Comissi tcnica redactora: CTIC del Bages.

Febrer 2013
2
NDEX:

ACRNIMS

1. PRESENTACI

2. OBJECTIUS DEL PROTOCOL

3. PRINCIPIS DE LACTUACI PROTECTORA

4. MARC LEGAL BSIC

5. MARC CONCEPTUAL

5.1 NECESSITATS DELS INFANTS I DELS ADOLESCENTS. TAULA

DINDICADORS

5.2 TIPOLOGIA DE SITUACIONS DE DESPROTECCI

5.3 DEFINICI DE FACTORS DE FRAGILITAT, FACTORS DE RISC DE

MALTRACTAMENT I FACTORS DE PROTECCI. INDICADORS DE
MALTRACTAMENT

5.4 TIPOLOGIA DE LES SITUACIONS DE DESPROTECCI PER NIVELL

DE GRAVETAT I DINTERVENCI

6. PROCEDIMENT DINTERVENCI

6.1 PAUTES GENERALS DACTUACI

6.2 PROCEDIMENTS GENERALS DINTERVENCI DELS SERVEIS DE

LA XARXA PER A LA PROTECCI DEL MENOR

6.3 PROCEDIMENTS ESPECFICS DACTUACI INTEGRADA DE CADA

SERVEI DE LA XARXA

6.3.1 Serveis Bsics dAtenci Social (SBAS) que formen part dels
Serveis Socials Bsics (SSB)
6.3.2 Servei Especialitzat dAtenci a la Infncia i a lAdolescncia
(SEAIA) Bages-Bergued
6.3.3 Centre de Desenvolupament Infantil i Atenci Preco (CDIAP)
del Bages
6.3.4 Servei Tcnic de Punt de Trobada (STPT) de Manresa
6.3.5 Servei dIntervenci Especialitzada de violncia masclista (SIE)
de la Catalunya Central
6.3.6 Ensenyament: Centres educatius
6.3.7 AMPANS: Escola Jeroni de Moragas
6.3.8 rees Bsiques de Salut (ABS). Equips dAtenci Primria (EAP)

3
 6.3.9 Hospital Sant Joan de Du de Manresa (HSJD) i Clnica Sant
Josep de Manresa
6.3.10 Centre de Salut Mental dAdults (CSMA)
6.3.11 Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)
6.3.12 Centre dAtenci i Seguiment de Drogodependncies (CAS)
6.3.13 Equip Funcional dInfncia referent del Bages (EFI 9) de la
DGAIA
6.3.14 Unitat de Detecci i Prevenci de Maltractaments Infantils
(UDEPMI) de la DGAIA
6.3.15 Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra de lrea Bsica
Policial del Bages (PG-ME ABP Bages)
6.3.16 Policia Local i Vigilants Municipals
6.3.17 Equip dExecuci de Mesures en Medi Obert Barcelona 3

6.4 PROCEDIMENT DINTERVENCI ESPECIALITZADA EN

SITUACIONS DE MALTRACTAMENT PRENATAL

6.5 PROCEDIMENT DINTERVENCI ESPECIALITZADA EN SUPSITS

DABS SEXUAL

6.6 PROCEDIMENT DINTERVENCI ESPECIALITZADA PER A LA

PREVENCI DE LABLACI O MUTILACI GENITAL DE LES NENES
I LES ADOLESCENTS

6.7 COMPLEMENTACI AMB LES ENTITATS PRIVADES DINICIATIVA

SOCIAL I AMB LES ENTITATS QUE REALITZEN ACTIVITATS
ADREADES A LA INFNCIA I A LADOLESCNCIA

6.8 COMPLEMENTACI AMB ELS CONSULTORIS MDICS PRIVATS, I

EN ESPECIAL AMB ELS DE PEDIATRIA, GINECOLOGIA /
OBSTETRICIA I PSIQUIATRIA / PSICOLOGIA INFANTIL

6.9 MODEL DE DOCUMENT REFERENCIAL PER A LA COMUNICACI

DINFORMACI ENTRE SERVEIS

7. ACTUACI DELS JUTJATS I DE LA FISCALIA

8. SEGUIMENT DEL PROTOCOL

9. ENS IMPLICATS EN EL PROTOCOL

10. ANNEXES

10.1 FITXES DE LES CARACTERSTIQUES BSIQUES DE CADA

SERVEI DE LA XARXA

10.1.1 Serveis Socials Bsics (SSB) de lrea Bsica de Serveis

Socials de Manresa i del Bages
10.1.2 Servei Especialitzat dAtenci a la Infncia i a lAdolescncia
(SEAIA) Bages-Bergued

4
 10.1.3 Centre de Desenvolupament Infantil i Atenci Preco (CDIAP)
del Bages
10.1.4 Servei Tcnic de Punt de Trobada (STPT) de Manresa
10.1.5 Servei dIntervenci Especialitzada per a dones en situaci de
violncia masclista i els seus fills i filles a crrec (SIE) de la
Catalunya Central
10.1.6 Ensenyament: Centres educatius i Equip dAssessorament i
orientaci Psicopedaggic (EAP)
10.1.7 AMPANS: Escola Jeroni de Moragas
10.1.8 Equips dAtenci Primria de Salut (EAP) dAlthaia
10.1.9 Equips dAtenci Primria de Salut (EAP) de lICS
10.1.10 Atenci a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR)
10.1.11 Hospital Sant Joan de Du de Manresa (HSJD) i Clnica Sant
Josep de Manresa
10.1.12 Centre de Salut Mental dAdults (CSMA)
10.1.13 Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)
10.1.14 Centre dAtenci i Seguiment de Drogodependncies (CAS)
10.1.15 Unitat de Detecci i Prevenci de Maltractaments Infantils
(UDEPMI)
10.1.16 Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra de lrea Bsica
Policial del Bages (PG-ME ABP Bages)
10.1.17 Policia Local i Vigilants Municipals
10.1.18 Equip dExecuci de Mesures en Medi Obert Barcelona 3

