Professional Documents
Culture Documents
Avui
Avui
Avui
i vull presentar-me
Correu-e
Contrasenya
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Registra't gratutament
Identifica't Registra't
Anuncia't a partir de 3,2 al dia a Barcelona
Barcelona
Portada
Territori
Societat
Punt divers
Poltica
Economia
Cultura
Comunicaci
Opini
Esports
Barcelona
Portada
Territori
Societat
Punt divers
Poltica
Economia
Cultura
Comunicaci
Opini
Esports
Agenda
Tota l'agendaBallsConcertsFestesFiresInfantilsTeatreInauguracionsDiversosCinema
TelevisiEl TempsFarmciesNecrolgiquesJocEntretenimentsHorscopEnquestesLa
XarxaGinys i RSSPublicitatSubscriptorsDiccionarisCanals
Enrere Email Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
[D] Comentaris 4 comentaris Enviar un comentari Amenaats per la llei
Canals relacionats
La llei fa una llista de les competncies obligatries dels municipis i promou que les
gestionin les diputacions provincials
La nova llei limita segons els habitants de cada municipi els crrecs amb dedicaci
exclusiva i la contractaci de personal eventual
Els ajuntaments que no compleixin els objectius de dficit seran castigats amb la
prdua de la gesti de serveis
Tamb el govern catal presentar recurs davant del Tribunal Constitucional, per
considerar que, a ms de vulnerar l'autonomia local, la llei tampoc no respecta les
competncies exclusives de la Generalitat en matria d'administraci local. El
departament de Governaci ja ha trams un informe al gabinet jurdic de la
Generalitat i s imminent la presentaci del recurs. Durant un debat organitzat el 21
de gener per El Punt Avui i Alcaldes.eu, el secretari de Cooperaci i Coordinaci
d'Administracions Locals de la Generalitat, Joan Caada, va qualificar la llei estatal
com a atac demolidor a l'autonomia local i un moviment recentralitzador que
traur competncies als municipis i autonomies i els entregar a les diputacions
provincials, sobre les quals l'Estat hi t un control ms directe ja que en depenen
financerament.
Fins i tot els sindicats s'han aixecat contra la nova llei d'administraci local. Els
sindicats CCOO i UGT han engegat una campanya arreu de Catalunya en contra de
la reforma estatal, ja que hi veuen una retallada important en el finanament dels
serveis pblics que presten als ciutadans. Noms el PP defensa la norma, i aix
desprs d'un gran debat intern, ja que per pressions d'alcaldes i comunitats
d'aquest partit arreu de l'Estat s'han introdut canvis durant la seva tramitaci al
llarg del 2013, per tal de suavitzar-ne alguns dels extrems ms polmics.
Per a part dels principis terics que la regeixen, qu hi diu exactament, la llei?
Bsicament, fa una llista de les competncies bsiques que han de complir els
municipis, evita que n'assumeixin les que no sn prpies i promou que siguin les
diputacions les que gestionin les competncies dels ajuntaments, ja sigui perqu
aquests es trobin en una situaci financera delicada (amb un pla econmic i
financer en marxa), o perqu sn de dimensions petites i mitjanes i la llei dna per
fet que ser ms econmica una gesti en mans d'una administraci superior.
Aix, els municipis de menys de 20.000 habitants poden veure com les diputacions
assumeixen la coordinaci dels seus serveis. Inicialment el govern espanyol s'havia
arribat a plantejar la supressi dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants,
per finalment ha optat per una limitaci clara de quines sn les seves funcions i
per obrir la porta que les diputacions els gestionin. En l'avantprojecte la gesti per
part de les diputacions era directa, per el redactat final obre la porta que aix sigui
pactat amb els ajuntaments i que aquests puguin conservar la gesti dels seus
serveis, sempre que demostrin que la seva gesti s ms barata i eficient que la
que proposi la Diputaci. En qualsevol cas, el ministeri d'Hisenda i Administracions
Pbliques haur de donar el vistiplau a aquesta gesti, i cada 1 de novembre de
cada any tots els ajuntaments hauran d'enviar al ministeri el detall de tots els
serveis que gestionen i a quin cost el realitzen.
