eclesial d'informaci i opini

426 Publicaci quinzenal Nmero 426 22 de gener del 2012

Qu s la nova
evangelitzaci?
Lany 1983 i adreant-se a la XIX assemblea ordinria del CELAM (Con-
Lectura ferncia Episcopal Llatinoamericana) reunida a Hait, Joan Pau II afirmava que
. .. .. . .. .. . .. .. . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... . ... ................................

Cada setmana, ms de cinc-cents la commemoraci del mig millenni devangelitzaci tindr la seva significaci
webs pengen lhomilia de Jos A. plena si s un comproms vostre com a bisbes, juntament amb el vostre pres-
Pagola per al diumenge segent. biteri i fidels; comproms no de reevangelitzaci, per s duna evangelitzaci
A ms, sn incomptables els grups
que per correu electrnic senvien nova. Nova en el seu ardor, en els seus mtodes i en la seva expressi.
i reenvien aquesta mateixa homi- Trenta anys ms tard hi ha convocat un snode destinat a clarificar aquesta
lia. Les homilies de Pagola tenen nova evangelitzaci. Ara b, en els Lineamenta o esbs inicial previ al docu-
un segell inconfusible i agraden a
molts creients. De raons sen poden
ment de treball, shi poden trobar segons mons. Rino Fisichella (Zenit,
trobar moltes i variades: sn unes 15.03.2011) vint definicions diferents. Un excs de definicions delata
homilies curtes, per elaborades; obertament una clara indefinici. I aquesta s una situaci poc desitjable: tot-
interpellen, per no provoquen; hom pot parlar a favor o en contra de la nova evangelitzaci sense que ning
fan pensar, per no es fan pesa-
des; han trobat el llenguatge i el to spiga ben b de qu parla.
adequats a unes glosses a lEvangeli En aquest context ser til recordar la manera com van procedir els bisbes
de caire no erudit, sin ms aviat francesos ara fa prop de vint anys. Lany 1994 van decidir posar les bases per
sapiencial...
Fa molts anys, Pagola va publicant a una nova evangelitzaci que els demanava insistentment Joan Pau II i van
colleccions dhomilies agrupades encomanar a mons. Dagens, bisbe dAngulema, la preparaci dun document-
per cicles litrgics. Ara en fa una base. Dos anys ms tard, i desprs dun llarg procs delaboraci amb una
nova publicaci: per a cada un dels
passatges de lEvangeli que es llegeix
molt mplia participaci de grups i parrquies, publicaven la seva clebre
cada cicle fa una selecci de cinc Carta als catlics de Frana, que duu per ttol Proposar la fe en la societat
de les seves homilies. Seran quatre actual. Els bisbes francesos diuen Proposar la fe, on altres haurien dit
volums amb un ttol com: El cam Nova evangelitzaci. Anys ms tard, una teloga que havia format part de
obert per Jess, i diferenciats pels
subttols: 1. Mateu; 2. Marc; 3. Lluc; lequip central de redacci de la Carta, la Gna. Genevive Mdevielle, de
4. Joan. Lany passat va sortir ja el Institut Catlic de Pars, comentava a La Croix (4.11.2003) que all que
volum corresponent a lEvangeli de es pretenia amb la Carta era elaborar una resposta francesa a la petici de
Mateu. Aquest any ha publicat el que
correspon a Marc (Claret. Barcelona. Joan Pau II, de nova evangelitzaci. Ara b: aquesta expressi en el context laic
2011. 256 ps.). I ens diu que ja t francs sona com una revenja. Per aix linforme Dagens [la Carta als catlics
enllestida la selecci de les homilies del Frana] sestim ms dir proposar la fe.
de lEvangeli de Lluc.
Les cases editorials que publiquen
Personalment, crec que quan es parla de proposar la fe hi ha, vulguis no
aquests textos poden reduir signifi- vulguis, un desplaament del subjecte. La nova evangelitzaci pot ser entesa
cativament el pressupost de publi- com nova tasca, salvadora... protagonitzada pel clergat. Proposar la fe, en
citat. Els la fa gratutament cada canvi, es presenta ms aviat com a tasca eclesial de tots i cada un dels cristians:
any la Comisin Episcopal para la
Doctrina de la Fe de la CEE... petits grans de sal que intenten donar un sentit nou al mn davui.
Pere Codina Pere Codina
Jess en el record hum
La mort va cloure la presncia visible de Jess al nostre fent-vos recordar tot el que jo us he dit (Jn 14,26). En
mn. Les aparicions de Pasqua foren un esdeveniment realitat, mitjanant aquest suport, fou possible als dei-
espordic i destinat a uns pocs elegits. En realitat, el xebles un aprofundiment del missatge i la personalitat
Mestre havia deixat de ser normalment perceptible als ulls del Senyor superior a lassolit en vida seva.
damics i enemics. Jess, autnticament home, participa, Comprensible s tamb lafany de les comunitats
doncs, del dest com de tots els mortals. La vida, un cristianes per posar per escrit aquesta inestimable me-
cop viscuda, sens escapa, tendeix a desaparixer, al no mria collectiva. En aquest sentit, cal tenir present que
res. Sant Agust ens ho explica amb certa cruesa. Veu en durant uns primers temps de cristianisme la transmissi
lexistncia humana una connexi ntima i indissoluble de lEvangeli fou estrictament oral, el ministeri de la
entre vida i mort de manera que aquesta no sols posa paraula (Ac 6,4). Les referncies del Nou Testament a
fi a aquella, sin que lacompanya sense interrupci. les Escriptures sn totes, sense excepci, referncies a
Altrament dit, la mort s per a tota existncia mutable lAntic, a la Bblia dels jueus. Aix, doncs, levangelista
una potncia operant destructiva des del primer instant Lluc comunica al seu destinatari, lillustre Tefil, que
de la vida: A mesura que desprs dhaver-se informat
hom viu, se li va restant minuciosament de tot des
el temps de vida i la vida,
discorrent, va minvant fins
Arbor Mortis dels orgens, es decideix a
escriure-li-ho duna mane-
a deixar de ser (serm 229 Al punt que hom naix comena de morir, ra ordenada (1,3).
