Projecte Sobre El Futur Arquitectònic Per Vincent Aguinaga Muñoz

28/01/15
Treball de recerca: Projecte sobre el futur arquitectnic

TREBALL DE RECERCA
Projecte sobre el futur

arquitectnic
Projecte sobre el futur

arquitectnic
rea de Fsica
1
28/01/15
Vincent Aguinaga Muoz
Martin Goi
2n de Batxillerat J
Institut Mrius Torres
Mollerussa 29/01/16
ndex
Prleg
....................................................................................................................
....................................................................................................................
.................................................Pgina 4
Emmarcaci del
Tema..............................................................................................................
....................................................................................................................
............Pgina 5
2
29/01/15
I PART: Conceptes i marcs terics del magnetisme.
1. Qu es
lelectromagnetisme?.....................................................................................................
................................................................................................................................
..................Pgina 6
1.1
Explicaci.........................................................................................................
....................................................................................................................
............................................ Pgina 6
1.2
Histria...........................................................................................................
....................................................................................................................
................................................Pgina 7
1.3 Concepte de
magnetisme......................................................................................................
....................................................................................................................
....Pgina 8
1.4 Camp magntic creat per un corrent

elctric...........................................................................................................
.............................................................Pgina 9
1.5 Fora
electromagntica...............................................................................................
....................................................................................................................
.............Pgina 11
1.6 Faraday-Lenz, la inducci electromagntica i la fora electromotriu

induda.................................................................................Pgina 13
3
29/01/15

1.7 Corrents de
Foucault..........................................................................................................
....................................................................................................................
...........Pgina 15
2. Ones
Electromagnetiques............................................................................................
....................................................................................................................
............Pgina 16
2.1 Que s una ona

electromagntica?..............................................................................................
....................................................................................................Pgina 16
2.2 La radiaci
.................................................................................................................P
gina 17
2.3 La naturalesa de la radiaci

....................................................................Pgina 17
2.4 La potncia de la
radiaci...........................................................................................................
................................................................................................................Pg
ina 19
2.5 Les ones electromagntiques sn perjudicials per a la

salut?.............................................................................................................
.................Pgina 19
4
29/01/15

3. Levitaci
magntica........................................................................................................
....................................................................................................................
..............Pgina 20
3.1 Tipus de levitaci

magntica........................................................................................................
...........................................................................................................Pgina
20
3.2 Levitaci simple....................

....................................................................................................................
.............................................................................................................Pgin
a 21
3.3 Levitaci diamagntica............................

....................................................................................................................
...............................................................................Pgina 22
3.4 Levitaci mitjanant

superconductors................................................................................................
.....................................................................................Pgina 23
3.4.1 Llista de Superconductors tipus

I....................................................................................................................
............................................................................Pgina 23
3.4.2 Llista de Superconductors tipus

II...................................................................................................................
...........................................................................Pgina 25
3.4.3 Els Superconductors a la

Taula Peridica.................................................................................................
........................................................................Pgina 26
5
29/01/15

3.5 Sistema
robtic............................................................................................................
....................................................................................................................
......................Pgina 27
3.6 Sistema dels trens

magnetolevitants...............................................................................................
............................................................................................Pgina 28
3.7 Com funciona el Tren Maglev ?

....................................................................................................................
......................................................................................Pgina 29
3.7.1.Principi de levitaci
magntica........................................................................................................
............................................................................................Pgina 29
3.7.2. Principi de guia

lateral...................................................................................................
...........................................................................................................
............Pgina 32
3.7.3 Principi de
propulsi.........................................................................................................
....................................................................................................................
....Pgina 33
3.7.4 Mecanisme de
frenada...........................................................................................................
...............................................................................................................Pgi
na 35
3.8 Utilitzaci actual de levitaci

magntica........................................................................................................
.........................................................................Pgina 36
6
29/01/15
II PART: Tendncies de futur ,Canvi climtic i projecte arquitectnic.
4. Tendncies de futur de levitaci

magntica...............................................................................................
.............................................................................Pgina 37
4.1 Cotxes
Maglev............................................................................................................
....................................................................................................................
..........................Pgina 37
4.2 Robots
Maglev............................................................................................................
....................................................................................................................
........................Pgina 37
4.3
Hoverboard......................................................................................................
....................................................................................................................
......................................Pgina 37
4.4 Ascensors
Maglev............................................................................................................
....................................................................................................................
...............Pgina 38
4.5 Llanadores
Maglev............................................................................................................
....................................................................................................................
........ Pgina 39
4.6 Controladors de Petits

Satllits.........................................................................................................
................................................................................................Pgina 40
7
29/01/15

4.7 Sistema
ZERON..........................................................................................................
....................................................................................................................
........................Pgina 40
4.8 Soluci
paramagntica...................................................................................................
....................................................................................................................
........Pgina 40
4.9 Magnetic Field

Architecture.....................................................................................................
...............................................................................................................Pgi
na 41
5. Canvi
climtic...........................................................................................................
....................................................................................................................
.............................Pgina 42
5.1 Cap a on anem

?...................................................................................................................
....................................................................................................................
..............Pgina 42
5.2 Que podem fer al

respecte?...............................................................................................
...........................................................................................................
.............Pgina 43
5.3 Maqueta dun edifici amb levitaci

magntica........................................................................................................
..........................................................Pgina 44
8
29/01/15

5.4 Qui necessitaria aquet
sistema?.........................................................................................................
................................................................................................Pgina 44
5.5Quantes vides es podrien salvar amb aquet sistema en el

futur?............................................................................................................
.......Pgina 45
5.6 Canvi climtic s la principal preocupaci

mundial...........................................................................................................
..........................................Pgina 45
5.7 Conclusion in Spanish and

English............................................................................................................
......................................................................................Pgina 46
6. Bibliografia i bibliografia
web................................................................................................................
.................................................................................................Pgina 47
7. Aspectes a millorar, autocrtica i valoraci

final...............................................................................................................
..................................................Pgina 48
8. Apndix I: Grans
Terretremol.....................................................................................................
.............................................................................................................Pgin
a 49
9. Apndix II: Els grans terratrmols dels ltims 10

anys...............................................................................................................
....................................Pgina 50
Prleg
Primer que tot lagrament a totes aquelles persones que han fet possible la realitzaci
daquest treball.
9
29/01/15

Gracies al Centre i al professorat que ma acompanyat durant tot el primer curs, que
mhan donat tantes oportunitats i han sabut transmetrem els seus coneixements ,
especialment gracies al senyor Martin Goi ja que sempre mha donat tot el seu suport
i moltes idees durant aquest 2 anys.
Tamb volia agrair a la meva famlia en particular a la meva germana que sempre esta
darrere meu donar-me nims per continuar estudiant . I per ltim gracies als companys
que fan que tot sigui ms fcil i divertit.
Ja ha arribat l'hora, el dia del lliurament del treball de recerca, el dia que veia tant lluny
des
de que vaig haver d'escollir el tema .
Abans d'entrar en matria, m'agradaria fer una petita sntesi on exposar: el perqu de la
meva elecci, qu m'ha motivat i els objectius que m'he marcat.
Motius delecci del tema, objectius

Quan ens van donar a escollir el tema del treball de recerca, la veritat s que no tenia ni idea sobre qu el
faria, si volia triar un tema que senfoqus a l rea de la qumica la fsica , la tecnologia el canvi climtic o
el futur . Lnic que tenia ms o menys clar s que volia recerca sobre el futur.
Aix que vaig comenar a veure com srie el proper segle, i desprs de veure molts documents amb vaig
adonar compte que tenim un futur bastant negre. A lany 2050 hi hauran almenys 9 mil milions de
persones i a finals de segle uns 10 mil milions , amb lo que aix implica , ms aliments, ms aigua potable
, ms terreny on viure, si actualment utilitzem un 40 % de la terra habitable per us agrcola Ia demanda
de menja a 2050 ser del doble, aix equival a que necessitarem a una extensi de terra major que Estats
Units, aix significa que sintensifica la pressi dels boscos del mn que encara queden . Perqu? perqu
es lnic terra disponible per expandir els cultius duna manera barata i en les proporcions que necessitem.
En conclusi, amb laugment de poblaci gracies al avanos tecnolgics i la revoluci verda portar a la
terra a la destrucci ja que pel que es veu actualment les grans empreses petroleres no deixaran el petroli
guardat sota terra saben que poden guanyar diners.
Lo que ens porta a un nic dest, el canvi climtic produt per laccs de les creixents emissions de Co2 .
I que portar el canvi climtic? Grans inundacions , terratrmols , sunamis lo que en va fer pensar en la
levitaci magntica, s podrien construir edificis ms alts , per adaptar-nos a tanta poblaci per sobretot
per prepara nos pel desastres naturals imminents i evitar-lo . Com? Amb estructures que sadaptin al
Futur, que mitjanant la fora electromagntica un edifici pugui estar segur davant una catstrofe.
10
29/01/15

El meu objectiu del treball de recerca es assabentar-me a mi i als demes el mxim possible sobre com
mitjanant el magnetisme podem adaptar-nos a un mn amb ms de 10 mil milions de persones I poder
entendre les magnituds del problema que sens ve a sobre.
Emmarcaci del Tema
Aquest treball pertany a lrea de tecnologia i fsica, i en concret a la cincia de larquitectura; per daltra
banda, est molt relacionat amb el canvi climtic aix que pertany tamb a Cincies de la Terra.
Es un tema mol important per que sembla que ning vulgui comentar .El futur es imminent i si continuem
amb el mateix ritme de vida que fins ara, lo ms probable es que a finals daquest segle la temperatura
global de la terra arribar a ser de entre 4 i 6 graus ms, lo que significa que el planeta passar a ser un
totalment diferent .
Bangladesh a finals daquet segle no existir , esta submergit sota laigua , s per aix que cal comenar a
veure el mn amb altres ulls . Un mon en el que puguem estar segurs dels canvis climtics y la sobre
poblaci.
Aix ser possible gracies a la levitaci magntica , que arribar a formar part de la nostra vida quotidiana.
Tamb, magradaria parlar de ls que he fet de la bibliografia. Les fonts dInformacion ms tils per la
redacci del meu treball, de ms a menys importncia, han estat: els llibres que he llegit , les pgines
web i les notcies del diari que mhan servit per acabar de redactar tot el que no estava prou b i les
parts dels apartats dels quals no tenia suficient informaci. Respecte les imatges i fotografies, les he
aconseguit sobretot de pgines web.
Finalment, i abans de comenar, magradaria parlar sobre lestructura del treball. s un treball que
consta de dues parts molt diferenciades.
I PART: Conceptes i marcs terics del magnetisme.
II PART: Tendncies de futur de levitaci magntica ,Canvi climtic i projecte arquitectnic.
1.Qu es lelectromagnetisme?
11
29/01/15

