DOSSIER

DESTIU
MATEMTIQUES

Curs 2016-2017
TAO
 ESTADSTICA

Lestadstica s la cincia que socupa de recollir informaci i analitzar-la.

Imaginem que el professor de lassignatura de matemtiques vol saber la teva actitud

envers lassignatura.
Passa una enquesta a tota la classe en la que shan de respondre les segents preguntes:

Quin s el teu sexe?

Quina edat tens?
A quina localitat vas nixer?
Com consideres la teva actitud en lassignatura de matemtiques?

Les enquestes ens permeten obtenir dades dinters dun grup de persones que responen
de manera totalment annima

Distingim dos tipus de resposta:

Resposta numrica carcter estadstic Resposta amb paraules = carcter

quantitatiu estadstic qualitatiu
Quina edat tens? Quin s el teu sexe?
A quina localitat vas nixer?

La poblaci s el conjunt de tots els elements que volem estudiar: en aquest cas els
alumnes de la classe.
Quan el conjunt de persones que volem estudiar s molt gran, imaginem que volem
passar lenquesta a tots els alumnes de linstitut, agafem noms una part de tots els
individus. En aquest cas diem que estem prenent una mostra.

Exercicis

1. Indica en cada un dels segents exemples sis es tracta dun cas de carcter
quantitatiu o qualitatiu. A ms a ms, digues si per poder fer lestudi haurem
dagafar una mostra o no.

a) Volem estudiar lalada de tots els joves entre 12 i 16 anys de Sabadell

b) Volem saber les destinacions preferides de les persones jubilades de Catalunya a

lhora de viatjar.

c) Volem estudiar el pes dels alumnes de 4art ESO de linstitut Pompeu Fabra.
Ens interessa saber el nmero de germans que t cada alumne de la classe (sense
comptar-se un mateix)

Podem tenir des de fills nics (0 germans), fins a 5 germans. Preguntem a cada un dels
alumnes de la classe i obtenim els segents resultats:

0,1,0, 1, 2, 1, 3, 1, 1, 2, 0, 1, 1, 4, 1,1, 2, 2, 1, 0

Per poder analitzar b aquests resultats elaborem la segent taula:

Valors: n de germans Nombre de persones:

FREQNCIA ABSOLUTA
0 4
1 10
2 4
3 1
4 1
5 0
N = 20

Aix doncs, observem que la freqncia absoluta (fa) dun valor s el nombre de
vegades que es repeteix aquest valor.

La freqncia absoluta del 0 s 4. Aix vol dir que hi ha 4 alumnes amb 0 germans.

Fixat tamb que si sumen la columna de les f.a. obtenim la mida de la mostra que en
aquest cas s de 20 individus: a la classe hi ha 20 alumnes als que els hi hem fet la
pregunta (nhi direm N)

La freqncia absoluta no s significativa si no va acompanyada amb el nombre total

dobservacions. No s el mateix que ens diguin que hi ha 4 alumnes fills nics dun total
de 20 alumnes que dun total de 50 alumnes.
Aix ens porta a calcular el que anomenem freqncia relativa. ( fr ), que significa el
tant per u.

Freqncia relativa = freqncia absoluta

mida de la mostra
Per tant, ara podem ampliar la taula anterior de la segent forma:

Valors: n de germans Nombre de persones: FREQNCIA

FREQNCIA ABSOLUTA RELATIVA
0 4 4/20 = 0,2
1 10 10/20 = 0,5
2 4 4/20 = 0,2
3 1 1/20 = 0,05
4 1 1/20 = 0,05
5 0 0/20 = 0
N = 20

Daquesta manera tenim moltssima ms informaci. Si, a ms, encara volem afegir el
percentatge de persones per cada n de germans, calcularem la freqncia percentual o
percentatge. (Es calcula multiplicant la freqncia relativa per 100):

Valor FREQNCIA FREQNCIA PERCENTATGES

s ABSOLUTA RELATIVA
0 4 4/20 = 0,2 20%
1 10 10/20 = 0,5 50%
2 4 4/20 = 0,2 20%
3 1 1/20 = 0,05 5%
4 1 1/20 = 0,05 5%
5 0 0/20 = 0 0%
N = 20

Exercicis

1. Donada la srie estadstica:

5 2 4 3 1 2 1 3 4 3 4
6 2 2 1 3 2 4 6

Escriu la taula de f.a. i f.r.

Quin tant per cent representa la dada 2 de la srie?

2. Shan preguntat a 121 alumnes sobre el nombre de notables que van obtenir el curs
passat i hem obtingut:

Notables N dalumnes
0 33
1 51
2 20
3 8
4 4
5 3
6 1
7 1
Amplia la taula amb les f.r. i els %

3. Es fa una enquesta entre els alumnes duna classe sobre si una excursi sha de fer el
dilluns dl, el dimarts dm, el dimecres dx. Shan obtingut els resultats segents:

dl, dl, dm, dl, dx, dm, dm, dm, dl, dx, dl,, dm, dm, dx, dm, dl, dl, dm, dx, dm

Fes una taula de f.a.

4. El nombre de mascotes de tots els alumnes duna aula sn:

1, 2, 1, 3, 0, 1, 1, 4, 3, 2 ,2, 2, 1, 0, 2, 3, 4, 2, 1, 3, 4, 2, 3, 1, 1

a) Indica quina variable s'estudia i de quin tipus s.

b) Quin s el nombre d'individus de la mostra?

c) Fes una taula on hi surti la freqncia absoluta, la absoluta acumulada i la relativa.