H,2). Semblant s la sbria e morint creix, e creixent mor tot dia Un relat dEusebi, bis-
concepci duna gran part Pere March be de Cesarea, en la seva
de lAntic Testament: mo- Histria eclesistica, ens
rir s un anar-sen i deixar Du, al primer batec de cada cor que neix, fa veure com es concretava
dexistir (Sal 39,14). s sembra dues llavors en una sola argila: aquest afany de lEsglsia
deixar un buit que sanir la vida remorosa que cada instant senfila, antiga. Ens diu que Marc,
engrandint al pas dels anys la mort silenciosa que cada instant sacreix. levangelista, feia din-
fins a engolir el difunt. En lestana ms closa de la nostra existncia, trpret de Pere i que va
Aix fou tamb amb all on noms habiten lesperana o lhorror, escriure acuradament el
Jess. Les seves petges a viu lArbre de la Mort; i creix, interior, que recordava de la pre-
la nostra terra anaren desa- de tot el que es marceix de la nostra vivncia. dicaci de lApstol (III
pareixent i noms hi rest Quan ve, tumultus, el gran vent del dest, 39,15). I s que els oients
una realitat nica: el record el seu brancatge, nu com un esquelet, vibra. de Pere no sacontentaven
de tots els qui lhavien co- Arbre, en la primavera que tu traurs de mi, sentint-lo una sola vegada
negut, tractat de prop o de estreny, amb les arrels, el meu cos fibra a fibra. (II 15,1). Deixem a part la
lluny, fins i tot acompanyat Faran les teves fulles una ombra de reps, controvertida qesti sobre
en la seva vida itinerant; i un aspre perfum dnima vindr a les teves flors si lEvangelista fou real-
el record dels deixebles, ment lintrpret de Pere.
dels guarits, dels persegui- Mrius Torres Versemblant s, en canvi,
dors, com tamb el de tots que el pescador de Galilea,
aquells a qui aquest primer on dominava el bilingisme,
cercle de testimonis immediats comunic els seus co- ans coix de grec a lhora devangelitzar lluny de la seva
neixements, profunds o superficials, sobre la persona i ptria i que, per tant, necessits un intrpret. El que s
lobra del Senyor. I no oblidem la mare i les seves hores que cal posar en relleu s la singular estima de les seves
de contacte inefable amb el fill nad, quan ella servava experincies del passat com a deixeble especialment
les paraules dels pastors meditant-les en el seu cor (Lc vinculat amb Jess; s a dir, dels seus records sobre fets
2,19), o ja adolescent, en lntima convivncia domstica i paraules del Mestre, records transmesos al traductor,
de Natzaret (Lc 2, 51). que els deix escrits diligentment per a les comunitats. I
El record s un producte de la memria, facultat frgil, aix an endavant un procs pel qual la tradici oral del
fugissera, de lmits estrets, molt permeable a la fanta- missatge cristi fou acompanyada duna tradici escrita
sia, incapa sovint danar pels camins de lobjectivitat. que, mitjanant la creaci dels quatre evangelis, arrib
Aquesta circumstncia fa comprensible la promesa de al seu punt culminant.
Jess als seus deixebles: El Pare enviar lIntercessor,
lEsperit Sant, en nom meu; ell us ho ensenyar tot, Valent Fbrega Escatllar

2
Monsenyor Cirarda, un bisbe
en lEspanya del segle XX
Alguns amics el van convncer de posar negre sobre
blanc les memries de la seva intensa vida sacerdotal, al
legant una ra de pes: si ell no les escrivia ho farien altres i,
segurament, el relat no seria el mateix. Monsenyor Cirarda
tenia moltes coses a explicar de quan visqu en primera
lnia les difcils relacions entre lEsglsia i lEstat en la
dura etapa del franquisme i en lentramat de la transici,
en un Euskadi convuls on shavien de redefinir moltes
coses. Cirarda noms pos una condici: que les memries
no es publiquessin fins tres anys desprs de la seva mort;
i simpos una restricci: hi hauria alguns noms que no
diria i alguns incidents que no relataria. Entre el maig del
2000 i labril del 2002 pos en solfa Recuerdos y memorias,
el relat duna vida. Mort el setembre del 2008, ara sha
publicat all que Jos Maria Cirarda deix escrit.