1.1 Explicaci
L'electromagnetisme s una branca de la fsica que estudia i unifica els fenmens elctrics i magntics en
una sola teoria, els fonaments van ser asseguts per Michael Faraday i formulats per primera vegada de
manera completa per James Clerk Maxwell. La formulaci consisteix en quatre equacions diferencials
vectorials que relacionen el camp elctric, el camp magntic i les seves respectives fonts materials (corrent
elctric, polaritzaci elctrica i polaritzaci magntica), conegudes com a equacions de Maxwell.
L'electromagnetisme s una teoria de camps; s a dir, les explicacions i prediccions que proveeix es basen
en magnituds fsiques vectorials o tensorials dependents de la posici en l'espai i del temps.
L'electromagnetisme descriu els fenmens fsics macroscpics en els quals intervenen crregues
elctriques en reps i en moviment, usant per a aix camps elctrics i magntics i els seus efectes sobre
les substncies slides, lquides i gasoses. Per ser una teoria macroscpica, s a dir, aplicable noms a un
nombre molt gran de partcules ia distncies grans respecte de les dimensions d'aquestes,
l'electromagnetisme no descriu els fenmens atmics i moleculars, per als que s necessari usar la
mecnica quntica.
Ferroflud
L'electromagnetisme s considerat com una de les quatre forces fonamentals de l'univers actualment
conegut.
12
29/01/15

1.2 Histria
El fenomen datracci magntica fou observat primerament en lambre: si es fregava amb llana era capa
datraure elements lleugers com ara plomes. Al segle VI aC, els grecs van descobrir un mineral que atreia
el ferro a lilla Magnsia de la mar Egea. Lanomenaren magnetita i daqu endavant sutilitzaria com a
imant. Al segle XII els xinesos van inventar la brixola, instrument que va permetre la navegaci martima
a ultramar. Lany 1600, William Gilbert va demostrar que la Terra tenia propietats magntiques. Tamb
va poder explicar que lambre atreia elements lleugers perqu en fregar-lo es carregava elctricament,
per ho diferenci del magnetisme. La paraula electricitat fou una aportaci seva i significa ambre en grec.
Magnetisme i electricitat es van desenvolupar independentment fins lany 1820, quan el dans Hans
Christian rsted va descobrir que el corrent elctric provocava efectes magntics. Aquest fet va permetre
un segle XIX ple de teories i invents. Andr-Marie Ampre propos que el corrent elctric sorigina del
magnetisme. Michael Faraday, en un experiment seu, observ que, si b el corrent indua un camp
magntic, aquest tamb podia induir corrent elctric. James Clerk Maxwell va desenvolupar teoria
electromagntica. Deia que els camps elctrics i magntics es movien a travs de lespai com ones
electromagntiques amb una velocitat gaireb igual a la de la llum. Amb una sola teoria consistent que
descrivia aquests dos fenmens abans separats, els fsics van poder realitzar diversos experiments
prodigiosos i invents molt tils com la bombeta elctrica per Thomas Alva Edison o el generador de corrent
altern per Nikola Tesla. Aix va permetre entendre la llum com una forma de radiaci electromagntica.
Entre altres utilitats de lelectromagnetisme tamb es va inventar el motor elctric i el generador elctric
en les dues formes de corrent: continu i altern.
A mesura que passaven els anys es van aportar nous coneixements i teories. Entre mitjan segle XX i avui
dia shan pogut desenvolupar imants permanents molt potents amb terres rares i electroimants amb
forces magntiques bestials.
13
29/01/15

Michael Faraday 1791/ 1867 James Clerk Maxwell 1831 / 1879
1.3 Concepte de magnetisme
Cada tom es comporta com un petit imant a causa del moviment de rotaci dels electrons sobre ells
mateixos (spin) i al voltant del nucli (moviment orbital). Depenent de si lelectr, en girar sobre ell mateix,
ho fa cap a lesquerra o a la dreta tindr, un spin negatiu o positiu, respectivament. Un parell delectrons
girant sobre ells mateixos en sentits oposats, per tant, anullen els seus efectes magntics. Aquest cas s
el ms freqent, perqu en els orbitals complets noms hi pot haver dos electrons de spin oposat.
Tanmateix, hi ha toms, com ara els del ferro, en qu hi ha electrons desaparellats girant al voltant del
nucli. El ferro, en principi, no t propietats magntiques, per si fem accionar un imant sobre el ferro,
aquest fora els electrons de girar en el mateix sentit i formar aix dominis magntics (grans grups dtoms
amb la mateixa orientaci magntica). Llavors el ferro shaur imantat o magnetitzat. Si limant s potent
el ferro quedar imantat de manera permanent ja que alguns dels dominis magntics es mantindran.
Aquest fenomen sanomena romanncia o magnetisme romanent. Per desimantar el ferro hi ha tres
maneres: escalfar-lo, ja que aix els electrons es mouran ms i es desordenaran, colpejar-lo, o b canviar
el sentit del corrent, ja que aix canviar el sentit del spin dels electrons.
El camp magntic terrestre t el pol Nord magntic prop del pol Sud geogrfic i el pol Sud magntic prop
del pol Nord geogrfic. s prop perqu els pols magntics i els geogrfics no coincideixen. El camp
magntic terrestre no s estable, ni tampoc ho sn els camps daltres astres. Aix s, aquest mateix camp
del nostre planeta, la magnetosfera, ens protegeix davant el vent solar. Les partcules carregades
daquest, quan entren en contacte amb latmosfera superior fan excitar molcules de gas. Nosaltres, des
de terra, ho coneixem com les aurores polars.
14
29/01/15
1.4 Camp magntic creat per un corrent elctric

Un corrent que circula per un conductor genera un camp magntic al voltant del mateix.
El valor del camp magntic creat en un punt dependr de la intensitat del corrent elctric i de la distncia
del punt respecte el fil, aix com de la forma que tingui el conductor per on passa el corrent elctric.
El camp magntic creat per un element de corrent fa que al voltant d'aquest element es cren lnies de
forces corbes i tancades. Per determinar la direcci i sentit del camp magntic podem usar l'anomenada
regla de la m dreta.
La regla de la m dreta ens diu que utilitzant aquesta m, i apuntant amb el dit polze cap al sentit del
corrent, la curvatura de la resta de dits ens indicar el sentit del camp magntic
En el cas d'un fil conductor rectilini es crea un camp magntic circular al voltant del fil i perpendicular a
ell.
Quan tenim un fil conductor en forma d'espira, el camp magntic ser circular. La direcci i el sentit del
camp magntic depn del sentit del corrent elctric.
Quan tenim un fil conductor enrotllat en forma d'hlix tenim una bobina o solenoide. El camp magntic
en el seu interior es refora encara ms en existir ms espires: el camp magntic de cada espira se suma
a la segent i es concentra a la regi central.
15
29/01/15
Espira per la qual circula un corrent, aquest corrent genera un camp magntic al seu voltant
Una aplicaci molt com de les bobines s utilitzar-les com electroimants. Aquest tipus d'electroimants
consisteix en una bobina, per on circula un corrent elctric, i un nucli ferromagntic, collocat a l'interior
de la bobina. Quan per la bobina circula un corrent elctric, el nucli de ferro es converteix en un imant
temporal. Com ms espires tingui la bobina, major ser el seu camp magntic.
16
29/01/15
1.5 Fora electromagntica
Quan una crrega elctrica est en moviment crea un camp elctric i un camp magntic al seu voltant.
Aix doncs, aquest camp magntic fa una fora sobre qualsevol altra crrega elctrica que estigui situada
dins del seu radi d'acci. Aquesta fora que exerceix un camp magntic ser la fora electromagntica.
Si tenim un fil conductor rectilini per on circula un corrent elctric i que travessa un camp magntic,
s'origina una fora electromagntica sobre el fil. Aix s a causa que el camp magntic genera forces sobre
crregues elctriques en moviment.
Si en lloc de tenir un fil conductor rectilini tenim un espiral rectangular, apareixeran un parell de forces
d'igual valor per de diferent sentit situades sobre els dos costats perpendiculars al camp magntic. Aix
no provocar un desplaament, sin que l'espira girar sobre si mateixa.
17
29/01/15
Espira rectangular girant d'un camp magntic
La direcci d'aquesta fora creada es pot determinar per la regla de la m esquerra.
Si l'adrea de la velocitat s parallela a la direcci del camp magntic, la fora s'anulla i la trajectria de
la partcula ser rectilnia.
Si l'adrea de la velocitat s perpendicular al camp magntic la fora vindr donada per l'expressi:
I si aquesta fora s perpendicular al pla format per la velocitat i el camp magntic, la partcula llavors
descriur una trajectria circular.
Si l'adrea de la velocitat s obliqua a la del camp magntic, la partcula descriur una trajectria en espiral
18
29/01/15
1.6 Faraday-Lenz, la inducci electromagntica i la fora electromotriu induda
La inducci electromagntica s la producci de corrents elctrics per camps magntics variables amb el
temps. Aquest fenomen s justament el contrari al que va descobrir Oersted, ja que s l'existncia d'un
camp magntic el que ens produir corrents elctrics. A ms, el corrent elctric s'incrementa en
augmentar la rapidesa amb la qual es produeixen les variacions de flux magntic.
Aquests fets van permetre enunciar la llei que es coneix com la Llei de Faraday-Lenz.
La llei de Faraday-Lenz
Basat en el principi de conservaci de l'energia, Michael Faraday pensava que si un corrent elctric era
capa de generar un camp magntic, llavors un camp magntic havia tamb produir un corrent elctric.
En 1831 Faraday va dur a terme una srie d'experiments que li van permetre descobrir el fenomen
d'inducci electromagntica. Va descobrir que, movent un imant a travs d'un circuit tancat de filferro
conductor, es generava un corrent elctric, anomenada corrent indut. A ms, aquest corrent tamb
apareixia en moure el filferro sobre el mateix imant quiet.
Faraday va explicar l'origen d'aquest corrent en termes del nombre de lnies de camp travessats pel circuit
de filferro conductor, que va ser posteriorment expressat matemticament a l'avui anomenada Llei de
Faraday, una de les quatre equacions fonamentals de l'electromagnetisme.
19
29/01/15