5. Hem preguntat a un grup d'alumnes quins esports habitualment practicaven i ens
han contestat: judo, nataci, bsquet, futbol, futbol, atletisme, aerbic, nataci,
nataci, bsquet, futbol, futbol, judo, handbol, aerbic, ciclisme, waterpolo, futbol.

b) Quin s el nombre d'individus de la mostra?

a) Fes una taula on hi surti la freqncia absoluta i la relativa

b) Fes un diagrama de sectors que representi la informaci recollida i un diagrama

de barres.

PARMETRES ESTADSTICS

Mitjana aritmtica:

Un alumne ha obtingut en 5 exmens les segents qualificacions: 5, 7, 6, 7 i 9. La nota

mitjana es calcula de la segent forma:
_
Nota mitjana ( x )= 5 + 7 + 6 + 7 + 9 = 6.8
5
La mitjana resumeix la trajectria escolar en una sola dada: 6.8, i aquest s lavantatge
que t.

Per contra, un dels inconvenients que t la mitjana (i totes les mesures centrals) s que,
quan fem el resum, deixem de banda les dades.

Aix, un alumne que t durant el curs 6, 7, 6, 8 i 7 t de mitjana 6.8. En canvi, les notes
7, 5, 10, 2 i 10 mostren la trajectria no tan bona dun alumne irregular, encara que
tamb tingui la mateixa mitjana.

Suposem que ara volem calcular el nombre mig de germans dels alumnes de la classe de
lexemple que estem treballant. Per a obtenir la mitjana podem agrupar els valors,
trobar la seva f.a. i calcular la suma del resultat del producte de cada valor per la seva
freqncia:
Valor f.a. Valors x f.a
s
0 4 04=0
1 10 1 10 = 10
2 4 24=8
3 1 31=3
4 1 41=4
5 0 50=0
N = 20 25

nombre de casos favorables

Aix: x = P( A) = 25 / 20 = 1,25
nombre de casos possibles

Moda: s el valor al que li correspon una freqncia ms alta.

En lexemple anterior s l1 perqu t com a f.a. 10 , la ms gran.

Mediana: s el valor central, un cop ordenats els valors.

En lexemple anterior cal escriure tots els valors que tenim, per per ordre:

0, 0, 0, 0, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 2, 2, 2, 2, 3, 4

Els dos valors marcats sn els que es troben en el centre de la tira de valors; per tant la
mediana s 1

Exercicis

6. En deu dies un ceramista ha fet el segent nombre de gerros:

5 6 5 3 5 7 7 6 5 4

Troba la mitjana, la mediana i la moda

7. Una enquesta a 15 persones sobre els llibres llegits en un any ha donat com a resultat

6 7 3 0 1 5 2 1 2 1 3 3 2
1 5

Troba la mitjana, la mediana i la moda.

 GRFIQUES I FUNCIONS

1. Completa la taula amb les coordenades dels punts representats en la imatge

segent:

A( , )
B( , )
C( , )
D( , )
E( , )
F( , )
G( , )
H( , )

2. Representeu en el pla els punts: A(3,1); B(3,-1); C(3,5); D(-1,-5); E(3,3); F(-
9,-9); G(-1,5); H(5,7)
3. En un full de paper quadriculat shavien marcat els quatre vrtexs dun quadrat,
per un dells sha esborrat. Amb lajuda de les coordenades indiqueu on sha de
marcar el vrtex que falta.

4. Un grup damics se nha anat dexcursi. Un dells ha realitzat un petit croquis

amb lajuda dun sistema deixos de coordenades. Quines sn les coordenades de
lermita?
5. Escriu, a partir de les dades del grfic, el nom del volc ms alt i el nom del
volc que ha patit ms erupcions.

6.En el segon grfic es mostren el preu i el temps que han durat les trucades
realitzades per deu persones que es trobaven en un Locutori telefnic.

a) Quina s la trucada ms
barata? i la ms cara?
b) Quina s la trucada de
major duraci? I la ms
curta?
c) Hi ha algunes trucades de
igual duraci? I digual cost?

d) Quina trucada creieu sha

fet a un telfon ms
proper?
7. Una empresa presenta el grfic que es veu a continuaci, amb els ingressos
obtinguts durant els dotze mesos de lltim any. Quin s el primer mes en qu ms
va guanyar? I lltim mes en qu va guanyar menys? Quins ingressos va obtenir al
maig?

8. La Marta ha sortit a de casa seva per anar a passejar. Quant de temps ha durat
aquest passeig? A quina distncia es troba el punt ms allunyat de la seva casa?
9. Construu la taula de dades que correspon al grfic cartesi de punts segent:

10. Feu una taula de cincs valors per cadascuna de les segents funcions:

Y= x+1 Y=2X
Y=-3 Y=4

Representa-les en una grfica.

11. Si les maduixes es venen a 4.50 euros el quilo:

a) Feu una taula de sis valors del quilos comprats i el seu cost
b) Quina s la variable independent i la dependent?

c) Feu una representaci grfica

d) Determineu lexpressi algebraica que relaciona el cost en funci
dels quilos de maduixes
 12. En una botiga de fotografies ens cobren 2 euros per revelatge i 20
cntims per cada fotografia:

a) Ompliu la taula:

Nre. De fotografies 1 2 3 4 5 6

Cost ()

b) Representeu grficament la funci

c) Determineu lexpressi algebraica que relaciona el cost en funci
del nombre de fotografies revelades

13. La taula segent mostra lesport favorit dun grup de persones:

a) Construu una taula de valors a partir de grfic

 b) Quin s el esport que agrada a ms persones? I el que menys?

c) Quantes persones han votat per la nataci? i per el golf?

d) Quin esport ha estat triat per 5 persones? i per 2?

e) Quins esports han obtingut les mateixes votacions?

