecci dEducaci supervisar el procediment davaluaci de cada centre, vetllar per
la seva adequada integraci en el procs educatiu de lalumnat i la seva correcci formal, aix com per
les mesures adoptades datenci a la diversitat, i proposar les mesures que contribueixin a millorar-lo.
Article 18
Custdia de la documentaci
Tots els documents oficials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la Inspecci
per a possibles comprovacions.
Article 19
Dades personals de lalumnat
Pel que fa a lobtenci de les dades personals de lalumnat, a la seva cessi duns centres a uns altres i
a la seguretat i confidencialitat daquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislaci vigent en
matria de protecci de dades de carcter personal i, en tot cas, al que estableix la disposici addicio-
nal 23 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci.
Annexos 188
Disposici derogatria nica
Queden derogades les ordres segents:
Ordre de 12 de novembre de 1993, per la qual es determinen els documents i requisits formals del pro-
cs davaluaci a leducaci primria.
Ordre de 25 dagost de 1994, per la qual sestableix el procediment per a lautoritzaci de modificacions
delements prescriptius del currculum de letapa deducaci infantil i de letapa deducaci primria.
Qualsevol altra norma de rang igual o inferior en el que soposi al que estableix aquesta Ordre.
Disposici final
Aquesta Ordre entra en vigor lendem de la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Annexos 189