Alba Ferrer Mrmol 4t ESO A 4/4/2017

LA REPRESSI FRANQUISTA I/O

REPUBLICANA
1. Incerta Glria ( la Guerra Civil ). La Guerra , qualsevol guerra ,
s bruta per definici. La pellcula ensenya una bona mostra
daquesta brutcia moral i econmica Assenyala 4 situacions
de misria econmica i moral que surten a la pellcula. I
argumenta el per qu daquesta misria.
Tot comenar, la pellcula ens mostra una de les escenes ms dures
daquesta, on podem observar que apareix lestat duna famlia que
viu a un pis on els gurdies de lestat comenant a fer malb i a
matar a tot tipus de gent. Tot seguit veiem com la dona protagonista
daquesta histria protegeix amb tot el que pot als seus fills i
finalment aconsegueix que els gurdies no matin als seus fills. Amb
aix el que vull donar a entendre s que les primeres imatges sobre
aquesta pellcula sn de misria i de moltssima por, sobretot per
part dels nanos de la protagonista, degut a que es veu com un dels
dos nens es fa pipi a sobre de la por que t.

Ms endavant trobem altres escenes que ens fan pensar que a

lpoca de la Guerra Civil es van viure molts moments on la por i la
fam predominava als ciutadans de tota Espanya. Com per exemple a
la situaci que es troba la famlia del Tinent, un altre protagonista
daquesta pellcula el qual t a la seva dona y al seu fill molt lluny
dell. La situaci de la seva famlia no era de lo pitjor de lpoca, per
tampoc tenien els suficients diners i recursos com per ser una famlia
rica amb diners, per tant hi havia misria a poques. Al voltant
daquesta famlia hi ha una infidelitat, ja que el Tinent i la
protagonista tenen intencions de tenir una histria amorosa. Aqu s
quan apareix un amic del Tinent, el qual sovint visita a la dona y al fill
daquest. Principalment anava a veurels al poble i els portava una
mica de menjar, ajuts per tal de poder sobreviure, i per tant en
aquesta escena sintueix que hi ha un intent de camuflar la misria
que hi havia en aquesta famlia.

Aquesta histria amorosa que hi ha entre la protagonista i el Tinent

apareix a arrel de que la dona necessita uns papers els quals
confirmin el seu divorci amb el seu exmarit, el que aquesta fa s
aprofitar-se al mxim del Tinent per intentar aconseguir all que ella
volia. En aquest cas s veu la situaci de desesperaci, de tot el que
li pot passar si no troba o no li fan aquest paper i ens dna la imatge
de que la gent era molt interessada, i amb tota la ra, per poder
aconseguir el que necessitaven per tal de que la seva famlia estigus
b i no els falts de res.
 Per ltim explicar una de les escenes ms impactant de la pellcula
per a mi. Gaireb al final de la pellcula, es veu com el fill del Tinent
t una malaltia que si no la curen al moment, el nano podria moriren
qesti dhores. Esclar en aquesta situaci qualsevol pare i mare, per
molt que estiguin emprenyats entre ells, fan tot el possible per tal de
salvar al seu fill. Aix van fer i el Tinent va acudir a la dona
protagonista, la qual li devia un favor, ja que ella la va ajudar a ella a
obtenir la documentaci i papers que ella volia. Un cop el Tinent
arriba a casa de la dona, demana si us plau ajuda, que si sap de
qualsevol medicina o qualsevol cosa, que si us plau lajudi i lavisi. La
dona molt seriament contesta al Tinent que s que sap qu s el que
pot salvar al seu fill, per posa una condici abans de donar-li la cura.
La seva condici s que ha de matar al seu amic per tal daconseguir
la medicaci que salvaria al seu fill de la mort. Aix que correns els
Tinent busca al seu amic i desprs duna dura decisi acaba matant-
lo i amb el medicina per al seu fill.

Aquestes han estat les 4 escenes o parts ms impactants per a mi i

que crec que es veu una imatge de misria a lpoca.

2. Las 13 Rosas ( la repressi dels vencedors sobre els venuts)

Qui van ser las 13 rosas? Per que las van matar? Quina escena
tha impactat ms de la pel.lcula i per que?
Crec que Las 13 Rosas ha estat una de les pellcules que ms mha
impactat conjuntament amb la de La Voz Dormida i Sufragistes que
vam veure lany passat a socials. s una pellcula que et fa obrir els
ulls i pensar en tot el que tenim i el que tenien fa uns anys.

Desprs dhaver vist la pellcula, puc dir que Las 13 Rosas sn unes
dones molt valentes, que han lluitat pels seus drets, tot i que en
aquell moment no va servir de gaire, perqu es podria dir que era el
pa de cada dia, Franco ordenava matar a totes aquelles persones
que havien tingut indicis en la Repblica. Per aquestes 13 dones no
serien menys que els altres Republicans. Durant la pellcula, es va
desenvolupant ms o menys la histria de cada una, de com les
tanquen a la pres i fins i tot de com sn condemnades a mort,
algunes juntament amb els seus marits o emparellats, per la mateixa
ra, simplement per lluitar contra els pensaments de Franco i
manifestar-se, a la pellcula tot aix ho defineix com en un atemptat
que fan cap al mig de la pellcula i on empresonen gaireb a la
meitat de totes elles.

