Cap a la Beatificaci

dAntoni Gaud
Des del 1992

Cap a la Beatificaci
dAntoni Gaud
Des del 1992
Edita:
Associaci pro Beatificaci dAntoni Gaud
Apartat de Correus 24094
08080 Barcelona
gaudibeatificatio@gmail.com
www.gaudibeatificatio.com

del text LEspanya que va conixer Gaud:

Juan Manuel Gonzlez-Cremona

del text El cam cap als altars:

Associaci pro Beatificaci dAntoni Gaud

Disseny i maquetaci:
Josep Puig Marcos

Impresin:
Comgrafic, S.A.

Producci:
Ramon Ruiz Bruy

1a edici: abril de 2008

Dipsit legal: B.18.838.2012

ISBN:
Cap a la Beatificaci
dAntoni Gaud
Des del 1992

Juan Manuel Gonzlez-Cremona

Associaci pro Beatificaci dAntoni Gaud

 NDEX

ALS LECTORS ............................................................................................................................ 7

PRLEG ........................................................................................................................................... 9

LESPANYA QUE VA CONIXER GAUD ................................... 11

1. INTRODUCCI HISTRICA ..................................................................................... 13
2. LA SITUACI HISTRICA A CATALUNYA ................................................ 14
2.1 LA RENAIXENA ............................................................................................................ 14
2.2 EL MODERNISME .......................................................................................................... 16
3. BIOGRAFIA DE GAUD ................................................................................................. 20
3.1 DE REUS A BARCELONA ......................................................................................... 20
3.2 LAVENTURA DE POBLET ....................................................................................... 21
3.3 LEXCURSIONISME ....................................................................................................... 22
4. A LARQUITECTURA ....................................................................................................... 26
5. GAUD, DELINEANT ....................................................................................................... 28
6. INTERLUDI SENTIMENTAL ..................................................................................... 31
7. ELS ESCRITS DE GAUD ............................................................................................ 33
8. LA VIDA ESPIRITUAL DE GAUD ....................................................................... 35
9. LA BEATIFICACI DE GAUD .............................................................................. 36
9.1 ELS PROCESSOS DE BEATIFICACI I CANONITZACI ................ 36
9.2. FASES EN EL PROCS DE BEATIFICACI ............................................. 36
9.2.1. Fase prvia al procs de beatificaci ................................................ 36
9.2.2. El procs a la dicesi .................................................................................... 37
9.2.3. El procs al Vatic ............................................................................................ 38
9.3. EL PROCS DE BEATIFICACI DE GAUD ............................................ 39

EL CAM CAP ALS ALTARS ................................................................................. 41

CRONOLOGIA DE LA BEATIFICACI DE GAUD .................................... 43
TESTIMONIS ................................................................................................................................ 51
CORRESPONDNCIA ........................................................................................................... 64
PREMSA.............................................................................................................................................. 87

EPLEG .............................................................................................................................................. 90

ADENDA GRFICA ......................................................................................................... 95

HOMILIA DEL SANT PARE BENET XVI EN LA CONSAGRACI

DEL TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMLIA ................................. 108

BENET XVI - NGELUS ...................................................................................................... 112

 ALS LECTORS

Amb motiu dacomplir-se els vint anys de lAssociaci pro Beatificaci dAntoni
Gaud, els seus responsables han decidit preparar una nova edici del llibre-
memria de les seves activitats. La primera edici del llibre aparegu lany 2007.
Des daleshores shan produt nous esdeveniments que b mereixen aquesta nova
edici, que espero que ajudi a moltes persones a conixer millor la personalitat i
lobra dAntoni Gaud en el seu context histric, cultural i religis.

Felicito lAssociaci per aquesta nova iniciativa, especialment en la persona del

seu president, larquitecte Jos Manuel Almuzara. Desitjo i demano a Du que el
coneixement de la persona i lobra de Gaud i el reconeixement de la seva sante-
dat, si aquest s el judici definitiu de lEsglsia, es faci pals en la glria de Du i
en un major coneixement i un amor ms gran de la Sagrada Famlia de Natzaret,
Jess, Maria i Josep.

Entre els esdeveniments produts des de laparici de ledici de lany 2007, cal
fer una especial menci de lacte de la dedicaci del temple gaudini pel Sant
Pare Benet XVI, en una cerimnia memorable, presidida per ell, i que va anar
unida a la concessi del ttol de baslica menor, mitjanant la butlla bellament
titulada: Temple de Du i de la comunitat cristiana, butlla que benvolament
Benet XVI va voler signar i segellar amb lAnell del Pescador, a la nostra ciutat de
Barcelona, el mateix 7 de novembre de 2010.

Molts sn els records que el Sant Pare guarda daquell dia memorable. Tamb els
conservem tots els qui el vrem viure. Recomano vivament als lectors i lectores
daquesta nova edici que vulguin rellegir i meditar la bellssima homilia que va
pronunciar Benet XVI aquell dia i que, molt encertadament, sha decidit incloure
en aquestes pgines. Realment, el fet que el Sant Pare accepts la meva invitaci
de venir a Barcelona per a la dedicaci de la baslica ha estat una gran benedicci
de Du per a lArxidicesi de Barcelona, i tamb per al Cap i Casal de Catalunya.

Tanmateix, no ens podem donar ja per satisfets. La personalitat cristiana de

Gaud i el sentit de la seva obra ens demanen un esfor per acomplir tot all que
Benet XVI ens va dir en la seva memorable visita. Iniciatives com la celebraci de
la Missi Metrpolis i de lanomenat Atri dels Gentils a Barcelona, ens indi-
quen un cam devangelitzaci que ja era ben present en els propsits dAntoni
Gaud i que nosaltres estem cridats a continuar. Fem-nos dignes del seu testimoni

7
i del seu llegat espiritual i cultural. Modestament, he desitjat collaborar-hi amb la
publicaci del meu llibre La Sagrada Famlia, un dileg entre fe i cultura, en
el que es presenta la nostra baslica com una icona per a lEsglsia del segle XXI.

Du vulgui que aquestes pgines tamb puguin collaborar-hi, fent de la baslica

un signe del valor de la famlia i un propsit de germanor i de pau entre tots els
pobles del mn.

Barcelona, 10 de juny de 2012.

Aniversari de la mort dAntoni Gaud i Cornet i de la fundaci de lAssociaci pro
Beatificaci.

Llus Martnez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona
 PRLEG

UN ARQUITECTE ALS ALTARS

A la mort dAntoni Gaud, el 10 de juny de 1926, ja existia un ampli sentir en la

ciutat de Barcelona sobre la santedat daquest singular arquitecte. En el decurs del
mateix any una editorial barcelonina va publicar un volum intitulat Antoni Gaud.
La seva vida. Les seves obres. La seva mort, amb textos de 17 escriptors que
feien elogi de lartista desaparegut. Mossn Manuel Trens, que va ser director del
Museu Dioces, va titular el seu article Larquitecte de Du i va traar el perfil dun
professional lliurat a la realitzaci de la seva obra inspirada directament per Du
en la Sagrada Famlia. Larquitecte J. F. Rfols concloa el seu article, reprodut
desprs en el seu llibre publicat el 1929, dient que Gaud, fora de la fe, seria sem-
pre incomprs. Algun aspecte de la seva obra es pot entendre encara que un sigui
incrdul, per la sntesi restar solament reservada als creients.
Ha existit, doncs, des de sempre, una estreta relaci entre fe cristiana i arqui-
tectura de Gaud, que a ms va saber comprendre-la sense filar tan prim com ho
faria alg molt beat. Els seus amics clergues van ser sempre els de pensament ms
avanat, partidaris de la nova litrgia. Els bisbes amics de Gaud, Josep Torras i
Bages, de Vic; Pere Campins Barcel, de Mallorca; i Juan B. Grau Vallespinosa,
dAstorga, van ser innovadors en la seva manera dentendre la societat i el culte
cristians. De jove, Gaud, essent encara estudiant o acabat de llicenciar, va sentir
els problemes del seu temps i es va preocupar per les condicions dels treballadors,
demostrant inquietuds socials reals, que va plasmar arquitectnicament a la Coo-
perativa Mataronesa, la primera establerta a Espanya. Per les seves conviccions
religioses, adquirides en el si duna famlia de menestrals cristians i per leducaci
rebuda en els Escolapis de Reus, on el culte a la Mare de Du tenia una impor-
tncia cabdal, es van mantenir sempre robustes i fermes. El 1883 va projectar la
Capella del Santssim de Sant Flix dAlella. Lany anterior va realitzar per al seu
mestre i amic Joan Martorell, qui deia de Gaud que era un savi i un sant, un projec-
te desglsia neogtica per al monestir, que mai va ser construt, dels benedictins
celestins a Cuevas de Vera, a Almeria.
El llistat dobres de carcter religis de Gaud constitueix la major part del seu
treball com a arquitecte. A les ja esmentades segueixen: el Collegi Teresi, a partir
del 1888 per al pare Enric dOss, actualment sant Enric dOss, un altre rellevant
sacerdot, fundador duna congregaci i dunes escoles amb programes deducaci
per a nenes molt moderns en aquell moment; entre 1887 i 1893 es va ocupar del
projecte, i la seva direcci, del Palau Episcopal dAstorga per al bisbe Joan Grau; a

9
partir del 1898 va comenar a preparar el projecte de lesglsia de la Colnia Gell,
donant aix continutat a les obres de caire social en les quals ja havia treballat amb
la Cooperativa Mataronesa; entre el 1903 i 1914 es va ocupar de lagosarada i molt
artstica restauraci litrgico-arquitectnica de la Catedral de Mallorca per impuls
del bisbe Pere Campins. Mentrestant, lobra de la Sagrada Famlia prosseguia, i
Gaud li va dedicar quaranta-dos anys de la seva vida, amb un amor i una devoci
que, segons deia larquitecte i historiador Josep Pijoan, no acostumen a posar els
arquitectes a les pedres.
Per el sentiment religis de Gaud; la seva comuni diria; els dejunis quares-
mals, entre ells el de 1894, que va estar a punt de causar-li la mort per inanici; les
seves visites diries a loratori de Sant Felip Neri per parlar amb el seu director
espiritual, el pare Agust Mas; lassistncia els diumenges a lofici de la catedral, no
noms es reflecteixen en la seva arquitectura sagrada, sin que tamb es troben
presents en la de carcter prof. El Palau Gell, acabat el 1888, s rematat amb una
creu i, en el seu interior, les pintures dAleix Claps rememoren la vida de santa
Isabel en el gran sal que t una capella on hi va haver una imatge de la Immacu-
lada Concepci. A la Casa de los Botines, a Lle, va situar al mig de la faana la
imatge de sant Jordi, lany 1892. Al Bellesguard, edifici aixecat entre 1900 i 1909, hi
ha una torre de 35 metres dalada rematada amb una gran creu de quatre braos,
la mateixa que saixeca sobre la torre del Pavell de Porteria del Parc Gell, del
1903, recinte a la cota ms alta del qual es troba el Tur de les Tres Creus, un calvari
que va substituir la capella que no es va arribar a erigir per qestions econmiques.
El banc cermic que es troba al voltant de la plaa del Teatre Grec, cont versos
extrets dunes poesies dedicades a la Mare de Du. La Casa Batll, construda entre
1904 i 1906, t al capdamunt una creu de cermica de quatre braos i a sota els ana-
grames de Jess, Josep i Maria. I qu dir de la Casa Mil, dedicada a la Mare de Du.
Un arquitecte amb una trajectria perfectament cristiana al llarg de tota la seva
vida, de vegades amb trets heroics, amb una dedicaci total al seu ofici; sense
ambicions poltiques ni econmiques, sense altres vicis que lamistat de persones
tan religioses com ell. s evident que aquesta pot considerar-se la via de la sante-
dat, categoria que sassoleix no ad digitum, sin desprs dun llarg i molt minucis
procs i sempre que es demostri lexistncia dun miracle obrat per Du, per inter-
cessi del candidat a beat o sant.
No sembla, doncs, desgavellada la idea de continuar un procs iniciat oficial-
ment lany 2000 per a una possible beatificaci dAntoni Gaud, que seria el primer
beat arquitecte de la histria.

Joan Bassegoda Nonell

Dr. arquitecte. President de lAssociaci dAmics de Gaud

10
LESPANYA QUE VA CONIXER GAUD

Juan Manuel Gonzlez-Cremona

 1. INTRODUCCI HISTRICA

Antoni Gaud i Cornet va nixer a Reus, provncia de Tarragona, lany 1852, a

mitjan segle XIX, un dels ms convulsos de la histria dEspanya.
Entre el final del regnat de Carles IV i el del seu nefast fill, Ferran VII, es va
produir la invasi napolenica, el vergonys lliurament dEspanya a Frana i
la consegent rebelli dels espanyols que culminaria amb la substituci del
Bonaparte, imposat pel Borb, llavors desitjat, que aviat es convertiria en el
trador, amb remor de cadenes.
Ferran VII va morir el 1833 i, en no tenir fills barons, el va succeir la seva
filla gran, Isabel.
La Llei Slica havia estat derogada i restablerta per Ferran VII en circumstn-
cies poc clares i aix, ms lambici, va donar motius al seu germ Carles per
reclamar el tron. Aquest seria linici de les guerres carlistes que contribuirien
poderosament a entenebrir el panorama nacional.
El 1835, sota el govern dels liberals, principal suport de la jove reina Isabel II
en el seu enfrontament amb els carlistes, el ministre Mendizbal, un anticleri-
cal que tamb podrem qualificar dantireligis, va desamortitzar confisc les
propietats religioses, i amb aix va inaugurar una persecuci que, amb interrup-
cions, matisos i acarnissaments, duraria fins al final de la guerra civil.
Les colnies americanes shavien perdut durant les primeres dcades del segle
i, en lpoca en qu va nixer Gaud, el regnat dIsabel II comenava a fer aigues.
Era lgic que tot ans aix. La reina, superada letapa inicial dadolescncia que
podia disculpar mancances i fins i tot errors, es trobava ja en plena joventut, per
seguia amb les seves mancances i els seus errors es multiplicaven. En realitat,
aquella de la qual els seus professors liberals deien que era la primera reina
espanyola educada per a regnar; i lalumna de la Llibertat, o va desaprofitar
les llions o aquestes no van ser ni adequades ni suficients.
Finalment, el 1868 es va produir un aixecament de la Marina i de lExrcit, es
va enderrocar Isabel II i es va iniciar el perode calamits dels assajos.
Primer es va buscar un rei estranger Amadeu I de Saboia i desprs es va
proclamar la Repblica, que va durar un any durant el qual es van succeir quatre
presidents.
A causa de la postura adoptada pels Estats Units, basada en la suposada vola-
dura del cuirassat Maine (el 1898), es pot dir que el segle XIX, a Espanya, va
acabar de manera molt lamentable.

13
 2. LA SITUACI HISTRICA A CATALUNYA

2.1. LA RENAIXENA

Com a part principal dEspanya que era i s, Catalunya no va poder salvar-se de

lhecatombe poltica i social general; no obstant aix, les seves conseqncies
aqu no van ser tan visibles com en altres contrades.
Aix obeeix a diverses causes lestudi de les quals no correspon a aquest lli-
bre, per conv enunciar-ne algunes.
La indstria es va desenvolupar amb gran fora al Principat igual que al Pas
Basc durant les darreres dcades del segle. Especialment la indstria txtil,
per tamb la naval, la qual cosa va produir una demanda de m dobra que es va
cobrir grcies a la immigraci despanyols daltres regions, amb el consegent
augment de riquesa a causa de la pujada del consum entre altres raons.
Lluny dels epilptics governs madrilenys i, fins a cert punt, lluny tamb de
lobsessi poltica, els dirigents catalans, tant poltics com socials, o fins i tot
religiosos, van poder desenvolupar els seus magisteris en un clima molt ms
tranquil i, per tant, fructfer que els madrilenys.
Finalment, els intellectuals ms compromesos amb la conjuntura estaven a
Madrid o les seves rodalies, i no a Catalunya; que es va lliurar daquest mal de
segle que va esterilitzar tants talents en bizantines discussions de tertlia o de
parlament.
A causa de la desconfiana en Madrid, que aquells dies no era en molt fiable,
els catalans van iniciar un procs que no va ser menys fructfer per endogmic,
i que els historiadors coneixen amb el nom de Renaixena.
Catalunya va viure un ocs poltic desprs de la Guerra de Successi a princi-
pis del segle XVIII. La seva adhesi al pretendent austrac li va costar durssimes
sancions desprs del triomf borbnic. Barcelona va arribar a veures privada de
la seva Universitat secular, que va ser traslladada a la ciutat de Cervera per la
seva fidelitat a Felip V.
Si b les sancions van ser aixecades durant el regnat de Carles III permetent
als catalans, fins i tot, comerciar amb les colnies americanes, el sentiment
dhumiliaci va perviure en les conscincies ms lcides.
I aix es va arribar a la segona meitat del segle XIX, moment en qu diversos
factors van coincidir i van propiciar laparici dun sentiment dorgull naciona-
lista que va ser anomenat Renaixena.
Tot i que no pot deixar dassenyalar-se que aquest moviment coincideix en
el temps i obeeix a similars circumstncies la frustraci dEspanya, que el

14
nacionalisme basc de Sabino Arana, landals i el gallec, la veritat s que el
nacionalisme catal es diferencia de tots ells, si no per les seves causes, s pels
seus efectes.
Primerament, no pretn enfrontaments amb la resta dEspanya, sin redes-
cobrir i afirmar una personalitat prpia. Pensat i impulsat per les avantguar-
des del pensament i de la cultura, va connectar molt b amb les avantguardes
intellectuals madrilenyes que van concebre el regeneracionisme per treure
Espanya del destret en qu es trobava.
Tot i haver antecedents illustres com el poema La Ptria dAribau, el
1833, linici del moviment pot situar-se a lany 1859, moment en qu es recupe-
ren els Jocs Florals medievals.
Aquest esdeveniment, bviament cultural, tenia, no obstant aix, clares impli-
cacions sociolgiques i fins i tot poltiques.
En primer lloc, es retia homenatge al rei Joan I dArag, el seu creador lany
1393; s a dir, dalguna manera sestablia una continutat amb aquella edat mitja-
na dor per als catalanoaragonesos, els dominis dels quals arribaven fins Atenes.
Daltra banda, en aquell temps, la llengua catalana era menyspreada per les
classes cultes i burgeses, que utilitzaven el castell i consideraven la llengua
vernacla apropiada noms per a camperols i menestrals.
Lafirmaci nacionalista dels Jocs Florals va quedar clara des dels seus inicis,
quan un dels seus principals impulsors, el poeta romntic Mil i Fontanals, va
establir que totes les obres que es presentessin haurien de ser escrites o llegides
en llengua catalana.
Podem dir de Gaud que tamb va ser un entusiasta propulsor dels Jocs Florals.
A principis de la dcada dels setanta, fa la seva aparici una publicaci
literria bisetmanal que aviat adoptar el nom del moviment que intenta capi-
tanejar: Renaixena. En ella collaboren, entre daltres, ngel Guimer i Pere
Adalvert, que el 1880, i amb el decidit suport de la publicaci, seran els impul-
sors del Primer Congrs Catalanista.
Sense pressa per sense pausa, el moviment que va comenar amb uns jocs
florals, sanir marcant noves fites sociolgiques i poltiques, que es manifesten
obertament durant la dcada dels vuitanta. En els seus inicis, la Renaixena
esdev el diari abanderat de les idees catalanistes; el 1885 es presenta el Memo-
rial de Greuges; el 1889 es crea el primer partit poltic catal, la Uni Cata-
lanista, i el 1892 es redacten les famoses Bases de Manresa, que propugnen
obertament un rgim diferenciat per a Catalunya.
Per tancar aquests breus apunts sobre la Renaixena, cal deixar ben clar que
aquest moviment mai va ser separatista a nivell poltic, ni esquerr en laspecte
social.

15
 Altres moviments catalanistes s ho van ser ambdues coses per no la
Renaixena, tots ells procedents de la burgesia, especialment barcelonina,
les aspiracions de la qual no anaven ms enll dun reconeixement i una justa
valoraci de la llengua i dels valors histrico-culturals catalans en el conjunt de
pobles dEspanya.

2.2. EL MODERNISME

Aquest important moviment artstic no va nixer a Catalunya i, per tant, no s

fruit de la Renaixena; no obstant aix, que hagi arrelat tant i amb tant dxit en
el Principat s es deu en bona mesura a la implantaci duna tica i una esttica
renaixentistes en les capes ms cultes i avantguardistes de la societat catalana.
Especialment de la societat barcelonina.
Modernisme s el terme amb qu es coneix a Espanya el moviment artstic,
renovador i integrador, que t tants noms com pasos en els quals va arrelar:
Art Noveau, a Frana; Jugendstil, a Alemanya; Secessionstil, a ustria; Modern
Style, a Anglaterra, etc.
Beu de les fonts prerrafaelistes britniques i del simbolisme francs. Per una
cercada i assolida integraci de lart i lartesania, es reconeixen com a antece-
dents del modernisme els tallers creats per William Morris, a Anglaterra, amb
leloqent nom dArts and Crafts (Arts i Oficis o Arts i Artesania).
Per sintetitzar, podrem definir el modernisme com un moviment que renega
del classicisme suprimint, en la mesura que sigui possible, les lnies rectes; pren
elements del gtic i del romnic, i sexpressa amb un neobarroquisme deco-
ratiu ms que arquitectnic que arriba a extrems wagnerians i que assoleix,
gaireb sempre, efectes de gran bellesa visual. Podem citar com a exemple la
meravellosa simbiosi entre arquitectura i decoraci que es dna al Palau de la
Msica Catalana, a Barcelona, obra del genial arquitecte catal Llus Domnech
i Muntaner.
El Palau va ser construt en els primers anys del segle XX, per el 1880 Dom-
nech ja havia demostrat el seu geni construint ledifici per a leditorial Montaner
i Simn, avui seu de la Fundaci Tpies.
Fortament influt pels estils Alemany i Neo-mudjar, ledifici incorpora ele-
ments i smbols que seran propis del Modernisme com lobra vista, la utilitzaci
del ferro, engranatges dentats, etc.
Tot i que no s el tema daquest llibre la revisi de larquitectura modernista
catalana, no podem deixar desmentar una altra de les obres fonamentals de
Domnech: lHospital de Sant Pau, tamb a Barcelona.

16
 El Modernisme va triomfar a Catalunya ms rpidament i amb ms fora
que a la resta dEspanya, i aix t una explicaci sociolgica i, fins a cert punt,
poltica perqu connectava a la perfecci amb els postulats progressistes de la
Renaixena.
El nou corrent esttic que sestenia per tot Europa no tenia res de nacionalis-
ta ms aviat, tot el contrari per els renaixentistes, en fer-lo seu, el van dotar
dun mats catalanista. O millor dit, van assimilar el Modernisme internacional
com la Renaixena catalanista.
Tot i no voler parlar deliberadament de Gaud en aquestes lnies introduc-
tries, s imprescindible, no obstant aix, fer una precisi: Gaud no va ser in
stricto sensu un modernista. Va beure, s, de les seves fonts, per com tot geni
va anar ms enll del moviment, el va modelar segons el seu desig, el va portar
a les seves darreres conseqncies i, en definitiva, el va superar.
El terme Modernisme va aparixer per primera vegada en la publicaci renai-
xentista LAven el 1884, una dcada abans que sobrs a Pars la galeria LArt
Noveau, que donaria nom internacional al moviment.
s clar que, en aquells anys i a Catalunya, Modernisme no significava ms que
un desig de canvi, de trencar els vells motlles i, en definitiva, davanar; per,
amb ms pressa que pausa, es va anar conformant com a moviment artstico-
literari en la seva faceta ms cridanera; tot i que sociolgic i poltic en la seva
estructura ms ntima.
Gaireb tots els seus entusiastes iniciadors eren renaixentistes, per molt
aviat el Modernisme es va distanciar de la Renaixena, o potser haurem de
dir que la va superar, deixant de banda el romanticisme nostlgic, el con-
servadorisme i fins i tot un cert mats decadent i malalts per integrar-se
amb entusiasme en un mn canviant, aperturista i pletric de noves formes
dexpressi: artstiques, literries i decoratives, per tamb poltiques i fins i
tot lingstiques.
Pel que fa a aix ltim, cal destacar lobra de Pompeu Fabra, qui va unificar,
va actualitzar i sistematitz la llengua catalana.
En el social i poltic, els modernistes catalans, sense renunciar als seus or-
gens burgesos, es van obrir a noves idees en aquells dies en voga i que anaven
des dun socialisme utpic fins a un anarquisme radical. En lmbit religis
tamb es van deixar de banda les reminiscncies carlistes, tan arrelades a Cata-
lunya, per donar pas a nous corrents liberalitzadors, recolzats en les reformes
litrgiques establertes pel Vatic i, molt especialment, en els principis socials de
lencclica Rerum Novarum del papa Lle XIII.
En un ambient europeu de frentic canvi i incessant recerca de noves for-
mes dexpressi, a Catalunya va proliferar una pliade de creadors que van fer

17
viure un autntic renaixement i un esplendor que no es coneixia des dpoca
medieval.
En pintura, als grans precursors Cases i Rusiol es van unir Mir, Riquer, Brull,
Masriera, Junyent i Anglada, entre daltres; en escultura destaca Josep Llimona,
per nhi ha molts ms; en literatura simposa el nom de Maragall, tot i que amb
la illustre companyia de Mossn Jacint Verdaguer.
Aix com a la resta dEuropa, el Modernisme catal dna una importncia
fonamental a la decoraci. s el gloris temps creatiu catal de Gall i Lalique,
a Frana; i de Tiffany, als Estats Units. A Catalunya triomfen: Sagnier, amb les
seves pedres i cristalls; les vidrieres dOleguer Junyent, els penjolls de Teix i
Masriera; els mosaics dHomar i un llarg i honrs etctera.
Com a comentari marginal, no deixarem de citar la notable inspiraci wagne-
riana que es dna gaireb de forma constant en la creativitat modernista.
Hem deixat per al final daquesta atapeda sntesi els arquitectes catalans que
es van integrar amb tant dentusiasme i gran geni al corrent modernista. Sense
restar, en absolut, mrit a pintors, escultors, decoradors, escriptors i msics,
pot ser que sigui en larquitectura catalana on el Modernisme ha assolit la seva
major importncia i transcendncia.
La relaci, com gaireb totes, incompleta i que no inclou noms assenyalats,
lencapalem sense cap dubte recordem que no incloem aqu a Gaud amb
Llus Domnech i Muntaner, autor, com ja hem dit, de ledifici per a lEditorial
Montaner Simn, del superb Palau de la Msica i de lHospital de Sant Pau;
Josep Puig i Cadafalch, autor, entre daltres, de la famosa Casa de les Punxes, la
Casa Amatller, Fbrica Casarramona; Pere Falqus, autor de la Hidroelctrica
de Catalunya, monument al dramaturg Frederic Soler, nombrosos i bells fanals;
Josep Vilaseca, autor de lArc de Triomf de lExposici Internacional de 1888,
Cases Pia Batll i Enric Batll; Enric Sagnier, autor de ledifici per a la Caixa
de Pensions, la Caixa de Via Laietana, Temple del Sagrat Cor, Casa Arns (La
Pineda) de Barcelona (en collaboraci amb Josep Domnech i Estap); Joan
Rubi i Bellver, autor de la Casa Golferichs, Casa Roviralta; Joan Martorell i
Montells, autor de lesglsia de les Saleses; Bernard Martorell, autor del Con-
vent de Valldonzella; Josep Jujol, autor de la Casa Planells. I molts ms.
En les seves manifestacions arquitectniques, plstiques i decoratives, el
Modernisme s un estil de gran riquesa visual per complex en les seves realit-
zacions, necessitat de genials creadors per tamb de minuciosos artesans, que
sovint utilitzaven curiosos elements. En definitiva, les obres modernistes eren
cares, noms a labast dels ms rics.
Grcies a la prosperitat industrial catalana, en constant creixement des de la
segona meitat del segle XIX, els creadors modernistes van trobar, amb lloable

18
facilitat, mecenes per a les seves obres. Eren els anys alegres i esperanats de
finals del XIX i principis del XX. Era la Belle poque.
Va arribar el 1914, i esperances i alegries van ser escombrades per lhorror
de la Primera Guerra Mundial. A Toulouse Lautrec el va suplantar Munch, i a
Domnech i Montaner, Gropius.

