Quadern de prctiques

(Segona sessi: Prctiques 2 i 3)

Alumnes:

Mnica de la Fuente
Judit Garcia
Salom Garriga

Professora: Encarna
Companys

Assignatura: Anlisi
daliments
Determinaci del contingut de polifenols totals en vi
per espectroscpia molecular UV-VIS
Objectiu

Lobjectiu de la prctica s determinar la capacitat antioxidant de les

mostres de vi blanc i vi negre, mitjanant el reactiu Folin-Ciocalteau.

Procediment

Es preparen sis dissolucions, una amb vi blanc, una amb vi negre i quatre
estndards amb diferent volum dcid gllic.

Per a preparar les 4 dissolucions estndards, es prenen 10mL del patr

dcid gllic de concentraci 100mg cid gllic/ L.

- Dissoluci 0 (Blanc)
- Dissoluci 1: 1 mg dcid gllic/ L.
- Dissoluci 2: 2 mg dcid gllic/ L.
- Dissoluci 3: 3 mg dcid gllic/ L.

Per saber el volum que sha dafegir del patr dcid gllic a concentraci
100 mg cid gllic/ L, sutilitza la frmula:

V c Cc =V d C d

'
V c 100=10 1 V c =0,1 mL d cid gllic

'
V c 100=10 2 V c =0,2 mL d cid gllic

V c 100=10 3 V c =0,3 mL d ' cid gllic

(*)Un cop tinguem preparades les dissolucions, safegir en el segent

ordre:

- 6mL daigua
- 0,5 mL de reactiu Folin-Ciocalteau

Esperarem 3 minuts i afegirem:

- 1,5mL de Na2CO3
- Enrasarem amb aigua.

Posteriorment, es guardaran en un armari on no hi entri llum durant una

hora. Un cop passada aquesta hora es treuen les mostres i es mesuren
en lespectrofotmetre fent la lectura a 760 nm. A ms es far una
lectura de calibratge amb una mostra daigua Mili-Q.

Per a les mostres ( de vi blanc i negre)

 - Es prepara una dissoluci de vi blanc 1:50 en 50mL daigua Mili-Q
amb 6mL detanol al 12% i una dissoluci de vi negre 1:500 en 50mL
daigua Mili-Q amb 6mL detanol al 12%.
- Sagafen 2 mL de cada dissoluci de vi i es posen amb un flasc de
10 mL i safegiran els mateixos components i reactius i en el mateix
ordre que shan descrit per les dissolucions estndards. (*)

Sha anomenat MN a la mostra de vi negre, MB a la mostra de vi blanc i

P(n) a les mostres de patr.

Mostra Absorbncia
P0 (Blanc) 0
P1 0,104
P2 0,202
P3 0,304
MB 0,168
MN 0,220

Qestions

1. Dibuixa la recta de calibratge

Recta de calibratge
0.35
f(x) = 0.11x + 0.01
0.3 R = 0.98

0.25

0.2
Absorbncia ( =760 nm)
0.15

0.1

0.05

0
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5

Concentraci d'cid gllic (mg7L)

2. Determina la capacitat antioxidant del vi expressada en mg/L

dcid gllic

A partir de la recta de calibratge: y = 0,101x + 0,001, es pot calcular:

Per al vi blanc: 0168 = 0,101 x(C) + 0,001

C= 1653 mg/L cid gllic dilut

' ' '
1 653 mg cid gllic 1L 10 00 mL dissoluci 2 50 00 mL dissoluci1 1000 mL mg '
' '
=413' 25 d c
L dissoluci 2 1000 mL 2 00 mL dissoluci 1 1 00 mL vi 1L L

Per al vi negre: 0220 = 0,101 x(C) + 0,001

C= 2168 mg/L cid gllic dilut

2' 168 mg cid gllic 1L 10' 00 mL dissoluci 2 50' 00 mLdissoluci 1 1000 mL ' mg '
' '
=542 00 d c
L dissoluci 2 1000 mL 2 00 mLdissoluci 1 1 00 mL vi 1L L

CONCLUSI

Els Polifenols sn substncies qumiques que es troben a les plantes i es

caracteritzen per la presencia de ms dun grup fenol per molcula.

