EL GNERE TEATRAL

1.1. CARACTERSTIQUES

El gnere teatral o dramtic s'escriu en vers o en prosa. Representa una o ms accions

que poden ser simultnies en un o diversos llocs i en un temps que pot ser present,
passat o futur.

No hi ha narrador, ja que s'escriu per ser representat per actors i actrius que realitzen
les accions davant dels espectadors, simulant que succeeixen. A partir del dileg que
duen a terme actors i actrius i de les accions que fan quan sn a escena, els
espectadors saben all que passa a l'escenari.

1.2.. ORIGEN

El teatre t el seu origen a la Grcia clssica, on neix relacionat amb les celebracions
religioses. Les primeres "companyies" representaven les seves accions en les places
pbliques de les ciutats. Constaven d'un actor i del cor. Ms endavant es va introduir
un segon actor i desprs, encara, un tercer. Els actors eren sempre homes, tot i que
representessin papers femenins. Havien de saber cantar, recitar i declamar.

1.3. ESTRUCTURA DE LES OBRES TEATRALS

Les obres escrites per ser representades s'estructuren en actes, que a la vegada
contenen escenes i quadres. Un acte s cada una de les divisions d'una obra
dramtica separada de les altres per un interval d'acci o temps. Tradicionalment, les
obres teatrals han tingut tres actes i, actualment, la tendncia s que en tinguin dos.

Els actes consten d'escenes i quadres. Una escena s un fragment d'obra en qu hi

apareixen els mateixos personatges. L'aparici o la sortida d'algun d'ells fa que
aparegui una nova escena. Un quadre s la part d'un acte que t el mateix lloc o
ambient. Cada quadre t el seu decorat que, quan canvia, fa que canvi el quadre.

1.4. ELEMENTS DEL TEXT TEATRAL O DRAMTIC

El text teatral inclou generalment indicacions adreades al lector i al possible director

que hipotticament hauria de posar en escena el text. El conjunt d'aquestes
indicacions o informacions s'anomena didasclia i inclou:

El nom dels personatges.

Apunts sobre decoraci i acci.
Acotacions, que sn notes explicatives sobre la disposici, els gestos i la
manera d'actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d'acotacions:

a) Acotacions d'acci: indicacions sobre all que fa el personatge (agafar un

objecte, seure, entrar o sortir, mirar un altre personatge...)
 b) Acotacions de caracteritzaci: indicacions sobre les caracterstiques d'un
personatge (simptic, cruel, gras, prim....)

c) Acotacions de to: indiquen la manera d'expressar-se del personatge, com

parla (rient, plorant, amb rbia...)

1.5. ELS TRES GRANS GNERES TEATRALS

1.5.1. LA TRAGDIA

Tracta temes elevats, seriosos (el sentit de la vida, la inexorabilitat del dest, la
condici de l'sser hum, l'amor, la mort...). Els seus personatges sempre tenen un lloc
rellevant en la societat o sn, en el cas de la tragdia grega, herois. Aquests
personatges estan dominats per fortes passions i estan sotmesos a un dest trgic i
fatal del qual no poden escapar. El final sempre s trgic (normalment, la mort dels
protagonistes).

Est escrita en un llenguatge acurat i en un registre culte.

Segons Aristtil, la finalitat de la tragdia s provocar en l'espectador un alliberament

dels sentiments, la compassi i l'horror davant de la desgrcia dels personatges.
Aquest alliberament o reacci per part del pblic s'anomena catarsi.

Els grans autors de tragdies gregues van ser Eurpides, Sfocles i squil. Aquest
gnere s'ha continuat conreant al llarg de la histria: Willian Shakespeare (1564-
1616), Racine (1639-1699), Goethe (1749-1832)...

1.5.2. LA COMDIA

Tamb va nixer a Grcia. La seva acci imita la vida quotidiana. Per tant, els
personatges sn fora identificables per part del pblic: acostumen a ser ssers
normals, que podrem trobar en qualsevol situaci diria. Acostumen a pertnyer a les
classes populars. Les comdies tenen un final amable i feli. La comdia t un carcter
cmic i irnic, amb elements satrics. Per tant, la seva finalitat s ldica, pretn que el
pblic es distregui i, sovint, provocar en aquest la rialla.

Autors importants de comdies han estat el grec Aristfanes, els llatins Plaute i
Terenci, aix com William Shakespeare o Molire (1622-1673), considerat el ms
important comedigraf de la literatura universal.

1.5.3. EL DRAMA

No apareix com a gnere diferenciat de la tragdia i de la comdia fins a l'edat

moderna. Es considera un gnere mixt entre aquests dos gneres. Amb la comdia t
en com el fet que els personatges pertanyen a la vida quotidiana i sn ms reals i
identificables per al pblic que no pas els herois trgics. Amb la tragdia comparteix el
fet de presentar una situaci de conflicte greu. En l'argument s'introdueixen elements
cmics i no necessriament t un final desgraciat, tot i que la majoria dels drames el
tenen.

Al segle XVIII apareix el melodrama, una mena de drama pardic, on els personatges
es redueixen a bons i dolents, s'exploten les situacions de contrast i s'acompanya amb
msica.

Un altre subgnere mixt s la tragicomdia, que barreja el to sublim propi de la

tragdia amb el to grotesc i satric de la comdia.

1.6. ALTRES GNERES TEATRALS

a) L'entrems: est escrit en un llenguatge planer i sovint dialectal, destinat a un

pblic rural i menestral. Prolifera durant els segles XVI-XVII. Sn obres curtes,
escrites en vers o en prosa. Normalment es representaven en els descansos de
les obres teatrals.

b) La farsa: composici teatral breu i molt esquemtica, de carcter cmic.

c) El sainet: tracta fets que reflecteixen personatges i costums de tipus popular.

T el seu origen en el segle XVIII. Sn peces breus i humorstiques que es
representaven al final de les obres teatrals.

1.7. EL TEATRE AMB MSICA

Hi ha obres de teatre en qu els personatges canten, ja sigui tot el text teatral o noms
part d'aquest.

a) pera: representaci dramtica, acompanyada de msica, en qu tot el text s

cantat.

b) Opereta: pea teatral dialogada, ms lleugera que l'pera, de to humorstic.

Noms una part del text teatral s cantat.

c) Sarsuela: gnere dramtic musical d'origen espanyol. Se l'anomena tamb

"gnere chico", en contraposici a l'pera, que seria el gnere dramtic teatral
"alt, elevat". Representa personatges i ambients populars i noms una part del
text s cantat.