Unitat formativa 1

Unitat 6
El salari i la nmina

En aquesta unitat aprendrem a:

Segurament alguna vegada us heu preguntat

per qu us descompten diners de la nmina.
Qu sn aquestes quantitats que us reduei-
xen? A qui les pagueu? Per qu i per a qu?

Quan comenceu a treballar rebreu uns diners

a canvi de la vostra feina, que normalment us
ingressaran en un compte corrent, per tamb
pot ser que us els paguin en un xec o en efec-
tiu. Tot i que la forma de rebrels s diferent en
cada cas, tots els treballadors per compte
daltri reben a final de mes un rebut o compro-
vant del salari que han percebut.

Estudiarem:

1. El rebut del salari

2. Les percepcions salarials
3. Les percepcions no salarials
4. Les deduccions
5. Bases de cotitzaci, tipus i quotes
amb retribuci mensual
6. Bases de cotitzaci, tipus i quotes
amb retribuci diria

FOL_6.indd 107 03/05/11 11:09

 6
El salari i la nmina

1. El rebut del salari

A Vo c a b u l a r i

Salari: conjunt de percepcions econmi- dor per la prestaci de servei per a lem-
ques i en espcie que percep el treballa- presari.

Lempresari t lobligaci de lliurar al treballador, juntament amb el salari, un justificant del

pagament de la nmina. Aquest rebut sha dajustar al model fixat pel Ministeri de Treball
i Immigraci o al que sestableix en el conveni collectiu, sempre que sigui clar i reflecteixi
duna manera entenedora els diferents conceptes salarials establerts legalment (meritaci,
deduccions i total per percebre).

El rebut salarial sha de referir a mesos naturals si sabona un sou, ha de ser per pero-
des inferiors al mes. Aquests abonaments es computen com a pagaments a compte de la
liquidaci definitiva que es fa a final de mes. El rebut salarial ha de ser signat pel treballa-
dor quan rebi els diners resultants de la liquidaci en efectiu o xec.

Impor tant

Article 28 de lET. Igualtat de remuneraci daquesta retribuci, salarial o extrasalari-

per ra de sexe
Lempresari est obligat a pagar per la pres-
taci dun treball digual valor la mateixa
retribuci, satisfeta directament o indirec-
tament, i qualsevol que sigui la naturalesa
al, sense que es pugui produir cap discrimi-
naci per ra de sexe en cap dels elements
o condicions daquella prestaci.
Llei 33/2202, de 5 de juliol, de modificaci
de larticle 28 de lEstatut dels treballadors

Si el treballador cobra mitjanant una transferncia bancria, lempresari ha dentregar al

treballador el rebut salarial sense que hi sigui imprescindible la signatura, perqu queda
substituda pel comprovant de lentitat bancria.

Les empreses han de guardar els rebuts salarials i arxivar-los, juntament amb els butlletins
de cotitzaci de la Seguretat Social, durant un perode mnim de cinc anys, per tal de per-
metre les comprovacions oportunes.

Al rebut salarial han de constar-hi les parts segents:

Encapalament: s la part en qu sindiquen les dades de lempresa (a), les dades del
treballador (b) i el perode de liquidaci de la nmina (c).

Cos: part en qu es fan constar les percepcions salarials (d) i no salarials (e) que percep
el treballador, a ms de les quantitats que shan de deduir (f) en concepte de pagament
a la Seguretat Social i Hisenda.

Peu: s la part on es fan constar les signatures del treballador (g) i del representant de
lempresa (h).

Fig. 6.1 Per llei, la remuneraci d una Al final de limprs han de figurar les bases de cotitzaci a la Seguretat Social (i) i la base
feina determinada ha de ser la mateixa de retenci dIRPF (j). A la pgina segent podeu veure un exemple de nmina en qu shan
per a homes que per a dones. marcat les parts

108

FOL_6.indd 108 03/05/11 11:10

 El salari i la nmina 6
Exemples

Laboratoris
a)
Treballador: Manel Izquierdo Snchez

b)
NIF: 25801043 D
Fertilan, SL Nm. dafiliaci a la Seg. Soc.: 08/6579801201
Roger de Flor, 166 Valncia Categoria o grup professional: llicenciat en qumica
Grup de cotitzaci: 1
CIF: B-23987652
Codi. Cte. Cotitzaci Seg. Soc.:
23/3420312001
c) Perode de liquidaci: 1 de febrer de 2008 - 28 de febrer de 2008 Total dies: 30

I. MERITACIONS:
1. Percepcions salarials:
Salari base ...................................................................................................... 1200

d)


Complements salarials:
Personal: antiguitat . ............................................................................................. 672
Hores extraordinries ............................................................................................. 48
Salari en espcie
2. Percepcions no salarials:

e)
Indemnitzacions o abonaments de despeses al treballador
Prestacions o indemnitzacions de la Seguretat Social
Indemnitzacions per trasllats, suspensions o acomiadaments
Altres percepcions no salarials
Despeses de locomoci .......................................................................................... 50

A. TOTAL MERITAT: ...................................................................................................... 1970

II. DEDUCCIONS:
1. Aportaci del treballador a les cotitzacions de la Seguretat Social,
conceptes de recaptaci conjunta%
Contingncies comunes .............................................................. 4,70% . .......... 97,38
Atur . ........................................................................................ 1,55% . .......... 32,86
Formaci professional ................................................................ 0,10% . ............ 2,12
Hores extraordinries
Fora major o estructurals
No estructurals ................................................................................................... 2,26
TOTAL APORTACIONS ...................................................................................... 134,62

f)

2.
3.
IRPF . .......................................................................................... 10% . ........ 197,00
Bestretes
4. Valor dels productes rebuts en espcie
5. Altres deduccions

B. TOTAL PER DEDUIR: ............................................................................................... 331,62

LQUID TOTAL PER PERCEBRE (A-B) ............................................................................ 1638,38
A. Valncia, 28 de febrer de 2008

h) Signatura i segell de lempresa: g) Signatura del treballador:

Determinaci de les bases de cotitzaci a la Seguretat Social i conceptes

de recaptaci conjunta i de la base subjecta a IRPF: i)-j)
1. Base de cotitzaci per contingncies comunes:
Remuneraci mensual: . .............................................................................. 1872,00
Prorrata pagues extraordinries: ................................................................... 200,00
TOTAL: ........................................................................................................ 2072,00
2. Base de cotitzaci per contingncies professionals (AT i MP)
i conceptes de recaptaci conjunta: ................................................................ 2120,00
3. Base de cotitzaci de les hores extraordinries: .................................................... 48,00
4. Base subjecta a retenci de lIRPF: ................................................................... 1970,00

109

FOL_6.indd 109 03/05/11 11:10

 6 El salari i la nmina

2. Les percepcions salarials

A Vocabulari
El Salari Mnim Interprofessio-
nal (SMI) s la retribuci mni-
ma a la qual tenen dret els tre-
balladors per a la prestaci dels
seus serveis. Cada any el Go-
vern, a travs dun decret, actu-
alitza el valor del SMI de lany
en curs. Per a lany 2008 que-
da establert en:
SMI mensual: 600.
Les percepcions salarials estan formades pel salari base i els complements salarials. La
quantia daquests conceptes sestableix mitjanant la negociaci collectiva i, si no nhi ha,
en el contracte individual de treball.
2.1 El salari base i els complements salarials
El salari base s la retribuci fixada per unitat de temps o obra; sn els diners mnims que
cobrareu (normalment, segons conveni i amb relaci a la vostra categoria professional).
Els complements salarials sn la retribuci fixada dacord amb les circumstncies relatives a les
condicions personals del treballador, el treball realitzat, la situaci i els resultats de lempresa.

