El gust per la lectura

Educaci primria

FEM TEATRE!
(una proposta didctica per treballar
les habilitats comunicatives)

GUIA PER AL PROFESSORAT

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
 SEMINARI
El gust per la lectura
2009-2010
Educaci primria

Direcci General dInnovaci

Subdirecci General de Llenges i Entorn
Servei dImmersi i s de la Llengua

FEM TEATRE!
(una proposta didctica per treballar
les habilitats comunicatives)

NRIA LLUNELL ARGEM

 NDEX
INTRODUCCI . . . . . . . . . 7
I. ORIENTACIONS GENERALS
1. Per qu fer teatre a lescola? . . . . . . . 9
2. La classe de teatre . . . . . . . . 10
3. Programaci dun curs . . . . . . . . 11
4. Exercicis i jocs dramtics . . . . . . . 12
4.1. El massatge . . . . . . . . 12
4.2. Exercicis de veu . . . . . . . . 12
4.2.1. Qui hi ha . . . . . . . 13
4.2.2. Pilota . . . . . . . . 13
4.3. Exercicis dexpressi corporal . . . . . . 13
4.3.1. Salutaci internacional . . . . . . 14
4.3.2. Com camino . . . . . . . 14
4.3.3. Lobjectes de mil utilitats . . . . . 15
4.3.4. El joc dels oficis . . . . . . 15
4.3.5. Curses danimals . . . . . . 15
4.3.6. Crrer i moures . . . . . . 15
4.3.7. Qui s qui? . . . . . . . 15
4.3.8. El mirall . . . . . . . . 15
4.3.9. El mobiliari . . . . . . . 15
4.3.10. El ballar encantat . . . . . . 16
4.3.11. Saludar amb diferents parts del cos . . . . 16
4.3.12. Salutaci dels animals . . . . . 16
4.3.13. Saludar diferent gent . . . . . . 16
4.3.14. Viatge a terres estranyes . . . . . 16
4.3.15. Inventar maneres de caminar . . . . 16
4.3.16. Caminar amb diferents sabates . . . . 16
4.3.17. El robot . . . . . . . 17
4.3.18. Cmera lenta . . . . . . . 17
4.3.19. Mim democions . . . . . . 17
4.3.20. Mim de situacions . . . . . . 17
4.3.21. Mim dobjectes . . . . . . 18
4.3.22. Seqncia del mim . . . . . . 18
4.3.23. Mim dels regals . . . . . . 18
4.4. Exercicis de dicci . . . . . . . 18
4.5. Exercicis dexpresi oral . . . . . . . 19
4.5.1. Presentaci personal . . . . . . 19
4.5.2. Explicar un conte . . . . . . 19
4.5.3. Telenotcies . . . . . . . 19
4.5.4. Laparell . . . . . . . 19
4.5.5. El gran actor / La gran actriu . . . . . 19
4.5.6. El discurs poltic . . . . . . 19
4.6. Exercicis dimprovisaci . . . . . . . 19
4.6.1. Crear un personatge i fer-ne la presentaci . . . 20
4.6.2. Lanunci televisiu . . . . . . 20
4.6.3. Joc de fer riure . . . . . . . 21
4.6.4. Improvisaci a partir duna msica . . . . 21
4.6.5. El mercat . . . . . . . 21
4.6.6. Inventar personatges a partir dun objecte . . . 21
4.6.7. Els dos conflictes . . . . . . 21
4.6.8. El bombardeig . . . . . . . 22
 4.6.9. Obra de teatre amb els peus . . . . . 22
4.6.10. Improvisaci a partir dun conte . . . . 23
4.6.11. Improvisacions temtiques . . . . . 23
4.6.12. Els antecedents . . . . . . 23
4.7. Exercicis de construcci del personatge . . . . 23
4.7.1. Joc dels personatges . . . . . . 23
4.7.2. Com caminem? . . . . . . 23
4.8. Exercicis de memria . . . . . . . 24
4.8.1. El cambrer . . . . . . . 24
4.8.2. Com anem vestits? . . . . . . 24
4.8.3. Frase maleda . . . . . . . 24
4.9. Jocs . . . . . . . . . 24
4.9.1. El joc de les cadires . . . . . . 24
4.9.2. El director dorquestra . . . . . . 25
4.9.3. La gallineta cega . . . . . . 25
5. La part tcnica del teatre . . . . . . . 26
5.1. El maquillatge . . . . . . . . 26
5.2. El vestuari . . . . . . . . 26
5.2.1. La passarella . . . . . . . 26
5.2.2. Els personatges . . . . . . 26
5.3. Lescenografia . . . . . . . . 26
5.3.1. Capsa de sabates . . . . . . 27
5.3.2. Construcci de lescenografia . . . . 27
5.4. El so . . . . . . . . . 27
5.4.1. Lectura dramatitzada . . . . . . 27
6. Altres . . . . . . . . . . 28
6.1. Mscares . . . . . . . . . 28
6.1.1. La Commedia dellArte . . . . . . 28
6.1.2. Construcci duna mscara . . . . . 28
6.2. Titelles . . . . . . . . . 29
6.2.1. Construcci del titella . . . . . . 29
7. Llegir teatre a lescola . . . . . . . . 30
II. PROPOSTES TEATRALS . . . . . . . . 33
1. Fer teatre a educaci infantil i a cicle inicial deducaci primria . . 33
2. Fer teatre a cicle mitj deducaci primria: La llegenda del drac i la princesa 35
1. Abans de la lectura . . . . . . . 35
2. Mentre llegiu . . . . . . . . 38
3. Desprs de llegir . . . . . . . . 44
4. Muntatge . . . . . . . . . 47
3. Fer teatre a cicle superior deducaci primria: Bruixes! . . . 53
1. Abans de la lectura . . . . . . . 53
2. Mentre llegiu . . . . . . . . 56
3. Desprs de llegir . . . . . . . . 61
4. Muntatge . . . . . . . . . 62
BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . 69
 INTRODUCCI

El teatre s un mitj per expressar sentiments, per explicar histries, per connectar amb
altres persones. El teatre s una activitat que potencia les capacitats comunicatives i pot
ajudar de manera molt efica lensenyant en leducaci de lexpressi corporal i oral dels
infants.

El propsit daquesta guia, s doncs, introduir els infants en el mn del teatre duna manera
propera a la seva activitat quotidiana: el joc. Per fer-ho lhem dividida en dues parts:
Orientacions generals i Propostes teatrals

En la primera, incloem tots els aspectes que creiem que cal tenir en compte per dur a terme
aquesta activitat a lescola i, a la vegada, lhem subdividida en set apartats:

1r. Per qu fer teatre a lescola?, on exposem les raons, tot just apuntades en el primer
pargraf, de la convenincia de plantejar aquesta activitat en el mn escolar i quines
capacitats ens ajuda a potenciar en els infants;

2n. La classe de teatre, on expliquem detalladament com es prepara una sessi de

teatre;

3r. Programaci dun curs, on oferim una proposta de com fer aquesta programaci;

4t. Exercicis i jocs dramtics, que s el ms prctic, ja que consisteix en una llista
extensa dexercicis que podeu utilitzar per impartir la matria;

5. Part tcnica del teatre, que fa referncia a aquests elements imprescindibles i

complementaris a les actuacions: maquillatge, vestuari...;

6. Altres, on es treballen les mscares i els titelles;

7. Llegir teatre a lescola, que, de manera complementria, ofereix unes orientacions

per aprendre a llegir teatre.
La segona part, Propostes teatrals, se centra ja en les propostes concretes per dur a
terme la preparaci i representaci de lobra teatral amb lalumnat.
Inclou unes propostes dobres per treballar amb lalumnat deducaci infantil i de cicle inicial
deducaci primria, i les orientacions per treballar els llibres La llegenda del drac i la
princesa i Bruixes!, adreats a lalumnat de cicle mitj i de cicle superior deducaci primria,
respectivament, conjuntament amb la soluci a les activitats proposades en el quadern de
lalumnat.

Acaba aquesta guia una petita bibliografia orientativa.

7
I. ORIENTACIONS GENERALS

1. PER QU FER TEATRE A LESCOLA

El teatre s un mitj per expressar sentiments, per explicar histries, per connectar amb
altres persones. El teatre s una activitat que potencia les capacitats comunicatives. s
important i necessari ensenyar els nens i nenes a expressar-se, a comunicar-se, a vncer
les seves dificultats, a posar-se davant dun pblic per poder assolir tota la riquesa
expressiva que aporta el teatre.

Aix doncs, el teatre constitueix una part molt important en leducaci de lexpressi corporal
i oral dels infants. Els dna eines per aprendre a expressar i comunicar els propis
sentiments, autocriticar-se, enriquir els seus mitjans dexpressi i la seva espontanetat.

Daltra banda, mitjanant la dramatitzaci, lexpressi oral i corporal, el teatre pot ajudar els
nens i nenes a progressar en el coneixement daltres matries curriculars.

Fer teatre s treballar en equip, un valor molt important en la societat actual. Els nens
aprenen la importncia de treballar conjuntament i la valoren, reconeixen que en un equip
tothom s important i que es treballa per tirar endavant un projecte com.

Teatre jouer com diuen els francesos vol dir joc. Fer teatre s jugar, inventar
personatges, idear situacions, histries, i viure experincies inimaginables. Totes aquestes
qualitats sn innates als ms petits i, amb el teatre, el que intentem s potenciar aquesta
caracterstica infantil. Es tracta, doncs, de conservar aquest joc, aquesta manera de
treballar.

9
2. LA CLASSE DE TEATRE

La durada de la classe de teatre pot ser entre una hora i una hora i mitja.

Lespai que utilitzarem ser una classe espaiosa, a poder ser amb un terra de fusta i un
mirall.

Per tal que el professorat pugui dedicar el temps necessari a cada alumne, el grup hauria de
ser de 12 nens i nenes com a mxim.

Per comenar la classe us proposem una petita sessi de massatges que els alumnes es
faran per parelles, durant uns 10 o 15 minuts. Aquests massatges ens ajudaran a fer que els
nens i nenes es relaxin i trenquin amb la rutina de les classes convencionals, alhora que
aconseguim un bon estat de concentraci molt necessari per la classe.

Es recomanable que, abans dabordar els exercicis i jocs teatrals, feu un parell dexercicis de
veu, que us serviran descalfament.

Seguidament podeu fer els exercicis i jocs teatrals de les diferents especialitats que us
proposem a la guia. Noms cal que nescolliu un de cada especialitat i els combineu.

Per finalitzar la classe, podeu dedicar lltima mitja hora a la improvisaci.

Les classes han de ser variades i dinmiques. Adapteu la classe una mica en funci de
lestat dnim del grup.

10
3. PROGRAMACI DUN CURS

Dividirem el curs en tres trimestres.

El primer trimestre lutilitzarem per fer una introducci al mn del teatre i donar una base als
alumnes; ens centrarem, doncs, bsicament en la realitzaci dexercicis i jocs teatrals.

Durant el segon trimestre combinarem els exercicis que haurem estat fent amb la preparaci
de lobra que representarem a final de curs.

Finalment, el tercer trimestre el dedicarem exclusivament a preparar i muntar lobra teatral

escollida (s important calcular b el temps que necessitarem per al muntatge de lobra,
deixant sempre quinze dies de marge per a possibles imprevistos).

A) Primer trimestre: exercicis i jocs teatrals

Dedicarem el primer trimestre a fer exercicis de:

veu: respiraci, projecci;
expressi oral: aprendrem a expressar-nos correctament;
expressi corporal: en aquest apartat treballarem el ritme, lexpressi motriu,
lexpressi de sentiments, les imatges esttiques, el mim, el clown, la situaci en
lespai i el moviment;
dicci;
improvisaci;
construcci del personatge;
memria.

B) Segon trimestre: exercicis, jocs teatrals i preparaci de lobra

Continuarem amb els exercicis, combinant-los amb la preparaci de lobra.

Per a preparar lobra s important seguir els passos segents:

lectura del text teatral;
repartiment dels personatges;
reflexi sobre lespai de qu disposem per a la representaci;
inici dels assaigs.

C) Tercer trimestre: lobra

En aquest trimestre, noms es faran assaigs de lobra.

El professor o la professora ha dajudar lalumnat a:

memoritzar el text;
pensar i fer el vestuari;
pensar i fer lescenografia;
presentar lobra davant del pblic.

11
4. EXERCICIS I JOCS DRAMTICS

4.1. El massatge

Tal i com hem dit, comenarem la classe amb una petita sessi de massatge.

A continuaci us donem unes petites indicacions sobre la manera de fer-la.

Perqu sigui ms profitosa, us aconsellem posar msica suau de fons.

Farem el massatge per parelles. Un dels dos components de la parella sestirar a terra
panxa enlaire, tancar els ulls i comenar amb quatre respiracions de panxa (inflem la
panxa daire a travs del nas i el traiem per la boca).

Laltre component de la parella seur a la part de dalt del cap del company i comenar amb
un massatge al cap (als ms petits els podeu explicar que ho han de fer com si rentessin el
cap).

Desprs, el massatge continuar per tota la cara, com si toqussim el piano.

Tot seguit, continuarem pel coll i les espatlles, i passarem als braos. Per fer el massatge als
braos podeu explicar als alumnes que han de fer com si agafessin un entrep.

Un cop fet aix, el nen que fa el massatge agafa el bra del company de terra i li mou molt
suaument en totes direccions. Repeteix la maniobra amb laltre bra.

A continuaci passarem a les cames, amb el mateix procs: primer les aixafem com un
entrep i, tot seguit, les movem suaument en totes direccions.

Per acabar, demanarem al company que es giri boca terrosa i li farem un massatge a
lesquena.

