Desembre 2016

Imatge grfica Joan Carles Blanch

 DOSSIER DE PREMSA

(Mas de lEspluga, terme de Querol, Alt Camp. Foto: Jordi Pijoan)

INVENTARI DEL PATRIMONI FLUVIAL DEL GAI

(histric-arquitectnic-arqueolgic)
Conca de Barber Alt Camp - Tarragons

Informaci
Terres del Gai, sala municipal Ajuntament Aiguamrcia
Plaa de Sant Bernat, 1 43815
patrimonigaia@gmail.com
terresdelgaia@gmail.com

Associaci Cultural Baixa Segarra

Centre dEstudis del Gai
Centre destudis dAltafulla

1
 EL PROJECTE

El riu Gai, com tots els rius, s molt ms que un accident geogrfic s, per
sobre de tot, una font de vida. I, a la vegada, un referent vertebrador del territori,
al voltant del qual shi ha vinculat lestructura poblacional. Aquesta ocupaci ha
comportat, el desenvolupament dunes infraestructures daprofitament dels seus
recursos hidrulics. Elements que amb el pas del temps han esdevingut uns
mostra de la cultura material de les societats que en cada perode histric els han
emprat. I com a tal, esdevenen un referent patrimonial de la nostra cultura.
El principal objectiu del projecte s portar a terme una relaci detallada i
exhaustiva de tots i cada un dels elements que conformen el patrimoni fluvial del
riu Gaia amb la finalitat de:
posar en valor el patrimoni histric vinculat al riu Gai i al seu
territori com a testimoni del desenvolupament histric i cultural del
territori.
posar en valor la marca Gai vinculada al territori de frontera i la
seva importncia histrica representada pels seus castells.
posar en valor lherncia cultural del territori vinculada al riu que
nha vertebrat el seu desenvolupament. El riu com a font de riquesa a
travs dels vestigis arquitectnics i constructius.
Retornar la vista al riu, que la poblaci el conegui i en prengui
conscincia de la seva importncia.

Ha estat com a conseqncia de la riuada del 2 de novembre del 2015

(Gaianada), han quedat a la vista estructures hidruliques, construccions i molins
que no es veien o no tenien accs. Ens ha fet redescobrir un riu ple de vida i
dhistria. s un moment propici per poder inventariar, estudiar aquestes
estructures i relacionar-les amb altres elements patrimonials ja coneguts com
masos i castells per poder reescriure el desenvolupament histric del territori.
Cosa que ens permetr dur a terme accions de difusi i conscienciaci.
La proposta daquest projecte dInventari del patrimoni fluvial es fonamenta
en la voluntat de poder posar en valor aquest patrimoni, com a b com del
conjunt de la societat que s. Per tal dassolir aquests objectius sha considerat
primordial poder disposar duna relaci de tots i cada un dels elements que el
conformen. Tasca que es concreta amb lelaboraci dun instrument que permeti

2
fer un recull sistemtic de les dades de
cada un del bns per tal de poder ser
processades de forma sistemtica.
Lelaboraci dun inventari del
patrimoni fluvial del riu Gai ha
desdevenir el document marc que
permeti, no tant sols el coneixement
dels elements que el conformen, sin
un instrument que afavoreixi la
divulgaci dels valors histrics, socials
i mediambientals de la Conca del riu
Gai.

Restes dun possible poal.

Riu Gai entre Vilabella i
Salom. Foto Josep
Zaragoza

Des de Terres del Gai, amb lherncia daltres entitats i plataformes, i

conjuntament amb els centres destudi que ens acompanyen en aquesta aventura,
shan fet, al llarg dels anys, nombroses actuacions per tal de recuperar i reivindicar
tant el patrimoni natural com cultural daquest territori.
En aquesta anys sn moltes les amenaces a la conservaci i recuperaci,
tant per lacci de lhome com de la natura. s per aix que les actuacions de
protecci i custdia del territori, recuperaci de zones naturals, estudi i divulgaci
daquests valor sn imprescindibles.
En el cas del patrimoni objecte daquest projecte, les amenaces sn dobles.
Ens trobem, la majoria de vegades, davant estructures obsoletes o en dess,
amenaades per la runa, per la natura que recupera terreny perdut. Linventari,
catalogaci i estudi daquestes estructures s el primer pas per tenir conscincia de
la seva existncia i de la seva importncia. s la manera de fer-les reviure abans
que morin del tot. I des daqu plantejar-se la necessitat de protegir-ne i conservar-
ne aquelles en qu sigui possible i significatiu. La visibilitat daquesta riquesa
patrimonial s tamb la visibilitat dun territori, i un valor afegit en la visita
daquestes terres que recorre el Cam de les Terres del Riu Gai.