10.2 LOCALITZACI DELS SERVEIS DE LA XARXA

10.3 ALTRES PROTOCOLS I ESTRUCTURES TERRITORIALS I

SECTORIALS DACCI INTEGRADA EXISTENTS QUE
INTERVENEN EN LA PROTECCI DE LA INFNCIA I
LADOLESCNCIA A LA COMARCA DEL BAGES

10.3.1 Protocols
10.3.2 Estructures territorials o sectorials

10.4 DOCUMENTACI CONSULTADA

10.5 PROFESSIONALS QUE HAN PARTICIPAT EN LELABORACI DEL

PROTOCOL

5
RELACI DACRNIMS:

ABS: rea Bsica de Salut

ABSS: rea Bsica de Serveis Socials
ASSIR: Atenci a la Salut Sexual i Reproductiva
CAIA: Centres dAcollida per a Infants i Adolescents
CAP: Centre dAtenci Primria de Salut
CAS: Centre dAtenci i Seguiment de Drogodependncies
CC: Codi Civil (estatal)
CCB: Consell Comarcal del Bages
CDIAP Bages: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenci Preco del Bages
COSE: Comproms socioeducatiu
CRAE: Centres Residencials dAcci Educativa
CSE: Comproms socioeducatiu
CSMA del Bages: Centre de Salut Mental dAdults del Bages
CSMIJ del Bages: Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil del Bages
CTIC: Comissi Tcnica Interdepartamental de Coordinaci dActuacions adreades als Infants
i als Adolescents del Bages (CTIC del Bages)
DBSF: Departament de Benestar Social i Famlia
DGAIA: Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
DGJJ: Direcci General de Justcia Juvenil
EAIA: Equip professional dAtenci a la Infncia i lAdolescncia del SEAIA
EAP Ensenyament: Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica
EAP Salut: Equip dAtenci Primria de Salut
EBAS: Equips Bsics dAtenci Social dels SBAS
EFI: Equip Funcional dInfncia de la DGAIA
ELIC: Equip dassessorament i orientaci en llengua, interculturalitat i cohesi social
EP: Escoles Primria
EVAMI: Equip de Valoraci de Maltractaments Infantils
HSJD Manresa: Hospital Sant Joan de Du de Manresa
ICASS: Institut Catal lAssistncia i Serveis Socials
IES: Institut deducaci secundria
LLFCCC: Llibre de Famlia del Codi Civil Catal
LDOIA: Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infncia i lAdolescncia
MEE: Mestres Educaci Especial
MGF: Mutilaci Genital Femenina
PG-ME de lABP Bages: Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra. rea Bsica Policial del
Bages
PIAD Bages: Punt dInformaci i Atenci a la Dona del Bages
RUMI: Registre Unificat de Maltractaments Infantils
SD: Situaci de desemparament
SDPI: Situaci de desemparament que requereix protecci immediata
SEAIA Bages-Bergued: Servei Especialitzat dAtenci a la Infncia i lAdolescncia del Bages i
Bergued
SIAD de Manresa: Servei dInformaci i Atenci a la Dona de Manresa
SIE: Servei dIntervenci Especialitzada en violncia masclista
SINIA: Sistema dInformaci i gesti en infncia i adolescncia
SR: Situaci de risc
SRG: Situaci de risc greu
SBAS del Bages: Serveis Bsics dAtenci Social del Bages
SBAS de Manresa: Serveis Bsics dAtenci Social de Manresa
SSB: Serveis Socials Bsics
STPT Manresa: Servei Tcnic Punt de Trobada de Manresa
USIE: Unitat de Suport i Enlla de la Policia Local de Manresa
UDEPMI: Unitat de Detecci i Prevenci del Maltractament Infantil
UE: Uni Europea
UFAM: Unitat Funcional dAbs al Menor

6
1. PRESENTACI

El benestar i desenvolupament dels infants i adolescents constitueixen la finalitat

primordial de la nostra societat.

La seva fragilitat fins que arribin a tenir totes les capacitats fsiques, cognitives i
emocionals suficients per a la seva autonomia plena, ens fa responsables,
individualment i collectiva, de donar-los una atenci i emparana especials.

Per altra banda, no s possible un mn millor, ms just i fraternal, si no dipositem

la nostra esperana en els infants, oferint-los les oportunitats per poder crixer
com a persones.

La salvaguarda de la personalitat nica de cada infant, de la seva individualitat,

com a subjecte de drets i obligacions, en el seu present i en el futur
esperanador, s pura utopia sense el nostre convenciment i el nostre esfor en
garantir-los lestabilitat, lestimaci i la protecci que necessiten.

s un comproms valent que tots hem de prendre, comptant amb la garantia

dunes administracions pbliques que ho tinguin com un dels seus primers
objectius. Un objectiu que tamb ha dincloure i prioritzar, cal remarcar-ho, la
protecci i assistncia a les famlies perqu puguin assumir llurs responsabilitats
vers els seus fills. Les necessitats dels infants i els adolescents shan de satisfer
all on viuen i creixen sempre que sigui possible, i sempre que no es posi en
perill de forma clara i evident el seu benestar quotidi i el seu ple
desenvolupament.

Han passat ms de 50 anys des de la Declaraci dels Drets de lInfant, aprovada

per les Nacions Unides el 20 de Novembre de 1959, i encara avui molts infants
darreu del mn no poden gaudir-los. Per aquesta realitat, que aparentment pot
semblar llunyana, tamb es dna a casa nostra. Ens trobem amb infants que
viuen greus mancances, situacions de forta necessitat, aband i fins i tot
maltractament. Les dades sobre pobresa en els ltims anys sn esferedores.

