eclesial d'informaci i opini

427 Publicaci quinzenal Nmero 427 1 de febrer del 2012

La partcula de Du
........................................................................................................................

Els titulars de la premsa van publicar la notcia a mitjan desembre. Es ci-

entfics del CERN (Organitzaci Europea per a la Investigaci Nuclear) van
assegurar que hi ha indicis de lexistncia del bos de Higgs, conegut com la
Cinema partcula Du, que rastregen amb lajuda de laccelerador de partcules LHC.
La troballa permetria explicar la formaci de lUnivers. Tasca apassionant,
Dues pellcules, dos home-
natges. En The Artist Michel
per parcial.
Hazanavicius fa un homenatge Investigadors i cientfics cerquen amb afany la partcula Du. Creients i ms-
als pioners del cinema, al ci- tics persegueixen amb perseverana el Du de la partcula. Sn dos camins de
nema mut i en blanc i negre. recerca. No crec que haguem de contraposar-los, sin dintegrar-los. Cincia i
s una pellcula que sobta pel fe en dileg permanent, units per ponts slids de doble sentit. La desconfiana
seu silenci, per alhora t ac-
ci, emoci, fa riure i sobretot
i la desqualificaci mtues no condueixen enlloc. La veritat de la fe no pot
mostra una gran sensibilitat tmer la veritat cientfica. Una altra cosa diferent ser ls tic de les troballes
humana. La msica de Ludovic o el cam per obtenir-les. La veritat cientfica, daltra banda, no ha de tmer
Bource est totalment integra- la veritat de la fe. Cadasc, conscient dels seus lmits, pot continuar la recerca
da a la pellcula, com en les sense descans. Els prejudicis, vinguin don vinguin, dificulten la missi i impe-
primeres pellcules mudes, s deixen les troballes.
emptica i la veritable protago-
nista (a part dels dos magnfics
Resulta interessant destacar que la clau de la grandesa de la creaci aix com
actors principals i el gos!). Ban- del mateix Creador rau en la petitesa i en la nimietat. Safirma que el bos de
da sonora original que recorda Higgs t una massa prxima als 125 gigaelectrovolts, una mesura fsica per a
lpoca musical daurada de Ho- quantitats nfimes. Els mstics, com sant Joan de la Creu, reflecteixen lnsia de
llywood, sincronitzada amb les la recerca. Descriu en els primers versos del Cntic Espiritual aquesta situaci:
escenes i amb un tema per a
cada actor. Aquest film opta a
Adnde te escondiste, Amado, y me dejaste con gemido? La presncia de Du es
11 scars. Laltre homenatge s rastreja en la naturalesa: Mil gracias derramando pas por estos sotos con presura e,
el documental El cielo abierto yndolos mirando, con solo su figura vestidos los dej de su hermosura; en les persones:
de Everardo Gonzlez dedicat a Y todos cuantos vagan de ti me ven mil gracias refiriendo, y todos ms me llagan, y djame
la memria de Mons. scar Ro- muriendo un no s qu que queda balbuciendo.
mero, la veu dels sense veu dEl Laven cientfic destrueix el concepte utilitarista de Du, tasca desitjable i
Salvador, assassinat el 24 de
mar del 1980, fet premonitori
guaridora. Si situem Du en lesfera del poder i de la utilitat, com ms capacitat
duna guerra civil que va durar tingui lhome ms disminuir el seu recurs a Du. Ara pot fer per ell mateix el
10 anys i dunes injustcies i que abans demanava a Du. Daquesta manera, qualsevol aven cientfic repre-
mancances de drets humans que senta un retrocs de Du. El significat ms profund de Du es troba en lesfera
encara es mantenen. Es podr del sentit. Cap progrs hum, tot i que sigui molt meravells, no pot disminuir
veure al Teatre del Centre Par-
roquial Sant Vicen de Sarri el
el sentit de la presncia i de lamor de Du. En tot cas, el potencia. La relaci
5 i el 25 de mar. entre pares i fills continua tenint sentit i valor a pesar que els fills es converteixin
en adults. Es modifiquen els quefers, per lamor i el sentit es mantenen; dir
Montserrat Morera ms: en madurar es purifiquen i guanyen en quirats.
Passa a p.2
Cara i creu
I Congrs de Nova Evangelitzaci
El primer cap de setmana de gener va tenir lloc, a
Manresa, el I Congrs de Nova Evangelitzaci organitzat
per les dicesis de Vic i Solsona. Hi han participat ms
de 500 persones, entre elles un centenar provinent dal-
tres dicesis de Catalunya i un centenar ms de dicesis
espanyoles com Valncia, Mrcia, Sant Sebasti i Tole-
do. Els bisbes convocants, Xavier Novell, de Solsona, i
Rom Casanova, de Vic (els bisbes catalans ms joves),
en sintonia amb Benet XVI, pretenien tractar sobre qu
s i com es realitza la nova evangelitzaci en un context
social secularitzat com s el nostre.
La gran estrella va ser el bisbe de Frejs-Tol, Do-
minique Rey, el qual va exposar en tres ponncies com
duu a terme la Nova Evangelitzaci en la seva dicesi.