Un cop finalitzat el massatge, deixarem que el company sacabi de relaxar durant uns
segons ms i, desprs, intercanviarem els papers i qui feia el massatges ser qui el rebr.

Us proposem tamb un altre massatge que podeu fer individualment i duna manera ms
rpida.

Feu que els alumnes sestirin a terra i, al principi, fem el mateix procs: tanquem els ulls, fem
les quatre respiracions de panxa i comencem.

Indiquem als alumnes que facin molta fora amb les diferents parts del cos. Podem
comenar per un bra: fem molta fora amb aquest bra i desprs el deixem relaxat; anem
repetint lacci amb totes les altres parts del cos (laltre bra, cames, panxa i cara).

4.2. Exercicis de veu

Ara ja estem una mica ms relaxats i podem comenar la classe; per, aprofitant la
relaxaci, farem uns exercicis de veu.

Aquests exercicis ens ensenyaran a parlar correctament, a projectar la veu, a utilitzar b

laire i la respiraci, i a fer un bon s del nostre instrument vocal.

Seguirem aquest procs:

12
 Estirats a terra, agafem aire i inflem la panxa. Desprs, traiem laire per la boca tres
vegades.

Repetim lexercici, per dient la lletra A al mateix temps que traiem laire; s a dir, ho
farem amb un so. Tamb ho farem tres vegades.

Aquests exercicis ens ajuden a ampliar la capacitat daire de lalumne i a utilitzar la panxa
com a manxa per respirar. Aquesta respiraci conscient dna un gran benestar i control a
les persones que la practiquen.

Inspirem i aixequem els braos; desprs, expirem i abaixem els braos. Ho repetim
cinc vegades.

Per prendre conscincia de la respiraci abdominal, posem una m sobre la panxa i

observem qu passa mentrestant:
riem
tossim
simulem escopir
badallem

Per aprendre a moure el diafragma, us proposem un altre exercici: agafem aire pel nas
i inflem la panxa, el deixem anar per la boca amb un xit (soroll que utilitzem quan
volem demanar silenci) i ho repetim tres vegades; desprs, fem el mateix amb un fit i,
finalment, amb un psst. La forma correcta de treure laire s de manera forta.

Aquesta prctica la podem fer tres cops, per no ms, ja que pot marejar una mica.

4.2.1. Qui hi ha

Per fer aquest exercici necessitarem una cadira. Un dels alumnes seu a la cadira amb els
ulls tancats; la resta seu darrere seu. Saixeca un alumne dels asseguts darrere, va cap a
la cadira i pica com si truqus a una porta. El company de la cadira preguntar:

Qui hi ha?

I el company que ha picat contestar:

Sc jo. (Per, quan digui sc jo, ho ha de fer canviant la veu.)

El company de la cadira ha dintentar endevinar quin alumne s. Si ho endevina, el nen o

nena que ha canviat la veu passa a seure a la cadira, si no, continua fins a endevinar-ho.

4.2.2. Pilota

Agafem una pilota i la llanarem a un altre company tot dient el seu nom, per ho farem
projectant la veu.

Desprs repetirem lexercici sense la pilota: ens lhaurem dimaginar.

4.3. Exercicis dexpressi corporal

No hem doblidar que el teatre s molt ms que recitar un text; el nostre cos pot ser tant o
ms expressiu que la nostra veu, per tant, s molt important potenciar aquesta part de
lexpressivitat.
13
Amb el cos podem expressar tots els nostres sentiments, a travs del moviment.

A ms, podem enriquir molt els personatges, imaginant, per exemple, com caminen, com s
mouen, com respiren, com ballen...

A continuaci us explicarem uns quans exercicis dexpressi corporal.

4.3.1. Salutaci internacional

Ensenyarem als nens i nenes les diferents maneres de saludar que t la gent, depenent
del pas on viuen:

Els japonesos, dobleguen el cos endavant.

Els indis americans aixequen el palmell de la m.

A Rssia sabracen i es fan petons.

A Alaska, els esquimals es freguen les puntes del nas.

Els catalans aixequen la m i diuen Hola.

Un cop hem aprs les salutacions, els alumnes caminen per lespai i leducador indica
com ens saludem en cada cas dient: som russos, som japonesos...

Per acabar, per parelles, han dinventar-se dues maneres diferents de salutaci.

4.3.2. Com camino

Tots els membres del grup caminen per lespai i el mestre indicar per quina mena de
terra passen. Els alumnes han dadaptar la seva manera de caminar al tipus de terra.

Diferents superfcies que els podeu dir:

neu
fang
sorra calenta
mel
la lluna
pedres
gel
brases
...

Tamb ho podeu combinar amb diferents estats dnim:

cansats
alegres
tristos
adormits
desorientats
...

14
4.3.3. Lobjecte de mil utilitats

Leducador agafar diferents objectes per exemple, un bast i explicar que el bast
pot convertir-se en un altre tipus dobjecte segons la funci que se li doni. Es pot
convertir, per exemple, en una canya de pescar.

Un per un, cada nen pren lobjecte i sinventa una acci per donar-li una nova utilitat.

4.3.4. El joc dels oficis

Cada nen es pensa un ofici i surt davant dels altres simulant exercir lofici que ha pensat.
La resta del grup ha dendevinar de quin ofici es tracta.

4.3.5. Curses danimals

Posem els alumnes en dues files per fer curses de relleus, per, cada vegada que surti
una parella, els proposarem un animal i hauran de crrer simulant que sn lanimal
proposat.

4.3.6. Crrer i moures

Caminarem per tot lespai seguint les indicacions del mestre. Aquest ha danar combinant
les ordres. Al cap duna estona podeu fer que siguin els alumnes els qui donin les ordres.

Alguns exemples dordres:

Una picada de mans: tots quiets.
Dues picades de mans: tornem a caminar.
Quan digui hip: un salt cap amunt.
Quan digui hop: toquem el terra amb una m.
Quan digui hei: caminem a cmera rpida.
Quan digui hau: caminarem a cmera lenta.

4.3.7. Qui s qui?

Farem un sorteig amb els noms dels companys: a cada alumne li tocar un company i
lhaur dimitar. Els altres intenten endevinar de qui es tracta.

4.3.8. El mirall

Es posen en parelles un davant de laltre. Un s el mirall i laltre s qui semmiralla. Qui

semmiralla s qui fa els moviments, que han de ser lents. Qui fa de mirall intenta fer els
mateixos moviments, tan alhora com sigui possible. Aix aconseguim lefecte del mirall.

4.3.9 El mobiliari

Plantejarem que lespai que tenim s una habitaci de la casa. Decidirem entre tots de
quina habitaci es tracta. Un cop decidit, els alumnes aniran sortint un a un i, amb el cos,
simularan un moble de lhabitaci. Quan tots estan collocats, cada nen ha de dir el moble
que s i, desprs, un cop tothom sap qu sn els altres, organitzarem els mobles de
lhabitaci.

15
4.3.10. El ballar encantat

Prepararem un recull de diferents msiques. Posarem una msica i els alumnes la

ballaran cada un a la seva manera. Cada vegada que canviem la msica, han de canviar
la seva manera de ballar.

4.3.11. Saludar amb diferents parts del cos

Indiqueu als alumnes amb quina part del cos han de saludar. Han dinventar una manera
de saludar amb la part del cos que els heu proposat.

4.3.12. Salutaci dels animals

Cada alumne ha dimaginar que s un animal i buscar com podria saludar. Deixem que
corri la imaginaci!

4.3.13. Saludar diferent gent

En aquest exercici leducador indica als alumnes quins personatges sn. Per exemple:
una mare i una filla. Es troben i se saluden. O dues persones que no es coneixen gaire.

Amb la manera de saludar, sha de veure quina mena de relaci tenen aquests dos
personatges. A mida que avana lexercici podeu donar ms informaci dels personatges,
per complicar-ho una miqueta ms.

4.3.14. Viatge a terres estranyes

Tots els alumnes caminen per laula. El guia inicia laventura amb una frase que indica
una acci que tots han de seguir. Quan acaba la frase diu el nom dalgun company i
aquest ha de dir una altra frase amb una acci que es pugui representar; desprs de dir
la frase, ha de dir el nom dun altre company perqu faci el mateix.

Per exemple, el primer diu: Pugem una muntanya, molt alta, ens costa molt, per al final
aconseguim arribar a dalt. Jlia. Desprs, la Jlia dir una altra acci i, al final, un nom.

El joc sacaba quan ho han fet tots els alumnes.

4.3.15. Inventar maneres de caminar

Inventem diferents maneres de caminar, com ms estrambtiques millor.

4.3.16. Caminar amb diferents sabates

Aquest exercici el podeu fer de dues maneres: amb sabates imaginries o amb sabates
reals.

Si el feu amb sabates reals, heu de preparar uns quants parells de sabates ben diferents
els uns dels altres:
sabates de ballet
sabates de muntanya
sabates de tal
xancletes
16
 sabatilles
botes daigua
sabates de claqu
sabates de plataforma

Els alumnes hauran de caminar amb les diferents sabates i comprovar com canvia el
caminar segons les sabates que portem.

4.3.17. El robot

Els nens i nenes han dimaginar que sn fets de llauna i shan de moure com un autntic
robot.

4.3.18. Cmera lenta

Tot representant una acci, que pot proposar el mestre, els nens i nenes lhan de fer tan
a poc a poc com puguin.

Dins de lapartat dexpressi corporal introduirem el mn de la pantomima o mim.

4.3.19. Mim democions

Cada alumne, individualment i sense parlar, ha dexpressar amb un gest fet amb la cara
una emoci, sentiment o actitud. Els altres han dendevinar de qu s tracta. El que ho
endevina surt a fer lexercici.

Exemple dalguns sentiments:

tristesa
alegria
enuig
decepci
confusi
por
rbia
estranyesa
timidesa
valentia
...

4.3.20. Mim de situacions

Cada alumne, individualment i sense parlar, ha dexpressar amb la cara i el cos una
situaci. La resta han dendevinar de qu es tracta. Qui ho endevina surt a fer lexercici.

Exemples per lexercici:

posar una rentadora
fer de carter i repartir el correu
dutxar-se
rentar-se les dents
esperar alg
17
 estar llegint un llibre i que marxi la llum
menjar espaguetis
clavar-se una agulla
entrar en un ascensor
cremar-se la llengua amb una beguda calenta
...

4.3.21. Mim dobjectes

Cada alumne, individualment i sense parlar, ha de mimar un objecte amb el cos. Els
altres han dendevinar de qu es tracta. Qui ho endevina surt a fer lexercici.

4.3.22. Seqncia del mim

Es tracta de proposar una seqncia feta noms amb gestos i els alumnes desprs lhan
de fet tan b com puguin. Leducador fa la seqncia primer. Tingueu en compte que els
moviments han de ser molt nets. Per exemple:

Vaig caminant pel camp, trobo una flor, larrenco i loloro. Aix em fa estar content (o
contenta), per, de cop, la flor es panseix i la lleno. Aix em fa estar trist (trista)...
Marxo.

4.3.23. Mim dels regals

Aprofiteu la tornada de les vacances de Nadal per fer aquest exercici. Demaneu als nens
i nenes que expliquin els regals de reis. Ho han de fer, per, sense paraules, noms amb
gestos. Els companys han dendevinar quins regals els hi han portat.

4.4. Exercicis de dicci

Els nois i noies han de pronunciar correctament els sons de les paraules i, a ms, han
darticular b les sllabes de cada mot.

Intenteu donar importncia a la lectura lenta, que trobin el sentit de les paraules, quines
tenen ms fora, quines no sn tan importants.

Penseu tamb en la importncia de la collocaci del cos i del cap per fer que aquestes
paraules arribin de forma correcta al pblic. La projecci de la veu s importantssima. Si el
pblic no sent el que diem, lobra no t cap importncia.

Ajudeu els alumnes a entendre tot el que estan dient; si ells no comprenen el text, no el
poden expressar correctament. El treball de comprensi del text s, doncs, bsic i
imprescindible.

Agafarem un text i en farem llegir un tros a cada alumne. Quan ells hagin llegit el text, el
mestre far les correccions de dicci pertinents.

Un cop fet aix podem passar a la part de la vocalitzaci. Agafarem el mateix text i donarem
un llapis als alumnes perqu sel posin a la boca. Agafant el llapis amb les dents, intentaran
llegir el text, procurant que sentengui tant com sigui possible.

18
4.5. Exercicis dexpressi oral

La manera com ens expressem davant dun pblic o la manera com ens expressem en la
nostra vida real pot ser un dels factors importants que ens poden portar fins a lxit que
nosaltres desitgem.

Si ensenyem a una persona a expressar-se correctament, li estem donant moltes eines per
afrontar moltes situacions de la seva vida duna manera ms cmoda i fcil.

4.5.1. Presentaci personal

Cada alumne far una presentaci personal davant de la resta de companys i companyes
(els podeu deixar una mica de temps perqu se la preparin).

4.5.2. Explicar un conte (exercici individual)

Cada alumne escollir un conte que conegui i lexplicar als companys tan b com li sigui
possible.

4.5.3. Telenotcies (es pot fer per parelles)

Els nens i nenes sinventen unes quatre o cinc notcies i les han dexplicar com si fossin
els locutors dun telenotcies.

4.5.4. Laparell

Cada alumne escull un aparell pot ser real o inventat i ha dexplicar-ne el funcionament
a la resta de la classe.

4.5.5. El gran actor / La gran actriu

Linfant que fa dactor (o dactriu) llegeix un petit text teatral dun forma determinada; per
exemple: rient, plorant, seriosament, alegrement...

4.5.6. El discurs poltic

Simulant que sn poltics, ens han de convncer dalguna cosa.

