Dinmiques

pergrups

diferenciats

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.1. Activitatspernoies
6.1.1Dilemes
6.1.2Elbarmetredevalors
6.1.3Posantlmits

6.1.4TeatralitzantlaMasculinitat

6.1.5Lasilueta

6.1.6Lesmevesbasesdepoder

6.2.Activitatspernois

6.2.1. Lavidaden...

6.2.2. Elsmicromasclismes

6.2.3. Elsciclesdelaviolncia

6.2.4. Laviolnciadelshomes

6.2.5. Quanestementrecollegues

6.2.6. Undiaalavidadella

6.2.7. Queescanvidellocqui...

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Dinmiquespergrupsdiferenciats

El debat sobre la utilitat despais diferenciats no s un fet recent sin una realitat
complexaquehaacompanyatfilosficamentipolticamentdiferentsmbits.Desdel
feminisme,laprcticaclnicaolacoeducaciensproposemesbossardeformabreu
quin s el paper dels grups no mixtes/Unisex dins el treball de prevenci de la
violnciadegnere.

El fet dhaver estat socialitzats/des de forma diferenciada1 histricament segons el

sexe assignat comporta diversesconseqncies, sovint no explcites, a les nostres
vides. Treballar en grups de persones educades respectivament al sexe
mascul/femenfacilitalaidentificacidaquestesexperinciescomunesnormalment
invisibilitzades,viscudesambculpabilitati/oconsagradescomatabsdinselsespais
msheterogenis2.

Sovintaquestsespaissnentesosijustificats(sols)enlamesuraenqusontilsper
tractar temes difcils dabordar en dinmiques mixtes al considerarse tabs, com
serien el cas de la sexualitat i la violncia. En aquest sentit, treballar en grups no
mixtes com espais dempoderament t una finalitat en s mateix a lhora de
deconstruiridesnaturalitzarlaprpiaviolnciaamblaquelespersonesconviuen.

Enaquestalnia,podemanomenarlexperinciaAprenderaamar,unprogramade
prevencindelaviolenciadegnerodirigidoalaschicasdeESOysugrupodeclase
recollidaalapublicacidePremiosIrenede2007onesconclou:

El anlisis y modificacin de actitudes se consigue

nicamente en un ambiente distendido y seguro,
donde uno no tema ser juzgado y, sin duda, por este
motivo hemos observado en nuestro centro mejores
resultados en un taller exclusivamente femenino que
enunomixto..

1
Ochy Curiel, al seu treball El genero Una categoria util para las ciencias sociales?(Universidad
Nacional de Colombia, 2011) Estableix la distancia entre diferncia i diferenciada, ja que el primer
parteixdunalgicacasualiessencialitzada,mentrequeelsegonintrodueixelconceptealcampdels
conflictesdegnere,onlactedediferenciarrepresentaunaestratgiadinselmarcdecrearireproduir
lesdesigualtats.
2
(...) sabem que els espais diferenciats ofereixen alguns avantatges: a les noies els permet crear
sentimentdegrupbasatenlaconfianailacooperaci,augmentalaparticipaciactivaielspermet
compartirexperinciesivivnciescomagrupsocial.Pelquefaalsgrupsexclusiusdenois,tendeixena
reduirne les conductes tpicament masculines que sn freqents en els grups mixtos (competitivitat
entreells,protagonismesmalentesos,intentsdecridarlatenci,vergonyaaexpressarlesemocions
davant de les noies, etc). (Jo vull ser radical! Una guia educativa per treballar la construcci
didentitatdegnerea4rtdESOiBatxillerat.Edualter,2011)
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Els grups diferenciats tamb poden resultar interessants a lhora de problematitzar

estructuralmentladesigualtat,unaformadepensarelconflictecomaoportunitat.La
iniciativa de dividir lheterogeni pot visibilitzar un malestar i ens ofereix la
possibilitat de qestionarnos i (re)pensar les relacions. Tamb pot contribuir a la
deconstruccidestereotipsverslaviolnciadegnere.

Tenint en compte aquesta metodologia de treball en determinats contextos,

consideremrellevantlapossibilitatdetransferirlexperinciaagrupsmixtos.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.1.Activitatspernoies

6.1.1Dilemes
Idees/Conceptesclau:
Gnere; Opressi; Creences/Desitjos; Responsabilitat; Conflicte; Quotidianitat;
Masclisme.

Objectius:

Analitzarlaconstruccidelesidentitatsdegnerealquotidi.
Debatrealvoltantdelquesesperadelesnoiesiquinessnlesrepercussions.
Valorarl'empoderamentenlapresadedecisions.
Reconixerqusallquevolemferiallquenovolemfer.
Expressaridefensarlaprpiaopinidavantdelgrup.

Desenvolupament:
La dinmica parteix del debat general de diferents situacions que impliquen un
posicionament. Lactivitat est basada en un problema o dilema sobre el qual les
participants han de formular una opini. El grup es situa al centre i leducadora
assenyalainumeralesquatrecantonades(A,B,CiD)Desprsllegirenveualtael
primerdilemailes3possiblesrespostes(laquartasempreestardestinadaaaltres
possibles respostes davant el dilema plantejat). Leducadora les convida a
posicionarseenunadelesquatrecantonades.Araselmomentdescoltartotsels
argumentsdeformaordenadaienprimerapersonadelsingular.
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Acontinuaci,usoferimtrespossiblesdilemespertantleducadoracomelpropi
gruppotinventarsendaltresdacordamblaprpiadinmicadelgrup.


1.) La Maria ( cal canviar el nom si hi ha alguna persona del grup que es diu aix) fa uns
mesos que surt amb la seva parella, i li agrada molt. De vegades mantenen relacions
sexuals.Finsarashanacariciat,shanfetpetons,shantocatperdinslaroba,ienalguna
ocasishanmasturbatmtuament.Laparellalidiuqueelcapdesetmanasegentlaseva
marenoseracasaiquevolferhoambella.AlaMarialiagradariaesperarseunamica
mspertpordelareacciquepottenirlaparellasilidiuqueno(quesenvagiambuna
altrapersona,quesenfadi,quepensiquesunaestreta,etc).