SMI diari: 20 .
El salari es protegeix enfront dels
creditors del treballador mitjan-
ant la inembargabilidad. Tro-
bareu ms informaci al cd.
Els complements es fixen en el conveni collectiu i es pot decidir si sn consolidables o no,
s a dir, si sempre estaran a la nmina a partir dun moment determinat. No sn consoli-
dables aquells complements que estiguin vinculats al lloc de treball o a la situaci i els re-
sultats de lempresa, excepte que hi hagi un pacte que digui una altra cosa.
Els complements salarials ms coneguts

Personals: segons circumstncies perso- Primes de productivitat (per quantitat o

nals del treballador, com ara lantiguitat, qualitat de treball): incentius, assistncia,
els idiomes, etc. puntualitat, etc.
De lloc de treball: penositat, toxicitat, Segons els resultats de lempresa: par-
perillositat, torns, treball nocturn, etc. ticipaci en el benefici de lempresa, etc.

Cas prctic

1. Considera el cas segent: Soluci:

LElisa s una administrativa que treballa a lempresa des de lany D

1998. El conveni collectiu estableix en larticle 36 que els treba-
lladors han de cobrar un complement personal del 10% sobre el
salari base per cada trienni de servei a lempresa.
Si el salari base per a una auxiliar s de 700, calcula limport
del complement que cobrar lElisa a la nmina del mes de ge-
ner de 2008.
 e lany 1998 al 2008, lElisa fa deu anys que treballa. Se-
gons el conveni, cada tres anys se li incrementa el salari. Per
tant: 10/3 = 3,33, ja que se li ha incrementat el salari en tres
ocasions.
700 x 10% = 70; cada tres anys se li apuja el salari 70.
A lElisa li han apujat el salari en tres ocasions: 3 x 70 = 210,
quantitat que cobrar en la nmina del mes de gener en con-
cepte de complement personal dantiguitat.

Activit at s

1. Llegeix i respon les preguntes:
a) Q
 u significa que un complement salarial s consolidable?
Posan un exemple que permeti justificar la resposta.
b) LAdriana s una treballadora que presta serveis a lempresa
des del 2 de gener de 2005. Quants diners cobrar el 2008
en concepte dantiguitat si el conveni estipula que per cada
trienni els treballadors veuran incrementat aquest concepte el
6% del salari base, si se sap que aquest salari s de 800?
I si el conveni digus cada quinquenni?

110

FOL_6.indd 110 03/05/11 11:10

 El salari i la nmina 6
2.2 Les hores extraordinries
Es consideren hores extraordinries cada hora de treball feta per sobre de la durada
mxima de la jornada ordinria. Per exemple, si habitualment la jornada s de vuit
hores al dia, tot el temps treballat per sobre de les vuit hores tindr la consideraci dho-
res extraordinries.

La realitzaci dhores extraordinries s voluntria, excepte si hi ha un acord, individual

o collectiu, pel qual sestableix la realitzaci dhores extres.

Es prohibeix la realitzaci dhores extres durant lhorari nocturn, excepte en activitats

especials expressament autoritzades. Tamb es prohibeix la realitzaci dhores extres
per part dels menors dedat.

Aix mateix, lempresari ha dinformar obligatriament, cada mes, els representants dels
treballadors de les hores extraordinries realitzades pels treballadors.

Retribuci i nombre mxim dhores extraordinries

Les hores extres sabonen econmicament o es compensen amb descans per pacte indi-
vidual o collectiu. La retribuci econmica de les hores extres no pot ser inferior al valor
de lhora ordinria o compensada per temps equivalents de descans retribut.
Act i vit at s
Si no es diu res sobre quan sha de realitzar aquest descans, es fa en els quatre mesos se-
gents de la realitzaci de les hores extres. 2. Llegeix i respon:

Un treballador pot fer, com a mxim, un total de 80 hores estraordinries a lany. La Sara s una jove de 17 anys
que ha signat el seu primer con-
Aix doncs, no es computen les que hagin estat compensades per descans o si shan rea- tracte. Durant les festes de Na-
litzat per reparar danys extraordinaris i urgents de lempresa, ja que en aquest cas sn de dal, el seu cap li proposa fer du-
realitzaci obligatria pel treballador. es hores extres els divendres i els
dissabtes del mes, ja que s un
perode de molta feina.
Cas prct ic
Creus que actua correctament el
2. Busca en el Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, larticle 35 i respon a les pre- cap de la Sara?
guntes segents:
3. Llegeix i respon:
a) En quin cas les hores extres poden superar les 80 hores anuals?
LAlberto s un jove treballador
b) En quin cas les hores extres poden ser obligatries? del sector de la construcci que
desconeix a quin preu ha de co-
Soluci: brar les hores extraordinries
que ha fet durant aquest mes.
a) El lmit de 80 hores anuals no saplica quan shagin de fer per prevenir o reparar Per aix acudeix a tu, perqu
danys extraordinaris i urgents, per, igualment, shauran dabonar com a hores ex- sap que ests estudiant un CF-
traordinries. GM, i et planteja les qestions
segents:
b) L a prestaci de treball en hores extraordinries s voluntria, excepte que la seva realit-
zaci shagi pactat en el conveni collectiu o contracte individual de treball, dins dels lmits a) A
 quin preu ha de cobrar-
de lapartat 2 daquest article. les?

Tamb s obligatria la realitzaci dhores extres pel treballador en cas de catstrofes b) Pot ser que no les hi paguin
i danys extraordinaris inesperats (hores extraordinries de fora major). en metllic?

