Alba Ferrer Mrmol 4t ESO A 28/04/2017

La Maternitat dElna
1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratllals en colors diferents
segons siguin passos fronterers, poblacions per on van passar els republicans, camps
de concentraci i Elna.

(Menera, Prats de Motll, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant Cebri,
Argelers, Brull, Vernet i Ribesaltes)

2. Busca una imatge de la Retirada. Explica qu va ser. Sintetitza la fugida de la Remei i

subratlla els adjectius (entre 5 i 10 lnies)
La Retirada va ser protagonitzada per tots
aquells espanyols republicans que havien
de deixar enrere casa seva per tal de
poder sobreviure o almenys intentar-ho.
A la imatge veiem una famosa imatge de
la Retirada on podem observar a un nano
caminant cap a lexili amb lajut del seu
pare. Cal recalcar que una de les histories
que ens explica el llibre sobre una dona
que es diu Remei Oliva, est identificada
amb la Retirada, ja que ens explica que va estar un viatge molt dur per a ella, ja que ho
deixava tot enrere, per que en quant va creuar la frontera conjuntament amb tota la
seva famlia, va ser feli de comenar de nou, sense bombardejos, per amb por a no
tornar mai ms a casa seva.
3. Fixat en les mirades, els rostres, el que porten.... i Busca una imatge actual dels
refugiats sirians. Descriu en 7-10 lnies del que van sentir i senten totes les persones
que han hagut de marxar per la fora de casa seva.
Aquestes imatges mai sn
agradables de veure, per
estem en la mateixa situaci
que a lany 1939 estava
Espanya, la gent patia, duia les
maletes a les seves espatlles,
senten tristesa perqu han de
deixar tota la seva vida enrere i
comenar des de zero. No puc
explicar exactament quina s la
sensaci que es viu en aquests moment perqu per sort no mha tocat viure-la, per si
que puc explicar sobre el que he llegit, el que ens han explicat, que hi ha moments en
els que sents tristesa, perqu ho deixes tot enrere, per a mida que et vas apropant al
teu dest, cada vegada sents ms forces per tal de que sacabi aquella etapa de la
teva vida, on paties per tot i amb ganes de que en comenci una de nova molt millor
per a tota la teva famlia i per a tu.

4. Explica com era la platja dArgelers , segons la Maria Garca. (5 lnes) Com s ara a
questa platja?
A la platja dArgelers van fer un camp de concentraci enorme, per les condicions
eren miserables, la Maria Garca diu que estaven envoltats de filferros de punxa i
sorra, apart del vent i el fred que feia, ja veus, a principis de febrer a la platja, doncs les
condicions eren dolentssimes, per al menys ella va arribar a creuar la frontera i no es
va quedar a una carretera morta pels bombardejos espanyols. Actualment aquesta
platja est envada per xiringuitos, la gent va a prendre el sol, per en realitat no
saben per tot el que aquella platja ha passat.

5. Qu signific la repressi franquista segons Joana Pasqual?

Per a ella la repressi franquista eren totes aquelles persones que shavien significat
amb la Repblica, en aquest cas, el seu marit ho havia fet, per tant ell havia de fugir
cap a Frana i no podia tornar a no ser que volgus que el condemnessin o b el
matessin a Espanya pels seus pensaments o la seva ideologia.