14. La segent grfica representa una sortida en autobs dun grup destudiants . Feu
una interpretaci del recorregut que fa lautobs

Distncia(km)

160

140

120

100

80

60

40

20

1 2 3 4 5 6 7 8 9 Temps (h)

15. En uns eixos de coordenades, uneix els punts, 2,5 , 2,5 , 1,2 , 4,3 , 4,1 , 1,0 ,
2,3 , 2,3 , 1,0 , 4,1 , 4,3 i 1,2 amb segments rectilinis. Quin dibuix obtens?
 PERCENTATGES I PROPORCIONALITAT

La Neus pren un xarop per a la tos i vol saber-ne la composici. Llegeix el prospecte i
veu que les quantitats de cada producte estan expressades en tant per cent. Qu vol dir
aix?

CURATS 40
40% = = 40 : 100=0,4 de cada 100 parts de xarop, 40 sn aigua
100
Composici: 10
10% = = 10 : 100=0,10 de cada 100 parts de xarop, 10 sn llimona
40% daigua 100
10% llimona 20
20% = = 20 : 100=0,20 de cada 100 parts de xarop, 20 sn mel
20% mel 100
30% codena 30
30% = = 30 : 100= 0,30 de cada 100 parts de xarop, 30 sn codena
100

Lexpressi dun tant per cent equival a una fracci de decimal 100 i al nombre
decimal corresponent

Exercicis

1. Escriu el nombre decimal que correspon a cada un dels segents percentatges:

16% = 55% = 2% = 13% =

2. Si una recepta dun pasts ens diu que el 35% s sucre, qu ens est indicant?

Percentatges aplicats a nmeros

Si el xarop de lexemple anterior ens diuen que est dins duna ampolla de 30 ml, quants
ml tindr de cada component?

El que cal fer nicament s calcular:

Aigua: 40% de 30 = 40 / 100 de 30 =0,4 de 30 = 12 ml perqu, com que ja sabem

calcular el producte de fraccions i de decimals, noms cal fer:

40 40 30 1200
30 12 0,4 30 = 12
100 100 1 100
Exercicis

1.Calcula els segents percentatges:

a) 30% de 1000
b) 20% de 2500
c) 15% de 500
d) 58% de 3000
e) 10% de 800
f) 9% de 50
g) 50% de 3416
h) 2% de 1000

2. Calcula el 30% de 20

Calcula el 35% de 30

Quin s ms gran?

3. En un curs de tercer dESO hi ha 40 estudiants. Ens informen que un 60% dels

estudiants sn nois. Quants nois hi ha? Quantes noies?

4. Aplica 6200 a cada un dels percentatges segents:

50% 5% 75% 10% 1%

5. Expressa en forma de fracci els segents percentatges i simplifica-les:

20% 6% 80% 15% 45%

Problemes de rebaixes i de recrrecs

Exercici 1
Estem en temps de rebaixes. En una sabateria, cada parell est rebaixat un vuit per
cent (8%). Qu vol dir aix? Que de cada 100 ens en rebaixen 8, i per tant haurem de
pagar noms 100 - 8 = 92 .

Omple la segent taula

PREU ORIGINAL REBAIXA del 8% PREU FINAL

1000 80
2500 2300
200 1800
300

Exercici 2

Si tenim estalviats 2500 en una llibreta d'un banc i ens donen el 4% d'inters anual,
quants diners ens donen de ms? I en total a en acabar l'any, quants diners tindrem?

Cal calcular el 4% de 2500

4 4 2500
2500 100
100 100
En total a en acabar l'any tindrem 2500 + 100 = 2600

CONCLUSI

Si volem fer un a%, cal multiplicar la quantitat per a / 100.

Si volem rebaixar un preu un a%, caldr restar a la quantitat inicial aquest a%
Si volem augmentar una quantitat en un a%, caldr sumar aquest a% a la quantitat
inicial.

Exercicis

6. Qu significa el rtol Rebaixes 20%? Que de cada ........... ens en rebaixen .........
. Quant ens hauran descomptat per una llibreta que val 400 ?
20% de 400 = de 400 =

Quant haurem de pagar per la llibreta? 400 - =

7. Lany 2016 un treballador cobrava un sou de 400 euros cada mes. A lany 2017 li van
apujar el sou un 7%. Quant va cobrar cada mes de lany 2017?

8. Una botiga ha decidit fer un descompte del 50% en tots els articles. Quin s el
descompte que saplicar a uns articles que es venien a 150, 241, 340, 260, 830 ?
Quant valdran ara aquests articles?

9. Un client compra un cotxe que t un preu de fbrica de 12.600 . Si l'IVA que cal
aplicar s un 16%, quin impost haur de pagar? Quin preu final tindr el cotxe?

10.A les rebaixes de gener, el descompte d'una botiga s d'un 40% sobre el preu
indicat. Una senyora compra un vestit etiquetat amb 190 . Quin s el descompte?
Quant ha de pagar?

11. En uns grans magatzems fan rebaixes del 30%. Calcula quant costaran desprs de les
rebaixes uns articles que, sense rebaixar, valien 150, 480, 3600 i 8000

12. En un restaurant hem pagat 36 per un dinar i volem donar una propina del 6% al
cambrer. Quant li hem de donar?
PROPORCIONALITAT DIRECTA

La taula segent mostra el nombre de fotocpies fetes per alguns alumnes i el preu que
han hagut de pagar:

Joan Maria Jessica Alex

Preu 5 15 60 500
Fotocpies 1 3 12 100

Hi ha alguna relaci entre el nombre de fotocpies i el preu?

- si coneixem el nombre de fotocpies el preu sobt multiplicant per 5
- si coneixem el preu, el nombre de fotocpies sobt dividint per 5

La relaci entre aquestes dades es pot escriure de forma fraccionaria de la manera

segent:

5 15 60 500
5
1 3 12 100

Quan es dna aquesta situaci diem que les magnituds sn directament

proporcionals i el valor de la divisi s'anomena constant de proporcionalitat.

