Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes
de Catalunya a celebrar un referndum per decidir el futur
poltic de Catalunya.
1. Ms de dues terceres parts dels
CIUTADANS de Catalunya demanen des
de fa temps la celebraci dun
REFERNDUM per decidir el seu futur
com a pas. Igualment, una gran
majoria dels REPRESENTANTS del poble
de Catalunya defensa ntidament
aquesta opci i l'ha plantejada de
forma reiterada, i per diverses vies,
per sempre sense xit, davant les
institucions de lEstat. Els sota signants,
juristes actius en diversos sectors,
entenem que el DRET, com a
instrument de resoluci de conflictes,
ha de FACILITAR LA RESOLUCI
daquesta situaci a travs dun
procediment democrtic. El DRET s
justament linstrument que
histricament ha canalitzat les
evolucions de totes les societats,
observant-les i escoltant-les.
2. En un ESTAT DEMOCRTIC I DE DRET,
com lEstat espanyol, s el propi MARC
CONSTITUCIONAL INTERN el que
empara que els ciutadans puguin
proposar canvis substancials en
lorganitzaci poltica i territorial, i el que
els ofereix instruments per canalitzar
aquesta aspiraci democrtica. Aix sha
reconegut al Canad i al Regne Unit, on
el Quebec i Esccia han celebrat, dins del
respectiu quadre constitucional, sengles
referndums de secessi.
3. La Constituci espanyola reconeix el
PRINCIPI DEMOCRTIC com a principi
estructurador del sistema poltic i
jurdic, que permet imposar lmits a la
capacitat de decisi de les majories
sobre les minories dissidents. El principi
democrtic possibilita que lexercici
dels drets no depengui de les majories,
ats que constitueix la forma de
protecci permanent de les minories;
per aix ofereix una oportunitat
democrtica a grups que per raons
demogrfiques no poden esdevenir
majoria. El sistema constitucional
vigent no exclou de la legalitat
subjectes o grups que tinguin una idea
del dret o de lorganitzaci social o
territorial diferent o contradictria a la
de la Constituci.
4. En conseqncia, AFIRMEM que en
el marc constitucional i des del seu
principi democrtic es reconeix un dret
que denominem dret a decidir que
atorga als seus titulars les facultats de
DISCREPAR obertament de lordre
constitucional establert i tamb de la
unitat territorial, de PROPOSAR
ALTERNATIVES expressades a travs
dun procediment democrtic
ordinriament el REFERNDUM en els
pasos del nostre entorn i de
REALITZAR de manera negociada amb
els representants de lEstat la
consecuci del resultat obtingut.
5. Els sota signants ens posicionem, per
tant, en aquest debat sobre el procs
donant ple suport a la CELEBRACI
DUN REFERNDUM SOBRE EL FUTUR
DE CATALUNYA COM A COMUNITAT
POLTICA. Entenem i no noms
nosaltres que aquest referndum t
cabuda en el marc constitucional
espanyol ja que, en constituir un estat de
dret i democrtic, ofereix els
instruments suficients per donar
sortida a aquest conflicte. Tamb
 considerem que una NEGATIVA
CONTINUADA de lEstat legitimaria
dobrir ALTRES VIES per tal que la
ciutadania de Catalunya expresss com
vol decidir el seu futur.
democrtic, juntament amb el dunitat i
sobirania del poble espanyol. Per aix
mateix, la celebraci del referndum
tamb s JURDICAMENT EXIGIBLE a
l'Estat.

6. Declarem que la celebraci daquest 7. Entenem, en definitiva, que El DRET,

referndum no s noms LEGTIMA,
perqu s reclamada per una immensa
majoria de la ciutadania catalana, sin
que tamb s LEGAL, perqu el DRET A
DECIDIR dels ciutadans de Catalunya
arrenca de la Constituci espanyola i
duna ponderaci dels seus principis
estructurals: el dEstat de dret i
mai no pot ser un mecanisme obstatiu
per a les societats, ans al contrari, ha de
ser lEINA capa de recollir les
inquietuds, evolucions i
transformacions de tota la comunitat,
donant respostes que facilitin el
progrs i la bona convivncia.