Competncies imprpies
La delimitaci de competncies que fa la llei marca una frontera molt clara entre les
competncies i serveis que sn d'obligaci dels municipis i les que no ho sn, i
assenyala que en cap cas no es poden donar duplicitats d'un mateix servei. Perqu
un ajuntament pugui exercir una competncia que no li s prpia (per exemple,
l'atenci a persones en situaci de risc social en municipis de menys de 20.000
habitants), la delegaci ha d'anar acompanyada d'un informe econmic i financer
aprovat pel ministeri, s'han d'establir mecanismes de control per part de
l'administraci que li delega la competncia (en el cas dels serveis socials seria la
Generalitat), i la durada de la delegaci ha de ser d'un mnim de cinc anys. En cap
cas l'assumpci per part d'un ajuntament d'aquest servei no ha de significar ms
despesa del que significaria la seva gesti per part de la Generalitat.
Aix afecta serveis que ara donen els municipis en matries com la sanitat,
l'educaci, el comer i els serveis socials. Molts ajuntaments presten serveis
d'inspecci sanitria i de comeros que segons la nova llei ja no podran fer si no s
per delegaci expressa i econmicament viable per part de l'administraci superior.
Els ajuntaments tamb participen ara activament en els serveis educatius a travs
dels consells escolars i collaborant en programes educatius i el manteniment de
centres, per aplicant estrictament la nova llei, en matria educativa els
ajuntaments s'hauran de limitar a cedir solars a l'administraci competent perqu
s'hi pugin construir equipaments escolars.
La llei tamb pretn limitar el nombre de crrecs poltics amb sou i els crrecs
eventuals, tot i que s el rang d'administraci amb menys despesa en aquest mbit.
Segons el nombre d'habitants, els municipis podran disposar de crrecs poltics
(alcaldes i regidors) amb dedicaci exclusiva i determinats crrecs eventuals, i
preveu fomentar la fusi voluntria de municipis per tal de reduir despeses.
A ms, una entrevista a Judith Gifreu, directora de la Ctedra Enric Prat de la Riba, i
l'anlisi especfica de les conseqncies de la llei als municipis de Lleida, Blanes,
Calella, la Canonja, Esterri d'neu i Sant Juli de Ramis, i l'opini d'una quinzena
d'alcaldes. en l'edici en paper de la revista Presncia i al diari en pdf, a la mateixa
web.
27.09.11
27-12-13
La nova llei estatal suposa un nou conflicte entre l'Estat i la Generalitat. L'Estatut
del 2006 reconeix com a matria exclusiva de la Generalitat l'organitzaci local,
per la nova llei estatal obvia aquesta situaci. El que s fa la llei s reconixer, en
les seves disposicions addicionals, les excepcions competencials del Pas Basc,
Navarra, Arag, Ceuta i Melilla. Per no la de Catalunya. De fet, Generalitat i govern
espanyol negociaven fins que, dues hores desprs d'anunciar-se la data i la
pregunta sobiranista, una trucada del ministeri va anunciar la fi del dileg sobre
aquesta llei. Ara la Generalitat pretn aprovar aquest any la seva prpia llei de
rgim local, en trmit des de fa dos anys.
La nova llei estatal refora el paper de les diputacions, per aquestes no l'han rebut
amb entusiasme. Ben al contrari. El president de la Diputaci de Lleida, Joan Re,
creu que significa una recentralitzaci de serveis que no genera cap estalvi ni
millor servei als ciutadans. Re preveu que les diputacions catalanes estaran al
costat dels ajuntaments i que sn aquests, com a administraci ms propera, els
qui millor poden interpretar i servir les necessitats dels seus habitants. Segons
Re, les diputacions continuaran treballant a mancomunar serveis, sempre que
siguin els municipis els qui ho demanin i amb un criteri de millor servei al ciutad.
