Oferta Educativa Dulzaina - Grado Profesional

2016 Pgina 1 de 175 Metodologia de Xavi Richart
CONSERVATORI MUNICIPAL DE MSICA

JOS ITURBI
AJUNTAMENT DE VALNCIA
PROGRAMACI DE LES ENSENYANCES

PROFESSIONALS
ESPECIALITAT DOLAINA
Assignatura: Instrument - dolaina

@ 2016 Xavier Richart Peris
Revisi i correcci de textos: Cristina Mart

SUMARI
INTRODUCCI. Principis p4. Context social p5.Caracterstiques prpies p7.Normativa legal p8.
ASSIGNATURES CORRESPONENTS AL CURRCULUM DE LES EEPP DE DOLAINA. p9
OBJECTIUS GENERALS I ESPECFICS.p10
CONTINGUTS PROPIS.p13
CRITERIS DAVALUACI.p14
CONTINGUTS I LA SEVA SEQENCIACI PER CURSOS.p16
PROGRAMA DOBRES I EXERCICIS PER CURSOS.p29. BIBLIOGRAFIA.p49
METODOLOGIA. La pedagogia en la dolaina p51. Elements del procs pedaggic p51. Principis
pedaggics p52.L'educaci p53. Caracterstiques personals de l'alumne/a p53. Perfil psicolgic de
l'alumne/a p55 .Valors potencials de l'alumne/a p56. Qualitats del professor p57.Relaci directa
amb l'alumne p58. Motivaci de l'alumne p59. Tcniques d'estudi p59.
L'AVALUACI: Sistemes davaluaci p62. Criteris de qualificaci p62. Criteris de recuperaci
p62. Criteris d'avaluaci per cursos p63.
FITXES DE SEGUIMENT I AVALUACI (Llions) (Unitats didctiques) p72
PROVES D'ACCS. Prova d'accs al 1er curs dEEPP p172. Prova d'accs als cursos 2, 3, 4, 5 i
6 dEEPP p173.
MESURES D'ATENCI A LA DIVERSITAT p174.
RECURSOS NECESSARIS- INSTALLACIONS I MATERIAL DEL CENTRE p175.

INTRODUCCI
Principis en els que es basa la PD.
1. Considerar la msica com un fet artstic i social.
2. Considerar la prctica musical com una oportunitat per conixer i identificar les nostres
emocions i habilitats, i saber gestionar-les per gaudir de la interpretaci com a solista i en
conjunt.
3. Considerar la msica tradicional com a eix vertebrador de tota la PD.
4. Educar en la tolerncia i la curiositat cap a qualsevol tipus de msica.
5. Distingir clarament els llenguatges propis de la msica culta i els de la msica tradicional.
6. Presentar tot el repertori propi de la dolaina amb unitats didctiques construdes en base a
la seva funcionalitat i peculiaritats rtmiques.
7. Fer conscient a lalumne/a que existeix una msica tradicional valenciana diferenciada a la
daltres cultures i societats, i que aquest fenomen s molt positiu per unir i identificar als
collectius de persones.
Context social. La dolaina i el dolainer en la msica tradicional.
Des de temps immemorials, la dolaina i el tabalet omplen de so els carrers i places i la

seua msica s un fet inherent a les nostres festes i tradicions. Aix, la msica tradicional esdev
funcional perqu, a diferncia del que sanomena msica culta, no sentn com un art
independent sin que sempre forma part dun conjunt dactivitats en un context determinat.
La gran varietat dactes en els quals la dolaina i el tabalet es fan presents s la ra
principal per la qual el repertori tradicional valenci siga tan extens i ric en ritmes i melodies. Entre
les seves funcions ms importants cal anomenar la participaci en les cercaviles i despertades per
anunciar les festes, les danses o balls de plaa, preludiar els cants populars, les tocates de
process, gran varietat de dansetes rituals com el ball de Nanos i Gegants, les torres humanes o
castells (dels quals la Muixeranga dAlgemes ns un bon exemple), les danses a les comarques
del nord amb els seus caracterstics ritmes o les desfilades de moros i cristians... aix com per
acompanyar qualsevol ritu caracterstic de la nostra tradici, ja siga antiga o creada recentment.
Daquesta manera, la responsabilitat del dolainer i el tabaleter no es limita noms a la correcta
interpretaci de les melodies i ritmes. Tamb han de conixer els costums i el comportament
adient a cadascuna de les activitats festives i rituals on participen.
El so de la dolaina o xirimita s, necessriament, potent i penetrant, pel carcter obert de
lespai on normalment es desenvolupa la seua activitat. La major part dels actes es realitzen a
lexterior, als carrers i places dels pobles o barris. La dolaina es toca en escenaris de llocs
tancats en comptades ocasions.
Els noms amb qu popularment es reconeix als intrprets daquests instruments sn una
bona mostra de la seua peculiaritat: dolainer i tabaleter. Paraules amb sufix er que fan
referncia a oficis, com ara fuster, obrer, llanterner... mentre que per a la resta de msics sutilitza
el sufix ista: guitarrista, percussionista, flautista... en definitiva, artista.
Fins a finals del segle XX, ser dolainer o tabaleter era un ofici que obea a unes regles
socials coherents a lpoca. La ra fonamental de la seua existncia era purament leconmica,
com en qualsevol treball, i tenia un territori i uns clients ms o menys estables. Tots els
coneixements necessaris per a realitzar lofici eren transmesos doda per comunicaci oral, sense
prcticament utilitzar partitures ni escrits, i eren assimilats a partir de la imitaci del ms
experimentat. Laprenentatge depenia exclusivament de la transmissi oral de lofici amb el
sistema artesanal de laprenent sota la tutela dun professional. Per tant, no tenia un carcter
doferta pblica.
Per en lany 1974 es va produir un fet que trenc de manera radical amb la concepci
antiga. Es va crear lEscola Municipal de Tabal i Dolaina dAlgemes. Per primera vegada existeix
una vertadera oferta pblica i qualsevol persona pot aprendre. A va provocar laparici dun
gran nombre daficionats que ja no toquen exclusivament per diners com els dolainers dabans,
sin que ho fan per afici i per mantenir les tradicions locals.
En lactualitat sn centenars les escoles creades en totes les comarques valencianes i, fins
i tot, sha incls lensenyament de la dolaina dins del conservatori, amb una oferta de titulaci
com qualsevol instrument de lensenyament oficial. Per altra banda, la construcci de la dolaina
tendeix a estandarditzar-se i lafinaci i tessitura es defineix de manera concreta, fruit de la
necessitat de la interpretaci conjunta amb altres instruments. Tamb apareix lharmonia i, a les
melodies tradicionals, sels afegeixen dues o ms veus, creant un nou repertori dautor basat en
arranjaments o en noves creacions que requereixen una afinaci temperada i noves tcniques
dexecuci. Un dels exemples ms clars lhem tingut en la incorporaci de les colles de dolainers
a les festes de moros i cristians, la qual cosa evidencia que la msica i les festes populars no sn
un fet esttic de museu, sin que canvien i evolucionen al costat de la societat que les mant.
El sistema tradicional de comunicaci a travs de loda dels dolainers sha vist ampliat
actualment amb laportaci de la cultura escrita i, en pocs anys, shan creat mtodes,
recopilacions i gravacions que ens ofereixen un sistema educatiu i progressiu a labast de tothom.
La gran diferncia entre els dos sistemes daprenentatge s que la cultura oral evoluciona molt
lentament, incorpora els nous recursos de generaci en generaci i resulta poc accessible per a
lestudi. La cultura escrita suma tots els coneixements als mitjans ja existents i estan disponibles
per a tothom. Daquesta manera es fomenta la investigaci i la cooperaci, i els coneixements no
corren el perill de morir amb la persona. Per altra banda, la interpretaci doda permet una
contnua evoluci i variaci de les melodies, aix com una certa llibertat en lexpressi, mentre que
en lescrita es tendeix a lestancament i a una excessiva unificaci, sobretot en la msica que fan
les colles.
Caracterstiques prpies de la programaci didctica de la dolaina com a
instrument tradicional.
L'objectiu principal de la implantaci dels estudis de dolaina 1 en les ensenyances

professionals de les ensenyances musicals regulades s el foment, protecci i difusi del nostre
instrument popular ms representatiu i de la seua msica, aix com la creaci dels mitjans i les
condicions necessries perqu la Societat Valenciana puga desenrotllar una cultura musical
prpia en tots els mbits.
Ara b, lelaboraci i aplicaci de lestudi de la dolaina com a instrument propi de la cultura
tradicional mereix un tractament especial respecte als altres instruments del conservatori. El motiu
principal s simple i obvi, fins fa molt pocs anys, el mitj de transmissi dels coneixements
adquirits pels dolainers va ser la transmissi oral, mentre que en el conservatori sempre ha sigut
l'escrita, s a dir, la utilitzaci d'uns recursos com a edicions en forma de mtodes, partitures i la
msica gravada.
Actualment, est canviant de manera progressiva esta situaci i ja es disposa de recursos
escrits com mtodes i repertori propi d'autor, per no sha fet ms que comenar si ho comparem
amb els segles d'avantatge respecte a altres disciplines dins del conservatori. Tamb cal
considerar que una gran part del seu repertori propi es basa en la msica funcional, es a dir, en
una srie de melodies i ritmes propis de la nostra cultura que prenen tot el seu sentit interpretant-
los dins dun context concret, ja sia ritual, festiu o acompanyant danses i balls, i sense oblidar en
cap moment al tabalet, instrument inseparable de la dolaina quan es tracta de msica tradicional.
Amb este raonament, el desenrotllament i laplicaci de la programaci de dolaina en les
ensenyances professionals es converteix en un procs complex on no sols es requereix
l'elaboraci d'abundants i continus treballs d'investigaci sin que es fa imprescindible que tinga
l'atractiu suficient per a poder convncer als dolainers existents i als futurs perqu entren en un
nou cam que porte a l'evoluci del nostre instrument, tant artsticament com socialment. I
naturalment, el conservatori i les autoritats educatives han de ser conscients d'estes
circumstncies especials i facilitar els mitjans i les actituds necessries per a qu es duga a terme
una correcta inserci i adaptaci d'este instrument i dels seus alumnes en els centres docents.
1Altres denominacions de la dolaina en les terres valencianes sn en primer lloc xirimita, i tamb xaramita,
donaina i gaita.
NORMATIVA
LOMCE LeyOrgnica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad

educativa. (En desarrollo normativo todava)
LOE 2/2006 de 3 de mayo (vigente en muchos aspectos).
RD 1577/2006 de 22 de diciembre: se fijan los aspectos bsicos del currculo

de las enseanzas profesionales de msica reguladas por la LOE.
Normes que regulen el currculum la Comunitat Valenciana:
DECRETO 158/2007, de 21 de septiembre, del Consell,por el que se

establece el currculo de las enseanzas profesionalesde msica y se regula
el acceso a estas enseanzas.
DECRETO 159/2007, de 21 de septiembre, del Consell,por el que se

establece el currculo de las enseanzas elementales de msica y se regula
el acceso a estas enseanzas.
RESOLUCIN de 13 de mayo de 2015, de la Direccin General de

Formacin Profesional y Enseanzas de Rgimen Especial, por la que se
dictan instrucciones en materia de ordenacin acadmica y de organizacin
de la actividad docente de los conservatorios y centros autorizados de
enseanzas artsticas profesionales de Msica y Danza de la Comunitat
Valenciana para el curso 2015-2016.
DESCRIPCI I RTIO DE LES ASSIGNATURES CORRESPONENTS AL CURRCULUM
DE LES ENSENYANCES PROFESSIONALS DE LESPECIALITAT DE DOLAINA.
CURS TOTAL
ASSIGNATURA
HORES SETMANALS GRAU
A. PRPIES DE LESPECIALITAT 1 2 3 4 5 6
INSTRUMENT 1 1 1 1 1 1 180
CONJUNT 1 1 1 1 120
COR 2 2 120
MSICA DE CAMBRA 1 1 1 1 120
PIANO COMPLEMENTARI 05 05 05 45
TABALET 1 1 60
B. COMUNES
L. MUSICAL 2 2 120
HARMONIA 2 2 120
ANLISIS 2 2 120
HISTRIA DE LA MSICA 2 2 120
C. OPTATIVITAT
OPTATIVA 3 3 180
Total setmanal 5 55 65 65 11 11
TOTAL 1305
OBJECTIUS GENERALS DE LES ENSENYANCES PROFESSIONALS
Les ensenyances professionals de msica tenen com a objectiu contribuir a desenrotllar en

els alumnes i les alumnes capacitats generals i els valors cvics propis del sistema educatiu i, a
ms, les capacitats segents:
a) Fomentar laudici de msica i establir conceptes esttics propis que permeten fonamentar i
desenrotllar criteris interpretatius individuals.
b) Desenrotllar la sensibilitat artstica i el criteri esttic com a fontd e formaci i enriquiment
personal.
c) Analitzar i valorar crticament les diferents manifestacions i estils musicals.
d) Conixer les aportacions de la msica al desenrotllament personal de lindividu i al
desenrotllament collectiu de les societats.
e) Participar en activitats de difusi cultural musical que permeten experimentar amb la msica i
gaudir de la msica.
f) Conixer i emprar amb precisi el vocabulari especfic relatiu als conceptes cientfics i artstics
de la msica.
g) Conixer i valorar el patrimoni musical com a part integrant del patrimoni histric i cultural de la
Humanitat.
h) Conixer i valorar la importncia de la msica prpia de la Comunitat Valenciana, aix com les
seues caracterstiques i manifestacions ms importants.
OBJECTIUS ESPECFICS DE LES ENSENYANCES PROFESSIONALS
Les ensenyances professionals de msica hauran de contribuir a ladquisici per part de

lalumnat, de les capacitats segents:
a) Superar amb domini i capacitat crtica els continguts i objectius plantejats.
b) Conixer els elements bsics dels llenguatges musicals, les seues caracterstiques, funcions i
evolucions en els diferents contextos histrics.
c) Utilitzar loda interna com a base de lafinaci, de laudici harmnica i de la interpretaci
musical.
d) Formar una imatge ajustada de les possibilitats i caracterstiques musicals tant a nivell
individual com en relaci amb el grup,amb la disposici necessria per a saber integrar-se com un
membre ms deste o com a responsable del conjunt.
e) Compartir vivncies musicals de grup en laula i fora della que permeten enriquir la relaci
afectiva amb la msica a travs del cant ide la participaci instrumental en grup.
f) Utilitzar el cos i la ment per a adquirir la tcnica necessria i aix, concentrar-se en laudici i la
interpretaci musical.
g) Interrelacionar i aplicar els coneixements adquirits en totes les assignatures que componen el
currculum junt amb les vivncies i experincies prpies per a aconseguir una interpretaci
artstica de qualitat.
h) Adquirir i aplicar les destreses necessries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la
interpretaci de la msica.
i) Practicar la improvisaci i la transposici com a elements inherents a la creativitat musical.
j) Interpretar, individualment o dins de lagrupaci corresponent,obres escrites en tots els
llenguatges musicals aprofundint en el coneixement dels diferents estils i poques, aix com en els
recursos interpretatius de cada un dells.
k) Actuar en pblic amb autocontrol, domini de la memria musical i capacitat comunicativa.
l) Adquirir autonomia personal en la interpretaci musical.
m) Consolidar hbits destudi adequats i continuats en funci de la dificultat dels continguts de les
assignatures dels diferents cursos i nivells.
n) Coneixer i aplicar les tcniques.
OBJECTIUS ESPECFICS DE LES EEPP DE DOLAINA
Laprenentatge de la dolaina en les ensenyances professionals de msica tindr com a

objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les segents capacitats:
1. Dominar en el seu conjunt la tcnica i les possibilitats sonores i expressives de l'instrument,

aix com aconseguir i demostrar la sensibilitat auditiva necessria per a perfeccionar
gradualment la qualitat sonora.
2. Demostrar una autonomia progressivament major en la utilitzaci dels coneixements musicals
per a solucionar qestions relacionades amb la interpretaci: digitaci, articulaci, frase,
vibrato, etc.
3. Conixer les caracterstiques i possibilitats sonores de l'instrument i saber utilitzar-les, dins de
les exigncies del nivell, tant en la interpretaci individual com en la de conjunt, en el repertori
propi de l'instrument.
4. Interpretar un repertori integrat per obres de diferents poques i estils, aix com practicar
msica de conjunt en les formacions prpies de l'instrument de diversa configuraci, exercint
papers de solista per a desenrotllar la interdependncia de les distintes comeses dins del
conjunt.
5. Apreciar i valorar la msica tradicional com a part del patrimoni cultural, aix com conixer i
estudiar la seua evoluci i estil a travs de la investigaci etnomusicolgica.
6. Adquirir suficient destresa en el manteniment de l'instrument i lelaboraci dels elements bsics
per a la producci del so.
7. Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia progressivament
major els coneixements musicals per a ornamentar dacord amb criteris estilstics, i fomentar la
capacitat de creaci i improvisaci delements estilstics propis.
8. Adquirir i aplicar progressivament ferramentes i competncies per al desenrotllament de la
memria
9. Aconseguir el control de l'embocadura i relacionar-ho correctament amb el procs de
respiraci.
10. Aconseguir una correcta integraci en les formacions de msica tradicional valenciana ms
caracterstiques (dolaina i tabalet, Colla de Dolaines i percussi, grups d'Albaes, moros i
cristians, grups de danses, etc.)
11. Desenrotllar tots els aspectes psicomotrius necessaris per a una correcta execuci.
12. Obtindre un control total del procs respiratori i adquirir conscincia de la importncia de la
prctica quotidiana per a poder augmentar la capacitat pulmonar, la potncia, la resistncia i la
precisi en la columna d'aire.
13. Dominar el picat simple i les combinacions de lligats.
14. Desenrotllar els reflexos necessaris per a la correcci i contnua recerca de l'afinaci.
15. Saber utilitzar en conjunt la tcnica i les possibilitats expressives de l'instrument i saber aplicar-
les correctament
16. Ser capa d'autocontrolar-se en situacions que puguen provocar estrs, com ara audicions i
classes.
17. Tindre una actitud positiva cap a la independncia personal per a poder desenrotllar la prpia
personalitat.
CONTINGUTS PROPIS DE LES EEPP DE DOLAINA
1. Exercicis de respiraci amb i sense instrument. Tcnica de respiraci

2. Correcta posici corporal.
3. Adquisici de tcniques i hbits d'estudi.
4. Domini de l'embocadura i de la correcta emissi del so en els seus distints matisos.
5. Control de l'afinaci, qualitat del so i dosificaci de l'aire.
6. Desenrotllament en profunditat de la velocitat i de tota la gamma d'articulacions possibles
(legato,staccatos, bots, tratos, etc.).
7. Aprofundiment en l'estudi del vibrato d'acord amb les exigncies interpretatives dels diferents
estils.
8. Treball amb tots els elements que intervenen en la frase musical: lnia, color i expressi,
adequant-los als diferents estils, amb especial atenci al seu estudi en els tempos lents.
9. Estudi dels registres extrems.
10. Estudi del repertori solista.
11. Prctica de conjunt amb altres instruments buscant el mxim sentit de l'harmonia, l'afinaci, el
ritme, etc.
12. Estudi de l'ornamentaci i dels recursos expressius.
13. Iniciaci a la interpretaci de la msica contempornia i al coneixement de les seues grafies i
efectes.
14. Coneixement dels instruments afins.
15. Coneixement dels instruments de percussi que intervenen junt a la dolaina. Coneixement i
prctica dels ritmes bsics del tabalet.
16. Entrenament permanent i progressiu de la memria.
17. Prctica de la lectura a vista i de la transposici.
18. La improvisaci.
19. Audicions comparades.
20. Aprofundiment en el coneixement de les parts de l'instrument i la seua construcci.
Manipulaci de les canyes. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la
seua influncia en la producci i qualitat del so.
21. Coneixement dels obos tradicionals variants de la dolaina i interpretaci de la seua msica
prpia. Origen i desenrotllament.
22. Estudi de la figura del msic popular i la seua incidncia en les societats rurals i urbanes.
23. Domini de tots els mbits de la msica tradicional aix com un comportament correcte en totes
les activitats i manifestacions prpies de la cultura popular valenciana.
24. Interpretaci de transcripcions de diferents estils i poques.
25. Aspectes histrics i socials de la msica tradicional.
26. Estudi dels ornaments: trino, grupets, appoggiatures, mordents, etc.
CRITERIS DAVALUACI DE LES EEPP DE DOLAINA
1. Utilitzar lesfor muscular i la respiraci adequats a les exigncies de lexecuci instrumental.

Amb este criteri es pretn avaluar el domini de la coordinaci motriu i lequilibri entre els
indispensables esforos musculars que requerixen lexecuci instrumental i el grau de
relaxaci necessria per a evitar tensions que condusquen a una prdua de control en
lexecuci.
2. Demostrar el domini en l'execuci d'estudis i obres sense deslligar els aspectes tcnics dels
musicals.
Este criteri avalua la capacitat d'interrelacionar els coneixements tcnics i terics necessaris
per a aconseguir una interpretaci adequada.
3. Demostrar sensibilitat auditiva en l'afinaci i en l's de les possibilitats sonores de l'instrument.

Per mitj d'este criteri es pretn avaluar el coneixement de les caracterstiques i del
funcionament mecnic de l'instrument, aix com la utilitzaci de les seues possibilitats.
4. Demostar capacitat per a abordar individualment l'estudi de les obres de repertori.

Amb este criteri es pretn avaluar lautonomia de lalumnat i la seua competncia per
emprendre el treball individualitzat i la resoluci dels problemes que se li plantegen en lestudi.
5. Demostrar solvncia en la lectura a primera vista i capacitat progressiva en la improvisaci

sobre linstrument.
Este criteri avalua la competncia progressiva que adquirisca lalumnat en la lectura a primera
vista aix com la seua desimboltura per a abordar la improvisaci en linstrument aplicant els
coneixements adquirits.
6. Interpretar obres de les distintes poques i estils com a solista i en grup.

Es tracta davaluar el coneixement que lalumnat possex del repertori del seu instrument i de
les seues obres ms representatives, aix com el grau de sensibilitat i imaginaci per a aplicar
els criteris esttics corresponents.
7. Interpretar de memria obres del repertori solista d'acord amb els criteris de l'estil i la situaci
corresponent.
Per mitj d'este criteri es valora el domini i la comprensi que l'alumne possex de les obres i la
capacitat de concentraci sobre el resultat sonor.
8. Demostrar l'autonomia necessria per a abordar la interpretaci dins dels marges de flexibilitat
que permeta el text musical.
Este criteri avalua el concepte personal estilstic i la llibertat d'interpretaci respectant el text
musical.
9. Mostrar una autonomia progressiva en la resoluci de problemes tcnics i interpretatius.

