Violencia Masclista

(PV )
Planificaci i Avaluaci
Salut Pblica
Protocol Violncia
Protocol per a labordatge

de la violncia masclista en
lmbit de la salut a Catalunya
Document marc
Violncia en lmbit de la parella i familiar
Direcci General de Planificaci i Avaluaci

Direcci de Serveis i Qualitat, Servei Catal de la Salut
Departament de Salut
Ho edita i ho distribueix:
Eina de treball i consulta digital
El present document est pensat per ser utilitzat com a text de

referncia i consulta de m, per tamb com a eina de treball en
xarxa. Al llarg del text hi ha elements assenyalats en color que
indiquen fragments de text que contenen un hipervincle i que
adrecen directament a una pgina web, descarreguen automti-
cament un altre document, etc.
FALTAN DOS LOGOS
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

Edita: Direcci General de Planificaci i Avaluaci
Segona edici: Barcelona, juliol de 2009
Assessorament lingstic: Servei de Planificaci Lingstica
del Departament de Salut
Maquetaci: Treballs Grfics, SA
Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya - Document marc
ndex
Presentaci ............................................................................................................... 3
Introducci ............................................................................................................... 9
Objectius ................................................................................................................... 13
Conceptes bsics sobre la violncia masclista ..................................................... 17

Definici .............................................................................................................. 19
Magnitud i conseqncies ................................................................................... 25
Actuaci en els serveis sanitaris ............................................................................ 27

Diagrama dactuaci en els serveis sanitaris per a una intervenci coordinada
envers la violncia masclista ................................................................................. 30
1. Prevenci ........................................................................................................ 31
2. Detecci ......................................................................................................... 31
Pautes per a lentrevista .................................................................................. 31
Indicadors dajuda a la detecci ...................................................................... 35
Valoraci ......................................................................................................... 36
3. Atenci i recuparaci ....................................................................................... 38
Dona que presenta indicadors de sospita per que manifesta no patir violncia 39
Dona que afirma patir violncia per no es troba en perill extrem ..................... 40
Dona que afirma patir violncia i es troba en perill extrem ................................ 41
Dona que pateix una agressi sexual ............................................................... 44
Annex 1. Recursos i serveis dinformaci i atenci ............................................... 47
Annex 2. Procs delaboraci: una eina participativa ........................................... 59
Annex 3. Circuit nacional per a una intervenci coordinada contra la violncia

masclista ................................................................................................... 67
Annex 4. Marc normatiu ........................................................................................... 71
Annex 5. Glossari ..................................................................................................... 79
Annex 6. Bibliografia ................................................................................................ 83
Annex 7. Professionals que han participat ............................................................. 89

Presentaci
Presentaci
La violncia contra les dones no s un fenomen nou, s un problema social histric que
afecta al voltant del 9% de les dones a Catalunya i que, tal com mostren els darrers informes
de lOrganitzaci Mundial de la Salut, t un impacte inqestionable sobre la seva salut.
El Pla de salut de Catalunya a lhoritz 2010, com a marc de referncia de totes les actua-
cions pbliques del Govern de la Generalitat en lmbit de la salut, ja reconeix la violncia
envers les dones com un problema de salut que cal abordar i recull estratgies prioritries
per fer-ho.
El comproms del Govern de la Generalitat de Catalunya en la lluita contra la violncia mas-

clista es va concretar amb laprovaci de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la
violncia masclista. Aquesta llei, pionera a lEstat espanyol, garanteix labordatge integral per
part de tots els agents implicats en la prevenci, la detecci, latenci i la recuperaci de les
dones. Fa anys, per, que treballem conjuntament, amb limpuls i la coordinaci de lInstitut
Catal de les Dones, en labordatge daquesta xacra. El Protocol per a labordatge de la
violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya, semmarca en el context daquests
treballs.
El Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya.

Document marc neix amb la voluntat desdevenir una eina prctica que faciliti la intervenci
dels nostres professionals sobre la violncia masclista, entenent la intervenci com un con-
cepte ampli que va ms enll de latenci i el seguiment de casos aguts. Per tal de donar
resposta a necessitats especfiques, grups en una situaci ms vulnerable i altres realitats i
situacions relacionades amb la violncia masclista, el document marc ser complementat
amb eines ms especfiques.
Finalment, voldria destacar i agrair lesfor i la dedicaci de totes les persones que han parti-
cipat en lelaboraci dels diferents documents, amb el convenciment que aquest Protocol
contribuir a millorar i fer ms gil i efectiva latenci global a la violncia i esdevindr un
document de referncia per al conjunt de professionals de la salut darreu de Catalunya.
Marina Geli i Fbrega

Consellera de Salut
7
Introducci
Introducci
El Departament de Salut t el comproms delaborar el Protocol per a labordatge de la

violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya, aix com un conjunt de circuits territo-
rials que han de permetre la implementaci efectiva del Protocol en el territori.
Aquesta actuaci dna compliment a la Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones a
eradicar la violncia masclista (DOGC nm. 5123, 2-5-2008), concretament a larticle 85,
que diu Els protocols per a una intervenci coordinada contra la violncia masclista han
dincloure un conjunt de mesures i mecanismes de suport, coordinaci i cooperaci desti-
nats a les institucions pbliques i altres agents implicats, que defineixen les formalitats i la
successi dactes que shan de seguir per executar-los correctament, i semmarca en el Pla
de Govern 2007-2010, que explicita ms de tres-centes actuacions principals i compromi-
sos especfics, entre els quals inclou avanar cap a un nou contracte social entre dones i
homes que garanteixi la igualtat doportunitats i leradicaci de la violncia masclista. Es
tracta dun comproms que pertany al primer eix del Pla de Govern, dactuacions per
reforar lEstat del benestar i aconseguir una societat ms justa i cohesionada.
En aquest document, i prenent de referncia la definici de la Llei 5/2008, la violncia mas-

clista s la que sexerceix contra les dones com a manifestaci de la discriminaci i de la
situaci de desigualtat en el marc dun sistema de relacions de poder dels homes sobre les
dones i que, produda per mitjans fsics, econmics o psicolgics, i que inclou amenaces,
intimidacions i coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment fsic, sexual o psicol-
gic, tant si es produeix en lmbit pblic com en el privat.
Lelaboraci del Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a

Catalunya tamb s un dels compromisos recollits en el Pla de poltiques de dones del
Govern de la Generalitat 2008-2011, liderat per lInstitut Catal de les Dones i, concreta-
ment, en el sis eix, Intervenci integral contra la violncia masclista. Lesmentat Pla supo-
sa la continutat del Pla dacci i desenvolupament de les poltiques de dones 2005-2007 i el
Programa per a labordatge integral de les violncies contra les dones que en formava part.
En el marc daquest Programa sha treballat un nou impuls al circuit de coordinaci estable
interdepartamental i interdisciplinari que pretn garantir leficcia de les actuacions (preven-
ci, detecci, atenci i recuperaci) contra la violncia masclista. El resultat daquest treball
ha estat el Protocol marc i circuit nacional per a una intervenci coordinada contra la violn-
cia masclista (annex 3), resultat del treball de diferents departaments de la Generalitat i base
per a una resposta unificada, coordinada i adequada als diferents problemes derivats de la
violncia masclista.
El Protocol marc i circuit nacional per a una intervenci coordinada contra la violncia mas-
clista esdev un model consensuat que sha dadaptar des de cada mbit concret dactua-
ci (salut, justcia, serveis socials, etc.) i a cada territori en particular. El model plantejat s
pioner en plantejar abordar qualsevol forma de violncia masclista (fsica, psicolgica,
sexual, econmica), en els diferents mbits en qu es pot produir, a partir de la capacitat
dadaptaci a les especificitats concretes en relaci amb el fenomen i els serveis i recursos
que hi han dintervenir.
Daquesta manera, el treball dadaptaci i aplicabilitat dna lloc als diversos protocols espe-
cfics (generals i sectorials), com ara aquest que presentem en lmbit de la salut a
Catalunya. El sistema sanitari, a travs del conjunt de professionals que en formen part,
ocupa un espai privilegiat per prevenir i detectar precoment la violncia masclista, en trac-
tar-se, en molts casos, del primer punt de contacte amb les dones que la pateixen. Daltra
banda, els serveis sanitaris gaudeixen dun potencial nic que cal que aprofitem: la majoria
11
Introducci
de dones, en algun moment de la vida, accedeixen al sistema sanitari. Tenint en compte

aquesta posici, sha elaborat aquest protocol, ats que la intervenci dels serveis sanitaris
resulta duna importncia transcendental per a la detecci i el diagnstic de les lesions psi-
colgiques i fsiques de la violncia.
Aix mateix, lelaboraci daquest document del Departament de Salut tamb sha recolzat
en les propostes realitzades a travs del Protocolo comn para la actuacin sanitaria ante la
violencia de gnero, el qual ofereix una orientaci prctica al personal sanitari perqu pugui
prestar una atenci integral a les dones maltractades que acudeixen a qualsevol centre sani-
tari, coordinat pel Ministeri de Sanitat i Consum, i elaborat consensuadament amb les comu-
nitats autnomes per unificar i millorar latenci que sofereix en els serveis sanitaris de tot
lEstat.
Tamb cal esmentar, com a antecedent, el document de Recomanacions per a latenci

sanitria a les dones maltractades, fruit del desenvolupament de les mesures en matria de
salut recollides en el Pla integral de prevenci de la violncia de gnere i datenci a les
dones que la pateixen 2002-2004, i reconixer el treball fet per diverses institucions, ens
locals, regions sanitries, provedors, collegis professionals, societats cientfiques, associa-
cions, etc., tant de Catalunya com de la resta de comunitats autnomes, dEuropa i de la
resta del mn, en lestabliment de protocols i la realitzaci destudis que aborden aquest
problema, ja que la revisi de tot aquest material ha servit per enquadrar labordatge de la-
tenci a les dones que estan patint violncia masclista o que es troben en perill de patir-la.
Finalment, i ats que sn particularment alarmants els casos de violncia en lmbit de la

parella i familiar, per la freqncia i la gravetat que tenen, el Protocol que ara presentem fixa
les pautes dactuaci en aquest mbit per al conjunt de professionals de la salut. La violn-
cia masclista que es pot manifestar en altres mbits, com el laboral, el social o el comunitari,
o la relacionada amb els principals factors de risc, saborden en altres documents que ses-
tan elaborant i que complementen aquest, anomenats documents operatius. Aquests docu-
ments determinaran lorientaci de les actuacions, labordatge especfic i proactiu de laten-
ci sanitria a les dones que pateixen violncia davant de la gran heterogenetat de realitats,
situacions i necessitats especfiques de les dones, grups ms vulnerables i altres realitats i
situacions relacionades amb la violncia masclista. En aquest sentit, els principals docu-
ments operatius sn els segents:
Embars
Drogodependncia
Salut mental
Violncia sexual
Mutilaci genital femenina
Immigraci
Infantil
Gent gran
Discapacitat
VIH / sida
12
Objectius
Objectius
En aquest context, i en lmbit de la parella i familiar, el Departament de Salut es proposa

lelaboraci del Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a
Catalunya, amb els objectius segents:
Facilitar al conjunt de professionals de la salut unes pautes dactuaci per a la prevenci,

la detecci, latenci i la recuperaci de les dones que han patit o pateixen violncia i a les
que es troben en risc de patir-la, aix com pautes dactuaci amb fills i filles o persones
dependents que puguin conviure amb la dona i sn testimonis i vctimes de la violncia.
Crear i establir les bases, els mecanismes i els circuits per a dur a terme una actuaci
correcta en casos de violncia masclista.
Unificar criteris de les institucions i els mbits sanitaris implicats en latenci a les dones
que han patit o pateixen violncia o que estan en risc de patir-ne, aix com fills i filles
o persones dependents que puguin conviure amb la dona i sn testimonis i vctimes, per
tal dactuar de manera conjunta i coordinada, tenint en compte el respecte necessari a
lautonomia personal.
15
Conceptes bsics sobre
la violncia masclista
Conceptes bsics sobre la violncia masclista
Definici La Resoluci de lAssemblea General de les Nacions Unides de 1993 va establir que la
violncia masclista s tot acte de violncia basat en la pertinena al sexe femen que tingui
o pugui tenir com a resultat un dany o patiment fsic, sexual o psicolgic per a la dona, aix
com les amenaces daquests actes, la coacci o la privaci arbitrria de la llibertat, tant si es
produeixen en la vida pblica com en la vida privada.
Tot acte de violncia constitueix una manera coercitiva dexercir el poder. Sutilitza per obli-
gar la persona a fer alguna cosa que no vol fer. En la nostra societat, la violncia masclista
s, sens dubte, una expressi de poder dels homes sobre les dones. A ms, en el cas de la
violncia exercida envers les dones per la parella o lexparella, cal tenir en compte dos ele-
ments a lhora de definir-la: la reiteraci dels actes violents i la situaci de domini de lagres-
sor, que utilitza la violncia per a la submissi i el control de la vctima.
Per comprendre el sentit profund de les violncies exercides sobre les dones cal considerar
el pes de la cultura patriarcal coneguda amb el terme genric de patriarcat sobre les
dones i sobre els homes. Aquesta cultura, que podem trobar de manera transversal en gai-
reb totes les societats, va acompanyada de lassignaci duns rols i duns estereotips que
encaixen dins el sistema sexe-gnere.
Totes les societats construdes sobre una base patriarcal defineixen unes expectatives per
acomplir pel que fa als rols de gnere. Aquests rols tenen una certa diversificaci i una valora-
ci desigual, sn integrats de manera natural en el context cultural en qu es desenvolupen i,
per tant, sn acceptats com a propis per les persones que en formen part. Cada societat
defineix un seguit de premis i cstigs socials que serveixen com a dispositius de control per
assentar el manteniment dels papers assignats. El context social simpregna aix duna nor-
mativa disciplinria a la qual shan dadequar homes, dones i infants i que, de manera ms
explcita o ms implcita, estableix una estricta jerarquia precisament en aquest ordre.
Com sabem, per, tot ordre pot ser alterat. Aix, s en el moment en qu es percep una
transgressi dels papers assignats i, per tant, un trencament daquesta jerarquia, quan ses-
glaonen un seguit de cstigs que configuren all que coneixem com a violncia simblica.
Aquesta violncia es pot produir en un nivell ms general, desvalorant i criticant tot all que
signifiqui una infracci o un trencament de les regles establertes, o b en un nivell ms espe-
cfic, estigmatitzant els sectors femenins que qestionin aquestes regles o que sen vulguin
allunyar. Aquesta mena de violncia no sempre s explcita o visible, i molt sovint es manifes-
ta de manera soterrada, per apareix sovint com a base de legitimaci per exercir altres for-
mes ms evidents de violncia. Ens referim, doncs, a una violncia que es manifesta per
mitj de diferents graus de subtilesa i que s altament tolerada socialment atesa la seva at-
vica penetraci i acceptaci cultural, la qual cosa fa que sigui difcil didentificar tot i presen-
tar una alta incidncia.
Al llarg de les darreres dcades sha fet un treball ingent en estudis de gnere. Les aporta-
cions daquests estudis, juntament amb les experincies femenines en la cultura de la pau,
han situat limaginari patriarcal en un eix central per a lanlisi de les causes de la violncia
masclista, la qual persegueix lobjectiu devitar el desenvolupament de lautonomia femenina
i, en conseqncia, impedir tamb el desenvolupament lliure de les societats.
La violncia masclista s un producte de la cultura patriarcal, la mxima expressi de la qual

es construeix al voltant dall que coneixem com a masclisme. En aquest sentit, la Llei
5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, ha optat per
emprar la denominaci violncia masclista, entenent el masclisme com la imposici dun
19
model de masculinitat que cerca la imposici de conductes de domini, control i abs de

poder dels homes sobre les dones.
Article 3 - Concepte de violncia masclista

Als efectes daquesta llei, sentn per violncia masclista la violncia que sexerceix
envers les dones, com a manifestaci de la discriminaci i de la situaci de desigualtat
en el marc dun sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i que, pro-
duda per mitjans fsics, econmics o psicolgics, incloses les amenaces, intimidacions
o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment fsic, sexual o psicolgic, tant si
es produeix en lmbit pblic com en el privat.
La violncia masclista s, doncs, estructural i multicausal. La violncia no es deu a trets sin-

gulars i patolgics duna srie dindividus, sin que t trets estructurals duna manera cultu-
ral de definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. La violncia masclista
es produeix en una societat que mant un sistema de relacions de gnere que perpetua la
superioritat dels homes sobre les dones i assigna diferents atributs, rols i espais en funci
del sexe.
La violncia masclista s, a ms, instrumental. El poder dels homes i la subordinaci de les

dones, que s un tret bsic del patriarcat, requereix algun mecanisme de submissi. En
aquest sentit, la violncia esdev linstrument que serveix per consolidar aquest domini. La
violncia no s un fi en si mateix sin un instrument de dominaci i control social i, en aquest
cas, sutilitza com a mecanisme de manteniment del poder mascul i de reproducci de la
submissi femenina. Daquesta manera, el factor principal de risc per a la violncia masclista
i de gnere s, precisament, el fet de ser dona. I s que els homes maltractadors han aprs
que la violncia s la millor manera daconseguir control i dominar la dona.
Actualment hi ha prou documentaci que demostra que no existeixen caracterstiques psqui-

ques diferents entre les dones maltractades i les no maltractades prviament a linici de la violn-
cia, sin que els trastorns i problemes psicolgics de les dones maltractades sn una conse-
qncia i no la causa de la violncia. Aquest fet posa en dubte els enunciats dalguns corrents
que han recorregut a patologies com la histria o el trastorn de la personalitat per dependncia
per explicar per qu algunes dones romanen en una relaci de violncia o hi tornen.
Finalment, no hem doblidar que existeixen grups de dones que, per les seves caracterstiques
personals o per la seva situaci social o legal, necessiten una atenci especfica que doni res-
posta a unes necessitats concretes de salut. Aquest s el cas de les dones amb discapacitat
fsica o psquica, les dones drogodependents, les dones immigrants, les dones en situaci
dexclusi social, les dones que exerceixen la prostituci, les dones dentorns rurals o les
dones grans, entre daltres. La vulnerabilitat en la qual es troben aquests collectius, pel que fa
a la violncia, obliga el conjunt de professionals de la salut a prestar-hi una atenci especial.
Formes de La violncia t greus repercussions tant immediates com tardanes, afecta el benestar fsic,
violncia mental i social, i arriba a destruir la dignitat i lautoestima. Aix mateix, s un obstacle per acon-
masclista seguir els objectius digualtat, desenvolupament i pau, viola els drets humans i les llibertats
fonamentals per a la vida, i impedeix el desenvolupament de la igualtat entre homes i dones.
La violncia, des duna perspectiva global, es pot definir com lacci o omissi innecessria,
lesiva o destructiva duna persona envers una altra. El component principal daquesta forma de
violncia s labs o lagressi, o sigui, lacci o la intenci que produeix dany a altres perso-
20
nes. En lmbit de la parella o el familiar, es produeix en el marc duna relaci afectiva, la qual
cosa fa ms difcil la identificaci de la violncia, aix com sortir de la situaci. La violncia
sobre les dones, i especialment en lmbit esmentat, pot presentar-se de diverses formes (en
cursiva, a continuaci, citem fragments de la Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones
a eradicar la violncia masclista):
Violncia fsica. Comprn qualsevol acte de fora contra el cos duna dona, amb el resultat
o el risc de produir-li una lesi fsica o un dany.
Sol consistir en agressions fsiques, com ara donar cops, pegar, tallar, punxar, cremar, etc. En
aquesta forma de violncia es presenten ocasions de mxim risc per a les dones, en les quals
pot perillar la seva integritat fsica i poden patir risc de mort. Tamb comprn qualsevol omis-
si de socors, intencionals o negligents, amb resultat o risc de produir lesi fsica o dany.
Violncia psicolgica. Comprn tota conducta o omissi intencional que produeixi en una
dona una desvaloraci o un patiment, per mitj damenaces, dhumiliaci, de vexacions,
dexigncia dobedincia o submissi, de coerci verbal, dinsults, dallament o qualsevol
altra limitaci del seu mbit de llibertat.
Labs sempre presenta un component de tipus psicolgic i emocional que acompanya tota
agressi de qualsevol tipus. Aix mateix, els efectes de la violncia sn difcils de superar, ja
que van minvant lautoestima de la dona. La violncia psicolgica s, per tant, la conducta
duna persona que atempta contra la integritat i la dignitat duna altra:
Desvaloracions freqents (per exemple: crtiques i humiliacions permanents).
Postures i gestos amenaadors (per exemple: amenaces de violncia o dendur-se els fills
i les filles).
Conductes de restricci (per exemple: control de les amistats, limitaci dels diners, res-
tricci de les sortides de casa).
Conductes destructives (per exemple: referides a objectes de valor econmic o afectiu o
al maltractament danimals domstics).
Culpabilitzaci de la dona respecte a les conductes violentes de lhome.
Violncia sexual i abusos sexuals. Comprn qualsevol acte de naturalesa sexual no con-
sentit per les dones, inclosa lexhibici, lobservaci i la imposici, per mitj de violncia,
dintimidaci, de prevalena o de manipulaci emocional, de relacions sexuals, amb inde-
pendncia que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relaci conju-
gal, de parella, afectiva o de parentiu.
s lestabliment forat de relacions sexuals o la imposici de conductes sexuals percebudes
com a degradants per la vctima. Algunes actituds reconegudes poden ser: violar-la, obligar-
la a determinades formes de coit, forar-la a la prostituci, prendre represlies per insatisfac-
ci, obligar-la a tenir relacions davant dels fills i les filles o daltres persones i utilitzar el sexe
per denigrar-la o per iniciar discussions.
Violncia econmica. Consisteix en la privaci intencionada i no justificada de recursos per