QupenseuquehauriadeferlaMaria?
A.Dirliquenohipotanarencaraquepugui.
B.Dirliqueencaranovolferho.
C.Anarhi,iveurequpassa.
D.Cantonadaoberta

2.)LaLuca,quanesmiraalmirall,noessentcmodaambelseucosperquesveugrassa.
Sapropalestiu,iaquesttemalangoixa.

Qucreieuquehadefer?
A.Contemplarlapossibilitatdoperarse
B.Desprsdemenjarvomitarpernoengreixarse.
C.Parlarhoamblessevesamigues
D.Cantonadaoberta

3.)sdilluns,ialaclassecomenaacrrerlaveudequelaJliasunaguarraperqusha
liatambdosnoisaquestcapdesetmana.LaLauratambestalaclasseitunabonarelaci
amblaJlia.

QucreieuquehauriadeferlaLaura?
A.DefensaralaJliadelscomentaris
B.Matenirsealmarge
C.Sumarsealscomentaris
D.Cantonadaoberta.

Criterisdanlisi:

Els dilemes han de servir dexcusa per parlar de les seves prpies
experincies: Us heu trobat en situacions similars? Com vareu
reaccionar? s ms fcil pensar qu haurien de fer les altres, que
qestionarnosanosaltresmateixes?Perqu?
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.1.2Elbarmetredevalors
Idees/Conceptesclau:
Gnere; Homosexualitat; Estereotips/ Violncia; Homofbia/ Heterosexisme;
Feminitat/Masculinitat.

Objectius:

Qestionar els mites i creences entorn les relacions afectivosexuals no

heterosexuals.
Analitzarlesrelacionsquemantenim,icomenspercebemisituemenelles.
Reconixer situacions de discriminaci i desenvolupar eines per clarificar els
lmits.
Reflexionarentornalsnousmodelsdegnereirelacionssocioafectives.

Desenvolupament:
Elbarmetreconsisteixensituarsealespaisegonselpropiposicionamentrespecte
aunaafirmaci.Lesopcionsdeposicionamentsnlessegents:

SIDacordamblafirmaci
NOEndesacordamblafirmaci
MIGNidacordniendesacordounaaltraopci

Desprs de situarse en lespai en algunes daquestes categories, es passa a

argumentar lopci. En qualsevol moment de la dinmica es pot canviar dopci.
Algunsexemplessn:

Lesrelacionshomosexualstendeixenasermsinestablesipromiscues.
Unadonaqueescomportadeformamasculinaslesbiana.
Aixdeserhomosexualsunafasepassatgera
Sietslesbianaesnota,lesaltrespersonesnecessriamenthosaben.
Leslesbianesnopodentenirrelacionssexualsperqunotenenpenis.
Jaestbqueunsiguihomosexual,perquenohomostrialespaipblic.
Allnaturalsestarambunnoi,lonormalslheterosexualitat.
Molteslesbianessnnoiesquehantingutmalesexperinciesambelsnois.
Lespersonesbisexualssnunesvicioses.
Sicreixesentrepersoneshomosexuals,etconverteixesenunadelles.
Leslesbianessnpocfemenines.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.1.3PosantLmits

Idees/Conceptesclau:
Amorromntic;Estereotips;Masclisme;lmits/Corresponsabilitat;Dependncia.

Objectius:
Qestionarelsmitesicreencesentornlesrelacionsafectivosexuals.
Analitzarlesrelacionsquemantenim,icomenspercebemisituemenelles.
Reconixer situacions de discriminaci i desenvolupar eines per clarificar els
lmits.
Reflexionarentornanousmodelsderelacidinterdependnciaireciprocitat.
Respectarlespaipersonal,ireconixericomprendreelconcepte
dindividualitat.

Desenvolupament:
Aquesta activitat consta de dues fases diferenciades i necessriament
complementriesentreelles.Leducadoradecidirelstempsenfuncidelsinteressos
inecessitatsdelgrup.

1aFASE:Imaginatdoscercles(AiB),comsifossinduestarongessenceres.Cadapersona
s representada per un cercle que simbolitza el seu espai personal, el seu espai interior.
Dibuixaduespersonesrodones,separadesentresifes,dinscadacercle,undibuixque
tajudi a reconixerlos (punts, ratlles, estrelles, etc.). Primer, cada una al seu mn.
Leducadorafapreguntesalesnoiesdecomhanestatfinsaralessevesrelacions,encas
que nhi hagi hagut i no donantho per suposat, i de com desitjarien que fossin les seves
relacionsoquinaserialasevasituaciideal.Primeramentselsdemanarquedibuixincom
han estat o com sn, i llavors, se les convida a dibuixar la seva situaci ideal. Les noies
hauran de dibuixar, a partir de les rodones, com es relacionen els espais dambdues
personesdelarelaciiidentificarlespaipersonalilespaicompartit.

Leducadorapotconvidaralesnoiesaquepresentinelsseusdibuixosisuggerirdiferents
preguntes:

Quhihaaqu?Iall?
Quselquedesitgescompartirambdaltrespersones,iquno?
Recordesquethagipassataix?
Sentsqueselquevolsenaquestmomentdelavida?
Compotstenirunabonacomunicacienaquestmodel?

2a FASE: Es convidar a les noies a fer un rolplaying. Es faran grups de tres o quatre
personesileducadorademanaralesnoiesqueescullinunasituaciquetinguininters
entreballaroquehaginviscut,quetinguinaveureambunasituacinosatisfactriadeles
seves relacions o de les seves possibles relacions (sempre en referncia als seus espais
personals i compartits). Es deixar un temps per debatre i teatralitzar la situaci.
Leducadoraaniracompanyantelsgrupsifacilitanteltreball,sisnecessari.
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Acontinuaci,lesnoiesreproduiranlessituacionsicomvarenacabar(sisquehaacabat).
Un cop representada la situaci, leducadora pot preguntar al grup quins elements
destacarien daquella situaci, si els agrada la manera com es resol, i de quines altres
maneres ms satisfactries i saludables es podria resoldre per tal que es pugui construir
unarelacibasadaenelrespectemutu.
Tambespotconvidaralesnoiesdelgrupaqueesposinalescena,comaprotagonistes,i
intentincanviarlessituacionsenladireccidesitjada,sempreatravsdelateatralitzaci.

