Declaraci institucional del president Puigdemont

Barcelona, 9 de juny de 2017

Aquest mes de juny, el dia 27, far exactament set anys de la sentncia del Tribunal
Constitucional contra lEstatut de Catalunya. Per arribar a aprovar-lo, vam seguir un llarg
itinerari. Hi va haver dileg amb el Govern de lEstat? S, molt. Hi va haver pacte amb quasi
totes les institucions constitucionals? S, des del Parlament fins al Congrs i el Senat, tot
amb una amplssima majoria. Hi va haver, tamb, un referndum acordat. Va servir per
trobar solucions? No, al contrari: una nica instituci constitucional, fortament polititzada,
amb membres caducats i compromesos amb el partit poltic que avui governa lEstat, va ser
suficient per acabar amb el dileg, el pacte i lacord. Aquell Tribunal avui no s millor: avui,
grcies a un mecanisme de lectura nica i urgent, aquell Tribunal pot suspendre crrecs
electes de manera fulminant, sense judici. Ni els fonamentats vots particulars dalguns
membres del Tribunal ni tampoc la dura advertncia de la Comissi de Vencia contra
aquesta reforma exprs, per la via durgncia i per lectura nica duna llei orgnica, han fet
rectificar el Govern espanyol.

Quan ens han demanat qu volem els catalans, hem presentat propostes. Tota mena de
propostes. Totes, sense excepci, han estat rebutjades o seriosament retallades.
Venim, doncs, duna llarga i decebedora collecci de No per part del Govern espanyol i de
les Corts generals a totes les propostes que els han estat adreades per resoldre de manera
acordada i dialogada el conflicte poltic que existeix entre Catalunya i lEstat espanyol.

Lnic que no ha estat mai votat al Congrs ha estat la proposta del govern espanyol per a
Catalunya. Potser s que no nhi ha cap, ni se lespera.

Cal recordar tot aix, sobretot perqu en prenguin nota tots aquells qui a partir dara hauran
de dedicar-se a explicar per qu hem arribat fins aqu.

Avui sabem amb ms nitidesa que no s qesti de marcs legals. Ho sap tothom, que el
marc legal no impedia atendre la demanda catalana. Avui tothom sap quin s el problema
real, perqu ho ha sentit de llavis del mateix president del Govern espanyol: no quiero.

Amb un no quiero s millor no anar a laltar. I no s una negaci individual: s la de tot un

sistema poltic (i segurament tamb social, meditic i econmic) que, quaranta anys desprs
del retorn del president Tarradellas de lexili francs, ha estat incapa de demostrar cap
voluntat de participar de la soluci a un problema real, profund.

El dia 28 de setembre de lany passat, en sotmetrem a la qesti de confiana davant del

Parlament de Catalunya, vaig dir el segent, tot apellant al sistema poltic espanyol
demprendre una negociaci seriosa i lleial:

La resoluci de la demanda catalana es far, per tant, daquesta manera: o referndum, o

referndum. Perseguirem lacord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer un
referndum acordable amb lEstat en tot moment, per si arribem al final de la legislatura i
no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el
darrer gra abans de proclamar de manera efectiva la independncia de Catalunya i, a tot
estirar, convocarem un referndum per a la segona quinzena de setembre de lany que ve.
Hem perseguit lacord, de manera reiterada. Hem participat activament en el Pacte Nacional
pel Referndum. Hem adreat propostes per acordar una negociaci. Hem adoptat
resolucions parlamentries i un acord de govern emplaant el Govern espanyol a dialogar i
negociar. Hem fet arribar de manera directa al Govern espanyol la nostra ferma voluntat de
seure a negociar la soluci. Ho hem explicat arreu del mn, a Londres, a Brusselles, a
Pars, a Boston, a Washington, a Nova York, a Madrid.

Per estem arribant al final de la legislatura i no hem tingut cap resposta positiva, de manera
que en compliment daquell comproms democrtic i solemne, avui hem celebrat un Consell
Executiu extraordinari per ratificar conjuntament amb el vicepresident i els consellers i
conselleres la voluntat de convocar els ciutadans i ciutadanes del nostre pas, en exercici del
legtim dret a lautodeterminaci que t una naci millenria com Catalunya, a un
referndum que se celebrar el diumenge dia 1 doctubre denguany, amb la pregunta
Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de repblica? Aquesta pregunta
estar formulada en els tres idiomes oficials que hi ha al Principat de Catalunya: el catal, el
castell, i tamb larans a la Vall dAran. I la resposta que hi donin els nostres
conciutadans, en forma de s o de no, ser un mandat que aquest Govern es compromet
a aplicar.

Toca a les catalanes i als catalans de decidir el seu futur. s a les seves mans i a les de tots
nosaltres de fer-ho possible, de demostrar que la democrcia ens uneix per damunt de les
legtimes i saludables discrepncies que caracteritzen tota societat madura i convivencial,
que sap prendre les decisions per ella mateixa i que sap respectar totes les opcions de
resposta a la pregunta formulada, totes exactament igual de legtimes i vlides.

El govern es conjura a oferir totes les garanties i a vetllar per la rectitud del procs de
convocatria, organitzaci i celebraci del referndum, i fa una crida a tots els ciutadans i
ciutadanes a assumir collectivament, amb la mxima dignitat i exigncia, lexercici dun dret
inalienable sobre el qual descansa ledifici de la democrcia: el dret de les persones a
decidir lliurement el futur del seu pas.

Visca Catalunya.

Carles Puigdemont i Casamaj

President de la Generalitat de Catalunya