Amb este criteri es vol comprovar el desenrotllament que l'alumne ha aconseguit quant als
hbits d'estudi i la capacitat d'autocrtica.
10.
Presentar en pblic un programa adequat al seu nivell demostrant la capacitat comunicativa i
qualitat artstica.
Per mitj d'este criteri es pretn avaluar la capacitat d'autocontrol i el grau de maduresa de la
seua personalitat artstica.
11. Demostrar seguretat i precisi en l's de la terminologia adequada per a formular opinions
personals sobre les obres estudiades i les que tenen especial significaci.
Este criteri pretn la consolidaci en l's dels termes i conceptes del llenguatge musical
adquirits anteriorment i la incorporaci correcta dels termes i conceptes aportats en este nivell
a travs de l'estudi de les matries prpies del grau mitj.
12. Descobrir i raonar els punts caracterstics de les obres escoltades en audicions de concerts en
directe o de gravacions.
Este criteri pretn avaluar la capacitat de l'alumne per a analitzar obres i relacionar les seues
caracterstiques amb els coneixements instrumentals adquirits.
CONTINGUTS I LA SEVA
SEQENCIACI
PER
CURSOS
CONTINGUTS DEL CURS 1 DE DOLAINA EEPP
Actitud.
Assimilar la msica com a activitat que forma la personalitat i que fomenta la bona convivncia.
Valorar les possibilitats de la dolaina i la qualitat de so.
Adquisici de tcniques i hbits d'estudi
Assimilar el treball diari i laudici com a requisits imprescindibles per aconseguir lxit en lestudi.
Provocar la curiositat i la crtica constructiva cap a la cultura tradicional, sobretot la msica de la
dolaina.
Aspectes histrics i socials de la msica tradicional. Adquirir conscincia de la necessitat de la
tcnica. Conixer la vestimenta o uniforme tradicional del dolainer o dolainera. Iniciaci al
control de lestat dnim en la classe individual i en les audicions. Estudi de la figura del msic
popular i la seua incidncia en les societats rurals i urbanes. Prctica de la lectura a vista.
Instrument. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la seua influncia

en la producci i qualitat del so. La dolaina com un instrument transpositor. Coneixement dels
instruments de percussi que intervenen junt a la dolaina. Coneixement i prctica dels ritmes
bsics del tabalet.
Posici. Posici corporal correcta i relaxada que permeta utilitzar amb naturalitat la respiraci i la
subjecci de l'instrument. Introducci al llenguatge corporal lligat a la interpretaci en conjunt.
Digitaci. Control de les posicions digitals: del re greu al sol agut amb totes les alteracions.
Treball dels exercicis tcnics amb el metrnom. Estudi dels registres extrems.
Procs respiratori. Control del procs de la tcnica de respiraci. Control de lexpiraci per a
eliminar tensions. Conscincia de la importncia de la prctica quotidiana per a augmentar la
capacitat pulmonar i la potncia. Exercicis de respiraci amb i sense instrument.
Embocadura. Domini de l'embocadura i de la correcta emissi del so en els seus distints matisos.
Control en les variacions de posici i de pressi coordinades amb la pressi de la columna daire
per a superar les dificultats del nivell. Desenvolupar els reflexos necessaris per a la correcci de
l'afinaci.
Articulaci. Domini picat concret i les combinacions de lligats. Velocitat de picat simple:
aproximadament 4 semicorxeres en negra = 108 mm o equivalent.
Afinaci. Control de l'afinaci, qualitat del so i dosificaci de l'aire. Correcci i recerca continua de
lafinaci. Adaptabilitat dins d'un duo o grup. Correcta utilitzaci de lafinador electrnic. Treball de
totes les alteracions especials.
Resistncia. Ser capaos de resistir una classe o audici durant 60 minuts amb obres d'una
duraci aproximada de un minut amb breus descansos.
Expressi. Desenrotllament de la velocitat i de la gamma d'articulacions (legato, staccato i
portato). Recerca de la qualitat del so. Treball amb tots els elements que intervenen en la frase
musical: lnia, color i expressi, adequant-los als diferents estils, amb especial atenci al seu
estudi en els tempos lents. Estudi de l'ornamentaci i dels recursos expressius. Estudi dels
ornaments: appoggiatures.
Repertori Funcional. Estudi del repertori solista. Domini de tots els mbits de la msica
tradicional. Comportament correcte i coneixement dels rituals en totes les activitats i
manifestacions prpies de la cultura popular valenciana. Prctica de conjunt amb altres
instruments buscant el mxim sentit de l'harmonia, l'afinaci, el ritme, etc. Entrenament permanent
i progressiu de la memria. Coneixement i prctica de les segents funcionalitats i formes
prpies:Diana o "despert". Danses populars (dansa plana). Cercavila ritual: Callosa dEn Sarri i
Pa benet. Cercaviles d'acompanyament. Cercavila pasdoble. Process. Danses rituals: ball de
nanos o cabuts, cavallets, treballs de l'era, gegants, fusters i obres i ball de bastonets. Jotes
prpies i de rondalla.
Actitud. Assimilar la msica com una activitat que forma la personalitat i que fomenta la bona
convivncia. Valorar les possibilitats de la dolaina i la qualitat de so. Adquisici de tcniques i
hbits d'estudi. Assimilar el treball diari i laudici com a requisits imprescindibles per aconseguir
lxit en lestudi. Provocar la curiositat i la crtica constructiva cap a la cultura tradicional, sobretot
la msica de la dolaina. Aspectes histrics i socials de la msica tradicional. Adquirir conscincia
de la necessitat de la tcnica. Desenvolupar la intuci. Conixer la vestimenta o uniforme
tradicional del dolainer o dolainera. Iniciaci al control de lestat dnim en la classe individual i
en les audicions. Estudi de la figura del msic popular i la seua incidncia en les societats rurals i
urbanes. Prctica de la lectura a vista.

en la producci i qualitat del so. La dolaina com un instrument transpositor. Utilitzaci dels
diferents tudells per aconseguir un ptim funcionament de la canya. Coneixement dels instruments
de percussi que intervenen junt a la dolaina. Coneixement i prctica dels ritmes bsics del
tabalet.
Posici. Correcta posici corporal i relaxada que permeta utilitzar amb naturalitat la respiraci i la
subjecci de l'instrument. Introducci al llenguatge corporal lligat a la interpretaci en conjunt.
Digitaci. Control de les posicions digitals: del re greu al la agut amb totes les alteracions. Treball
dels exercicis tcnics amb el metrnom. Estudi dels registres extrems.
l'afinaci. Treball del Vibrat tcnic com a fomentador del control i la potncia de lembocadura.
Articulaci. Domini del picat concret i les combinacions de lligats. Velocitat de picat simple:
aproximadament 6 semicorxeres en blanca = 108 mm o equivalent.
totes les alteracions especials.
Resistncia. Ser capaos de resistir una classe o audici durant 60 minuts amb obres i exercicis
d'una duraci aproximada dun minut i mig amb breus descansos.
Expressi. Desenrotllament de la velocitat i de la gamma d'articulacions (legato, staccatos i

portato). Treball amb tots els elements que intervenen en la frase musical: lnia, color i expressi,
adequant-los als diferents estils, amb especial atenci al seu estudi en els tempos lents. Estudi de
l'ornamentaci i dels recursos expressius. Estudi dels ornaments: appoggiatures i mordents.
Domini dels finals de nota sense articular: final obert.
i progressiu de la memria. Coneixement i prctica de les segents funcionalitats i formes prpies:
Cercavila pasdoble. Danses populars (dansa plana i ball de plaa). Danses rituals: El Rei Pixaro,
ball darets, ball de nanos o cabuts,ball de pastorets i pastoretes. Cercavila ritual: tocates de bous,
cavalcada. Process. Cercaviles d'acompanyament. Jotes prpies i de rondalla. Diana o
"despert".
Actitud. Assimilar la msica com a activitat que forma la personalitat i que fomenta la bona
convivncia. Control de lestat dnim en la classe individual i en les audicions. Valorar les
possibilitats de la dolaina i la qualitat de so. Adquisici de tcniques i hbits d'estudi. Assimilar el
treball diari i laudici com a requisits imprescindibles per aconseguir lxit en lestudi. Provocar la
curiositat i la crtica constructiva cap a la cultura tradicional, sobretot la msica de la dolaina.
tcnica. Desenvolupar la intuci. Conixer la vestimenta o uniforme tradicional del dolainer o
dolainera. Iniciaci al control de lestat dnim en la classe individual i en les audicions. Estudi de
la figura del msic popular i la seua incidncia en les societats rurals i urbanes. Prctica de la
lectura a vista.

en la producci i qualitat del so. La dolaina com a instrument transpositor. Utilitzaci dels
diferents tudells per aconseguir un ptim funcionament de la canya. Coneixement dels instruments
de percussi que intervenen junt a la dolaina. Coneixement i prctica dels ritmes bsics del
tabalet.
subjecci de l'instrument. Llenguatge corporal lligat a la interpretaci en conjunt.
Digitaci. Control de les posicions digitals: del re greu al la agut amb totes les alteracions. Treball
dels exercicis tcnics amb el metrnom. Estudi dels registres extrems.
capacitat pulmonar i la potncia. Exercicis de respiraci amb i sense instrument
totes les alteracions especials. Introducci a lestudi de la msica modal.
d'una duraci aproximada de dos minuts amb breus descansos.
Expressi. Desenrotllament de la velocitat i de la gamma d'articulacions (legato,staccatos,

portato i trato).Treball amb tots els elements que intervenen en la frase musical: lnia, color i
expressi, adequant-los als diferents estils, amb especial atenci al seu estudi en els tempos
lents. Estudi de l'ornamentaci i dels recursos expressius. Estudi dels ornaments:
appoggiatures,mordents, trinos i triatos. Domini dels finals de nota sense articular: final obert.
Introducci a la dinmica.
i progressiu de la memria. La improvisaci. Coneixement i prctica de les segents funcionalitats
i formes prpies. Vals/Jota. Danses populars (dansa plana, ball de plaa, danses de la Marina).
Cercavila ritual: Bocairent, Cucanyes. Danses rituals: ball de nanos o cabuts, llauradors, turcs,
magrana, arquets, La muixeranga dAlgemes. Cercavila pasdoble. Cercaviles d'acompanyament.
Polca. Masurca.
Repertori daudici. Obres originals i adaptacions per a dolaina i piano.

la figura del msic popular i la seua incidncia en les societats rurals i urbanes. Prctica de la
lectura a vista i de la transposici.

diferents tudells per aconseguir un ptim funcionament de la canya. Iniciaci al rebaix i modificaci
de la canya. Coneixement dels instruments de percussi que intervenen junt a la dolaina.
Coneixement i prctica dels ritmes bsics del tabalet.
subjecci de l'instrument. Llenguatge corporal lligat a la interpretaci en conjunt. Coherncia del
llenguatge corporal amb la interpretaci.
Digitaci. Control de totes les posicions fins al si agut (preparat). Notes naturals i alterades.
Posicions alternatives o secundries. Treball dels exercicis tcnics amb el metrnom. Estudi dels
registres extrems.
totes les alteracions especials. Introducci a lestudi de la msica modal. Introducci als
cromatismes.
d'una duraci aproximada de dos minuts amb breus descansos.
Expressi. Desenrotllament de la velocitat i de la gamma d'articulacions (legato, staccatos,
appoggiatures,mordents, trinos i triatos. Domini dels finals de nota sense articular: final obert.
Recerca de la qualitat del so. Vibrat expressiu. Introducci a la dinmica.
manifestacions prpies de la cultura popular valenciana. Repertori de gaita navarra. Prctica de
conjunt amb altres instruments buscant el mxim sentit de l'harmonia, l'afinaci, el ritme, etc.
Entrenament permanent i progressiu de la memria. La improvisaci. Coneixement i prctica de
les segents funcionalitats i formes prpies: Albaes. Process. Danses rituals: dansa dels porrots,
dansa de la Moma. Danses populars (dansa plana, ball de plaa). Cercavila ritual: Tocates de
Bous. Jotes prpies i de rondalla. Vals/Jota. Xotis. Masurca. Bolero. Fandango. Cercavila
pasdoble. Cercaviles d'acompanyament.
Repertori daudici. Obres lliures de compositors contemporanis i adaptacions de msica antiga i

barroca. Dolaina i piano. Dolaina i percussi.
CONTINGUTS DEL CURS 5 DE DOLAINA EEPP.
la figura del msic popular i la seua incidncia en les societats rurals i urbanes. Desenrotllar la
iniciativa. Prctica de la lectura a vista i de la transposici.

de la canya. Coneixement dels instruments de percussi que intervenen junt a la dolaina.
Coneixement i prctica dels ritmes bsics del tabalet
registres extrems.
Procs respiratori. Control del procs de la tcnica de respiraci. Control de lexpiraci per
eliminar tensions. Conscincia de la importncia de la prctica quotidiana per augmentar la
totes les alteracions especials. Msica modal. Cromatismes.
d'una duraci aproximada de dos minuts i mig amb breus descansos.
appoggiatures,mordents, Glissando, trinos i triatos. Domini dels finals de nota sense articular: final
obert. Recerca de la qualitat del so. Vibrat expressiu. Dinmica. Tindre capacitat danlisi.
Cadncia.
Histria. Conixer la histria del nostre instrument i dels obos tradicionals, i la seua funcionalitat.
les segents funcionalitats i formes prpies. Havanera 7/8. Danses populars (dansa plana, ball de
plaa, danses de La Marina). Peteneres. Danses rituals: ball de bastonets. Jotes prpies i de
rondalla. Repertori de gaita navarra. Zortzico. Polca. Cercavila ritual: curses de galls. Albaes.
Cercavila pasdoble. Cercaviles d'acompanyament.

la figura del msic popular i la seua incidncia en les societats rurals i urbanes. Desenrotllar la
iniciativa. Prctica de la lectura a vista i de la transposici.

en la producci i qualitat del so. La dolaina com un instrument transpositor. Utilitzaci dels
de la canya. Inters per la investigaci. Coneixement dels instruments de percussi que
intervenen junt a la dolaina. Coneixement i prctica dels ritmes bsics del tabalet.
registres extrems.
eliminar tensions. Conscincia de la importncia de la prctica quotidiana per augmentar la
totes les alteracions especials. Msica modal. Cromatismes.
d'una duraci aproximada de tres minuts amb breus descansos.
portato i trato). Treball amb tots els elements que intervenen en la frase musical: lnia, color i
appoggiatures,mordents, Glissando, trinos i triatos. Domini dels finals de nota sense articular: final
obert. Recerca de la qualitat del so. Vibrat expressiu. Dinmica. Tindre capacitat danlisi.
Cadncia. Control de tots els elements propis dexpressi coneguts i fomentar-ne la investigaci
de nous.
Histria. Conixer la histria del nostre instrument i dels obos tradicionals, i la seua funcionalitat.
les segents funcionalitats i formes prpies. Danses rituals: Xquera. Jota de concert. Cercaviles
d'acompanyament. Cercavila pasdoble. Cercavila ritual. Danses populars (dansa plana, ball de
plaa, danses de La Marina). Tocates de ball. Processons.

barroca. Confeccionar un repertori adequat a cada situaci. Dolaina i piano. Dolaina i banda.
Dolaina i percussi. Iniciaci a la interpretaci de la msica contempornia i al coneixement de
les seues grafies i efectes.
PROGRAMA
DOBRES I EXERCICIS
PER CURSOS
OBRES I ESTUDIS OBLIGATS DE PRIMER CURS DE DOLAINA EEPP
Obres publicades en Estudiant la dolaina. Obres per a colla

de Xavier Richart. Impromptu editores
TTOL AUTOR/ PROCEDNCIA
El matiner Xavi Richart
Process Morella
Process Alejandro Blay
Obres i estudis publicades en Tocates i estudis a 2 veus

Fentina Xavi Richart
Passacarrers del dissabte en festes Callosa dEn Sarri
Tocata del Pa Benet Xtiva
Foia Xavi Richart
Beuna Xavi Richart
El Bequetero G. Pascual Falc
Les Calaes Juli Pastor
Estudi a 2 veus 8 Xavi Richart
Obres publicades en Estudiant la dolaina. Mtode elemental 2

de Mart/Richart/Soriano. Impromptu editores
Danses Verger
Lo Ballet Castell
Nanos i gegants Tradicional
El Tio Pep Popular
El gener Manel Rius
Braal Xavi Richart
Process (ternari) Valncia

Ball de nanos Xtiva
La mitja volta Castell
Bastonets L'U Algemes
Jota Vinars
Les tres roses Xavi Richart

Danses i Fandango. La Costera Font de la Figuera
Dansa dels cavallets Valncia
Dansa dels Gegants Valncia
Dansa dels fusters i obrers Morella
Toc de Vermut Catalunya
Murga del treballador Popular
Obres i estudis publicats en www.estudiantladolaina.com

Danses (Fandangos) Ontinyent
Dans del Marquesat Alfarb
Dans Palomar
Balls de Cullera Cullera.
Danses Muro
Danses Xtiva
Dans Barxell
Ball de Nanos Alcoi
Ball dels Cabuts Algemes
Bastonets l'Ampla Algemes
Bastonets 7 i 19 Algemes
Bastonets Bolero Algemes
Bastonets El Paco Algemes
Treballs de lera Algemes
Ball de Quadre Benignim
Jotes Clig
Jota Cofrentes
Els Sants de la pedra. La Costera
Pas de process Valncia
RELACI DEXERCICIS TCNICS DEL PRIMER CURS DE DOLAINA EEPP
Exercicis publicats en Estudiant la dolaina. Tcnica i expressi

de Richart/Blay/Puig/Antol. Impromptu editores
Respiraci Exhalaci
Articulaci
Afinaci Diafragma
Notes llargues 4 p. 34 Diafragma 1 p. 40 Articulaci B. 2B p. 47
Notes llargues 6 p. 34 Diafragma 2 p 40 Articulaci T. 1A p. 56
Escala de Sol M 1 p. 145 Articulaci B. 7B p. 49
Escala de mi m 1 p. 159 Articulaci T. 10 B p. 58
Escala de Re M 1 p. 146 Articulaci B. 8B p. 49
Articulaci B. 9A p. 49
Articulaci T. 3B p. 56
Articulaci B. 3 B p. 48
Embocadura Digitaci Expressi
Embocadura 2 p. 74 Intervals 2es 14A p. 88 Staccatto 3 p. 185
Embocadura 1 p.74 Escala de Sol M 4 p. 145 Staccato 4 p. 185
Embocadura 4 p.74 Escala de Re M 5 p. 146
Embocadura 9 p. 75 Intervals 2es 13B p. 88
Embocadura 6 p. 74 Escala de Re M 4 p. 146
Embocadura 7 p. 75 Intervals 2es 17A p. 89
Intervals 2es 2B p. 85
Escales Mi menor 2 p.
159
OBRES I ESTUDIS OBLIGATS DE SEGON CURS DE DOLAINA EEPP

Passacarrer de la Mumerota J. R.Pasqual Vilaplana
Eixida de la creu Algemes
A la marxa Xavi Richart
Aniset Xavi Richart
El matiner Xavi Richart
Diana III Tales
Diana IV Tales

Diana S. Antoni Biar
Passacarrer de festa Tradicional

Danses (eixida i fandangos) Ontinyent
Danses Muro
Danses Xtiva
Dans Barxell
Tari-ta-i-ta Cabanes
Cap de dansa Les Useres
Ball rodat Vistabella del Maestrat
El Rei Pixaro Biar
Arets corpus Castell
Nanos Corpus Castell
Pastorets Alfarrass
Ball de pastorets LAlcdia
Pastoretes ball 4 Algemes
Pastoretes ball 6 Algemes
Bou en corda Moixent
Dos quinze Algemes
Cavalcada i solos L'Horta
Xupinazo i solos Popular
Cavalcada 2 Bernat Soler
Jota dAlfarb (2 versions) Alfarb
Perdiueta La Costera
RELACI DEXERCICIS TCNICS DEL SEGON CURS DE DOLAINA EEPP

Respiraci Exhalaci
Articulaci
Afinaci Diafragma
Afinaci 14A p. 135 Exhalaci 4 p. 37 Articulaci T. 2A p. 56
Afinaci 4A p. 132 Diafragma 3 p. 40 Articulaci B. 13B p. 50
Notes llargues 9 p. 35 Exhalaci 7 p. 37 Articulaci B. 6A p. 48
Escala de Do M 1 p. 147 Exhalaci 10 p. 38 Articulaci B. 11A p. 50
Escala de mi m 3 p. 159 Exhalaci 9 p. 38 Articulaci B. 15B p. 51
Diafragma 4 p. 40 Articulaci B. 17B p. 51
Articulaci T. 20A p. 61
Embocadura 11 p. 75 Intervals 2es 5B p. 86 Notes xicotetes 1A p. 198
Embocadura 14 p. 76 Escala de Do M 2 p. 147 Mordent 1A p. 201
Vibrato 1 p. 77 Intervals 2es 19A p. 89 Staccato 5 p. 185
Vibrato 2 p. 77 Intervals 2es 18B p. 89 Notes xicotetes 2B p. 198
Vibrato3p. 77 Intervals 2es 8A pag. 86 Escala de SOL Major 5 p. 145
Escala de RE Major 2 p. Notes xicotetes 3A p. 198
Vibrato 4 p. 78
146
Embocadura 8 p. 75 Intervals 2es 4B. p. 85 Mordent 2A p. 201
Embocadura 13 p. 75 Intervals 2es 12B Notes xicotetes 5A p. 199
Escala de SOL Major 2 p.
145
Intervals 2es 9A
Intervals 4es 6A p. 103
OBRES I ESTUDIS OBLIGATS DE TERCER CURS DE DOLAINA EEPP

Vals en sol Tradicional
Polca de la magrana Xavi Richart
Polca. Tales
A la marxa Xavi Richart

Rollet de Flor Xavi Richart
Jaume Guasch Xavi Richart
Passacarrer dissabte 4 Callosa dEn Sarri
Diana S. Antoni Biar

Dansa de la magrana Valncia

Ball de arquets Valncia
Masurca del Trapig Cristina Mart

Polca Serra de Espad
El so de la tardor Antoni J. Catal

Danses i Fandanguet Algemes
Danses de la Marina La Marina
Ball de plaa Lucena del Cid
Ball de plaa Faura
Ball de nanos Valncia
Llauradors Algemes /Valncia
Ball de turcs Valncia
Muixeranga d'Algemes. Torres i figures Algemes
Muixeranga d'Algemes. Florete o ball Algemes
Muixeranga d'Algemes. Enterro Algemes
Cercavila 2/4 Bocairent
Cercavila 1 Bocairent
Cercavila 2 Bocairent
Contradansa La Safor
Cercavila del mig dia La Todolella
Julia, pasdoble Juli Mic
Cercavila bastonera Xavi Richart
ngel Xavi Richart
Cucanyes Callosa dEn Sarri
Masurca de l'agredol Popular
Masurca Tales
Los chicos del coro Barratier/Coulais
Noites de verao lex Velzquez
RELACI DEXERCICIS TCNICS DEL TERCER CURS DE DOLAINA EEPP

Respiraci Exhalaci
Articulaci
Afinaci Diafragma
Afinaci 2A p. 131 Exhalaci 15 p. 39 Articulaci B. 14A p. 51
Diafragma 7 p. 41 Exhalaci 6 p. 37 Articulaci T. 22B p. 61
Afinaci 6A p. 133 Exhalaci 13 p. 39 Articulaci T. 13B p. 59
Afinaci 7F p. 133 Diafragma 5 p. 40 Articulaci B. 20A p. 52
Afinaci 8A p. 133 Diafragma 6 p. 41 Articulaci T. 21A p. 61
Afinaci 9B p. 134 Articulaci T. 14B p. 59
Afinaci 5B p. 132 Articulaci B. 22B p. 53
Escala de La major 1 p. 148 Articulaci B. 26B p. 54
Articulaci B. 17B p. 51
Embocadura 17 p. 76 Intervals 2es 5B p. 86 Trato 1 p. 186
Embocadura 19 p. 76 Intervals 5es 9B p. 108 Trato2A p. 186
Intervals 2es 21B p. 90 Trato 3 p. 186
Escala de Sol menor 2 p. 166 Trato 4 p. 187
Escala de DO Major 3 p. 147 Triato 1A p. 209
Escales cromtiques 1 p. 171 Triato2 p. 209
Intervals 2es 22B p. 90 Notes xicotetes 4A p. 199
Dinmica 1 p 193
Dinmica 2 p 193
Dinmica 4 p 194
Dinmica 5 p 194
Dinmica 6 p 194
Trinos 4 p. 204
Trinos 6 p. 204
OBRES I ESTUDIS OBLIGATS DE QUART CURS DE DOLAINA EEPP