Per Gaud seguia elevant-se dia a dia cap a Du.

19
 3. BIOGRAFIA DE GAUD

3.1 DE REUS A BARCELONA

Antoni Gaud i Cornet va nixer el 25 de juny de 1852 a Reus (Tarragona), fill de

Francesc Gaud Serra i Antnia Cornet Bertran. Era el cinqu fill del matrimoni,
i infausta va ser la sort que van crrer els seus germans.
La ms gran, Rosa, quan va ser major dedat, va contraure matrimoni i va tenir
una filla, Rosita; per va morir als trenta-cinc anys dedat. La segona, Maria,
noms va viure cinc anys. Francesc, el tercer, va morir als dos anys. Finalment, el
quart, tamb anomenat Francesc, va morir als 21 anys, tot just desprs dacabar
la carrera de Medicina.
Si a aquesta sinistra successi de dols sumem el dolor que va suposar per a
Antoni la mort de la seva mare, a la qual estava estretament unit, quan noms
tenia 21 anys, s fcil entendre el motiu de la seva reconcentrada serietat, exte-
rioritzaci evident dun psit de tristesa que seria una constant en la conducta
del genial arquitecte.
Per lnia paterna i materna, Antoni descendia de famlies de calderers;
installats a Reus els Gaud, i a Riudoms petita poblaci a quatre quilmetres de
Reus els Cornet. Ambdues localitats situades al Camp de Tarragona.
Des de temps immemorials i amb ms fora ho s avui Tarragona ha estat
terra dexcellents vins. Els calderers Gaud i Cornet treballaven per als produc-
tors daquells brous, produint calders, serpentines i alambins.
La dada s dimportncia perqu el mateix Gaud va expressar en reiterades
ocasions que de la constant visi de calders i serpentines va nixer en ell el cos-
tum de pensar en tres dimensions, cosa que explica lescassetat desbossos i ml-
tiples maquetes. Tamb cal dir que les formes helicodals i guerxes daquestes
manufactures van influir molt en la seva arquitectura.
Antoni era un nen feble i propens a contraure malalties. Se sap que va patir
febre reumtica, i per aquest motiu va passar llargues temporades en una petita
finca dels seus pares a Riudoms, anomenada Mas de la Calderera.
Aquestes estades, en ntim contacte amb la natura mediterrnia, sumades al
que sha dit sobre formes i volums, van conformar les aspiracions esttiques del
futur genial arquitecte. Juntament amb mitologies tamb mediterrnies, les flors
i plantes que proliferen en les seves obres sn les del Camp de Tarragona.
No hi ha unanimitat pel que fa al lloc on va aprendre les primeres lletres. Per
a uns, va ser al collegi que hi havia a lHospital de Reus; mentre que per a altres,
en unes humils golfes de la mateixa ciutat.

20
 El que s se sap amb certesa s que va cursar el batxillerat amb els escolapis de
Reus. Va iniciar els seus estudis en el curs 1863-64 i podem dir que mai tampoc a
la Facultat va ser un alumne brillant. Les seves notes, que encara es conserven,
sn una llarga successi del que avui en diem aprovadets, amanits amb alguns
excellents i no pocs suspensos.
En el curs 1868-69, Gaud va deixar Reus per traslladar-se a aquella que seria
la seva residncia definitiva; la ciutat que el va formar i la qual ell va transformar:
Barcelona.
De Reus i de Riudoms del Camp de Tarragona Gaud semportava els elements
bsics que lacompanyarien tota la vida i que el seu geni transformaria en obres que
avui sn patrimoni de la humanitat: calders i ginestes que esdevindrien la Sagrada
Famlia. Perqu Du lhavia dotat per a aix, com no es cansava de repetir.
Matriculat com a alumne lliure a lInstitut dEnsenyament Mitj de Barcelona,
el jove estudiant va completar el seu batxillerat i es va preparar per comenar
els estudis dArquitectura.
Per abans havia daprovar un curs dingrs que consistia en tres assignatu-
res: Francs (traducci), Dibuix de figura i Dibuix, que incloa la cpia a
laiguada de faanes dedificis.
Segons la persona que ms en sap de la vida i obra de Gaud, leminent doctor
arquitecte Joan Bassegoda Nonell (Gaud, larquitectura de lesperit, Ed. Salvat,
2001), el futur creador de la Pedrera va ser susps en dibuix... dedificis!

3.2. LAVENTURA DE POBLET

Els seus condeixebles als escolapis, Eduard Toda Gell i Josep Ribera Sans,
van ser els seus millors amics durant els anys reusencs, i amb ells Gaud va
emprendre el seu primer i gens menyspreable projecte arquitectnic. Ni ms ni
menys que la reconstrucci del Monestir de Poblet. Ribera vivia a LEspluga de
Francol, localitat molt propera al monestir, la qual cosa fa pensar que hauria
estat seva la idea i que la transmet als seus dos amics durant llargues converses
dadolescents, desprs de les classes.
Lestiu del 1870, quan Gaud ja era a Barcelona, els tres amics van iniciar la
tasca de camp, podent constatar in situ el runs estat daquesta joia arquitec-
tnica.
Cenobi cistercenc, construt el 1152, Santa Maria de Poblet reuneix diversos
estils arquitectnics: des del romnic, passant pel cistercenc i el gtic fins a ele-
ments posteriors. Aqu es van celebrar Corts del regne catalanoaragons i va ser
pante dels monarques.

21
 El 1835 va ser desamortitzat per Mendizbal i poc desprs, durant una revolta,
torbes dincontrolats el van destruir i saquejar, arribant a profanar les tombes
dels reis els cossos dels quals van ser rescatats i traslladats a la catedral de
Tarragona. El 1940, desprs de la Guerra Civil, el Govern va confiar al marqus
de Lozoya la reconstrucci del monestir, que va recuperar tot el seu esplendor,
tal com avui es pot veure, i van poder retornar les restes dels reis.
Per el 1870 noms van ser runes el que van veure els esforats reconstruc-
tors.
Dacord amb les seves personals afeccions, shavien repartit la ciclpia tasca.
Ribera, romntic, escriuria la histria del monestir posant de relleu les glries
catalanes que en ell es van gestar, amb lobjectiu de mobilitzar el poble i aix
incrementar la venda del llibre que Toda futur advocat i diplomtic escriuria
per finanar la reconstrucci amb els diners obtinguts de la seva venda. Pel que
fa a Gaud no s difcil endevinar que se li va assignar o es va assignar la prpia
reconstrucci.
Toda no va escriure un llibre, per s una memria que inclou el pla general de
reconstrucci amb apartats econmics, culturals, etc. Es conserva a larxiu del
monestir i en ella es pot veure un dibuix a llapis de Gaud que representa lescut
de labat Cuys, del segle XVIII.

Final del projecte.

3.3. LEXCURSIONISME

Si hem donat importncia a aquesta aventura adolescent s perqu en ella es

troben presents els tres amors de Gaud: Du, larquitectura i la natura.
Sha dit i qui escriu aix en dna fe personal que una llarga malaltia infantil
marca una vida.
Gaud, a causa de la febre reumtica, va passar llargues temporades al Mas
de la Calderera, amb moltes hores de llit i algunes breus passejades a lloms dun
ruquet, perqu la seva debilitat no li permetia caminar.
Per tenia els ulls i la ment ben oberts, i va poder contemplar, admirar i esti-
mar la natura que lenvoltava.
Natura mediterrnia, oliveres dentrellaats troncs, fragants ginestes, flors a
lestiu, boires a lhivern. Formes ondulants, absncia dangles rectes. Sol de just-
cia i tempestes que arriben sense anunciar-se. Aix s el Camp de Tarragona i aix
sn les seves gents: clides i robustes alhora. Gent del Camp, gent del llamp,
com diu la frase popular que fa referncia al carcter de la seva gent, promptas

22
a un esclat intens per breu. Gaud va fer honor a la frase, tot i que sempre ms
preocupat per la brevetat que per la intensitat.
Els smptomes de la malaltia infantil no labandonarien en tota la seva vida, tot
i que no foren un impediment per realitzar-la plenament, com no el van abando-
nar mai aquestes visions de la infncia.
Aix sexplica que, estudiant a Barcelona, safanys a unir-se als grups excur-
sionistes que proliferaven aquells dies i ara a Catalunya.
El moviment de recuperaci de la memria histrica catalana de la Renai-
xena que hem comentat breument, sens dubte va ser un revulsiu de la vida
barcelonina, amb especial efecte entre els joves universitaris.
Desmentint el tpic de qu era poc donat a amistats i fins i tot esquerp, Gaud
va passar la seva joventut entre grups damics i mltiples activitats culturals i
ldiques. En els seus anys de maduresa la seva salut lobligaria a fer menys sor-
tides per mai va renunciar a les caminades i a les reunions amb els seus amics.
En aquests primers anys de la seva vida barcelonina, les activitats van ser
mltiples i intenses. Assidu de lAteneu Barcelon, la seu del qual era llavors i
segueix sent avui un palau gtic, va participar activament en tertlies literries,
filosfiques i fins i tot cientfiques, ja que la seva curiositat no tenia fronteres. No
era un orador, per tant, parlava poc per les seves intervencions eren sempre
concretes i fonamentades, i per aix, malgrat que tenia poc ms de vint anys, les
seves opinions eren escoltades amb atenci i amb respecte per professionals i
catedrtics.
Els intellectuals que es reunien all estaven dividits en dos grups amistosa-
ment irreconciliables: els amics dun statu quo i aquells que volien la renovaci
immediata. Gaud estava amb aquests ltims.
En homenatge a aquests intellectuals de lAteneu no deixarem desmentar,
prenent-ho de Joan Matamala, que va ser en els seus salons on Marcell Menn-
dez i Pelayo va pronunciar la seva primera conferncia pblica. Fet remarcable
en si mateix, per molt ms si es t en compte que el gran polgraf noms tenia
disset anys.
Llavors Gaud ja estimava la msica, i aquest amor lacompanyaria durant tota
la seva vida. Per aquells anys, Europa estava descobrint Wagner, i Barcelona,
grcies a Josep Anselm Clav, msic i mestre, es va posar al capdavant dels seus
admiradors. La grandiositat impressionant, fins i tot aclaparadora, de la msica
del geni havia de calar molt profund en el futur constructor dimpressionants i
aclaparants obres, i aix va ser.
La Renaixena catalana intentava ser i en bona mesura ho va aconseguir
un moviment total. Perqu un pas reneixi ha de ser estimat per aquells que
lhabiten i malament es pot estimar all que no es coneix. Aix que, a travs de

23
la literatura, debats i msica, els renaixentistes van voler conixer ms i millor
Catalunya.
El 1876 es va crear lAssociaci Catalanista dExcursions Cientfiques, i una
mica ms tard lAssociaci dExcursions Catalana, i Gaud es va adherir a amb-
dues amb entusiasme.
Aquestes activitats no li eren estranyes ja que, com hem dit, va ser sempre un
gran admirador de la natura i de les obres que lhome havia realitzat en ella.
A Reus passava llargues estones a lesglsia gtica de Sant Pere, aix com a les
de Sant Francesc i la Purssima Sang i al santuari de la Mare de Du de la Mise-
ricrdia. En aquest santuari va participar en molts romiatges.
La vida a laire lliure li era ben coneguda, aix que va poder dedicar-se amb
entusiasme al naixent excursionisme catal.
Segons afirma Bassegoda Nonell (Op. Cit.), el 1879 Gaud es va associar a
lAssociaci Catalanista dExcursions Cientfiques i poc desprs va participar
en una excursi a Granollers amb lobjectiu destudiar la restauraci de lesglsia
parroquial de Sant Esteve.
El gener de 1880 es va visitar la masia Torre Rodona, a Les Corts de Sarri, que
havia estat restaurada pel seu propietari, el senyor Eusebi Gell.
El 1880 la instituci festejava el seu quart any dexistncia i a Gaud li fou
encarregada la decoraci de la sala dactes. En ella emergien els capitells corintis
de les tres columnes del temple rom sobre les runes del qual estava construt
ledifici (al nmero 10 del carrer del Parads de Barcelona), i aquests van ser font
dinspiraci per al geni, qui va sorprendre a propis i estranys amb les garlandes
de flors i rams dheura que va collocar entorn dels capitells, amb un baldaqu a
la testera amb les paraules: Passat, Ptria i Devenir.
Tota una declaraci de principis. I de fins.
El 1882 va participar activament en una excursi dalta volada.
Lobjectiu principal era Santa Maria de Poblet, per amb caracterstiques
singulars. Es tractava duna visita nocturna amb illuminaci sui generis. Gaud
i el pintor valenci Brel es van encarregar della per a sorpresa i delit dels assis-
tents, entre els quals es comptava mossn Jacint Verdaguer, immortal autor de
LAtlntida i Canig. Sense avs previ, van comenar a caure coets i bengales a
linterior del buit i derrut temple, creant-se efectes de gran lluminositat i bellesa.
Ms tard es van fer carreres de torxes pels fantasmagrics corredors. Lacte es
va tancar amb el cant del Salvi Regina, segurament amb un so despecial gran-
diositat, multiplicades les veus cent vegades, pels derruts murs.
Tamb hi va haver una excursi al Rossell a la Catalunya Nord i, el 1889,
lltima en la qual va participar Gaud, a Sant Feliu de Guxols; all es van visitar
monestirs i monuments megaltics.

24
 Monestirs i pedres. Du i larquitectura. Les dues constants gaudinianes.
Com hem dit, Gaud va arribar a Barcelona el 1868 per acabar el batxillerat i
comenar els seus estudis universitaris. All va viure primer al barri de la Ribera;
desprs al de Sant Pere, amb el seu germ Francesc, un any ms gran que ell i
al qual lunia un especial afecte i que es trobava a la ciutat estudiant Medicina.
Ja hem parlat de les dificultats acadmiques del futur geni de larquitectura;
parlem ara dun fet terrible que va alterar la seva joventut. El 1872, just quan
acabava dobtenir el ttol de metge, Francesc va morir.
I no seria lnica mort. Poc desprs deixava aquest mn la seva mare, sens
dubte venuda per tants dols.
Amb noms vint anys, Antoni havia perdut a tres dels seus germans i a la seva
mare. Al cap de pocs anys, el 1879, moriria Rosa, la germana gran, deixant el
marit i una filla petita, Rosita.
Tantes morts i tan properes no poden deixar dafectar una personalitat en
formaci. Gaud va conviure amb la mort des de la seva infncia, per el dolor
va estar sempre temperat per labsoluta seguretat de qu la mort no s el final,
sin el principi.
No s exagerat dir que la seva obra va ser un intent dunir terra i cel. Tampoc
s exagerat dir que, almenys en bona mesura, ho va aconseguir.

25
 4. A LARQUITECTURA

El 1868, any de larribada de Gaud a Barcelona, la ciutat es troba en ple procs

de transformaci. LEixample, magnfic projecte de lenginyer Cerd (1816-1876),
lha alliberat de la cotilla que significava la muralla llstima que fos destruda
gaireb en la seva totalitat i ha propiciat lextensi cap a linterior, incorporant
poblacions venes i dinamitzant la construcci dhabitatges i comeros.
LAteneu i el Liceu sn nuclis culturals de primera magnitud, als que Gaud
acudir assduament per descobrir en ells lEsttica i Wagner.
Des de Cerd fins als combatius renaixentistes, tots els barcelonins volien
retornar a la seva estimada ciutat la grandesa que havia tingut en poca medieval.
En aquest ambient jove, dentusiasme i renovaci, es va veure immers Gaud
des de la seva arribada, i hauria estat el ms sorprs si alg li hagus dit que seria
ell qui ms aportaria perqu Barcelona assols la grandesa tan desitjada.
Aqu va acabar els seus estudis de batxillerat. No est massa clar el motiu pel
qual no els va acabar amb els escolapis de Reus, amb els quals es trobava tan
a gust, tal i com no va deixar de manifestar durant tota la seva vida. La causa
ms probable s que volgus acostar-se sense demora a lEscola dArquitectura.
Daltra banda, a la Ciutat Comtal es trobava el seu germ Francesc, que li facili-
tava molt les coses.
No pot deixar desmentar-se com a possible causa del precipitat trasllat, i aix
ho apunten la majoria dels seus bigrafs, la violncia desencadenada a Reus
durant les jornades revolucionries del 1868 .
Sigui com sigui, Gaud va arribar a Barcelona a temps per matricular-se com a
alumne lliure a lInstitut dEnsenyament Mitj, creat pocs anys abans, i all va
aprovar les dues assignatures que el separaven de la Universitat.
En el mateix edifici de lInstitut convent del Carme es trobava la Facultat de
Cincies, on havia de cursar una srie dassignatures prvies als estudis arqui-
tectnics.
Des de complements dlgebra i geometria analtica, aprovada en el curs
1869/70; fins a mecnica aplicada, que aprovaria loctubre de 1874, Gaud va
haver de passar cinc anys llargs i esforats, sense poder travessar les anhelades
portes dArquitectura.
Hem de dir, en defensa de la veritat i de Gaud, que no va perdre aquest temps en
diversions, daltra banda ben comprensibles a la seva edat, sin que el va emprar
en lectures, estudis diversos i, molt especialment, en treballar per ajudar en la seva
prpia manutenci, ja que els ingressos del seu pare no arribaven per mantenir dos
fills que estudiaven fora de casa. Ms endavant parlarem daquests treballs.

26
 Les portes de lEscola Tcnica Superior dArquitectura finalment se li van
obrir i aix va poder aprovar, el mateix octubre del 74 en el qual va acabar el seu
pas per Cincies, lassignatura de Francs (traducci), una de les tres que cons-
tituen el curs dingrs. El pla destudis es completava amb un curs preparatori i
quatre cursos ms.
Com ja hem dit, la carrera universitria de Gaud va ser un llarg i tortus
cam en el que Gaud san obrint pas amb aprovats, alguns suspensos i amb
alguns notablement aprofitats. El 14 de juny de 1877 el llarg cam de vuit anys
va arribar feliment al seu final i lestudiant va deixar de ser-ho per convertir-se
en arquitecte. Per a la Universitat i per a la normativa, perqu per a ell ja ho era
des de feia temps. Lloren, diuen que ja sc arquitecte, li deia al seu gran amic
lescultor Lloren Matamala tot fent broma.
Tot i aix, encara li quedava alguna cosa pendent per poder penjar el ttol:
lexamen de revlida i el ttol prpiament dit. Va aprovar loctubre de 1877 i va
rebre el ttol labril de 1878.
No va tenir sort ni en la seva darrera prova. El projecte que havia de realitzar
era un paranimf per a la Universitat, precisament el mateix tipus de construcci
que el president del tribunal havia dissenyat uns anys abans. Ats que Gaud va
fer un projecte molt diferent al del seu examinador, aquest el va premiar amb
un aprovat per majoria. El que avui, en argot estudiantil, podria traduir-se per
un cinc de llstima.

27
 5. GAUD, DELINEANT

La situaci familiar ho feia necessari i el jove universitari no va dubtar a buscar

treballs que li permetessin sufragar les seves necessitats sense ser una crrega
per al seu pare. Naturalment, va buscar all que sabia i li agradava fer.
Possiblement per amistats de famlia, va ser adms com a delineant a lequip del
mestre dobres Josep Fontser Mestres, que en aquells dies tenia al seu crrec les
obres de lAjuntament, cosa que li assegurava treball i fama, i dambdues coses, tot
i que no de la mateixa manera, tamb es beneficiava el seu novell ajudant.
A Fontser se li va encarregar el projecte i la direcci dobra del futur Parc de
la Ciutadella, un altre emblema de la renascuda Barcelona, i Gaud va collaborar
en aquest treball tan important tot i que, s clar, realitzant una tasca que no anava
ms enll de posar sobre paper els projectes que li encarregaven.
La seva collaboraci amb Fontser es va perllongar fins que hagu acabat la
seva carrera i en aquest llarg perode de temps va poder collaborar en obres
dimportncia, diverses de les quals el van ajudar a perfilar els seus gustos i el
seu posicionament artstic.
Eren temps de progrs i canvi. Sexperimentava amb noves formes i nous
materials. Aix, el jove Gaud va participar en el projecte del Mercat del Born,
primera construcci metllica de Barcelona. Dins del projecte Parc de la Ciu-
tadella, en el dipsit daigua, la gran cascada i, molt especialment, en la reixa de
ferro de ms dun quilmetre de longitud que circumda tot el parc i que consta
com a obra de Gaud (Bassegoda Nonell, Op. Cit.).
Dos quarts de quatre i Villar al cambril; dos quarts de tres Serrallach, pavell
duna casa desbarjo. Sha de treballar molt per sortir del pas.
s la transcripci literal dunes lnies que Gaud va escriure al seu dietari, que
sinclou en la imprescindible obra Antoni Gaud. Escrits i Documents, edici de
Laura Mercader (Barcelona: Ed. Quaderns Crema, 2002).
Sha de treballar molt per sortir del pas. Autntica declaraci de principis
que Gaud va complir rigorosament durant tota la seva vida. I encara amb ms
obstinaci quan sortir del pas no era subvenir a les necessitats materials sin a
realitzar lobra per a la qual Du lhavia triat.
Villar, a qui aquest dia Gaud havia consagrat tres hores i mitja, era Francisco
de Paula del Villar, arquitecte dioces i director de lEscola dArquitectura, per al
qual tamb va treballar en els seus dies destudiant. El cambril al que fa refern-
cia era el del monestir de Santa Maria de Montserrat, per al qual va dibuixar el
projecte dabsis.
Serrallach dues hores i mitja va ser el seu professor daplicaci de materials

28
a la construcci durant el curs 1875/76 lanotaci del dietari correspon a finals
de novembre del 76 i les hores que li va consagrar es van consumir en la prepa-
raci dun projecte de casa desbarjo la qual Gaud anomen Vila Arcdia.
Ms rellevant va ser la seva collaboraci amb Joan Martorell Montells, arqui-
tecte de la primera promoci de lEscola de Barcelona, que noms va obtenir el
seu ttol oficial el 1877 malgrat haver acabat els seus estudis el 1872 .
Dinar a la Fonda de Catalunya convidats pels arquitectes novells. Aix sinte-
titza Gaud en el seu dietari el dinar que van oferir a ell i a altres companys, pel
plural que utilitza, els tres primers diplomats de lEscola dArquitectura de Bar-
celona: Adri Casademunt Vidal, Emili Sala Corts i el seu patr, Joan Martorell
Montells, quan per fi els va arribar el ttol.
La vinculaci de Gaud amb Martorell va ser decisiva en la carrera del jove
arquitecte, no pels treballs que va realitzar amb ell sin per les portes que se li
van obrir. Les del marqus de Comillas i, ms endavant, ni ms ni menys que les
de la Sagrada Famlia.
Gaud va tenir des dels seus inicis un concepte global de larquitectura o, ms
exactament, de la creaci artstica, avanant-se en diverses dcades a Gropius i
els seus companys de la Bauhaus.
Per a ell la tasca la responsabilitat de larquitecte amb el seu client comena-
va amb el projecte i la direcci dobra, i no acabava fins que ledifici no estava
totalment decorat. Aix sexpliquen la multitud destris cadires, llibreries, cane-
lobres, etc. que Gaud va projectar i la construcci dels quals va dirigir perso-
nalment quan no els va confeccionar amb les seves prpies mans.
Fill i nt dhomes que transformaven metalls en instruments valent-se de les
seves mans, Gaud trobava un plaer especial en la realitzaci de tasques manuals.
Per aix sexplica que, en aquells temps destudiant delineant passs moltes
hores al taller dEudald Punt, reputat artes que feia activitats que anaven des
dels treballs en ferro fins a la cristalleria. Entre forns i martells, el jove observa-
va, aprenia i tamb projectava i realitzava petits treballs.
A una porta de distncia del taller de Punt es trobava el de Lloren Matamala,
escultor, al qual visitava el jove Gaud amb la mateixa assidutat que a Punt,
essent bon amic dels dos, i treballant en estreta relaci amb ells fins a les seves
morts, continuant desprs vinculat als seus descendents.
Bassegoda Nonell suggereix (Op. Cit.) que el taller de Punt podria haver estat
el lloc on es van trobar per primer cop Gaud i el seu futur mecenes, Eusebi Gell.
El que s sabem s que all va ser presentat a Esteve Comella, propietari
duna guanteria situada en una de les cantonades ms cotitzades de la Barcelona
daquells dies, la dels carrers Aviny i Ferran.
Comella era un empresari que tenia molta cura de la seva clientela, aix que va

29
encarregar a Punt la confecci de taulells i prestatgeries que realcessin la seva
botiga.
Decidit no noms a millorar-la sin tamb a internacionalitzar-la, lemprenedor
Comella va encarregar a Punt la realitzaci duna vitrina digna dexposar els
seus guants a lExposici Internacional de 1878, a Pars. Demostrant posseir un
ull artstic que lhonra, lartes va confiar el projecte a Gaud.
Era tota una responsabilitat, ja que la vitrina havia de ser vista ms que per
tout Paris per tout Monde, i ell va saber estar a lalada de les circumstncies,
dissenyant una vitrina quasi revolucionria.
Segons Bassegoda (Op. Cit.) resultava sorprenentment aria, sobre una base
de fusta tallada molt elaborada que sostenia una barana protectora. El cos era
de grans lmines de cristall aguantades per una estructura prima de ferro amb
cresteria de ferro forjat a la seva part superior.
La vitrina seria lelement determinant en la vida professional del geni. Va
poder ser admirada per milers de persones i personalitats i, entre elles, per Euse-
bi Gell i Bacigalupi (1846-1918), primer comte de Gell, una de les grans fortu-
nes de Barcelona, aristcrata i mecenes. Cal dir, en aquest punt, que era gendre
del gran financer Antonio Lpez del Pilago, marqus de Comillas.
En retornar de lExposici, Gell va visitar la guanteria del carrer Aviny i va
preguntar al seu propietari el nom de lautor de la ja famosa vitrina. Comella el
va remetre a Punt i aquest es va encarregar de presentar-li Gaud. Va ser linici
duna ntima amistat que noms va acabar amb la mort de laristcrata.
La slida cultura artstica que possea Gell li va permetre descobrir el geni
que tenia al davant ja en les primeres converses. Sense demora, li encarreg el
disseny duna srie de mobles per al seu sogre, el marqus de Comillas.
Aquest modest comenament esdevindria una cascada de comandes: diverses
construccions a la finca que el comte possea a Les Corts, construccions a Comi-
llas, al Palau dels Gell a Barcelona, etc., fins convertir-se en esplendors torrent
amb el Parc Gell.

