Esquemes Histc3b2ria Del Mc3b3n Contemporani

ESQUEMES
MATERIALS D'HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI
NDEX
TEMA 1 - L'EUROPA DE L'ANTIC RGIM p. 3

1. La persistncia de l'Antic Rgim
2. La vida quotidiana a finals del segle XVIII
3. La Crisi de l'Antic Rgim I: la Illustraci
4. La Crisi de l'Antic Rgim II: el Despotisme illustrat
TEMA 2 - LA REVOLUCI INDUSTRIAL A ANGLATERRA p. 9

1. Les causes de la Primera Revoluci Industrial
2. El procs de la industrialitzaci
3. Una nova societat industrial i urbana: burgesos i proletaris
TEMA 3 - LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX p. 15

1. Les primeres revolucions liberals
2. La Revoluci Francesa (1789 - 1815)
3. El Congrs de Viena i l'Europa de la Restauraci
4. Nacionalisme i problemes nacionals a l'Europa del segle XIX
5. La unificaci d'Itlia
6. La unificaci d'Alemanya
Com elaborar un context histric per a un examen d'Histria p. 25
TEMA 4 - ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS p. 27

1. Els orgens del moviment obrer i el naixement del sindicalisme
2. Els socialistes utpics
3. Naixement, vida i crisi de la Primera Internacional
4. Karl Marx i el socialisme cientfic
TEMA 5 - L'POCA DE L'IMPERIALISME (1870 - 1914) p. 34

1. La Segona Revoluci Industrial (I)
2. La Segona Revoluci Industrial (II)
3. Les Causes de l'Imperialisme
4. L'ocupaci imperialista del Mn: el repartiment d'frica i d'sia
5. L'organitzaci dels Imperis colonials i les conseqncies de l'imperialisme
HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI
TEMA 6 - EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL p. 43

1. Europa a inicis del segle XX
2. Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra
3. L'esclat de la Primera Guerra Mundial
4. De la guerra de moviments a les trinxeres
5. La Pau de Versalles i les conseqncies de la guerra
TEMA 7 - LA REVOLUCI SOVITICA I L'URSS p. 53

1. La Rssia dels Tsars. Rssia abans de la Revoluci
2. La revoluci de Febrer
3. El triomf dels bolxevics. La revoluci d'Octubre
4. Lenin al poder i la Guerra Civil. La III Internacional
5. L'era d'Stalin
TEMA 8 - EL MN EN L'POCA D'ENTREGUERRES (1919 - 1939) p. 64

1. Les conseqncies de la Primera Guerra Mundial
2. Prosperitat i crisi als Estats Units d'Amrica: els Happy Twenties
3. L'esclat de la crisi: el crack del 29 i la Gran Depressi
4. Poltiques contra la crisi: la New Deal i la cooperaci internacional
TEMA 9 - DEMOCRCIES I TOTALITARISMES A EUROPA (1919 - 1939) p. 72

1. Democrcies i dictadures a Europa
2. El feixisme itali: Mussolini al poder
3. La dictadura feixista a Itlia
4. La Repblica de Weimar i l'ascensi del nazisme
5. La dictadura dels nazis
6. Poltica de Hitler fins a 1939
TEMA 10 - LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 - 1945) p. 84

1. L'esclat de la guerra
2. La iniciativa de l'Eix
3. Viure sota l'ocupaci nazi
4. La derrota nazi i el final de la guerra
5. El Mn desprs de la Guerra Mundial: conseqncies i l'organitzaci de la pau.
TEMA 11 LA GUERRA FREDA I LA POLTICA DE BLOCS p. 93

1. Un Mn bipolar: l'inici de la Guerra Freda
2. Els conflictes de la Guerra Freda: Berln i Corea
3. Els conflcites de la Guerra Freda II: Vietnam i Cuba
4. Els grans Blocs Militars: l'OTAN i el Pacte de Varsvia
Font: http://www.xtec.cat/~jcaste16/mon%20contemporani.htm
Compilat per: http://historiata.wordpress.com/
2
TEMA 1 LEuropa de lAntic Rgim

1. La persistncia de lAntic Rgim al segle XVIII
Elements esttics propis de lAntic Rgim en el segle XVIII a

loccident europeu
Una economia de base senyorial: el rgim feudal
Una economia agrria de subsistncia. Poblaci rural

Gran proporci de domini senyorial en la propietat de la terra.
Forta pressi fiscal i personal sobre els pagesos.
Poc desenvolupament tecnolgic
Poca importncia de lintercanvi comercial.
Estancament demogrfic: economia de tipus antic.
Una societat de tipus estamental
Rgida divisi entre els estaments privilegiats (noblesa i clergat) i

no privilegiats (poble)
Acaparament per part dels privilegiats del poder poltic i de la
supremacia social.
Una monarquia de model absolutista
Concentraci de tots els poders de lEstat en la figura del Rei.

Desaparici o supeditaci dels rgans de representaci social
davant el poder reial.
Enfortiment de lestructura de lEstat: burocrcia, Exrcit,
diplomcia ...
Desenvolupament durant tota lEdat Moderna, i sobretot al

segle XVIII, dimportants elements de CANVI per a lAntic Rgim
3
Elements de canvi que es va donar en el si de lAntic Rgim

en el segle XVIII a loccident europeu
Reactivaci de leconomia urbana a partir de lactivitat

manufacturera i del comer
Desenvolupament del comer triangular entre Europa, frica

i Amrica (trfic desclaus, matries primeres i productes
manufacturats)
Poltiques mercantilistes dels Estats per afavorir les manufactures

nacionals.
GRAN ACUMULACI DE CAPITALS
Naixement i desenvolupament duna nova BURGESIA

MERCANTIL I DE LES FINANCES
Augment del seu poder econmic
Marginaci de lmbit del poder poltic de lEstat
Revoluci cientfica dels segles XVII i XVIII, que posa en entredit les bases del
coneixement adms i labsolut predomini de lEsglsia sobre la cultura i la
cincia
SEGLE XVIII
CRISI DE LANTIC RGIM
4

2. La vida quotidiana a finals del segle XVIII
La propietat de la terra era la primera font de riquesa i de prestigi social
La major part de la terra era propietat de la Corona, de la Noblesa i

de lEsglsia, sota la frmula de propietat vinculada.
El treball de la terra era realitzat per pagesos que tenien lusdefruit o
com a jornalers.
Tamb existien parcelles de propietat privada, aix com terres
ds comunal.
Els drets senyorials eren el principal ingrs duna Noblesa rendista
La Noblesa i lEsglsia rebien els drets senyorials per lexplotaci de

les terres (els censos)
Exercien tamb la jurisdicci sobre les terres, que els donava altres
drets traduts en pagaments en metllic, en treball o en espcies.
A ms, lEsglsia tamb rebia impostos en forma de delme i altres en
forma de donacions.
La principal ocupaci de la Noblesa sempre havia estat la guerra i
ladministraci de les seves terres, per al segle XVIII shavia
convertit en una noblesa cortesana.
Una majoria de la poblaci vivia en els lmits de la subsistncia
Total dependncia de la producci agrcola dels factors ambientals.

Policonreus de cereals, i sense especialitzaci ni diversificaci. Escs
s dels abonaments orgnics. Baixa productivitat.
Explotacions en camps oberts, amb prctica del guaret i tamb
de pastures i boscos (terres comunals)
Crisis de subsistncia ccliques
Lagricultura i la ramaderia eren insuficients per permetre un creixement

econmic
Escs o nul excedents agrcola, i encara menys degut a la forta

pressi fiscal.
Manca dorientaci de la producci per al mercat.
Situaci destancament agrcola, que comportava alhora un
estancament demogrfic i la impossibilitat de traspassar poblaci a
altres ocupacions.
5
Lactivitat artesanal i manufacturera era fortament controlada pels

gremis
A les ciutats, lactivitat artesanal i manufacturera estava molt

controlada pels gremis.
El gremi controla les matries primeres, la producci i la venda, i
gaireb anulla la competitivitat i les innovacions.
Els gremis mantenien laccs a lofici estrictament limitat.
Els transports eren lents, rudimentaris i costosos
El transport per camins era molt lent i dificults, a causa de la seva

escassetat, males condicions de conservaci i la situaci
dallament estacional dalgunes zones.
A aquests inconvenients shi afegia el perill de molts camins per
bandits i saquejadors.
El transport fluvial i martim era el ms barat i rpid, per tamb
depenia de la navegabilitat de certs rius i dels perills de la
navegaci martima.
El trfic de mercaderies es veia igualment dificultat per una multitud
de peatges i limitacions.
La demografia antiga es caracteritzava per una alta natalitat i una alta

mortalitat
Alta natalitat, contrastada per una alta mortalitat, especialment

infantil
Mortalitats extraordinries, directament relacionades per la
incapacitat del sistema productiu de mantenir un augment sostingut
de la poblaci.
La vida del dia a dia estava fortament marcada per la religiositat i els
cicles naturals.
Tot el cicle vital venia marcat pels esdeveniments religiosos (bateig,

comuni, matrimoni, mort ...)
El cicle anual venia marcat per les festivitats religioses (Pasqua,
Nadal, ...)
Laccs al coneixement noms es podia fer amb el filtre i control de
lEsglsia.
Les percepcions de la realitat i de lentorn estaven mediatitzades
per la visi imposada per la jerarquia eclesistica.
6

3. La crisi de lAntic Rgim I
Profundes transformacions
en leconomia des del S. XV
Aparici duna nova
manera dinterpretar el
Desenvolupament social de Mn: LA ILLUSTRACI
la BURGESIA
Crisi manifesta de les estructures de lAntic Rgim en les

darreres dcades del segle XVIII a Europa Occidental
LESPERIT DE LA ILLUSTRACI:
els ideals illustrats
Supremacia de la RA com a forma dentendre el

Mn. Condemna de la intolerncia religiosa.
La NATURA com a ideal de justcia. La missi de

lHome en el mn s assolir la FELICITAT.
Idea de PROGRS. LHome, a partir del poder de la

Ra, pot assolir la felicitat. La societat, igual que
lhome, pot evolucionar i millorar pel seu propi esfor.
Crtica a la societat estamental. Es defensa la

promoci social en funci del MRIT INDIVIDUAL, per
sobre de lorigen.
Crtica a la Monarquia Absoluta i al dret div dels Reis com

quelcom irracional. Es preconitza el LIBERALISME, la idea de
CONTRACTE SOCIAL entre Governant i Governats, la garantia
dels DRETS individuals. Es defensa la DIVISI DE PODERS contra
la tirania i el principi de SOBIRANIA NACIONAL.
7

3. La crisi de lAntic Rgim II
Els ideals econmics de la Burgesia Illustrada
Insatisfacci amb les poltiques

Desenvolupament dels
mercantilistes i intervencionistes nous ideals de la
de la Monarquia Absoluta FISIOCRCIA i del
LIBERALISME ECONMIC
Els fisicrates (Quesnay) defensaven que la

riquesa dun pas radicava en lagricultura i en les
activitats productives.
El liberalisme econmic (Adam Smith) creia que el

motor de leconomia era la iniciativa individual i la
competncia, i criticava durament les
reglamentacions i la intervenci estatal.
Davant de lexpansi dels

El DESPOTISME
ideals de la Illustraci, les
ILLUSTRAT
Monarquies van reaccionar ...
Alguns Monarques europeus van adoptar alguns dels ideals

propis de la Illustraci, per sense renunciar mai al seu
poder absolut.
Tot per al poble, per sense el poble
Modernitzaci i racionalitzaci de laparell administratiu de lEstat.

Creaci dinstitucions culturals, cientfiques i educatives.
Obres pbliques.
Foment del comer i de lactivitat econmica.
Fou una poltica reformista molt limitada i que no canviava de fet
la naturalesa de labsolutisme.
8
TEMA 2 La Revoluci Industrial a Anglaterra i la

difusi del capitalisme
1. Els inicis de la industrialitzaci: LES CAUSES DE LA
REVOLUCI INDUSTRIAL BRITNICA
LES CAUSES DE LA PRIMERA REVOLUCI INDUSTRIAL
REVOLUCI AGRCOLA REVOLUCI DEMOGRFICA.

Gran augment de la Pas de la demografia antiga a la
producci i de la productivitat moderna
REVOLUCI ACUMULACI DE
TECNOLOGICA I ANGLATERRA CAPITALS en
DELS mans de la
TRANSPORTS
1760 - 1840 BURGESIA
PRIMERA REVOLUCI
INDUSTRIAL
LA REVOLUCI AGRCOLA
Al llarg del S. XVIII, convergeixen dos factors que provocaran una

veritable revoluci agrcola a Anglaterra.
Millores en els Gran augment dels rendiments

mtodes de conreu agrcoles (en producci i en
productivitat)
Canvis en les formes
Augment de lexcedent agrari.
de propietat de la Major especialitzaci agrria.
terra. Excedent de m dobra al
camp.
per mitj de ...

El sistema Norfolk ... permet un augment de la
Millors eines i tcniques poblaci
Privatitzaci dels camps ... acumula capitals al camp
(Enclosure Acts). ... traspassa poblaci activa a les
ciutats.
9
LA REVOLUCI DEMOGRFICA
Durant el S. XVIII, a lEuropa occidental, i AUGMENT

sobretot a Anglaterra: CONSTANT I
Augment en la producci daliments
SOSTINGUT
Millores en els transports
Grans avenos en la medicina i en la DE LA
higiene. POBLACI
Pas de la demografia antiga a la moderna, amb

un perode de boom demogrfic ...
Forta i rpida baixada de la mortalitat
Manteniment duna natalitat elevada
Augment del nivell de lesperana de vida
Entre 1800 i 1850 la poblaci anglesa es va doblar, arribant

al 20.000.000 dhabitants.
Laugment de poblaci no va anar

acompanyada de les clssiques crisis de
subsistncia, degut a la parallela REVOLUCI
AGRCOLA.
La REVOLUCI DEMOGRFICA va aportar

abundant m dobra per a la
INDUSTRIALITZACI, ja que la major part de
lexcedent de poblaci rural es traspass a
lmbit urb.
La REVOLUCI DEMOGRFICA estimul el

consum i va donar un mercat a la nova
producci industrial.
10
LA REVOLUCI TECNOLGICA I DELS TRANSPORTS
Srie dinnovacions en el Abundncia de matries

camp de lenergia i de la primeres: el carb, el ferro ...
mecanitzaci que
permeten el pas de la
manufactura artesanal a 1732 Carb de coc (Darby)
la industrial. 1733 Llanadora volant de Kay
1767 Noves mquines de filar
(mule jenny, water frame ...)
1769 La Mquina de vapor de
En el camp dels transports ... Watt
1808 Navegaci a vapor 1783 Pudelaci i laminaci del
1825 Primer viatge dun ferro (Cort)
1785 Teler mecnic de
ferrocarril (Stephenson) Cartwright
Aquestes innovacions van abaratir enormement el costos i

els preus van baixar en picat, fet que estimul un consum
massiu, i alhora va incentivar encara ms nous increments
en la producci per la MECANITZACI.
ACUMULACI DE CAPITALS
Capitals procedents Acumulaci de capitals en mans

del camp duna BURGESIA EMPRENEDORA,
disposada a la inversi i a la
Capitals procedents
de les activitats
iniciativa privada per a lobtenci de
comercials i financeres beneficis
Recerca de noves
Xoc amb les formes econmiques, formes dorganitzaci
socials i poltiques de lAntic Rgim. del treball, de nova
Formulaci de la nova ideologia
tecnologia, de nous
burgesa: el LIBERALISME.
mercats ...
11

2. El procs de la industrialitzaci
La industrialitzaci del sector txtil del cot
Tradici artesanal en el
treball de la llana El sector cotoner fou el primer en
experimentar un procs
dexpansi i mecanitzaci a la
Arribada de teixits de
Gran Bretanya, i fou el pioner en
cot de lndia (indianes)
la industrialitzaci.
Arribada massiva de cot
a baix preu Introducci de mquines
manuals primer, i mogudes
Facilitat per a la
mecanitzaci / Baixos per lenergia del vapor
costos desprs, en el procs de filat i
de teixit al llarg del segle XVIII.
1733 la llanadora volant La mecanitzaci va provocar un

de Kay espectacular de la producci, i
1767 Spinning jenny, de
sobretot, de la productivitat.
Hargreaves
1768 Water frame,
dArkwraight.
1779 Mule jenny, de La major productivitat i la
Crompton reducci dels costos va abaratir
1785 Teler mecnic de molt els preus i va estimular el
Cartwright consum.
A ms del putting out Laugment dels beneficis era alhora

system, es va iniciar el un estmul per continuar la
desenvolupament dun mecanitzaci i per reduir encara
incipient sistema fabril. ms els costos.
A mitjan segle XVIII, el sector cotoner era ja el major sector

industrial de la Gran Bretanya.
12
El sector siderrgic Abundncia de matries primeres

(carb i ferro) de qualitat
Gran demanda de ferro
- mquines per al txtil
- ferrocarril ...
Gran desenvolupament dun
sector siderrgic a Anglaterra
Creixement del sector metallrgic per proveir

les noves necessitats industrials (bns dequip) i 1856 - Sistema
per al mercat (bns de consum). Bessemer de
conversi del
ferro en acer
La provisi de capitals: bancs i societats
A diferncia del txtil, sectors com ara la siderrgia o la

construcci del ferrocarril requerien altes inversions i una
renovaci tecnolgica constant i costosa.
Aparici de les Societats

Necessitat de noves
Annimes, amb lemissi
frmules de finanament
daccions i dobligacions
exterior.
Desenvolupament de la
Protagonisme de les Borses
BANCA DINVERSI, com a en la vida econmica, com
provedor de capitals i de a veritable mercat daccions
finanament a llarg termini. de les empreses.
La nova Banca va facilitar eines

de pagament i de transacci
comercial, i sovint en convert Nou model econmic
en intermediari entre el capital i propi dun mode de
lempresa. producci ja plenament
CAPITALISTA
13

3. La nova societat urbana i de classes
Una nova dinmica: el capitalisme
Procs Els MITJANS DE PRODUCCI

dindustrialitzaci (fbriques, mquines, capitals ...)
sn de PROPIETAT PRIVADA
Condiciona la nova divisi social (superaci de la societat estamental)
Els possedors dels mitjans Aquells que han de

de producci: la vendre la seva FORA DE
BURGESIA CAPITALISTA TREBALL a canvi dun
SALARI per poder viure: el
Antiga Noblesa PROLETARIAT
Volen ordenar la El motor de leconomia s la

societat i leconomia INICIATIVA INDIVIDUAL, que es
segons els ideals del mou legtimament per la
LIBERALISME recerca del BENEFICI.
LLEI DE LOFERTA I La disparitat dinteressos de cada

LA DEMANDA individu es regula en el MERCAT, que
(LLIURE MERCAT) sempre tendeix a lequilibri per si sol
Els poders pblics no

han dintervenir en La lliure concurrncia al mercat i lobtenci del
el sistema benefici mouen a lincrement de la producci i
econmic, i han de a la reducci de costos, mitjanant:
garantir lordre La mecanitzaci i la renovaci tecnolgica
pblic i la lliure La reducci de costos laborals
competncia. Lincrement de la productivitat
14
TEMA 3 El liberalisme i els nacionalismes en el segle

XIX
1.- Les primeres revolucions liberals: la Revoluci
Americana i la Revoluci Francesa.
Al llarg del segle XVIII ...

Ascens duna nova BURGESIA que
havia manifesta el seu
Profunds canvis en el descontentament amb les
sistema productiu estructures de la Monarquia
Transformacions socials absoluta i de la societat
Esperit de la Illustraci
Altres factors
Es transforma en una BURGESIA
REVOLUCIONRIA
Vol implantar un nou model social i poltic que els permeti desenvolupar
sense traves el seu potencial com a nova classe dominant.
Guerra dIndependncia Primera Revoluci liberal de la

de les colnies britniques histria moderna, que acaba amb la
a Nord-Amrica formaci dels Estats Units de Nord-
1775 - 1783 Amrica
Fort impacte
poltic i ideolgic La Declaraci dIndependncia de 1776 incloa
a la vella Europa i una Declaraci de Drets dels Ciutadans amb els
sobre el principis ideolgics del liberalisme.
pensament
illustrat.
Inici del cicle revolucionari europeu.

La Revoluci Francesa Crisi del model de la Monarquia
Absoluta a Frana (Llus XVI).
(1789 1815) Revoluci burgesa i liberal, i a la
vegada popular i antisenyorial.
El cicle revolucionari francs va passar per diverses fases

de moderaci, radicalitzaci i reacci entre 1789 i 1815.
15
LA REVOLUCI FRANCESA (1789-1815)
Les fases de la Revoluci Francesa
1. La revolta dels privilegiats 1789

Situaci de crisi econmica i de fallida de la Hisenda francesa.
Convocatria dels Estats Generals pel rei Llus XVI (per la proposta
del ministre Necker que els privilegiats paguin impostos).
Conflicte del vot (per braos o per diputats)
Separaci del Tercer Estat (bra ciutad) i constituci de
lAssemblea Nacional (20 de juny de 1789)
Revolta popular a Paris (presa de la Bastilla, 14 de juliol) i revoltes
antisenyorials al camp (la Gran Por).
El Rei ha de consentir la constituci de lAssemblea Nacional.
2. La Revoluci burgesa 1789-

Etapa de lAssemblea Nacional. Domini dels girondins (burgesia) 1792
LAssemblea aboleix el feudalisme lagost de 1789, i comena a
treballar per fer de Frana una monarquia constitucional i
configurar un nou Estat liberal sota els principis de la Illustraci.
La Constituci fou aprovada el 1791, sota els principis de la igualtat
davant la llei, la divisi de poders i la sobirania nacional (amb
sufragi restringit).
La nova Constituci va comportar:
Labolici dels privilegis propis de la societat estamental.
La igualtat davant la llei i davant els impostos.
La creaci de la Gurdia Nacional (un exrcit nacional).
Lexpropiaci dels bns de lEsglsia.
Garanties contra larbitrarietat jurdica ...
El rgim burgs daquest perode va tenir dos fronts doposici:
La noblesa, lEsglsia i el propi monarca, que conspiraven
per retornar a lAntic Rgim. Detenci del Rei a Varennes (juny
de 1791)
Els sectors populars, decebuts per la manca de reformes
democrtiques ms radicals i socialment ms igualitries.
3. Letapa jacobina o de la Convenci. (el Terror) 1792-

La traci del Rei i la invasi de tropes estrangeres fa caure el rgim 1794
dels girondins i don el poder als sectors ms radicals, partidaris
duna revoluci democrtica i social: els jacobins, que tenien el
suport de les classes populars urbanes (els sans-culottes).
Nova Constituci de 1793:
Sufragi universal
Lleis de protecci social i dintervenci estatal sobre
leconomia
Es va crear un fort exrcit popular que va derrotar els estrangers.
Els tribunals contrarrevolucionaris imposaren un rgim de Terror
(execuci de la famlia reial, 1792), que va portar a un rgim
dictatorial en mans de Robespierre, fins al cop dEstat de 1794.
16
4. Letapa del Directori. (la Repblica burgesa) 1794-

La caiguda del rgim jacob i lexecuci dels seus mxims 1799
dirigents van retornar el poder als sectors ms conservadors de la
burgesia.
Es constitu un poder executiu collegiat: el Directori i es va
comenar a elaborar una nova Constituci liberal i moderada.
Es torn a limitar el dret de sufragi, i es van posar les bases duna
economia liberal i de mercat.
Frana va mantenir guerres victorioses contra les seves venes
absolutistes (ustria, Espanya ...) que comport un gran prestigi
per a lExrcit, nica instituci que semblava garantir lordre i la
seguretat de la naci. (campanyes dItlia, Egipte ...)
El fracs de la poltica del Directori expliquen el suport de la
burgesia al cop dEstat del general Napole Bonaparte el 1799.
5. Lpoca de Napole
A. El Consolat (1799-1804)
Reformes i Modernitzaci de lEstat
1799-
Unificaci i racionalitzaci del sistema jurdic (Codi Civil) 1814
Reforma i racionalitzaci de la Hisenda i de lensenyament
B. LImperi (1804-1814)
Idea dImperi i unitat europea sota els principis ideolgics del
liberalisme.
Guerres pel domini dEuropa (des de Rssia a Espanya)
Derrota i exili de Napole (1814)
1814-1815 Congrs de Viena EUROPA DE LA RESTAURACI

Intent de retornar Europa a la situaci anterior a la Revoluci Francesa i de
restaurar lAntic Rgim.
Creaci de la Santa Aliana entre les grans potncies absolutistes europees.
17
TEMA 3. LIBERALISME I NACIONALISMES EN EL SEGLE XIX

2. LEuropa de la Restauraci i les revolucions
romntiques
LImpacte de la Revoluci Francesa
Malgrat letapa de Pas de sbdits a Ciutadans

lImperi i el triomf final Idea de Sobirania Nacional
de la Reacci, la Idea de sistema poltic representatiu
Revoluci Francesa va Modernitzaci de lEstat al servei dels
ciutadans
tenir un fort impacte
Influncia de la intervenci popular
sobre les mentalitats.
sobre la poltica.
Noves formes poltiques ...
Desprs de Napole,
les monarquies
europees van EL CONGRS DE VIENA
pretendre tornar a la (1814 1815)
situaci prvia a 1789 i
esborrar el llegat de la
Revoluci. Sota els auspicis del prncep
Metternich, lImperi Austrohongars
va ser lamfitri dun Congrs de les
PRINCIPIS IDEOLGICS potncies vencedores de Napole
DEL CONGRS (Anglaterra, Prssia, Rssia i ustria-
Hongria), amb Frana i altres Estats
Principi de legitimitat
com Espanya o Savoia ...
Principi dequilibri
europeu
Principi de solidaritat A partir daquests principis,
entre les monarquies la nova ordenaci dEuropa
passar per ...
Un equilibri militar al continent entre Frana, ustria, Prssia i

Rssia, mentre Anglaterra es reserva el domini de les rutes
martimes.
El retorn de les dinasties legtimes als Trons europeus (Llus XVIII a
Frana).
La creaci de la SANTA ALIANA, gran pacte militar dintervenci
solidria quan estiguin en perill en un Estat les prerrogatives del
monarca absolut.
18
EUROPA DESPRS DEL CONGRS DE VIENA
Canvis territorials a Europa
Creaci de nous Estats al voltant de Frana: el Regne dels

Pasos Baixos, la Confederaci Helvtica (Sussa), i el Regne
del Piemont Sardenya.
Polnia desapareix com Estat independent repartit entre
Prssia, ustria i Rssia.
ustria domina el nord dItlia, i sestableix al Milanesat i al
Vneto. Tamb ocupa Bsnia i sexpandeix cap els Balcans.
Prssia ocupa territoris de la Rennia.
Sucia i Noruega suneixen en un sol regne
Inici dun cicle de revolucions liberals i nacionals
1820 Revolucions liberals a Espanya i a Itlia, sufocades per la

intervenci de la Santa Aliana.
1821 Inici de la Guerra dIndependncia de Grcia contra
lImperi Turc.
1830 Revoluci antiborbnica a Frana. Nova monarquia de
Llus Felip dOrleans.
1830 Revoluci i independncia de Blgica.
1831 Revoltes nacionalistes a Polnia
1848 Gran esclat revolucionari a tota Europa
Crisi definitiva de labsolutisme i de lAntic Rgim
De fet, entre 1815 i 1848 saniran liquidant les bases de lAntic

Rgim a tota lEuropa occidental, per donar pas un nou model
social, poltic i econmic, els nous Estats liberals:
Dinmica econmica de tipus capitalista
Socialment dominats per la burgesia
De rgim poltic parlamentari i constitucional
(repbliques o monarquies)
A lEuropa central i oriental es mantindran els rgim autoritaris
durant tot el segle XIX.
19
Nacionalisme i problemes nacionals a lEuropa

del segle XIX
A. Origen i expansi del nacionalisme a Europa.
T en el seu origen en la mateixa Revoluci Francesa i en els

ideals illustrats com sobirania nacional, ciutadania o
sufragi.
Lexpansi de la idea de Naci va acompanyar els exrcits
napolenics per Europa, i la prpia resistncia contra els
ocupants van ajudar a arrelar el concepte entre les pobles
europeus.
Culturalment semmarca dins del moviment del Romanticisme,
que exaltava els trets didentitat com la tradici, la histria, la
llengua o la religi.
B. Concepte de Nacionalisme
A la francesa, entenent Naci com una comunitat de

ciutadans que volen viure lliures i igual amb un comproms de
solidaritat mtua.
A lalemanya, a partir dun concepte preeminent de Ptria,
entesa com quelcom preexistent per sobre dels individus i
basat en la raa, la llengua i la histria.
PROBLEMES NACIONALS A LEUROPA DE MITJANS SEGLE XIX
IMPERIS PLURINACINALS, com lImperi dustria Hongria, lImperi

Rus o lImperi Turc (Otom)
NACIONS REPARTIDES entre diversos Estats, com el cas de Polnia.
NACIONS DEPENENTS duna altra naci o Estat, com cas de
Blgica, Grcia o Irlanda.
NACIONS FRAGMENTADES, com el cas dItlia i dAlemanya.
Els casos ms paradigmtics de construcci nacional al segle XIX

foren els processos dunificaci dITLIA i dALEMANYA, que va tenir
la seva fase final entre 1860 i 1870, amb la creaci dels nous Estats
nacionals, per amb models poltics fora diferents.
20
LA UNIFICACI DITLIA
Itlia desprs del Congrs de Viena
Itlia, desprs de la derrota de Napole, va continuar dividida i sota la

tutela de lImperi Austrac, i amb la forta influncia del Papat.
Al SUD El Regne de les Dues Siclies (Siclia i Npols).

Sota la dinastia borbnica. Deconomia agrria i
fora endarrerida i amb plena vigncia de les
estructures feudals.
Al CENTRE Els Estats Pontificis (sota la sobirania del Papa) i els

Ducats centrals (Toscana, Mdena, Parma i Lucca).
Tamb eminentment agrcoles, i fortament tutelats
per ustria.
Al NORD Els territoris de la Llombardia (Mil), el Vneto

(Vencia), el Trentino i lstria, sota locupaci militar
austraca.
El Regne de Sardenya Piemont (amb capital a
Tor). Monarquia constitucional de signe liberal, sota
la dinastia dels Savoia. Economia avanada de
tipus industrial i comercial.
El nacionalisme itali
Primera meitat del segle XIX

De signe democrtic i republic, al
voltant de lorganitzaci la Jove
Creixen i es consoliden dos Itlia, liderada per Mazzini, i a la
corrents nacionalistes que qual militava Giusseppe Garibaldi.
aspiren a la unificaci i a
la creaci de lEstat Itali.
De signe liberal i monrquic,
liderada pel Regne del Piemont i el
OPOSICIONS seu monarca Vctor Manel II i el seu
- lImperi Austrac primer ministre Cavour.
- el Papat
21
Les Fases de la Unificaci italiana
1. Lannexi de la Llombardia i dels Ducats Centrals.

(1859 1860)
Amb laliana i el suport militar francs (Napole III), els
austracs foren derrotats a Magenta i Solferino, i el Piemont
aconsegu ocupar la Llombardia i els Ducats centrals. El preu
de lajut francs foren les regions de Nia i de Savoia.
2. La Conquesta de Siclia i Npols. (1860 1861)

Garibaldi va organitzat una expedici militar a Siclia que
havia va conquerir lilla i va passat a Npols, on coincid amb
les tropes piemonteses. Garibaldi va renunciar a lideal
republic per facilitar la consecuci de la unificaci italiana. El
17 de mar de 1861 es proclamava el nou REGNE DITLIA.
3. Annexi del Vneto. (1866)

Itlia es va aliar amb Prssia que estava en guerra amb
lImperi Austrac, i aix fou possible la incorporaci de la regi
de Vencia al nou Estat unificat.
4. Conquesta i incorporaci dels Estats Pontificis

(1870 - 1871). La nova capital es situa a Roma.
Els italians havien ja ocupat les regions pontifcies dEmlia
Romanya i de Les Marques, pressionant ara sobre la regi de
Roma. El Papa Pius IX va sollicitar lajut de Frana, que
protegia la ciutat. Per la retirada dels francesos a causa de la
guerra franco prussiana facilit lentrada de Vctor Manel II a
Roma i la proclamaci de la ciutat com a nova capital del
pas. Es va crear lEstat del Vatic (1870).
ELS GRANS REPTES DE LA NOVA ITLIA
Lhostilitat del Papa i de lEsglsia en una naci de majoria

catlica.
Les grans diferncies socials entre un Nord avanat i
industrialitzat i un SUD endarrerit i agrcola.
El Trentino i la regi dstria van continuar ocupades militarment
per ustria.
22
LA UNIFICACI DALEMANYA
Els antecedents a la unificaci
LAntic Imperi Alemany (Sacre Imperi Rom Germnic) tenia les

seves arrels a lEdat Mitjana, i en els segles XV-XVIII havia estat
dominat pels Habsburg austracs.
La invasi napolenica va acabar amb lantic Imperi Alemany, que

fou substitut per la Confederaci del Rin.
El Congrs de Viena va crear la Confederaci Germnica, formada

per 38 Estats i que comptava formalment una Dieta comuna, per
amb funcions purament simbliques, i amb una manifesta rivalitat
entre ustria i Prssia.
El nacionalisme alemany: el Hi convergeixen:

Volksgeist El Romanticisme i
lexaltaci dels mites
nacionals, que va reforar
Es defineix com lesperit del laspecte nacionalista per
poble, s a dir, el conjunt de sobre dels valors liberals.
caracterstiques prpies de la La filosofia de Herder i
naci alemanya (llengua, Fichte, que exaltaren
histria, tradicions ...) lideal dunitat nacional.
El pangermanisme, que
defn la integraci de tots
La unificaci es convert en el gran els territoris de parla
objectiu de la burgesia i laristocrcia alemanya en un sol Estat.
alemanya, que van veure en el model
autoritari de Prssia el cam ms segur
davant les aspiracions democrtiques i Idea de la Gran Alemanya
populars. (que inclou a ustria), i de
la Petita Alemanya (que
exclou a ustria de la
Forta rivalitat entre Prssia i ustria unificaci).
per encapalar i conduir la
unificaci.
23
El Zollverein i la nova Constituci de 1849
Creada a instncies de Prssia entre la majoria dels Estats de la

Confederaci Germnica (per sense ustria) i que suposava
leliminaci de les fronteres internes i la lliure circulaci de mercaderies.
Va consolidar el lideratge de Prssia sobre els Estats alemanys i

en el procs dunificaci.
Va afavorir la industrialitzaci i el creixement econmic

dAlemanya.
Prssia va rebutjar el 1849 la Constituci redactada pel Parlament de

Frankfurt, que atorgava la Corona Imperial dAlemanya al rei prussi,
per sota un model parlamentari i democrtic.
A partir de 1862, el nou Rei de Prssia Guillem I i el seu canceller Von

Bismarck van dissenyar la poltica definitiva per arribar a la unificaci.
EL PROCS DE LA UNIFICACI
1864 Guerra contra Dinamarca. Annexi dels ducats de Holstein i

Schleswig.
1866 Guerra entre Prssia i ustria. La victria prussiana desf

lantiga Confederaci Germnica i la substitueix per la
Confederaci dAlemanya del Nord (1867), que exclou ustria i un
nou Parlament Federal (el Reichstag).
1870 Guerra contra Frana, que uneix tots els Estats alemanys del
sud a la causa nacional i que acaba amb la cessi francesa
dAlscia i Lorena)
El 1871 es proclama el Segon Reich, amb capital a Berln, i Guillem I

s coronat com a Kiser dAlemanya. Quedava completada la
unificaci, per sense ustria.
24
EL CONTEXT HISTRIC
Amb freqncia, en un examen o prova escrita, caldr iniciar el

desenvolupament del tema fent un context histric, s a dir, explicant
de manera sinttica, ordenada i rigorosa aquells fets, processos i
caracterstiques que emmarquen el document que estem comentant.
No es tracta en cap cas dexplicar qu ens diu el document ni
detallant-lo, sin ms aviat explicar el seu temps i el seu espai.
Per aix haurem de seleccionar la informaci del context poltic, social,

econmic, militar, cultural, religis, filosfic, artstic i sociolgic que ens
semblin ms importants per explicar que all que ens mostra el
document, shagi produt precisament en aquell moment i en aquell lloc.
Exemple de context histric a nivell de 1r de batxillerat.
Document proposat Un mapa de lImperi napolenic lany 1812
Elements que hem de tenir en compte en aquest context, i que poden

ser un gui dall que hem dexplicar:
Definir en primer lloc el document (qu s, a quina poca pertany, a

quina regi del Mn ...), i especialment relacionar-lo amb letapa final del
procs de la Revoluci Francesa.
La crisi de lAntic Rgim degut a lascensi duna nova classe social: la
burgesia, i laven del capitalisme.
Lesperit de la Illustraci i les crtiques dels illustrats contra la monarquia
absoluta i la societat estamental.
La conflictivitat en el camp i les revoltes dels pagesos contra el rgim
senyorial.
Lesgotament dun model social sostingut en el privilegi i en limmobilisme
social
Laparici de la fora popular com a element dinmic sobre la poltica, a
partir didees radicals de democrcia, de justcia i de llibertat.
La confrontaci duna burgesia moderada que vol reformar lEstat
monrquic, i les aspiracions dmplies capes del poble francs que
pretenen una veritable transformaci social.
Finalment, presentar lesclat de la Revoluci el 1789 i dibuixar les lnies que
portaran a lascens de Napole al poder a Frana, i lexpansi que dur
a terme per Europa, portant els ideals del liberalisme des dEspanya fins a
Rssia.
Altres qestions.
25
Exemple de redacci del context histric
Ens trobem davant dun mapa histric que ens mostra lImperi napolenic el
1812, en el moment de la seva mxima expansi, amb els Estats que en
depenien, aix com la localitzaci de les principals batalles guanyades o
perdudes per lEmperador. Ens trobem per tant en la fase final del procs
revolucionari engegat el 1789 i que acabaria el 1814 amb la derrota definitiva
de Napole.
Frana estava immersa durant la segona meitat del s. XVIII en una profunda
crisi poltica i econmica, en plena vigncia de lAntic Rgim i sota la
monarquia absolutista de Llus XVI, mentre una nova classe social en ascens, la
burgesia, creixia en protagonisme sobre leconomia del pas. La burgesia havia
fet seus els ideals de la Illustraci, i havia assimilat les crtiques formulades per
Rousseau o Montesquieu com a prpies.
El camp francs bullia de revoltes antisenyorials, augmentades per la pressi
fiscal sobre els pagesos i pels anys de males collites, mentre noblesa i Esglsia
saferraven als seus privilegis i a un model de vida centrat en el luxe i en
lopulncia.
En aquest context esclat la Revoluci de 1789, on ben aviat el poble va
cobrar protagonisme amb reivindicacions de llibertat, digualtat i de justcia
social. La Revoluci va passar per diverses fases de moderaci i exaltaci,
entre aquella burgesia que pretenia reformes dun Estat monrquic per
constitucional, i altres capes de la societat que aspiraven a transformacions
ms profundes en el sentit democrtic. Tot plegat, en un context de guerra
contra les potncies venes absolutistes i contra la prpia reacci francesa (els
partidaris del retorn a lAntic Rgim).
s en aquest sentit que hem dentendre la fulgurant ascensi al poder del jove
general Napole Bonaparte, que des del cop dEstat del 1799, i sobre tot des
de la seva coronaci com Emperador el 1804, iniciar una sorprenent expansi
per tota Europa que serviria per la propagaci dels ideals del liberalisme i que
havia de canviar per sempre la histria del continent.
26
TEMA 4. Els nous moviments socials

1. Els orgens del moviment obrer i el naixement del
sindicalisme
Segona meitat del S. XVIII

Primera meitat del S. XIX Trasps de lexcedent
de poblaci del camp
a les rees urbanes
Desenvolupament del capitalisme i --------
de la industrialitzaci als pasos de Demanda de m
dobra per la nova
lEuropa occidental. indstria.
Aparici duna nova classe socials entorn del treball a les

fbriques: els obrers industrials que treballen a canvi dun salari.
CONDICIONS DE VIDA I LABORALS DE LA CLASSE OBRERA
Jornades laborals esgotadores, de 11, 12 o ms hores.

Manca de mesures de seguretat i higiene en el treball. ndex molt
elevat de sinistralitat i de malalties laborals.
Inexistncia de dies festius o de descans al llarg de lany.
Treball infantil (a partir de 6 o 7 anys)
Salaris misrrims.
Disciplina laboral molt dura, que inclou cstigs fsics.
Sense cobertura mdica de cap mena
Sense dret a la jubilaci o a la cobertura de latur
Sense dret a la baixa per malaltia o per maternitat.
Sense garanties contractuals (acomiadament lliure)
Sense drets dassociaci ni de representaci.
Va sorgit la necessitat NAIXEMENT

Va anar en augment de defendre els
la conflictivitat DEL
propis interessos i la
laboral i social en les MOVIMENT
conscincia de
rees industrialitzades classe. OBRER
27
Brots violents i atacs contra les

mquines i contra la propietat
Aparici des de finals del (com el luddisme)
XVIII de diverses formes
de lluita social per millorar Associacions i organitzacions
les condicions de vida. representatives i reivindicatives
(sindicalisme i trade unions)
Intervenci en la poltica nacional

Els Governs van reaccionar en demanda de millores
amb la prohibici de les (cartisme ...)
associacions obreres i amb la
repressi de les seves activitats.
Associacions que prenien la forma de

El
mutualitat (ajuda mtua de carcter
moviment
assistencial).
obrer va
prendre
diversos Moviment de carcter radical i violent, que
camins ... veien en els patrons, la policia i lEstat un
enemic a batre.
Molts obrers es van identificar amb nous corrents de

pensament que eren obertament crtics contra el nou model
econmic capitalista, com ara el socialisme utpic.
En general, la legislaci de molts pasos va perseguir amb ms o

menys intensitat el moviment obrer.
1791 La Llei Le Chapellier (Frana)

1799 i 1800 les Combination Acts (Gran Bretanya)
tamb a Espanya, a partir de 1833, els governs van
legislar en contra de les associacions obreres.
28
Els socialistes utpics
Primers moviments de pensament crtic contra el capitalisme
A ms, aparici de les

Crtiques centrades en lexplotaci primeres crisis que aviat es
salvatge dels treballadors que els manifesten ccliques.
porta a la misria.
Crtiques per les creixents

Apareix la QESTI SOCIAL i els desigualtats creades pel
primers socialistes, que mostren sistema i per la paulatina
inters per trobar models socials concentraci de la propietat i
alternatius, ms justos, basats en de la riquesa.
la igualtat i no en lexplotaci.
els seus ideals EL SOCIALISME UTPIC
Defn la propietat collectiva dels mitjans de producci

Defn els ideals democrtics i de la llibertat de lindividu
Reivindica millores en les condicions de vida de la classe obrers
Condemna la desigualtat de classes, per rebutja la via
violenta i la revoluci.
els principals pensadors utpics
Henri de Saint-Simon (1760 1825) El primer en parlar de la lluita de

classes com a motor de la histria.
Robert Owen (1771 1858). Industrial britnic, va dur a terme les
seves idees a les seves fbriques, i posteriorment va crear la
comunitat New Harmony al EUA. Defenia el model de producci a
partir de les cooperatives.
Charles Fourier (1772 1837). Va crear un model de comunitat
utpica anomenada el falansteri.
Etienne Cabet (1788 1856). Autor del Viatge a Icria i creador de
diverses colnies modliques als EUA.
Louis Blanc (1811 1882). Va propugnar ls del poder poltic per
aconseguir els seus objectius.
Pierre Joseph Proudhon (1809 1865). Va tenir una gran influncia
sobre el moviment obrer de la seva poca. Afirm que la propietat
privada era un robatori, amb fortes crtiques contra lEstat burgs i
contra el sistema poltic. Sel considera un precursor del pensament
anarquista.
29
Naixement, vida i crisi de la 1a Internacional
Les grans dificultats que patia el moviment obrer a tota Europa va fer
palesa la necessitat duna solidaritat entre tots els proletaris dels
diversos pasos, i duna organitzaci internacional que la fes possible.
1864 1871 Creaci de lAssociaci Internacional de

Treballadors (AIT) o La Primera Internacional.
El seu naixement es produ en el context de la celebraci de
lExposici Universal de 1864 a Londres, on varen coincidir
molts dirigents del moviment obrer de tota Europa.
Creaci i organitzaci de lAIT Principis fonamentals de lAIT
Lalliberament de la classe
Comptava amb un Consell obrera ha de ser per si
General presidit per Karl Marx, mateixa.
format per socialistes,
anarquistes, sindicalistes, etc.
Sorganitz en Federacions El mitj per a lalliberament ha
Nacionals i mitjanant de ser la presa del poder
assemblees. poltic.
Primera Assemblea General de lAIT a Ginebra (1866)

Es van fixar les principals reivindicacions del moviment sindical
obrer.
Jornada laboral de 8 hores

Participaci de 60 Supressi del treball infantil
delegats europeus per Millores laborals per a la dona
fixar els eixos de la lluita Oposici als exrcits permanents
obrera. Oposici al rgim fiscal
Amb la 1a Internacional, el moviment obrer va poder debatre per

primera vegada els seus punts de vista, fer pblic el seu programa de
reivindicacions i difondrel a tot el Mn. La seva influncia fou present
a tot el moviment obrer mundial fins a finals del segle XIX.
30
La Comuna de Pars
La 1a Internacional shavia
Al 1870 esclat la guerra entre manifestat en contra de la
Frana i Prssia, provocada per participaci dels obrers en
la poltica de Bismarck envers la les guerres entre governs
unificaci alemanya. burgesos.
Derrota militar de Napole III i

caiguda del Segon Imperi
Proclamaci de la III Repblica

Els alemanys arribaren a francesa
Pars. Es produeix un esclat
popular a la capital contra
un govern incapa de Els revolucionaris proclamen la
defendre el pas. COMUNA de PARS (mar maig
de 1871)
El Govern francs, amb
lajut dels alemanys, va
aixafar els comuners i La Commune va dur a terme un
va ocupar Pars el 28 de programa profundament social i
maig de 1871 i donava democrtic, de caire radical, durant el
per acabada temps que va controlar la ciutat de Pars.
lexperincia
revolucionria.
El Govern va exercir una brutal repressi, amb ms de 17.000 penes

de mort. Es va declarar illegal a la Internacional (acusada dhaver
inspirat la revolta), i els seus membres foren perseguits a bona part
dEuropa.
LAIT, des de Londres, impuls la Els partidaris de

creaci de Partits Obrers a cada Bakunin es van
pas per coordinar la lluita, amb escindir formant la
una direcci forta per garantir la Internacional
seva eficcia. Antiautoritria.
1872 La seu central de lAIT es Les Trade Union
trasllada a Nova York britniques trenquen
1876 Dissoluci definitiva de lAIT amb lAIT.
(Congrs de Filadlfia, 1875).
31
LA SEGONA INTERNACIONAL
El sindicalisme creix rpidament, i arriba a

A partir de la Primera milions dafiliats als pasos ms industrials.
Internacional, hi ha una
gran expansi dels ideals
del moviment obrer
(internacionalistes) Creaci de Partits Socialistes a molts
pasos de tot el Mn. El primer fou el SPD
(Partit Social Demcrata Alemany), lany
Inspiraci i lideratge 1875. A Espanya, Pablo Iglesias fund el
de Karl Marx PSOE el 1879.
Fundaci a Pars lany 1889 de la Segona Internacional, com

iniciativa dels principals Partits Socialistes dEuropa, com a rgan
de coordinaci internacional del moviment socialista.
Cre els smbols didentitat

Havia de celebrar un Congrs cada
(l1 de maig, el 8 de mar ... )
3 anys. Entre congressos, existia un
Afavor lafiliaci dels
Bur amb seu a Brusselles.
treballadors als Partits
Socialistes nacionals.
ELS EIXOS DE LA SEGONA INTERNACIONAL
Reivindicacions laborals Jornada laboral de 8 hores

Drets laborals de les dones
Lleis de protecci per als treballadors
Acci poltica Dret al sufragi universal

Accs a la representaci
parlamentria dels socialistes.
Extensi de la democrcia a la vida
socials.
Denncia de la guerra i Denncia de la guerra com a forma

del colonialisme dexplotaci
Denncia del colonialisme i de
lexplotaci de les colnies.
32
La Crisi de la Segona Internacional

El moviment socialista havia
En els primers anys del segle XX, denunciat aquesta situaci, i
lescalada militar i les tensions propugnava loposici a la
poltiques creen un ambient pre guerra i la mobilitzaci dels
bllic a Europa que fan tmer una obrers contra aquesta.
guerra devastadora.
Lesclat de la Primera Guerra Mundial el juliol de 1914 entre els Imperis

Centrals i els Aliats, va dividir profundament el moviment socialista
internacional sobre quina era la postura que havien dadoptar en
cada pas.
Els sectors ms moderats van propugnar la participaci a la

guerra i el suport i collaboraci amb els seus respectius
governs..
Alguns sectors defensaven la neutralitat i el pacifisme.
Els sectors ms revolucionaris (Lenin, Gramsci, Luxemburg...)
volien aprofitar la guerra per dur a terme la revoluci proletria
i enderrocar els governs burgesos.
1917 Revoluci Sovitica a Rssia
Triomf del sector ms radical i revolucionari, els bolxevics, que liderats

per Lenin, liquiden lestat tsarista i van treure Rssia de la Gran Guerra
(Tractat de Brest-Litovsk)
La revoluci sovitica provoc fortes

dissensions dins del moviment socialista, i de fet,
la crisi definitiva de la Segona Internacional.
Divisi definitiva del socialisme:

Creaci, a instncies de Socialdemcrates. Sn
Lenin, de la Tercera reformistes. Accepten el joc
Internacional (el Komintern), electoral i el pluripartidisme.
amb seu a Moscou i que Comunistes. Sn revolucionaris.
pretenia estendre la revoluci No accepten la democrcia
a tot el Mn. burgesa.
33
TEMA 5 LPOCA DE LIMPERIALISME

1. La Segona Revoluci Industrial (I)
Entre 1870 i 1914 es van produir tot un seguits de transformacions

econmiques, tecnolgiques i socials de gran intensitat als pasos ms
industrialitzats dEuropa i del Mn.
Una Revoluci Tecnolgica
Una Revoluci en els Transports

LA
Grans desplaaments de SEGONA
poblaci REVOLUCI
INDUSTRIAL
Noves formes dorganitzaci
del treball i de les empreses
La Revoluci Tecnolgica: noves energies, nous sectors industrials
Grans avenos en la producci,

acumulaci, transport i aplicaci de Gran revoluci
lENERGIA ELCTRICA. tecnolgica:
Gran flexibilitat daplicacions i molts Telfon, telgraf,
avantatges per a la indstria i en les fongraf, camera
comunicacions, aix com en la vida fotogrfica, bombeta
quotidiana. elctrica, forn
elctric, pneumtic,
Intensificaci en lexplotaci i s del motor Diesel,
PETROLI com a combustible i com a dinamita,
component en la producci de cinematgraf,
diverses indstries. (especialment els autombil, aviaci ...
seus derivats: benzina, quitr ...)
Desenvolupament de nous sectors industrials

com el qumic, el farmacutic, el de bns de
consum, de lautombil, la siderrgia i la
metallrgia, la construcci, etc.
La cincia es va posar al servei de la
industrialitzaci i del desenvolupament
econmic.
34
TEMA 5 LPOCA DE LIMPERIALISME

1. La Segona Revoluci Industrial (II)
Innovaci tecnolgica contnua i GRAN AUGMENT

accelerada DE LA
COMPETITIVITAT
Mundialitzaci de la industrialitzaci ENTRE PASOS I
i interdependncia ENTRE EMPRESES
En les formes del treball

Aquest fenomen
En lorganitzaci de les empreses creixent va fer
necessria una
constant capacitat
En les formes daccs al mercat dadaptaci i
importants canvis.
En la localitzaci de les potncies
industrials
Les transformacions en les formes del treball
Necessitat de reduir costos de producci i doptimitzar la fora de treball

al mxim (lluita per la productivitat i els rendiments dels treballadors)
Continua el procs de mecanitzaci del procs de producci,

que estalvia m dobra i estandarditza el producte.
Es desenvolupen sistemes dorganitzaci del treball en cadenes

de muntatge (sistemes tayloristes) per rendabilitzar al mxim la
feina dels obrers.
Les transformacions en lorganitzaci de les empreses
La carrera tecnolgica precisa de contnues inversions que provoquen

un procs de CONCENTRACI EMPRESARIAL.
Vertical o horitzontal / Trust, crtels, Situacions de control del

hldings, multinacionals, monopolis ... mercat i dels preus.
35
Noves formes daccs al mercat
La gran competncia i el gran augment de la producci per abaratir

costos requereixen lampliaci constant del mercat i la creaci de nous
hbits de consum entre la poblaci.
Canvis de poltiques lliurecanvistes a proteccionistes segons les

necessitats conjunturals del mercat.
Augment progressiu dels salaris per afavorir el consum.
Noves frmules en la distribuci de les mercaderies: grans

magatzems, venda per correu, fidelitzaci per la compra ...
Noves formes de pagament: crdit, compra a terminis ...
Gran expansi en ls de la publicitat
Noves localitzacions de les potncies industrials del Mn
A partir del 1870, malgrat que la producci industrial de la Gran Bretanya

va continuar creixent, ho va fer a un ritme menor, i va anar perdent pes
relatiu en el conjunt de la producci mundial.
Apareix el nou fenomen de la competncia entre pasos

industrialitzats pel domini dels mercats i per laccs a les matries
primeres arreu del Mn.
A Europa, la industrialitzaci va avanar rpidament al nord

dItlia, a Blgica, a Frana, a Catalunya i al Pas Basc, a algunes
regions de Rssia o de Txquia i, sobretot, a Alemanya, que es va
converts, a inicis del XX, en el primer productor europeu en molts
sectors industrials (acer, carb, indstria elctrica, qumica ...)
Fora dEuropa, alguns pasos com Jap i, sobretot, els Estats Units
van comenar una rpida i potent industrialitzaci. Els Estats Units
estaven en situaci, a la primera dcada del S. XX, de convertir-se
en la primera potncia industrial del Mn.
36
LES CAUSES DE LIMPERIALISME
Durant la segona meitat del Exploraci del territori

S. XIX, les principals Ocupaci militar
potncies europees van Dominaci poltica
iniciar un procs dexpansi Aculturaci (religiosa,
colonitzadora en tot el Mn cultural, sociolgica ...)
conegut com IMPERIALISME. Explotaci econmica
Els antecedents de lImperialisme els podem trobar en la conquesta

i dominaci espanyola i portuguesa del continent americ, o en les
factories i colnies comercials portugueses, holandeses o
britniques a la costa africana o asitica entre els segles XVI i XVIII.
El nou Imperialisme va tenir com a grans protagonistes a la Gran

Bretanya i a Frana, si b tamb hi van participar altres potncies
com Blgica, Holanda, Itlia, Alemanya, Rssia, Portugal o Espanya.
Fora dEuropa, els Estats Units i el Jap tamb van formar part del
grup dEstats imperialistes.
Causes ideolgiques i religioses
Convicci en la superioritat moral, intellectual i cultural de la

raa blanca, que dna lloc a un dret de conquesta.
Obligaci moral devangelitzar i estendre el cristianisme sobre la
resta de pobles i cultures del Mn. (com a justificaci de
limperialisme).
Causes demogrfiques
Excedent de poblaci a Europa, que afavoreix lemigraci a la

recerca de noves oportunitats de vida.
Poltiques dels governs europeus per afavorir lemigraci, per
evitar problemes socials i establir poblaci nacional sobre els
nous territoris colonitzats.
37
Causes poltiques i geoestratgiques
Prestigi poltic dels Governs europeus per dur a terme una poltica
exterior agressiva i activa, que distreu el pas daltres problemes
interns.
Competncia entre els diversos Estats colonialistes per aconseguir
ms i millores colnies que els seus rivals.
Inters dels aparells militars de les grans potncies per les guerres
colonials, com a frmula dascens i prestigi.
Inters geoestratgic (militar i comercial) per dominar determinats
punts per al control de les grans rutes martimes.
Causes econmiques
Recerca de nous mercats on vendre els grans excedents de la

producci industrial de la metrpoli (entesos com a mercats
exclusius)
Necessitat de provements de matries primeres, en gran
quantitat i a baix cost, que ara sextreuen de les colnies.
Imposici de monocultius, espoli fors dels principals recursos
naturals, etc., als territoris colonitzats.
Noves oportunitats dinversi i dobtenci de grans beneficis per a
la burgesia financera en lexplotaci i lorganitzaci de les noves
colnies.
Negocis entorn a la mateixa empresa colonitzadora (provements
a lExrcit, construcci de les infrastructures bsiques a les
colnies ...)
Aquests aspectes econmics, que foren els ms determinants

per a les colonitzacions, es concreten en un INTERCANVI
DESIGUAL (productes manufacturats de la metrpoli a alt preu,
a canvi de matries primeres de la colnia a baix preu, que s
en lorigen de lempobriment i subdesenvolupament de
lanomenat TERCER MN.
38
EL REPARTIMENT COLONIAL DEL MN
ELS ANTECEDENTS Les colnies comercials

britniques, franceses,
portugueses i holandeses a la
Els Imperis colonials espanyol i costa africana i asitica, des
portugus a Amrica, que havien del segle XVII, que
assolit la independncia en el intercanviaven productes amb
primer ter del segle XIX. la poblaci indgena.
El NOU COLONIALISME es va desenvolupar fonamentalment a partir

de la segona meitat del S. XIX, i es caracteritz per:
Es bas en lexplotaci i en locupaci per una minoria
europea sobre la poblaci indgena.
Fou fora rpida i intensa (abans de la Primera Guerra Mundial
socupava gaireb el 85 % de tot el territori mundial)
Fou en general conflictiva i agressiva, i comport guerres i
enfrontaments armats.
Els conflictes entre les potncies imperialistes va portar a la

celebraci lany 1885 de la Conferncia de Berln, on es dibuix
el repartiment colonial dfrica i els mbits dinfluncia de cada
Estat al Mn.
Els grans Imperis colonials
LImperi Britnic
El ms gran en extensi i en importncia, en els 5 continents, amb una
poblaci de gaireb 500 milions dhabitants i que ocupava 2/5 parts
de la superfcie terrestre.
A Amrica el Canad, Hondures brit., Guyana brit., i nombroses illes i
arxiplags del Carib i de lAtlntic.
A frica Gmbia, Sierra Leona, Nigria, i Ghana (Costa dOr) a la regi
occidental, Egipte, Sudan, Somlia brit., Knia i Uganda a les regions
orientals, i la Colnia del Cap (Sudfrica) i Rhodsia. (Projecte dunir en un
eix nord sud les ciutats dEl Caire i El Cap)
A sia i al Pacfic diverses regions de la Pennsula Arbiga (Aden,
Oman ...), el Pakistan, lndia, el Nepal, Ceilan, Birmnia, Malisia, Hong-
Kong, la part oriental de Nova Guinea, Austrlia, Nova Zelanda i diverses
arxiplags i illes del Pacfic.
I a ms cal afegir les colnies europees de Gibraltar, Malta i Xipre.
39
LImperi Francs
El segon en importncia i en extensi desprs del britnic, amb
gaireb 13.000.000 km2.
A Amrica la Guyana francesa i diversos arxiplags al Carib
A frica Marroc, Algria, Tunsia, el Senegal, lfrica Occidental
Francesa, lfrica Equatorial Francesa, Gabon (Congo francs), lilla de
Madagascar i la Somlia francesa (Djibuti)
A sia i al Pacfic diversos ports i ciutats de lndia, la Indoxina (Vietnam,
Laos i Cambotja), diverses illes i arxiplags del Pacfic.
Altres Imperis colonials al Mn
Holanda la Guyana holandesa, i el gran arxiplag dIndonsia.

Blgica la colnia del Congo (fins 1908, considerat com a possessi
privada del Rei Leopold II)
Portugal Guinea port., Angola i Moambic a frica, el port de Macau a
la Xina, la part oriental de lilla de Timor (a Indonsia) i diversos ports i
ciutats de lndia.
Alemanya Va arribar tarda al repartiment colonial, i va obtenir una part
de lilla de Nova Guinea, i el Camerun, Togo, lfrica Sud-Occidental
(actual Nambia) i Ruanda, Burundi i Tanganika. La major part de les seves
possessions van anar a parar als britnics desprs de la Primera Guerra
Mundial.
LES Itlia
CAUSES DE Eritrea
Lbia, LIMPERIALISME
i la Somlia Italiana.
Rssia Es va expandir cap a lest (per Sibria) i per lsia Central, fins
arribarideolgiques
Causes a loce Pacfic. Va exercir gran pressi i influncia sobre Prsia
i religioses
(lactual Iran)
Espanya
Convicci Vaenmantenir el seu domini
la superioritat sobreintellectual
moral, Cuba, Puertoi Rico, les Filipines
cultural de la
i diversos arxiplags del Pacfic fins a la guerra
raa blanca, que dna lloc a un dret de conquesta.amb els Estats Units de 1898 i
la signatura de la Pau de Versalles. Desprs, el seu Imperi es redu al
Obligaci moral devangelitzar i estendre el cristianisme sobre la
Protectorat del Nord de Marroc, lIfni (costa atlntica del Marroc), Rio de
resta de pobles i cultures del Mn. (com a justificaci de
Oro (el Shara occidental) i la Guinea Equatorial (amb lilla de Fernando
limperialisme).
Poo)
Causes
Imperisdemogrfiques
colonials no europeus
ElsExcedent dedAmrica
poblaci a Van
Europa, que afavoreix lemigraci a la
Estats Units iniciar una poltica expansionista dirigida
recerca de noves oportunitats de vida.
sobretot al continent americ i al Pacfic. Al 1867 van comprar la pennsula
dAlaska
Poltiques dels Agoverns
a Rssia. ms de laeuropeus perEspanya
victria sobre afavorirel 1898
lemigraci, per
i el seu domini
evitar
sobre Cuba problemes
o Filipines,socials i establir
van intervenir poblaci
sovint nacional
en conflictes interns desobre els
diversos
nous territoris colonitzats.
pasos llatinoamericans per assegurar el seu domini poltic i econmic sobre
el continent.
El Jap Aquest pas asitic havia iniciat des de 1867 un perode de gran
creixement econmic i dindustrialitzaci que el port a una poltica
expansionista cap a Corea, Manxria i Formosa (actual Taiwan). Els seus
interessos al Pacfic el van portar a enfrontaments i tensions amb la Xina,
amb Rssia i amb els Estats Units.
40
LORGANITZACI DELS IMPERIS COLONIALS
Una vegada que la metrpoli aconseguia conquerir i

sotmetre el territori, calia assegurar el seu domini sobre el
mateix i administrar-lo per procedir a la seva explotaci. En
aquest sentit, van existir diversos tipus de colnia:
Les colnies, que depenien directament del govern de la metrpoli,

representada per un Governador i els seus funcionaris. El territori
estava aix absolutament sotms.
Els Protectorats, on existia un cert nivell dautogovern i unes

institucions prpies, de competncies molt limitades, i sotmesos als
interessos de la metrpoli.
Els Dominis o colnies de poblament, que per les seves peculiaritats

servien per a lassentament dun important contingent de poblaci
europea. En el cas britnic, aviat van comptar amb governs i
institucions prpies (Canad, Sudfrica, Austrlia ...)
Els Mandats, que van sorgir desprs de la Primera Guerra Mundial

(colnies perdudes per Alemanya i per lImperi Turc), i en la qual
representava que una potncia europea administrativa una
colnia en nom i representaci de la Societat de Nacions.
Lorganitzaci dels imperis colonials va suposar:
La creaci de complexos sistemes de govern i administratius per

assegurar el domini sobre el territori des de la metrpoli
El desplegament duna fora militar i policaca suficient, sovint
amb el suport de tropes indgenes, per garantir el control sobre la
poblaci i les propietats de la poblaci blanca que sha establert
en el territori.
La creaci de grans empreses per a lexplotaci dels recursos
naturals del territori colonitzat.
La construcci dinfrastructures (carreteres, ponts, ports, edificis
de govern i administratius, etc.)
La collaboraci de les elits indgenes, que mantenen sovint un
paper de privilegi en ladministraci de la colnia.
41
Les conseqncies de limperialisme sobre els pobles

colonitzats
Sobre la demografia
A linici, reducci de la poblaci per noves malalties i pel treball

forat, per a la llarga sexperiment un notable augment
demogrfic per la baixada de la mortalitat (medecina, higiene ...) i
un manteniment de la natalitat. El principal efecte fou una ruptura
de lequilibri entre poblaci i recursos, que afectava noms a la
poblaci indgena.
Sobre els aspectes culturals i didentitat
Destrucci del sistema de valors tradicionals i de la prpia identitat.

Imposici de la llengua dels colonitzadors. La religi cristiana tamb
es va imposar, i sovint en barrej amb elements culturals autctons,
sobre tot a lfrica negra.

Sobre els aspectes socials i poltics
Causes ideolgiques i religioses
El Convicci
repartimentencolonial no va respectar
la superioritat les anteriors
moral, intellectual fronteres
i cultural de la
naturals ni els grups tnics o tribals diferents. Les
raa blanca, que dna lloc a un dret de conquesta. elits indgenes es
vanObligaci
occidentalitzar. Sovint es i estendre
moral devangelitzar van desfermar sentiments
el cristianisme sobre la
nacionalistes i dalliberament
resta de pobles que Mn.
i cultures del reclamaven
(com a autonomia
justificaci deo
independncia i
limperialisme).els drets democrtics.
Sobre els
Causes aspectes econmics i ecolgics
demogrfiques
Excedent de poblaci a Europa, que afavoreix lemigraci a la

Destrucci
recerca de del
noves
sistema
oportunitats
agrcola
de vida.
tradicional de policultiu i

dautosuficincia
Poltiques dels per les grans
governs plantacions
europeus de monocultiu
per afavorir (caf,
lemigraci, per
cacau,
evitart,problemes
canya de socials
sucre ...).
i establir
Explotaci
poblaci
intensiva
nacional
dels recursos
sobredel
els
subsl. Alteracions
nous territoris del paisatge. Introducci de productes
colonitzats.
manufacturats i excedents de la metrpoli (fenomen de
dependncia industrial i tecnolgica). Destrucci dels ecosistemes i
alteracions en els equilibris ecolgics. Contaminaci de rius i
desforestaci per lexplotaci de la fusta ...
42
TEMA 6 EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

1. Europa a inicis del segle XX
Segona Revoluci Industrial
Europa a la primera Expansi imperialista

dcada del S. XX
Extensi dels ideals socialistes i
anarquistes entre el moviment obrer
A lEuropa occidental es van anar consolidant rgims

constitucionals i parlamentaris, de tarann democrtic (extensi del
sufragi universal i del pluripartidisme)
A lEuropa central i oriental es van mantenir rgims de tipus

autoritari i autocrtic, si b amb evidents signes de desgast i de
reivindicaci social.
Persistia la presncia de grans Imperis plurinacionals, que mantenien

sotmeses a moltes nacions dEuropa: lImperi Austrohongars,
lImperi Rus i lImperi Turc o Otom.
LES DEMOCRCIES OCCIDENTALS

En els Estats europeus occidentals shavien consolidat rgims de tipus
democrtic: monarquies parlamentries com Gran Bretanya, Holanda, Sucia,
Itlia, Blgica o Espanya, o repbliques com Frana o Portugal (el 1910).
Rgims constitucionals amb separaci de poders i preeminncia

del poder legislatiu (Parlament) escollit per sufragi (idea de la
sobirania popular)
Pluripartidisme, que inclou partit progressistes i radicals, que en
ocasions arriben a formar Govern. Sistema deleccions peridiques
i de programes electorals.
Extensi del sufragi universal mascul
Legislacions socials i extensi dels drets civils i laborals.
Democratitzaci, amb mesures com lobligatorietat i la gratutat
de leducaci.
La III Repblica Francesa fou un exemple de lacitzaci de lEstat,
amb un model centralitzat i homogeni.
43
ELS RGIMS AUTORITARIS

A lEuropa central i oriental es van mantenir rgims de signe autoritari, on el
Parlament estava sotms a un fort poder executiu encapalat pel monarca, si ve
des de les darreres dcades del segle XIX, per la pressi popular i pels canvis
econmics, havien evolucionat a frmules liberals i fins i tot democrtiques, com a
lImperi Alemany (sufragi universal mascul des del 1871, legalitzaci dels partits
poltics, primer sistema europeu de seguretat social, etc.).
Instauraci de formes democrtiques (Constitucions, Parlaments,

eleccions...), per sovint falsejades o amb les competncies
limitades.
Preeminncia de la Corona i del poder executiu (el Govern) per
sobre del legislatiu.
Carcter militarista dels rgims
Forta pressi popular, sovint de carcter socialista i anarquista, que
provoc algunes concessions socials i lextensi dels principals drets,
com el dret de sufragi.
ELS GRANS IMPERIS PLURINACIONALS

A lorient europeu subsistien grans Imperis plurinacionals com lImperi Rus, lImperi
dustria Hongria o lImperi Turc, que sotmetien a diversos grups nacionals sota
models autoritaris i centralistes.
Sistemes poltics basats en una monarquia tradicional i autoritria,

que governava amb m de ferro el conjunt de pobles que
senglobaven dins de lImperi.
A ustria Hongria, on governaven els Habsburg, els drets poltics
que gaudien alemanys i hongaresos no eren compartits per les
minories nacionals, com italians, croats, txecs, eslovacs, eslovens,
polonesos ...
A la Rssia tsarista, els Romanov sustentaven el seu rgim sobre una
noblesa feudal i terratinent i en lEsglsia ortodoxa russa. Les petites
reformes de signe liberal a partir de 1905 no van impedir un fort
arrelament dels ideals revolucionaris entre la poblaci obrera.
LImperi Turc estava en una forta decadncia que havia portat a la
independncia moltes nacionals dels Balcans (Grcia ja al 1829, i
desprs Srbia, Romania, Bulgria ...). Des de la Revoluci dels
Joves Turcs de 1908, Turquia tenia una rgim constitucional de
signe liberal i modernitzador.
44

2. Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra
Difcil equilibri a Europa entre les grans

ltimes dcades del XIX potncies econmiques i militars: la Gran
i inicis del XX a Europa
Bretanya, Frana, lImperi Alemany,
Rssia i lImperi Austrohongars.
El naixement del II Reich
Alemany, la seva rpida i
intensa industrialitzaci va Els conflictes entre potncies, les
convertir al seu canceller Otto rivalitats en la conquesta de nous
Von Bismarck en el veritable mercats i per lexpansi imperialista
centre de la diplomcia van marcar un intens joc daliances i
europea de la seva poca.
una veritable escalada militar a
Europa.
Rivalitat entre Alemanya i Gran Bretanya per la supremacia

industrial en el Mn. Els britnics practicaven una poltica
dallament envers el continent, i es centraven sobretot en el seu
Imperi colonial i en el domini dels oceans.
Enemistat entre Alemanya i Frana. Les regions frontereres

dAlscia i Lorena formaven part de Prssia des de la guerra
franco prussiana de 1871.
Rssia i ustria rivalitzaven pel domini sobre la regi dels Balcans,

de la qual havien anat retrocedint els otomans durant el segle XIX.
Alemanya i Rssia van anar empitjorant les seves relacions, i

especialment a partir que es van estrnyer els llaos diplomtics i
econmics entre lImperi Rus i Frana des dels primers anys del
segle XX.
Els pactes i les aliances van anar

canviant des de 1871, per havia es El joc de les aliances europees
van dibuixar els bndols enfrontats.
LA TRIPLE ALIANA, entre LA TRIPLE ENTESA, entre Frana,

Alemanya, ustria Hongria i Anglaterra i lImperi Rus (1907)
Itlia (1882)
45
Els conflictes que van portar a la Gran Guerra
Els conflictes entre les potncies imperialistes
Els conflictes nacionalistes a la regi dels Balcans
Alemanya havia arribat tard al repartiment colonial, i aspirava a

ampliar les seves possessions a frica:
Intervenci alemanya al conflicte entre Frana i el Marroc
per lestabliment dun Protectorat (1905)
Conferncia dAlgesires (1906). Sestableixen els
Protectorats francs i espanyol sobre el Marroc. Al 1911
nova intervenci alemanya.
Compensaci a Alemanya amb lampliaci de la colnia
del Camerun.
Enfrontament entre lImperi Austrac i Srbia pel projecte serbi

dunificar tots els territoris eslaus dels Balcans. Srbia comptava
amb el suport de Rssia (moviment paneslavista).
CRISIS DELS BALCANS.

1908 ustria sannexiona Bsnia i Herzegovina. Forta tensi
militar amb Srbia i amb Rssia.
1912 Amb el suport rus, es forma la Lliga Balcnica (Srbia,
Montenegro, Grcia i Bulgria), que ataca a lImperi Otom,
reduint a la regi dIstanbul la seva presncia territorial a Europa.
Independncia dAlbnia.
1913 Guerra entre Srbia i Bulgria. Els serbis sn guanyadors i
Bulgria perd importants territoris. La posici de Srbia es refora
com la gran opositora contra ustria per crear un gran estat dels
eslaus del sud.
Aix, poc abans del 1914, les tensions diplomtiques i

lescalada militar entre les diverses potncies europeus fa
presagiar que qualsevol incident greu pot esdevenir en un
conflicte armat descala regional, que a causa de les
aliances militars, podria convertir-se en una guerra europea
global ...
46

3. Lesclat de la Primera Guerra Mundial
Tensi diplomtica i militar Maniobres militars austraques al

entre lImperi Austrac i Srbia mes de juny de 1914 a prop de
els primers anys del segle XX la frontera amb Srbia.
28 de juny de 1914 Es produeix a Sarajevo (Bsnia), lassassinat

de lhereu al tron austrac, larxiduc Ferran i la seva esposa, a
mans dun anarquista dorigen serbi.
Un mes desprs, el 28 de juliol de 1914, ustria Hongria declara

la guerra a Srbia, a la qual fa culpable de latemptat.
La declaraci de guerra a Srbia va posar

en funcionament en els dies segents tot el
joc de les aliances militars a Europa.
Rssia, aliada de Srbia, declara la guerra a ustria.

Alemanya, aliada dustria, declara la guerra a Srbia, a Rssia i a la
seva aliada Frana.
La Gran Bretanya, que els primers dies va dubtar si donava suport als
seus aliats francesos, va entrar a la guerra contra Alemanya i ustria
desprs de la invasi de Blgica per part dels alemanys.
Itlia, membre de la Triple Aliana juntament amb Alemanya i
ustria, va mantenir-se neutral en un primer moment, i finalment, el
1915, decideix entrar a la guerra en el bndol contrari.
Comenava aix lestiu del 1914 una guerra que tenia, de

moment, una dimensi europea, malgrat que tamb tenia una
dimensi mundial, ja que part dels enfrontaments van tenir per
escenari les colnies africanes.
La guerra tenia aix diversos fronts: loccidental, entre Frana i

Alemanya, loriental, entre Alemanya i Rssia, i el balcnic, entre
ustria, Rssia i Srbia, amb els seus aliats (Romania ...)
47
La poblaci europea davant la guerra
A favor En contra
Els governs van desenvolupar, Els moviments pacifistes i obrer,
fent servir els nous mitjans de contrari a la guerra, foren
comunicaci, intenses sovint bandejats pel moviment
campanyes de propaganda patritic dominant.
patritica. Els contraris a la guerra
Majoritriament, la poblaci es (socialistes, anarquistes ...) van
va abocar en un fervor ser perseguit i amb freqncia
nacionalista a favor de la van patir represlies.
guerra i per la derrota de A Rssia, els bolxevics van
lenemic. mantenir una clara postura
contrria a la guerra.
ELS EFECTIUS MILITARS DELS BNDOLS

CONTENDENTS (1914 1918)
Efectius de lExrcit Forces mobilitzades
Pasos Aliats
i la reserva (1914) 1914-1918
Rssia 5,971,000 12,000,000
Frana 4,017,000 8,410,000
Gran Bretanya 975,000 8,905,000
Itlia 1,251,000 5,615,000
Estats Unit 200,000 4,355,000
Jap 800,000 800,000
Romania 290,000 750,000
Srbia 200,000 707,000
Blgica 117,000 267,000
Grcia 230,000 230,000
Portugal 40,000 100,000
Montenegro 50,000 50,000
Els Imperis Efectius de lExrcit Forces mobilitzades
Centrals i la reserva (1914) 1914-1918
Alemanya 4,500,000 11,000,000
ustria - Hongria 3,000,000 7,800,000
Turquia 210,000 2,850,000
Bulgria 280,000 1,200,000
FONT : Spartacus Schoolnet - Encyclopedia of the First World War
48

4. De la guerra de moviments a les trinxeres
Esclat de la guerra La iniciativa de lofensiva la va tenir

lestiu de 1914 Alemanya, que va llanar un rpid i
intens atac el mes dagost a Frana des
de Blgica, amb una tctica de GUERRA
Lestratgia alemanya LLMPEC (guerra de moviments)
consistia en un atac
fulminant a Frana, per
aconseguir la seva A inicis del setembre, els alemanys sn
rendici, i dedicar-se molt a prop de Pars, per lexrcit
desprs al front oriental. francs, amb el comandament del
mariscal Joffre, van aturar laven
alemany a la Primera Batalla del Marne.
Els russos no van resistir
latac del Imperis Centrals
(batalla de Tannenberg,
GUERRA DE POSICIONS (o de
finals dagost de 1914), i el
trinxeres)
1915 els alemanys entren
Estabilitzaci duns llargs fronts a
en territori rus, comandats
occident i a orient, amb mnims
per Hindenburg, ocupant
avenos i retrocessos dun i
Polnia i Litunia.
altre bndol.
Es produeix un terrible desgast militar en els fronts, sense canvis

significatius i amb enormes prdues humanes. A la batalla de
Verdun i a la del Somme (febrer desembre de 1916), van morir
ms de 1.800.000 homes entre els dos bndols.
Altres escenaris de la guerra
Itlia va entrar a la guerra el 1915 i es va enfrontar amb lImperi

Austrac, davant del qual va patir una gran derrota a la batalla de
Caporetto (1917)
Bulgria i lImperi Otom van entrar a la guerra el 1915 amb els
Imperis Centrals. Els aliats van desembarcar un exrcit a Gallipoli
per ocupar lentrada del Mar Negre, per sense un xit immediat.
Al mar, la flota britnica i lalemanya senfrontaren a la batalla de
Jutlndia, tamb amb un resultat incert.
49
1917: canvis importants en el transcurs de la guerra
Lentrada dels Estats Units a la guerra

Estats Units shavia mantingut neutral i allunyat de la guerra, per
lenfonsament del vaixell Lusitnia per un submar alemany va
provocar la declaraci de guerra labril de 1917.
El president Wilson va aportar una impressionant indstria de
guerra i un poders i modern exrcit que va desequilibrar la
balana militar en favor dels aliats (1918)
Rssia es retira de la guerra

El triomf de la revoluci bolxevic loctubre de 1917 va tenir com
a primera conseqncia la retirada de Rssia de la guerra i, per
tant, la desaparici del front oriental per als alemanys, que ara
podien concentrar el seu esfor militar a loest. (Pau de Brest
Litovsk, mar de 1918)
Els alemanys ocupen tota Polnia, els estats bltics, Ucrana,

Finlndia i algunes regions de Bielorrssia.
Els alemanys van realitzar una ltima ofensiva a loest (Segona

batalla del Marne), per laportaci nord americana fou
decisiva per a un esgotat exrcit alemany, que no va poder
resistir laven aliat.
Van esclatar diverses revoltes obreres a Berln i a altres ciutats

alemanyes, que van fer caure al govern del Kiser Guillem i van
proclamar la Repblica. El nou govern va demanar larmistici als
aliats (11 de novembre de 1918).
Aspectes que fan la Primera Guerra Mundial una guerra nova.

El fet que afect a pasos de tots els continents i que va tenir un
abast realment mundial.
Ls de les armes qumiques (el gas mostassa ...)
Ls de laviaci i de la guerra a laire.
Ls dels submarins (guerra submarina)
Ls de la propaganda per part dels governs
El fenomen dels desplaats i del refugiats de guerra.
Leconomia de guerra (tot el pas, en funci de les necessitats de
la guerra).
50

5. La Pau de Versalles i les conseqncies
de la guerra
Novembre de 1918 Al llarg del 1919 es van celebrar diverses

Armistici dAlemanya Conferncies entre els vencedors per
FINAL DE LA GUERRA determinar les condicions imposades als
derrotats.
Tractat de Saint Germain (amb ustria, setembre de 1919). Final

de lImperi Austrohongars i de la dinastia Habsburg. ustria
passa a ser una Repblica. Separaci dustria i dHongria.
Nous Estats independents: Iugoslvia, Txecoslovquia i Polnia.
Tractat de Trianon (amb Bulgria, juny de 1919). Bulgria ha de

cedir territoris a Grcia, Iugoslvia, Txecoslovquia i Romania.
Tractat de Svres (amb lImperi Otom, agost de 1919). Turquia,

ara una Repblica, perd tots els seus territoris al Prxim Orient, i
queda limitada a lsia Menor i al territori europeu dIstambul.
Tractat de Versalles (amb Alemanya, juny de 1919). LImperi Alemany

es converteix en la Repblica de Weimar. Alemanya s considerada
responsable de la guerra, i se li imposen sancions de gran duresa:
Cessions territorials a Frana (Alscia i Lorena), a Dinamarca i a
Polnia (el corredor de Danzig, que dividia el territori alemany en
dos).
Prdua de totes les colnies, que havien de ser administrades per
la nova Societat de Nacions.
Confiscaci de tots els seus bns a lexterior i de bona part de la
seva flota.
Desmilitaritzaci de la Rennia (regi fronterera amb Frana)
Reducci del seu exrcit a 100.000 homes
Pagament de reparacions de guerra als vencedors.
Aquestes condicions van tenir enormes repercussions econmiques i

socials sobre els alemanys, que va crear un fort sentiment
dhumiliaci i de ressentiment que hauria de desembocar anys
desprs en un desig de revenja.
51
Les conseqncies de la guerra
Creaci de la Societat de Nacions (SdN), amb seu a

Ginebra, com un organisme internacional per evitar nous
POLTIQUES
conflictes entre potncies.

Irrupci duna nova potncia, els Estats Units, que imposa
una poltica daven de la democrcia i dafavorir a les
nacionalitats.
Desaparici dels Imperis plurinacionals.
Importants canvis en les fronteres europees i trasps de

TERRITORIALS
territoris entre Estats

Aparici de nous Estats, sobretot a lorient europeu
(Polnia, Txecoslovquia, Hongria, Iugoslvia ...)
Canvis en el mapa colonial dfrica.
Un nombre elevadssim de morts, tant entre els exrcits

DEMOGRFIQUES
com entre la poblaci civil.

Efectes demogrfics a un termini ms llarg, per la minva en
capes de poblaci masculina jove, i sobre leconomia
productiva. (qesti de les generacions buides).
Despesa social per als ferits i malalts de guerra.
Incorporaci de la dona en tots els aspectes de la vida

SOCIALS
econmica. Aven significatiu en la lluita sufragista i

feminista.
Increment de la conflictivitat social, especialment a
Alemanya (i tamb per la influncia de la revoluci russa).
Destrucci dedificis, fbriques, comunicacions i

infrastructures a tota Europa.
ECONMIQUES
Gran endeutament de molts pasos, sobretot amb els

Estats Units, pels subministraments de guerra. Cal afegir les
oneroses reparacions de guerra que havien de pagar els
derrotats (Alemanya)
Nova hegemonia industrial i financera dels Estats Units, que
dominar ara sobre les economies europees.
52
TEMA 7 LA REVOLUCI SOVITICA I LURSS

1. Rssia abans de la Revoluci: la Rssia
dels tsars
Als inicis del segle XX, Rssia era un immens Imperi plurinacional, amb
uns 24.000.000 km2 i uns 130 milions dhabitants, que sestenia des del
centre dEuropa (Polnia) fins als Urals fins al Lluny Orient, i des de
lOce Glacial rtic, al Mar Negre, el Caucs i lsia Central.
Hi era plenament vigent lAntic Rgim. Els Tsars de la dinastia

Romanov governaven de forma autocrtica, sense cap rgan
de representaci nacional. El poder reial estava fonamentat en
la tradici, en la burocrcia estatal, en el poders Exrcit
imperial i en lEsglsia Ortodoxa Russa.
Econmicament Rssia era un pas endarrerit, on predominaven

encara les relacions feudals, amb una gran concentraci de la
propietat de la terra i amb una immensa majoria de la poblaci
rural, que vivia a nivell de subsistncia. La servitud shavia abolit
el 1861.
En determinades zones shavia endegar una industrialitzaci

(zona de Moscou, Sant Petersburg, els Urals, la conca del
Donetz ...), amb grans fbriques majoritriament controlades
per capital estranger (sobre tot, francs).
EVOLUCI POLTICA DE RSSIA ABANS DE LA REVOLUCI
Alexandre II (1855 1881) va intentar una modernitzaci del pas,

abolint la servitud (1861) o reformant el sistema judicial. Va morir en
atemptat anarquista.
Alexandre III (1881 1894). Va retornar al govern autocrtic i va

establir pactes amb Frana. Durant el seu regnat es va construir la
lnia de ferrocarril Transiberiana, entre Moscou i Vladivostok
Nicolau II (1894 1917). Greu derrota de lExrcit Rus a la guerra

amb el Jap (1904 1905). El mateix 1905 esclat una onada
revolucionria (Diumenge de Sang) que oblig al Tsar a algunes
reformes (establiment duna Duma i reformes agrries).
53
Les oposicions al rgim dels Tsars
Grups dideologia Grups de filosofia Grups dorientaci

LIBERAL (burgesia) NIHILISTA MARXISTA
Representats pel Partit Kadet

(Constitucionalistes Demcrates),
pretenien convertir Rssia en un pas
liberal a imatge dels occidentals.
Eren grups que negaven les tradicions russes i es

declaraven antimonrquiques. Es dividien en populistes
(narokniki) i els anarquistes, que van practicar lacci
directa violenta contra el rgim. Dels populistes en va
sorgir a inicis del segle XX el Partit Socialista Revolucionari
(els esserites), liderat per Alexander Kerenski.
Desprs de la II Internacional es van difondre per Rssia els

ideals del socialisme cientfic. Aix, el 1898 es fund el Partit
Obrer Socialdemcrata Rus (POSDR), liderat per Giorgi Plejanov.
Al 1903 el partit es va escindir en dues corrents ideolgiques: els
bolxevics i els menxevics.
Els menxevics (els minoritaris) Els bolxevics (els majoritaris) eren

eren lala moderada del partit, lala ms radical, liderats per
tenien per lider a Julius Martov. (Lenin), i
Eren partidaris de liquidar defenien el programa:
progressivament el tsarisme i la revoluci del proletariat (obrers i
instaurar una repblica burgs pagesos ) per instaurar el socialisme.
de contingut social. Van trencar lexpropiaci dels latifundis i el
definitivament amb lala radical repartiment de la terra als pagesos.
el dret a lautodeterminaci de les
el 1912.
nacions sotmeses a Rssia ...
Els soviets eren assemblees dobrers, pagesos i soldats que es van

formar a les principals ciutats russes a rel de la revoluci de 1905,
i es van consolidar com a rgans de representaci i participaci
poltica fonamentals per a la futura revoluci de 1917.
Bolxevics, menxevics i altres grups poltics van tenir un paper
fonamental en el si dels principals soviets (Moscou, Sant
Petersburg ...)
54

2. Lesclat de la revoluci: el febrer de 1917
Estiu del 1914 Esclat Rssia entra a la guerra a favor de Srbia i

de la Primera Guerra al costat de la Triple Entesa, juntament
Mundial amb Frana i Gran Bretanya.
Rssia comptava amb un imponent exrcit amb milions

dhomes (soldats i reservistes) per mal ensinistrat, mal
armat i amb uns comandaments corruptes i incompetents.
Importants derrotes davant

Des del primer moment, Rssia va lExrcit Alemany, que
patir grans prdues humanes i posava en entredit la
materials a la guerra, i un desgast capacitat del
econmic que afectava greument a comandament militar rus.
la poblaci.
Les grans penries que afectaven el poble rus (increment dels

preus, descens de la producci...) i els efectes de la guerra van
provocar la indignaci popular i la revolta contra el rgim del Tsar.
La Revoluci de Febrer a Petrograd
23 de febrer de 1917 Mtings i manifestacions a Petrograd en

protesta contra la guerra i lescassetat. Els soldats enviats a reprimir-les
suneixen als revoltats. Els soviets proclamaren la vaga general.
El 2 de mar el Tsar Nicolau abdica en el seu germ Miquel. Es form

un Govern provisional encapalat pel prncep Livov, amb el suport
del partit Kadet, que va refermar la seva intenci de continuar a la
guerra, si b va anunciar un programa de reformes socials i
econmiques, dinspiraci liberal.
Fort paper del Soviet de

Es produeix de facto una Petrograd, dominat aleshores
dualitat de poders, amb una pels menxevics i pel Partit
creixent influncia dels soviets Social Revolucionari
sobre la poblaci obrera. dAlexander Kerenski.
55
Abril de 1917 Retorna a Rssia de lexili a Sussa el lder dels

bolxevics Lenin, que don a conixer les seves
Tesis dAbril.
A les seves Tesis, Lenin propugnava

La retirada del suport del soviets al Govern provisional
La presa del poder per part dels soviets per dur a terme
una revoluci socialista.
La sortida immediata de la guerra.
Agreujament de la situaci de crisi, tant militar en el front,

com social i econmica entre la poblaci. El govern de
Livov ha de dimitir.
Nou govern liderat per Kerenski, que Kerenski senfront als

vol dur el programa de reformes bolxevics, i Lenin, davant
socials ms lluny, per que mant els el perill de ser detingut,
compromisos militar amb els aliats ha de fugir de Rssia.
Agost de 1917, el general Kornilov va protagonitzar un

cop destat contrarrevolucionari a favor del Tsar, que
Kerenski a poder sufocar, per amb el suport dels
bolxevics, que augmentaren la seva influncia.
Progressiu augment del domini del partit bolxevic sobre

els principals Soviets, i especialment els de Petrograd i
Moscou.
El Govern de Kerenski va perdent Lenin va tornar a Petrograd

suports i entra en crisi, mentre perd i va comenar a defendre
el control efectiu dels soviets, en la idea de la insurrecci
mans dels bolxevics. immediata contra el
Govern, amb el lema Tot el
poder per als soviets.
A loctubre, el Partit Bolxevic debat
les tesis ms moderades (Kamenev) i
les ms radicals (Lenin), que acaben
imposant-se. Es prepara la LA REVOLUCI
insurrecci general contra el Govern DOCTUBRE
i la presa del poder.
56

3. El triomf dels bolxevics: la revoluci
doctubre
Nomenament dun
Davant la situaci que vivia el pas, el Govern provisional
govern de Kerenski va convocar (Consell de la
eleccions per a una nova Assemblea Repblica) en aquest
Constituent el 12 de novembre de 1917. perode transitori.
Els bolxevics havien

decidit iniciar el El Soviet de Petrograd, presidit
procs revolucionari pel bolxevic Liev Trotski, va
per prendre el poder i decidir boicotejar el procs
transformar Rssia en constituent.
un Estat socialista.
LA INSURRECCI DOCTUBRE
El dia 25 doctubre
shavia de celebrar a Fou el dia escollit per iniciar la insurrecci,
Petrograd el Segon amb laixecament dels mariners de
Congrs dels Soviets. Kronstadt, a Petrograd.
Fou clau lacci de la Extensi de la rebelli per tota la ciutat,

Gurdia Roja, cos grcies a lacci rpida i decidida dels
armat dels bolxevics soviets, liderats pels bolxevics i altres
creada per Trotski. grups poltics que hi participaven.
Finalment es va assaltar el Palau dHivern, seu del

Govern, on tots els ministres excepte Kerenski foren
detinguts.
Rpida propagaci de la revoluci Lenin fou el lder absolut de

per tot el pas, especialment all on la revoluci, i ben aviat es
els bolxevics tenien ms fora. va configurar com el nou
cap del poder poltic a la
nova Rssia Revolucionria.
57
Congrs dels Soviets

El nou Govern
revolucionari fou presidit
per Lenin.
Consell de Comissaris del Poble
Control real des del

Partit Bolxevic i la Format per representants dels
seva cpula bolxevics, dels menxevics i dels
(el Politbur) esserites.
La nova poltica del govern sovitic: primera obra legislativa
Expropiaci forosa de totes les terres de la noblesa i lEsglsia,

que foren repartides entre els seus pagesos.
Nacionalitzaci de la banca i expropiaci de les grans fortunes.
Nacionalitzaci de les indstries de ms de 5 treballadors, que
passaven al control obrer.
Dret a lautodeterminaci de tots els pobles sotmesos per lImperi
Rus.
SORTIDA IMMEDIATA DE LA GUERRA MUNDIAL. Signatura de la
Pau de Brest-Litovsk (3 de mar de 1918). Prdua de Polnia, les
regions bltiques i Finlndia. Independncia dUcrana.
La capital del nou Estat va passar a Moscou.
Les institucions del nou Estat Sovitic
Bicameral (Soviet de
La principal la Uni, i Soviet de
El SOVIET SUPREM
instituci de les Nacionalitats).
lEstat era ... Tenia el poder
controla al ... legislatiu de lEstat.
T un Presidium, que
CONSELL DE COMISSARIS DEL s el seu mxim
POBLE rgan collegiat.
Exerceix el poder executiu de lEstat (fa

les funcions de Govern).
58

4. Lenin al poder i la guerra civil
Triomf de la Es constitueix un nou Estat sovitic a Rssia, sota

Revoluci el lideratge poltic dels bolxevics i amb Lenin
dOctubre com a principal figura poltica.
En algunes regions de Rssia, les restes El 1918 el Partit Bolxevic

de lExrcit tsarista i altres grups van passa a denominar-se
constituir en lExrcit Blanc Partit Comunista de Rssia.
contrarrevolucionari, decidit a acabar
amb el poder dels bolxevics.
Trotski va organitzar un
nou Exrcit Roig, potent i
Inici de la GUERRA CIVIL RUSSA disciplinat, que va
(1918 1921) aconseguir derrotar les
forces interiors i exteriors
que soposaven a la
Van intervenir potncies estrangeres
Revoluci..
com el Regne Unit, Frana, Polnia,
els Estats Units o el Jap.
Execuci de
Nicolau II i la
A finals de 1921 els enfrontaments havien acabat seva famlia el
prcticament a tots els fronts, i el triomf de juliol de 1918
lExrcit Roig era complet i definitiu.
1918 1921: El Comunisme de Guerra
Les conseqncies de la participaci a la Primera Guerra Mundial, la

mateixa Revoluci i el context de la Guerra Civil van portar al nou
Govern Sovitic a desenvolupar aquests anys un model econmic
anomenat COMUNISME DE GUERRA.
Fort control estatal sobre leconomia (sobre tot, sobre la

producci industrial i agrcola)
Desaparici de la propietat privada i nacionalitzaci de la banca
i del comer.
Augment de la disciplina laboral (militaritzaci). Prohibici del dret
de vaga.
59
Al camp, pels petits propietaris per

El Comunisme de lobligaci de lliurar les collites
Guerra va provocar
unes fortes reaccions. A les ciutats i a lExrcit, per les dificultats
dels provements i lescassetat daliments.
Al 1921, i acabada la Guerra Civil, Rebelli dels mariners de

Lenin va rectificar la poltica Kronstadt (mar de 1921)
econmica.
La NEP (Nova Poltica Econmica) i el naixement de lURSS
La NEP Els seus objectius:

Model deconomia mixta de Augmentar la producci agrcola
mercat (es permet la petita i industrial
propietat privada) Millorar el nivell de vida de la
Reaparici al camp dels poblaci.
petits i mitjans propietaris. Consolidar el triomf de la
Llibertat per al petit comer. Revoluci.
Alleujament en el control
estatal sobre la indstria.
Els seus resultats:

La producci agrcola i industrial va augmentar espectacularment.
Va permetre la reaparici de petits propietaris al comer i al camp
Van desaparixer els problemes descassetat a tot el pas.
Va provocar en el si del Partit un tens debat entre els defensors de
lortodxia marxista i aquells que creien en el model mixt de la NEP.
1922 Fundaci de Es constitua com una uni federativa de

la UNI DE repbliques per mitj del Tractat de la Uni,
REPBLIQUES que va esdevenir en la Constituci de 1924.
SOCIALISTES (Rssia, Ucrana, Bielorrssia, Gergia,
SOVITIQUES (URSS Armnia, , Azerbaijan, Kazajstan, Kirguistan,
o Uni Sovitica) Uzbekistan, Tayikistan i Turkmenistan),
El nou estat sovitic no admetia la pluralitat de partits ni el sufragi

universal. Ben aviat, el Partit nic (Partit Comunista de la Uni Sovitica,
PCUS) es va identificar plenament amb el poder de lEstat.
60
Ideal internacionalista, que defenia

El triomf de la revoluci Lenin i Trotski, sobre la necessitat
va causar un fort impacte dexportar la revoluci a tots els pasos
a tot el Mn, i sobretot del Mn.
sobre el moviment obrer.
1919 Revoluci de signe Contraposat a la idea de la

bolxevic a Hongria. revoluci dun sol pas
que preconitz Stalin
durant el seu lideratge.
Gener de 1919
Revoluci Espartaquista
a Alemanya, que va
Fundaci de la III Internacional (la
acabar amb una dura
Internacional Comunista o
repressi i amb lexecuci
Komintern), amb seu a Moscou.
dels seus lders Liebknecht
i Rosa Luxembourg.
Tenia com a objectiu
Radicalitzaci del moviment obrer a molts lexpansi de la
pasos occidentals, com ara durant el revoluci socialista a la
trienni bolxevic a Espanya (1919 1921). resta de pasos, seguint
lexemple de la
revoluci sovitica a
PCE 14 de novembre de 1921 Rssia.
Va afavorir la creaci de Partits Comunistes nacionals, sovint

com a escissions dels Partits Socialistes que tendien al corrent
socialdemcrata i a la participaci en el joc electoral
democrtic.
El Komintern va imposar unes condicions (els 21 punts) per a

ladhesi, que permetia un fort control del moviment comunista
internacional des de Moscou.
El seu funcionament es basava en la celebraci de Congressos

Mundials (el Primer, el mar de 1919 a Petrograd), amb un
Comit Executiu que tenia la mxima autoritat entre
congressos.
61

5. Lpoca dStalin (I). La lluita pel poder
Desembre de 1924. Aquest fet provoca un buit de poder a

Mort de Lenin. lURSS i obre la lluita per la successi en la
cpula de lEstat i del Partit.
Shavia creat
una Fort debat entre les postures ms esquerranes,
concentraci representades per Trotski, i el sectors partidaris
de poder entorn duna revoluci ms lenta i de la NEP.
de la seva figura
i de control
social de lEstat i Entre 1924 i 1928, Iosif Stalin va anar assolint un
el Partit. paper clau dins del Partit Comunista i aconsegu
liquidar tots els seus adversaris poltics i dominant
tots els ressorts del poder.
1927 Trotski,
Kamenev i altres
lders carismtics
de la Revoluci A partir de finals de 1928, Stalin va concentrar
sn expulsats del tot el poder de lEstat i del Partit, i constitu un
Partit. rgim dictatorial, amb un model dEstat
centralista i autoritari, de carcter fortament
personalista.
Siniciava lERA dSTALIN.
Poltica de purgues poltiques, amb leliminaci de tots els

sectors doposici al rgim i a la persona dStalin.
Inici de la poltica de culte a la personalitat,
Final del debat intern en el si del Partit. Autoritat suprema, no
discutida i indiscutible del lder. Domini absolut de la lnia
oficial del Partit.
Fort control poltic i ideolgic sobre tots els mbits de la

societat, per mitjans com la policia poltica del rgim, que
perseguia qualsevol dissidncia o moviment opositor.
Rgim de terror poltic, que al llarg del perode stalinista,
va causar gaireb 2.000.000 de vctimes (execucions,
deportacions, empresonaments, etc.)
62
Els Plans Quinquennals i el Socialisme dun sol pas. El nou

paper internacional de lURSS.
Lobjectiu principal fou convertir lURSS

Les grans lnies poltiques en una gran potncia industrial, i el ple
de lera dStalin desenvolupament duna economia
planificada i estatalitzada.
Al camp, intensa campanya de collectivitzacions i de control

sobre la producci. Creaci dunitats de producci collectives
(sovkhozos i kolkhozos). Poltica de grans deportacions amb un
elevat cost hum. (problemes descassetat).
En la indstria, gran impuls a la indstria pesada i de bns de

producci, per sobre de la de bns de consum. Prioritat estatal
per convertir lURSS en un pas industrial. Control de lEstat sobre
les fbriques.
Estatalitzaci dels sistemes de transport, del comer i de la banca,

aix com de les propietats immobles.
Absoluta planificaci de leconomia, amb els anomenats Plans

Quinquennals (el primer, de 1929, al 1933, el segon, de 1934 al
1938 ...).
s de tot laparell de propaganda i de repressi del rgim per

augmentar la producci, el creixement i la disciplina laboral.
LEstat controlava tots els mbits de la vida social i econmica,
aix com educativa i cultural.
A lescena internacional, lURSS va continuar essent un referent

per al moviment obrer i revolucionari internacional, malgrat el
model imperant de socialisme dun sol pas.
Restabliment de Postura belligerant contra lascens

relacions internacionals dels feixismes a Europa (Itlia,
amb Occident i ingrs Alemanya) i intervenci a la
a la SdN. Guerra Civil Espanyola.
63
TEMA 8 EL PERODE DENTREGUERRES (1919 1939)

1. El Mn desprs de la Gran Guerra
1918 1919 Gran impacte demogrfic

Final de la Primera Guerra Mundial i (+ de 8 milions de morts) i
signatura dels Tractats de Pau. econmic sobre el conjunt
dels pasos que hi van
participar.
Va trastocar enormement les
relacions internacionals, i va
desplaar leix de la poltica i de Fort impacte de les
leconomia mundial des dEuropa als condicions imposades pel
Estats Units dAmrica. Tractat de Versalles sobre
Alemanya.
Els Estats vencedors, i especialment

Frana, van exigir el pagament Les grans dificultats que
complet de les reparacions de guerra, suposaven aquestes
condicionant al seu cobrament els condicions va fer crixer
pagaments que havia de fer dels seus entre la poblaci
crdits (sobretot als EUA). alemanya el nivell de
pobresa (fallida del
sistema monetari i gran
Les prpies potncies vencedores foren inflaci).
incapaces dacordar mecanismes
econmics per recuperar el nivell
anterior, ni en relaci al pagament de Sentiment dhumiliaci i
les reparacions i dels crdits. de ressentiment contra els
vencedors creixent.
En general, la primera conseqncia pel que fa al nou ordre

econmic mundial, fou la supremacia dels Estats Units dAmrica
sobre les economies europees arrunades per la guerra.
El fort creixement del PIB (Producte

La situaci bllica a Europa Interior Brut) nord-americ i una
havia desenvolupat als EUA major competitivitat, aix com el
la producci industrial a un balan favorable del deute de
ritme molt rpid. Aix guerra, van convertir els EUA en la
comport una gran oferta i primera potncia econmica
una baixada dels preus. mundial just desprs de la Guerra..
64
Baixada constant dels preus

agrcoles i de les matries primeres. Deutes de guerra per part
de molts pasos europeus.
Els pasos que depenien ms de les exportacions de

matries primeres en la seva balana comercial, van
patir un major desequilibri i un dficit comercial ms
intens.
Les economies ms febles o ms

Nou recurs al deute tocades per la guerra no podien
(deute pblic i crdits assumir els nous preus que imposaven
exteriors) per resoldre la els productors nord-americans.
situaci financera i
endegar projectes de
reactivaci econmica
a Europa.
Durant els anys 20, el volum del deute entre els pasos
europeus i els Estats Units va crixer a un ritme constant,
agreujat en el cas dels pasos que havien de pagar les
reparacions de guerra.
Dificultats per assumir el pagament dels deutes, a causa de

la reducci dels ingressos per la baixada global dels preus
agrcoles i de les matries primeres.
Durant la dcada dels anys 20, es produeix un distanciament

entre la situaci econmica dEuropa occidental i dels Estats
Units.
Els Estats Units viuen una etapa A Europa, es viu una etapa de
deufria econmica, amb una dura recessi econmica,
balana comercial molt centrada sobretot pel gran
favorable per lentrada del dficit comercial amb els
deute, i per unes exportacions Estats Units.
massives de productes
industrials i agrcoles.
65

2. Els Estats Units: els Happy Twenties i el
crack del 29
Els Estats Units es convertiren en el gran

Anys de la Gran Guerra provedor mundial de productes
i dcada dels 20
agrcoles, industrials i financers del Mn.
Gran augment de la competitivitat i de les exportacions

(supervit de la balana comercial nord americana)
Gran augment de la producci i de la productivitat
A causa de ...
Increment de la demanda interna i externa (consum)
Innovacions tcniques
Noves formes dorganitzaci del treball (taylorisme)
Pel que fa al consum,

Revoluci del consum (noves formes de pagament a terminis,
publicitat, moda ...)
Nous sectors industrials de consum: autombil,
electrodomstics, sector de loci ...
Sensaci fora generalitzada Elements de contradicci ...

de prosperitat i de creixement Ritme ms lent de creixement
econmic illimitat. dels salaris (inflaci no
Eufria que port a la evident).
imprevisi i les activitats Fort endeutament de les
especulatives de guany fcil. famlies i les empreses.
Caiguda dels preus agrcoles, i
empobriment del camp.
Gran auge del sector de la xode migratori del camp a les
construcci: els gratacels ciutats, i gran creixement de
omplen els centres de les ciutats barris perifrics mancats
(Manhatan a Nova York, i els dequipaments bsics i de
Down Town de ciutats com forta conflictivitat social.
Chicago, Los Angeles ...)
66
Al llarg de la dcada Bona part de la inversi es va anar

dels anys 20 ... desviant cap a activitats especulatives
a la Borsa
Es va produir un espectacular augment en la demanda daccions,

que va fer pujar el seu valor molt rpidament, molt sobre del valor
real de les empreses que representaven.
El desig de beneficis rpids i Recurs al crdit (de la Banca) i a

lelevaci del preu de les lendeutament per adquirir
accions va portar a molts accions, amb lexpectativa de
inversors a la compra per sobre cobrir el deute amb els beneficis
de la seva capacitat obtinguts.
adquisitiva.
El negoci especulatiu de les accions va convertir-se en una dria

nacional en que participaven empreses, inversors i particulars. La
demanda creixent feia pujar constantment el preu i, per tant,
lexpectativa de guanys.
Les notcies negatives sobre la

El DIJOUS NEGRE marxa de leconomia nord
24 doctubre de 1929 americana provoquen un
Crack de la Borsa de Nova York
moviment de venda massiva a la
Borsa.
Runa immediata de la majoria
dinversors, que retroalimenta la Efecte de pnic per la caiguda
crisi amb els desesperats intents fulminant del valor de les
de venda de les seves accions. accions, multiplicat per milers
dordres de venda buscant tenir
les mnimes prdues.
EFECTE DOMIN sobre el
conjunt de leconomia.

Els inversors endeutats no poden tornar els crdits als Bancs.

Les empreses, arrunades, no poden pagar als seus provedors, i
acomiaden a molts treballadors.

Laugment de latur debilita al mxim el consum, que cau en picat.

El descens de les vendes agreuja la crisi de les empreses.
67

3. Lextensi de la crisi del 1929
Generalitzaci de la crisi Interrelaci i interdependncia de

econmica als Estats Units les economies americana i
a partir de finals de 1929. europees, i daltres economies
capitalistes del Mn.
Final de les inversions nord-

americanes a Europa. El crack de Nova York va
Tall de les lnies de crdit als arrossegar la majoria de
governs europeus. les grans Borses europees.
Caiguda de les importacions
de productes europeus.
Extensi de la crisi econmica
Exigncia de devoluci dels
per tota Europa occidental i
crdits ja compromesos.
central, ja malmeses pels
efectes de la Gran Guerra.
En general, els pasos europeus van experimentar ...

Una disminuci dels intercanvis comercials (exportacions i
importacions)

Una disminuci en la producci agrcola i industrial

Un fort augment de latur
Gran Bretanya La poltica monetria britnica va fer perdre

competitivitat i va apartar la lliura esterlina com a moneda
dintercanvi internacional. Es va produir una forta devaluaci
de la moneda i un encariment generalitzat del cost de la vida.
Frana La crisi tamb afect la producci i va recrrer a

mesures proteccionistes, que van contribuir a atenuar la
inflaci, per a costa dempitjorar les relacions comercials
amb altres pasos.
Alemanya La crisi va enfonsar la seva economia i va fer

augmentar espectacularment latur (x 3 entre 1929 i 1932). La
fallida de la banca i la caiguda de la producci van fer aqu
veritables estralls en el sistema econmic.
68
Espanya El seu endarreriment econmic i el fet que jugus un

paper molt secundari en la xarca dintercanvis comercials i
financers a nivell mundial la van salvar en bona mesura de la
crisi. Es va veure afectada sobretot per la caiguda de les
exportacions (ctrics, oli, vi, minerals, etc.)
lURSS Lnic pas del Mn que es va veure absolutament al

marge de la crisi econmica. La implantaci del sistema
comunista i la posada en marxa dels Plans Quinquennals
dStalin mantenien leconomia sovitica del tot allada i
independent de les economies capitalistes.
Davant la crisi, les respostes dels Governs ...
En general, les mesures de

Poltiques socials de devaluaci de la moneda i de
contenci (atenci als carcter proteccionista noms van
pobres) servir per agreujar la crisi
Poltiques monetries internacional, enfonsant els
de devaluaci intercanvis comercials.
Mesures
proteccionistes i ------------------------
aranzelries
Poltiques de guerra comercial
(beggar my neighbor) entre
Europa i els Estats Units.
Aquestes poltiques tamb van afectar molt negativament els

pasos no industrialitzats de lAmrica Llatina, frica i sia.
Caiguda de les exportacions de matries primeres als pasos

industrialitzats.
Grans dificultats per fer front al pagament dels crdits
concedits pels pasos rics prviament.
Disminuci al mxim de les importacions, que afectava aix
de tornada a les economies dels pasos industrials.
69

5. La New Deal i linici de la cooperaci
internacional.
1932 Victria de la La victria es va basar en el

candidatura demcrata programa econmic del nou
de F. D. Roosevelt a la President, que pretenia afrontar la
presidncia dels EUA. crisi amb mesures innovadores i
amb la intervenci de lEstat.
No comptava amb el suport

de la majoria de La NEW DEAL
lempresariat, que acusava al
President dintervencionista.
Pretenia ...
Incrementar la presncia de
Fou en general una poltica lEstat en la vida econmica.
econmica plena de Intervenir per reactivar
contradiccions i de resultats lactivitat econmica del pas.
incerts i discutits ... Reduir el dficit pblic, amb la
reducci de despeses.
Una de les seves prioritats fou la lluita contra el fenomen de la

DEFLACI (caiguda dels preus)
Mesures legals per garantir preus mnims als productors i

impedir que la competncia desmesurada enfonss els sectors
ms dbils (sobretot, al camp)
Creaci dorganismes estatals pblics amb lobjectiu de

disminuir loferta, ajustar-la a la demanda del mercat i garantir
lestabilitat dels preus (en lagricultura i en la indstria.
Projectes de grans obres pbliques i infrastructures per

disminuir latur i reactivar determinats sectors econmics.
En general, la NEW DEAL fou molt mal vista pel sector empresarial i
loligarquia econmica, que la veia com un atemptat contra la llibertat
econmica i contra els mateixos fonaments del sistema nord americ.
70
Evoluci de Va experimentar diversos cicles (Gran

leconomia nord- Depressi entre el 1929 1933), una
americana als anys 30 certa recuperaci entre 1933 1935,
una nova recessi entre 1936 1937 ...
POLTICA LABORAL Controvrsia sobre els efectes

reals de la New Deal sobre
leconomia dels Estats Units
El Govern va tenir una
poltica activa, en la qual
destaquen: Les millores en les bases legals
1933 National Labour del sindicats (una major
Relations Act. llibertat sindical) i la creaci
1935 Social Security Act duna entitat pblica de
Seguretat Social van millorar
notablement la situaci social
dels sectors ms desafavorits.
Aquesta poltica laboral i social va permetre a la gran

massa daturats obtenir uns ingressos i augmentar el
consum i la demanda.
POLTICA DE COOPERACI INTERNACIONAL
Juny de 1933 Des de 1929, les relacions

Conferncia internacionals es basaven en el
Internacional de Londres. proteccionisme, lautarquia i la
manca total de cooperaci.
Els Estats Units, Frana i la Gran Bretanya pacten acords

comercials i monetaris, per garantir uns canvis estables,
afavorir els intercanvis i sobre els deutes de guerra.
La Conferncia no va tenir gaire bons resultats, per era la

primera vegada que diversos governs es reunien per parlar de
temes econmics i per intentar coordinar les seves poltiques
per afrontar la crisi.
71
TEMA 9 LES DEMOCRCIES I LASCENSI DELS TOTALITARISMES

1. Rgims poltics a lEuropa dentreguerres i el
naixement del feixisme.
Final de la El mapa poltic dEuropa es dibuixa totalment

Primera Guerra diferent al perode anterior, amb nous rgims
Mundial poltics de diversa naturalesa.
A Rssia, es consolida la revoluci comunista i al 1922 es

forma la URSS, sota la forma duna dictadura del Partit
Comunista.
A lest, al centre i al sud dEuropa es van imposar rgims
dictatorials de tipus conservador i militar.
Al nord i a loest, van mantenir-se els rgims democrtics,
amb repbliques o monarquies parlamentries i
constitucionals.
LES DICTADURES ORIENTALS

Entre 1920 i 1938 diversos pasos de lEuropa oriental van
instaurar dictadures de signe ultraconservador, amb el suport
de la burgesia, i com a reacci al triomf bolxevic a Rssia.
Hongria (1920), Bulgria (1923), Polnia (1926), Iugoslvia (1929),
i tamb ustria i Alemanya, on els cancellers Dollfus i Hitler van
eliminar la democrcia i van imposar sistemes de partit nic.
LES DICTADURA AL SUD DEUROPA

Tots els pasos del sud dEuropa van veure com simposaven
dictadures de diferents signes: Itlia (rgim feixista de Mussolini,
el 1922), Grcia (el rgim de Metaxas el 1936), Espanya (la
dictadura militar de Miguel Primo de Rivera, entre 1923 i 1930), o
Portugal, amb la dictadura militar de Salazar des del 1926.
LES DEMOCRCIES LIBERALS

Alguns pasos de llarga tradici liberal i democrtica, com
Frana, el Regne Unit, Blgica, Holanda o Sussa van aconseguir
defendre les seves llibertats i les seves institucions, per van tenir
una poltica dindiferncia envers laparici dels feixismes i la
instauraci de dictadures a la major part dels Estats dEuropa.
72
LES DEMOCRCIES NRDIQUES: LEstat del Benestar.

A Dinamarca, Sucia i Noruega, larribada al poder dels Partits
Social Demcrates i Socialistes va impulsar noves formes
democrtiques ms avanades, amb poltiques socials i
digualtat de tipus progressistes, que van anar construint
lanomenat Estat del Benestar.
NAIXEMENT I IDEOLOGIA DEL FEIXISME
Neix com a tal a Itlia, a partir de les idees de Benito Mussolini i

els seus Fasci a partir de 1919, i el Partit Feixista fundat el 1922.
EL FEIXISME
Exalta la Naci per sobre de lIndividu. Teoria organicista de
lEstat (que ha de ser totalitari). Cada individu existeix perqu ha
de ser til a la Ptria.
Nega el pluralisme poltic. Preconitza lautoritarisme i un sistema de
partit nic, i elimina la dissidncia.
Fortament centralista i centralitzador. Elimina les particularitats o els
trets didentitat no propis del conjunt.
Exalta la violncia com a mitj legtim (el dret del fort per imposar-
se sobre el dbil). s militarista i veu en la guerra un mitj gloris per
desenvolupar les virtuts de lhome.
Rebuig del parlamentarisme, dels valors del liberalisme i de la
democrcia (sufragi, drets individuals...). Fortament anticomunista.
LEstat s altament intervencionista en tots els mbits de la societat
i de leconomia. Defn lautarquia com a model econmic.
Exaltaci del lder carismtic, al qual cal obeir en tot i fins al final.
Utilitza sempre escenografies grandioses i dna molt de valor als
factors simblics i uniformitzadors.
Sidentifica lEstat amb els seus components tnics i racials. Rebuig
al mestissatge i a les minories. Fort component racista.
Elogi de lirracionalisme i del valor de lobedincia cega.
Nacionalisme agressiu i expansiu, que es tradueix en un
imperialisme a la recerca de lespai vital.
Fort control sobre la societat civil: militaritzaci i omnipresncia
policial. Vertebraci social a partit dels rgans de lEstat
(moviments juvenils, esportius, de la dona, sindicals ...).
Fort control ideolgic i repressi cultural. Generalitzaci de la
censura sobre els mitjans de comunicaci i sobre qualsevol forma
dexpressi cultural i artstica. Educaci dogmtica.
73
TEMA 9 LES DEMOCRCIES I LASCENSI DELS TOTALITARIMES

2. El feixisme itali: Mussolini al poder
ITLIA DESPRS DE Itlia, en el bndol guanyador de la guerra,

LA PRIMERA no va obtenir gaire beneficis territorials ni
GUERRA MUNDIAL econmics per la seva participaci bllica.
Greu crisi econmica a Monarquia constitucional i

causa duna elevada parlamentria de Vittorio Emanuel III.
inflaci i un augment de Gran inestabilitat poltica
latur. Governs de partits liberals i
Radicalitzaci del conservadors que anaren perdent
moviment obrer el suport popular.
Augment de les vagues i Ascensi dels partits desquerra
de les accions sindicals (Socialista) i de dreta (Partit Popular)
violentes.
Fenomen docupaci de
terres en el camp.
Al 1921 sescind del Partit
Socialista lala ms
revolucionria (Antonio
Por de la burgesia als efectes
Gramsci) i es fund el Partit
revolucionaris de la crisi i a la
Comunista dItlia, que aviat es
creixent fora dels ideals
configur com una gran fora
comunistes.
a lescena poltica italiana.
Fort descontentament social.
En aquest context, Benito Mussolini, un antic afiliat al Partit

Socialista (expulsat el 1915, didees ultranacionalistes, va fundar el
Fasci Italiani di Combattimento
Es tractava de grups armats i Ja anteriorment, grups dantics

violents, amb un programa combatents (arditi), havien
altament populista, demaggic i realitzat mostres molt exaltades i
nacionalista, que atacava els violentes de carcter
actes, locals i militants ultranacionalista (com latac a la
desquerra. ciutat de Fiume, a Iugoslvia).
Vestien (com els arditi) camises negres i actuaven de forma molt

organitzada i jerrquica, sota la direcci de Mussolini.
74
Al 1921, Mussolini converteix els seus Fasci en el Partit Nacional Feixista

(PNF), amb un programa poltic ambicis i molt agressiu.
PROGRAMA DEL PNF

Exigia la configuraci dun Estat fort, Va aconseguir el
centralitzat i autoritari. suport i el
Defenia la propietat privada finanament de les
Soposava als ideals de lesquerra patronals italianes,
revolucionria i es presentava com a que afavor les seves
garantia contra laven comunista. activitats i el seu
Propugnava una poltica exterior creixement.
agressiva i expansionista.
EL CAM DE MUSSOLINI I Va tenir un rpid creixement en les capes

ELS FEIXISTES CAP AL populars de descontents socials, i en les
PODER POLTIC files de la petita burgesia. Tamb va
obtenir el suport de bona part de lExrcit.
LACCI DE LES ESQUADRES FEIXISTES Els grups feixistes van actuar

freqentment contra lders i militants obrers, amb la complicitat de
la policia i laquiescncia dels jutges.
LA VAGA DE 1922 Davant la convocatria, el PNF va presentar-se

com el garant de lordre en el lloc de lEstat, i va assegurar el
funcionament dels serveis pblics substituint els vaguistes.
LA MARXA SOBRE ROMA El 8 doctubre de 1922, Mussolini i uns

milers de camises negres van organitzar una marxa sobre Roma,
on van ocupar els edificis pblics i del Govern. El Rei no va acceptar
les mesures dexcepci proposades del Govern i va lliurar el poder a
Mussolini. (30 doctubre), amb el suport ple de lExrcit itali.
MUSSOLINI AL GOVERN El respecte inicial a la Constituci i a les

formes parlamentries va anar retallant-se entre 1922 i 1924, amb
lacci continuada de les Esquadres amb cstigs contra
loposici desquerres, amb plena impunitat policial i judicial.
SIMPOSA LA DICTADURA FEIXISTA Lassassinat del socialistes

Matteoti pels feixistes i el demostrat frau electoral (1924) van
accelerar la presa total del poder de Mussolini, el tancament del
Parlament i lestabliment de la dictadura feixista a Itlia.
75

3. La dictadura feixista a Itlia
A partir de 1924/1925, Mussolini va anar liquidant les institucions i les

formes democrtiques a Itlia, i va establir un nou rgim totalitari i
dictatorial, en el qual lEstat sidentificava amb el Partit Feixista.
Amb el beneplcit de la Corona, Mussolini controlava tots els

ressorts del poder. Nomenava i destitua els ministres, governava
per decrets i exercia un control total sobre tots els poders de lEstat.
1926 Llei Rocco Prohibici de tots els partits poltics i sindicats,

excepte el Partit Nacional Feixista i els sindicats vinculats.
1928 Creaci del Gran Consell Feixista, que exercia el control

sobre el Parlament itali i escollia els diputats i els senadors..
1929 Pactes de Letran amb el Vatic. Suposava el reconeixement

per part de Pius XI de lEstat Itali i del rgim feixista, i el
retorn a unes relacions bilaterals estables, a canvi duna
renda anual. LEsglsia catlica es convert en un dels
principals valedors del rgim.
1934 Els sindicats van quedar integrats en unes Corporacions en

les quals estaven representats junts treballadors i empresaris,
juntament amb representants de lEstat (verticalisme). Es
cre el Consell Nacional de les Corporacions.
1939 El Parlament fou definitivament dissolt i es cre en el seu lloc

un rgan consultiu, amb membres escollits pel Govern i pel
Partit: la Cambra dels Fasci i de les Corporacions.
I a ms, en poltica interior ...
LAdministraci i el funcionariat es va depurar polticament.

El Govern nomenava directament els dirigents de ladministraci
regional (prefectes) i municipal (alcaldes).
Es cre una policia poltica per liquidar qualsevol dissidncia o
oposici al rgim. (OVRA)
76
Poltica exterior, econmica i social de Mussolini.
Poltica exterior de tipus agressiu i expansionista.

Poltica de militaritzaci social i de
reforament del poder militar dItlia.

Poltica dannexi de les terres irredemptes

Reivindicacions territorials (Dalmcia,
Crsega, Nia, Savoia ...)

Expansi imperialista (Albnia, Tunsia, Etipia)
Desenvolupament dun model capitalista dEstat,

molt intervencionista i proteccionista, i daspiracions
autrquiques.
Creaci de lIRI, per protegir la indstria nacional,
a la que va acabar controlant.
Mesures altament proteccionistes, que limitaven
les importacions i de foment de la indstria.
Poltica de grans obres pbliques, per disminuir latur
Forta inversi en la indstria militar i de guerra, en
detriment de la indstria de bns de consum.
Foment de la producci agrria, per sense gaire
inversions ni reformes agrries en profunditat.
Va tenir com a conseqncies ...

Va afavorir principalment a les oligarquies industrials i
financeres i als grans propietaris de terres
Per fer perdre competitivitat a la indstria, amb
elevats costos i baixes qualitats.
Va disparar la despesa pblica.
Augment de latur i disminuci real dels salaris.
Poltica social destinada a un estricte control sobre tots els aspectes

de la vida i de la societat
Creaci dorganismes culturals, juvenils, etc. dafiliaci obligatria
Fort control sobre lensenyament, i enquadrament del professorat
en el Partit. Polititzaci de leducaci en tots els nivells.
Ensenyament religis obligatori. Prohibici del divorci.
Censura prvia sobre tots els mitjans de comunicaci, i creaci
de nous mitjans per difondre els valors del feixisme, com els nous
estudis de cinema a prop de Roma, Cinecitt, o la xarxa estatal
demissores de rdio.
77

4. La Repblica de Weimar i lascens de Hitler al poder
Derrota dels Imperis Centrals a la Primera

Guerra Mundial. Abdicaci del Kiser
Tractat de Versalles amb Alemanya (1919) Guillem III
Proclamaci dun nou rgim, republic i

democrtic, a lAlemanya venuda a la guerra.
LA REPBLICA DE WEIMAR (1918 1933)
Octubre novembre de 1919 Perode transitori en labdicaci

del kiser i el seu exili a Holanda. Assum la Cancelleria alemanya
el prncep Max Von Baden.
La situaci danarquia a Berln i la realitat de la derrota van donar el

poder al lder de lSPD, el socialista Friedrich Ebert, nou Canceller i
noms responsable davant el Reichstag (Parlament)
Sentiment de derrota i
Intent de constituir a Alemanya un humiliaci al retorn dels
rgim parlamentari i pluripartidista, soldats del front.
amb una Constituci (1919) Penoses condicions
democrtica i un ampli imposades pels Aliats en el
reconeixement de drets i llibertats. Tractat de Versalles.
Clima de crispaci social que afavor la creaci de Consells

dobrers i estudiants (similars als Soviets) i moviments insurreccionals
a diversos punts del pas. (cas de la Repblica Sovitica de Baviera)
Primers mesos de 1919 Revoluci Espartaquista (comunista) dirigit

per Rosa Luxemburg i Liebknecht. Fou finalment derrotada, i
centenars despartaquistes i els seus lders foren executats.
Loctubre de 1919 sadher al Fundaci, el gener de 1919, del Partit

partit Adolf Hitler, que aviat Obrer Alemany, per part dAnton
nassum la direcci. Drexler i Karl Harrer.
El partit es rebatej com a Partit Nacional Socialista

Alemany dels Treballadors (abreujadament, Partit Nazi)
78
Des de 1923, Hitler s el nou Fhrer (guia)

Perode 1923 1929 del partit nazi, i exposa el seu programa
a Alemanya ideolgic (els 25 punts del NSDAP)
Perode de certa recuperaci

econmica i estabilitat poltica El Partit Nazi protagonitz un intent
a Alemanya, amb un descens de cop destat (putsch) el novembre
de la conflictivitat social. de 1923 contra el Govern, que
acab amb la detenci i
empresonament de Hitler (1924)
En el temps que va estar a la pres (uns 6 mesos) Hitler va

escriure el Mein Kampf (La meva lluita) on exposava la seva
ideologia i doctrina pangermanista, expansionista i agressiva,
antibolxevic, antidemocrtic i antisemita. Al sortir de la pres,
el seu lideratge sobre el partit era ja indiscutible.
La gran crisi econmica que afecta el

mn capitalista va sacsejar fortament El Partit Nazi va augmentar
Alemanya, que va veure com la taxa fortament la seva
datur augmentava vertiginosament. influncia i la dimensi en
el nou context de crisi
econmica i social.
La crisi va tamb trasbalsar lequilibri
poltic, i aix els grans partits tradicionals Hitler va decidir entrar en
alemanys van veure com sesfumava el joc electoral per entrar
el seu suport popular, mentre en el Parlament i accedir
augmentava el pes electoral de al poder des del mateix
lextrema dreta i lextrema esquerra. sistema que volia destruir.
Eleccions de 1932 El Partit Comunista va obtenir 100 escons, i el

Partit Nazi en va obtenir 196, mentre els partits democrtics del
centre quedaren arraconats.
Gener de 1933 - El President Hindenburg nomen Hitler com a

Canceller , en un govern de coalici amb els catlics de dreta. Hitler
va dissoldre el Parlament i convoc noves eleccions. Una setmana
abans de la data assenyalada, es produ lincendi del Reichstag.
Amb la majoria al Parlament, Hitler va sumar la figura del Cap de lEstat

a la del Govern amb la mort de Von Hindenburg lagost de 1934,
imposant un nou rgim totalitari de partit nic: la dictadura nazi.
79

5. La Dictadura Nacional Socialista a Alemanya
Gener de 1933 Hitler es 27 de febrer Incendi de ledifici

nomenat Canceller del Reich. del Reichtag alemany (Parlament)
Nova convocatria deleccions Loposici socialista i

legislatives per al 5 de mar. comunista fou acusada
Persecuci dels opositors i restricci dhaver provocat lincendi.
de les llibertats civils.
Les eleccions es van celebrar

Victria clara per insuficient en un clima poltic tens i
del Partit Nazi (43 % dels vots). violent, sobretot per lactuaci
Hitler obt la majoria grcies a de les SS sobre loposici.
laliana amb el Cercle Catlic.
La concentraci de poders en
El Parlament va votar poders mans de Hitler fou total amb la
extraordinries al Canceller per mort del Cap de lEstat, Von
governar per decret, al marge Hindenburg (agost de 1934), quan
del propi Parlament, per 4 anys. Hitler es proclam Reichfhrer.
Amb el suport de ...

Hitler va iniciar dimmediat la Militars i sectors nacionalistes
liquidaci de les institucions de vids de revenja contra els
lEstat democrtic, i instaur un Aliats.
rgim dictatorial de partit nic, Obrers i pagesos afectats per
en el qual el Partit la crisi econmica i latur
sidentificava amb lEstat, sota Classe mitjana amb negocis
el seu control personal. arrunats per la crisi
Antibolxevics
Hitler es presentava com la Grans industrials com Thyssen,
garantia per a ... Krupp, etc. ...
El ressorgiment nacional dAlemanya

La recuperaci dall que shavia perdut a la Gran Guerra
La superaci de la crisi, la reactivaci econmica i la supressi de
latur
Lordre social i laturador contra laven comunista
80
ALGUNS ASPECTES DE LA POLTICA SOCIAL I INTERIOR NAZI
Control sobre laparell de lEstat i sobre el poder judicial
Centralitzaci de lEstat
Aparells policials i persecuci de la dissidncia poltica.
Poltica racial i eugensica. Poltica natalista.
Poltica antisemita. Nit dels miralls trencats.
Poltica de propaganda i de control de la cultura i dels

mitjans de comunicaci.
Poltica envers la cincia i la cultura
Organitzaci corporativa de la societat: Joventut i Dona
Poltica educativa
Poltica religiosa.
Altres qestions
81

6. La poltica de Hitler fins al 1939
La poltica econmica Objectiu fonamental

de Hitler Convertir Alemanya en una gran
potncia econmica i industrial,
que ports el pas a una hegemonia
Com? econmica sobre Europa.
Intervencionisme i Poltiques Prioritat per a la

dirigisme estatal encaminades a indstria pesant
lautarquia
Control governamental sobre preus, salaris i relacions

laborals
PLA QUATRIENNAL, sobre el conjunt del sistema productiu,
per arribar a lautosuficincia en els subministraments.
Gran impuls a la indstria armamentstica, derivada de la
poltica de remilitaritzaci nacional.
Poltica de grans obres pbliques i dajuts pblics a les grans
empreses per disminuir latur.
Els resultats ...

Latur gaireb va Desajustament entre sectors
desaparixer.(poltica de industrials.
plena ocupaci) Caiguda de les exportacions

Es va controlar la inflaci i de lactivitat comercial.

Alemanya es va convertir Deteriorament de les
en la segona potncia condicions de treball dels
industrial del mn. obrers.

Grans beneficis de la Banca Concentraci dels beneficis
i de la gran indstria econmics en mans de la
alemanya. gran oligarquia vinculada al
partit.
En general, tot el sistema econmic alemany es va posar al

servei de lEstat, i amb lobjectiu fonamental de preparar el pas
per sostenir una guerra que es veia cada cop ms a prop.
82
La recerca de lespai vital: la Lebensraum
Poltica expansionista i agressiva enfocada a ladveniment del

Gran Reich i a la continutat territorial cap a lEst, sobre els
territoris eslaus de Polnia, Ucrana i Rssia, com a espai vital del
poble alemany.
Octubre de 1933 Alemanya es retira de la Societat de Nacions.

(Itlia ho va fer lany 1937).
Mar de 1935 Es restableix el servei militar obligatori, i aviat es

sobrepassen les limitacions en el nombre defectius imposades per
Versalles.
1936 El Sarre (Saarland) es reincorporat al Reich, desprs de 18

anys dadministraci francesa (en nom de la SdN).
1936 Remilitaritzaci de la regi de Rennia, en la qual Versalles

havia prohibit expressament la permanncia de lexrcit alemany.
1936-1939 Intervenci directa en la Guerra Civil Espanyola en el

bndol del general Franco, contravenint els Pactes de No
Intervenci que havia signat prviament amb altres potncies
europees. Fou un escenari de proves de noves armes, tctiques i
estratgies militars.
Mar de 1938 Annexi dustria (Anschluss). Ocupaci militar

seguida dun referdum dannexi el mes dabril. Comencen les
reivindicacions sobre la regi txeca dels Sudets. Al setembre Hitler
signa el Pacte de Munic amb Frana i la Gran Bretanya.
Octubre de 1938 Ocupaci militar de la regi dels Sudets, i

posteriorment de tota Txquia (Protectorat de Bohmia i Morvia),
mentre Eslovquia es declarava independent.
(el mar de 1939 tamb sannexiona el port de Memel)
Reivindicacions territorials sobre el Corredor de Danzig (Polnia)

Agost de 1939 Firma del Pacte de No Agressi Germano-Sovitic,
que tenia incloses clusules secretes per al repartiment
dAlemanya. Frana i Gran Bretanya declaren que defendran
militarment Polnia si aquesta s atacada.
83
TEMA 10 LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 1945)

1. Lesclat de la guerra: la invasi de Polnia
1933 Arribada de Hitler Tots els recursos econmics, humans i

al poder a Alemanya poltics del Reich es posen en marxa per
sostenir en un termini curt una guerra.
Poltica estratgica daliances i pactes de cara a la

futura ordenaci dEuropa ideada pels nazis
LEix Roma Berln. Signat entre Hitler i Mussolini loctubre de 1936,

amb carcter daliana militar, reforat amb la signatura del
Pacte dAcer (maig de 1939) entre Itlia i Alemanya, al qual safeg
el 1940 el Jap. Tamb shi van adherir Hongria, Romania, Bulgria
i Eslovquia.
El Pacte AntiKomintern. Signat per Alemanya i el Jap el novembre

de 1936 com a aliana anticomunista, i especialment contra la
Uni Sovitica. A aquest pacte shi van afegir desprs Itlia,
Espanya i Hongria.
Estratgia de provocaci i desafiament a les democrcies occidentals

amb la poltica de remilitaritzaci i dexpansi territorial (el Gran
Reich) i sobre els territoris eslaus.
+
Pacte de No Agressi entre Alemanya i la Uni Sovitica (1939)
Amenaa militar sobre Pactes per al repartiment de

Polnia (reclamaci sobre lestat polons i de les rees
la ciutat de Danzig) dinfluncia a lest europeu
Frana i la Gran Bretanya

Hitler reclama la ciutat lliure de adverteixen a Hitler que la
Danzig i un passads per al seu invasi de Polnia suposaria
accs, amb lamenaa la intervenci dambdues
dintervenci directa sobre Polnia. per garantir la
independncia polonesa.
84
Les tropes alemanyes creuen la

1 de setembre de 1939. frontera polonesa i inicien una rpida
La Fall Wei invasi del pas, seguint els principis de
la blitzkrieg (guerra llampec)
El 3 de setembre, Frana i la Gran Bretanya

declaren la guerra a Alemanya.
INICI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.
Els sovitics van ocupar

tota la regi oriental de En menys dun mes, els alemanys van
Polnia, en acord amb els vncer la resistncia i van ocupar
alemanys, aix com els Varsvia i les regions occidentals i
estats bltics. centrals de Polnia.
Els alemanys van incorporar Danzig i les regions nordoccidentals

de Polnia al Reich, i van crear una Administraci General de
Varsvia, sota tutela nazi, per a la resta del territori.
La rpida i efectiva victria sobre Polnia va demostrar

la superioritat militar alemanya i va servir per provar les
noves estratgies militars que utilitzaria Alemanya a les
properes campanyes.
Els exrcits aliats (Frana i la Gran Bretanya) no van saber

reaccionar adequadament. Mentre Frana preparava les
seves defenses davant un eventual atac alemany (lnia
Maginot), els britnics desplegaven la seva flota al Mar del
Nord per dificultar els subministraments de ferro des de
Sucia als alemanys.
Entre loctubre de 1939 i el mar de 1940 no es van produir accions

militars de gran envergadura, donant aix temps als alemanys a
preparar les accions que es van desenvolupar posteriorment,
sempre amb iniciativa nazi fins el 1942.
85

2. La iniciativa nazi: de la guerra llampec a la invasi
de lURSS.
El conflicte pren la seva dimensi

Setembre octubre de 1939 mundial amb les declaracions de
Es completa la invasi i guerra de Frana i la Gran Bretanya.
locupaci de Polnia. Sinici la GUERRA MUNDIAL i una fase
dINICIATIVA MILITAR ALEMANYA.
Abril de 1940 Invasi de Dinamarca i Noruega. Establiment dun

rgim collaboracionista a Noruega (V. Quisling) i derrota de
lexrcit noruec i dels seus aliats britnics.
Maig de 1940 Invasi dHolanda, Blgica i Luxemburg, i inici de

la invasi de Frana. Lxit de loperaci, la Fall Gelb i la Fall Rot,
s un exemple de la blitzkrieg, i va supos levacuaci a gaireb
340.000 soldats aliats i civils cap a la Gran Bretanya.
Al mes de juny, Itlia declara la guerra a Frana.
Ocupaci de Paris el 14 de juny. El nord i la franja atlntica de

Frana van quedar sota administraci alemanya, mentre el
centre i el sud-est del pas es va establir un Estat
collaboracionista, amb capital a Vichy, sota la presidncia
del mariscal Ptain.
Estiu de 1940 Comena lOperaci Lle Mar i la Batalla

dAnglaterra. Els plans dinvasi per mar de la Gran Bretanya
passaven per leliminaci de la seva fora aria (la RAF) per part
de la Luftwaffe. Sinici aqu tamb la prctica de bombardejos
sobre ciutats i blancs civils. A finals de lestiu, els plans dinvasi
van quedar posposats.
El manteniment de la guerra per part dels aliats fou en bona

part possible grcies al suport econmic dels Estats Units, on el
president Roosevelt va aconseguir que el Congrs vots grans
quantitats en ajuts i prstecs als britnics per a la guerra.
Octubre de 1940 Invasi frustrada de Grcia (des dAlbnia) pels

italians. Hitler decid intervenir als Balcans. Entre mar i abril de
1941, els nazis ocuparen Iugoslvia i Grcia, amb la collaboraci
dels rgims dHongria, Bulgria, Eslovquia i Romania.
86
La Gran Bretanya tenia un gran inters estratgic per la

Mediterrnia, i especialment per mantenir el control sobre el
Canal de Suez, que era el pas pel trnsit martim cap a lndia.
Comptava amb les bases navals de Gibraltar, Malta i a Egipte
(Alexandria).
El fracs de la intervenci italiana a Grcia, la feblesa del domini

itali sobre Lbia i el domini de la flota britnica a la Mediterrnia,
van portar els alemanys a obrir un nou front al nord dfrica
(Afrika Korps)
Els alemanys foren detinguts pels britnics a Al-Alamein

(novembre de 1942), i no aconseguiren posar en perill el
domini britnic sobre Egipte ni el control sobre el Canal de
Suez i el Mar Roig.
La invasi de lURSS (lOperaci Barbarroja). Es va iniciar el 22 de

juny de 1941, amb unes 6 setmanes de retard sobre els plans
inicials, amb uns contingents per part dAlemanya i els seus aliats
duns tres milions i mig dhomes.
Latac sestructurava en tres grans eixos: el nord, des de la

Prssia oriental, per ocupar el Bltic i Leningrad; el centre, des
de Polnia, que es dirigia a Moscou, i el sud, des de Romania,
per assegurar-se el control del Caucas i dels seus recursos
energtics.
87

4. La derrota dels alemanys i el final de la guerra
Va suposar un punt dinflexi en la guerra, en la que la

Any 1943 iniciativa va passar a mans dels Aliats, i es varen
produir les primeres derrotes importants dAlemanya.
LA CAMPANYA DE RSSIA
La impossibilitat de trencar la resistncia russa a Leningrad, els

errors tctics que va cometre en les seves ordres i, sobretot, la
derrota a la batalla dStalingrad (juny de 1942 febrer de
1943)varen suposar el final de lofensiva alemanya a lEst i linici
del seu declivi.
A partir daquest moment, lExrcit Roig va prendre la

iniciativa i va anar acorralant les divisions alemanyes i dels
seus aliats, i els va empnyer cap a loest, a les fronteres de
Polnia, en retirada.
LA CAMPANYA DITLIA
Desprs de la derrota de Rommel a frica, els exrcits aliats van

preparar el desembarcament de tropes a Siclia (Itlia) el mes de
juliol de 1943. Locupaci de Siclia i el posterior salt a Calbria va
suposar la caiguda de Mussolini (i el seu empresonament) i la
instauraci dun govern provisional encapalat per Badoglio, que
va capitular davant dels Aliats (setembre de 1943).
Hitler va decidir la invasi del nord i el centre dItlia, on

Mussolini (alliberat) va instaurar la Reppublica Sociale Italiana,
amb capital a Sal. Els alemanys van resistir laven aliat, que
no va arribar a Roma fins el juny de 1944.
Mussolini fou executat pels partisans italians el 28 dabril de
1945. El Rei i la seva famlia havien fugit i shavien refugiat
amb els Aliats. El 1946, els italians van votar en referndum
convertir Itlia en una Repblica.
88
EL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA I LALLIBERAMENT DE

FRANA.
El dia 6 de juny de 1944 es va produir un desembarcament

massiu de tropes britniques, nord-americanes i daltres aliats a
la pennsula de Normandia (Frana). La immensa superioritat de
les forces aliades va fer retrocedir els alemanys, que no van
poder impedir lalliberament de Pars el 24 dagost, i el
replegament de les forces alemanyes a linterior del seu territori.
El rgim collaboracionista de Vichy va caure i el mariscal

Petain fou condemnat a mort ( desprs commutat per la
cadena perptua).
LAVEN SOVITIC PER LEST
A finals de 1944 els sovitics havien fet fora els alemanys dels
Balcans, ocupant Bulgria i Romania, i havien entrat tamb amb
fora a Hongria (octubre de 1944, si b no completament)i a
Polnia (ocupaci de Varsvia el 17 de gener de 1945). Laven
sovitic cap a les fronteres alemanyes semblava imparable.
Lacci dels partisans (guerrilles de resistncia nacional

contra els nazis, fortament controlada pels comunistes), van
aconseguir lexpulsi dels alemanys dAlbnia i de Iugoslvia
durant el 1944.
LESFRONDAMENT FINAL DALEMANYA

Febrer mar de 1945. Els sovitics ocupen ustria i Txecoslovquia i
arriben a assetjar Berln (24 dabril).

28 dabril Execuci de Mussolini i avan aliat al nord dItlia.

30 dabril Adolf Hitler es sucida en el seu bnker del Reichtag. El
mariscal Karl Dnitz assumeix la figura del Cap del Reich.

2 de maig. Capitulaci de Berln davant els sovitics. El mateix dia es
rendeix lExrcit de lEix a Itlia, i el 4 de maig a Holanda i a
Dinamarca. La rendici incondicional dAlemanya es va signar el 7
de maig a Reims. LA GUERRA SHAVIA ACABAT A EUROPA.
89

5. Les conseqncies de la guerra.
LES CONFERNCIES DE PAU Entre 1943 i 1946, els Aliats van trobar-
se en diverses Conferncies de Pau
per organitzar com havia de ser el
URSS Gran Bretanya EUA mn desprs de la Guerra.
Teheran (1943)
Ialta (URSS, febrer de 1945))
Potsdam (Berln, estiu de 1945) 1945 Conferncia de San Francisco
Pars (1946) Saprova la Carta de les Nacions
Unides, a la que 46 Estats del Mn
creaven lONU.
A Teheran (28 de novembre 1 de desembre de 1943), els lders

aliats (Churchill, Stalin i Roosevelt) van decidir, que desprs de la
seva derrota, Alemanya ser partida en ms dun Estat, i tamb es
va dibuixar el mapa de la futura Polnia.
A Ialta (pennsula de Crimea, del 4 a l11 de febrer de 1945). De

nou els lders de les potncies aliades van prendre decisions:
la creaci dun organisme internacional que substitus la vella
Societat de Nacions (a la futura Conferncia de San Francisco).
El repartiment dAlemanya en 4 zones (incorporant aqu a
Frana).
una comissi estudiaria les sancions econmiques (reparacions
de guerra) que hauria de pagar Alemanya.
algunes decisions sobre el futur de les fronteres europees. ...
A Potsdam (a prop de Berln, entre el 17 de juliol i el 2 dagost de

1945). Noms Stalin repetia de les anteriors conferncies. Per la
Gran Bretanya hi acud Atlee, i pels EUA el nou President H. Truman.
La persecuci de tots els criminals de guerra nazi i la celebraci
dun judici per als responsables de la guerra.
La partici definitiva dAlemanya i de Berln i Viena.
La separaci dustria i les fronteres finals de Polnia.
Lestimaci de les prdues econmiques dels pasos aliats, i
quina part havia de pagar Alemanya.
Aquestes Conferncies van donar les claus de la futura Guerra Freda,

amb lenfrontament entre lURSS i els EUA i les rees dinfluncia
establertes a rel de la prpia guerra mundial (sobretot, a Europa).
90
LIMPACTE DE LA GUERRA MUNDIAL
LIMPACTE DEMOGRFIC
Mes de 60 milions de morts a tot el Mn (als que podem sumar

uns 35 milions de ferits i uns 3 milions de desapareguts)
Ms de 27 milions de morts a lURSS
Una majoria de vctimes civils, molt ms que a cap altra guerra
anteriorment. Tamb moltes vctimes indirectes, per gana o
malalties, fins i tot un cop ja acabada la guerra.
Gran impacte demogrfic per la idea de guerra total, amb
bombardejos, operacions de cstig sobre la poblaci,
deportacions, falta de provements bsics, etc.
Grans desplaaments de poblaci durant la guerra (fugida de
laven enemic, deportacions foroses com a m dobra o de
carcter racial ...), i tamb desprs de la guerra (retorn de
poblaci, canvis de fronteres, etc.
LIMPACTE MORAL DE LA GUERRA
Diverses realitats de la guerra, evidenciades ara, van fer trontollar

lordre moral i ideolgic mundial:
el descobriment de lHolocaust i de la prctica massiva de
lextermini en els camps nazis, aix com altres atrocitats
comeses durant el rgim nazi a Alemanya.
les crueltats realitzades pels sovitics sobre la poblaci dels
territoris alliberats.
el dilema moral de la utilitzaci de larma atmica sobre el
Jap.
Les potncies aliades van organitzar el Judici de Nuremberg

(novembre de 1945 setembre de 1946), per jutjar els criminals
de guerra nazis. Es van sentenciar 12 penes de mort.
Fou un precedent del concepte de DRET INTERNACIONAL, i de la
possibilitat de jutjar Estats, dirigents i partits poltics o grups militars
per les atrocitats comeses o els crims contra la humanitat.
91
LIMPACTE ECONMIC
Alguns pasos van patir un nivell Altres pasos van passar la guerra
de destrucci i de prdues sense prcticament cap
humanes, econmiques i destrossa material prpia (els
materials mai no conegudes fins Estats Units, el Canad,
aquell moment, amb regions Austrlia ...), i altres en van restar
completament devastades i al marge (Sucia, Sussa ...).
ciutats amb gaireb cap edifici
en peu (a Alemanya, lURSS,
Polnia, el Jap ...) Aquests pasos van tenir en
la guerra un motiu de
creixement econmic tant
Encara aix, lURSS va sortir molt pel paper de grans
enfortida a nivell territorial, provedors com pel paper
econmic i poltic, convertida en la financer que van jugar.
segona gran potncia mundial
La reconstrucci dEuropa semblava una tasca ingent i urgent,

agreujada per la feblesa dels Estats i la inflaci.
Es va fer imprescindible una poltica econmica intervencionista, en

la que lEstat tenia un paper promotor i director de la reconstrucci.
(triomf de coalicions desquerres i progressistes a la majoria dEstats
europeus)
Els Estats Units van intervenir directament en la reconstrucci

europea, com una mesura necessria per frenar lexpansi
comunista i la influncia sovitica present a lest i al centre dEuropa.
CREACI DE LORGANITZACI DE LES NACIONS UNIDES
Assemblea General
Fundada a la Conferncia de San Consell de Seguretat (11
Francisco (1945 per 46 Estats. membres, i 5 amb dret de veto)
Objectius i principis: Secretaria General (a Nova
La cooperaci internacional York)
Manteniment de la pau mundial. Consell Econmic i Social
Respecte a la sobirania dels (diverses comissions)
Estats. Tribunal de Justcia
Rebuig de ls de la violncia. Internacional (amb seu a
LHaia)
92
TEMA 11 LA GUERRA FREDA I LA POLTICA DE BLOCS

1. La formaci dun Mn bipolar
FINAL DE LA SEGONA Dos dels Estats vencedors de la guerra, els

GUERRA MUNDIAL Estats Units i la Uni Sovitica es perfilen com
les grans noves superpotncies mundials.
A molts Estats
europeus es Ambdues nacions rivalitzaren per estendre les
formaren governs seves rees dinfluncia en el mn, i sobretot
de coalici o el seu domini sobre les nacions dEuropa.
dunitat nacional,
amb inclusi de Els Estats Units van obligar als pasos
ministres socialistes occidentals a expulsar dels seus governs els
i comunistes. ministres comunistes a canvi de garantir els
ajuts a la reconstrucci.
lURSS va impulsar que el PC de cada Estat
assols de manera exclusiva i excloent el
poder poltic del pas.
LExrcit Roig es va mantenir

en els territoris que havia Els Estats Units van intervenir per
alliberat dels nazis, i va imposar frenar laven comunista a Europa
entre 1945 i 1949 lestabliment (com a Grcia, el 1946), i van
de les democrcies populars esforar-se per exercir un veritable
(rgim de partit nic sota el lideratge sobre les economies
control dels comunistes): europees. La primera preocupaci
Polnia, la RDA (lAlemanya era per tant la limitaci de
Oriental), Hongria, lexpansi de lrea dinfluncia
Txecoslovquia, Romania, sovitica.
Bulgria, Iugoslvia i Albnia.
La confrontaci entre
ambdues superpotncies
Stalin, partidari fins aquell moment pel domini mundial va
del socialisme dun sol pas, creu portar a una srie de
arribada lhora de lexpansi tensions i conflictes
mundial del socialisme internacionals que van
revolucionari. La seva poltica es marcar tota lera posterior
centrar per tant en lextensi del a la guerra mundial, i que
predomini sovitic sobre el Mn. es coneix amb el nom de
la GUERRA FREDA.
93
ELS EUA: LA DOCTRINA TRUMAN I EL PLA MARSHALL
Doctrina poltica que defenia el president Truman, centrada

en la necessitat dacabar amb el tradicional allacionisme
nord-americ i prendre el lideratge del mn capitalista
contra laven del comunisme.
Creaci de lAgncia Central dIntelligncia (CIA,

desembre de 1947), com a agncia estatal dinformaci
exterior, centrada sobretot en lamenaa comunista i contra
la seguretat nacional.
Presentaci del PLA MARSHALL (juliol de 1947), com a gran
pla dimpuls a la reconstrucci dels pasos europeus afectats
per la Guerra Mundial, mitjanant programes de crdits,
donatius i subvencions.
El Pla Marshall va arribar a 16 Estats europeus, que van integrar-se

en lanomenada Organitzaci Europea de Cooperaci
Econmica (OECE). El Pla va tenir els seus anys lgids entre 1947 i
1952)
LURSS: LINFORME ZHDANOV I EL KOMINFORM
LInforme Zhdanov es present a Polnia el 1947 en un

Congrs Comunista Europeu, on Stalin impulsava la poltica
denfortir la influncia de lURSS sobre els Estats europeus
orientals implantant rgims comunistes, i assolint el paper de
lder en la lluita anticapitalista i antiimperialista.
Es va crear el Kominform En alguns pasos on existien

(Comit dInformaci dels governs dunitat, el Partit
Partits Comunistes i Obrers), Comunista va exercir la seva
que tenia com a objectiu fora per acaparar el poder i
principal dissenyar i impulsar establir una democrcia
poltiques i estratgies que tots popular de partit nic. El cas
els Partits Comunistes del Mn ms paradigmtic fou el cop
havien de seguir per assolir els de Praga de 1948.
seus propsits de triomf de la
revoluci mundial.
94

2. Els conflictes de la Guerra Freda: Berln i Corea
A partir de 1945 Ocupaci 1948 Frana, Gran Bretanya i els

militar dAlemanya i divisi en EUA decidiren unificar les seves
4 zones (sovitica, francesa, zones i la constituci dun nou
britnica i nord-americana) Estat Alemany Federal ,
independent i democrtic.
La capital Berln, tamb dividida en 4 zones, es situava en

mig de la zona sovitica. LURSS va decidir no unir la seva
zona a la resta, i va bloquejar laccs a la ciutat, tancant
totes les seves fronteres (Crisi del Bloqueig de Berln).
Els EUA van posar en marxa Maig de 1949 Es va fundar la RFA

un pont aeri permanent a (Repblica Federal dAlemanya),
Berln per al seu provement. amb capital a la ciutat de Bonn.
11 mesos desprs, Stalin Octubre de 1949 A la zona
decid acabar amb el sovitica es constitu la RDA
bloqueig total. (Repblica Democrtica
Alemanya), amb capital al sector
oriental de la ciutat de Berln.
Consolidaci de la divisi
permanent dAlemanya en 2
estats independents i
La RFA va ingressar a lOTAN lany
confrontats.
1954, i la RDA ho va fer al Pacte de
Varsvia el 1955. Es convertia aix en
el smbol i lespai ms evident de la
Entre 1949 i 1961 es va GUERRA FREDA.
produir un veritable xode
de poblaci des de la RDA a
la RFA, especialment a Berln
(clcul de ms de 2 milions
de persones).
El 1958, la Uni Sovitica (Khruixov), va exigir la integraci del Berln

Occidental a la RDA o lestabliment duna rea neutral. La
negativa dels Estats Units va decidir els sovitics a iniciar la
construcci dun llarg mur que dividia la ciutat fsicament i que
impedia qualsevol fugida a loest.
El MUR DE BERLIN va impedir la connexi entre ambds zones de la
ciutat entre 1961 i 1989.
95
LA GUERRA DE COREA
La Pennsula de Corea, La zona nord fou ocupada pels

ocupada pel Jap durant la sovitics, i la sud pels nord-
Segona Guerra Mundial, americans, seguint la lnia que
shavia dividit en 2 zones. marcava el parallel 38.
La Uni Sovitica al nord, i els EUA al sud, van establir

una administraci autnoma af, si b van decidir
reunificar el pas a la seva retirada, i celebrar unes
eleccions democrtiques.
Les eleccions no es van produir, i el 1949, Corea del Nord

(industrial) es constitua com un rgim comunista prosovitic,
mentre a Corea del Sud (agrcola) simposava una dictadura
militar pro nord-americana.
Les tropes nord-americanes

El 1950, Corea del Nord iniciava van aturar la invasi, i van fer
la invasi del Sud, amb el suport retrocedir els nordcoreans,
de lURSS. Lagressi fou per hi va intervenir una
condemnada per lONU, que nova potncia, la Xina,
autoritz els EUA a intervenir-hi provocant una perillosa
militarment. mundialitzaci del conflicte.
Truman va aconseguir signar la

El general MacArthur va
pau de Panmunjom (1953), que
proposar ls de les armes
suposava el final de les
atmiques contra la Xina, per
hostilitats i la divisi definitiva del
fou desautoritzat i destitut per
pas.
Truman, que pretenia una pau
negociada.
CONSEQNCIES DE LA GUERRA:
Ms d1 mili de morts
Inici de la cursa darmaments i de lera atmica, on lamenaa
nuclear es fa real i sutilitza per part de les potncies nuclears.
Nou paper geoestratgic del Jap com a aliat dels EUA.
96

3. Els conflictes de la Guerra Freda: Vietnam i Cuba
INDOXINA Imperi colonial 1954 - Assoliment de la

francs a lsia Oriental. independncia, i formaci de nous
Havia patit la dominaci Estats: Cambotja, Laos, Vietnam
japonesa durant la Segona del Sud, i Vietnam del Nord.
Guerra Mundial.
Comproms frustrat
dun referndum per
Vietnam del Nord, amb capital a Hanoi,
a la reunificaci, al amb un rgim comunista (Ho Chi Minh)
qual finalment el
Vietnam del Sud, amb capital a Saigon,
rgim de Vietnam del amb un rgim de signe capitalista.
Sud es va negar.
Inici de la Guerra del Vietnam

Amenaa militar de Vietnam (1960 1975), amb el suport
del Nord sobre una invasi als estratgic de lURSS i Xina a les
territoris del Sud. tropes de Vietnam del Nord i el
Creaci del Front Nacional VietCong, i la intervenci
dAlliberament a Vietnam del armada directa (fins a 500.000
Sud (el VietCong, guerrilla efectius) nord-americans per a
comunista), lany 1960. Vietnam del Sud. Fou un dels
escenaris principals de la
Guerra Freda.
La intervenci nord-americana
sintensific des de finals del La intervenci nord-americana
mandat de Kennedy (sobretot va resultar un fracs militar
des de 1963), i va arribar al davant les circumstncies dun
mxim amb la presidncia de terreny inhspit, i una poblaci
Lyndon B. Johnson /1963 1969) majoritriament hostil i la tctica
de guerrilles del VietCong.
La prolongaci de la guerra, les nombroses baixes i ls darmes

qumiques i de gran destrucci va fer la guerra enormement
impopular als EUA, i va esclatar un ampli moviment per la pau i
contra la guerra que va portar al govern nord-americana a
lobertura de negociacions el 1968.
1969 Arriba a la Presidncia del EUA Richard Nixon, que defenia

una vietnamitzaci de la guerra, s a dir, el retorn progressiu de
la guerra al seu perfil civil, i la retirada nord-americana.
97
La guerra i els bombardejos

samplien a les venes
La necessitat duna posici de Cambotja i Laos, per on
fora per a les negociacions transcorria la ruta Ho Chi
va portar als nord-americans a Minh que utilitzaven els nord-
intensificar els atacs i els vietnamites en el seu avan
bombardejos sobre les posicions cap al Sud.
del VietCong i de Vietnam del
Nord.
Gener de 1973 Acords de Pars. Els EUA anuncien linici

duna retirada completa de Vietnam del Sud, i el final de la
seva intervenci en la guerra, que es completaria lany 1975.
La retirada nord-americana Suposava la primera gran

implic laven imparable de derrota militar nord-americana
les tropes del Nord i del i un captol alarmant dins de la
VietCong, que aconseguien Guerra Freda, aix com un
entrar a Saigon labril de 1975. primer episodi dels moviments
populars als EUA contra la seva
poltica exterior i militar.
El 1975 es reunificava tot el territori del Vietnam en un sol Estat,

que el 1976 es batejava amb el nom de Repblica Socialista de
Vietnam.
LA CRISI DELS MISSILS DE CUBA (1962)
1952 . 1959 Dictadura

A partir de 1956 esclat una
de Fulgencio Batista, aliat
autntica revoluci
dels Estats Units.
protagonitzada per guerrilles
nacionalistes i desquerres a tot
Forta repressi contra el territori.
loposici poltica al rgim.
(1953 Assalt a la caserna
La guerrilla, amb Batista va fugir i
de Montcada, liderat per
Fidel Castro com es refugi a
un jove Fidel Castro.)
a lder, va entrar lEspanya de
a lHavanna el Franco (va morir
gener de 1959. el 1973)
98
El nou rgim revolucionari, encapalat per Fidel Castro, va

decidir la nacionalitzaci dels principals bns i recursos
econmics de lilla, que va topar directament amb els
importants interessos nord-americans.
El 1960 Cuba sign un

acord comercial i financer El govern dels EUA va decretar el
amb la Uni Sovitica, que boicot econmic contra Cuba i va
es comprometia a acollir els exiliats, tot donant-los
subministrar a lilla totes les suport en la lluita contra el rgim de
matries primeres i Castro.
productes industrials
necessaris. Els acords amb lURSS incloen un
tractat de cooperaci militar.
La nova conjuntura donava
un tomb a la revoluci Es tractava del primer aliat de lURSS
cubana. El 1960 Castro en el continent americ, molt a
anuncia el socialisme com a prop de les costes dels Estats Units.
ideologia del nou rgim, i un
any desprs fundava el Partit
Unit de la Revoluci (futur El 1961, els exiliats cubans amb
Partit Comunista de Cuba). suport militar dels EUA van
organitzar el desembarcament
de la Baha de Cochinos, que
A rel daquest fet, lURSS va va fracassar, per que va
oferir a Cuba la installaci de tensionar molt les relacions
mssils nuclears a lilla, que entre ambds pasos.
tenien un radi suficient per
arribar a territori nord-americ.
La CIA va detectar la installaci dels mssils, i Kennedy (1962),

va ordenar el bloqueig naval de lilla. Les armades nord-
americana i sovitica entraven aix en conflicte al Carib, amb
disponibilitat nuclear per ambdues parts.
Desprs duns dies on el conflicte

nuclear va estar molt a prop, Fou un dels moment ms
Khruixov i Kennedy van arribar a perillosos de la Guerra Freda
un acord final, i els sovitics es (octubre de 1962).
van retirar, mentre els EUA
aixecaven el bloqueig.
99

4. Els grans blocs militars: lOTAN i el Pacte de Varsvia
Desprs de 1945, inici de Diversos focus de conflicte i

la GUERRA FREDA tensions internacionals, al voltant
de la confrontaci entre lURSS i
els EUA: Berln, Corea ...
El govern nord-americ
sadona de la necessitat
destablir una estratgia militar i
diplomtica que alls lURSS i Establiment duna srie de
que contingui lexpansi de la pactes, aliances i tractats de
seva influncia en el Mn. cooperaci militar en aquest
(poltica del roll back). sentit arreu del planeta, sota
el lideratge nord-americ.
Tractat de lAtlntic Nord (1949), del que va sorgir lOTAN,

entre els EUA, Canad i diversos pasos de loccident
europeu (Gran Bretanya, Frana, Portugal, Holanda,
Noruega, Blgica, Luxemburg, Itlia, Dinamarca i Islndia).
LANZUS, amb Austrlia i Nova Zelanda
LOTASE, amb Tailndia i Filipines (juntament amb tractats
bilaterals de carcter militar amb el Jap, Taiwan ...)
El Pacte de Bagdad, amb Iraq, Turquia i Pakistan ...
Pel seu potencial militar, econmic i poltic, hi destaca lOTAN

(Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord, NATO en angls).
Compta amb un comandament nic sobre un conjunt de forces
militars, desplegades sobretot a Europa.
Va nixer com a garantia de seguretat

davant la Uni Sovitica i com a frmula
de cooperaci econmica i militar.
Al 1952 shi van afegir Grcia i Turquia, i al
1955, la RFA.
Compta amb una estructura poltica, dirigida per un Secretari

General (amb seu a Brusselles), i una estructura militar,
coordinada per un Comandant Suprem (amb seu a Washington).
100
TRACTATS I ALIANCES EN EL BLOC SOVITIC
Igualment en el bloc comunista es van establir

pactes, tractats i aliances per cooperar a nivell
econmic i militar durant la Guerra Freda.
El Kominform, lagncia que coordinava i donava estratgies a

tots els partits comunistes nacionals del Mn i que marcava les
lnies ideolgiques per garantir la unitat dacci i lhegemonia
de Moscou.
El COMECON, o Consell dAjuda Mtua Econmica, es va

fundar el 1949 com un organisme de cooperaci i coordinaci
econmica dels seus membres: lURSS, Bulgria, Romania,
Txecoslovquia, Hongria, Polnia, la RDA, Albnia, i ms tard
shi van adherir altres pasos (Vietnam, Cuba, Monglia, etc.).
Era un exemple del model deconomia planificada que
propugnava el comunisme.
El Pacte de Varsvia. Establert el 1955 com a aliana militar

antagnica a lOTAN. Hi van formar part lURSS, Polnia,
Txecoslovquia, la RDA, Hongria, Romania, Bulgria i Albnia.
La Repblica Popular Xina hi va estar associada fins el 1962.
El Pacte de Varsvia i lOTAN van escenificar els DOS GRANS

BLOCS militars protagonistes de la GUERRA FREDA, amb un
potencial militar immens i tenint com a eix central lAMENAA
NUCLEAR, amb un poder destructiu suficient per no noms
aniquilar lenemic, sin per acabar de fet amb la vida sobre
la Terra.
101

Esquemes Histc3b2ria Del Mc3b3n Contemporani

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Esquemes Histc3b2ria Del Mc3b3n Contemporani

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Esquemes Histc3b2ria Del Mc3b3n Contemporani

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESQUEMES

MATERIALS D'HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI

TEMA 1 - L'EUROPA DE L'ANTIC RGIM p. 3

TEMA 2 - LA REVOLUCI INDUSTRIAL A ANGLATERRA p. 9

TEMA 3 - LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX p. 15

Com elaborar un context histric per a un examen d'Histria p. 25

TEMA 4 - ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS p. 27

TEMA 5 - L'POCA DE L'IMPERIALISME (1870 - 1914) p. 34

TEMA 6 - EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL p. 43

TEMA 7 - LA REVOLUCI SOVITICA I L'URSS p. 53

TEMA 8 - EL MN EN L'POCA D'ENTREGUERRES (1919 - 1939) p. 64

TEMA 9 - DEMOCRCIES I TOTALITARISMES A EUROPA (1919 - 1939) p. 72

TEMA 10 - LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 - 1945) p. 84

TEMA 11 LA GUERRA FREDA I LA POLTICA DE BLOCS p. 93

TEMA 1 LEuropa de lAntic Rgim

Elements esttics propis de lAntic Rgim en el segle XVIII a

Una economia de base senyorial: el rgim feudal

Una economia agrria de subsistncia. Poblaci rural

Una societat de tipus estamental

Rgida divisi entre els estaments privilegiats (noblesa i clergat) i

Una monarquia de model absolutista

Concentraci de tots els poders de lEstat en la figura del Rei.

Desenvolupament durant tota lEdat Moderna, i sobretot al

Elements de canvi que es va donar en el si de lAntic Rgim

Reactivaci de leconomia urbana a partir de lactivitat

Desenvolupament del comer triangular entre Europa, frica

Poltiques mercantilistes dels Estats per afavorir les manufactures

GRAN ACUMULACI DE CAPITALS

Naixement i desenvolupament duna nova BURGESIA

TEMA 1 LEuropa de lAntic Rgim

La propietat de la terra era la primera font de riquesa i de prestigi social

La major part de la terra era propietat de la Corona, de la Noblesa i

Els drets senyorials eren el principal ingrs duna Noblesa rendista

La Noblesa i lEsglsia rebien els drets senyorials per lexplotaci de

Una majoria de la poblaci vivia en els lmits de la subsistncia

Total dependncia de la producci agrcola dels factors ambientals.

Lagricultura i la ramaderia eren insuficients per permetre un creixement

Escs o nul excedents agrcola, i encara menys degut a la forta

Lactivitat artesanal i manufacturera era fortament controlada pels

A les ciutats, lactivitat artesanal i manufacturera estava molt

Els transports eren lents, rudimentaris i costosos

El transport per camins era molt lent i dificults, a causa de la seva

La demografia antiga es caracteritzava per una alta natalitat i una alta

Alta natalitat, contrastada per una alta mortalitat, especialment

Tot el cicle vital venia marcat pels esdeveniments religiosos (bateig,

TEMA 1 LEuropa de lAntic Rgim

Crisi manifesta de les estructures de lAntic Rgim en les

Supremacia de la RA com a forma dentendre el

La NATURA com a ideal de justcia. La missi de

Idea de PROGRS. LHome, a partir del poder de la

Crtica a la societat estamental. Es defensa la

Crtica a la Monarquia Absoluta i al dret div dels Reis com

TEMA 1 LEuropa de lAntic Rgim

Els ideals econmics de la Burgesia Illustrada

Insatisfacci amb les poltiques

Els fisicrates (Quesnay) defensaven que la

El liberalisme econmic (Adam Smith) creia que el

Davant de lexpansi dels

Alguns Monarques europeus van adoptar alguns dels ideals