24

el 3 de vuit DIVENDRES, 5 DE MAIG DEL 2017

EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCI:
Vilafranca del Peneds Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzlez (Redacci Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Ravents (web)
Domnech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes dopini, Tito Boada (Esports)
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms DIRECTOR Flix Mir (Fotografia)
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz ngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetaci)

OPINI

De com salvar la llengua i la literatura Los que andan deprisa

a les aules: un afer destat
La nostra llengua i el nostre patrimoni literari estan en regressi
a les aules i no s pas exagerat, sin del tot realista i urgent
i un acte de responsabilitat alertar-ne del perill dextinci
a mitj termini. La radiografia de la situaci, amb la diagnosi
dels problemes i de les possibles solucions de futur, es va
dur a terme dimecres passat, dia 26 dabril, en el marc de les
diverses ponncies i la taula rodona del III Simposi sobre len-
senyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundria
i la universitat, que en aquesta nova edici portava lepgraf
dAfer destat. Una apellaci simptomtica i inequvoca que
les coses continuen anant a mal borrs per a la llengua i la
literatura, malgrat la tasca i la dedicaci abnegada dels pro-
fessors del ram; per la realitat s tossuda i demostra que
es necessita quelcom ms que abnegaci docent i que ara ja
s el torn duna implicaci radical i inexcusable del govern
i ladministraci del pas per salvar-les.
En una nova mostra daquest reiterat altruisme, per tamb
de comproms per mantenir dreta la columna vertebral del
pas en el present i el futur ms imminent, cent noranta-nou
inscrits, dels quals uns vuitanta eren estudiants i la resta
professors, van omplir de gom a gom la Sala Prat de la Riba Jaume Ferrer Puig
de lInstitut dEstudis Catalans. Llengua i literatura sente- Professor de literatura
nen com a elements imprescindibles per a la cohesi social delateneuestant@gmail.com
i cultural, al mateix temps que sn la base daccs a altres
disciplines humanstiques com va subratllar la professora de
filosofia Merc Rius en la taula rodona final, quan va destacar
que els alumnes difcilment poden accedir a la filosofia si
abans no han fet llengua i literatura catalanes. I hi podrem
afegir que sn les eines per afrontar amb garanties dxit qualsevol matria acadmica que
demani la combinaci de comprensi lectora, correcci escrita, capacitat crtica i bagatge
cultural. Aqu shi poden incloure fins i tot les dels mbits cientfics i tecnolgics.
La progressiva prdua qualitativa de la llengua i el bandejament de la literatura a les aules
sobretot a la secundria, per la universitat tampoc se nescapa, en favor dels ensenyaments
utilitaristes no deixa de ser un reflex de la realitat sociocultural del pas i dels temps que
ens toca viure. Aqu cal afegir-hi tamb altres condicionants com la desprotecci instituci-
onal de la llengua per la manca de fermesa poltica per blindar-ne lestatus de manera real i
efectiva, per tamb el fet que els plans destudis a la secundria i a la universitat redueixen
cada vegada ms la llengua a una dimensi estrictament comunicativa desactivant-ne les
implicacions culturals i connexions literries, precisament on la llengua assoleix el seu
registre i brillantor ms excelsos.
Tot aix s el que est en joc, que no s pas poc. Precisament tot aquest patrimoni s el
que va portar molts dels nostres intellectuals, poetes, novellistes, narradors i dramaturgs
a defensar lesperit del pas des de lexili o des de linterior. Costa fer-se la idea que alguns
ho vulguin oblidar i ignorar, perqu molts dels nostres herois de les lletres catalanes van
destinar tota la seva energia vital i intellectual per salvar-nos els mots. Tant de bo que no
haguem de lamentar que el que no va aconseguir la persecuci poltica i cultural des del
1714, i sobretot a partir del 1939 amb el franquisme, no ho faci possible la desdia dels
nostres governants per obviar que tant la llengua com la literatura sn un afer destat. Ara
mateix, destat demergncia.
A menudo tienen un rostro enrgico y severo, y una mira-
da intensa, de fantico o de matn. Estos son los veteranos,
cuarentones, cincuentones, con ese aire absurdamente ju-
venil del que se ha quedado fuera del sistema y milita en
una eterna adolescencia. Nunca son calvos, y en las mele-
nas, en las barbas o en algn corte de pelo peculiar, en al-
gn detalle bizarro de su vestimenta conservan una rebel- El pilar
da trasnochada, entre Che Guevara y Camarn de La Isla.
de uno
De lAteneu Tambin los hay jvenes. stos, paradjicamente, visten
de forma ms convencional, y a veces, en vez de la solem-
estant nidad turbia del comn de sus congneres, muestran una
sonrisa cnica y retadora. Pero en esencia son lo mismo, y
todos ellos avanzan a grandes zancadas, mirando siempre
hacia delante, con la cabeza alta, como si fueran a un lance
de honor, a enmendar una terrible injusticia, a jugarse la
vida. Cuando en realidad van a la metadona suya de cada
da, a los servicios sociales, al ambulatorio, a la sesin de
terapia.
Un observador poco avezado los podra confundir con los David Monteagudo
hombres que caminan, pero, ms all de las obvias simi- d.monteagudo@yahoo.es
litudes, entre unos y otros hay profundas diferencias. El
hombre que camina es esencialmente solitario, sufre su
maldicin en una soledad ntima y vergonzante. Mientras
que los que andan deprisa forman un colectivo reconocido
por las instituciones, diagnosticado, censado, objeto de la Pero todos
actividad filantrpica. Y de hecho se juntan, casi siempre
por parejas, y es habitual ver a dos hombres avanzando por
coinciden en su
la calle con paso decidido, unidos por una latente compli- caminar resuelto
cidad, intercambiando sobre la marcha una palabra o un
cigarrillo apresurado, como si fueran a un ajuste de cuen-
y expeditivo, para
tas, o a cerrar un suculento negocio. cruzar indemnes,
Suelen ser buenos mozos, altos, delgados, con ese atractivo
entre agreste y canalla del que an no ha sido domesticado.
respetados, nunca
Pero si uno se fija bien acaba descubriendo en cada uno de compadecidos, el
ellos una deformidad, una amputacin fsica o espiritual,
o las huellas de una cruenta ciruga: hay el que tiene un
centro populoso de
ojo velado por una nube, el que ostenta, en el centro de su la pequea ciudad
delgadez, un estmago abultado, insano, recorrido de arri-
ba abajo por una aparatosa cicatriz, el que tiene la mirada
demasiado fija, el que en vez de nariz tiene un confuso
revoltijo de agujas, gasa y esparadrapo, el que, sin ningu-
na deformidad aparente, tiene la piel de un tono grisceo
o amarillento.
Pero todos coinciden en su caminar resuelto y expeditivo,
para cruzar indemnes, respetados, nunca compadecidos,
el centro populoso de la pequea ciudad, desde sus guetos
perifricos, sus bares miserables, su pisito en las casas ba-
ratas, con una madre viuda y sufridora, hasta una puerta
que siempre es de cristal, en un edificio histrico impeca-
blemente restaurado para su nueva funcin, o en las mo-
dernas instalaciones de un equipamiento recientemente
inaugurado.