30
 6. INTERLUDI SENTIMENTAL

Gaud va ser un home especialment reservat en tot el que es referia a la seva vida
privada. Mai va parlar de les seves afinitats sentimentals, excepte, potser, en una
circumstncia que relatarem ms endavant, i lexistncia de la qual mai ha estat
citada per cap dels seus amics i contemporanis.
No obstant aix, els seus bigrafs han trobat almenys un amor amb nom i
cognom.
Per amistats comunes, Gaud es va relacionar des de molt jove amb Salvador
Pags, un industrial de Matar, amb ideals del socialisme utpic propi de lpoca.
Com Morris a Anglaterra, volia habitatges i condicions de treball dignes per als
seus obrers i aix va concebre la idea duna cooperativa, fet pioner en lEspanya
vuitcentista i que sens dubte lhonra.
Aix va nixer la Cooperativa obrera de Matar, ms coneguda com la Mata-
ronesa. El 1878, Salvador Pags va confiar al flamant arquitecte Gaud el projecte
de tan admirable obra que, lamentablement, no va passar del projecte, com tan-
tes altres obres admirables. Noms van arribar a construir-se uns quants habitat-
ges per a obrers, alguna nau i un casino que no es va acabar.
La Mataronesa estava destinada a ser una veritable ciutat amb habitatges,
centres culturals i doci, escola i tots els serveis essencials. No va arribar a ser-
ho, per va tenir una mestra que es deia Pepita Moreu, i el jove arquitecte es va
enamorar della.
Van tenir llargues converses, van passejar pels carrers que tot just sacabaven
de traar, i hi va haver, per sobre de tot, indecisions gaudinianes. Quan, per fi,
venudes les inhibicions i temors, el jove es va decidir a parlar-hi, Pepita li va
respondre que per a ella era un honor, per que ja estava compromesa.
Aquest segurament va ser un fort cop per a la naturalesa tan sensible de Gaud;
pel que fa a Pepita, va perdre la seva oportunitat dentrar en la histria.
Matamala, a Antoni Gaud. Escrits i documents, obra ja citada, esmenta un
altre possible amor, basant-se en un relat del poeta i amic de larquitecte Joan
Maragall.
Quan ja estava acabant els seus estudis universitaris, Antoni va conixer a
casa duna famlia amb la que tenia amistat una noia francesa de la qual es va
enamorar. Va ser un nou fracs, perqu en aquest cas tamb estava compromesa
a la dola Frana.
Amb nota a peu de pgina, leditor del llibre de Matamala situa aix la refern-
cia de Maragall a lepisodi:
Lescrit de Joan Maragall (1860-1911) sobre la vida sentimental de Gaud

31
forma part de les Narracions lriques, incloses en el Volum 19 (Elogi de la
paraula) pg. 115-123 de ledici de les Obres Completes realitzada pels fills del
poeta, i duu per ttol Una calaverada. Lautor situa la revelaci feta per Gaud
en una conversa de tres amics: un pintor, un poeta (bviament el propi Maragall)
i un arquitecte, a cap dels quals anomena. Tu has estat un ermit...! No espereu
que ens expliqui calaverades que mai va fer! No s ni com ens escolta, diu en
un moment determinat el pintor dirigint-se a larquitecte. I aix, indut a la confi-
dncia, el madur arquitecte explica als seus amics la calaverada del seu amor
platnic de joventut.
Leditor acaba la nota dient: Aquesta versi sembla ser purament potica,
doncs realment lnica xicota possible va ser Pepita Moreu, de Matar.
Acabem la histria amorosa dient que els qui creuen en ella li atorguen un final
molt romntic; amb el colof que Gaud, anys desprs dhaver-la conegut, durant
un viatge a Frana, va voler visitar la ciutat on hauria viscut i, possiblement, hi
seguia vivint la noia que fou el seu amor.

Se non vero e ben trovatto.

32
 7. ELS ESCRITS DE GAUD

s un tpic, per exacta, lafirmaci que Gaud va ser un dels millors escrip-
tors de la histria, que no escrivia, per, sobre paper sin sobre pedra.
Tpics a part, s cert que no va deixar escrites moltes lnies, i totes sobre els
seus treballs o sobre aspectes puntuals darquitectura i decoraci. De poesia, tan
estesa entre els joves de la seva poca, ni un vers. La poesia li dna mal de cap,
feia broma el seu amic Toda.
No obstant aix, Laura Mercader, en el seu llibre Antoni Gaud. Escrits i
documents, ja citat diverses vegades, ens presenta un ampli mostrari dels seus
treballs sobre paper, tots en prosa.
Es tracta de memries descriptives, documentaci de projectes, informes
tcnics i estudis darquitectura, construcci i ornamentaci. I tamb hi ha un
interessant, tot i que sinttic, dietari.
El seu treball ms extens s el dedicat a lornamentaci, escrit el 1878;
en ell exposa conceptes que el guiarien durant tota la seva vida. Val la pena
transcriuren alguns:
Lornamentaci, per ser interessant, ha de representar objectes que ens
recordin idees potiques, que constitueixin motius.
Els motius sn histrics, llegendaris, dacci, emblemtics pel que fa a lhome
i la seva vida, accions i passi. I respecte a la natura, poden ser representacions
del regne vegetal i animal i topogrfic o mineral. Tamb poden ser geomtrics en
les formes dels cossos, superfcies, lnies i combinacions de totes elles i el con-
trast de les quals es pot aprofitar per a la proporci, que s una de les principals
qualitats de bellesa.
Perqu un objecte sigui altament bell cal que la seva forma no tingui res de
superflu, sin les condicions materials que el fan til....
El carcter, pot dir-se, s el criteri de lornamentaci.
Actualment, el carcter depn de la nacionalitat i dels usos i esplendor
daquell que lusa. Un objecte pblic ha de tenir un carcter sever, que est renyit
amb un objecte usual de la famlia o individu....
Lornamentaci ha estat, s i ser acolorida. La natura no ens presenta cap
objecte montonament del tot uniforme ni en la vegetaci, ni en la geologia, ni en
la topografia, ni en el regne animal. El contrast de color s sempre ms o menys
viu, i daqu que sigui obligat el color, en part o del tot, un membre arquitect-
nic....
s: ls pot dir-se que s el mbil de la creaci de lobjecte. El carcter s la
definici de les circumstncies esttiques-morals, i les condicions fsiques sn

33
aquelles que tendeixen a la perdurabilitat dels materials, conservaci, etcte-
ra....
El carcter religis s aquell que sempre tendeix cap a la magnificncia, des
del moment en qu el seu objectiu s un misteri....
La nau principal duna esglsia t quelcom a veure amb la unitat de la Divini-
tat i, igualment, la cpula central sempre indicaria aquesta mateixa unitat.
Una esglsia sense cimbori, interior i exteriorment, no arriba a tenir la impor-
tncia de la creu i el seu encreuament....
El portal (ha de ser) prou gran, no per a lhome individu, sin per a la huma-
nitat sencera, ja que tota hi t cabuda en el si del seu Creador.
El 20 de mar de 1879 va escriure: Per fer-se clientela i un nom, segons el meu
criteri, cal fer-se pagar el que valen els treballs....
Transcrivim aqu aquestes lnies perqu resulten gracioses si tenim en comp-
te que els seus honoraris durant els anys consagrats en exclusiva a la Sagrada
Famlia van consistir en dues-centes pessetes mensuals (1,20 euros mensuals).

34
 8. LA VIDA ESPIRITUAL DE GAUD

Des duna visi cristiana, la vida de Gaud va ser testimoniatge permanent i

exemple.
La vida s una batalla; per combatre es necessita fora i la fora s la virtut,
i aquesta noms es sustenta i augmenta amb el cultiu espiritual; s a dir amb les
prctiques religioses, va dir al seu amic i arquitecte Joan Bergs, segons cita el
doctor arquitecte Gustau Garcia Gabarr, en el seu magnfic llibre Antoni Gaud.
Arquitecte i serf de Du.
El ttol s la justa sntesi de la vida de Gaud. La seva aspiraci, la seva justifi-
caci era servir a Du, i sempre va saber que la seva millor manera de servir-lo
era a travs de larquitectura. La Sagrada Famlia ho demostra. I ho eternitza.
Per el seu lliurament al Senyor, com podem apreciar, no s noms a travs de
la seva magna obra.
Gaud va fer de la seva vida un lliurament. Com sant Agust en altres aspectes,
en la seva joventut professional ell tamb es va deixar temptar per lxit terrenal,
daltra banda molt justificat en un arquitecte tan genial com era ell, per la temp-
taci no va prevaler per molt temps.
Una malaltia un autntic viatge inicitic va illuminar la seva vida mostrant-li
el veritable cam i es va endinsar en ell sense vacillacions ni demores.
Ja no va tenir dubtes de qui era el seu veritable, el seu nic client. El meu
Client no t pressa, responia quan intentaven imposar-se-la. Perqu lencrrec
no li venia del senyor Tal o de lassociaci Com, sin de Du.
I de fet Gaud s conegut des de fa molts anys com larquitecte de Du; no
obstant aix, durant tots aquests anys a ning se li va ocrrer portar a terme
una petici oficial a larquebisbat de Barcelona per tal dobrir el seu procs de
beatificaci.
Antoni Gaud, un home que consagr la seva vida a Du, que lhonr amb
oracions per tamb amb obres, que tant amb la seva vida com amb les seves
obres i aix s lextraordinari dna testimoniatge i aviva la fe en aquells que
les contemplen, i fins i tot hi ha casos dateus o creients daltres religions que en
elles descobreixen a Du. No obstant aix, repetim, a ning se li va ocrrer que
aquest home mereixia la possibilitat que lEsglsia estudis la seva beatificaci.

35
 9. LA BEATIFICACI DE GAUD

9.1 ELS PROCESSOS DE BEATIFICACI I CANONITZACI

Abans de citar qui va tenir linsigne honor de pensar en la possible beatificaci

de Gaud i dendinsar-nos prpiament en la beatificaci, farem una breu ullada
al procediment que segueix lEsglsia en els processos que porten un sser
hum als Altars.
La canonitzaci s lacte pel qual el Sant Pare declara que un fidel ha arribat
a la santedat. Lacte de canonitzaci s precedit per un procs judicial dels ms
rigorosos que existeixen en el mn, essent un procs de llarga durada, en el
qual intervenen diversos tribunals.
Lacte de canonitzaci s un acte solemne, que consisteix en una missa
presidida pel Papa a la Baslica de Sant Pere o a la plaa de Sant Pere (si es
congrega una gran quantitat de fidels). Joan Pau II va celebrar algunes cano-
nitzacions en el decurs dels seus viatges apostlics o en el lloc on sinicia i
realitza el procs.
Per arribar a la canonitzaci ha de procedir-se prviament a la beatificaci.
Aquest s lobjectiu que es proposa aconseguir lAssociaci pro Beatificaci
dAntoni Gaud.
La beatificaci que, com hem dit, s prvia a la canonitzaci, requereix
lexistncia dun miracle provat. I per procedir a la canonitzaci haur dacreditar-
se un nou miracle diferent i posterior a la beatificaci.

9.2. FASES EN EL PROCS DE BEATIFICACI

9.2.1. Fase prvia al procs de beatificaci

En lactualitat, lEsglsia exigeix que transcorri un termini de cinc anys entre
la mort del fidel i el moment en qu sinicia el seu procs de beatificaci. Sha
escurat el termini de ms de cinquanta anys que sestablia anteriorment pels
problemes que plantejava la possible desaparici de proves, que podrien ser
essencials per aconseguir la fi ltima, que s la beatificaci del fidel difunt.
Els promotors de la causa de beatificaci rebran el nom de part actora, i sn
els que assumeixen la responsabilitat dimpulsar el procs fins aconseguir el
seu objectiu, la beatificaci del fidel.
Per difondre la seva fama de santedat, els promotors poden procedir a editar
i distribuir estampes per a la devoci privada, aix com fulles informatives i

36
altres impresos, i sha de fer constar que es tracta duna devoci privada, ats
que no es permet el culte pblic al fidel.
Aix mateix, els promotors recapten testimonis de persones que van coni-
xer al fidel en vida, i que poden testificar sobre la seva fama de santedat.

9.2.2. El procs a la dicesi

La beatificaci es pot iniciar per coneixement de lexistncia de virtuts heroi-
ques (com s el cas de Gaud), o b per un procs de martiri (com el dels mr-
tirs de Valncia, recentment beatificats).
En el cas diniciar el procs de beatificaci per lexistncia de virtuts heroi-
ques, existeix al principi el dubte sobre si el fidel va viure les virtuts catliques
en grau heroic. En cas diniciar el procs per martiri, el dubte ser si el fidel va
patir el martiri per causa de la seva fe.
La part actora proposa al Bisbe qui pot ser el postulador de la causa, que
representa a lactor i dna impuls a la causa. Pot ser sacerdot o laic, expert
en histria o teologia. Al seu torn, es poden nomenar vicepostuladors, que sn
delegats del postulador. El Bisbe de la dicesi fa, doncs, el nomenament.
Cal dir que el postulador t encomanada la tasca de presentar una biografia
completa del fidel, amb tots els escrits i documents existents (publicats i in-
dits), i una llista de testimonis. Aix mateix, ha de donar les raons per les quals
entn que el fidel hauria de ser beatificat. Es tracta de provar lexistncia de
fama de santedat en el fidel que es pretn beatificar.
El Bisbe efectua una consulta als bisbes de la provncia eclesistica corres-
ponent. A continuaci presenta a la Congregaci de la Causa dels Sants la
consulta perqu doni el seu vist-i-plau per obrir el procs.
Acceptaci i nomenament del Tribunal (jutge delegat, promotor de justcia i
notari) per part del Bisbe. El tribunal competent s el corresponent al lloc de
defunci del fidel (que rep el nom de Serf de Du).
Es nomenen els telegs censors per a la revisi dels escrits del fidel, la funci
dels quals s tenir cura que en aquests no aparegui cap doctrina contrria a la
fe o als bons costums.
Tamb es nomena una comissi histrica per recollir els documents relatius
a la vida, activitat i mort del Serf de Du.
Sessi dobertura: jurament del Tribunal.
Sessions ordinries del Tribunal: interrogatori dels testimonis, que poden
ser els presentats pel postulador (testimonis de part) o dofici. s preferible
que els testimonis siguin persones que van conixer al fidel en vida; per, si no
existeixen testimonis oculars, es proposaran testimonis doda.
Visita a la tomba del Serf de Du.

37
 Recepci de linforme de la Comissi Histrica i dels censors telegs.
Sessi de clausura: es tanquen i lacren les actes del procs.
Es lliuren les actes del procs a la Congregaci de les Causes dels Sants.

9.2.3. El procs al Vatic

Es produeix lobertura solemne del procs a la Congregaci de les Causes dels
Sants al Vatic, amb recepci de les actes segellades, que seran obertes per
examinar la validesa del procs dioces. Es tracta destudiar si shan observat
les prescripcions legals.
Tot seguit es procedeix a lassignaci dun Relator General sota la guia del
qual selaborar la positio.
Positio: es denomina positio el volum imprs en el qual es recullen: a)
les declaracions dels testimonis i altres documents; b) el dictamen sobre els
escrits del Serf de Du; c) una exposici sobre la histria de la causa o procs,
laparell probatori, la vida i les virtuts del Serf de Du i la seva fama de sante-
dat, tal com es desprenen de les actes processals.
En el seu moment, la positio, si ho aconsellessin raons de tipus histric,
segons el parer del relator, podria ser sotmesa a lestudi de sis consultors
especialistes en histria que, presidits pel relator general, donaran el seu parer
sobre si el treball ha estat realitzat amb rigor histric i s suficient a lefecte de
qu es tracta; en cas contrari, el Congrs decidiria com sha dactuar.
A continuaci, si la resposta s afirmativa, o b la positio no ha estat sotmesa
als consultors dhistria, la causa ser examinada pel congrs Teolgic, consti-
tut pel promotor general de la fe i per vuit consultors telegs.
Si, com a mnim, dues terceres parts dels votants han donat el seu parer afir-
matiu, la positio s sotmesa a la Congregaci Ordinria dels Cardenals i Bisbes
membres de la Congregaci, en la qual a ms del cardenal prefecte, participa
tamb amb dret a vot el secretari del Dicasteri.
El Sant Pare, informat sobre el resultat dels estudis que sacaben de descriu-
re, ordena que es promulgui el decret mitjanant el qual es declara que el Serf
de Du va practicar les virtuts de manera heroica, i a partir daquest moment
podr ser anomenat venerable (no pot rebre culte litrgic). Es tracta dun acte
lliure per part del Sant Pare, que s qui t lltima decisi sobre la beatificaci.
Per a la beatificaci: s necessari el reconeixement dun miracle atribut
a la intercessi del Serf de Du. Per provar-lo sinstrueix un procs semblant
al descrit:
Tribunal a la dicesi on es va produir la curaci.
Elaboraci de la positio i examen de la mateixa per la Consulta mdica
(5 doctors de la mateixa Congregaci Romana), el Congrs dels Telegs (7

38
almenys), la Congregaci Ordinria dels Cardenals i Bisbes, i el decret del Sant
Pare que el declara beat (pot rebre culte litrgic limitat a una congregaci, una
o ms dicesis, etc.).
Per a la canonitzaci: Cal el reconeixement dun altre miracle, posterior a
la beatificaci, provat seguint el procediment anterior. El beat s declarat sant
i pot inscriures en el calendari universal de lEsglsia.

9.3. EL PROCS DE BEATIFICACI DE GAUD

Qui va tenir linsigne honor de pensar en la possible beatificaci de Gaud va

ser un piads i docte sacerdot que va rebre la inspiraci i la fora necessries
per a iniciar el cam que, si lEsglsia aix ho determina, dur Gaud als altars.
El pare Ignasi Segarra Baeres, doctor en Dret Cannic i doctor enginyer
industrial, sacerdot que ha deixat una profunda petjada en aquells que el van
conixer durant tots els seus anys de treball i apostolat, es trobava predicant a
Riudoms una ciutat estretament lligada a Gaud, durant la Setmana Santa de
1992 i, en els seus moments de descans, llegia una biografia de larquitecte de
Du, escrita per Josep M. Tarragona.
Va ser durant la lectura daquestes pgines que va tenir la inspiraci. Ning
millor que el protagonista daquesta histria per explicar-ho:
Durant la Setmana Santa de 1992 em trobava predicant a Riudoms. En les
meves estones lliures, llegia el llibre sobre Gaud que el meu amic Josep M.
Tarragona va escriure amb el pseudnim de Rafael lvarez. Llegint-lo en aquell
ambient gaudini Riudoms disputa a Reus el ser bressol del fams arquitecte
em vaig plantejar aquesta qesti: Com sexplica que mai shagi intentat iniciar
el procs de beatificaci de Gaud, aquest catal cristi que va viure en grau
heroic les virtuts humanes i cristianes? En tornar a Barcelona em vaig entrevis-
tar amb Jos Manuel Almuzara, un jove arquitecte, entusiasta de la persona i de
lobra dAntoni Gaud. Almuzara, alhora va comunicar el mutu entusiasme a tres
amics i, tots junts, vam acudir al notari per constituir lAssociaci pro Beatifica-
ci dAntoni Gaud (Apartat 24094, 08080 Barcelona), amb la finalitat de promou-
re la seva possible canonitzaci. Tant el Sr. Almuzara, que accept la presidncia
de lassociaci, com els altres components, ens vam veure desbordats per la res-
posta emocionada que va suscitar la proposta. Tots els mitjans de comunicaci
del nostre pas i de lestranger sen van fer ress. La reacci majoritria va ser
positiva en pro de la beatificaci. Es va posar de manifest que la fama de bona
persona que Gaud va tenir en vida encara estava present entre el poble.
(ABC, 4.04.2002, pg. 40. Sec. Catalunya).

39
 Noms es van alar dues o tres veus crtiques, irniques, de persones que van
tenir la noblesa de confessar-se agnstiques o b no creients. El seu rebuig, per
tant, no era prpiament pel fams arquitecte, sin ms aviat contra la prctica de
lEsglsia de beatificar alguns dels seus fidels.
Aquell mateix estiu del 1992 lAssociaci pro Beatificaci va publicar una
estampa-recordatori en catal, castell, angls amb lajuda dun no catlic nord-
americ i japons, amb la collaboraci de lescultor Etsuro Sotoo, membre
tamb de lAssociaci pro Beatificaci.
El mes de novembre va sortir el primer nmero del butllet titulat LArquitecte
de Du. Durant cinc anys el procs no va aconseguir avenos importants, per
el 18 dabril de 1998 el cardenal arquebisbe de Barcelona, grcies a linters per-
sonal del canceller-secretari, el jesuta Enric Puig, va aprovar el nomenament
de vicepostulador de la causa en la persona de mossn Llus Bonet i Armengol,
germ de larquitecte director de les obres del temple i fill dun dels arquitectes
collaboradors de Gaud.
Des daleshores mossn Bonet ha assumit el protagonisme que li correspon
per tirar endavant la causa i ho ha fet amb un entusiasme admirable. Per endegar
el procs feia falta el vist-i-plau de la Conferncia Episcopal Tarraconense i el
nihil obstat de la Congregaci per a les Causes dels Sants a Roma. Tant lun com
laltre van ser atorgats amb una unanimitat i rapidesa fora de lacostumat.
El 12 dabril del 2000 va tenir lloc, al Palau Episcopal de Barcelona, la inaugu-
raci del procs de beatificaci. El cardenal Ricard Maria Carles va presidir la
sessi inaugural del Tribunal. Van declarar tots els testimonis ex auditu. Els de
primera m, de visu, ho havien fet ja davant dun tribunal ad casum per evitar
que, donada lavanada edat, es pogus perdre el testimoni directe dels qui van
tractar amb larquitecte ja anomenat Serf de Du. El 13 de maig del 2003 va tenir
lloc la solemne clausura del procs dioces de beatificaci de Gaud al Palau
Episcopal de Barcelona i, tan sols uns dies desprs, el 23 de maig, moria Ignasi
Segarra, vctima dun cncer que li va impedir assistir a la cerimnia.

40
EL CAM CAP ALS ALTARS

Associaci pro Beatificaci dAntoni Gaud

 CRONOLOGIA DE LA BEATIFICACI DE GAUD

10 de juny de 1992

Es constitueix lAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud, que ser la part

actora del procs judicial de la causa de beatificaci. LAssociaci t com a
objectiu principal assolir la beatificaci de larquitecte Antoni Gaud i, com a fi,
la projecci dels seus vessants espiritual i artstic a travs de lorganitzaci de
conferncies, exposicions i publicacions; i recollir testimonis de favors rebuts
per la seva intercessi, etc.
Els recursos econmics previstos per lAssociaci per al desenvolupament del
seu objecte i fi, sobtenen grcies a les aportacions voluntries i donatius dels
socis i simpatitzants, a travs duna guardiola situada al costat de la tomba de
Gaud, en la capella del Carme a la cripta del Temple, o b dels ingressos en un
compte corrent. Sn els donatius de moltes persones els que han portat, i porten,
a sufragar les despeses generades per la causa de beatificaci de Gaud. Dona-
tius, molts annims i daltres amb nom, que han fet possible fins el dia davui dur
a terme la inspiraci de Mossn Ignasi Segarra.
Els cinc components de lAssociaci; larquitecte Javier Fransitorra, lescultor
Etsuro Sotoo, lenginyer i bigraf de Gaud Josep M Tarragona, el sacerdot Mos-
sn Ignasi Segarra (difunt lany 2003 i substitut per Jos Luis Lzaro, jubilat) i
larquitecte Jos Manuel Almuzara, ens dediquem des del primer moment a donar
a conixer la figura dAntoni Gaud com a cristi conseqent i a estendre la devo-
ci privada a larquitecte per tots els racons del mn.
Antoni Gaud va contribuir genialment a ledificaci de la conscincia
humana ancorada al mn, oberta a Du, illuminada i santificada per Crist.
I va fer quelcom que avui s una de les tasques ms importants: superar
lescissi entre conscincia humana i conscincia cristiana, entre existncia
en aquest mn temporal i obertura a una vida eterna, entre la bellesa de les
coses i Du com a Bellesa (Homilia del papa Benet XVI en la Consagraci del
Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, el 07 de novembre de 2010).
La nostra missi era, i s, donar a conixer larquitecte que amb la seva vida i
amb la seva obra ens mostra que Du s la veritable mesura de lhome. Aquest
coneixement complet de Gaud, limpulsem a travs de la difusi destampes
per a la devoci privada (editades en 18 idiomes), butlletins (en 4 idiomes),
fulletons (en 7 idiomes), els cinc llibres publicats amb leditorial Claret, i amb la
collaboraci de la Reial Ctedra Gaud i lArxiu Dioces de Barcelona. A ms,
shan realitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar la celebrada al

43
Museu Dioces de Barcelona lany 2002, amb motiu de la celebraci de lAny
Gaud, amb la publicaci en tres idiomes del catleg Gaud, lhome i la seva
obra. Tamb shan impartit diverses conferncies arreu del mn.

10 de juliol de 1992

LAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud sollicita a lArquebisbat de Bar-

celona autoritzaci per difondre la devoci privada a Gaud i per a introduir la
causa (s a dir, que lArquebisbat de Barcelona formi un tribunal que examini les
proves presentades per lAssociaci i jutgi si Gaud pot ser beatificat o no).
El primer bisbe que es manifesta a favor s Monsenyor Joan Carrera, bisbe
auxiliar de Barcelona, i el primer donatiu que rep lAssociaci s de Monsenyor
Joan Mart Alanis, arquebisbe de La Seu dUrgell.

28 de desembre de 1992

LAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud s inscrita amb el nmero 13.842 al

Registre dAssociacions de la Generalitat de Catalunya.

13 de maig de 1994

LAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud sollicita oficialment a lArquebisbat

de Barcelona la introducci de la causa.

6 de febrer de 1998

LAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud insisteix de nou a lArquebisbat

perqu introdueixi la causa.

19 de mar de 1998

LAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud restaura la lpida sepulcral de la

tomba de lArquitecte de Du i inaugura una guardiola al seu costat, obra de
lescultor japons Etsuro Sotoo, que representa tres cors (Jess, Maria i Josep),
seguint el model de les Escoles Provisionals dissenyades per Gaud. El 19 de mar

44
de 1998. LAssociaci rep una carta de Jun Young Joo, directiu de la Cambra de
Comer i Indstria a Pusan, Corea del Sud, en la qual manifesta la seva conversi
al catolicisme desprs de preparar una exposici sobre la vida i obra de Gaud, i
visitar les seves obres a Barcelona, especialment el Temple de la Sagrada Famlia.

26 de mar de 1998

LAssociaci rep una carta signada pel secretari General i Canceller, Enric Puig i Jofra,
S. J., de lArquebisbat de Barcelona, que ens informa de la necessitat de constituir la
part actora i de nomenar un postulador per instruir la causa de beatificaci de Gaud.

15 dabril de 1998

LAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud, com a part actora del procs de
beatificaci, presenta com a vicepostulador de la causa al sacerdot, rector de la
Parrquia de la Sagrada Famlia, Llus Bonet i Armengol.

18 dabril de 1998

El cardenal-arquebisbe de Barcelona Monsenyor Ricard Maria Carles nomena a

mossn Llus Bonet i Armengol com a vicepostulador de la causa (persona encar-
regada de portar a terme tots els trmits jurdics, equivalent al procurador dels
tribunals en lordre civil).

5 de maig de 1998

Els bisbes de la Conferncia Episcopal Tarraconense (que agrupa les dicesis

amb seu a Catalunya) atorguen el preceptiu vist-i-plau per a la introducci de la
causa de beatificaci dAntoni Gaud a lArquebisbat de Barcelona.

23 dagost de 1998

Es fa pblica als mitjans de comunicaci la carta dominical titulada Envers la

beatificaci de Gaud, escrita pel cardenal Monsenyor Ricard Maria Carles, i que
tingu una gran repercussi meditica:

45
Cap a la beatificaci de Gaudi
La premsa se nha fet ress. Es tracta de la decisi dincoar el procs de beatifica-
ci del catal i arquitecte universal Antoni Gaud, una iniciativa de 1Arquebisbat
de Barcelona corroborada pels bisbes de Catalunya.
Pel que fa al nostre geni hi ha una colla dopinions. Sobre la seva persona i la
seva dedicaci. Sobre el seu enginy i les seves intencions. Sobre el seu xit i fama
actuals, i sobre el seu fracs aparent en vida.
Hi ha, per, uns quants aspectes que sn desconeguts, oblidats o bandejats
intencionadament. Ns un la vida ntima i espiritual de Gaud. Ben poques biogra-
fies o guies turstiques hi fan cap allusi. Recordar uns fets.
Al Cercle Artstic de Sant Lluc, quan nera consiliari Mn. Torras i Bages, es
va establir un corrent damistat entre els artistes contertulis. Hi havia entre ells
Gaud i els germans Llimona. A Joan Llimona, els pares de lOratori de Sant Felip
Neri li van encarregar dues teles sobre el sant patr de Roma. Una, en xtasi, tot
celebrant la missa, i laltra, en convivncia amb els fanciulli al Gianicolo de
Roma. Tots dos quadres es poden veure encara avui, magnficament restaurats, a
banda i banda del creuer de lesglsia de lOratori. A Llimona, no se li va acudir
res ms que retratar el conegut rostre de Gaud en la persona del Felip Neri
del cinquecento itali.
Pel que fa a lespiritualitat de Gaud, hi ha alg que pugui pensar si coneix
amb una mica de detall la seva obra que tot all que contempla, corprs no
sols per la grandiositat sin per la muni de detalls que hi ha, plens de sentit, ha
estat tot plegat elaborat noms per un pensament fred que cerca fer una obra
vistosa o que sha fixat en el que pot provocar admiraci envers la seva obra? No
eren pas aquests els criteris i les aspiracions de Gaud. Sense una contemplaci
profunda i habitual dels misteris de la fe, ni la faana del Naixement, ni cap
altra, no haurien arribat a ser concebudes tal com ell les va voler i a nosaltres
ens commouen.
Una biografia de Gaud hauria de comenar amb la seva mort. En morir, pel fet
dhaver estat atropellat per un tramvia, ning no el va reconixer. De tan recls
com vivia al seu laboratori de la Sagrada Famlia! Per sabem que anava, a peu i
puntualment, a fer la visita de tarda a lOratori, i potser tamb a veure el seu direc-
tor espiritual i confessor, el felip P. Mas.
Tingu una llarga etapa de vivncia mstica que, fins a la mort, el va guiar per
camins dalta mstica comparables arquitectnicament parlant a la mstica
elevada de Joan de la Creu al seu Cntic espiritual, en versos del segle XVI, o als
versos del Cant espiritual de Joan Maragall, contertuli i amic, tamb del Cercle
de Sant Lluc. Qui pot oblidar que lactual Casa de la Pedrera fou concebuda per
Gaud com una peanya per a un monument a la Inmaculada Concepci de Maria?