Segons ell, hem de passar de la pastoral de la campana
a la pastoral del timbre, de la crida ms general a tot-
hom a latenci ms concreta i a lanunci de lEvangeli
a cada persona i a cada famlia. Jess Huguet recordava
(El Preg, n. 425, 1.1.2012, p. 7) que procedeix de la
comunitat Emmanuel, que a la seva dicesi tot est cen-
trat en els nous moviments i que s un gran defensor de
ladoraci eucarstica i del ritu extraordinari de la missa,
s a dir, en llat i seguint el missal de sant Pius V.
Als quatre tallers shi van presentar experincies de
nova evangelitzaci: lOratori per a iniciar els infants
en la pregria, pel p. Gonal Carb, de Valncia (del grup
dels exescolapis, no pas salesi, com deia Jess Huguet);
per als joves, els Sentinelles del Mat, presentats pel
seu fundador, el capell verons Andrea Brugnoli; per
a adults, el Curs Alpha, una experincia nascuda a
Londres en ambient anglic presentada per Jos Alberto
Barrera, de Madrid, i Tornar a creure, per mossn
Xavier Morlans, de Barcelona, els tres primers de caire
marcadament conservador. No hi van faltar les preg-
ries de Laudes i Vespres, una vetlla de pregria amb
el santssim exposat i les celebracions eucarstiques de
dissabte i diumenge, cada una presidida per un dels bis-
bes convocants.
. . . . . . . . . . . ............................................................................................. . . . . . . . . . . . . .
Ve de p.1
Els cientfics cristians tenen una doble tasca. Com a
investigadors, cercar la veritat de la cincia apassionada-
ment, fins al lmit de ltica, sense traspassar-lo. Com a
cristians, mostrar socialment la fecunditat del dileg entre
cincia i fe, les veritats de les quals no es poden contrapo-
sar. Llibertat per investigar, sense prejudicis que coartin.
Humilitat davant la tasca per no atorgar-se les prerrogatives
2
Frum Catal de Teologia i Alliberament
Celebrat a Barcelona, el cap de setmana dels dies 21
i 22 del mateix mes hi van prendre part 450 persones i hi
van participar activament diverses confessions religio
ses. Es tractava de buscar aquelles arrels a linterior
de cadasc de nosaltres que donen sentit a la vida de
tot sser hum, all que mou les persones a la feli-
citat, lobertura i la solidaritat. Ha estat una festa de
lespiritualitat alliberadora, era el sentiment que shi
respirava en acabar.
Shi van organitzar una seixantena llarga de tallers,
en els quals es posava de manifest que una espiritualitat
alliberadora dna fruits en els mbits ms diversos: noves
formes de comunitat, iniciatives socials mogudes per
una espiritualitat solidria, experincies ecumniques
i interreligioses, acollida dimmigrants. Altres tantes
mostres del que sesdev silenciosament a la base quan
les persones se senten mogudes a la compassi i van
teixint xarxes de comunicaci i de relaci.
Altres tallers se centraren en el testimoni de persones
que encarnen els valors del frum: Pere Casaldliga,
un capell obrer (Siscu), Hildegarda von Bingen, s-
car Romero, Raimon Panikkar... Invitacions a defugir
dogmatismes i repetici i buscar respostes a qestions
candents.
I encara els tallers centrats en el sofriment injust
que vivim, amb participaci dentitats i collectius es-
pecialment actius en aquest mbit com el Frum Social
Catal.
Naturalment, tamb hi va haver temps per a la pregria
i la celebraci, ja que el Frum vol ser una experincia
profunda de comuni que troba en la religi aquell lligam
amb Du, amb nosaltres mateixos i amb la natura.
El Frum va concloure amb la convocatria del III
Frum Catal de Teologia i Alliberament que tindr lloc
el gener del 2014, i va animar a convocar durant els anys
2012 i 2013 frums semblants per comarques, ciutats i
pobles, perqu s cada lloc on cal celebrar els avenos
i acompanyar-nos en les dificultats.
de posar-se a investigar sobre el b i el mal. Els creients i
mstics, amb conviccions, per sense dogmatismes. Els uns
i els altres rastrejant des dptiques diferents la partcula
de Du i el Du de la partcula. Apassionant.
Llus Serra
Article aparegut a Catalunya Religi
Du i el Csar
Una vegada, un grup de fariseus i poltics va preguntar
pblicament a Jess si era lcit als jueus pagar el tribut al
fisc imperial. Les formes duna cortesia gaireb adulatria
no acabaven dencobrir la mala intenci dels qui les ex-
pressaven: dir que s era impopular; contestar que no era
fer-se suspecte de simpatitzar o collaborar amb rebels.
Aleshores el problema era greu i dactualitat permanent.
Feia noms una quinzena danys que shavia alat un Judas
Galileu en nom duna teocrcia rigorosa que refusava el
domini rom i el pagament dimpostos com si fossin un
atemptat contra el senyoriu de Du, lnic legtim. I el fet
que lany 44 dC el procurador rom condemns a la creu
dos fills daquest Judas demostra la resistncia irreprimible
a lexigncia de pagar impostos. I aquesta fou, precisament,
lactitud que condu el poble a la rebelli oberta contra
Roma, anys desprs, i al desastre militar.