Nascut a Baquio, el 1917, respongu a una primerenca
vocaci sacerdotal entrant al seminari de Comillas als
deu anys, on suport el desconcert duna guerra incivil
que se li present cruament el dia que contempl, des del
tur de Katillotxu, el bombardeig de Gernika. Encara,
membre duna famlia conservadora, no pot entendre la
condemna pel franquisme de molts sacerdots bascos pel sol
fet dhaver predicat en euskera o de no haver condemnat
la Repblica. En aquest ambient, s consagrat capell el
1942, adscrit a la dicesi de Vitria, i ben aviat el conflicte
politicoeclesial es creua en la seva vida pastoral, quan es
creen les dicesis de Bilbao i Sant Sebasti (1948) i la
darrera sadscriu a la provncia eclesistica de Pamplona
mentre la primera i la de Vitria passen a dependre de
la de Burgos, una divisi que atempta contra la prpia
realitat de lEsglsia basca, que contribuir a conflictes
posteriors i que, per desgrcia, encara avui s vigent.
Lestada del bisbe Bueno Monreal a Vitria establ
un lla afectiu entre aquest i Cirarda i aix, quan Bueno
fou arquebisbe de Sevilla, reclam el basc com a bisbe
auxiliar, petici que fou acceptada per Joan XXIII. Per
davant, vuit anys de vida andalusa, entre Sevilla i Xers,
i la possibilitat de convertir-se en testimoni de primera
fila del Concili Vatic II, on exerc de portaveu dels bis-
bes espanyols. De cop, un imprevist nomenament com a
bisbe de Santander protestat davant Franco pel mateix
Blas Piar, acompanyat de la funci dadministrador
apostlic de Bilbao, on les dificultats concordatries ha-
vien encallat qualsevol nomenament de bisbe residencial.
Cirarda rep directament de Roma la consigna de dedicaci
preferencial a la dicesi bilbana, on lEsglsia es troba
en un moment de gran desconcert i la clerecia, molt po-
lititzada, viu en conflicte continuat. La realitat s molt
pitjor del que sesperava i, per complicar-ho ms, linici
de la seva gesti coincideix amb laparici dETA, una
3
organitzaci que t la reuni fundacional en un monestir i
que decideix ajusticiar linspector Manzanas a laula dun
seminari. ETA es creua en la vida del bisbe Cirarda, de
manera que ha de sofrir la incomprensi dels que voldrien
actituds ms valentes i dels que el difamen com a bisbe
dETA. Daltra banda, la pres concordatria de Zamora,
per a condemnats eclesistics, molts dells bascos, es
converteix en un explosiu conflicte sacerdotal.
Recolzat directament per Pau VI, que aix li ho fa
saber, el papa creu, tanmateix, que no pot tensar ms la
corda i envia Cirarda a Crdova, potser per donar-li un
respir abans dencomanar-li una missi superior: el 23
de febrer del 1978 pren possessi de larquebisbat de
Pamplona i ho fa introduint leuskera en la celebraci a la
Catedral, un acte al qual no sn convidades les autoritats
civils; tota una declaraci dintencions.
Per complicar-ho, poc desprs del nomenament un
atemptat amb bomba acab amb la vida dun militar, a la
mateixa Pamplona; i, com que hi havia un capell prop
del lloc, aquest fou requerit a administrar el sagrament de
la unci, cosa a la qual ell, molt atabalat, es neg i marx
precipitadament. Aquest incident rebot a larquebisbat i
serv a lultradreta per muntar una campanya en contra:
Cirarda, a Crdoba o al paredn, deien un munt de
pintades que sestengueren per la ciutat. Novament la
violncia dun i altre signe es creuava en el seu cam i li
exigiria una sensibilitat molt especial per a fer-hi front
des del comproms evanglic.
Amb la mort de Pau VI larquebisbe perd un aliat
excepcional. Aviat comprov que Joan Pau II no entenia
gaire la qesti basca ni la nova realitat de lEspanya de-
mocrtica. Fou significatiu que en la primera entrevista el
papa polons li pregunts: Senyor arquebisbe, lestimen
els seus diocesans? i que parlessin de les denncies que
es rebien al Vatic per suposats comportaments poltics de
larquebisbe. Amb tot, les relacions de Roma i Pamplona
foren correctes, si b el 1993, quan Cirarda present la
preceptiva renncia a dirigir la dicesi per motiu dedat,
aquesta fou acceptada amb una rapidesa inusual.
En la tranquillitat dun pis a Vitria-Gasteiz, llegint i
escrivint, viatjant per donar algunes conferncies i seminaris
i relacionant-se amb els amics i vens, Jos Mara Cirarda
pass els darrers anys de la vida, plenament convenut
que, amb ms o menys encert, havia intentat ser testimoni
de la Paraula. Ara, les seves memries ens permeten una
excellent reflexi sobre un temps encara proper i sobre
algun problema encara irresolt.
Jaume Oliveras i Costa
(ampliaci de larticle publicat a El Punt Avui. (25.11.2012)
Francesc Abel i la biotica a Catalunya
. . . . . . . . . . . ............................................................................................. . . . . . . . . . . . . .
A les acaballes del 2011 va morir a Sant Cugat el Dr.
Francesc Abel, metge especialista en obstetrcia i gineco-
logia, sacerdot de la Companyia de Jess i pioner en els
estudis de biotica (vg. El Preg, n. 425, 1.1.2012, p.
8). La seva feina ha tingut reconeixement internacional i
en el nostre pas ha estat tamb objecte de reconeixement
professional i pblic per part de les institucions correspo-
nents (acadmies, comits...). En el seu trasps ha estat
objecte de comentaris elogiosos i ben justificats per part
de molts professionals i amics. Jo em voldria fixar en dos
aspectes de la seva vida: la seva important aportaci a
la biotica, i la seva profunda preocupaci per tractar
aquesta disciplina des duna inspiraci cristiana, intentant
un dileg profits entre cincia i fe.