al benestar fsic o psicolgic duna dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitaci en la dis-
posici dels recursos propis o compartits en lmbit familiar o de parella
Es tracta de lestabliment i el manteniment duna dependncia econmica forada. Es pot
negar a la dona el dret a lautonomia econmica, a la cerca o lacceptaci de feines remune-
rades o a laccs als mitjans de coneixement i formaci per conixer aquests drets.
21
mbits en qu Tal com manifesta la Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia
es manifesta la masclista el text de la qual reprodum a continuaci en cursiva, la violncia masclista
violncia tamb es pot manifestar en els mbits segents:
masclista
Violncia en lmbit de la parella. Consisteix en la violncia fsica, psicolgica, sexual o
econmica exercida contra una dona i perpetrada per lhome que ns o nha estat el cnju-
ge o per la persona que hi t o hi ha tingutrelacions similars dafectivitat
Violncia en lmbit familiar. Consisteix en la violncia fsica, sexual, psicolgica o econmi-

ca, exercida contra les dones i les menors dedat en el si de la famlia i perpetrada per mem-
bres de la mateixa famlia,en el marc de les relacions afectives i dels lligams de lentorn fami-
liar. No shi inclou la violncia exercida en lmbit de la parella, definida a lapartat anterior.
Violncia en lmbit laboral. Consisteix en una violncia fsica, sexual o psicolgica que es
pot produir en el centre de treball i durant la jornada de treball, o fora del centre de treball i
de l'horari laboral si t relaci amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies:
Assetjament per ra de sexe. El constitueix un comportament no desitjat relacionat amb el
sexe duna persona en ocasi de laccs al treball remunerat, la promoci en el llic de tre-
ball, locupaci o la formaci, que tingui com a propsit o produeixi lefecte datemptar
contra la dignitat de les dones i de crear-los un entorn intimidatori, hostil, degradant,
humiliant o ofensiu.
Assetjament sexual. El constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o fsic no
desitjat dndole sexual que tingui com a objectiu o produeixi lefecte datemptar contra la
dignitat duna dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofen-
siu o molest.
Violncia en lmbit social o comunitari. Comprn les manifestacions segents:

Agressions sexuals. Consisteixen en ls de la violncia fsica i sexual exercida contra les
dones i les menors deda que est determinada per ls premeditat del sexe com a arma
per demostrar poder i abusar-ne.
Assetjament sexual.
Trfic i explotaci sexual de dones i nenes.
Mutilaci genital femenina o risc de patir-la. Inclou qualsevol procediment que impliqui o
pugui implicar una eliminaci total o parcial dels genitals femenins o hi produeixi lesions,
encara que hi hagi consentiment exprs o tcit de la dona.
Matrimonis forats.
Violncia derivada dels conflictes armats. Inclou totes les formes de violncia contra les
dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara lassassinat, la violaci, lescla-
vatge sexual, lembars forat, lavortament forat, lesterilitzaci forada, la infecci
intencionada de malalties, la tortura o els abusos sexuals.
Violncia contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com ara els avortaments
selectius i les esterilitzacions forades.
Qualsevol altres formes anlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la digni-
tat, la integritat o la llibertat de les dones.
22
El procs de la Concretament, en la violncia de parella (Figura 1) una de les ms freqents, habitual-

violncia en ment el maltractament comena a linici de la relaci amb conductes dabs psicolgic.
lmbit de la Acostumen a ser conductes restrictives i controladores amb la intenci de minimitzar les
parella capacitats de decisi i autonomia de la dona, com ara el control sobre la roba, les trucades
telefniques, les amistats o les relacions familiars.
Sovint, el procs dels maltractaments obeeix a laugment progressiu de la violncia, que

pot estendres durant un llarg perode de temps, i sol ser difcil per a la vctima adonar-se
del procs en el qual es troba immersa. Algunes autores plantegen la teoria del Cicle de la
violncia1 o tamb Espiral de la violncia2, que afirma que aquest fenomen es dna en un
cicle que comprn tres fases: acumulaci de tensions, episodi agut de violncia i etapa de
calma, penediment o lluna de mel, darrerament anomenada de manipulaci afectiva.
Tanmateix, com comentarem ms endavant, tamb sassenyala que el procs de la violn-
cia segueix un contnuum i que els maltractaments no saturen mai.
Figura 1. Cicle de la
violncia
FASE 1: FASE 2:
ACUMULACI EPISODI AGUT
DE TENSIONS DE VIOLNCIA
FASE 3:
ETAPA DE CALMA
O LLUNA DE MEL
Font: Walker L. The battered woman syndrome. Nova York: Springer; 1984.
Fase 1. Acumulaci de tensions

Al principi de la relaci s molt difcil que aparegui violncia fsica. Durant aquest perode es
mostra un comportament positiu. Cada membre de la parella mostra la seva millor faceta. A
mesura que la relaci continua, sincrementa la demanda, aix com lestrs. Hi ha un incre-
ment del comportament agressiu, ms habitualment cap als objectes que cap a la parella
(donar cops a la porta, llanar objectes, trencar coses, etc.). La violncia es trasllada dels
objectes a la parella. Hi pot haver un augment de labs verbal i de labs fsic. Lagressor
responsabilitza la dona dels abusos, adduint motius diversos que justifiquen la seva conduc-
ta agressiva. Aquest fet dificulta la identificaci de labs i confon la dona. La persona que
1 Walker L. The battered woman syndrome. Nova York: Springer; 1984.

2 Garro, E. Apuntes sobre el proceso de la violencia. Dins: CEMUJER. En el camino de una vida sin violencia. San Salvador:
Malintzin; 1996. p. 15-21.
23
pateix labs intenta modificar el seu comportament a fi devitar la violncia. Per exemple,
mantenir la casa cada vegada ms neta, les criatures en silenci, deixar de relacionar-se amb
amistats i familiars, etc. El control per part de lagressor sincrementa en un intent dallar
cada vegada ms la dona.
Fase 2. Descrrega de la violncia o episodi agut de violncia

Apareix la necessitat de descarregar les tensions acumulades. Labusador decideix el
moment i el lloc per desenvolupar lepisodi de violncia, fa una elecci conscient de la part
del cos que copejar i com ho far. Com a resultat de lepisodi, la tensi i lestrs desaparei-
xeran en el maltractador. Si hi ha intervenci policial, ell es mostra relaxat, mentre que la
dona apareix confusa i excitada a causa de la violncia patida. Com ms ininterrompuda-
ment es completi el cicle, ms violent ser.
Fase 3. Etapa de calma, penediment o lluna de mel

Es caracteritza per ser un perode de calma, no violent, de mostres damor i destima, de
manipulaci afectiva. En aquesta fase pot succeir que el maltractador prengui al seu crrec
una part de la responsabilitat i doni a la parella lesperana dalgun canvi de situaci en el
futur. Actua com si no hagus passat res, promet buscar ajut, no tornar a fer-ho, etc. Si no
hi ha intervenci i la relaci continua, hi ha una gran possibilitat que la violncia faci una
escalada i la gravetat de lagressi augmenti. Aquesta etapa solament durar un temps i es
tornar a reproduir el cicle.
Com ms temps continu el cicle de manera ininterrompuda, ms curta esdevindr la tercera

etapa. Daltra banda, com ms vegades es completi tot el cicle, menys temps trigar a tor-
nar a iniciar-se; s a dir, es donar amb ms freqncia. Aix, a linici de la relaci, les tres
etapes del cicle poden tardar un o dos anys a completar-se. Deu anys desprs, aquestes
mateixes etapes es completen en un mes o potser menys. Si analitzem les tres fases de la
violncia, podem veure que no satura per si sola, que s un cicle difcil de trencar i que pot
portar a una situaci mortal. Tanmateix, encara que el cicle de la violncia s molt freqent
en les relacions de parella en qu es dna violncia fsica, no sobserva en tots els casos.
Recentment sha descrit una altra forma de relaci violenta, anomenada forma moderada de
violncia3, en qu hi ha una situaci contnua de frustraci i amenaa, per noms de mane-
ra ocasional apareix lagressi fsica. Aquesta seria ms difcil de detectar que les formes
ms severes dabs.
Al llarg del procs de la violncia, les dones pateixen una prdua progressiva dautoestima i
de les esperances de canviar la situaci, i augmenta la submissi i la por envers lagressor.
Per a ell s la ratificaci que la seva estratgia funciona. Tot aix fa difcil que la dona trenqui
la relaci. Per aix, quan una dona demana ajuda, ha de rebre en tots els casos suports
concrets per canviar la seva situaci, i no se lha de culpabilitzar per les seves decisions. s
important que comprengui que la violncia continuar i anir en augment, i que no depn
della la conducta del seu agressor, perqu sigui conscient del perill que corre.
3 Krug EG, Dahlberg LL, Mercy JA, Zwi AB, Lozano R. World report on violence and health. Ginebra: World Health Organization;
2002.
24
Magnitud i Lany 2008 van morir 11 dones a Catalunya4 86 en el conjunt de lEstat espanyol5 a mans
conseqncies de les seves parelles, exparelles o familiars, i es van interposar 29.961 denncies per violn-
cia de gnere6, 63.347 en el conjunt de lEstat7. Tanmateix, sestima que aquestes denn-
cies representen nicament entre el 5% i el 10% dels casos reals de dones afectades per la
violncia de gnere.
LInstituto de la Mujer ha efectuat tres macroenquestes8 poblacionals telefniques sobre

violncia masclista en els anys 1999, 2002 i 2006. Segons els resultats, la prevalena de
dones tcnicament maltractades (segons criteris definits per lequip investigador) va ser de
12,4%, 11,1% i 9,6% per a cadascun dels perodes definits. Tanmateix, noms el 4,2%,
4,0% i 3,6%, respectivament, sautodefinien com a maltractades. Aquesta diferncia entre
prevalences segons la definici tcnica o la declaraci de les dones es podria explicar per la
falta de reconeixement com a maltractament dalgunes de les conductes violentes.
En lmbit sanitari, alguns estudis han trobat que entre el 20% i el 48% de les dones que
visiten els serveis de salut mental o datenci primria o que sn ateses en urgncies hospi-
talries pateixen violncia.9, 10, 11
La vulnerabilitat ms elevada de les dones immigrades es deu, sobretot, a la precarietat

econmica, la invisibilitat legal i la manca de xarxa de suport. Les dades de lany 2008 referi-
des a la taxa de dones mortes a lEstat espanyol per mili de dones a causa de violncia per
part de la parella o exparella segons lorigen sn tamb fora expressives: 14,60 dones mor-
tes per mili de dones estrangeres enfront d1,87 despanyoles.12 Moltes daquestes dones
daltres orgens tenen en com patrons culturals marcadament patriarcals, desconeixement
de la llengua local, situaci administrativa irregular, allament, canvis de rol, etc.
Els embarassos no desitjats, els avortaments, les infeccions de transmissi sexual i VIH, els
dolors abdominals crnics, lesterilitat i la incapacitat de negociar lanticoncepci o ls de
preservatiu, entre daltres, sn manifestacions de la vulnerabilitat de les dones en el context
de la salut sexual i reproductiva.
Totes aquestes xifres noms aporten una visi orientativa de la problemtica, ja que, fre-
qentment, aquest tipus de violncia es mant en secret i moltes dones neguen que en sn
vctimes. Massa dones encara suporten en la seva vida quotidiana un alt grau de violncia,
tant dins com fora de les relacions de parella. Cal fer notar, aix mateix, que aquest fenomen
es dna en totes les classes socials, religions, cultures i nivells educatius, i repercuteix, a
ms, en altres persones dependents que conviuen amb la dona, com ara els fills i les filles.
El Quadre 1 mostra les possibles conseqncies en la salut a causa de la violncia:
4 Institut Catal de les Dones; 2008.

5 Instituto de la Mujer; 2008a.
6 Dones en xarxa; 2008.
7 Instituto de la Mujer; 2008b.
8 Instituto de la Mujer; 2008c i 2008d.
9 Aguar-Fernndez et al.; 2006.
10 Usaola; 2001.
11 Alonso et al., 2004.
12 http://www.migualdad.es/mujer/mujeres/cifras/violencia/muertes_tablas.htm
25
Quadre 1 FATALS
Conseqncies en la
salut a causa de Mort immediata (per homicidi o sucidi).
la violncia Mort per conseqncies tardanes o crniques (lesions, sucidi, VIH/SIDA, etc.).
EN LA SALUT FSICA
Lesions diverses: contusions, traumatismes, ferides, cremades, etc., que poden arribar a
causar incapacitat.
Deteriorament funcional.
Smptomes fsics inespecfics (per exemple cefallgies).
Pitjor salut subjectiva.
Obesitat o primesa extrema.
EN CONDICIONS CRNIQUES DE SALUT
Dolor crnic.
Sndrome de lintest irritable.
Altres trastorns gastrointestinals.
Queixes somtiques.
Trastorns cardiovasculars.
Trastorns metablics o endocrinolgics.
Incompliment dels tractaments de salut.
Desinters per la cura personal.
Dolor pelvi.
EN LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA
Per relacions sexuals forades: prdua de desig sexual, trastorns menstruals, malalties de
transmissi sexual inclos VIH/SIDA, dessagnament i fibrosi vaginal, dolor pelvi crnic, infecci
urinria, embars no desitjat, avortament, etc.
Per violncia durant lembars: hemorrgia vaginal, amenaa davortament, embars de risc, part
prematur, baix pes en nixer, etc.
EN LA SALUT PSQUICA
Depressi.
Ansietat.
Trastorns del son.
Trastorn per estrs posttraumtic.
Trastorns del comportament alimentari.
Intent de sucidi.
s, abs i dependncia dalcohol, drogues i psicofrmacs.
EN LA SALUT SOCIAL
Allament social.
Prdua docupaci.
Absentisme laboral.
EN LA SALUT DELS FILLS I LES FILLES
Risc dalteraci del desenvolupament integral.
Sentiments damenaa.
Dificultats daprenentatge i socialitzaci.
Adopci de comportaments violents amb les companyes i els companys.
Augment de la freqncia de malalties psicosomtiques.
Amb freqncia sn vctimes de violncia per part del pare.
Violncia transgeneracional amb alta tolerncia a situacions de violncia.
La violncia pot afectar tamb altres persones dependents de la dona i que convisquin amb ella.
Comportaments de risc com ls de drogues i alcohol.
26
Actuaci en els serveis sanitaris
Els serveis sanitaris, concretament a travs del conjunt de professionals de la salut dels
equips datenci primria, el dels programes datenci a la salut sexual i reproductiva (PAS-
SIR) i el de les consultes datenci especialitzada, com ara obstetrcia i ginecologia, salut
mental i addiccions o traumatologia, urgncies hospitalries, entre daltres, es troben en una
situaci privilegiada per dur a terme la prevenci, la detecci, latenci i la recuperaci de
dones en situaci de violncia masclista. Les caracterstiques daccessibilitat, el contacte
directe i continuat amb els diversos collectius de dones i el fet de comptar amb equips mul-
tidisciplinaris fan de les consultes sanitries un context idoni per detectar les dones en situa-
ci de violncia, aix com per prevenir i frenar les conseqncies de la violncia en la salut i
el benestar de les dones.
s molt important mantenir una actitud datenci activa davant la possibilitat que les dones
que visiten els serveis sanitaris pateixin una situaci de violncia, lhagin patida o es trobin
en risc de patir-la, el reconeixement del fet que aquesta situaci s un problema de salut
pblica i que lalta prevalena que t entre la poblaci femenina requereix lactuaci activa.
Les actuacions definides juntament amb les que es troben en procs de definici estan
dirigides al conjunt de professionals de la salut.
Lactuaci en els serveis sanitaris sestructura en les dimensions segents:
1. Prevenci
2. Detecci
Pautes per a lentrevista.
Indicadors dajuda a la detecci.
Valoraci.
3. Atenci i recuperaci
Informaci sobre el problema.
Treball en la consulta i seguiment.
Derivaci.
Registre en la histria clnica.
Actuaci amb els fills i les filles i altres persones dependents, si nhi hagus.
Emetre, quan sigui procedent, el part de lesions i linforme mdic corresponent.
A continuaci es presenta el diagrama dactuaci en els serveis sanitaris, que se centra en la

violncia exercida contra les dones per la parella o exparella de la dona, o per altres mem-
bres de la mateixa famlia (Figura 2).
29
Figura 2. Diagrama dactuaci en els serveis sanitaris per a una intervenci coordinada envers la violncia masclista
30
Accions dirigides a evitar o reduir la incidncia de violncia masclista mitjanant la reducci dels factors de risc i impedir-ne, aix, la normalitzaci; aix com les accions dirigides a sensibilitzar la ciutadania, especialment les dones. En lmbit de la salut podem considerar les
PREVENCI actuacions segents:
Formaci sobre violncia de gnere, en collaboraci amb lInstitut dEstudis de la Salut.
Formaci de reciclatge per capacitar el personal docent destinat a leducaci per a la salut, que incorpora metodologies de prevenci i sensibilitzaci vers les violncies.
Campanyes de sensibilitzaci i conscienciaci de la ciutadania.
DETECCI I IDENTIFICACI DE POSSIBLES SITUACIONS DE VIOLENCIA A TRAVS DE DIFERENTS MITJANS DACCS: PRESENCIAL TELEFNIC EN LNIA
DETECCI
Centres dAtenci Primria i Programa dAtenci a la Programa Centres Centres de Salut Centres de Salut Centre dAtenci i Seguiment Servei dEmergncies Mdiques:
Consultoris locals Salut Sexual i reproductiva Salut i Escola Hospitals Sociosanitaris Mental dAdults Mental Infantojuvenil a les drogodependncies Sanitat Respon 902 111 444; SEM SA 061; etc.
Dones que acudeixen als serveis sanitaris, especialment a latenci primria, als serveis datenci a Dones que presenten senyals de sospita de violncia
la salut sexual i reproductiva i als serveis de salut mental: Investigar si pateix violncia Dones que consulten per violncia
Fer alguna pregunta general: (Quadre 2) (Quadres 2, 3, 4, 5 i 6)
Indicadors de sospita - Indicadors de sospita +
ATENCI Sense risc actual

VALORACI
NO (Quadre 7)
URGENT URGENT
Demanda implcita Demanda explcita Perill extrem Agressi sexual

Pla dintervenci en cas de: Pla dintervenci en cas de:
Dona que afirma patir violncia i es Dona de pateix una agressi sexual
Sospita de violncia Confirmaci troba en perill extrem (Quadre 11 )
Pla dintervenci en cas de: maltractament (Quadre 10)
Dona que presenta indicadors de sospita
per que manifesta no patir violncia S NO
(Quadre 8)
Seguiment i control
Perill no extrem
Pla dintervenci en cas de:
Facilitar informaci,
orientaci i Dona que afirma patir violncia per no es
troba en perill extrem Metge forense
assessorament per tal de comunicaci obligatria en
facilitar la identificaci de (Quadre 9)
casos dagressions
necessitats concretes i sexuals i quan la dona
formulaci de demandes expressi la voluntat
dajut Recursos dinterposar una denncia
Informaci sobre
Informaci sobre Seguretat els recursos
els recursos (comissaries)
Ginecleg/a
2 2 exploraci conjunta
en cas dagressi
Denncia(1) sexual
Recursos Part de lesions