4.6. Exercicis dimprovisaci

La improvisaci s un tema que ens ajudar molt a desenvolupar la imaginaci, lagilitat

mental, i tamb ens va molt b per superar la vergonya.

Quan comencem a fer improvisacions amb els nens, primer els haurem de donar moltes
pautes per fer lexercici i, a mida que en van fent ms, poden anar sent ms lliures.

Recomanem triar situacions quotidianes que els nois i noies coneguin. Per exemple:
escollim un tema, una classe, repartim els personatges i plantegem una situaci teatral.

Per fer b una improvisaci, s til servir-se dun qestionari com el que reprodum a
continuaci. El qestionari serveix per situar el personatge que heu creat i saber quin tipus
de relaci t amb els altres personatges.

19
 Qestionari improvisaci

Identitat del personatge: Qui sc? Relaci familiar i social.

Lloc on passen les accions:

A. Situaci fsica

B. Lloc de lacci

C. Objectes que hi ha

Antecedents del personatge: Qu li ha passat?

A. A favor

B. En contra

Relaci amb cada un dels altres personatges

Qu vull? Quin s el meu objectiu? Qu vull aconseguir?

A. Objectiu immediat

B. Desig (objectiu final)

Obstacles que em trobar o que em proposaran els altres personatges

Que faig per obtenir el qu vull:

A. Estratgia

B. Acci psicofsica i verbal

Per fer una bona improvisaci, s molt important que els participants entenguin molt b que
les histries sempre tenen tres parts: presentaci, nus i desenlla. Daquesta manera les
histries seran ms ordenades.

Agafeu uns quants contes i feu que descobreixin on s la presentaci, qu passa en el nus i
com es resol tot en el desenlla. Un cop tingueu lobra de final de curs escollida, feu el
mateix.

4.6.1. Crear un personatge i fer-ne la presentaci

Doneu deu minuts als alumnes perqu es pensin un personatge inventat. Tot seguit,
nhauran de fer la presentaci. Han dexplicar qui sn, a qu es dediquen, quines coses
els agrada fer...

4.6.2. Lanunci televisiu

Feu grups de quatre. Cada grup ha dinventar un producte per vendre.

1) Primer pas: construcci del producte.

2) Segon pas: inventar el nom del producte i fer un eslgan per vendrel.

20
 3) Tercer pas: inventar lanunci televisiu, buscar-ne el vestuari i escriuren o pensar-ne
el gui.

4) Quart pas: gravar lanunci amb una cmera de filmar.

5) Cinqu pas: visualitzar el treball fet.

4.6.3. Joc de fer riure

Els alumnes es posen en cercle a terra i un dells es posa al centre de la rotllana.

Lobjectiu daquest joc s fer riure als altres, que shan daguantar el riure tant com
puguin.

Ho faran de manera individual, primer es posar davant dun company i intentar fer-lo
riure, si no pot, passa a provar-ho amb el segent, i aix fins que nhi hagi algun que rigui.

4.6.4. Improvisaci a partir duna msica

Poseu una msica i deixeu que els nens lescoltin. A partir del que els hagi suggerit han
de muntar una historieta.

4.6.5. El mercat

Proposem fer una sortida amb el grup de teatre. Aneu al mercat del vostre poble o ciutat,
i observeu la gent, mireu que hi passa, i fixeu-vos amb les petites histries que sorgeixen.

Desprs torneu a lescola i per grups representeu les historietes i personatges que heu
vist. Hi podeu afegir vestuari

4.6.6. Inventar personatges a partir dun objecte

Prepareu diferents objectes per fer aquest exercici. Deixeu-los a terra perqu cada
alumne nesculli un. A partir daquest objecte, els infants han de crear un personatge i
han de fer una petita improvisaci.

Desprs tamb podeu fer grups amb els personatges i que facin una improvisaci.

4.6.7. Els dos conflictes

Improvisaci entre dos actors (o actrius). Abans de comenar, recordeu-los quatre coses
bsiques sobre les improvisacions:

Lactor sempre ha de tenir molt clar el seu objectiu.

Lactor sha de concentrar en laltre actor, no en el pblic.

Shan dacceptar les propostes de laltre company.

Lactor ha de conservar els seu objectiu fins que acabi lexercici.

Exemples dimprovisaci de dos personatges:

Farmacutic / Client: un client necessita comprar unes pastilles urgentment; s qesti

de vida o mort. El farmacutic no li vol vendre les pndoles sense recepta. s lnica
farmcia de gurdia que hi ha oberta.
21
Pare / Fill adolescent: un adolescent vol anar a una festa amb uns amics; s la seva
primera festa sense adults. El pare no vol que hi vagi perqu t por que hi hagi
alcohol i drogues.

Dona / Germana de la dona: una dona demana un vestit nou a la seva germana per
anar a una festa molt important, on sap que li faran una proposta de feina. La
germana no lhi vol deixar perqu no lha estrenat i se lha de posar per a un
casament al cap de dos dies.

Home / Venedor: un venedor truca a casa lhome per vendre-li un aspirador. s lltima
venda del dia; si ven laspiradora li apugen el sou. Lhome ja t aspiradora i no en
vol cap. A ms a ms, no passa per un bon moment econmic.

Professor / Alumne: un professor sospita dun alumne; creu que li ha robat uns exmens
de final de curs. Lalumne ha tret molt bona nota, quan normalment suspn.
Lalumne no ha robat res, sin que ha estudiat molt, per sap qui ho ha fet.

Home / Encarregat dun restaurant: un home vol entrar al restaurant on ha quedat amb
un amic per sopar. Lamic ja ha arribat i lest esperant. Lencarregat del restaurant
no el vol deixar entrar, ja que al restaurant shi ha danar amb americana i ell no en
porta.

4.6.8. El bombardeig

Un dels alumnes surt fora de la classe, per no sentir el que diem. La resta escullen un
personatge de la vida del company o companya que s fora i plantegen una situaci.

Per exemple:

Jo ser la seva mare i li vull dir que estic molt enfadada amb ell perqu mhan trucat
de lescola i mhan dit que ha copiat a lexamen de matemtiques.

Quan tothom ho t pensat, es deixa entrar el company o companya que era fora i
comena lexercici.

La vctima es posa a lescenari i els companys entren dun a un, sense dir-li quin
personatge sn, i li munten lescena que han pensat. Laltre ha dacceptar tot el que li
diuen; sho ha de creure tot. A partir daqu sha de crear la improvisaci. Lexercici acaba
quan han passat tots els personatges.

Al final, el company o companya a qui sha fet el bombardeig ha dendevinar quin

personatge feia cada un.

4.6.9. Obra de teatre amb els peus

Es tracta de representar una obra de teatre noms amb els peus. Feu grups de tres o
quatre i deixeu deu minuts perqu s preparin la representaci, que ha de durar uns cinc
minuts com a mxim.

Dos alumnes aguantaran una manta per cada extrem, per tapar els actors de tal manera
que noms sels vegin els peus. Els peus es mouen i expressen, fent dactors, i els
alumnes hi posen la veu.

22
 4.6.10. Improvisaci a partir dun conte

Feu grups de quatre o cinc persones. El grup escull un conte que spiguen tots i el
representen de manera improvisada, s a dir, sense que els deixeu temps per preparar-
sho.

4.6.11. Improvisacions temtiques: Nadal, vacances destiu, tornada a lescola

Aprofiteu els esdeveniments del curs per fer-ne improvisacions: les festes, ancdotes que
passin a lescola, vacances, etc.

4.6.12. Els antecedents

Sortiu a fer un vol pel carrer i demaneu als alumnes que es fixin en una persona.

Torneu a lescola i, a partir de la persona que han escollit, se ninventaran la vida, els
seus antecedents, i lexplicaran als companys.

4.7. Exercicis de construcci del personatge

De fet, aquest apartat es podria completar amb molts altres exercicis anteriors, per us
proposem un parell dexercicis concrets.

4.7.1. Joc dels personatges

Un dels alumnes es pensa un personatge conegut i els altres li faran preguntes fins a
descobrir de quin personatge es tracta.

4.7.2. Com caminem?

Els personatges els podem classificar per com caminen. Hi ha quatre parts del cos que
utilitzem de manera pronunciada a lhora de caminar:
el cap, quan s aquest qui lidera el moviment i la resta del cos el segueix;
el pit, quan s aquest qui domina el moviment;
la panxa, quan qui domina s aquesta part del cos;
el sexe, on el que tiba s la pelvis.

La part del cos que utilitzem ens marcar un estil de personatge, que ser diferent en
cada cas:
els que caminen de cap sn personatges cerebrals, preocupats, capficats;
els que caminen de pit sn personatges prepotents, xulos;
els que ho fan de panxa sn ms passotes;
els de sexe sn ms sexuals i primitius.

Primer de tot, demaneu als nens que caminin un per un i, entre tots, intenteu descobrir
quina part del cos, de les quatre que hem dit, s la que els tira.

Un cop cada nen ho ha descobert, inventeu personatges potenciant-ne la forma de

caminar.

23
4.8. Exercicis de memria

s evident que la memria ser una gran aliada per fer teatre; per aix hem danar fent
exercicis que ens ajudin a mantenir el mecanisme.

4.8.1. El cambrer

Un nen fa de cambrer i tres ms, de clients. Posarem tres taules i tres cadires com si
fssim en un restaurant.

El cambrer demana al client de la primera taula qu vol per dinar. Aquest ha de demanar
tres plats (primer, segon i postres) i el cambrer els ha de memoritzar.

Desprs ha de fer el mateix amb les dues taules que li queden. En total ha de memoritzar
nou plats.

Quan els t memoritzats, ha danar a la barra i repetir-los en veu alta.

Desprs, anir taula per taula on dir els plats i els servir imaginriament. Si el cambrer
sequivoca, el client passa a ser cambrer i tornen a comenar el joc.

El joc s pot complicar afegint clients al restaurant.

4.8.2. Com anem vestits?

Els nois i noies colloquen en cercle, asseguts a terra. El monitor els demanar que
durant un minut sobservin els uns als altres. Shan de fixar en la roba que porten, els
complements, com porten el cabell, etc.

Al cap dun minut, el monitor demana als nens que es girin i acluquin els ulls, i far una
pregunta a cada alumne sobre alguna cosa dels altres. Quan hem acabat la ronda de
preguntes, obriran els ulls i comprovaran si ho han encertat.

4.8.3. Frase maleda

Un alumne comena i diu una paraula; el segent ha de repetir la paraula i afegir-ne una
altra. El joc acaba quan alg ja no pot recordar totes les paraules.

4.9. Jocs

De tant en tant, a meitat de la classe, s convenient que hi introduu un joc que no sigui
especficament de teatre. Aqu us deixem algunes idees.

4.9.1. El joc de les cadires

Poseu cadires en rotllana: una menys dels nens i nenes que hi hagi a la classe.

Poseu msica i els nens han de ballar al voltant de les cadires. Quan pareu la msica han
danar a seure a les cadires. Nhi haur un que es quedar sense cadira. Aquest queda
eliminat i haureu de treure una altra cadira, i aix fins que noms quedi una cadira i dos
participants, i guanyi un dels dos.

24
4.9.2. El director dorquestra

Un company surt de la classe i, entre els altres, decideixen qui s el director de

lorquestra. Seuen tots en rotllana a terra i fan entrar el company, que se situa al mig de
la rotllana. El director dorquestra, sense que qui s al mig se nadoni, ha danar dirigint
els instruments i els companys lhan de seguir fent el mateix que fa ell.

Lobjectiu s que el nen o nena que s al mig de la rotllana descobreixi qui s el director.

4.9.3. La gallineta cega

Tapem els ulls a un alumne i els altres han de voltar per la classe. Quan el que va amb
els ulls tapats agafa un company, ha dendevinar qui s a travs del tacte.

25
5. LA PART TCNICA DEL TEATRE

5.1. El maquillatge

El maquillatge s un tema que fascina els nens, aix que us recomanem fer una o dues
sessions daquesta matria al llarg de curs.

El material ms idoni per fer maquillatge s laiguacolor, un producte que es dissol amb
aigua i s antiallrgic. A ms a ms es neteja fcilment amb aigua i sab.

Tamb ens far falta un parell de pinzells per parella, un de fi i un altre de ms gruixut, i un
recipient per posar-hi aigua.

Per comenar a maquillar, la cara ha destar ben neta i sense crema, ja que laiguacolor s
incompatible amb productes greixosos.

Us aconsellem que organitzeu els alumnes en parelles. Demaneu-los que primer dibuixin en
un full una cara i el maquillatge que volen que els hi faci laltre company. Un cop han acabat
el dibuix, el donen al company i aquest els maquillar tant b com pugui. El tema a escollir
pot ser lliure, per poden fer animals o personatges com pallassos, drcules, geishes, avis,
etc.

De cara a lobra que fareu a final de curs, tamb podeu buscar el maquillatge dels
personatges entre tots.

5.2. El vestuari

Una part molt important de lobra ser el vestuari, per a banda de buscar el que utilitzarem
per lobra, durant el curs podem fer algun joc sobre el vestuari.

5.2.1. La passarella

Per fer aquest joc ens faran falta bosses descombraries de diferents colors. Doneu les
bosses als alumnes i cada actor ha dinventar-se un vestit fet noms de bosses
descombraries.

Ja veureu quins resultats! Munteu una passarella per lluir els modelets.

5.2.2. Els personatges

Si a lescola teniu algun bagul de disfresses, us anir b per fer aquest exercici, si no,
demaneu als nens que en portin de casa. Cada alumne es disfressa del que vol i, a partir
del vestuari, crea un personatge. Tamb podeu acabar fent una improvisaci.

Us recomanem tenir el vestuari de lobra un parell de setmanes abans de lestrena, aix

els assajos seran ms reals.