Per Jess resolgu la qesti, sense defugir compromi-
sos, amb singular senzillesa bo i demanant que li portessin
un denari, la moneda corrent del tribut. Amb ella a la m
pregunt a lauditori de qui eren la imatge i la inscripci.
La inscripci deixava molt clar la resposta: el bust amb
la corona de llorer, smbol duna dignitat divina, era de
Tiberi Csar, fill del div August. I clara va ser tamb la
conclusi de Jess: Doncs, doneu al Csar el que s del
Csar i a Du el que s de Du. (Mc 12, 13-17).
Gnesi del problema
En el fons, el problema amb qu Jess estava con-
frontat ja feia ms dun segle i mig que sarrossegava
i que ja havia ocasionat una autntica guerra civil. El
poble jueu es trobava irreconciliablement dividit. Den-
que el pas formava part del regne siri, laristocrcia
sacerdotal i bona part dels benestants eren partidaris de
la modernitzaci, s a dir, de transformar Jerusalem
en una polis com tantes altres capitals de lsia Menor
i assimilar-se a la cultura hellenista, opci que mantin-
gueren quan passaren al domini rom. Per el baix poble,
sobretot el rural, ofer una resistncia exasperada, en nom
de les tradicions religioses i duna teocrcia indiscutible,
la qual malgrat uns xits inicials, en el curs dels anys
an empitjorant fins a acabar amb una total supeditaci
militar. Ara b, aquesta no era la teocrcia del regne
de Du que predicava Jess, en el qual hi havia espais
oberts per a una poltica legtima del Csar. Ladmi-
nistraci romana liquidant enrgicament la pirateria del
Mediterrani, construint i protegint les rutes comercials,
fomentava notablement la prosperitat econmica dels
seus sbdits i oferia als jueus la possibilitat demigrar
massivament lluny de la seva terra empobrida. Per tant,
resultava lgica la prescripci de Jess als participants
3
de lordre poltic i econmic rom de donar al Csar
el que li corresponia. En canvi, el Mestre no admetia
de cap manera la divinitzaci de lemperador a la qual
estaven molt inclinats no tant els poltics de Roma com
els ciutadans del Mediterrani Oriental pel seu criteri de
situar el governant en lesfera de la divinitat.
Cop dull a la histria del cristianisme
La histria de tots els temps ens fa veure la gran
dificultat de saber distingir acuradament lesfera civil
de la religiosa. Primerament foren els cristians els qui
hagueren de patir la imposici del culte a lemperador
divinitzat. Fou una coacci que caus nombrosos martiris.
Ms endavant es capgir la situaci. Esverat per les viru-
lentes tensions entre cristians al nord dfrica, sant Agust
confess al seu amic Bonifaci, governador de lfrica
Romana, en una carta extensa, que cal aprofitar lajuda
de Du que arriba a travs dels emperadors cristians
(ep. 185,18). B s veritat que els apstols no haurien
sollicitat ajuda daquesta mena, per llavors eren altres
temps i en totes les coses sha dactuar dacord amb el
seu temps (v. 19). I com que amb el pas dels anys els
temps continuaren evolucionant, aix tamb evolucio
naren les prctiques eclesistiques. Tot plegat s prou
conegut. Amb lestabliment de la inquisici, lautoritat
civil ja no es limit a transmetre lajuda de Du, sin que
hagu de fer de policia de lortodxia i de botx per tal
dexterminar tots aquells que lEsglsia qualificava
dheretges com explicita la constituci que els dedica
el concili Later IV (any 1215). Concordats posteriors,
sense mostrar un caire tan aberrant, provocaren aspectes
abusius en no respectar la clara distinci entre Estat i
Esglsia. Aix les concessions, en el camp eclesistic,
a la potestat poltica a canvi de privilegis i, en un nivell
inferior, la intervenci de la jerarquia eclesistica en la
poltica de partits amb la mateixa intenci de guanyar o
conservar prerrogatives.
***
Considerant la panormica mundial no sembla pas que
el segle XXI aporti una millora substancial en aquesta
matria: la infiltraci de les conviccions religioses en el
terreny de la poltica prossegueix atemptant i fent impos-
sible la convivncia tolerant i pacfica. Sembla mentida
que un precepte senzill i clar com el de Jess hagi estat
i sigui tan difcil de complir i lincompliment hagi donat
i doni peu a tantes aberracions.
Valent Fbrega Escatllar
El Du de les mincies
. . . . . . . . . . . ............................................................................................. . . . . . . . . . . . . .
Lentrevista a Jaume Pujol, arquebisbe de Tarrago-
na, als Matins de TV3, ha aixecat polseguera. Amb la
naturalitat prpia del qui se sent ben recolzat per la Ins-
tituci, larquebisbe negava la possibilitat del sacerdoci
de les dones emparant-se en el clssic argument de la
maternitat: Tots som iguals a lEsglsia, per tenim di-
ferents funcions [...]. Jo tampoc puc fer algunes de les
funcions que pot fer la dona. No puc portar fills al mn.
