UMH.

Curs de valenci nivell C2

UNITAT 7. PRONOMS RELATIUS, INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS

7.1 Pronoms relatius
Els pronoms relatius introdueixen oracions subordinades i, a ms de fer-hi de nexe entre loraci
principal i la subordinada (funci nexual), com que sn pronoms, substitueixen o representen un
dels elements apareguts anteriorment en loraci, anomenat antecedent (funci pronominal):

Admire moltssim la fora que t.

En aquest exemple, loraci de relatiu s que t, i la forma que no sols actua com a element de
relaci entre loraci principal i la subordinada, sin que es referix anafricament a la fora i
realitza la funci de complement directe del verb tindre. s per aix que, per a una oraci com
lanterior es diria que el pronom relatiu que t com a antecedent el sintagma la fora, i que tant
lun com laltre designen el mateix referent.

7.1.1 Classificaci de les oracions de relatiu

Les oracions de relatiu es classifiquen en:

1. Substantives. Equivalen a un substantiu. El pronom relatiu sol anar precedit dun determinant i
no t un antecedent concret. La forma qui en les oracions de relatiu substantives s'usa sovint
precedida dels mots el, la, aquell, aquella, tothom, etc.:
El que macabes de dir s inconcebible.
Tothom qui va anar a la reuni sho va passar b.

2. Adjectives. Equivalen a un adjectiu, i fan la funci de complement del nom. El pronom relatiu t
un antecedent explcit. Distingim entre:
-Especificatives: aquelles en qu loraci subordinada relativa va juntament amb
lantecedent, sense comes.
-Explicatives: aquelles en qu loraci subordinada relativa va entre comes. Afegeixen una
qualitat no essencial al significat de lantecedent.

El fill que viu a Londres, s bileg

El fill, que viu a Londres, s bileg

Malgrat que puguen semblar idntiques, aquestes frases tenen significats diferents. La primera
implica que hi ha ms dun fill i el fet que visca a Londres s una informaci que el caracteritza,
que el distingeix dels altres. Es tracta duna oraci de relatiu adjectiva especificativa.

La segona frase ens indica que noms hi ha una fill i el fet que visca a Londres s una informaci
complementria, una informaci que no s necessria. s una oraci de relatiu adjectiva
explicativa. Les oracions explicatives sempre han daparixer entre comes, o tancades per algun
altre signe de puntuaci.
Aquesta puntuaci (i lentonaci en la llengua oral) permeten distingir les diferncies de significat
entre les especificatives i les explicatives i evitar les ambigitats.

3. Adverbials. El valor adverbial est representat pels relatius quan, on, com, que indiquen temps,
lloc i manera, respectivament:
Treballe on et vaig dir.

Professor: Jordi Vay i Olcina 1

 UMH. Curs de valenci nivell C2

7.1.2 Formes i usos dels relatius

TIPUS FORMA PER A EXEMPLE
qui persones (El) qui duga el cotxe arribar ms prompte.(1)
persones Els que vinguen hui han davisar abans.
que(2) coses Compra el que necessites.
SENSE ANTECEDENT
quan Quan vingueres ja estava tot decidit.(3)
com Ho farem com voldrem.
on Anirs on jo et diga.(4)
persones La xica que estimes no et correspon. (5)
que coses
sense Compra el joguet que vulgues.
preposici com No magrada la manera (forma) com cuines.(6)
especificatives

on Al poble on visc hi ha un museu etnolgic. (7)

qui persones El botiguer a qui has comprat el pa s ve meu. (8)
qu coses Al poble en qu visc hi ha un museu etnolgic.
amb
amb antecedent explcit

persones El xic amb el qual parlaves s metge.

preposici el qual coses Al poble en el qual visc hi ha un museu etnolgic.
on La carretera per on vas a treballar s molt perillosa.
persones El conferenciant, que no sabia conduir, ha vingut a peu.(9)
que coses Lxit de la novella, que era de terror, ha sigut inesperat. (10)
sense persones El conferenciant, el qual no sabia conduir, ha vingut a peu.
el qual coses
preposici Lxit de la novella, la qual era de terror, ha sigut inesperat.
explicatives

com Vine sense avisar, com han fet ells.

on A Agost, on comprrem la cassola, hi havia molts turistes. (11)
qui persones Lheroi, amb qui tothom volia parlar, ha fet una declaraci.
qu coses Lany passat, en qu no hi havia crisi, tothom tenia treball.
amb Llach, amb el qual tothom volia cantar, ha cantat en solitari.
persones
preposici el qual coses La demanda, contra la qual recorrerem, no prosperar.(12)
on Era a Paris, des don ens crid, quan pass laccident aeri.

Observa que:
(1) La forma qui en les subordinades substantives pot anar precedida de determinant, encara que
no s obligatori. A ms, quan ens referim a persones i no tenim antecedents, s preferible usar qui
o b el qui (o la qui, els qui, les qui), en comptes de el que (o la que, els que, les que): (El) Qui duga
el cotxe arribar ms prompte (ms recomanable). El que duga el cotxe arribar ms prompte
(menys recomanable).