5.3. Lescenografia

Lescenografia ens ajudar a ambientar lobra, per penseu que el ms important de lobra
sn els actors i la seva interpretaci; per tant, s important no carregar gaire lescenari amb
elements escenogrfics.

Busqueu maneres de fer lescenografia conjuntament amb els alumnes.

26
 5.3.1. Capsa de sabates

Demaneu als alumnes que cada un porti una capsa de sabates. Feu un forat al cul de la
tapa, que representar la boca de lescenari. A la part interior de la tapa, pinteu-hi un
decorat.

Amb plastilina o fang podeu fer els elements escenogrfics per posar a lescenari i ja
tindreu un petit teatr.

5.3.2. Construcci de lescenografia

Penseu en lescenografia que vulgueu fer per lobra que esteu preparant i, juntament amb
els alumnes, feu-ne la construcci.

Recordeu que una escenografia senzilla s molt efectiva!

5.4. El so

El so, la msica, els sorollets... tot el mn sonor del teatre tamb pot ser un tema que
interessi els nens i nenes.

5.4.1. Lectura dramatitzada

Feu grups de tres o quatre nens i nenes, doneu un conte a cada grup i, amb aquest,
hauran de muntar una lectura dramatitzada introduint sons i msiques. Quan ho tinguin
ben assajat, graveu la lectura i escolteu-la tots junts.

Ja veureu com guanya la interpretaci quan creem un bon clima musical.

27
6. ALTRES

6.1. Mscares

Les mscares, el smbol teatral per excellncia, s un element importantssim; els grecs ja
les utilitzaven i les feien servir com ampliadors de la veu; eren els micrfons de lpoca. A
ms a ms, cada mscara tenia un significat, de tal manera que el pblic, quan veia la
mscara, ja sabia de quin personatge es tractava.

Aix tamb ho trobarem ms endavant a Itlia, amb la Commedia dellArte, un dels

fenmens teatrals ms coneguts de la histria.

6.1.1. La Commedia dellArte

La Commedia dellArte t sempre els mateixos personatges, cada un dels quals s

representat per una mscara concreta que el defineix.

Les companyies de lpoca anaven de poble en poble. Abans de fer la funci

preguntaven les xafarderies del poble i, a partir de la informaci recollida, feien la
representaci de manera improvisada.

Quatre pinzellades dels personatges de la Commedia dellArte:

PANTALON: representa el vell mercader de Vencia. s desconfiat i molt var. Parla amb
veu de nas i camina encorbat. La seva mscara s negra i amb el nas en forma
de bec dliga.

DOCTOR: representa la pedanteria; el Doctor es pensa que ho sap tot. s un home gran i
sempre porta un llibre a la m. La seva veu s forta i abaritonada. Porta una
mitja mscara negra que s un front i un enorme nas.

BRIGHELLA: s cuiner. Molt llest i calculador, t la veu nasal i la seva mscara s marr,
molt neutra, sense cap part ms pronunciada que laltra.

ARLEQU: s un criat. s molt astut i es mou com un gat; sempre vol menjar i treballar poc.
La seva mscara s negra i t una mica de forma de gat.

CAPIT: s un soldat, representa que s molt valent, per en el fons s un poruc.

Representa la xuleria. La seva mscara s vermella i t un nas molt llarg.

ENAMORATS: els enamorats estan molt i molt enamorats, i noms pensen en el seu amor i
en trobar la manera destar junts. No porten mscara.

COLOMBINA: s una criada molt espavilada. LArlequ sempre li va al darrere. No porta

mscara.

Al cap del temps, Goldoni va decidir ordenar la Commedia dellArte i fer-ne obres escrites.

6.1.2. Construcci duna mscara

Cada nen escull un personatge del qual far la mscara. Utilitzeu benes de guix; noms
shan de mullar, aplicar sobre la cara i deixar assecar. Un cop seques, les podeu pintar.

28
6.2. Titelles

Amb aquest tema, treballarem la psicomotricitat fina. A partir dels titelles, els nens i nenes
aprendran els gestos caracterstics dels personatges, les veus que poden tenir i com
expressar a travs dun objecte, com si fos el propi cos.

6.2.1. Construcci del titella

Podeu utilitzar infinitat de material per a la construcci. Podeu fer el cap del titella amb
fang o amb bena de guix i fer el cos amb roba. O podeu fer-ne amb material reciclat, com
poden ser ampolles de plstic o rotlles de paper de vter. Es tracta que, amb el material
que escolliu, lalumne es construeixi el seu propi titella.

Un cop fet, ensenyeu als nens com donar-li vida. Munteu una petita representaci amb
els diferents personatges que hagin sortit.

29
7. LLEGIR TEATRE A LESCOLA

Hem densenyar a lalumnat la diferncia entre llegir novella i llegir teatre.

La gran diferncia entre els dos estils s la interpretaci: el teatre ha de ser llegit amb
intenci, amb interpretaci, donant significat a les paraules.

Consells prctics:

Eviteu les cantarelles. No deixeu que lalumne llegeixi amb cantarella; ha de llegir
normalment, per interpretant.

s important, a lhora de llegir teatre, utilitzar molt la imaginaci i intentar visualitzar

lescena; aix ens ajudar a comprendre millor lobra.

La veritat s que veureu que els nens i nenes tenen fora facilitat a lhora de llegir teatre. Ells
sho prenen com un joc i aix s el que heu de potenciar, el joc; la lectura ha de ser un joc.
Procureu, sobretot, que no es faci pesada, deixeu que lalumne provi coses diferents a lhora
dinterpretar, deixeu que experimenti totes les maneres possibles de dir el text.

Els textos teatrals adopten la forma de dilegs. De textos teatrals en trobarem de dos tipus:

a) Text principal o dileg: s la forma caracterstica del teatre i el que el distingeix com a
gnere literari. El dileg dramtic s un intercanvi verbal entre els personatges duna
obra que, aparentment, parlen entre ells, per que de fet sadrecen als espectadors,
que sn els veritables receptors.

b) Text secundari o acotacions: s aquella part del text teatral que comprn les
indicacions escniques, els noms de llocs, de personatges. A travs de les acotacions,
lautor ens explica les indicacions sobre com han de parlar els personatges, els
moviments que obligatriament han de fer, com han de vestir, quines caracterstiques
tenen, la descripci don transcorre lacci; s a dir, la teatralitat del text. Les
acotacions tamb reben el nom de didasclies.

Heu de tenir en compte que els textos teatrals sescriuen per ser representats; no sen pot
determinar el sentit noms tenint en compte el component lingstic. En el teatre, la manera
com es diu la paraula s ms important que la mateixa paraula.

Per llegir un text teatral haurem dutilitzar la imaginaci, i ens ajudarem a travs de les
acotacions que ens dna lautor.

En el text principal o dileg tamb hi podem trobar el monleg, que s el discurs dun
personatge que no sadrea directament a cap interlocutor amb el propsit dobtenir una
resposta. El personatge parla amb ell mateix.

Per tant, per llegir teatre hem dassolir la comprensi total de cada mot i trobar lautntic
sentit de tots els dilegs. En aquest punt, el mestre haur dajudar molt. Hem dassimilar el
sentit global de lobra.

A ms, haurem de treballar la dicci personal de cada actor dacord amb el personatge en
qesti. Haurem de: donar importncia a la lectura lenta per obtenir una bona dicci, saber
parar cada dues o tres paraules i donar fora a aquells verbs, conjuncions i pronoms que
tenen una certa importncia dins del contingut de la lectura.

En resum, heu de trobar el ritme del text, amb les seves pauses corresponents.

30
A partir de la lectura podeu comenar a practicar la projecci de la veu. La veu sha de
desplaar en lnea recta cap al pblic. Feu adonar als alumnes de les diferents intensitats
que pot tenir la veu.

En el teatre no sha de cridar, sin que sha de parlar fort, projectar la veu.

Fixeu-vos b que no forcin les cordes vocals i que la fora surti de laire que treuen de la
panxa. Tot aix far necessriament que shagi de parlar a poc a poc.

Doneu molta importncia a la vocalitzaci; els nens i nenes han de parlar de manera clara i
que sentengui tot el que diuen (a lapartat dexercicis de dicci trobareu algunes prctiques
que us poden ser tils).

Per acabar, us recordem els quatre punts bsics per fer una bona lectura teatral:

comprensi total del text,

interpretaci, s a dir, donar significat a les paraules;

ritme;

dicci correcta i vocalitzaci.

31
II. PROPOSTES TEATRALS

1. FER TEATRE A EDUCACI INFANTIL I A CICLE INICIAL DEDUCACI

PRIMRIA

El teatre no t edat i podem comenar a treballar-lo des de leducaci infantil. Per als
ms petits podem utilitzar contes i escenificar-los.

Potser una obra sencera de teatre s massa per a ells. De totes maneres, hi ha la
collecci Teatri, de leditorial La Galera, que t alguns contes adaptats al teatre. Tot
i que potser sn una mica llargs, en podeu fer una adaptaci.

Si escolliu lopci dadaptar un conte seguiu aquest procs:

Llegiu el conte als nens i nenes. Feu-ne la lectura dramatitzada. Intenteu

interpretar-lo tan b com sapigueu.

Busqueu els personatges que hi surten.

Feu una bateria de preguntes de comprensi del text.

Feu la creaci dels personatges: penseu com sn, quina veu tenen, com es
mouen.

Penseu quin espai escnic heu dutilitzar.

Penseu el vestuari i el maquillatge.

Ajudeu els alumnes a fer la memoritzaci del text. Recordeu que s important
que no tinguin molt text. Adapteu-ne la quantitat a cada alumne. Si un
personatge s molt llarg, tamb el podeu repartir entre dos o tres.

Munteu la representaci i ensenyeu-la a les altres classes. Recordeu que el

teatre sense pblic no t sentit.

A partir daqu podeu fer diferents activitats que tinguin relaci amb el conte o la
representaci. Poden ser:

fer el dibuix dels personatges;

construir el vestuari, que fer amb bosses descombraries;

fer un taller de maquillatge;

fer improvisacions sobre el conte;

jugar a endevinar el personatge fent mmica;

preguntar quins contes ms coneixen.

33
El teatre s una eina molt bona per introduir els alumnes a la lectura i, si teniu alumnes
que vnen de fora, va molt b per aprendre la llengua. Si els ho plantegeu com un joc,
els ser molt ms fcil dentrar-hi.

Aprofiteu la guia dexercicis i jocs dramtics per buscar activitats per fer amb els
alumnes.

34
2. FER TEATRE A CICLE MITJ DEDUCACI PRIMRIA: LA LLEGENDA
DEL DRAC I LA PRINCESA

1. ABANS DE LA LECTURA

1.1. El llibre i lautor

Com presentem el llibre als alumnes?

Primer de tot, hem de parlar del teatre. Feu una bateria de preguntes a lalumnat sobre
el tema.

Heu anat alguna vegada al teatre?

Quina obra heu vist?

Quines obres de teatre coneixeu?

Quins teatres teniu a la vostra ciutat?

Us agradaria ser actors?

Quins actors o actrius coneixeu?

Un cop feta la bateria de preguntes, presenteu el llibre que treballarem i expliqueu

lobjectiu de la lectura: aprendre a llegir teatre i a representar lobra. Podeu parlar de
quan i on fareu la representaci.

Fet aix, ja podem entrar en matria: feu el primer exercici del dossier.

Definicions que us poden ser tils:

Acte: en una obra de teatre, els actes sn cada una de les parts principals en qu es
divideix lobra.

Escena: una escena s cada una de les divisions breus d'una obra de teatre o d'una
pellcula. En l'acci que passa en una escena hi ha tota l'estona els mateixos
personatges.

1.

Ttol: La llegenda del drac i la princesa

Autor: Vicent Berenguer i Jordi Garcia Vilar
Illustrador: Josep Vic
Editorial: Edicions Bromera

a) El llibre t 80 pgines.

b) Lobra t 12 escenes.

c) Noms t 1 acte.

35
2. Ms informaci sobre Vicent Berenguer i sobre Jordi Garcia Vilar, que us pot ser
til:
Vicent Berenguer va nixer a Banyeres de Mariola, Alacant, el 12 de novembre de
1955. s traductor de professi.

Premis literaris rebuts:

Amadeu Oller de poesia, 1983: 6 poetes 83 ( ex-aequo)

Vila dAlaqus de poesia, 1983: Guants de Macam

Senyoriu dAusis March, 1985: Cam vora els llavis

Ciutat de Valncia- Ros de Corella de poesia, 1989: Imitaci de la soledat

Llibres publicats

Poesia

Guants de Macam. Valncia: El Cingle, 1985.

Carm vora els llavis. Valncia: El Cingle, 1986.

Dalila. Valncia: La Forest dArana, 1989.

La terra interior. Valncia: Ed. de la Guerra, 1989.

Imitaci de la soledat. Valncia: Ams Belinchn - Uberto Stabile, 1989.

Lhome no confia en la ciutat. Alzira: Bromera, 1996.