111

FOL_6.indd 111 03/05/11 11:10

 6 El salari i la nmina

2.3 Les pagues extraordinries

Impor tant
Qu pot fer un treballador si
lempresari no li paga el salari?
Nha de reclamar per via judi
cial el pagament i demanar lex-
tinci del contracte, mitjanant
una papereta de conciliaci al
SMAC, el Servei de Mediaci,
Arbitratge i Conciliaci. Mentre
no existeixi resposta, ha de se-
guir prestant servei en lempre-
sa. A la papereta sindiquen les
dades de lempresa, les circum-
stncies del treballador i els fets
que han donat lloc a la recla-
maci. El treballador t un ter-
mini dun any. Els retards han
de ser continuats en el temps
i perjudicar-lo. El procediment
judicial sol resoldres en dos o
tres mesos.
Tots els treballadors tenen dret almenys a dues pagues extraordinries anuals, la quantia
de les quals es pacta per conveni collectiu o per acord entre lempresari i el representant
dels treballadors. La data en qu es perceben les pagues extraordinries s una al Nadal
i laltra en el mes que es fixi per conveni collectiu o per acord entre lempresari i els treba-
lladors (normalment a lestiu). Si sacorda, les pagues es poden prorratejar mensualment
s a dir, dividir limport de les pagues extres entre els 12 mesos de lany.
2.4 El salari en espcie
Es consideren percepcions en espcie la utilitzaci, el consum o lobtenci per a fins par-
ticulars dels bns, els drets o els serveis que es donen al treballador de manera gratuta o
a un preu inferior al que t normalment al mercat, tot i que no comporti una despesa real
per a qui els concedeix. El salari en espcie no pot superar el 30 % de les percepcions sa-
larials del treballador.
Exemples
Es considera una retribuci en espcie ls i el gaudi personal dun cotxe lliurat per una em-
presa al treballador.

Cas prctic

3. Considera el cas segent: dues i aquesta condici es respecta.

La Immaculada s una treballadora del laboratori FRM, SA, i, se- b) No, perqu en aquest cas no es respecta el mnim regulat per
gons el conveni collectiu aplicable a aquesta empresa, t dret a lEstatut en larticle 31 (tamb existeix un PGD que justifica la
percebre tres gratificacions extraordinries, una a lestiu, laltra al resposta: principi general de la norma mnima, tamb estu-
Nadal i la tercera, de repartiment de beneficis, el mes dabril. diat en la unitat 1 del llibre).

a) s possible que un conveni estableixi aquestes condicions? 4. Considera el cas segent:

Justifica la teva resposta.
b) El conveni pot estipular una sola paga? Justifican la resposta
segons la norma bsica del dret laboral.
Soluci:
En principi, cap norma laboral no pot contradir lEstatut dels
treballadors (norma bsica del dret laboral), tret que shi esta-
bleixin condicions laborals ms beneficioses per al treballador,
segons el principi general del dret de la norma ms favorable,
que ja hem estudiat en la unitat 1.
Larticle 31 de lEstatut estableix:
El treballador t dret a dues gratificacions extraordinries a lany,
una en ocasi de les festes de Nadal i laltra en el mes que es fi-
xi per conveni collectiu o per acord entre lempresari i els repre-
sentants legals dels treballadors.
a) S
 i el conveni fixa tres pagues i la norma legal dues, el treba-
llador cobra en virtut del conveni, ja que el nombre mnim sn
Lempresa Dulde, SL, est adscrita al conveni collectiu del sector
de lhoteleria aplicable a Catalunya. Larticle 38 del conveni es-
tableix un complement salarial en espcie de 36,37 mensuals.
Segons la norma, tenen dret a aquest complement els treballa-
dors que prestin els seus serveis en centres de treball on selabo-
ren menjars (restaurants, servei dpats, etc.). Si un treballador a
la nmina del mes doctubre percep 750 de salari base, 150
de complements salarials i 127 de dietes, s correcte que li pa-
guin 36,37 com a percepci en espcie?
Soluci:
Has de sumar totes les percepcions salarials de la nmina del
mes: 750 + 150 = 900 sn percepcions salarials.
Desprs, has de calcular el 30% daquesta quantitat, i ob-
tindrs el lmit mxim que es pot pagar en salari en espcie:
900 x 30 % = 270.
La quantitat 36,37 no supera el lmit mxim que estableix la llei
(30% = 270), per la qual cosa la percepci s correcta.

112

FOL_6.indd 112 03/05/11 11:10

 El salari i la nmina 6
3. Percepcions no salarials
Reben aquest nom les quantitats percebudes pel treballador pels conceptes segents:

3.1 Indemnitzacions o abonament de despeses al treballador

Sn pagaments que es fan al treballador per les despeses realitzades com a conseqn-
cia de la seva activitat laboral, per exemple:

Plus de transport o distncia: quantitat de diners que es poden abonar al treballador

per compensar-li la despesa de desplaament de casa seva al centre de treball o a lin-
revs (per exemple, el pagament duna targeta de Renfe als treballadors que hagin de
desplaar-se des de casa seva al centre de treball).

Dietes (manutenci i/o allotjament): quantitat que sabona per les despeses que sorgei-
xen al treballador per menjar fora (mitja dieta) o per haver de pernoctar fora de casa
(dieta sencera), sempre que aquestes circumstncies es produeixin per motius laborals.
Per exemple, a un treballador de Barcelona que ha de donar unes conferncies a Ma-
drid durant tres dies, la seva empresa li ha de compensar les despeses dhotel i manu-
tenci (dinars, sopars, etc.).

D
 espeses de locomoci: quantitats abonades per la despesa que implica per al tre-
ballador haver-se de moure durant la seva jornada de treball a altres llocs per motius
laborals, com s el cas dun peatge dautopista per haver de desplaar-se a una altra
empresa que s a 20 km.

3.2 Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social

Sn les quantitats que percep el treballador en situacions extraordinries reconegudes per
la Seguretat Social, per exemple, quan est en situaci dincapacitat temporal.

3.3 Indemnitzacions per trasllats, per suspensi o per acomiadament

Vo c a b u l a r i A
Sn quantitats abonades per lempresari en concepte de trasllat de centre de treball,
per suspensi del contracte de treball o per finalitzaci del contracte per mitj dun aco- Les sigles IPREM corresponen
miadament. a lindicador pblic de renda
defectes mltiples. A molts
Les percepcions extrasalarials no cotitzen a la Seguretat Social si estan justificades mitjan- efectes (beques, ajudes per a
ant una factura o, en tot cas, si no superen els lmits mxims que estableix la llei (per a ms habitatge, etc.), aquest indica-
informaci, consulteu el CD). dor substitueix el salari mnim
interprofessional (SMI) com a
ndex de referncia per a al-
Lmits mxims per a les percepcions extrasalarials guns clculs, com, per exem-
ple, la cotitzaci o no de les
Manutenci (mitja dieta) fins a 26,14 (import no computable). percepcions no salarials.
Dietes
Manutenci amb pernoctaci fins a 52,29 (import no computable).
Valors de lIPREM per a lany
Despeses Segons factura / sense justificant, fins a 0,17/km 2008:
de locomoci (import no computable).
Diari = 16,98
Distncia Mensual = 509,40
Fins al 20% de lIPREM (import no computable).
o transport Anual = 6112,80

Taula 6.1 Lmits mxims que estableix la llei per a les percepcions extrasalarials.