Criterisdanlisi:
simportantnopressuposarlexistnciaprviaderelacionsafectivosexuals,ideixar
semprelapossibilitatobertaatreballarlexerciciapartirdunamancadexperincia
pel que fa a relacions de parella. Tot i aix, moltes de les noies podran haver
experimentatsensacionssemblantsenrelacionsdamistat,odefamlia,etc.Ob,si
nolesidentifiquen,debensegurqueelsservircomatreballperalfutur.

Caldrqueleducadoratinguiencomptediferentspreguntesquepodracompanyar,
permesurarfinsonpotarribarifinsonno:
Comviuenlesnoiesaquestessituacionsenlavidaquotidiana?
Quelshipassaenlavivnciadelafusi?

A ms, cal tenir present que poden existir trnsits en la histria de les nostres
relacions, per cal anar alerta quan certes dinmiques sarrelen i es tornen
permanentsirepetitives.

Pertaldepodernosorientareneltreball,elmodelsbsicsqueproposa
FinaSanz3,sn:

1.Modeld'inclusi
Una persona inclosa en lespai de laltra, que lengloba. Respon a les
relacionstradicionals,alsmodeljerrquicsiestimulalesdependncies.En
aquest model existeix poc espai personal al marge de la parella. A ms,
afavoreixlesrelacionsdepoder.

2.Modelfusionalutpic
Sovint,lafantasiadelvincleselmodelfusionaltotal,lamedianaranja.
Hi ha moments en concret, emper, en qu es poden experimentar
vivncies de fusi, certs moments puntuals. No hi ha un espai personal,
per al mateix temps es pot viure en total harmonia i tranquillitat.
Tanmateix,elmodelfusionalgeneraunasituacidedesaparicicompleta
de la persona al marge de la parella quan es converteix en quelcom
permanent.

3
Sanz,Fina(2008[1995])Losvnculosamorosos.Amardesdelaidentidadenlaterapiadereencuentro.
Barcelona,Ed.Kairs
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

3.Modeldinterdependncia.
Existeix un espai com compartit (la intersecci) i un espai personal no
compartit.L'espaicompartitpottenirmajoromenorproporci,segonsla
parella.Generaunarelacimsigualitria,isovintesdnaquanexisteix
undesigderelacionsmsequilibrades.

4.Modeldeseparacitotal
Els models de relaci passen per molts episodis o estats emocionals
diferents. Pot sser que en un moment de les nostres relacions, les
necessitats de sentirnos distanciades saguditzin. Tamb pot passar
desprsdunarupturaamorosa.

5.Modeldesoledat
Cal comprendre la soledat com una situaci, un posicionament, una
necessitat o un desig tan legtim com qualsevol altre. Indispensable en
moltsdelsinstantsdelesnostresvides.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.1.4TeatralitzantlaMasculinitat

Idees/Conceptesclau:
Violnciadegnere;Identitatcollectiva;Discriminaci;Estereotips

Objectius:
Reflexionaralvoltantdelesimatgesirolsexistentsentornalsgneres.
Qestionarelsmodelstradicionalsdemasculinitatifeminitat.
Visibilitzarelsdiferentscodisculturalsambquconstrumelgnere.
Experimentarlesdinmiquesdedominaci/submissiicercarnealternatives.
Reconixer i gaudir de lampli ventall democions i sentiments, i valorarne la
utilitatperalesnostresvides.

Desenvolupament:

Pertaldeduratermeaquestadinmicaesrecomanaralesnoiesqueduguinroba
masculinaperalasessi(robaqueellesnoesposinhabitualment).

1.Esproposaalgrupqueesculliunasituaciocontextconcret(potserlasortidade
lescola,lexteriordunadiscoteca,uncarrerqualsevol,dediaodenit,etc.).Uncop
escollit,escollocaran5o6noiesalespaiescenari,iselshidemanarquerecordin
totsaquellsmissatgesqueleshanconstrutcomanoies.Missatgesambelsqualsens
podem trobar a lespai pblic: (No et fa por caminar per aqu?; Qu hi fas tan
sola?,Semblesunaputaambaquestesfaldillestancurtes;Guapa!,etc.).

Esdemanaralesnoiesqueintentinconnectarambunpersonatgemascul(queest
pensantodientaquellsmissatges).Llavors,esdemanaraunaaltranoiaquepassegi
perlespai(comsitornsdeladiscotecaalanitosortsdelescola,etc).Mentre
passeja sanir topant amb els comentaris i missatges que se li aniran transmetent,
deixant sentir el que li va passant i connectant tamb amb els sentiments i les
sensacionsqueselidespertenaella.

Llavors,esconstruirunaescenaalainversa,tambenunespaiocontextpblic.Es
pensarcollectivamentambelsmissatgestransmesosalmnmascul(elcarrers
teu,thasdemenjarelmn,nopotstenirporderes,etc).Esdemanarunaltre
cop a la mateixa noia que transiti per lespai i escolti els nous comentaris. Mentre
passejahadedeixarsentirelquelivapassantperdins:sensacionsiemocions.

Aquestexerciciespotrepetirambduesotrespersonesenduesotressituacions.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

2.Leducadoraanimaralesnoiesapensarsecomanois,podentconnectarambun
noi o home conegut, o deixant pas a records del passat, o inventant una nova
personalitatquenoassocinambcappersonaenconcret.
Mentre caminen es pot anar canviant de marxes i caminant, ms o menys
exageradament, en funci de cada personatge; desprs leducadora els pot anar
suggerintdiferentsmovimentsquotidians(comsasseu,commiraalaltragent,com
esrasca,comrespira,etc).Espotposarmsicaperveurecomballariaelpersonatge
siestigusenunadiscoteca,comlligaria,etc.
Al cap duna estona, sels demana que es trobin amb alg i que es saludin, que es
presentinisexpliquinelqufan,etc.Sempredesdelanovapersonalitatdenoi.
Per finalitzar, es demana que es posin en una rotllana. Un a un es presentaran i
explicaranquisnoallquvulguinexplicar.