(2) El relatiu que quan no t antecedent, admet article o qualsevol tipus de demostratiu: aquells
que vinguen hui, han davisar abans. Compra all que necessites.

(3) El relatiu quan t un valor adverbial i indica una circumstncia temporal. Noms pot usar-se
sense antecedent; en aquells casos en qu hi ha un antecedent explcit, en lloc de quan sempra
que i precedit de en, els relatius qu o el qual: Aix va succeir el dia que/ en qu/ en el qual /
*quan tingueres laccident de treball.

(4) El relatiu locatiu on pot usar-se amb antecedent o sense. Amb un valor de pura localitzaci o de
destinaci, pot usar-se amb la preposici a o sense, per en els registres formals s ms
recomanable sense: Anirs on jo et diga (ms recomanable). Anirs a on jo et diga (menys
recomanable).

Professor: Jordi Vay i Olcina 2

 UMH. Curs de valenci nivell C2

(5) Les formes del relatiu variable (el/la qual, els/les quals) no sn adequades en les oracions
especificatives sense preposici: La xica que / *la qual estimes no et correspon. Compra el joguet
que / *el qual vulgues.

(6) El relatiu de manera com pot usar-se amb antecedent o sense, per en les oracions relatives
especificatives noms pot anar precedit per manera o forma. En alguns casos tamb s possible
usar que, en qu o en la qual: De la manera (forma) com/ que/ en qu / en la qual tha parlat, deu
estar molt enfadada.

(7) Amb un valor locatiu tamb es pot usar el relatiu qu o el qual precedit de preposici: Al poble
on /en qu /en el qual visc hi ha un museu etnolgic. Si el sentit locatiu no s prou clar, perqu s
un sentit figurat o metafric, s preferible usar en qu o en el qual: No recorde el pargraf exacte
en qu/en el qual/*on ho havia llegit. Tampoc s adequat usar on amb valor temporal: eren uns
temps en qu /en els quals/*on la gent patia fam

(8) Si usem un pronom feble que representa el mateix antecedent que el pronom relatiu,
cometrem una repetici innecessria o pleonasme: El botiguer a qui *li has comprat el pa s ve
meu.

(9) En les oracions de relatiu explicatives no usem qui, sin que, en funci de subjecte: El
conferenciant, que / *qui no sabia conduir, ha vingut a peu.

(10) Les oracions relatives explicatives poden aparixer amb lantecedent repetit al costat de la
forma de relatiu: Lescriptor ha publicat la darrera novella, novella que s de terror, en una nova
editorial.

(11) Quan l'antecedent s un nom de lloc, no s possible la substituci de on pels pronoms

relatius en qu o en el qual (en la qual, en els quals, en les quals): A Agost, on comprrem la
cassola, hi havia molts turistes i no A Agost, *en qu / *en el qual comprrem la cassola, hi havia
molts turistes

(12) Podem usar les formes qui i qu darrere de preposici feble: a, amb, de, en i per, per no ho
farem darrere de preposici tnica: La demanda, contra la qual / *contra qu recorrerem, no
prosperar. El jugador, contra el qual / *contra qui has competit, s professional.

7.1.3 Altres formes i usos dels relatius

7.1.3.1 Les formes del relatiu neutre: la qual cosa, cosa que, fet que, i aix...
Lantecedent s tota loraci que el precedeix. Sutilitzen noms en proposicions explicatives i
equivalen a la forma castellana lo cual.
No tenem prou diners per a pagar, la qual cosa va molestar molt lamo del bar.
No tenem prou diners per a pagar, cosa que va molestar molt lamo del bar.
No tenem prou diners per a pagar, fet que va molestar molt lamo del bar.
No tenem prou diners per a pagar, i aix va molestar molt lamo del bar.

Depenent de la forma usada, poden anar amb preposici o sense. Com pots observar, la qual cosa
no exigeix preposici per les admet totes:
No tenem prou diners per a pagar, la qual cosa va molestar molt lamo del bar.
No tenem prou diners per a pagar, a la qual cosa no vam saber respondre.
No tenem prou diners per a pagar, de la qual cosa no ens havem adonat.

Professor: Jordi Vay i Olcina 3

 UMH. Curs de valenci nivell C2

No tenem prou diners per a pagar, en la qual cosa no pensrem en cap moment.
No tenem prou diners per a pagar, amb la qual cosa ens arriscvem a ser denunciats.
No tenem prou diners per a pagar, per la qual cosa lamo del bar es va molestar molt.

