ANNABEL LEE

adaptaci del conte de

La Ventafocs

INTRODUCCI A LA PLSTICA
Quim Bosch, Nica Fazio, Anna Lanau, Petar Tanev i Irene Ti
NDEX
1.- INTRODUCCI: EXPLICACI DE LADAPTACI.........................................3

2.- ARGUMENT DE LADAPTACI..................................................................4

3.-CONTEXT HISTRIC.................................................................................6

4.- PROPOSTA ARTSTICA DELS ESPAIS DE LA VENTAFOCS..........................7

5.- CONCLUSIONS........................................................................................9

6.- ANNEXOS..
10
ANNEX 1: SCRAPBOOK
ANNEX 2: FOTOGRAFIES POBLE
ANNEX 3: PERSONATGE
ANNEX 4: MAQUETA
ANNEX 5: FOTOGRAFIA
ANNEX 6: DIBUIX

2
1.- INTRODUCCI: EXPLICACI DE LADAPTACI

La nostra adaptaci de La Ventafocs, es basa en una histria que parteix de tres eixos
transversals que ens han servit per redefinir tota la estructura del conte clssic en una situaci
realista, que sallunya completament de la histria inicial per que al mateix moment mant
la mateixa estructura dramtica. Aquests eixos sn els segents:
Xoc cultural/generacional: Analitzant lestructura dramtica del conte original, hem
pres la decisi que s interessant tractar els dos mons que veiem a la ventafocs duna
manera moderna, basant-nos en un xoc cultural/generacional entre la protagonista i el
mn que lenvolta, cosa que faci que busqui un ambient que sassimili ms a la seva
forma de pensar.
Crisi didentitat a ladolescncia: Partint de la idea de que volem representar els dos
mons que trobem en La Ventafocs mitjanant un xoc cultural i generacional, hem
cregut que una gran forma de treballar el conflicte en aquest personatge era mitjanant
la crisi didentitat que es viu en un mateix en el perode de ladolescncia.
Transici Espanyola: Per enclavar al personatge que estvem creant en una crisi
didentitat amb ms pes dramtic, hem decidit contextualitzar els fets dins de lpoca
de la transici espanyola, on ens basarem en les situacions que es van viure dins dels
moviments juvenils del moment.
A partir daquests eixos hem creat una histria que sajusta a lestructura dramtica de la
Ventafocs per que alhora treballa situacions dactual inters i que a ms es basa en una
poca que t molt a veure amb la situaci social, cultural i econmica del pas. Seguidament
us lexpliquem.

3
2.- ARGUMENT DE LADAPTACI

En Jess Bielsa (14) s un noi que viu amb la seva famlia a un petit poble dArag anomenat
Albella. En Jess viu amb els seus pares, la Pilar (40) i en Jess (48), i amb la seva germana,
la Teresa (17). El poble on viuen s un lloc de muntanya molt petit i poc comunicat, de
manera que culturalment sempre es troba enrederit amb les ciutats del pas. A ms, estem
parlant duna poblaci humil, concretament el seu pare es dedica a la fusteria i la seva mare,
abans de tenir-lo a ell i a la Teresa, es dedicava a netejar cases de poblacions ms riques del
voltant. Aquesta humilitat, juntament amb la llunyania de la poblaci amb la resta de la
societat, fan que estiguem parlant dun lloc molt pobre culturalment. No obstant, en Jess s
un noi amb un alt inters cultural, amb molt de gust per la msica i amb un gran inters pels
moviments artstics i culturals que sestan creant al voltant del pas.

A lestiu de lany 1985, la famlia Bielsa viatja a Barcelona per visitar la tieta den Jess,
lAsuncin (45), que va marxar a Barcelona a treballar a la porteria dun pis de lEixample al
haver-se mort el seu marit. Aix doncs, durant lestiu de lany 1985 la famlia Bielsa passar
lestiu dormint a la porteria on treballa i viu lAsuncin. En un principi la famlia va a visitar-
la perqu saben que es troba molt sola des de que es va morir el seu marit, per per altre
banda, el viatge li ha fet especial illusi a en Jess, ja que ltimament ha estat agafant un
especial inters pel moviment cultural que sest formant a Barcelona durant la transici, en
definitiva es tracta duna zona que mant una barreja del moviments ms espanyols de
lpoca com sn la movida madrilea o els moviments punks que shavien donant a ciutats
com Londres.