Vals de la Xopera Xavi Richart
Masurca del teulad Xavi Richart
Danseret Guadassuar
Cercavila Tavernes de la Valldigna
Obres publicades en Estudiant la dolaina. Obres per a colla 2

Process de la morera Xavi Richart

Passacarrers Callosa d'En Sarri
Obres i estudis publicats en www.estudiantladolaina.com i www.omnesband.com
"Albaes" Tradicional
Tocata de process. Callosa dEn Sarri
Els Porrots LHorta
Dansa de la Moma Valncia
Danses Bocairent
Danses Castell de Rugat
Ball de plaa Torreblanca
Danses Guadassuar
Corredora lenta (bastonets Algemes) Guadassuar
Tocs de Bous Pedreguer
Jota Muro
Seguidilles S. Mariola Penguila
Les xiques de la Ribera Guadassuar
Sptima estampida real Annim
La Bomba Mateu Flecha
Xotis n 2 Tales
Bolero de la sang Xavi Richart
Bolero estrela Xtiva
Bolero Vell Xtiva
Bolero Castell
Fandango Cocentaina
de Xtiva Xtiva
Fandango Xtiva
Marineries Grau de Castell
Amor a mort. Enric Montsant
Les noces del many. Jos R. Pasqual Vilaplana
Diana II Callosa d'En Sarri
Bou en corda Moixent
Dos quinze Algemes
Planxa i bast Xavi Richart
Cercavila Bocairent
Estudi 1 Hctor Llorca
RELACI DEXERCICIS TCNICS DEL QUART CURS DE DOLAINA EEPP

Respiraci Exhalaci
Articulaci
Afinaci Diafragma
Afinaci 15B p. 135 Exhalaci 14 p. 39 Articulaci B. 12B p. 50
Afinaci 13A p. 135 Exhalaci 16 p. 39 Articulaci B. 16A p. 51
Afinaci 10A p. 133 Diafragma 8 p. 41 Articulaci T. 8B p. 58
Afinaci 11A p. 134 Diafragma 11 p. 41 Articulaci T. 23B p. 61
Exhalaci 17 p. 39 Articulaci T. 19B p. 60
Intervals 8es 6B p. 116 Dinmica 7 p 194
Intervals 2es 24C p. 91 Dinmica 8 p 194
Escala de Si menor 2 p. 160 Dinmica 9
Escala de SOL Major 6 p. 145 Trato 5 p. 187
Intervals 2es 32A p. 93 Trinos 2 p. 204
Escala de Re menor 2 p. 165 Notes xicotetes 6A p. 199
Arpegis 4B p 172 Notes xicotetes 7B p. 199
Intervals 2es 37B p. 95 Grupets 2 p. 202
Escala de RE Major 6 p. 146
Escales cromtiques 6 p. 171
Escala de DO major 7 p. 147
Escala de Fa major 7 p. 152
Arpegis 3A p. 172
Escala de Sol menor 7 p. 166
Escala de Sol menor 6 p. 166
OBRES I ESTUDIS OBLIGATS DE CINQU CURS DE DOLAINA EEPP

Polca de les Agulles. Xavi Richart


Havanera Tales
Havanera del TioTieso J. Andolz/ C. Ronzano
El Tudell Antoni Lloret
Dansa Alacantina Agost
Danses Jess pobre
Danses Pedreguer
Peteneres Xavi Richart
Ball de bastonets Algemes
Jota 2 Tales
Danza i Zortzico Pamplona
Dueto en si menor Isabel Latorre
Sonata en Fa Corelli
El caballero y la rosa. Begoa Gonzlez
Iaios J.C. Sempere
Triosonata d-moll Purcell
Concordana Bernat Bataller
Tocata de curses Pedreguer
Jota Nules
Jota Muro
Seguidilles S. Mariola Penguila
Ball de plaa (sols jotes) Torreblanca
Jota Banyeres
Caracol Requena
Espadas V. de la Soterraa
Jota dAlfarb Alfarb
Perdiueta La Costera
RELACI DEXERCICIS TCNICS DEL CINQU CURS DE DOLAINA EEPP

Articulaci Digitaci Expressi
Articulaci T. 9B p. 58 Escala de SIB Major 5 p. 153 Glissando 1 p. 210
Articulaci B. 18A p. 52 Intervals 2es 38B p. 95 Glissando 2 p. 210
Articulaci Sub. Irrg. 1B. p. 62 Compassos irregulars 1A p. 122 Dinmica 15
Articulaci B. 24B p. 54 Intervals 2es 34B p. 94 Trinos 1 p. 204
Notes xicotetes 8B p.
Escales cromtiques 9 p. 171
200
Intervals 3es 17B p. 101 Mordent 3B p. 201
Arpegis 2A p. 172
Compassos irregulars 4B p. 123
Escala de La menor 4 p. 158
Compassos irregulars 6B p. 123
Escala de Si menor 6 p. 160
Escala de Re menor 5 p. 165
Arpegis 5A p. 173
Arpegis 1A p. 172
Escala de Fa# menor 5 p. 161
Escala de La M 5 p. 148
OBRES I ESTUDIS OBLIGATS DE SIS CURS DE DOLAINA EEPP

Dolaines II Vicent Ferragut
Duet Pau Puig
Vals de la Xopera Xavi Richart
Masurca del teulad Xavi Richart
Polca de les Agulles Xavi Richart
Process Morella
Eixida de la creu Algemes
Process Alejandro Blay

El Xirimiter Xavi Richart
Obres publicades en editorial Piles

Concert per a 2 Dolaines i banda Joaqun Geric

Xquera Valncia
Jota de concert B. Soler / X. Richart
Enderivell Arnau Bataller
Mariona Begoa Gonzlez
Records, somnis i utopies. Vicent Adsuara
Impromptu, lenyorana perduda Juan Gimnez
Estudi 1 per a dolaina sola Xavi Richart
Estudi 2 per a dolaina sola Xavi Richart
Sonatina Jos Galiano
Process Vicent Ferragut
Cercavila Bocairent
Tocata de curses Pedreguer
Tocata de bous Pedreguer
Julia, pasdoble Juli Mic
Julia, pasdoble. Juli Mic.
Diana Tales
Amparito Roca Jaume Teixidor
Danses (eixida i fandangos) Ontinyent
Danses Muro
Danses Xtiva
Danses Barxell
Danses i Fandanguet Algemes
Danses Bocairent
Danses Guadassuar
Ball de plaa Faura
Danses Jess pobre
Masurka de l'agredol Tradicional
Masurca Tales
El Tudell Antoni Lloret
Polca Tales
Xotis n 2 Tales
Tocata de process. Callosa dEn Sarri
RELACI DEXERCICIS TCNICS DEL SIS CURS DE DOLAINA EEPP

Articulaci Digitaci
Articulaci T. 24A p. 62 Compassos irregulars 3B p. 122
Escala de MI Major 6 p. 149
Compassos irregulars 7A p. 124
Escala de Do# menor 3 p. 162
Compassos irregulars 11A p. 125
Compassos irregulars 9C p. 124
Escala de MIB Major 5 p. 154
Altres escales 8 p. 174
Escala de SI Major 4 p. 150
Escala de Sol# menor 4 p. 163
BIBLIOGRAFIA.
RICHART X., BLAY A., PUIG P., ANTOL R. Estudiant la dolaina. Tcnica i expressi. Rivera
editores.
RICHART X.,Estudiant la dolaina. Obres per a colla. Rivera editores.
RICHART X., Asuncin A., Estudiant la dolaina. Obres per a colla 2.. Rivera editores.
RICHART X.,Estudiant la dolaina. Dolaina i piano. Rivera editores.
MART C., SORIANO R., RICHART X. Estudiant la dolaina. Mtode elemental 2. Rivera
editores.
editores.
editores.
RICHART X. Estudiant la dolaina. Tocates i estudis a 2 veus. Rivera editores.
Reig, Jordi. "La msica tradicional valenciana. Una aproximaci etnomusicolgica".

Institut Valenci de la msica.
Web www.estudiantladolaina.com
METODOLOGIA
PEDAGOGIA
La pedagogia s l'art i la cincia de l'educaci. s una cincia perqu el procs pedaggic

est basat en un conjunt de coneixements i elements que poden relacionar-se entre si, i tamb
esdev art perqu el docent s l'encarregat d'aplicar el procs pedaggic de manera
personalitzada a cadasc dels alumnes en circumstncies diverses.
La metodologia s el conjunt de recursos que utilitzem per dur a terme el procs
pedaggic. Aquesta ha destar pensada i planificada prviament (cincia) i desprs ha daplicar-
se i adaptar-se a cada alumne/a i les circumstncies que l'envolten en cada moment (art).
LA PEDAGOGIA EN LA DOLAINA
Fins ara, l'ensenyana del nostre instrument s'ha basat en el procediment habitual de la
cultura tradicional, s a dir, la transmissi de coneixements a partir de la imitaci. L'actitud del
Dolainer en el paper de mestre es limitava a mostrar les seues habilitats i coneixements a
l'alumne, i l'xit de l'aprenentatge depenia tant de la seua capacitat d'imitaci, com del seu talent
innat.
No hi ha dubte que en l'actualitat disposem de recursos i tcniques que, d'una banda,
faciliten el cam als qu possexen unes condicions innates i per una altra, oferixen l'oportunitat de
gaudir del nostre instrument adequant-se al nivell individual, a les diferents aptituds i a la diversa
disponibilitat. Per dur a terme correctament la PD s necessari tractar prviament certs aspectes
sobre pedagogia general perqu servisquen de reflexi abans de la seua aplicaci. Basant-se en
estos coneixements se citen algunes premisses per tal de superar les dificultats ms habituals en
l'ensenyana del nostre instrument, les quals han de ser d'obligat estudi per al futur professor de
dolaina.
ELEMENTS DEL PROCS PEDAGGIC
Alumne
s el subjecte de la pedagogia, s a dir, lsser hum com a objecte de l'educaci.
La necessitat d'assimilar coneixements i habilitats s inherent a lsser hum ja que, al llarg
de la seua evoluci, este ha sigut el principi bsic d'adaptaci al medi ambient. Si es combina esta
funci innata amb la voluntat i la motivaci de l'alumne per adquirir coneixements, el procs de
l'aprenentatge es realitzar amb naturalitat.
Matria
s el conjunt de coneixements i habilitats que s necessari assimilar i desenrotllar ajustant-
se a uns objectius de manera lgica i progressiva per tal de facilitar l'aprenentatge.
Procediment (metodologia)
s l'art d'ensenyar. s l'aplicaci del procs pedaggic que fa de l'ensenyana i
l'aprenentatge una vivncia compartida entre professor i alumne. Per a l'xit de l'aprenentatge, s
necessari utilitzar una metodologia adequada que relacione correctament la matria amb l'alumne.
Professor
s l'encarregat de dur a bon terme el procs pedaggic, relacionant la matria i l'alumne a
partir d'un procediment.
El professor s el responsable de l'xit de l'ensenyana, per tamb de la part ms
artstica, ja que conjuga una mateixa matria amb les diverses personalitats i qualitats de
l'alumne.
PRINCIPIS PEDAGGICS
Principi d'Individualitzaci
s el principi de l'eficcia, el ms valorat per la pedagogia moderna.
Es tracta de realitzar una educaci individualitzada tenint en compte totes les peculiaritats
que diferencien cada alumne, com per exemple:
1. Diferncies biolgiques: edat, capacitat pulmonar, volum dels llavis, tamany dels dits, etc.
2. Diferncies psicolgiques: carcter, sociabilitat, orgull, vocaci de lder, etc.
Principi de Socialitzaci
Una de les finalitats de l'educaci s la integraci de l'alumne en la societat. s fonamental
que este amplie la seua dimensi social perqu la msica s un art que necessitade relacions
personals com ara:
1. Professor i alumne.
2. Companys d'estudis.
3. Artista i pblic.
4. Grups musicals. (Activitat que facilita la intercomunicaci).
Principi d'Activitat
s la premissa necessria per al desenrotllament del procs pedaggic. Ara b, en relaci
amb la disciplina instrumental, l'activitat no ha de realitzar-se exclusivament durant les classes,
sin que l'alumne ha d'arribar a ser conscient que l'xit de l'aprenentatge dependr, en gran
manera, del seu treball individual. Per tant, ser absolutament necessria l'adquisici d'uns hbits
d'estudi que comporten la prctica i l'assimilaci de totes les dificultats que se li plantegen al llarg
de l'aprenentatge.
Principi de Creativitat.
Tot tipus d'educaci comporta moments de creativitat. Esta obt una gran importncia quan
es tracta de potenciar i agilitzar el procs d'aprenentatge ja que l'alumne, al sentir-se creador,
adopta una actitud molt ms receptiva.
En el fet musical, per la seva condici dart, pot semblar obvi aquest principi. No obstant,
hem de tenir en compte que la creativitat pot esdevindre simple. Es pot potenciar des dels inicis
del procs daprenentatge, per exemple, amb el joc de la improvisaci i pot fluir de manera natural
a lhora daconseguir virtuosisme i originalitat.
Principi d'Autonomia.
s l'ltim objectiu del procs pedaggic. L'alumne ha darribara tindre els recursos
suficients per ser independent quan finalitze el Pla destudis.
El professor ha d'aconseguir que l'alumne siga responsable de les seues accions, que
conega les seues possibilitats i limitacions, i que siga capa d'autoavaluar-se en tot moment.
L'EDUCACI
Cal remarcar que per ensenyar una matria concreta i ben definida, s necessari que
l'educaci de l'alumne siga el ms global possible. El professor deu valorar tots els aspectes
necessaris i integrar-los convenientment en les seues ensenyances per a garantir l'xit de
l'aprenentatge.
Educaci intellectual.
Per dominar qualsevol tipus de disciplina instrumental s necessari assimilar tota una srie
de coneixements terics que possibiliten i expliquen la ra de ser de la matria a ensenyar.
D'altra banda, tamb s necessari desenrotllar les habilitats psicolgiques necessries per
a poder coordinar i aplicar tots els coneixements de manera coherent.
Educaci tica
Tracta de la conscincia i conducta de l'alumne.
Este tipus d'educaci influx directament en l'eficcia de l'aprenentatge, ja que l'alumne ha
dintegrar-se en una societat o collectiu concret i necessita unes pautes de comportament que
faciliten la seua integraci en el grup.
D'altra banda, una educaci tica tamb li permet valorar positivament tot el seu
desenrotllament.
Educaci Esttica
Tracta de la capacitat per sentir i comprendre la bellesa.
Perqu l'alumne de dolaina siga capa de gaudir completament de la bellesa musical en el
seu instrument, tamb s necessari que spiga admirar altres estils musicals i, en la seua justa
mesura, les altres belles arts.
Educaci Fsica
L'educaci de l'alumne de dolaina ha de tindre com a eix principal la disciplina
instrumental. Aquesta, demanda tota una srie d'habilitats psicomotrius que han de ser
desenvolupades durant el procs de l'aprenentatge. Per exemple, agilitat, destresa, potncia,
resistncia, etc.
CARACTERSTIQUES PERSONALS DE L'ALUMNE/A
Edat
Est demostrat que la capacitat daprendre no sesvaeix mai, per tamb s cert que la
qualitat de recepci i la capacitat d'assimilaci (plasticitat neuronal) va disminuint amb l'edat. Per
esta ra, a partir dels 20 anys i sense cap experincia musical prvia, s aconsellable que
l'alumne siga conscient que probablement necessitar molt ms temps per a aconseguir el nivell
desitjat i, sobretot, per mantindre'l.
s fonamental que aquest fet es tinga en compte per part del professor i de lalumne ja que,
oblidar-ho, pot comportar frustracions innecessries.
Fsic
Cal tenir molt en compte les caracterstiques fsiques de lalumne per tal de dur a terme una
ensenyana individualitzada de qualitat.
La dolaina requerix un gran esfor fsic per ser interpretada correctament. Per esta ra cal
convncer l'alumne perqu tinga cura del seu cos. Un bon estat de salut influx positivament en la
qualitat de l'aprenentatge i de la interpretaci. Tamb ha de saber que certs trastorns fsics i
psquics poden afectar els seus progressos. Per exemple, els problemes respiratoris, l'anmia,
tendncia a la depressi, etc.
D'altra banda, la tcnica instrumental ha daplicar-se a partir d'uns moviments i posicions
estndards per adaptant-les, en la mesura que es puga, a les caracterstiques fsiques de
l'alumne. En cada cas concret haur de valorar-se cada part del cos que participe en l'emissi del
so, com ara, la forma dels llavis, la capacitat torcica, la grandria dels dits, etc., i controlar la
seua adaptaci a l'instrument i a linrevs (si s possible).
Cultura General i Musical
Encara que la matria siga la mateixa per a tots els alumnes, la manera de seqenciar-la,
d'exposar-la i explicar-la no ha de coincidir necessriament. Per esta ra, s important analitzar el
nivell d'estudis i de cultura general i musical de cada alumne/a per tal dutilitzar un llenguatge
apropiat.
El punt de partida sempre ha destar en concordana amb el nivell cultural de l'alumne. Qui
ha dadaptar-se s el professor.
Tamb cal valorar si ja toca un altre instrument i el nivell que t per tenir en compte les
possibles incompatibilitats que poguessin sorgir.
Si el nou alumne ja toca la dolaina i el que desitja s reciclar-se o millorar, cal conixer el
seu nivell, la metodologia que ha utilitzat i l'ambient on es mou. Desta manera evitarem possibles
traumes.
Habilitats innates.
L'alumne pot posseir de manera innata certes habilitats que el predisposen favorablement
cap a la disciplina instrumental, per tamb pot tindre problemes psicomotors que ser necessari
esbrinar per mitj d'unes senzilles proves rtmiques i d'entonaci.
Una habilitat molt important s la capacitat d'imitaci, imprescindible per al correcte
aprenentatge.
Instrumental
Cal comprovar que el seu instrumental tinga la qualitat suficient i, si no s aix, motivar-lo
perqu l'aconseguisca.
L'alumne sol tindre una tendncia natural per intentar solucionar els problemes i, de
vegades, no t la perspectiva suficient per saber si s problema seu o de l'instrument. Aix doncs,
el professor ha de vigilar este aspecte per tal que no es produsquen hbits incorrectes com a
conseqncia duna deficincia instrumental (dolaina, tudell i, sobretot, la canya).
PERFIL PSICOLGIC DE L'ALUMNE/A
La Timidesa.
Encara que la timidesa pot ser un aspecte un tant negatiu en l'aprenentatge instrumental,
es pot superar en gran mesura si l'alumne arriba al convenciment que una bona formaci i
preparaci pot compensar la seua dificultat a l'hora de manifestar-se en pblic. Per aconseguir
este objectiu, en primer lloc cal procurar que l'alumne arribe a vncer la seua timidesa en la
relaci directa amb el seu professor i, d'esta manera, a l'existir una bona comunicaci, el procs
pedaggic es desenrotlla amb ms eficcia.
L'Audcia.
L'audcia pot ser beneficiosa per a l'alumne si este s conscient en tot moment de les
seues possibilitats reals que, en tots els casos, sempre tenen un lmit. Si es manifesta temerria i
inoportuna, cal fomentar la reflexi prvia davant de les accions impulsives, sobretot perqu
l'alumne no perda la confiana amb si mateix.
La Pacincia.
Encara que s obvi que el professor ha de tindre una actitud tranquilla i sense ansietats,
hem detenir en compte que per a ell s una obligaci professional, mentre que per a l'alumne s
una disciplina que haur de desenrotllar a partir de les motivacions del professor.
Durant el procs d'aprenentatge l'alumne ha de tindre tindre una perspectiva clara de qu
s el que ha d'aprendre. En primer lloc, per aconseguir superar un objectiu o assimilar una
habilitat concreta, s necessari que la comprenga amb demostracions del professor o a partir de
bons exemples, per immediatament cal indicar-li que es necessita un temps determinat per
poder assolir-la i dominar-la.
Si l'alumne no s bastant pacient, esta situaci pot provocar-li certa ansietat. s en aquest
moment quan es fa necessari fer-li comprendre que noms amb l'estudi i la prctica, enfocades
adequadament, es pot aconseguir l'xit en la disciplina instrumental.
La Iniciativa.
La iniciativa s una caracterstica que sha de potenciar indispensablement. L'alumne, a
l'acabar el procs pedaggic, ha de sentir-se segur en la seua independncia ja que, dara
endavant, no comptar amb l'acostumada ajuda del professor. El cas contrari, s a dir, el cas que
dun alumne amb una docilitat excessiva s, a la llarga, contraproduent. El professor ha de vigilar
que es complisquen les seues ordes directes i que aquestes han estat reflexionades.
D'altra banda, un alumne que es mostra en rebel en excs ha de ser tractat amb tanta
energia com tacte, i sempre utilitzant les armes del raonament, mai lagressivitat.
VALORS POTENCIALS DE L'ALUMNE/A
L'instint.
En lsser hum, l'instint d'aprendre i la superaci personal sn trets gentics,
imprescindibles per al seu desenrotllament i adaptaci al medi en qu habita. Per esta ra, si el
professor t en compte l'instint natural de l'alumne i el potncia, l'aprenentatge de la dolaina
resulta molt ms flut.
Una altra caracterstica innata en els ssers humans s l'esperit creador i descobridor. La
majoria de nosaltres obtenim plaer quan descobrim o creem alguna cosa original. Per esta ra, si
s'aconseguix enfocar els plantejaments dels nous objectius de manera que siga l'alumne qui
descobrisca la necessitat d'aprendre, es potenciar el poder de deducci i de creaci, i
l'aprenentatge ser molt ms gratificant i efectiu.
Finalment, cal considerar la capacitat que t l'alumne per a la imitaci (conscient o
inconscientment), per la qual cosa el professor ha de vigilar molt els seus comentaris i
interpretacions, ja que s el primer model de cpia de lalumne.
La Intelligncia
Les aptituds psicolgiques de l'alumne tamb sn un aspecte imprescindible per enfocar
correctament la seua educaci. La msica, com a art i cincia que s, necessita un cert grau de
comprensi de l'abstracte que si no es posseeix de manera natural, caldr potenciar-ho.
Tot i que sempre hem de tenir en compte el nivell del punt de partida de lalumne, en
algunes moments haurem de trobar les eines necessries per superar certes dificultats. No
obstant, el ms habitual s que la intelligncia es desenvolupe de manera progressiva durant el
procs daprenentatge.
La Relaxaci.
Un dels factors que ms influeixen en la capacitat d'assimilaci de l'alumne s el seu estat
de relaxaci. Est demostrat que com ms tranquil i ser estiga, existiran ms possibilitats que
l'alumne comprenga exactament el que ha daprendre. Daquesta manera tamb saugmenta la
seva sensibilitat per a la imitaci i la improvisaci.
s necessari que l'alumne arribe a aconseguir un estat de concentraci que, d'una banda el
permeta gaudir i daltra, evadir-se en les situacions extremes.
Sentit de la Responsabilitat.
Quan un individu decideix aprendre a tocar un instrument i es converteix en alumne, ha
dsser conscient que haur d'assumir una srie de disciplines per traure el major rendiment
possible al seu treball personal. La idiosincrsia de l'ensenyana instrumental implica una gran
voluntat per aprendre i,tot i que el professor t una gran responsabilitat en el procs, s l'alumne
qui en ltima instncia ha d'assumir-la. Per tant, si l'alumne no t una vertadera vocaci per
l'estudi, ser necessari potenciar-li-la perqu, en el cas contrari, no aconseguir superar el
comproms adquirit.
Sentit de l'Eficcia.
La disciplina instrumental requereix una gran dedicaci per poder comprendre i
desenrotllar les habilitats necessries. Des del primer moment, cal ensenyar-li a l'alumne a
treballar correctament durant lestudi personal per tal dobtenir el mxim rendiment en el temps
invertit. Aix doncs, resulta imprescindible potenciar el sentit de l'eficcia perqu la motivaci i el
nivell aconseguit no decaiguen. Per tant, per comprovar el grau deficcia cal potenciar en
l'alumne/a la continua autoavaluaci i mostrar-li com ha de treballar.
Sensibilitat Artstica.
La sensibilitat artstica pot i ha dsser potenciada en l'alumne perqu puga arribar a
comprendre i gaudir en les seues activitats artstiques. Sobretot per despertar l'esperit creador
que lsser hum duu a dintre.
Encara que s cert que aquesta caracterstica s innata en alguns alumnes, en la majoria
dels casos ha de desenvolupar-se a partir d'unes experincies que acumulen coneixements en el
seu subconscient de manera natural i progressiva.
L'audici s molt important en el desenrotllament de l'aprenentatge de l'alumne, ja que li
proporciona esquemes i models que conscient o inconscientment copiar quan realitze la seua
prpia interpretaci.
QUALITATS DEL PROFESSOR
La formaci tcnica i artstica d'un professor en la seua matria s imprescindible per