QUANTITATS
MAGNITUD 1 A b c .....
MAGNITUD 2 a' b' c' .....

Dues magnituds sn DIRECTAMENT proporcionals quan el quocient o ra de

les quantitats corresponents s constant.

Aquest quocient s'anomena constant de proporcionalitat (k).

a b c
..... k
a ' b' c'

Acabem de veure que la proporcionalitat entre dues magnituds queda

determinada pel quocient de dues quantitats.

Com que es tracta de fraccions equivalents, podem observar que el producte

d'extrems s igual al producte de mitjans

Costat (cm) 1 2 4 6 9
Permetre (cm) 4 8 16 24 36
 1x8 = 4x2 4x36 = 16x9

Diem que 1 s a 8 com 2 s a 4 i que 4 s a 36 com 16 s a 9.

Aquesta s la manera ms fcil de comprovar si els valors corresponents a dues

magnituds sn proporcionals o no.

CONCLUSI

Dues magnituds sn proporcionals si per a dues raons qualssevol, els productes

creuats sn iguals.

a b
ab' a ' b
a ' b'

s a dir, el producte d'extrems s igual al producte de mitjans

Tamb es pot comprovar fent la divisi i veient que obtenim el mateix resultat i
per tant, la mateixa ra.

MAGNITUDS DIRECTAMENT I INVERSAMENT PROPORCIONALS

Dues magnituds diem que sn directament proporcionals si en augmentar una

magnitud laltra tamb augmenta.

Exemple: Si escrius 10 folis en una hora, per escriure 15 folis tardars ms o menys? s
evident que tardo ms. A En augmentar el n de folis augmenten les hores: per tant, el
n de folis que escric i el temps que tardo en escriurels sn magnituds directament
proporcional.

Dues magnituds diem que sn inversament proporcionals si en augmentar una

magnitud laltra disminueix.

Si 12 persones tarden 40 dies en fer una feina, quantes persones farien falta per fer la
mateixa feina en 5 dies?
Fixat que com ms persones tinguem, menys hores necessitarem per acabar la feina,
perqu hi ha ms gent treballant. En aquest cas es tracta de magnituds inversament
proporcionals.
Exercicis
13. Digues si les segents magnituds sn directament proporcionals o inversament
proporcionals:

a) El nmero de treballadors que construeixen un mur i els metres de mur que

faran en un temps determinat.

b) El nmero de paletes que treballen en un pis i els dies necessaris per acabar la
feina. A ms pintors, ms dies?

c) La velocitat dun cami i el temps que necessita en recrrer uns determinats

quilmetres.
d) La velocitat en que viatja un cotxe i els quilmetres recorreguts en un temps
determinat.

14. Sabries dir quins parells de magnituds sn directament proporcionals?

a) El nombre de pintors que treballen en un pis i la velocitat en que enllesteixen la

feina.
b) L'alada d'una persona i la seva condici fsica
c) El cost d'una trucada telefnica i els passos.
d) El preu del quilo de taronges i el nombre de quilos que compro.

REGLA DE TRES SIMPLE DIRECTA

Volem resoldre problemes en els quals intervenen dues magnituds directament

proporcionals.
En aquests problemes coneixem tres valors i hem de calcular el quart de manera que els
quatre nombres formin una proporci.

Vegem-ne un exemple:

Si 4 m de roba valen 150 , quant valdran 10m de la mateixa roba?

Construm una taula com la segent:

Primer Desprs
Roba en metres 4 10
Euros 50 ?

Aquest tipus de problemes els podem resoldre de dues maneres diferents:

15. Fent servir la constant de proporcionalitat. En la taula anterior veiem que la

constant s
 50
K= =1250
4

Aleshores per trobar el resultat noms cal multiplicar K per 10 i obtenim 125 euros

16. Aplicant que producte dextrems s igual a producte de mitjos

4 ? = 50 10
4 ? = 500
? = 500 : 4
? = 125 euros

Multipliquem la diagonal dels nmeros i dividim per laltre nmero que ens queda

50 10 : 4 = 500 : 4 = 125 euros

Exercicis

17. Si 4 xiclets et costen 0,50 euros, amb 15 euros quants xiclets comprars? I per 30
euros?

18. Un electricista posar 37 endolls en una obra. Si cada 3 endolls valen 105 euros,
quant costaran els 37 endolls?

19. Quant ha costat imprimir un text de 197 pgines si sabem que la impressi de 15
pgines ha costat 0,9 euros?

20. Quant hem de pagar per una nevera si sabem que val 400 euros i que ens fan un
descompte del 13%?

21. Se sap que les alades i les ombres dels arbres sn proporcionals. L'ombra d'un
arbre de 1,3 metres d'alada s de 2,10 metres, mentre que desconeixem els metres
 dombra que fa un arbre de 40 m dalada. Quants metres d ombra fa el segon
arbre?

22. Un establiment emmagatzema 5 quilos de carn per cada 3 quilos de peix. Si tenen
42 quilos de carn, quants nhi ha de peix? Quants quilos hi ha en total?

23. Un jugador de basquet marca encistella 30 tirs per cada 43 que en fa. Quants tirs a
cistella ha fet si ha tirat la pilota 35 vegades a la cistella?

REPARTIMENTS PROPORCIONALS

El pare den Joan, la Marta i en Toni els dna cada setmana 120 per les hores que
dediquen a fer les feines de la casa. Com que els tres germans no hi dediquen les
mateixes hores, caldr que es reparteixin la paga duna manera proporcional al treball
que han fet.