La Llei de Faraday ens diu que:
"La fora electromotriu induda en un circuit s igual i de signe oposat a la rapidesa amb qu varia el flux
magntic que travessa un circuit, per unitat de temps".
Per determinar el sentit d'un corrent indut s'utilitza l'anomenada Llei de Lenz, que formulava que:
"El corrent indut crea un camp magntic que s'oposa sempre a la variaci de flux magntic que l'ha
produt".
Aquestes lleis es poden resumir en la segent expressi:
On s'estableix que el quocient entre la variaci de flux () respecte la variaci del temps (t) s igual a
la fora electromotriu induda (). El signe negatiu ve donat per la llei de Lenz, i indica el sentit de la fora
electromotriu induda, causa del corrent inducida.La corrent indut, doncs, es deu al moviment relatiu que
hi ha entre la bobina i l'imant.
La inducci electromagntica constitueix un fenomen destacat en l'electromagnetisme. S'han

desenvolupat una infinitat d'aplicacions prctiques d'aquest fenomen fsic:
El transformador, que s'empra per a connectar un telfon mbil a la xarxa.
La dinamo d'una bicicleta.
L'alternador d'una gran central hidroelctrica.
La inducci electromagntica en una bobina
Per entendre correctament qu s la inducci electromagntica analitzarem una bobina (component del
circuit elctric en forma d'espiral que emmagatzema energia elctrica):
Quan l'imant i la bobina estan en reps el galvanmetre no assenyala pas de corrent elctric a travs de
la bobina.
20
29/01/15

Si acostem un imant a aquesta bobina, observem que el galvanmetre marca el pas d'un corrent elctric
a la bobina.
Si allunyem l'imant, el galvanmetre marcar el pas del corrent elctric a travs de la bobina, per de
sentit contrari a quan ho acostvem.
Si en comptes de moure l'imant movem la bobina, podem comprovar els mateixos efectes a travs del
galvanmetre. D'aquesta experincia es pot deduir que el corrent dura mentre es realitza el moviment de
l'imant o de la bobina i s ms intens com ms rpid es faci aquest moviment. El corrent elctric que
apareixen a la bobina s el corrent indut.
1.7 Corrents de Foucault
Els corrents de Foucault, tamb conegudes com corrents parsits, van ser descobertes pel fsic francs
Lon Foucault en 1851, en construir un dispositiu que utilitzava un disc de coure el qual es movia en un
camp magntic intens.
Aquest fenomen es produeix quan un material conductor travessa un camp magntic variable (o
viceversa. En aquest cas, el moviment relatiu entre el material conductor i el camp magntic variable,
causa una circulaci d'electrons, o corrent induda a travs del material conductor.
Aquests corrents circulars, de Foucault creen camps magntics variables amb el temps, que s'oposen al
sentit del flux del camp magntic aplicat.
Els corrents de Foucault, i els camps opositors generats seran ms grans com:
Ms fort sigui el camp magntic aplicat.
Major la conductivitat del conductor.
Major la velocitat relativa de moviment.
Els corrents de Foucault creen prdues d'energia a travs de l'efecte Joule, que s un fenomen irreversible
pel qual si en un conductor circula corrent elctric, part de l'energia cintica dels electrons es transforma
en calor a causa dels xocs que sofreixen amb els toms del material conductor pel qual circulen, elevant
la temperatura del mateix.
No obstant aix, hi ha infinitat d'aplicacions que es basen en els corrents de Foucault, com:
Els forns d'inducci, de gran utilitat en la indstria ja que funcionen a altes freqncies i amb grans
corrents.
Els corrents Foucault, tamb, sn la base del funcionament dels detectors de metalls.
21
29/01/15

Tamb sn presents en els sistemes de levitaci magntica usat en els trens.
Per corrents parsits tamb disminueixen l'eficincia de molts dispositius que fan servir camps magntics
variables, com els transformadors de nucli de ferro i els motors elctrics. Aquestes prdues sn
minimitzades utilitzant nuclis amb materials magntics que tinguin baixa conductivitat elctrica (com ara
ferrita) o utilitzant primes fulles d'acer elctric, apilades per separades entre si mitjanant un verns
allant o rovellades tal que quedin mtuament allades elctricament.
En general, els corrents de Foucault sn indesitjades, ja que representen una dissipaci d'energia en forma
de calor, per, com ja hem vist, aquests corrents sn la base de moltes aplicacions. Tamb sn la causa
principal de l'efecte pellicular en conductors que transporten corrent altern, el que crea la major part de
les prdues en el transport de l'electricitat.
2. Ones Electromagnetiques
Abans d'entrar de ple en l'aclariment del significat del terme ona electromagntica, s imprescindible
determinar l'orig en etimolgic de les dues paraules que li donen forma:
Ona ve del llat "Unda", que pot traduir-se com "onada".
electromagntica deriva del grec. En concret, es considera que est formada per la suma de tres
components d'aquesta llengua: "elektron", que s sinnim de "ambre o electricitat"; "Magnes" que
significa "imant"; i el sufix "-tico", que indica "relatiu a".
2.1 Que s una ona electromagntica?

El concepte d'ona t diversos significats. Pot tractar-se d'una ondulaci que s'estn en un lquid o d'altres
maneres de propagaci. Electromagntic, per la seva banda, s l'adjectiu que fa als successos que vinculen
camps magntics i elctrics.
Es coneix com a ona electromagntica, per tant, a la difusi de la radiaci d'aquest tipus per mitj de l'aire.
Aquestes ones no requereixen d'un suport material per a la seva expansi, el que implica que poden
desplaar-se en el buit.
Aquests sn altres de les dades ms importants que val la pena conixer sobre el que s una ona
electromagntica:
Es propaga en el buit a una velocitat constant i no infinita. En concret, es considera que a 300.000
quilmetres per segon.
Es genera a partir de les oscillacions que generen a moure alhora tant partcules magntiques com
elctriques.
22
29/01/15

No t barreres i s molt important perqu s una forma de que l'energia es transport a travs de l'aire.
s a dir, sense necessitat d'haver de comptar amb cables ni cap dispositiu fsic similar.
A l'hora de poder estudiar qualsevol ona electromagntica es fa necessari tenir en compte els elements
que li donen forma. Entre aquests es troben els segents:
Longitud d'ona.
Freqncia. Ve a ser el nombre de vegades que es repeteix l'ona pel que s la unitat de temps.
Amplitud, que s la major pertorbaci de l'ona en si.
Velocitat.
Perode, que ve a ser la inversa a la freqncia.
2.2 La radiaci electromagntica
La radiaci electromagntica combina camps magntics i elctrics que oscillen, el que permet que les
ones electromagntiques es difonguin per l'espai mentre porten energia des d'un lloc cap a un altre.
Els raigs X, la llum que podem veure amb els nostres ulls i els raigs gamma sn algunes de les
manifestacions d'aquesta radiaci de tipus electromagntica. La distribuci de l'energia de cadascuna
d'aquestes ones conforma l'espectre electromagntic.
Cada objecte, per la seva banda, t el seu propi espectre electromagntic, format per la radiaci que
s'encarrega d'emetre i per aquella que aconsegueix absorbir. Els cientfics, a travs d'aquest espectre,
poden reconixer de quina substncia es tracta.
L'amplitud de l'espectre electromagntic es pren des de la radiaci amb longitud ms petita que emet una
ona fins a la longitud d'ona ms mplia. Un raig X, per exemple, emet una ona de petita longitud, mentre
que la radiofonia propaga ones molt mplies.
2.3 La naturalesa de la radiaci electromagntica.
23
29/01/15

Si organitzem les ones electromagntiques en funci de la seva freqncia (Hz = Hertz), obtenim
l'anomenat espectre electromagntic.
Com ms gran s la freqncia de la radiaci ms gran s l'energia (J) que transmet.
Segons si aquesta radiaci s capa de trencar enllaos de les molcules o no, podem diferenciar entre
radiaci ionitzant i no ionitzant. Els raigs gamma, raigs X i llum ultraviolada sn ones ionitzants, ja que sn
ones d'alta energia que poden produir danys en l'ADN. La resta sn ones no ionitzants i no provoquen cap
dany en les molcules.
En telecomunicacions (rdio, televisi, telfon mbil, GPS, radar, wifi, bluetooth, etc.) s'utilitza l'anomenat
espectre radioelctric, que abasta freqncies des dels 153 kHz fins als 300 GHz.
24
29/01/15