113

FOL_6.indd 113 03/05/11 11:10

 6 El salari i la nmina

4. Deduccions
Una vegada confeccionat el rebut salarial s a dir, calculat el total de les percepcions que
segons conveni pertanyen a un treballador per la prestaci del servei (salari brut o total me-
ritat), lempresari ha de calcular les deduccions, que s la quantitat deuros que es resten
del salari brut, i que lempresari ha dingressar a la Seguretat Social i a Hisenda.

Quan shan descomptat aquestes quantitats del total meritat sobt a la nmina el lquid
per percebre, tamb anomenat salari net, s a dir, la quantitat deuros de qu realment el
treballador pot disposar el mes de pagament de la nmina.

PER QUINA RA ElS TREBAllADORS PER COMPTE

DAlTRI HAN DE TENIR EN El SEU SAlARI AQUESTES DEDUCCIONS?

les retencions practicades en concepte de Seguretat Social tenen la funci de donar

al treballador la possibilitat de rebre, en el seu moment, prestacions socials com ara el dret
a cobrar el salari durant un perode de baixa, la maternitat o latur. Els pagaments del
treballador a aquest organisme pblic sanomenen cotitzaci: el treballador cotitza a la
Seguretat Social i per aquest motiu t unes deduccions en la nmina.

lempresari tamb ha de descomptar de la nmina del treballador una quantitat en

concepte de pagament de limpost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF). Tots
els rebuts salarials del treballador han de tenir el descompte percentual corresponent en
aplicaci de la llei que regula aquest impost (llei 35/2006, de 28 de novembre, de
limpost sobre la renda de les persones fsiques). la deducci que sha de pagar
a Hisenda per aquest concepte es calcula aplicant un percentatge sobre les percepcions
econmiques del treballador (com ms alt sigui el salari, ms elevat s limport de
limpost que ingressa a Hisenda).

@ Web

Programes de gesti de nmines i de fulls salarials:

Fig. 6.2 www.softonic.com/s/nomina

Fig. 6.3 www.plantillasmil.com/plantillas/recursos_humanos/calculo_salarios

114

FOL_6.indd 114 03/05/11 11:10

 El salari i la nmina 6
5. Bases de cotitzaci, tipus i quotes
amb retribuci mensual
Vo c a b u l a r i A
B
 ase de cotitzaci: suma de
Lobligaci de cotitzar sorgeix des del mateix moment que neix la relaci laboral. Per percepcions salarials que
aquesta ra, quan es rescindeix el contracte tamb cessa el deure dingressar les quotes rep el treballador.
a la Seguretat Social. En aquest captol veurem com es fan els clculs en el cas de treba-
lladors que percebin la remuneraci mensualment. T ipus: tant per cent aplicable
sobre la base segons el con-
Per fer el clcul de la quota que cal ingressar en concepte de cotitzaci, segons la llei hi cepte de cotitzaci.
ha tres conceptes bsics que intervenen en la frmula:
Quota: euros que cal ingres-
sar a la Seguretat Social.
BASE DE COTITZACI (EUROS) x TIPUS (%) = QUOTA PER INGRESSAR (EUROS)

5.1 Contingncies comunes (BCC)

A. Base de contingncies comunes

Sabies que...?
Tot prestador dun servei per compte daltri pot patir en algun moment de la seva vida
laboral situacions com ara una malaltia comuna (grip, angines, etc.), la maternitat o Les dietes que apareixen a la
un accident no laboral. Aquestes situacions el poden impossibilitar de treballar men- nmina, que sn remuneraci-
tre durin. ons en metllic que percep el
treballador i justificades amb
En aquest cas, creieu que el treballador ha de deixar de cobrar el seu salari? La resposta una factura, no shan de tenir en
s clarament que no, perqu durant els mesos anteriors aquest treballador ha estat cotit- compte per calcular la BCC.
zant per contingncies comunes, amb les quals la Seguretat Social li assegura la cobertu-
ra del salari per mitj de la figura de les baixes laborals.

Impor tant

BCC s la suma de les percepcions salarials: salari base, complements salarials, salari en
espcie i la prorrata de pagues extraordinries. No shan dincloure en aquesta base les
percepcions rebudes en concepte dhores extraordinries.

BASES DE COTIZACI A LA
SEGURETAT SOCIAL

Base dhores extraordinries: Base de contingncies comunes: Base de contingncies professionals:

nombre dhores extres pel
preu de cada hora extra.
total de percepcions salarials
excepte les hores extraordinries,
ms la prorrata de les pagues.
total de percepcions salarials ms la prorrata de les
pagues extres (shi han dincloure les hores extres).
Conceptes de recaptaci conjunta:
Atur FP FOGASA: noms el paga lempresari
AT/MP: els paga lempresa

Fig. 6.4 Esquema de les bases que permeten calcular les quotes pagades a la Seguretat Social.

115

FOL_6.indd 115 03/05/11 11:10

 6 El salari i la nmina

Com podem calcular la prorrata de les pagues extraordinries?

Calcular quants diners de les pagues extraordinries anuals corresponen cada mes a un
treballador sanomena prorrateig. En tot cas, encara que el treballador no les cobri pror-
ratejades shan de tenir en compte per al clcul de la base de contingncies comunes.

Claus i consells

SALARI
En lapartat 1 daquest tema,
EN ESPCIE
quan vam treballar el concep-
te de salari, vam comentar que
es consideraven percepcions
en espcie la utilitzaci, el con-
sum o lobtenci per a fins par-
ticulars dels bns, els drets o els BASE DE
serveis que es donen al treballa- SALARI COTITZACI PER COMPLEMENTS
dor de manera gratuta o a un BASE CONTINGNCIES SALARIALS
Comunes
preu inferior al normal del mer-
cat, tot i que no comporti una
despesa real per a qui els con-
cedeix. Per exemple, es consi-
dera una retribuci en espcie
ls i el gaudi personal dun cot- PRORRATA DE
xe lliurat per una empresa al seu LES PAGUES EXTRES
treballador.

Tamb cal recordar que les

dietes que apareixen a la nmi-
Fig. 6.5 Percepcions que shan de tenir en compte en el clcul de la BCC.
na, i que sn remuneracions en
metllic que percep el treballa-
dor justificades amb una factu-
ra, no shan de tenir en compte Sabies que...?
per calcular-ne la base, s a dir,
queden excloses de la cotitzaci Una vegada calculada la BCC hem de comprovar que el valor resultant estigui dins dels l-
(apartat 1.2). mits mxims i mnims que marca la llei. Si no arriba al mnim, per defecte prenem com a ba-
se el mnim establert per al grup de cotitzaci. Si el resultat obtingut supera el lmit mxim
establert, calculem la cotitzaci sobre el lmit mxim.