No cal ser un filsof extremadament erudit per detectar
que aquest s un raonament falla. Dentrada, i des del
punt de vista de la biologia ms elemental, sembla un
acudit. Aix com existeix la maternitat, existeix tamb
la paternitat. El repartiment s, ni ms ni menys, que del
cinquanta per cent. Ara b, deixant de banda obvietats
que lanlisi emprica ms simple pot proporcionar, all
que trobo ms greu s que en un argument com aquest es
produeix una escandalosa fallcia de canvi de pla: un pas
del pla de la natura al pla de la cultura. Sembla mentida
que clergues amb una formaci humanstica aparentment
tan excellent vulguin ignorar aquesta lli dantropologia
per a principiants.
Ja sabem que donar a llum s un esdeveniment bio-
lgic extraordinari, per no per aix est relacionat amb
funcions de lmbit de la cultura ni, per extensi, de la
religi. No es pot dir que el talent o la missi duna dona
sigui reproduir-se, aix com tampoc que la dun home
sigui, per exemple, aprofitar al mxim el seu plus de fora
fsica. En tant que ssers racionals, homes i dones dispo-
sem del privilegi de desenvolupar missions particulars
que satisfacin anhels intellectuals, artstics o religiosos.
s per aix que diem que aquest argument contra lor-
denaci de les dones s un terrabastall lgic fruit dun tipus
de legitimaci que diu estar ms enll del b i del mal.
Parafrasejant Nietzsche, sembla que una mentida repetida
durant molt de temps ha passat amb naturalitat a formar
part de les veritats de sentit com. Aquesta autolegitimaci
de lEsglsia en les seves doctrines sol alliberar els seus
membres de la necessitat dargumentar les seves postu-
res. Per aix, que la veritat brilla per si mateixa recorda
massa una petici de principi, quan no un ridcul Deus
ex machina que interv in extremis per salvar el dogma,
desmentit ja per lexperincia i per la ra.
Una mentalitat eminentment masculina
s evident que gran part del problema rau en la men-
talitat eminentment masculina que ha estat, arreu del
mn, la generadora de la histria i la cultura pbliques.
El desenvolupament del cristianisme no se nescapa. A
dia davui, pocs satrevirien ja a sostenir explcitament
4
pel que t dintellectualment tosc que Du s mas-
cul. Ara b, s que es pot detectar una noci implcita
i molt subtil que situa Du ms a prop de lhome i que
considera all femen com un afegit, i la seva relaci amb
el transcendent, com un favor. En el fons, la teologia
dominant t una mica dall que denunciava el filsof
grec Xenfanes de Colof al segle VI aC: Si els bous,
els cavalls i els lleons tinguessin mans i fossin capaos
de pintar amb elles i de fer figures com els homes, els
cavalls dibuixarien les imatges dels dus semblants a les
dels cavalls i els bous semblants a les dels bous i farien
els seus cossos tal com cada un t el seu. Si ha dominat
lhome, ha dominat la teologia de lhome i per a lhome,
no essent aquesta un fruit de la voluntat de Du, sin un
aspecte sociolgic ben comprensible dins el teixit duna
histria de discriminaci general de la dona. Un Du que
mira el gnere per determinar missions t trets sospitosa-
ment humans, massa humans. s el que voldria anomenar
el Du de les mincies, una imatge del transcendent
tan summament detallista i ocupada en banalitats que
acaba per entrar en contradicci amb la universalitat del
missatge evanglic, i per convertir el cristianisme en un
gran sistema de burocrcia espiritual. I em pregunto si no
s en el fet daccentuar les prctiques humanitzadores en
comptes del dogma pel dogma on es troba la diferncia
entre religi i idolatria.
Falta de lgica
Al meu entendre, una de les grans ingenutats de qualse-
vol ortodxia s creure que lenteniment hum pot copsar
a la perfecci tots els fenmens de la realitat. En el cas
duna ortodxia religiosa, aix implica conixer de manera
impecable la naturalesa i voluntat de Du. Aquesta s una
actitud arrogant, per sobretot naf. s urgent superar
els implcits masculins i promoure una experincia del
cristianisme que sigui profunda, equilibrada i lliure de
condescendncia i falsos elogis cap a les dones. Deia Joan
Pau II a lOrdinatio Sacerdotalis que el fet que (Maria)
no rebs la missi prpia dels Apstols ni el sacerdoci
ministerial, mostra clarament que la no-admissi de les
dones a lordenaci sacerdotal no pot significar una me-
nor dignitat ni una discriminaci cap a elles [...] la Santa
Mare Esglsia fa vots perqu les dones cristianes prenguin
plena conscincia de la grandesa de la seva missi.
Ja fa temps que aix no acaba de quallar, i revela en
el fons aquell laberint argumentatiu tpicament eclesistic
que acaba fent, de la marginaci i la necessitat, una virtut.
I hom no pot evitar de pensar que lexperincia de Du
que deuen tenir aquests individus deu ser o b molt pobra
o b molt condicionada. Una dona, de la mateixa manera
que un home, no estableix una relaci amb Du en tant
que dona, ni Du se li fa present de manera que es posi
de manifest aquest fet. Tot ignorant aix, els homes de
lEsglsia oficial continuen divagant, fent de la feminitat
un compendi de qualitats i virtuts tronades que s essen-
cialment estrany als ulls de Du. Afirmar que en el si de
lEsglsia la dona s considerada igual en dignitat s un
insult a la intelligncia.