La seva aportaci a la biotica
Francesc Abel connect amb la biotica a lInstitut Ken-
nedy de la Universitat de Georgetown. La biotica com a
disciplina especfica s recent (anys setanta del segle XX).
Abel va fundar a Sant Cugat lInstitut Borja de Biotica (IBB)
el 1976. Es tracta del primer institut de biotica dEuropa. El
nostre pas va tenir el privilegi dacollir aquesta qualificada
instituci. Avui la biotica forma part de les preocupacions
centrals dels que sinteressen per la correcci de la conducta
humana als tres nivells que Adela Cortina qualifica com
a macrobiotica (atenci als problemes de la sostenibilitat
general de la Terra), mesobiotica (qestions de planificaci
de la sanitat pblica) i microbiotica (problemes concrets de
la praxi biomdica en tractament clnic i en investigaci).
LInstitut Borja de Biotica sha interessat per aquestes
qestions de manera molt intensa, especialment pel que
fa a praxi clnica, investigaci i sanitat pblica, i Francesc
Abel ha impulsat des de Catalunya la Societat Catalana
de Biotica, el Grup Internacional dEstudis de Biotica,
lAssociaci Europea de Centres de Biotica, el Comit de
Biotica de Catalunya i els Comits dtica Assistencial
de molts hospitals.
La inspiraci cristiana i el dileg
Cincia-Fe
El segon punt en qu em vull fixar s la inspiraci cris-
tiana des de la qual Abel va fer la seva feina professional.
La seva pertinena a la Companyia de Jess ja s una in-
dicaci clara de la seva actitud personal cristiana. Per el
que vull destacar s la seva postura encertada en el dileg
Cincia-Fe cristiana. Tothom sap que aquest s un problema
important i crnic, que continua sense resoldre, especialment
pel que fa a cincies de la vida, per causa duna actitud de
4
resistncia de lautoritat eclesistica catlica a establir-hi
un dileg franc, especialment pel que toca a la vida sexual
i reproductiva.
LIBB s una fundaci civil inspirada en la fe cristiana
(el cardenal Jubany va ser-ne president del Patronat), i les
seves intervencions sempre han intentat establir ponts de
dileg entre la biomedicina i els seus fulgurants progres-
sos, i lactitud de les autoritats eclesistiques catliques.
Aquestes se senten avui fora cmodes dialogant amb la
fsica (segurament perqu queden lluny Galileu i els fsics
que fa segles varen ser vctimes de la ires eclesistiques),
per se senten constantment incmodes amb les cincies
de la vida i es resisteixen a establir-hi un dileg franc. Als
reptes greus que presenta la biomedicina actual, sovint es
respon repetint consignes, per no es practica el dileg de
qu es parla de manera terica. Aix dna lloc a picaba-
ralles peridiques, que no es resolen amb el dileg, sin
amb respostes autoritries.
Un incident significatiu
Com a mostra vull evocar un dels incidents que s un
bon exemple del que comento, precisament a propsit duna
declaraci de lIBB en la qual intervingurem alguns profes-
sionals del Grup Interdisciplinari de Biotica de lIBB, entre
ells assenyaladament Francesc Abel. En el n. 57 dtica i
Debat (2009) i a propsit del Proyecto de Ley orgnica de
Salud sexual y reproductiva y de la interrupcin voluntaria
del embarazo (BOE, 2.10.2009), lIBB va fer pblic un
document que anava firmat per 10 especialistes qualificats.
Era un document respectus i proposava uns punts de vista
que certament no coincidien del tot amb les doctrines ecle-
sistiques oficials, per s amb el parer de molts pensadors
cristians. (El que lEsglsia creu no s exclusivament el que
creuen les autoritats eclesistiques.)
Doncs b, alguns bisbes espanyols varen reaccionar
amb una violncia verbal digna destudi i que els mos-
trava com a molt poc dialogants. Els bisbes de Catalunya
hi respongueren amb un document que desautoritzava les
opinions del grup de lIBB, per que a ms atribua al seu
document generalitzacions inexactes i que gaireb vorejaven
la calmnia (endossaven als seus autors ladmissi tica i
jurdica de lavortament de manera genrica, cosa que ells
de manera expressa limitaven estrictament a determinats
casos, alguns dells admesos en la doctrina clssica). A ms,
els bisbes declaraven que el dileg no s constructiu si no
es fa des de la ra, la veritat i les conviccions personals,
afirmaci sorprenent, que atribua als autors del document
una manca de ra, veritat i conviccions personals, atri-
buci francament escandalosa. Es pot dir que no shi est
dacord, per no cal qualificar per aix els autors del text
com a mancats de ra, veritat i conviccions. Els firmants
del document no eren tertulians que es dediquessin a fer
improvisacions amb lleugeresa. El Preg (n. 377) es fu
ress mpliament daquesta controvrsia.
La mort del pare Abel i el fet que jo mateix era un dels
firmants del document em fan recordar lincident amb tris-
tor. Dic amb tristor, perqu en comptes de dialogar, el que
varen fer les autoritats va ser desqualificar, i aix sembla
difcil que el dileg es pugui establir, excepte amb aquells
que prviament mostrin una absoluta submissi a doctrines
preestablertes que no es volen reconsiderar en cap punt.