Part de lesions Judicials
(OAVD i SOJ)
Informe de
derivaci/
- Oficines de lICD acompanyament
- SIAD (xarxa local)
- Altres serveis (associacions, etc..)
RECUPERACI Altres Recursos

- Lnia 900 900 120
- SIAD (xarxa local)
Atenci Primria Atenci Hospitalria Atenci Salut Mental Atenci Sociosanitria Recursos Socials - Serveis socials (xarxa local)
- CIE
- Oficines de lICD
- Altres serveis (associacions, etc..)
(1)
Instrument formal de denncia, Comunicaci a Fiscalia, Sollicitud dordre de protecci
Font: Adaptat de:

Protocolo comn para la actuacin sanitaria ante la violencia de gnero. Madrid. Observatorio de Salud de la Mujer. Direccin General de la Agencia de Calidad. Sistema Nacional de Salud.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Comisin contra la Violencia de Gnero. Consejo Interterritorial. Sistema Nacional de Salud, 2007.
Protocol marc i circuit nacional per a una intervenci coordinada contra la violncia masclista. Barcelona. Institut Catal de les Dones, 2009.
1. Prevenci La prevenci, dacord amb la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violncia mas-
clista, consisteix en el conjunt daccions dirigides a evitar o reduir la incidncia de violncia
masclista mitjanant la reducci dels factors de risc i impedir-ne, aix, la normalitzaci, i
tamb les accions dirigides a sensibilitzar la ciutadania, especialment les dones, en el sentit
que cap forma de violncia no s justificable ni tolerable. Les actuacions preventives han de
considerar tant les situacions en qu encara no sha donat labs, per permetre identificar-
les, especialment entre la poblaci jove, com els casos en qu ja shan donat situacions de
violncia, per evitar-ne la cronicitat.
Sentn per sensibilitzaci el conjunt daccions pedaggiques i comunicatives dirigides a

generar canvis i modificacions en limaginari social que permetin avanar cap a leradicaci
de la violncia masclista.
En lmbit de la salut podem considerar les actuacions segents:
Programa de formaci sobre violncia masclista, en collaboraci amb lInstitut dEstudis

de la Salut.
Proposta de Pla de formaci de reciclatge per capacitar el personal docent destinat a
leducaci per a la salut, que incorpora metodologies de prevenci i sensibilitzaci envers
les violncies.
Actuacions de sensibilitzaci i conscienciaci de la ciutadania.
2. Detecci Pautes per a lentrevista
LOrganitzaci Mundial de la Salut, el 1996, insistia en la importncia de millorar la resposta

del sector sanitari davant de la violncia familiar mitjanant ls del cribratge universal per a
les dones i els infants. Es recomanava preguntar habitualment a totes les usuries si han
estat objecte de violncia sexual o fsica, aix com la creaci de protocols dacci escrits que
defineixin, per a un entorn especfic, els procediments que shan de seguir per tal didentifi-
car les vctimes de violncia i respondrels apropiadament.
Entre els entorns sanitaris ha existit tradicionalment certa controvrsia al voltant de la utilitat
del cribratge en relaci amb la violncia masclista per part de les seves parelles. Amb tot, cal
apuntar que sest produint un important increment del reconeixement de la seva importn-
cia com a mitj apropiat i efectiu per identificar aquests casos de violncia i poder donar-hi
resposta, ms enll del fet que aquests es presentin en els serveis durgncies o en els ser-
veis datenci primria.
El fet que no disposem dmplies evidncies per recomanar el cribratge universal en el cas
de la violncia masclista no vol dir que hi hagi evidncies suficients per no recomanar-lo13. La
Canadian Task Force on Preventive Health Care14 assenyala que malgrat que encara no hi
ha evidncia suficient per recomanar o desaconsellar ls del cribratge, la prevalena i el
dany associat a la violncia domstica sn motius suficients per mantenir un grau elevat de
sospita quan es valora les dones. Altres organitzacions mdiques i organismes acreditats
13 U.S.Preventive Services Task Force; 2004.

14 MacMillan et al.; 2001.
31
recomanen el cribratge o lentrevista rutinria en els serveis de salut sobre la possible

existncia de situacions de violncia envers les dones. La naturalesa oculta del problema de
la violncia envers les dones, tal com es representa a travs de la metfora de liceberg,15
ens portaria a considerar el cribratge com un mtode efica, ja que ens pot permetre desco-
brir casos ocults de violncia i ajudar a trencar el silenci, la inhibici i la tolerncia social que
envolta les persones que pateixen aquestes situacions. Ms enll, es poden destacar alguns
beneficis del cribratge rutinari:16 increment de la conscincia entorn de la violncia masclista
entre el conjunt de professionals de la salut i la comunitat en general; ms pressi per incre-
mentar els recursos i la qualitat de la formaci del conjunt de professionals de la salut; millo-
ra del coneixement integral de la salut de les dones; generaci dhabilitats i actituds ms
sensibles davant daquest problema entre el cos sanitari tcnic i professional, etc. Tots
aquests beneficis potencials poden contribuir a coordinar respostes a fi de descobrir els
casos ocults de violncia en lmbit de la parella o familiar, reduir el silenci, la tolerncia i la
inhibici social que envolta les dones que es troben en aquestes circumstncies i, daquesta
manera, fondre progressivament liceberg de la violncia exercida envers les dones. No obs-
tant aix, tamb hi ha altres veus que no consideren que el cribratge poblacional sigui un
mtode efica per a la detecci de la violncia envers les dones.17
En aquest protocol, per tant, es recomana mantenir una actitud datenci activa davant la
possibilitat que les dones que visiten els serveis sanitaris pateixin una situaci de violncia,
lhagin patida o es trobin en risc de patir-la.
En el moment en qu un o una professional de la salut sospita que una dona pot estar vivint
una situaci de violncia, el pas segent s tractar de confirmar o descartar aquesta situa-
ci. Per a aix, cal dur a terme una entrevista clnica.
El Quadre 2 presenta exemples de preguntes generals que podrien utilitzar-se en la consulta

per a una recerca activa de casos de violncia en lmbit de la parella o familiar. El Quadre 3
recull algunes recomanacions per a lentrevista clnica a la dona davant de sospita de violn-
cia en aquests mbits. El Quadre mostra 4 exemples de preguntes per fer en cas de sospita.
Finalment, el Quadre 5 inclou exemples de preguntes per valorar la situaci i el tipus de
violncia en el cas especfic de la parella:
15 La metfora de liceberg de la violncia familiar vol subratllar el fet que la gran majoria de vctimes sn socialment invisibles,
es troben submergides i estan ocultes rere la lnia de flotaci del seu propi silenci i del silenci de lentorn social que les
envolta. (Gracia, 2002).
16 Bradley et al.; 2002; Ramsay et al.; 2002; Jewkes; 2002.
17 Ramsay J, Richardson J, Carter YH, et al. Should health professionals screen for domestic violence? Systematic review.
BMJ 2002;325:314.
32
Quadre 2. Preguntes
Segons el coneixement que es tingui de la dona i el clima de confiana que existeixi, pot ser neces-
generals per a una
sari contextualitzar prviament les preguntes i fer una introducci del tipus de les segents:
recerca activa de
casos de violncia La violncia en la vida de les dones s un problema molt com i pot ser molt greu. Per aix, de
manera rutinria, pregunto sobre aquest tema a totes les dones que vnen a la consulta.
Ja sabeu que ara es parla molt de violncia, s un problema molt com i pot ser molt greu.
Moltes dones experimenten algun tipus de violncia en la seva vida.
Posteriorment, s convenient seguir per aspectes generals a travs de preguntes ms directes:

Com van les coses a casa?
A qu creieu que s degut el vostre malestar o problema de salut?
Us trobo una mica intranquilla. Us preocupa alguna cosa?
Esteu vivint alguna situaci problemtica que us faci sentir aix?
Les relacions de parella sn de vegades violentes. Qu ocorre quan teniu una baralla a casa?
Com sn aquestes baralles? Lluiteu de vegades fsicament?
Heu viscut o viviu violncia psicolgica, fsica o sexual per part de la vostra parella? De quin tipus?
(Si la resposta s afirmativa:) Des de quan? Amb quina freqncia us passa?
Quadre 3
Veure-la tota sola, assegurant-li la confidencialitat.
Recomanacions per a
lentrevista clnica Observar-ne les actituds i lestat emocional (a travs del llenguatge verbal i no verbal).
a la dona davant de Facilitar-li lexpressi de sentiments.
sospita de violncia
Mantenir-hi una actitud emptica, que faciliti la comunicaci, amb una escolta activa.
Abordar-hi directament el tema de la violncia.
Expressar clarament que mai no est justificada la violncia en les relacions humanes.
Fer sentir a la dona que no s culpable de la violncia soferta.
Creure-la sense posar en dubte la seva interpretaci dels fets, sense emetre judicis, intentant fer-li
perdre la por per haver revelat labs.
Ajudar-la a pensar i a ordenar les idees.
Alertar-la dels riscs i acceptar la seva elecci.
Seguir una seqncia lgica: de preguntes ms generals i indirectes a altres de ms concretes i
directes.
No imposar-li criteris o decisions. La dona s qui pren les decisions i qui determina el temps de
les seves accions. No fer-li creure que tot sarreglar fcilment.
No donar-li falses esperances.
No criticar-ne lactitud o labsncia de resposta amb frases com ara: Per qu seguiu amb ell?; Si
volgussiu posar-hi fi, se naniria.
No infravalorar la sensaci de perill expressada per la dona.
No recomanar-li terpia de parella ni mediaci familiar.
No prescriure-li frmacs que li disminueixin la capacitat de reacci.
No adoptar-hi una actitud paternalista.
33
Quadre 4. Preguntes
En el cas de sospita per informaci obtinguda dels antecedents i les caracterstiques de la dona:
davant de sospita
He repassat el vostre historial i trobo algunes coses que magradaria comentar-vos. Veig que...
(relatar les troballes). A qu creieu que es deu? Qu men podeu dir, daix? Creieu que tot est
relacionat?
En molts casos les dones que tenen problemes com els vostres, com ara... (relatar-ne alguns dels
identificats, els ms significatius), estan rebent algun tipus de violncia per part dalg, per exem-
ple la seva parella. s aquest el vostre cas?
En el cas de sospita per antecedents com ara disparunia, dolor pelvi:

Heu estat forada alguna vegada a tenir relacions o prctiques sexuals quan no voleu fer-ho?
En el cas de sospita per les lesions fsiques que presenta:

Aquesta lesi sol aparixer quan es rep un cop fort / cop de puny... s aix el que us ha ocorregut?
La vostra parella o alguna altra persona utilitza la fora en contra vostra? Com? Des de quan?
Alguna vegada us han agredit ms greument? (pallisses, s darmes, agressi sexual)
En el cas de sospita pels smptomes o problemes psquics trobats:

Magradaria conixer la vostra opini sobre aquests smptomes que mheu explicat (ansietat, ner-
viosisme, tristesa, apatia...): des de quan us sentiu aix? A qu creieu que es deu? Els relacioneu
amb alguna cosa? Com va la relaci de parella?
Ha succet ltimament alguna cosa en la vostra vida que us faci estar preocupada o trista? Que pot-
ser teniu algun problema amb la parella? Amb els fills i les filles? Amb alg de la famlia? A la feina?
Sembla com si estigussiu espantada, en alerta. De qu teniu por?
Teniu alguna dificultat per veure les amistats o la familiafamlia? Qu us impedeix fer-ho?
Quadre 5. Preguntes
Violncia psicolgica
per valorar la situaci
Us crida sovint o us parla de manera autoritria?
i el tipus de violncia
en el cas especfic Amenaa de fer-vos mal o b de fer mal a les criatures, a altres persones o als animals domstics?
de la parella Us insulta, ridiculitza o menysprea, tots sols o davant els fills i les filles o altres persones?
Es posa gels sense motiu?
Us impedeix o dificulta veure la famlia o les amistats?
Us culpa de tot el que succeeix?
Us controla els diners i us obliga a retre compte de les despeses?
Us impedeix treballar fora de casa o estudiar?
Us amenaa de prendre-us els fills i les filles si labandoneu?
Ignora els vostres sentiments, la vostra presncia, etc.?
Violncia fsica
La vostra parella us empeny o agafa?
La vostra parella us colpeja, us dna bufetades o us agredeix de qualsevol altra manera?
Violncia sexual
La vostra parella us obliga a tenir relacions sexuals contra la vostra voluntat?
Us fora a dur a terme alguna prctica sexual que no desitgeu?
34
Indicadors dajuda a la detecci
Hi ha una srie de signes i smptomes que poden fer pensar que la dona pateix violncia
masclista. s important que el conjunt de professionals de la salut els conegui i mantingui
una actitud dalerta en la consulta, ja que la detecci daquests signes pot permetre interve-
nir sobre les situacions de violncia.
La forma ms freqent dabs s la psicolgica o emocional, que, tot i que s la violncia

ms invisible a la primera vista, va deixant marques profundes en la salut fsica i mental de
les dones que la pateixen. T un carcter insidis que fa que perduri en el temps, i la seva
reiteraci va destruint de manera progressiva lautoestima de la dona, fins al punt que en
molts casos li costa identificar-se com a dona maltractada. Fins i tot en els casos en qu la
violncia s fsica, sn una minoria les dones que acudeixen al sistema sanitari amb una
queixa explcita dhaver-la viscut o destar-la vivint.
No hi ha consens sobre quins sn els indicadors de sospita per tal didentificar una dona
que no revela espontniament la violncia. En aquest protocol, es recomana que es consi-
deri aquesta situaci a lhora de fer diagnstics diferencials, fent atenci especialment als
aspectes segents:
Quadre 6. Indicadors
Antecedents conductuals de la dona
dajuda a la detecci
Haver patit o presenciat maltractaments a la infantesa (sha de preguntar sobre aquest aspecte).
Informaci sobre situacions de maltractaments passats o presents per part de familiars, amistats o
altres professionals o institucions.
Histria dabs de medicaci, principalment psicofrmacs.
Histria de conductes devasi: abs dalcohol i drogues.
Histria dintent/s de sucidi.
Histria daccidents repetits (domstics, caigudes, fent esport...).
Trastorns de la conducta alimentria.
Antecedents ginecoobsttrics
Lesions en els genitals, abdomen o pits (principalment durant lembars).
Disparunia, dolor pelvi i infeccions genitals de repetici.
Absncia de control de la fecunditat: embars no desitjat o no acceptat.
Retard en la sollicitud datenci prenatal.
Histria davortaments o IVE de repetici.
VIH+ o sida.
Motius de consulta
No es troba un diagnstic que pugui justificar els smptomes.
Smptomes somtics repetitius: principalment dolors crnics, molsties gastrointestinals.
Smptomes psicolgics repetitius: trastorns del son, crisis de pnic i angoixa, depressi i ansietat.
(Continua a la pgina segent)
35
Pautes dutilitzaci dels serveis sanitaris
dajuda a la detecci
(Continuaci) Hiperfreqentaci o alternana dhiperfreqentaci amb perodes de llargues absncies.
Incompliment de cites i de tractaments.
Presncia constant de la parella o dalguna persona acompanyant a la consulta.
Utilitzaci repetitiva dels serveis durgncies.
Hospitalitzacions freqents sense diagnstics que ho justifiquin.
Presentaci de lesions durant la consulta

Retard en la demanda dassistncia per lesions fsiques.
Incongruncia entre el tipus de lesi i lexplicaci del motiu.
Distribuci central de les lesions, o lesions en llocs normalment amagats per les robes.
Lesions en genitals.
Hematomes o contusions en zones sospitoses: cara i cap, cara interna dels braos i cames
Lesions en diferents moments de curaci (violncia al llarg del temps).
Lesions per defensa (per exemple, cara interna de lavantbra).
Lesions de sospita de passivitat extrema: cremades per cigarretes.
Actitud i/o estat de la dona durant la consulta

Trets depressius i de desnim amb baixa autoestima i culpabilitat inexplicables.
Actitud de temor o evasi, dificultat dexplicar-se i incomoditat.
Vergonya, comunicaci difcil i evitaci de la mirada.
Estat dansietat o angoixa, indignaci fora de context, agressivitat amb el/la professional que latn.
Allament: falta de relacions amb altres persones.
Manca de cura personal.
Justificaci de les lesions o treure importncia daquestes.
Si la parella s present: busca aprovaci i denota temor en les respostes.
Actitud de la parella
Demana estar present en tota la visita.
Control sobre tot el que diu la dona: contesta ell o la interromp per precisar o matisar el seu relat.
Necessitat de demostrar excs de preocupaci o cura.
Pot presentar-se nervis i fins i tot hostil o agressiu amb ella o amb el/la professional.
Valoraci
En el cas que els indicadors de sospita siguin positius sha de sotmetre cada cas a una acu-
rada valoraci. La valoraci ens ha dajudar a determinar si tan sols es tracta duna mera
sospita de violncia, si ens estem enfrontant a un cas de violncia que encara no presenta
perills extrems per a la salut de la dona, o b si ens trobem davant duna dona que es troba
en perill extrem pel que fa a la seva salut, o fins i tot pel que fa a la seva vida.
A ttol orientatiu, cal dir que la valoraci pot fer-se a diferents nivells: valoraci biopsicosocial,
de la situaci de violncia, del risc, etc., i es pot anar completant en visites successives i a
mesura que saprofundeix en el coneixement de la dona.
36
Existeixen escales publicades per valorar el perill que corre la dona18 tenint en compte el
tipus de violncia. Cap daquestes escales no substitueix, per, el judici dels i de les profes-
sionals i, sobretot, la percepci de la dona. Per tant, si la dona se sent en perill sha de con-
siderar que est en perill.
Actualment, en el context de referncia com del Protocol marc per a una intervenci coor-
dinada contra la violncia masclista, hi ha un grup de treball interdepartamental, liderat per
lInstitut Catal de les Dones, que est treballant per consensuar una eina de valoraci del
risc en lmbit de la parella, com a totes les rees dintervenci, en una situaci de violn-
cia masclista.
Quadre 7. Indicadors Valoraci biopsicosocial

per a la valoraci
Lesions i smptomes fsics.
Situaci familiar.
Situaci econmica, laboral i ocupacional.
Xarxa de suport social de la dona.
Situaci emocional.
Valoraci de la situaci de violncia

Tipus, durada, freqncia i intensitat de la violncia.
Comportaments familiar i social de la persona agressora; si hi ha hagut agressions a altres perso-
nes o familiars.
Mecanisme dadaptaci desenvolupat per la dona.
Fase del procs de violncia en la qual es troba.
Valoraci de la seguretat i avaluaci del risc