Aquests sn agrupats i classificats pel tipus i nombre de subcomponents

fenlics presents. Mes dun subcomponent pot estar present en un polifenol
donat. Vegem aqu uns exemples

Fonts notables de polifenols inclouen: t, cervesa, ram, vi, oli doliva,

xocolata/cacau , i daltres fruites i verdures. Els alts nivells de polifenols en
general es poden trobar a les pells de les fruites.
L'evidncia actual recolza fermament l'important paper dels polifenols en la
prevenci de malalties cardiovasculars. Els aliments i begudes rics en
compostos fenlics, especialment flavonoides, sovint s'han associat amb un
menor risc de desenvolupar diverses malalties. Els efectes positius sobre la
salut dels polifenols es sol atribuir a la seva potent activitat antioxidant.

El vi negre, en concret, s una font particularment rica dantioxidants. Sha

descobert que la pell del ram negre cont un ampli rang de composts
fenlics. Concretament cids fenlics, flavonoids i reveratrol. La diferncia
amb el vi banc la trobem en el procs dobtenci daquest. En el cas del vi
negre, es deixen les pells del ram amb el most durant uns dies, en el
transcurs dels quals ja es produeix la fermentaci. Durant aquests dies la
pell passa el color al vi i lalcohol extreu tanins de les llavors del ram, tanins
que el vi blanc no t. Segons la qualitat de vi que es vulgui obtenir es far la
fermentaci a ms o menys temperatura i a la vegada durar ms o menys
dies.

Donat que el contingut total de polifenols s'expressa com a equivalents de

mg /L dcid gllic els resultats sobre el contingut de polifenols s superior
en el vi negre. En el nostre cas, es corrobora aquest fet ja que, del vi blanc
' mg ' ' mg '
em obtingut
413 25 d cidgllic i del vi negre
542 00 d cidgllic .
L L
Determinaci de calci per espectroscpia atmica
ICP-OES
Objectiu

Lobjectiu daquesta prctica s determinar el contingut de calci que hi ha

en 2 mostres: una de polpa de poma i una altra de suc.

Procediment

Es fan dues pesades de 0,5g de polpa de poma aproximadament i es posen

en dos vasos de tefl i es pesen 2,0 grams de suc de taronja
aproximadament i es posen en tres vasos de tefl. Cadascun daquests
vasos se li afegeix 3mL de HNO3 concentrat, 2mL dH2O2 al 30% i en el cas
dels vasos amb polpa de poma safegeix 2mL daigua Mili-Q.

Els vasos sintrodueixen al rotor que es collocar al microones per a que es

produeixi la digesti per via humida. Passats els 20 minuts al microones es
deixen 15 minuts a la nevera.

Es filtra el contingut del vasos a un matrs de 50mL (en campana

extractora, pels gasos txics que pot desprendre). Safegeixen 3mL dHNO 3 i
senrasa amb aigua Mili-Q. A continuaci es traspassa el contingut a un pot
de plstic.

Per a realitzar la recta de calibratge i la mesura es preparen quatre

dissolucions patr de calci i un blanc. Es mesura la intensitat demissi dels
patrons i les mostres a lespectrofotmetre, i a partir daquestes dades es
construir la recta de calibrat i per interpolaci es calcular la concentraci
de calci en les mostres de polpa de poma i suc.

Qestions

1. Expliqueu com sha fet la preparaci dels diferents patrons de

Ca.

Per preparar les diferents solucions de patr calci tenim una mostra de 1000
ppm de calci (mostra concentrada) i es fan patrons de 1, 5, 10 i 20 ppm de
calci (mostres diludes).

Per saber quin volum de la soluci de mostra concentrada es necessita es

realitzen els segents clculs, tenint en compte que les mostres diludes
desprs es posen a un volum de 50 mL.

V c Cc =V d C d
 V c 1000=50 1 V c =0,05 mL

V c 1000=50 5 V c =0,25 mL

V c 1000=50 10 V c =0,50 mL

V c 1000=50 20 V c =1,00 mL

A totes les dissolucions se li afegeixen 3mL d

HNO3 i senrasa amb aigua
Mili-Q fins a 50mL. Tamb es prepara una dissoluci del blanc que noms
cont 3mL dHNO3 i senrasa fins a 50mL amb aigua Mili-Q.

2. Obteniu la recta de calibratge i la concentraci Ca a les

mostres analitzades.

