30
el 3 de vuit DIVENDRES, 2 DE JUNY DEL 2017
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT
Vilafranca del Peneds Pere Montserrat i Ferrer
redaccio@el3devuit.cat
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i
Domnech
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz
OPINI
La bolsa de la compra
Esta maana, cuando sal a la calle para hacer la compra de
cada da un pretexto como otro cualquiera para aparcar el
ordenador y dar un paseo, me pareci ver a mi hermano
Martn al otro lado de la rotonda grande que hay junto al
cementerio. S, sin duda era l, aunque al poco rato ya me
daba la espalda y enfilaba a buen paso la bajada del paseo
de circunvalacin. No quise llamarle a gritos; rode la ro-
tonda y aceler el paso dispuesto a echarme una carrerita
si fuera necesario para alcanzarlo. Mi hermano vive cerca
de Francia, a ms de trescientos kilmetros, y su presencia
aqu, en un da laborable, era un acontecimiento que bien
mereca una explicacin. Cuando llegu al paseo me cos-
t localizarlo, porque se haba mezclado con un grupo de
personas que iba en su misma direccin. Mientras acortaba
distancias me di cuenta de que toda aquella gente Martn
incluido se diriga al tanatorio, que est all mismo, casi al
principio de la bajada, y que eso representaba un problema
para mi persecucin, porque iba a perder de vista a mi her-
mano cuando ste entrara en el edificio. Es igual pens
yo, slo hay tres o cuatro velatorios, en uno de ellos ten-
dr que estar; adems, supongo que yo tambin conocer al
muerto, Martn no habr venido hasta aqu por cualquiera
cosa. Entonces empec a observar que me eran conocidas,
con mayor o menor proximidad, casi todas las personas que
se encaminaban al edificio. Pero quin ser el muerto?
dije para m, seguro que lo conozco.
Ya cerca de la entrada alcanc a una seora, pero a esta no
la conoca, y adems me dijo que la difunta era fulana de
tal un nombre que no me sonaba de nada y empez a dar-
me unas referencias de parentescos y vecindades que al pa-
recer eran muy evidentes, pero que a m slo me sirvieron
para perder de vista a mi hermano. Pero yo segu adelante,
y entr en el vestbulo amplio y acristalado del tanatorio.
All me di cuenta de dos cosas: que la mujer a la que haba
preguntado se diriga a otra capilla, y no a aquella en la que
abundaban mis conocidos, y que yo iba vestido de cual-
quier manera, con mi ropa de estar por casa, y que adems
llevaba en la mano la bolsa de la compra, que no es ni muy
pequea ni muy discreta. Plegu la bolsa como pude, hasta
que me cupo en un bolsillo de la chaqueta, y me encamin
al corrillo ms cercano, en el que se conversaba en voz baja
en torno a un sof que presida el vestbulo. De mi herma-
no, ni rastro. Supuse que ya habra entrado en el velatorio;
la puerta de la sala estaba abierta, pero los cuerpos que se
amontonaban en aquella zona no me dejaban ver el cartel
en el que siempre figura el nombre del difunto. Llegu al
grupo del sof. El primero que repar en mi presencia fue
Daniel. Se qued como petrificado, con la boca y los ojos
muy abiertos; ms que miedo, su expresin denotaba una
desmesurada sorpresa, como si yo fuera la ltima persona
a la que esperaba encontrar all.
El Peneds
tamb
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
REDACCI:
Judit Benages i Xavi Gonzlez (Redacci Vilafranca)
Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn)
Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell)
Joan Ravents (web)
Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Tito Boada (Esports)
Flix Mir (Fotografia)
ngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetaci)
Anna Rafecas (Correcci)
El pilar
de uno
David
Monteagudo
d.monteagudo@yahoo.es
Negar la identitat
Un dels smbols ms importants que t una naci s la
seva bandera. Indica la nacionalitat i representa un pas,
tant per al seu govern com per als seus ciutadans. A Cata-
lunya, la senyera, a banda del seu antic origen medieval,
va ser declarada la bandera oficial de la Generalitat de
Catalunya lany 1931 i novament des del seu restabliment
lany 1979, alliberada de lostracisme que li va conferir la
dictadura per la seva persecuci. Des de llavors, tots els
ajuntaments han afavorit que, a ms a ms del que obliga
la llei a la seva colocaci a la faana de la casa de la vila,
la senyera onegi en espais destacats del municipi per la
seva histria o per la seva visibilitat.