EL TERRITORI

3
La Conca del Gai s el territori que va des del naixement del riu, oficialment a la
Font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins a la seva desembocadura, a la
platja de Tamarit. Desembocadura avui en dia estroncada, com se sap, pel pant
del Catllar, propietat de Repsol, malgrat haver aconseguit importants acords pel
que fa al manteniment del cabal ecolgic.

La conca fluvial es considera, a ms del riu prpiament dit, els seus afluents. s per
aix que lobjecte de linventari tamb pretn documentar els vestigis presents en
aquests.

El Gai recorre tres comarques que, ms o menys, corresponen a lAlt Gai (Conca
de Barber), Mig Gai (Alt Camp) i Baix Gai (Tarragons). El paisatge tamb
canvia; a la Conca el riu rega planes de cereals i lleguminoses, mentre el riu es va
eixamplant recollint les aiges de la riera de Biure i daltres. Desprs dendinsar-se
a lestret del Gorg Negre, just abans de Querol, arriba a les terres de lAlt Camp que
es dediquen, sobretot al conreu de la vinya. El riu arriba al Baix Gai,
tradicionalment terra dhortes i conreus de regadiu, ara atrapat a lembassament
del Catllar.

Els usos del territori, els canvis en la seva economia i els conreus al llarg de la
histria, queden documentats pels vestigis de molins de gra, molins de plvora,
drapers, squies, snies, construccions de pedra seca, basses, rescloses, fbriques...
i tamb pels camins que ressegueixen el curs del riu i que han comunicat el
territori tradicionalment. Camins usats pels homes i pels ramats, per anar de les
pastures dhivern a les destiu, camins bastits amb ponts, passeres, palanques,
marges ...que dibuixen una realitat dun territori que fou i que ara volem recuperar.

...hem de tenir presents dos elements que formen part essencial del
patrimoni de les Terres del Gaia`: el paisatge agrari de sec i laprofitament
de laigua del riu (...) relleu i rocam variat, per dominant els sls pedregosos
i amb pendent, fet que requerir per al seu aprofitament una adequaci del
pendent en marges. Treball de pedra seca en determinades zones (...)alguns
dels quals de gran bellesa (...) La presncia dun riu en una economia
tradicional constitueix un element de primer ordre (...) Les terres de regadiu
produeixen diverses vegades ms que les de sec (...) Daltra banda laigua
com a font denergia permet la creaci de molins de diversos tipus (...) ja al
segle XIX lenergia hidrulica servir tamb per a la maquinria dalgunes
fbriques de paper o txtils i fins i tot per la producci delectricitat El
territori Gai doncs, es completa amb una xarxa de captacions i squies que
porten laigua als molins i hortes que es disposen al llarg del seu curs.
Blay, Jordi (2009). Les Terres del Gai, un territori amb un ric patrimoni
hum. La Resclosa nm. 13

4
 ELS VALORS NATURALS

El Gai s un riu tpicament mediterrani amb cabal redut i torrentades

peridiques. T uns 65km de recorregut.

El riu Gai, en el seu origen, a Santa Coloma de Queralt, recull les aiges de les
serres de Brufaganya i de Queralt. El paisatge de les terres altes, lAlt Gai, ms
planeres, alternen les planures amb el conreu de cereals, antigament tamb
pastures. s un territori amable que contrasta amb el sec i certa duresa que
trobem ms avall. Abandonades les planes, el Gai senfonsa a la vall, excava la roca
i forma altes cingleres com Santa Perptua. Arriba al Gorg Negre on entre parets
duna gran bellesa mostra aiges negres i profundes. s lltim pas abans darribar
a Querol, des don el riu comena a baixar cada cop ms planer cap a les terres del
Mig Gai.

Al Gai mig salternen els camps de conreu, majoritriament dedicats a la vinya,

amb boscos i barrancs. El riu rega importants alberedes i arbredes, entre elles la de
Santes Creus. Zones on es conserva el bosc de riera (lbers, oms, lledoner,
pollancres, freixes i tamb arbres introduts com ara el castanyer dndies), que
conserven la humitat i lambient ombrvol adequat, hbitat privilegiat per a
nombroses espcies de fauna i flora. La llera, per, est, en gran part, envada per
canyars que sensenyoregen del riu tot i algunes tmides actuacions per reduir-ne
limpacte. A Vilabella uns bells meandres fan el riu sinus que sendinsa en lestret
del Cardenal per entrar prpiament al Camp de Tarragona, on latura
lembassament del Catllar.