realitzar correctament el seu treball, per tamb ha de reunir altres qualitats per poder desenrotllar
correctament la seua funci com a pedagog. Estes qualitats, de manera global, sn:
Vocaci per la Docncia.
s molt important que el professor gaudisca amb el seu treball. En primer lloc, per tal de
motivar a lalumne i, en segon lloc, en benefici del seu estat anmic, sobretot si est exercint la
seua professi durant molt de temps.
Temperament.
s el professor, com a primer responsable del procs pedaggic, qui ha d'intentar millorar
la situaci emocional de l'alumne. Ha de posseir un temperament tranquil, realitzar accions
premeditades i no deixar-se dur per impulsos que puguen afectar negativament l'estat anmic del
mateix.
Psicologia.
Ha de posseir trets de psicleg per poder comprendre i potenciar adequadament el seu
alumne. s el professor qui ha dadaptar-se a les caracterstiques personals de l'alumne i no a
linrevs, sobretot al principi de l'aprenentatge.
Esperit d'investigaci.
En benefici del progrs i sobretot de la salut mental del professor, s necessari fomentar
l'esperit d'investigaci en la docncia. No cal ser conformista, s millor plantejar-se que qualsevol
sistema pedaggic que funcione b, de segur pot arribar a millorar i ser ms efectiu.
Amb el pas del temps, qualsevol canvi en el procs pedaggic pot ser positiu, encara que
noms siga per combatre la monotonia.
RELACI DIRECTA AMB L'ALUMNE
La docncia en la dolaina implica una relaci quotidiana amb l'alumne que pot arribar a
ser molt duradora. El professor ha de tindre en compte esta circumstncia des del primer moment
i obrar en conseqncia.
Un bon docent ha de ser capa de transmetre i comunicar. s el que incita a participar del
treball. s qui accepta les idees de l'alumne a travs del dileg i converteix l'autoritat que aquest li
atorga en una disciplina compartida. D'altra banda, tamb ha de deixar-se dur per la intuci, per
sempre a partir d'una planificaci prvia.
El professor ha de ser creatiu i tindre reflexos per poder superar amb facilitat tots els
problemes inesperats de l'alumne.
Confiana.
s molt important que l'alumne confie plenament en el professor per aconseguir la mxima
rendibilitat en l'aprenentatge. Cal tindre en compte que l'ensenyana individualitzada pot
comportar certa tensi en l'alumne perqu este es troba sol amb el professor i, en certes
ocasions, ser molt aconsellable establir dilegs sobre qualsevol tema, encara que no siga
estrictament de la matria.
En les possibles frustracions que l'alumne puga sofrir quan no aconseguisca superar algun
exercici amb l'eficcia acostumada, el professor ha de ser qui ms el comprenga i l'ajude en un
primer moment, per tamb qui li faa una petita i personalitzada reflexi per intentar reforar el
seu instint de superaci.
D'altra banda, s necessari comprendre que els possibles errors sn comuns a tots els
alumnes en la mateixa fase del procs educatiu.
Primer Contacte.
El primer contacte entre lalumne i el professor s un moment crucial que pot condicionar la
resta del procs daprenentatge. s aconsellable que el mestre faa un primer test de les
caracterstiques de lalumne per tal de planificar el procediment dactuaci. s molt important que
aquest tinga meditada la manera concreta de comenar i el desenrotllament de les explicacions.
Per aix, haur de conixer a la perfecci tot el procs i cadascuna de les parts que intervenen en
la interpretaci amb la dolaina de manera detallada.
Espill.
Normalment, l'alumne considera el professor com un model a seguir i no nicament com un
guia. Esta circumstncia cal tindre-la molt en compte perqu es produx de manera natural i
inconscient. Per esta ra, conv mostrar-li sempre una actitud positiva i coherent i, aix, convertir-
se en un bon exemple d'interpretaci musical i de comportament.
D'altra banda, s comprensible i natural que al professor se'l considere com una autoritat
en la seua matria. Ara b, si les relacions amb l'alumne es veuen afectades negativament, pot
produir-se el cas contrari i convertir-se en el seu antagonista, una situaci molt desagradable que
sens dubte afectar a tot el procs.
Classe Individual i Collectiva.
Per educar completament l'alumne de dolaina s necessari que aquest gaudisca
d'ambdues classes. La classe individual s imprescindible perqu vaja seguint el seu propi ritme i
perqu puga ser correctament avaluat pel professor. En la classe collectiva, l'alumne adquireix
una dimensi social i una experincia musical amb altres individus que possibilita la prctica de la
posada en escena, al mateix temps que compara el seu nivell amb els altres companys.
MOTIVACI DE L'ALUMNE
Com motivar-lo
La motivaci s un dels factors ms importants en el procs pedaggic. Ara b, el primer
que ha destar motivat s el professor. Sha demostrat que si aquest perd inters en els resultats o
comentaris de l'alumne i realitza la classe sense motivaci, la qualitat de l'aprenentatge es veu
considerablement afectada. Per tal de motivar l'alumne s important conixer-lo b per saber
quines sn les seues inrcies naturals, s a dir, els seus gustos i preferncies respecte a
l'instrument i el tipus de relaci personal que preferisca. D'esta manera es pot aconseguir un
aprenentatge ms flud, sincer i amb menys sacrificis.
Afici i diversi
s molt important mantindre l'afici en l'alumne. En la majoria dels casos s el motiu
principal pel qual es decideixen a tocar la dolaina. Ho fan simplement perqu els agrada. Esta
sensaci ha de persistir sempre, i quan se li exigeixen xicotets sacrificis,han dexposar-se com a
jocs o petits reptes. D'altra banda, cal motivar-lo perqu participe i gaudisca daudicions aix com
de les festes ms significatives de la nostra cultura popular i, sobretot, les del seu poble o
comarca. Aquest fet possibilita alhora una bona integraci en el seu grup social.
Repte personal
Els possibles sacrificis personals que haja de sofrir l'alumne han denfocar-se com a
allicients i com a reptes personals. L'aprenentatge s ms efectiu si l'alumne gaudeix quan
realitza correctament un exercici, perqu arriba a comprendre que un sacrifici equival a superar-se
a si mateix. Tamb s positiu fomentar la competici sana entre els alumnes, per sobretot amb
un mateix. L'alumne ha d'assimilar que una dificultat superada implica una habilitat aconseguida.
TCNIQUES DESTUDI
Estudiar no noms significa repetir obres o exercicis fins a l'esgotament s necessari que
l'alumne siga conscient que ha d'assimilar unes tcniques d'estudi especfiques del seu instrument
per traure el major rendiment al temps emprat. Per esta ra s imprescindible que l'alumne i el
professor reflexionen sobre els segents conceptes:
Psicomotricitat
Si la msica consistix en coordinar sons en el temps a partir de les accions que l'intrpret
realitza sobre un instrument, s imprescindible que l'alumne desenrotlle unes habilitats
psicomotrius especfiques que li permeten coordinar el pensament amb unes accions fsiques
concretes i, a ms, amb una gran exactitud i subtilesa.
La disciplina instrumental no tracta exclusivament que l'alumne arribe a conixer uns
conceptes especfics, sin que es basa en una prctica contnua i controlada dins del procs
d'aprenentatge que fa desenvolupar la psicomotricitat.
El professor ha de tindre molt en compte el temps necessari per al desenrotllament normal
de cada fase, valorant en tot moment les possibilitats de cada alumne. Cal respectar el seu ritme
personal en la mesura que es puga, i intentar que l'aprenentatge siga una progressi lgica i no
traumtica.
Horari.
Els humans som ssers de costums. Quan aconseguim que una activitat concreta es
convertisca en hbit, funcionem ms relaxats i ens augmenta la capacitat de concentraci. Per
esta ra, com ms concret i precs siga l'horari d'estudi diari, ms augmentar el rendiment. Aix
doncs, s aconsellable comenar i acabar a la mateixa hora tots els dies i programar-se els
descansos necessaris en el mateix moment.
Seqncia.
Una altra manera de fomentar que l'estudi es convertisca en un hbit i augmentar el
rendiment s organitzar-se el temps invertit de manera que tots els continguts es treballen de
manera peridica i amb el mateix orde. Com a exemple, i noms com a punt de referncia, pot
servir la segent seqncia per a un alumne de EEPP. El temps de cada apartat dependr del
curs o nivell de l'alumne i les seves necessitats.
1. Calfament i posada al punt de la canya. Notes llargues amb afinador.
2. Articulaci. Estudis amb metrnom.
3. Digitaci. Estudis amb metrnom.
6. Expressi.
7. Obra nova.
8. Repertori.
L'AVALUACI:
CRITERIS I PROCEDIMENTS
SISTEMES D'AVALUACI
L'avaluaci es basa en uns criteris establerts prviament i en la interacci professor/alumne.

L'avaluaci ha de servir sempre com una eina de motivaci d'ambds.
El professor s qui fa de conductor i avalua contnuament el treball i les habilitats adquirides, per el
principi d'independncia sha de tindre present en tot moment. Per tant, al finalitzar tot el pla d'estudis,
l'alumne ha darribar a conixer perfectament quines sn les seues aptituds innates i adquirides, ser
coherent en la seua personalitat i ser conscient de les seues circumstncies temporals. s a dir, que
l'alumne siga capa d'avaluar-se a si mateix en tot moment.
s habitual que, al principi, l'alumne no es trobe cmode quan el professor l'avalue en les classes.
Per lhabitual por al fracs o a decebre ha de donar pas a un estat emocional positiu, que valore cada
comentari o exemple del professor com una oportunitat de millorar i, sobretot, de gaudir amb la
interpretaci. Per aconseguir-ho, el professor ha que conixer l'alumne, ha de tenir en compte les seves
caracterstiques fsiques i psicolgiques, les seues circumstncies personals, i utilitzar un llenguatge
positiu.
L'alumne ha de conixer des del principi tota la matria de la PD per tal de que es situe en el seu
nivell i tamb per valorar la seua capacitat de planificaci i la seua iniciativa. L'eina utilitzada sn els criteris
d'avaluaci per cursos i les fitxes de seguiment (UD o llions) que s'exposen ms avall.
A banda de l'avaluaci continua, el sistema d'avaluaci que marca la normativa s trimestral,
establint tres perodes trimestrals i una avaluaci final.
En el cas que l'alumne progresse rpidament, t la possibilitat de promocionar a un curs
superior,prviament superats els criteris d'avaluaci i complint amb la normativa legal.
CRITERIS DE QUALIFICACI.
Les qualificacions seran numriques de l'1 al 10, amb la segent correspondncia:
INSUFICIENT: 1 a 4
SUFICIENT: 5
BE: 6
NOTABLE: 7, 8
EXCELLENT: 9, 10
El mnim exigible per aprovar l'assignatura ser dun 5.Cada trimestre, l'alumne rebr del
professor tutor un informe de qualificaci trimestral, on van consignades las qualificacions de totes
les assignatures que cursa.
CRITERIS DE RECUPERACI.
El principi de plasticitat tamb ha destar present en tot moment en l'aplicaci de la PD per

per la idiosincrsia de l'ensenyament musical, s impossible progressar sense haver superat els
criteris mnims de cada UD. Per tant, sha dadequar el procediment de recuperaci a les
caracterstiques de l'alumne. per tenint en compte sempre el procediment legal de temporitzaci
per trimestres i cursos. L'eina utilitzada sn els criteris d'avaluaci per cursos i les fitxes de
seguiment (UD o llions) que s'exposen ms avall.
CRITERIS DAVALUACI DEL CURS 1 DE DOLAINA EEPP
Comprovar i valorar contnuament lactitud i la motivaci de lalumne/a, tant en lassistncia
a classe com en el necessari estudi a casa. L'alumne/a ha de tindre la inquietud per
aprofundir en el domini del seu instrument i pel coneixement de la cultura tradicional.
Inters per laudici. Actitud positiva cap als exercicis tcnics. Conixer la vestimenta o
uniforme tradicional del dolainer o dolainera.
Controlar com sassimila lhbit de netejar linstrument. Saber que la dolaina s un
instrument transpositor i valorar la qualitat de la canya per a facilitar la interpretaci.
Vigilar la posici i subjecci de la dolaina, insistint en lequilibri de linstrument aconseguit
en la correcta posici dels braos i la inspiraci. Coneixement del llenguatge corporal lligat
a la interpretaci en conjunt.
Comprovar que lalumne coneix totes les posicions digitals treballades en este nivell i la
relaxaci dels dits. Nivell de coordinaci de dits i llengua. Controlar lestudi amb el
metrnom o claqueta.
Vigilar el procs respiratori perqu no sassimilen tensions innecessries. Interpretar
exercicis especfics que augmenten progressivament la capacitat pulmonar i la potncia.
Control de lexpiraci per a eliminar tensions.
Vigilar contnuament la posici dels llavis i la seua collocaci en la canya per tal
daconseguir que lembocadura vaja adquirint resistncia. Interpretar exercicis especfics
que augmenten progressivament el control de la pressi sobre la canya per tal de corregir
lafinaci. Control del segon registre (mi, fa# i sol).
Interpretar exercicis i tocates especfics per valorar la coordinaci de la llengua i els dits en
lemissi de les notes. Utilitzar combinacions senzilles de picat / lligat. Velocitat de picat
simple: aproximadament 4 semicorxeres en negra = 108 mm o equivalent.
Comprovar que lalumne/a siga conscient de lafinaci i intenta corregir-la. Adaptabilitat dins
dun duo o grup. s correcte de lafinador electrnic. Alteracions especials.
Utilitzar els punts dinspiraci per definir la frase musical, estiguen assenyalats o no.
Matisos d'articulaci, picat, staccato, portato. Qualitat del so.
Ser capaos de resistir una classe o audici durant 60 minuts amb obres duna durada
aproximada de un minut amb breus descansos.
Interpretar un mnim de 10 obres basades en les segents funcionalitats i formes prpies.
Diana o "despert". Danses populars (dansa plana). Cercavila ritual: Callosa dEn Sarri,
Pa benet. Cercaviles d'acompanyament. Cercavila pasdoble. Process. Danses rituals:
ball de nanos o cabuts, cavallets, treballs de l'era, gegants, fusters i obres i ball de
bastonets. Jotes prpies i de rondalla. En solitari amb el tabalet, i en grup a 2 i 3 veus.
CRITERIS DAVALUACI DEL CURS 2 DE DOLAINA EEPP.

uniforme tradicional del dolainer o dolainera. Control de lestat dnim en la classe
individual i en les audicions.
instrument transpositor i valorar la qualitat de la canya per facilitar la interpretaci.
Utilitzaci de diferents tudells per aconseguir un ptim funcionament de la canya.
relaxaci dels dits, sobretot en el segon registre. Nivell de coordinaci de dits i llengua.
Controlar lestudi amb el metrnom o claqueta. Controlar els registres extrems del nivell.
Control de lexpiraci per eliminar tensions. Prctica dexercicis de respiraci amb i sense
instrument.
daugmentar la resistncia i precisi de lembocadura. Interpretar exercicis especfics que
augmenten progressivament el control de la pressi sobre la canya per tal de corregir
lafinaci. Utilitzaci del vibrat per enfortir lembocadura.
Interpretar exercicis i tocates especfiques per valorar la coordinaci de la llengua i els dits
en lemissi de les notes.
Utilitzar combinacions senzilles de picat / lligat. Velocitat de picat simple: aproximadament 6
semicorxeres en blanca = 108 mm o equivalent.
dun duo o grup i tamb amb el piano. s correcte de lafinador electrnic. Alteracions
especials.
Matisos d'articulaci, picat, staccato, portato. Qualitat del so. Recursos expressius de
digitaci: appoggiatures i mordents. Domini dels finals de nota sense articular: final obert
aproximada de un minut i mig amb breus descansos.
Cercavila pasdoble. Danses populars (dansa plana i ball de plaa). Danses rituals: El Rei
Pixaro, ball darets, ball de nanos o cabuts, ball de pastorets i pastoretes. Cercavila ritual:
tocates de bous, cavalcada. Process. Cercaviles d'acompanyament. Jotes prpies i de
rondalla. Diana o "despert".En solitari amb el tabalet, i en grup a 2 i 3 veus.

individual i en les audicions. Intuci.
instrument transpositor i valorar la qualitat de la canya per a facilitar la interpretaci.
Utilitzaci de diferents tudells per aconseguir un ptim funcionament de la canya.
relaxaci dels dits, sobretot en el segon registre. Nivell de coordinaci de dits i llengua.
Controlar lestudi amb el metrnom o claqueta. Controlar els registres extrems del nivell.
Control de lexpiraci per a eliminar tensions.
lafinaci. Vibrat tcnic. Coordinaci de les pressions daire i embocadura. Final obert.
lemissi de les notes.
semicorxeres en negra = 108 mm o equivalent.
especials. Msica modal.
Matisos d'articulaci, picat, staccato, portato i el trato. Qualitat del so. Recursos expressius
de digitaci: appoggiatures i mordents. Introducci als trinos. Dominar els finals de nota
sense articular: final obert. Dinmica.
aproximada de dos minuts amb breus descansos.
Cercavila pasdoble. Danses populars (dansa plana i ball de plaa). Danses rituals: El Rei
Pixaro, ball darets, ball de nanos o cabuts, ball de pastorets i pastoretes. Cercavila ritual:
tocates de bous, cavalcada. Process. Cercaviles d'acompanyament. Jotes prpies i de
rondalla. Diana o "despert". En solitari amb el tabalet, i en grup a 2 o 3 veus.

individual i en les audicions. Intuci. Prctica de la lectura a vista i de la transposici
Saber que la dolaina s un instrument transpositor i valorar la qualitat de la canya per a
facilitar la interpretaci. Utilitzaci de diferents tudells per aconseguir un ptim
funcionament de la canya. Iniciaci al rebaix i modificaci de la canya. Coneixement dels
instruments de percussi que intervenen junt a la dolaina. Coneixement i prctica dels
ritmes bsics del tabalet.
a la interpretaci en conjunt. Coherncia del llenguatge corporal amb la interpretaci.
Comprovar que lalumne coneix i domina totes les posicions digitals treballades en este
nivell i la relaxaci dels dits, sobretot en el segon registre. Nivell de coordinaci de dits i
llengua. Controlar lestudi amb el metrnom o claqueta. Controlar els registres extrems del
nivell.
Domini del procs respiratori. Interpretar exercicis especfics que augmenten
progressivament la capacitat pulmonar i la potncia. Control de lexpiraci per eliminar
tensions .Exercicis de respiraci amb i sense instrument
especials. Msica modal. Cromatismes.
Matisos d'articulaci, picat, staccato, portato, el trato i el triato. Qualitat del so. Recursos
expressius de digitaci: notes xicotetes, mordents i grupetos. Introducci als trinos.
Dominar els finals de nota sense articular: final obert. Dinmica. Iniciativa.
Albaes. Process. Danses rituals: dansa dels porrots, dansa de la Moma. Danses populars
(dansa plana, ball de plaa). Cercavila ritual: Tocates de Bous. Jota prpies i de rondalla.
Vals/Jota. Xotis. Masurca. Bolero. Fandango. Cercavila pasdoble. Cercaviles
d'acompanyament. En solitari amb el tabalet, en grup a 2 o 3 veus.
Interpretar obres lliures de compositors contemporanis i adaptacions de msica antiga i
barroca. Dolaina i piano. Dolaina i percussi

individual i en les audicions. Intuci.
Coneixement la histria del nostre instrument i dels obos tradicionals, i la seua
funcionalitat dins de les festes i rituals.
Utilitzaci de diferents tudells per aconseguir un ptim funcionament de la canya. Iniciaci
al rebaix i modificaci de la canya. Coneixement i prctica dels ritmes bsics del tabalet
llengua. Controlar lestudi amb el metrnom o claqueta. Controlar els registres extrems del
nivell.
tensions. Exercicis de respiraci amb i sense instrument.
Interpretar exercicis i tocates especfics per a valorar la coordinaci de la llengua i els dits
en lemissi de les notes.
expressius de digitaci: appoggiatures,mordents, Glissando, trinos i triatos. Dominar els
finals de nota sense articular: final obert. Dinmica. Iniciativa. Capacitat danlisi. Cadncia.
aproximada de dos minuts i mig amb breus descansos.
Havanera 7/8. Danses populars (dansa plana, ball de plaa, danses de La Marina).
Peteneres. Danses rituals: ball de bastonets. Jotes prpies i de rondalla. Repertori de gaita
navarra. Zortzico. Polca. Cercavila ritual: curses de galls. Albaes. Cercavila pasdoble.
Cercaviles d'acompanyament. En solitari amb el tabalet, i en grup a 2 o 3 veus.

individual i en les audicions. Intuci. Prctica de la lectura a vista i de la transposici
Coneixement la histria del nostre instrument i dels obos tradicionals, i la seua
funcionalitat dins de les festes i rituals. Realitzar un projecte sobre o relacionat amb
l'instrument.
Utilitzaci de diferents tudells per aconseguir un ptim funcionament de la canya. Iniciaci
al rebaix i modificaci de la canya. Inters per la investigaci.
llengua. Controlar lestudi amb el metrnom o claqueta. Posicions alternatives o
secundries. Controlar els registres extrems del nivell.
tensions. Exercicis de respiraci amb i sense instrument
lafinaci. Vibrat tcnic. Precisi en la coordinaci de les pressions daire i embocadura.
Final obert.
expressius de digitaci: notes xicotetes, mordents i grupetos. Introducci als trinos.
Dominar els finals de nota sense articular: final obert. Dinmica. Iniciativa.