6. Explica les condicions dels camps de concentraci de les platges franceses. Descriu-
les en 10 lnies, a partir del que has llegit en el segon captol. Quanta gent va entrar a
Frana? Per que la Rpublica francesa no va respectar els principis dEgalit,
Fraternit i Libert?
Suposo que qualsevol persona pot deduir que les condicions dun camp de
concentraci a la platja, no han de ser molt bones, principalment per les condicions
meteorolgiques, a una platja s molt ms difcil buscar refugi, noms tens sorra,
aigua i amb una mica de sort arbres o palmeres. Per els camps de concentraci a
 Frana no tenien aquest luxe, a part que a lpoca on ms gent va arribar a les platges
franceses va ser al mes de febrer, on el clima a aquestes platges no era molt agradable,
pluja, neu, vent. La majoria de refugiats venien fets pols, ja sigui pels bombardejos o
per larribada que van tenir al pas. El cas s que van estar en unes condicions
dolentssimes, s ms, els nens morien a les platges i les seves prpies mares els
havien de tirar al mar i ofegar-los o deixar-los anar, per tal de que no ho passessin
malament. Realment tenien unes condicions de vida molt dolentes, sense menjar, un
tros de pa al dia, amb polls a la roba, tot bruts, cap tipus dhigiene, etc.

Un munt despanyols van passar la frontera, exactament uns 464.000 refugiats van
passar la frontera entre Espanya i Frana. La Repblica Francesa no va respectar els
principis degalit, la fraternit et la libert, ja que eren uns drets reconeguts per la
comunitat internacional a uns soldats i civils fidels a un govern legtim i democrtic
com era la Repblica Espanyols, aix que els va tractar com a presidiaris sense
compassi humana no governamental.

7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has llegit al llibre
(entre 10 i 15 lnies)
La senyoreta Isabel era una dona molt estimada per totes del mares que vivien i
cuidaven dels seus nadons a la Maternitat, ja que ella era una dona sussa cristiana i la
seva religi deia que havien dajudar a totes aquelles persones que ho necessitessin,
aix que ella no seria menys i va emprendre una tasca que va salvar 597 vides
exactament, grcies a que Elisabeth va fundar questa Maternitat al poble de Burll,
molts dels nens nascuts all van poder sobreviure a aquells temps i a aquelles
condicions de vida que tenien, perqu si la Maternitat dElna no exists, totes questes
dones espanyoles i catalanes que van donar llum a la Maternitat haguessin tingut que
patir molt i potser perdre al seu fill, ja que no estaven en les millors condicions per
tenir fills, no podien fer-se crrec dun nad a una platja, sense menjar, sense un lloc
calent on el nen pogus dormir. A part de tot aix al llibre explica que Elisabeth era
una dona que tenia les idees molt clares i que aconseguiria el que ella volia com ella
volia.

8. Qu s el SCI? Quins projectes impuls durant la guerra civil espanyola i la segona

guerra mundial que explica el llibre? (7-10 lnies)
Les sigles SCI volen dir Servei Civil Internacional. Al llibre explica que s la
conseqncia formal dun moviment que duien a terme els seguidors de Crsole
contra les guerres i actuaven amb ajuts socials als terrenys malmesos per la guerra,
tamb diu, que els seus membres defensaven que la pau no noms era una ideologia,
sin que es podia fer realitat si tots posaven de la seva part, per tal daconseguir que
no hi haguessin guerres en un futur. En aquest cas, durant la guerra civil i la segona
guerra mundial el SCI va dur a terme una srie de projectes, com per exemple al juliol
del 1920, quan es van reunir una srie dhomes i dones de diferents nacionalitats per
emprendre la tasca de reconstrucci de la zona on va donar lloc la Primera Guerra
Mundial. Tot aix ho van dur a terme gent que pocs mesos abans havien estat
enfrontats a la guerra i finalment van acabar ajudant-se grcies a la SCI.
9. Quins sn els orgens de la maternitat i amb quins suports econmics i materials
compt? (5 lnies)
Els orgens de la Maternitat dElna sn a lAssociaci Ajuda als Nens en Guerra.
Aquesta associaci es va crear just desprs dacabar la Primera Guerra Mundial. Tot va
sorgir arrel de moviments pacifistes cristians de diferents nacionalitats que sagrupen
entorn a Crsole, defensor de la no violncia. Aquesta associaci va donar uns 30.000
francs sussos per fer la restauraci de ledifici. La maternitat comptava amb els ajuts
de la Creu Roja Internacional. Desprs duna rpida posada a punt, van comprar vint
llits, llenols, tovalloles i tots els estris sanitaris que van trobar per a lassistncia de
parts.