7.1.3.2 El relatiu possessiu: de + article + qual

El catal no disposa de cap pronom relatiu equivalent al castell cuyo. Per expressar la idea de
possessi que cont aquest pronom podem recrrer a la perfrasi de + article + el qual (i les
variants la qual, els quals i les quals) desprs del terme sobre el qual sindica la possessi. Notem
que el relatiu no realitza cap funci oracional, sin la funci de complement del nom.
La xiqueta, el pare de la qual s metge, ha vingut a buscar-te.
El llibre, lautora del qual s alcoiana, ha estat un xit.

Com veus, el relatiu sempre s el darrer element de la construcci, aix podem tenir:
possedor + cosa posseda + relatiu possessiu
cosa posseda + possedor + relatiu possessiu

Si el possedor no s una persona i, per tant aquest esquema pot presentar dubtes, pots seguir
aquest criteri: nom que complementem + de + el relatiu compost.
Es un negocio en cuya trastienda hay un trasiego constante.
s un negoci a la rebotiga del qual hi ha un trfec constant.

Tanmateix, tenim altres construccions que eludeixen totalment el paradigma castell:

He hablado con la seora en cuya tienda quieres trabajar.
He parlat amb la propietria de la botiga en qu vols treballar.
Vive en la casa cuyos jardines dan a la avenida.
Viu a la casa que t uns jardins que donen a lavinguda.
Te acuerdas del ayuntamiento en cuyos salones hicimos la recepcin?
Et recordes de lajuntament on frem la recepci dins dels salons?

7.1.3.3 La combinaci preposici + article determinat + que

s correcta quan sha elidit (no substitut) un element per evitar la repetici. Podem comprovar-ho
collocant eixe element entre larticle i que.
Els mestres shan reunit per parlar daquest incident i del que va ocrrer ahir.
Els mestres shan reunit per parlar daquest incident i de lincident que va ocrrer ahir.

Tamb pot equivaldre a preposici + aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que.
Els mestres shan reunit per parlar daquest incident i daquell que va ocrrer ahir.

Tamb s correcte quan evitem ls incorrecte del lo neutre:

*Els mestres shan reunit per parlar de lo que va ocrrer ahir.
Els mestres shan reunit per parlar del que va ocrrer ahir.
Els mestres shan reunit per parlar dall que va ocrrer ahir.

Per s incorrecta: quan equival a la preposici + qu relatiu o el qual, la qual, etc.

El llibre *amb el que estudiava, sha quedat obsolet.
El llibre amb qu estudiava, sha quedat obsolet.
El llibre amb el qual estudiava, sha quedat obsolet.

Professor: Jordi Vay i Olcina 4

 UMH. Curs de valenci nivell C2

7.2 Pronoms interrogatius

Serveixen per a preguntar directament o indirecta sobre la qualitat o algun aspecte dun sser o
dun objecte o sobre la circumstncia dun esdeveniment. Quan es pregunta directament, loraci
du un signe dinterrogaci al final (?); per no en porta si la pregunta s indirecta:
Qu fa? interrogativa directa No s qu fa interrogativa indirecta

Segons la funci sintctica, podem distingir:

PRONOMS ADJECTIUS
INVARIABLES
VARIABLES
NO ADVERBIALS ADVERBIALS
on
qui com quin, quina, quins, quines
qu quan quant, quanta, quants, quantes
quant

7.2.1 Els interrogatius pronominals, poden anar precedits de preposici o no. Morfolgicament,
sn tots invariables:

Qui serveix per a preguntar sobre persones. Equival a quina persona o quines persones. Pot
realitzar la funci sintctica de subjecte, si no va precedit de preposici, o de complement verbal,
segons la preposici que el precedeix:
Funci de subjecte:
Qui ha entrat?
Funci de complement verbal:
A qui has vist? De qui parles? En qui confies?
Amb qui vas? Per qui preguntes? Contra qui apostes?

Qu serveix per a preguntar sobre coses. Equival a quina cosa o quines coses. Pot funcionar com
a subjecte o complement directe, si no va precedit de preposici, o de complement circumstancial,
si el precedeix una preposici:
Funci de subjecte:
Qu tinteressa?
Funci de complement directe:
Qu has comprat?
Funci de complement circumstancial:
A qu jugues? Per a qu ho necessites? Per qu mho preguntes?

On, com, quan i quant: independentment de la presncia o no duna preposici realitzen una
funci adverbial. Serveixen per a preguntar sobre el lloc, la manera, el temps i la quantitat.
Equivalen respectivament a a/en quin lloc, de quina manera, en quin moment/poca, i quina
quantitat:
Per on has dit que anava? RECORDA: No s recomanable que uses la frmula de
Com vols que ho faa? salutaci colloquial *qu tal? com va la vida?, com
Quan torna la teua filla de Pars? anem?, com va aix?, qu fem?, com va tot?, com ests?...
Quant val el llibre? Linterrogatiu on quan significa en direcci a pot anar
precedit de la preposici a. (A) on vas?