Recta de calibratge
150000

100000
f(x) = 4882.77x + 1239.85
Intensitat
50000 R = 1

0
0 5 10 15 20
Concentraci de Ca (ppm)

Mostra Tipus de mostra Intensitat Pes mostra (g)

M1 Poma 1 24.520 0,504
M2 Poma 2 26.875 0,535
M3 Blanc 563 0
M4 Suc 1 15.842 2,022
M5 Suc 2 16.877 2,054
M6 Blanc 675 0

Per determinar la concentraci de calci a cada mostra:

y = 4882,8x + 1239,9

M1: 23.957 = 4882,8 x C + 1239,9 CCa= 465 ppm Ca

 mg Ca 1L 50 mL soluci 1000 g '
' =461 55 ppm Ca
465 L soluci 1000 mL 0 504 g mostra 1 Kg

M2: 26.312 = 4882,8 x C + 1239,9 CCa= 513 ppm Ca

mgCa 1L 50 mL soluci 1000 g

=479' 43 ppm Ca
513 L soluci 1000 mL 0 ' 535 g mostra 1 Kg

M4: 15.167 = 4882,8 x C + 1239,9 CCa= 285 ppm Ca

mgCa 1L 50 mL soluci 1000 g

285 L soluci 1000 mL 2 ' 022 g mostra
=70 ' 53 ppm Ca
1 Kg

M5: 16.202 = 4882,8 x C + 1239,9 CCa= 306 ppm Ca

mgCa 1L 50 mL soluci 1000 g

306 L soluci 1000 mL 2 ' 054 g mostra
=74 ' 59 ppmCa
1 Kg

Poma Suc
X 47049 7256
1264 287

3. Feu una breu descripci del fonament de la tcnica

espectroscpica utilitzada, aix com un esquema amb els
components principals de lequip.

La tcnica despectroscpia atmica ICP-OES est constituda pel plasma

dacoblament inductiu (ICP) i lespectrofotmetre demissi ptica (OES).
Consisteix en lestudi de la interacci entre la radiaci electromagntica i la
matria, s a dir, es basa en la mesura de la radiaci emesa per diferents
elements presents en una mostra introduda en una font ICP.

La mostra es nebulitza i es transfereix a un plasma darg. All es

descomposa, atomitza i ionitza, mentre els toms i ions sn excitats. La
intensitat de la llum emesa quan els toms i ions tornen als seus estats
fonamentals es mesura convenientment.
 Les intensitats demissi mesurades es comparen amb les intensitats de
patr de concentraci coneguda.

Principals components de lequip:

Nebulitzad Atomitzad Dispositiu

Selector Detector
or or de lectura

- Sistema dintroducci de la mostra i excitaci de lanalit:

PLASMA

El plasma s una mescla gasosa que cont una concentraci

significativa de cations i electrons, el que fa que la
mescla sigui conductora. La font de ICP consisteix en 3
tubs de quars concntrics a travs dels que flueix Ar. Al
voltant del tub exterior hi ha una bobina dinducci de
RF, refrigerada per aigua. La ionitzaci dAr sinicia amb
una espurna. Els cations i electrons resultants
interactuen amb el camp magntic causant el flux dions
i electrons.
La temperatura del pasma s molt elevada (10000K en la base i
8000-6000Ka 15-20 mm de la bobina de RF)
- Espectrmetre

Per allar lnies espectrals especfiques emeses per lanlit(s) de totes

les altres emissions produdes per altres toms, ions i molcules en el
plasma. En trobem de dos tipus: Seqencial i multicanal i simultani.
El sistema ptic utilitzat en lICP-OES consta dun monocromador, que
separa les longituds dona individuals i enfoca les desitjades al
detector
- Detector

Un cop les lnies demissi han estat allades, el detector mesura la

seva intensitat. Aquest procs es realitza mitjanant un tub
fotomultiplicador, que amplia la senyal original.
- Les rectes de calibratge
Sobtenen grcies a la preparaci de la mostra i la
selecci de la lnia analtica i sestudia: les corbes de
calibratge, les interferncies (soroll de fons,
solapament de lnies, ...), lmits de detecci,
exactitud, etc...

Aquest mtode presenta una srie davantatges com:

1) Bon sensibilitat i lmits de detecci baixos
2) Anlisi simultanis de tots els metalls, semimetalls i algun no-
metall
3) Escasses interferncies
4) Calibratge lineal ampli

Per contra, s car, es necessita personal expert i gran quantitat de

mostra (mL)