La tecnologia Wi-Fi utilitza en general la banda de 2,5 GHz (2,5 10 ^ 9 Hz), que es troba dins del rang de
les microones.
Una de les afirmacions que ms he escoltat s que les microones que utilitza a la wifi "sn dolentes i
provoquen cncer". Si observem l'espectre electromagntic, veurem que aquesta radiaci s no ionitzant.
T una mica ms d'energia que les ones de rdio, per molta menys que la llum visible. Hi ha alguna ra
per la qual hem de tenir por dels efectes de la radiaci de microones i no de la llum d'una bombeta? No
t aquesta una major freqncia i energia i s ms perjudicial?
El primer error en l'argumentaci s, per tant, acusar les microones de nocives noms per la seva
naturalesa, sense analitzar altres variables com la seva intensitat o potncia.
2.4 La potncia de la radiaci.
Suposo que la por a la radiaci del rang de les microones utilitzada en telecomunicacions prov d'associar-
la amb el forn microones, capa d'escalfar els aliments en fer vibrar les molcules d'aigua contingudes en
els mateixos. No obstant aix, aquest efecte est ms relacionat amb la potncia de la radiaci utilitzada
que amb la prpia naturalesa de la mateixa.
La potncia s la quantitat d'energia transmesa per la unitat de temps, i es mesura en watts (W).
La potncia a la qual pot funcionar un forn microones pot ser de l'ordre dels 1000 W.
Els valors tpics de potncia d'emissi dels dispositius Wi-Fi habituals es troba entre els 32 i els 100 mW
(entre 0,032W i 0,1 W) la qual cosa s una potncia insignificant, que no t cap efecte sobre les nostres
cllules.
25
29/01/15

2.5 Les ones electromagntiques sn dolentes per a la salut?
La radiaci electromagntica artificial generada per les lnies elctriques, telefonia mbil sense fils o
electrodomstics envolta la nostra vida diria. En l'ltima dcada ha augmentat de manera exponencial
en els centres urbans, sense comptar la que es rep a les llars. Encara que no s'aprecie, els seus efectes sn
acumulatius i poden danyar la salut, especialment la dels nens i joves. Per no cal alarmar-se ni renunciar
a les facilitats i avantatges que ofereixen les noves tecnologies. Conv estar informat, reclamar quan
calgui, conixer les caracterstiques dels aparells i dispositius de la llar i fer un bon s d'ells.
Els efectes induts per les radiacions electromagntiques poden ser trmics i atrmics, que sn els que
generen un major risc a produir canvis biolgics. Es calcula que entre un 5 i un 10% de la poblaci s
electrosensible i entre els smptomes ms freqents apareixen mals de cap, insomni, irritabilitat,
depressi o major risc de cncer, segons reconeix l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS).
3. Levitaci magntica
Levitaci magntica es defineix com estat dun cos sotms a una fora magntica sustentadora que
equilibra el seu pes, de manera que es mant en suspensi a una certa distncia duna superfcie de
referncia.
26
29/01/15
3.1 Tipus de levitaci magntica
Lobjectiu final daquest treball s comprovar si s possible aconseguir levitaci magntica amb elements
simples. Hi ha moltes maneres de obtenir levitaci magntica i normalment s costosa. Es pot diferenciar
entre levitaci magntica i electromagntica. Els tipus de levitaci magntica, que funcionen per
propietats fsiques dels materials, sn els segents:
3.2 Levitaci simple.
Horitzontal: si es colloquen dos imant sobre un eix, un sobre laltre amb encarant els mateixos pols, es
repelaran i es voldran girar cent vuitanta graus per poder ajuntar-se. Per evitar que aix passi i que limant
superior leviti caldr posar una estructura auxiliar.
Vertical: lexemple es la joguina LEVITRON. Una base magntica exerceix un camp magntic sobre un
imant amb forma de baldufa. Els dos imants es repelleixen i en principi limant baldufa shauria de
capgirar per ajuntar-se al pol contrari de limant de la base. Per aix ho evita el moviment giratori:
27
29/01/15

estabilitza limant baldufa. Igual que una baldufa normal, quan la velocitat angular (radiants descrits per
segon) s cada vegada menor fins que travessa el mnim i es tomba. La diferncia s que la baldufa
magntica perdura molt ms, ja que el fregament s noms amb laire.
3.3 Levitaci diamagntica
Que, com el nom ja diu, es basa en els materials diamagntics. El diamagnetisme va ser observat per S. J.
Bergman lany 1778, per definit per Michael Faraday lany 1845.
Saconsegueix la levitaci magntica grcies a la propietat diamagntica, que consisteix en la

magnetitzaci oposada dels imants elementals (moments dipolars dels electrons). s a dir, el camp extern
els orienta per soposen al sentit daquest. Conseqentment, les lnies de fora del camp extern passaran
per lexterior del material. Hi haur repulsi entre el material i el camp extern, que saprofita per fer
levitar. La propietat dita la tenen substncies com el bismut, el carb piroltic (descobert lany 1961),
laigua, el mercuri, el coure, el zinc, la plata, el diamant, lor i tots els gasos nobles. Tots tenen el valor de
la permeabilitat magntica relativa ms petit que 1.
Els ms usats en la levitaci diamagntica sn el carb piroltic i el bismut. Limant que se sol usar per
imantar s de neodimi ja que proporciona un camp magntic intens. Com ms intens sigui el camp, ms
magnetitzaci hi haur i ms repulsi provocar al material diamagntic. En el cas que es faci levitar
limant entre dos plaques de material diamagntic, s necessari estabilitzar-lo amb imants per sobre i sota
de les plaques (per a estabilitzar).
28
29/01/15
3.4 Levitaci mitjanant superconductors.
La superconductivitat fou descoberta per H. K. Onnes lany 1911. Observ que en refredar un metall a una
temperatura crtica, la resistncia elctrica daquest passava a ser quasi nulla.He pogut observar part
daquesta afirmaci per la inducci magntica de lelectroimant va augmentar considerablement pel fet
de reduir la temperatura duns 21 C a uns -10 C.
El que permet la levitaci s lefecte Meissner. Fou descobert lany 1933 per W. Meissner i R. Ochsenfeld.
Aquest efecte consisteix en la desaparici del flux magntic dins dun material superconductor. En altres
paraules: un material rebutja ser travessat per un camp magntic quan es troba refredat per sota de la
seva temperatura crtica. Aix s a causa duns corrents elctrics que envolten el material creant un camp
magntic propi, com a resposta al camp magntic extern. El resultat s un diamagnetisme perfecte que
permet que un imant floti damunt del material superconductor. Tot i aix, algunes lnies dinducci
aconsegueixen travessar el superconductor i shi queden fixades a nivell microscpic. Aix comporta que
29
29/01/15

si saixeca limant, el superconductor, com que hi est unit magnticament, tamb ho faci (mantenint-se
a la mateixa distncia).
3.4.1 Llista de Superconductors tipus I

La llista que cont lelement (ja que tots els de tipus I acostumen a ser elements purs) amb el seu
respectiu nombre atmic, i la seva temperatura crtica. Hi ha elements que per tal que siguin
superconductors shan danalitzar en unes condicions determinades:
- Elements que shan danalitzar sota pressi: senyalats amb una (P) desprs de la Temperatura Crtica.
- Elements que shan de mesurar amb noms una mostra duna capa molt fina daquests elements:
senyalats amb una (F) desprs de la Temperatura Crtica.
La llista est ordenada segons la Temperatura Crtica, de manera ascendent.
N Element Nom Tc (K)

78 Pt Plat 0,0019
74 W Wolframi (tungst) 0,0154
77 Ir Iridi 0,1125
72 Hf Hafni 0,13
22 Ti Titani 0,39
44 Ru Ruteni 0,49
33 As Arsnic 0,5 (P)
20 Ca Calci 0,52
40 Zr Zirconi 0,55
48 Cd Cadmi 0,56
76 Os Osmi 0,66
92 U Urani 0,68
30 Zn Zinc 0,88
42 Mo Molibd 0,92
71 Lu Luteci 1,0
64 Gd Gadolini 1,083
31 Ga Galli 1,09
13 Al Alumini 1,19
90 Th Tori 1,37
91 Pa Protoactini 1,4
55 Cs Cesi 1,5 (P)
75 Re Reni 1,70
58 Ce Ceri 1,7 (P)
30
29/01/15

N Element Nom Tc (K)
81 Tl Talli 2,38
39 Y Itri 2,5 (P)
51 Sb Antimoni 2,7 (P)
49 In Indi 3,40
50 Sn Estany 3,72
52 Te Telluri 3,9 (P)
80 Hg Mercuri 4,15
73 Ta Tntal 4,48
56 Ba Bari 5,0 (P)
32 Ge Germani 5,3
15 P Fsfor 5,8 (P)
57 La Lantani 5,91
83 Bi Bismut 6,1 (F)
14 Si Silici 6,7
34 Se Seleni 6,9 (P)
82 Pb Plom 7,19
4 Be Berilli 8,6 (F)
Tal com es pot observar els materials superconductors de Tipus I no arriben a temperatures crtiques gaire
altes, sin que tot el contrari. Tamb es pot observar que no tots els elements sn superconductors, sin
que ho sn menys de la meitat (o com a mnim shan descobert). Un altre aspecte fora cridaner es que
elements que no sn diamagntics a temperatura ambient (no es poden atraure magnticament) sn
superconductors, i per tant si que ho seran en estat superconductor. Aquest s el cas del gadolini.
3.4.2 Llista de Superconductors tipus II

Sn bsicament aliatges i compostos. Analitzar la seva composici qumica i la
Temperatura Crtica.Aquest cop tamb estaran ordenats de manera ascendent per Temperatura Crtica.
Daquest tipus de superconductors noms hi estaran els ms importants, ja que en aquest cas hi ha molta
varietat.
Composici Qumica Tc (K)
AuIn3 0,00005
(50uK)
V 5,40
Tc 7,80
Nb 9,25
31
29/01/15

V3 Ga 15,00
V3 Si 17,10
Nb3Sn 18,1
Nb3 Sn 18,30
Nb3 Al 18,80
Nb3 Ga 20,30
Nb3 Ge 23,30
Ba La4 Cu5 O13.4 35,00
SrNdCuO 40
Cs3C60 40
YBa2 Cu3 O7 90,00
(Ba,Sr)CuO2 90
Y2Ba4Cu7O15 93,00
YBa4 Cu5 Ox 98,00
Tl2 Ba2 Ca Cu2 O8 99,00