Professor: Jordi Vay i Olcina 5

 UMH. Curs de valenci nivell C2

7.2.2 Els interrogatius adjectius, Morfolgicament, presenten variaci formal: quin, quina, quins,
quines; quant, quanta, quants, quantes. Apareixen especificant el significat del substantiu que
acompanyen:

Quin, quina, quins, quines sn formes adjectives i, per tant, van referides a un substantiu amb el
qual concorden. Poden anar precedides, o no, de preposici i serveixen per a preguntar sobre
persones i coses:
Quin alumne ha entrat? Quina alumna ha entrat? Quins/quines alumnes han entrat?
A quina persona has vist? De quin mestre parles? En quina persona confies?
Amb quins amics vas? Per quins discos preguntes? Contra quin equip apostes?

Poden fer de pronom quan el substantiu se sobreentn:

Tinc deu discos dOvidi Montllor i no s quin magrada ms.

Quant, quanta, quants, quantes sn adjectius quantitatius. Serveixen per a preguntar sobre la
quantitat de persones i coses. Equivalen a quina quantitat de o quin nombre de:
Quanta gent ha anat a la inauguraci de lexposici?
Quants cotxes tens?
SABIES QUE: Els pronoms
La forma masculina singular pot anar seguida de la preposici de: interrogatius poden aparixer
Quant (de) temps tha costat fer la redacci? reforats per un substantiu
interjectiu com diable, dimoni,
collons, etc. Qu dimonis fas?

7.3. Pronoms exclamatius

Per a introduir una exclamaci utilitzarem les mateixes formes dels adjectius interrogatius (quin i
flexi, quant i flexi), els interrogatius adverbials (com, on), i l'adverbi quantitatiu que, que no pot
acompanyar mai un substantiu.
*Que fred que tinc! > Quin fred que tinc! RECORDA:
Quanta aigua que du el riu! que + adverbi que malament!
Com ha parlat, el candidat! + adjectiu que bonic!
On s'ha vist mai! quin + nom quin fstic!
Que sabuda que s aquella xica! quina barbaritat!

Fixat que l'exclamatiu que mai no porta accent grfic i recorda que noms linterrogatiu qu du
accent grfic. A ms, no els has de confondre amb la conjunci emftica que:

que Adverbi quantitatiu Que fantstica s la catedral

que Conjunci emftica Que ja thas casat?
qu Pronom interrogatiu Qu than preguntat a lexamen?

Professor: Jordi Vay i Olcina 6

 UMH. Curs de valenci nivell C2

EXERCICIS

1. Ompliu els buits del text amb un pronom relatiu acompanyat, si cal, daltres elements:

a) No accepta el meu regal, per s ______ li ha donat l'ngel.

b) No vull vi d'aquesta marca, sin ______ ja t'he dit.
c) No tragues les culleres de tots els dies. Trau ______ vam comprar a Andorra.
d) Ens ha donat un resultat ______ no comptvem.
e) M'he barallat amb la Maria, ra ______ no vull visitar-la.
f) L'autobs ______ viatjava la Marta era nou.
g) No s ______ ha aparcat Maria la bicicleta ______ ve cada dia a l'institut.
h) Tinc informaci del viatge ______ tant ens han parlat.
i) Aquells estudiants ______________ tu parlaves sn molt aplicats.
j) Maria havia danar contra el meu millor amic, __________ em causava molta pena.
k) s una fusta ___________ es fan mobles.
l) Prenc un remei les virtuts ____________ sn molt conegudes.
m) Les persones ____________ confiava no em van ajudar.
n) Vaig tornar a veure el pescador ____________ havem llogat la barca.
o) Ignore el motiu __________ ho han fet.
p) He perdut aquella caixa ________________ vas deixar els papers.
q) ____________ no vulga pols que no vaja a l'era.
r) La persona _____________ ha tocat la grossa de Nadal ha desaparegut.

2. Marca la forma correcta per a cada frase, hi pot haver ms duna resposta correcta.

a) amb qu
1. Els fulls ............. he fet la carta eren DIN A-4. b) amb els que
c) amb els quals
d) amb que
a) en qu
b) en el que
2. El poble .............. passem l'estiu s molt menut.
c) en que
d) en el qual
e) on
a) que
3. L'Eva s la dona ............. noms pensa en els diners. b) la que
c) qui
d) en qu
a) en qu
b) en qui
4. Aquesta s la dona ..................... tots pensem. c) en la que
d) en la qual
e) en que
f) on
a) on
5. A ta casa hi ha una pedra ........... tots ensopeguem. b) en qu
c) en la que
d) en la qual

Professor: Jordi Vay i Olcina 7

 UMH. Curs de valenci nivell C2

3. Indica si qu s un pronom interrogatiu o relatiu en les frases segents.

interrogatiu relatiu
1. Encara no sabia a qu dedicar-se.
2. El premi a qu aspira s molt important.
3. No sap de qu li parlen.
4. Aquestes sn les coses de qu et parlava abans.
5. No comprenc amb qu s'ha fet aquest tall.
6. Ensenya'm l'estri amb qu t'has tallat.
7. Sn uns projectes en qu tinc posada tota la confiana.
8. Ignore en qu es basa per fer tals afirmacions.
9. No entenc per qu hi vas voler renyir.
10. Doncs ara ja saps les raons per qu ho he fet.