Exemples

Imaginem que el conveni collectiu del sector del metall estipula que un llicenciat t dret
a dues pagues extraordinries de 1100 cadascuna. Per calcular limport de la paga
prorratejada se sumen ambdues pagues s a dir, es calculen quants diners ha de co-
brar en concepte de pagues extraordinries a lany i es divideix el total entre 12 mesos
o 365 dies, depenent del tipus de retribuci que tingui el treballador:

1100 x 2 pagues = 2200 anuals en concepte de pagues

2200 / 12 mesos = 183,33/mes (retribuci mensual)

2200 / 365 dies = 6,03/dia (retribuci diria)

116

FOL_6.indd 116 03/05/11 11:10

 El salari i la nmina 6
B. Tipus de cotitzaci en contingncies comunes

A la base de cotitzaci (BCC) hi hem daplicar el tipus corresponent per aquest concepte:

Contingncies Empresa Treballador Total

Comunes 23,60% 4,70% 28,30%

Taula 6.2 Tipus aplicable a les contingncies comunes.

Segons la taula 6.2 no tan sols el treballador ha dingressar les quotes a la Seguretat So-
cial; lempresari tamb ha de cotitzar per cada treballador contractat un percentatge molt
ms elevat del que paga qualsevol treballador.

La quota o quantitat retinguda per lempresari a la nmina del treballador sobt a par-
tir de la frmula segent:

Quota = base x tipus aplicable

El resultat sn els diners que lempresari ha de retenir de la nmina al treballador en

concepte de pagament de les contingncies comunes.

Cas prct ic

5. Considera el cas segent: 1100 x 2 = 2200/any

2200 / 12 mesos = 183,33/mes
Un treballador del sector de metall i categoria professional de
llicenciat cobra segons conveni els conceptes segents: Encara que no cobri la part proporcional de les pagues extres
cada mes, shan de cotitzar a la Seguretat Social com si les co-
Sou base: 1100; brs prorratejades.
Plus per conveni: 210;
Perillositat: 125; c) El clcul total de la BCC tindr en compte les percepcions
Torns: 138; salarials i la prorrata de les pagues extraordinries:
Hores extraordinries: 108 ;
Dietes justificades per factura: 75 . BCC =1573 + 183,33 = 1756,33

Com hem de calcular la base de contingncies comunes Aquesta quantitat s la base sobre la qual hem daplicar
(BCC)? el tipus de cotitzaci, i est compresa entre la base mnima
(977,58) i la mxima (3074,10) dun llicenciat.
Soluci:
Tingues en compte que no shi han dincloure les percepcions
Per calcular la BCC hem de fer els passos segents: rebudes en concepte dhores extraordinries.

a) S
 umem les percepcions salarials del treballador (en aquest d) Ara, sobre aquesta BCC podem aplicar els tipus previstos a
cas, sou base, plus per conveni, perillositat i torns): la llei i obtenim les quotes:

1100 + 210 + 125 + 138 = 1573 El treballador:

4,70% x 1756,33 = 82,55
b) Hi sumem la prorrata de les pagues extraordinries. El tre-
ballador cobra segons conveni dues pagues extres els me- Lempresari:
sos de juny i desembre equivalents al sou base: 23,60% x 1756,33 = 414,49

117

FOL_6.indd 117 03/05/11 11:10

 6 El salari i la nmina

5.2 C
 otitzaci per contingncies professionals: atur i FP
Impor tant

Clcul de la base de contingn- A. Bases

cies professionals (BCP)
BCP = percepcions salarials
+ prorrata de pagues + hores
extraordinries
O b: BCP = BCC + HE
Les aportacions per atur i formaci professional (FP) les fan tant el treballador com lem-
presari a la Seguretat Social:
La cotitzaci per atur genera dies de cotitzaci que permeten al treballador gaudir de la
prestaci de latur si es queda sense feina.
La cotitzaci per formaci professional permet subvencionar els cursos de formaci que
simparteixen per als treballadors actius o en situaci datur.

Aquestes aportacions es calculen aplicant un percentatge a la base de cotitzaci per

contingncies professionals.

Activit at s
HORES EXTRES
4. Llegeix i respon:

a) Quines diferncies hi ha en- SALARI BASE SALARI EN ESPCIE

BASE DE
tre la BCC i la BCP?
COTITZACI PER
CONTINGNCIES
b) Quan neix lobligaci de co- Professionals
titzar per atur?

c) P
 er qu un treballador ha de PRORRATA DE LES COMPLEMENTS
cotitzar a la Seguretat Social? PAGUES EXTRES SALARIALS

Fig. 6.6 Conceptes que cal tenir en compte en el clcul de les cotitzacions per atur i formaci professional.

Cas prctic

6. Considera el cas segent: Aquesta quantitat no sha de tenir en compte en el clcul

Continuem amb el cas anterior i calculem la quota que el treba-
llador haur de pagar a la Seguretat Social en concepte datur
i formaci professional. El treballador cobrava segons conveni
els conceptes segents:
Sou base: 1100; plus per conveni: 210; perillositat: 125 ; torns:
138; hores extres: 108; dietes justificades per factura: 75.
Soluci:
BCC = percepcions salarials + prorrata pagues extres =
1100 + 210 + 125 + 138 + 183,33= 1756,33
El mes doctubre ha fet nou hores extres retribudes a 12/hora:
9 x 12 = 108 en concepte dhores extraordinries.
de la BCC, per s de la BCP: BCP = BCC + hores extres =
1756,33 + 108 = 1864,33
Comprovem que la BCP de 1864,33 est entre els lmits
fixats per la llei: BCC mnima = 700,00 , BCC mxima =
3074,10
Segons el tipus de contracte (indefinit o de durada deter-
minada) saplica diferent tipus a la base. Suposem que el
treballador t un contracte indefinit:
- Per atur la quota s de 1864,33 x 1,55% = 28,90
- Per formaci professional: 1864,33 x 0,10% = 1,86
Aquestes sn les quotes que ha dingressar el treballador a la
Seguretat Social.

118

FOL_6.indd 118 03/05/11 11:10

 El salari i la nmina 6
B. Tipus

Com en el cas de la BCC, existeixen uns lmits mxim i mnim marcats per llei:

Base mxima: atur, FP, AT/MP: 3074,10

Base mnima: atur, FP, AT/MP: 700,00

Els tipus de cotitzaci estan igualment marcats per llei i en el cas de latur depenen de la
modalitat de contracte que tingui el treballador.

Atur Empresa Treballador Total

Contracte indefinit 5,75% 1,55% 7,30%

Contracte de durada determinada: temps complet 6,70% 1,60% 8,30%

Contracte de durada determinada: temps parcial 7,70% 1,60% 9,30%

Taula 6.3 Tipus de cotitzaci per a latur.

Formaci professional Empresa Treballador Total

Tipus 0,60% 0,10% 0,70%

Taula 6.4 Tipus de cotitzaci per a la formaci professional.

5.3 Cotitzaci per contingncies daccidents de treball (AT)

o malalties professionals (MP) Sabies que...?