Bi2 Sr2 Ca2 Cu3 O10 110,00
TlBa2Ca3Cu4O11 112,00
Tl2 Ba2 Ca2 Cu3 O10 125,00

Tl1,6Hg0,4Ba2Ca2Cu3O10+ 130,00
Hg Ba2 Ca2 Cu3 O8+x 133,00

Hg0,8Tl0,2Ba2Ca2Cu3O8,33 138,00
Daquesta manera queda clar quin tipus de materials qumics representen a cada Tipus de
Superconductivitat. Tot i aix, hi ha excepcions que sobten, aix com per exemple que el Vanadi (V), el
Tecneci (Tc) i el Niobi (Nb); que sn elements purs, els trobem en la classificaci dels Tipus II; ja que tenen
propietats magntiques prpies del tipus II. Cal destacar sobretot, les temperatures crtiques dalguns
compostos, que ja superen els 130 K. s evident, que aquests superconductors donen molta ms facilitat
per treballar malgrat ser imperfectes, s a dir, que tenen forats per on es cola el camp magntic
exterior. Hi ha compostos de fins a 6 elements, i en quasi tots hi s present lOxigen (per crear xids).
3.4.3 Els Superconductors a la Taula Peridica

Desprs danalitzar quins elements purs eren superconductors, els podem localitzar a la taula
peridica, i aix fer un estudi ms general pel que fa a limpacte del fenomen a cada divisi:
32
29/01/15
- Blau: elements superconductors a pressi ambient.

- Verd: elements superconductors sota pressi (amb ms pressi que la pressi ambient)
-Groc: cas especial del Carboni elemental amb els toms configurats com a nanotubs
(Un nanotub de carboni s una molcula gegant amb forma de tub, formada per toms de
carboni); sin, no s superconductor.
Desprs de lobservaci de la taula, es pot treure la conclusi que la superconductivitat no va
relacionada a les divisions de la taula peridica (hi ha superconductors i no-superconductors a
totes les franges) ni tampoc al nombre dtoms ni a lestructura molecular. Tamb es pot observar
que molts elements metllics bons conductors a T ambient no sn superconductors, aix com el
coure. Finalment, cal extreure, que hi ha ms franja no superconductora que superconductora, i
que per tant, els elements superconductors descoberts fins lactualitat sn minoria respecte els
no-superconductors.
De sistemes de levitaci electromagntica, que funcionen grcies a lelectricitat, hi ha els segents:
3.5 Sistema robtic.
33
29/01/15

Es una qesti de programaci de xips, bastant complicada, ja que tot ha destar calculat perfectament i
s molt difcil i llarg delaborar. Per tant noms ho explicar per sobre. En una estructura hi un
electroimant dintensitat modificable i un sensor, que indica en cada moment la posici de lelement que
es fa levitar. Es programa el xip de manera que si la distncia augmenta, ha de passar ms intensitat per
limant i aquest far tornar lelement levitant a la posici inicial. Si sacosta massa, haur de passar menys
intensitat per la bobina i lelement tornar a la posici correcta. Un exemple ns el globus terraqui flotant
o la plataforma Levitron Revolution.
La Levitron compensa automticament els canvis en el pes i fa fins a 1000 correccions per segon als
electroimants que figuren a la base.
3.6 Sistema dels trens magnetolevitants
Una de les aplicacions ms sorprenents sn els trens de levitaci magntica. Els SC poden arribar
a fer levitar aquests mitjans de transport de manera que no existeixi fricci entre el vehicle i la
superfcie. Tamb s cert que aquest camp magntic es pot crear a partir dimants normals, per
34
29/01/15

els SC no gasten tanta energia (el 30 %menys) i no cal que siguin tant grans. A ms a ms sn molt
menys sorollosos.
Grcies a els principis de levitaci (1) i de propulsi (2) les forces magntiques tenen un paper
molt important que pot suposar un gran canvi en el mitj ferroviari fins ara.
1. Levitaci 2. Propulsi
Per no tots els trens levitants, tamb coneguts com Maglev, funcionen amb SC, de fet la majoria
dells funcionen amb imants convencionals. Per aix, podem realitzar aquesta classificaci:
- Convencionals (cap element SC): El Transrpid. El podem trobar a Alemanya (Munic) i a Xina
(Shangai).
- Imant SC (utilitzen el SC com si fos un imant, amb bobines per inducci): VLN i VNL 2003
a Yamanashi (Jap).
- SC (que utilitzen les caracterstiques niques dels SC): tots sn demostradors, sn projectes:
Per flux atrapat: Translev de lICMAB (32), i altres demostradors a Brasil (Rio de Janeiro), Xina,
Rssia (Mosc) i Alemanya (Dresden)
Per efecte Meissner: tamb hi ha alguns demostradors, com per exemple a la facultat de Fsica
de la UAB.
35
29/01/15
Demostrador del Translev de lICMAB.
3.7 Com funciona el Tren Maglev ?
Hi ha quatre principis bsics pels quals funciona un tren Maglev.
3.7.1.Principi de levitaci magntica.
Tots els sistemes que utilitzin levitaci magntica per sustentar elements ferromagntics han de
comptar, almenys, amb dos elements: un sistema elctric, constitut per una font variable de
voltatge i una bobina; un sistema electromecnic, que utilitza l'energia elctrica emmagatzemada
en la bobina en forma de camp magntic per compensar l'energia mecnica. Aquesta ltima
relaci es comprova fsicament com l'equilibri de fora magntica i mecnica.
F=ma
F: sn les forces aplicades al sistema, m s la massa del cos ia s l'acceleraci el mateix.
36
29/01/15
Les forces que actuen sobre el sistema sn:
mg: Fora produda sobre la massa m del cos a causa de l'acceleraci del camp gravitatori terrestre g.
kv: Fora originada per la fricci o fregament del cos.
F (i, i): Fora exercida per les bobines dels rails.
La sumatria de forces aquesta donada per l'equaci
F = mg kv + F(y, i) ==> mg kv + F(y, i) = ma
La levitaci en un tren maglev, s'aconsegueix mitjanant la interacci de camps magntics que donen lloc
a forces d'atracci o repulsi, depenent del disseny del vehicle, s a dir, segons si el tren utilitzi un sistema
EMS (suspensi electromagntica) o EDS (suspensi electrodinmica). La principal diferncia entre un
sistema EMS i un EDS s que en el primer la levitaci del tren s produda per l'atracci entre les bobines
collocades en el vehicle i la via, i en el segon s'aconsegueix la levitaci grcies a forces de repulsi entre
aquestes .
-EMS: Suspensi electromagntica
En el cas de l'EMS, la part inferior del tren queda per sota d'una guia de material ferromagntic, que no
posseeix magnetisme permanent.
El sistema EMS fa servir electroimants convencionals
situats en els extrems d'un parell d'estructures sota del
tren; les estructures envolten completament cada
costat del carril guia. Sensors al tren s'encarreguen
de regular el corrent circulant en les bobines, com a resultat
37
29/01/15

el tren circular a una distncia d'aproximadament un
centmetre del carril guia. Uns electroimants encarregats
de la guia lateral del vehicle seran collocats en els laterals
del tren de manera que quedi garantit el seu centrat en la via.
Els imants sn atrets cap als rails de ferro laminat al carril guia i eleven el tren.
No obstant aix, aquest sistema s inestable; la distncia entre els electroimants i el carril guia, ha d'estar
controlada i ajustada per ordinador o ordinador per evitar que el tren copegi el carril guia. Una altra de
les limitacions d'aquest disseny s l'enorme precisi necessria en la seva construcci, la qual cosa
encareix la seva producci.
-EDS: Suspensi Electrodinmica
Permet altes velocitats i altes crregues de pes .Usa la fora d'oposici que es produeix entre els imants
del vehicle i les bandes o bobines elctriques del carril guia per elevar el tren. Aquesta aproximaci s
estable, i no necessita un control i un ajust continus; tamb es produeix una distncia relativament gran
entre el carril guia i el vehicle, generalment entre 100 i 150 mm. No obstant aix, un sistema maglev EDS
utilitza imants superconductors, molt ms cars que els electroimants convencionals, i necessiten un
sistema de refrigeraci amb nitrogen que els mantingui a baixes temperatures. Ha de dotar-se amb rodes
per als trajectes en qu es mou a poca velocitat.
38
29/01/15
(Sistema EDS)
La levitaci EDS es basa en la propietat de certs materials de rebutjar qualsevol camp magntic que intenti
penetrar en ells i evitant les lnies de camp magntic de manera que no passin pel seu interior, el que
provocar l'elevaci del tren. Aquesta propietat es dna en superconductors i s cridada Efecte Meissner,
com es va explicar anteriorment. Un tren amb suspensi EDS s'emmotlla a les corbes compensant
l'acceleraci lateral inclinant-se, de manera que cap pertorbaci s sentida dins del vehicle.
Un desavantatge d'aquest sistema s que la utilitzaci directa de superconductors provoca grans camps
magntics dins del vehicle, o sigui la zona on es troben els passatgers, per la qual cosa s'han d'utilitzar
complexos sistemes d'allament de la radiaci magntica (sobre els superconductors) per no perjudicar la
salut dels passatgers. Un altre desavantatge sn els grans costos dels materials superconductors i dels
potents sistemes de refrigeraci necessaris per mantenir a aquests a una baixa temperatura.
3.7.2. Principi de guia lateral.
Els maglev necessiten, a ms del sistema de levitaci magntica un sistema de guia lateral que asseguri
que el vehicle no fregui el carril guia com a conseqncia de pertorbacions externes que pugui patir.
A la suspensi EMS, s'installen uns imants en els laterals del tren els quals, a diferncia dels situats per
permetre al tren levitar i moure, noms actuaran quan aquest es desplaci lateralment, exercint forces
d'atracci del costat que ms s'allunyi de la via.
En el sistema EDS sn els superconductors i les bobines de levitaci els encarregats del guiat lateral del
tren. Les bobines de levitaci estan connectades per sota del carril-guia formant un lla.
Aix, quan el vehicle es desplaa lateralment, un corrent elctric s indut
en el lla, el que dna com a resultat una fora repulsiva del costat ms
proper a les bobines de levitaci, obligant al vehicle a centrar-se.
Si el tren per alguna causa s'enfonss al carril-guia aquest respondria
39
29/01/15