4. Ompliu els buits de les frases segents amb un relatiu, acompanyat, si cal, daltres
elements.

1) Acabe de veure el cotxe ______________ em vas parlar.

2) Aquesta s la casa __________ van passar lestiu.
3) El concert __________ vam escoltar ahir fou molt bonic.
4) El dia ________ vaig vindre feia molta calor.
5) El dia __________ vingues parlarem de laugment de sou.
6) El joc __________ juguem s molt fcil.
7) El meu germ, __________ s economista, est en latur.
8) El pou __________ traiem laigua sha assecat.
9) El xiquet __________ preguntes se nha anat.
10) Els amics ______________ confiava mhan abandonat.
11) Els discos __________ et vaig deixar, els venen a la botiga __________ hi ha al carrer
de Sant Miquel.
12) Els llibres amb __________ vam preparar el treball eren una mica avorrits.
13) Ens ha donat un resultat amb __________ no comptvem.
14) s un tema __________ mhe interessat sempre.
15) s una decisi ______________ no podem lluitar.
16) Han tallat la carretera ______________ havem de passar.
17) He tornat a veure el cotxe ______________ em vigilaven.
18) Hem vist lanunci __________ parlrem laltre dia.
19) Laigua __________ beus t molts nitrats.
20) Lautobs __________ viatjarem a Benidorm s nou.
21) Lhome _______________ parles s molt bon amic meu.
22) La casa __________ vius s molt lluny.
23) La casa____________ viuen s massa xicoteta per a tanta gent
24) La pellcula __________ et refereixes s un roman
25) La sentncia __________ es recorre s totalment injusta.
26) La xica __________ acaba darribar s la meua germana.
27) Les persones ______________ es refereix encara no han vingut.
28) Mira, aquell s el cotxe contra __________ vaig xocar.
29) No conec els amics __________ ten vas de viatge.
30) No conec la xica __________ ix el meu amic Xavier.
31) No han vingut els alumnes __________ et referies.
32) No s on ha aparcat la moto __________ ve cada dia a linstitut.
33) No s qui s la xica __________ anava el teu germ.
34) No trobe cap llibre ______________ entretenir-me.
35) Resten molts monuments, ms o menys sencers _________ ning no sha ocupat
mai.

Professor: Jordi Vay i Olcina 8

 UMH. Curs de valenci nivell C2

5. Senyala la soluci incorrecta que no permet completar la frase:

a) del que
s un personatge ___________ tots parlen malament
1 b) de qui
per ning no coneix.
c) del qual
a) en la qual
La taula _____________treballa t una pota
2 b) en qu
trencada.
c) en la que
T una caseta ______________tot el mn va a a) que
3 estiuejar, excepte ell mateix. b) on
c) a la qual
a) als quals
Parlvem dels artistes_________ tots adulen per
4 b) a qui
ning no entn.
c) als que
a) del que
La pintora_________t'he parlat ha tingut problemes
5 b) de qui
per no menjar sopes amb els crtics.
c) de la qual
a) als quals
Sn uns xiquets_____________ no m'acabe de fer,
6 b) a qui
sempre estan plorant.
c) als que
a) amb la qual
Van saber que era ell perqu es va deixar la
7 b) amb la que
mquina___________ s'havia afaitat.
c) amb qu

6. Senyala la traducci ms idnia a la frase.

Lo que descubri fue tan alucinante que ya no para en casa ni para dormir

1 a) El que descobr fou tan allucinant que ja no para a casa ni per dormir
b) Lo que descobr fou tan alucinant que ja no para a casa ni per dormir
c) El que descobr fou tan alucinant que ja no para a casa ni per dormir
La bolsa con la que vino fue la misma que se utiliz en el atraco al kiosco.

2 a) La bossa amb que vingu fou la mateixa que es va emprar en l'atracament al quiosc.
b) La bossa amb qu vingu fou la mateixa que es va emprar en l'atracament al quiosc.
c) La bossa amb la que vingu fou la mateixa que es va emprar en l'atracament al quiosc.
Es un impertinente, lo que le ha supuesto ms problemas que alegras.

3 a) s un impertinent, cosa que li ha suposat ms problemes que allegries.

b) s un impertinent, lo que li ha suposat ms problemes que allegries.
c) s un impertinent, cosa que li ha suposat ms problemes que alegries.
Tus zapatos y los que vimos en la tienda se parecen en todo menos en el precio.