IT: els empresaris han de cotitzar,

Lobligaci de cotitzar per AT/MP correspon exclusivament a les empreses i es calcula apli- a ms, per la cobertura de la in-
cant un percentatge establert a la disposici addicional 4a de la Llei 42/2006, de 28 de capacitat temporal, s a dir, per
desembre, de pressupost general de lEstat. En aquesta llei sestipulen els diferents percen- solventar la situaci dun treballa-
tatges que han de pagar les professions segons el grau de perillositat o possibilitat que el dor que, per malaltia o accident,
treballador pugui tenir un accident. durant un temps no pot treballar i
requereix assistncia sanitria.

Exemples IMS: lempresari tamb cotitza

per invalidesa total, mort o su-
Quina professi t ms risc daccident laboral, un administratiu o un fabricant dexplosius? pervivncia del treballador.

Lgicament, lempresari que contracti un fabricant dexplosius ha dingressar a la Seguretat So-

cial un percentatge ms elevat, perqu s ms possible que aquest treballador tingui un acci-
dent i hagi de demanar una baixa laboral.

El percentatge establert per a un administratiu s de 0,63% per IT i de 0,36% per IMS.

En canvi, un fabricant dexplosius ha dingressar el 4,50% per IT i el 6,75% per IMS.
Aquest tant per cent saplica sobre la base de contingncies professionals (BCP).

119

FOL_6.indd 119 03/05/11 11:10

 6 El salari i la nmina
Exemples
Un treballador cobra el mes de
gener 108 en concepte dho-
res extraordinries.
Calculem la quota que cal ingres-
sar per aquest concepte:
Base per hores extres (BHE):
108 x tipus aplicable
4,70% = 5,08.
La quota que cal ingressar s
de 5,08.
120
FOL_6.indd 120
5.4 Cotitzaci per hores extraordinries
El treballador que un mes realitza hores extraordinries tamb ha de cotitzar per aques-
tes hores. A la nmina, tota persona que fa hores fora de la jornada habitual de treball t
una deducci del total facturat que s ingressat pel treballador a la Seguretat Social.
Per calcular la quota que cal pagar per aquest concepte, hem daplicar a la base dhores
extraordinries (s a dir, els diners que us paguen bruts pel total de les hores realitzades
en aquest mes); el tipus que sestableix en el quadre segent:
Hores extraordinries Empresa Treballador Total
Per fora major 12,00% 2,00% 14,00%
Resta: estructurals i no estructurals 23,60% 4,70% 28,30%
Taula 6.5 Tipus per al clcul de la quota per hores extraordinries.
5.5 Retenci a compte de lIRPF
Per calcular la base de retenci de limpost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF)
shan de tenir en compte el total de percepcions del treballador i sobre aquestes percep-
cions cal aplicar el tipus (%) que correspongui segons les taules de retenci anual elabo-
rades per lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria (http//:www.aeat.es).
Act i vit at s
5. Llegeix i respon les preguntes: En tots dos casos, el conveni aplicable del
sector estipula el preu de qualsevol hora
Al mes de mar en Pedro, que treballa a realitzada fora de la jornada habitual de
lempresa Dola, SL, ha hagut de fer 13 treball en 15.
hores extres a causa dunes pluges torren-
cials que han afectat lempresa. a) Calcula les quotes que caldr pagar a
la Seguretat Social en el cas del Pedro.
El Marc, un amic seu que treballa a Trex-
sa, ha hagut de fer cinc hores extraordin- b) I en el cas del Marc?
ries per motius dexcs de treball.
Fig. 6.7 Seu del Ministeri dHisenda a Madrid.
03/05/11 11:10
 El salari i la nmina 6
6. Bases de cotitzaci, tipus i quotes
amb retribuci diria
En els apartats anteriors hem estudiat les retribucions i les deduccions aplicables sobre
la nmina dun treballador amb retribuci mensual. En alguns casos, la llei determina
que segons el grup de cotitzaci del treballador, concretament del grup de cotitzaci
8 a l11 fixeu-vos en la taula 6.8, la retribuci daquests treballadors s diria i la
cotitzaci a la Seguretat Social es fa per dies naturals del mes, s a dir, pels dies exac-
tes que t el mes que sest cotitzant; no obstant aix, del grup 1 al 7 cotitzen tots els
mesos per 30 dies, sense tenir en compte realment els dies naturals del mes.

6.1 Bases de cotitzaci per contingncies comunes

En aquest cas, la base s igual a la suma de les percepcions salarials diries ms la part
proporcional de les pagues extres calculada diriament.

El resultat ha destar comprs entre la base mxima i mnima diria del grup de cotitzaci
que correspongui. Act i vit at s

Una vegada calculada la base, es multiplica pels dies naturals del mes que sest cotitzant 6. Llegeix i respon:
(30/31 o 28/29), per obtenir la base mensual de cotitzaci sobre la qual apliquem els
tipus estudiats en lapartat anterior. a) Q
 uan en una nmina parlem
del total meritat, a qu ens
referim?
Grups Categoria professional Base mnima Base mxima
b) E xplica com es calcula la
Enginyers i llicenciats. Personal dalta base de contingncies pro-
1. direcci no incls en larticle 1.3.c de 1045,20/mes 3230,10/mes fessionals.
lEstatut dels treballadors
c) Determina quines percep-
2. Enginyers tcnics, perits i ajudants titulats 867,00/mes 3230,10/mes cions de les que figuren a
continuaci cotitzen i quines
queden excloses de les ba-
3. Caps administratius i de taller 754,20/mes 3230,10/mes
ses de la Seguretat Social:

4. Ajudants no titulats 748,20/mes 3230,10/mes Antiguitat

Plus de transport
5. Oficials administratius 748,20/mes 3230,10/mes
Dietes
Puntualitat
Despeses de locomoci
6. Subalterns 748,20/mes 3230,10/mes Salari base

7. Auxiliars administratius 748,20/mes 3230,10/mes d) C

 alcula les bases de cotitza-
ci i les quotes que cal pa-
gar el mes de febrer per un
8. Oficials de primera i segona 24,94/dia 106,67/dia
treballador temporal amb
categoria de pe que per-
9. Oficials de tercera i especialistes 24,94/dia 106,67/dia cep: salari base, 20; assis-
tncia, 5; canvis de torn,
14. El treballador t per
10. Peons 24,94/dia 106,67/dia
conveni tres pagues extraor-
dinries de 30 dies del sa-
11. Treballadors menors de 18 anys 24,94/dia 106,67/dia lari base.

Taula 6.6 Grups de cotitzacions (2011).

121

FOL_6.indd 121 03/05/11 11:10

 6
El salari i la nmina

6.2 Bases de cotitzaci per contingncies professionals

Es calcula de la mateixa manera que la base de contingncies professionals quan la retri-
buci s mensual, s a dir, a la base de contingncies comunes (BCC diria pel nombre
de dies naturals del mes) se li sumen les hores extres realitzades.