Siesconsideraoportespodenferservirobjectesquefacilitinlaidentificaciambel
cosmascul.Espotutilitzarunmocadorobenaperestrnyerseiembolicarseelspits,
fentuntorsmsfort;espodenposarunsmitjonsounaaltrapeaderoba,perferel
penis;espottallarambunestisoresunbridecabell,atrossosmoltpetits,iambcola
dedisfresses,perlacara,espotconstruirunbigotiobarbeta,aixcomtambferse
unpentinatmsmascul.Espodenajudardelespecesderobadenoiid'homeque
hauranportat.Uncop vestides,esdemanaralgrupquecaminiperlespaiocupant
totalasala,cadaunaconnectantambaquestnoupersonatge.Primer,cadaunaambs
mateixa.Selesconvidaapensarunnom,onhanascut,onviu,quantsanyst,qufai
qu li agrada, amb qui es relaciona, quin s el seu desig sexual, etc. Es deixar una
estona per connectar amb aquest nou personatge mascul. Sels far posar una
especial atenci al moviment daquesta nova persona. Primer, es fixaran en com
camina,enelseumovimentcorporal.

3. Per tancar lexercici, es suggereix fer una rotllana i compartir les sensacions i
vivnciesperlesquehanpassat.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.1.5LaSilueta:CosiAutoestima

Idees/conceptesclau:
Autoestima; cnons de bellesa; diversitat corporal; construcci del cos; identitat;
violnciasimblica

Objectius:

Analitzarlaprpiaimatgecorporal.
Visibilitzarelssentimentsvinculatsalesdiferentspartsdelcos.
Treballarlapercepcidunamateixadeformapositiva.
Revisar els processos mitjanant els quals les noies adquirim conscincia del
nostrepropicos.
Reflexionar sobre com els mandats de gnere de lheteropatriarcat afecten a
lautoestimaialarepresentacidelesdones.
Treballardeformacrticaelsidealsdebellesadominants.

Desenvolupament:

Leducadoraconvidaalesnoiesaqusestirinalterra,apagaelllumielsdemanaque
tanquinelsulls(amblespaipreparatdemaneracmodaperaunarelaxaci).

1)Comenaambunarelaxacicorporal,donantalgunesconsignesperqulesnoies
prenguinelprimercontacteambellesmateixes,amblasevarespiraci,irelaxinles
tensions.Unamaneradeprendreaquestcontactesdemanaralesnoiesqueapoca
pocenvinlasevarespiracicapalesdiferentspartsdelcos,atravsdetubsocanals
imaginaris.Leducadorapotanarmarcantelstemps,indicantqueenvinlarespiraci
cap a la punta dels dits dels peus, desprs cap a la sola dels peus, els turmells, les
cames,elsgenolls,etc.iaixanarprenentconscinciadelesdiferentspartsdelcos.

2)Acontinuaci,leducadoraobrirlavisualitzacidelpropicos.Peraaix,convidar
lesnoiesasituarsedavantdunmirallimaginari.Tenimalesmansunrellotgedela
nostravidaqueenspermetfermarxaenrereeneltemps.Ensdirquepodemanaral
momentdelavidaquedesitgemimirarnos,llavors,almirall.Desprsdunsminuts,
sensedeixargairemarge,demanarqueavancemelrellotgeiqueenssituemunaltre
cop davant el mirall. Aquest cop, ens mirarem a nosaltres mateixes, en el moment
present.Leducadora,alcapdunsinstants,demanarqueprenguemconscinciade
lesprpiessensacionsiensfixemenelslmitsdelnostrecos,ionessituen,siacaben
enlanostrapell,omsenll,etc.

Espotdemanarquetracin,ambunguiximaginari,lasiluetadelseucosienvisualitzin
la seva forma. Al cap duna estona, leducadora suggereix que es posi atenci en
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

aquellespartsdelcosambquetsentsagust,iqueesdirigeixilamiradacapales
partsdelcosqueensestangenerantincomoditat,oqueensfanmal.

3) Leducadora clour la visualitzaci. Demanar que sacomiadin del rellotge, del

mirallidellesmateixes,ireprendrelrelat,fentretornaralesnoiesalespai,bena
poc a poc i respectant el temps de totes i cada una delles. A poc a poc, aniran
prenent contacte de nou amb la respiraci i despertant les diferents parts del cos.
Finalment,encendrelllum.

4) Leducadora deixar a la seva disposici llapis de colors, i convidar a les noies a
que cada una cerqui el seu rac on dibuixar el cos que hagin visualitzat. Es pot
suggerir que amb uns colors pintin les parts del cos amb qu es sentien cmodes i
ambunsaltreslespartsdelcosambquessentienincmodes,icomdibuixarienels
sentimentsassociatsaelles.

5)Lesnoiesesposaranperparellesiesmostraranelsseuscossosdibuixats.Unamira
eldibuixdelaltraipotcomentarquselquehiveu,elqulisuggereixaprimera
vista.Potseruncomentarifetdeformamsdescriptiva,obnomsambparaules
soles(Aquveig...foc,foscor,tremolor,moltallum,etc).Laltrapotcomentar,llavors,
el que ella pensava o sentia quan ho ha dibuixat. Desprs es far el mateix procs
canviantelsrols.

6) Es retorna al grup i leducadora facilita que es parli de com shan sentit amb
lexerciciiquesiniciunintercanvidevivnciesianlisisentornalaconstruccidela
corporalitat,desdelaperspectivadelesrelacionsdepoderqueenstravessen.