Cal determinar si la dona es troba o no es troba en perill extrem, entenent per perill extrem la
situaci actual de patir un esdeveniment imminent amb risc cert per a la vida de la dona o la dels
seus fills i les seves filles. Indicadors de perill extrem (aquesta valoraci sha de fer conjuntament
amb la dona):
Amenaces amb armes o s darmes.
Amenaces o intents dhomicidi a la dona i els seus fills i les seves filles.
Amenaces o intents de sucidi de la dona.
Violncia envers fills i filles o altres membres de la famlia.
Lesions greus, que requereixen fins i tot hospitalitzaci.
Amenaces o persecuci malgrat haver-hi separaci.
Augment de la intensitat i la freqncia de la violncia.
Agressions durant lembars.
Abusos sexuals repetits.
Comportament violent fora de la llar.
18 Salber P, Taliaferro E. Reconocimiento y prevencin de la violencia domstica en el mbito sanitario. Barcelona: Cedecs; 2000.
37
per a la valoraci Gelosia extrema, control obsessiu de les activitats diries de la dona (on va, amb qui est o
(Continuaci) quants diners t).
Allament creixent.
Consum dalcohol o drogues per part del cnjuge, i consum per part de la dona.
Disminuci o absncia de remordiment expressat per lagressor.
Cal considerar la percepci de perill que t la dona, tant per a ella com per a altres membres de
lentorn familiar. Davant de la presncia daquest indicador, la situaci queda definida directament
com una situaci de perill extrem.
Criteri professional desprs de la valoraci (fonamentada en lentrevista i la valoraci biopsicoso-
cial realitzada).
Si es detecta una situaci de perill, cal fer les preguntes segents:
Us sentiu segura a casa vostra? Podeu anar a casa ara?
Estan segurs els vostres fills i filles? On s ara lagressor?
Ho saben, les vostres amistats o familiars? Us ajudarien?
3. Atenci i El paper del conjunt de professionals de la salut no es limita a latenci i el seguiment de les
recuperaci dones sin que, a ms, sestn als seus fills i les seves filles, si en t, o a altres persones
dependents a crrec seu. Cal, doncs, establir els mecanismes de coordinaci amb altres
serveis implicats.
s molt important mantenir una actitud datenci activa davant la possibilitat que les dones
que visiten els serveis sanitaris pateixin una situaci de violncia, lhagin patida o es trobin
en risc de patir-la. Amb tot, la confirmaci duna sospita de violncia a una dona no posa fi a
lactuaci del conjunt de professionals de la salut sin que, a partir daquell moment, cal
desenvolupar una important tasca dinformaci a la dona, dintervenci i treball en la consul-
ta, i de derivaci quan les caracterstiques del cas aix ho requereixin. Cal tenir molt present,
com ja sha esmentat abans, que latenci i el seguiment de les dones sestn als fills i les
filles, si en t, o a altres persones dependents a crrec seu.
A ms, pot ser adient latenci al presumpte agressor i la seva derivaci a dispositius espe-
cialitzats, ja que moltes vegades sn usuaris del mateix equip datenci primria que la vcti-
ma. Lactuaci amb el presumpte agressor no ha de posar en perill la seguretat de la dona i
les persones dependents. Noms en el cas que es confirmi la sospita de violncia, encara
que no se nha constatat leficcia, es pot oferir al maltractador la derivaci al dispositiu ade-
quat, si en el territori hi ha algun programa especfic per als homes violents. Lactuaci amb
lagressor sha de dur a terme desprs de la valoraci de risc en qu es pugui trobar la dona
i s molt important preservar la seva confidencialitat.
Lactuaci del conjunt de professionals de la salut ha de ser diferent si la dona afirma la

violncia o no lafirma i segons la situaci de perill en la qual es trobi. Aix, es presenten unes
situacions per a les quals cal plantejar pautes dactuaci diferents:
Dona que presenta indicadors de sospita, per que manifesta no patir violncia (Quadre 8).
Dona que afirma ser vctima de violncia, per que no es troba en perill extrem (Quadre 9).
Dona que afirma ser vctima de violncia i es troba en perill extrem (Quadre 10).
Dona que pateix una agressi sexual (Quadre 11).
38
A continuaci es presenten els quadres que sintetitzen les principals actuacions a dur a
terme en cadascuna de les quatre situacions que acabem de definir.
Quadre 8
Pla dintervenci
Dona que presenta indicadors de sospita, per que manifesta no patir violncia
Davant de la sospita, cal fer una reflexi conjunta amb la dona de la situaci en la qual es troba (sospita
de lexistncia de violncia), relacionant els indicadors detectats amb la possible existncia de violncia.
Si desprs de preguntar a la dona si pateix violncia, la dona confirma aquesta situaci, sha de valorar la
seguretat i, en funci de si es troba en una situaci de perill extrem o no, sha de procedir al pla dactuaci
que correspongui (es descriuen a continuaci; quadres 9 i 10). Si no la confirma, sha de seguir el pla
REGISTRAR EN LA
dactuaci segent
HISTRIA CLNICA
que en la data
Treball a la consulta (seguiment)
corresponent la dona
Atenci integral o interdisciplinria. Cal considerar la interconsulta de tot el personal sanitari implicat
es troba en una
(amb el consentiment de la dona) i elaborar un pla de tractament com en qu cada professional de la
situaci de sospita de
salut tingui assignades responsabilitats i tasques, aix com el seguiment posterior.
violncia.
Tractament dels problemes fsics, psquics i emocionals i atenci a la problemtica social de la
Anotar el pla de dona i/o famlia que sha trobat.
seguiment acordat. Shan doferir visites de seguiment fins a la confirmaci o no confirmaci de la sospita de violn-
cia: cal acompanyar la dona en el reconeixement de la situaci de violncia i en la presa de deci-
Aquest registre pot
sions, de manera emptica.
servir com a prova
Reforar les situacions que afavoreixin la sensaci de posseir el control sobre la seva vida.
en un procs
Oferir visites de seguiment per als problemes de salut trobats, a fi de no perdre el contacte.
judicial.
Acompanyar la dona en el procs de reconeixement de la situaci de violncia i a la presa de deci-
sions.
Hi ha la possibilitat de
Conv oferir, si s possible, la participaci en intervencions grupals (grups de dones en el centre
realitzar i incloure en la
o en altres recursos de la zona).
histria un informe
social. Aquest informe
Derivar (si sestima necessari i previ consentiment de la dona)
podria ser til per a
Al personal de treball social si es detecten situacions de risc psicosocial.
futurs processos
Als recursos adequats a la situaci en la qual es troba la dona: cal posar la dona en contacte amb
judicials, en cas que
els recursos de la xarxa de dones que pateixen violncia masclista que sestimin necessaris (annex 1),
nhi hagus, ja que pot
per mai abans que lequip sanitari hagi realitzat un pla de treball interdisciplinari, hagi estudiat les cir-
aportar el diagnstic i
cumstncies particulars de la dona i hagi valorat la idonetat de cada recurs.
la valoraci social de la
situaci de violncia Cal gestionar la cita del servei a qu es deriva i coordinar lactuaci.
Actuaci amb les persones dependents que conviuen amb la dona, si nhi ha.
Si la dona t fills i filles menors, sha dinformar de la situaci el o la professional de pediatria i aplicar el
protocol dactuaci adreat a aquesta poblaci (valoraci del risc, intervenci, derivaci, etc.).
Igualment, cal valorar la repercussi de la violncia en altres persones dependents que conviuen amb
la dona, i intervenir-hi o derivar-les si sestima necessari
Font: Adaptat del Protocolo comn para la actuacin sanitaria ante la violencia de gnero. Madrid: Observatorio de Salud de la Mujer. Direccin General de
la Agencia de Calidad. Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sandad y Consumo. Comisin contra la Violencia de Gnero. Consejo Interterritorial del
Sistema Nacional de Salud, 2007.
39
Quadre 9
Pla dintervenci
Dona que afirma patir violncia, per que no es troba en perill extrem
Cal fer una reflexi conjunta amb la dona de la situaci en la qual es troba (dona que afirma ser
REGISTRAR EN LA vctima de violncia, per que no es troba en perill extrem), i a ms:
HISTRIA CLNICA Dir-li que la violncia s un delicte i que t dret a denunciar-ho.
que en la data
Informar-la sobre els seus drets i els dels seus fills i filles (si en t).
corresponent la dona es troba
Explicar-li el comportament de la violncia (cicle, conseqncies, etc.)
en una situaci de violncia.
Explicar-li les repercussions que t la violncia sobre la salut i el benestar della mateixa i de la
Anotar el pla de seva famlia (especialment menors i persones dependents).
seguiment acordat. Transmetre-li missatges de suport: desculpabilitzar-la, reforar el fet dhaver comunicat la
Aquest registre pot violncia, garantir-li la confidencialitat, respectar-li lautonomia, explicar-li que hi ha ms dones
servir com a prova que viuen el mateix que ella, explicar-li que hi ha persones que poden ajudar-la.
en un procs judicial.
Hi ha la possibilitat de Treball a la consulta (seguiment)
realitzar i incloure en la Atenci integral o interdisciplinria. Cal considerar la interconsulta de tot el personal sanitari
histria un informe social. implicat (amb el consentiment de la dona) i elaborar un pla de tractament com, en qu cada
Aquest informe podria ser professional de la salut tingui assignades responsabilitats i tasques, aix com el seguiment pos-
til per a futurs terior.
processos judicials, en cas Tractament dels problemes fsics, psquics i emocionals i atenci a la problemtica
que nhi hagus, ja que pot
social de la dona i/o famlia que sha trobat.
aportar el diagnstic i la
Sha destablir un pla de consultes de seguiment per:
valoraci social de la situaci
de violncia. Plantejar i afavorir la presa de decisions per iniciar canvis en la situaci.
Acompanyar la dona a lhora dafrontar la seva situaci.
EMETRE PART DE LESIONS, Prevenir nous episodis de violncia.
QUAN ESCAIGUI Conv oferir, si s possible, la participaci en intervencions grupals (grups de dones en
Hi ha lobligaci legal de posar el centre o en altres recursos de la zona).
en coneixement de lautoritat
judicial Derivar (si sestima necessari i previ consentiment de la dona)
lexistncia de lesions o Al personal de treball social si es detecten situacions de risc psicosocial.
daltres smptomes davant de
Als recursos adequats a la situaci en la qual es troba la dona: cal posar la dona en con-
la constataci de violncia,
tacte amb els recursos de la xarxa de dones que pateixen violncia masclista que sestimin
obligaci que es compleix
mitjanant la notificaci al jutjat necessaris (annex 1), per mai abans que tot lequip sanitari hagi realitzat un pla de treball inter-
de linforme de lesions i disciplinari, hagi estudiat les circumstncies particulars de la dona i hagi valorat la idonetat de
informe mdic. Sha de lliurar cada recurs.
una cpia del document a la Cal gestionar la cita del servei a qu es deriva i coordinar lactuaci.
dona i se lha dinformar de
les implicacions que t.
Actuaci amb les persones dependents que conviuen amb la dona, si nhi ha.
A ms, shan destablir
estratgies perqu aquesta Si la dona t fills i filles menors, sha dinformar de la situaci el o la professional de pediatria i
notificaci no posi en perill la aplicar el protocol dactuaci adreat a aquesta poblaci (valoraci del risc, intervenci, derivaci,
vida de la dona ni la dels seus etc.).
fills i les seves filles. Igualment, cal valorar la repercussi de la violncia en altres persones dependents que con-
viuen amb la dona, i intervenir-hi o derivar-les si sestima necessari.
Font: Adaptat del Protocolo comn para la actuacin sanitaria ante la violencia de gnero. Madrid: Observatorio de Salud de la Mujer. Direccin General de
la Agencia de Calidad. Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sandad y Consumo. Comisin contra la Violencia de Gnero. Consejo Interterritorial del
Sistema Nacional de Salud, 2007.
40
Quadre 10
Pla dintervenci
Dona que afirma patir violncia i es troba en perill extrem

Cal fer una reflexi conjunta amb la dona de la valoraci que fem de la seva situaci, fent-la conscient del
perill i plantejant les possibles estratgies a seguir, i a ms:
Dir-li que la violncia s un delicte i que t dret a denunciar-ho.
REGISTRAR EN LA Informar-la sobre els seus drets i els dels seus fills i les seves filles.
HISTRIA CLNICA Transmetre-li missatges de suport: desculpabilitzaci, reforar el fet dhaver comunicat la violncia, garantir la
que en la data confidencialitat, respectar lautonomia, explicar que hi ha ms dones que estan vivint el mateix que ella, expli-
corresponent la dona car que hi ha persones que poden ajudar-la.
afirma ser Informar-la de la situaci de perill en la qual es troba i plantejar-li les possibles estratgies a seguir.
vctima de violncia Transmetre-li que no est sola.
i es troba en perill
extrem. Treball en la consulta (seguiment)
Tractament dels problemes fsics, psquics i emocionals i atenci a la problemtica social de la dona i/o famlia
Anotar el pla de que sha trobat.
seguiment Sha de transmetre a la dona que no est sola.
acordat. Cal plantejar-li les possibles estratgies a seguir i actuar segons la seva decisi.
Aquest registre pot s convenient posar-la en contacte amb el personal de treball social durgncies, si nhi ha, o serveis de
servir com a prova suport de 24 hores per a emergncies per a dones maltractades.
en un procs Sha delaborar un pla de seguiment adaptat a la situaci de la dona, en qualsevol dels tres escenaris.
judicial. Cal considerar la interconsulta de tot el personal sanitari implicat (amb el consentiment de la dona) i elaborar un
pla de tractament com, en qu cada professional de la salut tingui assignades responsabilitats i tasques, aix
Hi ha la possibilitat com el seguiment posterior.
de realitzar i incloure
Si decideix anar-sen del Si ja se'n va anar del
en la histria un
domicili familiar el mateix Si decideix tornar al domicili domicili i segueix en
informe social. dia perill extrem
Aquest informe
podria ser til per a Cal conixer la situaci familiar Cal concertar una cita per continuar la Cal informar la dona de
futurs processos i els recursos amb qu compta intervenci que en endavant anir lexistncia de mesures
judicials, en cas que la dona: encaminada a enfortir les rees que legals dallunyament de
Situaci dels seus fills i filles: dificultin la presa de decisions. lagressor i, si ja les ha
nhi hagus, ja que
on sn i com estan. Cal posar en marxa els mecanismes sollicitat i no sn
pot aportar el
Persones de suport amb qui necessaris per a la protecci dels menors, respectades, recoma-
diagnstic i la compta (familiars, amistats...) nar-li que ho comuniqui
si escau.
valoraci social de la Documentaci i diners que Cal informar la dona de lexistncia daltres a lautoritat competent.
situaci de violncia. porta a sobre. recursos de suport de la xarxa datenci i Sempre que sigui
Cal activar els serveis datenci recuperaci integral per a les dones en possible, conv realitzar
EMETRE PART DE durgncies i emergncies de situacions de violncia masclista, com ara un informe en qu es
LESIONS I la xarxa datenci i recuperaci centres dinformaci i assessorament a la relatin els fets per fer-los
INFORME MDIC integral per a les dones en dona. saber a lautoritat.
Sha de lliurar una situacions de violncia Cal parlar amb ella sobre la necessitat Cal activar els serveis
cpia dambds masclista, si escau. destar alerta i de crear un escenari de datenci durgncies i
documents a la dona Cal oferir-li suport i seguiment protecci per a ella i els menors, si escau, i emergncies, si escau.
(inters per tornar a veure-la i sobre les mesures a tenir en compte per si
i se lha dinformar de
conixer les novetats). hagus dabandonar la llar de manera urgent.
les implicacions que
tenen. A ms, shan
Sha de posar la dona en contacte amb als recursos de la xarxa de dones que pateixen violncia mas-
destablir estratgies clista (annex 1) que sestimin oportuns (si es creu necessari i previ consentiment de la dona), en funci de la
perqu lemissi situaci en qu es trobi.
daquests
Cal gestionar la cita del servei a qu es deriva i coordinar lactuaci.
documents no posi
en perill la vida de la Actuaci amb les persones dependents que conviuen amb la dona, si nhi ha.
dona ni la dels seus
Si la dona t fills i filles menors, sha dinformar de la situaci el o la professional de pediatria i aplicar el protocol
fills i les seves filles.
dactuaci adreat a aquesta poblaci (valoraci del risc, intervenci, derivaci, etc.).
Igualment, cal valorar la repercussi de la violncia en altres persones dependents que conviuen amb la
dona, i intervenir-hi o derivar-les si sestima necessari.
Font: Adaptat del Protocolo comn para la actuacin sanitaria ante la violencia de gnero. Madrid: Observatorio de Salud de la Mujer. Direccin General de la
Agencia de Calidad. Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sanidad y Consumo. Comisin contra la Violencia de Gnero. Consejo Interterritorial del Sistema
Nacional de Salud, 2007.
41
Actuaci en casos dagressi sexual
Les agressions sexuals, com a forma de violncia masclista, sexerceixen tant en lmbit
social o comunitari com en lmbit de la parella i familiar. Entenem per agressi sexual ls
de la violncia fsica i sexual exercida contra les dones i les menors dedat i que est deter-
minada per ls premeditat del sexe com a arma per demostrar poder i abusar-ne.
Les pautes dactuaci davant de casos dagressi i abs sexuals i violacions tenen particu-
laritats que justifiquen que es trobin descrites en un apartat independent. A ms, han de
tenir un document operatiu propi dabordatge daquesta qesti.
La violncia sexual envers les dones pot ser exercida per part de la seva parella o exparella,
o per part daltres homes, de lmbit familiar, social o comunitari. En general les dones con-
sulten quan lagressor no s la parella, i s poc freqent que ho facin per agressi sexual
dins lmbit de la parella. s en aquests casos que la violncia sexual sol romandre oculta i
resulta, per tant, difcil de detectar.
Aquests actes constitueixen un delicte contra la llibertat sexual de la dona, i les actuacions
sanitries que han de dur a terme el conjunt de professionals de la salut datenci primria i
comunitria o altres dispositius sanitaris hospitalaris i no hospitalaris que atenguin una
agressi sexual, han de garantir la valoraci fsica, psquica i social de la dona.
Cal propiciar un ambient que promogui la comunicaci, la confidencialitat i tanta intimitat

com sigui possible. Si la vctima aix ho desitja, pot estar acompanyada dalguna persona de
confiana. No shan de realitzar preguntes compromeses i noms shan de recollir les dades
que la dona vulgui aportar. Cal informar la dona de totes les exploracions que se li faran i de
la finalitat que tenen, i comentar en tot moment qu sest fent.
En aquesta qesti resulta evident que cal reduir al mxim el nombre dimpactes psquics
que pugui patir la dona desprs de lagressi. s per aquest motiu que no tan sols est jus-
tificat, sin que s recomanable, que lavaluaci ginecolgica i la medicoforense es realitzin
en un sol acte, amb independncia entre les actuacions sanitries i les pericials, per inten-
tant que no calguin nous reconeixements. En aquest sentit, i ats que no ens trobem davant
de cap mena dimpediment legal o tic ans al contrari perqu els reconeixements en
casos dagressions sexuals es realitzin de manera simultnia i coordinada, s necessria la
comunicaci immediata a travs del telfon amb el jutjat de gurdia corresponent, que ha
dacordar lassistncia del metge o la metgessa forense, o ha dencomanar al o la professio-
nal de la salut que estigui de gurdia la recollida de mostres dinters legal.19
19 Per procedir penalment en els delictes dagressions sexuals, s necessria la denncia de la persona agreujada, la del seu
representant legal o la querella del Ministeri Fiscal (quan la vctima sigui menor dedat, incapacitada o desvalguda nhi ha
prou amb la denncia del Ministeri Fiscal). Tot i que la dona manifesti el desig de no presentar denncia en aquell mateix
moment, cal comunicar els fets al jutjat de gurdia, de manera que pugui incoar el procediment judicial corresponent i dis-
posar de mesures dinvestigaci i assegurament necessries per si la resta de persones legitimades, o la mateixa dona en
el futur, volen exercir lacci penal.
42
A continuaci sesmenten les actuacions generals dependents de cada professional en

aquests casos:
Actuacions clniques
Suport emocional i psicolgic.
Anamnesi i examen clnic.
Sollicitud dactuaci de la medicina forense, a travs del jutjat de gurdia, i collaboraci
en el treball que dugui a terme.
Presa de mostres de laparell genital per a infeccions de transmissi sexual.
Petici danaltica sangunia.
Tractament immediat de les possibles lesions fsiques.
Tractament i profilaxi, si escau, de les infeccions de transmissi sexual.
Profilaxi de lembars.
Emissi del part de lesions.
Actuacions de la medicina forense

Presa de mostres dinters legal.20
Localitzaci i determinaci de la importncia de les lesions (amb fotografies).
Redacci de linforme mdic forense per al jutjat.
El Quadre 11 mostra les actuacions detallades que cal realitzar en els casos dagressions
sexuals.
20 LInstitut Nacional de Toxicologia i Cincies Forenses i lInstituto de la Mujer, en collaboraci amb el Centre dEstudis
Jurdics del Ministeri de Justcia, han presentat en diverses provncies i comunitats autnomes un kit de recollida de mostres
per a casos dagressi sexual. Cont tot linstrumental necessari per a una presa de mostres correcta (hisops, tallaungles,
pinta, bosses, etiquetes...). A ms daquest instrumental, tamb cont un seguit delements que contribueixen a millorar
lentorn en el qual sha de practicar el reconeixement, tot dotant-lo duna intimitat i dignitat que en aquests casos s molt
necessria per intentar reduir el risc de victimizaci secundria.
43
Quadre 11
Pla dintervenci
Dona que pateix una agressi sexual
Actuaci a El personal sanitari datenci primria i/o ASSIR o dun altre dispositiu sanitari no hospitalari que atengui
latenci primria una agressi sexual, i llevat de casos de gravetat i risc vital que obliguin a fer un tractament mdic immediat, ha
o un altre de remetre la vctima al ms aviat possible i en ambulncia a lhospital ms proper, sense que hi hagi rentats ni
dispositiu sanitari canvis de roba. En cas de fellaci, s important, en la mesura que sigui possible, evitar la presa de lquids o ali-
no hospitalari ments abans del reconeixement de la vctima a lhospital.
Acolliment, admissi i suport emocional