amb un augment de la fora repulsiva, la qual cosa equilibraria aquest
acostament; en contrast amb el sistema EMS en el qual la fora atractiva
augmenta si el vehicle s'acosta a la guia.
3.7.3 Principi de propulsi
Un tren maglev s propulsat amb un motor lineal. El funcionament d'un motor lineal deriva d'un motor
elctric convencional on l'estator s obert i "desenrotllat" al llarg del carril-guia en tots dos costats.
Motor Lineal Sncron.
Aquest sistema de propulsi utilitza com estator un circuit de bobines sobre la via, pel qual circula un
corrent altern trifsica controlada. El rotor est compost pels electroimants del tren, en el cas d'un EMS,
o les bobines superconductores en un EDS.
El camp magntic que crea el corrent altern de l'estator interactua amb el rotor (electroimants o bobines
superconductores) creant una successi de pols nord i sud que empenyeran i tiraran del vehicle cap
endavant
40
29/01/15
Una caracterstica important d'aquest sistema s que l'energia que mou el tren no la proveeix el mateix
tren, sin que aquesta s proveda per les vies. Aix permet evitar un malbaratament d'energia
fraccionant la via en seccions, de manera que cadascuna tingui la seva alimentaci, d'aquesta manera
noms estaran actius aquells trams de la via pels que en aquest moment estigui transitant el tren.
Els trens maglev, grcies al seu sistema de propulsi, sn capaos de circular per desnivells de fins a 10
graus, en contrast amb els trens convencionals que noms poden circular per pendents amb desnivells de
fins a 4 graus.
A ms la velocitat que aconsegueixen els trens maglev s molt superior a l'assolida pels trens
convencionals (inclosos els trens elctrics), arribant fins a 500 km / h (fins al moment) i el seu consum s
41
29/01/15

de noms un 40% del combustible usat per un autombil per passatger i quilmetre, a causa de la reducci
del fregament amb la via.
3.7.4 Mecanisme de frenada
El frenat del tren maglev s'aconsegueix, com la propulsi, grcies al motor lineal. Aix s'aconsegueix
invertint la polaritat del corrent trifsica a la via (estator) de manera que es cre una fora en sentit contrari
a l'avan del tren.
s possible augmentar encara la capacitat de frenada, en situacions d'extrema emergncia, mitjanant

l's d'un sistema de frenada aerodinmic, el qual amplia la superfcie frontal del tren. Tamb el podem
utilitzar per ajudar al motor de manera de no haver de forar-massa.
En un tren amb EMS, en condicions normals, aquest deixa de levitar quan la seva velocitat s'aproxima als
10 km / h (aix es fa de manera voluntria, ja que amb suspensi EMS el tren pot mantenir-levitant tot i
estar parat). En aquest moment es desprenen uns patins incorporats al tren, amb un coeficient de fricci
determinat, que fan que el tren s'aturi per complet.
42
29/01/15

En un tren amb EDS, el tren deixar de levitar tamb aproximadament a uns10 km / h (encara que no de
manera voluntria), moment en qu les rodes pneumtiques entren en funcionament i el tren utilitza
llavors frens hidrulics per aturar-se.
3.8 Utilitzaci actual de levitaci magntica
Joguines Maglev
Originalment desenvolupat en laboratoris, alguns objectes magntics levitants han estat posats al mercat
com Hi Tech, joguines per a nens de totes les edats. En aquest moment podem trobar-nos:
Trens Maglev i rails: Un complet kit amb el tren i pistes. Cal encaixarl, per la vista del tren de velocitat
mentre que sura sobre la pista sembla que val la pena l'esfor.
Susps d'objectes: rellotges, pilotes de golf, marcs per a quadres, cotxes de collecci, globus i altres
objectes es poden trobar surant en l'aire grcies a la tecnologia de levitaci magntica.
Micro-robot volador que es mou grcies a la levitaci magntica
Enginyers de la universitat canadenca de Waterloo han creat un micro-robot que vola. Segons els seus
creadors, es tracta del primer d'aquestes caracterstiques del mn. Una de les seves principals
caracterstiques s que es mou grcies a la levitaci magntica, d'una manera similar a com fan els
famosos trens maglev. A ms, grcies a la seva mida t la particularitat de poder introduir-se, literalment,
en qualsevol espai. Aix ho fan perfecte per a moltes funcionalitats, molt complicades de fer fins al
moment, com encaixar petits dispositius, manipular materials potencialment perillosos i fins i tot dur a
terme operacions de microcirurgia.
Els trens Maglev
43
29/01/15
La levitaci magntica (Maglev) s famosa pels seus usos en el transport, sobretot els trens. Alemanya i
Jap sn pioners en el desenvolupament dels trens Maglev. Jap i la Xina tenen els trens Maglev
comercials en s en aquest moment. Un tren de levitaci magntica s un vehicle que utilitza les ones
magntiques per suspendre per sobre del carril i impulsar al llarg d'un carril-guia.
4.Tendncies de futur de levitaci magntica.

4.1 Cotxes Maglev
Alguns grups d'investigaci estan treballant rduament en el seu desenvolupament amb l'objectiu
desenvolupar els cotxes de vol.
4.2 Robots Maglev

La posada al mercat d'un robot dispensador de medicaments, sense motors convencionals, els quals
tenen la problemtica que han de convertir el moviment circular en lineal i transmetre aquest moviment
a travs de corretges dentades, cardan etc. el que significa peces que es desgasten, trencaments i ms
hores de manteniment.
Farma Nitram amb el seu R-evolution s l'nic robot dispensador de medicaments, del mercat que es mou
amb tecnologia Maglev permet obtenir la major eficincia, marcant la barrera entre un robot de levitaci
magntica i un altre convencional
4.3 Hoverboard
Arx Pax desenvolupa la primera taula hoverboard, la idea d'usar els camps electromagntics per separar
els objectes de la terra no s nova. Versions similars, per ms costoses i ineficients de la mateixa
tecnologia, s'han utilitzat en el desenvolupament de trens Maglev d'alta velocitat. Considerant que
aquesta tecnologia requereix l's de sensors electrnics costosos, tot el que requereix el MFA s una
superfcie que sigui un conductor no ferromagntic, tal com alumini o coure. Aix es tradueix en un estalvi
significatiu per a la tecnologia del transport, i podria obrir noves oportunitats per a la tecnologia, aplicable
a majors escales.
44
29/01/15
4.4 Ascensors Maglev

Jap tenia previst obrir el 2008 el primer ascensor Maglev a Tquio. Tamb es parla en l'actualitat
d'ascensors espacials, idea en ple desenvolupament a la NASA.
La companyia alemanya ThyssenKrupp, coneguda entre altres coses per dissenyar i fabricar ascensors, ha
creat el que ella anomena el primer ascensor del mn sense cables. Funciona per levitaci magntica, la
mateixa tecnologia dels trens d'alta velocitat al Jap. El sistema, batejat com Multi, utilitza potents imants
que impulsen l'ascensor dins de l'edifici. Comenar a provar-ho en el 2016.
Segons ThyssenKrupp, amb aquest sistema els ascensors es poden desplaar no noms de forma vertical,
tamb horitzontalment, el que permetr tenir diverses unitats sincronitzades circulant en diferents
direccions dins d'un edifici.
Aquests ascensors es mouran dins d'una espcie de tub a una velocitat d'uns 5 metres per segon.
D'aquesta manera, i depenent de la mida de l'edifici, ThyssenKrupp assegura que s possible reduir el
temps d'espera per pujar al segent ascensor, i reduir tamb l'espai que ocupen els ascensors dins de
l'edifici en fins a un 50%
45
29/01/15
Els trajectes d'anada i tornada a la Terra ser molt ms cmodes i segurs amb
l'ascensor espacial. Les cabines serien cotxes elctrics amb motors lineals magntics, els quals ascendirien
pel cable a una velocitat d'uns 200 quilmetres per hora, de manera que serien necessaris uns set dies
per recrrer la distncia total de l'ascensor. En l'actualitat, el viatge fins a la ISS es realitza en unes hores,
per, com hem dit, el cost econmic de propulsar un coet fins a l'espai s molt ms gran. El cost de portar
un quilogram a l'espai amb un coet ascendeix a 22.000 dlars en comparaci amb els 200 dlars que
s'estima que podria costar amb l'ascensor.
4.5 Llanadores Maglev

la NASA est treballant en una llanadora sobre la base de Maglev per reduir el cost i els problemes de
llanament d'aeronaus espacials. El projecte s'est duent a terme en collaboraci amb l'Armada, que est
interessada a facilitar el llanament d'avions.
Una pista operacional tindria uns 2400 metres de longitud i seria capa d'accelerar al vehicle a uns 1000
km / h en 9,5 segons, el que desprs, canvieu a motors a bord per completar la sortida a l'espai. La part
ms costosa d'una missi a una rbita terrestre baixa sn els primers segons, l'enlairament. La major part
d'aquesta despesa es deu al pes del propergol, i com un vehicle maglev utilitza electricitat per accelerar,
el pes de la nau espacial al moment de l'enlairament podria ser de fins a un 20% menys que en un coet
normal. A ms aquest sistema s reutilitzable, ja que la pista que s'usa per accelerar al vehicle es queda a
terra. Altres beneficis sn que l'electricitat no contamina i s molt ms barata. Cada llanament realitzat
utilitzant tecnologia maglev (amb vehicles a escala real) consumiria prop de 60 d'electricitat en el mercat
actual. Un sistema maglev d'aquest tipus no necessitaria (idealment) cap tipus de manteniment, ja que
no hi ha parts movibles i no hi ha contacte entre el vehicle i la pista. Tant s aix que s'espera que un
sistema maglev funcioni durant 30 anys. D'aqu a 20 anys aquesta tecnologia seria utilitzada per posar
vehicles molt ms grans en rbita per noms centenars d'euros per quilogram, un gran contrast amb el
valor actual de 4000 (quatre mil euros) per quilogram. Proves amb naus a escala es realitzen en
l'actualitat a la NASA.
46
29/01/15
4.6 Controladors de Petits Satllits