Criterisdanlisi:
s important acollir les distintes situacions que poden generarse per parlar
de com es senten les noies amb els seus cossos, on situen els lmits del seu
propicos,ireflexionarentornelsmissatgessocialsquerebemdecomhauria
deser.Caldestacarlarelaciexistententrelaconstruccidelmodelesttic
de la feminitat, i lautoestima de les noies. Aquest exercici, en una segona
sessi, o si disposem d'una hora i mitja de temps, pot ser profits per
aprofundir,tamb,enlareflexisobrelespartsdelcosqueesconstrueixen
comapartserotitzadesidedesig,ilarelacidaquestsmissatges,amblain
corporaci que en fem, en els mecanismes inconscients a travs dels quals
ens apropiem daquestes associacions. Leducadora, tamb podr emfatitzar
enlarelacientrepercepci,sentimenticonductaquesenderiva.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.1.6Lesmevesbasesdepoder

Idees/conceptesclau:
Conflicte;poder;desobedincia;empoderament;transformaci

Objectius:

Entendreianalitzarelsdiferentstipusdepoder.
Analitzarquinessnlesnostresbasesdepoderindividualicollectiu.

Desenvolupament:

Primer sobre el debat al grup amb la consigna del que entenem per poder.
Desprsladinamitzadoraproposareflexionarsobreelsdiferentstipusdepoderfent
unllistatalapissarra.

Tot seguit, es reparteix la fitxa d'exemple que teniu a continuaci i es demana que
facindoscercles,querepresentarandospossiblespastissosdelpoder.Elprimerha
deserviracadapersonaperidentificarquinessnlessevesbasesdepoderindividual.
Encadacasaquestesbasesserandiferentsobocuparanunapartdiferentdelpasts.
Desprsshaurdidentificarquinespodrienserlesbasesdepodercollectiu,lesque
sentinqueprevalenenelgrupdenoies.

Per tal dagilitzar aquest procs i que totes sentin que poden dir la seva, podem
proposarferaquestasegonapartengrupsde4o5noiesabansdeferlaposadaen
com.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Criterisdanlisi:

Potresultarinteressantveuresilesbasesdepodercollectiuentreelgrupdenoies
ensdiuenalgunacosasobrelaconstruccidelesbasesdepoderdelafeminitati
creuarelsresultatsambelqueobtinguielgrupdenois.

Per identificar les bases de lempoderament,es pot complementarla dinmicaamb

unaaltraactivitatmsespecfica.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.2.Activitatspernois

6.2.1Lavidaden

Idees/conceptesclau:
Estereotips;Construcciidentitat;Expectatives.

Objectius:

Reconixerquinssnelsestereotipsdegnere.
Descobrir com afecten aquests estereotips en la construcci de la nostra
masculinitat.
Analitzar les expectatives de gnere dels nois i com aquestes condicionen les
sevesexpectativesdefutur.
Valorarlaconveninciadeflexibilitzaraquestesexpectativesperapoderdefinir
lliurementlanostramasculinitat.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Desenvolupament:

Esmostraalgruplafotografiadelnadqueteniuacontinuaci.Abansqueressels
explicaqueacabadenixeriqueselihadeposarunnom,tenintencompteques
un nen. Desprs, es demana als nois que es distribueixin en tres grups. Cada grup,
haur dimaginarse un moment de la vida de X (el nom que li hagin posat) i
representarlaambunaimatgeestticaapartirdelsseuscossos.

ElgrupA,representareldiadelseusegonaniversari
ElgrupB,undiaquanjat16anys
ElgrupC,enalgunmomentuncophacomplertels30anys

Esdeixen15minutsperqupensinenlaimatgeinassaginlarepresentaci.Uncop
ho tinguin enllestit el primer grup es collocardavant delsaltres. Es demanara la
resta que tanquin els ulls i noms sels deixar obrirlos quan la imatge estigui
preparada.Estractaquelobservinambatenciidescriguinelqueveuen.Seseguir
elmateixprocedimentambelsaltresgrups.Enacabar,estractaderesumirquinavida
simaginenquehatingutelX,resseguintlestresimatgespresentades.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.2.2Elsmicromasclismes

Idees/conceptesclau:
Micromasclismes;Poder;Violncia.

Objectius:

Analitzarelconceptedemicromasclisme.
Identificarelsmicromasclismesenlanostravidaielnostreentorn.
Buscaralternativesperdesterrarelsmasclismesdelesnostresvides.

Desenvolupament:

1) FemgrupsdequatrepersonesillegimconjuntamenteltextsegentenquLuis
Boninodistingeixquatretipusdemicromasclismes(Mm):utilitaris,encoberts,de
crisiicoercitius:

LosMmutilitariosserealizanespecialmenteenelmbitodelasresponsabilidades
domsticas y suponen el aprovechamiento de la disposicin femenina para el
cuidadoylanoresponsabilizacindelosvaronesenlodomstico.Senaturalizasu
roldecuidadora(delapareja,deloshijos)ydemantenedoradelvnculoydela
comunicacin;selehacenrequerimientosmsomenossolapados(Dndeestmi
camisa?significaBscamelaydmela);seniegalareciprocidaddelcuidadoporque
yonos,etc..
Los Mm coercitivos sirven para retener poder utilizando la fuerza psicolgica o
moralmasculina.Suponenporejemploelusoabusivodelespaciofsico(elsilln,la
mejor posicin para ver la tele) y del tiempo para s (descanso,ocioa costadel
trabajodeella).Tambinapelaralasuperioridaddelalgicavaronilcuandolas
mujeresdemandan(Unpocodeseriedad,loquedicessontonteras).
LosMmencubiertosintentanocultarsuobjetivodeimponerlaspropiasrazones
abusando de la confianza y credibilidad femenina. Crean falta de intimidad a
travsdelsilencio,delaislamiento,delmalhumormanipulativoydelninguneo.
ste ltimo supone, por un lado, no reconocer lo valioso de las mujeres: sus
necesidades, valores, aportes al bienestar masculino y familiar y, por el otro,
sobrevalorarlopocoquebrindaelvarn,viviendoloescasocomovalioso.Tambin
es Mm encubierto la pseudonegociacin (hablar pero sin negociar en realidad
porque l no se mover de su posicin), la inocentizacin culpabilizadora
(Exageras, ests loca!) y la autojustificacin (balones fuera, hacerse el tonto, el
buenooelinexperto,minusvalorarlospropioserrores
LosMmdecrisisocurrenenmomentosenqueaumentalaautonomafemeninao
se produce una prdida laboral del varn o una limitacin fsica. Se trata de
situacionesenlasquelamujerdemandaunamayorigualdadyelvarnrecurrea
una especie de resistencia pasiva (T sabrs que hacer con la casa si decides
trabajar fuera!); se da tiempo (posterga el cambio hasta el hartazgo de ella o un
ultimtumdeseparacin);aguantaelenvite(hastaquesecanse)ocriticaelestilo
(Simelodijerasdeotramanera).
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