Avaluar les lesions aparents, lestat emociona i les necessitats imminents: confort, seguretat, acompanya-
ment i planificaci de cures.
Informar la dona agredida del procs, especialment de la durada que tindr i els implicats en la cura de la
seva situaci.
Registrar lhora dadmissi en el servei.
Registre en la histria clnica

Subratllar que pot servir com a prova en un procs judicial.
Transcriure els fets referits per la dona en relaci amb lagressi (data, lloc, hora, tipus dagressi sexual) i
els actes realitzats desprs de lagressi i abans de lexploraci (lrentat personal, presa daliments o medica-
ci, etc.).
Possible consum associat dalcohol i altres drogues.
Antecedents de malalties, intervencions, medicaci, etc.
Actuaci a Antecedents de violncia, si nhi ha.
lhospital Histria ginecolgica: menarquia, tipus menstrual, data de lltima regla, mtode anticonceptiu, ltima rela-
ci sexual.
Contacte amb medicina forense, per a exploraci conjunta amb ginecologia. Registrar lhora darribada del
forense o la forense.
Contacte amb professionals necessaris: ginecologia, cirurgia de gurdia, malalties infeccioses, psiquiatria
i/o traumatologia, treball social.
Exploraci i tractament
Suport psicolgic i emocional
Anamnesi nica i conjunta del conjunt de professionals de la salut i forenses
Recollida de mostres biolgiques i fsiques
Tractament teraputic i profilctic
Comunicaci al jutjat
44
Quadre 11
Pla dintervenci
(Continuaci)
Exploraci (general i ginecolgica)

Examen de la superfcie corporal:
Detallar la localitzaci i la importncia de lesions (ferides, contusions, erosions, laceracions), o b consignar,
si escau, que no nhi ha. En cas dhaver-nhi s convenient fer fotografies, amb el consentiment previ de la
dona.
Prendre taques de semen, sang o altres fluids en la superfcie corporal, mitjanant hisop estril lleugerament
humitejat amb aigua destillada, i collocar les mostres en un tub que cal segellar, retolar i mantenir refrigerat
(4-8 C).
Exploraci ginecolgica:
Inspecci vulvovaginal: detallar ferides, hematomes i contusions, o b consignar, si escau, que no nhi ha.
Preses vaginals (o anals o bucals) amb hisops secs i estrils per a investigaci desperma. Cal guardar-les a
les seves fundes sense introduir-les en cap mitj conservant, mantenir-les refrigerades (4-8 C) i retolar-les.
Es recomana fer la presa amb almenys dos hisops.
Rentat vaginal (o anal o bucal) amb 10 cc de srum fisiolgic estril per a la recollida de possibles restes de
semen. Cal recollir-ho en un tub estril apropiat que pugui tancar-se hermticament, retolar-lo i mantenir-lo
refrigerat (4-8 C). El rentat vaginal ha de ser posterior a la presa de mostres per al cribratge de malalties de
transmissi sexual.
La retolaci de les mostres ha dincloure el nom de la dona, la data i la firma del o de la professional. Les
Actuaci a diferents mostres shan dintroduir en un sobre amb el nom de la dona dirigit a medicina forense del jutjat de
lhospital gurdia.
(Continuaci) Tacte bimanual: per determinar la mida, la forma, la consistncia i la mobilitat uterina, aix com la possible
existncia de masses o dolor annexal. Eventualment pot necessitar-se una ecografia.
Recollida de mostres dinters legal:

Robes de la dona relacionades amb la presumpta agressi: cal collocar cada pea en una bossa indepen-
dent i retolada.
Preses dhisop humitejades en srum fisiolgic en els casos dagressi anal o oral, de les corresponents
cavitats: sha de collocar lhisop en un tub, que cal segellar i retolar.
Retalls de neteja dungles (possible pell de lagressor).
Pentinat pbic de la dona (possible borrissol de lagressor).
Analtica
Determinaci del grup sanguini i Rh de la dona.
Prova de txics.
Prova dembars.
Malalties de transmissi sexual:
Cultiu de cribratge de gonorrea i clamdies: inicial i al cap de set dies.
Sfilis: inicial i al cap de sis setmanes.
HIV: inicial, al cap de sis setmanes, i al cap de quatre i sis mesos.
Hepatitis B: inicial i al cap de sis setmanes.
Frotis citolgic, til aix mateix per a moniliasi i tricomones.
45
Quadre 11
Pla dintervenci
(Continuaci)
Tractament
Tractament de les lesions fsiques i seqeles psicolgiques:
Traumatismes fsics: tractar les ferides i prevenir que sinfectin i, si cal, fer profilaxi del ttanus.
Traumatismes psicolgics: fer la valoraci emocional i, si cal, derivar a la consulta de psiquiatria o psicologia.
Prevenci de malalties de transmissi sexual:
Sha dutilitzar tractament preventiu per a la gonocccia, clamdia i sfilis en possible incubaci.
La necessitat de profilaxi contra el VIH i/o virus de lhepatitis B sha de valorar individualment.
Prevenci dun possible embars:
Sha dexplicar que la possibilitat dembars en els casos dagressi sexual s molt baixa i que s preferi-
ble esperar. No obstant aix, cal valorar juntament amb la dona les alternatives segents:
Contracepci postcoital hormonal.
Esperar a la prxima regla o realitzar un test dembars al cap de dues o tres setmanes. Si es tria
aquesta opci, cal informar la dona que, en el cas de confirmar-se un embars, la interrupci comporta
que la dona sha dacollir als casos legals dinterrupci de lembars, fet que suposa la necessitat de
recrrer a procediments mdics o quirrgics.
Notificaci al jutjat
Actuaci a Emetre el part de lesions i l'informe mdic al jutjat de gurdia.
lhospital Remetren una cpia al personal mdic del seu centre datenci primria directament (no per mitj de la
(Continuaci) dona, ja que podria comprometre la seva seguretat).
Informaci, derivaci i acompanyament

Informar la dona dels punts segents:
Lagressi sexual s un delicte i la dona t dret a denunciar-ho.
Analitzar amb ella les repercussions en la salut fsica i emocional.
Informar-la que la legislaci protegeix els seus drets i la seva integritat i que si ho desitja pot sollicitar una
ordre de protecci, imprs disponible al centre.
Informar-la de la disponibilitat duna xarxa de recursos i dispositius socials per a latenci a les dones vcti-
mes de violncia.
Derivaci
Importncia de la derivaci i coordinaci amb atenci primria i amb treball social.
La derivaci de la dona als recursos datenci de la xarxa de dones que pateixen violncia masclista
(annex 1) s fonamental, ja que en disposen per a latenci psicolgica, social i jurdica de les vctimes.
Acompanyament, en tot moment, de la dona agredida en el procs dintervenci.
Recomanacions
No mantenir relacions sexuals fins a la valoraci segent.
Seguiment en consulta de malalties infeccioses.
46
Annex 1. Recursos i serveis
dinformaci i atenci
Annex 1. Recursos i serveis dinformaci i atenci
Serveis On es pot rebre informaci telefnica durgncia?

institucionals
dinformaci
Lnia dAtenci a les Dones en Situaci de Violncia (servei 24 hores) 900 900 120
i atenci
Telfon durgncies mdiques 061
Telfon demergncies socials 112
Telfon dels Mossos dEsquadra 088
Telfon dAtenci a la Vctima del Delicte 900 121 884
Sanitat respon 902 111 444
Infncia respon 900 300 777
Telfon dAtenci Ciutadana 012
Secretaria per a la Immigraci 932 701 230
Telfon dInformaci del Departament dAcci Social i Ciutadania 900 300 500
Programes datenci especialitzada en salut mental, violncia de gnere

i abusos sexuals
Atenci psiquitrica i psicolgica:
Unitat funcional dabusos sexuals. Hospital de Sant Joan de Du. Serveis de Salut Mental.
Ctra. dEsplugues, s/n. 08034 Barcelona
Programa datenci a la dona maltractada. Servei de Psiquiatria de lHospital de la Vall
dHebron de Barcelona. Pg. de la Vall dHebron, 119-129. 08035 Barcelona
Programa de prevenci i tractament de les seqeles psquiques en dones vctimes duna
agressi sexual. Servei de Psiquiatria de lHospital Clnic de Barcelona. Rossell, 140, bai-
xos. 08036 Barcelona
Servei de Psiquiatria de lHospital Santa Maria de Lleida. Maltractaments i abusos sexuals.
Alcalde Rovira Roure, 44. 25198 Lleida
Parc Sanitari Mart i Juli. Programa datenci a agressors. Dr. Castany, s/n. 17190 Salt
Programa datenci a la dona maltractada. Centre de Salut Mental de Cornell. Mossn
Andreu, 133a planta (edifici Can Moritz). 08940 Cornell
Recursos per a latenci de dones vctimes duna agressi sexual
El Servei dUrgncies de lHospital Clnic de Barcelona s el dispositiu de referncia

per a latenci sanitria urgent de les agressions sexuals a la ciutat de Barcelona.
Existeix un circuit i un protocol dintervenci.
C/ Villarroel, 170. 08036 Barcelona. Tel. 932 275 400. Fax 932 275 454
A/e: webmaster@clinic.ub.es
49
Oficines datenci a la vctima del delicte (Departament de Justcia)
Sn el punt referencial dinformaci, contenci, suport i derivaci de tots els ciutadans i ciu-
tadanes que sn vctimes dalgun delicte o que tenen aplicada una mesura judicial de pro-
tecci en casos de violncia domstica i masclista. Atenen gratutament les demandes dels
ciutadans i de les ciutadanes de delictes: ofereixen la informaci que necessitin i faciliten a la
vctima laccs als ajuts, als serveis especialitzats i als mitjans de seguretat per garantir-ne el
procs de recuperaci. Tamb aporten el suport i la contenci emocional necessries en la
situaci de crisi, realitzen el seguiment de les actuacions judicials i faciliten laccessibilitat:
C/ Veneuela, 74-76, 2a. 08019 Barcelona

Tel. 900 121 884, (telfon gratut) 933 030 049
Fax 935 674 520
A/e: victimabarcelona.dj@gencat.cat
Passeig Canalejas, 5. 17001 Girona

Tel. 972 940 448
Fax 972 940 454
A/e: victimagir@gencat.cat
C/ Canyeret, 1, baixos. 25004 Lleida

Tel. 973 725 505
Fax 973 725 741
A/e: victimalleida.dj@gencat.cat
Av. Llus Companys, 10, 4a. 43005 Tarragona

Tel. 977 920 108
Fax 977 920 109
A/e: victimatarragona.dj@gencat.cat
C/ ngel, 6, 4a. 43500 Tortosa

Tel. 977 448 088
Fax 977 448 089
A/e: sgtebre.dj@gencat.cat
On es poden denunciar casos de violncia masclista?
A qualsevol comissaria dels Mossos dEsquadra, Policia Local, Gurdia Civil o Policia
Nacional (la ms propera).
A qualsevol jutjat de gurdia.
50
Oficines de lInstitut Catal de les Dones
LInstitut Catal de les Dones ofereix informaci i contactes sobre els recursos i serveis da-
tenci i informaci existents a Catalunya. Tamb hi ha serveis gratuts datenci psicolgica i
assessorament jurdic.
Barcelona
Pl. Pere Coromines, 1. 08001 Barcelona. Tel. 935 531 672
Girona
C/ Juli Garreta, 14, entl. 17002 Girona. Tel. 972 412 990. Fax 972 412 781
Horari: de 9 a 14 hores, i els dimarts, de 16 a 18 hores. Horari destiu: de 8 a 15 hores.
A/e: icd.girona@gencat.net
Lleida
Av. del Segre, 5. 25007 Lleida. Tel. 973 703 600. Fax 973 703 607
Horari: de 9 a 14 hores, i els dilluns, de 16 a 18 hores. Horari destiu: de 8 a 15 hores.
A/e: icd.lleida@gencat.net
Tarragona
C/ Sant Francesc, 3. 43003 Tarragona. Tel. 977 241 304. Fax 977 211 262
A/e: icd.tarragona@gencat.net
Terres de lEbre
Palau Abria. Montcada, 23. 43500 Tortosa. Tel. 977 441 234. Fax 977 510 592
A/e: icd.terresebre@gencat.net
Alt Pirineu i Aran

Pau Casals, 14, entl. Tremp. Tel. 973 651 824
Catalunya Central
Pl. Major, 37, 2a. 08500 Vic. Tel. 936 939 883. Fax 936 939 897
Oficines datenci ciutadana del Departament de Salut
Seus de les regions sanitries
RS Alt Pirineu i Aran

Pl. Capdevila, 22, baixos (Tremp). Tel. 973 654 617
A/e: atencioalciutada.rspa@catsalut.cat
RS Barcelona
Edifici Mestral. Parc Sanitari Pere i Virgili (Barcelona). Tel. 902 011 115
A/e: atenciociutadana.rsb@catsalut.cat
51
RS Catalunya Central
Muralla del Carme, 7, 4t (Manresa). Tel. 938 723 313
A/e: atencioalciutada.rscc@catsalut.cat
RS Girona
Carrer del Sol, 15 (Girona). Tel. 972 200 054
A/e: atencioalciutada.rsgir@catsalut.cat
RS Lleida
Av. de lAlcalde Rovira Roure, 2 (Lleida). Tel. 973 701 600
A/e: atencioalciutada@rslle@catsalut.cat
RS Camp de Tarragona
Av. de Maria Cristina, 54 (Tarragona). Tel. 977 224 151
A/e: atenciociutada.rstar@catsalut.cat
RS Terres de lEbre
La Salle, 8 (Tortosa). Tel. 977 448 17
A/e: atenciociutada.rste@catsalut.cat
Centres dintervenci especialitzada (CIE)
Els CIE sn serveis que ofereixen informaci, atenci i recuperaci integral a les dones i els
seus fills i filles afectats per processos de violncia masclista, per tal de facilitar la reparaci
del dany sofert. Horari: de dilluns a divendres, de 9.30 a 14 hores i de 16 a 19.30 hores.
CIE Terres de lEbre

C/ Miquel Granell, 2, 1r - Edifici Zeus - 43870 Amposta - Tel. 977 700 168
CIE Baix Llobregat

C/ Pou de Sant Pere, 8 - 08980 Sant Feliu de Llobregat - Tel. 936 859 934
CIE Girons
Pl. del Venat,11, 3r - 17190 Salt - Tel. 972 406 555
CIE Tarragona
C/ Cristfol Colom 28, 1r - 43007 Tarragona - Tel. 972 920 406
Serveis dinformaci i atenci a les dones
El serveis dinformaci i atenci a les dones de municipis i consells comarcals ofereixen sen-
sibilitzaci social, prevenci, detecci i atenci a les persones en situaci de violncia mas-
clista. Les adreces i els telfons de contacte daquests centres es poden obtenir a les res-
pectives webs municipals:
52
BARCELONA
Casal de la dona Centre dInformaci i Orientaci de la

Pineda de Mar (Maresme) Dona
C/ Barcelona, 35, entresol Sant Adri de Bess (Barcelons)
Tel. 93 767 18 43 93 767 15 60 C/ Les Escoles, 10, baixos
Tel. 93 462 11 21
Servei dInformaci i Atenci a les Dones
Manlleu (Osona) Dona Pla dIgualtat
C/ Baixa Cortada, 9 Vilafranca del Peneds (Alt Peneds)
Tel. 93 851 0848 C/ Hermenegild Clascar, 3
Tel. 93 890 00 00
Servei dAtenci i Informaci a les Dones
(SAID) Centre dInformaci i Recursos per a
Barber del Valls (Valls Occidental) Dones
Pl. de la Vila, 1, baixos dreta Castelldefels (Baix Llobregat)
Tel. 93 729 71 71 (extensi 266) Pl. Joan XXIII, 8
Tel. 93 665 11 50 (extensi 1809)
Oficina dAtenci a la Dona (OAD)
Montcada i Reixac (Valls Occidental) Servei dinformaci i atenci a les dones.
C/ Domnec Fins, 15 Centre de Recursos i Documentaci de
Tel. 93 565 11 22 (extensi 129) les Dones
Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)
Punt dInformaci i Assessorament per a C/ Ebre, 27
Dones de Ripollet Tel. 93 635 12 00 (extensi 156)
Ripollet (Valls Occidental)
Centre Cultural de la Rambla de Programa de les Dones
Sant Jordi, 2-4 El Prat del Llobregat (Baix Llobregat)
Tel. 93 691 63 73 C/ Centre, 28, 1a planta
Tel. 93 379 00 50 (extensi 4285)
Centre dInformaci i Recursos per a
Dones (CIRD) Espai dEquitat. Centre dInformaci i
Esplugues del Llobregat (Baix Llobregat) Recursos per a Dones
C/ Sant Francesc Xavier, 1 (torre) Vilanova i la Geltr
Tel. 93 371 33 50 (extensi 190) Collegi, 29. Local 11, baixos
Boulevard Roxy
Servei dInformaci i Orientaci a les Tel. 93 816 90 02
Dones
Sant Feliu del Llobregat (Baix Llobregat) Punt dAssessorament Dona Informaci
Casa de cultura Can Ricart. C/ Rectoria, 4-6 Sant Cugat del Valls
Tel. 93 685 80 02 Av. Grcia, 50
Tel. 93 565 70 00
La Teixidora, Centre dInformaci i
Recursos per a Dones dOlesa de Servei dInformaci i Assessorament a la
Montserrat Dona
Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Mollet del Valls
Parc Municipal, s/n Centre Cvic Joan Barcala.
Tel. 93 778 45 45 C/ ngel Guimer, 15
Tel. 93 570 77 47
53
CAID Centre dAtenci i Informaci a la Servei dInformaci i Assessorament per

Dona a les Dones
Hospitalet de Llobregat Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)
Santa Eullia, C, 101, baixos Pl. de lAjuntament, 1, 2a planta
Tel. 93 298 18 70 Tel. 93 635 64 02
Centre dInformaci i Recursos per a Estem per tu, dona

Dones Sant Joan Desp (Baix Llobregat)
Santa Coloma de Gramenet C/ J. F. Kennedy, 4-6
Pl. Montserrat Roig, 1 Tel. 93 477 16 23
Tel. 93 466 14 11
Servei municipal datenci a les dones
Centre dInformaci i Recursos per a les A prop teu
Dones Sant Vicen dels Horts (Baix Llobregat)
Matar C/ Claverol, 6-8 (Edifici la Foneria)
Blai Perera, 6, baixos Tel. 93 602 92 16
Tel. 93 702 28 12 93 807 11 70 10
Centre Sitges Dona, Centre dInformaci
Centre dAtenci a la Dona i Recursos per a Dones
Sabadell Sitges (Garraf)
Vidal, 146 C/ Davallada, 12, baixos (Edifici Miramar)
Tel. 93 724 61 67 Tel. 93 811 31 80
Servei dAssessoria Jurdica per a Dones Equip dAtenci a la Dona

Masnou (Maresme) Igualada (Anoia)
Edifici Centre, C/ Josep Pujades Truch, 1-A Pl. de Sant Miquel, 5
Tel. 93 540 53 85 (dades provisionals) Tel. 93 805 15 85
Punt Dona Centre dInformaci i Recursos per a les

Vic (Osona) Dones
Pl. Don Miquel de Clariana, 3 Cornell de Llobregat (Baix Llobregat)
Tel. 93 889 34 76 C/ Mossn Jacint Verdaguer, 16-18
Tel. 93 474 28 41
PADI Servei dAtenci i Informaci a la
Dona Punt dAssessorament per a Dones sobre
Castellar del Valls (Valls Occidental) Igualtat dOportunitats (PADI)
Pg. Tolr, 1 (edifici annex al Palau Tolr) Viladecans (Baix Llobregat)
Tel. 93 714 40 40 Av. de Lus Mor del Castillo, 18
Tel. 93 637 33 22
Santa Perptua de Mogoda Servei dInformaci i Atenci a les Dones
(Valls Occidental) Cerdanyola del Valls
C/ Pablo Picasso, 32 Llus Companys, 8
Tel. 93 560 42 05 Tel. 93 580 88 88 (extensi 5280)
Casal de les Dones Servei de la Dona