El Gai arriba a la part baixa travessant la serralada litoral per lestret del Cardenal,
a la part baixa del qual es va construir lembassament que, actualment, condiciona
el paisatge daquest tram. Les antigues gorgues i la vall del torrent de Renau van
quedar sota, creant un nou paisatge de boscos que arriben a laigua.
Lembassament, inaugurat lany 1975, serveix per alimentar la petroqumica de
Tarragona i les dues comunitats de regants del Baix Gai, tradicionalment dedicat a
lhorta (i algun conreu de sec). Actualment, i mitjanant un conveni entre
lAgncia Catalana de lAigua i Repsol, propietaris de lembassament, signat el
2015, sha recuperat un cabal ambiental pel tram baix del riu. A la desembocadura
hi ha la reserva natural de fauna salvatge del Gai, formada per una llacuna,
habitualment separada del mar per una barra de sorra. Al tram final el turisme i la
construcci durbanitzacions exerceixen una pressi enorme sobre lentorn natural
del riu, ms que en els trams superiors.

El riu, histricament, ha procurat la vida als habitants del seu territori;

laprofitament de les seves aiges nha perms el regadiu, lestabliment de pobles i
viles, una incipient industrialitzaci. La relaci entre lhbitat hum i la
conservaci dels valors naturals s cabdal per continuar conservant un riu i un
paisatge.

5
El valor natural daquest paisatge queda reflectida en la presncia de diversos
tipus despais naturals protegits o catalogats que sovint se superposen. Hi trobem
espais dinters natural, zones humides, boscos dutilitat pblica .

Sistema Prelitoral Central (codi Xarxa Natura 2000 ES5110015)

Riu Gai Albereda de Santes Creus (codi Xarxa Natura 2000 ES5140019)
El Montmell Marmellar (codi Xarxa Natura 2000 ES5140018)
Desembocadura del Gai (codi Xarxa Natura 2000 ES5140007, part)
Tamarit Punta de la Mra (codi Xarxa Natura 2000 ES5140007, part)

EL PATRIMONI HISTRIC

El valor histric ms conegut del Gai, s el seu paper com a lmit de la Marca del
comtat de Barcelona i els dominis sarrans entre els segles X i XI. Tot i que sovint
sha parlat de frontera, no es pot considerar estrictament com a tal, sin de lmits
permeables i canviables, territori de rtzies i dassentaments pagesos. Els vestigis
daquella poca sn els castells que encara avui podem veure a banda i banda de la
riba. A mitjans del segle XI aquests castells serviren com a plataforma dexpansi
vers terres sarranes i tamb dassentament del rgim feudal. Primer Aguil,
Queralt, Pontils, Santa Perptua, Querol, Selmella, Pinyana, Selma, lAlb, Montmell,
per citar-ne uns quants a la riba esquerra; desprs Cabra, Castellv de la Marca, a la
riba dreta. I tot un rosari de castells fins a la desembocadura, aquests ja
dimplantaci del domini feudal, com El Catllar o Tamarit.

Aquest patrimoni ha estat objecte destudi i difusi i s ms o menys conegut.

Molts daquests castells es poden albirar fent, a peu, el Cam de les Terres del riu
Gai.

El Gai per, no ha estat noms lmit o frontera, com ja hem dit, va ser part
important en lestabliment feudal al Camp de Tarragona i la vertebraci del
territori. Al llarg del riu es bastiren castells, ja no de frontera sin dassentament,
sestabliren comunitats, es construren viles, masos, ermites i, al bell mig del seu
recorregut, el monestir cistercenc de Santes Creus. El Gai va ser, i s, cam entre
les terres costaneres cap a terra endins. Connexi entre les terres altes de
Tarragona i Lleida, i el Camp.

Lestabliment de lhbitat hum va requerir la construcci destructures

especfiques per aprofitar, transportar i distribuir laigua, tant de boca, com pel reg
i les necessitats ramaderes: rescloses, squies, mines, aqeductes, snies... per
tamb per fer anar indstries necessries per la vida de les comunitats rurals:
molins, fargues, indstries txtils i ms endavant petites centrals elctriques.
Moltes construccions daten dpoca medieval, lpoca declosi per, s a finals del

6
segle XVIII i durant el XIX, coincidint amb la incipient industrialitzaci del pas, el
creixement del conreu de la vinya laugment de poblaci que comport noves
necessitats econmiques, sanitries i alimentries.