4 a) Les teues sabates i els que vam veure a la tenda s'assemblen en tot excepte en el preu.
b) Les teues sabates i les que vam veure a la tenda s'assemblen en tot excepte en el preu.
c) Les teues sabates i les qui vam veure a la tenda s'assemblen en tot excepte en el preu.
La moto con la que has venido es ms cutre que una bicicleta sin ruedas.

5 a) La moto amb la qual has vingut fa ms llstima que una bicicleta sense rodes.
b) La moto amb la que has vingut fa ms llstima que una bicicleta sense rodes.
c) L'amoto amb la qu has vingut fa ms llstima que una bicicleta sense rodes.

Professor: Jordi Vay i Olcina 9

 UMH. Curs de valenci nivell C2

Los alumnos cuyos jerseys sean de color azul tendrn un punto ms en la nota final.

6 a) Els alumnes, els jerseis dels quals siguen de color blau, tindran un punt ms en la nota final.
b) Els jerseis dels alumnes que siguen de color blau, tindran un punt ms en la nota final.
c) Els alumnes dels quals els jerseis siguen de color blau, tindran un punt ms en la nota final.
Haz lo que te d la gana, pero no me incordies ms.

7 a) Fes lo que et vinga en gana, per no m'emprenyes ms.

b) Fes el qu et vinga en gana, per no m'emprenyes ms.
c) Fes all que et vinga en gana, per no m'emprenyes ms.
El perro cuyo amo anda tan tieso es una autntica fiera de circo.

8 a) L'amo del gos que camina tan garratibat, s una autntica fera de circ.
b) El gos, l'amo del qual camina tan garratibat, s una autntica fera de circ.
c) El gos, l'amo de qui camina tan garratibat, s una autntica fera de circ.

7. Ompliu els buits del text segent amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal, daltres
elements.

Les emissores de rdio

Una emissora de rdio s un centre __________ es produeixen i ______________ semeten

programes radiofnics. La primera part del procs, _______ consisteix en la producci de
programes, es desenvolupa als estudis; la segona, al centre emissor. Un estudi radiofnic
consta sempre de dos mbits, el locutori i la sala de control, ________ sn separats per un
vidre, _____________ permet la comunicaci visual entre aquests dos llocs. Els locutors,
cantants, actors de rdio, msics, etc.; ___________ sha de comptar a lhora de produir
programes, actuen al locutori, la construcci____________ pot presentar problemes.
Aquesta part de lestudi ha destar allada acsticament de lexterior i daltra banda, ha
de posseir unes condicions ptimes de so a linterior, sense reverberacions. La
reverberaci sol provocar una confusi en el missatge sonor. Per evitar aquest problema,
____________ sexposen totes les emissores, es recobreixen els locutoris amb materials
allants, generalment suro, __________ impedeixen el pas dels sons de lexterior i mantenen
la reverberaci a uns nivells acceptables.

8. Corregeix els errors que trobes en les frases segents:

a) Va comprar un disc que el cantant bramava ms que cantava.

b) Va comprar un llibre que tots els subttols estaven en xins.
c) s un llibre que els fulls sn de paper de fumar.
d) No vull saber a qui lil donares, el cas s que era el meu estoig i ara ja no en tinc
cap.
e) s un material que sen fan moltes coses.
f) El pou on hi ha caigut no t gens daigua.
g) La mansi en la que viu no t garatge.
h) Qu ja has fet la ressenya del llibre?
i) Qu encara tens ganes destudiar?
j) Jeroni pregunta que quans anys tens.
k) Que tipus de llibre tagrada?
l) Els treballadors de la construcci als que es refereix el diari estan de vaga des de la
setmana passada.

Professor: Jordi Vay i Olcina 10

 UMH. Curs de valenci nivell C2

SOLUCIONARI
1. Ompliu els buits del text amb un pronom relatiu acompanyat, si cal, daltres elements:

a) el que
b) del que / de la que
c) les que
d) amb qu / amb el qual
e) per la qual
f) en qu / en el qual
g) on ---- amb qu / amb la qual
h) de qu / del qual
i) de o amb qui/de o amb els quals
j) cosa que /fet que / i aix
k) amb qu / amb la qual
l) del qual
m) en qui / en les quals
n) a qui /al qual
o) per qu / pel qual
p) en qu / en la qual
q) El qui /Qui
r) a qui

2. Marca la forma correcta per a cada frase, hi pot haver ms duna resposta correcta.

1. Els fulls amb qu / amb els quals he fet la carta eren DIN A-4.
2. El poble en qu / en el qual / on passem l'estiu s molt menut.
3. LEva s la dona que noms pensa en els diners..
4. Aquesta s la dona en qui / en la qual tots pensem.
5. A ta casa hi ha una pedra on / en qu / en la qual tots ensopeguem.