Vilafranca del Peneds (Alt Peneds) Rub
Pl. de la Verema, 1 (1r pis) Edifici RUBI+D: Rambleta Joan Mir, s/n
Tel. 93 890 32 18 Tel. 93 581 39 00
54
CIRD Servei dAssessorament Jurdic Centre dAtenci a la Dona (CAD)

per a Dones Badalona
Granollers Baldoner Sol, 13-15, baixos
Pl. Porxada, 6, baixos Tel. 93 483 29 68 i 93 483 29 64
Tel. 93 842 67 14
Servei de suport als serveis socials
Punt dInformaci i Atenci a la Dona bsics datenci a la violncia
Montserrat Roig Matar
Manresa C/ de la Mel, 8, 1r Consell Comarcal. Pl. Miqueda Biada, 1
Tel. 93 875 23 10 Tel. 93 741 16 16
Punt dInformaci i Atenci a les Dones Servei de Poltiques de Gnere

del Bages Terrassa
Manresa Muralla Sant Domnec, 24 Nou de Sant Pere, 36
Tel. 93 693 03 70 Tel. 93 739 74 08
TERRES DE LEBRE
Servei dInformaci i dAtenci a les Servei dInformaci i Atenci a les Dones

Dones de lAjuntament de Tortosa Amposta
Tortosa (Baix Ebre) C/ Jaume I, 2-4
C/ Doctor Ferran, 7, baixos Tel. 977 70 74 96
Tel. 977 44 58 97
TARRAGONA
SIAD Baix Camp Servei dAtenci a la Dona

Reus (Baix Camp) C/ Doctor Ferran, 8 Vendrell (Baix Peneds)
Tel. 977 32 71 55 C/ Dr. Oliv, 1 43700
Tel. 977 16 64 16
SIAD Baix Peneds
El Vendrell (Baix Peneds) Servei dInformaci i Atenci a la Dona
Pl. del Centre, 3 Valls (Alt Camp)
Tel. 977 15 71 77 C/ Muralla del Carme, 24, baixos
Tel. 977 60 10 66
Valls (Alt Camp) C/ Mossn Mart, 3 Servei dInformaci i Assessorament a la
Tel. 977 60 42 58 Dona (SIAD)
Cambrils (Baix Camp)
Servei dInformaci i Atenci a les Dones Centre Cvic Les Bases, C/ Sant Pere, 32 i
Tarragona C/ de les Coques, 3 C/ Roger de Llria, 33 (planta 2)
Tel. 977 24 45 00 Tel. 977 36 82 17
Servei dInformaci i Atenci a les Dones Casal de les Dones Servei dInformaci
Tarragona i Atenci a les Dones
Centre Cvic Torreforta. Pl. Tarragons, s/n Reus
FALTA TELEFONO Santa Teresa, 22, 1r
Tel. 977 01 06 72
55
GIRONA
SIAD de Banyoles i el Pla de lEstany Servei dInformaci i Atenci a les Dones

Banyoles (Pla de lEstany) (SIAD)
C/ Pere Algius, 10, 1a planta Ripolls C/ Progrs, 22
Tel. 972 58 03 88 Tel. 972 70 32 11
Servei dInformaci i Assessorament a les Servei dInformaci i Atenci a la Dona

Dones Figueres (Alt Empord)
Lloret de Mar (La Selva) C/ Salvador Dal, 107
Masia de Can Saragossa al parc de Tel. 972 03 23 11
Can Xard Av. Vila de Tossa, s/n
Tel. 972 34 95 73 Servei dInformaci i Atenci a les Dones
Salt (Girons)
Servei dInformaci i Atenci a les Dones. C/ Riera de Mus, 1-A
Espai Dona de lAjuntament de Tel. 972 20 19 62
Palafrugell
Palafrugell (Baix Empord) C/ Pals, 77 Servei dInformaci i Atenci a les Dones
Tel. 972 61 18 79 La Bisbal dEmpord
Pl. Joan Carreras i Dagas, 4-5, baixos
Servei dInformaci i Atenci a les Dones Tel. 97 264 23 10
Figueres C/ Nou, 48
Tel. 972 67 70 50 Servei dInformaci i Atenci a les Dones
Sta. Coloma de Farners
Servei dInformaci i Assessorament a les C/ Prat, 1, 1r
Dones Tel. 972 84 21 61 (extensi 400)
Girona C/ Joan Rigl, 16. Edifici 100 Llars
Tel. 972 22 24 78
LLEIDA
Servei dInformaci i Atenci a les Dones Servei dAtenci i Informaci a les Dones
Segarra (SIAD)
Pg. Jaume Balmes, 3 Seu dUrgell (Alt Urgell) Pg. Joan Brudieu, 12
Tel. 973 53 13 00 Tel. 973 35 31 12
Servei Informaci i Atenci a les Dones Servei dInformaci i Atenci a les Dones
Trrega (Urgell) Balaguer (la Noguera)
C/ dAgoders, 16 Pg. ngel Guimer, 28-30
Tel. 973 50 07 07 Tel. 973 44 89 33
Equips Bsics dAtenci Social Primria Servei dInformaci i Atenci a les Dones
Pallars Juss Mollerussa (Pla dUrgell)
Tel. 973 65 01 87 Av. Prat de la Riba, 1
Tel. 973 71 13 13
Sort (Pallars Sobir) Casal de la Dona
C/ Carles Pol i Aleu, 5 Lleida
Tel. 973 62 09 99 Pl. dels Fanalets de Sant Jaume, baixos
Tel. 973 70 04 61
56
SIAD Solsons Servei dInformaci i Atenci a les Dones

Solsons (SIAD)
C/ Dominics, 14 El Pont de Suert (Alta Ribagora)
Tel. 973 48 32 34 Av. Victoriano Muoz, 48, 1a planta
Tel. 973 690 353
Servici dAtencion Ara Hemna (SIAH)
Vielha (Vall dAran) Servei dInformaci i Atenci a les Dones
Av. Garona, 33 baishi Palai de Gu Les Borges Blanques (les Garrigues)
Tel. 973 64 06 25 Av. Francesc Maci, 54
Tel. 973 14 26 58
Tremp (Pallars Juss) Servei dInformaci i Atenci a les Dones
C/ Alcalde Rossell, 8-10, baixos Lleida
Tel. 973 65 00 05 C/ Canyeret, s/n
Tel. 973 05 48 00
de la Ribera dEbre
Mra dEbre (Ribera dEbre)
Tel. 977 40 18 51
57
Annex 2. Procs delaboraci:
una eina participativa
Annex 2. Procs delaboraci: una eina participativa
Les violncies envers les dones sn una prctica que, malauradament, es remunta tan enre-
re com la cultura patriarcal mateixa. Tanmateix, la lluita institucional contra aquestes violn-
cies tot just sha anat endegant en els darrers anys, i no s ben b fins avui que apareix una
voluntat ferma de sistematitzar un seguit dactuacions amb lobjectiu deradicar-les.
Actualment, no sha definit el conjunt de bones prctiques necessries que tinguin en comp-
te la gran diversitat de perfils de vctimes, de professionals implicats, de serveis existents o
de territoris. s per aix que podem dir que ara mateix ens trobem a linici dun cam que cal
recrrer; un cam que, tanmateix, cal adaptar a les especificitats de cada situaci i realitat
concreta.
En aquest sentit, cal cercar estratgies noves i dinmiques per tal doperativitzar els objec-
tius fixats.
El Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya.

Document marc ha estat elaborat amb la participaci dun nombre important de persones.
El grup Kyria del Departament de Salut, que actua com a promotor de projectes orientats a
la millora de la salut de les dones, ha estat el principal responsable dimpulsar i coordinar el
procs delaboraci daquest document. Amb la direcci i el lideratge del grup Kyria, sha
anat desenvolupant el Protocol en diverses fases. Cadascuna daquestes fases sha elaborat
amb la idea dincorporar-hi criteris participatius, de manera que el coneixement expert pugui
nodrir-se del coneixement expert, i que les actuacions definides per al conjunt dels territoris,
serveis i professionals de la salut tinguin la capacitat contnua dadaptar-se a la realitat diver-
sa i dinmica que caracteritza el dia a dia de la prctica sanitria.
Fase 1. Es va elaborar en el marc de les orientacions nacionals i internacionals de referncia, del Pla
Elaboraci de de salut de Catalunya i del Protocol marc i circuit nacional per a una intervenci coordinada
linforme contra la violncia masclista. Tamb es va prendre com a referncia el Protocolo comn para
preliminar la actuacin sanitaria ante la violencia de gnero i es va fer una revisi de protocols dactua-
ci existents a diverses comunitats autnomes de lEstat espanyol, aix com de protocols
daltres territoris i municipis de Catalunya. Tamb es van revisar altres documents, com ara
les Recomanacions per a latenci sanitria a les dones maltractades del Departament de
Salut (2004), i es va dur a terme una revisi bibliogrfica de levidncia cientfica per a la
recomanaci del cribratge universal en el cas de la violncia masclista.
Aquesta actuaci dna compliment a la Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones a
eradicar la violncia masclista, article 85, i semmarca en el Pla de Govern 2007-2010, pri-
mer eix.
El comproms delaboraci del Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit

de la salut est recollit en el Pla de poltiques de dones del Govern de la Generalitat 2008-
2011 liderat per lInstitut Catal de les Dones i, concretament, en el sis eix, Intervenci
integral contra la violncia masclista. Aquest programa suposa la continutat del Pla dacci
i desenvolupament de les poltiques de dones 2005-2007 i el Programa per a labordatge
integral de les violncies contra les dones que en formava part. En el marc daquest
Programa sha estat treballant un nou impuls al circuit de coordinaci estable interdeparta-
mental i interdisciplinari que pretn garantir leficcia de les actuacions (prevenci, detecci,
atenci i recuperaci) contra les violncies envers les dones. El resultat daquest treball ha
estat el Protocol marc i circuit nacional per a una intervenci coordinada contra la violncia
masclista, que es constitueix en el marc de referncia per a altres protocols que es puguin
61
desenvolupar, com aquest que ara presentem, o que ja sestiguin implementant, i t la finali-
tat destablir una base slida a partir de la qual es pugui donar una resposta unificada, coor-
dinada i adequada als diferents problemes derivats de la violncia masclista.
El procs delaboraci de linforme preliminar es va realitzar sobre la base dun treball matri-
cial del grup promotor juntament amb lassessorament tcnic i metodolgic de persones
expertes de diverses unitats i regions sanitries del Departament de Salut i CatSalut, denti-
tats i institucions amb responsabilitat sobre la salut, de professionals de la salut, dorganitza-
cions de professionals, dassociacions de ciutadans i ciutadanes, dorganitzacions no gover-
namentals, dens locals i dagents socials. Diversos professionals de diferents mbits van
participar, principalment, en la revisi del contingut i la definici de les propostes concretes
dactuaci en el seu mbit de treball.
Fase 2. El document preliminar va ser sotms a una anlisi avaluativa. Lanlisi es va centrar en les
Avaluaci valoracions que una seixantena de professionals de la salut van fer al voltant de lesborrany
qualitativa amb del protocol esmentat. Lanlisi avaluativa es va dur a terme a partir de metodologies qualita-
tcniques tives.
participatives
El conjunt de professionals de la salut, de diferents mbits, van ser convocats i van partici-
par a una jornada de treball i reflexi. Es van constituir grups interdisciplinaris. Els resultats
de lanlisi van permetre reorientar el disseny del Protocol i van evidenciar la necessitat de
dissenyar eines operatives adaptades a les necessitats i especificitats de les diverses reali-
tats sanitries, aix com de lampli ventall de situacions amb qu aquestes shan denfrontar.
Fase 3. Els resultats de lavaluaci qualitativa, realitzada a travs de tcniques participatives amb el
Operativitzaci conjunt de professionals, mostraven que un dels elements que ms es trobava a faltar en un
via intervenci protocol sanitari per a la prevenci, la detecci, latenci i la recuperaci de les dones en
acci casos de violncia masclista i de gnere era, precisament, loferiment de pautes dactuaci
participativa adaptades al mxim a les especificitats prpies de cada perfil i de cada situaci.
(IAP)
s en aquest sentit que es preveu lelaboraci dels diversos documents operatius i la crea-
ci de circuits territorials de regi sanitria, que hauran de servir de base per al treball actiu
amb els diferents perfils de les dones ateses. En aquesta fase sestan endegant tot un seguit
dactuacions per implicar un ampli ventall de persones i serveis en el disseny i la implemen-
taci. El desenvolupament es basar en diverses tcniques qualitatives per mitj dun procs
dinvestigaci-acci participativa (IAP), que ha de permetre generar i protocollitzar unes
prctiques determinades, prenent com a punt de partida i arribada les diverses dinmiques i
realitats socials i sanitries de Catalunya.
En el disseny, la implementaci i lavaluaci dels documents operatius, aix com dels circuits
territorials, hi participaran activament diferents persones, collectius i serveis. Per una banda,
s necessria la participaci de persones expertes amb relaci als diversos perfils de dones
afectades i a lamplitud de situacions en qu es poden trobar; per laltra, tamb s necess-
ria la implicaci de professionals de tot el territori catal, que sn els qui finalment hauran
dimplementar els diversos circuits territorials i treballar amb els diferents documents opera-
tius; finalment, caldr que les dones avalun els circuits que hagin recorregut, ja que elles
nhan de ser les principals beneficiries.
62
Estructura del Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Cata-
Protocol: lunya. Document que garanteixi una aproximaci unitria i de caire genric al fenomen de
la violncia masclista en lmbit de la salut. Cal comptar amb documents especfics que
garanteixin ladaptaci contnua de les prctiques requerides a les mltiples realitats deri-
vades de la variabilitat de perfils entre les dones afectades, de la diversitat de serveis, dels
diferents coneixements interprofessionals, etc. s per aquest motiu que el Protocol est
integrat per dos tipus de documents:
El document marc
Aquest document s el que hem anomenat document marc. Es tracta dun document que
pretn donar a conixer les principals qestions que han de tenir en compte el conjunt de
professionals de la salut davant de la violncia masclista.
Els objectius principals del document marc sn els segents:
1. Familiaritzar el conjunt de professionals de la salut amb algunes de les principals aproxi-

macions teriques que guien la comprensi del fenomen de la violncia masclista.
2. Fer conscient el conjunt de professionals de la salut de la importncia dabordar proacti-
vament la detecci i la intervenci davant deventuals casos de violncia masclista.
3. Oferir pautes comunes daproximaci genrica per a labordatge sanitari de la violncia
masclista.
El document marc es presenta com a marc global de referncia i com a punt de partida per
a la comprensi dels documents operatius, que sn els que determinen loperativitzaci de
les actuacions.
Les aportacions principals del document marc sn les segents:
Definici de les lnies estratgiques comunes del Protocol per a labordatge de la violncia
masclista en lmbit de la salut a Catalunya.
Exposici de les principals normatives que regulen les actuacions amb les violncies
envers les dones.
Definici de les lnies conceptuals per a comprendre el fenomen de la violncia masclista.
Descripci de les principals estratgies dactuaci per part dels diversos serveis sanitaris.
Presentaci dun compendi de recursos i serveis datenci per a labordatge de les violn-
cies envers les dones.
Aportaci dun glossari terminolgic.
Inclusi dunes fitxes adreades al conjunt de professionals de la salut que ofereixen un
seguit de pautes dactuaci genriques per a la detecci, la valoraci, la intervenci i el
seguiment de casos de violncia masclista.
Els documents operatius

Els documents operatius sn un conjunt de documents que complementen aquest text i que
aborden necessitats especfiques de les dones. Sn els que determinen loperativitzaci de
les actuacions i labordatge especfic i proactiu de latenci sanitria a les dones que patei-
xen violncia davant de la gran heterogenetat de realitats, situacions i necessitats.
63
El Protocol fixa les pautes dactuaci del conjunt de professionals de la salut per a la preven-
ci, la detecci, latenci i la recuperaci de les dones que accedeixen a qualsevol recurs
sanitari i que han patit o pateixen violncia masclista, aix com daquelles que es troben en
risc de patir-ne, en lmbit de la parella i el familiar, perqu els casos de violncia en aquests
mbits sn ms freqents i ms greus pel que fa a lesions psquiques i fsiques. Per la
violncia masclista es pot manifestar en altres mbits, com ara el laboral, el social o el
comunitari, i en altres formes anlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dig-
nitat, la integritat o la llibertat de les dones. Aquestes qestions es tractaran en els docu-
ments operatius. La majoria daquests documents sn de lmbit de la parella o familiar, i els
altres, de la resta dmbits, i tots donaran resposta a necessitats especfiques de les dones,
grups en situacions ms vulnerables i altres realitats i circumstncies relacionades amb la
violncia masclista. En aquest sentit, els principals documents operatius sn els segents:
Embars
Drogodependncia
Salut mental
Violncia sexual
Mutilaci genital femenina
Immigraci
Infantil
Gent gran
Discapacitat
VIH/sida
Circuit sanitari per a latenci de la violncia envers les dones. Adaptaci dels circuits
dactuaci a cada realitat territorial, amb lobjectiu de generar una xarxa de xarxes en qu
cadascun dels serveis sanitaris del territori catal pugui constituir-se com a ndul actiu
dun entramat local i supraterritorial en xarxa. Aquesta organitzaci en xarxa ha de perme-
tre simultaniejar la localitzaci situada de lacci amb la globalitzaci de lestratgia contra
la violncia masclista, per aconseguir minimitzar al mxim la victimitzaci secundria. s
per aquest motiu que el Circuit sestructura en dues tipologies de xarxa, el circuit sanitari
de Catalunya i els circuits territorials de les regions sanitries: es vol disposar, en lmbit
de les diverses regions sanitries, dun circuit territorial sanitari proper que permeti atendre
de manera efectiva i immediata les persones que pateixen aquesta situaci, sense que la
situaci geogrfica pugui significar un perjudici per a aquestes persones o per al conjunt
de professionals que les atenen. En aquest sentit, es projecta definir un circuits territorials
sanitaris o ms en coincidncia amb les diverses regions sanitries de Catalunya, tot i que
el nombre final i lextensi dels circuits hauran de definir-se en funci de les necessitats de
cada territori. Actualment es disposa dun circuit a la ciutat de Girona i un altre a la ciutat
de Barcelona. Aquest darrer, el Circuit Barcelona contra la violncia envers les dones, es
compon de deu circuits de coordinaci, un a cada districte de la ciutat.
La Figura 1 daquest annex resumeix el procs delaboraci del document marc.
64
Figura 1. Diagrama
resum del procs Departament de Salut
delaboraci del
document marc
Comproms envers la violncia:
Llei 5/ 2008, de 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia
masclista (DOGC nm. 5123, 2-5-2008, articles 32 i 33)

Fase 1 Grup de treball del
Marc de referncia:
DFS: Kyria Participaci de:
Professionals de les unitats
Llei 5/2008 de 24 dabril, del dret
de les dones a eradicar la
del DS i CatSalut.
violncia masclista. Entitats provedores.
Document preliminar:
Orientacions estatals i Grup Kyria assessor del
internacionals. DS.
Pla de salut de Catalunya Protocol per a labordatge Professionals de la salut.
(Departament de Salut). de la violncia masclista Entitats i institucions amb
Pla dacci i desenvolupament de responsabilitat sobre la
en lmbit de la salut
les poltiques de dones, del Govern salut.
a Catalunya
de la Generalitat, de lICD. Organitzacions de
Pla de poltiques de dones del professionals.
Govern de la Generalitat, de lICD. Associacions de ciutadans
Protocol marc i circuit nacional per i ciutadanes.
a una intervenci coordinada contra Organitzacions no
la violncia masclista, de lICD. governamentals, ens
Recomanacions per a latenci locals, agents socials.
sanitria a les dones maltractades. Institut Catal de les
Protocolo comn para la Actuacin Dones.
Sanitaria ante la Violencia de Altres departaments de la
Gnero (SNS). Generalitat.
Protocols dActuaci de les CA.
Protocols dactuaci daltres
territoris de Catalunya.
Fase 2
Anlisi qualitativa de les valoracions dels professionals:
Professionals de lmbit de la salut: infermeria, medicina, etc.
Professionals de lmbit psicosocial i educatiu: psicologia, treball social, sociologia, educaci social, etc.
Professionals daltres mbits: policia, periodisme, etc.
Responsables de les diverses regions sanitries.
Fase 3
Document final Document marc
Protocol per a labordatge de la violncia masclista
en lmbit de la salut a Catalunya Documents operatius
Circuit sanitari de Catalunya per a latenci a