El Peneds Pisos turstics al Peneds

tamb Per al mn empresarial penedesenc, una de les millors no- Peneds davant una competncia que no ha de pagar els
tcies daquest 2017 s la fusi de lAssociaci dEmpresaris mateixos impostos ni complir la mateixa legislaci. Estic

existeix... del Garraf, lAlt i el Baix Peneds (ADEPG) i la Uni Empre-

sarial del Peneds (UEP) en la Federaci Empresarial del
Gran Peneds (FEGP). Aquesta acci dintegraci no podia
ser ms necessria per evitar la dualitat en la representa-
tivitat del teixit empresarial del territori. Sens dubte s
una suma que multiplicar el dinamisme productiu. Les
organitzacions empresarials sn bsiques per la promoci
econmica a escala general i sectorial. En turisme, lem-
presari penedesenc tamb pot participar del Consorci de
Promoci Turstica del Peneds, i si atenem en lactivitat,
es pot acollir als diversos gremis. En el cas de lallotjament
Daniel Garcia rural, tant en una masia com en una casa de poble, tamb
pot collaborar amb lAssociaci de Masies del Peneds.
Peris Seguint en aquest mbit, un dels primers objectius de la
www.danielgarciaperis.cat nova plataforma associativa, i les gremials ja existents,
hauria de ser la defensa dels establiments hotelers del
a favor dels models de negoci de leconomia collaborativa
per tamb que hi hagi una regulaci que permeti a tots Per un turisme
els agents treballar en igualtat de condicions. Fer complir
la normativa s responsabilitat de les administracions per
sostenible i
cal que les associacions empresarials denuncin labsncia de qualitat cal
de regulacions, que pot comportar abusos. s molt cone-
gut lefecte dAirbnb a la ciutat de Barcelona, per noms
impedir una
cal consultar laplicaci per constatar que aquesta oferta situaci com la
de pisos turstics tamb s ben present al Gran Peneds.
Hi ha les lgiques diferncies dafectaci i tipologia entre
que es viu a la
les poblacions de costa, adreades al turisme de sol i platja, capital catalana
i les dinterior, amb lenoturisme com a principal reclam,
o les de llarga tradici en lactivitat turstica i aquelles que
comencen a apostar-hi. Per un turisme sostenible i de qua-
litat cal impedir una situaci com la que es viu a la capital
catalana.