Els autors del document de lIBB, ntimament propers al
pensament cristi, no pretenem imposar cap veritat, sin
suscitar una confrontaci lliure que permets avanar en una
qesti complexa, que es mereixeria una taula permanent
de dileg obert entre cientfics i moralistes. Sembla, doncs,
que podien ser els millors interlocutors de les autoritats
eclesistiques en aquestes qestions.
Doncs res de res. I aix es va creant i mantenint un silenci
engavanyador, que envolta una praxi de grans majories
cristianes que simplement ignoren les indicacions morals de
lautoritat sobre qestions com els mtodes anticonceptius,
la reproducci assistida o la disciplina de la parella. No
seria millor enfocar valentament la qesti en comptes de
repetir advertiments que tants creients consideren irrellevants
per a la seva conducta? Quan hom veu els canvis doctrinals
VOLUNTARIAT O MILITNCIA
No fa gaires anys que sutilitza la paraula volunta-
riat. Segurament, es va popularitzar en ocasi dels jocs
olmpics de Barcelona. s un terme una mica estrany que
prov de la tradici saxona i que estableix una relaci
entre lacci dels voluntaris i la de la poblaci civil que
lluitava amb els exrcits regulars i que era la que acos-
tumava a endossar la pitjor part en les batalles.
El parallelisme sestableix aix: a les entitats tamb
hi ha el professional, que sap qu porta entre mans, i
el voluntari, que fa les feines brutes, per que genera
proximitat. Aquest model continua impregnant certs
tipus de voluntariat. Per no t res a veure amb la tra-
dici del nostre pas.
Perqu el que ara anomenem voluntariat t una llarga
tradici a Catalunya i podia rebre molts noms diferents,
per sempre es tractava duna gent que simplicava en la
millora de la societat i del pas a travs dassociacions
i sense gratificaci econmica. Ja sigui en leducaci
en el lleure; en el suport a la gent ms marginal, entre
ells els immigrats; en els grups culturals, com els que
lluitaven per la llengua; o en aquells collectius que es
mobilitzaven a favor del respecte als espais naturals...,
la histria del pas s plena diniciatives militants. Tot i
que la darrera dictadura ens en va oferir molts exemples,
ja abans i des de finals del segle XIX, van ser moltes les
persones que es van mobilitzar, es van associar i van
impulsar iniciatives voluntries.
Pot semblar a alguns que tota lacci voluntria co-
menci amb laparici de moltes ONGs que ofereixen una
imatge idllica de lajut donat a grups febles des dels
5
recents i espectaculars que ha fet la doctrina catlica (en
teologia de la salvaci, cristologia, eclesiologia i en molts
aspectes disciplinaris) no es veu per qu no es pot ni discutir
sobre qestions de biotica, que al cap i a la fi depenen,
en alguns aspectes, de levoluci tcnica i cultural, i que
acabaran essent canviats, per desprs danys de provocar
un descrdit de lautoritat que no es mereixen ni lautoritat
ni lEvangeli que aquesta autoritat representa.
***
La mort del pare Abel ens permet evocar la seva vida,
sempre fidel i lliurada a la causa de la cincia i a la fe, i
sovint per aquesta causa en conflicte amb postures doc-
trinals i administratives. En aquests conflictes sempre es
mogu intentant mediar amb les instncies ms oficials,
precisament perqu lEsglsia pogus quedar sempre ben
representada en el camp de la cultura pblica, i animant el
progrs hum ms digne, sense reserves que hipoteques-
sin la credibilitat de la fe, com ha succet histricament i
lamentablement de manera repetida i ben documentada.
Esperem seguir el mestratge de Francesc Abel en una lnia
de reivindicaci de la difcil veritat que es pugui cercar a
travs duna esforada presncia en la cultura des duna
fe fidel a lEvangeli.
Ramon M. Nogus
pasos rics; mentrestant, per, els mercats ja sanaven
carregant lestat del benestar o enfonsaven les econo-
mies de lhemisferi sud. Per no, molt abans, a Catalunya
lacci militant havia estat un gran eix de redreament
del pas. Molta gent lluitava per salvar-vos els mots,
/ per retornar-vos el nom de cada cosa, / perqu se-
gussiu el recte cam / daccs al ple domini de la te-
rra (Salvador Espriu). I la lluita es feia des dels milers
dassociacions que no solament volien millorar la vida
de les persones o el respecte a lentorn natural, sin que
sobretot volien redrear el pas.
Totes aquestes accions es feien des de la militncia,
des del treball gratut, des de la implicaci i el compro-
ms social i poltic. I es feien collectivament, des del
teixit associatiu.
No t, doncs, sentit parlar de voluntariat fet sigui on
sigui i de la manera que sigui. Tot voluntariat ha de te-
nir sempre un fi, un projecte de futur. I, si b en altres
llocs lacci voluntria ha tingut com a eix vertebrador
la millora de la societat, a Catalunya aquesta millora
ha anat lligada al necessari redreament del pas, que
ha estat i continua estant constantment vulnerat. Un
redreament que ha tingut i t en lassociacionisme una
de les expressions ms slides i amb ms futur. No s
hora de tornar, tots plegats, a ser veritables militants
amb una gran esperana, ara que tot incita a desistir?
Enric Canet
(Casal dels Infants, acci social als barris)
(publicat a la revista electrnica Tornaveu, n. 48)
Signes Z
daquest
temps
Tamb a lfrica es queixen
Josep Frigola, missioner que
treballa al Nger, al qual ens hem
referit diverses vegades, envia des
de Niamey un escrit amb motiu de
lany nou. Nextraiem aquest apar-
tat. J.T.