7
Ens assenyalen que, a causa de la crisi, lempobriment de les famlies va en
augment, amb un perills impacte en els ms petits. Alhora tamb coneixem que
un gran nombre dinfants, 7.217 a Catalunya (dades 2011), estan sota mesura
de tutela, o lexistncia al pas dun bon nombre de menors estrangers no
acompanyats, sense famlia. No podem restar impassibles davant daquest fet.

s cert que sha aconseguit un avan legislatiu important i que les institucions
realitzen un esfor significatiu en la prevenci del risc i protecci dels infants. En
aquesta lnia s evident el paper important de la Generalitat, que t competncia
exclusiva en matria de protecci de menors i promoci de les famlies i de la
infncia en general, i de lAdministraci local, que, a travs dels serveis socials
bsics i dels serveis socials especialitzats datenci a la infncia, treballa dia a
dia per millorar les condicions de vida dels menors. Com ho s, tamb, el treball
dels centres educatius, dels centres de salut i de totes les altres institucions o
entitats que atenen nens i nenes, nois i noies. Per segueix essent insuficient,
continuen havent-hi desajustos i necessitats, i no podem autocomplaurens en la
feina feta. Ens hem desforar a millorar i garantir que els nostres infants, cada
un dells, puguin gaudir de tots els seus drets i exercir, tamb, els seus deures a
mesura que ledat els ho permeti. Hem dassegurar que puguin esdevenir
ciutadans capacitats, lliures i solidaris.

Per aix, s tant important el treball en xarxa, la suma desforos de totes les
institucions i entitats en una lnia dactuaci compartida. Lany 1993 la Generalitat
de Catalunya va posar en marxa la Comissi Tcnica Interdepartamental per a la
Coordinaci dActuacions de lAdministraci de la Generalitat adreada als
infants i adolescents amb discapacitat i risc de patir-ne (CTIC) i en va promoure
el seu desplegament al territori. Lany 2001, es va posar en marxa la comissi
delegada territorial al Bages -CTIC del Bages -, liderada pel Servei Catal de la
Salut i integrada per professionals dels mbits de serveis socials bsics i
especialitzats, ensenyament, salut, seguretat, justcia, i daltres serveis i entitats
de la nostra comarca implicats en latenci a la infncia i ladolescncia. Des de
llavors shan establert dinmiques de collaboraci amb lobjectiu daconseguir un
marc ordenat dintervenci integral i transversal en la infncia i adolescncia que
requereix una atenci especial, ampliant el marc dactuaci inicial de la CTIC. La

8
CTIC actualment impulsa les actuacions de Taula Local dInfncia al Bages, a
lespera que es reglamenti la creaci de les Taules Territorials dInfncia i la
integraci o transformaci de la CTIC en una Taula Local.

Fruit daquest treball danys, i amb laportaci i consens de tots els participants,
sha elaborat aquest Protocol per a la Prevenci i Intervenci en les Situacions
de Maltractament a la Infncia i lAdolescncia a la Comarca del Bages. Un
esfor important, emparat en lactual Llei dinfncia de Catalunya que reconeix i
preveu, per primera vegada en la legislaci del nostre pas, un marc de
coordinaci i cooperaci interinstitucional per prevenir i atendre les situacions de
risc social de la poblaci infantil i adolescent en conjunt i de cada nen, nena i
adolescent en particular. Un protocol que sha realitzat tenint en compte el treball
fet per altres institucions, per que aleshores s sensible amb la realitat i el dia a
dia de cada un dels ens que hi participen, amb les seves competncies
exclusives, amb la seva forma de ser i fer particular.

El protocol s lexpressi ms clara del treball en xarxa, la materialitzaci de les

sinrgies de collaboraci que sestableixen. Aquest protocol ho reflecteix b.
Recull i sintetitza el marc legislatiu i conceptual en qu semmarca lactuaci
compartida, els principis orientatius de tota actuaci. Per el que s ms
important, defineix un procediment dactuaci unitari per a la protecci dels
menors i alhora els procediments datenci i compromisos de cada un dels
serveis o ens que en formen part. Tots a una i cada un el que li toca. Un
comenament excellent duna nova etapa que promet ser ms eficient, millor
forjada, amb majors resultats.

Ara queda la seva aplicaci, el seguiment, lavaluaci del comproms i del

resultat; feina que tampoc no s fcil. Per lesperit que ho anima, linters com
en la protecci dels nostres infants, ho avala i ns la fora que ho far possible.

Febrer 2013

9
2. OBJECTIUS DEL PROTOCOL

Lobjectiu principal que es pretn per part dels diferents agents participants en
lelaboraci daquest protocol s el de garantir, en les millors condicions
possibles, la protecci dels infants i dels adolescents residents o que es
trobin eventualment a la comarca, establint mecanismes especfics de
coordinaci, cooperaci i complementaci de tots els serveis implicats.

Sentn per infant la persona menor de dotze anys i per adolescent la persona amb una edat
compresa entre els dotze anys i la majoria dedat establerta per la llei ( si ens referim a menor, a
infant o a nen en general, sense diferenciar, el concepte comprendr lInfant i ladolescent).

Objectius especfics:

- Promoure les accions preventives, de detecci i de relaci/suport

interinstitucional que aportin respostes i millores en els desajustos socials i
familiars que puguin esdevenir perjudicis per als menors atesos.

- Millorar els processos de detecci, el temps de resposta i labordatge de les

situacions familiars i socials en qu es donen maltractaments i abusos als
infants i als adolescents per tal daconseguir una atenci integral i el ms
efica possible.