Recordo els convenients elogis de Benet XVI a larre-
lament grec del nostre cristianisme, enfront daltres tradi-
cions religioses que no han gaudit, per a b o per a mal,
daquest seds de racionalitat clssica. I no entenc com
aquest mateix cristianisme ha pogut generar raonaments
que difcilment compleixen el criteri racional grec, aban-
derat pels principis clssics de la lgica. Perqu de sobte
apareix com si res un ter excls (el tertium non datur):
qu passa amb els homes que no volen ser sacerdots?;
aquests s que sn pares dels seus fills?
PER UNA ESCOLA VALENCIANA PBLICA I DE QUALITAT
En ocasi del 79 aniversari de les Normes de
Castell (...) emplacem la societat castellonenca
a manifestar-se per:
Una escola valenciana pblica i de qualitat.
Lescola exerceix una funci clau de cohesi social
i en aquest sentit la llengua dels valencians ha
de ser-ne llengua vehicular. Sha demostrat que
el model densenyament en valenci ha donat els
millors resultats en tots els camps i que s lnic
que garanteix ladquisici de les destreses neces-
sries en la llengua del pas. Cal enfrontar global-
ment la resistncia a lofensiva contra el catal
en lensenyament, que tamb pateixen al Principat
(...), o les Illes (...), on el govern popular promou
una educaci en qu el catal hi jugue un paper
marginal. Lenemic s el mateix. La defensa lhem
de pensar conjuntament.
La reivindicaci de la nostra pertinena a la
comunitat de llengua catalana, una comunitat lin-
gstica mitjana en el context europeu, ja que la
nostra llengua s parlada, dalt i baix del Snia i a
les Illes per vora 9 milions de persones. Reclamem
poltiques conjuntes de promoci de la nostra cul-
tura a nivell extern i impuls destratgies comunes
de revitalitzaci i protecci de la nostra llengua i
de poltiques culturals que afavorisquen les poten-
cialitats de la nostra comunitat lingstica. Volem
un espai comunicatiu conjunt: per la recepci de
TV3 i IB3 al Pas Valenci; i per un Canal 9 digne,
sense manipulaci, que impulse la normalitzaci
5
Larquebisbe comentava a lentrevista que lEsglsia
s com un arbre que dna fruits. Efectivament, en dna
molts, molt diversos, i molts dells, extraordinaris. Per si
s aix s tamb perqu molts laics shan pres la llibertat
dinterpretar a la seva manera la missi del cristi en el
mn. Lluny de distincions de gnere, orientaci sexual
o situaci civil, porten a terme una gran tasca social i de
testimoniatge que massa sovint es viu malgrat lEsglsia,
i no grcies a ella. Tal vegada des del mn hermtic de la
jerarquia no es percep la dificultat que implica ser cristi
en societat, i haver de justificar aquesta identitat desprs
de declaracions i esdeveniments pblics que ens tenen
acostumats a la vergonya aliena. No s si una Esglsia
insensible als signes dels temps en el fons no haur ben
merescut com a interlocutors els intellectuals de lateisme
mediocre, que encara ens ofereixen amb aires alliberadors
les crtiques vuitcentistes al fet religis.
Anna Ortn
del valenci i que es puga veure arreu del nostre
domini lingstic.
La resoluci de la problemtica entorn dels mo-
dels normatius de llengua. Cal que lAVL [Acadmia
Valenciana de la Llengua] reconega sense embuts
la unitat de la llengua catalana per estroncar els
perills duna deriva allacionista, de consolidaci
en el pla legal i de la normativa lingstica de
dues llenges diferents per la via del distanciament
dels models formals de la llengua. Contra els que
impulsen la divisi i lafebliment de la comunitat
lingstica catalana, ens reivindiquem en la unitat
que ens dna fora per tirar endavant el procs
normalitzador. El 1932 les Normes de Castell van
marcar en aquest sentit un cam fet de seny i de fe
en les possibilitats del nostre poble: cal aprendre
la lli i saber-ne estar a lalada.
s per tot aix (...) que emplacem els particu-
lars i les associacions de Castell de la Plana, del
Pas Valenci i de la resta del domini lingstic
catal a mostrar la seua adhesi a aquesta crida;
i que convidem les associacions de Castell de la
Plana a donar suport i a participar activament de
la plataforma mobilitzadora Castell per la llen-
gua, per coordinar els esforos de tots plegats de
manera cada vegada ms efectiva i en ms mbits
per la plena normalitzaci de la llengua a la ciutat
i el seu entorn.
Castell per la llengua, desembre del 2011
Signes Z
daquest
temps
El cam de la pau i la
reconciliaci al Pas Basc
El bisbe de Sant Sebasti, el
controvertit Jos Ignacio Munilla,
va parlar-ne el dia 20 de febrer a la
catedral de Sant Sebasti en la missa
que va presidir en ocasi de la fes-
ta patronal. I qu va dir-ne? Doncs
que, avui, les vctimes del terrorisme
han docupar un lloc central en el
cam cap a la pau i la reconciliaci.