Danses rituals: Xquera. Jota de concert. Cercaviles d'acompanyament. Cercavila
pasdoble. Cercavila ritual. Danses populars (dansa plana, ball de plaa, danses de La
Marina). Tocates de ball. Processons.
barroca. Dolaina i piano. Dolaina i percussi
FITXES DE SEGUIMENT I
AVALUACI
(Llions)
(Unitats didctiques)
FITXES DE SEGUIMENT
DE LES UNITATS DIDCTIQUES DEL CURS 1
D'ENSENYANCES PROFESSIONALS DE MSICA.
ESPECIALITAT DOLAINA.
ASSIGNATURA: INSTRUMENT
PROFESSOR: XAVIER RICHART
ALUMNA/E:
UNITAT DIDCTICA 1.1 Tocates de diana o "desperta".
Temporitzaci orientativa per assimilar els criteris mnims: 1/2 setmanes.
Continguts: Funcionalitat de les dianes o despertades. Estructura rtmica ms
comuna a totes les comarques. "Solos" o estances. Rituals. Consells per a la
convivncia amb coeters. Staccato i portato.
TCNICA Criteris d'avaluaci. AVALUACI
Estudi a casa.
Posici del cos, cap, dits, mans i braos.
Actitud Assistncia a classe.
Motivaci (inquietud per progressar, inters
pels continguts i els exercicis tcnics.
Respiraci: capacitat, retenci i control de
Notes llargues 4 p. l'emissi.
34 Afinaci estable i rectificada. Velocitat
mx.= 80
Relax d'embocadura. Concreci de l'atac.
Articulaci B. 2B p. Afinaci.
47 Velocitat mn. amb tu-ru i tu-tu =
112
Posici i moviment d'embocadura i relaci
Embocadura 2 p. 74 amb la pressi d'aire. Velocitat
min.= 80
Treballar tot lligat, tot picat i amb una
Intervals 2es 14A p. combinaci.
88 Llengua i dits. Afinaci. Velocitat mn.
= 100
Qualitat i potncia del so. Articulaci
Expressi. Art. B. 1A
expressiva. Staccato i portato. ( -)
p. 47
= 112.
Recerca de l'afinaci relativa. Capacitat
Estudi a 2 veus 57
d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
(dig.)
l'altre intrpret. Conscincia de la veu
www.estudiantladolain
principal i la d'acompanyament. Lectura
a.com
simultnia de les 2 veus.
TOCATES. Criteris d'avaluaci. AVALUACI
Ritual i funcionalitat de les tocates de
diana o despertades en la festa major
d'Algemes. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Audici i/o visualitzaci prvia.
Repertori de dianes
Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
Entrada amb el ritme propi.
Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
Fraseja adequadament.
Ornaments.
La toca sencera sense interrupcions ni
El matiner. Xavi
parades.
Richart
Memria.
Obres per a colla
Segona veu.
Fentina. Xavi Richart
parades.
Tocates i estudis a 2
Memria.
veus
Segona veu.
Informaci complementria:
Nota tcnica i
Data d'inici de la UD: actitud 40 %
Nota tocates 60 %
Data final de la UD: Nota UD
UNITAT DIDCTICA 1.2 Repertori de danses populars.
Continguts: Concepci del ball o dansa ms popular de la cultura tradicional
valenciana. Estructura i rituals ms comuns en les comarques del centre i del sud.
Confiana amb el ritme del tabal. Melodies que entren amb el ritme (repic ).
Estudi a casa.
Actitud
Assistncia a classe.
Motivaci
Notes llargues. De re a
l'emissi.
re' 4 rodones per cada
Afinaci estable i rectificada. Velocitat
nota i 1 per respirar.
mx.= 100
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-ru-tu i tu-tu-tu
= 120
Embocadura 1 p.74 amb la pressi d'aire. Velocitat
min.= 80
Treballar tot lligat, tot pica i amb una
Escala de Sol M 4 p. combinaci.
= 120
Expressi. Articulaci Qualitat i potncia del so.
T. 10 B Articulaci expressiva. Staccato i portato. (
p. 58 -) = 69.
Estudi a 2 veus 69
(dig.)
www.estudiantladolaina
.com
Ritual i funcionalitat de les danses
populars ms popularitzades.
Estructura i ritmes d'acompanyament.
Repertori de danses Coneixement i conscincia del ritme del
populars tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Fandango IV. La toca sencera sense interrupcions ni
Ontinyent. parades.
Memria.
.com
Lo Ballet. Castell. Est La toca sencera sense interrupcions ni
la dol Mtode elemental parades.
2 Memria.
Balls de Cullera. La toca sencera sense interrupcions ni
www.estudiantladolaina parades.
.com Memria.
Danses. Verger. Est la La toca sencera sense interrupcions ni
dol Mtode elemental 2 parades.
Memria.
Danses i Fandango. La La toca sencera sense interrupcions ni
Costera. Est la dol parades.
Mtode elemental 4 Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 1.3 Repertori de Ball de Nanos o Cabuts.
Continguts: Descripci del ball i les referncies religioses i civils dels personatges.
Estructura i rituals ms comuns. Confiana amb el ritme del tabal.
Estudi a casa.
pels continguts i els exercicis tcnics)
Notes llargues. De mi Respiraci: capacitat, retenci i control de
a mi' 4 rodones per l'emissi.
cada nota i 1 per Afinaci estable i rectificada. Velocitat
respirar. mx.= 100
Articulaci B. 7B p.
Afinaci.
49
Velocitat mn. en tu-tu-tu = 100
Embocadura 4 p.74 amb la pressi d'aire. Velocitat
min.= 80
Escala de Re M 5 p. combinaci.
= 72
Qualitat i potncia del so.
Expressi. Articulaci
Articulaci expressiva. Staccato i portato. (
T. 10 B p. 58
-) = 69.
Estudi a 2 veus 47
(afi.)
a.com
Ritual i funcionalitat del ball de nanos.
Repertori deBall de Coneixement i conscincia del ritme del
nanos o cabuts tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Nanos i gegants. La toca sencera sense interrupcions ni
Tradicional. Est la dol parades.
Ball de Nanos dAlcoi. La toca sencera sense interrupcions ni
www.estudiantladolain parades.
a.com Memria.
Ball de nanos de La toca sencera sense interrupcions ni
Xtiva. Est la dol parades.
Ball dels Cabuts La toca sencera sense interrupcions ni
d'Algemes. parades.
Memria.
a.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 1.4 Repertori de Cercaviles rituals.
Continguts: Funcionalitat d'anunciar la festa. "Arranc" de les festes de Callosa.
Famlia de xirimiters "Els Boronat". Ritme de tabal especfic.
Estudi a casa.
pels continguts i els exercicis tcnics).
Notes llargues. De fa# Respiraci: capacitat, retenci i control de
a fa#' 4 rodones per l'emissi.
respirar. mx.= 100
49 Velocitat mn. en tu-tu-tu-tu i tu-ru-tu-
ru= 104
Treball de la potencia i control en la columna
d'aire. Posici i moviment d'embocadura i
Diafragma 1 p. 40
relaci amb la pressi d'aire. Velocitat
min.= 100
Intervals 2es 13B p. combinaci.
= 100
Expressi. Staccatto
Articulaci expressiva. Staccato i portato.
3 p. 185
= 100
Estudi a 2 veus 13
d'adaptaci, coordinaci i confiana amb l'altre
(afi.)
intrpret. Conscincia de la veu principal i la
d'acompanyament. Lectura simultnia de les 2
veus
veus.
Ritual i funcionalitats de les cercaviles.
Estructura i ritmes d'acompanyament
especfics de Callosa d'En Sarri
Repertori deCercavila Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
ritual. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Passacarrers del La toca sencera sense interrupcions ni parades.
dissabte en festes 1. Memria.
Callosa dEn Sarri.
Tocates i estudis a 2 Segona veu
veus
Callosa dEn Sarri.
Tocates i estudis a 2 Segona veu.
veus
Callosa dEn Sarri.
Tocates i estudis a 2 Segona veu.
veus
Nota tcnica i actitud
Data d'inici de la UD: 40 %
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 1.5 Repertori de Tocates de process.
Continguts: Funcionalitat d'anunciar la process. Ritme de tabal de marxa de
process.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Notes llargues. De sol Respiraci: capacitat, retenci i control de
a sol' 4 rodones per l'emissi.
respirar. mx.= 100
Articulaci B. 9A p. Afinaci.
ru= 108
min.= 80
Escala de Re M 4 p. combinaci.
= 120
Expressi. Intervals
Articulaci expressiva. Staccato i portato. (
2es 17A p. 89
- - -)= 80
Estudi a 2 veus 48
(arti.)
a.com
Funcionalitat d'anunciar la process.
Ritme de tabal de marxa de process.
Repertori de tocates Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
de process Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Process. Morella.
parades.
Obres per a colla.
Memria.
Segona veu.
Process 1. Alejandro
parades.
Blay. Obres per a colla.
Memria.
Segona veu.
Process 2. Alejandro parades.
Blay. Obres per a colla. Memria.
Segona veu.
Process 3. Alejandro parades.
Blay. Obres per a colla. Memria.
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
Confiana amb el ritme del tabal. Melodies que entren a contratemps (desprs del
repic).
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Notes llargues. De sol Respiraci: capacitat, retenci i control de
a sol' 4 rodones per l'emissi.
respirar. mx.= 100
Relax d'embocadura. Concreci de l'atac. Afinaci.
Articulaci B. 10A p.
Velocitat mn. en tu-tu-tu-tu i tu-ru-tu-
49
ru= 104
Posici i moviment d'embocadura i relaci amb la
Embocadura 9 p. 75
pressi d'aire. Velocitat min.= 80
Treballar tot lligat, tot picat i amb una combinaci.
Escala de Re M 4 p.
Llengua i dits. Afinaci. Velocitat mn.
146
= 120
Expressi. Qualitat i potncia del so.
Articulaci T. 3B Articulaci expressiva. Staccato i portato. (- -
p. 56 ) = 80
Ritual i funcionalitat de les danses populars
ms popularitzades. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori de danses Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
populars Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
L'eixida. Ontinyent. La toca sencera sense interrupcions ni parades.
Memria.
a.com
La mitja volta. La toca sencera sense interrupcions ni parades.
Castell. Est la dol
Memria.
Mtode elemental 3
Dans del La toca sencera sense interrupcions ni parades.
Marquesat. Alfarb.
www.estudiantladolain Memria.
a.com
La toca sencera sense interrupcions ni parades.
Dans d'Agres
Memria.
El Tio Pep. Popular. Est La toca sencera sense interrupcions ni parades.
la dol Mtode
Memria.
elemental 2
Dans de Palomar. La toca sencera sense interrupcions ni parades.
Memria.
a.com
Data d'inici de la UD: Nota tcnica i actitud
40 %
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 1.7 Repertori de danses rituals. Ball de bastonets Algemes.
Continguts: Descripci del ball i comportament del dolainer i tabaleter en el ritual
del ball.
Estudi a casa.
Notes llargues 6 p. l'emissi.
34 Afinaci estable i rectificada. Velocitat
mx.= 80
48 Velocitat mn. en tu-tu-tu i tu-tu-
ru= 112
min.= 80
= 92
Expressi. Articulaci Qualitat i potncia del so. Articulaci
B. 4A expressiva.
p. 48 Staccato i portato( - -) = 80
Estudi a 2 veus 14
(afi.)
veus
Comportament del dolainer i tabaleter
en el ritual del ball. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori dedanses Audici i/o visualitzaci prvia.
rituals. Ball de Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
bastonets Algemes. Entrada amb el ritme propi
Ornaments.
Bastonets L'U. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. Est la dol parades.
Bastonets l'Ampla. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. parades.
Memria.
a.com
Bastonets 7 i 19. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. parades.
Memria.
a.com
Bastonets Bolero. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. parades.
Memria.
a.com
Bastonets El Paco. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. parades.
Memria.
a.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
Continguts: Funcionalitat d'anunciar un ritual concret. Procediment per beneir el pa o
les coques en Xtiva i altres pobles.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci .
l'emissi.
mi' 4 rodones per cada
nota i 1 per respirar
mx.= 80
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-tu-tu i tu-ru-tu
= 120
Diafragma 2 p 40
min.= 80
Treballar tot picat. Solucions per al fa nat.
Afinaci. Velocitat lenta.
combinaci.
= 80
Qualitat i potncia del so. Qualitat i potncia
Expressi.Staccato 4
del so. Articulaci expressiva. Staccato i
p. 185
portato. = 90
Estudi a 2 veus 8 (afi.) d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
Tocates i estudis a 2 l'altre intrpret. Conscincia de la veu
veus principal i la d'acompanyament. Lectura
Funcionalitat de les cercaviles rituals. El
pa benet. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori de Coneixement i conscincia del ritme del
cercaviles rituals. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Tocata del Pa Benet.
parades.
Xtiva. Tocates i estudis
Memria.
a 2 veus
Segona veu.
Els Sants de la pedra. La toca sencera sense interrupcions ni
La Costera. parades.
www.estudiantladolaina Memria.
.com Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 1.9 Repertori de danses de la process del Corpus.
Continguts: Descripci dels balls i les referncies als oficis de l'poca gremial i altres
motius religiosos. Ritme i estructura bsica de cada ball.
Estudi a casa.
l'emissi.
fa#' 4 rodones per cada
mx.= 80
Articulaci B. 3 B p. Afinaci.
48 Velocitat mn. en tu-tu i tu-ru=
112
min.= 80
= 80
Escales Mi menor 2 p. combinaci.
= 80
Estudi a 2 veus 50
(afi.)
.com
Descripci dels balls i les referncies.
Repertori de danses de Coneixement i conscincia del ritme del
la process del Corpus tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Dansa dels cavallets. La toca sencera sense interrupcions ni
Valncia. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Treballs de lera. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. parades.
www.estudiantladolaina.co
m
Memria.
Dansa dels Gegants. La toca sencera sense interrupcions ni
Valncia. Est la dol parades.
Dansa dels fusters i La toca sencera sense interrupcions ni
parades.
obrers. Morella. Est la
dol Mtode elemental 4
Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 1.10 Repertori de jotes.

Continguts: Concepci del ball i tocata ms popular de l'Estat espanyol. Estructura
rtmica i acompanyament del tabal. Confiana amb el ritme. Conceptes de msica
tradicional, folklore i popular.
Estudi a casa.
l'emissi.
sol' 4 rodones per cada
mx.= 80
min.= 80
combinaci.
= 60
Estudi a 2 veus 54
(arti.) Recerca de l'afinaci relativa. Escolta i
www.estudiantladolaina reacciona amb l'altra veu.
.com
Estudi a 2 veus 11
(afi.)
veus
Concepci del ball. Estructura i ritmes
'acompanyament.
Coneixement i conscincia del ritme del
Repertori dejotes tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Ball de Quadre. La toca sencera sense interrupcions ni
Benignim. parades.
Memria.
.com
Jotes. Clig. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Jota. Vinars. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 3
Segona veu.
Jota. Cofrentes. parades.
Memria.
.com
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 1.11 Repertori de cercaviles (avaluaci)
Temporitzaci orientativa per assimilar els criteris mnims: 1 setmana
Continguts: Ritual i funcionalitat de les cercaviles en les festes.
Estudi a casa.
Conscincia de la responsabilitat de la
interpretaci com a solista. Seguretat i
Actitud
confiana.
Motivaci.
Escala de Sol M 1 p.
Velocitat lenta i de memria. Afinaci.
145
Criteris mnims
Saber explicar breument la funcionalitat
d'anunciar festa i/o acompanyar festers o
autoritats de les despertades i cercaviles.
Interpretar cada melodia sense parar-se en
cap moment, encara que no ho faa amb el
rigor meldic de la partitura per s de la
pulsaci.
Confiana amb el ritme del tabal.
Repertori de tocates Resistncia.
de cercavila
Criteris per a pujar nota
Interpretar de memria.
Valorar positivament que lalumne/a propose
un repertori ms relacionat amb el seu poble
o comarca i que spiga explicar la seua
funcionalitat.
Ornaments.
El gener. Manel Rius. La toca sencera sense interrupcions ni
Est la dol Mtode parades.
elemental 2 Memria.
Fentina. Xavi Richart. La toca sencera sense interrupcions ni
Tocates i estudis a 2 parades.
veus Memria.
Braal. Xavi Richart. La toca sencera sense interrupcions ni
elemental 2 Memria.
Foia. Xavi Richart. La toca sencera sense interrupcions ni
veus Memria.
Beuna. Xavi Richart. La toca sencera sense interrupcions ni
veus Memria.
Les Calaes. Juli La toca sencera sense interrupcions ni
Pastor. parades.
Memria.
veus
Toc de Vermut. La toca sencera sense interrupcions ni
Catalunya. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Tocata del Pa Benet. La toca sencera sense interrupcions ni
Xtiva. parades.
Memria.
veus
El Bequetero. G. La toca sencera sense interrupcions ni
Pascual Falc. parades.
Memria.
veus
Murga del treballador. La toca sencera sense interrupcions ni
Popular. Est la dol parades.
Nota actitud 20 %
Data d'inici de la UD:
Nota tocates 80 %
UNITAT DIDCTICA 1.12 Repertori de tocates de process (avaluaci)
Continguts: Ritual i funcionalitat de les processons en les festes.
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Escala de mi m 1 p.
159
Criteris mnims
d'anunciar de les tocates de process.
pulsaci.
Repertori de tocates Resistncia.
de process Criteris per a pujar nota
funcionalitat.
Ornaments.
Process La toca sencera sense interrupcions ni
(ternari).Valncia. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 2
Process. Enric Girons. La toca sencera sense interrupcions ni
Est la dol Obres per a parades.
colla Memria.
Process. Penscola. La toca sencera sense interrupcions ni
elemental 4 Memria.
Les tres roses. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 3
Pas de process. La toca sencera sense interrupcions ni
Valncia. parades.
Memria.
.com
Process. Alejandro La toca sencera sense interrupcions ni
Blay. parades.
Est la dol Obres per a
Memria.
colla
Process. Morella. La toca sencera sense interrupcions ni
Est la dol Obres per a parades.
colla Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
UNITAT DIDCTICA 1.13 Repertori de danses populars. (avaluaci)
Temporitzaci orientativa per assimilar els criteris mnims: 1 setmana.
Continguts: Ritual i funcionalitat de les danses populars en les festes.
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Escala de Re M 1 p.
146
Criteris mnims
Ser conscient de la responsabilitat del
dolainer i tabaleter en les danses populars i
conixer el ritual complet.
pulsaci.
Confiana amb les entrades amb el ritme del
Repertori de danses tabal.
populars Resistncia.
funcionalitat.
Ornaments.
L'eixida. Ontinyent. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
La mitja volta.Castell. La toca sencera sense interrupcions ni
elemental 3 Memria.
Dans del Marquesat. La toca sencera sense interrupcions ni
Alfarb. parades.
Memria.
.com
Dans d'Agres parades.
Memria.
El Tio Pep. Popular. La toca sencera sense interrupcions ni
elemental 2 Memria.
Dans de Palomar. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Fandango IV. La toca sencera sense interrupcions ni
Ontinyent. parades.
Memria.
.com
Lo Ballet. Castell. La toca sencera sense interrupcions ni
elemental 2 Memria.
Balls de Cullera La toca sencera sense interrupcions ni
(noms 1) parades.
Memria.
.com
Costera. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
UNITAT DIDCTICA 1.14 Repertori. (avaluaci)
Continguts: Confecci d'un repertori a proposta de l'alumne/a que continga totes les
funcionalitats del nivell.
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Criteris mnims
dolainer i tabaleter i conixer el ritual
complet.
cap moment.
Repertori de 10 obres tabal.
de totes les Resistncia.
funcionalitats del Criteris per a pujar nota
nivell. Interpretar de memria.
funcionalitat.
Ornaments.
Funcionalitat i ritual
1.
Memria.
3.
Memria.
5.
Memria.
7.
Memria.
9. Funcionalitat i ritual
Memria.
11.
Memria.
13.
Memria.
15.
Memria.
17.
Memria.
19.
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
Notes per trimestres i final

PRIMER TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.1
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.2
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.3
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.4
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.5
a recuperaci
Nota final primer Nota
Data:
trimestre recuperaci
SEGON TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.6
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.7
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.8
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.9
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 1.10
a recuperaci
Data:
TERCER TRIMESTRE
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data: Nota final primer Nota
NOTA FINAL
Not Nota
PRIMER TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
SEGON TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
TERCER TRIMESTRE
a recuperaci
Nota
Data: Nota final del curs 1
recuperaci
FITXES DE SEGUIMENT
DE LES UNITATS DIDCTIQUES DEL

CURS 2
D'ENSENYANCES PROFESSIONALS DE
MSICA.
ALUMNA/E:
UNITAT DIDCTICA 2.1 Cercavila/pasdoble de nova creaci.
Continguts: Funcionalitat de les cercaviles i pasdobles. La composici per a dolaina,
annims i compositors actuals. J. R. Pasqual Vilaplana. Les Colles, noves agrupacions
tradicionals i de concert. Notes xicotetes. Cromatismes.
Estudi a casa.
Notes llargues.
Escala cromtica de re
l'emissi.
a re'. 4 rodones per
cada nota i 1 per
mx.= 96
respirar.
Respiraci: inspiraci i exhalaci rpida i
Exhalaci 4 p. 37 controlada. Afinaci. Velocitat mn.
= 100
Articulaci T. 2A p. Afinaci.
56 Velocitat mn. amb tu-ru-tu i tu-tu-tu
= 112
min.= 80
= 60
Expressi. Notes Qualitat i potncia del so. Digitaci. Adorns.
xicotetes 1A p. 198 Notes xicotetes. = 100.
Estudi a 2 veus 62
(afi.)
a.com
Funcionalitat de les cercaviles
/pasdobles. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori de Audici i/o visualitzaci prvia.
cercaviles i Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
pasdobles. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Passacarrer de la La toca sencera sense interrupcions ni
Mumerota J. R. parades.
Pasqual Vilaplana Memria.
Obres per a colla Segona veu.
Data d'inici de la UD: Nota tcnica i
actitud 40 %
Nota tocates 60 %

Confiana amb el ritme del tabal. Melodies que entren a contratemps (desprs del
repic) i a temps (pla). Mordent.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Notes llargues. Escala Respiraci: capacitat, retenci i control de
cromtica de re a mib'. 4 l'emissi.
rodones per cada nota i Afinaci estable i rectificada. Velocitat
1 per respirar. mx.= 100
50 Velocitat mn. en tu-ru-tu i tu-tu-tu
= 112
min.= 80
Escala de Do M 2 p. combinaci.
= 120
Expressi. Mordent 1A Qualitat i potncia del so. Digitaci. Adorns.
p. 201 Mordents. = 100.
Estudi a 2 veus 64
(dig.)
.com
Ornaments.
Danses (eixida i La toca sencera sense interrupcions ni
fandangos). Ontinyent. parades.
Memria.
.com
Danses de Muro. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Danses de Xtiva. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Dans de Barxell. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 2.3 Repertori Danses rituals. El Rei Pixaro de Biar.
Continguts: Descripci i contextualitzaci dels rituals de la festa Biar.
Estudi a casa.
cromtica de re a mi'. 4 l'emissi.
rodones per cada nota i Afinaci estable i rectificada. Velocitat
1 per respirar. mx.= 100
48 Velocitat mn. en tu-ru-tu i tu-tu-tu
= 112
Diafragma 3 p. 40
min.= 80
= 92
Expressi. Staccato 5
expressiva. Staccato i portato. =
p. 185
72.
Estudi a 2 veus
63(dig.)
a.com
Descripci i contextualitzaci dels
rituals de la festa Biar. Estructura i
ritmes d'acompanyament.
rituals. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
El Rei Pixaro. Biar. La toca sencera sense interrupcions ni
parades.
Memria.
a.com
Segona veu.
Diana S. Antoni. Biar
parades.
Memria.
veus
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %

Continguts: Funcionalitat d'anunciar la festa. Noves creacions a partir de tocs
tradicionals i funcionals. Tocates de Bous.
Estudi a casa.
cromtica de re a fa l'emissi.
nat'. 4 rodones per cada Afinaci estable i rectificada. Velocitat
nota i 1 per respirar. mx.= 100
ru= 104
Exhalaci 7 p. 37
controlada. Velocitat min.= 120
= 100
xicotetes 2B p. 198 Notes xicotetes. = 120.
Estudi a 2 veus 53
(afi.)
a.com
veus.
Repertori de Ritual i funcionalitats de les cercaviles.
Cercavila ritual. Estructura i ritmes d'acompanyament
especfics. Tocates de Bous.
Ornaments.
Bou en corda. Moixent. La toca sencera sense interrupcions ni parades.
a.com Segona veu
Dos quinze. Algemes. La toca sencera sense interrupcions ni parades.
a.com Segona veu.
Nota tocates 60 %

Continguts: Funcionalitat d'anunciar la process. Tocs de Creu. Ritme de tabal de
process.

Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Notes llargues. De sol
l'emissi.
a la' 4 rodones per cada
mx.= 100
51 Velocitat mn. en tu-tu i tu-
ru= 104
Exhalaci 10 p. 38
Treballar tot lligat, tot picat, i amb una
Intervals 2es 8A pag. combinaci.
= 60
Expressi. Escala de
expressiva. Staccato i portato. (- - )
SOL Major 5 p. 145
= 80
Repertori de tocates Funcionalitat d'anunciar la process.
de process Ritme de tabal de process.
Ornaments.
Eixida de la creu.
parades.
Algemes. Obres per a
Memria.
colla.
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 2.6 Repertori de Cercavila ritual.

Continguts: Funcionalitat d'anunciar la festa. Toc de cavalcada. La concepci dels
"solos" o estances. Ritme propi i d'acompanyament amb el tabal. Vibrat tcnic.

Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
l'emissi.
Afinaci 14A p. 135
mx.= 100
Relax d'embocadura. Concreci de l'atac. Afinaci.
Articulaci B. 17B p.
Velocitat mn. en tu-tu-tu-tu-tu-tu i tu-ru-tu-ru-tu-ru
51
= 100
Vibrato tcnic controlat i regular, corxeres, tresets i
Vibrato 1 p. 77
semicorxeres. Velocitat min.= 60
Expressi.
Qualitat i potncia del so. Articulaci expressiva.
Articulaci T. 7B
Staccato i portato. (- - - -) = 80
p. 57
Estudi a 2 veus 52
(afi.)
a.com
veus.
Repertori de Funcionalitat d'anunciar la festa. Toc de
cercaviles rituals cavalcada. La concepci dels "solos" o
estances. Ritme propi i d'acompanyament
amb el tabal.
Ornaments.
Cavalcada i solos. La toca sencera sense interrupcions ni parades.
L'Horta. Memria.
Segona veu.
a.com
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 2.7 Repertori danses rituals. Corpus de Castell.

Continguts: Descripci del ball i comportament del dolainer i tabaleter en el ritual
del ball. Danses dels Arets i Nanos de Castell. Vibrat tcnic i final obert.

Estudi a casa.
Notes llargues. De Respiraci: capacitat, retenci i control de
fa# a la' 4 rodones per l'emissi.
respirar. mx.= 100
Vibrato tcnic controlat i regular, corxeres,
Vibrato 2 p. 77 tresets i semicorxeres. Final Obert. Velocitat
min.= 60
Escala de RE Major 2 combinaci.
p. 146 Llengua i dits. Afinaci. Velocitat mn.
= 80
Intervals 2es 4B. p. combinaci.
= 80
Expressi. Intervals Qualitat i potncia del so. Articulaci
2es 12B expressiva.
Staccato i portato (-- ) = 60
Estudi a 2 veus 9
(art.)
veus
Comportament del dolainer i tabaleter
en el ritual del ball. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori de anses Audici i/o visualitzaci prvia.
rituals. Arets i Nanos Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
del Corpus de Entrada amb el ritme propi.
Castell.
Ornaments.
Arets corpus. Castell. La toca sencera sense interrupcions ni
a.com Memria.
Nanos Corpus. La toca sencera sense interrupcions ni
Castell. parades.
Memria.
a.com
actitud 40 %
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 2.8 Repertori de Cercaviles d'acompanyament i festives.

Continguts: Funcionalitat d'anunciar un ritual o festa i/o acompanyar festers o
autoritats.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Respiraci: capacitat, retenci i control
de l'emissi.
Afinaci 4A p. 132
mx.= 80
Vibrato tcnic controlat i regular,
Vibrato3p. 77 corxeres, tresets i semicorxeres. Final
Obert. Velocitat min.= 60
Exhalaci 9 p. 38 controlada. Velocitat min.=
80
Treball de la potencia i control en la
columna d'aire. Posici i moviment
Diafragma 4 p. 40
d'embocadura i relaci amb la pressi
d'aire. Velocitat min.= 80
Qualitat i potncia del so. Staccato i
Expressi. Articulaci T.
portato en progressi en les
20A p. 61
semicorxeres. Velocitat lenta
Estudi a 2 veus 12 (dig.)
Tocates i estudis a 2 veus
Funcionalitat de les cercaviles
rituals. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori de cercaviles. Coneixement i conscincia del ritme del
tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
A la marxa. Xavi Richart. parades.
Obres per a colla. Memria.
Segona veu.
Passacarrer de festa. La toca sencera sense interrupcions ni
Tradicional. Tocates i estudis parades.
a 2 veus Memria.
Segona veu.
Aniset. Xavi Richart.
parades.
Obres per a colla.
Memria.
Segona veu.
Xupinazo i solos. La toca sencera sense interrupcions ni
Popular parades.
www.estudiantladolaina.co Memria.
m Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %

Continguts: Concepci del ball o tocata ms popular de l'Estat espanyol. Estructura
Estudi a casa.
Notes llargues. De mi
l'emissi.
a la' 4 rodones per cada
mx.= 100
Articulaci T. 18B p. Afinaci.
ru= 66
Vibrato tcnic controlat i regular, corxeres,
Vibrato 4 p. 78 tresets i semicorxeres. Final Obert. Velocitat
min.= 60
Escala de SOL Major 2 combinaci.
= 80
Qualitat i potncia del so. Digitaci. Adorns.
Expressi. Notes
Mordents.
xicotetes 3A p. 198
= 120.
Estudi a 2 veus 61
(afi.)
.com
Repertori de jotes. Tocates de ball. Estructura rtmica i
acompanyament del tabal. Msica
tradicional, folklore i popular
Ornaments.
Cavalcada 2. Bernat La toca sencera sense interrupcions ni
Soler. parades.
.com Segona veu.
Jota dAlfarb (2 La toca sencera sense interrupcions ni
versions). parades.
.com Segona veu.
Perdiueta. La Costera.
parades.
Memria.
.com
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 2.10 Repertori de danses rituals. Ball de pastoretes.

Ritme i estructura bsica.
Estudi a casa.
Notes llargues 9 p. 35
l'emissi.
(segona rodona amb
vibrat tcnic)
mx.= 100
ru= 100
min.= 80
combinaci.
Intervals 2es 9A
= 80
Expressi. Mordent 2A Qualitat i potncia del so. Digitaci. Adorns.
p. 201 Mordents. Velocitat mn. = 80
Estudi a 2 veus 51 Recerca de l'afinaci relativa. Capacitat
(art.) d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
www.estudiantladolaina l'altre intrpret. Conscincia de la veu
.com principal i la d'acompanyament. Lectura
Descripci del ball i les referncies
religioses i civils dels personatges.
Ritme i estructura bsica.
rituals tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Pastorets. Alfarrass La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Ball de pastorets. La toca sencera sense interrupcions ni
LAlcdia. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 3
Pastoretes ball 4. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. parades.
Memria.
.com
Pastoretes ball 6. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes. parades.
Memria.
.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 2.11 Repertori de danses populars del nord. Ball de plaa.
valenciana. Estructura i rituals ms comuns en les comarques del nord. Confiana
amb el ritme del tabal.

Estudi a casa.
la' 4 redones per cada
l'emissi.
nota i 1 per respirar. (2
redones sense vibrar i 2
mx.= 100
redones vibrant)
58 Velocitat mn. en tu-tu-tu-tu i tu-tu-tu-
ru= 72
min.= 80
= 60
xicotetes 5A p. 199 Notes xicotetes. = 120.
Estudi a 2 veus 65
(afi.)
.com
populars. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Tari-ta-i-ta. Cabanes La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Cap de dansa. Les La toca sencera sense interrupcions ni
Useres. parades.
Memria.
.com
Ball rodat. La toca sencera sense interrupcions ni
Vistabella del Maestrat. parades.
.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %

Continguts: Ritual i funcionalitat de les cercaviles en les festes
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Escala de Do M 1 p. 147 Velocitat lenta i de memria. Afinaci.
Criteris mnims
Interpretar cada melodia sense parar-se
en cap moment, encara que no ho faa
amb el rigor meldic de la partitura per
s de la pulsaci.
Repertori de tocates de Resistncia
cercavila
Valorar positivament que lalumne/a
propose un repertori ms relacionat amb
el seu poble o comarca i que spiga
explicar la seua funcionalitat.
Ornaments.
El matiner. Xavi Richart
parades.
Obres per a colla.
Memria.
Diana III. Tales. La toca sencera sense interrupcions ni
Obres per a colla. parades.
Memria.
Diana IV. Tales. La toca sencera sense interrupcions ni
Obres per a colla. parades.
Memria.
A la marxa. Xavi Richart.
parades.
Obres per a colla.
Memria.
Passacarrer de festa. La toca sencera sense interrupcions ni
Tradicional Tocates i estudis parades.
a 2 veus Memria.
Xupinazo i solos. La toca sencera sense interrupcions ni
Popular. parades.
Memria.
m
Passacarrer de la La toca sencera sense interrupcions ni
Mumerota. J. R. Pasqual parades.
Vilaplana. Obres per a colla. Memria.
Bou en corda. Moixent. La toca sencera sense interrupcions ni
www.estudiantladolaina.co parades.
m Memria.
Dos quinze. Algemes. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Xtiva. parades.
Tocates i estudis a 2 veus Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
Continguts: Ritual i funcionalitat en les festes de la dansa plana.
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Escala de mi m 3 p.
159
Criteris mnims
pulsaci.
funcionalitat.
Ornaments.
.com
.com Memria.
.com Memria.
.com Memria.
Balls de Cullera. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Dans de Palomar. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Costera. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %

Actitud confiana.
Motivaci.
Criteris mnims
complet.
cap moment.
Repertori de 12 obres Confiana amb les entrades amb el ritme del
de totes les tabal.
funcionalitats del Resistncia.
nivell. Criteris per a pujar nota
un repertori ms relacionat amb el seu poble.
Ornaments.
1.
Memria.
3.
Memria.
5.
Memria.
7.
Memria.
Memria.
11.
Memria.
13.
Memria.
15.
Memria.
17.
Memria.
19.
Memria.
21.
Memria.
23.
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %

PRIMER TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.1
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.2
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.3
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.4
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.5
a recuperaci
Data:
SEGON TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.6
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.7
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.8
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 2.9
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data:
TERCER TRIMESTRE
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
NOTA FINAL
Not Nota
PRIMER TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
SEGON TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
TERCER TRIMESTRE
a recuperaci
Nota
recuperaci
FITXES DE SEGUIMENT
DE LES UNITATS DIDCTIQUES
DEL CURS 3
MSICA.
ALUMNA/E:
UNITAT DIDCTICA 3.1 Vals / Jota.

Continguts: Repertori de dolainers antics. La figura de Joan Blasco. Estructura
rtmica i acompanyament del tabal. Confiana amb el ritme. Trato.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci (inquietud per progressar,
inters pels continguts i els exercicis
tcnics.
Afinaci 2A p. 131
de l'emissi.
(tercera blanca amb
vibrat tcnic)
mx.= 80
= 120
51 Velocitat mn. amb tu-ru- i tu-tu
= 100
Posici i moviment d'embocadura i
Embocadura 17 p. 76 relaci amb la pressi d'aire. Velocitat
min.= 80
Expressi. Trato 1 p. Qualitat i potncia del so. Articulaci
186 expressiva. Adorns. Trato. = 60.
Estudi a 2 veus 49
(dig.)
a.com
Tocates de ball. Estructura rtmica i
acompanyament del tabal.
Repertori de
vals/jota
Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i
ritme.
Ornaments.
Vals en sol.
parades.
Tradicional.
Memria.
Obres per a colla
Segona veu.
Nota tcnica i
actitud 40 %
Nota tocates
60 %
valenciana. Estructura i rituals ms comuns en les comarques del centre. Ritme de
tabal a l'estil de La Ribera.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Notes llargues. Escala de
sol menor meldica. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control
rodones per cada nota i 1 de l'emissi.
per respirar. (2 rodones Afinaci estable i rectificada. Velocitat
sense vibrar i 2 redones mx.= 80
vibrant)
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-ru-tu-ru i tu-tu-tu-tu
= 60
Diafragma 7 p. 41
combinaci.
= 120
Qualitat i potncia del so. Digitaci.
Expressi. Trato 3 p. 186 Adorns. Trato.
= 100.
Estudi a 2 veus 59 (afi.) d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
www.estudiantladolaina.co l'altre intrpret. Conscincia de la veu
m principal i la d'acompanyament. Lectura
populars de La Ribera. Estructura i
Danses i Fandanguet Coneixement i conscincia del ritme del
d'Algemes tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Eixida. Algemes. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Melodia 1. Algemes La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
m Memria.
m Memria.
Fandanguet. Algemes La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
Continguts: Funcionalitat d'anunciar la festa i/o acompanyar festers o autoritats.
Cercaviles de Bocairent.
Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
Afinaci 6A p. 133.
l'emissi.
(tercera blanca amb vibrat
tcnic)
mx.= 100
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-rui tu-tu
= 66
combinaci.
= 100
Expressi.Trato2A p.
Adorns. Trato.
186
= 100.
Estudi a 2 veus 66 (dig.) d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
Ritual i funcionalitats de les
cercaviles. Estructura i ritmes
d'acompanyament especfics.
Repertori de Cercavila Coneixement i conscincia del ritme del
ritual. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Cercavila 2/4. Bocairent.
parades.
Memria.
m
Segona veu.
Cercavila 1.Bocairent. parades.
Segona veu.
Cercavila 2.Bocairent. parades.
Segona veu.
Contradansa. La Safor.
parades.
Memria.
m
Segona veu.
Cercavila del mig dia. La La toca sencera sense interrupcions ni
Todolella. Est la dol parades.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.4 Repertori de danses rituals. Corpus de Valncia.
Continguts:Descripci dels balls i les referncies als oficis de l'poca gremial i altres
motius religiosos. Ritme i estructura bsica de cada ball.
Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
mi menor meldica. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
rodones per cada nota i 1 l'emissi.
vibrant)
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-tu-tu-tu i tu-ru-tu-ru
= 100
Exhalaci 6 p. 37
combinaci.
= 112
Expressi. Notes Qualitat i potncia del so. Digitaci.
xicotetes 4A p. 199 Adorns. Notes xicotetes. = 120.
Descripci i referncies dels balls.
Comportament del dolainer i
tabaleter en el ritual del ball.
Repertori de danses Audici i/o visualitzaci prvia.
rituals. Corpus de Coneixement i conscincia del ritme del
Valncia. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Ball de nanos. Valncia. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Llauradors. Algemes La toca sencera sense interrupcions ni
/Valncia. parades.
Memria.
m
Ball de turcs. Valncia. Est La toca sencera sense interrupcions ni
la dol parades.
Memria.
m
Dansa de la magrana. La toca sencera sense interrupcions ni
Valncia. Est la dol Mtode parades.
elemental 2 Memria.
Ball de arquets. Valncia. La toca sencera sense interrupcions ni
Est la dol Mtode elemental parades.
3 Memria.
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.5 Repertori de Cercavila/pasdoble.
Continguts: Cercavila /pasdoble de nova creaci. La composici per a dolaina,
annims i compositors actuals. Xavi Richart. Les Colles, noves agrupacions
tradicionals i de concert. Forma clssica de banda.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Afinaci 7F p. 133.
l'emissi.
(rodona amb vibrat
tcnic)
mx.= 80
Articulaci T. 21A p. Afinaci.
61 Velocitat mn. en tu-tu i tu-
ru= 69
Exhalaci 13 p. 39
Escala de Sol menor Treballar tot lligat, tot picat i amb una
2 p. 166 combinaci.
= 72
Expressi.Trato4 p.
Trato.
187
= 100.
Estudi a 2 veus 55
(dig.)
a.com
Funcionalitat d'anunciar la festa i el ball.
Ritme propi i d'acompanyament amb el
tabal. L'autor en les melodies
tradicionals.
Repertori de Audici i/o visualitzaci prvia.
cercaviles/pasdoble. Coneixement i conscincia del ritme del tabal.
Ornaments.
Rollet de Flor. Xavi
parades.
Richart. Tocates i
Memria.
estudis a 2 veus
Segona veu.
Jaume Guasch. Xavi
parades.
Richart. Tocates i
Memria.
estudis a 2 veus
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.6 Repertori danses populars del nord. Ball de plaa.

valenciana. Jotes. Estructura i rituals ms comuns en les comarques del nord.
Confiana amb el ritme del tabal. Dinmica. Trinos.

Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
cromtica de re a fa#'. 4 l'emissi.
rodones per cada nota i 1 Afinaci estable i rectificada. Velocitat
per respirar. (2 rodones mx.= 100
sense vibrar i 2 redones
vibrant)
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-tu i tu-
ru= 69
Coordinaci aire/embocadura. Afinaci.
Dinmica 1 p 193
Velocitat min.= 60
Expressi. Trinos 6 p. Qualitat i potncia del so. Digitaci.
204 Adorns. Trinos. = 80
Estudi a 2 veus 16 d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
(afi.) l'altre intrpret. Conscincia de la veu
Tocates i estudis a 2 veus principal i la d'acompanyament. Lectura
populars ms popularitzades. Jotes.
Ornaments.
Ball de plaa. Lucena La toca sencera sense interrupcions ni
del Cid. parades.
www.estudiantladolaina.
Memria.
com
Ball de plaa. Faura. La toca sencera sense interrupcions ni
www.estudiantladolaina. parades.
com Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.7 Repertori de polques.

Continguts: Tocates de ball. Estructura i esquema rtmic del tabal. Confiana amb el
ritme.
Estudi a casa.
cromtica de re a sol'. 4 l'emissi.
rodones per cada nota i 1
vibrant)
Diafragma 5 p. 40
min.= 120
Mesures irregulars 1A combinaci.
= 100
Dinmica 3 p 194
Velocitat min.= 60
Expressi. Trinos4 p.
Trinos.
204
= 80
(art.) l'altre intrpret. Conscincia de la veu
Tocates de ball. Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori de polques. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Polca de la magrana.
parades.
Xavi Richart. Obres per a
Memria.
colla.
Segona veu.
Polca. Tales. Obres per a parades.
colla. Memria.
Segona veu.
Polca. Serra de Espad.
parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.8 Repertori de danses rituals. La Muixeranga d'Algemes.

Ritme i estructura bsica. La process de la Mare de Deu d'Algemes. Patrimoni
immaterial de la UNESCO. Triato.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci .
Afinaci 8A p. 133.
l'emissi.
(tercera blanca amb vibrat
tcnic)
mx.= 60
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-tu i tu-ru =
100
Diafragma 6 p. 41
Dinmica 4 p 194
Velocitat min.= 60
Expressi. Triato 1A p.
Triato.
209
= 80
Descripci dels balls, les torres i les
figures. Comportament de dolainer
Repertori de danses
en cascuna.
rituals. El ball de la
Muixeranga d'Algemes
Ornaments.
Torres i figures. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes parades.
www.estudiantladolaina.c Memria.
om Segona veu.
Florete o ball. Algemes La toca sencera sense interrupcions ni
www.estudiantladolaina.c parades.
om Memria.
Enterro. Algemes La toca sencera sense interrupcions ni
om Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.9 Repertori de danses populars del sud. La Marina.
valenciana. Estructura i rituals ms comuns en les comarques del sud. Danses de La
Marina. Confiana amb el ritme del tabal.
Estudi a casa.
Afinaci 9B p. 134.
l'emissi.
(redona amb vibrat
tcnic)
mx.= 80
Articulaci B. 26B p.
Afinaci.
54
Velocitat mn. en tu-tu i tu-ru = 112
Dinmica 2 p 193
Velocitat min.= 60
Escales cromtiques combinaci.
1 p. 171 Llengua i dits. Afinaci. Velocitat mn.
= 120
Expressi. Triato2 p. Qualitat i potncia del so. Digitaci. Adorns.
209 Triato. = 80
Estudi a 2 veus 20
(art.)
veus
veus.
Ritual de les danses de La Marina.
Ornaments.
Danses de la Marina1 La toca sencera sense interrupcions ni parades.
Memria.
a.com
Memria.
a.com
Memria.
a.com
Memria.
a.com
Memria.
a.com
Memria.
a.com
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.10 Repertori de masurques.
ritme.
Estudi a casa.
Afinaci 5B p. 132
l'emissi.
(tercera blanca amb
vibrat tcnic)
mx.= 60
51 Velocitat mn. en tu-tu i tu-ru =
100
Dinmica 5 p 194 Velocitat min.
= 60
Escala de DO Major 3 combinaci.
= 92
Expressi. Trinos 8 p.
Trinos.
204
= 80
d'acompanyament.
masurques. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Masurca de l'agredol. La toca sencera sense interrupcions ni
Popular parades.
Memria.
.com
Masurca de Tales.
parades.
Memria.
.com
Segona veu.
Masurca del Trapig. La toca sencera sense interrupcions ni
Cristina Mart. parades.
Est la dol Mtode Memria.
elemental 3 Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 3.11 Repertori de dolaina amb piano.

Continguts: Noves composicions i adaptacions. Noves funcionalitats. Adaptacions.