Una vegada calculada la BCP, hem de comprovar que est compresa entre els lmits m-
xims i mnims que marca la llei.

Cas prct ic

7. Considera el cas segent: Soluci:

Un treballador del grup de cotitzaci 8 t a) Calculem:

acordats segons els conceptes salarials se-
gents: Salari base: 30 x 30 dies = 900/mes
Plus dactivitat: 7 x 30 = 210/mes
SB: 19/dia Hores extres: 55/mes
Penositat: 12/dia
Incentiu: 5/dia
b) Clcul de les bases de cotitzaci:
Calcula el total de percepcions salarials
que rep: BCC: 30 + 7 = 37/dia
Prorrata: 2 pagues x 30 x 30 dies =
Soluci: 1800/365 dies (dies naturals dun
any) = 4,93/dia
19 x 31 = 589 BCC diria: 37 + 4,93 = 41,93
12 x 31 = 372
5 x 31 = 155
c) Comprovem que la BCC estigui dintre
Total percepcions salarials/mes = 1116 els lmits establerts per la llei:

Base mxima diria: 102,47

8. Considera el cas segent: Base mnima diria: 23,33

Un treballador amb un contracte indefinit

i categoria doficial de segona percep els d) Calculem el pagament que sha de fer a
conceptes salarials segents: la Seguretat Social:

Salari base: 30/dia; BCC/mes: 41,93 x 30 dies abril =

Plus dactivitat: 7/dia;
Hores extres per raons de fora major:
55.
A ms, dacord amb el conveni, el tre-
ballador percep dues pagues extraor-
dinries els mesos de juny i desembre,
equivalents a 30 dies de salari base ca-
dascuna.
Calcula les bases de cotitzaci i les quotes
que ha de pagar al mes dabril.
1257,90 x 4,70% = 59,12
BCP/mes: BCC/mes (1257,90) +
hores extres (55) = 1312,90
Base mxima mensual: 3074,10
Base mnima mensual: 700,00
Atur: 1312,90 x 1,55% = 20,35
Formaci professional:
1312,90 x 0,10% = 1,31
Hores extres fora major:
55 x 2% = 1,10
Total per pagar a la Seguretat Social:
59,12 + 20,35 + 1,31 + 1,10 = 81,88

122

FOL_6.indd 122 03/05/11 11:10

 El salari i la nmina 6

Cas prct ic

9. Considera el cas segent: 3. Prorrata en 12 mesos: 3120/12 = 260.

Correspon a paga extra (encara que no es cobri es cotitza
Lempresa Termex, SA, amb domicili social al carrer Balmes, a la Seguretat Social per la part que correspon al mes).
15 de Barcelona, CP 08015, codi de compte de cotitzaci 4. Comparem la base per contingncies comunes amb les ba-
08/34203121/01, t Francesc Ramiro com a treballador amb ses mximes i mnimes del grup de cotitzaci:
contracte indefinit. Hem de fer la nmina del mes dabril i algu- Cap de taller: grup 3.
nes dades dinters sn: Base mnima: 705,35 i Base mxima: 3074,10.
5. Base del treballador: la xifra 1820 est compresa entre
DNI: 75896521D la base mnima i la mxima.
Categoria professional: cap de taller 6. Calculem els percentatges que marca la llei:
NASS del treballador: 08/77995823/02 1820 x 4,70% = 85,54.
Antiguitat: 12 anys
El treballador presenta dos bitllets de Renfe per import total c) Base de cotitzaci per atur i formaci professional (FP)
de 30.
IRPF: 11% 1. Suma de les percepcions salarials (SB + antiguitat) +
+ prorrateig de les pagues extres + hores extraordinries:
Conv tenir en compte aquests articles del conveni collectiu: 1560 + 260 + 0 = 1820
En aquest cas coincideix amb la base de contingncies co-
Art. 9: el salari base del grup de cotitzaci 3 munes, perqu el treballador no ha realitzat hores extres
s de 1200/mes. aquest mes.
Art. 10: els treballadors percebran en concepte dantiguitat
7,5% del salari base per cada trienni. 2. Comparem amb les bases mnima i mxima:
Art. 15: la retribuci de les hores extres es fa dacord Cap de taller: grup 3.
amb el valor 10,81/hora. Base mnima: 700,00 i base mxima: 3074,10.
Art. 30: els treballadors han de percebre dues pagues
extres els mesos de juny i desembre equivalents al salari 3. Base del treballador:
base ms lantiguitat. La xifra 1820 est compresa entre la base mnima
Art. 50: les despeses de locomoci dels treballadors i mxima.
van a crrec de lempresa.
4. Calculem els percentatges que marca la llei:
Soluci: Per atur: 1820 x 1,55% = 28,21.
Per formaci professional: 1820 x 0,10% = 1,82.
a) Total meritat:
d) Base de cotitzaci per hores extraordinries
Percepcions salarials:
SB = 1200 No fa hores extraordinries.
Antiguitat = 12 anys / 3 anys = 4 anys
(1200 x 7,5)/100 = 90 x 4 = 360 e) Deduccions de la Seguretat Social
Hores extraordinries = 0
(BC + Artur + FP) = Deduccions SS
Percepcions no salarials: 85,54 + 28,21 + 1,82 = 115,57
Plus de transport = 30
TOTAL MERITAT = 1590 f) Impost sobre la renda de les persones fsiques

b) Clcul de les bases de cotitzaci: 11% = 174,90 (s un exemple)

Base de cotitzaci per contingncies comunes Total deduccions: SS + renda = 115,57 + 174,90 = 290,47

1. Suma total de les percepcions salarials + prorrata de les pa- Total meritat deduccions = lquid per percebre
gues extraordinries: 1560 + 260 = 1820.
2. Dues pagues (SB = 1200 + antiguitat = 360) = 2 x 1560 = 1590 290,47 = 1299,53
3120.