Teatre

La llegenda del drac i la princesa (amb Jordi Garcia Vilar). Alzira: Bromera, 1997.
(Micalet Teatre; 8)

Jordi Garcia Vilar

Jordi Garcia Vilar va nixer a Caldes de Malavella (Girona) lany 1950. T estudis
de Pedagogia, que va cursar en la Universitat de Valncia. Sha dedicat a
lensenyament a xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials. Ha
participat en nombroses activitats danimaci a la lectura i danimaci en general.
Com a creador, sha centrat en la narrativa adreada a un pblic infantil i juvenil
amb obres com El laberint i la lluna (1983), Cocodril, cocollibre (1992) o La llegenda
del drac i la princesa (1998) -aquesta ltima escrita en collaboraci amb Vicent
Berenguer.
Altres llibres han estat: Cocodril Cocollibre, Cocodrila cocopau, una historia
foradada (2004), lobra de poesia infantil PARAULARBRES (2008) i llbum illustrat
GORKI (2009), tots ells amb leditorial Denes.
Llibres publicats

La llegenda del drac i la princesa (amb Vicent Berenguer). Alzira: Bromera, 1997.
(Micalet Teatre; 8)

36
 Cocodril Cocollibre. Valncia: Edicions de la Guerra, 1992.

Cocodrila Cocopau, una histria foradada. Paiporta: Denes, 2004. (Llibres del
cocodril; 2)

El laberint i la lluna. Paiporta: Denes, 2005. (Llibres del cocodril; 3) [1a ed.:
Valncia: Generalitat Valenciana, 1983]

2. 1.a) Banyeres de Mariola

2.a) Jordi Garcia

3.b) La literatura i la pintura

4.c) Mestre

5.a) Poesia

3. Alguns ttols publicats:

El gorg Blau. Pau Faner / Llus Filella

El drac. Manel Cubedo / Felip Bald

Aix era i no era. Pasqual Alapont / Enric solbes

Al seu web trobareu una llarga llista de ttols de teatre infantil: <www.bromera.com>

4. Activitat oberta.

1.2. Llegir teatre

1. Per a la lectura, seguiu els consells de lapartat 7 daquesta guia: Llegir teatre a
lescola.

2. Algunes definicions:

Dicci: la dicci s la pronunciaci correcta de les paraules.

Vocalitzaci: la vocalitzaci s la pronunciaci de les paraules de manera clara i

entenedora.

Ajudeu lalumnat a vocalitzar i a tenir una dicci correcta. En lapartat 4 Exercicis i

jocs dramtics trobareu activitats per ajudar-lo.

37
2. MENTRE LLEGIU

2.1. Escenes 1 4

1.
Quins personatges
Escena On passa? Accions ms importants
hi surten
ESCENA 1 Plaa del Cec, Msic El Msic ens explica la
poble i palau llegenda.
PRESENTACI del rei.
DE LA
LLEGENDA

ESCENA 2 Plaa del Cec, Agutzil, tots els Entre el Cec i lAgutzil
poble i palau personatges del presenten tots els
DESCRIPCI del rei. poble. personatges que viuen al
DEL PAS. poble i quin s el seu ofici.

ESCENA 3 Plaa del Llaurador, Agutzil, El drac envia una carta al

poble. Msic, Rei, Reina, rei on li recorda que
PRESENTACI vens, Punxeta, lendem li han de donar
DEL DRAC. Solfeta, Cec. una donzella per menjar.

ESCENA 4 Cova del drac. Drac. El drac canta una can on

descriu com s.
PRESENTACI
DEL DRAC.

2.

Xiquets i xiquetes Nens i nenes

Ix Surt

Fer el rogle Fer una rotllana

Llig Llegeix

Fer curumbeles Fer tombarelles

Fer volantins Fer tombarelles

Aquesta obra de teatre, com ja sabeu, est escrita per autors valencians. A lhora de
llegir el text, els infants es poden trobar amb algunes paraules que no entendran i amb
formes verbals o pronoms que no utilitzen. Si es vol representar lobra de teatre i els
alumnes han de memoritzar el text, es recomana que es canvin les expressions que
sn poc habituals per les corresponents de la variant del lloc on es troba lescola.

Si lobra no es vol representar i noms es treballa com a lectura, es pot aprofitar el

recull de paraules i formes verbals per reflexionar sobre les variants del catal.

38
3.

Paraules de la llegenda Sinnim

Una volta una vegada

Fam gana

Fartar atipar

Abatuts tristos

Donzella noia

4. La can de la llegenda no explica el final de la histria perqu s justament el que

explica lobra de teatre. Si ho fes, ja no tindria gaire inters llegir-la.

5. Lagutzil (tamb anomenat algutzir) s la persona que depn dun ajuntament o dun
jutjat i que ha de fer complir les ordres de lautoritat.

6. El Cec i lAgutzil representen els llauradors o pagesos, el ferrer, el forner, els

teixidors, sabaters, terrissaires, mercaders, msics, Rei, Reina.

7.

Treballen el ferro i fan armes, espases, ganivets i ferramentes: ferrers.

Treballen la terra. Cullen les millors hortalisses i tota classe de fruita: llauradors o
pagesos.

Es dediquen a filar i teixir per fer vestits: teixidors.

Encenen el forn i pasten i couen un pa tou i daurat: forners.

8.

La carta lenvia el drac.

Va adreada al rei i al poble.

El drac demana que li preparin la donzella com cada any per menjar-se-la

Hi posa urgent! perqu la data en qu li han de donar la donzella s lendem.

9. No la fa ning. El drac es presenta ell mateix.

10. Activitat oberta.

39
2.2. Escenes 5 9

1.
Quins
Escena On passa? personatges hi Accions ms importants
surten
ESCENA 5 Plaa i Agutzil, Cec, Rei i Arriba el dia en qu sha de
palau del Reina triar entre sis candidates la
BAN I DISCURS DEL rei. donzella que es menjar el
REI drac. La princeseta s una
de les candidates.

ESCENA 6 Plaa del Cec, Rei, Agutzil, Se celebra lelecci de la

poble. Coqueta, noia que haur de ser
ELECCI DE LA Espigueta, Reina, lliurada al drac. Per
DONZELLA Rei, Punxeta, diversos motius es van
Teleta, Princesa, descartant totes i queda
Solfeta. elegida la princesa.

ESCENA 7 Plaa del Punxeta, Les companyes ajuden la

poble. Espigueta, Teleta, princesa a preparar-se per
PREPARACI I Solfeta, Princesa. anar a trobar el drac.
ACOMPANYAMENT
DE LA PRINCESA

ESCENA 8 Al bosc, a Punxeta, Princesa, La princesa espera que el

prop de la Teleta, drac la vagi a buscar,
AJUDES A LA cova del mentre les altres cinc noies
PRINCESA drac. li ofereixen un objecte
perqu s pugui defensar
del drac: punxes, un vestit
dacer, oli i pebre, i un lleg.
La princesa no agafa res
del que li ofereixen, per les
noies li ho deixen
igualment.

ESCENA 9 Al bosc, a Cavaller, Princesa. Arriba un cavaller i la

prop de la princesa, mitjanant
APAREIX EL cova del adulacions, es posa el seu
CAVALLER drac. casc, la capa i la llana, i li
agafa el cavall. Quan ho t
tot sen va i deixa al seu lloc
el cavaller amb els seus
vestits.

2. Activitat oberta. Continua com a les escenes anteriors.

40
3. Ban: escrit amb el qual un ajuntament o una autoritat fa saber una cosa a la gent,
dna una ordre, etc.

4. Espigueta: filla del llaurador

Coqueta: filla del forner
Punxeta: filla del fuster
Solfeta: filla del msic
Teleta: filla del teixidor o del botiguer de teles

5.

Nom de la noia Mot primitiu Relaci amb lofici dels pares

Espigueta Espiga Els pares sn pagesos. Tenen camps despigues

de blat.
Coqueta Coca Els pares sn forners. Fan pa i coques.
Punxeta Punxa Els pares sn fusters. Necessiten punxes i claus.
Solfeta Solfa El pare s msic.
Teleta Tela El pare s teixidor.

6. Les donzelles escollides sn: Espigueta, Coqueta, Punxeta, Solfeta, Teleta i

Princesa.

7. (escena 5)

Ferotge: drac Pesat: Rei

Delicades, joves, innocents: donzelles Impacient: Reina

8. Activitat oberta.

9. Escullen la donzella per elecci. Tenen cinc sobres a cadascun dels quals hi ha una
condici. La noia que la compleix, se salva. Aix es van descartant les donzelles fins
que noms en queda una.

10. Al drac li agraden:

Les trenes llargues.
Els ulls que no sn de color verd.
Les noies sense pigues.
Els culs petits.
Les noies que no saben cantar gaire b.

11.
a) Jo, jo..., Visca jo! Uau!

b) Jo tinc els ulls verds! Jo, jo..., ai mare, quina sort!

41
 c) Jo, jo, quina alegria!

d) Sc jo, iupiii!

e) Resposta oberta.

12.

Donzelles Ajudes que proposen

Teleta Donar-li un vestit dacer perqu sel posi.

Coqueta Untar-se el cos amb oli i tirar pebre perqu el drac esternudi.

Punxeta Posar punxes a la sortida de la cova del drac perqu aquest se les
clavi quan surti.

Espigueta Deixar-li un lleg perqu faci un forat ben profund i hi caigui el drac.

Volen ajudar la princesa perqu pensen que els podria haver tocat a elles i sn
amigues.

13.

a) No vull posar-me el vestit dacer perqu els queixals del drac el foradaran.

b) No vull untar-me el cos amb oli perqu em podria cremar tota amb una flama
seva

c) No vull tirar pebre perqu passaria molta angnia fins que no mescops.

d) No vull posar punxes a la sortida de la cova perqu el drac t la pell tan dura
com la pedra i no notar les punxes.

e) No vull cavar un forat al terra perqu no tinc temps i amb el soroll el drac
sacostaria.

14. La princesa es posa: el casc, la capa i la cuirassa. Agafa la llana.

15.
A. Estalvia compliments i vs al gra, que estic molt nerviosa, no s si podr
aguantar-me dac al final.
Ho diu la reina al rei quan fa un discurs al poble i li costa entrar en matria, no
para de donar voltes abans de parlar sobre el tema: dir quines sn les noies
escollides perqu el drac sen mengi una.

B. Algun any shaur dacabar este malson.

Ho diuen les noies entre elles referint-se al fet que cada any una noia del poble
ha de ser devorada pel drac.

C. Qui no sarrisca no pisca. Jo no ho veig tan negre. Tu mateixa.

42
 Ho diu lEspigueta a la princesa quan li proposa cavar un pou amb el lleg
perqu hi caigui el drac. La princesa no ho vol provar i lEspigueta li contesta
aquesta frase, que vol dir que, si no ho prova, segur que no ho aconsegueix.

D. Ni un ngel la podria igualar.

La diu el cavaller a la princesa quan aquesta sha posat la seva roba. Vol dir que
est molt bonica.

16. Activitat oberta.

2.3. Escenes 10 12

1.
Quins
Escena On passa? personatges hi Accions ms importants
surten
ESCENA 10 Al bosc, a Solfeta, Cavaller, Solfeta vol ajudar la
prop de la Drac. princesa i se li acosta,
BALL DEL DRAC. cova del sense saber que s un
drac. cavaller amb la seva roba.
Canta una can perqu el
drac balli i caigui extenuat,
la can funciona una
estona, per desprs el
drac es reviscola i es vol
menjar el cavaller que
intenta fugir utilitzant els
objectes que li havien portat
les altres noies a la
princesa.

ESCENA 11 Al bosc, a Solfeta, Cavaller, La princesa torna perqu t

prop de la Drac i Princesa. remordiments dhaver
MORT DEL DRAC. cova del deixat el cavaller indefens.
drac. Mata el drac i van cap al
palau a donar la notcia.

ESCENA 12 Plaa del Tots. Tornen per donar la notcia.

poble. Primer tothom pensa que el
ARRIBADA AL cavaller ha salvat la
POBLE. princesa; desprs, quan tot
saclareix, tots riuen amb
ganes.

2. Activitat oberta.

3. La Solfeta confon el cavaller amb la princesa perqu porta la seva roba. La princesa
abans que arribs Solfeta li ha demanat unes quantes peces.

4. La Solfeta canta una can perqu el drac balli sense parar i caigui rendit. Primer
funciona per, desprs, el drac es reviscola i comena a perseguir el cavaller.

43
5. El cavaller, amb els objectes que han portat les noies:

Es defensa amb el lleg.

Espolsa el pebre al nas del drac.

Sintenta posar el vestit dacer

6. El cavaller diu:

a) Socors, auxili, mare meua, que alg majude, no tamagues i ajudam!

b) Estic flac, prim..., la meua carn est dura, no tinc substncia, sc un sac dossos
i no sc cap donzella.

7. La princesa torna perqu t remordiments. Li sap greu haver deixat el cavaller a les
mans del drac sense cap tipus de defensa. El cavaller no sap que hi ha un drac que
sel vol menjar perqu el confondr amb la donzella, ja que sha posat la seva roba.

8. La princesa es desf del drac lluitant amb ell, amb lespasa del cavaller i el seu
cavall. Aconsegueix clavar-li lespasa.

9. Al cavaller no li passa res. Est avergonyit i no entn res de res.

10.

V M

La princesa mata el drac. X

El cavaller salva la princesa. X

La Solfeta vol ajudar la princesa. X

El cavaller s coratjs, arriscat, distingit. X

Quan descobreixen la veritat, tots acaben rient. X

3. DESPRS DE LLEGIR

3.1. Estructura de lobra

1. s molt important que els nois i noies entenguin lestructura de les obres de teatre,
perqu aix els ajudar a lhora dinventar-se histries i de muntar improvisacions.

Dividirem lobra en tres parts:

1) Presentaci: principi de lobra. Ens situa on passar lacci i ens presenta els
personatges.

2) Nus: part del mig de lobra. s la part on s desenvolupa el conflicte de lobra.

3) Desenlla: part final de lobra. Es resol el conflicte.

44
 Presentaci ESCENA 1 A la vora dun poble viu un drac molt
ferotge. Cada any li han de donar una
Presentaci de la llegenda noia perqu se la mengi.