46
Els Ave Gratia plena, esculpits encara al frontis del cim de la faana, en donen
testimoni. Amb una rosa al mig.
Antoni Gaud, arquitecte, catal universal, mstic laic, es mereix ser estudiat
tamb des de 1ptica de la seva possible santedat.
Cardenal Ricard Maria Carles

17 de setembre de 1998

Es nomenen els membres de les Comissi Histrica i la Teolgica, amb lobjectiu

danalitzar la vida de Gaud, recollir escrits indits i documents histrics, manus-
crits o publicats, per determinar si contenen algun element contrari a la fe i als
costums

23 doctubre de 1998

Donada lavanada edat de les persones que van conixer personalment a Anto-
ni Gaud, el cardenal-arquebisbe de Barcelona Monsenyor Ricard Maria Carles
nomena un tribunal ad casum per escoltar els seus testimonis.

22 de desembre de 1999

LArquebisbat de Barcelona envia a la Santa Seu tota la documentaci i sollicita

el perms per a lobertura oficial del procs.

22 de febrer de 2000

A travs del nihil obstat (res soposa) de la Congregaci de les Causes dels Sants,
la Santa Seu autoritza la introducci de la causa de beatificaci dAntoni Gaud a
lArquebisbat de Barcelona.

12 dabril del 2000

El cardenal-arquebisbe de Barcelona Monsenyor Ricard Maria Carles constitueix

el tribunal dioces per a la causa, format pel pare Josep Maria Blanquet (de la

47
congregaci dels Fills de la Sagrada Famlia) com a jutge delegat, el Dr. Jaume
Riera com a promotor de justcia (crrec equivalent al fiscal dels tribunals civils),
i els pares Jess Daz Alonso i Manuel Snchez (tamb de la congregaci dels
Fills de la Sagrada Famlia) com a notari actuari i notari substitut, respectiva-
ment.

Des dabril del 2000 a maig del 2003

El tribunal dioces examina les proves i escolta els testimonis, sobre la

possible santedat de Gaud, de persones que van conixer a Gaud o que van
sentir parlar dell a testimonis directes, experts i estudiosos de la seva vida
i obra.

25 de mar de 2003

La Junta de lAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud presenta com a postu-

ladora de la causa davant la Congregaci per a les Causes dels Sants, a la Dra.
Slvia Correale, doctora en Dret Cannic.

13 de maig de 2003

Es procedeix a la sessi solemne de clausura del procs dioces de la causa de

beatificaci dAntoni Gaud, al Palau Episcopal de Barcelona, amb un acte presi-
dit pel cardenal Monsenyor Ricard Maria Carles.

23 de maig de 2003

Mor a Barcelona el promotor de la beatificaci dAntoni Gaud, mossn Igna-

si Segarra Baeres de Mariola, Dr. Enginyer Industrial a Barcelona i Dr. en
Teologia a Roma, nascut el 22 de mar de 1929 a Albesa, dicesi dUrgell (pro-
vncia de Lleida), ordenat sacerdot el 1956, autor de nombroses publicacions
i llibres, director de la revista Ave Mara y Aura, aquesta ltima dedicada
als sords i per la qual va rebre el Premi Bravo de la Conferncia Episcopal
Espanyola.

48
28 de maig de 2003

LAssociaci pro Beatificaci lliura les actes del procs que shavia elaborat a
Barcelona (1024 pgines) a la Congregaci de les Causes dels Sants, organisme
de la Santa Seu encarregat daquestes qestions.

9 de juliol de 2003

El procs de beatificaci dAntoni Gaud sobre oficialment al Vatic, amb la

presncia del sots-secretari de la Comissi dEstudis, Monsenyor Michele Di
Ruberto, encarregat de trencar el lacre de les caixes que contenien la documen-
taci, el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Ricard Maria Carles, el
president de lAssociaci pro Beatificaci, larquitecte Jos Manuel Almuzara
Prez i altres membres de lassociaci.

20 de febrer de 2004

Saprova el decret de validesa atorgat per la Congregaci per a les Causes dels
Sants.

23 dabril de 2004

Nomenament del relator de la causa de beatificaci dAntoni Gaud en la perso-

na de Monsenyor Jos Luis Gutirrez, el dia de la festivitat de sant Jordi, sota el
guiatge del qual selaborar la positio.

Juliol del 2006

Sinicia lelaboraci del sumari.

22 de juny del 2009

La Congregaci de la Causa dels Sants va confi al Relator General D. Vincenzo

Criscuolo O.F.M. Cap., la Causa del serf de Du, Antoni Gaud Cornet.

49
Juny del 2012

Es treballa en la positio super vita, virtutibus et fama sanctitatis, volum

imprs en el qual es recullen:
1. Una exposici sobre la histria de la causa o procs, laparell probatori.
2. Les declaracions dels testimonis, la documentaci sobre la vida, lobra i la
fama de santedat dintercessi del serf de Du.
3. El dictamen sobre els seus escrits.
4. La biografia documentada del serf de Du.
5. La Informatio sobre les virtuts exercides de forma heroica pel mateix.
Els consultors histrics, teolgics i el congrs ordinari de cardenals i bisbes de
la Congregaci de les Causes dels Sants, estudien la positio super vita, virtuti-
bus et fama sanctitatis si els seus parers sobre lexercici heroic de les virtuts per
part del Serf de Du concorden i sn favorables. El Prefecte daquest dicasteri
rom presentar al Sant Pare el respectiu decret dherocitat de les virtuts perqu
autoritzi la seva publicaci. A partir daquest moment Antoni Gaud podr ser
anomenat venerable (no pot rebre culte pblic).
Quan li preguntaven a Gaud per la finalitzaci de les obres del Temple
Expiatori de la Sagrada Famlia, contestava: El meu client no t pressa. De la
mateixa manera, el procs de beatificaci dAntoni Gaud noms Du sap quan
conclour. Igual que Gaud, volem treballar sense presses, estudiant a fons els
continguts biogrfics, els testimonis, els escrits, etc. que serviran per elaborar la
positio. No proposem cap data concreta. Qui pot calcular i posar una data davant
dun miracle?
Si noms depengus dels homes, podrem augurar que en el termini duns
quants anys la postulaci conclour la seva tasca delaboraci de la positio super
vita, virtutibus et fama sanctitatis amb laprovaci del relator, designat per la
Congregaci de les Causes dels Sants.
Per al reconeixement del probable miracle ens posem en mans de la divina
Providncia, noms Du sap el dia i lhora (Mt 24, 36), per tant estarem a
laguait (Mt 25, 13), i sempre recordant que El nostre client no t pressa.

Jos Manuel Almuzara Prez

Arquitecte. President de la Associaci pro Beatificaci dAntoni Gaud

50
 TESTIMONIS

Jo entenc que lhome que ms ha posat de la seva vida en la construcci

daquest temple no desitgi veurel concls, i deixi humilment la continuaci de
lobra i la seva coronaci als que vinguin desprs dell. Sota aquesta humilitat i
aquesta abnegaci batega el somni dun mstic i el refinat delit dun poeta. Per-
qu, existeix alguna cosa de sentit ms profund i alguna cosa ms bella per fi,
que el consagrar tota la vida a una obra que ha de durar molt ms que ella, a
una obra que han de consumir-se generacions que encara estan per venir? Quina
serenitat ha de donar a un home un treball daquesta naturalesa, quin menyspreu
del temps i de la mort, quina bestreta de leternitat!.
Joan Maragall. El temple que neix, Diari de Barcelona. 20.12.1900.

****

El temple que sest aixecant s una gran obra dart i darquitectura, s genial, nica.
El seu autor lha concebuda nicament amb lajuda de Du, i lhome quan en les seves
concepcions noms mira a Du, sempre s personal. I quan Du parla per boca de
lhumil no s estrany que aix sigui personal; i humil s el geni, quan creu en Du i sap
que tot el que t prov dell. Aquesta consideraci que deprimiria a lincrdul, a lhumil
lenalteix. Qu sc jo, pobre de mi, perqu Du omnipotent es manifesti per la meva
mediaci? Gaud s un daquests escollits, perqu s un bon cristi.
Joan Llimona. Manifestacions divines, La Veu de Catalunya. 20.11.1906.

****

Larquitecte miraculs, en el seu treball ha posat la seva nima i la intelligncia;

i sabent amb molta seguretat quin era el seu paper com a home, ha trobat el lloc
just de domini sobre els elements naturals, perqu sap que en lacte de crear, la
voluntat de lhome, sotmesa a Du i amb lajuda de Du, s superior a totes les
coses del mn, i que totes ocupen un lloc secundari.
Joaquim Folch i Torras. Lordre, La Veu de Catalunya. 31.03.1910.

****

Una visita interessant: El Temple de la Sagrada Famlia. Parlant amb

Antoni Gaud. Per Mari Manent, febrer de 1916

Mari Manent (Barcelona 1898-1988). Escriptor que va pertnyer a la generaci

potica Noucentista, juntament amb Carner. Obres: La branca, 1918; Lombra i

51
altres poemes, 1931; La ciutat del temps, 1961; El vel de Maia, 1975. Ha inter-
pretat la lrica xinesa i ha tradut autors anglesos (Keats, Kipling, Chesterton).
Premi dHonor de les Lletres Catalanes, 1985.
Inoblidable per mi aquest clar mat de la visita al Temple dels catalans, i del
coneixement amb el vident que fa aquest temple dels catalans.
Arribo al recinte poc abans de lhora de la missa i contemplo aquella augusta
fbrica connexi ptria de lanhel cap a laltssim, com va dir el nostre Joan
Maragall. La missa es diu a les 8. La cripta s plena a vessar. Es troben presents
lAssociaci de Filles de Maria i nosaltres, els congregants del Collegi Comtal, amb
els germans Adolfo, Alonso, Len, Carlos i algun altre. El meu amic Civera em mos-
tra la venerable figura de Gaud, a qui veig per primer cop. T uns ulls clars, difans
i somiadors i una barba blanca, veritablement venerable. s de talla mitjana i no t
cura de la seva vestimenta; s un home del tot espiritual que fa vida dasceta i parla
amb unci captivadora. En arribar a la cripta mofereix laigua beneda, humilment
i amb afabilitat. Segueixo el Sant Sacrifici durant el qual lactiu i eloqent mossn
Balcells, pronuncia un bell discurs, glossant el significat daquella Comuni expia-
tria que s una mica aix com un pet filial que donem al Senyor, oferint a Du
Pare la vctima propiciatria de lAnyell Div en expiaci dels pecats dels homes,
dels fills prdigs que han deixat la casa paterna. Tamb parla de la significaci de
la famlia cristiana en la vida daquest arbre grandis que anomenem societat i que
est format per nombrosssimes branques, que sn les famlies, les quals essent
veritablement cristianes, li donaran vida de cristiana restauraci. Durant la Comu-
ni, que va ser molt concorreguda, van ressonar els nostres cntics en aquella crip-
ta recolleta i devota com un recinte de les antigues catacumbes. Acabada la missa,
hem anat a buscar al Sr. Gaud (a qui he vist tamb combregar molt devotament)
i lhem envoltat per escoltar la seva paraula que hom mai es cansaria descoltar.
Sembla un vell patriarca, parlant dolament de coses augustes i sagrades.
La litrgia ens diu s sempre la mateixa, per sempre s nova i ens ofereix
nous encants. Cada any litrgic s una unitat que es pot sumar, no solament a la
vida de lEsglsia, sin tamb a la vida dels homes. Ara per exemple, en Setan-
tena, la litrgia ens suggereix pregries per alleugerir les calamitats de la guerra
i, precisament en aquests temps, els homes estan fent la guerra. I si hi ha molts
homes que viuen allunyats de lEsglsia, sn aquests els que no accepten la pleni-
tud de la vida. Qui viu fora de lEsglsia s un mutilat. s com els eunucs antics,
que tamb eren mutilats.
Un senyor ha dit: Quina llstima que no puguem tornar molts anys desprs
per contemplar lobra del Temple conclosa..., Oh no, replica Gaud perqu
al Cel hi ha coses molt ms grans i belles. Llavors des dall dalt direm: qu era
aquell Temple sin una cosa petita.

52
 Desprs entrem a la zona on es troba la porta del Rosari, exemple de la deco-
raci riqussima dels claustres que envoltaran el Temple: Aquestes roses que
es veuen al voltant de la Mare de Du diu Gaud han de ser policromades,
perqu les roses sense color no sn roses. Una vegada acolorides i amb els
colors naturals gaireb donaran perfum. Alg ha apuntat: Quant de temps es
necessitar per fer aquesta decoraci i per acabar el Temple. S diu el gran
arquitecte per comptem amb un element molt poders, els segles. El temple
ha de ser obra dels segles. No cal caminar amb presses. Les coses que han de
tenir llarga vida han de tenir un creixement perllongat. Daquesta manera lalzina
creix molt lentament per viu sempre, resistint totes les tempestes, mentre que
les canyes, que creixen amb rapidesa, sn abatudes quan bufen els primers vents
de la tardor. Les obres que han de servir per als homes conv acabar-les durant la
vida dels homes que les han comenat, perqu tenen una finalitat material, per
per a la finalitat del Temple no cal caminar amb presses. Si alg em pregunts
si acabarem el Temple amb els donatius suficients per fer-ho, jo respondria: no,
no lacabarem perqu no tenim el dret dacabar-lo. Cada generaci, cada segle
ha daportar el seu concurs. Sortim i ens situem davant lesplndida faana del
Naixement. Parla lhome genial: Aquesta faana tamb ha de ser policromada,
doncs el color s la vida. Jo prefereixo explicar el que vindr, doncs no em com-
plau tant explicar all que ja est fet. I a continuaci ens parla dels set dies de la
creaci que estaran representats al Temple: El primer dia, la creaci de la llum,
de la qual tot obt la vida, per la qual podem veure els objectes i s la informa-
dora de tota cosa. I aix ens va anar explicant els altres dies, tots amb els seus
corresponents simbolismes:
Lltim dia diu la creaci dAdam i Eva, pels quals sant Josep i Jess hagueren
de treballar i sofrir. El nostre bon pare Adam va tenir una distracci i aqu Gaud
reia patriarcalment i tots en patim les conseqncies. Aqu tamb es representar
el Judici Final, com succeeix a totes les grans esglsies. Les obres de lhome han
de ser jutjades quan la vida acabi i, per tant, les seves obres. Per no es pot jutjar
el benefici o malefici causat per aquestes obres als seus semblants, mentre aquests
encara visquin, i per tant hi ha dhaver un Judici Final. Al centre del Temple tamb
hi haur una gran balconada on apareguin triomfants tots els sants del cel i al mig
la Mare de Du. En un gran porxo es trobaran els sepulcres dels benefactors que
hauran contribut a les obres del temple de manera notabilssima.
Desprs hem deixat al geni, que shavia fatigat una mica, ja que havia parlat
molt, i hem pujat als campanars (prop de 300 graons) fins la part ms alta de
lobra, que assoleix els 70 metres. Es domina un panorama esplndid de Barce-
lona i les seves rodalies alegres, el mar brillant, el Montseny al fons amb els cims
blancs de neu. Baixem i encara parlem una mica amb Gaud. Daquesta segona

53
conversa noms recordo que es va mostrar enemic de les improvisacions: Amb
aix, joves, va dir no vulgueu improvisar mai.

****

Article de Josep M. Dalmases i Bocabella (1884-1934) publicat a El Correo

Cataln el 20 de juny de 1926. Dalmases era nt del fundador Josep M. Bocabella
i va ser director de la revista El Propagador.

TESTIMONI
Captant amb en Gaud. Du marca amb la tribulaci les obres que li sn accep-
tes. De les que el temple expiatori de la Sagrada Famlia ha passat, tant en nixer
com en viure, la ms sovint ha sigut el perill de veures necessari parar la magna
construcci per falta de recursos.
Dies vingueren que aix fou cert. Hi hagu primer quelcom aix com una prova.
Les almoines cada dia minvaven ms a Barcelona. Les provinents dels de fora no
omplien el desnivell. El Canonge Dr. Mas, desprs Bisbe de Girona, presidia la
Junta de construcci. Qui sap, Sr. Antoni, li digu: si adrecssim als barcelonins,
als catalans, als espanyols dEspanya i Amrica una crida ben curta en que les
paraules dels profetes en la desolaci moguessin encara avui els cors?
Pocs dies desprs comenava la escampadissa de fulles. Malauradament, no
tingueren un xit immediat. No hi fa rs, deia el Sr. Antoni: Treballem, i treba-
llem amb fe; i el treball un dia o altre dna fruit.
Els dies passaven i la Providncia semblava sorda als nostres precs. Es devien
factures importants i es devien tamb diners. Vingu el crit: Sortir a captar.
Captar cada setmana els jornals daquella setmana. Mentre aix saconsegus,
demana, no parar.
Li venia b al Sr. Antoni passar per casa. Sense ni asseures preguntava: A on
anem avui? Tot tancant la taula de treball i deia el nom i adrea. I sortem vers
tots els indrets de la ciutat, rebuts per ciutadans de tots els estaments. Fent cam
em preguntava que tenien, que sabia dels qui anvem a veure. Ell prenia el tret
que millor li anava i li servia per comenar la conversa.
Si el visitat se sentia mogut a fer dinstrument geners de la Providncia, de
quina manera el Sr. Antoni, en plena efusi, li parlava del Temple, de lhonra de
la ciutat on sel fa crixer, del que s un Temple. Mai faltava aquella sentidssima
queixa de qu no el podrem veure acabat. I sempre tamb venia aquella mateixa
contesta de qu una generaci, dos, tres generacions sn res per al Du la mida
del qual s leternitat; que lesfor dun home s tan petit que sols sumant-se
generacions a generacions ser no pas digne de Du, per s el mxim tribut deis

54
homes. I venien les catedrals acabades en segles o no acabades encara, o les que
sensorraven per haver-se fet massa de pressa.
Si la visita traspuava certa fredor en la desitjada generositat, quin encs no
era aleshores el de la conversa del Sr. Antoni. Posava ms que davant dels ulls
davant de lnima del visitat que era el Temple. Com del mig dun ambient de fre-
dor, una persona tan humil com D. Josep M. Bocabella, havia llenat la idea dun
temple gran, que desprs ell mateix volgu encara fer ms gran. Sarrib desprs
a lesplendors projecte definitiu.
No sempre, per, aconseguia arribar al cor esquerp. Era tan manifest que
mancaven la voluntat o la generositat i ben arrelat lamor a la riquesa que amb
aquella ironia, terrible en tots sos talls, agafava al pobre visitat i el feia joguet de
la seva conversa.
No demano per mi: demano per la casa de Du, la casa de la Sagrada Famlia;
jo en sc el porter. Justos la meitat dels meus anys els sc donat al Temple. No
faig ni prenc cap ms obra. No tinc famlia. No cobro drets. Ja veu si s senzill
sser geners. I no costa gens: recordi el cas de Zaqueu i Nostre Senyor. Amb sols
una mirada i dues parauletes, el menut Zaqueu era un comerciant del seu temps.
I tots els grans monuments els tenen les ciutats dels comerciants. s tan clavat
el cas que s levangeli de la dedicaci de cada esglsia.
Un dia tenem hora a una fortssima casa de comer, riqussims els dos asso-
ciats. Dun dells sabem segur que ens esperava i no en sortirem amb les mans
buides. De laltre, temem aix darrer. Ens reb primer aquest, i fou com ens
criem: endebades. Entr el ben dispost, agra la visita, es dolgu de que el mateix
senyor Gaud shagus molestat en anar a veurel, danys i xacrs en Gaud, jove
ell. En Gaud estigu feli de paraula, com sempre, guspirejant-li aquells ulls de
llussors tan prpies. Ms, desillusi complerta! A cada raonament den Gaud
el jove amic repetia exactament: estimo molt al Temple i a vost, Sr. Gaud. Men
recordar. Avui no puc fer el que voldria; quan pugui ho far.
Passaren mesos, fins algun any. Quan un dia em ve el Sr. Antoni tot commogut:
talment semblaven sos ulls com entelats democi. Sap aquella visita? Aquest
demat ve a primera hora un dependent fet de casa de comer. Sr. Antoni Gaud?,
pregunta. Per servir-lo. Tinc ordre dentregar en mans de vost aquest sobre. Sols
un tal dun Banc amb lalmoina ms generosa que mai hagi rebut el Temple. I en el
tal la firma que hem de callar perqu tinc per cert que s la voluntat del donant.
Amb el cor ple de goig sen torn en Gaud cap el Temple beneint la Providncia i
el donant, plegades les mans, aquelles mans que davant meu i amb tota la grcia
del cel havia jo vist i sentit demanar caritat pel Temple per amor de Du...

****

55
Conferncia de larquitecte Csar Martinell, a lOrfe de Vilanova i la
Geltr, dirigida als alumnes de lEscola Industrial, el 7 de maig de 1927

Martinell va nixer a Valls lany 1888 i va morir a Barcelona el 1973. Formava

part del grup de joves arquitectes que van tenir tracte amb Gaud (Bergs, Bonet
i Gar, Puig Boada, Rfols...) i s autor de diversos llibres (Gaud, vida, la seva
teoria, la seva obra, Barcelona 1967; Gaud i la Sagrada Famlia: comentada
per ell mateix, Barcelona 1951; etc.). En la seva obra arquitectnica destaquen
les cooperatives vincoles de Pinell de Brai i de Gandesa, entre daltres...
Gaud no shavia dedicat mai a lensenyament com a catedrtic, per la seva
obra, tota la seva vida i la seva conversa per a aquells que van tenir la sort de
conixer-lo, era una lli continuada no noms darquitectura, sin de la manera
com shan dapreciar les coses de la vida.
Per a molts, Gaud tenia fama desquerp. Tractat en la intimitat, era dun carc-
ter franc i comunicatiu. Veia les coses amb gran claredat i precisi, i aix el feia
semblar intemperant amb qui, sense tenir el mateix criteri encertat, es deixava
endur per consideracions contradictries.
Una conversa de Gaud, per a qui volgus aprofitar-la, era una densa lli de la
matria que tractava. Tenia una visi de la vida de totalitat, i, en cada cas, segons
lodor, adaptava les seves paraules perqu poguessin ser fcilment compreses.
En aix, com en tot, procurava imitar al Div Mestre, quan, amb parboles, infil-
trava les veritats evangliques als humils.
Vers lany 1915, les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia van ser
visitades per alumnes de gaireb totes les Facultats de Barcelona. Gaud acostu-
mava a rebre aquestes visites collectives. Els explicava la construcci, lart i el
simbolisme del Temple, amb el llenguatge propi daquells que lescoltaven, fossin
estudiants de Medicina o dArquitectura, dEnginyeria o de Comer. Els odors
sortien dall convenuts que el Temple i lArquitectura eren quelcom molt pro-
per a les seves afeccions i a la seva prpia vida.
Per tot aix, la conversa de Gaud resultava, ms que instructiva, edificant. La
seva paraula tenia la virtut de desvetllar energies adormides i precisar opinions
vacillants, enrobustint les tils i anullant les ocioses.
Lexemple de la seva vida era tamb edificant. Fervors creient com era,
agermanava tots els actes amb la prctica de les virtuts cristianes convenut que
sense elles s impossible la rectitud de conducta.
Els darrers anys de la seva vida els va viure completament lliurat a la seva
magna obra del Temple de la Sagrada Famlia, i ella, que va ser la seva gran
illusi en aquest mn, li servia tamb per reflectir el seu geni i els seus conei-
xements arquitectnics i comunicar-los als que sinteressaven per la seva obra.

56
 En aix es demostra un cop ms la falsedat de la fama del seu carcter esquerp.
Arquitectes joves visitaven amb freqncia les seves oficines del Temple, ansio-
sos de la seva paraula. Gaud sempre era all. Explicava efusivament el moment
constructiu del Temple, i lexplicava amb carcter de cordial expansi amistosa,
com a lli i consell. No es callava res dall que pogus interessar a lavidesa
dels joves arquitectes que lenvoltaven. Tot ho explicava de la forma ms natu-
ral i viva. Els feia notar detalls constructius que lexperincia havia aconsellat
variar, sense doldre-li confessar petites imprevisions que ning havia advertit.
Com si amb aix, baixant de nivell, hagus volgut donar lexemple que res s
perfecte a les mans de lhome, i alhora tot susceptible de perfecci. Gaud deia
que ell aprenia a les obres del Temple, que la manca de rapidesa es tradua en
una creixent perfecci dels detalls, que podia estudiar i assajar ms a conscin-
cia. Un altre aspecte educador de Gaud era la verificaci de qualitats i defectes
en aquells que el tractaven ntimament. Era un fi psicleg i rpidament descobria
unes i altres. Quan trobava el moment els manifestava a linteressat, per al qual
moltes vegades eren una revelaci. I formulava amb la mateixa naturalitat els
elogis que les censures, sempre guiat per la bona intenci de qu havien de ser
aprofitats, procurant treure major partit de les aptituds i evitant els defectes.

****

Transcrivim a continuaci larticle de lamic de joventut dAntoni Gaudi,

lescriptor i diplomtic, Eduard Toda i Gell (Reus 1855 - Poblet 1941), el res-
taurador del monestir de Poblet. s un escrit publicat pel diari El Mat en una
separata de 21 juny de 1936, amb motiu del 1r aniversari de la mort del Servent
de Du.