Aquesta setmana hi ha dedicat:

Joan Marta Toni

8 hores 7 hores 5 hores

Es veu molt clar que en Joan cobrar ms que els seus germans i en Toni ser el que
cobri menys. Per, quant cobrar cada un?

Aquest s un problema tpic de repartiment proporcional. Cada un ha de rebre una

quantitat de diners proporcional a les hores que ha treballat.

Total hores: 8 + 7 + 5 = 20 hores

Total de diners: 120

Les hores treballades i els diners que pertoquen a cada un sn magnituds directament
proporcionals. Per tant,

Joan: de 20 hores en treballa 8 20 8

De 120 nhi toquen ? 120 ?

? = 1208/20 = 48
Marta: de 20 hores en treballa 7 20 7
De 120 nhi toquen ? 120 ?

? = 1207/20 = 42

Toni: de 20 hores en treballa 5 20 5

De 120 nhi toquen ? 120 ?

? = 1205/20 = 30
Exercicis

24. Tres amics es reparteixen un premi de 5000 corresponent a una travessa que van
fer plegats aportant 085 el 1r, 092 el 2n i 147 el 3r. Quina part del premi
correspon a cada un?

25. Una mare reparteix 300 euros proporcionalment a l edat dels seus fills de 10, 12 i
14 Quantes llaminadures toquen a cadascun?

26. En la construcci dun edifici, aquesta setmana, quatre obrers han treballat 10, 15,
16 i 18 hores. Entre tots han guanyat 600 euros. Quan toca per cap si repartim en
proporci a les hores treballades?

REGLA DE TRES SIMPLE INVERSA

Volem resoldre problemes en els quals intervenen dues magnituds inversament

proporcionals.

En aquests problemes coneixem tres valors i hem de calcular el quart de manera que els
quatre nombres formin una proporci.
 Vegem-ne un exemple:

Un pasts costa 24 euros i el volen pagar un grup de 6 persones. Estudiem qu han de

pagar si ho reparteixen entre 1, 2, 3, 4, 5 i 6 persones.

Cal dividir el preu del pasts pel nombre de persones que el paguen.

Euros 24 12 8 6 48 4
N persones 1 2 3 4 5 6

Com ms persones es reparteixen el preu del pasts menys toca pagar a cada un. Per
tant, es tracta de magnituds inversament proporcionals.

Si et fixes en els parells de valors collocats un sota laltre pots comprovar que:
1 2400 = 2 1200 = 3 800 = 4 600 = 5 480 = 6 400

s a dir el producte de valors s sempre 2400.

Vegem-ne un altre exemple:

Si 12 persones tarden 40 dies en fer una feina, quantes persones farien falta per fer la
mateixa feina en 5 dies?

Persones 12
Dies 40 5

12 40 = 5 480 = 5 = 480 : 5 = 96 persones

Exercicis

27. Un vaixell pot carregar 10.110 sacs de 60 kg cada un. Quants sacs podria carregar
si noms pesessin 40 kg cada un?

28. Dos paletes posen rajoles en un pis i triguen dos dies en enllestir-lo. Quants dies
trigaran a enrajolar el pis sis paletes?
29. En cinc hores vaig a casa els meus pares, a 90 km/h. Si ans a 100Km/h quan
trigaria?

30. Un ramader alimenta 160 caps de bestiar durant 31 dies amb un cami de pinso. Si
adquireix 20 caps ms, quants dies li durar el pinso del cami?

31. En un passeig es planten 470 arbres a una distncia de 4m entre ells. Si es

plantessin cada 6m, quants arbres shi podrien plantar?

32. En Joan i el seu germ han de netejar una llibreria de casa seva. Per fer-ho
necessiten 4 hores. Per estalviar-se temps, demanen ajut a dos amics. Quantes hores
trigaran tots quatre a fer la feina?

33. Dues aixetes omplen una bassa en 8 hores. Quant temps caldr per omplir-la si fem
servir 5 aixetes?
 NOMBRES ENTERS ( Z )

Nombres enters : positius i negatius

Un nombre enter s un nombre natural precedit d'un signe : + -.

Els nombres enters precedits del signe +, (+5, +8,...) s'anomenen enters positius.
Els nombres enters precedits del signe -, (-5, -8,...) s'anomenen enters negatius.
El zero no va precedit de cap signe ja que el seu valor s igual en els dos casos.

Per a posar exemples en els que intervenen els enters positius i negatius, tenim :

- les temperatures :
sn positives quan parlem de graus sobre zero i negatives quan sn graus sota
zero.
- les dates :
sn negatives les dates que sn abans de Crist, i positives les referents als anys
desprs de Crist.
- els diners :
sn negatius si dec diners i positius si en tinc.

1. Escriu el nombre i el signe que hi falta.

tenir estalviats 9500 2 graus sota zero

fa 15 dies 7 passos endavant
9 graus sobre zero 4 dies desprs
pagar 500 he augmentat 3 quilos
pujar una muntanya de 1000 metres l'ascensor baixa 5 pisos
perdre 200 deure 500

2. Escriu el nombre i el signe que hi falta en aquest quadre de les temperatures mnimes
del mn.

Amsterdam : 8 sobre zero Madrid : 8 sobre zero

Barcelona : 10 sobre zero Tenerife : 15 sobre zero
Berln : 6 graus sobre zero Varsvia : 5 sobre zero
Estocolm : 2 sota zero Valncia : 9 sobre zero
Nova York : 11 sota zero Moscou : 9 sota zero
3. Classifica els segents nombres 5, -2, -8, 4, 3, -9, -1, 0, 6, -11, 44, -18 en

enters positius enters negatius

4. Expressa mitjanant nombres enters les segents situacions :

9C sota zero He perdut 150

He guanyat 100 Fa 20 anys
He avanat 100 metres D'aqu a 15 anys
He reculat 5 metres. He baixat 4 pisos
56 m. per sobre el nivell del mar 12C

Representaci dels nombres enters

Els nombres enters es representen en una recta de la manera segent :

- Es fixa un punt 0 damunt la recta que s'anomena origen i que correspon al nombre
enter zero.