ESCENA 2

Descripci del pas

ESCENA 3 I 4

Presentaci del drac

Nus ESCENA 5 El drac, mitjanant una carta, reclama

la noia. El poble fa una elecci molt
Ban i discurs del rei curiosa entre sis noies que tenen la
mateixa edat. Li toca a la princesa i
ESCENA 6 les altres noies intenten ajudar-la
perqu se salvi, per la princesa
Elecci de la donzella rebutja les ajudes. Apareix un cavaller
i la princesa aprofita la seva
ESCENA 7 innocncia per fer-li ocupar el seu lloc
i fugir ella.
Preparaci i
acompanyament de la
princesa

ESCENA 8

Ajudes a la princesa

ESCENA 9

Apareix el cavaller

ESCENA 10

Ball del drac

Desenlla ESCENA 11 La princesa es penedeix de la seva

acci i torna per salvar el cavaller i
Mort del drac matar el drac. Tornen al poble i
tothom pensa que el cavaller s qui
ESCENA 12 ha salvat la princesa. Al final tot
saclareix.
Arribada al poble

ESCENA 13

ESCENA FINAL

3.2. Descripci dels personatges

1. En aquest apartat comencem a treballar la construcci del personatge. Per fer-ho,

ens basarem en dos aspectes: el fsic i el psicolgic.

45
Laspecte fsic el treballarem a partir de lexpressi corporal. A lapartat 4 daquesta
guia, trobareu recursos que us ajudaran, a lapartat 4.7 Exercicis de construcci del
personatge.

Per a laspecte psicolgic, ajudeu lalumnat a plantejar preguntes del tipus:

o Qu li agrada al personatge?

o Qu no li agrada?

o Est content? Trist? Enfadat?

o Qu vol aconseguir?

o s feli?

2. Pags o llaurador, forner, ferrer, teixidor, mercaders, sabaters, barreters,

terrissaires, formatgers, msics...

3. Activitat oberta.

3.3. Valoraci de lobra

1. Cal ensenyar els nens i nenes a fer crtiques constructives perqu sajudin entre ells
i puguin millorar.

A part de contestar les preguntes del text, podeu parlar de com ha sortit la lectura:

o Heu agafat un bon ritme per llegir?

o La dicci ha estat correcta? I la vocalitzaci?

o Hem sentit b el text? El volum era el correcte?

o La interpretaci estava ben feta?

o Ens imaginem laspecte fsic dels personatges nomes sentint el que

diuen?

o Quines coses ens ha suggerit el text?

Tamb podeu agafar un diari i llegir entre tots una crtica teatral. Si pot ser duna obra
que hagueu vist, millor, aix podeu comentar si esteu dacord amb el crtic.

2. Per fer aquest exercici podeu dedicar-hi tota una sessi.

Per explicar qu s una versi, podeu agafar pellcules com a referncia. Per
exemple, podreu fer servir els captols de Les tres bessones.

I, si us animeu, heu de saber que Cromosoma, juntament amb Drac Mgic, ofereix a
les escoles la possibilitat de fer una visita-taller per conixer el procs de creaci de
les sries de dibuixos animats. Es fan visites recomanades per a cicle mitj i superior.

Si hi esteu interessats, el seu web s www.lestresbessones.com

46
4. MUNTATGE

4.1. Repartiment dels personatges

Activitats obertes.

4.2. Improvisacions

Les improvisacions ens ajuden molt per crear un espectacle. Podeu fer improvisacions
de les escenes de lobra i ja veureu com apareixeran bones idees.

Aqu teniu un esquema per guiar la improvisaci:

ESQUEMA

Proposta del tema de la improvisaci

Discutir i decidir largument

Divisi de les escenes

(presentaci, nus, desenlla)

Analitzar cada escena Analitzar cada personatge Analitzar el lloc

Quin s el contingut dramtic? Quin carcter tenen? On passa lacci?

Organitzar feina i repartir papers

Assaig de la improvisaci

Realitzaci

4.3. Creaci dels personatges

Activitat oberta.

Per donar-vos algunes pautes, us posem un exemple de personatge per completar el

quadre.

47
Fem la creaci del personatge del Rei:

Aspecte fsic

La veu Te una veu greu i, de tant en tant, se li escapa un gall amb

la veu.

Els gestos Com que est una mica grassonet, s de gestos pesats i
lents.

Forma de caminar Camina amb les cames obertes i amb la panxa tirada
endavant.

Forma de moures s mou de manera lenta.

Tics De tant en tant li pica el nas i sel rasca.

Vestuari Porta una capa vermella, unes malles de color blau i una
samarreta marr. De sabates utilitza unes botes fosques.

Maquillatge Porta una barba espessa i blanca.

Perfil psicolgic

Com es diu? Rei

Quans anys t? Uns 60.

Est casat/da, solter/a, vidu/a? Est casat amb la reina.

T fills/es? T una filla, la princesa.

A qu es dedica? s rei; mana al seu poble.

Com s el seu carcter? Sempre senrotlla molt, quan ha de parlar.

Qu li agrada? Ser igual que els habitants del poble. Tenir els
mateixos drets.

Situaci on es troba

Quin dia s? De quin mes? De s el ms dabril, de lpoca del Renaixement.

quin any?

Qu est fent? Ha de decidir quina noia del poble s lescollida

perqu se la mengi el drac.

Ha sortit la seva filla.

Qu ha fet? Cada any li toca fer aquest concurs.

Qu far? Estar molt trist i esperar que alg salvi la seva

filla.

48
4.4. Escenografia

Lescenografia s el conjunt de decorats de lespectacle; ens informa del lloc on passa

lacci.

Plantegeu aquest apartat a lalumnat com un exercici de plstica. Expliqueu els

materials que es poden utilitzar a lhora de crear els decorats. Es poden utilitzar
mobles ja construts o papers on podeu pintar el paisatge..., o poden fer coses ms
conceptuals i utilitzar pocs elements escenogrfics i jugar ms amb la llum i el
vestuari.

Un gran escengraf catal va ser en Fabi Puigserver, fundador del Teatre Lliure.
Podeu buscar treballs seus i ensenyar-los als alumnes i aprofitar per parlar dels
diferents teatres de Barcelona, com poden ser lanomenat Teatre Lliure, el Teatre
Nacional de Catalunya, El teatre Victria, La Sala Beckett, lApolo, El Romea, etc.

Tamb seria interessant fer una sortida amb els alumnes a visitar algun daquests
teatres.

Alguns llibres i webs dinters poden ser:

AAVV. Teatre lliure 1976-1987. Barcelona: Institut del teatre, Diputaci de

Barcelona, 1987. (En aquest llibre podreu veure el treball den Fabi Puigserver.
El podeu trobar a les biblioteques pbliques i a la llibreria La Central del Teatre
Lliure.)

<www.teatrelliure.cat> (web del Teatre Lliure)

<www.tnc.cat> ( web del Teatre Nacional de Catalunya)

<www.teatreromea.com> (web del Teatre Romea)

<www.teatrevictoria.com> (web del Teatre Victria)

<www.salabeckett.com> (web de la Sala Beckett)

Aquesta obra est situada en un temps histric voluntriament indefinit perqu pugueu
fer-ne la vostra proposta. Per, si voleu, podeu utilitzar el Renaixement com a punt de
referncia.

La histria daquesta obra transcorre en dos espais diferents:

1) la plaa del poble (amb les cases dels vens, o parades del mercat que
representen els diferents oficis, i el palau dels reis);

2) la cova del drac.

Plantegeu lactivitat de dissenyar i construir lescenografia com una activitat plstica.

Descobriu entre tots quins materials podem utilitzar.

Per aquesta edat podreu utilitzar capses de cartr i, en una cara de cada capsa,
pintar-hi les cases i les parades del mercat, i en una altra capsa ms gran, el castell.

49
A laltra cara de la caixa, hi pinteu la cova del drac. Daquesta manera, per canviar
despai escnic, nomes haureu de girar les capses.

Aquesta s una proposta, per evidentment en podeu trobar daltres.

Nomes us recomano que no us compliqueu la vida; penseu una cosa senzilla que
pugueu fer entre tots i que tampoc us robi molt temps del muntatge.

4.5. El vestuari, lattrezzo

El vestuari i el maquillatge sn una part on els nens sho passen molt b. Aix de
disfressar-se els encanta, aix que, en aquest apartat, no hi escatimeu el temps.

Per muntar el vestuari podeu mirar si a lescola teniu disfresses i les podeu utilitzar, si
n, podeu organitzar una recollida de disfresses, velles o que ja no utilitzin, entre tots
els nens i nenes de lescola.

I, si ja us animeu del tot, potser podreu arribar a confeccionar una part del vestuari
entre els pares i els alumnes. La qesti s que cada personatge trobi el vestuari
adequat.

El vestuari t les funcions segents:

a) Descriure el personatge. En marca ledat, el sexe, lofici, la classe social i daltres

caracterstiques.

b) Descriure lpoca i lambient de lobra.

c) Ornamentar lescenografia

d) Dissimular lactor. Per exemple: un actor que fa el paper de dona o una dona que
fa dhome, o un jove que fa de vell.

Analitzeu amb els alumnes alguns vestuaris famosos, com pot ser el del Pare Noel, o
els Reis Mags, o personatges de contes com la Caputxeta vermella, la Rinxols dor,
etc.

El vestuari tamb ens ajuda a identificar els rols dels personatges; busqueu entre tots
personatges de la vida quotidiana que identifiquem pel seu personatge, com poden ser
els policies, els metges, els bombers, infermeres, mariners, escombriaires, etc.

Lattrezzo sn els objectes que els actors utilitzen o manipulen al llarg de lespectacle.
Serveix per:

a) Donar significat al lloc i al moment. Per exemple, si un actor entra a escena amb
una espelma, ens indica que s un lloc fosc.

b) Mostra una circumstncia relacionada amb els personatges que sen serveixen
(professi, gestos). Per exemple, un personatge amb una pistola ens indica les
intencions que t. O un fuster amb un martell ens dna informaci de la seva
feina.

Podeu jugar amb els alumnes Lobjecte de mil utilitats, que trobareu a lapartat
4.3.3. daquesta guia.

50
Plantegeu als alumnes diferents situacions o espais, i parleu dels objectes que hi
podrem trobar. Per exemple, en una platja, en una escola, en un hospital, un
laboratori, un jard, etc.

4.6. El maquillatge

Amb el maquillatge, podeu organitzar una sessi dedicada aquest tema.

El maquillatge serveix per a:

a) Evitar que les parts del cos quedin esvades sota els efectes de la llum. A
lescenari, els focus s mengen el color. s important remarcar els ulls.

b) Caracteritzar lactor segons el personatge que representa: edat, color de pell,

estat fsic, etc.

c) Envellir lactor.

En definitiva, el maquillatge serveix per potenciar lexpressivitat de lactor.

Per treballar-ho, cal que primer cada nen faci el disseny del maquillatge i, un cop el
tinguin, utilitzeu la cara que hi ha en aquest apartat del quadern de lalumne per
dibuixar-lo. Poseu els alumnes en parelles i que cada nen pinti el maquillatge que ha
dissenyat el company.

Us recomano que, per maquillar, utilitzeu aiguacolor. Aquest producte s com una
aquarella i funciona amb aigua, esponges i pinzells. Amb una esponja i un pinzell per
alumne ja fareu. En podeu trobar a botigues especialitzades en disfresses, per si no
s aix, o a la vostra ciutat no hi ha cap botiga especialitzada, us dono ladrea duna
botiga de maquillatges de Barcelona:

Gtic. c/ Comtessa Sobradiel 6 o c/ Torrent de lolla ,50.

Tamb podeu entrar a la seva web: <www.goticmaquillatges.com>

4.7. Memoritzaci del text

Ajudeu els alumnes a memoritzar el text. Sobretot tingueu en compte, a lhora de

repartir es papers, els alumnes que tenen ms facilitat per memoritzar, per donar-los
els papers ms llargs, i els que els costa ms, per donar-los els papers ms curtets.
s important que el fet de haver de memoritzar un text no cre angoixa als alumnes.
Per sobre de tot, el teatre s per jugar i passar-ho b.

A lapartat 4.8 daquesta guia trobareu activitats per potenciar la memria.

4.8. El programa de m

Activitat oberta.

51
3. FER TEATRE A CICLE SUPERIOR DEDUCACI PRIMRIA: BRUIXES!

1. ABANS DE LA LECTURA

1.1. El llibre i lautor

Primer de tot, hem de parlar del teatre. Feu una bateria de preguntes a lalumnat sobre
el tema:

Heu anat alguna vegada al teatre?

Quina obra heu vist?

Quines obres de teatre coneixeu?

Quins teatres teniu a la vostra ciutat?

Us agradaria ser actors?

Quins actors o actrius coneixeu?

Un cop feta la bateria de preguntes, presenteu el llibre que treballarem i expliqueu

lobjectiu de la lectura: aprendre a llegir teatre i a representar lobra. Podeu parlar de
quan i on fareu la representaci.

Fet aix, ja podem entrar en matria: feu els primers exercicis del dossier.

1.

Ttol: Bruixes! Obra teatral en tres actes

Autor: Carles Cervell Espaol

Illustrador: --

Collecci: --

Editorial: Amalgama edicions

a) El llibre t 71 pgines.

b) Lobra t 15 escenes.

c) T 3 actes.

d) Resposta oberta

Definicions que us poden ser tils:

Acte: en una obra de teatre, els actes sn cada una de les parts principals en qu es
divideix lobra.

53
Escena: una escena s cada una de les divisions breus d'una obra de teatre o d'una
pellcula. En l'acci que passa en una escena hi ha tota l'estona els mateixos
personatges.