- Consolidar el treball en xarxa, tot disposant dun marc de coordinaci i

cooperaci interinstitucional permanent per atendre i prevenir les situacions
de risc i desemparament de la poblaci infantil i adolescent.

- Garantir el seguiment de la implementaci del Protocol i la seva actualitzaci

peridica per tal de disposar dun protocol dinmic i flexible que permeti
anar-se adaptant a les necessitats emergents i a les noves formes datenci
que una societat en contnua evoluci necessita.

- Potenciar i facilitar la formaci continuada dels professionals que participin

en laplicaci del Protocol, com a mitj per garantir la bona prctica
professional.

10
3. PRINCIPIS DE LACTUACI PROTECTORA

- Prevalena de linters superior de linfant: El principi bsic inspirador de

les actuacions pbliques pel que fa als menors s el de garantir linters
superior de linfant o de ladolescent. Aquest principi ha dsser prevalent
per sobre de qualsevol altre inters legtim que pugui concrrer.

- Responsabilitat pblica: Els poders pblics han de garantir el

desenvolupament personal i social dels menors en el si de la seva famlia.

- Prioritat pressupostria: Els poders pblics, en lmbit de les seves

competncies, han de donar prioritat pressupostria a les activitats
datenci, formaci, promoci, reinserci, protecci, integraci, lleure i
prevenci dels infants i els adolescents.

- Simplificaci, racionalitzaci i eficcia: Prestar atenci de manera

immediata i gil, evitar demores en la intervenci, ser eficaos en la
utilitzaci dels mitjans i recursos disponibles i garantir en tot moment els
drets del menor.

- Transversalitat: Lestabliment dun marc de treball com pel que fa a la

intervenci des de diferents vessants de relaci/convivncia, promoci i
atenci s reconeix com a fonamental en la protecci dels drets dels infants i
els adolescents i de les seves famlies.

- Treball en xarxa: La gesti de latenci als infants sha de basar en un

treball en xarxa, intervenint de manera coordinada i seguint pautes
compartides i mtuament acceptades com a vlides; s un requisit
fonamental per a leficcia de la intervenci protectora.

- Reconeixement i promoci dels drets dels infants i de la seva

participaci: desenvolupament de les potencialitats de linfant i de
ladolescent, no discriminaci, dret dsser escoltat: tenir en compte la veu
de linfant i de ladolescent en tot all que lafecta.

- Prevenci: La prevenci entesa com el conjunt dactuacions socials

destinades a preservar linfant o ladolescent de les situacions que sn
perjudicials per al seu desenvolupament integral o per al seu benestar.

- Respecte i suport a les responsabilitats parentals: El benestar dels

infants i dels adolescents est ntimament relacionat amb el de les seves
famlies. Els poders pblics han de proporcionar la protecci i lassistncia
necessries a les famlies perqu puguin assumir plenament les seves
responsabilitats.

- Les necessitats del menor shan de satisfer al nucli vivencial: Les

necessitats dels infants i dels adolescents shan de satisfer all on viuen i
creixen, sempre que sigui possible, i sha de tenir en compte, alhora, el seu
benestar material i espiritual.

11
- Assertivitat en la comunicaci amb els progenitors: Pel que fa a la
comunicaci de lacci professional als pares/tutors del menor, especialment
en les situacions que requereixin una protecci immediata de linfant o de
ladolescent, es far amb assertivitat, en el moment oport i sempre que la
protecci del menor quedi garantida.

- Obligaci de facilitar la informaci requerida: Els serveis pblics estan

obligats a facilitar la informaci requerida pel servei competent en matria de
protecci dels infants i dels adolescents a fi de valorar quina s la situaci de
linfant o de ladolescent, i a portar a terme les actuacions de collaboraci
necessries per a protegir-los. Les dades que es poden cedir entre
administracions sense consentiment de les persones afectades sn les
econmiques, laborals, socials, educatives, de salut, policials i penals dels
menors i de llurs progenitors, tutors i guardadors (art. 24 LDOIA).

- Seguiment i avaluaci: El seguiment s el conjunt dactuacions

metodolgicament ordenades, destinades a garantir lassoliment dels
pactes, objectius i criteris dintervenci i de qualitat establerts en el
Protocol. Pel que fa a lavaluaci, s far la valoraci de les accions
desenvolupades a travs dels indicadors acordats i es reflectir en els
estudis i els informes corresponents pel seu coneixement i efectes.

12
4. MARC LEGAL BSIC
(aquest marc legal sordena dacord amb la prelaci de les fons jurdiques. Sutilitzen les
versions consolidades que incorporen les modificacions fins el 31 de gener de 2013)

1 FONTS JURDIQUES EUROPEES I INTERNACIONALS VINCULANTS,

TRANSPOSADES I DESENVOLUPADES EN LA LEGISLACI CATALANA
SOBRE PROTECCI DE MENORS

La protecci dels drets dels infants s un dels objectius de la UE que el Tractat

de Lisboa ha consolidat. Concretament, lapartat 3 de lart. 3 del Tractat de la
Uni Europea exigeix explcitament a la UE que fomenti la protecci dels drets
dels infants. A ms, aquests drets es troben recollits en la Carta dels Drets
Fonamentals de la Uni Europea (2010/C83/02).

Lart. 24 de la Carta estableix els fonaments de lactuaci protectora:

1. Els infants tenen dret a la protecci i a les atencions que siguin necessries per a llur benestar.
Poden expressar llur opini lliurement. Aquesta opini sha de tenir en compte amb relaci als
assumptes que els concerneixin, en funci de llur edat i de llur maduresa.