Fa molt temps que ho viem a
venir. Ara ens ha arribat la grossa
onada de restauraci amb un re-
guitzell de frenades a lobertura de
visi del Concili Vatic II. Sembla,
a ms a ms, que shagi programat
un enterrament progressiu del seu
esperit i de la dinmica evanglica
que potencia ser sal i llevat en el
mn. Ja no es tracta devolucionar
i crixer en espiral ascendent. Ms
aviat reculem amb una involuci re-
ductiva entorn de la prpia comuni-
tat, del nou moviment conservador,
del cercle dactivitats parroquials.
El criteri consensuat s sentir-se
segur en la fe, seguir les bones ro-
deres. Per aix cal el clima que pro-
porciona lexercici del ministeri
apostlic sense cap contaminaci
de lacisme. Hi ha tamb els signes
exteriors inconfusibles: el retorn a
la vestimenta anacrnica del clero i
dels religiosos, labillament litrgic
fastus i ranci a la vegada. Qu
sha de dir de laferrament al ritua-
lisme encarcarat i de la reintroduc-
ci del llat? Du meu, on anirem
a parar? No sexplica gaire b si no
s per un afany de mimetisme del
que impera al Vatic, per seguir la
moda retro o fer mrits. Per altra
banda, tinc la impressi que, en el
fons, hi un desig de mantenir ben
agafades les regnes del mn religi-
s, les del poder sagrat que la re-
ligi confereix als seus ministres.
Tinc por que un dia o altre ens
acorralin cap a una zona perillosa
que en podrem dir de desobedin
cia eclesistica, que no vol dir
eclesial i, encara menys, rebuig
de lEsglsia Qui no estima la seva
mare, malgrat la pila de defectes
que pugui tenir? Tampoc renun-
ciem, doncs, a aquesta evidncia
tractant-se de lEsglsia. Cal, per,
que deixi de monopolitzar la Veri-
tat i que aculli totes les altres parts
de veritat repartides arreu. Den
de Jess, mai no ha servit posar-
se desquena al mn dient que s
substancialment dolent i pervers.
O b el pla de salvaci universal
sha encongit tant que deixaria fora
tres quartes parts de la humanitat?
(...) Sc dels qui ens vrem or-
denar i vam nixer com a capellans
el 1965 a reds del Concili, quan
sortien els primers documents alli-
beradors i poc desprs sen feia la
clausura (...). Deu ser doncs aquesta
arrancada inicial la que ara ens fa
posar les mans al cap bo i dema-
nant-nos on anirem a parar. Per
tant, s un crit dalerta que no ens
hauria de desencisar ni fer baixar
els braos. La vocaci de deixebles
de Jess, de servidors del Regne de
Du, en comuni amb la santa mare
Esglsia, ens ofereix la mxima ga-
rantia de no treballar mai en va.
Z
Una altra Esglsia?
El Frum Ondara de capellans
del bisbat de Solsona publica de
tant en tant un butllet senzill que
6
no t ms de dues pgines. El dar-
rer s el n. 15 i correspon al mes
de desembre passat i duu el ttol
que encapala aquestes ratlles. En
presento un extracte.
Per ventura no ha de canviar,
lEsglsia? es demanava el papa
en el seu viatge a Alemanya. I res-
ponia: Quan s ella de veritat,
sempre est en moviment.
En quina direcci? Noms nhi
ha una: el retorn a Jess; no al Je-
ss edulcorat, domesticat. Tampoc
al Senyor de la glria sense passar
pel Jess de la histria: li podr-
em fer dir all que ens interessa.
Sin al Jess dels evangelis, que
ens mostra el cam daquells que
vulguin ser els seus deixebles.
Lexperincia de Du, que ha de
ser com en Jess la ra i el mbil
de la vida i lacci de lEsglsia,
comena per la transformaci dels
cors. Per ha de passar a la con-
figuraci i al funcionament de les
nostres comunitats i de lEsglsia.
I segueix una enumeraci: 1)
Enfront duna Esglsia de ttols i
categories, Jess volia una comu-
nitat de germans. 2) Una Esglsia
pobra i humil, defensora dels l-
tims (Mt 11,19; Lc 10,1-12). A
qu vnen, doncs, la fastuositat,
lostentaci, i tantes nsies de po-
der i de grandesa? 3) En comptes
duna Esglsia lliure i transparent,
tenim una Esglsia carregada de
tabs i de pors, incapa de debatre
obertament moltes qestions de vi-
tal importncia. 4) El que preocu-
pava ms Jess era el sofriment de
les persones. Per sovint la nostra
Esglsia es mostra agressiva, in-
quisidora, propensa a carregar far-
dells. I ha donat preferncia al cul-
te sumptus per sobre del servei.
Significativament, en el ministeri
dels diaques sha privilegiat la di-
mensi cltica i sha postergat la
de diaconia o servei.
Dos apunts sobre levangelitza-
ci. Primer. Ens hem devangelit-
zar nosaltres, els nostres cors; per
tamb lEsglsia com a tal: les es-
tructures, lexercici de lautoritat,
la transparncia sense qestions
tab, lestil de vida, la manera
de relacionar-se cap endins i cap
enfora, el tracte amb les perso-
nes... Qu pot dir Jess als homes
davui? ens preguntem. Siguem
homes davui i mirem qu ens diu a
nosaltres. Noms aleshores podrem
comunicar-ho als altres.