"Arx Pax i la NASA treballaran junts per dissenyar un dispositiu amb la capacitat d'atraure un objecte a un
altre des de la distncia", van dir representants Arx Pax en un comunicat el (2 setembre 2015). "El
dispositiu es basar, a ms de repellir, satllits al mateix temps, el que significa que tindr un satllit a
una distncia i no permetr que es mogui lluny o cap al dispositiu de captura. Aix permetr que la
capacitat de capturar i possiblement manipular, microsatllits o altres objectes sense fer contacte fsic
amb ells ".
4.7 Sistema ZERON

Sistema antigravetat on el material levita , si agafes algo i o deixes en laire ,es queda all, diguem que el
ordinador coneix la posici exacta i tamb pot mourel
Es tractament de objectes com homogenis s amb la capacitat per canviar les seves propietats. Un nombre
de materials experincia un efecte de memria de forma sota estmuls externs causa de la seva
estructures moleculars: memria de forma aliatges (SMA) retorn a una forma programada quans'aplica
calor, i magntic experincia dels aliatges amb memria de forma un efecte de memria sota forta camps
magntics.
47
29/01/15
4.8 Soluci paramagntic

Tenim la necessitat d'una m, robtica o humana, per manipular objectes fragiles.La levitaci magntica
podria substituir els robots a les fbriques
Anand Bala Subramaniam, un becari postdoctoral en qumica i biologia qumica de la Universitat de

Harvard, ha desenvolupat un sistema per a l's de levitaci magntica, o maglev, tecnologia per manipular
materials no magntics, la qual cosa permet potencialment l's de materials que sn massa frgils per als
mtodes de fabricaci tradicionals.
"soluci paramagntic." El que en essncia s una simple barreja d'aigua i sals metlliques, en aquest cas
de mangans (II) clorur.
Una vegada que l'objecte est levitant i orientat, podem manipular-sense contacte utilitzant un imant
extern o mitjanant la rotaci del dispositiu de levitaci magntica. "
4.9 Magnetic Field Architecture

Edificis que eviten les conseqncies de terratrmols i inundacions grcies a la levitaci per energia
electromagntica.
En els ltims anys Greg Henderson, el fundador de l'empresa d'innovacions Arx Pax, ha treballat amb un
grup d'inventors en la posada en marxa d'una companyia per desenvolupar el que s'anomena 'magnetic
field architecture' (MFA, 'arquitectura de camp magntic '), tecnologia electromagntica que pot fer que
els objectes surin, fins i tot les altes construccions arquitectniques.
La tcnica s similar a la que utilitzen les taules de 'hoquei d'aire', per funciona al revs: implica una mica
d'electromagnetisme i la llei de Lenz.
Si s'aconsegueix desenvolupar amb xit aquesta tecnologia, es podria imaginar un mn arquitectnic

totalment nou en el qual la gravetat no defins la forma d'estructurar.
A ms, combinat amb altres avenos arquitectnics, es podrien crear edificis ms alts i grans i tamb ms
forts amb menys material.
48
29/01/15
Jill and Greg Henderson
5. Canvi climtic
5.1 Cap a on anem ?
Cap a finals d'aquest segle grans extensions d'aquest planeta no tindran aigua suficient, s probable que
milers de milions de persones hagin de viure amb una extrema escasses d'aigua a causa del canvi climtic
l'augment en la necessitat de menjar i una poblaci cada vegada ms nombrosa, la nostra explotaci de
l'aigua subterrnia vital per al reg creix a passos de gegant, lexplotaci dels aqfers s mes rapida que la
seva capacitat per regenerar-se i s'estima que les reserves d'aigua dola emmagatzemada en les glaceres
i les capes de neu del planeta disminuiran alarmantment durant aquest segle, afectant greument a ms
d'una sisena part de la poblaci, en pasos com xina Paquistan i l'ndia.
L'IPCC Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic ha dit que necessitem limitar la pujada
de la temperatura mitjana global a 2 graus o menys.
La lgica d'aquest objecte s que una pujada superior a dos graus originria un canvi climtic catastrfic
que ens portaria gaireb amb tota seguretat a punts d'inflexi irreversibles provocats per la fusi del gel
rtic i Antrtic, l'alliberament de met del rtic i el desgla en Siberian, o la mort gradual de l'Amaznia.
49
29/01/15

Investigacions recents assenyalen que ens encaminem cap a una pujada molt ms gran de la temperatura
mitjana global, molt superior als 2 graus, sembla probable que l'augment de la temperatura global sigui
de 4 graus i no podem descartar una pujada de 6 graus.
Una pujada de la temperatura mitjana global de 4 a 6 graus ser totalment catastrfica i ens ports
rpidament a un desmesurat canvi climtic capa de portar al planeta a un estat completament diferent.
En les properes dcades serem testimonis de fenmens extrems sense precedents, incendis inundacions,
onades de calor, prdues de collites escasses d'aigua i augment del nivell del mar.
Nosaltres som els causants de tots el problemes als que ens enfrontem canvi climtic , degradaci del
ecosistema , extincions massives , alteracions en el cicle normal del carboni del planeta , augment en la
demanda de menga, aigua, energia i altres recursos .
Problemes tots relacionats entre si, i si cada vegada la poblaci augmenta, tamb creixeran els nostres
problemes.
5.2 Que podem fer al respecte?

*Primer tenim les energies renovables, energia elica, solar , hidrulica , biocombustibles per es mol
improbable que les energies verds siguin una soluci a gran escala global i en el pla de temps que
necessitem.
Encara que les energies renovables fossin una soluci, necessitarem posar en marxa immediatament un
programa denergies renovables i a escala planetria , i no hem fet res.
*A curt termini crec que lenergia nuclear es lnica energia existent que podria resoldre el nostre
problema energtic. Per perqu la energia nuclear fos la soluci , tindrem que posar en marxa un
programa nuclear a escala global, i no hem fet res.
50
29/01/15

Els Governats de tot el mon estan abandonant lenergia nuclear perqu es cara i ni els governs ni les
industries es volen fer carreg de els costos del seu desmantellament.
*La geoingeniera consisteix bsicament en la idea de que es necessita la enginyeria a escala planetria
per mitigar les principals conseqncies contra les quals ens enfrontarem. El problema es que son
extremadament cares.
El problema que tenim amb el canvi climtic es de tal magnitud que possiblement no tingui soluci.
Els canvis de comportament que es necessiten son tan radicals que ning els vol fer , quins son?
-Consumir menys, molt menys, menys menja, menys energia ,menys bns de consum, menys cotxes,
menys camises de cot, menys porttils , menys televisors.
Lo millor de tot es que ho sabem , i dcada radere dcada el consum segueix augmentant.
Actualment hi ha casi 3 mil milions de persones que necessiten consumir ms , i a finals de segle hi haur
encara ms gent .
Segons les prediccions de les Nacions Unides si continuem reproduint-nos al ritme actual, a finals de segle
serem 28 mil milions de persones.
5.3 Maqueta dun edifici amb levitaci magntica
Llavors , si res canvi , si no fem res ,si potser ja no podem aturar aquet tren, que ens queda?
Adaptar-nos.
MFA i Greg Henderson sn els grans impulsors que mhan portat a fer una maqueta dun edifici levitant.
Per poder veure en primera persona el poder del magnetisme imaginar un mn on els terratrmols i les
inundacions no afectin a les nostres arquitectures. I sobretot per inspirar al ms joves.
Maqueta que vaig La inspiraci per la qual vaig
51
29/01/15

construir amb lajuda escollir fer el treball i fer la
del magnetisme, on maqueta va ser perqu
podem somiar amb magrada la fsica lenginyeria ,
un futur dedificis per sobretot em va inspirar el
voladors. Documental ``Ten billion / Diez
mil millones basat en el llibre de
Emmott, Stephen .
Vdeo de maqueta en
funcionament.................................https://www.youtube.com/watch?v=KzgOYtc99Z4&feature=youtu.be
5.4 Qui necessitaria aquet sistema?