2. En tots els actes relatius als infants, sia duts a terme per autoritats pbliques, sia duts a terme
per institucions privades, l'inters superior de linfant ha de constituir una consideraci
primordial.

3. Qualsevol infant t dret a mantenir peridicament relacions personals i contactes directes amb
els seus dos progenitors, llevat que aix sigui contrari als seus interessos.

La promoci i protecci dels drets dels infants tamb s fruit dels compromisos
internacionals. Tots els Estats membres de la UE han ratificat la Convenci de
les Nacions Unides sobre els Drets del Nen de 1989 (CDN). La Convenci
defineix el nen com el ser hum menor de 18 anys.

La Convenci de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat de 2006 obliga a tots els Estats Parts a prendre totes les mesures
necessries per assegurar que tots els nens amb discapacitat gaudeixin
plenament de tots els drets humans i llibertats fonamentals en igualtat de
condicions amb la resta de nens.

La Comunicaci de la Comissi de la UE COM/2011/0060 dirigida a les

Institucions Europees i als Estats Membres proposa una Agenda de la UE en pro
dels Drets dels infants. Com a eixos generals de lAgenda vinculats a les
poltiques de protecci podem destacar els segents:

Assegurar que els drets del nen s inclouen en la verificaci del respecte dels drets fonamentals
que la Comissi aplica regularment als projectes legislatius de la UE.

Elaborar indicadors comuns amb lobjecte de mesurar laplicaci, protecci, compliment i promoci
dels drets del nen a tota la UE que permetin elaborar dictmens basats en fets provats, avaluats
amb els mateixos parmetres.

Justcia accessible al nen: garantir la seva representaci legal i la seva participaci en els
processos judicials -divorci dels progenitors, discrepncies en la custodia, condici de testimonis,

13
vctimes, inculpats, conflictes de dret de famlia en litigis transnacionals...- a fi de protegir-los de
restriccions o violacions dels seus drets i aconseguir un alt nivell de protecci dels seus interessos
jurdics.

Acci prioritria en la protecci de nens especialment vulnerables a causa de factors socials,

poltics i econmics -ambients de pobresa i exclusi social, explotaci,...-.

2 ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA, aprovat per la Llei Orgnica

6/2006 (DOGC 4680-20.7.06)

Lart. 17 de lEstatut reconeix el dret de totes les persones menors dedat a rebre
latenci integral necessria per al desenvolupament de llur personalitat i llur
benestar en el context familiar i social, i troba el seu fonament competencial en
lart. 166.3 i 4 del mateix Estatut, que atribueix a la Comunitat Autnoma de
Catalunya la competncia exclusiva en matria de protecci de menors i de
promoci de les famlies i de la infncia

Lart. 40 de lEstatut estableix com a principis rectors:

Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica, econmica i social de les diverses
modalitats de famlia que regulen les lleis, com a estructura bsica i factor de cohesi social i com
a primer nucli de convivncia de les persones.

Els poders pblics han de garantir la protecci dels infants, especialment contra tota forma
d'explotaci, d'abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes.

En totes les actuacions portades a terme pels poders pblics o per institucions privades l 'inters
superior de l' infant ha d'sser prioritari.

3 LLEI CATALANA 14/2010, de 27 de maig, DELS DRETS I LES

OPORTUNITATS EN LA INFANCIA I LADOLESCNCIA - LDOIA (DOGC
5641-2.6.10)
Modificada per la llei 10/2011

TRANSPOSICI DE DETERMINATS PRECEPTES DE LA LLEI QUE

COMPLEMENTEN EL PROTOCOL PER LA SEVA FUNCI INSTRUMENTAL I
D EINA AVALADORA DE LOBLIGACI DE PRIORITZAR L INTERS
SUPERIOR DEL MENOR EN LA INTERRELACI INSTITUCIONAL I
PROFESSIONAL

Coordenades de la llei definides en el seu Prembul

ATENCI INTEGRAL I Major seguretat jurdica, concentrant en un sol

TRANSVERSAL instrument jurdic latenci integral i transversal de tots
els infants i adolescents i la seva protecci.
En aquest sentit, el concepte de prevenci t una
importncia clau, ents com el conjunt dactuacions
socials anticipatries destinades a evitar les situacions no

14
 desitjades i a afavorir les situacions favorables.
Determinades accions preventives es constitueixen
en la nica protecci realment efectiva, com en el
supsit de la mutilaci genital femenina.

LA PROBRESA Safronta, per primera vegada i especficament, la

INFANTIL COM A pobresa infantil com a factor de risc susceptible
FACTOR DE RISC
dsser lobjecte de les poltiques pbliques.

COOPERACI La Llei preveu, per primera vegada en la legislaci de

INTERINSTITUCIONAL Catalunya, un marc de coordinaci i cooperaci
EN LA PREVENCI
DEL RISC SOCIAL (es interinstitucional per a atendre i prevenir les situacions de
regula en lart. 77) risc social.

NOU PARADIGMA: HA Pel que fa al maltractament infantil, aquesta llei, davant la

DE SEPARAR-SE LA regla general vigent segons la qual cal separar l infant o
PERSONA
MALTRACTADORA ladolescent del seu domicili o nucli familiar, pretn iniciar
DEL NUCLI FAMILIAR un canvi de paradigma. s a dir, sempre que sigui
(es regula en lart. 84) possible, cal separar la persona maltractadora, i shan
de prioritzar les mesures administratives o judicials
que permetin latribuci a l infant o ladolescent de
ls de lhabitatge familiar i la determinaci
daliments, si escau, a crrec de la persona
maltractadora.