Per aix conv que no es difumini
la seva memria. Tamb va dir que,
desprs de ms de cinquanta anys de
terrorisme, la capital donostiarra viu
avui la festa de Sant Sebasti sense
la seva amenaa explcita. De ma-
nera que va invitar els diocesans a
estar alegres i esperanats, per no
desmemoriats i insolidaris.
Temps enrere el mateix bisbe ha-
via dit que no hi pot haver perd si
abans no hi ha penediment.
Tamb el bisbe emrit Juan Ma-
ra Uriarte va parlar de les vctimes
dETA, en una entrevista publicada
a El Correo, segons informa Re-
ligin Digital (28 de gener). Uriarte
va dir que el dolor de les vctimes
dETA s molt respectable i tot el
que es faci per a reparar-lo ser poc,
per que aquest collectiu no ha de
marcar la direcci poltica del Go-
vern. Cert, mai no es fa prou per
les vctimes, per totes les vctimes.
Per cal filar prim, amb finesa tica,
quan es qualifica com a vctima una
persona i el seu entorn. Tamb va
dir que no es poden posar totes les
vctimes en un mateix sac, perqu
no s moralment el mateix lassas-
sinat duna persona per part dETA
que la mort dun terrorista perqu li
explota la seva bomba: en el primer
cas hi ha una gravssima violaci dels
drets humans duna persona; en el se-
gon cas, en canvi, no.
Daltra banda, el mateix Uriarte
va ser invitat a participar en la troba-
da del Consell del Presbiteri de Bil-
bao del 30 de gener. Hi va plantejar
deu propostes, entre elles cultivar la
fiabilitat de lEsglsia davant tota
mena de vctimes de la confronta-
ci; i distingir, sense separar-les,
les dues vessants de la reconciliaci:
la resoluci dels problemes que ge-
neren els conflictes i la reconstrucci
de les relacions personals i de grups.
Tamb va proposar assumir el mis-
satge cristi de la reconciliaci, que
nenriqueix la comprensi, promoure
la cultura de la pau, curar les ferides
i estar preparats enfront de les resis-
tncies que desvetllen el missatge i
lacci reconciliadora. El Consell va
recomanar al bisbe dioces, Mario
Iceta, la creaci duna comissi de
pau i reconciliaci atenta a la nova
situaci desprs de decisi dETA de
no atemptar.
Com es pot comprovar, lantic
bisbe de Sant Sebasti i lactual no
pensen ben b el mateix. Per tot
plegat fa veure que ser molt difcil
avanar en cam cap a la pau i la
reconciliaci, de qu parla el bisbe
Munilla, si hi ha qui, com ell, rei-
vindica contnuament la memria i
el protagonisme de les les vctimes
dETA.
Z
De la classe de religi
Vet ac unes consideracions re-
cents del teleg Jos Mara Castillo:
6
No pretenc perllongar un debat
del qual, penso, nhi ha per estona.
Tanmateix, i sigui quin sigui lopi-
ni que cadasc pugui tenir sobre la
qesti, el que ens convindria a tots
fra pensar almenys pensar en
els resultats que est donant len-
senyament de la religi a lescola
i, en general, en els plans destudi.
Dic aix perqu, penso, som molts
els ciutadans que palpem dos fets
que estan a la vista de tothom. El
primer s que la gran majoria dels
joves del nostre pas passen per
diversos anys de classe de religi.
Una assignatura, de la qual els bis-
bes sn els responsables de treure
i posar els professors, daprovar o
refusar els llibres de text, de vigilar
el que sensenya i com sensenya en
cada centre, de controlar fins i tot el
comportament pblic i privat dels
docents. El segon fet s que, segons
els estudis sociolgics ms fiables
que shan fet fins avui, una notable
majoria de joves espanyols es mos-
tra distant de la religi, allunyada i
absent de la prctica religiosa.
No s estrany, doncs, que si-
gui qestionada aquesta classe
de religi que no dna els fruits
que se nesperarien. I tampoc no s
estrany que hi hagi plantejaments
(i no noms plantejaments terics,
sin realitzacions concretes) ben
diferents dels oficials: una clas-
se dinformaci religiosa oberta,
una assignatura com les altres i no
pas controlada pels bisbes. Nhem
parlat a El Preg ms duna ve-
gada. Com s que als bisbes els
costa tant de procedir a una revisi
seriosa de les seves posicions?
Z
Sobre el sagrament
de la Penitncia
Fullejo el darrer llibre que
macaba denviar lamic mallorqu
(de Felanitx!) Bartomeu Bennssar,
tercer lliurament del diari de la seva
malaltia (2009-2011) que amb ra
duu per ttol Terpia de resistncia.
Societat, Esglsia, poltica... i cn-
cer, perqu aquestes sn les qesti-
ons que el preocupen i linteressen.
I, tot just comenar, trobo aquest
apunt del dia 21 dabril: El sagra-
ment de la penitncia est dirigit a
qui peca, a qui fa el mal; contempla
lagressor, per no lagredit, perqu
ens movem en una orientaci ms
psquica i legal de lactor i dels fets.