- Es marquen sobre la recta, a partir de l'origen, segments iguals tant a la dreta com a
l'esquerra

- A la dreta de l'origen se situen els nombres enters positius : +1, +2, +3, ....
- A l'esquerra de l'origen se situen els nombres enters negatius : -1, -2, -3,...

-6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7

5. Indica amb un nombre enter la posici dels nombres assenyalats amb lletres :
A B C D

-3 0 5

6. Situa a la recta numrica els enters : -4, 3, -1, 2, 5, -3

7. Representa sobre una recta : -6, 3, 5, -5

8. Un termmetre marca al carrer -4C i a l'interior d'un taller 16 C. Quina s la

diferncia de temperatura que hi ha entre els dos llocs ?
9. Representa grficament els segents desplaaments :

a) Sc al quilmetre 10 i vull anar al quilmetre 40.

b) Vaig anar del quilmetre 55 al quilmetre 15 de la carretera.

10. Els alumnes de 4art d'ESO recullen diners per anar de viatge.

Data Concepte Saldo

5 de setembre Aportaci de l'APA 26.000
22 de setembre Sorteig 51.000
8 d'octubre Lloguer d'una pel.li 5.000
9 d'octubre Neteja del local 1.500
10 d'octubre Projecci de la pel.li 10.200 .
5 de desembre Aportacions alumnes 150.000 .

Pinta de blau les quantitats que sn ingressos i de vermell les que creus que sn
despeses.
Omple la segent taula :

Data Entrada (blau) Sortida (vermell) Saldo

5/9/ 25.000 24.000

Valor absolut d'un nombre enter

El valor absolut d'un nombre enter s el que resulta de suprimir el signe.

Per a expressar el valor absolut d'un nombre enter s'utilitzen dues barres verticals :

|-8|= 8
|+8|= 8

11. Escriu tots els enters que tinguin com a valor absolut 6.
12. Escriu els enters que tinguin el valor absolut menor que 5.

13. Escriu els enters de valor absolut igual a zero.

14. Calcula el valor absolut de cada enter :

|-8|= |+2|= |-7|= |-3|= |+9|=

Ordenaci dels nombres enters

Els nombres enters es poden comparar i ordenar. Per a fer-ho s'han de tenir en compte
les regles segents :
- Donats dos nombres enters qualssevol, s ms gran el que queda representat ms a la
dreta.
- Qualsevol enter positiu s ms gran que un de negatiu.
- El zero s ms gran que qualsevol enter negatiu i ms petit que qualsevol enter positiu.
- El ms gran de dos nombres enters negatius s el que t el valor absolut ms petit.
- El ms gran de dos nombres enters positius s el que t el valor absolut ms gran.

15. Completa aquesta successi de nombres enters :

-9, -8, ......, ......., -5,.....,......., -2, -1, ........ ,......., .........

16. Ordena de major a menor aquests enters:

-12, 7, -6, 0, +10, -8, -5

17. Escriu entre cada dos enters el smbol > per indicar ms gran que i < per indicar
menor que :

-5 9 +4 -7 -11 +13 -1 +1
-6 0 0 -18 1 -11 -9 -55
3 -17 -21 -33 40 -36 -11 -13

18. Ordena les temperatures de ms calor a ms fred :

-4C, +8C, +2C, 0C, -7C, +11C,-2C

19. Escriu els nombres enters compresos entre cada parell de nombres segents :

a) -1 i +5
b) 0 i +3
c) +2 i -10
d) -2 i +3
20. La Marta t 400 .
La Teresa deu la mateixa quantitat ms 100 e
En Pere t 200 menys que la Marta.
LA Roser en deu 100 menys que la Teresa.

Quina quantitat t cadascun ?

Ordena els personatges des del que t ms diners al que en t menys.

Operacions amb nombres enters

21. Calcula :

Suma resta multiplicaci divisi

a) (+3)+(+3) = a) ( +5) - (+2) = a) (-14) (+5) = a) 24 : (-6) =

b) (-5) + (-2) = b) (+7) - (-9) = b) (-4) (+8) = b) -12 : (-4) =

c) (-3) + (-4) = c) (+15) - (+5) = c) (-8) (+1) = c) -18 : 9 =

d) (-5) + (+7) = d) (+12) - (-8) = d) (-12) (-2) = d) -15 : (-3) =

22. Resol les sumes amb ms de dos sumands :

a) ( +1 ) + ( +6 ) + (+3 ) = a) (+4) + (+5) + (-7 ) + (+8) =

b) ( +9 ) + ( +6 ) + (-5 ) = b) (+3) + (-6) + ( +7 ) + (-8) =

c) ( -2 ) + ( -6 ) + (+3 ) = c) (+1) + (-4) + (+9 ) + (+5) =

d) ( -4 ) + ( +16 ) + (-3 ) = d) (+3) + (+7) + (-7 ) + (-4) =

23. Omple el segent quadre, pensant que has de sumar els nombres de la fila i la
columna que vols omplir.

+ -2 +5 -6 +7
-3
+4
+2
-5
24. Escriu en una sola lnia l'operaci matemtica referida al text segent :

Ahir tenia 15 . Em vaig anar a comprar gominoles, que em van costar 3,50 . Em vaig
trobar 2 a la vorera del carrer i mel vaig quedar. Avui he decidit comprar-me una
llibreta que val 7,50 .
Tindr prou diners per a comprar-la ?