Seran els pasos ms afortunats com el Regne Unit, Estat Units i gran part d Europa es transformaran en
alguna cosa mol semblant a pasos militaritzats , almenys en el control de fronteres , per evitar la entrada
de milions de persones dels quals els seus pasos ja no son habitables o no tenen suficient menja o aigua
o pateixen conflictes per la falta de recursos .
Al 2050 el 70% de nosaltres viurem en ciutats principalment les persones que viuen a occident i al
hemisferi nord del planeta.
La selva del amazones es podria transformar en sabana he incls en desert .
5.5 Quantes vides es podrien salvar amb aquet sistema en el futur?
En els ltims 10 anys an mort 511.382 persones , nomes amb terretremols , si aixo
passe amb 7 mil milions de persones amb 28 mil milions no hi hauria res a fer , sera
la major destrucci del planeta des de la desaparici dels dinosaures .SI aquet
sistema sarribes a implementar a les noves arquitectures les prdues serien mol
menors.
5.6 Canvi climtic s la principal preocupaci mundial

52
29/01/15

Els seus efectes sn percebuts com l'amenaa ms directa a Amrica Llatina i frica.
A nivell mundial els entrevistats van situar al canvi climtic com la seva preocupaci primordial.
El canvi climtic ja s el primer motiu de preocupaci mundial dins dels desafiaments globals, amb especial
rellevncia a Amrica Llatina i frica, va indicar una enquesta divulgada pel Centre d'Investigacions Pew.
A nivell mundial els entrevistats van situar al canvi climtic com la seva preocupaci primordial, amb un
46%; seguida per la inestabilitat econmica, un 42%; i el sorgiment del grup gihadista de l'Estat Islmic (EI),
un 41%.
En particular, l'amenaa del canvi climtic i els seus efectes s percebuda com la ms directa a Amrica
Llatina, amb un mitjana regional el 61%; ia l'frica, amb una mitjana regional 59%, mentre que a EUA (68%)
i Europa (71%), sn les activitats de l'EI.
"Ms de la meitat dels enquestats en tots els pasos llatinoamericans van expressar preocupacions
substancials sobre el canvi climtic", va ressenyar l'informe. Al capdavant sobresurten Per i Brasil, on la
qesti s situada com la primera de les preocupacions pel 75% dels enquestats.
Tamb mostren elevades xifres d'ansietat per l'escalfament global ndia, amb un 72%; i Filipines, amb un
73%, pasos que estan patint ms directament les conseqncies del canvi climtic. Per la seva banda, a
l'frica, els pasos en qu el tema s el major motiu de preocupaci sn Burkina Faso (el 79%), Uganda
(74%) i Ghana (71%).
Als Estats Units i Europa, per contra, el canvi climtic noms s vist com la principal amenaa per part del
42% dels enquestats, per darrere de l'EI i la inestabilitat econmica. L'enquesta, duta a terme pel Centre
d'Investigacions Pew en 40 pasos entre el 25 de mar i el 27 de maig, a 45.435 persones i compta amb un
marge d'error de +/- 5%.
5.9 Conclusion in Spanish and English
53
29/01/15

Aquet treball de recerca mha servit per ampliar els meus
coneixements sobre el magnetisme i el canvi climtic.
Espero estar equivocat , que el futur que ens esperi no sigui tan fosc
, per la cincia mesta dient lo contrari , estem en una situaci
demergncia planetria sense precedents.
I simplement no entenc perqu no estem fen ms donada la magnitud

i la urgncia del problema .
Necessitem fer alguna cosa radical per impedir una catstrofe planetria
, per sincerament crec que no farem res , crec que estem fotuts.
This research has helped me broaden my knowledge about magnetism

and climate change.
I hope I'm wrong, that the future that awaits us is not so dark, but
science mesta saying the contrary, we are in a situation of
unprecedented planetary emergency.
I just do not understand why we are not more fen given the magnitude
and urgency of the problem.
We need to do something radical to prevent a global catastrophe, but

honestly I think it will not do anything, I think we're screwed.
54
29/01/15
6. Bibliografia i bibliografia web
-https://es.wikipedia.org/Electromagnetismo
-http://www.endesaeduca.com
-http://definicion.de
-https://ca.wikipedia.org/wiki/Tren_Maglev
-http://elpais.com
-http://www.educacontic.es
-http://www.martinoticias.com
-http://farmanitram.com
-http://levimagne.blogspot.com.es
-http://eltamiz.com/
-http://www.tendencias21.net/
-http://www.ib.edu.ar/
-http://www.fceia.unr.edu.ar
-http://www.euskalyvasca.com
-http://www.udistrital.edu.co
55
29/01/15

-http://www.trecgarraf.info/?page=treballRecerca&idTreball=113
-http://web.media.mit.edu/~ishii/RadicalAtoms_REPRINT2.pdf
-http://www.aragoninvestiga.org/
-http://www.tech-faq.com
-http://www.scribd.com/
-http://www.levitron.com/physics.html
-https://actualidad.rt.com/ciencias
-http://www.microsiervos.com/
-http://www.mercado.com.ar/
-https://es.answers.yahoo.com
-http://www.plataformaarquitectura.cl/
-www.sophimania.pe
-www.mhe.es
-http://www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca
-www.youtube.com
-http://www.space.com
-http://blogthinkbig.com/ascensor-espacial-de-nanotubos-de-carbono/
-http://www.eltiempo.com/estilo-de-vida/ciencia/segun-encuesta-cambio-climatico-es-la-principal-
preocupacion-mundial/16097036
-http://arxpax.com/technology/structural-isolation/
-https://actualidad.rt.com/ciencias/view/87370-siberia-calentamiento-global-permahielo-co2
-https://www.veoverde.com/2010/03/la-relacion-entre-cambio-climatico-y-los-terremotos/
-J. Mercad s. sERRA , m . Armengol Fsica 2 Batxillerat
-Diccionari de la llengua catalana. (2014). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
56
29/01/15
7. Aspectes a millorar, autocrtica i valoraci final.

El meu objectiu que era fer una recerca intensiva sobre el futur y les formes de afrontarlo han donat els
seus fruits, per no com mesperaba , el futur que espera al planeta terra es ms trist del que sembla.
La principal critica que em faig es deixar tot per a lltim moment , se que no tenia ms dn any per buscar
i recerca per el temps se ma tirat a sobre.
El trebal ma servit per donarme conte de lo dur que es fer una recerca y el treball que cal fer per presentarla
davant el profesorat.
8. Apndix I: Grans Terratrmols
Terratrmols destructius al mn amb ms de 50.000 morts
Data LLoc Morts Magnitud Comentaris

23 Gener1556 China, Shansi 830.000 ~8
27 Juliol 1976 China, Tangshan 255.000 (oficial) 7.5 Muertos
estimados
655.000.
26 Desembre 2004 Sumatra 240.000 9.0 Morts per

terratrmol i
tsunami
12 Gener 2010 Haiti 222.570 7.0 300.000 ferits
57
29/01/15

9 Agost 1138 Siria, Aleppo 230.000
28 Desembre 1908 Italia, Messina 70.000 a 100.000 7.2 Morts per
terratrmol i
tsunami
1 Setembre 1923 Japon, Kanto 143.000 7.9 Gran foc de

(Kwanto) Tokio
9. Apndix II: Els grans terratrmols dels ltims 10 anys

El sisme del Nepal s un dels terratrmols de ms intensitat registrats en els ltims deu anys en el mn.
Altres terratrmols ocorreguts en l'ltima dcada sn:
- 22 febrer 2005.- Iran: Moren 602 persones en un terratrmol de 6,4 graus.
- 28 mar 2005.- Illa de Nias (Indonsia): Un sisme de 8,6 graus causa 1.313 morts.
- 8 octubre 2005.- Caixmir (Pakistan-ndia): 87.000 morts en un terratrmol de 7,6 graus.
- 27 maig 2006.- Illa de Java (Indonsia): Moren 5.872 persones en un sisme de 6,2 graus.
58
29/01/15

- 17 juliol 2006.- Illa de Java (Indonsia): Un terratrmol de 7,7 graus deixa 600 morts.
- 15 agost 2007.- Per: Moren 595 persones i 318 desapareixen a causa d'un sisme de 8 graus.
- 12 maig 2008.- Provncia de Sichuan (Xina): Ascendeixen a 90.000 les vctimes d'un moviment tellric de
8 graus.
- 29 octubre 2008.- Balutxistan (Pakistan): 157 morts en un terratrmol de 6,2 graus.
- 6 abril 2009.- Els Abruos (Itlia): Moren 309 persones a causa d'un terratrmol de 5,8 graus, seguit de
nombroses rpliques.
- 29-30 setembre 2009.- Samoa i Tonga: Un terratrmol de 7,9 graus seguit d'un tsunami deixa 192 morts.
- 30 set 2009.- Illa de Sumatra (Indonsia): Moren 3.000 persones en un sisme de 7,6 graus amb una
rplica de 6,8 graus en menys de 24 hores.
- 12 gener 2010.- Hait: 300.000 morts en un terratrmol de 7 graus i diverses rpliques.
- 27 febrer 2010.- Xile: Moren 526 persones en un terratrmol de 8,8 graus, seguit d'un tsunami.
- 14 abril 2010.- Quinghai (Xina): 2.700 morts en un terratrmol de 7,1 graus.
- 26 octubre 2010.- Illa de Sumatra (Indonsia): Un terratrmol de 7,5 graus i el posterior tsunami deixen
454 morts i 88 desapareguts.
- 22 febrer 2011.- Christchurch (Nova Zelanda): Moren 185 persones en un sisme de 6,3 graus.
- 11 de mar 2011.- Jap: 15.880 morts i 2.698 desapareguts a causa del terratrmol de 9 graus i el
posterior tsunami, que va afectar la central nuclear de Fukushima.
59
29/01/15

- 24 mar 2011.- Birmnia: 130 morts en un sisme de 6,8 graus.
- 18 set 2011.- ndia i el Nepal: Un terratrmol de 6,8 graus causa 106 morts.
- 23 octubre 2011.- Turquia: 604 morts en un terratrmol de 7,2 graus i diverses rpliques.
- 11 juny 2012.- Llogaret de Baghlan (Afganistan): Un centenar de persones perden la vida a dos
terratrmols de 5,7 i 5,4 graus, respectivament.
-11-14 Agost 2012.- Azerbaidjan Oriental: 306 morts desprs de dos terratrmols de 6,2 i 6 graus,
respectivament.
- 20 abril 2014.- Provncia de Sichuan (Xina): Moren 192 persones en un terratrmol de 7 graus.
- 24 set 2014.- Provncia de Balutxistan (Pakistan): Un sisme de 7,7 graus deixa 375 morts, segons xifres
oficials, mentre que testimonis eleven els morts a un miler.
- 15 octubre 2014.- Filipines: 222 morts en un terratrmol de 7,2 graus.
- 3 agost 2014.- Provncia de Yunnan (Xina): Moren 615 persones en un terratrmol de 6,5 graus.
60

Projecte Sobre El Futur Arquitectònic Per Vincent Aguinaga Muñoz

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte Sobre El Futur Arquitectònic Per Vincent Aguinaga Muñoz

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

28/01/15

Treball de recerca: Projecte sobre el futur arquitectnic