REVISTA

5- / / o .j>^

1^

ORFE GRACIENC
GETVER I F E B R E R DEL 19r6
B A R C E L O N A

Biblioteca Nacional de Espaa

 iitiiiiiitiiinniiiiitiiiiiiimn 111 lii lili liinrmiimnmuuianimiwunuHiuiuinnnum

P T I C A I A R T I C L E S F O T O O R A F I C S

C A S A T O R R A S
A ^ r e l l s fotografes - Plaque? - PeWicuIes - P a p e r s i accesori
Grana laboratoris per a treballs d'aficionats
lia aeccid d'bptica s e r v e i x t a m b les receptes deis m e t g e s oculistea

S A L M E R N , sa '(Dav.ntl parada deis tramvie.) TlI^EFON 7 0 0 1 3

lllllimilllll!lllllllM[lllllllllllllllll[l]IIIIIM11tIllllllllilllllR-1

Sast r e r a

LA CAMPANA
Toms Sans i Quintana
Immillorables novelis de la temporada

Plaa R i u s l T a u l e l , 1 9

B A R C E L O N A - G

Menndez Pelayo, 73 - 75 Telfon 72981

CAMISERA . GENERES DE PUNT - CONFECCIONS

Ronda Sant Pere, 15 Telfon 15040

CARDONA
Mobles de tots els estils i poques
Passeig de Gracia, 115 Fbrica: Grases, 9
Telfon 7 4 3 6 6 Telfon 31247

Biblioteca Nacional de Espaa

 Recomanem al nostres socis les cases que anuncien a JREVISTA.

Gaireb tots els graciencs

compren eis ilibres a

GRACIA
l l i b r e r a
A s t r i e s . 8 - Telfon 8 1 4 6 8

Klefon 7JJ03

Objectes d'escriptori - Paperera

Impremta - Material Escolar

S I F
"Higinic Ltistral"

Dibuix i Pintura - Subscripcions O A S O S A

"Blanca Lu8tral"

Stllc*gcB
Marian Cub, 60

ASTRERIA MOLINER
'ha imposat per la seva perfecci i bon gust
ecci especial peratrajos de senyora
almern, 10 - Barcelona - Telfon, 7 7 1 2 0

niiiiniiimiiiiniiiuitiiiiiii

Biblioteca Nacional de Espaa

 TALLER DE GANIVETERIA
MANUEL GMEZ G A N I V E T E R I A P I N A
LA. C A S A M K S A S S O R T I D A D E B A R C E L O N A

Travessera, 150, (G) BARCELONA |

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

^ NOVETATS PER A SENYORES

MANUEL PERUCHO
Dr. R a m n i C a j a l , 2 i Telfon 75996
L Menndez Pelayo, 112 BARCELONA (Gracia),

Francesca Ferrando i Sanahnja

PROFESSORA DE TALL I CONFECCI
Dies de classe: dilluns dimecres i divendres : Tardes 10 ptes. Nits 8 ptes.
Es confeccionen vestits desde 15 pessetes.
Salmern 116, 2.0 BARCELONA

Reparaci Reparacions a benefici de I'ORFE (1).

SABATES COSIDES - Vist el fracs deis co-
DIT-FET sits mecnics, aquesta Casa fa els cosits a m.
de c a IQat REPARACI RPIDA I PERFECTA
Tenyim en tots els colors. - Posem soles crep.
Provenga, 1 63 REPARTIMENT A DOMICILI
(1) EN ABONAR I'IMPORT DE LA REPARACI PRESENT AQUEST ANUNCI I OBTINDRA UNA g
(TOCANT MUNTANER) REBAIXA DEL 1 0 o DEL LEU IMPORT. =^

Biblioteca Nacional de Espaa

 A N Y XIX GENER I FEBRER DEL 1936 N. 180-181

ieM!lWH5l(IHllWW[l mmmiimmmR

CLARA SVECENSKI
La mort d'un gran amic de Catalunya, Curt Schindler, que ens ha arribat
d'una manera sohtada, quan encara podem esperar molt de les seves inteUigents
activitats musicals, ens porta a parlar d'una gran amiga de Catalunya, que com
aquell que en el mateix Uoc d'acci, ais Estats Vnits d'Amrica, fa conixer el
nom, els costums, la msica de Catalunya d'una manera que mai no li agrarem
prou.

Svcenski s una eminent concertista de piano americana que ja fa uns nou

anya va venir a Espanya atreta pel tipisme andals, pero que en sser aqu es
va deixar guanyar el cor per Catalunya, que per a ella fou una revelaci. Dea
d'aleshores els seus viatges a la nostra trra han sovintejat, ha aprs la nostra
llengua, ha estudiat els nostres costums, ha sentit els nostres problemes, en una
paraula, ha viscut la nostra vida i com un deis seus reflexos ha dut l seu pas
la nostra msica amb tots els honors, els nostres cants, cantats en la propia
llengua. Al Stei^oay Concert Hall, a la National Broadcasting de Nova York ha
donat a conixer els nostres autors antics i moderns, ha donat sessions de m
sica popular comengades amb els Segadors i ha coMaborat en totes les manifes
tacions de cultura catalana, com fou el cots en la representaci de "Tiefland",
l'pera del msic alemany D'Albert sobre l'argument de "Terra baixa". La labor
de Clara Svcenhi s considerable i no estem tan sobrats de hons amics a l'es
tranger perqu puguem deixar de remarcar i d'agrair tot el que aquesta distin
gida pianista fa per Catalunya d'una manera totalment desinteressada i modesta,
motiu de ms per al nostre agrament.
El mestre Baltasar Samper, que va publicar fa algn temps a "La Publi
citat" un article sobre l'obra d'aquesta amiga de Catalunya, suggereix la idea
d'invitar-la a donar un recital en alguna de les nostres entitats miisicls i apro
fitar l'ocasi per retre-li l'homenatge d'admiraci i simpatia que es mereix. No
cal ,ir com. trobem encertada la suggerencia % com desitjarem. que trobs aviat
ress en el nostre petit mn musical.