LosefectosdelosMmsobrelasmujeresson:

Sobreesfuerzo psicolgico. Disminucin de sus reservas emocionales y de energa
parasyparaeldesarrollodesusinteresesvitalesoInhibicindelpoderpersonal.
El desarrollo personal se hace lento. Aumentan las actitudes defensivas, de queja
ineficaz. Se recurre a la mano izquierda para recuperar poder o inhibicin de la
lucidezmental(tontificacin).Bloqueodelasaccionesvalientes,crticas,eficaceso
deterioro de la autoestima y de la autocredibilidad. Inseguridad, incompetencia,
impotencia...omalestardifuso,irritabilidadcrnicaLosefectosenlaparejason:
relacinasimtrica,noigualitaria,autonomadelosvaronesacostadelasmujeres,
supremaca de los intereses de los varones o culpabilizacin a la mujer por el
deterioro del vnculo. Ella se queja intilmente, l se inmuniza no escuchando. El
mandato de gnero hace que la mujer se autoinculpe y que no se reconozca el
machismo.Olaconvivenciaseconvierteenunaguerrafra,enunlugardondela
mujernosepuederelajar

2) Tornem al gran grup tot fent una rotllana i els animem a que comparteixin els
micromasclismes que reconeixen en el seu entorn ms immediat. Per tal
dorientareldebatpodemferserviralgunesdaquestespreguntes:

a) Busqueu exemples de la vida real on es vegin els quatre tipus de

micromasclismes

b)Perqusanomenaaaquestesviolnciesmicromasclismes?

c)Negarseaposarseelcond,sunmicromasclisme?

d)Laviolnciasunapirmide.Enlapuntaestanelsassassinats.Msavall,el
maltractament; per a la base hi ha els micromasclismes: el control (mirar el
mbil, controlar la roba, les amistats, on estaves? per qu no has trucat?, no
magraden les teves amigues...), el xantatge emocional per a aconseguir sexe,
elsinsults,ladelegacideresponsabilitatperqutuhofasmillor...Sabeude
personesquehaginestataguantantlapirmide?Comshansentit?

Criterisdanlisi:

Aquesttextenshadeservirdepretextperparlardenosaltres
mateixos.simportantcrearunclimadintimitaticonfianaper
compartirsituacionsisentimentsquepodenserdolorosos.Sies
produeixen bloquejos, pot ajudar el fet que leducador
comparteixi la seva experincia al respecte, com a home. Cal
incidirqueestemfentuntreballpertaldeprendreconscinciai
transformar les nostres actituds i no per culpabilitzarnos (la
culpamaistransformadora).
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.2.3Elsciclesdelaviolncia

Idees/Conceptesclau:
Maltractament; Estereotips; Desigualtat; Poder/ Patriarcat; Submissi/ Indefensi
apresa.

Objectius:
Reconixeridesmuntarlesfraseslegitimadoresdelesviolnciesdelshomes.
Comprendreisituarnosenelsciclesdelesviolncies.

Desenvolupament:
1part:esllegeixenveualtaelsegentllistatdefraseslegitimadoresdelaviolncia
delshomes:

Elscasosdeviolnciasnescassos.
Laviolnciasproductedunamalaltiamental.
Lesagressionsalesdonesesdonenenlesclassessocialsbaixes.
Alesdonesquehoaguanten,elshihadagradar,altramentnohosuportarien.
Lesvctimesshobusquen,fanalgunacosaperaprovocarho.
Laimposicidelbarenlasexualitatsundeuredinsdelaparella.
Labs sexual i les violacions ocorren en llocs perillosos i obscurs i latacant s un
desconegut.
Elmaltractamentemocionalnostangreucomlaviolnciafsica.
Enunaparellanoexisteixlaviolaci.
Estjustificatpegaraalgqueensofn.
Peraunabonarelacideparellapotserdesitjablequeladonasiguidevegadessubmisa.
Ladonaquesemblaunpocdbilsmsatractiva.
Elshomesnohandeplorar.
Quanunadonasagredidaperlhomealgunacosahaurfetperaprovocarho.
Si una dona maltractada no abandona el seu company ser perqu no li desagrada la
situaci,sunpocmasoquista.
Actualment hi ha igualtat: la dona no est discriminada, ni controlada ni sotmesa. Si
aguantalabssperquvol.
La violncia cap a les dones s un problema privat, de cada parella. No ens hi hem de
posar.
Lesagressionsalesdonessnmoltminoritries,snelsmitjansdecomunicacielsqueho
exageren.
Circumstnciesexternescomlalcohol,lexcsdetreballolatur,lagelosia...,snlesque
motivenlaviolnciacapaladona.
Lesagressionssndutesatermeenambientsmarginals.
Elshomesmaltractadorsestanbojosimentalmentdesequilibrats.
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Acontinuaci,hauranderespondrelespreguntessegents:
Quinesdaquestescreencescreieuquesncertes?Argumenteuho
Quines penseu que sn excuses? Escriviu al costat per qu considereu que
snequivocades.

2part:Eltipusdeviolnciaquesolenusarelsmaltractadorsscclicaiconstade
quatre fases: tensi (estat dagressivitat latent), agressi, penediment i afecte
(tambanomenatllunademel).

Pertaldexemplificarambelementsvisualsqueserveixinperaprofundireneltema,
esproposavisionarelsdosvdeossegents(srieFsicaoqumica):

http://www.youtube.com/watch?v=xrfhaNyGqg&feature=relmfu
http://www.youtube.com/watch?v=FkbqJxa7Jc

Estractadanalitzarlarelaciqueapareixalesseqnciesdacordamblesquatre
fasesesmentades.