Circuits territorials
la violncia masclista
Font: Elaboraci prpia.
65
Annex 3. Circuit nacional
per a una intervenci
coordinada contra la violncia
masclista
Annex 3. Circuit nacional per a una intervenci coordinada contra la

violncia masclista
URGENT
-
i
-
69
Annex 4. Marc normatiu
Les normatives dmbit internacional, europeu, estatal i local han desenvolupat un ampli
conjunt de drets i mesures per tal deradicar les violncies envers les dones. A continuaci
presentem les principals normatives elaborades en els diferents mbits esmentats.
En lmbit Convenci per a leliminaci de totes les formes de discriminaci contra la dona de
internacional 1979 (CEDAW, per la sigla en angls) i Protocol facultatiu de 1999. El Protocol facultatiu a
la Convenci, aprovat per lAssemblea General el 6 doctubre i en vigor des del 22 de
desembre de 2000, estableix el dret de les dones a demanar per si mateixes, individualment
o collectiva, la reparaci per la violaci dels seus drets, inclosa la violncia de gnere.
Lmplia legitimaci configurada per aquest protocol s molt important, ja que possibilita que
les institucions especialitzades i les organitzacions de dones presentin les demandes davant
del comit establert per la Convenci, amb la finalitat dinvestigar violacions dels drets de les
dones una vegada exhaurides les possibilitats de protecci davant les jurisdiccions estatals.
Conferncia Mundial de Drets Humans de Viena de 1993. En aquesta conferncia va

proclamar-se que els drets humans de les dones i de les nenes sn part inalienable, integral i
indivisible dels drets humans universals. Aquest s un aven, no noms cap a lalbirament
dun ampli espectre de necessitats que no podien convertir-se en drets, com els sexuals i
els reproductius, sin tamb cap a la revisi de tots els drets humans des de la perspectiva
de gnere. A Viena es produeix un canvi transcendental en la teoria dels drets humans quan,
per iniciativa de les dones, saccepta que els drets humans poden gaudir-se tant en lmbit
pblic com en el privat i, per tant, que poden violar-se en tots dos mbits. Es reconeix que la
violncia masclista s una violaci dels drets humans. Aquest s un canvi revolucionari, ja
que el sistema de drets humans estava basat en violacions comeses per lEstat i referides a
lespai pblic i social. Per primera vegada, actes de particulars succets en lespai privat
poden originar responsabilitat estatal. A ms, es condemna la neteja tnica, els embarassos
forats i la violaci sistemtica de dones en situacions de conflictes armats.
Resoluci 48/104 de lAssemblea General de les Nacions Unides sobre leliminaci de

la violncia contra la dona. En aquesta resoluci, aprovada per lAssemblea General de les
Nacions Unides el 20 de desembre de 1993, safirma que la violncia sobre les dones cons-
titueix una violaci dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Sentn que la violncia
masclista inclou la violncia fsica, sexual i psicolgica, inclosos els maltractaments, labs
sexual de les nenes a la llar, la violncia relacionada amb el dot, la violaci per part del marit,
la mutilaci genital femenina i altres prctiques tradicionals que sn lesives per a les dones,
els actes de violncia perpetrats per altres membres de la famlia i la violncia relacionada
amb lexplotaci. La resoluci proposa que les mesures de tot tipus que es prenguin per
prevenir o reparar les agressions no suposin una victimitzaci secundria de les dones afec-
tades.
IV Conferncia Mundial sobre la Dona, celebrada a Beijing (1995). s el document ms

complet produt per una conferncia de les Nacions Unides en relaci amb els drets de les
dones, ja que incorpora tot el que es va assolir en les conferncies i els tractats anteriors,
com ara la CEDAW i la Declaraci de Viena, entre daltres. Es va acordar la Declaraci sobre
leliminaci de la violncia masclista, en qu sestableix, per primera vegada, una definici
del que s violncia de gnere (article 113): lexpressi violncia masclista significa qualse-
vol acte de violncia basada en el gnere que t com a resultat, o s probable que tingui
com a resultat, uns danys o patiments fsics, sexuals o psicolgics per a les dones, incloses
les amenaces daquests actes, la coacci o la privaci arbitrria de la llibertat, tant a la vida
pblica com a la privada.
73
Resoluci de la Comissi de Drets Humans 1997/44 de les Nacions Unides. Exhorta

tots els estats a condemnar la violncia masclista i no invocar cap costum, tradici o prcti-
ca per motius religiosos amb la finalitat deludir aquesta obligaci, aix com a adoptar mesu-
res per eradicar la violncia a la llar i a la comunitat. A ms, entre moltes altres considera-
cions, recorda als governs que les obligacions que els imposa la Convenci per a
leliminaci de totes les formes de discriminaci contra les dones han daplicar-se plenament
amb relaci a la violncia de gnere.
Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional de 1998. LEstatut del Tribunal Penal
Internacional, que va ser aprovat el 17 de juliol de 1998, va introduir algunes de les manifes-
tacions de la violncia de gnere com a delictes compresos dins de la competncia del tri-
bunal. En aquest sentit, trobem alguns delictes que es vinculen directament a manifesta-
cions de la violncia masclista: dins la tipificaci del genocidi sinclouen les mesures
destinades a impedir els naixements en el grup; entre els crims de la humanitat figura la vio-
laci, lesclavitud sexual, la prostituci forada, lembars forat o altres abusos sexuals
comparables; com a crim de guerra sinclou la comissi dactes de violaci, esclavitud
sexual, embars forat i qualsevol altra forma de violncia sexual que constitueixi una viola-
ci greu dels convenis de Viena.
Revisi de la Plataforma dAcci de Beijing. En aprovar la Plataforma de Beijing, els

governs es van comprometre a revisar-la al cap de cinc anys. Aix, sha realitzat a Nova York,
el juny de 2000, un perode extraordinari de sessions de lAssemblea General, anomenat
Beijing + 5, on es va donar un nou impuls als compromisos concrets per aconseguir la
potenciaci del paper de la dona i la igualtat entre dones i homes.
Resoluci de la Comissi de Drets Humans 2001/49, sobre leliminaci de la violncia

masclista. Aquesta resoluci reitera moltes de les conclusions que ja havien indicat altres
documents de les Nacions Unides. La resoluci dna especial importncia a la condemna
de la violncia masclista en situacions de conflicte armat i a la inclusi que lEstatut de Roma
del Tribunal Penal Internacional va fer dels delictes vinculats amb la violncia de gnere.
Resoluci de la Comissi de Drets Humans 2002/52. En aquest informe, que va ser pre-
sentat durant el Comit Plenari de 2002, safirma que el fet que no es comprenguin sufi-
cientment les causes profundes de totes les formes de violncia contra les dones i les nenes
obstaculitza les activitats que es realitzen per eliminar aquesta violncia. Per tant, es fa
necessari que el concepte de violncia masclista sigui assumit socialment i que les mesures
que sadopten per eradicar-la assoleixin labast ms ampli possible.
En lmbit Tant al Consell dEuropa com a la Uni Europea, el problema de la violncia masclista ha
europeu estat objecte de diferents nivells dactuaci destinats a impulsar diverses mesures de pro-
tecci: recomanacions i resolucions especfiques, mesures dexecuci previstes en diferents
plans i programes dacci, i disposicions generals de convenis amb efecte interpretatiu i nor-
matiu.
Resoluci A-44/1986, del Parlament Europeu. Per primera vegada, lany 1986, el
Parlament Europeu tracta el greu problema que suposa la violncia domstica, i en aquesta
resoluci, sobre agressions a les dones, considera dins daquest problema les agressions
sexuals, les de lmbit domstic i la prostituci.
74
Resoluci A4-0250/1997, del Parlament Europeu, de 16 de setembre de 1997. Aquesta

Resoluci que va donar lloc a la campanya Tolerncia zero contra la violncia masclista,
desenvolupada lany 1999 a la Uni Europea, considera que dacord amb la Declaraci
Universal dels Drets Humans, els estats membres que no apliquin una poltica adequada per
prevenir i perseguir la violncia masclista incompleixen llurs obligacions internacionals da-
cord amb aquesta Declaraci.
Recomanaci de la Comissi Europea a la Conferncia de Colnia (29 i 30 de mar de

2000). De la Conferncia de Colnia podem extreure les mesures que la Comissi Europea
preconitza entorn de la prevenci de la violncia masclista, com ara lexpulsi immediata de
la persona agressora del domicili, sense excloure les altres mesures de protecci sobre les
vctimes i lespecial protecci que cal atribuir a les dones estrangeres.
Recomanaci del Comit de Ministres sobre la protecci de les dones contra la

violncia de lany 2002. Aquesta recomanaci proposa ladopci de mesures de lluita con-
tra la violncia masclista en lmbit educatiu i formatiu, en els mitjans de comunicaci, en la
planificaci local, regional i urbana, entre daltres.
Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la igualtat de tracte
entre dones i homes en les condicions de treball, en la qual saborda duna manera global la
protecci davant lassetjament sexual, entenent-la inclosa dins el concepte genric de
violncia masclista. Larticle 2.1 obligava els estats membres a efectuar la transposici com
a molt tard el 5 doctubre de 2005.
Decisi nm. 803/2004/CE del Parlament Europeu, de 21 dabril de 2004. Per aquesta
decisi saprova el Programa dacci comunitria DAPHNE II (2004-2008) per prevenir i
combatre la violncia exercida sobre la infncia i les dones i protegir les vctimes i grups de
risc. En lexposici de motius daquesta decisi es considera que la violncia de qualsevol
tipus exercida contra les dones constitueix un atemptat al seu dret a la vida, a la seguretat,
a la llibertat, a la dignitat i a la integritat fsica i emocional, aix com una greu amenaa per a
la salut fsica de les vctimes daquesta violncia. Entre els objectius i les accions especfi-
ques de lannex de la decisi sesmenta expressament la creaci de xarxes multidisciplin-
ries viables, la formaci i el disseny dinstruments educatius, el desenvolupament i lexecuci
de programes de tractament i suport a les vctimes i la posada en prctica daccions de sen-
sibilitzaci adreades a grups especfics.
Convenci europea per a la protecci dels drets humans i les llibertats fonamentals,
de 1950, juntament amb el corresponent Protocol nm. 12 de lany 2000. En aquest text,
que representa linstrument internacional ms important sobre el sistema de protecci dels
drets humans, es reconeix abans de tot el dret a la igualtat sense permetre la discriminaci
per ra de sexe, a la vegada que empara tot sser hum enfront de qualsevol forma da-
temptat contra la vida o contra la llibertat de tot tipus, i de qualsevol forma de tortura o de
tracte inhum o degradant, i garanteix el respecte a la dignitat personal.
IV Conferncia Ministerial sobre Dones i Homes del Consell dEuropa. En aquesta con-
ferncia, celebrada a Istanbul el 1997, sinsta els estats membres a preparar un pla dacci
per combatre la violncia masclista, el qual sencomanaria a un grup despecialistes en la
matria. Els objectius fonamentals sn la identificaci de les mesures que cal adoptar, aix
com la coordinaci de les institucions que socupen dexecutar-les.
75
Recomanaci nm. 1450 de lany 2000, en qu sinvita el Consell de Ministres a dissenyar

un programa europeu per combatre la violncia masclista que harmonitzi les legislacions i els
procediments i unifiqui la regulaci jurdica existent.
Recomanaci nm. 5 de lany 2002, sobre la protecci de les dones contra la violn-
cia. Aquesta recomanaci proposa diverses mesures destinades a garantir lesmentada pro-
tecci amb la finalitat de contribuir a fer que les vctimes obtinguin una tutela jurdica efica.
En lmbit Constituci espanyola de 1978. La Constituci proclama, com un dels valors superiors de
estatal lordenament jurdic, la igualtat (article 1) i el dret de totes les persones a la vida i a la integri-
tat fsica i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmeses a tortures ni a penes o tractes
inhumans o degradants (article 15). Aquests drets vinculen tots els poders pblics, els quals
tenen lobligaci dadoptar mesures dacci positiva per fer reals i efectius aquests drets, i
remoure els obstacles que impedeixen o dificulten llur plenitud. Al seu torn, els articles 10.2 i
96 de la Constituci vinculen la interpretaci de les normes relatives als drets humans i les lli-
bertats fonamentals de conformitat amb els tractats i convenis internacionals ratificats per
lEstat espanyol, i consideren que els tractats internacionals publicats oficialment formen
part de lordenament jurdic intern.
Llei orgnica 11/2003, de 29 de setembre, de seguretat ciutadana, violncia domsti-

ca i integraci social dels estrangers; Llei orgnica 15/2003, de 25 de novembre, de
reforma del Codi penal, i Reial decret 355/2004, pel qual es crea un registre central per a
la protecci de les vctimes de la violncia domstica. Totes tres normes han complementat
amb posterioritat la Llei 27/2003.
Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de lordre de protecci de les vctimes de

violncia domstica. Aquesta llei ha suposat una nova fita en les mesures adoptades pels
poders pblics per a leradicaci daquest problema tan complex. Comporta la regulaci de
mesures cautelars especialssimes sense cap antecedent en lordenament jurdic penal
espanyol, mesures que han de permetre als poders pblics laccs a la detecci de determi-
nades conductes per eradicar la violncia domstica en totes les seves manifestacions i
davant totes les vctimes, directes o indirectes.
Guia prctica de la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci

integral contra la violncia de gnere (Observatori de la Violncia Domstica i de Gnere
del Consell General del Poder Judicial).
Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la

violncia de gnere. Aquesta llei constitueix la primera llei integral dEuropa daquestes
caracterstiques, en la qual sinclouen aspectes preventius, educatius, socials, assistencials,
sanitaris i penals.
Llei 40/2007, de 4 de desembre, en matria de seguretat social. La disposici addicional

30 modifica la Llei 1/2004.
76
En lmbit de Resoluci JUI/3338/2003 del Departament de Justcia i Interior, de 30 doctubre, per la

Catalunya qual es dna publicitat a lAcord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 21 doctubre
de 2003, que disposa que les oficines dAtenci a la Vctima del Delicte del Departament de
Justcia constitueixin els punts de coordinaci de les ordres de protecci de les vctimes de
violncia domstica.
Llei 12/2007, d11 doctubre, de serveis socials de Catalunya. La nova llei de serveis
socials encamina els serveis socials cap a la seva universalitzaci, tot assegurant els drets
socials a tota la poblaci.
Programa per a labordatge integral de les violncies contra les dones. Lobjectiu s
establir un conjunt de mesures que afavoreixin la prevenci i leradicaci de la violncia,
aportin latenci necessria a les dones que lhagin patida i evitin la reincidncia de persones
agressores. El programa s un dels eixos del V Pla dacci i desenvolupament de les polti-
ques de dones a Catalunya (2005-2007).
Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatut dautonomia de Cata-

lunya. LEstatut vigent estableix tot un seguit de competncies exclusives a favor de la
Generalitat de Catalunya, entre les quals destaca la competncia exclusiva daquesta institu-
ci en la promoci de la dona (articles 9.2, 19 i 41).
Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista. Recull
les actuacions que els poders pblics catalans han de dur a terme contra la violncia mas-
clista i permetr actuar de manera integral contra totes les formes daquesta violncia. La
Llei se centra en les dones com a subjectes de dret i en la consideraci que la violncia
masclista s una greu vulneraci dels seus drets humans i llibertats fonamentals, aix com un
impediment per assolir la plena ciutadania, autonomia i llibertat.
Projecte de llei pel qual saprova el llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les
successions. El Govern de la Generalitat ha aprovat el Projecte de llei del llibre quart del
Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Amb laprovaci daquest Projecte de llei,
lExecutiu catal harmonitza i sistematitza la legislaci catalana en aquest mbit, alhora que
fa un altre pas endavant en la constituci i codificaci dun sistema jurdic catal.
En lmbit local, alguns municipis de Catalunya han elaborat plans o programes especfics
contra la violncia masclista. Daltra banda, molts ajuntaments, b individualment, b agru-
pant-se a travs de consells comarcals, han signat acords amb entitats i institucions per tal
dassolir, en alguns casos, un circuit dactuaci contra la violncia masclista; en daltres, un
circuit de mesures urgents i, finalment, en alguns municipis, un circuit amb un protocol dac-
tuaci.
Altres normatives Hi ha altres comunitats autnomes que tamb han elaborat normatives relatives a la preven-
autonmiques ci, la protecci i el tractament integral de les dones referents a la violncia de gnere. En
concret: Castella-la Manxa (2001), Navarra (2002), Canries (2003), Cantbria (2004),
Madrid (2005), Arag (2007) i Galcia (2007).
77
Annex 5. Glossari
Annex 5. Glossari
Aquest apartat cont un recull de definicions dels conceptes lligats al principi digualtat do-
portunitats a partir, bsicament, de la normativa i que han anat apareixent al llarg del docu-
ment. Els diferents conceptes han estat ordenats alfabticament.
Assetjament sexual: conducta verbal o fsica de caire sexual o altres comportaments fona-
mentats en el sexe que vulneren la dignitat de la dona i de lhome a la feina, i que sn consi-
derades ofensives i no desitjades per la vctima.
Discriminaci: aplicaci de distincions, diferenciacions, restriccions, exclusions, prefern-

cies i/o prctiques desiguals, arbitrries, injustes i no raonables que es donen en diferents
mbits (educatiu, social, econmic, laboral, cultural, etc.) i que estan fonamentades en la
diferncia de sexe, raa o idees. Tenen un efecte perjudicial.
Discriminaci per ra de sexe: discriminaci que es produeix quan una persona s tracta-
da de manera diferent pel fet de pertnyer a un determinat sexe i no per la seva aptitud,
competncia o capacitat individual.21 Tota distinci, exclusi, restricci o preferncia per ra
de sexe que t per objectiu o per resultat limitar o anullar a la dona el reconeixement, el
gaudi o lexercici de les llibertats fonamentals en les esferes poltica, econmica, social, cul-
tural, civil o qualsevol altra.22
Estereotip de gnere: conjunt dactituds, clixs, concepcions, opinions o imatges conven-

cionals, simplificades, generalitzades i moltes vegades equivocades, que adjudiquen carac-
terstiques, capacitats i comportaments a les dones i als homes. Sn simplistes i uniformit-
zen les persones.
Gnere: construcci cultural i social que defineix les diferents caracterstiques emocionals,
afectives i intellectuals i els comportaments que cada societat assigna com a propis i
naturals a dones i a homes. El gnere saprn i pot ser educat, canviat i manipulat.23
Igualtat doportunitats entre dones i homes: absncia dobstacles o barreres per ra de

sexe en la participaci econmica, poltica, cultural i social.
Igualtat de tracte entre dones i homes: absncia de tota discriminaci per ra de sexe,
tant directa com indirecta.
Masclisme: fet, costum o fenomen social i cultural que fa ressaltar lhomenia i la prepotn-
cia dels homes sobre les dones en tots els camps de la vida: social, laboral i afectiu. s un
conjunt de creences, conductes i actituds que salimenten de dos supsits bsics: per un
costat, lexcessiva polaritzaci de les caracterstiques que defineixen all que s mascul i
all que s femen i, per laltre, la consegent estigmatitzaci i desvaloraci dall que s
prpiament femen.
Patriarcat: sistema de dominaci violenta que pressuposa lhegemonia dels barons que
posseeixen el poder econmic, poltic, religis, ideolgic i cultural a costa de lopressi de
la dona. Basat aparentment en el simple fet del dimorfisme sexual, estableix jerarquia (ms
21 Programa ptima. Instituto de la Mujer. Gua de desarrollo de acciones positivas; 2002.