Un dels espais ms emblemtics per a qualsevol poble
s el seu castell. Independentment del seu s i estat de
conservaci, sempre s un referent histric i patrimo-
nial, ja que moltes vegades la seva propietat municipal
ha estat producte de lesfor conjunt de la poblaci en la
seva recuperaci. Un dels exemples ms paradigmtics
Dissabte, tothom a
Sant Quint!
Les coses pel
seu nom
Si tagraden els castells, la cultura popular, la bona gas-
tronomia i la festa, tesperem aquest dissabte a Sant
Quint! De divendres a diumenge tindr lloc el Campus
Joan Amades de la Cultura Popular i Tradicional del Pe-
neds, en homenatge al ms gran folklorista daquest
pas, un home que en els anys ms negres de la dicta-
dura franquista va salvar de loblit molts elements de
la cultura popular recorrent Catalunya mentre prenia
notes i feia fotografies. La figura dAmades est forta-
ment vinculada amb la vila penedesenca, ja que a part
de casar-se amb la quintinenca Enriqueta Mallofr i de
tenir de secretria la seva cunyada Consol, tamb hi va
tenir casa i va referenciar el municipi amb molta inten-
sitat al llarg de la seva obra. Pol Pags
Aix, doncs, durant el cap de setmana a Sant Quint @polpages
acollirem msica al carrer, un espectacle de titelles, President ERC Alt Peneds
un taller de gloses i jocs tradicionals, per a ms a ms,
dissabte a la tarda tindr lloc la Quintinada, un esdeve-
niment total que compta amb la diada castellera (amb
els Castellers de Vilafranca i els Castellers de Berga),
un esdeveniment que va tenir un gran xit lany passat,
amb la torre de nou amb folre i manilles dels verds, fet
que va convertir la plaa de lEsglsia en plaa de nou i La Quintinada
on enguany estrenarem placa commemorativa. Tot se-
guit, els balls populars de Sant Quint, s a dir, el Drac,
de dissabte
el Ferafoc, els Diables, els Serrallongues, els Gegants, compta amb
els Grallers, els Capgrossos, els Bastoners, les Pandere-
tes i les Gitanes aniran en cercavila des de les places del
diada castellera,
centre cap a la Pallissa Roja, on gaudirem de bon menjar cercavila de
amb la Quintinada gastronmica. All, els restauradors
i productors de la vila oferiran ms de 3.000 racions de
balls populars,
tastos dels productes que elaboren, aix com plats de la mostra
Cuina Amades, un projecte gastronmic treballat amb
la Fundaci Alcia sobre algunes de les receptes que el
gastronmica
gran folklorista va llegar en la seva obra. Hi haur men- i festa amb
jar i beure per a tothom, i la festa samenitzar amb un
concert en directe del grup El Pont dArcals, aix com
msica en
un concert improvisat de glosa. directe
Aquest dissabte esteu tots i totes convidats a Sant Quin-
t! Us ho passareu tan b que hi voldreu tornar!
el tenim a la capital de Catalunya. Lany 2011, al castell La senyera com
de Montjuc, es va restituir la senyera que el president
Llus Companys va colocar-hi solemnement el 1936 com
a smbol de
a smbol de desmilitaritzaci del castell i de restituci a desmilitaritzaci
la ciutadania, la qual va ser retirada quan les tropes fran-
quistes van ocupar Barcelona el 1939.
del castell i de
Al Peneds podem trobar moltes senyeres situades pels restituci a la
ajuntaments en llocs rellevants, i especialment als cas-
tells. Ara b, Gelida, malgrat haver-se aprovat fa ms de
ciutadania
dos anys pel ple i haver-se estudiat la seva installaci
exacta, segueix sense tenir la senyera al castell. El go-
vern de PSC-ICV, mitjanant el regidor de Cultura fent
de portaveu en aquest assumpte, segueix dilatant el tema
impedint que la gent de Gelida pugui veure una senye-
ra al seu castell, com s que en gaudeixen els vens ms
propers amb aquesta fortificaci al terme, com Subirats o
Cervell, sense anar ms lluny. I cal recordar que parlem
duna senyera, no pas duna estelada...