Publicat a
No podem tenir Mir com un dogma del segle passat, mort. Reviscolar l'nima i
l'esperit de Mir, de Picabia, Duchamp, Tzara, Aragon, Breton... He anat a cercar-los
a les seves tombes i els duc aqu, a la fundaci. Sn cinc anys de feina. Joan
Punyet Mir, el nt de Mir, anuncia amb misteri i contundncia la seva acci
daquest dijous, dia 9, al vespre, a la fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca, a Palma.
s una intervenci en nom de Mir. Aquesta s la invocaci del que diu Crazy-
Night, amb Color, Llum i Alegria de viure. Hi haur un pamboli Joan Mir i un cctel
Joan Mir, dues recreacions a lestil i la manera que lartista tastava, pa amb oli i
tomtiga fregada amb formatge o pernil, ms olives trencades mallorquines i un
cctel colorista i gracis fet a posta per un brman expert. Punyet Mir no amaga
que veure a Pars la perfomance amb fang i mscares Paso doble, de Miquel
Barcel, el va engrescar, encalantir.
"He anat a cercar Mir al cementeri de Montjuc i el duc aqu viu perqu la seva
sang corr per les meves venes". Parla dret, amb barret blanc i panameny, corbata
de retxes horitzontals. s prim, de pell transparent i expressiu. Es posa i treu les
ulleres fosques de pasta d'mbar. Poca gent va mudada en un dia de foc amb
pantalons clars de llista i retxes.
"Hem de fer una revoluci a la Mir, tot est com ranci, tot est massa muselitzat",
insisteix. "Mai s'ha fet a la vida una cosa com aquesta... ja es veur. La idea s fer-
ho a Barcelona i al Reina Sofa". Mir roda i roda, ara en fan mostres, alhora, al
Brasil i Holanda i Alemanya. El mercat ressuscita Mir, amb bons preus a les vendes
i demandes. La famlia t el "comit Mir" a Pars d'experts i advocats que controla
l'tica i fiabilitat del trfec i s de les obres, la veritat.
En Punyet, Joanet li deien, perqu era el ms petit. Tenia 15 anys quan el padr
genial mor a Mallorca el 1983. Desprs de la desaparici prematura dels seus
germans majors, David Fernndez Mir, el 1991, i Emi Fernndez Mir, el 2012, i de
la seva mare i nica filla de Mir, Dolors, morta el 2004, ell, Joanet, du el pes de la
representaci familiar.
Ara interpreta i controla. Ell far una acci artstica trencadora, diu, revolucionria.
Ser una actuaci duna nit destiu que vol fer rodar, en un mbit aferrat a casa
seva la de lartista, refeta, devora el gran estudi de Josep Llus Sert i lartefacte en
homenatge que hi al Rafael Moneo.
Joanet que t dos fills petits i un germ, Teito Punyet amb una discapacitat,
conjuntament amb la seva neboda Lola Fernndez Jimnez, filla dEmi, gestiona el
llegat Mir, la Successi Mir, la caixa forta i lull que tutela i promou lobra, o,
especialment, treballa amb la fundaci Mir de Barcelona i la de Mallorca, de les
quals s patr nat. Fa llibres sobre Mir, fu una novella i ara en redacta un sobre la
msica de Mir.
Amb el moviment dad als anys 20 del segle passat trenca amb lart tradicional,
que shavia convertit en una prova ms de lordre establert per la societat burgesa.
Farem un elogi de labsurd i la imbecillitat. La societat capitalista davui ens
comprimeix i censura. Cal reivindicar lesperit autntic i lliure de lartista. Mir s un
artista contestatari, rebel i inconformista. Mir s el padr (lavi) i vull donar el que
ell m'ha donat", diu Joanet.