3. Indica si qu s un pronom interrogatiu o relatiu en les frases segents.

interr. relatiu
1. Encara no sabia a qu dedicar-se. X
2. El premi a qu aspira s molt important. X
3. No sap de qu li parlen. X
4. Aquestes sn les coses de qu et parlava abans. X
5. No comprenc amb qu s'ha fet aquest tall. X
6. Ensenya'm l'estri amb qu t'has tallat. X
7. Sn uns projectes en qu tinc posada tota la confiana. X
8. Ignore en qu es basa per fer tals afirmacions. X
9. No entenc per qu hi vas voler renyir. X
10. Doncs ara ja saps les raons per qu ho he fet. X

4. Ompliu els buits de les frases segents amb un relatiu, acompanyat, si cal, daltres
elements.
1. Acabe de veure el cotxe DE QU/DEL QUAL em vas parlar.
2. Aquesta s la casa EN QU/EN LA QUAL/ON van passar lestiu.
3. El concert QUE vam escoltar ahir fou molt bonic.
4. El dia QUE vaig vindre feia molta calor.

Professor: Jordi Vay i Olcina 11

 UMH. Curs de valenci nivell C2

5. El dia QUE vingues parlarem de laugment de sou.

6. El joc A QU/AL QUAL juguem s molt fcil.
7. El meu germ, QUE s economista, est en latur.
8. El pou DE QU/DEL QUAL/DON traiem laigua sha assecat.
9. El xiquet PER QUI/PEL QUAL preguntes se nha anat.
10. Els amics EN QUI/EN ELS QUALS confiava mhan abandonat.
11. Els discos QUE et vaig deixar, els venen a la botiga QUE hi ha al carrer de Sant
Miquel.
12. Els llibres amb QU/ELS QUALS vam preparar el treball eren una mica avorrits.
13. Ens ha donat un resultat amb QU/EL QUAL no comptvem.
14. s un tema PEL QUAL/PER QU mhe interessat sempre.
15. s una decisi CONTRA LA QUAL no podem lluitar.
16. Han tallat la carretera PER QU/PER LA QUAL/ PER ON havem de passar.
17. He tornat a veure el cotxe AMB QU/AMB EL QUAL em vigilaven.
18. Hem vist lanunci DE QU/DEL QUAL parlrem laltre dia.
19. Laigua QUE beus t molts nitrats.
20. Lautobs AMB QU/AMB EL QUAL viatjarem a Benidorm s nou.
21. Lhome AMB QUI/DE QUI / AMB EL QUAL / DEL QUAL parles s molt bon amic meu.
22. La casa EN QU/EN LA QUAL/ON vius s molt lluny.
23. La casa EN QU/EN LA QUAL/ON viuen s massa xicoteta per a tanta gent
24. La pellcula A QU / A LA QUAL et refereixes s un roman
25. La sentncia QUE / CONTRA LA QUAL es recorre s totalment injusta.
26. La xica QUE acaba darribar s la meua germana.
27. Les persones A QUI/ A LES QUALS es refereix encara no han vingut.
28. Mira, aquell s el cotxe contra EL QUAL vaig xocar.
29. No conec els amics AMB QUI/AMB ELS QUALS ten vas de viatge.
30. No conec la xica AMB QUI/AMB LA QUAL ix el meu amic Xavier.
31. No han vingut els alumnes A QUI/ALS QUALS et referies.
32. No s on ha aparcat la moto AMB QU/AMB LA QUAL ve cada dia a linstitut.
33. No s qui s la xica AMB QUI/AMB LA QUAL anava el teu germ.
34. No trobe cap llibre AMB QU/AMB EL QUAL entretenir-me.
35. Resten molts monuments, ms o menys sencers DE QU / DELS QUALS ning no sha
ocupat mai.

5. Senyala la soluci incorrecta que no permet completar la frase:

I) s un personatge ___________ tots parlen malament per ning no coneix.

a) del que
b) de qui
c) del qual

II) La taula _____________treballa t una pota trencada.

a) en la qual
b) en qu
c) en la que

III) T una caseta ______________tot el mn va a estiuejar, excepte ell mateix.

a) que
b) on
c) a la qual

IV) Parlvem dels artistes_________ tots adulen perr ning no entn.

a) als quals
b) a qui
Professor: Jordi Vay i Olcina 12
 UMH. Curs de valenci nivell C2

c) als que

V) La pintora_________t'he parlat ha tingut problemes per no menjar sopes amb els crtics.
a) del que
b) de qui
c) de la qual

VI) Sn uns xiquets_____________ no m'acabe de fer, sempre estan plorant.

a) als quals
b) a qui
c) als que

VII) Van saber que era ell perqu es va deixar la mquina___________ s'havia afaitat.
a) amb la qual
b) amb la que
c) amb qu

6. Senyala la traducci ms idnia a la frase:

I) Lo que descubri fue tan alucinante que ya no para en casa ni para dormir
a) El que descobr fou tan allucinant que ja no para a casa ni per dormir
b) Lo que descobr fou tan alucinant que ja no para a casa ni per dormir
c) El que descobr fou tan alucinant que ja no para a casa ni per dormir

II) La bolsa con la que vino fue la misma que se utiliz en el atraco al kiosco.
a) La bossa amb que vingu fou la mateixa que es va emprar en l'atracament al quiosc.
b) La bossa amb qu vingu fou la mateixa que es va emprar en l'atracament al quiosc.
c) La bossa amb la que vingu fou la mateixa que es va emprar en l'atracament al
quiosc.