25. Fes les segents restes de nombres enters :

a) ( +6) - (+12) = a1) ( +16) - (-2) =

b) (+17) - (-9) = b1) (+7) - (+19) =

c) (+5) - (+5) = c1) (+15) - (-15) =

d) (+2) - (-18) = d1) (+12) - (+18) =

26. Llegeix el text segent i calcula l'any en qu va morir l'Ausis Marh :

Ramon Llull, que pot ser considerat de la literatura catalana, va nixer a Mallorca a
1.232. Ausias March va ser un dels poetes ms importants de l'Europa del segle XV i va
morir 237 anys ms tard.

27. Un termmetre marca 18C. Si la temperatura baixa 22C, qu marcar el

termmetre ?

28. Resol productes de ms de dos factors :

a) (-2) (-1) (-2) =

b) (-2) (+5) (-4) =

c) (+1) (-3) (+4) =

d) (-2) (-3) (+6) =

29. Relaciona, amb fletxes, les dues columnes :

(-4) (-3) -4
(+2) (+3) +12
(-2) (+2) +6
(+4) (-3) +2
(-1) (-4) -12
(+2) (+1) +4

30. Completa aquesta taula :

x +8 -5 +10 -6 -15 +3 -9 +6
(-3)

31. Un termmetre, durant una setmana que fa molt fred, baixa cada dia quatre graus la
temperatura. Si el primer dia estava a 21 graus,

a quant estar el tercer dia ?

quants dies hauran de passar per a que el termmetre marqui 2C ?

32. Resol :

a) 2 (2 - 7 ) =

b) (7 - 6) 4 =

c) -3 ( 8 - 4 ) =

d) ( 5 - 7 ) 2 =
 INTRODUCCI A LES EQUACIONS

1. EL LLENGUATGE ALGBRIC

1.Volem llogar un tndem. El preu del lloguer dun tndem s de 3 euros cada hora.
Omple la taula.

Nombre dhores Preu

2
3
4
desconegut

2. En Mart t quatre anys ms que en Pere. Com expressarem ledat den Mart en
relaci amb la den Pere si considerem n ledat den Pere.

a) 4 n b) n + 4 n c) n-4

3. Escriu lexpressi algebraica que resol cada problema:

a) En una classe hi ha 5 noies menys que nois. Si hi ha x nois, quantes noies hi ha?

b) La Roser t la meitat de ledat del seu pare. Si el seu pare t b anys, quants anys
t la Roser?

c) Tinc el doble de billets de 50 euros que de 20 euros. Si de 50 en tinc y, quants

en tinc de 20 euros? I quants dines tinc en total ?

d) LOna t set punts menys que la Laia. Quants punts tenen entre totes dues?
4. La Glria t dos cromos menys que la Carla. Quants cromos t la Glria?

Glria
Carla

- Si la Carla t 19 cromos, quants en t la Glria ?

- I si en tingus 32?

5. Tradueix a llenguatge algebraic, escrivint el significat de les incgnites que utilitzis.

a) Dos nombres sumats fan divuit

b) Quant fa el trajecte davui si s el triple de llarg que el dahir ?

c) el trajecte davui s el triple de llarg que el dahir, ms dos quilmetres. Quan fa el

davui?

d) Quina s lalada del gratacels sabent que s vint vegades el de la casa?

6. Expressa en llenguatge algebraic la quantitat danimals de cada casella. Assigna la

lletra x a la quantitat que creguis oport.

En un jard hi ha papallones de diferents colors. De color groc nhi ha el triple que

de negres, i de vermelles nhi ha la meitat que de blaves ms dos.

Papallones grogues
Papallones negres
Papallones vermelles
Papallones blaves
7. a) Escriu lexpressi algebraica que doni el preu dels tres llapis

Si el preu del llapis s de 0,40 euros, quant valen els tres ?

b) Escriu lexpressi algebraica que doni el preu dels quatre bolgrafs

Si el preu del bolgraf s de 0,50 euros, quant valen tots quatre ?

c) Escriu lexpressi algebraica que doni el preu dels dos llapis i dels tres
bolgrafs.
8. Calcula el valor de les segents expressions si x = 2

a) 3 + x 4x =
b) 5x + 2x + 6 =
c) 2x + 8/x =

2. LA INCGNITA. EQUACIONS SENZILLES

Hola! Sc el nombre desconegut. Vaig vestit de lletra x perqu no em

descobreixin, i per aix em diuen la incgnita (nom llat que significa,
precisament, desconegut-desconeguda)

Com qualsevol altre nombre, em puc sumar, restar o multiplicar

amb daltres nombres o amb mi mateix. Aix, quan entro en acci
de seguida apareixen coses com x+3 , 3x , x+x , 5(x-2)
anomenades expressions algebraiques.
Mai no podrs saber quin valor tenen aquestes
expressions si no saps quin s el meu valor. Per
alguns setcincies sn capaos de manipular les meves
expressions i, si en descobreixen dues diguals, fins i
tot arriben a desemmascarar-me.

No deus ser tu un daquests setcincies? B, tant se val. De fet, el teu objectiu s aprendre a descobrir-
me. De vegades s molt fcil. Per exemple , si et diuen que el meu doble s igual a jo mateix ms tres,
tu podrs escriure 2x=x+3. Aqu tens una equaci (una igualtat entre dues expressions algebraiques).
Si vas provant diferents nombres que jo puc ser, de seguida trobars qui samaga sota la meva
disfressa dx. Quan ho spigues, haurs trobat la soluci de lequaci, lhaurs resolt. Malauradament,
ben aviat deixar de tenir secrets per a tu!
EQUACIONS SEZILLES

1. Resol les equacions segents, s a dir, desemmascara la x.

1. a) x+7=16 b) x+17=12 c) 3x=9

2. a) x+3=14 b) x+40=14 c) 6x=12

3. a) x+18=11 b) 0x=5 c) 5x=15

4. a) x-21=-30 b) 4x=80 c) 4x=70

5. a) 3x+11=44 b) 4x-6=14 c) 6x+8=8

3. Comprova si 5 s soluci de l'equaci 7 - x = -2

4. Comprova quin dels valors 1, -3 6 s soluci de l'equaci x+2=2-3+9

5. Determina si les dues equacions tenen per soluci el 7

a) 35 - x = 3x + 5 b) 15x + 31 = 200 - 9x
6.Troba el valor de x, escrivint tots els passos i comprova els resultats:

a) x 7 1 b) x 3 2

c) 8x 24 d) 105 5x

PROBABILITAT.