2.
a) Lautor s professor de secundria.

b) Lautor s professor i, cada any, els seus alumnes representen una obra de
teatre. Com que s difcil trobar obres on surtin molts personatges, va decidir
escriure lobra ell.

c) Est llicenciat en filologia hispnica.

d) Fragments de plenitud (Berga: Amalgama, 1997) i En veu alta (Argentona: la

comarca edicions, 2006)

3.
Lautor va escriure aquest llibre perqu tots els seus alumnes tinguessin un
paper per representar.

Lautor, per escriure Bruixes!, es va inspirar en una pellcula que havia

enregistrat una alumna seva a lestiu amb unes amigues, en la queal les
protagonistes eren unes bruixes.

4.
a) Parleu amb els alumnes de la diferncia entre tragdia comdia i drama:

Tragdia: obra dramtica que tracta dassumptes greus i seriosos. Els temes, que
poden ser diversos (amor, gelosia, dest cruel, guerra, venjana), sn
tractats amb un to seris i un estil elevat. Els personatges sn ssers
importants que afronten els conflictes que els assetgen sense poder-los
vncer: hi sucumbeixen trgicament. Aquesta forma teatral es desenvolup a
Atenes cap al segle v aC. La tragdia grega mantenia una relaci molt estreta
amb la divinitat, de manera que molts dels seus personatges eren dus i
herois que procedien dels mites i llegendes populars. La tragdia tenia la
funci dallionar el poble, mostrant-li, a travs dels seus herois, elements de
reflexi collectiva. Els autors grecs ms importants foren: squil, Sfocles i
Eurpides. A Anglaterra, durant el Renaixement, destac William
Shakespeare.

Comdia: la histria que tracta aquesta forma dramtica t sempre un final feli.
Una altra de les seves caracterstiques s la intenci crtica, moralitzadora o
satrica, amb la qual intenta provocar la rialla del pblic i fer-li passar una
bona estona. Els temps provenen del mn de lexperincia concreta.
Largument sha esquematitzat de la segent manera: 1) Situaci inicial; 2)
Obstacle; 3) Lluita, aventures per superar lobstacle; 4) Final feli. Tamb va
nixer a Grcia, on va destacar-hi un gran autor: Aristfanes. Un altre
comedigraf que va marcar una fita important en la comdia va ser el francs
Molire.

Drama: s un gnere teatral de carcter mixt entre la tragdia i la comdia. A

diferncia de la tragdia, que presenta la caiguda de lheroi-protagonista com
inevitable, lheroi del drama dominar el conflicte que se li plantegi i no ser
arrossegat fatalment cap a un dest trgic. Presenta un tret com: el
tractament seris i greu del tema i dels personatges, tret que, alhora, el

54
 diferncia de la comdia. Histricament, a Grcia no passava de ser un
gnere menor, per va agafar empenta durant el Renaixement i va conixer
lpoca ms brillant durant el segles XVII (Caldern de la Barca), XVIII i XIX
(Goethe, Schiller, Guimer).

b) Resposta oberta.

c) Resposta oberta.

d) Resposta oberta.

5. Parleu sobre qu saben de les bruixes. Podeu buscar contes clssics com poden
ser Hansel i Greta, La Blancaneus, Les tres bessones... i obres de teatre o pellcules
on aparegui el personatge de la bruixa, per exemple, El mgic dOz o Els mons de
Coraline.

Per tamb podeu parlar del paper de les bruixes al llarg de la histria: quines dones
eren considerades bruixes i per qu.

1.2. Llegir teatre

1 i 2. Per a la lectura, seguiu els consells de lapartat 7 de les Orientacions,

daquesta guia: Llegir teatre a lescola.

3.
majscula i negreta: nom dels personatges

cursiva entre parntesis: qu han de fer els personatges

cursiva entre claudtors: informaci sobre lescenografia i els personatges

rodona: el que diuen els personatges

4. Hem de llegir la lletra rodona.

5. En aquest apartat estaria b que, abans, hagussiu parlat sobre com llegir teatre. El
ms important s que entenguin que han dinterpretar, cosa que no vol dir fer
cantarella. Aix ho heu devitar.

Per poder interpretar el que es llegeix, cal entendre-ho b; aix que lensenyant haur
destar molt atent a la comprensi de les paraules que surten al text.

Insistiu molt en la puntuaci:

El punt i seguit t una pausa.

El punt i a part t una pausa una mica ms llarga.

La coma s una respiraci.

Sobretot, estigueu atens a la respiraci dels alumnes. Un text teatral s com una
partitura, hem de trobar les pauses, els llocs on agafem laire, on el deixem anar, etc.

55
Vocalitzaci, dicci i puntuaci

Deixeu que els alumnes marquin sobre el paper on hi ha les pauses, on respiren. I
fixeu-vos en la dicci i la vocalitzaci.

Els heu de fer entendre que les persones que vnen a veure lobra no lhan sentida
mai; per tant, sha dentendre tot a la primera vegada. Amb el teatre no podem tirar
endarrere o apujar el volum, com fem amb la tele, per sentir-ho ms b.

2. MENTRE LLEGIU

2.1. Acte I

1.

Quins personatges Accions ms

Escena On passa?
hi surten importants

ESCENA I Interior de la casa Urraca La Gertrudis ha

de les bruixes. trobat la poci de
Ulrica la immortalitat;
nhan de trobar els
Gertrudis ingredients.

ESCENA II Una classe duna Mestra Sacaba el primer

escola. trimestre de
Alumnes: Pere, lescola i els
Yasmina, Josep, alumnes
Patrcia, Miquel, planifiquen la festa
Dolors, Cludia, de Nadal i les
Maria, Pepita, Juli vacances escolars.

2. Activitat oberta.

3.
URRACA ULRICA

A empolainar-se: tot el dia es mira al A cuinar plats estrafolaris.

mirall, prova tota mena de productes
de bellesa i presumeix de ser la bruixa
ms bonica del mn.

4. Les especialitats culinries de lUlrica sn: guisat de cucs saltejats, pasts de ratol
amb aromes de ratapinyada i truita daranyes.

5. Per fer la poci de la immortalitat cal:

Un floc de cabells duna noia que hagi dit la seva primera mentida.
El cor dalg irresponsable.
Lnima dun noi que hagi trat els seus amics.

56
6. Alguns webs que us poden anar b:

<www.montsecuines.com> i <www.lazapatilla.com>

Si hi esteu interessats, el Mercat de la Boqueria de Barcelona t uns tallers de cuina

per a nens i nenes que semblen molt interessants.

Si voleu fer un cop dull al seu web s: <www.cuinapernens.com>

7. La bola de cristall serveix per veure coses que passen al mateix temps per molt
lluny. Tamb pot servir per veure-hi el futur.

8. Activitat oberta.

9. Activitat oberta.

10. Activitat oberta.

11. A lescola organitzen una festa de Nadal. Aquest any t despecial que s una
festa de portes obertes, s a dir, que hi poden assistir persones que no siguin de
lescola ni familiars.

Els actes que shan programat sn els segents:

Celebraci a la capella de lescola.

Esmorzar.

Actuacions dels alumnes a la sala dactes: karaoke, recitaci del poema de

Nadal.

12. Activitat oberta.

13.

immenjables menjars que fa Ulrica tanoca Troll bonica Urraca

vomitius lleig meravellosa

2.2. Acte II

1.

Quins personatges hi
Escena On passa? Accions ms importants
surten

ESCENA I Al carrer. Xavi, Nria, Cristina, Les bruixes es troben una colla
Marta, Clara, Carles de nens i nenes, i, desprs de
convertir la Cristina en mico, els
Gertrudis, Urraca i demanen que trobin el 1r
Ulrica ingredient de la poci: una noia
que no hagi dit mai cap mentida.

57
 ESCENA II Al carrer, a Pere, Miquel, El Xavi enreda la Yasmina perqu
lentrada de Yasmina, Xavi, Mestra digui una mentida. Les bruixes se
lescola. lemporten; aix han aconseguit el
Les bruixes primer ingredient: un floc de
cabells duna noia que no hagi dit
mai cap mentida

ESCENA III Al carrer. Les bruixes Les bruixes demanen el 2n

ingredient: el cor dalg
Marta, Clara i Carles irresponsable. Els nois pensen
que la Maria podria ser
lingredient segent.

ESCENA IV A la sala dactes Mestra La Maria ha de substituir el Josep

de lescola. en la recitaci del poema. Sho
Dolors, Nria, Maria, prepara amb el Juli i decideixen
Pepita i Juli canviar el text per fer-lo divertit.

ESCENA V Escenari de la Pepita, Maria, Mestra La Maria llegeix el poema canviat,

sala dactes de la mestra es desespera i el pblic
lescola. se sorprn molt.

ESCENA VI Escenari de la Pepita, Dolors Mentre les alumnes fan lactuaci

sala dactes de del karaoke i les danses, les
lescola. bruixes semporten la Maria, el 2n
ingredient de la poci

2. Activitat oberta.

3.
Sembla que shagin escapat dun ball de disfresses.
Com a mnim shan escapat dun museu dantiguitats.
Tres velles lletges i horroroses.

4. El Xavi li diu a la Yasmina que al teatre Principal fan proves per a la funci de
Nadal. La Yasmina diu que el Xavi s el seu cos i que ha danar a casa a cuidar la
seva germaneta, que sha posat malalta.

5. El segent ingredient s el cor dalg irresponsable. Laconsegueixen demanant a la

Maria que reciti la poesia de Nadal. Saben que la Maria s fora irresponsable i no
sho preparar. A ms el Juli li dna idees perqu la Maria sinventi el contingut del
poema.

6. La Cristina va fer creure als seus pares que un dia no havia anat a lescola perqu
uns extraterrestres lhavien segrestada per observar-li el cervell.

7. La festa de Nadal va molt malament. La Maria canvia el text del poema de Nadal, la
Dolors presenta lactuaci del karaoke duna manera molt mal educada i la coreografia
s un desastre. Tot va malament per la influncia negativa de les bruixes.

8. Poden posar Giacomo Casanova, desprs de llegir lentrada, entendran que li diuen
al Xavi perqu pensen que vol conquerir la Yasmina.

58
9. Menys fums, senyores, menys fums.

Menys pretensions, senyores, menys pretensions.

La funci est out, totalment out.

La funci no podia anar pitjor. Tot sortia malament.

Flipo amb aquesta pilota, tia. (Pilota es refereix a la Pepita.)

Estic molt sorprs; persona que troba b qualsevol cosa que faci una altra.

Quina bleda. (Bleda es refereix a la Pepita)

Bleda: persona poc espavilada, que no t empenta ni iniciativa.

10. Activitat oberta.

2.3. Acte III

1.

Quins personatges hi
Escena On passa? Accions ms importants
surten

ESCENA I A casa de les Yasmina, Maria, Les bruixes tenen lligades

bruixes. Gertrudis, Ulrica i la Yasmina i la Maria i van
Urraca a buscar el tercer
ingredient.

ESCENA II A lescenari de la Nria, Xavi, Clara, La Nria ha descobert on

sala dactes. Cristina, Marta i Carles sn la Yasmina i la Maria i
ho diu als companys.
Decideixen demanar ajuda
als companys de lescola.

ESCENA III A lescenari de la Pere, Josep, Patrcia i Els companys descola de

sala dactes. Miquel la Yasmina i la Maria es
pregunten on deuen ser les
nenes. Decideixen anar a
preguntar a la colla den
Xavi si saben alguna cosa.

ESCENA IV Al carrer, al bosc. Tots els nens i nenes Es troben les diferents
menys la Maria i la colles i discuteixen perqu
Yasmina sn una mica rivals, quan
els diuen que unes bruixes
han agafat la Maria i la
Yasmina no sho creuen,
per decideixen anar a
buscar-les. El Pere es
queda al darrere i les
bruixes lagafen.

59
 ESCENA V Bosc. Nria, Clara, Patrcia, Han arribat a la cabana de
Miquel i Xavi les bruixes i pensen una
estratgia per alliberar les
seves companyes.

ESCENA VI Cabana de les Les bruixes, Maria, El Pere traeix els seus
bruixes. Yasmina i Pere companys perqu explica a
les bruixes que vnen cap
a la cabana. Les bruixes
van a buscar-los i els tres
presoners es deslliguen i
preparen un pla.

ESCENA FINAL Cabana de les Les bruixes,Maria, Les bruixes agafen tots els
bruixes. Yasmina, Pere,Tots nens menys la Patrcia i els
els nois i les noies porten cap a la seva
menys la Patrcia cabana per preparar la
poci ara que ja tenen tots
els ingredients. Els nens
que estaven presoners
estaborneixen les bruixes i
decideixen convertir-les en
bones amb una frmula
que troben en un llibre.

2. Activitat oberta.

3. Perqu les dues colles sn una mica rivals; no es tenen gaire simpatia. A ms, quan
els diuen que unes bruixes han agafat la Maria i la Yasmina sen burlen.

4. Agafen el Pere.

5. El Pere traeix els seus companys. Explica a les bruixes que vnen cap a la cabana
a buscar-los. Amb aquesta informaci les bruixes els poden atrapar a tots menys una
nena: la Patrcia.

6. Els presoners sescapen perqu aconsegueixen deslligar-se, per fan veure que
encara estan lligats. Les bruixes arriben amb tots els nens i nenes que han agafat a
prop de la cabana i, quan estan a punt de fer la poci, els tres nens que shavien
deslligat les estaborneixen. Llavors, deslliguen els seus companys.

7. La frmula per transformar una bruixa dolenta en una de bona s:

o Un quilo de penediment per una mala acci.

o Mig quilo de bons propsits amb un pessic de bon humor i simpatia.

o 200 grams damistat i companyerisme.

8. Inventeu un text per anar dient mentre feu la poci mgica; quan ho tingueu fet,
podeu escenificar-ho. Podreu disfressar-vos tots de bruixes i muntar la poci mgica!
Pot ser divertit!