********

Els 30 primers signants i impulsors del Manifest sn:

Abel Pi Lacueva. Advocat. Deg Illustre Collegi dAdvocats de Manresa. President del
Consell de l'Advocacia Catalana 2014-2015.
Merc Barcel i Serramalera. Catedrtica de Dret constitucional (UAB). Coordinadora del
Collectiu Praga.
Josep M. Vilajosana i Rubio. Catedrtic de Filosofia del Dret (UPF). Coordinador del
Collectiu Praga.
Miquel Smper Rodrguez. Advocat. Deg Illustre Collegi dAdvocats de Terrassa 2007-
2014. President del Consell de l'Advocacia Catalana 2013-2014. Adjunt a presidncia del
CGAE 2009-2014.
Joaquim Ferret Jacas. Catedrtic de Dret administratiu (UAB). Membre del Collectiu Praga
Ester Garcia Clavel. Procuradora dels Tribunals. Degana Illustre Collegi de Procuradors de
Manresa.
Enric Argullol i Murgadas. Catedrtic de Dret Administratiu (UPF). Membre del Collectiu
Praga. Membre del Collectiu Praga.
Enoch Albert i Rovira. Catedrtic de Dret constitucional (UB). Membre del Collectiu
Praga.
Josep Cruanyes i Tor. Advocat. President de la Societat Catalana d'Estudis Jurdics.
Joan Queralt Jimnez. Catedrtic de Dret penal (UB). Membre del Collectiu Praga.
Gemma Calvet Barot. Advocada.
Pilar Rebaque i Mas. Advocada. Presidenta de la Comissi de Dones Advocades de
l'Illustre Collegi de l'Advocacia de Barcelona.
Joan Vintr Castells. Catedrtic de Dret Constitucional (UB). Membre del Collectiu Praga.
Sergi Blzquez i Quevedo. Advocat. President de l'Associaci dadvocats Drets.
Eladi Crehuet Serra. Notari de Barcelona. Membre del Collectiu Praga.
Sime Miquel Ro. Advocat. Deg Illustre Collegi de l'Advocacia de Lleida (2000-2004).
Professor de Dret Rom (UdLl) (jubilat).
Marc Marsal Ferret. Advocat i Professor de Dret administratiu (UB). Membre del Collectiu
Praga i de l'Associaci dadvocats Drets.
Mireia Casals i Isart. Advocada. Presidenta de l'Associaci de Juristes en Defensa de la
Llengua Prpia
Josep R. Barber Gomis. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Collectiu
Praga.
Eva Labarta i Ferrer. Advocada. Membre de l'Associaci d'advocats Drets.
Xavier Bernad Gil. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Collectiu Praga.
Josep M. Badia Sala. Advocat. Deg Illustre Collegi dAdvocats de Manresa 2001-2009.
President del Consell de l'Advocacia Catalana 2007-2008.
Merc Corretja i Torrens. Doctora en Dret. Advocada de la Generalitat. Membre del
Collectiu Praga.
Josep Mas i Aliberas. Advocat. Deg Illustre Collegi d'Advocats de Matar 2008-2012.
Dolors Feliu i Torrent. Advocada de la Generalitat. Membre del Collectiu Praga.
Agust Carles i Garau. Advocat. Membre de l'Associaci d'advocats Drets i de l'Associaci
Constitum.
Josep Pags Mass. Lletrat de l'Ajuntament de Barcelona. Professor associat de Dret
constitucional (UAB). Secretari del Collectiu Praga.
Jordi Palou Loverdos. Advocat i mediador en conflictes.
Ramon Estebe Blanch. Advocat. Membre de l'Associaci d'advocats Drets.
Eva Pons Parera. Professora titular de Dret constitucional (UB). Membre del Collectiu
Praga.