Estudi a casa.
pels continguts i els exercicis tcnics)
Notes llargues. Escala
cromtica de re a la'. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
rodones per cada nota i l'emissi.
1 per respirar. (2 rodones Afinaci estable i rectificada. Velocitat
vibrant)
55 Velocitat mn. en tu-tu-tu-tu i tu-tu-tu-ru
= 100
min.= 80
= 104
Dinmica 6 p 194 Velocitat min.
= 60
Noves composicions i adaptacions.
Repertori de dolaina
i piano Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
Ornaments.
El so de la tardor. La toca sencera sense interrupcions ni
Antoni J. Catal. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Los chicos del coro. La toca sencera sense interrupcions ni
Barratier/Coulais. parades.
.com Segona veu.
Noites do verao. La toca sencera sense interrupcions ni
lex Velzquez. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %

Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Escala de La major 1 p.
148
Criteris mnims
s de la pulsaci.
Repertori detocates de Resistncia.
cercavila
Ornaments.
Julia, pasdoble. Juli Mic. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Cercavila bastonera. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart. parades.
Memria.
m
ngel. Xavi Richart. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Cercavila de Bocairent. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Rollet de Flor. La toca sencera sense interrupcions ni
Tocates i estudis a 2 veus. parades.
Memria.
Passacarrer dissabte 4. La toca sencera sense interrupcions ni
Callosa dEn Sarri. Tocates i parades.
estudis a 2 veus. Memria.
Diana S. Antoni. Biar.
parades.
Memria.
Cucanyes. Callosa dEn La toca sencera sense interrupcions ni
Sarri. parades.
Memria.
m
A la marxa. Xavi Richart.
parades.
Obres per a Colla
Memria.
Xtiva. parades.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
interpretaci com a solista. Seguretat i confiana.
Actitud
Motivaci.
Criteris mnims
Ser conscient de la responsabilitat del dolainer i
tabaleter i conixer el ritual complet.
Interpretar cada melodia sense parar-se en cap
moment.
funcionalitats del nivell. Criteris per a pujar nota
Valorar positivament que lalumne/a propose un
repertori ms relacionat amb el seu poble.
Ornaments.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %

PRIMER TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.1
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.2
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.3
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.4
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.5
a recuperaci
Data:
SEGON TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.6
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.7
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.8
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 3.9
a recuperaci
TERCER TRIMESTRE
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data:
NOTA FINAL
Not Nota
PRIMER TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
SEGON TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
TERCER TRIMESTRE
a recuperaci
Nota
recuperaci
FITXES DE SEGUIMENT
DEL CURS 4
MSICA.
ALUMNA/E:
UNITAT DIDCTICA 4.1 Cant d'estil. "Albaes"

Continguts: Descripci del ritual de les "Albaes". Evoluci per comarques i situacions
(La Costera, La Safor, L'Horta, La Ribera). Funcionalitat del toc, procs i adaptaci al
versador.
Estudi a casa.
Actitud
tcnics.
Afinaci 15B p. 135.
de l'emissi.
(rodona amb vibrat
tcnic)
mx.= 80
= 120
= 116
Diafragma 8 p. 41
= 108
Dinmica 7 p 194
Velocitat min.= 60
Expressi. Trato 5 p.
Adorns. Trato.
187
= 100.
Estudi a 2 veus 27
(afi.)
veus
"Albaes". Tradicional. Descripci del ritual de les "Albaes".
www.estudiantladolain Estructura rtmica i acompanyament
a.com del tabal.
ritme.
Ornaments.
parades.
Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %

Continguts: Funcionalitat d'anunciar la process. Tocs de Creu. Improvisacions amb
el ritme de process.
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Fa Major 4 rodones per cada
l'emissi.
rodones sense vibrar i 2
mx.= 80
rodones vibrant)
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-ru i tu-tu =
112
combinaci.
Intervals 2es 24C p. 91
= 100
Dinmica 8 p 194
Velocitat min.= 60
Expressi. Trinos 2 p. 204
Adorns. Trinos. = 80
Ritual i Funcionalitat d'anunciar la
process. Ritme de tabal de
process.
Repertori de tocates de Coneixement i conscincia del ritme del
process. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Process de la morera.
parades.
Memria.
colla 2.
Segona veu.
Tocata de process. La toca sencera sense interrupcions ni
Callosa dEn Sarri. parades.
m Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.3 Repertori de danses rituals. Porrots i Moma.

Continguts: Descripci dels balls i les referncies als oficis de l'poca gremial i altres
motius religiosos. Ritme i estructura bsica de cada ball. Comportament del dolainer i

Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
si menor meldica. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
sense vibrar i 2 rodones mx.= 80
vibrant)
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-ru-tui tu-tu-tu
= 144
Exhalaci 16 p. 39
Escala de Si menor 2 p. combinaci.
= 76
Expressi. Notes
xicotetes 6A
Adorns. Notes xicotetes. = 100.
p. 199
Estudi a 2 veus 29 (afi.)
Descripci i referncies dels balls.
Comportament del dolainer i
Estructura i ritmes
Repertori de danses d'acompanyament.
rituals. Corpus de Audici i/o visualitzaci prvia.
Valncia. Coneixement i conscincia del ritme del
Ornaments.
Els Porrots. LHorta.
parades.
Memria.
m
Segona veu improvisada.
Dansa de la Moma. La toca sencera sense interrupcions ni
Valncia. parades.
Memria.
m
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.4Repertori danses populars. Bocairent i Castell de R.

valenciana. Estructura i rituals ms comuns en les comarques del nord. Confiana
amb el ritme del tabal.

Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
Afinaci 13A p. 135. l'emissi.
(rodona amb vibrat tcnic) Afinaci estable i rectificada. Velocitat
mx.= 80
Escala de SOL Major 6 p. combinaci.
= 100
combinaci.
= 72
Expressi. Grupets 2 p. Qualitat i potncia del so. Digitaci.
202 Adorns. Grupets. = 80.
Estudi a 2 veus21 (afin.)
populars. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Danses de Bocairent. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Danses de Castell de La toca sencera sense interrupcions ni
Rugat. parades.
Memria.
m
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.5 Repertori de Cercaviles rituals. Tocs de bous.

Continguts: Funcionalitat i comportament en els Bous al carrer.
Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
re menor meldica. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
vibrant)
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-rui tu-tu
= 69
Escala de Re menor 2 p. combinaci.
= 88
combinaci.
Arpegis 4B p 172
= 60
Estudi a 2 veus 18 (expr.)
Tocs de Bous. Pedreguer. Funcionalitat i comportament en els
www.estudiantladolaina.co bous al carrer.
m Audici i/o visualitzaci prvia.
Ornaments.
parades.
Memria.
Nota tocates 60 %

Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Afinaci 10A p. 133
l'emissi.
(tercera blanca amb
vibrat tcnic)
mx.= 60
60 Velocitat mn. en tu-tu i tu-ru =
72
Diafragma 11 p. 41
min.= 100
= 69
xicotetes 7B p. 199 Notes xicotetes. = 100
(art.) d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
Repertori de jotes. Coneixement i conscincia del ritme del
Ornaments.
Jota de Muro.
parades.
Memria.
a.com
Segona veu.
Seguidilles S. La toca sencera sense interrupcions ni
Mariola. Penguila. parades.
a.com Segona veu.
Les xiques de la La toca sencera sense interrupcions ni
Ribera. parades.
Guadassuar.www.estudi Memria.
antladolaina.com Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.7 Repertori d'adaptacions de msica antiga.

Continguts: Criteris d'estil d'interpretaci.

Estudi a casa.
de Sib Major. 4 rodones Respiraci: capacitat, retenci i control de
per cada nota i 1 per l'emissi.
respirar. (2 rodones Afinaci estable i rectificada. Velocitat
vibrant)
Exhalaci 17 p. 39
Escala de RE Major 6 combinaci.
= 100
Expressi. Articulaci Qualitat i potncia del so. Articulaci
T. 12A expressiva.
p. 59 Staccato i portato ( -) = 60
(afi.) l'altre intrpret. Conscincia de la veu
Criteris d'estil d'interpretaci.
Repertori de msica
antiga.
Ornaments.
Sptima estampida La toca sencera sense interrupcions ni
real. Annim. parades.
www.estudiantladolaina. Memria.
com Segona veu.
La Bomba. Mateu La toca sencera sense interrupcions ni
Flecha. parades.
com Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.8 Repertori danses populars del nord. Ball de plaa.

valenciana. Ball de plaa de Torreblanca. Jotes. Estructura i rituals ms comuns en les
comarques del nord.

Estudi a casa.
de la menor meldica. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
1 per respirar. (2 Afinaci estable i rectificada. Velocitat
rodones sense vibrar i 2 mx.= 80
rodones vibrant)
= 100
= 100
Estudi a 2 veus 58
(afin.)
a.com
populars ms popularitzades. Jotes.
Ornaments.
Ball de plaa de La toca sencera sense interrupcions ni
Torreblanca parades.
Memria.
a.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.9 Repertori de tocates de ball.

Continguts: Ball de gralles i similars valencians. Tocates de ball. Estructura i
esquema rtmic del tabal. Confiana amb el ritme. Dolainers antics. "Els Tales"
Estudi a casa.
Actitud
Motivaci .
Afinaci 11A p. 134 l'emissi.
(rodona amb vibrat tcnic) Afinaci estable i rectificada. Velocitat
mx.= 80
combinaci.
= 132
Escales cromtiques 6 combinaci.
= 80
Dinmica 9
Velocitat min.= 60
Estudi a 2 veus 39 (exp.)
d'acompanyament. Xotis. Vals.
Masurca
Repertori de tocates de Coneixement i conscincia del ritme del
ball. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Xotis n 2. Tales
parades.
www.estudiantladolaina.c
Memria.
om
Segona veu.
Vals de la Xopera. Xavi parades.
Richart. Obres per a colla. Memria.
Segona veu.
Masurca del teulad.
parades.
Memria.
colla.
Segona veu.
actitud 40 %
Nota tocates 60 %

valenciana. Danses de Guadassuar. Estructura i rituals ms comuns en les comarques
del centre. Ritme de tabal a l'estil de La Ribera.

Estudi a casa.
de re a la'. 4 rodones per Respiraci: capacitat, retenci i control de
cada nota i 1 per l'emissi.
vibrant)
Estudi 1 Hctor Llorca Treballar tot lligat, tot picat, i amb una
www.estudiantladolaina combinaci.
.com Llengua i dits. Afinaci.
Estudi a 2 veus 28
(dig.)
veus
populars de La Ribera. Estructura i
Danses de Coneixement i conscincia del ritme del
Guadassuar. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Danseret. Guadassuar. parades.
Segona veu.
Dansa prvia. La toca sencera sense interrupcions ni
Guadassuar. parades.
Memria.
.com
Danses. Guadassuar. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Corredora (bastonets La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes). parades.
Guadassuar.
.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.11 Repertori de boleros.

Continguts: Estructura i esquema rtmic del tabal. Confiana amb el ritme.
Conceptes de msica tradicional, folklore i popular. Tocates de ball.

Estudi a casa.
vibrant)
Escala de DO major 7 combinaci.
= 100
= 72
Estudi a 2 veus 23
(expr.)
veus
Estructura i esquema rtmic del tabal.
Conceptes de msica tradicional,
folklore i popular. Tocates de ball.
Repertori de boleros Coneixement i conscincia del ritme del
Ornaments.
Bolero de la sang. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart. parades.
Memria.
.com
Bolero estrela. Xtiva. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Bolero Vell. Xtiva. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Bolero de Castell La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
Continguts: Noves funcionalitats. Composicions actuals. Premis de composici.

Estudi a casa.
vibrant)
Escala de Fa major 7 combinaci.
= 80
combinaci.
Arpegis 3A p. 172
= 96
Estudi a 2 veus 56
(expr.)
.com
i piano
Ornaments.
Amor a mort. La toca sencera sense interrupcions ni
Enric Montsant. parades.
Memria.
.com
Les noces del many. La toca sencera sense interrupcions ni
Jos R. Pasqual Vilaplana.
parades.
www.omnesband.com Memria.
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 4.13 Repertori de fandangos.

Continguts: Estructura i esquema rtmic del tabal. Confiana amb el ritme. Modalitat.
Conceptes de msica tradicional, folklore i popular. Tocates de ball.

Estudi a casa.
vibrant)
Escala de Sol menor 7 combinaci.
= 80
Escala de Sol menor 6 combinaci.
= 72
(dig.) d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
Estructura i esquema rtmic del
tabal.Modalitat. Tocates de ball.
fandangos tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Fandango. Cocentaina. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
de Xtiva. Xtiva. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Fandango. Xtiva. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Marineries. Grau de La toca sencera sense interrupcions ni
Castell. parades.
Memria.
.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %


Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Criteris mnims
Repertori de tocates de Resistncia.
cercavila
Ornaments.
Diana II. Callosa d'En La toca sencera sense interrupcions ni
Sarri. parades.
Memria.
m
Xtiva. parades.
Bou en corda. Moixent. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Dos quinze. Algemes. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Cercavila. Tavernes de la La toca sencera sense interrupcions ni
Valldigna. parades.
Planxa i bast. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart. parades.
Memria.
m
Jaume Guasch. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart. parades.
m Memria.
Memria.
Passacarrers. Callosa d'En La toca sencera sense interrupcions ni
Sarri.Tocates i estudis a 2 parades.
veus Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
Continguts:Confecci d'un repertori a proposta de l'alumne/a que continga totes les
Actitud
Motivaci.
Criteris mnims
moment.
Ornaments.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %

PRIMER TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.1
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.2
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.3
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.4
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.5
a recuperaci
Data:
SEGON TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.6
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.7
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.8
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 4.9
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data:
TERCER TRIMESTRE
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data:
NOTA FINAL
Not Nota
PRIMER TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
SEGON TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
TERCER TRIMESTRE
a recuperaci
Nota
recuperaci
FITXES DE SEGUIMENT
DEL CURS 5
MSICA.
ALUMNA/E:
UNITAT DIDCTICA 5.1 Repertori d'havaneres en 7/8.

Continguts: Repertori de dolainers antics. La figura del gaiter Camilo Ronzano.
Estructura i esquema rtmic del tabal. Confiana amb el ritme.
Estudi a casa.
Actitud
tcnics.
de fa# menor. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control
rodones per cada nota i de l'emissi.
1 per respirar. (2 Afinaci estable i rectificada. Velocitat
rodones vibrant)
= 152
Escala de SIB Major 5 combinaci.
= 80
Expressi. Glissando Qualitat i potncia del so. Digitaci.
1 p. 210 Afinaci. Adorns. Glissando. Lento
Estudi a 2 veus 40
(dig.)
veus
Havaneres 7/8. Estructura i
esquema rtmic del tabal. Confiana
amb el ritme.
Repertori
d'havaneres en 7/8
ritme.
Ornaments.
parades.
Memria.
Havanera. Tales
parades.
Memria.
a.com
Segona veu.
Havanera del La toca sencera sense interrupcions ni
TioTieso. parades.
J. Andolz/ C. Ronzano Memria.
a.com
Nota tcnica i
actitud 40 %
Nota tocates
60 %


Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
Mi Major 4 rodones per cada
l'emissi.
mx.= 80
rodones vibrant)
combinaci.
= 72
Dinmica 15
Velocitat min.= 60
Repertori de dolaina i
piano
Expressivitat
Dueto en si menor. Isabel La toca sencera sense interrupcions ni
Latorre. parades.
Memria.
m.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.3 Repertori danses populars del sud. La Marina.

valenciana. Estructura i rituals ms comuns en les comarques del sud. Danses de La
Marina. Confiana amb el ritme del tabal.

Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
do# menor. 4 rodones per
l'emissi.
cada nota i 1 per respirar.
(2 rodones sense vibrar i 2
mx.= 80
rodones vibrant)
Compassos irregulars 1A combinaci.
= 132
combinaci.
= 112
Expressi. Glissando 2 Qualitat i potncia del so. Digitaci.
p. 210 Afinaci. Adorns. Glissando. Lento.
Ritual de les danses de La Marina.
Estructura i ritmes
d'acompanyament.
Repertori de danses Audici i/o visualitzaci prvia.
populars. Danses de la Coneixement i conscincia del ritme del
Marina. tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Dansa Alacantina. La toca sencera sense interrupcions ni
Agost. parades.
com Segona veu improvisada.
Danses de Jess La toca sencera sense interrupcions ni
pobre. parades.
com
Danses. Pedreguer. La toca sencera sense interrupcions ni
elemental 4 Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.4 Repertori d'adaptacions de msica barroca.
Continguts: Criteris d'estil d'interpretaci. Transcripcions.
Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
Mib Major. 4 rodones per
l'emissi.
cada nota i 1 per respirar. (2
mx.= 80
rodones vibrant)
Escales cromtiques 9 p. combinaci.
= 100
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-rui tu-tu =
100
combinaci.
= 68
Expressi. Trinos 1 p. 204 Adorns. Trinos.
= 80.
Expressi. Notes Qualitat i potncia del so. Digitaci.
xicotetes 8B p. 200 Adorns. Notes xicotetes. = 80.
Estudi a 2 veus 42 (afin.)
Transcripcions.
Repertori de msica Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
barroca.
Ornaments.
Expressivitat
Sonata en Fa Corelli 1. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
m Memria.
m Memria.
m Memria.
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.5 Repertori de Peteneres.

Continguts: Estructura i esquema rtmic del tabal. Confiana amb el ritme.

Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
do menor meldica. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
vibrant)
Articulaci Sub. Irrg. 1B. Afinaci.
p. 62 Velocitat mn. en tu-rui tu-tu =
72
combinaci.
Arpegis 2A p. 172
= 92
Peteneres. Xavi Richart.
m Fraseja adequadament.
Ornaments.
parades.
Memria.
Nota tocates 60 %


Estudi a casa.
Actitud
Motivaci.
de re a si'. 4 rodones Respiraci: capacitat, retenci i control de
vibrant)
54 Velocitat mn. en tu-tu i tu-ru=
112
Compassos
combinaci.
irregulars 4B
p. 123
= 140
Estudi a 2 veus 35
(afin.)
veus
i piano
Expressivitat
El caballero y la rosa. La toca sencera sense interrupcions ni
Begoa Gonzlez. parades.
a.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.7 Repertori de danses rituals. Ball de bastonets d'Algemes.
Continguts:Descripci del ball i comportament del dolainer i tabaleter en el ritual
del ball.
Estudi a casa.
Actitud
tcnics.
Notes llargues. Escala de Respiraci: capacitat, retenci i control
re a si'. 4 rodones per cada de l'emissi.
nota i 1 per respirar. (2 Afinaci estable i rectificada. Velocitat
sense vibrar i 2 vibrant) mx.= 80
Escala de La menor 4 p. combinaci.
= 92
combinaci.
= 112
Descripci del ball i comportament
del dolainer i tabaleter en el ritual
Repertori de danses del ball.
rituals. Audici i/o visualitzaci prvia.
Ball de bastonets Coneixement i conscincia del ritme del
d'Algemes. tabal. Entrada amb el ritme propi.
m
Ornaments.
L'U. Algemes. parades.
Memria
Tres colpets. Algemes. parades.
Memria
La Figuera. Algemes. parades.
Memria
La Queta. Algemes. parades.
Memria
Bolero. Algemes. parades.
Memria
La fuga. Algemes. parades.
Memria
El Mambr. Algemes. parades.
Memria
La Gallega. Algemes. parades.
Memria
La corredora. Algemes. parades.
Memria
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %


Estudi a casa.
Actitud
Motivaci .
Si Major. 4 rodones per
l'emissi.
cada nota i 1 per respirar.
(2 rodones sense vibrar i 2
mx.= 80
rodones vibrant)
Compassos irregulars combinaci.
6B p. 123 Llengua i dits. Afinaci. Velocitat mn.
= 132
piano
Expressivitat
Iaios. J.C. Sempere.
parades.
.com Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %

Continguts: Repertori de dolainers antics. La figura dels dolainers de Tales.
Estructura rtmica i acompanyament del tabal. Confiana amb el ritme. Conceptes de
msica tradicional,folklore i popular.

Estudi a casa.
de sol# menor
meldica. 4 rodones per
l'emissi.
cada nota i 1 per
respirar. (2 rodones
mx.= 80
sense vibrar i 2 rodones
vibrant)
Escala de Si menor 6 combinaci.
= 96
Expressi. Mordent
Mordents.
3B p. 201
= 80.Treballar tamb amb triato.
Jota 2. Tales. Entrada amb el ritme propi.
www.estudiantladolain Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
a.com Fraseja adequadament.
Ornaments.
parades.
Memria.
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.10 Repertori de gaita navarra.

Continguts: Histria i tipus de repertori. Concursos dinterpretaci. Descripci de
l'instrument. Zortzico.

Estudi a casa.
de Lab Major. 4 rodones Respiraci: capacitat, retenci i control de
vibrant)
Escala de Re menor 5
combinaci.
p. 165
Llengua i dits. Afinaci. = 96
Estudi a 2 veus 36
(dig.)
veus
Histria i tipus de repertori.
Repertori de gaita
navarra.
Ornaments.
Danza. Pamplona.
parades.
Memria.
.com
Segona veu.
Zortzico. Pamplona. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.11 Repertori d'adaptacions de msica barroca.

Continguts: Criteris d'estil d'interpretaci. Transcripcions.

Estudi a casa.
Actitud
tcnics).
fa menor meldica. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
vibrant)
combinaci.
Arpegis 5A p. 173
= 92
Expressi. Intervals 4es
expressiva. Staccato i portato. (- /--)
12B p. 104
= 69
Transcripcions.
Repertori de msica Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
barroca.
Ornaments.
Expressivitat
Triosonata d-moll1.Purcell. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Segona veu.
Triosonata d-moll2. La toca sencera sense interrupcions ni
Purcell. parades.
Memria.
m
Segona veu.
Purcell. parades.
Memria.
m
Segona veu.
Purcell. parades.
Memria.
m
Data d'inici de la UD: Nota tcnica i actitud
40 %
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.12. Repertori de polques.

ritme.

Estudi a casa.
cromtica de re a si'. 4 Respiraci: capacitat, retenci i control de
1 per respirar. (2 rodones Afinaci estable i rectificada. Velocitat
vibrant)
combinaci.
Arpegis 1A p. 172
= 120
Escala de Fa# menor combinaci.
5 p. 161 Llengua i dits. Afinaci. Velocitat mn.
= 92
Estudi a 2 veus 44
(afi.)
veus
Tocates de ball.
Repertori de polques tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
El Tudell. Antoni Lloret.
parades.
Memria.
.com
Segona veu.
Polca de les Agulles.
parades.
Xavi Richart.
Memria.
Obres per a colla.
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %


Estudi a casa.
de Fa# Major. 4 rodones Respiraci: capacitat, retenci i control de
vibrant)
Escala de La M 5 p. combinaci.
= 80
Estudi a 2 veus 68
(dig.)
.com
Repertori de dolaina Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
i piano. Fraseja adequadament.
Ornaments.
Expressivitat
Concordana 1. La toca sencera sense interrupcions ni
Bernat Bataller. parades.
Memria.
.com
Memria.
.com
Memria.
.com
actitud 40 %
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.14 Repertori de tocates de Curses de galls.

Continguts: Ritual i comportament del dolainer en les curses. Estructura i esquema
rtmic del tabal. Confiana amb el ritme.