Segon. Lactitud de servei. Hem
de comenar fent nostres els goigs
i les esperances, les tristeses i an-
goixes dels homes davui, especial-
ment dels pobres i afligits (Gau-
dium et Spes, n. 1) (...). Actitud de
servei vol dir actitud dhumilitat i
pobresa.
Amb qui comptem? Encara que-
da la que podrem anomenar gene-
raci oblidada. Havien rebut una
slida formaci conciliar; molts
shavien enrolat en diverses labors
i consells pastorals. Sn els que
feia goig de veure reunits treballant
amb illusi en la llarga preparaci
del Concili Tarraconense de lany
1995. Aquesta generaci es va veu-
re relegada en arribar els nous ai-
res restauracionistes. Sortosament
alguns que ara ronden entre els
quaranta i els cinquanta conserven
encara aquell esperit (...). Aquesta
creiem que s avui lesperana de
la nostra dicesi, si la sabem apro-
fitar.
Z
Els kikos ja tenen la seva
litrgia
Lany 2008, la Santa Seu en va
aprovar els estatuts. Lany 2011 les
orientacions per als catequistes
van ser aprovades com a Directo-
ris catequtics. Finalment el 20 de
gener acaben de ser aprovades les
seves celebracions. En el discurs
que els va adrear, el papa deia que
tenen la funci dajudar els que re-
corren litinerari neocatecumenal a
percebre la grcia de ser inserits en
el misteri salvfic de Crist que fa
possible un testimoni cristi capa
dassumir trets fins i tot radicals.
Eusebio Val, a La Vanguar-
dia (22.1.2012, p. 53), explica
que lanunci el va fer el papa en
una audincia a la qual van assistir
7.000 membres, que els va exhortar
a mantenir-se en profunda comuni
amb els bisbes, a no separar-se de
la comunitat parroquial, el verita-
ble lloc de la comunitat de tots, a
mantenir les seves celebracions li-
trgiques dominicals obertes a tots
els fidels. Recomanacions a part,
Benet XVI va dir-los que veia en
el moviment neocatecumenal un
particular do de lEsperit Sant als
homes del nostre temps. Per la
seva part, el cronista comenta que
lmpetu evangelitzador compen-
sa amb escreix ls de mtodes no
del tot heterodoxos [volia dir or-
todoxos?]: aquesta s la filosofia
que ha portat el Vatic a reconixer
definitivament el Cam Neocatecu-
menal.
Juan Rubio, director de Vi
da Nueva, escrivia (n. 2.784,
14-20.1.2012): No dubto que
aquesta mesura enriquir la cele-
braci eucarstica. Tot el que hi
ajudi s bo. Hi ha moltes celebra-
cions anodines. I aix els membres
del Cam no ho poden suportar.
Sestimen ms les seves. Si no sn
aquestes, pur trmit, les altres. El
Cam tindr la seva litrgia prpia,
catlica, apostlica, romana i, com
diu un ents, molt jueva. A la res-
ta dels mortals els queda tenir sort i
trobar-se amb celebracions que els
emplenin i on es trobin b. Aix,
lentament, gaireb sense voler-ho,
aquesta Esglsia del Senyor tin-
dr cristians del montn i cristians
delit. Per al capdavall sempre
han existit. Sn els purs i elegits
que es miren els esforats militants
del sentit com per damunt de les
espatlles. I aix, sense cap dubte,
continuar... No s quant de temps,
perqu ja a linterior sonen veus.
Recordem que el Cam s pre-
sent en un centenar de pasos i que
compta amb un mili i mig dadep-
tes i amb nombrosos seminaris.
Z
Ms cardenals, escassa
universalitat
Aix titula Vida Nueva el seu
escrit editorial sobre lanunci de la
creaci de 22 nous cardenals. La
7
veritat s, comenta, que es detecta
en la seva composici una geogra-
fia curial, amb noms procedents
dorganismes lligats a la Santa Seu.
Bona part dels nous cardenals for-
men part de la Cria romana (...).
Un pes curial en qu es nota poca
presncia de tot lmbit geogrfic
eclesial (...). Un nombrs collegi
cardenalici amb una gran quantitat
demrits, amb un color excessiva-
ment itali. Lescassa varietat pre-
ocupa de cara al futur (s a dir, a
lhora de nomenar un nou papa).
Andrea Tornielli al diari La
Stampa escrivia el 7 de gener: 44
dels 122 cardenals electors, s a dir,
ms duna tercera part, treballa o
a penes ha deixat de treballar, en
els dicasteris o oficines romanes. El
quart consistori de Benet XVI mar-
ca tamb el culmen de la influncia
del seu secretari dEstat, el cardenal
Tarcisio Bertone, que ha obtingut
el nomenament i la designaci car-
denalcia de prelats que li sn molt
propers.
Acabo donant unes xifres: dels
22 nous cardenals 10 treballen a la
Cria romana o en institucions que
hi estan vinculades, 9 sn bisbes
residencials desglsies de diver-
sos pasos, i 3 sn ultraoctogenaris
premiats pel llarg treball al servei
de lEsglsia; no hi ha cap afric
i lnic llatinoameric s un brasi-
ler curial; dels 22, 4 superen els 80
anys i ja no podran participar en el
prxim conclave. Amb aquesta am-
pliaci, el collegi cardenalici estar
compost per 214 membres, 125 dels
quals sn tericament cardenals
electors; per els prxims dotze
mesos 13 dells compliran vuitanta
anys i, en conseqncia, deixaran
de ser-ho.