MODEL DE Sopta per un model de protecci nou en qu la

PROTECCI NOU: declaraci de desemparament ja no s lnic ttol que
ATENCI
DIFERENCIADA EN habilita els poders pblics per a la intervenci protectora,
LES SITUACIONS DE sin que aquella declaraci es reserva per a quan calgui
RISC I DE separar linfant o ladolescent del seu nucli familiar. Per
DESEMPARAMENT aix es configura un sistema descentralitzat de protecci,
que es fonamenta en la distinci entre les situacions de
desemparament i les de risc, mantenint la competncia
de la Generalitat quan es tracta dinfants o
adolescents desemparats i atribuint-la als ens locals
si afecta infants o adolescents en situaci de risc. La
Llei parteix de tota lactuaci dels serveis socials que es
dirigeix a valorar i proposar les mesures que permetin
disminuir o eliminar la situaci de risc, mitjanant la
collaboraci dels progenitors i es deixa lexecuci
forosa derivada dun acte unilateral de lAdministraci
per a les situacions ms greus que han de comportar el
desemparament.

PROTECCI DAVANT Potenciar la coordinaci entre el personal clnic i el

LA VICTIMITZACI personal forense i evitar les dobles exploracions i
SECUNDRIA (es
regula en lart. 87) recollides de mostres i fomentar la preconstituci de la
prova testifical de linfant o ladolescent que eviti
declaracions posteriors i confrontacions visuals.

15
PROTECCI DELS Es dna resposta a la problemtica complexa que
MENORS planteja la remissi que els arts. 3, 7.9, 18, 27 i 33 de la
DENUNCIATS O
PROCESSATS PER Llei orgnica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la
RESPONSABILITAT responsabilitat penal dels menors, fan a les normes civils
PENAL (es regula en sobre protecci dels infants i els adolescents. Es
els arts.153,154 i 155) concreten les actuacions que ha de seguir lentitat
pblica competent en aquesta matria, s a dir:
lelaboraci dun estudi psicolgic i educatiu amb relaci
a lentorn familiar i social de l infant o ladolescent a partir
de les circumstncies que constin en el testimoni que
hagi rems el fiscal, la determinaci de si concorre o no
una situaci que constitueixi risc social o desemparament
i lemissi de linforme corresponent amb la proposta
dintervenci protectora que es requereixi.

RGIM Per garantir lefectivitat de la llei, s institucionalitza un

SANCIONADOR (es rgim sancionador administratiu, compatible amb el
regula en el Ttol VI)
procs penal.

Recull sintetitzat de preceptes instrumentals que formen part de larticulat

de la llei
DE LES DISPOSICIONS GENERALS I PRINCIPIS
RECTORS

MBIT PERSONAL I Aquesta llei saplica a qualsevol infant o adolescent

TERRITORIAL domiciliat a Catalunya o que shi trobi eventualment,
DAPLICACI DE LA
LLEI (s regula en sens perjudici de les normes que resolen els conflictes de
lart.2) lleis internacionals o interregionals.
Sentn per infant la persona menor de dotze anys i per
adolescent la persona amb una edat compresa entre els
dotze anys i la majoria dedat establerta per la llei. ( si
ens referim a menor, a infant o a nen en general, sense
diferenciar, el concepte comprendr a lInfant i a
ladolescent)
Resten incloses en lmbit daplicaci de la llei les
persones majors dedat que hagin estat tutelades pel
departament competent en infncia i adolescncia en els
termes establerts per la llei.

SUBMISSI DELS Els poders pblics han de garantir el respecte dels drets
PODERS PBLICS A dels infants i els adolescents i han dadequar llurs
LA NORMATIVA
PROTECTORA (es actuacions a aquesta llei i a la normativa internacional
regula en lart. 3) sobre aquesta matria.

INTERPRETACI DE La interpretaci daquesta llei, de les normes que la

LES NORMES despleguen i de les altres disposicions de la Generalitat
RELATIVES ALS
INFANTS I relatives als infants i als adolescents sha de fer dacord
ADOLESCENTS (es amb els tractats internacionals ratificats per lEstat
regula en lart. 4) espanyol, especialment la Convenci de les Nacions

16
 Unides sobre els drets de l infant, del 20 de novembre de
1989, la Convenci Europea de Drets de lHome, del 4 de
novembre 1950, els principis consagrats en la Carta
Europea dels Drets de lInfant i en la Carta dels Drets
Fonamentals de la Uni Europea, del 7 de desembre de
2000, les Observacions Generals del Comit dels Drets
de lInfant de Ginebra, la Constituci espanyola, lEstatut
dautonomia de Catalunya, la Resoluci 194/III, del
Parlament de Catalunya, sobre els drets de la infncia, i
tamb amb totes les resolucions sobre infants i
adolescents aprovades pel Parlament de Catalunya.

INTERS SUPERIOR I L inters superior de l infant o ladolescent ha dsser el

INDIVIDUALITAT DEL principi inspirador i fonamentador de les actuacions
MENOR (es regula en
lart. 5) pbliques i sha de tenir en compte la seva individualitat
dins el marc familiar i social.

CORRECCI LAdministraci responsable dun servei pblic que atn

IMMEDIATA DE LES infants o adolescents, tant en rgim ambulatori com
SITUACIONS
PERJUDICIALS EN LA dinternat, ha de corregir de manera immediata les
PRESTACI DELS situacions en qu resultin perjudicades les necessitats
SERVEIS PBLICS (es bsiques de desenvolupament personal o deducaci de
regula en lart. 8) linfant o ladolescent.

ASSISTNCIA A LES Els poders pblics han de proporcionar la protecci i

FAMLIES (es regula lassistncia necessries a les famlies perqu puguin
en lart. 12)
assumir plenament llurs responsabilitats.