La famlia arribar a Barcelona durant la festa de la Merc, i per sorpresa den Jess,
descobrir que un dels seus grups preferits, Radio futura, far un concert durant la festa
major. A en Jess li far molta illusi la idea danar al concert, per els seus pares, que no
estan acostumats als aires de ciutat, li diran que s massa petit per anar al concert, i que
shaur de quedar a casa amb lAsuncin, mentre ells van a veure els petards de la festa
major, que finalitzen a les dotze.
La seva germana, que no t una bona relaci amb ell, li dir que desprs dels petards anir al
concert que encara no haur acabat, ja que ella ja t disset anys i s ms gran. En Jess es
quedar a casa ofuscat pensant que no pot anar al concert, i per consolar-se escoltar un vinil
que t de Radio futura, per quan soni la seva can preferida, Annabel Lee, en Jess

4
 somplir de valor i decidir escapar-se per anar al concert. Per fer-ho agafar roba de la seva
germana, que al ser ms gran i ms independent, t roba molt ms identificaria amb els
moviments juvenils actuals. En Jess aprofita estar fora de la seva zona de confort per poder
explorar, per portar roba de noia sense la necessitat de definir el seu gnere, s ms un joc o
un acte dalliberaci que no pas un acte dafirmaci de la seva identitat.

De cam al concert coneixer a un noi una mica ms gran que ell, setze anys. Se li acostar
per comentar-li que les sabates que porta li van grans, i tot seguit, al veurel perdut,
lacompanyar al concert i passaran la nit junts. Aquest noi li desperta gran curiositat i
admiraci a en Jess, se sent fascinat pel seu estil de vida. Aquest noi, a la conversa, li
explica que li diuen Lydon pel cantant de Sex Pisols, grup que el Jess escolta des de fa
temps. Entre els dos sorgir una bona amistat, gaudiran del concert i en Jess li explicar que
est passant les vacances en una porteria de lEixample. Per, al arribar les dotze en Jess
veur com comencen els focs artificials de la festa major, cosa que lobligar a marxar
corrents cap a casa abans de que arribin els seus pares. El Lydon, lacompanyar a fer-li
agafar el metro perqu pugui arribar abans i just quan en Jess estigui baixant les escales, el
Lydon sadonar de que no sap el nom den Jess. Ell, avergonyit de tenir un nom tant
tradicional, buscar rpidament un pseudnim, i recordant la can que ha escoltat al sortir de
casa, li dir que es diu Lee.

El dia segent, el Lydon recorrer els edificis de lEixample buscant un tal Lee, fins que
descobreixi al trobar-lo que el seu veritable nom s Jess, i que prov duna famlia molt
diferent de la que es podia esperar, per no tindr cap problema amb aquesta situaci.

Misria inicial. La famlia, de pensament clssic i retrgrad.

Enemic gels. La seva germana. 3.-
Ajut mgic. Ell mateix, amb la motivaci de la can
dAnnabel Lee.
La mscara. La roba que li agafa a la seva germana.
Idea del termini fixat. En Jess sap que ha de tornar quan sonin els
petards
Tornada a la misria Al final de la nit en Jess agafar el metro i
tornar a casa
CONTEXT HISTRIC

5
Tot seguit comenarem a desenvolupar la proposta artstica que hem dissenyat per largument
que acabem de crear, per abans s important que fem un breu resum del context histric per
entendre els referents artstics que treballarem a continuaci.