Per ltim nomenar dues de les escenes que ms em van impactar, ja

que en tenia moltes i no sabia quina de les dues escollir. Primer
parlar de les tortures que duien a terme el policies amb els
testimonis, quan els portaven a aquelles sales que semblaven
lavabos i els torturaven, els donaven pallisses, tocaven a les dones,
fins i tot van cremar els pits a una de Las 13 Rosas, en concret a la
 Jlia. Aquestes escenes em van impactar molt i em van semblar molt
dures. I per altra banda est una de les ltimes escenes, on van a
buscar a totes les dones per endur-se-les al afusellament i un cop all
abans de ser disparades, comencen a abraar-se entre elles per
despedir-se i morir totes juntes.

3. Memria Histrica
Pregunta als avis i als pares si a la vostra familia hi ha hagut
algn cas de violencia i/ o repressi durant els temps de la
guerra civil o durant el franquisme.
Un dels meus avis va nixer el mateix any que va acabar la Guerra
Civil, s a dir, lany 1939, per tant va viure durant tota la Post Guerra.
Ell era massa petit per en recordar-se de tot, per mha pogut explicar
que ell senrecorda de que quan tenia 6 anys, per tant era lany 1945,
recorda que a casa seva sempre hi havia molta por, mai parlaven de
poltica. I senrecorda danar pels carrers del poble y la gent que el
coneixia li donava el pa que se li havia caigut a terra o potser una
mica de carn de la tenda del poble que ja portava com una setmana
sense ser venuda, llavor li donaven a ell ho portava a casa, al 8 anys
va comenar a treballar amb els seus pares al camp. Una frase que ell
mateix va dir i que em va impactar bastant va ser: Mi infancia no es
que haya sido de lo ms bonita, es ms, lo pas muy mal, mucha
hambre, mucho miedo, coses que hoy en da no valoramos, porqu
como tenemos de todo. Quan vaig escoltar aix, vaig pensar que
tenia tota la ra i no ens adonem de el que tenim i del que altra gent
no t o no va arribar a tenir.

Franco va aconseguir la pau dels cementiris i durant aquesta llarga

dictadura hi va haver censura i control absolut sobre el que es
podia dir i fer.

En quasi totes les famlies hi ha alguna histria relacionada amb la

repressi, que va ser especialment violenta. Molta gent va ser
represaliada, molts van anar a la pres, alguns els van matar sense
tenir un judici just.Molts avis van viure una infancia
especialmente dura i en molts casos t a veure amb la repressi
que es va viure a Espanya durant la dictadura.

Esbrina

3.1 Qu va passar?
Durant aquesta llarga dictadura Franco es convertir en el cap destat
i del govern. Ser la imatge del pas. Va ser la persona que es va
encarregar de matar a totes aquelles persones que pel que sigues
poguessin fer malb el seu govern.
3.2 Per qu va passar?
Perqu lobjectiu de Franco era fer del sistema poltic dEspanya una
dictadura com la del seu amic Hitler.

3.3 Quines conseqncies va tenir per a la famlia? Quines

dificultats van haver denfrontar?
A casa del meu avi, la Post Guerra va suposar un ambient de molta
fam, misria i sobretot moltssima por a ser represaliats, jutjats i
matats. Perqu tot i que el meu avi no va sentir mai res de poltica a
casa seva, lambient de tensi i de por es vivia cada dia durant molts
anys.

3.4 I pregunta tamb als avis si durant el franquisme

recorden si a casa seva hi havia por a lhora de parlar de
temes poltics? I per qu en tenien?
Lavia amb el que he parlat per preguntar-li sobre el franquisme, mha
dit que no senrecorda molt perqu era molt petit, per que a mesura
que sanava fent gran, que es donava compte de que a casa seva no
parlaven mai de temes poltics, s ms, ell diu que no recorda haver
escoltat parlar als seus pares ni sobre Franco ni sobre res de la
Repblica i que si el tema sorgia sempre evitaven parlar-ne, diu que
els canviaven les cares, de cop i volta, tenien cara de por.

3.5 Per acabar, pregunta als pares com recorden que van
viure a casa la mort de Franco? Estaven contents? Estaven
tristos? I pregunta per que van tenir / viure aquells
sentiments?
He fet la pregunta tots dos, el que passa s que la meva mare no
senrecorda perqu ella era molt petita, quan va morir Franco ella
tenia exactament 2 anys, ja que va nixer lany 1973. Per el meu
pare tot i que tamb era molt petit, tenia 5 anys, diu que senrecorda
una mica de la situaci a casa seva. El meu pare recorda que no
estaven contents ni tristos, en aquell moment seguien tenint una
mica de pro, pel simple fet de que no sabrien el que passaria, podia
arribar un altre dictador a Espanya, o podria arribar alg que ho
canvis tot de cop.