LES NECESSITATS Les necessitats dels infants i els adolescents shan de

SHAN DE SATISFER satisfer all on viuen i creixen, sempre que sigui
EN EL NUCLI
VIVENCIAL (es regula possible, i sha de tenir en compte, alhora, llur benestar
en lart. 12) material i espiritual.

PRIORITAT Els poders pblics, en lmbit de llurs competncies, han

PRESSUPOSTRIA de donar prioritat en llurs pressupostos a les activitats
(es regula en lart. 15)
datenci, formaci, promoci, reinserci, protecci,
integraci, lleure i prevenci dels infants i els
adolescents.
Els poders pblics han dadoptar amb carcter urgent les
mesures necessries per a evitar que el contingut
essencial dels drets dels infants i els adolescents
resti afectat per la manca de recursos adaptats a llurs
necessitats.

EXERCICI DELS Els infants i els adolescents poden exercir i defensar

DRETS PROPIS PER ells mateixos llurs drets, llevat que la llei limiti aquest
PART DELS INFANTS
I ADOLESCENTS (es exercici. En qualsevol cas, poden fer-ho mitjanant llurs
regula en lart. 17) representants legals, sempre que no tinguin interessos
contraposats als propis.
Les limitacions a la capacitat dobrar dels infants i els

17
 adolescents shan dinterpretar sempre de manera
restrictiva.
Els infants i els adolescents, amb lobjecte de demanar
informaci, assessorament, orientaci o assistncia, es
poden adrear personalment a les administracions
pbliques encarregades datendrels i protegir-los, fins i
tot sense el coneixement de llurs progenitors, tutors o
guardadors, en particular si la comunicaci amb aquests
pot frustrar la finalitat pretesa. Amb el mateix objectiu
tamb es poden adrear al Ministeri Fiscal, al Sndic de
Greuges o als sndics de greuges o defensors locals de
la ciutadania.
Les administracions locals, en funci de llur proximitat
a la ciutadania i dacord amb la legislaci vigent, sn el
primer nivell dinformaci i assessorament dels
infants i els adolescents que ho solliciten.

ACTUACI DE LES Les administracions implicades han de collaborar i

ADMINISTRACIONS actuar coordinadament. Especialment en matria de
PBLIQUES:
protecci dels infants i els adolescents, els serveis
OBLIGACI LEGAL pblics estan obligats a facilitar la informaci
DE COORDINAR-SE requerida pel departament competent en matria de
I DINTERCANVIAR- protecci dels infants i els adolescents a fi de valorar
SE INFORMACI
quina s la situaci de linfant o ladolescent, i a portar a
TRAMITACI terme les actuacions de collaboraci necessries per a
URGENT I protegir-los. Les dades que es poden cedir entre
PRIORITRIA administracions sense consentiment de la persona
afectada sn les econmiques, laborals, socials,
(es regula en lart. 24)
educatives, de salut, policials i penals dels menors i
de llurs progenitors, tutors o guardadors.
Els expedients administratius i els procediments judicials
que donen lloc a decisions que afecten linfant o
ladolescent shan de tramitar amb carcter durgncia
i prioritari.

SEGURETAT DE LES En laccs i la utilitzaci del sistema dinformaci i gesti

COMUNICACIONS EN en infncia i adolescncia sha de garantir sempre la
LINTERCANVI
DINFORMACI (es privacitat de les dades personals constitucionalment i
regula en lart. 25) legalment protegides, i tamb la seguretat de les
comunicacions en lintercanvi dinformaci entre els
agents del sistema sobre dades de carcter personal que
siguin necessries per a tramitar els procediments.

TAULES Les taules territorials dinfncia sn els rgans collegiats

TERRITORIALS que es constitueixen per coordinar, impulsar i promoure
DINFNCIA (es regula
en lart. 26) les poltiques dinfncia arreu del territori, mitjanant les
diverses administracions i institucions implicades.

18
 DELS DRETS DELS INFANTS I ELS ADOLESCENTS

VETLLAR PEL DRET Els poders pblics han de vetllar, amb un inters
A LA INTIMITAT I A especial, pel dret a la intimitat i a lhonor dels infants i
LHONOR DELS
MENORS (es regula en adolescents, especialment dels que han estat objecte
lart. 36) dagressions sexuals, maltractaments o qualsevol altra
experincia traumtica.

DRETS DE RELACI I Els infants i els adolescents tenen dret a viure amb llurs
CONVIVNCIA (es progenitors llevat dels casos en qu la separaci s
regula en lart. 38)
necessria. Tamb tenen dret a conviure i a relacionar-se
amb altres parents prxims, especialment amb els avis.
Els infants i els adolescents tenen dret a mantenir un
contacte directe amb els progenitors amb qui no
convisquin.
Les administracions pbliques han de garantir lexercici
adequat daquest dret, especialment si hi ha una situaci
de conflicte familiar, mitjanant els serveis de punt de
trobada o altres que compleixin la mateixa finalitat, amb
el garantiment, en tot cas, del benestar i la seguretat dels
infants i els adolescents.

MEDIACI (es regula Els poders pblics, a fi de garantir el dret dels infants i els
en lart. 39) adolescents a relacionar-se amb llurs famlies, han de
fixar procediments especfics de mediaci familiar. El
sistema de mediaci tamb ha dincloure els conflictes
que afecten els infants i els adolescents en lmbit
familiar.

PROTOCOLS Les administracions pbliques han de fer especial

DABSENTISME atenci a detectar els casos de no-escolaritzaci,
ESCOLAR (es regula
en lart. 52 veure absentisme i aband escolar i han dadoptar de manera
annex 10.3.1) coordinada les mesures necessries per a fer-hi front,
mitjanant els protocols corresponents.