123

FOL_6.indd 123 03/05/11 11:10

 6 El salari i la nmina

Snt esi

Salari
Percepcions econmiques que reben els treballadors

Lquid per percebre

Rebut salarial
Total de percepcions salarials
Justificant de pagament del salari
menys les deduccions:
salari brut deduccions
(Seguretat Social + IRPF) = salari net

Nmina
Hi ha de constar:

Dades del treballador Percepcions Deduccions

i lempresari

Salarials No salarials Cotitzacions Retenci IRPF

(sou del treballador (quantitats que rep Seguretat Social
pels seus serveis) per inconvenients
i despeses del lloc
de treball)

BCC BCP
(base per (base per
contingncies contingncies
comunes) professionals)

SOU BASE Sou Complements HORES EXTRES

(salari mnim) EN ESPCIE SALARIALS (hores per sobre
(segons circumstncies de la jornada
personals i del lloc ordinria)
de treball)

124

FOL_6.indd 124 03/05/11 11:10


1. C
 alcula el rebut salarial dun treballador indefinit amb
categoria de llicenciat que percep les retribucions segents:
SB: 902.
Plus conveni: 200.
Incentiu: 100.
Plus productivitat: 40.
Antiguitat: 210.
Dues pagues extres anuals equivalents a 30 dies de SB
en els mesos de juny i desembre.
IRPF: 14%.
2. C
 alcula el rebut salarial dun treballador temporal amb
categoria dajudant no titulat que percep els conceptes:
SB: 700.
HE: 100.
Plus transport: 80.
Mitja dieta: 20.
Dues pagues extres prorratejades de 30 dies de SB.
IRPF: 9%.
3. L empresa Laboratoris Fertiln, SL, amb domicili
C/ Roger de Flor, 166, de Granollers, amb el CP 08401,
amb codi de compte de cotitzaci 08/34203120/01
i NIF B-25987652, t en Manel Izquierdo Snchez
com a treballador amb contracte indefinit.
El conveni collectiu del sector qumic s el segent:
Art. 6: el SB que correspon a un llicenciat
en Qumica = 1200/mes.
Art. 8: Antiguitat = 8% del salari base
per cada dos anys de servei a lempresa.
Art. 11: les hores extres = 12 bruts/hora.
Art. 40: la fixaci de pagues extres per cobrar ser
equivalent al salari base.
Art. 54: despeses de locomoci 50/mes.
Altres dades dinters per a lelaboraci de la nmina:
NIF del treballador: 25801043.
NASS: 08/65798012/01.
Antiguitat a lempresa: 14 anys.
IRPF: 12%.
Categoria professional: llicenciat en Qumica.
Nombre dhores extres: quatre hores el mes de febrer.
Despeses de locomoci 50 (justificats amb factura).
Calcula i fes la nmina den Manel.
4. L a gestoria Fertiln, SL, amb domicili a la pl. Biosfera,
10 - 07703 MA, amb codi de compte de cotitzaci
07/34203120/01 i NIF B-25987652, t la Silvia Cuenca
Marco com a treballadora temporal a la seva empresa.
FOL_6.indd 125
El salari i la nmina 6
Activit ats
Conveni collectiu del sector gestories:
Art. 6: el SB dun/a auxiliar = 700/mes.
Art. 8: antiguitat = 6% del salari base per cada trienni.
Art. 11: les hores extres = 18/hora.
Art. 35: productivitat = 35 /mes.
Art. 40: la fixaci de les pagues extres i la quantitat per
cobrar ser equivalent al salari base.
Art. 65: plus de distncia = 30/mes.
Altre dades dinters per a lelaboraci de la nmina:
NIF del treballador: 25801043-R.
Categoria professional: auxiliar administratiu.
NASS: 08/65798012/01.
Hores extres del mes dabril: sis hores.
IRPF: a pagar 2%.
Calcula i fes la nmina del mes dabril de la Silvia.
5. L a Clnica Salut i Comunitat, amb domicili a la plaa
Parroquial, 15, 12500, de Vinars, amb codi de compte de
cotitzaci 12/1234567/10, t en Sergi Olmo en plantilla.
Dades dinters per al clcul de la nmina del mes de maig:
Antiguitat: sis anys.
IRPF = 10% del seu salari.
El mes de maig no ha fet hores extraordinries.
Categoria professional: oficial de 3a.
NASS: 08/65798012/10.
Jornada laboral del treballador: de les 22 a les 5 hores,
de dilluns a divendres.
El Sergi va a la feina tots els dies 15minuts abans de la
seva hora per canviar-se de roba abans de comenar la
seva jornada laboral.
Conveni collectiu:
Art. 4: el SB corresponent a un oficial de 3a = 26/dia.
Art. 12: els treballadors percebran en concepte dantigui-
tat un 2% del SB per cada dos anys de servei a lempresa.
Art. 15: la retribuci de les hores extres es far en funci
de 20/hora.
Art. 20: tot treballador percebr tres pagues extres,
equivalents a 30 dies de salari base en els mesos de juny
i desembre.
Art. 26: els treballadors que exerceixin la seva jornada
entre les 21 h i les 6 h percebran un complement salarial
de 16/dia.
Art. 40: els treballadors de lempresa que acudeixin
puntualment al seu lloc de treball cobraran un plus per
puntualitat de 5/dia.
Fes-ne la nmina del mes de maig.
125
03/05/11 11:10
 6 El salari i la nmina
Test
1. La principal obligaci de lempresari s:
a) Abonar la quantitat de salari estipulada al treballador
per compte propi.
b) Abonar el salari pactat per lempresari i treballador
per compte ali.
c) Cap de les anteriors no s certa.
2. Sn percepcions extrasalarials:
a) Les indemnitzacions com a conseqncia
dun acomiadament.
b) El complement dantiguitat.
c) El complement de toxicitat.
3. Tot treballador t dret com a mnim a:
a) Dues pagues extraordinries lany.
b) Dues pagues extraordinries lany, que no poden
superar el doble del salari mnim interprofessional.
c) Cap de les anteriors no s certa.
4. Un treballador que cobra dos mil euros lany
en concepte de gratificacions extraordinries
t estipulat al contracte que les cobrar
de forma prorratejada:
a) Rebr una paga al desembre i una altra
el mes destiu estipulat.
b) Rebr una quantitat de 166,6 el mes
durant els 12 mesos de lany.
c) Rebr els dos mil euros el mes de desembre, ja que
si es prorrateja noms rep una paga extra.
5. Al treballador se li resta de la seva nmina en concepte
de deduccions:
a) Una quantitat que haur de ser ingressada
per lempresari a la Seguretat Social.
b) Una quantitat que va destinada a finanar lempresa
en la qual treballa.
c) Cap de les anteriors no s certa.
126
FOL_6.indd 126
6. Digues quina de les afirmacions segents no s correcta:
a) El pagament del salari es fa sempre documentalment.
b) Existeixen diversos models de fulls salarials
depenent de les empreses, a ms de lelaborat
pel Ministeri de Treball.
c) No s necessari reflectir el pagament del salari
en una nmina.
7. El total reportat en una nmina s:
a) El salari lquid per percebre per un treballador.
b) El salari brut.
c) El salari brut menys les deduccions
que shan de pagar a la Seguretat Social.
8. El tipus aplicable a la base de cotitzaci
per atur en un contracte indefinit s:
a) 1,60%.
b) 0,1%.
c) 1,55%.
9. Quin daquests complements no s salarial?
a) Idiomes.
b) Productivitat.
c) Dietes de viatge.
10. No computen a efectes de cotitzaci
a la Seguretat Social:
a) Les percepcions extrasalarials.
b) Les percepcions salarials.
c) Les hores extraordinries.
11. Les comissions sn:
a) Un complement personal.
b) Un complement de lloc de treball.
c) Un complement segons resultat de lempresa.
03/05/11 11:10