Laigua sempre ha estat un b escs i preuat. El fet de tenir aigua a

labast significava (...)poder regar terres per subsistir, facilitava la vida
a lhome, alhora que aquest desenvolupava mecanismes per controlar-
la.
Ja des dantic, en poca dels romans, es van fer grans obres
denginyeria per poder dur laigua dun lloc on nhi havia en
abundncia a daltres on no nhi havia (...)els rabs van heretar la
tcnica de les construccions hidruliques romanes (...) En poca
medieval, un cop finalitzada la repoblaci del Camp de Tarragona, es
van aixecar al voltant del riu, nombrosos molins moguts per la fora
de laigua. El cas del Gai s un exemple de riu aprofitat ...
Blanch, Joan Carles 2011. Les squies del Gai (tram final del riu).
Laprofitament daigua... La Resclosa, nm 15 pp.167

Aquestes estructures sn lobjecte daquest inventari. Construccions a voltes

conegudes i sovint oblidades. La riuada (Gaianada) del novembre del 2015 va
posar al descobert restes de squies, de rescloses, molins amagats que es van
poder documentar fotogrficament. Ara, aquest projecte, vol aprofundir en lestudi
daquestes estructures per tornar-nos un riu ple de vida, de pagesos, moliners,
homes i dones que van viure i van construir la nostra identitat. Reviure la nostra
histria ms enll de la Histria monumental. Una nova mirada al Gai, columna
daquest territori.

Gorg Negre, al terme de Querol, Alt Camp. Foto Maribel Serra

7
 MTODE DE TREBALL

Les tasques que comporta la realitzaci del Inventari del patrimoni fluvial
del Gai estaran centrades en la confecci dun registre sistemtic dels bens
patrimonials que el conformen.; patrimoni arqueolgic i arquitectnic, aix com de
tots aquells elements susceptibles de ser considerats dinters histric (camins,
carrerades i daltres elements de la cultura material), per tal de determinar,
analitzar i avaluar el Patrimoni Cultural de lrea afectada. En base a la informaci
obtinguda, presentada en sistema de registre de fitxes, sha elaborat una Memria
Tcnica en la que sanalitza i valora el Patrimoni cultural (histric-arqueolgic-
arquitectnic) de la zona destudi.

Per tal dassolir els objectius plantejats sha estimat pertinent aplicar un
mtode sistemtic de registre que possibiliti emmagatzemar-ne les dades
obtingudes de cada un dels elements i, a la vegada, facilitar-ne la seva consulta i
difusi. Les pautes metodolgiques que shan seguit a lhora de confeccionar el
present Inventari, han estat determinades per tal dassolir els objectius generals
plantejats. Aix doncs, els criteris que shan definit amb la finalitat de realitzar la
documentaci dels elements del patrimoni cultural, sn:

Un exhaustiu treball de recerca i buidatge documental tant bibliogrfic com

dels instruments del planejament i dels inventaris i catlegs de cada un dels
municipis existents. Aquesta tasca es complementar amb el treball de camp que
comportar el reconeixement i comprovaci sobre el terreny de cadascun dels
elements referenciats en el buidatge documental i bibliogrfic. Aix com la
realitzaci duna prospecci ocular de lrea afectada de lmbit destudi.

La informaci recopilada es presenta en fitxes personalitzades de cadascun

dels bns catalogats que recullen les dades principals dels elements referenciats.
La informaci es distribueix en diferents camps per tal de poder-ne facilitar la
recuperaci posterior de la informaci i la combinaci daquesta informaci
encarada a la recerca cientfica. Cada element disposar dun registre grfic.

Un dels principals objectius s poder detallar-ne la georeferenciaci exacta

de cada un dels elements. Dades que possibilitaran la confecci de plnols per
temtica, municipi o daltres factors que es precisi. Tant pel que fa a lestudi, la
difusi o la prevenci dels valors patrimonials daquest patrimoni fluvial.

8
 El treball de camp sestructura en tres equips, un per cadascun dels trams
del riu que correspon ms o menys a les tres comarques tot i que no de manera
exacta: Alt Gai Conca de Barber; Mig Gai Alt Camp; Baix Gai Tarragons.