Recull dinformacions i comentaris
de Josep M. Totosaus
Punts de venda
a Barcelona
Trobareu El Preg a la
llibreria Claret (Llria, 5)
 RECOLLIM avui uns par-
grafs de larticle que el senyor
Rafael Nadal va publicar a La
Vanguardia el 30 de desembre
passat amb el ttol Una defensa
Accent del Nadal.
Hi ha gent que sempre transmet bones vibracions
i nhi ha que sempre encomana el mal rotllo. (...) Per
Nadal el fenomen es radicalitza: hi ha persones que,
noms amb la seva presncia, escampen ganes de viure
i nhi ha que sentesten a amargar-nos les festes i noms
contagien pessimisme i mala llet.
A les cases, en la intimitat, la majoria sn partidaris
de les celebracions, per al carrer guanyen terreny els que
comencen a posar mala cara al pont de la Purssima i no
deixen de remugar i queixar-se fins que es desmunta el
darrer pessebre, passada la Candelera. Hi estic radicalment
en desacord. Entenc que hi ha gent que no t gaire res a
celebrar. Respecto aquells que se senten trats en les se-
ves conviccions morals pels excessos materials del Nadal.
Aplaudeixo els que fan una crtica cida de les moltes hipo-
cresies daquests dies. Per em cansa la burla mediocre dels
qui necessiten mortificar-se i torturar els altres perqu els
sembla que fa ms intellectual. I sem fa estrany sobretot
comprovar que els ms actius contra el Nadal sn aquells
que a tota hora reclamen ms festes i ms celebracions po-
pulars. (...) Abans aquests personatges eren els dolents del
conte (...); ara els hem convertit en els herois dels nostres
mitjans de comunicaci.
(...) Per lodi al Nadal em costa dentendre fins i tot des
de la ms absoluta lacitat. Fa anys que no sc practicant,
per els dies de Nadal no puc evitar de tornar a lesglsia i
sentir-me part dun collectiu que enterra arrels poderoses
en segles de repetici gestual amb diferents graus de fe o
simplement de costumisme. Fa generacions que la nostra
gent repeteix els mateixos actes, les mateixes litrgies, els
mateixos cicles naturals. I suposo que aix s important.
Mai com aquests dies no em sento tan part daquesta terra
i daquesta comunitat millenria.
Aquest any, la Nit de Nadal, a casa havem decidit buscar
una missa del gall a la rodalia de Girona (...). Vam acabar
a Sant Juli de Ramis i va ser una bona decisi, perqu,
quan entrvem, a lesglsia uns cantaires encetaven Les
dotze van tocant i el desconcert es va convertir en una sor-
presa agradable: mossn Sebasti Aup va dir una missa
farcida de canons tradicionals i de quadres dEls pastorets
i desprs, a fora, hi havia xocolata desfeta a la vora dun
foc esplndid.
Era una ms de les misses que a aquella hora es repetien
a tot Catalunya, com a expressi senzilla i poderosa duna
fe popular, que respecto i que voldria molt ms visible.
Sovint recrimino als meus amics practicants que costa
didentificar-los pel seu comportament exemplar al treball
o al carrer. Haurien de creure ms en la fora de les seves
conviccions; com aquella pelegrina sevillana, jove i guapa,
a la qual un dia destiu, a Madrid, Arturo San Agustn va
preguntar per Jess.
Tagrada el meu somriure?
S, s clar.
Doncs aquest s Jess.
Costa de creure, per com a imatge s ms estimulant
que la cara de pomes agres dels pedants que es passen el
dia criticant les festes de Nadal.

Quadre dhonor Quarto fosc

Sel mereixen els organitzadors de lhomenat- Hi tanquem el govern de Turquia perqu
ge popular a Josep Maria de Sagarra, tan encara sentesta a negar el genocidi arme-
encertat i tan merescut, que va tenir lloc al ni: lextermini en massa del poble armeni el
Palau de la Msica Catalana, digna cloenda de 1914-1915, durant la Primera Guerra Mundial,
les celebracions amb motiu del cinquantenari que havia estat precedit per la grans matances
de la mort del nostre gran escriptor. dels anys 1894-96.

Publicaci quinzenal
dinformaci i opini
Surt l1 i el 15 de cada mes.
Direcci: Casimir Mart
Edici:
El Preg Associaci Cultural
Apartat de Correus: 33203
08080 Barcelona
Redacci: 93 302 70 88
Administraci: 672 673 760
elprego@galerada.cat
Maquetaci: Albert Espona
Dip. Legal: Gi-161-94
Impressi: Agpograf,SA
SUBSCRIPCI PER A L ANY 2012: 25 EUROS. (Subscripcions collectives, a partir de 10 exemplars a una mateixa
adrea: 18 euros per exemplar).
Nom Nombre dexemplars:
Adrea
Poblaci i codi postal Telfon
DOMICILIACI DE REBUTS EN CAIXA O BANC:
Els prego que fins a nou avs atenguin els rebuts que presentar El Preg eclesial amb crrec al meu compte/la meva llibreta.
Titular del compte
Adrea del titular
Entitat Oficina Control Nm. Compte Signatura del titular
Codi Compte del compte/de la llibreta
Client (CCC)
(Ho trobar a la seva llibreta, talonari o extracte de banc)