III) Es un impertinente, lo que le ha supuesto ms problemas que alegras.

a) s un impertinent, cosa que li ha suposat ms problemes que allegries.
b) s un impertinent, lo que li ha suposat ms problemes que allegries.
c) s un impertinent, cosa que li ha suposat ms problemes que alegries.

IV) Tus zapatos y los que vimos en la tienda se parecen en todo menos en el precio.
a) Les teues sabates i els que vam veure a la tenda s'assemblen en tot excepte en el
preu.
b) Les teues sabates i les que vam veure a la tenda s'assemblen en tot excepte en el
preu.
c) Les teues sabates i les qui vam veure a la tenda s'assemblen en tot excepte en el preu.

V) La moto con la que has venido es ms cutre que una bicicleta sin ruedas.
a) La moto amb la qual has vingut fa ms llstima que una bicicleta sense rodes.
b) La moto amb la que has vingut fa ms llstima que una bicicleta sense rodes.
c) L'amoto amb la qu has vingut fa ms llstima que una bicicleta sense rodes.

VI) Los alumnos cuyos jerseys sean de color azul tendrn un punto ms en la nota final.
a) Els alumnes, els jerseis dels quals siguen de color blau, tindran un punt ms en la nota
final
b) Els jerseis dels alumnes que siguen de color blau, tindran un punt ms en la nota final
c) Els alumnes dels quals els jerseis siguen de color blau, tindran un punt ms en la nota
final

Professor: Jordi Vay i Olcina 13

 UMH. Curs de valenci nivell C2

VII) Haz lo que te d la gana, pero no me incordies ms.

a) Fes lo que et vinga en gana, per no m'emprenyes ms.
b) Fes el qu et vinga en gana, per no m'emprenyes ms.
c) Fes all que et vinga en gana, per no m'emprenyes ms.

VIII) El perro cuyo amo anda tan tieso es una autntica fiera de circo.
a) L'amo del gos que camina tan garratibat, s una autntica fera de circ.
b) El gos, l'amo del qual camina tan garratibat, s una autntica fera de circ.
c) El gos, l'amo de qui camina tan garratibat, s una autntica fera de circ.

7. Ompliu els buits del text segent amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal, daltres
elements.

Les emissores de rdio

Una emissora de rdio s un centre _EN QU / EN EL QUAL__ es produeixen i ________

semeten programes radiofnics. La primera part del procs, ___QUE____ consisteix en la
producci de programes, es desenvolupa als estudis; la segona, al centre emissor. Un
estudi radiofnic consta sempre de dos mbits, el locutori i la sala de control, __ELS
QUALS__/ QUE____ sn separats per un vidre, __COSA QUE / FET QUE / I AIX_____ permet
la comunicaci visual entre aquests dos llocs. Els locutors, cantants, actors de rdio,
msics, etc.; __AMB QUI, AMB ELS QUALS___ sha de comptar a lhora de produir
programes, actuen al locutori, la construcci__DEL QUAL____ pot presentar problemes.
Aquesta part de lestudi ha destar allada acsticament de lexterior i daltra banda, ha
de posseir unes condicions ptimes de so a linterior, sense reverberacions. La
reverberaci sol provocar una confusi en el missatge sonor. Per evitar aquest problema,
__A QU / AL QUAL___ sexposen totes les emissores, es recobreixen els locutoris amb
materials allants, generalment suro, __QUE impedeixen el pas dels sons de lexterior i
mantenen la reverberaci a uns nivells acceptables.

8. Corregeix els errors que trobes en les frases segents:

m) Va comprar un disc EL CANTANT DEL QUAL bramava ms que cantava.

n) Va comprar un llibre TOTS ELS SUBTTOLS DEL QUAL estaven en xins.
o) s un llibre ELS FULLS DEL QUAL sn de paper de fumar.
p) No vull saber a qui lil donares, el cas s que era el meu estoig i ara ja no en tinc
cap. CORRECTA
q) s un material DEL QUAL / DE QU sen fan moltes coses.
r) El pou on ha caigut no t gens daigua.
s) La mansi EN LA QUAL / EN QU / ON viu no t garatge.
t) QUE ja has fet la ressenya del llibre?
u) QUE encara tens ganes destudiar?
v) Jeroni pregunta que QUANTS anys tens.
w) QUIN tipus de llibre tagrada?
x) Els treballadors de la construcci A QU / ALS QUALS es refereix el diari estan de
vaga des de la setmana passada.

Professor: Jordi Vay i Olcina 14