10. Qu eren les barraques de transici ? Com eren? (4 lnies)

Les barraques de transici eren unes cambres on situaven a les mares durant les dues
setmanes abans del part. Aquestes barraques servien per aclimatar-se fsicament i
psicolgicament al dest final de cadascuna. Aquell espai de transici era necessari tant
per ingressar en la Maternitat com per tornar al camp de concentraci. Tenien una
estructura fora slida, amb sostres allants, el terra entarimat i hi havia el mobiliari
bsic, s a dir, llits, lliteres i roba.

11. Explica els mecenes i el sistema dapadrinament i valora la seva eficcia . (5 lnies)
El sistema dapadrinament va ser incorporat per Elisabeth, ja que es van fer servir
abans a la Guerra Civil Espanyola. Els mecenes (padrins dels nadons), que
collaboraven amb quinze francs mensuals per la seva manutenci. Personalment em
sembla molt humanitari el fet de que en aquelles condicions, i en els temps que
estaven, encara queds gent que estigus disposada a fer-se padr dun nad i crear
vincles tant bonics com els que es creaven.

12. Qu havem fet per merixer aquella vida? Noms erem civils, persones de carrer
fidels a un govern legtim que vam fugir per salvar les nostres vides. Diu la Remei
Oliva. Qu tha sorprs ms de la seva histria?
Principalment el que ms em sorprn della mateixa s la manera dexplicar les coses,
s a dir, la manera amb la que agraeix tota lajuda que va rebre de la senyoreta
Elisabeth com diu ella al llibre. La manera de veure les coses que tenia, tot i haver-ho
passant tan malament, la manera dagrair a lElisabeth i a la gent que treballava a la
Maternitat, crec que s dadmirar.

13. Per qu van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de Guy Eckstein A vegades es
necessari desobeir ordres per salvar vides ( pg 112) Hi ests dacord? Qu cal fer
amb els refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina
relaci hi veus entre el tancament de la maternitat amb la situaci actual de tenir les
fronteres tancades?
La Maternitat dElna va ser clausurada degut a que la maternitat va comenar tamb a
acollir mares jueves que fugien de la persecuci nazi. Uns 200 nens jueus van nixer
all. Els alemanys van ocupar el sud de Frana al novembre de 1942 i van comenar la
 seva recerca per emportar-se a totes aquelles mares jueves a camps d'extermini. El fet
de voler amagar i salvar jueus va fer que la Gestapo realitzs freqents visites i
inspeccions a la maternitat, davant l'oposici dElisabeth, per finalment la Maternitat
va tancar per l'exrcit alemany.

A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides. I tant que hi estic dacord
amb aquesta frase, ja que crec que s molt ms important la vida dun nad que no t
cap culpa del que est passant, que les maledes normes o ordres que suposadament
tothom est obligat a obeir.

Sincerament em sembla molt fort que tornem a caure en el mateix error. Sembla que a
nosaltres no ens hagi passat res al segle passat, ja no ens enrecordem pel que tots els
nostres avantpassats van haver de patir. Nosaltres els espanyols eren tractats fatal a
Frana amb lexili republic, per sembla que no ens enrecordem. Actualment els
refugiats que arriben a Lesbos estan patint el mateix que va patir el nostre pas. Hem
sembla que no ens donem compte de que tot el que est passant ara ens va tocar
viure a nosaltres i no aprenem, igual que nosaltres ho vam passar malament, ells ho
estan passant malament ara.