TESTIMONI
Records dAntoni Gaud a Reus, fins lany 1870 per Eduard Toda.
DAntoni Gaud, dec sser jo lamic ms vell que encara va pel mn. Des de
lescola del mestre Francesc Berenguer, a una golfa del carrer de Monterols, on
junts aprengurem les primeres lletres, vers el 1860, fins acabar la segona ensen-
yana, deu anys ms tard, lInstitut de Pares Escolapis del convent de Sant Fran-
cesc, en Gaud i jo havem anat sempre junts. El 1868 sens un a lInstitut un nou
condeixeble, de qui aviat frem ntims amics i companys, Josep Ribera i Sans,
vingut de lEspluga de Francol per causa de la mort del seu pare, que exercia el
crrec de mestre descola daquella poblaci.
La nostra vida comuna escolar fou bastant variada. He de dir, en primer lloc,
que els tres nois rem bons deixebles, en opini dels professors; sabem les

57
llions, i fins ens unia una certa emulaci per a millor repetir-les de memria.
Per les nostres aficions particulars variaven sovint. Mentre a Ribera i a mi
ens encantava fer versos i prosa que creiem literatura, mai no veirem Gaud
escriuren una ratlla. Quan volem caminar per les belles torrenteres i enfonsats
camins dels voltants de Reus, en busca de llocs evocadors dels nostres senti-
ments romntics, Gaud preferia millor anar a les runes dels forns romans del
cam de Monterola, a laqeducte dels capellans, a racons, en fi, on lart domins
la naturalesa.
Per en les sovintejades reunions dels tres amics apareixia sempre la conversa
sobre les runes de Poblet, que Ribera ens detallava amb el criteri entusiasta dels
seus quinze anys, perqu les havia trotat i corregut el temps dinfant de la seva
residencia a lEspluga. Aquest tema fou laglutinant nic i poders dels nostres
pensaments, puix que sense discrepncies de cap mena convergem en la idea de
visitar lhistric monestir con ms aviat millor.
La realitzarem lestiu de lany 1869, convidats per una germana de Ribera,
casada i establerta a lEspluga. La nostra primera impressi daquelles imposants
runes, destrossades com avui no sen pot tenir idea, plenes, les parts ms nobles
del casal, de munts denderrocs, i de boscos luxuriants, creixent damunt les vol-
tes esventrades de lesglsia major, de laula capitular, dels claustres i del palau
del rei Mart. Corpresos de dolor, all jurrem convergir els nostres esforos, no
els del moment, sin els de tota lexistncia, a tornar la vida i ressuscitar lnima
del gran cols caigut en labandonament i la misria.
Ens distriburem els treballs. Gaud tindria cura daixecar murs, refer teula-
des, reconstruir voltes, tapar les mines i forats arreu oberts pels buscadors del
fantstic tresor de Poblet amagat pels frares. Ribera contaria els fets i les gestes
de la historia pobletana per moure els sentiments dels catalans a favor de la
resurrecci. Jo reuniria lArxiu i la Biblioteca, i, a ms, escriuria un lIibre que,
imprs i venut a trenta cntims lexemplar, ens donaria els primers mitjans per
comenar lobra.
Segellrem el pacte i comenrem els treballs aquells mateixos dies de juliol
del 69, reunint les restes de la lauda funerria de lAbat Elferic, disperses per
laula capitular i retornant aquesta al seu lloc en la filera dimatges, om avui es
veu encara. Lnica prova existent a Poblet del nostre com esfor.
Perqu al setembre daquell any vingu la inevitable separaci. Tancada la
Universitat de Barcelona per motiu de lepidmia de febre groga, Ribera marx
a Almeria, recollit per un oncle seu i pass aviat a Granada, a comenar els
estudis a la Facultat de Medicina. Gaud es queda aquell any a Reus, perqu
el seu germ gran ja anava a Barcelona i la modstia econmica de la seva
famlia no permetia tenir a fora dos estudiants. A mi em toca sortir a Madrid a

58
comenar la carrera de lleis, imposada per la meva mare, per resolt, a ms, a
seguir damagat la Facultat de Lletres, puix que resoltament volia sser cate-
drtic dinstitut. Els tres estudiants, aix separats pel dest, no havem mai ms
de trobar-nos junts.
El curs de la vida saltera per als tres companys de Reus. Gaud, que en anys
vinents sols vaig tornar a veure una vegada a Barcelona, mor en la data que
aquest diari avui commemora, havent estat un geni per les seves obres, un sant
per la seva conducta, un mrtir pel seu trasps. Ribera conquist Madrid, a la
Universitat de la qual arrib a sser el ms eminent professor de cirurgia, a ms
docupar el crrec de director de lHospital de Nens. I el que sotaescriu aquestes
ratlles, prenent una direcci imprevista en la seva adolescncia, pass cinquanta
anys fora de Catalunya, corregu els continents i acab tancant-se en el tranquil
recs de lalters Escornalbou, per, al capdavall dels seus vuitanta anys, es
troba lligat a la tasca de restauraci de Poblet, s a dir, a la realitzaci daquella
idea concebuda al darrer ter de la centria passada pels companys que bressol
els ideals de la seva primera joventut.

****

Lescultor Joan Matamala. Essent jove va conixer al Serf de Du. La relaci

li venia del seu pare, lescultor Lloren Matamala, amb qui Gaud tenia una gran
amistat. Va nixer (1893) i va morir (1977) a Barcelona. Els dos, pare i fill, sn
els autors de gaireb totes les escultures de la faana del Naixement, inspirades
per Gaud. De Joan Matamala en destaquem les segents: els quatre apstols, la
coronaci de la Mare de Du, els esposoris de Josep i Maria, la presentaci de
Jess al Temple... El text que transcrivim sha extret del llibre El meu itinerari
amb lArquitecte, publicat per la nostra Associaci, obra del mateix Matamala
per revisat per J. Casen i J. Piquer. Loriginal sn dos volums que es custodien
a la Ctedra Gaud.

TESTIMONI
La famlia i els amics
Gaud defensava la seva intimitat enfront dels curiosos. Quan li preguntaven
sobre la seva vida, acostumava a respondre que limportant en lhome sn els
fets i no les circumstncies. Per ell tenia un gran sentit de la famlia. En aquest
sentit, a qui va dedicat el present captol, va triar sempre el deure i va saber
romandre al costat del seu pare, atenent la seva llarga ancianitat, desprs dhaver
provet en els anys de prova per a la seva famlia. Famlia i amistats configuren
la vida privada de Gaud.

59
 En marxa la urbanitzaci del Parc Gell, quan es van construir en ella els
primers hotelets, va decidir traslladar-shi amb el seu pare i la seva neboda. Va
adquirir el primer dels que es van acabar, projectat pel seu auxiliar Berenguer i
construt pels mateixos contractistes de les obres del parc. Va pagar 50.000 pes-
setes pel nou habitatge.
El trasllat afavoria la salut del seu pare, tenint en compte el clima humit de
Barcelona, port de mar. Des del nou habitatge situat a cent metres daltitud
sobre el nivell del mar podien contemplar la densa boirina que, ja en aquella
poca, cobria la ciutat.
Abans dinstallar-se, va fer algunes obres, modificant alguns envans al gust
de la reduda famlia. Les reformes no es van fer amb el luxe esttic que caldria
esperar dun arquitecte com Gaud. En diversos punts es podien veure els arre-
bossats denguixat, on shavien fet les modificacions. I no estava empaperat, com
es considerava imprescindible en aquells temps. nicament va ser completat el
menjador, per ser una pea molt usada. En el mobiliari, noms alguna pea auxi-
liar denotava la intervenci i el gust de Gaud.
Gaud anava tots els matins a les obres que dirigia i al seu estudi del temple.
De vegades, per haver hagut de fer diverses diligncies a Barcelona, el seu pare
i la seva neboda es reunien amb ell a la Sagrada Famlia. Mai freqentava restau-
rants, i en algunes ocasions li demanava al meu pare si els podem improvisar,
a casa, un menjar senzill, el mateix que hi hagus per a nosaltres. La meva mare
acostumava a preparar-los la molt catalana carn dolla i un entrant casol, sem-
pre sense espcies.
Els preparava la taula en un mostrador de teleria que tenem a casa -situada
per cert a pocs metres del temple- i que el meu pare emprava per consultar llibres
voluminosos o per dibuixar. Era tan llarga que hauria pogut acomodar a Jess
amb els Dotze, per la qual cosa nosaltres la utilitzvem noms per als pats amb
motiu de batejos, comunions o noces. Era el menjador de les grans ocasions.
Gaud, al marge del seu treball, baixava a Barcelona per visitar algunes amis-
tats -entre aquestes cal citar la famlia del doctor Santal-, per veure alguna expo-
sici, per assistir a una funci del Liceu o a algun concert, i tamb per assistir a
alguna cerimnia religiosa.
Els dies festius la famlia Gaud es quedava al Parc Gell. El propi arquitecte,
si no anava a lAteneu Barcelon, all rebia les visites amb el seu pare i la seva
neboda. De vegades era la famlia de Josep Gaud, el seu cos germ, metallrgic
establert a Barcelona i amb el qual van mantenir sempre bones relacions. Resi-
dien al Poble Sec i tenien el taller installat a la Porta Nova, o sigui en un lloc
diametralment oposat. Gaud es va servir sempre daquesta metallrgia.
Acudien tamb la famlia de Dalmases Bocabella i la de lescultor Frederic

60
Laboria, adjunt a la secci descultura del temple, grans amics de la famlia
Bocabella, igualment arrelada a Reus. La germana de Laboria era rebuda amb
una simpatia especial, doncs havia servit de model per a les representacions de la
Mare de Du a la faana del Naixement, fins i tot arribant a cavalcar airosament
sobre una somera per al grup de la Fugida a Egipte, perqu Gaud pogus veure
les figures amb ple realisme.
Aquestes visites, en les quals tamb coincidia la meva famlia, acostumaven a
realitzar-se amb motiu dalgunes festes a lesplanada del Parc, circumstncies en
les quals la multitud envaa la muntanya. La Rosa, neboda de Gaud, era eixerida,
comunicativa i bona conversadora. Feia els honors de la casa. Preparava xarops
i orxates en els calorosos dies estivals, i en altres poques de lany servia licors.
Mentrestant, el pare de Gaud atenia als cavallers.
Quan ens acomiadvem, la Rosa ens lliurava aromtics rams de farigola i de
roman, fets amb les herbes recolectades pel pare de Gaud durant les seves
excursions per les muntanyes. A la primavera ens donava un vists ram de roses
del propi jard. Amb aquesta gentilesa volia correspondre a lhospitalitat que els
brindava la meva famlia. Per cert, que quan Gaud li demanava al meu pare el
compte pels pats a casa nostra, ell, pel trngol dhaver de cobrar, llimava les
despeses fins el darrer cntim...
El reusenc doctor Pere Santal va seguir tota la trajectria de Gaud, tant en
les seves hores ascendents com en les seves hores crtiques. El doctor Santal
va atendre el pare de larquitecte en la seva curta malaltia, de la qual va morir el
1906.
A partir daquest moment Santal esdevindria el gran amic de Gaud. Per dir-
ho amb paraules justes i concises com s freqent al Camp de Tarragona, tots
dos sentenien. Caminaven sempre junts. Tenien hbits i maneres idntics. Tots
dos vestien de dol. Semblaven com el doble lun de laltre. El doctor Santal resi-
dia davant del Palau Gell.
Gaud va escollir el seu millor amic, amb el qual es compenetrava a la perfec-
ci. Santal li donava consell per conservar la seva salut i lassessorava sobre les
estructures del cos hum (en les quals Gaud aprofundia ms i ms per incorpo-
rar-les a les seves obres, igual que les que trobava en la natura).
Per la seva banda, Gaud imbua Santal del seu ideari esttic, la qual cosa
el distreia de les seves ocupacions habituals. Gaud era solter. Als amics que
linterrogaven sobre aquesta circumstncia, tan inconvenient en arribar a la
vellesa, Gaud els deia que ell se sentia b estant totalment consagrat a lart, ja
que la famlia s un altre art, que comporta sagrades obligacions, que han de
complir-se si un pren aquest estat.
El clibe Gaud recomanava amb freqncia el matrimoni, i acceptava amb

61
gust ser padr de noces dels seus amics. Ja en la seva joventut va dedicar diverses
converses al meu pare, fins veurel canviar destat; tamb va ser matrimonier,
sense interrupci, amb els seus ajudants. Un dels sermonejats en aquest sentit
va ser lescultor Mani, qui en efecte va acabar contraient matrimoni, i el va seguir
Pujol. Sempre deia a tothom: Per tenir una vida ordenada, el complement
necessari de lhome sn la dona i els fills.
De Gaud pot dir-se com de Francesc dAsss. Si el Poverell es va esposar
amb la pobresa, Gaud ho va fer amb lart. Per aix, un cop morta la seva nebo-
da, el temple seria cada dia ms, com es veur en un captol successiu, la seva
veritable famlia.

****

Transcrivim a continuaci fragments del llibre de Iarquitecte Isidre Puig Boada

El pensament de Gaud. Sn paraules-explicacions del serf de Du dirigides als
arquitectes joves que el visitaven. Puig Boada (Barcelona 1891-1987) conegu
Gaud el 1914.
Treball a la Sagrada Famlia amb el successor de Gaud, Domnec Sugranyes,
i fou director de les obres el 1950. Company de larquitecte Francesc de P. Quin-
tana, collaborador amb Gaud i Sugranyes (mort el 1938) i Llus Bonet i Gar,
amb els quals reprengueren el 1939 la restauraci de la cripta i reconstrucci de
lobrador, destruts pels incendiaris el 1936. Puig Boada s autor del primer llibre
sobre el Temple, publicat el 1929, i ampliat en diverses edicions fins a la sisena,
el 1986. s autor de mltiples esglsies (Palau de Plegamans, Mollerussa, Artesa
de Segre...).

TESTIMONI
El gran llibre, sempre obert i que cal esforar-se a llegir, s el de la Natura;
els altres llibres sn trets daquest, i hi ha les equivocacions i interpretacions
dels homes. Hi ha dues revelacions: una doctrinria de la Moral i de la Religi, i
laltra guiadora pels fets, que s el gran llibre de la Natura. (Paraules recollides
per Iarquitecte Joan Bergs).
La creaci continua i el Creador es serveix de les seves criatures. Els qui
cerquen les lleis de la natura per conformar-hi noves obres, collaboren amb el
Creador. (Bergs).
Que cadasc utilitzi el do que Du li ha donat. La realitzaci daix s la mxi-
ma perfecci social. El qui ha de construir i ha de fer coses, que no critiqui les
obres dels altres, ni defensi les seves, sin que faci i dirigeixi la crtica contra les
prpies obres per depurar-les i millorar-les. (Bergs).

62
 Sobre laltar noms hi ha dhaver ciris autntics, de cera, i flors naturals. En
les grans festivitats shauria de guarnir el temple amb plantes oloroses. (Bergs).
Du no ha fet cap llei estril, s a dir, totes tenen la seva aplicaci; lobservaci
daquestes lleis i daquestes aplicacions s la revelaci fsica de la Divinitat. Els
invents sn imitacions imperfectes daquelles aplicacions (laeropl, imitaci
dun insecte; el submar, dun peix). (Bergs).
La fortuna dun invent consisteix a veure el que Du va posar davant els
ulls de la humanitat. Miri aquest eucaliptus. Creix. Fixis en el seu tronc, com
es resol en les branques i branquetes, i acaba en les fulles. En aquests plans
i en aquestes ratlles es manifesta una figura geomtrica. En tot el jard hi
ha arbres que es mantenen drets i sostenen amb grcia tants elements. No
tenen necessitat de materials exteriors ni de contrapesos. Aquest s el model
millenari que Du ens va donar. I els homes anem construint a linrevs. (J.F.
Rfols).
Linterior del Temple ser com un bosc. La decoraci de les voltes seran
fulles, entre les quals es veuran els ocells propis de la nostra terra. Els pilars
de la nau principal seran palmeres; sn els arbres de la gloria, del sacrifici i del
martiri. (Bonet i Gar).
Totes les coses mereixen atenci. Per penetrar-les cal perseguir-les pacient-
ment. La pacincia tot ho assoleix (santa Teresa), i la pacincia s la constncia
en la penositat inevitable; i sha de fer i repetir, perqu la ra s una fora interna,
i ha daplicar-se de dins estant dels fets, no des de fora. Per fer les coses b, cal
primer estimar-les; desprs la tcnica. (Bergs).
A fi que no caigui en la falsa humilitat, el Senyor deixa encara el corc de
lirascible amor propi. Jo sc per temperament un home lluitador. He batallat
incessantment i me nhe sortit de tot menys duna cosa: de dominar el meu
mal geni. Per no defalleixo i menginyo a rebaixar-mel als meus propis ulls:
s molt profits en els fracassos, donar-se la culpa a un mateix, encara que
no sen tingui, perqu es fa resplendir la veritat, per ms que no ho sembli.
(Bergs).
Cal menjar, dormir i cobrir-se noms el necessari, i fins que en sentim neces-
sitat. A mesura que les forces fsiques minven, ms gil sento lesperit. (Bergs).

63
 CORRESPONDNCIA

Dentre les cartes rebudes, nhem seleccionat pargrafs dalgunes delles en les
quals es comprova ladmiraci i la devoci per larquitecte Antoni Gaud a molts
racons del planeta.

Tinc fe que el que li he demanat a Gaud, si fos ats com una grcia de Du, bene-
ficiar a milions de persones malaltes del meu pas i daltres parts del mn.
Cecilia Mara Pereira (mdica pediatra), 25.06.1998. Brasil.

Sc fill de larquitecte Domnec Sugranyes, ajudant de Gaud durant tota la seva

vida professional a la Sagrada Famlia. Jo mateix, de nen, vaig conixer personal-
ment al senyor Antoni i en tinc un record molt viu. Suposo que el meu testimoni
podria interessar molt als promotors del procs.
Ramon Sugranyes de Franch, 28.08.1998. Fribourg, Sussa.

El projecte de construir la capella dedicada a Nostra Senyora dels ngels a Ran-

cagua (Xile) continua en peu A la Corporaci Gaud, hem pogut tenir coneixe-
ment de les notcies sobre el procs de beatificaci dAntoni Gaud. Ens alegra
molt Estem investigant sobre la vida del pare Aranda, el sacerdot francisc que
va promoure la capella a Rancagua; i creiem que entre ell i Gaud es podrien donar
similituds espirituals.
Elisabet Juanola, 22.02.1999. Providencia, Santiago de Chile, Xile.

Trobant-se el meu gendre a latur, vaig anar a resar a la tomba dAntoni Gaud,
a pregar-li que demans a Du que trobs aviat una feina. Ell va escoltar la meva
oraci i al cap de pocs dies va trobar feina Per la qual cosa, una sogra agrada
a Antoni Gaud, vol que vosts ho tinguin en compte com una prova ms de la seva
santedat.
Anna Martnez Ruiz, 24.05.1999. Parrquia de Sant Francesc de Sales,
Barcelona.

Sc una dona xilena, casada, tres fills El meu marit es va quedar a latur als 53
anys, desprs de treballar trenta anys per a una companyia internacional noms
perqu s vell. Desprs dacudir a totes les fonts de fe imaginables, va aparixer
al meu diari de subscripci un article sobre Antoni Gaud. El vaig llegir sense gaire
apassionament, per alguna cosa em va atraure. No se qu. Vaig retallar la seva

64
imatge, la vaig penjar a la meva habitaci i vaig comenar a demanar-li una feina
per al meu marit LEduard va trobar una feina temporal Li vaig comentar les
meves experincies a una amiga, i em va demanar una imatge de Gaud. El seu
marit tamb estava a latur i tenia un nebot a les portes de la mort per un tumor
cerebral. Desprs duna setmana la meva amiga em comenta allucinada que el seu
marit havia trobat feina i que al seu nebot li havien donat dalta mdica, perqu va
ser operat i el tumor que li va ser extirpat, segons el metge inexplicablement no
havia deixat seqeles.
Mnica Appel, 12.06.1999. Las Condes, Santiago de Chile, Xile.

Sc sacerdot, fa gaireb cinc anys. Abans dingressar al seminari vaig estudiar du-
rant dos anys la carrera darquitectura. A la facultat vaig prendre coneixement de
Gaud. Des daquell moment vaig somiar amb viatjar un dia a Barcelona. Aquest any
vaig tenir lalegria de viatjar a Espanya. Vam reservar una setmana per la ciutat de
Barcelona. s difcil transmetre el que vaig experimentar. Per Du em tenia reser-
vada una sorpresa encara ms gran: el procs de beatificaci de Gaud en marxa.
Tant de bo el Senyor em concedeixi la grcia de veure el seu Arquitecte als altars.
P. Javier Aquino, 04.08.1999. Buenos Aires, Argentina.

Aqu a Santiago de Cuba formo part de la Directiva del Casal Emilio Bacardi,
denominat Associaci Cubana de Naturals i Descendents de Catalunya, que agrupa
550 membres, 15 dells naturals i 85 descendents, entre ells el que subscriu, per
la qual cosa desitjaria ms informaci per divulgar-la entre els nostres associats.
Lamento profundament no poder ajudar-los materialment, doncs no posseeixo di-
vises, per els ajudo en alguna cosa mes important: loraci.
Jordi R. Segura, 13.10.1999. Santiago de Cuba, Cuba.

Voldria agrair pblicament la intercessi dAntoni Gaud, al que vaig demanar

ajuda perqu una neboda meva trobs un lloc de treball. Actualment ha signat ja
el contracte laboral. Tamb vaig demanar la seva intercessi perqu un possible
tumor mamari de la meva germana fos benigne i aix sha confirmat. En senyal
dagrament escric aquesta nota i adjunto almoina per a les despeses del seu procs
de beatificaci.
Carme Teixidor, 21.01.2000. Barcelona.

El mes passat, desprs de viure molts anys amb la illusi de tornar a Barcelona
vaig fer all la carrera el 1965 he pogut gaudir i contemplar lobra dAntoni Gaud.
La visita a la Sagrada Famlia va ser molt emotiva i la meva famlia i jo vam poder
resar a la cripta davant la seva tomba, presidida per una preciosa Mare de Du del

65
Carme. Malegra que lEsglsia hagi iniciat el seu procs de beatificaci, doncs s
evident que essent la seva Arquitectura de tant valor, brillin tamb davant els ho-
mes les virtuts que va tenir en la seva vida. En retornar a Madrid vaig demanar amb
loraci per a la devoci privada per un cunyat al que havien operat i que van haver
de tornar a intervenir per hemorrgies intestinals. En aquest moment estan a punt
denviar-lo a casa ja guarit.
Leonardo Jimnez, 05.08.2000, Madrid.

Voldria agrair pblicament la intercessi dAntoni Gaud en la meva vida. Li vaig

demanar ajuda per lhabitatge. En menys de 2 anys vaig aconseguir pis. Tamb el
meu fill Pere va poder conixer el seu pare desprs de 13 anys. Intercedeix davant
de Du pels estudis del meu fill i la meva operaci de fibroma.
Sara Barboza, 08.08.2000. Salta, Argentina.

El mes de desembre de 1999, la parrquia de Santa Maria del Gornal vam fer una
visita a la Sagrada Famlia. El rector ens va explicar tota lobra. Per a mi aquell dia
va ser un miracle. Jo estic en tractament del cor des de fa 13 anys i els metges em
van receptar un medicament. Les pastilles que prenia produen conseqncies molt
molestes en el meu cos . Des daquella visita, en arribar a casa, vaig agafar una de
les pastilles i em vaig adonar que es podia partir, i aix, segons crec, va ser grcies a
la inspiraci que vaig rebre en aquella visita sentint parlar de Gaud. Em trobo molt
b i els metges tamb em troben la millora.
Ins Torrens, 10.08.2000. LHospitalet de Llobregat, Barcelona.

Els estic molt agrat per lenviament del butllet. El difonc a lesglsia de la qual en
sc capell.
Jess Hernndez, 22.11.2000. Valladolid, Espanya.

Els he escrit ja diverses vegades, sense obtenir la menor resposta Rebo el vostre
butllet i sempre llegeixo amb atenci les cartes que els escriuen. Jo em trobo ma-
lament de salut, per malament, i veurem al butllet seria una gran alegria. Jo sc
un admirador i seguidor de lobra i persona dAntoni Gaud.
Francesc Pulido, 24.11.2000. LHospitalet de Llobregat, Barcelona.

Quan tenia 17 anys vaig visitar per primer cop el temple de la Sagrada Famlia.
Daquella primera visi de la faana del Naixement han passat 35 anys mai he
pogut oblidar la fascinaci davant tanta creativitat. Aquest Nadal mhan regalat el
llibre Gaud, arquitecte de Du de Rafael lvarez. s la histria exemplar dun
home humil. El llibre mha agradat molt, ja que he conegut aspectes importants de

66
la vida de Gaud. La beatificaci i la santificaci s un fet dins lEsglsia Catlica
que no tinc molt clar. Qu s la santedat? Si la beatificaci dAntoni Gaud serveix
per allionar les generacions del segle XXI, benvinguda sigui.
Ramona Targa, 03.02.2001. Lleida, Espanya.

Fa uns anys vaig tenir loportunitat de visitar Barcelona i conixer una mica lobra
creadora de Gaud, especialment la majestuosa i imponent obra de la Sagrada
Famlia. Recentment es va celebrar a la catedral metropolitana de Mxic, amb la
presncia del Sr. cardenal arquebisbe Don Norberto Rivera Carrera, membres del
cabildo de canonges i de la comissi diocesana dart sacre i autoritats civils dart, el
dia de lartista. Aix va ser amb motiu de laniversari del frare Anglico. Tenint en
compte que en aquesta trobada la majoria rem arquitectes, els vaig proposar que
prengussim com a patr nostre al serf de Du Antoni Gaud. La idea va ser molt
ben rebuda i em van demanar que els dons mes dades sobre ell.
Arquitecte Roberto Valln Rodrguez, 22.02.2001. Coyoacn, Mxic.

Sc un sacerdot espanyol resident a Mil i exerceixo part de la meva activitat pas-

toral entre artistes i intellectuals. Desitjaria difondre el coneixement i la devoci
de Gaud entre aquestes persones.
Michele Dolz, 15.01.2002. Mil, Itlia.

El 6 de febrer del 2002, vaig pujar a la grua de la nau central. Vaig comenar a fer
les fotografies que mhavien encarregat, malgrat les contnues ratxes de vent. El
vent intens era providencial ja que garantia una atmosfera neta. Em trobava a
una alada superior als 90 metres quan un fort cop de vent em va desestabilitzar
i tot seguit vaig advertir que la lent que duia collocada davant de lobjectiu ja no
hi era. Davant la certesa que podia ocasionar lesions a persones, vaig elevar les
meves pregries a Antoni Gaud, protegeix-nos del meu error. La lent no era al
meu voltant, ni la vaig veure en el recorregut durant el descens, ni a les cobertes
de les naus. Un salt en el temps, el dia de Sant Josep, va ser la data que van decidir
els equips tcnics per fer les fotos. Aquell dia el nostre Temple complia 120 anys,
el mateix dia en qu el meu pare, Francesc de P. Catal Roca, nhauria fet 80. La
gran sorpresa va ser al migdia, quan en tornar a pujar a la grua, vaig trobar la
lent perduda, a la plataforma ms baixa de lesc interior. La lent estava sencera
malgrat que laigua lhavia penetrat, i solament presentava dues marques que evi-
denciaven limpacte de la caiguda. Llavors vaig pensar que un ngel ens somreia.
Antoni Gaud hauria de ser el patr de tots aquells als que els agrada la feina ben
feta i no noms dels arquitectes.
Andreu Catal i Pedersen, 13.05.2002. Barcelona.

67
Els escric per explicar-los un favor rebut per la intercessi dAntoni Gaud. No
s indubtablement un miracle que pugui ser tingut en compte per a la beatifica-
ci, per crec que contribuir a la seva fama de santedat, a ms del meu profund
agrament. A principis de juliol van comenar a restaurar el pati de ledifici on visc.
Els operaris van observar una esquerda. Shavien dinstallar unes bastides. La pre-
sidenta de la comunitat de propietaris es va desentendre. Vaig invocar a Gaud i la
presidenta va accedir a larranjament.
Fidel Manso, 03.09.2002. Granada, Espanya.

Desprs dun procs de molts anys en haver-me separat de la meva famlia directa,
el 22 de desembre del 2001, sentint una gran enyorana i pensant en el procs de
beatificaci del sant arquitecte, li vaig pregar si em podia concedir la grcia de veure
a les meves dues nebodes petites. No havien passat 24 hores que va sonar el telfon
per fer-me saber que les dues tenien ganes de veurem. Ens vam retrobar amb alegria
el dia 2 de gener del 2002 i el mateix gener del 2003, desprs de 7 anys de silenci fa-
miliar per part daltres membres de la famlia, tots estem en pau i alegria.
Fa uns mesos que havia reprs aquesta relaci, quan vaig tenir dubtes de si havia
estat una grcia o una casualitat. Novament vaig demanar a Antoni Gaud que em
tragus de dubtes i em conceds una nova grcia. Poder veure la meva neboda i nt
de 18 anys. El dimarts segent em vaig trobar a la bstia de veu el seu missatge.
Sem van acabar els dubtes i de tot cor li vaig agrair de nou a Antoni Gaud la seva
intercessi. Per a mi s un sant.
Maria Montserrat Barenys i Busquets, 07.01.2003. Reus, Espanya.