Quinssnelsaspectesbsicsdelmaltractador?
Perqusdifcilqueunadonasurtidunasituacidemaltractament?
PerqunopotsortirRuthdelasituacidemaltractamentambGorka?
ThireconeixesenalgunsdelstretsdeGorka?Quins?
Sereucapaosdecrearunaescenaalternativaonellfeslescosesdunaaltra
manera?

Criterisdanlisi:

Sovint els participants pensen que avui hi ha igualtat entre els
homes i les dones i, per aix, la dona s lliure daguantar una
situacideviolncia,conseqentment,sihosuportasperqus
dbil de carcter o perqu li agrada. s important treballar els
estereotips que existeixen al voltant de la figura tant del
maltractadorcomdelavctimacomunpasnecessarialhorade
prevenir la violncia de gnere. Amb aquesta activitat es pot
treballarladinmicadelsemfor.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.2.4Laviolnciadelshomes

Idees/conceptesclau:
Violncia;Poder;Socialitzaci;Patriarcat;Transformaci.

Objectius:
Analitzarelsmodelsdeviolnciadelshomes.
Compartirsituacionsdeviolnciaenslesqueenshemvistimmersos.
Buscaralternativespertaldesortirdelsciclesdelaviolncia.

Desenvolupament:

1part:dividimalsparticipantsengrupsde7persones.Cadascundelsintegrantsdel
grup haur danalitzar una de les set violncies a les que fa referncia el text de
MichaelKaufman(veureannex)ipensarenunasituaciconcretaenlaqueshagivist
atrapatperaquelltipusdeviolncia(sinotunexempleenprimerapersonaelpot
trobar en el seu entorn immediat). Posteriorment el grup compartir cadascun dels
modelsielsexemplesquehantriat.

MichaelKaufmanLessetPSdelaviolnciadelshomes

Poderpatriarcal.
Elpatriarcathacreatunaestructurajerrquicadepoder,nosolamentcontralesdones
sincontraaltreshomesicontraunmateix.Laviolnciahareportatbeneficisalshomes
com a grup: privilegis i formes de poder. La cooperaci sha donat per a vncer, per a
aconseguirlestatusdelsmillors,delsqueguanyen.

Eldretalsprivilegis.
Pernosempresexerceixlaviolnciaperamantenirelpoder.Devegadeslaviolncia
slaconseqnciadecreurequeesteldretalprivilegi.Perexemplesiunhomepegaa
una dona perqu el sopar no s a taula, no ho fa sols per assegurar que no tornar a
passarsinperquescreueneldretqueladonaelserveixi.

Elperms.
Laviolncianoexistiriasinohihagusenelscostumssocials,elscodislegals,laplicaci
delalleiideterminatsensenyamentsreligiosos,unpermstcitperaexercirla.Elsactes
de violncia (dels homes contra els homes) sn celebrats en els esports, el cine, la
literatura i la guerra. No sols s permesa sin que es glamouritza i es recompensa.
Seducci, atracci de lesttica de la violncia. La violncia s un mitj natural per a
resoldredisputesidiferncies.Interessapararseaquidestacarquelaviolncianosols
sunfetpersonal,deparella,stambviolnciasocial.

Laparadoxadelpoderdelshomes.
Les formes de poder sn tamb una font de pors, allament i dolor per als homes. Els
imperatiusdelamasculinitatrequereixendemostraciconstant;laincapacitatdepassar
la prova o simplement lamenaa del fracs, porten molts homes a lallament, la ira,
 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

lautocstig, lautoagressi... I des daquest estat emocional, la violncia esdev un

mecanisme compensatori, una manera de restablir lequilibri. El blanc sol ser alg ms
dbil.

Larmadurapsquicadelamasculinitat.
La violncia s tamb resultat duna estructura de carcter basada en la distncia
emocional dels altres; aix crea una forta armadura. El resultat s lescassa empatia
(lexperincia del que altres senten) i la incapacitat dexperimentar les necessitats i els
sentimentsdelsaltrescomarelacionatsambelspropis.(perexemplelarespostadavant
duna agressi s que ella volia tenir sexe). Les antenes emocionals estan
distorsionades.
Masculinitatsamagarlesemocionstretdelarbia,lagressivitat,elsinsults...sfer,no
parlar.Laviolnciasdemostracidevirilitat.

Lamasculinitat:unaollaapressi.
Elsnensaprenendesdepetitsareprimirsentimentsdetemoridedolor.Lnicaemoci
vlidaperaunhomeslaira.Notenirpoderexacerbalesinseguretatsmasculines:sila
masculinitatstenirpodericontrol,noserpoderssignificanoserhome.

Experinciespassades.
Els nens creixen amb experincies de bregues i lexercici de la brutalitat. Sobreviure
requereix sovint acceptar i interioritzar la violncia com una norma de conducta. I els
nens que creixen presenciant violncia, tenen ms probabilitats dactuar aix. I els que
han vist als seus pares maltractar les mares, han aprs que s possible fer mal a una
personaestimada.

2 part: cada grup representar davant la resta una de les situacions que hagin
compartit, mitjanant una figura de teatre imatge amb els seus cossos. La resta
haurdesbrinaraquinadeles7Psesrefereix.

Conjuntament suggerirem alternatives per a poder sortir daquella situaci de

violnciailaconvertiremenunaimatgeidealapartirdeprimeraimatgesuggerida.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.2.5Quanestementrecollegues

Idees/conceptesclau:
Masculinitat;Socialitzaci;Afectivitat;Rols;Estereotips;Comunicaci.

Objectius:
Visualitzar les regles de complicitat masculina en situacions habituals dins un
grupdadolescents.
Analitzarcomesmantaquestacomplicitat,comensperjudicaicomescapar
nedella.
Aprendre a diferenciar entre el que vull i el que volen els altres; s a dir,
apoderarseperalliberarsedelapressigrupal.
Prendreconscinciadecomlaporielrebuigalahomosexualitat(homofbia)
s un mecanisme que limita els nois a lhora de relacionarse lliurement i
respectantlessevesnecessitats.