Espanya provenia duna dictadura que portava governant el pas des del mil nou-cents trenta-
nou, any en que les forces franquistes van guanyar la Guerra Civil Espanyola. Des del trenta-
nou fins el setanta-cinc Espanya va ser governada per una dictadura en mans del general
Francisco Franco, un govern feixista que va fomentar al pas una poltica que va allar-lo de la
resta del Continent Europeu, creant un gran retrs cultural i generacional en comparaci dels
pasos vens. Franco mort el 20 de novembre de 1975, fet que fa arribar a Espanya en un
moment de transici poltica durant els segents anys per tal dintentar aconseguir una
democrcia al pas. Aquest moment de reestructuraci governamental es va traduir en una
poca dalliberaci cultural que va esclatar amb fora durant lpoca dels vuitanta, fent
aparixer moviments com la coneguda movida madrilea o laparici de moviments punk
que van aparixer a Espanya uns anys desprs dels seus inicis degut al bloqueig que el
general Franco havia creat. Aquesta explosi de moviment juvenils van crear una generaci
molt colorida, amb un gran punt de desinhibici i dauto-exploraci personal en comparaci a
les anteriors generacions dadolescents. Es per aquest motiu que aquesta situaci histrica ens
quadrava a la perfecci. No obstant, la Transici Espanyola no es va produir de manera
hegemnica a tot el pas, sin que va comenar a les principals ciutats per a desprs anar
proliferant-se per tot el pas, provocant que els moviments sallarguessin fins a finals dels
vuitanta per a acabar amb una cloenda molt adient com sn els jocs olmpics del mil nou-
cents noranta-dos. Grcies a aquesta evoluci dels moviments juvenils a dins del pas, podem
plantejar la idea de que el nostre protagonista sorgeixi duna poblaci anclada en la dictadura
a mitjans dels anys vuitanta. Aquest fet ens ajudar a plantejar el xoc entre dos mons que
trobem a la ventafocs.

Tot seguit procedim a explicar-vos les referncies artstiques que hem utilitzat per a recrear
les escenes amb les quals hem de treballar.

6
4.- PROPOSTA ARTSTICA DELS ESPAIS DE LA VENTAFOCS

Seguidament presentarem els diferents espais que hem adaptat de la ventafocs i explicarem
els referents artstics que hem utilitzat per a crear la nostra prpia direcci artstica dels espais
escollits.

La casa de la ventafocs, la fotografia: Lespai que hem escollit per representar la

casa de la ventafocs s la porteria on en Jess ve a passar les vacances juntament amb
la seva famlia (veure annex 4). Entem que s un espai que fa referncia a la misria
inicial del nostre personatge i ens hem basat en la intenci de crear un espai
completament sobri i dessaturat que cre un gran contrast en comparaci als actes que
es viuran a continuaci. No obstant, hem volgut presentar a en Jess amb la roba que
li ha agafat a la seva germana per crear un primer contrast i mostrar la caracteritzaci
que ens ajuda a definir psicolgicament al nostre personatge (veure annex 3). A ms,
volem que lespai que ens mostra la fotografia sigui una extensi del poble on viu la
famlia Bielsa portat a la ciutat, mostrant aix que la nostra misria inicial no s el
poble en s, sin la famlia. Per mostrar aquesta misria hem utilitzat una paleta de
colors foscos i freds (veure annex 2), mostrant un lloc hostil i arraigat al passat.

Conceptualment hem agafat com a referncia la fotgrafa Cristina Garca Rodero com
a professional que va profunditzar en lEspanya profunda, retratant les tradicions i les
festes populars. Per altra banda, tamb ens hem inspirat en Ramn Massats, qui tamb
va retratar el costumbrisme espanyol, aquest cop una societat mostrada de manera
esttica, cuidant tant la llum, com les lnies i la composici (veure annex 1). En la
nostra fotografia hem procurat sempre buscar tant la simetria com el joc de lnies tant
horitzontals com verticals que van travessant el nostre escenari. Pel que fa als colors
de la fotografia hem buscat un espai que respects el disseny que havem fet
prviament. Hem escollit una porteria dun pis de lEixample tant per lesttica com
per la contextualitzaci histrica. Finalment, hem retocat la textura per simular la
fotografia analgica i quadrar-ho en poca. Per complementar les idees que volem
transmetre tamb hem localitzat tant el poble don provenen com la casa on viuen,
adjuntem el recull dimatges que hem fet seguint el concepte artstic exposat
anteriorment per la fotografia de la porteria (veure annex 2).