Haurem de tenir ms presents les
vctimes. Per aix he repetit tantes
vegades que el sagrament de la re-
conciliaci, de la pacificaci, del
perd actiu i passiu, donat i rebut,
sempre implica els altres com a
receptors. El sagrament no mira el
llombrgol del pecador ni la con-
fessi feta al sacerdot, sin la tasca
de millora de la relaci, de canvi de
lentorn personal i comunitari. s a
dir, els altres com a beneficiaris del
sagrament. Fins aqu la citaci. I
aix, comento jo, tant deu ser v-
lid per a les confessions individuals
com per a les celebracions comu-
nitries. I forma part del propsit
desmena, que s una de les condi-
cions per a la bona confessi. I s
sana, psquicament i espiritualment,
aquesta mirada a la realitat, als al-
tres i aquesta superaci de la intros-
pecci tancada en un mateix o en un
solipsista Du i jo; jo i Du.
Z
La litrgia dels kikos
Vida Nueva (n. 2.786,
28.1-3.2.2012) aclareix la infor-
maci que havia donat dos nme-
ros abans i que recollem nosaltres
al nmero anterior, p. 7, en la nota
Els kikos ja tenen la seva litrgia.
El que ha aprovat recentment la San-
ta Seu sn noms les celebracions
del seu itinerari diniciaci cristiana,
que consta de dotze etapes seguint el
model del catecumenat antic; el papa
va precisar que aquestes celebraci-
ons, tanmateix, no sn estrictament
litrgiques (cosa una mica difcil
dentendre, si tenim en compte que
segueixen el model, com hem dit,
del catecumenat antic; per, en fi,
aix ho va dir el papa). Les celebra-
cions estrictament litrgiques, a
qu es refereix, sn, doncs, les de
leucaristia i dels altres sagraments.
Aix i tot, els kikos, amb laprovaci
dels Estatuts lany 2008, van veure
aprovades dues petites variants en
les seves celebracions de leucaris-
tia: la comuni sempre amb les dues
espcies de pa i vi, que reben drets
sense moures del seu lloc, i fer el
ritu de la pau desprs de loraci
universal, abans de lofertori, tal
com t lloc des de sempre a la li-
trgia ambrosiana que se segueix a
la dicesi de Mil. Mincies, doncs.
Per no s aqu el problema. El pro-
blema se situa en un altre lloc. Per
molt que els ho recordi i recomani el
papa, els neocatecumenals, ms que
preparar els membres a inserir-se en
la celebraci litrgica de la parr-
quia, fan tot el contrari: fer-se seves
les parrquies que sels confien i do-
nar-los el seu aire propi.
Z
Ingerncies mtues
Duna banda, llegim a El Peri
dico de Aragn del dia 3 de febrer:
La presidenta dArag, Luisa Fer-
nanda Rudi, va assegurar ahir a
Barbastre que va arribar a plantejar
al nunci del Vatic a Espanya, Ren-
zo Fratini, que demani al Bisbat de
Lleida que abandoni el consorci del
Museu Dioces [i Comarcal] de la
capital i sendugui els seus bns,
entre ells els que reclama Arag,
propietat [afirma] de la dicesi de
Barbatre-Monts (...) com una for-
ma de fer complir les sentncies [?]
vaticanes que reconeixen que la pro-
pietat dels bns s de la dicesi de
Barbastre-Monts. Daquesta en-
trevista que havia tingut lloc el 19
doctubre ja en va parlar El Preg
al seu dia (n. 423, 13.11.2011, p. 6).
Per la notcia de la demanda pre-
sentada al nunci com a manera de
fer complir les anomenades sentn-
cies vaticanes s nova.
Per altra banda, en el discurs
pronunciat en la recepci atorgada
al cos diplomtic acreditat a lEs-
tat espanyol, que va tenir lloc al
Palau Reial de Madrid, el senyor
nunci, Renzo Fratini, que va parlar
en tant que deg dels ambaixadors
estrangers, va lloar la discreci i
7
lautoritat moral que sempre han
caracteritzat el rei Joan Carles, un
dels millors xits de la democr-
cia espanyola. Va oferir-li col
laboraci i suport incondicional i
es va declarar solidari amb el seu
missatge de Nadal.
Ja ho veiem, doncs, de lestat
(autonmic) a lEsglsia i de lEs-
glsia al rei de lEstat. s clar que
el nunci, essent com s un diplom-
tic acreditat, potser no va cometre
cap ingerncia, sin que va parlar
com a diplomtic ms que en nom
de lEsglsia.
Z
Els textos litrgics
en valenci
Segons Las Provincias (3 de
febrer), Ramon Ferrer, president de
lAcadmia Valenciana de la Llen-
gua, va mantenir la viglia la primera
entrevista amb larquebisbe de Va-
lncia Carlos Osoro, per a exposar-li
els treballs de la Comissi de Textos
Religiosos i buscar el cam per a
la seva aprovaci cannica, segons
un comunicat de la mateixa AVL.