Estudi a casa.
de re# menor meldica. Respiraci: capacitat, retenci i control de
4 rodones per cada nota l'emissi.
i 1 per respirar. (2 Afinaci estable i rectificada. Velocitat
rodones vibrant)
Estudi a 2 veus 30
(dig.)
veus
Ritual i comportament del dolainer en
les curses. Estructura i esquema rtmic
del tabal.
Repertori de curses Coneixement i conscincia del ritme del
de galls tabal. Entrada amb el ritme propi.
Ornaments.
Tocata de curses . La toca sencera sense interrupcions ni
Pedreguer. parades.
Memria.
.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 5.15 Repertori de jotes (avaluaci)
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Motivaci.
Criteris mnims
s de la pulsaci.
jotes. Criteris per a pujar nota
propose un repertori ms relacionat
amb el seu poble o comarca i que
spiga explicar la seua funcionalitat.
ritme.
Ornaments.
Jota de Nules. Nules.
parades.
www.estudiantladolaina.com
Memria.
Jota de Muro.
parades.
Memria.
Seguidilles S. Mariola. La toca sencera sense interrupcions ni
Penguila. parades.
www.estudiantladolaina.com Memria.
Ball de plaa (sols jotes). La toca sencera sense interrupcions ni
Torreblanca. parades.
Jota de Banyeres. La toca sencera sense interrupcions ni
www.estudiantladolaina.com parades.
Memria.
Caracol. Requena.
parades.
Memria.
Espadas. V. de la Soterraa.
parades.
Memria.
Vals en sol. Tradicional. La toca sencera sense interrupcions ni
parades.
Obres per a colla.
Memria.
Jota dAlfarb. La toca sencera sense interrupcions ni
Memria.
Perdiueta. La Costera. La toca sencera sense interrupcions ni
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
Actitud
Motivaci.
Criteris mnims
moment.
Ornaments.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
21. Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %

PRIMER TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.1
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.2
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.3
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.4
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.5
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.6
a recuperaci
Data:
SEGON TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.7
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.8
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 5.9
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data:
TERCER TRIMESTRE
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data:
NOTA FINAL
Not Nota
PRIMER TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
SEGON TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
TERCER TRIMESTRE
a recuperaci
Nota
recuperaci
FITXES DE SEGUIMENT
DEL CURS 6
MSICA.
ALUMNA/E:
UNITAT DIDCTICA 6.1 Repertori de danses rituals. Xquera

Continguts:Descripci del ball i comportament del dolainer i tabaleter en el ritual
del ball.

Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
Escala cromtica de
re a si'. 4 rodones per Respiraci: capacitat, retenci i control
cada nota i 1 per de l'emissi.
vibrant)
Compassos
combinaci.
irregulars 3B
p. 122
= 132
Estudi a 2 veus 45
(art.)
veus
Descripci del ball i comportament
del dolainer i tabaleter en el ritual
del ball.
Repertori de danses
rituals.
ritme.
Expressivitat.
Ornaments.
parades.
Memria.
Xquera. Valncia La toca sencera sense interrupcions ni
a.com Memria.
Nota tcnica i
actitud 40 %
Nota tocates
60 %
UNITAT DIDCTICA 6.2 Repertori de jota de llument.

Continguts: Tocates de llument. La figura del dolainer d'Alzira Bernat Soler.
Estructura rtmica i acompanyament del tabal. Conceptes de msica
tradicional,folklore i popular.

Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
Escala cromtica de re a
si'. 4 rodones per cada nota
l'emissi.
i 1 per respirar. (2 rodones
mx.= 96
vibrant)
Estudi 1 per a dolaina
sola. Treballar tot lligat, tot picat i amb una
Xavi Richart combinaci.
www.estudiantladolaina.co Llengua i dits. Afinaci. Velocitat lliure.
m
Repertori de tocates de tabal. Entrada amb el ritme propi.
llument. Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
Expressivitat.
Ornaments.
Jota de concert. B. Soler / La toca sencera sense interrupcions ni
X. Richart. parades.
m Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 6.3 Repertori de concert per a dolaina sola i/o percussi.

Continguts: Grup Trullars. Influncia en el repertori modern.

Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
si'. 4 rodones per cada
l'emissi.
mx.= 92
rodones vibrant)
Escala de MI Major 6 p. combinaci.
= 100
combinaci.
= 112
Compassos irregulars 7A combinaci.
= 140
tabal.
Repertori de concert.
Expressivitat.
Ornaments.
Dolaines II. Vicent parades.
Ferragut. Obres per a colla Memria.
Segona veu.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 6.4 Repertori de Concert per a dolaina solista i banda.

Continguts: Cadncies i comportament com a solista. El compositor Joaqun Geric i
la seva influncia en el repertori simfnic.
Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
l'emissi.
mx.= 88
vibrant)
Escala de Do# menor 3 p. combinaci.
= 80
Afinaci.
Velocitat mn. en tu-ru i tu-tu
= 72
Compassos irregulars combinaci.
11A p. 125 Llengua i dits. Afinaci. Velocitat mn.
= 108
Estudi a 2 veus 60 (dig.) d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
Concert per a 2 Dolaines Audici i/o visualitzaci prvia.
i banda. Joaqun Geric. Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
Editorial Piles(reducci a
Expressivitat.
piano)
Concert per a 2 Dolaines parades.
i banda 1. Memria.
Segona veu.
i banda 2. Memria.
Segona veu.
i banda 3. Memria.
Segona veu.
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 6.5 Repertori de obres contempornies.

Continguts: Noves sonoritats. El dolainer Pau Puig.

Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
l'emissi.
mx.= 84
vibrant)
Compassos irregulars 9C combinaci.
p. 124 Llengua i dits. Afinaci. Velocitat
mn.= 132
Escala de MIB Major 5 p. combinaci.
= 100
Duet. Pau Puig. Expressivitat
Obres per a colla La toca sencera sense interrupcions ni
parades.
Memria.
Segona veu.
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 6.6 Repertori de Concert per a dolaina solista i banda.

Continguts: Cadncies i comportament com a solista. Premis de composici.

Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
Escala cromtica de
re a si'. 4 rodones per Respiraci: capacitat, retenci i control de
vibrant)
Altres escales 8 p. combinaci.
= 108
Intervals 9es 5B p.
combinaci.
118
= 108
Estudi a 2 veus 38
(Expr.)
veus
i banda.
Expressivitat.
Enderivell 1. La toca sencera sense interrupcions ni
Arnau Bataller. parades.
Memria.
a.com
Enderivell 2. La toca sencera sense interrupcions ni
Arnau Bataller. parades.
Memria.
a.com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %
UNITAT DIDCTICA 6.7Repertori de dolaina amb piano.


Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
a si'. 4 rodones per cada
l'emissi.
mx.= 76
rodones vibrant)
Escala de SI Major 4 p. combinaci.
= 100
(art.) l'altre intrpret. Conscincia de la veu
Repertori amb piano Expressivitat.
Ornaments.
Memria
Mariona. Begoa La toca sencera sense interrupcions ni
Gonzlez. parades.
www.estudiantladolaina.
Memria
com
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %


Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
l'emissi.
mx.= 72
rodones vibrant)
Escala de Sol# menor 4 combinaci.
= 72
piano Criteris tcnics d'afinaci, mtrica i ritme.
Expressivitat.
Sonatina 1. Jos Galiano. La toca sencera sense interrupcions ni
om Memria.
Sonatina 2. Jos Galiano. La toca sencera sense interrupcions ni
om Memria.
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %


Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
l'emissi.
mx.= 68
rodones vibrant)
Estudi 2 per a dolaina
sola Treballar tot lligat, tot picat i amb una
Xavi. Richart combinaci.
www.estudiantladolaina.c Llengua i dits. Afinaci. Velocitat lliure.
om
Expressivitat.
Records, somnis i La toca sencera sense interrupcions ni
utopies. parades.
Vicent Adsuara
www.estudiantladolaina.c Memria.
om
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %

Continguts: Noves funcionalitats. Composicions actuals.

Estudi a casa.
Actitud
Autonomia
l'emissi.
mx.= 64
rodones vibrant)
Process. Vicent Ferragut d'adaptaci, coordinaci i confiana amb
www.estudiantladolaina.c l'altre intrpret. Conscincia de la veu
om principal i la d'acompanyament. Lectura
Expressivitat.
Impromptu, lenyorana
perduda. Juan Gimnez La toca sencera sense interrupcions ni
om
Nota tcnica i
Nota tocates 60 %


Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Autonomia
Criteris mnims
Repertori de tocates de Confiana amb el ritme del tabal.
cercavila Resistncia.
Expressivitat
m Memria.
Memria.
Tocata de curses. La toca sencera sense interrupcions ni
Pedreguer. parades.
Memria.
m
Tocata de bous. Pedreguer. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Jaume Guasch. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart. parades.
Julia, pasdoble. Juli Mic. La toca sencera sense interrupcions ni
m Memria.
Diana. Tales.
parades.
Obres per a colla
Memria.
Cucanyes. Callosa d'En La toca sencera sense interrupcions ni
Sarri. parades.
Est la dol Mtode elemental
Memria.
4
El Xirimiter. Xavi Richart.
parades.
Memria.
Amparito Roca. Jaume La toca sencera sense interrupcions ni
Teixidor. parades.
Memria.
m
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
Continguts: Ritual i funcionalitat en les festes de la dansa plana.
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Autonomia
Criteris mnims
pulsaci.
funcionalitat.
Expressivitat.
Memria.
.com
.com Memria.
.com Memria.
.com Memria.
Danses i Fandanguet. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes parades.
Memria.
.com
Danses de Bocairent. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Danses de La toca sencera sense interrupcions ni
Guadassuar. parades.
Memria.
.com
Costera. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 4
Ball de plaa. Faura. La toca sencera sense interrupcions ni
.com Memria.
Danses de Jess La toca sencera sense interrupcions ni
pobre. parades.
Memria.
.com
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
UNITAT DIDCTICA 6.13 Repertori de tocates de ball. (avaluaci)
Temporitzaci orientativa per assimilar els criteris mnims: 1 setmanes.
Continguts: Ball de gralles i similars valencians. Tocates de ball. Estructura i
esquema rtmic del tabal. Confiana amb el ritme.
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Autonomia
Criteris mnims
s de la pulsaci.
ball. Criteris per a pujar nota
propose un repertori ms relacionat
amb el seu poble o comarca i que
spiga explicar la seua funcionalitat.
ritme.
Ornaments.
Vals en sol. Tradicional.
parades.
Obres per a colla
Memria.
Vals de la Xopera. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart parades.
Obres per a colla Memria.
Masurca del teulad. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart parades.
Masurka de l'agredol. La toca sencera sense interrupcions ni
Tradicional. parades.
Masurca de Tales. La toca sencera sense interrupcions ni
Memria.
El Tudell. Antoni Lloret.
parades.
Memria.
Polca de les Agulles. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart parades.
Polca de Tales.
parades.
Obres per a colla.
Memria.
Polca. Serra de Espad. La toca sencera sense interrupcions ni
Est la dol Mtode elemental parades.
4 Memria.
Xotis n 2. La Tales. La toca sencera sense interrupcions ni
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
UNITAT DIDCTICA 6.12 Repertori de processons. (avaluaci)
Continguts: Ritual i funcionalitat en les tocates de process.
Estudi a casa.
Actitud
confiana.
Autonomia
Repertori de tocates Criteris mnims
de process Ser conscient de la responsabilitat del
dolainer i tabaleter en les processons i
pulsaci.
tabal.
Resistncia.
funcionalitat.
Expressivitat.
Process de Morella.
parades.
Obres per a colla
Memria.
Les tres roses. Xavi La toca sencera sense interrupcions ni
Richart. parades.
Est la dol Mtode
Memria.
elemental 3
Eixida de la creu. La toca sencera sense interrupcions ni
Algemes parades.
Process de la La toca sencera sense interrupcions ni
morera. parades.
Xavi Richart.
Memria.
Obres per a colla 2
Tocata de process. La toca sencera sense interrupcions ni
Callosa dEn Sarri parades.
Memria.
.com
Process. Penscola La toca sencera sense interrupcions ni
elemental 4 Memria.
Process. Alejandro La toca sencera sense interrupcions ni
Blay parades.
Improvisada. Alumne/a parades.
Memria.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
Actitud
confiana. Motivaci.
Criteris mnims
complet.
cap moment.
Repertori de 20 obres Confiana amb les entrades amb el ritme del
de totes les tabal.
funcionalitats del Resistncia.
nivell. Criteris per a pujar nota
un repertori ms relacionat amb el seu poble.
Tocar de memria
Ornaments.
Nota actitud 20 %
Nota tocates 80 %
PRIMER TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.1
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.2
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.3
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.4
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.5
a recuperaci
Data:
SEGON TRIMESTRE
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.6
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.7
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.8
a recuperaci
Not Nota
UNITAT DIDCTICA 6.9
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Data:
TERCER TRIMESTRE
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
Not Nota
a recuperaci
NOTA FINAL
Not Nota
PRIMER TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
SEGON TRIMESTRE
a recuperaci
Not Nota
TERCER TRIMESTRE
a recuperaci
Nota
recuperaci
PROVES D'ACCS
PROVA D'ACCS AL 1er CURS DE EEPP
Relaci d'obres orientatives. Dolaina
1.- Cucanyes de Callosa den Sarri.

2.- Dansa dels cavallets. Corpus de Valncia.
3.- Danses i fandango de La Font de la Figuera.
4.- Lenterro. Ball de La Muixeranga d'Algemes.
5.- Danses de Pedreguer.
6.- Marxa de la Colliua. Xavi Richart
7.- Murga del treballador. Can Popular
8.- Castell dOcaive. Xavi Richart
9.- Diana de S. Antoni de Biar
10.- Cercaviles de Bocairent.
Les dos obres escollides s'interpretaran amb acompanyament de tabalet, i el tabaleteranir

per part de l'aspirant. Almenys una de les obres ha de ser msica tradicional valenciana amb una
funcionalitat concreta.
Lectura a primera vista. Caracterstiques de la interpretaci:
- Duraci aproximada: 16 compassos.

- Compassos possibles: 4/4, 2/4, y 6/8.
- Clau de sol.
- Tonalitats: un o dos sostinguts en armadura.
- Alteracions accidentals.
- Velocitat metrnom fins: q = 100, q. = 60
- Extensi mxima: de re greu a sol agut.
- Figures rtmiques: rodona, blanca, negra, corxera i semicorxera, amb i sense puntet.
- Sense notes d'adorn ni efectes dinmics.
- Lligats i diferents picats.
- Temps de preparaci: 5 minuts, sense fer sonar l'instrument.
PROVA D'ACCS ALS CURSOS 2, 3, 4, 5 I 6 DE EEPP
Accs al segon curs.
Per superar la prova d'accs al segon curs de dolaina caldr demostrar que t assolits
d'avaluaci del primer curs i interpretar les obres i exercicis que l'examinador seleccione de la
relaci exposada anteriorment en la PD del curs primer. Tamb ha de superar les proves de la
resta d'assignatures del curs primer.
Accs al tercer curs.
Per a superar la prova d'accs al tercer curs de dolaina caldr demostrar que t assolits
d'avaluaci del segon curs i interpretar les obres i exercicis que l'examinador seleccione de la
relaci exposada anteriorment en la PD del curs segon. Tamb ha de superar les proves de la
resta d'assignatures del curs segon.
Accs al quart curs.
Per a superar la prova d'accs al quart curs de dolaina caldr demostrar t assolits
d'avaluaci del tercer curs i interpretar les obres i exercicis que l'examinador seleccione de la
relaci exposada anteriorment en la PD del curs tercer. Tamb ha de superar les proves de la
resta d'assignatures del curs tercer.
Accs al cinqu curs.
Per a superar la prova d'accs al cinqu curs de dolaina caldr demostrar t assolits
d'avaluaci del quart curs i interpretar les obres i exercicis que l'examinador seleccione de la
relaci exposada anteriorment en la PD del curs quart. Tamb ha de superar les proves de la resta
d'assignatures del curs quart.
Accs al sis curs.
Per a superar la prova d'accs al sis curs de dolaina caldr demostrar que t assolits
d'avaluaci del cinqu curs i interpretar les obres i exercicis que l'examinador seleccione de la
relaci exposada anteriorment en la PD del curs cinqu. Tamb ha de superar les proves de la
resta d'assignatures del curs cinqu.
MESURES D'ATENCI A LA DIVERSITAT
1. En el marc de les disposicions establertes en la Llei 51/2003, de 2 de desembre, digualtat

doportunitats, no discriminaci i accessibilitat universal de persones amb discapacitat, i la
legislaci autonmica respecte daix, els centres de nova creaci hauran de complir ambles
disposicions vigents en matria de promoci de laccessibilitat. La resta de centres hauran
dadequar-se a la dita llei en els terminis i amb els criteris establerts en aquesta.
2. La conselleria competent en matria deducaci adoptar les mesures oportunes per a
ladaptaci del currculum a les necessitats de lalumnat amb discapacitat i facilitar el seu accs a
estes ensenyances.
3. LAdministraci Educativa, a proposta dels centres educatius, autoritzar les adaptacions
necessries per a permetre la realitzaci de la prova especfica daccs a les persones amb
discapacitat que opten a ella.
4. Aquells alumnes amb discapacitats que superen la prova daccs i shagen matriculat, seran
objecte dun seguiment especfic pel grup de professors. Els centres que escolaritzen alumnes
amb discapacitat disposaran dels recursos necessaris per a atendre el procs
densenyana/aprenentatge.
RECURSOS NECESSARIS. INSTALLACIONS I MATERIAL DEL CENTRE
Originriament, la Dolaina va ser dissenyada per a la interpretaci en el carrer i en espais

oberts i esta s la ra per la qual t unes condicions de sonoritat tan especials. La potncia
sonora d'este instrument s tan elevada que en espais tancats resulta massa agressiva per a
l'oda humana i en les ocasions en qu s'interpreta en grup, acompanyada de tabalets i de
percussi, la sonoritat pot arribar a ser d'una agressivitat extrema. S'aconsegueixen fcilment els
120 db.
En conseqncia, resulta absolutament imprescindible ser conscient de la importncia
d'una bona acstica, ja siga per al correcte aprenentatge de l'alumne com per a la salut fsica i
psicolgica del professor. Sense oblidar tampoc una correcta insonoritzaci per millorar la
convivncia amb els possibles vens.
Cal tindre en compte que tant el timbre com la qualitat de so constituxen dos aspectes
imprescindibles per a la formaci d'un bona intrpret, ja que sn les caracterstiques principals
que identifiquen la Dolaina com a instrument tradicional valenci.
MATERIAL
INVENTARIABLE FUNGIBLE
Faristols resistents i de gran alaria. Tudells i canyes
Afinadors electrnics cromtics Suports per a la gravaci en
lordinador, cd-roms i DVDs.
Metrnoms Material descriptori
Material especialitzat per a la manipulaci de Paper pautat
l'instrument
Equip de msica amb lector de CD Bateries de recanvi
Un ordinador multimdia i programes Paperera
especialitzats en la gravaci de so i en notaci
musical. udio i midi.
Discoteca i Biblioteca especialitzada Baquetes de tots els tipus.
Mobiliari: armaris, arxivadors, taules, tamborets Parxes per a tota la percussi
i cadires.
Pissarres pautades. Apagadors.
Espills de paret d'un mnim de 2 x 150m.
Dolaines.
Tabalets. Peus
Flabiols valencians.
Tabal base i peu.
Aula insonoritzada.
Condicionament acstic.
Climatitzador.

Oferta Educativa Dulzaina - Grado Profesional

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Oferta Educativa Dulzaina - Grado Profesional

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2016 Pgina 1 de 175 Metodologia de Xavi Richart

CONSERVATORI MUNICIPAL DE MSICA

PROGRAMACI DE LES ENSENYANCES

Assignatura: Instrument - dolaina

@ 2016 Xavier Richart Peris

Revisi i correcci de textos: Cristina Mart

ASSIGNATURES CORRESPONENTS AL CURRCULUM DE LES EEPP DE DOLAINA. p9

OBJECTIUS GENERALS I ESPECFICS.p10

CONTINGUTS I LA SEVA SEQENCIACI PER CURSOS.p16

PROGRAMA DOBRES I EXERCICIS PER CURSOS.p29. BIBLIOGRAFIA.p49

pedaggics p52.L'educaci p53. Caracterstiques personals de l'alumne/a p53. Perfil psicolgic de

amb l'alumne p58. Motivaci de l'alumne p59. Tcniques d'estudi p59.

L'AVALUACI: Sistemes davaluaci p62. Criteris de qualificaci p62. Criteris de recuperaci

p62. Criteris d'avaluaci per cursos p63.

FITXES DE SEGUIMENT I AVALUACI (Llions) (Unitats didctiques) p72

MESURES D'ATENCI A LA DIVERSITAT p174.

RECURSOS NECESSARIS- INSTALLACIONS I MATERIAL DEL CENTRE p175.

Principis en els que es basa la PD.

1. Considerar la msica com un fet artstic i social.

3. Considerar la msica tradicional com a eix vertebrador de tota la PD.

4. Educar en la tolerncia i la curiositat cap a qualsevol tipus de msica.

Context social. La dolaina i el dolainer en la msica tradicional.

Des de temps immemorials, la dolaina i el tabalet omplen de so els carrers i places i la

L'objectiu principal de la implantaci dels estudis de dolaina 1 en les ensenyances

LOMCE LeyOrgnica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad

LOE 2/2006 de 3 de mayo (vigente en muchos aspectos).

RD 1577/2006 de 22 de diciembre: se fijan los aspectos bsicos del currculo

Normes que regulen el currculum la Comunitat Valenciana:

DECRETO 158/2007, de 21 de septiembre, del Consell,por el que se

DECRETO 159/2007, de 21 de septiembre, del Consell,por el que se

RESOLUCIN de 13 de mayo de 2015, de la Direccin General de

Les ensenyances professionals de msica tenen com a objectiu contribuir a desenrotllar en

Les ensenyances professionals de msica hauran de contribuir a ladquisici per part de

Laprenentatge de la dolaina en les ensenyances professionals de msica tindr com a

1. Dominar en el seu conjunt la tcnica i les possibilitats sonores i expressives de l'instrument,

1. Exercicis de respiraci amb i sense instrument. Tcnica de respiraci

1. Utilitzar lesfor muscular i la respiraci adequats a les exigncies de lexecuci instrumental.

3. Demostrar sensibilitat auditiva en l'afinaci i en l's de les possibilitats sonores de l'instrument.

4. Demostar capacitat per a abordar individualment l'estudi de les obres de repertori.

5. Demostrar solvncia en la lectura a primera vista i capacitat progressiva en la improvisaci

6. Interpretar obres de les distintes poques i estils com a solista i en grup.

9. Mostrar una autonomia progressiva en la resoluci de problemes tcnics i interpretatius.

Instrument. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la seua influncia

Instrument. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la seua influncia

Expressi. Desenrotllament de la velocitat i de la gamma d'articulacions (legato, staccatos i

Instrument. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la seua influncia

Expressi. Desenrotllament de la velocitat i de la gamma d'articulacions (legato,staccatos,

Repertori daudici. Obres originals i adaptacions per a dolaina i piano.

Instrument. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la seua influncia

Repertori daudici. Obres lliures de compositors contemporanis i adaptacions de msica antiga i

Instrument. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la seua influncia

Repertori daudici. Obres lliures de compositors contemporanis i adaptacions de msica antiga i

Instrument. Importncia de la qualitat de l'instrument i els seus components i la seua influncia

Repertori daudici. Obres lliures de compositors contemporanis i adaptacions de msica antiga i

Obres publicades en Estudiant la dolaina. Obres per a colla

Obres i estudis publicades en Tocates i estudis a 2 veus

Obres publicades en Estudiant la dolaina. Mtode elemental 2

Obres publicades en Estudiant la dolaina. Mtode elemental 3

Obres publicades en Estudiant la dolaina. Mtode elemental 4

Obres i estudis publicats en www.estudiantladolaina.com

Exercicis publicats en Estudiant la dolaina. Tcnica i expressi

Obres publicades en Estudiant la dolaina. Obres per a colla

Obres i estudis publicades en Tocates i estudis a 2 veus