Sc arquitecte jubilada i estic interessada en conixer coses sobre el procs de

beatificaci de larquitecte Antoni Gaud. Conec el que em van ensenyar a la univer-
sitat, s a dir, Gaud arquitecte, per de la seva vida personal no en s res, i em vaig
sorprendre quan vaig sentir parlar sobre la causa de beatificaci a la rdio catlica
internacional (Madre Anglica).
Esdra Teresa Bonne, 12.01.2003. Santiago de Cuba, Cuba.

Novament els escric des de la Repblica Argentina per referir-los nous favors re-
buts per la intercessi dAntoni Gaud. En aquesta ocasi es va tractar de la salut de
la meva mare de 84 anys, que el mes de desembre va estar internada amb un procs
respiratori greu que a aquesta edat acostuma a ser mortal. Amb la terpia intensiva
no aconseguien encaminar el tractament, fins que vaig comenar a encomanar-la a
larquitecte, i es va produir un canvi en la seva salut responent al tractament. Aix
mateix, en el nostre pas la greu situaci econmica fa que sigui difcil aconseguir
un lloc de treball. Les meves filles van concloure la seva carrera universitria i vaig

68
comenar a encomanar-les perqu aconseguissin una feina relacionada amb la seva
professi, i una delles va aconseguir entrar en una empresa molt important en dos
mesos. Finalment jo, fa menys dun mes, vaig ser acomiadada de la meva feina, i
tot i que a la meva edat s gaireb impossible reintegrar-se en el mn laboral, a
data davui he trobat una feina temporal. Tamb vaig estar resant a larquitecte per
aquest motiu.
Jorge A. Anselmo, 26.03.2003. Merlo, Argentina.

Serveixin aquestes lletres per fer-los partcips de la meva alegria. Portava sis
mesos i mig de dilisi quan el 29 de setembre vaig anar a missa a la Sagrada
Famlia, em vaig acostar a la tomba dAntoni Gaud i li vaig demanar amb tot el
meu cor que em trobs un rony per fer-me el trasplantament. El dia 30, a les 8
del vespre em trucaven de Puigvert anunciant-me larribada del rony. Si aix no
s un miracle, no s qu pot ser-ho. Amb tot el meu agrament els envio un petit
donatiu, que espero repetir.
Maria Gil Jimnez, octubre del 2003. Barcelona.

Des de fa molts anys, sempre, he sentit una gran admiraci per Antoni Gaud, i a
travs dell vaig demanar a Du que la mort del meu esps fos el menys dolorosa
possible, doncs la seva malaltia, lAlzheimer, va ser terrible i molt llarga. Quan la
seva vida sapagava es va quedar adormit, i aix la seva nima va volar al cel. Crec
que Antoni Gaud mereix que lEsglsia el beatifiqui. Grcies.
Maria Calv Ramrez, 02.10.2003. Barcelona.

La meva trobada amb Gaud. Fa uns dies, per casualitat, em vaig assabentar
que tindr lloc a Lima una Trobada Internacional sobre lobra dAntoni Gaud
larquitecte de Du. Em va cridar molt latenci aquest subttol, per la meva
primera reacci va ser ignorar el trptic doncs pensava que aquests $20 servirien
per pagar altres coses. Ni tan sols el vaig acabar de llegir.
Fins aquest moment jo noms sabia que les seves obres eren rarssimes i in-
teressants. Que ell desenvolupava una arquitectura orgnica, que sempre mhavia
agradat, tot i que no lacabava dentendre.
Tot just ara veig que Gaud no es va quedar en el servei al prosme, cuidant-los o
tractant-los b. El seu amor a Du (i al prosme) el manifestava en les seves obres
seguint les lleis de la natura com a obra divina dEll, afegint molt damor al que feia.
El testimoni de Fe i lliurament daquest tan estimat arquitecte, s inspiraci, s
un punt de partena, s una altra oportunitat per comenar de nou, com a persona
i arquitecte.
Aquesta Trobada ha significat molt per a mi, ms del que jo mateixa vaig imagi-

69
nar. Ha estat una invitaci a la recerca de mi mateixa per trobar Du (novament).
Lorena Nolte, arquitecte, 11.10.2003. Lima, Per.

s molt important per al mn davui, amb la persona tan desintegrada en si ma-

teixa, posar de relleu el testimoni dun home que va viure ntegrament la seva nica
vocaci: ser fidel en tot a la voluntat de Du i fer de la seva vida i del seu treball
un regal per a Du i per a la humanitat. Gaud va transformar la seva arquitectura
en oraci i la seva oraci en art per glorificar Du, i aix ha quedat plasmada per la
histria lobra immortal daquest geni.
Sor Ins Mara Carmona, O. Carmelita, Carmelo San Jos, 20.11.2003.
Trujillo Alto, Puerto Rico.

He rebut amb molt de gust el nmero de febrer del butllet i desitjo que sigui enviat
al meu director espiritual
Professor ngelo dellAcqua, 18.02.2004. S. Vittore Olona, Itlia.

Voldria informaci sobre la beatificaci dAntoni Gaud.

Ulrico Nessinger, 24.03.2004. St. Ptten, ustria.

Sc metge. Tinc una pacient natural de Barcelona que vol tenir una relquia de
Gaud.
Marc Ct, maig del 2004. Cornwell, Canad.

Veritablement seria per mi una gran alegria poder comptar amb el vostre material
per poder difondre la santedat i bellesa desperit daquest gran geni.
Pablo Stratta, 01.06.2004. Barros Blancos, Uruguai.

Vaig anar a loculista a causa dunes cataractes incipients Quina seria la meva sor-
presa quan a la darrera visita em van dir que tant podia ser que mhagus doperar en
sis mesos com en un any o ms. Per mho va posar tan malament Grcies a Du
fa ms dun any i encara no he hagut de tornar a loculista i segueixo amb la mateixa
visi. Aquest s el favor dA. Gaud: li vaig demanar amb tot el meu cor que aturs
les cataractes i que continus veient com en aquell moment en qu mhavien visitat.
Carme Grau, 21.06.2004. Barcelona.

El passat dia 30 de juny he tingut lalegria de concelebrar la missa a la cripta de la

Sagrada Famlia i he resat davant la tomba dAntoni Gaud. Comparteixo el vostre
desig per la causa de beatificaci de Gaud i reso perqu continu endavant.
Giani Marchesi (rector de Sant Agnese), 02.07.2004. Tor, Itlia.

70
Aquest estiu vam visitar la Sagrada Famlia i la tomba de Gaud. Hi havia molts
fulletons i llibrets sobre Gaud. La meva germana em va preguntar: Tamb volen
beatificar a aquest home...? Jo, la veritat, sabia de lexistncia de Gaud com
a arquitecte, per desconeixia que havia estat un gran home. Vam agafar dos
llibrets sense introduir dos euros. En sortir de lEsglsia, la meva mare va caure
i va ser un miracle que no es trenqus la cama. Havem fet fotografies de Barce-
lona i de la tomba de Gaud, i semblava que no sortirien. En llegir el llibre i veure
tot el que hi posava, vaig prometre que faria arribar un donatiu i ho explicaria
tot, i aix ho faig.
Torre Don Gimeno, 06.08.2004.

Demano al Senyor per poder venerar com a Sant a aquest mstic arquitecte que va
saber plasmar i viure el misteri trinitari, viscut en la famlia de Natzaret.
G. Mariano Santamara (vicepostulador marista), 21.09.2004. Matar,
Barcelona.

Els escric per donar a conixer un favor que hem rebut per intercessi dAntoni
Gaud. A finals dagost estvem a Barcelona per provar una cotilla a la meva filla.
Li havien diagnosticat una escoliosi lumbar, la qual cosa feia necessria una cotilla
de Boston. Aprofitant el dia, el meu marit i els meus tres fills van visitar la Sagrada
Famlia, i va ser en aquell moment quan vaig comenar a conixer qui era A. Gaud.
Davant del sagrari de la capella on es va enterrar vaig demanar la seva intercessi
perqu fos larquitecte de la Gemma, que interceds perqu la cotilla fos lencertada.
I vaig anar resant loraci.
El 14 de setembre a lhospital de la Santa Creu li van fer una radiografia. La cur-
vatura de la escoliosi havia millorat espectacularment, de 27 havia passat a 15,
quan els metges preveien que amb la cotilla el que aconseguem era no empitjorar,
pensant que seria difcil que millors la Gemma t 15 anys i ha de crixer. Els
metges no ho esperaven, un de Barcelona i un altre de Girona han coincidit en
qu es tracta duna millora espectacular. Vaig demanar a Gaud que fos larquitecte
de la columna vertebral de la meva filla. La seva intercessi s vital per orientar
els metges. Penso que A. Gaud realment s larquitecte de Du, perqu la saviesa,
lharmonia, lexactitud amb qu ha estat dissenyada la Sagrada Famlia noms pot
ser inspiraci del Senyor.
Que segueixi intercedint per la Gemma, que s molt bona noia i que puguem
veurel ben aviat als altars. Magrada molt loraci per a la devoci privada. Sc una
defensora de la famlia. Continuar resant-la cada dia, ja que per mi est intercedint
de forma clara per la Gemma.
Maria del Collell Plana, 01.10.2004. Olot (Girona), Espanya.

71
He sentit a Rdio Maria la histria de larquitecte Antoni Gaud. Vaig anar a Bar-
celona el 1966 i vaig quedar admirada davant lobra de la Sagrada Famlia. Desitjo
tenir loraci per la beatificaci Magradaria tornar a Barcelona.
Silvana, 07.12.2004. Vicenza, Itlia.

Escric amb molta alegria per agrair a Du i a Maria, la intercessi dAntoni Gaud
en els estudis darquitectura que va iniciar el meu fill a Crdoba - Argentina... dema-
nant un treball ben fet....
Sara de las Nieves, 12.07.2005. Crdova, Argentina.

El passat dia 14, vaig visitar Barcelona amb el meu marit i uns amics. Vam visitar
el Temple de la Sagrada Famlia, i a la tomba del seu creador, agenollada, li vaig de-
manar a Gaud que el meu gendre, a latur des de feia vint dies, torns a treballar. Li
vaig posar dues condicions: que mho conceds amb brevetat i que torns a treballar
a la mateixa empresa. El dia 16 el van trucar per treballar a la mateixa empresa. Li
vaig prometre una missa per accelerar la seva beatificaci. Penso que Antoni Gaud
s un sant amb virtuts que mereixen ser reconegudes....
Mercedes Izquierdo, 19.09.2005. Jan.

Ja fa un any, Barcelona va rebre limpacte dun xoc de trens en la seva lnia

de metro. Havia estat participant en la missa a la cripta i resant davant la
tomba de Gaud... Anava concentrat en la lectura del fullet de Gaud quan es
va produir limpacte. Vaig saltar del seient i em vaig trobar tirat al passads...
Diversos dolors no em van impedir arribar fins Mart Codolar. Aquest accident
hauria pogut tenir per a mi (als 69 anys) greus conseqncies. Ni tan sols em
va quedar la marca dun cop. Desprs dun any daquest fet, compleixo agraint
aquesta protecci del Serf de Du catal. Sc xil. Aqu estem gaudint amb la
canonitzaci del P. Hurtado. Des daquesta sensibilitat faig arribar aquest sen-
zill testimoni i el meu desig perqu tot continu b per la causa de beatificaci
dA. Gaud.
P. Jos Lino Yez, sdb, 27.10.2005. Santiago de Chile. Xile

Unes notes per fer constar la veritat dels favors de, per a mi, sant Antoni Gaud, i
motivar ms la seva beatificaci... Mhavia darreglar la dentadura i era molt complicat
segons el dentista. Jo tenia molta por, i vaig demanar la seva intercessi. Tot va anar
molt b; fins i tot el dentista va quedar sorprs. Tamb vaig demanar pel meu germ, que
estava molt malament a causa dun cncer de pncrees... Va empitjorar, i li vaig demanar
que si no podia viure sense dolor, Du se lendugus. I aix va ser: el dissabte moria.
Carme, 08.11.2005. Barcelona.

72
He estat a Barcelona veient les obres de Gaud. He quedat veritablement impres-
sionat, per sobretot per la seva espiritualitat i el fet que es pugui declarar la seva
santedat. Jo treballo per a la publicaci anglesa The Catholic Truth Society i vol-
dria preparar un text sobre la seva vida.
Lucca Finaldi, 15.11.2005. Londres.

Vull agrair a A. Gaud, i al seu sant patr sant Antoni Abad la seva ajuda. El dia 3
de novembre, dia en qu ell va rebre lencrrec de dirigir les obres del Temple de la
Sagrada Famlia, jo havia aprovat un concurs important per millorar la meva feina.
Paola, 02.12.2005. Mil.

Una oraci a Gaud per comenar una nova Nova Orleans amb la simple bellesa
de Du i amb la inspiraci de vida de la Sagrada Famlia.
Mara del Carmen, 07.12.2005. Nova Orleans, USA.

Antoni Gaud s una de les persones que des de fa temps tinc en el meu cor,
larquitecte de Du, com lanomenem avui. Mencanten les seves nombroses
obres darquitectura, i sobretot la Sagrada Famlia, on es troba la seva tomba (a la
cripta). Algunes delles les vaig poder admirar personalment (almenys una mica)
durant la meva estada a Barcelona amb S. S. Grcies per lestampa amb loraci
i currculum vitae de Gaud (en polons!). Li confesso que estic profundament
commogut llegint la seva vida: santa, dedicada a les belles arts, a lhome i al Senyor.
Antoni Gaud: piads, auster, alegre, laboris, pobre, etc.
Ats que tinc molt dinters en la seva prompta beatificaci, li asseguro la meva
oraci particular per aquest afer. Si no mequivoco, aquest procs es va iniciar el
1992, amb el 66 aniversari de la mort de larquitecte, i segueix en marxa.
Per part meva lanimo a resar per la prompta beatificaci dun altre Serf de Du,
s a dir Joan Pau II. Tamb li demano oraci per mi mateix, perqu spiga complir
b la meva nova missi a Cracvia.
Cardenal Stanislaw Dziwisz (arquebisbe metropolit de Cracvia),
01.06.2006. Cracvia, Polnia.

Desitjo donar testimoni i el meu agrament a larquitecte de Du, Antoni Gaud.

Lany 2004, amb el meu marit, vam visitar Barcelona i vam poder admirar lobra de
Gaud, anant a visitar la seva tomba amb les estampes. De tornada a casa, vaig llegir
la seva vida i la pregria. Feia temps que desitjava tenir una casa i li vaig demanar
a Gaud poder tenir aquesta grcia, pensant que era una bona cosa en comparaci
amb les persones que li demanaven la seva conversi i salvaci. Pensava, per, que
com era arquitecte em podria ajudar. I he obtingut la grcia, perqu la casa que

73
desitjava ha estat posada en venda, cosa que semblava molt difcil. Amb el meu
marit lhem adquirida. He proms a Antoni Gaud donar testimoniatge i oferir una
almoina per a la construcci de la Sagrada Famlia, el somni de la seva vida. Que el
Senyor vulgui glorificar el seu serf Antoni.
Patrcia Campi, 12.09.2006. Pegli (Gnova), Itlia.

Sc una senyora dEivissa que passo temporades a Barcelona. Fent neteja de la

meva casa dEivissa, el meu gendre va llenar a les escombraries una bossa sen-
se saber que contenia una caixa amb joies. Quan ens en vam adonar, vam anar a
remoure les escombraries 3 o 4 vegades, i no les vam poder trobar. Lendem vaig
demanar lajuda dAntoni Gaud i la Mare de Du. Vaig fer la promesa dun bitllet
que tenia guardat feia diversos anys. Vaig tornar a remoure les escombraries i no
la vaig trobar. El meu gendre ja de nit amb una llanterna la va trobar. Avui vinc a
complir la promesa i a donar-los les grcies de tot cor.
Catalina Mar, 26.09.2006. (Juntament amb lescrit trobat a la guardiola
de Gaud hi havia 500 euros).

Moltes grcies per la informaci sobre el procs de beatificaci dAntoni Gaud.

Esperem poder veure aquest fill tan estimat de la nostra terra a laltar.
Miquel Barbar (vicari general de Tarragona), 05.10.2006. Tarragona,
Espanya.

Em dirigeixo a Vosts perqu em diguin si coneixen llocs on podria adquirir algu-

na estampa, llibre o novena en castell del futur beat Antoni Gaud.
Juan Carlos Folgar Laya, 30.10.2006. Moraa, Pontevedra.

El motiu dels 5 euros s abonar la fulla informativa sobre la beatificaci dAntoni

Gaud.
Ramon Serra. Martorell, Barcelona.

Saludant-lo atentament acuso rebut de la seva carta del 27.10 amb el butllet i dues
estampes. Moltssimes grcies. Segueixo demanant per la prompta elevaci als al-
tars del primer arquitecte sant.
Cardenal Stanislaw Dziwisz, 10.11.2006. Cracvia, Polnia.

Grcies pel llibret en itali recordant el nostre estimat futur sant.

Paolo Rossi, 03.12.2006. Vilapotenza, Itlia.

Per la meva admiraci a Antoni Gaud, a aquestes grans persones, creadores

de muntanyes envoltades duna atmosfera espiritual que assenyala el cel, dedico
aquest petit poema: T Gaud, profeta de lamor, / de la belleza monumental. /
Lleno de sueos y ms sueos, / rodeando tu talante / con fuerza, con gloria / y
entrega total / con fuerza sin descanso, s, / y convertiste los sueos en realidad,
/ llenos de gloria y entrega espiritual / hasta la eternidad.
Gainza Napal, 03.12.2006. Girona.

Diriament demanem a Antoni Gaud intercessions properes per malaltia i pro-

blemes que ens porten a lpoca de Jess, al qual sacostaven tants malalts i amb
lajuda de la fe, el Senyor per mediaci de Gaud, no ens treu de la tempesta per
ens ajuda en ella. Que el 2007 segueixi creixent lobra dedificaci del Temple i alho-
ra de tantes nimes que imitant la Sagrada Famlia troben consol en el seu caminar
cap al Pare. Li demano com sempre unes estampes i faig arribar una petita almoina
de 20 euros.
Leonardo i Fina, 31.12.2006. Madrid.

El meu reconeixement i agrament per la vostra acollida en celebrar lEucaristia, i

el descobriment de la baslica de la Sagrada Famlia, que mha meravellat perqu
amb les pedres ha aconseguit construir bellament un bosc tropical.
P. Ernest Manga, 21.03.07. Ziguichor (Casamance), Senegal.

Desitjaria tenir una biografia del serf de Du Antoni Gaud. Em seria de gran utili-
tat per als estudis hagiogrfics que estic fent i per a conixer millor la vida daquest
eminent fill de lEsglsia
Dennos Mifsud, 07.05.2007. Gozo, Malta.

Avui he rebut el butllet nmero 15. Estic molt contenta de rebre notcies. Vaig
ser batejada a la Sagrada Famlia (16.04.1934); confirmada i escolaritzada en el
Patronat social de Mn. Ramon Balcells, mrtir de lamor per Jess i les obres
socials... El meu besavi, Vicente Nebot, va entrar a treballar a la Sagrada Famlia
amb el Sr. Antoni Gaud. A casa es parlava dell com dun membre ms de la fa-
mlia...
Merc Nebot, Barcelona 10.05.2007

Li prego que menvii estampes del serf de Du Antoni Gaud per a la meva
collecci destampes de sants (unes quinze mil)...
Giancarlo Merat, Muggio, Itlia 13.05.2007

En el butllet nmero 15 llegeixo amb sorpresa lescrit, per la meva admiraci a

75
Gaud, aix com el petit poema... Mhan sorgit una srie didees... anunciar-ho a tots
els vents, als artistes de tots els estils de Catalunya, Espanya i Europa, convidant-
los a participar en la subhasta dart amb donaci duna obra per al Temple de la
Sagrada Famlia...
Gainza Napal, Girona 14.05.2007

En aquesta esglsia de Sant Pere de Viena, al centre de la ciutat, necessitem es-

tampes de Gaud en alemany; tamb en japons (hi ha molts turistes orientals).
Us envio una modesta almoina. Sc feli de constatar que el nostre Gaud s tan
estimat, i espero que la seva beatificaci no es faci esperar.
Joan Bta. Torell, prevere, Viena 15.05.2007

Li agraeixo cordialment el butllet nmero 15. Per part meva no deixo dencomanar
les seves intencions tots els dies a la Santa Missa i al Rosari, demanant al Senyor
per la intercessi dels serfs de Du Antoni Gaud i Joan Pau II, perqu els con-
cedeixi aquelles grcies que ms necessitin. Tamb segueixo resant per la rpida
beatificaci del nostre estimadssim Sant Arquitecte.
Stanislaw Card. Dziwisw, Cracvia 24.05.2007

He trobat precis el testimoniatge de Mari Manent...

Cassi Just, Montserrat 05.2007

Agrairia que menvissiu dues estampes dAntoni Gaud amb loraci... esperant la
seva beatificaci...
Claudio Pascual, Canet de Mar 19.06.2007

Hem vingut dItlia per demanar la intercessi dAntoni Gaud pel guariment del
nostre amic Sandro, que s arquitecte i estima moltssim Gaud, com a geni i com
a gran home de Du.
Anna e Massimo Piciotti, Mil 22.07.2007

Els donem grcies per lobsequi del llibre sobre el 15 aniversari de lAssociaci
pro Beatificaci dAntoni Gaud. Aprofitem lavinentesa per posar-nos al seu servei
des de lArxiu Histric Arxidioces, Arxiu Capitular i Biblioteca del Seminari de
Tarragona.
Mn. Manuel Fuentes i Gas, Tarragona 25.07.2007

Els envio una cordial salutaci des de Roma. Barcelona no t tanta histria com
Roma, per t Gaud, i aix val molt. Els desitjo un bon Nadal i un venturs 2008,

76
en el qual savanci en el procs de beatificaci de Gaud. Avui compleix 100 anys el
gran arquitecte Oscar Nyemeyer, el dissenyador de Braslia. Un altre estil diferent
del de Gaud. Els dos macos.
M. Concepci Carmen Martnez, Roma-Barcelona 15.12.2007

Desitjo donar testimoni del meu agrament a larquitecte de Du Antoni Gaud. Fa

cinc anys que vaig projectar un treball molt interessant i arriscat. Vaig demanar una
bona soluci, i em va ser concedida.
Antoni Pera i Pilar Bonet, Badalona 19.12.2007

Agrat per la seva cordial felicitaci de Nadal i lobsequi daquest llibre sobre Gau-
d... perqu un dia vegi satisfet el seu treball amb la beatificaci dAntoni Gaud.
Carlos, bisbe de Salamanca 04.01.2008

Li agraeixo molt la informaci referent al serf de Du Antoni Gaud, personalitat

que sento propera per la meva procedncia de la dicesi dAstorga. Valoro amb gra-
titud lexemplar del llibre que mha enviat. Encomano en la meva oraci el procs
de beatificaci.
Julin, Arquebisbe de Santiago de Compostella 07.01.2008

Moltes grcies pel seu amable enviament de la publicaci del 15 aniversari de

lAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud.
Ramn, bisbe de Jan 07.01.2008

Moltes grcies pel seu llibre sobre Gaud. Encomano al Senyor la seva causa.
Jess, bisbe dvila 08.01.2008

Li agraeixo molt lamabilitat que ha tingut en fer-me arribar aquest exemplar del
seu llibre, en el qual es recull la biografia dAntoni Gaud i alguns testimonis sobre
el mateix.
Vicente Juan Segura, bisbe dEivissa 13.01.2008

He rebut lexemplar que lAssociaci dAntoni Gaud ha editat amb motiu del seu
15 aniversari, on es recull molt acuradament la trajectria de tan insigne persona.
Us felicito per tota la feina que esteu fent. Prego al Senyor per tots aquells que estan
duent a terme la recopilaci de dades, recollint testimonis de fe i lliurament de tan
insigne arquitecte.
Alfonso Milin, bisbe de Barbastro-Monzn 14.01.2008

77
Acabo de rebre el butllet nmero 16. Moltssimes grcies. Cada vegada mafirmo ms
en la convicci sobre la inqestionable santedat del nostre estimadssim Arquitecte.
Stanislaw, Cardenal Dziwisz, Cracvia 17.01.2008

Agraeixo cordialment lenviament del precis llibre sobre Gaud. Felicito a

lAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud. Em faig ress de la causa a la dicesi.
Ricardo, bisbe de Bilbao 01.2008

Desprs dunes setmanes una mica difcils, perqu la Marta estava molt decaiguda,
ara evoluciona molt b. Ens sentim molt agrats per loraci.
Antonio Lzaro 28.01.2008

Ens agradaria resar davant la tomba de Gaud i demanar-li un miracle. Tenvio la

foto de la Marta.
Marc i Miriam 05.02.2008

Vull agrair-li les seves oracions per la curaci de la meva neboda Marta.
Antonio Lzaro 07.02.2008

La veritat s que reso diriament per la glorificaci dAntoni Gaud, al que encomano
moltes coses i envio alguna almoina de tant en tant, doncs ens va ajudant molt a la
famlia i difonc la seva devoci quan puc, en el meu ambient de jubilat i parrquia.
Leonardo Jimnez, Madrid 17.02.2008

Fa uns mesos vaig llegir Gaud, Arquitecte de Du, de Rafael lvarez Izquier-
do. Em va cridar molt latenci la manera com Gaud realitzava el seu treball. Jo
sc arquitecte. Tamb em va agradar la manera com materialitzava all espiritual.
Magradaria tenir algunes estampes per obsequiar-les a alguns collegues.
Eduardo Crdenas, Mxic 10.03.2008

Li escric aquestes lnies per agrair-li lenviament del llibre Gaud. Tant la biogra-
fia del gran arquitecte, escrita per D. Jos Manuel Gonzlez-Cremona, aix com els
diferents testimonis recollits en lobra, sn una bona mostra de labast que la vida i
obra de Gaud ha tingut tant en lart com en lespiritualitat a travs del temps. Que
el Senyor beneeixi lAssociaci pro Beatificaci i manifesto el meu desig que aviat
arribi a bon terme.
Bernardo, Bisbe de San Cristbal de la Laguna, Canries 31.03.2008

De la teva realitat un somni / enmig de la ciutat / Gaud era universal / senzill, gran

78
petit / tot un home, tot un geni / de gran sensibilitat. / Era arrel de la terra! Era vent,
era heura! Era aigua, era corall! Gavina, roca i mar! Gaud era universal. / I vaig
somiar amb Gaud / i Gaud em va mostrar / un mn de colors / que ell va edificar.
Araceli Conde, Esparraguera

Per a mi s certament sant larquitecte reusenc Antoni Gaud. Algunes de les seves
grcies rebudes ja les vaig explicar per a la promoci de la seva beatificaci. Ara
nhi ha dues ms. Uns esposos amics meus, molt preocupats pel present i futur del
seu fill, que malgrat tenir estudis i ledat apropiada no trobava una feina fixa, em
van demanar que li ress a Gaud. Resultat: aquest noi no va trigar a trobar una mag-
nfica feina... Per el fet ms important es refereix a mi mateixa. La tardor del 2002
vaig notar uns estranys smptomes a la vista, i a Reus em van fer un diagnstic de
cataractes... No quedant molt convenuda, vaig decidir visitar-me a llnstitut Catal
de la Retina de Barcelona, i all em van diagnosticar una perforaci de retina per la
qual podia perdre la vista. Vaig demanar a A. Gaud que interceds al Bon Du per
mi. Amb gran sorpresa per als doctors -el Dr. Jrgens- es va reduir la perforaci i
la tinc completament guarida sense cap intervenci quirrgica... Per a major glria
del sant arquitecte, espero que el puguem veure en els nostres santorals catalans.
Montserrat Barenys, Reus 06.05.2008

Per favor, envieu-me informaci sobre la canonitzaci de Gaud.

Joseph Masheck, Nova York 04.08.2008

Els prego que menvin algunes estampes per difondre-les. Jo vaig obtenir un favor
i desprs vaig estar pregant per un altre tema que no sacabava de solucionar. No
obstant aix, lendem de resar a lestampa, va comenar a redrear-se el problema
que tenim amb les obres de la comunitat de vens que afecta als meus pares.
Fidel Manso, Granada 20.08.08

Els bisbes de Madrid, Valncia, Alcal i Almeria, a travs de la secretaria particular,

han agrat al President de lAssociaci lenviament del llibre del 15 Aniversari.