Aquests equips fan reconeixement sobre el terreny i van pentinant el

territori, tram a tram. Per cadascuna de les estructures o restes que es localitzen,
sen fa una fitxa amb la informaci bsica de catalogaci. Algunes daquestes
edificacions o restes patrimonials ja es coneixen o estant documentades en
inventaris i/o bibliografia. Daltres no, com ara restes de forats dancoratges o
restes de bastides i rescloses.

Les informacions aportades pels equips de catalogaci, sintrodueixen en

una base de dades que ser la base de linventari i dinvestigacions posteriors.

En podeu veure una mostra a: https://terresdelgaia.omeka.net/.

9
 Actualment es treballa amb la versi gratuta daquesta aplicaci, amb la
intenci dincorporar-hi recursos que ens permetin treballar amb una
geolocalitzaci online i una bibliografia relacionada, tamb online.
Parallelament, com ja sha dit, fa el buidat bibliogrfic i dinventaris ja
publicats, i es van introduint les dades a la base. Aquesta informaci permet
localitzar, contrastar i actualitzar les dades existents, amb lobjectiu final doferir
informaci verificada i global de tota lrea.
Per elaborar aquesta bibliografia sest utilitzant el programa de referncia
bibliogrfica Zotero.org, compatible amb Omeka.
https://www.zotero.org/terres_del_gaia/items

Es tracta dun projecte ampli i de gran abast territorial i temtic, que implica
una feina de buidat bibliogrfic, treball de camp i introducci i verificaci de dades,
amb la participaci voluntria de diverses persones. I la responsabilitat ltima dels
coordinadors.

10
 PROPOSTA DACTUACI

Tot i que el present inventari ha de ser considerat tan sols un primer pas
per la catalogaci del Patrimoni fluvial de lmbit dincidncia objecte daquest
estudi, aquest s, per si mateix, una eina bsica a lhora delaborar qualsevol
proposta dactuaci concreta sobre lesmentat patrimoni. En aquest sentit, una
vegada shagi completat el gruix de lInventari, es disposar dun instrument que
permeti el seu anlisi, avaluaci, estudi i difusi dels seus valors patrimonials.
Aquesta proposta, per tal de ser efectiva ha estat articulada a partir a d'un
discurs bsic que serveixi de gui. Les pautes que el regeixen han estat definides,
essencialment, en base a les mateixes lnies d'actuaci que han servit per
lelaboraci del inventari del patrimoni, objecte del present treball. Atenent doncs,
al que ha estat exposat anteriorment, el punt principal d'aquest discurs gira al
voltant del que sha definit com a Patrimoni Fluvial, concepte que fa referncia a
tots els elements patrimonials relacionats amb l'aigua, el riu o lentorn de lespai
fluvial.
La proposta, en s, contempla un seguit dactuacions que han de ser
considerades per tal de possibilitar i fomentar la conservaci, protecci i difusi
daquest Patrimoni fluvial.
En aquest ordre de coses, el document de lInventari ha de possibilitar en la
mesura del possible altres aspectes de ms ampli abast. Actuacions que es
correspondrien amb una Segona fase del desplegament de les propostes daquest
projecte i que requeririen una implicaci directe de totes les administracions del
territori implicades. Proposta on, es desenvoluparien altres aspectes com:

La Catalogaci i protecci dels bns patrimonials

Lexecuci de mesures correctores i preventives
Execuci dun programa de recerca
Actualitzaci de les dades
Elaboraci deines de difusi i coneixement, a diferents nivells de
pblic i objectius, com plnols, exposicions, monografies...

11
 El Gai com a element vertebrador del territori esdev un eix de
comunicaci de les comarques meridionals del Camp de Tarragona. I com a tal ha
estat, des de la prehistria fins a l'actualitat, un marc prolfer del desenvolupament
de l'activitat humana. Frut d'aquesta ocupaci del territori sen deriva la
nombrosa concentraci d'elements del Patrimoni Cultural que s'hi localitzen. El
seu conjunt, constitueix un exemple representatiu del dinamisme que assoleixen
els processos antrpics en l'espai fluvial.
El conjunt del elements que ha de conformar aquest Inventari son un clar
exponent daquesta realitat territorial i com a tals esdevenen un referent
patrimonial d'aquest "paisatge histric", ents com a herncia i memria de
lactivitat humana que els genera, el qual es caracteritza per un factor que els
determina, el riu.

Fibles de rec prop

del riu Gai, al terme
de Vilabella, Alt
Camp. Foto Narcs
Carulla

12