La festa a palau, la maqueta:

7
 En el cas de la festa al palau, hem intentat transmetre els sentiments deufria que viu
el nostre protagonista mitjanant un ambient de festa major de lpoca de Barcelona,
treballant amb una paleta de colors vius i amb presncia (veure annex 5). Per el
disseny dels edificis ens hem documentat en estructures de lpoca, i tot i que la
nostre histria estigui situada al centre de Barcelona ens hem inspirat ms en els
edificis del barri de Gracia, uns edificis ms baixos que lEixample i amb una major
diversitat de colors. La disposici dels elements que veieu en la maqueta han estat
pensats com a futur plans cinematogrfics, un exemple es el contraposici entre
lescenari del concert i laltar on trobem el rellotge, creant una idea de conflicte on el
protagonista, que est gaudint del concert, shaur de girar cada cop que vulgui
controlar lhora, sabent que a les dotze ha de tornar. Com a referncies dartistes hem
agafat a Jos Prez Ocaa. Ens ha semblat un artista molt representatiu del que volem
transmetre, tant pel seu esperit lliure i inconformista com per la esttica. Un artista
simblic de la movida de las ramblas totalment liberalitzador dels tabs de temtica
ertica i sexual de tendncia gay; duna generaci totalment insolent i antisistema.

Les escalinates, el dibuix:

Som conscients de que les escalinates sn la figura dramatrgica que uneix el mn de
la mgia on tot s possible amb el retrobament amb la misria inicial, s per aix que
hem plantejat el dibuix com el lloc on es fusionen els dos treballs anteriors. Per una
banda, lexterior de la boca del metro ens representa lambient festiu que havem vist
a la maqueta, un lloc amb colors vius i un ambient carregat, mentre que per altra
banda, el tnel del metro sens mostrar com un lloc fosc, buit i lineal, que ens
mostrar com el nostre protagonista ha dabandonar un lloc desitjat per a tornar al lloc
don prov (veure annex 6)

8
5. CONCLUSIONS

Aquest treball, ens ha servit per poder dur a terme tots els processos que hem anat treballant
durant el curs en relaci a la direcci artstica. Creiem que la principal funci daquest
projecte consistia en ser capaos de recollir tots els exercicis fets fins el moment, per crear un
direcci artstica ms complexa que uns tots els apartats fets fins ara, amb lobjectiu de
demostrar la capacitat de poder mantenir una esttica que fos coherent durant tota la narraci
de la histria i que, al mateix temps, respectes el pes dramatrgic que hi havia a la ventafocs.

Per a fer lexercici que sens demanava amb precisi, era necessari desglossar largument de
la histria per trobar els elements ms importants a plasmar artsticament. La decisi final ha
estat la de treballar mitjanant dues propostes diferents, una per la misria que envolta la vida
del protagonista i una altre per la festa, on en Jess semmascara per amagar tot all que no li
agrada de la seva realitat i crear-ne una de nova. Aquest anlisi ens ha portat a plantejar una
fotografia de la casa de la ventafocs, on fiem present la misria inicial, seguit duna maqueta
on hem proposat una fora visual que demostres lestat de felicitat i emoci que transmetia la
mascara que el nostre personatge duia a la festa, passant per un dibuix on, en les escalinates,
veiem el contrast que existeix entre els dos mons que hem creat.

Pensem que hem sigut capaos de readaptar la ventafocs en una histria que sigui original i al
mateix temps fidel a largument original, tenint aix un eix artstic clar a seguir que em
executat en els interpretacions que us presentem.

9
10