Per favor, envieu-me deu o dotze estampes amb loraci del serf de Du Antoni Gaud...
Joseph Masheck, Nova York 31.12.2008

El motiu pel qual li escric s complir la promesa de publicar el favor que vaig con-
fiar a Antoni Gaud, fill benvolgut del nostre poble de Riudoms. Fa uns vuit anys al
meu marit li van diagnosticar un problema hematolgic a lhospital Joan XXIII de
Tarragona. Al llarg dels anys, els tractaments han tingut alguns efectes negatius;

79
fins que van insinuar que es podia demanar un frmac que shavia dimportar. Veient
que passaven els dies, vaig recrrer a Antoni Gaud. Per fi ho he aconseguit grcies
a ell, crec jo, i es troba molt millor...
Montserrat Vidal, Riudoms 12.2008

La meva feina s restaurar imatges, per em vaig posar malalta... Ara, cada dia, des
del meu apartament, quan em disposo a treballar, prego a Antoni Gaud davant la
seva estampa... Li dono grcies de tot cor...
Sabine Heilbrunn, Wien 01.2009

Tagraeixo, estimat Jos Manuel, el temps que vas dedicar al Bisbe George Snack
i a mi mateix durant la visita a la Sagrada Famlia... Cada dia prego a Gaud pel pro-
jecte duns mosaics a la catedral de Westminster...
John Hughes, arquitecto, 09.01.09

He rebut els llibrets i estampes de Gaud...

John Hughes, arquitecte, Dubln 16.02.2009

Definitivament han darreglar aquesta incoherncia referent a lAVE i la Sagrada

Famlia. Per favor, seny i no precipitaci. No es pot deixar a latzar el desastre que
pugui sofrir aquesta catedral que el nostre estimat Antoni Gaud va fer lliurant-se
en cos i nima...
Merc Nebot, Barcelona 15.02.2009

Fa una setmana vaig fer un test desfor per provar el meu cor, i em van dir que
mhavia de quedar a lhospital a causa duna angina de pit... Em vaig fixar que
tenia davant meu un pster del Palau Episcopal dAstorga, i vaig pensar que el
nostre piads Arquitecte estava all. Em van fer un cateterisme... Tot va sortir de
meravella...
Leonardo Jimnez, Madrid 13.05.2009

Acabo de rebre novament la fulla LArquitecte de Du. Des del primer moment
em va donar molta satisfacci saber que shavia obert la seva causa, doncs vaig
viure i em vaig formar de jove a Barcelona (Hospital Sant Joan de Du, de la Dia-
gonal), i naturalment vaig gaudir visitant moltes vegades la Sagrada Famlia, pujant
les escales. Desprs de rebre la Fulla, mha vingut al pensament aclarir-vos que
marriba amb ladrea de Postulatore Generale. Hno. Eustaquio Kugler. Aquesta
s una de les causes de lOrde Hospitalria de Sant Joan de Du. Jo en sc el postu-

80
lador des de fa 20 anys. Precisament el 4 doctubre de 2009 ser beatificat el Germ
Kugleren Regensburg. Faig vots perqu la causa de Gaud trobi els millors camins
fins aconseguir el seu total xit i glorificaci.
Flix Lizaso Berruete, Roma 04.07.2009

Li agraeixo que mhagin enviat el Butllet i els adjunto una petita donaci. Prefe-
riria rebre el butllet en itali o francs per entendrel millor.
Paolo Rossi, Villapotenza, Itlia 06.07.2009

Els pregunto si tenen relquies dAntoni Gaud. Magradaria oferir-les als amics i
membres de la comunitat.
Joseph Vincent, Antpolo Cty, Rizal, Filipines 15.07.2009

Magradaria sollicitar estampes dAntoni Gaud i material per conixer lactual

estat del procs. Sc seminarista de primer any de Teologia del Seminari San
Pedro Apstol de la dicesi de San Bernardo de Xile. Ja des dels meus anys a la
universitat admirava la profunda pietat i lamor plstic que tenia Gaud per Du
i pel prosme. En aquest finis terrae en tenim molt poca informaci, excepte
alguns coneixedors que han fet publicacions en una revista dAntropologia Cris-
tiana. La seva devoci privada fomentar el seu coneixement i lexemplaritat de
vida en el cam de ser un altre Crist. Mimagino que tindran alguna estampa amb
relquia...
Cristin guila Jorquera, San Bernardo, Xile 01.08.2009

Voldria rebre la Fulla informativa que publiqueu. El nostre pare tenia una gran
veneraci per Gaud. Ara tinc 85 anys, i ens ho va inculcar a tots. Ell el coneixia
personalment. Seria una gran alegria veurel beatificat.
M. Antnia Bonet i Punsoda, Barcelona 03.09.2009

Sc la primera germana de Montserrat Blad. Una mica abans del seu ingrs a
lHospital del Sagrat Cor de Barcelona la vam posar en mans de Du tota la meva fa-
mlia, unes vuit persones, i comenarem a demanar pel venerable Gaud. Loperaci
va ser un xit, per pocs dies desprs va quedar en coma. Tots estvem desolats.
Vaig oferir a Du, perqu la intercessi dA. Gaud aconsegus treure-la daquest
coma. Grcies a Du, es va recuperar. Desprs va passar a lInstitut Gutmam. A
finals de setembre va tornar a casa. Ara viatja amb autobs, taxi i es desplaa amb
avi. Fa una vida molt natural al costat de la seva germana Josefina.
Teresa Blad, Santa Cruz de Tenerife 14.09.2009

81
Com a director del Centro della Voce de la Universitat de Bolonya, estic seguint
amb inters la causa de beatificaci dAntoni Gaud. Li demano pugui enviar-me
material en relaci amb el procs.
Lino Britto, Bolonya 09.03.2010

El 22 de mar, 29 alumnes de 2n descola primria i 5 mestres, visitrem

lexposici El realisme de Gaud lesperana dEuropa. Amb la guia vam que-
dar entusiasmats per les coses de Gaud. La visita va acabar amb el desig de
collaborar en la construcci de la Catedral de la Sagrada Famlia. Vam es-
criure el nostre nom al pinacle on es troba el calze i el ram. Quan tornvem de
la visita, Filippo va caure a terra, i la mestra es va adonar que un taxi lhavia
atropellat. Una ambulncia va venir a socrrer Filippo. El noi va dir que el taxi
li havia passat per sobre. La mestra va exclamar: ha estat un miracle! La mare de
Filippo va fer saber que el nen no tenia res trencat. Desprs daquesta experin-
cia un noi va proposar aquest ttol: La maledicci de Gaud. I la mestra el va
corregir dient: la benedicci, perqu ha protegit Filippo. Un noi va afegir: S,
perqu Gaud va morir atropellat per un tramvia. Aquella tarda vam reflexionar,
i vam arribar a la conclusi que tot all podia servir per a la causa de beatifica-
ci de Gaud.
M. Vecchi, Ferrara-Itlia 2 de mar de 2010

Pascual Egea, estudiant de teologia a Mrcia. Vol rebre estampes, butlletins i fulle-
tons del serf de Du Antoni Gaud, per a la seva difusi i devoci.
P. Egea, Murcia 07.04.2010

Lavortament, o poticament la interrupci de lembars, s un tema modern en

el qual Gaud vol prendre part. Sc emigrant, i quan vaig arribar a Espanya, fa set
anys, vaig ser parroqui de la Sagrada Famlia. La meva vida portada pels esfor-
os de lemigraci, va canviar tantes vegades de ruta, que seria difcil enumerar-
les. Com a cristi vaig voler ajudar a una amiga, abusada pel seu pare entre els
7 i 11 anys... La meva amiga va quedar embarassada de mi i vam preparar un pla
davortament. Jo, com sant Toms, vaig dubtar, vaig pensar renunciar a una Fa-
mlia exemplar, com ensenya la cara joiosa del Naixement a lesglsia. Els canvis
del president Zapatero en la legislaci espanyola facilitaven qualsevol manera
dactuar... Vaig anar a pregar i vaig demanar perd per facilitar un avortament.
Vaig vagar per algunes esglsies de Barcelona, i vaig anar a la Sagrada Famlia.
Laccs a la cripta estava tancat. Unes fletxes mostraven la nova ruta pel recinte
de la Sagrada Famlia amb coberta. Era una altra obra. El Temple s similar a la
selva amaznica. Sorprenent... Des de llavors, la meva empresa va ser protegir un

82
cor que bategava en un ventre. Grcies a una intermediaci, dono grcies a Gaud
i a la seva esplendorosa obra moderna. Dono grcies a Du per Diego, un nen vid
de coneixement i de jocs.
Un annim 11.04.2010

Una grcia concedida pel Sr. Gaud. El 27 de mar de 2007. Em van operar duna
prtesi de maluc. La intervenci va ser un xit. Tenia poc dolor, em sentia bastant
segur i la ferida anava cicatritzant. Per tot era aparent. Les cures eren diries,
per la ferida no es tancava. Per ms guariments que es feien no sacabava de
resoldre el problema. El 27 dabril vaig tornar al centre hospitalari. Mesperaven
uns dies molt dolents. El meu estat dnim era molt positiu per el dolor de la
cama era agut i la ferida continuava supurant. Per qu tant sofriment? Per qu
tant temps a lhospital? Per la meva fe no permetia que mangoixs ms. La
devoci a la Mare de Du de la Misericrdia de Canet de Mar, on visc, ens ajuda-
va, per necessitvem alg ms. Una mica coneixedors de larquitecte Gaud, li
manifestrem el nostre estat. Continuava a lhospital. Al meu cor es lliurava una
lluita, i un dels dos equips seria el vencedor: el guerrer hospitalari i el guerrer
creient, la nostra fe. Grcies a la fe i a les pregries de tots al Sr. Gaud, el dia an-
terior a la tercera intervenci, el dilluns 27 de maig, la ferida estava tancada. Nin-
g del personal mdic podia donar una explicaci al que havia succet. Linforme
mdic del divendres, el 25 de maig, deia que sofria una infecci greu i supuraci
intensa. El 31 de maig em trobava guarit i a casa. Havem aconseguit la grcia
grcies a la intercessi del Sr. Gaud.
Ramon Amargant, Canet de Mar 12.05.2010

Magradaria rebre el nmero corresponent a la visita del papa Benet a Barcelona.

Esdra Bonne, Santiago de Cuba 04.10.2010

B. Antoni, en el dia de la dedicaci de la teva esglsia et demano que vetllis per la

meva feina... Protegeix les meves prctiques, als que macompanyen. Com a sant
Josep, en la glria de Du.
Anne, Itlia.

Daqu a un mes SS el Papa ser a Barcelona. A tots ens suposa una grcia immen-
sa aquesta meravella, fruit de la inspiraci del nostre estimat Gaud. El nostre cor hi
ser, i unirem les nostres oracions a les seves i a tots els membres de lAssociaci...
L. Jimnez, Madrid 07.10.2010

Mentusiasma veure que ser a prop de vosaltres el papa Benet, una persona ex-

83
traordinria per al mn catlic. Us prego que menvieu una guia en itali daquest
extraordinari monument, un cam cap al Parads.
M. Pierimarchi, Armataggia, Itlia 07.11.2010

La festa de la consagraci del Temple ha estat per recordar-la tota la vida.

Lesplndida litrgia amb la presncia histrica del papa Benet. Ledifici impressio-
nant. Tot memorable.
M. Carme Comas, Barcelona

Fa uns dies, en la nostra premsa catlica polonesa, vaig trobar una breu histria de
Gaud. Haig de dir que en poc temps A.G. va arribar a ser el meu millor amic. Cada
dia li prego que majudi. A Polnia no s molt conegut... Mencantaria saber molt
ms sobre Gaud...
Marek Tomaszewki, Jedlec 14.11.2010

El Beat Manuel Gonzlez, el nostre fundador, tenia en gran estima a D. Antoni

Gaud. Desitgem que aviat es declarin les seves virtuts heroiques. En el seu llibre
Art i Litrgia va publicar unes pgines de la revista El Propagador sobre Gaud,
que mogut per la seva gran pietat va fer del seu art genial el ms fidel i devot servi-
dor de la litrgia.
Ana M. Palacios, Palncia 22.1.2011

A causa dun accident de cotxe el 19.08.2007 el meu marit va quedar paralitzat. Des-
prs destar ingressat a la Vall dHebron i a lInstitut Guttman, quan vam tornar a casa
no tenem cap esperana que torns a caminar. Vaig fer la novena a Gaud i al cap de
tres anys va tornar a caminar i les mans li han millorat molt, i pot menjar sol. Dono
grcies a Gaud per la seva ajuda i faig un donatiu per a la causa de beatificaci.
Montserrat Massaguer, Gurb

Els meus desitjos perqu aquest any continu lxit i el miracle de la creixent popularitat
de la Baslica, ara ja, de la Sagrada Famlia, i la devoci pel seu gran arquitecte construc-
tor i el gran sant que hi ha en ell. Jo li vaig pregant com a bon amic, sovint, i mai deixa
dajudar-me en les petites i grans dificultats. Molts amics meus estrangers van seguir la
cerimnia de la consagraci a travs de les seves TVS i em van trucar emocionats...
M. Barenys, Reus 11.01.2011

Li pregaria que menviessin estampes dAntoni Gaud. En sc devot i admirador, i

fa anys sem va concedir un favor. A Granada hi ha molt inters per Gaud.
Fidel Manso, Granada 18.1.2011

84
A Antoni Gaud: Es llancen pirmides / agulles prodigioses / freguen el cel! La ment
creadora / la mstica gaudiniana / Dimensional / Baslica. Columnes / Bosc inquiet.
/ Espais verticals. / Avanament de cels. / Vols de lart. / Oh somnis de Gaud, / vol
dngels.
Isabel Pons, Pedreguer 08.02.2011

Resi per mi i per la meva famlia (segueixen els noms)... Envieu-me el butllet
en angls, desprs de la consagraci de lesglsia de la Sagrada Famlia pel Sant
Pare.
Chaman Lal Sandhu, Phullanwal, ndia 24.04.2011

Escric per la curaci de Nicole, que t un tumor, i resin a Gaud. Per la seva glori-
ficaci.
Marcel Morin, Gatineu-Quebec 25.04.2011

Sc seminarista de la fraternitat sacerdotal Opus Mariae Matris Ecclediae.

Mocupo de les causes dels beats. Per aix els demano una estampa del serf de Du
Antoni Gaud.
Fabio Arduino, Villafranca un Lunigiana 03.05.2011

Des de que va succeir latac a la sagristia de la cripta, sentim enormement aquests

actes vandlics... Sempre encomanem a Antoni Gaud els nostres problemes. El
proper 10 de juny ens unim a loraci dacci de grcies pels 85 anys de la mort i
vida nova del nostre Gaud.
L. Jimnez, Madrid 24.05.2011

Moltes grcies pels butlletins. Treballo en aquesta web www.youtube.com/gau-

dibeatificatio. Lobjectiu s penjar-hi totes les produccions i notcies relacionades
amb la beatificaci de Gaud.
Mario Hernndez 28.08.2011

Volia felicitar-vos per la pgina de la causa del mestre Gaud, gran serf de Du,
admirable exemple de santedat i lliurament; s un intercessor fidel... Volia com a
desig profund del meu cor, tenir si s possible, una relquia certificada com a au-
tntica que majudi a poder veure en la seva tendra vida, la santedat i el cam per a
aconseguir-la...
Gerardo Vega, Chimbas, Argentina 07.09.2011

Vaig rebre el butllet nmero 21. Els ho agraeixo, doncs minteressa la ressenya de

85
la dedicaci del Temple de la Sagrada Famlia. No ms possible enviar-vos dona-
tius, per malegra que daltres s puguin fer-ho...
Esdra Bonne, Santiago de Cuba 20.10.2011

Magradaria manifestar en el que percebo la intercessi de Gaud. La meva parella

i jo vam sollicitar per demanar al Senyor que saclars la meva vocaci, en la meva
dedicaci a la poesia. Els dos vam fer un viatge-peregrinaci per veure la Sagrada
Famlia com a expressi artstica del missatge religis catlic de Gaud. Aix vam
resar sengles novenes, incloent loraci que apareixia en el fullet i estampa que
ens van donar. El fet s que des del 13 de juny vaig viure una experincia interior
que aclariria la meva vocaci. S, vaig percebent gradualment la vocaci personalit-
zada per convidar-me a la santedat...
Rafael Santos, Madrid 06.12.2011

La meva devoci i admiraci al serf de Du Antoni Gaud, mencoratja a demanar

a lAssociaci tenir una estampa i relquia de Gaud.
Dennos Mifsud, Gozo, Malta 2.01.2012

Que la famlia formada per Jess, Maria i Josep, sigui considerada escala damor,
oraci i treball. Molts anys i bons.
Joaquim Renom, Badalona 2012

Com a periodista i escriptor he realitzat un vdeo sobre Gaud, titulat Lltima

catedral, com a prova de la meva gratitud per larquitecte. Tamb voldria ex-
pressar el meu testimoniatge personal, el petit miracle que ha realitzat a favor
meu.
Joaqun de Saint Aymour 02.01.2012

Sc arquitecte, i des de que era estudiant he estat molt interessat en larquitectura

i personalitat del geni Gaud, i em sumo a recolzar la causa de la seva beatificaci.
Cristian Samayoa, Ciutat de Guatemala 4.01.2012

Grcies. Grcies pel butllet en itali.

Paolo Rossi, Villapotenza, Itlia 12.1.2012

La meva filla va ser acomiadada de la feina... Vaig encomanar a D. Antoni Gaud, i

el mes de setembre va comenar a treballar, i als dos mesos va rebre una felicitaci
del seu cap.
Concepcin Barroso 24.1.2012

86
Sc professora universitria i investigo en lmbit de lEconomia de la cultura.
Estic preparant una proposta per al 7 programa Marco de la Uni Europea. Durant
aquests mesos he cercat la intercessi de Gaud. Quan faltava una setmana, el soci
ms important del projecte em va notificar que no seguia endavant. Vaig intensificar
la meva petici a Gaud, i finalment he pogut presentar la proposta. Escric aquesta
nota com a agrament.
Beatriz Plaza, Bilbao 02.02.2012

Vaig venir a Barcelona aquest estiu amb lassociaci dart Il Baglio i he quedat
admirada de la Sagrada Famlia, i de conixer Gaud en la vostra companyia. Envio
un donatiu per a la beatificaci.
Giovanna Gobbi, Savignano sul Rubinone, Itlia

87
 PREMSA

Des del primer moment els mitjans de comunicaci nacionals i internacionals:

premsa, rdio i televisi, shan fet ress de les notcies relacionades amb la beatifi-
caci dAntoni Gaud. Assenyalem algunes de les publicades en aquests ltims anys:

Catalunya pot sentir-se orgullosa dhaver tingut un home que va alar el ms

elevat temple del cristianisme: la Sagrada Famlia, el Temple de la Renaixena
catalana com, molt encertadament, ha estat qualificada darrerament. El Temple
de la Sagrada Famlia va ser la gran inspiraci de Gaud. Ms de quaranta anys de
la seva vida dedicats al seu estudi i a la seva obra. s el Temple que, segons ell, no
sacabaria mai, perqu es fa de caritat, i la caritat no sacaba mai, ni sinterromp.
Transcrit de loriginal per Celest Torres i Guiu. Diari de Reus. Nm. 147
(26 de juny de 1936).

Un edifici de Gaud s un vehicle al transcendent. Per a Gaud el transcendent era la

bellesa que considerava com Hegel lesplendor de la veritat; la veritat es fonamenta en
la vida i la vida en el moviment; per aix en lobra del mestre predominen les corbes,
especialment la parbola, la corba matemtica bella i dinmica que substitueix larc
ogival; la parbola, cam natural de les forces. Antoni Gaud, un geni de larquitectura.
Asturi, Elisa Martha (arquitecte). Entre la luz y las tinieblas. Caldenia
(revista setmanal de La Arena). pg.1-3 (13 de desembre de 1992).

Obres que parlen de Du i vida lliurada al Creador. I s que el senyor Antoni va

viure amb lausteritat dun asceta i va morir en olor de santedat. Les crniques de
lpoca Gaud va morir el 10 de juny de 1926, tres dies desprs de ser atropellat
per un tramvia expliquen que el seu seguici fnebre va arrossegar multitud de
persones que abarrotaven els carrers de la ciutat.
Vidal, Jos Manuel. El arquitecto de Dios rumbo a los altares. poca.
Nm. 708 (21 de setembre de 1998). pg. 36-39.

Sobre la religiositat de Gaud tamb ha aportat informaci Rosa Pars Sallent,

nascuda a Terrassa el 1910. Va ser neboda de mossn Gil Pars i Vilasau, que va
exercir de capell al Temple expiatori de la Sagrada Famlia i, per tant, va tractar
extensament amb Gaud. Rosa Pars relata les ancdotes del seu pas, entre els 10
i 14 anys dedat, per la rectoria de la Sagrada Famlia.
Vicente, Albert. Testimonis de santedat. Diari de Tarragona. pg. 22
(6 dabril de 1999).

88
El procs de beatificaci de Gaud, doncs, s una novetat, per no una sorpresa.
I la Sagrada Famlia s una bona imatge perqu s lobra de la seva vida. I, poc o
molt, el seu testament; el testament dun artista per al qual lhome sense religi
s un home mancat espiritualment, un home mutilat.
Faul, Josep. Gaud, teleg de la pedra. Avui. pg. 25 (30.05.1999).

Com s que no sha iniciat mai un procs de beatificaci de Gaud, que va viure
en grau heroic les virtuts humanes i cristianes? Certament, no era jo el primer
a plantejar el cas, molts dels contemporanis de Gaud, desprs del seu trasps,
havien declarat convenuts que un dia el veurien als altars, com un model dhome
genial, esforat en el treball i en el conreu de les virtuts de convivncia i austeri-
tat.
Segarra, Ignasi. El procs de beatificaci. Dossier 2002, Any Interna-
cional. Nm. 12 (juliol del 2001). Projecci exterior Generalitat de Cata-
lunya.

Aquest temple de la Sagrada Famlia s una obra inacabada per que t solidesa
des dun principi; recorda i compendia una altra construcci Una altra cons-
trucci feta amb pedres vives: la famlia cristiana, on la fe i lamor neixen i es
conreen sense parar. Sn paraules que va pronunciar Joan Pau II des de lobra
magna dAntoni Gaud durant la seva visita a Barcelona la tardor del 1982. Aquest
temple expiatori, en qu les originalssimes formes arquitectniques sintetitzen
smbols extrets de la naturalesa i de la fe cristiana, sha convertit en ledifici ms
caracterstic de Barcelona. A travs de les seves pedres es fa pals lesperit dun
artista profundament cristi.
Codina, Miquel ngel. Gaud, larquitecte de Du. Catalunya Cristia-
na. Nm. 1145 (30 dagost de 2001). pg. 2, 3-5.

Gaud va arribar a participar intensament en la Lliga dEspiritualitat de la Mare

de Du de Montserrat. No obstant aix, la Quaresma posterior a lacceptaci del
projecte de la Sagrada Famlia va ser un punt dinflexi en la seva vida. Va voler
preparar-se de tal forma que va escometre un estrictssim dejuni. Esgotades les
forces, va quedar postrat al seu domicili del carrer Diputaci. Noms la interven-
ci de Torras i Bages va aconseguir treurel del trngol. Ms tard va confessar que
havia volgut seguir el consell de fra Anglic: Qui desitgi pintar a Crist noms t
un cam: viure amb Crist.
Amaritriain, Alfonso Carlos (professor del Centre Universitari Abat Oli-
ba CEU). Revista Abat Oliba CEU. Nm. 2 (juny del 2002).

89
Un home que va transcendir la seva poca va ser larquitecte Antoni Gaud. La
seva obra rendeix tribut a la perfecci de la naturalesa. La seva capacitat de des-
preniment i dobservaci, la seva actitud reflexiva i la seva constant recerca el
va portar a aquest retrobament amb els principis de la naturalesa. La fora de la
gravetat, per exemple, va ser per Gaud el seu cmplice en les estructures de les
seves genials obres i la llum va ser la convidada dhonor.
Els arquitectes hem de fer arquitectura eficient. Som part de la creaci, daquest
gran sistema que ve funcionant perfectament durant milions danys. Entendre
la natura, admirar-la sense lluitar contra ella ni reptar-la, preparar-nos amb hu-
militat tal com va fer Gaud, ens portar no solament a redescobrir all que ens
envolta, sin a reconciliar-nos-hi. Larquitecte es converteix llavors en un servidor
intelligent i prou creatiu per satisfer la demanda del client i del planeta.
Nolte, Lorena (arquitecte). El ejemplo de la obra del gran Antoni Gau-
d. El Comercio. Per (09.11.2005).

El treball de Gaud certament ha portat conversions religioses, especialment

entre els turistes nipons del lluny Est que visiten diriament la Sagrada Famlia.
Tremlett, Giles. Notcies del Mn, The Times.

Per tant si Gaud s un sant com si no ho s, no hi ha dubte sobre el poder

de la seva arquitectura per estimular sorpresa i respecte. Com deia Joaquim To-
rres-Garca, un artista que va treballar en lpoca de Gaud, s impossible negar
que ell va ser un home extraordinari, un geni creatiu Ell pertanyia a una raa
dhomes dun altre temps per als quals la conscincia del ms alt ordre estava
situada per sobre de la vida material.
Meisler, Stanley. El regal de Gaud. Smithsonian.

La vida dAntoni Gaud, especialment des que va entrar a treballar en lobra del
Temple, va ser un acte de culte a la Santssima Trinitat. Lanomenada trinitat pe-
tita o de la terra: Jess, Maria i Josep, era per Gaud, precisament, el cam per
aferrar-se ms a la Trinitat del cel.
Segarra, Ignasi, prevere. Gaud i la Santssima Trinitat. LEco de Sitges

Gaud va viure com ning la idea que el treball santifica la persona. Aquest arqui-
tecte genial es prenia el seu treball com obra de Du. Era un arquitecte fams, que
podria haver-se fet ric, per que, no obstant aix, duia una vida austera i humil.
Entrevista a Charles Teetor (membre de lAssociaci). Catalunya
Cristiana.

90
 EPLEG

La veritable histria de la humanitat assenyalava el papa Joan Pau II sidentifica

amb la histria de la santedat (...): els Sants i els Beats sens presenten com a tes-
timonis, s a dir, com a persones que, confessant a Crist, la seva persona i la seva
doctrina, han donat lloc a una manifestaci slida, concreta i creble duna de les
notes essencials de lEsglsia, que s precisament la santedat.
Sense aquest testimoniatge continu, la doctrina religiosa i moral predicada per
lEsglsia correria el perill de confondres amb una ideologia merament humana,
essent com s doctrina de vida, s a dir, aplicable i traduble a la vida: doctrina que
ha de ser viscuda, segons lexemple de Jesucrist, que proclama jo sc la vida (Jn
14,8) i afirma que ha vingut per donar aquesta vida i donar-la en abundncia (cfr.
ibd., 10, 10).
La santedat, no com a ideal teric, sin com un cam que sha de recrrer en segui-
ment fidel de Crist, s una exigncia particularment urgent del nostre temps ().

Joan Pau II, discurs del 15-II-1992. A: Insegnamenti,1992. pg. 304-305

En els inicis del tercer millenni, diu mossn Manuel J. Cocia i Abella, la humani-
tat sobre pas expectant entre les boires amenaadores del terrorisme internacional,
la sobreabundncia de corrupci, el creixement de la marginaci i altres mltiples
perills que aguaiten la vida i la dignitat humana.
Al mateix temps, hi ha un fort rebrotar de sentiments de solidaritat, danhels
de pau, i un ferm comproms, que nia en molts cors, de buscar sincerament la
justcia.
Perqu la llum dissipi, com desitgem, la densitat dels nvols, necessitem models
de conducta que tinguin la suficient capacitat darrossegament per conduir-nos a
aquest autntic progrs hum, que per ser-ho veritablement, ens acosti a Du.
Des duna perspectiva cristiana, aquests models que busquem sn els sants.
Els sants sn aquells que han ents duna manera ms radical la idea de llibertat.
La reacci general davant la notcia del procs de beatificaci de Gaud podria
sintetitzar-se en la sorpresa pregunta que un desconegut li va fer al president de
lAssociaci pro Beatificaci, a la sortida dun ofici religis:
Com s que no se li va ocrrer a ning abans?
En realitat, un home que va consagrar la seva vida i la seva obra a lexaltaci de
la fe, que va donar exemple en el dia a dia de la seva vida i que va deixar empremta
deternitat en les seves obres, mereix ser exposat als fidels com a exemple i als no
fidels com a tema de reflexi.

91
 Gaud era un enamorat de la seva feina, amb una exigncia personal creixent que
transmet als seus collaboradors, busca la perfecci, la bellesa, la collaboraci amb
el Creador, en una paraula, la glria de Du.
Dirigia totes les tasques personalment, fins i tot les maniobres dels peons. Els
seus mtodes dorganitzaci van desvetllar curiositat i els collegues de la ciutat
van comenar a criticar-lo i a veurel com un desitjs de singularitzar-se. Alguns
daquests collegues enviaven els seus encarregats dobres a la Sagrada Famlia a
treballar dincgnit per a Gaud i finalment decidien quedar-se amb ell, mentre que
daltres sacomiadaven de les seves constructores i demanaven feina a Gaud per
aprendre, desitjosos de perfeccionar-se professionalment.
El treball comentava s fruit de la collaboraci, i aquesta noms pot basar-se
en lamor. Larquitecte ha de saber aprofitar el que saben fer i el que poden fer els
operaris. Cal aprofitar la qualitat preeminent de cadascun. Aix s: integrar, sumar
tots els esforos i donar la m quan sencallin; aix treballen a gust i amb la segure-
tat que dna la plena confiana en lorganitzador. A ms, cal recordar que no hi ha
ning intil, tots serveixen (tot i que no tots amb la mateixa capacitat); la qesti
s trobar per a qu serveix cadascun.
Gaud socupava dels seus obrers, tant en el seu aspecte professional, com en la
seva vida personal:
Pregava a Raimon: Cuidat!, Fes-me cas. Encara ests a temps. Hauries de fer
una mica ms dexercici: caminar. I posar fre en el menjar, amb una mica de rgim.
Pensa que si no tens prudncia, esclatars!.
El seu costum dintervenir personalment en els treballs necessriament el posava
en contacte amb tot el personal.
Aix ho podr fer en Josep, que t pacincia deia.
Que ho faci lAndreu, que t ms alada i li ser ms fcil.
Gaud practicava i defensava el sacrifici:
La vida s amor i lamor s sacrifici. El sacrifici s lnica cosa realment fruct-
fera. La causa de laven espiritual i material de les ordes religioses, de les llars, s
que se sacrifiquen tots els seus membres pel b del conjunt.
Lexercici corporal, la sobrietat en menjar, beure i dormir, sn mortificacions
del cos que combaten eficament la luxria, la mandra, lembriaguesa....
Gaud practicava les virtuts i la vida de pietat:
La vida s una batalla, i per combatre es necessita fora, i la fora s la virtut,
que noms se sost i augmenta amb el conreu espiritual, aix s, amb les prctiques
religioses. Per tant, com a coneixedor daquesta realitat freqenta els sagraments,
t direcci espiritual, resa el rosari, llegeix lEvangeli, visita als malalts, dna almoi-
na, se sotmet a severes penitncies...
Fruit daquest creixement exterior (major experincia professional, major conei-
xement de la tcnica i dels materials) i del creixement interior (major relaci perso-

92
nal amb Du), imprimeix en les seves obres un carcter especial, cridaner, que ha
atret i atrau latenci de molts, agermanant Amor i Arquitectura.
Larquitecte Joan Bergs Mass, collaborador de Gaud, comenta en el seu llibre
Gaud, lhome i lobra:
En els darrers deu anys de la seva vida Gaud vivia exclusivament dedicat al
Temple de la Sagrada Famlia. La seva vida s plenament asctica, la seva pietat
voreja el misticisme i la seva producci traspassa els lmits de la ms elevada arqui-
tectura, endut per una creixent exaltaci lrica. Es complau amb lacabat policromat
del primer campanar i mel mostra dient: Miri aquest coronament...! No s cert que
sembla que uneixi la Terra amb el Cel? Aquesta resplendor dels mosaics s el primer
que veuran els navegants en arribar a Barcelona: ser una radiant benvinguda!.
I ms endavant escriu:
En la seva plenitud troba aquell sentit dinfantilitat que demana lEvangeli: una
nit sem va acostar dient: Men vaig a lesglsia de la Merc, a dir-li unes quantes
coses a la Mare de Du.

Fama de santedat
La germana Antnia Claus i Tut relatava el 22 de novembre de 1973, publicat al
nmero de juliol-agost de la revista Temple, que Gaud va acudir a la mare Rosa,
superiora general de les Germanes Carmelites de Sant Josep, perqu lajuds en
latenci al seu pare i la seva neboda a la seva residncia del Parc Gell. Selecciono
aquestes frases del document:
Aprenguin de Gaud les seves virtuts religioses, aquestes no simprovisen sense
haver-les exercitat des de jove, doncs un arbre es coneix pels seus fruits....
La mare Rosa tenia al senyor Antoni Gaud en concepte de sant: s un veritable
bar de Du i amb el temps lEsglsia el canonitzar, doncs sant ja ho s.
L11 de juny de 1926 mossn Manuel Trens i Ribas (1892-1976), historiador de lart,
escriu en La Publicitat un article amb el ttol LArquitecte de Du.
A loratori de Sant Felip Neri, el pintor Joan Llimona, amic i contertuli de Gaud
al Cercle Artstic de Sant Lluc, va utilitzar-lo, en vida de larquitecte, com a model per
a dues teles en les quals es representa el sant patr de Roma.
Mossn Francesc Baldell escrivia labril de 1971: Desitjo vivament que la meva
possible intervenci en un nou acte en honor de Gaud sigui amb motiu dincoar-se
el procs de la seva beatificaci.
El testimoni de lescultor Joan Matamala, collaborador de Gaud en el temple de
la Sagrada Famlia, deia en el seu llibre El meu itinerari amb larquitecte:
Gaud s tot una troballa en la histria de larquitectura. Sembla un sser estrany
que, en crrer per lespai i posar el seu peu al mn, deixar al seu pas brillants
meteors. Per alguna causa ell, en el metafsic, des de la matria selevava cap a la
intelligncia i des de la mecnica de lunivers seleva al Summe Creador.

93
 En els nostres dies, Yun Young-Joo, directiu de la Cambra de comer i Indstria
de Pusan, Corea, escrivia el 19 de mar de 1998:
Larquitectura de Gaud s coneguda per la seva bellesa artstica. Aquesta combina
elements clssics i gtics i es posa de manifest a travs despais fantstics. Penso que
se li hauria de donar encara ms importncia a la seva afici harmnica per la natura
i el medi ambient, que posa en evidncia lexistncia de Du a travs de la seva obra.
Gaud, amb la seva recerca constant de la veritat, realitzava obres que fan que les
persones descobreixin lhlit div que palpita en elles. La seva arquitectura mereix
lelogi de la gent, ja que va escriure poesia amb la seva arquitectura.
No puc oblidar limpacte religis que em va causar la visita a Barcelona per prepa-
rar lexposici de Gaud. Vaig visitar el Temple de la Sagrada Famlia, com a part del
meu recorregut per les obres de Gaud al voltant de Barcelona. Ms impossible des-
criure la petjada que va deixar en el meu cor. No vaig poder fer menys que inclinar
el meu cap davant la solemnitat, la santedat i la grandesa de ledifici. Un sentiment
profund va embargar el meu cor. A travs de les obres de Gaud, i del toc div que
tenen, em vaig convncer de lexistncia de Du.
Tot i que abans havia estat un budista devot, em vaig convertir al catolicisme en
tornar a Pusan, per la intensa inspiraci causada per les obres de Gaud.
Crec que lexposici gaudiniana, que ha tingut lloc a Pusan sota la meva super-
visi, va estat un treball predestinat per Du. Desprs della, em vaig convertir al
catolicisme i vaig a lesglsia amb freqncia.
Crec que Gaud s un evangelitzador de lobra de Du al mn, alhora que s un
gran arquitecte. A travs dexposicions sobre Gaud, que sorganitzessin arreu del
mn, la gent podria admirar, no noms els seus treballs artstics, sin tamb la seva
dedicaci a Du a travs de la seva vida, quan aquesta sigui coneguda.
Gaud est predicant la fe catlica al mn sencer a travs de la seva arquitectura.
Ell tamb empeny els artistes a continuar la seva recerca de Du.
Sn moltes les persones que, desprs de lestudi de la seva vida, obra i pensament,
han abraat la fe catlica o lhan tornat a prendre seriosament. Sn molts els que
demanen a Du pel seu intermedi i no pocs els que han obtingut resposta a les seves
peticions, segons consigna el butllet que lAssociaci pro Beatificaci de Gaud
edita regularment.
Lobertura de la causa de beatificaci al Vatic suposa un important aven en el
procs. La congregaci ha estudiat els documents presentats des del punt de vista
formal, ha declarat la seva validesa i ha nomenat un relator que prepara la positio,
sobre la qual deliberar un grup de telegs de la Santa Seu i els cardenals designats
per a lestudi de la causa de Gaud. Si el vot s favorable, faltar acreditar un miracle.
Molts ens pregunten quant de temps pot durar el procs de beatificaci. Fem nos-
tres les paraules de Gaud quan linterpellaven sobre quan finalitzarien les obres de
la Sagrada Famlia: El meu client no t pressa.

94
ADENDA GRFICA

95
Reproducci de lestampa per a la devoci privada dAntoni Gaud.

Esquema copiat de la feli-

citaci de Nadal del 1984
de larquitecte Francesc de
P. Cardoner i Blanch, per
a la guardiola de la cripta
al costat de la tomba de
Gaud.

Planta de les Escoles Pro-

visionals del temple de la
Sagrada Famlia formada
per la intercessi de tres
cors que simbolitzen la
Sagrada Famlia de Natza-
ret: Jess, Maria i Josep.

97
Els components de lAssociaci. Desquerra a dreta: Jos Manuel Almuzara, Jos Luis Lzaro,
Etsuro Sotoo, Josep M. Tarragona i Javier Fransitorra (abril del 2007).

Obertura del procs de beatificaci a la Congregaci per a les Causes dels Sants, davant la
baslica de Sant Pere a Roma, desquerra a dreta: lescultor Etsuro Sotoo, el jutge delegat del
procs dioces de Barcelona pare J. M. Blanquet, el cardenal Ricard M. Carles, larquitecte Jos
Manuel Almuzara, la lletrada Gabriela Gonzlez-Cremona i lhistoriador i enginyer Josep M.
Tarragona, bigraf de Gaud (9 de juliol del 2003).

98
Grup escultric de nou ngels cantant el Bateig-confirmaci de lescultor Etsuro
Glria davant del naixement de Jess a la Sotoo Lucas Miguel ngel Sotoo pel bisbe
Faana del Naixement, obra realitzada per auxiliar de Barcelona Mons. Joan Carrera
lescultor Etsuro Sotoo. (03.11.1991).

D. Ignasi Segarra, inspirador i fundador de

lAssociaci pro Beatificaci, mort el 23 de
maig de 2003.

Habitaci de Gaud a la casa museu del Parc Capella de la Mare de Du del Carme, amb
Gell, on va viure amb el seu pare i la seva la tomba de Gaud, a la cripta del temple de
neboda. la Sagrada Famlia.

99
US News. Juny de 2003.

100
Tiempo. Abril de 1998.

101
Muy interesante. Gener de 2002.

102
 Paris Match. Octubre de 1998.

La Nacin, gener del 2007. En aquesta edici sanunciava la possibilitat que Buenos
Aires aculli el II Congrs Internacional dels Sants de les Belles Arts. El primer tindria
lloc a Valncia a finals del 2007.

103
Article publicat al Diari de Tarragona el 20 de febrer de 2011.

Pgina segent: fotografia de linterior de la Baslica de la Sagrada Famlia, el dia de la seva

Consagraci realitzada pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre de 2010.

104
105
Fotografies del 7 de novembre de 2010, amb motiu de la Consagraci del temple expiatori de la
Sagrada Famlia pel Sant Pare Benet XVI.

106
107
 HOMILIA DEL SANT PARE BENET XVI EN LA CONSAGRACI
DEL TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMLIA

Barcelona, Diumenge 7 de novembre de 2010

Estimats germans i germanes en el Senyor:

La diada davui s santa, dedicada a Du, nostre Senyor; no us entristiu ni
ploreu El goig del Senyor ser la vostra fora (Ne 8, 9-11). Amb aquestes
paraules de la primera lectura que hem proclamat, vull saludar-vos a tots els qui
us trobeu aqu presents participant en aquesta celebraci. Adreo una salutaci
afectuosa a Ses Majestats els Reis dEspanya, que han volgut acompanyar-nos cor-
dialment. La meva salutaci agrada al Senyor Cardenal Llus Martnez Sistach,
Arquebisbe de Barcelona, per les seves paraules de benvinguda i la seva invitaci
a dedicar aquesta esglsia de la Sagrada Famlia, suma admirable de tcnica, dart
i de fe. Saludo tamb al Cardenal Ricard Maria Carles Gord, Arquebisbe emrit
de Barcelona, als altres Senyors Cardenals i Germans en lEpiscopat, especial-
ment al Bisbe auxiliar daquesta Esglsia particular, com tamb als nombrosos
sacerdots, diaques, seminaristes, religiosos i fidels que participen en aquesta so-
lemne cerimnia. Tamb adreo la meva deferent salutaci a totes les Autoritats
Nacionals, Autonmiques i Locals, com tamb als membres daltres comunitats
cristianes, que shan unit al nostre goig i a la nostra lloana agrada a Du.
Aquest dia s un punt significatiu en una llarga histria dillusi, de treball i
de generositat, que dura ms dun segle. En aquests moments, voldria recordar a
tots i a cadascun daquells que han fet possible el goig que a tots ens omple avui,
des dels promotors fins als executors de lobra; des dels arquitectes i paletes de
la mateixa, fins a tots aquells que han ofert, duna manera o duna altra, la seva
inestimable aportaci per fer possible la progressi daquest edifici. I recordem,
sobretot, a qui va ser nima i artfex daquest projecte: Antoni Gaud, arquitecte
genial i cristi conseqent, amb la torxa de la seva fe cremant fins al final de la
seva vida, viscuda en dignitat i austeritat absoluta. Aquest acte tamb s, dalguna
manera, el cim i la desembocadura duna histria daquesta terra catalana que,
sobretot des de finals del segle XIX, va donar una gran quantitat de sants i de fun-
dadors, de mrtirs i de poetes cristians. Histria de santedat, de creaci artstica
i de potica, nascudes de la fe, que avui recollim i presentem com a ofrena a Du
en aquesta Eucaristia.
Lalegria que sento en poder presidir aquesta cerimnia sha vist incrementada
quan he sabut que aquest temple, des dels seus orgens, ha estat molt vinculat a
la figura de sant Josep. Mha commogut especialment la seguretat amb la qual

108
Gaud, davant les innombrables dificultats que va haver dafrontar, exclamava ple
de confiana en la divina Providncia: Sant Josep acabar el temple. Per aix,
ara no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa el nom de pila del
qual s Josep.
Qu fem en dedicar aquest temple? Al cor del mn, davant la mirada de Du i
dels homes, en un humil i jois acte de fe, aixequem una immensa mola de mat-
ria, fruit de la natura i dun incommensurable esfor de la intelligncia humana,
constructora daquesta obra dart. Ella s un signe visible del Du invisible, per la
glria del qual salcen aquestes torres, sagetes que apunten a labsolut de la llum
i dAquell que s la Llum, lAlada i la Bellesa mateixa.
En aquest recinte, Gaud va voler unir la inspiraci que li arribava dels tres
grans llibres en els quals salimentava com a home, com a creient i com a ar-
quitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la
Litrgia. Aix va unir la realitat del mn i la histria de la salvaci, tal com ens s
narrada en la Bblia i actualitzada en la Litrgia. Va introduir pedres, arbres i vida
humana dins del temple, perqu tota la creaci convergs en la lloana divina,
per al mateix temps va treure els retaules fora, per posar davant dels homes el
misteri de Du revelat en el naixement, passi, mort i resurrecci de Jesucrist.
Daquesta manera, va collaborar genialment en ledificaci de la conscincia hu-
mana ancorada al mn, oberta a Du, illuminada i santificada per Crist. I va fer
quelcom que s una de les tasques ms importants avui: superar lescissi entre
conscincia humana i conscincia cristiana, entre existncia en aquest mn tem-
poral i obertura a una vida eterna, entre bellesa de les coses i Du com a Bellesa.
Aix ho va fer Antoni Gaud no amb paraules sin amb pedres, traos, plnols i
cims. I s que la bellesa s la gran necessitat de lhome; s larrel don brolla el
tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperana. La bellesa tamb s reve-
ladora de Du, perqu, com Ell, lobra bella s gratutat pura, convida a la llibertat
i arrenca de legoisme
Hem dedicat aquest espai sagrat a Du, que sens ha revelat i lliurat en Crist
per ser definitivament Du amb els homes. La Paraula revelada, la humanitat de
Crist i la seva Esglsia sn les tres expressions mximes de la seva manifestaci
i lliurament als homes. Que cadasc miri com construeix. Doncs ning pot po-
sar un altre fonament que no sigui el que ja hi ha, que s Jesucrist (1 Co 3,10-
11), diu sant Pau en la segona lectura. El Senyor Jess s la pedra que aguanta el
pes del mn, que mant la cohesi de lEsglsia i que recull en unitat final totes
les conquestes de la humanitat. En Ell tenim la Paraula i la presncia de Du, i
dEll lEsglsia rep la seva vida, la seva doctrina i la seva missi. LEsglsia no
t consistncia per si mateixa; est cridada a ser signe i instrument de Crist, en
pura docilitat a la seva autoritat i en total servei al seu mandat. Lnic Crist funda

109
lnica Esglsia; Ell s la roca sobre la qual es basteix la nostra fe. Recolzats en
aquesta fe, junts cerquem mostrar al mn el rostre de Du, que s amor i lnic
que pot respondre a lanhel de plenitud de lhome. Aquesta s la gran tasca, mos-
trar a tots que Du s Du de pau i no de violncia, de llibertat i no de coacci,
de concrdia i no de discrdia. En aquest sentit, penso que la dedicaci daquest
temple de la Sagrada Famlia, en una poca en la qual lhome pretn edificar la
seva vida desquena a Du, com si ja no tingus res a dir-li, resulta un fet molt
significatiu. Gaud, amb la seva obra, ens ensenya que Du s la veritable mesura
de lhome. Que el secret de lautntica originalitat rau, com deia ell, en tornar a
lorigen que s Du. Ell mateix, obrint aix el seu esperit a Du, ha estat capa de
crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i desperana, que porta lhome
a la trobada amb qui s la Veritat i la Bellesa mateixa. Aix expressava larquitecte
els seus sentiments: Un temple s lnica cosa digna de representar el sentir
dun poble, ja que la religi s la cosa ms elevada en lhome.
Aquesta afirmaci de Du porta implcita la suprema afirmaci i tutela de la
dignitat de cada home i de tots els homes: No sabeu que sou temple de Du?... El
temple de Du s sant: aquest temple sou vosaltres (1 Co 3,16-17). Heus aqu la
veritat i dignitat de Du unides amb la veritat i la dignitat de lhome. En consagrar
laltar daquest temple, considerant Crist com el seu fonament, estem presentant
Du davant del mn, que s amic dels homes, i convidant els homes a ser amics
de Du. Com ens ensenya el cas de Zaqueu, del que parla lEvangeli davui (cf. Lc
19,1-10), si lhome deixa entrar a Du en la seva vida i al seu mn, si deixa que
Crist visqui en el seu cor, no sen penedir, sin que experimentar lalegria de
compartir la seva mateixa vida essent objecte del seu amor infinit.
La iniciativa daquest temple es deu a lAssociaci de devots de Sant Josep,
que va voler dedicar-lo a la Sagrada Famlia de Natzaret. Des de sempre, la llar
formada per Jess, Maria i Josep ha estat considerada escola damor, doraci
i de treball. Els patrocinadors daquest temple volien mostrar al mn lamor, el
treball i el servei viscuts davant de Du, tal com els va viure la Sagrada Famlia
de Natzaret. Les condicions de vida han canviat molt, i amb elles sha avanat
enormement en mbits tcnics, socials i culturals. No podem acontentar-nos amb
aquests progressos. Al seu costat sempre han destar els progressos morals, com
latenci, protecci i ajuda a la famlia, ja que lamor geners i indissoluble dun
home i duna dona s el marc efica i el fonament de la vida humana en la seva
gestaci, en el seu enllumenament, en el seu creixement i en el seu final natural.
Noms on existeixen lamor i la fidelitat, neix i perdura la veritable llibertat. Per
aix, lEsglsia advoca per mesures econmiques i socials adequades perqu la
dona trobi en la llar i en el treball la seva plena realitzaci; perqu lhome i la
dona que contrauen matrimoni i formen una famlia siguin decididament recol-

110
zats per lEstat; perqu es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des
del moment de la seva concepci; perqu la natalitat sigui dignificada, valorada
i recolzada jurdica, social i legislativament. Per aix, lEsglsia soposa a totes
les formes de negaci de la vida humana i recolza tot all que promogui lordre
natural en lmbit de la instituci familiar
En contemplar admirat aquest recinte sant de sorprenent bellesa, amb tanta
histria de fe, demano a Du que en aquesta terra catalana es multipliquin i con-
solidin nous testimoniatges de santedat, que prestin al mn el gran servei que
lEsglsia pot i ha de prestar a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, flama
ardent de caritat, canal perqu el mn cregui en Aquell que Du ha enviat (cf. Jn
6,29).
Benvolguts germans, en dedicar aquest esplndid temple, suplico igualment al
Senyor de les nostres vides que daquest altar, que ara ser ungit amb oli sant i
sobre el qual es consumar el sacrifici damor de Crist, brolli un riu constant de
grcia i caritat sobre aquesta ciutat de Barcelona i les seves gents, i sobre el mn
sencer. Que aquestes aiges fecundes omplin de fe i vitalitat apostlica aquesta
Esglsia arxidiocesana, als seus pastors i fidels.
Finalment, desitjo confiar a lamorosa protecci de la Mare de Du, Maria San-
tssima, Rosa dabril, Mare de la Merc, tots els aqu presents, i tots aquells que
amb paraules i obres, silenci o pregria, han fet possible aquest miracle arquitec-
tnic. Que Ella presenti al seu div Fill les joies i les penes de tots els que vinguin
a aquest indret sagrat en el futur, perqu, com prega lEsglsia en la dedicaci
dels temples, els pobres trobin misericrdia, els oprimits assoleixin la veritable
llibertat i tots els homes es revesteixin de la dignitat dels fills de Du. Amn.

111
 BENET XVI - NGELUS

Faana del Naixement de la Sagrada Famlia

Diumenge 7 de novembre de 2010

Germans i germanes en el Nostre Senyor Jesucrist:

Ahir, a Port Alegre, Brasil, va tenir lloc la cerimnia de beatificaci de la Serva de
Du Mara Brbara de la Santssima Trinitat, fundadora de la Congregaci de les
Germanes de lImmaculat Cor de Maria. Que la fe profunda i la caritat ardent amb
la qual ella va seguir Crist, suscitin en molts el desig de lliurar completament la
seva vida a la major glria de Du i al servei geners dels germans, especialment
dels ms pobres i necessitats.
Avui, he tingut lenorme goig de dedicar aquest temple a qui essent Fill de lAltssim,
es fu home i, a lempara de Josep i Maria, en el silenci de la llar de Natzaret, ens ha
ensenyat sense paraules, la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la famlia,
esperana de la humanitat, en la qual la vida troba acolliment, des de la seva concep-
ci fins al seu declivi natural. Tamb ens ha ensenyat que tota lEsglsia, escoltant i
acomplint la seva Paraula, esdev la seva Famlia. I ms encara, ens ha encomanat
ser llavor de fraternitat, que sembrada en tots els cors encoratgi lesperana.
Imbut per la devoci a la Sagrada Famlia de Natzaret, que sant Josep Manya-
net va difondre entre el poble catal, el geni dAntoni Gaud, inspirat per lardor
de la seva fe cristiana, va aconseguir convertir aquest temple en una lloana a
Du feta en pedra. Una lloana a Du que, com en el naixement de Crist, t com
a protagonistes les persones ms humils i senzilles. En efecte, Gaud, amb la
seva obra, pretenia portar lEvangeli a tot el poble. Per aix, va concebre els tres
prtics de lexterior del temple com una catequesi sobre Jesucrist, com un gran
rosari, que s loraci dels senzills, en el qual es poden contemplar els misteris
gojosos, dolorosos i gloriosos del nostre Senyor. Tamb, per, i en collaboraci
amb el rector Gil Pars, va dissenyar i va finanar amb els seus propis estalvis la
creaci duna escola per als fills dels paletes i per als nens de les famlies ms hu-
mils del barri, que llavors era un suburbi marginat de Barcelona. Aix feia realitat
la convicci que expressava amb aquestes paraules: Els pobres sempre han de
trobar acolliment en el temple, que s la caritat cristiana.
Aquest mat tamb ha estat per a Mi motiu de satisfacci poder declarar aquest
temple Baslica Menor. En ell homes i dones de tots els continents admiren la
faana del Naixement. Ara, nosaltres, meditem el Misteri de lEncarnaci i adre-
cem la nostra pregria a la Mare de Du amb les paraules de lngel, i li confiem
la nostra vida i la de tota lEsglsia, i li demanem, al mateix temps, el do de la pau
per a tots els homes de bona voluntat.

112
Preguem tinguin lamabilitat de fer-nos arribar les grcies que sobtinguin per la
mediaci dAntoni Gaud a:

Associaci pro Beatificaci dAntoni Gaud

Apartat de correus 24094 08080 Barcelona (Espanya)
gaudibeatificatio@gmail.com
www.gaudibeatificatio.com

Aix mateix, poden sollicitar a la mateixa adrea estampes per a la devoci pri-
vada, butlletins, fulletons i llibres publicats.

Els donatius sn necessaris per cobrir les despeses de la causa de beatificaci.

Es poden enviar al nostre apartat de correus o ingressar-los a la guardiola de la
cripta del temple de la Sagrada Famlia, o mitjanant una transferncia al comp-
te corrent de la Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, la Caixa, nmero de
compte: 2100.0810.29.0200674014.

113
www.e-cristians.net/gaudi

Web creada amb motiu del 150 aniversari del naixement dAntoni Gaud i la
celebraci de lAny Internacional, entre e-cristians i lAssociaci pro Beatificaci
dAntoni Gaud, amb textos del bigraf i cofundador de lAssociaci, Josep M.
Tarragona, que ens dna a conixer lartista i la seva obra mitjanant un seguit
de jocs: cada paraula consultada ens revela una pea del trencaclosques

Bibliografia

Els llibres publicats fins avui per lAssociaci pro Beatificaci dAntoni Gaud en
collaboraci amb la Reial Ctedra de Gaud, lArxiu Dioces de Barcelona i leditorial
Claret sn els segents:

1. Rfols, Josep F. Gaud 1852-1926. Barcelona: Editorial Claret, 1999. Facsmil de ledi-
ci de 1952.

2. Matamala, Joan. Mi itinerario con el arquitecto. Barcelona: Editorial Claret, 1999.

3. Bonet i Armengol, Llus. La mort de Gaud i el seu ress en els diaris i revistes de
lpoca. Barcelona: Editorial Claret, 2000.

4. Bassegoda i Nonell. El senyor Gaud. Barcelona: Editorial Claret, 2001.

5. Bonet i Armengol, Llus. La mort de Gaud i el seu ress. A: El propagador de la devo-

ci de sant Josep. Barcelona: Editorial Claret, 2001.

115