9. Les bruixes es converteixen en bones perqu els nens i les nenes els fan prendre el
beuratge que han preparat amb els ingredients que han llegit al llibre.

60
10.
Colla de capsigranys: la colla den Xavi
Petita pua escarransida: Pere
Estaquirot amb potes: Urraca
Tros de suro!: Pere
Borinot dissecat!: Dolors
Sac dossos mal posats: Ulrica

3. DESPRS DE LLEGIR

3.1. Estructura de lobra

1. s molt important que els nois i noies entenguin lestructura de les obres de teatre,
perqu aix els ajudar a lhora dinventar-se histries i de muntar improvisacions.

Dividirem lobra en tres parts:

1) Presentaci: principi de lobra. Ens situa on passar lacci i ens presenta els
personatges.
2) Nus: part del mig de lobra. s la part on s desenvolupa el conflicte.
3) Desenlla: part final de lobra. Es resol el conflicte.

Presentaci

Escenes Resum

ACTE I Tres bruixes han descobert una frmula mgica per fer una poci que
les converteixi en immortals, per els ingredients per fer-la sn difcils
ESCENES I i II de trobar, els hauran de buscar en una escola.
A lescola shan acabat les classes i els nois i les noies planifiquen
qu faran durant les vacances. En concret, estan organitzant la festa
de final de trimestre: la festa de Nadal.

Nus

Escenes Resum

ACTE II Les bruixes troben els nois i les noies i, amb amenaces, els demanen
que obtinguin el primer ingredient: una noia que no hagi dit mai cap
ESCENES I, II, mentida. El Xavi ser lencarregat que la Yasmina digui la seva
III, IV, V i VI primera mentida i les bruixes se lemporten.
Un cop aconseguit el primer ingredient, demanen als nens que
aconsegueixin el segon ingredient: el cor duna persona
irresponsable. Tenen la pensada de fer recitar el poema de Nadal a
la Maria que, amb les seves ganes de divertir-se, canviar el text i
posar en ridcul la mestra. Les bruixes semporten la Maria i la festa
de lescola acaba malament per culpa de les forces negatives de les
bruixes.

61
Desenlla

Escenes Resum

ACTE III Un nen de la colla espia les bruixes i decideix anar a buscar ajuda
per alliberar la Maria i la Yasmina. Les bruixes capturen el Pere, que
ESCENES I, II, traeix els seus companys. Daquesta manera les bruixes
III, IV, V, VI i aconsegueixen el tercer ingredient. Les bruixes capturen tots els
ESCENA FINAL nens i les nenes menys la Patrcia, que sha pogut escapar. La Maria,
la Yasmina i el Pere aconsegueixen deslligar-se i deixen
estabornides les tres bruixes.
Acte seguit, arriba la Patrcia amb la mestra. Tots plegats decideixen
donar una lli a les bruixes i, amb una frmula mgica, les
converteixen en bones.

3.2. Descripci dels personatges

1. Activitat oberta.

2. Exemple de descripci:

Urraca: aquesta bruixa s molt presumida, tot el dia est mirant-se i est
preocupada pels productes de bellesa.

Per tant, jo mimagino un personatge que el que vol s semblar una persona fina
i arreglada per que, com que s una bruixa, no pot evitar ser basta i maldestra, i
aqu t el seu conflicte.

Aix ho podem veure amb el vestuari i el maquillatge. Pot portar un vestuari fet
amb parracs, per posat amb grcia, que es noti que a ella li preocupa anar
guapa. I amb el maquillatge li podem fer una cosa ben exagerada, pot anar
pintada com una mona, tot i que ella creu que va molt guapa. Utilitzarem ombres
per als ulls de colors vius, com podria ser un verd, els pmuls molt marcats amb
un rosa i els llavis ben vermells.

3.3. Valorem lobra

Activitats obertes.

4. MUNTATGE

4.1. Repartiment dels personatges

Activitats obertes.

4.2. Aspectes tcnics

Activitats obertes.

62
4.3. Improvisacions

Les improvisacions ens ajuden molt per crear un espectacle. Podeu fer improvisacions
de les escenes de lobra i ja veureu com apareixeran bones idees.

Aqu teniu un esquema per guiar la improvisaci:

ESQUEMA

Proposta del tema de la improvisaci

Discutir i decidir largument

Divisi de les escenes

(presentaci, nus, desenlla)

Analitzar cada escena Analitzar cada personatge Analitzar el lloc

Quin s el contingut dramtic? Quin carcter tenen? On passa lacci?

Organitzar feina i repartir papers

Assaig de la improvisaci

Realitzaci

4.4. Memoritzaci del el text

Ajudeu els alumnes a memoritzar el text. Sobretot tingueu en compte, a lhora de

repartir els papers, els alumnes que tenen ms facilitat per memoritzar, per donar-los
els papers ms llargs, i els que els costa ms, per donar-los els papers ms curtets.

s important que el fet de haver de memoritzar un text no cre angoixa als alumnes.
Per sobre de tot, el teatre s per jugar i passar-ho b.

A lapartat 4.8 daquesta guia trobareu activitats per potenciar la memria.

63
4.5. Creaci dels personatges

Exemple de creaci amb el personatge de la Urraca:

Aspecte fsic

La veu Intenta tenir la veu aguda, per de veritat la t

gruixuda.

Els gestos s presumida, ella intenta fer gestos finets.

Forma de caminar Com si camines sempre amb talons.

Forma de moures Elegant.

Tics Mirar-se al mirall.

Vestuari Vestida de bruixa dolenta, amb parracs.

Maquillatge El nas ha destar ple de grans.

Perfil psicolgic

Com es diu? Urraca

Quans anys t? s una bruixa, en pot tenir 150.

Est casada, soltera, Soltera.

vdua?

T fills/es? No.

A qu es dedica? s bruixa, fa pocions.

Com s el seu carcter? Presumida.

Qu li agrada? Li agrada mirar-se tot el dia i els productes de bellesa.

Situaci on es troba

Quin dia s? De quin s desembre.

mes? De quin any?

Qu esta fent? Preocupar-se de la seva bellesa.

Qu ha fet? Trobar els ingredients de la poci.

Qu far? Segrestar nens.

64
4.6. Escenografia

Lescenografia s el conjunt de decorats de lespectacle; ens informa del lloc on passa

lacci.

Plantegeu aquest apartat a lalumnat com un exercici de plstica. Expliqueu els

materials que es poden utilitzar a lhora de crear els decorats: mobles ja construts,
papers on podeu pintar el paisatge..., o fer coses ms conceptuals i utilitzar pocs
elements escenogrfics per jugar ms amb la llum i el vestuari.

Un gran escengraf catal va ser en Fabi Puigserver, fundador del Teatre Lliure.
Podeu buscar treballs seus, ensenyar-los als alumnes i aprofitar per parlar dels
diferents teatres de Barcelona, com poden ser lanomenat Teatre Lliure, el Teatre
Nacional de Catalunya, el Teatre Victria, la Sala Beckett, lApolo, el Romea, etc.

Tamb seria interessant fer una sortida amb els alumnes a visitar-ne algun.

Alguns llibres i webs dinters poden ser:

AAVV. Teatre lliure 1976-1987. Barcelona: Institut del teatre, Diputaci de

Barcelona, 1987. (En aquest llibre podreu veure el treball den Fabi Puigserver.
El podeu trobar a les biblioteques pbliques i a la llibreria La Central del Teatre
Lliure.)

<www.teatrelliure.cat> (web del Teatre Lliure)

<www.tnc.cat> ( web del Teatre Nacional de Catalunya)

<www.teatreromea.com> (web del Teatre Romea)

<www.teatrevictoria.com> (web del Teatre Victria)

<www.salabeckett.com> (web de la Sala Beckett)

Aquesta obra t quatre espais escnics, cosa que ens complica una mica la vida, per
hem de trobar la manera de fer els quatre escenaris i que no estiguem gaire estona
per canviar-los.

Per aconseguir-ho, ens pot funcionar el recurs de les capses de cartr, utilitzant les
cares de les capses per pintar els diferents decorats; aix, noms girant les capses
aconseguim els diferents espais.

Plantegeu lactivitat de dissenyar i construir lescenografia com una activitat plstica i

descobriu entre tots quins materials podem utilitzar.

Aquesta s una proposta possible, per, evidentment, en podeu trobar daltres.

Nomes us recomano que no us compliqueu la vida; penseu una cosa senzilla que
pugueu fer entre tots i que tampoc us robi molt temps del muntatge.

65
4.7. El vestuari, lattrezzo

En aquest exercici el que demanem s que lalumnat faci el que s coneix amb el nom
de figurins. A continuaci us nensenyem uns de fets per la Miriam Compte per a
lespectacle El jard dels cinc arbres, dirigit pel Joan Oll:

66
El vestuari i el maquillatge sn una part on els nens i nenes sho passen molt b. Aix
de disfressar-se els encanta, aix que, en aquest apartat, no hi escatimeu el temps.

Per muntar el vestuari podeu mirar si a lescola teniu disfresses i les podeu utilitzar; si
n, podeu organitzar una recollida de disfresses velles o que ja no facin servir entre
tots els nens i nenes de lescola.

I, si ja us animeu del tot, potser podreu arribar a confeccionar una part del vestuari
entre els pares i els alumnes. La qesti s que cada personatge trobi el vestuari
adequat.

El vestuari t les funcions segents:

a) Descriure el personatge. En marca ledat, el sexe, lofici, la classe social i daltres

caracterstiques.

b) Descriure lpoca i lambient de lobra.

c) Ornamentar lescenografia

d) Dissimular lactor. Per exemple: un actor que fa el paper de dona o una dona que
fa dhome, o un jove que fa de vell.

Analitzeu amb els alumnes alguns vestuaris famosos, com pot ser el del Pare Noel, o
els Reis Mags, o personatges de contes com la Caputxeta vermella, la Rinxols dor,
etc.

El vestuari tamb ens ajuda a identificar els rols dels personatges. Entre tots, busqueu
persones de la vida quotidiana que identifiquem pel seu personatge, com poden ser
els policies, els metges, els bombers, infermeres, mariners, escombriaires, etc.

Lattrezzo sn els objectes que els actors utilitzen o manipulen al llarg de lespectacle.
Serveix per:

a) Donar significat al lloc i al moment. Per exemple, si un actor entra a escena amb
una espelma, ens indica que s un lloc fosc.

b) Mostra una circumstncia relacionada amb els personatges que sen serveixen
(professi, gestos). Per exemple, un personatge amb una pistola ens indica les
intencions que t. O un fuster amb un martell ens dna informaci de la seva
feina.

Podeu jugar amb els alumnes a Lobjecte de mil utilitats, que trobareu a lapartat
4.3.3. de la guia.

Plantegeu als alumnes diferents situacions o espais, i parleu dels objectes que hi
podrem trobar. Per exemple, en una platja, en una escola, en un hospital, un
laboratori, un jard, etc.

4.8. El maquillatge

Amb el maquillatge, podeu organitzar una sessi dedicada aquest tema.

El maquillatge serveix per a:

67
 a) Evitar que les parts del cos quedin esvades sota els efectes de la llum. A
lescenari, els focus s mengen el color. s important remarcar els ulls.

b) Caracteritzar lactor segons el personatge que representa: edat, color de pell,

estat fsic, etc.

c) Envellir lactor.

En definitiva, el maquillatge serveix per potenciar lexpressivitat de lactor.

Per treballar-ho, cal que primer cada nen faci el disseny del maquillatge i, un cop el
tinguin, utilitzeu la cara que hi ha en aquest apartat del quadern de lalumne per
dibuixar-lo. Poseu els alumnes en parelles i que cada nen pinti el maquillatge que ha
dissenyat el company.

Us recomano que, per maquillar, utilitzeu aiguacolor. Aquest producte s com una
aquarella i funciona amb aigua, esponges i pinzells. Amb una esponja i un pinzell per
alumne ja fareu. En podeu trobar a botigues especialitzades en disfresses, per si no
s aix, o a la vostra ciutat no hi ha cap botiga especialitzada, us dono ladrea duna
botiga de maquillatges de Barcelona:

Gtic. c/ Comtessa Sobradiel 6 o c/ Torrent de lolla ,50.

Tamb podeu entrar a la seva web: <www.goticmaquillatges.com>

4.9. El programa de m

Activitat oberta.

68
 BIBLIOGRAFIA

ALEU, Maria Lluisa; LVAREZ, V. Minerva; ESTEVE, Aurlia. Lart del teatre. Barcelona:
Empries, 1995.

BOAL, Augusto. Juegos para actores y no actores. Barcelona: Alba, 2002.

FARR i MADUELL, Maurici. Descobrim el teatre. Barcelona: Rosa Sensat, 1984. (Dossiers
Rosa Sensat; 83)

GONZLEZ TORICE, Jos. Teatro de escuela. Madrid: Person Alhambra, 2005.

MARCER, ngels. Taller de teatro, Cmo organizar un taller y una representacin teatral.
Barcelona: Alba, 2004.

MC GUINESS, Sinad. Drama. Tcniques teatrals per lensenyament. Barcelona: La Magrana,

1996.

PASSATORE, Franco; LASTREGO,Cristina; TESTA, Francesco. Me gusta hacer teatro 1. Len:

Everest, 1988.

PASSATORE, Franco; LASTREGO,Cristina; TESTA, Francesco. Me gusta hacer teatro 2. Len:

Everest, 1988.

ROS, Jordina; ALINS, Snia. Jocs dexpressi corporal. Barcelona: Parramn, 2001.

TORRAS i PORTI, Josep. Juguem a fer teatre. Barcelona: Pleniluni, 1987.

VILANOVA i VILA-ABADAL, Maria. Dramatitzaci i aprenentatge. Barcelona: Mediterrnia, 2002.

69