22 Convenci de lONU de 18 de desembre de 1979.
23 Diputaci de Barcelona. Oficina Tcnica del Pla dIgualtat.
81
Annex 5. Glossari
rang als homes) i dicotomia (prejudicis i conceptualitzacions oposades per a homes i dones)
entre les persones segons el sexe al qual pertanyen. Per tant, es dirigeix contra les dones en
conjunt, i insisteix a separar-les de la cultura per assimilar-les a la naturalesa reproductiva
(noms existeixen com a mares) i aix els fa perdre poder i els impedeix la igualtat. El patriar-
cat s en realitat el poder dels pares, que genera androcentrisme, sexisme i discriminaci.
No sha dutilitzar aquest terme com a contrari de matriarcat, teoria historicomtica que con-
cedia el poder a les mares i que no ha deixat herncia significativa en cap cultura com a sis-
tema dorganitzaci social, econmica, ideolgica i poltica.24
Sexe: atribut innat de les persones determinat per la naturalesa que estableix diferncies
fsiques, biolgiques i anatmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel
seu potencial en la reproducci sexual.
Violncia de gnere: s la que exerceixen els homes sobre les dones en les relacions de
parella o exparella o situaci anloga dafectivitat, encara que no hi hagi convivncia, i tamb
sestn sobre els fills o filles de la vctima, sempre que tingui connexi amb la situaci de
violncia de gnere sobre la mare.
Violncia masclista: segons la llei catalana 5/2008, complementria a la LO 1/2004, ats

que mant el subjecte actiu/agressor (lhome) i el subjecte passiu/vctima (la dona, que
inclou les nenes i les adolescents), samplia la definici de violncia de gnere als mbits de
la violncia segents: a) parella o exparella o relacions similars dafectivitat, b) mbit familiar,
c) mbit laboral, d) mbit social o comunitari, i e) qualssevol altres formes anlogues que
lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.
Violncia simblica: mecanismes dimposici i manteniment de poder que operen i ema-

nen de les estructures i les disposicions socials asimtriques i que es manifesten mitjanant
actes de simbolitzaci per ser reconeguts com a aquests mecanismes. La violncia simbli-
ca s inseparable de la idea de poder simblic. Per poder simblic sentn la capacitat de
determinar socialment el valor de les representacions simbliques socials, per exemple quins
actes sn ms valuosos que altres per a un determinat grup social, quines formes dacci
social tenen ms prestigi, etc.25
24 Simn; 1999.
25 Bourdieu; 1998.
82
Annex 6. Bibliografia
Aguar-Fernndez M, Delgado-Snchez A, Castellano-Arroyo M, Luna del Castillo JD.

Prevalencia de malos tratos en mujeres que consultan al mdico de familia. Aten Primaria
2006; 37:241-2.
Alonso M, Bedoya JM, Cayuela A, Daurat M, Gmez M, Gentilhome D. Violncia contra la

dona. Resultats duna enquesta hospitalria. Progressos en Obstetrcia i Ginecologia
2004; 47:511-20.
American Medical Association, Council on Scientific Affairs. Violence against women:

Relevance for medical practitioners. Journal of the American Medical Womens Asso-
ciation 1992;267:3184-9.
Bedoya MH, Bermdez K, Goberna J, Kaplan A, Martnez C, Moreno J, Prez JM, Xivill
M. Mutilaci genital femenina: prevenci i atenci. Barcelona: Institut Catal de la Salut;
2004.
Bergh A. Screening for Family and Intimate Partner Violence: Recommendation State-
ment. Ann Fam Med 2004;2:156-160.
Bourdieu P. La domination masculine. Paris: Seuil; 1998.
Bradley F, Smith M, Long J, et al. Reported frequency of domestic violence: cross sectio-
nal survey of women attending general practice. BMJ 2002;324:1-6.
Chang JC, Decker M, Moracco KE, et al. What Happens When Health Care Providers Ask
About Intimate Partner Violence? A Description of Consequences From the Perspectives
of Female Survivors. Journal of the American Medical Womens Association 2003; 58:
76-81.
Cole T. Is domestic violence screening helpful? Journal of the American Medical Womens
Association 2000; 284:551-3.
Dones en xarxa. Catalunya va registrar 50 denncies diries per violncia de gnere el

2007; 2008. Disponible a: www.donesenxarxa.cat/spip.php?breve1836
Garro E. Apuntes sobre el proceso de la violencia. Dins: CEMUJER. En el camino de una

vida sin violencia. San Salvador: Malintzin; 1996. p 15-21.
Gracia E. Las vctimas invisibles de la violencia familiar. El extrao iceberg de la violencia

domstica. Barcelona: Ediciones Paids Ibrica; 2002.
Gracia E. Unreported cases of domestic violence against women: towards an epidemio-

logy of social silence, tolerance, and inhibition. J Epidemiol Community Health 2004;58:
536-7.
Gracia E, Herrero J. Acceptability of domestic violence against women in the European

Union: a multilevel analysis. J. Epidemiol. Community Health 2006;60;123-129.
Gutmanis I, Beynon Ch. Tutty L, Wathen CN, MacMillan HL. Factors influencing identifica-
tion of and response to intimate partner violence: a survey of physicians and nurses. BMC
Public Health 2007;7-12.
85
Hurley KF, Brown-Maher T, Campbell SG, Wallace T, Venugopal R, Bags D. Emergency

department patients opinions of screening for intimate partner violence among women.
Emerg Med J 2005;22:97-98.
Institut Catal de les Dones. Violncia masclista. Dones mortes; 2008. Disponible a:
www.gencat.net/icdona/docs/estadistica_violencia1.pdf
Instituto de la Mujer. Gua de buenas prcticas para la implantacin de acciones positivas

en las empresas. Madrid: Instituto de la Mujer; 2000.
Instituto de la Mujer. Mujeres muertas por violencia de gnero a manos de su pareja o

expareja, segn relacin con el autor. Parejas en crisis. 1999-2007; 2008a. Disponible a:
www.mtas.es/mujer/mujeres/cifras/tablas/W805b.xls
Instituto de la Mujer. Denuncias por malos tratos producidos por la pareja o expareja,
segn relacin con el/la autor/a; 2008b. Disponible a:
www.mtas.es/mujer/mujeres/cifras/tablas/W300-2.xls
nstituto de la Mujer. Porcentaje de Mujeres Maltratadas, segn grupo de edad; 2008c.

Disponible a: www.mtas.es/mujer/mujeres/cifras/tablas/W595.xls
Instituto de la Mujer. Porcentaje de Mujeres Maltratadas, segn CC.AA; 2008d. Disponible

a: www.mtas.es/mujer/mujeres/cifras/tablas/W596.xls
Jewkes R. Preventing domestic violence. BMJ 2002;324:253-4.
Krug EG, Dahlberg LL, Mercy JA, Zwi AB, Lozano R. World report on violence and health.
Ginebra: World Health Organization; 2002.
Laing L, with Australian Domestic & Family Violence Clearinghouse. Routine screening for
domestic violence in health services. Australian Domestic & Family Violence Clearing-
house; 2001.
Langhinrichsen-Rohling J. Top 10 Greatest Hits: Important Dindings and Future Direc-

tions for Intimate Partner Violence Research. J Interpers Violence 2005;20;1008.
MacMillan HL, Wathen CN, Canadian Task Force on Preventive Health Care. Prevention
and treatment of violence against women: Systematic review & recommendations.
CTFPHC Technical Report #01-4. Londres, ON: Canadian Task Force; 2001.
MacMillan HL, Wathern CN, et al. Approaches to Screening for Intimate Partner Violence
in Health Care Settings. Journal of the American Medical Womens Association. 2006;296:
530-536.
Mazza D, Lawrence JM, Roberts GL, Knowlden SM. What can we do about domestic vio-
lence? MJA 2000; 173: 532-535.
Nelson HD, Nygren P, McInerney Y. Screening for Family and Intimate Partner Violence.
Rockville: Systematic Evidence Review 28; 2004.
86
Nelson HD, Nygren P, McInerney Y, Klein J. Screening Women and Elderly Adults for
Family and Intimate Partner Violence: A Review of the Evidence for the U.S. Preventive
Services Task Force. Ann Intern Med. 2004;140:387-396.
New South West Health. Policy and procedures for identifying and responding to domestic
violence. Sydney: NSW Health Department; 2003.
Observatorio de Salud de la Mujer. Protocolo comn para la actuacin sanitaria ante la

violencia de gnero. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2007.
Organitzaci de les Nacions Unides. Declaraci sobre leliminaci de la violncia contra la

dona. Assemblea General de les Nacions Unides. 1993; A/RES/48/104.
Organitzaci Mundial de la Salut. Violence against women. Ginebra: World Health Orga-
nization; 1996.
Pla de salut de Catalunya a lhoritz 2010. Departament de Salut. Generalitat de Cata-

lunya; 2009. Disponible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/pla-salut
Ramsay J, Richardson J, Carter YH, et al. Should health professionals screen for domestic
violence? Systematic review. BMJ 2002;325:314.
Rees, T. Mainstreaming Equality in European Union. Londres: Routledge; 1998.
Rhodes KV, Levinson W. Interventions for intimate partner violence against women: clinical
applications. Journal of the American Medical Womens Association 2003;289:601-5.
Richardson J, Coid J, Petruckevitch A, Chung WS, Moorey S, Feder G. Identifying domes-

tic violence: cross sectional study in primary care. BMJ 2002;324:274.
Rohlfs I. Violncia contra la dona en la parella: freqncia i impacte en la salut fsica i ps-
quica. 2006 FIS. PI052516.
Saltzman LE, Fanslow JL, McMahon PM, Shelley GA. Intimate Partner Violence Sur-
veillance. Uniform Definitions and Recommended Data Elements. Centers for Disease
Control and Prevention. Atlanta; 2002.
Simn E. Democracia vital. Mujeres y hombres hacia la plena ciudadana, Madrid: Narcea;
1999.
Taket A, Nurse J, Smith K, et al. Routinely asking women about domestic violence in
health settings. BMJ 2003;327:673-6.
Tamaia. Vinculat: materials per treballar amb dones maltractades. Barcelona: la Diputaci.
Oficina Tcnica del Pla dIgualtat, 2000. 76 p. + 1 disquet. (Guies metodolgiques; 2)
Tjaden P, Thoennes N. Extent, Nature, and Consequences of Intimate Partner Violence.

Rockville: National Institute of Justice; 2000.
Usaola C. Maltractament a la dona en la relaci de parella. Factors relacionats implicats.

[Dissertaci doctoral no publicada]. Madrid: Universitat dAlcal de Henares; 2001.
87
US Preventive Services Task Force. Guide to Clinical Preventive Services. 2a ed.

Baltimore, MD: Wilkins and Wilkins; 1996.
US Preventive Services Task Force. Screening for Family and Intimate Partner Violence:
Recommendation Statement. Ann Intern Med. 2004; 140:382-386.
US Preventive Services Task Force. Screening for family and intimate partner violence:
Recommendation statement. Ann Fam Med 2004; 2:156-160.
Walker L. The battered woman syndrome. Nova York: Springer; 1984.
Wathen CN, MacMillan HL, Canadian Task Force on Preventive Health Care. Prevention of
violence against women. Recommendation statement from the Canadian Task Force on
Preventive Health Care. CMAJ 2003;169:582-4.
Webster J, Holt V. Screening for Partner Violence: Direct Questioning or Self-Report?

Obstet Gynecol 2004;103:299-303.
88
Annex 7. Professionals que han
participat
Annex 7. Professionals que han participat
Direcci del projecte
Departament de Salut
Maria Luisa de la Puente Martorell Directora general de Planificaci i Avaluaci
Antoni Plasncia Taradach Director general de Salut Pblica
Grup Kyria. Departament de Salut
Dolors Costa Sampere Direcci General de Planificaci i Avaluaci
Pilar Brugulat Guiteras Servei del Pla de Salut
Antonia Medina Bustos Direcci General de Planificaci i Avaluaci
Iria Caamia Cabo Gabinet de la Consellera
Mireia Jan Checa Direcci General de Salut Pblica
Llusa Bala Roldan Institut dEstudis de la Salut
Coordinaci operativa
Antonia Medina Bustos Direcci General de Planificaci i Avaluaci
Grup Assessor
Pilar Babi Rourera EAP La Pau
Anna Ballesteros Sagarra Regi Sanitria Barcelona
Ester Bess Institut Catal de les Dones
Teresa Echeverria Vallejo Hospital Clnic de Barcelona
Merc Fernndez Gesal Institut Catal de les Dones
Lluisa Garcia Esteve Hospital Clnic de Barcelona
Carla Jan Balsebre DGPA. Pla director de salut mental i addiccions
Cristina Martnez Bueno PASSIR Barcelona Ciutat
Izabella Rohlfs Barbosa Regi Sanitria Girona
Aurora Rovira Fontanals EAP La Pau
Lidia Segura Garca DGSP. Subdirecci General de Drogodependncies
Jlia Vega Sori Institut Catal de les Dones
Suport metodolgic
Ricard Faura Cantarell Spora Sinergies. Consultoria Psicosocial
Mriam Sol Torell Spora Sinergies. Consultoria Psicosocial
Gesti administrativa
Remei Daz Moreno Direcci General de Planificaci i Avaluaci
91
Annex 7. Professionals que han participat
Participants en la redacci del document

Abajo Llama, Susanna PASSIR Reus-Altebrat
Acera Prez, Amlia PASSIR SAP Cerdanyola
Adell Aguil, Nria Regi Sanitria Camp de Tarragona
Aguilera Galobart, Remei Servei Mancomunat de Prevenci de Riscos Laborals
Altell Albajes, Gemma Atenci a la Dona. Fundaci Salut i Comunitat
Aparicio Cervantes, Neus Servei Catal de la Salut. Assessoria Jurdica
Beni Pardo, Carme Regi Sanitria Barcelona
Brull Gisbert, Llusa Regi Sanitria Terres de lEbre
Brullet Tenas, Cristina Departament de Sociologia de la UAB
Cajal Milagro, Patricia ABS Bages/Solsons
Canet Ponsa, Merc Collegi de Diplomats en Treball Social de Catalunya
Castell, Nausica Programa LARIS. Assistncia Benestar i Desenvolupament
Chanovas Borrs, Manel R. Regi Sanitria Terres de lEbre
Cirici Amell, Roser Hospital Mtua de Terrassa
Cobo Ario, Marta Hospital Santa Maria de Lleida
Creixell Sureda, Joan Hospital Vall dHebron
Creus Virgili, Mariona Consell de Collegis de Diplomats en Infermeria de Catalunya
Cuxart Ainaud, Nria Collegi Oficial dInfermeria de Barcelona
Doltra Tapiola, Eullia Agent dIgualtat. Ajuntament de Cornell de Llobregat
Elas Aldosa, Teresa Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran
Esquerra Montseny, Griselda Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran
Falguera Puig, Gemma PASSIR Catalunya Central
Faro Mestre, Conxita PASSIR Esquerra Barcelona
Farrs Fabr, Xavier ABS Osona
Fernndez Royo, Slvia Treball Social Gav
Font Navarro, Meritxell Centre dAtenci a la Dona de Cornell de Llobregat
Garcia Gaitero, M. Victoria Associaci de Dones Elisenda de Moncada
Geldschlger, Heinrich Instituto de Reinsercin Social (IRES)
Genar Jornet, Montserrat Regi Sanitria Terres de lEbre
Lacasa Plana, Carme DGPA. Mapa sanitari i sociosanitari
Lpez Lpez, Slvia Secretaria de Poltiques de Dona i Igualtat de la UGT
de Catalunya
Maci Maci, Beatriu Tamaia
Mart Soriano, Carme Departament de Salut. Programa de prevenci i assistncia
de la sida
Martnez Garca, Eva PASSIR Anoia
Martnez Mndez, Roser Regi Sanitria Catalunya Central
Medina Casanova, Pilar PASSIR Osona
Miret Montan, Marta Regi Sanitria Lleida
Mir Orpinell, Mnica Regi Sanitria Barcelona
Mons Lacruz, Carme ABS Lleida
Moriana, Alcia Responsable datenci a la vctima. Mossos dEsquadra
Oll Rodrguez, Carme DGPA. Pla director dimmigraci
Pena Gallardo, Conxita Hospital Vall dHebron
Prez Navarro, Rosa M. Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
Pineda Lorenzo, Montserrat Creacin Positiva
Piol Jave, Alba ABS Lleida
Prat Puigpelat, Neus PASSIR Costa de Ponent
Pujol Ribera, Enriqueta Fundaci Gol i Gurina
92
Quer Manent, Dolors Gerncia mbit Centre (Primria)

Reig Nuri, Elisabet ABS Osona
Ribot Puig, Joaquima Associaci Catalana dInfermeria
Rodrguez Martn, Dolors Hospital Clnic de Barcelona
Rosich Sol, Laia SAID El Safareig
Salanova Trius, Cristina Hospital Clnic de Barcelona
Santacatalina Ubiedo, Lola Institut Catal de les Dones
Santi Vila, Manel Hospital Clnic de Barcelona
Serra Jubal, Joan Hospital Santa Maria de Lleida
Serratusell Salvado, Ldia Departament de Justcia
Solanas Bacardit, Gemma ABS Manresa
Tarres Sabartes, Amalia Departament dAcci Social i Ciutadania
Tomas Castillo, Immaculada CAP Torreforta Tarragona
Valls Puente, Ester Subdirecci General de Drogodependncies. DGSP
Valls, Jordi Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Vicario Rotger, Cristina Servei Catal de la Salut
Vives Trib, Antoni Institut dAssistncia Sanitria

Violencia Masclista

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Violencia Masclista

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Violencia Masclista

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

(PV )

Protocol per a labordatge

Violncia en lmbit de la parella i familiar

Direcci General de Planificaci i Avaluaci

Eina de treball i consulta digital

El present document est pensat per ser utilitzat com a text de

FALTAN DOS LOGOS

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

Conceptes bsics sobre la violncia masclista ..................................................... 17

Actuaci en els serveis sanitaris ............................................................................ 27

Annex 1. Recursos i serveis dinformaci i atenci ............................................... 47

Annex 2. Procs delaboraci: una eina participativa ........................................... 59

Annex 3. Circuit nacional per a una intervenci coordinada contra la violncia

Annex 4. Marc normatiu ........................................................................................... 71

Annex 5. Glossari ..................................................................................................... 79

Annex 6. Bibliografia ................................................................................................ 83

Annex 7. Professionals que han participat ............................................................. 89

El comproms del Govern de la Generalitat de Catalunya en la lluita contra la violncia mas-

El Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya.

Marina Geli i Fbrega

El Departament de Salut t el comproms delaborar el Protocol per a labordatge de la

En aquest document, i prenent de referncia la definici de la Llei 5/2008, la violncia mas-

Lelaboraci del Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a

de dones, en algun moment de la vida, accedeixen al sistema sanitari. Tenint en compte

Tamb cal esmentar, com a antecedent, el document de Recomanacions per a latenci

Finalment, i ats que sn particularment alarmants els casos de violncia en lmbit de la

En aquest context, i en lmbit de la parella i familiar, el Departament de Salut es proposa

Facilitar al conjunt de professionals de la salut unes pautes dactuaci per a la prevenci,

Conceptes bsics sobre la violncia masclista

La violncia masclista s un producte de la cultura patriarcal, la mxima expressi de la qual

model de masculinitat que cerca la imposici de conductes de domini, control i abs de

Article 3 - Concepte de violncia masclista

La violncia masclista s, doncs, estructural i multicausal. La violncia no es deu a trets sin-

La violncia masclista s, a ms, instrumental. El poder dels homes i la subordinaci de les

Actualment hi ha prou documentaci que demostra que no existeixen caracterstiques psqui-

Violncia econmica. Consisteix en la privaci intencionada i no justificada de recursos per

Violncia en lmbit familiar. Consisteix en la violncia fsica, sexual, psicolgica o econmi-

Violncia en lmbit social o comunitari. Comprn les manifestacions segents:

El procs de la Concretament, en la violncia de parella (Figura 1) una de les ms freqents, habitual-

Sovint, el procs dels maltractaments obeeix a laugment progressiu de la violncia, que

Fase 1. Acumulaci de tensions

1 Walker L. The battered woman syndrome. Nova York: Springer; 1984.

Fase 2. Descrrega de la violncia o episodi agut de violncia

Fase 3. Etapa de calma, penediment o lluna de mel

Com ms temps continu el cicle de manera ininterrompuda, ms curta esdevindr la tercera

LInstituto de la Mujer ha efectuat tres macroenquestes8 poblacionals telefniques sobre

La vulnerabilitat ms elevada de les dones immigrades es deu, sobretot, a la precarietat

El Quadre 1 mostra les possibles conseqncies en la salut a causa de la violncia:

4 Institut Catal de les Dones; 2008.

Actuaci en els serveis sanitaris

Lactuaci en els serveis sanitaris sestructura en les dimensions segents:

A continuaci es presenta el diagrama dactuaci en els serveis sanitaris, que se centra en la

Indicadors de sospita - Indicadors de sospita +

ATENCI Sense risc actual

Demanda implcita Demanda explcita Perill extrem Agressi sexual

Recursos Part de lesions

RECUPERACI Altres Recursos

Font: Adaptat de: