26
el 3 de vuit DIVENDRES, 7 DE JULIOL DEL 2017
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 - 08720
Vilafranca del Peneds
redaccio@el3devuit.cat
maquetacio@el3devuit.cat
administracio@el3devuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reflecteixen el parer de qui els signa.
OPINI
Roaming, Ribesaltes i refugiats Un altre 4 de juliol
Des del 15 de juny, el roa-
ming a Europa ha passat a la
histria. Si ms no, el crrec
als usuaris, perqu les com-
panyies de comunicacions
encara ho tenen present.
Ho vam comprovar el passat
dissabte quan, amb un grup
de gelidencs, vam anar a la
Catalunya Nord. En traspas-
sar la frontera van arribar
els SMS del canvi dopera-
dora, indicant un lmit de
50 euros de despesa en ro-
aming. Un missatge aix ge-
nera certa confusi i molts
van optar per no fer servir
el mbil per comunicar-se.
Certament, no ten pots re-
fiar. Fa uns mesos vaig con-
tractar una tarifa de dades
per viatjar per Estats Units,
per utilitzar en cas demer-
gncia si no podia accedir al
wifi. No la vaig fer servir cap
dia, per a la segent factu-
ra figuraven connexions en
diversos dies que no vaig fer
pas. Vaig reclamar diverses
vegades fins arribar al ser-
vei del defensor del client
de Movistar, el qual em va
donar la ra i va retornar els
imports facturats.
Qui no tenien possibilitat de
reclamaci sn els qui vam
anar a veure a Ribesaltes, a
Pere Casanovas
www.perecasanovas.com
Adagi
PRESIDENT REDACCI:
Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzlez (Redacci Vilafranca)
Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn)
CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell)
Xavier Freixedas i Joan Ravents (web)
Domnech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Tito Boada (Esports)
Flix Mir (Fotografia)
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz ngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetaci)
Anna Rafecas (Correcci)
TTOL I. Objecte de la llei
un camp de concentraci Article 1
El Peneds involucrat en tres guerres:
Guerra Civ il Espanyola,
Aquesta llei regula la celebraci del referndum dautodeter-
minaci vinculant sobre la independncia de Catalunya, les
tamb Segona Guerra Mundial i
Guerra de Independncia
seves conseqncies en funci de quin sigui el resultat i la cre-
aci de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
existeix... dAlgria. Fins i tot ha estat
centre de confinament per TTOL II. De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament. Article 2. Penso que...
a immigrants, recentment. El poble de Catalunya s un subjecte poltic sobir i com a tal
Els drets dels refugiats sem- exerceix el dret a decidir lliure i democrticament, la seva con-
pre han estat bandejats. Els dici poltica.
testimonis al memorial dels
que van patir el seu inter- Aix comena el text articulat de la Llei del Referndum dAu-
nament amb entrevistes, todeterminaci que es va presentar aquest dimarts a Barcelo-
cartes i fotografies de lpo- na. Una llei que clava les seves arrels en els tractats internaci-
ca en donen bona mostra. onals que garanteixen els drets fonamentals de les persones,
Lanulaci dels judicis fran- tractats que lEstat espanyol fa anys que va signar i ratificar.
quistes s una reparaci que, Amb aquesta llei, pendent daprovaci, es garanteix lexercici
sens dubte, arriba tard. del dret dautodeterminaci de Catalunya i es dona la cober-
Daniel Garcia tura jurdica i les garanties al referndum vinculant de l1-O. Llusa Llop
En un mn hiperconnectat, Amb aquesta llei, tamb es comencen a esvair dubtes i temors.
Peris els refugiats que troben asil Aquest text posa de manifest que durant mesos, malgrat el
Presidenta ERC-Peneds
www.danielgarciaperis.cat a Europa no poden tenir di- neguit de molta gent de bona fe i de tanta altra de mala fe,
ficultats per contactar amb sha estat treballant i preparant seriosament el procediment
les seves famlies i accedir perqu els ciutadans de Catalunya decidim qu ha desdevenir L1 doctubre,
a la informaci. El telfon el nostre pas. Sha preparat el referndum i, de la mateixa ma-
Els refugiats mbil es va convertir per a nera, sha preparat el Parlament i, ms important, la Generali-
els catalans i
no poden tenir ells en un estri indispensa- tat de Catalunya, per ser el govern i ladministraci de la nova les catalanes
ble en la seva ruta de sorti- repblica catalana, si aix ho decidim plegats. Economia, hi-
dificultats per da de les zones de conflicte, senda pblica, impostos, protecci social, seguretat ciutadana
votarem
per tamb ho ha de ser per i tot un llarg seguit de responsabilitats que haur dassumir
contactar amb tenir noves oportunitats el nostre govern estan pensades, dissenyades i a punt de ser
les seves famlies aqu i refer els seus pasos implementades.
quan la situaci sigui possi- L1 doctubre, els catalans i les catalanes votarem. Ja tenim
i accedir a la ble. Tant de bo les persones la llei que emparar aquesta celebraci. I, casualment, lhem
informaci que van passar pel camp de presentat el mateix dia, 4 de juliol, en qu tretze nous estats
Ribesaltes haguessin pogut sobirans i independents deixaven de reconixer el domini bri-
gaudir daquest dret. La his- tnic i esdevenien els Estats Units dAmrica, lany 1776. El que
tria hauria estat diferent. farem, certament, no s cap novetat.
El nom no fa la cosa (2)
Voldria donar lenhorabona als autors/res intelectuals de radical, han fet una aposta clara per la democrcia directa.
la pregunta del dia D (D de democrcia, naturalment). Jo Desprs, diuen amb ra, ja vestirem la criatura Catalunya
la resumeixo aix: Vols una repblica catalana?. Alguns amb els colors que decideixin les urnes, i lluitarem perqu
amics meus, republicans, constitucionalistes dos mots, sigui el nostre. Alguns daquests simpatitzants comunistes
avui, difcils de lligar i que no pensen participar en la fes- i podemites porucs de si mateixos i, per tant, desconfiats
ta del dia D, estan emprenyats amb la pregunta, perqu, di- dels catalans en general, no s que no pensin votar el dia
uen, sapropia dun sentiment que, en part, molta gent fa D, s que, incomprensiblement, ni tan sols estan disposats
seu: Vols la repblica?. El cas ms colpidor aglutina alguns a acceptar un possible resultat democrtic, advers a la seva
dels antics republicans dels anys setanta, alhora que tamb concepci duna Espanya intocable. En les nostres trobades
aplega, de manera natural, els seus joves descendents ideo- amicals, exposo les meves raons i aposto amb vehemncia
lgics, forjats a les trinxeres del 15-M. Entrampats ara dins per la seva participaci en el referndum, valorant el seu vot
el cul-de-sac duna sopa de lletres marejadora, incomprensi- com a cabdal; per la veritat s que no men surto! Topo amb
ble. Comuns; Podem; En com podem; No podem... Per qu, uns arguments vagues els seus idealistes, generalistes, de ...preferiu cooperar
duna vegada per totes, no es defineixen com el que sn, lluita de classes, difcils dacceptar en els temps histrics i
s a dir, comunistes amb totes les lletres, i tots ens enten- engrescadors que sens acosten. Votar lliurement, sense el
amb la corrupta
drem millor (en com=comunista). Val ms que et diguin vistiplau del Comit Central? No, i ara! El poble no pot votar monarquia
comunista que no pas podemita! S, ho reconec: la paraula sense el perms de lautoritat! En la meva modesta aportaci
borbnica, abans
no est de moda, per el nom no fa la cosa! Largumentari al debat intelectual, els plantejo un dilema que els provoca
daquesta esquerra, a voltes contradictria i antirevolucio- urticria: preferiu cooperar amb la corrupta monarquia bor- que participar del
nria, descansa en una retrica farcida deslgans plens de bnica, abans que participar del naixement duna moderna
grans paraules, per buits de contingut. Independncia? S i Repblica Catalana? Sigui com sigui, el que ms em temo
naixement duna
no. Potser s o potser no! Depn! B, si manssim nosaltres, s que, si volem sumar i guanyar el dia D, ens faran falta moderna Repblica
s; si manen els altres, no! Bufff, quin mal de cap. A Cata-
lunya, sense un projecte nacional clar, estan condemnats a
ser una minoria a la recerca, cent anys desprs, dun Palau
els seus vots. La seva oposici frontal al referndum ens fa
ms mal que lestpida matraca de la Santamara i els seus
sequaos. Mentrestant, els nufrags socialistes, presoners
Catalana?
dHivern per ocupar. Les CUP, per contra, que per ideari po- en lobscura caverna dels desitjos federals, contemplen, at-
drien ser valedors de moltes de les tesis de lesquerra ms nits, la seva autodestrucci, tot ballant laserej!