El president, acompanyat de la se-
cretria, Vernica Cant, lacadmic
Miquel Navarro i el secretari Agust
Colomer, va mostrar a larquebisbe
la inquietud per la necessitat de va-
lidar la versi valenciana dels textos
litrgics que lAVL ja va presentar
el 2002. Van recordar a larquebisbe
la petici de ms dun centenar de
membres de larxidicesi que dema-
naren diniciar la tramitaci per a
laprovaci cannica dels textos de
la missa en valenci. I Osoro es va
limitar a comprometres a traslladar
aquestes inquietuds als bisbes de les
dicesis. Com veiem, el conte de
mai no acabar.
Recull dinformacions i comentaris
de Josep M. Totosaus
Punts de venda
a Barcelona
Trobareu El Preg a la
llibreria Claret (Llria, 5)
 EL professor de la facultat de
Cincies de la Salut de Blan-
querna-Universitat Ramon Llull,
Antoni Nello, va publicar un
interessant article a La Van-
Accent guardia el dia 25 de gener ti-
tula La salut no s un dret. El
recollim avui en aquesta secci
quan es parla tant de lestat del benestar i els drets
que hi estan associats.
La cultura de lEstat de benestar ha generat els seus
fantasmes que ara, en temps difcils, cal desemmascarar.
Un dells s la certesa popular que la salut s un dret.
Sn molts els motius que ens han portat a aquesta cer-
tesa, complexos i impossibles danalitzar en reflexions
breus: larrogncia cientfica i les seves expectatives
prometeiques, la demaggia poltica i les seves promeses
paternalistes... Per el resultat ha estat una exigncia
ciutadana de salut que desborda el que s raonable.
La salut, com la felicitat, no s un dret; s un valor.
Un valor que afavoreix el desenvolupament ordinari de
la vida personal, des de la infantesa fins a la senectut,
del naixement fins a la mort. Per un valor sotms a la
fragilitat prpia de la naturalesa humana o, si es vol, als
favors i a les desgrcies del dest. I si laferrissada lluita
per domesticar un dest arbitrari travessa la histria dels
avenos cientfics i dels progressos poltics, aquesta
domesticaci no s ni ser mai plenament domini seu.
Les escletxes de latzar, de la sorpresa, de laccidenta-
litat, sempre estaran presents en la vida humana, tant
en la individual com en la collectiva.
Assumir que la malaltia i la mort estan presents
en la vida humana s una svia actitud, encarant-les,
racionalitzant-les, ordenant-les, sense resignacions ni
derrotismes, per acceptant-ne la facticitat. Hi ha dhaver
un equilibri entre la lluita contra la malaltia i la mort
i la seva acceptaci com a fets inevitables. Daquest
equilibri depn una comprensi adequada de la salut i
una poltica sanitria svia. Aix, la salut, ms que un
dret, sens mostra com una tasca, una responsabilitat.
Una tasca individual, dassumpci destils de vida que
afavoreixin la mxima salut, i una tasca collectiva,
unes poltiques sanitries que es valguin de les fites
cientfiques i les seves aplicacions tecnolgiques per
intervenir en el millor restabliment possible de la salut
i en lacompanyament ms adequat de la malaltia i de
la mort.
s en aquest sentit que podem formular que la salut
no s un dret, sin un valor del qual sen deriva un
deure. Un deure individual, el primer responsable de la
prpia salut s un mateix, i collectiu, la societat ha de
prestar la millor assistncia sanitria als seus ciutadans
en termes de prevenci, dintervenci i de promoci.

Quadre dhonor Quarto fosc

Encara que es tracti noms duna aproxi- Per a la violncia en lesport (en concret la
maci, val la pena lloar els agents socials, trepitjada de Pepe a Messi) i aquells comen-
patronal i sindicats, que shan esfor- taristes que hi treuen ver o mig justifiquen,
at a dialogar i a acostar posicions per mentre que, a La Vanguardia, Miquel Roca en
tal davanar cap a una entesa sobre la ressaltava la gravetat pel mal exemple duns
reforma laboral. dols de bona part de la joventut.

Publicaci quinzenal
dinformaci i opini adrea: 18 euros per exemplar).
Surt l1 i el 15 de cada mes.
Direcci: Casimir Mart
Edici: El Preg Associaci
Cultural - Galerada Serveis
dEdici SCCL
Apartat de Correus: 33203
08080 Barcelona
Redacci: 93 302 70 88
Administraci: 672 673 760
elprego@galerada.cat
Maquetaci: Albert Espona
Dip. Legal: Gi-161-94
Impressi: Agpograf,SA
SUBSCRIPCI PER A LANY 2012: 25 EUROS. (Subscripcions collectives, a partir de 10 exemplars a una mateixa
Nom Nombre dexemplars:
Adrea
Poblaci i codi postal Telfon
DOMICILIACI DE REBUTS EN CAIXA O BANC:
Els prego que fins a nou avs atenguin els rebuts que presentar El Preg eclesial amb crrec al meu compte/la meva llibreta.
Titular del compte
Adrea del titular
Entitat Oficina Control Nm. Compte Signatura del titular
Codi Compte del compte/de la llibreta
Client (CCC)
(Ho trobar a la seva llibreta, talonari o extracte de banc)