Experiment aleatori:

En el cas de treure una moneda de la butxaca a latzar, i en daltres semblants en qu

cal dur a terme lexperincia per a saber-ne el resultat, parlem dexperiment aleatori.

Vegem-ne altres exemples: Exemple 1 Tirar un dau i observar el nombre que surt.

Exemple 2 Agafar una carta duna baralla espanyola i observar quina carta surt. Exemple

3 Jugar a la ruleta i observar el nombre on cau la bola.

Espai mostral

Quan llancem una moneda enlaire pot ser que surti cara o creu. Aquests sn els

resultats possibles (esdeveniments elementals) de lexperiment aleatori i constitueixen

el que sanomena espai mostral. Lespai mostral se simbolitza amb la lletra E. En aquest

cas E = {cara, creu}. Els espais mostrals dels experiments aleatoris descrits en els

exemples de lapartat anterior sn els segents: Exemple 1 E = {1,2,3,4,5,6} Exemple 2 E

= {totes les cartes} Exemple 3 E = {0,1,2,3,...................,36}

Esdeveniment En el llanament dun dau hi ha sis possibles resultats (E = {1,2,3,4,5,6}).

Dins daquest espai mostral podem fer diferents subconjunts, per exemple: A = {1} B =

{3,4} C = {1,2,3,5} Sen poden fer molts daltres. Cada un s un esdeveniment. Un

esdeveniment s qualsevol subconjunt de lespai mostral. Ara definirem alguns tipus

desdeveniments amb un exemple que en clarifiqui la definici. Tots els exemples fan

referncia a lexperiment aleatori de tirar un dau i observar quin nombre surt. Com ja

hem dit, en aquest experiment aleatori E = {1,2,3,4,5,6}.

Esdeveniment elemental s format per un sol element de lespai mostral. Exemple A =

que surti el nmero 1 A = {1}

Esdeveniment compost s format per lagrupaci de dos o ms esdeveniments

elementals de lespai mostral. Exemple B = que surti un nombre imparell B = {1,3,5}

Esdeveniment segur s format per tot lespai mostral. Sempre succeeix. Exemple D =

que surti un nombre de l1 al 6 D = {1,2,3,4,5,6}

Esdeveniment impossible No s dins de lespai mostral. Exemple F = que surti el 8 F =

Exercicis

1. Qu s lespai mostal dun esdeveniment?

2. Dels segents experiments, quins sn aleatoris i quins deterministes?

1. Llanar dau enlaire i saber qu sortir.

2. Llanar una pedra des duna alada de 5 m. i saber el temps que trigar
en caure
3. Saber el sexe del tercer fill duna parella.
4. Determinar el triple de 5.
5. Extreure una carta duna baralla i observar-ne el nmero i el coll.
6. Agafar una bola duna urna de loteria i saber quin nmero sortir.
7. D una bossa amb deu boles blaves i cinc de vermelles, extreuren una i
observar el color.

3. Descriu un experiment aleatori i un de determinista.

4. Escriu la frmula de la regla de Laplace

5. Llencem una moneda enlaire. s cert o fals que la probabilitat que surti

Creu s 0.5?
Cara i creu s 0?
Cara o creu s 1?
Creu s 0,7?

6. De la paraula CONSTITUCI nescollim una lletra a latzar.

a)Quina probabilitat hi ha que sigui una vocal?

b)I una consonant?

c) I la lletra C?

7. El Jaume llana dues monedes simultniament

a)Fes una taula i un diagrama darbre on quedi reflectit lespai muestral de

lexperiment.

b)Quina s la probabilitat que surtin dues creus?

c)I que hi surti una cara i una creu?

8. Hi ha 5 paletes i 2 lampistes que treballen en una obra. Cada setmana fan una
loteria per veure qui va a l'oficina per buscar els xecs. Si la persona es selecciona a
l'atzar, quina s la probabilitat que aquesta setmana hi vagi un lampista?

9. En Dani t monedes a la butxaca: 6 d euro i 4 de dos euros. Si en Dani treu

una moneda, quina s la probabilitat que sigui de dos euros?

10. En lexperiment tirar dos daus de quatre cares i sumar-ne els punts, escriu
un esdeveniment segur i un dimpossible.

11. El Marc va comprar un disc amb msica de 2 artistes. Les canons sn 6 de

Ricardo Arjona i 4 de Carlos Vives. Si el tocadiscs tria l'ordre de les canons a
l'atzar, quina s la probabilitat que la primera can que Marc va sentir fora de
Ricardo Arjona?

12. Determina si aquests experiments sn regulars:

-Llanar una moneda qualsevol i observar el resultat que surt

-Llanar una moneda trucada i observar la cara que surt

13. Si llancem dos daus de sis cares enlaire, calcula la probabilitat que surti
entre tots dos:

a) Suma 6

b) Suma diferent a tres

14. Escriu lespai mostral, els esdeveniments elementals i un esdeveniment

compost associat al segent experiment aleatori:

-Extreure una bola duna urna que cont 8 boles numerades del 1 al 8.

46