Per ltim comentar que veig una clara relaci entre el tancament de la Maternitat
dElna el tancament de les fronteres. Quan els alemanys van aconseguir el tancament
de la Maternitat, no noms era el tancament dun edifici, sin que era el tancament
del lloc on moltes dones havien estat ateses i van tenir recursos per sobreviure amb
els seus fills. Ara que nosaltres tanquem les fronteres estem tancant les portes dun
munt doportunitats per a totes aquelles persones, que lnica cosa que volen s poder
sobreviure conjuntament amb la seva famlia i comenar una nova vida a un altre pas.

14. Al captol que parla dels nens dElna mha cridat latenci s de lexili, com si aix fos
un pas. Segons els drets dels infants tothom t dret a tenir un pas. Noms podem
assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al nostre passat.
Hi ests dacord? Raona-ho.
I tant que hi estic dacord. Estic dacord amb que tothom t dret a tenir un pas,
perqu igual que nosaltres el tenim, perqu ells no el podrien tenir? La gent no pensa
en aquestes coses i no es fa preguntes. I bviament que han de superar tot el viscut,
perqu no tenen ms remei. Si miren enrere, al seu pasat no canviaran res, tot seguir
sent com va passar.

15. Qu tha agradat/ sorprs ms del llibre?

Mha agradat al principi, quan explica la histria de tres dones que expliquen el seu
cam cap a lexili, perqu potser un autor pot aconseguir molta informaci sobre lexili
republic, en aquest cas, per que hi dediqui unes pgines del seu llibre per tal
dexplicar lexperincia directament duna dona que ho va viure, mha sorprs, perqu
no sacostuma a veure com els autors expliquen directament la histria de 3
supervivents abans de comenar la seva histria.
 Per contestar desprs de la sortida
16. Fes una valoraci de la sortida. (Tha agradat? Val la pena fer-la? Estem immunitzats
contra les tragdies col.lectives?...)
Per a mi la sortida ha estat una visita interessant, ja que no mho havia imaginat aix.
Penso que haver pogut entrar a una casa on van nixer tantes persones, concretament
597, grcies a una dona que es diu Elisabeth Eidenbenz, s molt impactant, saber que
ests trepitjant una casa que va salvar tantes vides, perqu si all no hags existit,
prcticament la meitat de nanos que van nixer all no haguessin sobreviscut. Aix que
penso que si que val la pena fer aquesta sortida, perqu de fer la visita, per molt que
thagis llegit el llibre, que tho expliqui la mateixa persona que ha investigat per tal de
que aix se spigues, fa de la histria ms bonica i que texpliqui com ho va viure ella,
perqu va decidir investigar, s una cosa que jo personalment penso que si que val la
pena. Desprs daquesta sortida he pogut adonar-me de que desgraciadament no
estem immunitzats a les tragdies collectives, perqu per exemple a la platja
dArgelers, segur que ni la meitat de persones que van a aquella platja, saben tot el
que va passar all o quin significat t aquella platja i tot aix s perqu tenim una
immensa ignorncia a saber sobre el nostre passat.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquesta sortida.
Aquesta fotografia simbolitza per
mi el significat de la Maternitat
dElna, la creu (+), la que
simbolitza el cristianisme, la que
simbolitza sussa i la que
simbolitza lestructura de ledifici.

18. Si fossis un siri, afgans, sudans.... i haguessis de marxar al cap duna hora, qu
posaries a la maleta?
s una de les preguntes que potser nosaltres, mai ens farem i s molt difcil contestar
a aquesta pregunta, ja que saps que potser en un futur no tornars mai a casa teva.
Per pels que a la sortida va explicar lAssumpte Montell principalment agafaria una
cosa que fos molt important per a mi, com per exemple va fer aquell home que ens va
explicar, que va agafar un grapat de sorra, ja que sabia que potser no tornaria i per a
ell el seu hort era molt important. Tamb intentaria agafar un parell o tres peces de
roba per quan sigui hivern i un altre parell o tres per quan sigui estiu, per desprs de
saber que vas amb tanta tensi i tants nervis, que set cauen les coses pel cam sense
donar-te compte, potser no agafaria molta cosa, lo imprescindible i necessari.