Desenvolupament:

Es divideixen els participants en quatre grups. A cadascun dells se li repartir una

imatgediferentqueescorresponambdiferentsmbitsdesocialitzacientrenois:

Unanitdebotelln,
Ungrupdenoisdavantdelfoc
Doshomesabraantse
Ungrupdenoismirantelfutbolojugantamblaplay

Apartirdelesimatges,esdeixaran15minutsperqusimagininunahistriaenlaque
prviamenthaurandediscutir:
Quantfaqueesconeixen?
Perquestanjunts?
Dequestanparlant?
Sesententotscmodesamblasituaci?

Cada grup anir sortint i representar una breu improvisaci a partir de la histria
treballada.

Acontinuaci,esproposenlessegentsimatges:

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

Criterisdanlisi:

Tradicionalment,lesrelacionsinformalsentrehomesshancaracteritzatper:

Complicitatfcilbasadaenunpactedenoqestionar;conversessuperficialsones
parladetemesimpersonalsqueevitenmostrarlespreocupacionsidebilitatsreals.
Relacions competitives en les que contnuament es tracta de demostrar que ets
molthome.
Relacions poc afectives i on, noms en ocasions heroiques (com les celebracions
esportives)espermetqueaflorinelssentimentsentreelshomes.
Existeixunpactedalianamtuanosempreexplcit,davantlesdones
(construdescomlenemicdinslimaginarisexual).

En aquesta activitat es important recordar als nois que existeixen una srie de necessitats
(reconeixement,acceptaci,estima)quesnperfectamentlegtimesiquenoshandeviure
ambvergonya.srecomanableaproparlexemplealasevavidaquotidianaperdiscutir,quins
mecanismes fan servir ells per ser acceptats en el grup. Qu passa quan no se senten
acceptats?Iquansentencosesquenosnprpiesdelmonmascul?Handeixatmaidefer
resperporaquenoelsacceptin?

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.2.6Undiaalavidadella

Idees/conceptesclau:
Desigualitats/Diferncies;Masclismes/Patriarcat;Rolsdomstics/Distribucidel
temps;Estereotips.

Objectius:
Visibilitzarlesdiferncies/desigualtatsexistentsentrehomes/dones.
Promourelempatiaidesnaturalitzarelpaperdeladona/maredinslafamlia.
Qestionarelsmodelstradicionalsdemasculinitatifeminitat.
Experimentarelsdiferentscodisculturalsambquconstrumelgnere.

Desenvolupament:
Es proposa als participants que pensin en alguna de les dones de la seva famlia i
intentindescriureundiadelasevavida,sadir,queselquefaiambquinshoraris.

Comsonelsseusdiesdevacancesenfamlia?
Delquehasescrit,intentapensarquinesdaquestescosessongentiques,s
adir,tenenunfonamentbiolgiciquinessnsocialsoculturals.
Intentasituarteenelseullocidirnossinceramentquinescosespensesque
tagradarieniquinesno.
Pensaencomintentariescanviarlescosesquenotagradeniquines
dificultatscreusquetindriesenferho.

Criterisdanlisi:

Sovint hi apareixen a la dinmica intents de naturalitzar el treball

domstic/cura en funci del rol de gnere, ja que representa que la
dona dedica temps a la llar i a la cura perqu li agrada, perqu s
sensible i es preocupa ms. s important que leducador ressalti la
noci del gnere com a construcci, que la contextualitzi i
problematitzi. Es poden utilitzar per aquesta tasca dinmiques com
QuisquioElmercatdelintercanvi.

 UnitatdAssessoramentPsicopedaggic

6.2.7Queescanvidellocqui

Idees/conceptesclau:
Afectivitat;Rols;Estereotips;Comunicaci;Socialitzaci;Desitjos/Necessitats.
Objectius:
Prendreconscinciadeladiversitatdelgrupidelqueensuneixmsenlldel
queenssepara.
Expressaricompartirlliurementlesnostrespors
Diferenciardesitjosdenecessitats
Analitzar com tots els homes compartim formes de pensament que influeixen
enlanostravisidelarealitatienlaformaqueensposicionemenelmn.

Desenvolupament:

Ladinmicaesdivideixenduesparts:

1)Elsparticipantsseuenenuncercledecadires.L'educadortpreparadesdevuita
deu afirmacions sobre temes diversos i sempre encapalades per que es canvi de
lloc qui .... Es pot comenar amb algunes afirmacions desvinculades del tema que
estemtreballantperanarescalfantmotors,comara:queescanvidellocquipensi
que s divertit xatejar per Internet, o que seria excitant anar a viure fora uns
anys.Elsqueestiguind'acordshaurandaixecaricanviardecadira,mentrelaresta
continuenasseguts.Desprsdecadaafirmacise'lsdemanaadosotresparticipants
quediguinlesraonsperlesqualss'hanaixecatoquedatenlessevescadires.Poca
pocleducadoranirintroduintafirmacionsorientadesapoderparlard'experincies
personals.Enaquestcassuggerimenunciatsdeltipus:queescanvidellocquimai
nohatingutporoquitinguipora...pertreballarlesdifernciesentrenecessitatsi
desitjospodemconstruirafirmacionscomaraqueescanvidellocquivoldriaser...
oquicreguiques....

2) En la segona part l'educador treu una cadira del cercle i convida a un noi (o ell
mateix) a posarse de peu al mig de la rotllana. Aquesta persona ha de fer alguna
afirmaciquesiguiveritatperella(queescanvidellocquicreguiquetoteslesnoies
sniguals).Lespersonesquecomparteixinaquestaafirmacishaurandecanviarde
lloc. La persona que estava al mig tamb ha de buscar una cadira per seure, de
maneraqueserunaaltrapersonalaquequedaralcentreperdirunanovafrase.Es
interessantqueelpropigrupdenoisdecideixilliurementelstemesdelsquevolparlar
persisestanquen,leducadorsempreelspotanimarambpropostesgenriquesal
voltant de les noies, la famlia, el grup damics, el sexe, els somnis, les pors o els
desitjos.