Biblioteca Nacional de Espaa

 KURT SCHINDLER
No s la primera vegada que aquest nom honora les pagines de "Revista"
i sempre que li hem vist ha estat un motiu de joia per a tots aquells que hem
conegut Schindler; aquesta vegada, pero, ms ens estimarem no pronunciar
aquest nom... Schindler s mortl Molt vagament ha arribat aquesta noticia a
casa nostra i molt ms si tenim en compte l'amor que ell sentia per Catalunya
i per les nostres cangons; grcies a la popularitat de qu gaudia entre nosaltres
ens s possible fer aquest article, amb dades forga interessants, que fan refe
rencia a la seva vida.
Kurt Schindler era jove encara, ha mort a l'edat de 54 anys, i el seu pas pe
mn de la msica s d'aquells que deixen un rastre ben important. Aquest nota
ble msic nasqu a Berln on cursa els seus estudis i els completa a Munich.
Ais 22 anys fou director ais teatres de la cort a Estutgard i a Wirzburg i fou
sots-director al costat de Ricard Strauss a Berln. L'any 1905 va anar a Nova
York com a segon director al teatre Metropolita. L'any 1908 comeng, a desen-
rotllar la seva afiel al folk-lore fundant el "Mac Dowell Club Chorus" que dos
anys ms tard es transforma amb el nom de "Schola Cantorum" comeng a
fer conixer cangons de tots els paisos.
Kurt Schindler havia sentit parlar del moviment coral a Catalunya i el 1919
fu un viatge a Barcelona per tal de conixer de prop les nostres cangons i el
nostre estil. Jo, en aquella poca, era un noi, pero record perfectament la seva
figura la impressi que deix en el meu cor. Havia sentit a dir que vindria un
mestre americ (Schindler s'havia nacionalitzat americ) i com que en aquella
poca un americ era una cosa sobrenatural per ais nois de la meva edat,
esperava veure passar el mestre destacant-se de tota la concurrencia que
s'havia aplegat al pati del nostre Orfe amb motiu d'una bailada de sardanes
que s'hi celebrava. Haig de confessar que Schindler no em decepciona gens, la
seva testa domnava per damunt de tothom, i jo no amidava l'home pe seu ta-
lent (qu sabia jo!), en vea solament el seu aspecte exterior i com que la seva
presencia imposava vaig quedar completament convengut.
Desprs vaig sentir-ne contar ancdotes i faecies i em vaig quedar una mica
cohibt de pensar que me n'havia format un concepte tan balder i m'entraren
unes ganes de retrobar-lo i d'admirar-lo novament. Havia sentit a dir que es
proposava fer cantar les nostres cangons a l'altra part de mn, i ms, encara,
que les faria cantar en el nostre idioma. Ms tard vaig confirmar per alg que
ho havia sentit que cantaven diverses obres deis mestres Nicolau Morera deis
quals Schindler era un gran admirador.
Schindler torna per darrera vegada a Barcelona el marg del 1930 entre una
colla de turistes; en saber la seva vinguda improvisrem un concert a honor
d'aquella estrangers entre els quals figurava aquest estimat mestre; no re
cord exactament les obres que cantrem, pero una vegada ms Schindler de
mostra la impresi que li causaven les nostres cangons; entre altres personali
tats acompaiiyaren Schindler e! mestre Morera, el qual es vei obligat a dirigir

Biblioteca Nacional de Espaa

 RBVISTA ^

la seva "Sardana de les monges" que, com sempre, aconsegu un xit remarca
ble, i Schindler dirig la seva harmonitzaci de la cang "Kalinka". Aquesta fou
la darrera vegada que veirem al notable Schindlesr, director i compositor emi
nent i gran amic de Catalunya i de l'Orfe Gracienc.
L'esperit creador d'aquest gran mestre la mort se l'ha emportat, pero d'ell,
com de tots els grans mestres, queda la seva obra ben fecunda i un record ines
borrable en tots aquells que hem tingut Ja sort d'haver viscut uns instants prop
d'ell.
ENRO C L I M E N T .

CONCURS MUSICAL
ORGANITZAT PER LA

Uni d'Escolans de Montserrat

' PREMIS

I. Premi de 1.000 pessetes a la millor Missa de Gloria.

II. Pos premis de 250 pessetes cada un a les dues millors Salves mont-
serratines.
III. Dos premis de 250 pessetes cada un ais dos millors Cntics marials-
montserraiins.
Les condicions que han de reunir aqestes composicions sn detallades en
el cartell.
Les composicions, les quals han d'sser indites i totes han de portar un
lema, es presentaran escrites per m diversa del compositor al Casal social de
la "Uni d'Escolans de Montserrat", carrer deis Ares, 8, piincipal (Academia
de la Joventut Catlica).

TERME D'ADMISSI. Fins tot el dia 5 de maig del 1936.

El veredicte del Jurat es far pblic el dia 5 de juny, i els premis es lliura
ran el dia 14 de juny del 1936, en la festa que celebrar la "Uni" en el Mones
tir de Montserrat.
El Jurat el formen els mestres senyors Antoni Ctala, com a vocal assessor
musical de la Junta Directiva de la Societat "Uni d'Escolans de Montserrat";
Josep Cumellas i Ribo, designat per la "Uni", i Josep Barbera, designat pel
Monestir de Montserrat.
Barcelona, 10 de gener del 1936.

Per la "Uni d'Escolans de Montserrat": President, Jeroni Picart Roma;

Secretari, Josep M. Guillen Anadn. ' ,

Biblioteca Nacional de Espaa

 9 2 9 ..E;\r:tST!VV

INSTITUCI PATXOT

PREMIS MUSICALS

Eusebi Patxot i Llagustera

rX Concurs Any 1936
CARTELL
I. P K E M I D E 2.000 P E S S E T E S , a la millor Suite en tres o ms parts per a gran
orquestra. Acompanyar a cada partitura una reducd per a piano.
n. P E E M I D E 20.000 P E S S E T E S a la millor obra lrica per a l'escena (drama,
comedia, etc.), en tres o ms actes, sobre text ctala tot ell musicat, o sigu amb
exclusi de parlat. En gualtat de mrits musicals, ser preferida l'obra de ma-
jors qualitats escenco-literries. Acompanyar a cada partitura una reducci per
a cant i piano i una copia del Ilibret.
Els compositors que concorrin al present Concurs han d'sser de terres de
llengua catalana (Catalunya, Balears, Valencia, Rossell, etc.), o han de teir
almenys, deu anys de residencia en alguna de les encontrades on es parla la
llengua nostra. L'Orfe Ctala podr exigir deis autors premiats la doeumen-
taci necessria per a justificar aquesta condici.
La prcypietat de les obres premiades queda a favor de llurs autors.
Es potestatiu del Jurat el deixar d'adjudicar els premis, en tot o en part,
per rao del magre valer de les obres presentades.
Les composicions, que hauran d'sser rigorosament indites, s'enviaran a
I'Orfe Ctala (carrer Alt de Sant Pere, nm. 13), a nom de Joan Salvat, Secre-
tari deis Concursos Eusebi Patxot i Llagustera, i cada una d'elles portar
un lema.
TERME D'ADMISSIO: Per al tema I, fins per tot el dia SO de juny del 1936.
Per al tema U, fins per toi l dia 30 de juny del 1936.
El veredicte del Jurat, pe que es refereix a la Suite, es far pblic el dia
l.r de desembre del 1936.
Formen el Jurat que ha de fallar el tema I els mestres segents:
Francesc Pujol (designat per I'Orfe Ctala), Antoni Prez Moia (designat
per En Rafael Patxot i Jubert) i Frederic Alfonso (designat per l'Escola Muni-
cipal de Msica de Barcelona).
El Jurat que ha de fallar el tema n s'anunciar en la darrera convocatoria,
l'any 1938.
Barcelona, l.r de desembre del 1935.
Albert Bastardas, President de I'Orfe Ctala; Pasqual Boada, Secretari de
I'Orfe Ctala.

Biblioteca Nacional de Espaa

 Memoria Ilegida pel Secretari

Sr. Joan Linares i Santasusana

en la Junta General ordinaria de socis, celebrada el
dia 2 5 de gener del 1936
s per a donar-vos compte del resultat de l'actuaci, principalment de la
Junta directiva, i en general de l'Orfe, que em pertoca de parlar-vos, complint
una disposici reglamentaria. Tots recordareu les circumstncies en qu frem
nomenats ara fa un any.; tots tindreu ben present les dificultats que presentava
l'endegament de les nostres finances i la comptabilitat, i el comproms virtual
que contragurem de dur-ho a terme, en acceptar aquells nomenaments. A aquest
fi, dones, s'encaminaren des del primer moment totes les nostres activitats.
Establert un inventari indispensable per a conixer la situaci real de l'Orfe
i per a fonamentar-ne la comptabilitat, i fet un estudi del moviment d'ingressos
i despeses normis de l'any: el primer dona el resultat que els Uegir el Compta-
dor i el segon sort totalment deficitari. En vista d'aix, estudiarem el pa d'e-
conomes i de reforg deis ingressos, i com a conseqncia es prengueren una se-
rie d'acords conduents a ranivellaci del Pressupost general de la Casa. D'algun
d'ells se us donar compte en parlar deis Assumptes Generis. El resultat d'a-
questa gesti nostra el trobareu d'una manera evident comparant les partides
respectives deis dos inventaris, el de 1.'' de gener i el de 31 de desembre del 1935.
A les dificultats d'ordre econmic amb qu toprem, vingu a afegir-se els
primers dies de la nostra actuaci la reclamaci peremptria d'un tal Alfred
Sanahuja que pretenia teir dret a la percepci d'uns Iluismes que pujaven
5.400 pessetes per dues transmissions de la finca i les quals volia percebre abans
d'una setmana.
Desprs de diverses incidencies aconseguirem evitar l'estafada posant l'afer
a mans del Notari senyor Mart Beya, que aconsegia inscriure aquell Ilusme,
a nom de l'Orfe, comprant-lo a l'Estat. Tanmateix, aix costa 450 pessetes.
Aquesta partida s la que ha passat a incrementar el valor de l'immoble en
l'inventari del 31 desembre 1935, puix que, de fet, ve a millorar el valor intrn-
sec de la finca.
Un altre conflicte que no podem eludir era la reparaci de la teulada de
la sala d'actes, la qual, segons els dictaments deis tcnics diversos que l'exami-
naren, amenagava, de molt de temps, ensorrar-se d'un dia a l'altre. Desprs
d'estudiar els diversos pressupostos presentats i vista la quantia d'unes 10.000
pessetesde les obres a realitzar, acceptrem per creure-la la ms favorable,
la soluci prdposada pel senyor Ferran Solanes, de fer les obres per adminis-
tracio. Per tal de subvenir a aquesta despesa extraordinaria, d'acord amb el
Grup de Festes, fou acordat un augment de 0'20 ptes. sobre el preu de les loca-
litats de Tabonament al teatre; augment que va destinat ntegrament a aquesta
despesa. Vist que el senyor Solanes es conformava a cobrar amb I'import men-
sual d'aquest augment fins a la liquidaci total ele les obres que realitzs, li fou

Biblioteca Nacional de Espaa

 encarregada llur realitzaci fins a la quantitat que es calcula de recaptaci pro
bable en la present temporada. Aquesta Junta ha tingut la satisfacci de cons
tatar que, en tot el que va de temporada, les recaptacions han respost plena
ment al pa acordat.
Uia altra partida que gravitava damunt les finances de la nostra casa d'una
manera ben feixuga era la corresponent a "Revista". Com a resultat de gestions
i negociacions laboriosssimes, hem aconseguit que el nostre portantveu hagi
deixat de representar una de les partides causants de l'angoixosa situaci defi
citaria del nostre pressupost.
En fi, cl resultat de pessetes 2.878'75 de beneficis del passat exercici resta
resumit i sxplicat per la comparado deis balangos del 1.'" de gener i 31 de de
sembre del 1935, les partides respectives deis quals hem procurat fer el ms
senzilles possible per tal de fixar un sistema comptable ciar i entenedor per a
tots els socis, fins i tot per a aquells que no estiguin especialitzats en qestions
administratives i fnanceres.
RESUM DELS BENEFICIS
Augment de l'Actiu
Biblioteca, adquisicions 25'
Immoble, Iluisme redimit . 457' 482'
Disrmnukms del Pasaiu
Creditors, difernda en menys 1.537'85
Hipoteca, amortzat 1.296'85 2.834'70
3.316'70
Disminud a l'Actiu
Caixa, diferencia pagat 437'95
2.878'75
Aquest resultat demostra, dones, que cal prosseguir la poltica austera que
en tot moment s'ha imposat aquesta Junta per tal de fer ms planer el cam
ais qui ens hagin de seguir i fadlitar la marxa econmica de la casa fins a l'a-
morttzad de la hipoteca, vers la qual cal que sempre tinguem els ulls fits fins
a aconseguir-ne la total extinci.
MOVIMENT DE SOCIS
El moviment de a nostra llista de sods ha estat el segent:
Nombre de sods gener 1935 779
deis quals foren donats de baixa per morosos, des d'aquella data 22
Total de sods efectus 757 757
Les altes foren gg
856"
Baixes per defunci I4
Baixes voluntarles 67 81
Socis 31 desembre 1935 , "] ~ 775 775
Augment . . . 18
Tenim, dones, un augment efectiu de 18 sods. No s pas una cosa extra-

Biblioteca Nacional de Espaa

 ordinaria, pero s un pas endavant. Ens cal esperar que les circumstncies
canviin ben avit i ens portin un nou impuls que dugui l'Orfe Gracienc al lloc
que per la seva tradici li correspon com a fogar cultru-al de Gracia.
Els socis que hem tingut la dissort de perdre deis nostres rengles durant
l'any escolat han estat els senyors Pere Jofre, Gabriel Banti, Francesc Rodon,
Evarist Vallejo, Viceng Cangros, Jaume Torner, Pere Pratcorona, Ramn Bel
i Guarch, Enric Llenas, Ricard Turiella, Francesc Reixach, Anna Raig, Sadurn
Muoz i Ramn Bel i Moneo. De la defunci d'aquests enyorats companys, ja
n'hem donat compte oportunament ais nostres consocis per mitj de la "Revista".
Reiterem el nostre sincer condol a llurs familiars.
SECCIO CORAL
La nostra Massa coral es compon actualment de 188 cantaires classificats
en: 84 senyores i senyoretes, 24 nois i 80 homes. Assisteixen a les nostres clas-
ses de solfeig i teoria: classe de senyoretes, 59 alumnes; classe de nois, 42 alum-
nes; classe d'homes, 18 alumnes. Total 119.
Actuaci de la Massa Coral
L'Orfe Gracienc ha pres part, durant l'any 1935, en els actes que a conti-
nuaci s'esmenten:
Gener, dia 6, tarda. Coliaboraci de la "Secci d'Infants" a la festa deis
"Reigs Mags" que, organitzada per Grup Excursionista, es va celebrar en el nos-
tre local.
Gener, dia 13. Arxiu Historie de la Ciutat. Concert per la Secci d'Infants,
durant la visita que la nostra entitat fu a l'Exposici de records en homenatge
a Apel-les Mestres.
Febrer, dia 21. Al Palau de la Msica Catalana i col-laborant amb l'Orques-
tra Pau Casals, que diriga el seu Mestre-fundador, Pau Casals, audici per l'Or-
fe Gracienc de la "Novena Simfonia" de Beethoven.
Febrer, 2Jf, mat. Audici de la "Novena Simfonia" de Beethoven, per l'Or-
fe Gracienc, col-laborant amb l'Orquestra Pau Casals, dirigida pel seu fundador.
Concert organitzat per l'Associaci Obrera de Concerts i que tingu lloc al Pa-
lau de la Msica Catalana.
Febrer, tarda.Una altra audici de la "Novena Simfonia", de Beethoven,
pels mateixos elements que en les anteriors, dirigits pel mestre Pau Casals, orga-
nitzada pel Patronat de l'Orquestra.
Abril, dia 7. Audici de "Psalmus Hungaricus" de Zoltan Kodaly, per l'Or-
fe Gracienc i Orquestra Pau Casals. Director: Mestre Pau Casals, al Palau de
la Msica Catalana.
Abril, dia 8, nit. Al nostre estatge, extraordinari concert a carree de la
Massa coral, transms per Radio Barcelona, per iustrar el nmero dedicat a
l'Orfe Gracienc de la Revista parlada d'aquella Emissora "Activitats".
Abril, dia 23, nit. En aquesta data la nostra Entitat organitza un nteres-
santssim festival dedicat ais socis protectors en celebraci de la Diada del
Libre. Ultra la Massa coral, hi prengu part l'arpista senyoreta Rosa Balcells
i pronunciaren brillants parlaments adients a l'acte els senyors Josep Rodergas
i Calmell, David Ferrer i Ramn Miquel i Planas, presentats pel nostre Presi-
dent senyor Dami Capellera. .

Biblioteca Nacional de Espaa

 Abril, dia 28, mat. L'Orfe Gracienc pren part al festival organitzat per
la Congregaci de Nostra Dona de Montserrat a l'esglsia de Sant Joan, inter
pretant la Missa Fons Bonitatis i altres cants religiosos.
Juny, dia 6, nit. Amb carcter d'extraordinari i dedicat ais socis protec
tora, I'Orfe Gracienc, amb la collaboraci de la Cobla Barcelona, celebra un
concert, en el qual es donen en primera audici importants obres de Mendels
sohn, Lachner, Chapuis, Canteloube, Faur, Schimiann, i "Els Segadors", har-
monitzats pe mestre Joan Balcells.
Juny, dia 16, tarda. Interpretado a carree de I'Orfe Gracienc a l'Asil de
Sant Joan de Du d'un escollit programa de cangons dedicades ais malalts alli
hospitalitzats.
Juny, dia 29, tarda. Amb motiu del repartiment de premis ais alumnes
de les classes de solfeig, es celebra al nostre estatge un festival en el qual pren
gu part, en collaboraci amb el Quartet Vocal Orpheus, la Secci de Senyore
tes, interpretant obres de Mendelssohn, Faur i Wagner.
Juny, dia 29, nit. L'Emissora Radio Barcelona retransmet a l'estranger
un interessant concert de msica catalana, des del nostre local i a carree de
I'Orfe Gracienc.
Juliol, dia 5, nit. Altra retransmissi de msica catalana a l'estranger,
des del nostre local i a carree de la Massa coral, organitzat aquest cop per Radio
Associaci de Catalunya.
Juliol, dia 25, tarda. Festa catalana ais jardins de "Piscines i Esports".
Ultra l'Esbart Ctala de Dansaires i la Cobla Barcelona Albert-Mart, hi pren
gu part I'Orfe Gracienc, cantant algunes escollides cangons del seu repertori.
Agost, dia 18, ni. Concert a carree de la nostra Secci d'homes, junta
ment amb "La Violeta de Clav" i la Cobla Barcelona.
Octubre, 27. Excursi artstica de I'Orfe Gracienc a Igualada. Concert a
l'Ateneu Igualad de la Classe Obrera, executant-se un interessantssim pro
grama. CoHaboraci de I'Orfe de l'Ateneu. Parlaments a carree del President
de l'Ateneu, el Secretari de l'Ajuntament d'Igualada i el nostre President.
Octubre, dia 29, nit. La nostra Secci d'Infants pren part al festival que
en homenatge a Apelles Mestres es celebra al teatre Novetats.
Novemhre, dia 1, tarda. T lloc al nostre estatge una vetllada a honor del
Professor Antoni Riera, Director de la Colonia Infantil de I'Orfe Gracienc a
Les Franqueses. La Secci d'Infants canta escollides cangons.
Novembre, dia 13, nit. L'Orfe Gracienc s'encarrega deis Coris de la
"Nenia", de Brahms, donada en primera audici al Palau de la Msica Catalana,
per l'Orquestra Pau Casis, dirigida pe mestre Eduard Toldr.; concert orga
nitzat per rAssociaci de Msica da Camera.

De la precedent relaci de concerts celebrats per I'Orfe Gracienc en el propi

estatge o en altres locis, cal remarcar per llur importancia extraordinaria:
Collaboraci de la nostra Massa Coral ais concerts de l'Orquestra Pau Casis
al Palau de la Msica Catalana; tres audicions de la "Novena Simfonia", de
Beethoven; una audici deis "Psalmus Hungricus" de Zoltan Kodaly. Audici
de "Nenia", de Brahms, important obra donada en primera audici a Barcelona.
Collaboraci a dos actes d'homenatge a Apelles Mestres, amb motiu del seu
81 aniversari.

Biblioteca Nacional de Espaa

 RBVtSTVV -934

Acte celebrat al nostre estatge amb motiu de la Festa del Llibre.

Concert de Protectors, a remarcar per la importancia i el nombre de les obres
que hi foren estrenades.
Concert a l'Asil de Sant Joan de Du, a remarcar pel seu especial caricter.
Els dos concerts de msica catalana retransmesos a Testranger per Radio
Barcelona i Radio Associaci de Catalunya a carree de la nostra Massa coral.
Excursi artstica a Igualada.
L'Excursi artstica a Igualada deix en tots els qui tingurem el plaer d'in-
tervenir-hi un record inoblidable, tant per l'xit artistic assolit com pels llagos
de,germanor espiritual que amb aquella festa es formaren:entre l'Ateneu Igua
lad de la Classe Obrera i el nostre Orfe.
Aix mateix, i en aquest apartat,.tenim la satisfacci d'assabentar ais nostres
consocis que dintre el proper mes de marg l'Orfe Gracienc prendra part a dos
concerts de gran envergadura que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu, sota: la
direcci deis mestres Mengelberg i Strawinsky.
Tamb tenim comengades, i en vies de soluci satisfactoria, les negociacions
conduents a una yisita-concert, intercanvi amb l'Orfe de Sabadell.
Orfeonistes morts durant l'any
Hem tingut la dissort de perdre deis nostres rengles, durant l'any escolat,
els orfeonistes Maria Vera, Edelmira Llopis de Muntaner i Francesc Reixach.
Sigui aquest el record pstum ais bons companys que ens han deixat.
ACTIVITATS GENERALS DE L'ENTITAT
Biblioteca
Un fet que ha vingut a incrementar el catleg de ia nostra Biblioteca ha
estat la instauraci a casa nostra del "Concert del Llibre" que es celebra el dia
de Sant Jordi i que representa l'aportaci d'uns 130 volums, la majoria d'ells
escollidssims. Cal desitjar que aquesta festa de cultura segueixi en els anys a
venir amb l'xit que ens fa esperar aqueSt resultat.
Biblioteca Musical
S'ha pres l'acord de crear la Biblioteca Musical, la base de la qual ser l'es-
plndid donatiu del nostre consoci Aleix Boileau Bernasconi, al qual, des d'a
questes planes, ens plau de reiterar la nostra sincera reconeixenga.
Actes celebrats al nostre estatge
Han celebrat actes al nostre estatge durant l'any 1935 les entitats i parti
culars:
"Academia de Msica Onia Farga", "Jard de la Verge", "Comissi de Fires
i Festes de Gracia", "Acci Catalana de Gracia", "Radio Associaci", "Acade
mia de Msica Morro", Elisabet Coemans, "Quadre Escnic Mossn Cinto", "Es
cola Montessori", "Festival Benfic", "Societat Coral l'Espina", "Empleats de
Radio Associaci de Catalunya" Pro-Nadal del Tubrculos Pobre.
Actuado deis Grups
D'entre tots els Grups de l'Orfe Gracienc, que tots han continuat llurs tas
ques amb l'entusiasme de sempre, hem de fer avinent la tasca del Grup de Festes
i de la Comissi de Caf,
Els components del Grup de Festes han prosseguit amb llur peculiar esforg
i competencia llurs activitats, que, ultra l'escalf que donen a la casa amb llurs
festes, han efectuat una bona aportaci al nostre captol ^'ingressos. ,

Biblioteca Nacional de Espaa

 935 JBV.lSTa

El mateix ens cal palesar respecte la Comissi de Caf, que amb l'abhegaci i
i amor a la casa amb qu sempre ha actuat, ha prosseguit els seus treballs i ha \
ajudat aix a Tanivellaci del nostre pressupost.
En data 19 de maig es dugu a terme l'homenatge tan merescut per tots
conceptes, al senyor Ricard Tarrida. Bella festa d'adhesi a la constancia d'un j
consoci que mereix el respecte i l'agraiment de tots.
Hem d'esmentar l'xit de la Colonia Infant d'enguany que, orientada per |
la capacitat pedaggica del snyr Riera, Mestre de Les Franqueses, ha estat j
motiu de satisfacci i orguU per a tots. Cal fer esment deis esforgos deis amics j
Pa, Montmany, Garcia i Casamitjana per a portar a cap aquesta activitat de j
I'Orfe. I
En resum, les tasques de I'Orfe en tots els seus aspectes s'han desenrotllat j
aquest any amb la normalitat de sempre. Pe que respecta a la qesti econ- \
mica, tenim la doble satisfacci d'haver aconseguit ranivellaci desitjada i haver i
projectat i posat en vies d'execuci la manera d'assolir l'allberaci de la sita- \
ci deficitaria que ens amenagava. El cam s trobat. Cal ara prosseguir-lo amb
fermesa i sense defalliments, pensant sempre que entre tots, sense regatejar j
cap esforg, mirant sempre envers Tassoliment de I'ideal que ens agermana, tre-!
ballant amb la fe amb qu han treballat els nostres antecessors per arribar a fer |
de la nostra Casa ua exemple d'entitats culturis i patritiques. i
Ciutat, gener del 1936. j
RECULL DE PREMSA \
Opnions de la crtica barcelonina de l'actuaci de I'Orfe Gracienc en donar ]
la primera audici de l'obra de Brahms "Nenia", que es dona en sessi privada j
ais socis d'"Associaci de Msica da Camera" el dia 13 de novembre al Palau \
de la Asica Catalana juntament amb l'Orquestra Pau Casis i sota la direc- ]
ci del mestre Eduard Toldr. 1

La Veu de Catalunya, 16 de novembre: 't
"Clogu el programa el poema per a cor i orquestra "Nenia", de Brahms, j
sobre un text de Schiller. Es de lamentar que aquesta obra, de noble i alta ns- j
pirado, es trobs, al final del programa, quan l'auditori, sobretot el de Msica
"Da Camera", ja t la seva atend bon xic esgotada. "Nenia" s una obra on la |
cinda s'agermana amb un pensament musical de primer ordre.
En la interpretaci d'aquesta obra prengu part la massa coral de I'Orfe |
Gradene, dirigida pe mestre Joan Balcells, la qual ens ofer una interpretaci 1
ben acurada i ben digna d'elogi."
La Humanitat, 17 de novembre:
"Brahms assol posar-nos un xic a to, comengant el mestre Balcells a tran- \
quil-litzar-nos amb aquell b de Du de nenes que t al seu Orfe. "Nenia" s \
una inspiradssima "oda" de Schiller, que Brahms acaba d'arrodonir amb la seva ;
msica que, sortosament, no s ni d'"hot" ni d'"avantguarda". L'Orfe Gracienc i
i l'orquestra Pau Casis es trobaren en un punt de coincidnda en interpretar- \
la i acabaren de fer-ne una meravella. D'aix s que se'n pot dir "El triomf de \
la sensibilitat"! Almenys la nostra va triomfar plenament, fruint aquesta mag- \
nfica obra de Brahms. Els mestres Toldr i Balcells foren aplaudidssms des- >
prs d'aquest brillantssim final i amb ells tamb ela orfeonistes i els professors
de l'orquestra Pau Casis."

Biblioteca Nacional de Espaa

 La Publicitat, 17 de novembre:
"Amb la simfonia de Mozart "en re", nm. 504, i la bella obra de Brahms
sobre el poema de Schiller "Nenia", acaba aquest concert que tan variades im-
pressions ofer. L'Orfe Gracienc execut la part vocal d'aquesta darrera obra
amb l'encert que sempre hem d'aplaudir-li, i l'Orquestra, sota la direcci intel-
ligent d'Eduard Toldr, en totes les composicions realitza una tasca digna d'elo-
gi, que fou aplaudida tota la vetllada."
El Mat, 15 de novembre:
"A la tercera part, tocada la mitja nit, comengrem a sentir msica de bo de
bo. Si b el public arribava fatigat per les experincies anteriors, presta bona
atenci a dos models de msica de gran altura. Fou el primer la "Simfonia en
re" de Mozart, una de les millors obres simfniques del seu autor, si exceptuem
les seves tres tan belles Simfonies assenj^alades amb els nmeros 39, 40 i 41,
i que ofereix la particularitat, no pas com aqestes tres obres ms perfectes,
pero s com moltes altres simfonies de Mozart, de no teir el temps del que
semblava indispensable "minuet". Potser aquesta bella obra, que ja havem sentit
altres vegades, no fou fruida en tota la seva plenitud, donada l'hora avangada
i en espera de la pega final, que era no menys que la celebrada "Nenia" de
Brahms, que a la primera hora de la matinada d'ahir "s'estrenava!" a Barce-
lona. Aquesta bellssima elegia fnebre t per coix literari uns versos de Schil-
ler, que semblen escrits expressament perqu Brahms hi vessi el dol de la seva
poderosa inspiraci neoelssica. Ens trobem davant d'un deis grans cants de
Brahms per a cor mixt i orquestra. Un petit preludi orquestral prepara la ma-
jestuosa entrada del cor, que ja no desempara la veu central del poema, a la
qual l'orquestra fa de fons sobir a la manera del paisatge mirfic i lluny de
certes pintures del renaixement. Tot en aquesta obra t una noblessa d'expressi
tal que la sita en un pa de model inimitable per la seva elevaci. Les quatre
cordes clssiques del cor s'hi succeeixen i s'hi estalonen per a dir amb una exem-
plar naturalitat i correcci harmnica els diferents versos del poema, i l'expressi
de cada vers pren un colorit o un altre segons la intenci del text literari, sense
perdre ni un moment la serenor de la idea musical ni la severitat d'un compo-
sitor que no escriu mai de cara ais efectes externs. Hom no sap si admirar ms
aqu el treball formidable de rharm.onia o la font purissima d'aquella inspiraci,
que troba una nota per a cada mats de la concepci potica. No dubtem que, do-
nada encara ms la manera admirable com l'Orfe Gracienc interpreta aquesta
obra, ella hauria despertat un molt major inters si no hagus estat adregada
a un pblic cansat i ja de s mateix un xic dstret. De totes maneres, cal dir que
el pblic saluda efusivament el mestre Balcells, infatigable director de l'Orfe
Gracienc, el seu intelligent cooperador el mestre Jord i el director de l'orques-
tra, altres vegades citat, mestre Eduard Toldr.
Com s de dolors que el treball que representa preparar i oferir al pblic
amb tanta perfecci una obra coral com la "Nenia" de Brahms, no hagi de ser-
vir sino per a una sola vegada, en audici privada, i encara com una pega final
per a cloure una sessi de malabarisme musical!
Cada cop que presenciem u n d'aquests espectacles, se'ns imposa la idea de la
necessitat imperiosa que un estol de cantaires, tais com, per exemple, aquesta
massa tan ben disciplinada del nostre Orfe Gracienc, es dediqui amb exclu-

Biblioteca Nacional de Espaa

 sivitat, per a la cultura musical del nostre pas, a preparar audicions de les grans
obres coris, cantates, oratoris, etc., que sois de tard en tard podem sentir, amb
notable perfecc, s cert, i degut en bona part a la tasca del susdit Orfe, pero
sois com una mena de festa major de la msica que de tant en tant se'ns per-
met de celebrat. Mentrestant, els grans oratoris de Haendel i de Mendelssohn,
posem per cas i exemple, romanen desconeguts, tot i essent obres cims d'aquei-
xa prodcelo musical que ens vsmem potser un xic hipcritament d'estimar."
La Vanguardia, 14 de novembre:
"Tras la "Sinfona en re", de Mozart, que en su primitiva versin era una
de aquellas deliciosas "serenatas" que sealaban el grado de docilidad de la ins-
piracin en el msico de Salzburgo, coron el concierto la "Nenia", de Brahms,
pgina de bella lnea meldica, libre de las amarguras de la vejez. "Nenia" se
mantiene siempre en el justo tono del poema de Schiller, y su lirismo es sincero
y penetrante.
Toldr supo animarla y vivificarla, atendiendo con sin igual cuidado lo mismo
a la orquesta que al "Orfe Gracienc", encargado de sostener-y lo hizo con
estilo y disciplina admirables la parte coral.
La Orquesta Casis y su director ocasional realizaron una labor insupera-
ble, no slo en la obra de Brahms, sino tambin en las dems del programa.
Las ejecuciones fueron perfectsimas, y jams dejaron de ajustarse al pensa-
miento de los autores. Bien se ganaron, pues, Eduardo Toldr y los profesores
por l dirigidos, los entusiastas aplausos que se les tributaron!"

SECCIO OFICIAL
Nova Junta. Com a resultat de l'Assemblea general ordinaria de socis que
tingu lloc el dia 25 de gener proppassat, la Junta directiva d'aquesta entitat
ha quedat constituida de la segent manera:
President, Dami Capellera i Carot; Vice-president, Toms Sans i Quintana;
Secretari, Joan Linares i Santasusana; Vice-secretari, Ramn Sal i Cases; Tre-
sorer, Jaume Arles i Vergs; Comptador, Enric Codina i Calduch; Conserva-
dor, Joaquim Ros i Garrosset; Bibliotecari, Anicet Guerra i Gispert; Bibliotecari
adjunt, Enric Forcada i Flaquer; Arsdver, Enric Climent i Vinyes; Arxiver ad-
junt, Josep Tarrida i Cabs.

NECROLGICA
El dia 28 del proppassat mes de desembre va deixar d'existir el consoci
Ramn Bel i Moneo.
Des de l'any 1914, el volgut nat havia format part deis nostres rengles
orfeonstics, deis quals darrerament i per circumstncies d'ordre particular s'ha-
via separat, conservant, pero, aquell amor i entusiasme per les nostres coses
que tan estimable ens el feia.
Descansi en pau i rebi la familia de l'amic desaparegut el nostr esentit condol.

Biblioteca Nacional de Espaa

 VENDA DE

RELLOTGERAI RELLOTGES
GARANTITS

AMON SAL i CASES

Especialitat en
les reparacions
P e n e d s , nm. 1
Trebali acurat vora la Plaga Rius i Taulet
Preus mdics

CAROL
P A S T I S S E R

Bondat, qualitat, fina

presentaci i altres
circumstncies f a n
que tothom digui i
spiga alio d e qu
i n t i l m e n t cercar
v o s t millor

DISPONIBLE

Salmern, 9 8 - Telf. f^'l

guantera
Mol
Scilmsvcnii 198
7lfon 78216

Biblioteca Nacional de Espaa

 Recomanem ais nostres socis les cases que anuncien a R E V I S T A
liiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii^

CASA R O SEL L
Saldos en teixits, estampats,
llanes i sedes de totes classes
TROSSOS A PES
Plaga Rius i Taulet, 7 - BARCELONA - Telfon 70583
lllllllllilllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll^

D I S P O l V I B L E

Svewt ca cafes ^ I t a
EL INCA MARCA REGISTRADA

neroli "Calve
Vendes al major: Verga de Gracia, 2 Detall: Salmern, 187, Tamarit, 185
T R L F O N 72644 - - S E R V E I A D O M I C I L I

s o s l e c t f i c a o n a l cm l a f s l c g v a t i a ?

O o n c s e m c a w c g u S e l ss e u s I v c l a a l l s a l

" L a b o r a t o r i Fotografi"
"fvcegat 333 ( e n f v c n l c a v v c v ^eiavs)

Biblioteca Nacional de Espaa

 A c t e s que celebrar F O R F E G R A C I E N C

d u r a n t e lm e s d eF e b r e r del 1936

Diumenge, dia 2, tarda, a les cinc. Grup de Festes: "L'ncs del bon amor",|
comedia romntica en un acte: Joan Cimiellas. Estrena, "Mar i Cel", tragedia?
en tres actes: ngel Guimer. |

Dijous, dia 6, nit, a les deu. Concert per I'Orfe Gracienc o r"Ocell del
Foc", a profit de la Comissi Pro-Presos. |

Diumenge, dia 9, tarda, a les cinc. Grup de Festes: "La Teta gallinaire",|
quadre de costums vuicentistes en un acte, de Francesc Camprodon. "La senyo-l
reta Oest", comedia moderna en tres actes, de J. F. Vidal Jov.

Diumenge, dia 16, tarda, a les cinc. Grup de Festes: "Fugint..." (estrena),
quadre dramtic en un acte, de Mart Pa. "La Morena de Coll-Blanc", sainet
en tres actes, de Gastn A. Mantua.

Diumenge, dia 23, tarda, a les cinc. Grup de Festes: "La Nvia Veuda
o Felip Derblay", comedia dramtica en quatre actes, de George Onhet, a d a p -
t a d o catalana de Josep M. Montseny.

v:i. l'liome e l e g a n l

^Ufen 79448

FERRAN SOLANES MESTRE DO

' BRES : : CONIRACTISTA
Congost, nni, 22, principal, 2. - Telfon 77624,

Biblioteca Nacional de Espaa

 OLIVES I CONSERVES
ESPECIALITAT EN OLIVES FARCIDES

Fbrica d e c o n s e r v e s v e g e t i s a S e r o s (Lleida)

Magsizem i despatx:
Passeig Dr. Robert, 7 5 . 7 7 , 7 9 i Pallars, 6 0 i 6 2 - Telfons 5 4 7 0 4 - 5 3 4 0 6

Sucursal n. 1: Ribera, 8 1 1 0 - Telfon 1 6 0 3 8

iiiiiiiim Ulllll I iiiimiiiiiiiiiiiiiii I iiiiiii niiumiiiiiiiiiii

Ja sou de rAssociaci Protectora

de l'Ensenyanga Catalana?

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinii III IIIIIIIIU mil iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiuiiiiiii I iiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii lili

LLLILLIILLIL

NO HO D U B T I . . .
Un treball, perfecte, en cl rentat i tenyit, de les seves robes de
vestir, sois ho obtindr servint-sc a la

TINTORERA GUILERA
Central i Tailers: Carrer Santa Rosa, 16 al 22. Telfon 75022
Sucursals m s properes: Carrer Salmern, 16 (Jardinets). - Verdi, 29
Avinguda Repblica Argentina, 15, cntl. - Saragossa, 109.
Altres sucursals a Barcelona i Poblacions de Catalunya.
SERVEI A DOMICILI

519 IMPREMTA ESMANDIA

Biblioteca Nacional de Espaa