DRET DEL MENOR A Qualsevol infant o adolescent t dret a sser

SSER protagonista de la defensa dels seus drets.
PROTAGONISTA DE
LA DEFENSA DELS
SEUS DRETS (es
regula en lart. 53)

DE LA PREVENCI GENERAL

PREVENCI Les administracions pbliques han de desenvolupar les

GENERAL (es regula actuacions necessries per a prevenir els infants i els
en lart. 74)
adolescents de les situacions que sn perjudicials per a
llur sa desenvolupament integral o per a llur benestar, i
especialment de les segents:

19
 a) Qualsevol forma de maltractament o cstig fsic.
b) Qualsevol forma de maltractament psicolgic, tracte indigne o
cstig denigrant.
c) La inducci o la coacci a participar en qualsevol activitat sexual
illegal.
d) Lexplotaci en la prostituci o en altres prctiques sexuals o la
utilitzaci en espectacles o en material pornogrfic.
e) La participaci en qualsevol tasca que pugui sser perillosa,
perjudicar-ne la salut o entorpir-ne leducaci, la formaci o el
desenvolupament integral.
f) Qualsevol forma de negligncia en latenci fsica, sanitria o
educativa.
g) La captaci i la integraci en sectes destructives.
h) El consum de drogues.
i) Les condicions de treball perilloses i en especial les recollides en
la normativa especfica de prevenci de riscos laborals i de
protecci del treball dels infants i els adolescents.

Les administracions pbliques han dactuar

preventivament perqu els infants i els adolescents que
pateixen o han patit qualsevol daquestes situacions
problemtiques no es trobin en desavantatge social pel
fet que llurs carncies no hagin estat ateses i
compensades adequadament.

PREVENCI MGF (es Prevenci, com a mesura protectora, de lablaci o la

regula en lart. 76 veure
apartat 6.6)
mutilaci genital de les nenes i les adolescents

PREVENCI DE LA Lobjecte de la prevenci de la desprotecci infantil sn

DESPROTECCI (es les situacions en qu concorren indicadors o factors de
regula en lart. 78)
risc que fan palesa la probabilitat que linfant o
ladolescent que shi trobi resulti en el futur desats en
les seves necessitats bsiques.
La identificaci dindicadors o factors de risc en un entorn
familiar concret ha de generar programes de suport
familiar, que es poden desenvolupar fins i tot durant el
perode de gestaci, per tal destablir pautes de criana i
de millorament de les capacitats parentals, duna manera
preventiva en entorns de desavantatge social.

COMPETNCIA DE Les competncies de les intervencions socials

LES INTERVENCIONS
SOCIALS
PREVENTIVES (es
regula en lart. 80)
preventives sn dels ens locals en qu sidentifica la
situaci, sens prejudici que la major amplitud de la
incidncia de la situaci exigeixi la coordinaci amb altres
administracions.

DE LA PROTECCI PBLICA

PROTECCI Els poders pblics han de prendre totes les mesures

EFECTIVA DAVANT necessries per a protegir els infants i els adolescents de
ELS
MALTRACTAMENTS qualsevol forma de maltractament i, especialment, de
A INFANTS I qualsevol forma de violncia fsica, psquica o sexual.

20
ADOLESCENTS (es
regula en lart. 81)
ATENCI A INFANTS I Els poders pblics han de prendre totes les mesures
ADOLESCENTS necessries per a promoure la recuperaci fsica i
MALTRACTATS (es
regula en lart. 82) psicolgica i la inserci social dels infants o els
adolescents que han estat vctimes de maltractament,
sens perjudici de la protecci prevista per a les situacions
de risc i desemparament.

PROTOCOLS DE Sha de promoure lestabliment de protocols que

PROTECCI (es regula assegurin una actuaci integral dels diferents serveis
en lart. 83)
implicats en la prevenci i la detecci dels
maltractaments a infants i adolescents.
Els protocols, a ms destablir els procediments que cal
seguir, han de fer referncia expressa a les relacions
amb lAdministraci de justcia i lrgan competent
en matria de protecci dels infants i els adolescents
en els casos en qu hi hagi la constataci o la sospita
fonamentada de lexistncia dinfraccions penals o es
valori com a necessria ladopci de mesures cautelars
judicials o administratives.

ATENCI La Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra ha de

ESPECFICA DE LA prestar atenci especfica als infants i adolescents
POLICIA DE LA
GENERALITAT- vctimes de qualsevol forma de maltractament i ha de
MOSSOS disposar de la formaci i la capacitaci adequades en
DESQUADRA (es aquesta matria. Latenci especfica sha de fer, si
regula en lart. 88) sescau, mitjanant unitats especialitzades.

PROTECCI EN Els infants i els adolescents vctimes de

LMBIT DE LA maltractaments han de rebre atenci especial de
SALUT (es regula en
lart. 89) carcter sanitari urgent segons el que es requereixi en
cada cas. Amb la finalitat de garantir aquest dret, les
administracions pbliques han de promoure i
desenvolupar les actuacions dels professionals sanitaris
per a la detecci preco del maltractament a infants i
adolescents, i la coordinaci necessria entre els
serveis sanitaris i els serveis socials.

PROTECCI EN Les administracions pbliques han dimpulsar el

LMBIT DE desenvolupament dactuacions adreades al conjunt de
LEDUCACI (es
regula en lart. 90) la comunitat educativa que permetin prevenir, detectar i
eradicar el maltractament a infants i adolescents, els
comportaments violents, lassetjament escolar i la
violncia masclista.

SERVEI DATENCI Servei datenci immediata mitjanant recursos telefnics

IMMEDIATA LES 24 i telemtics: Infncia Respon.
HORES (es regula en
lart. 92)

21
ATENCI Servei datenci especialitzada als infants i adolescents
ESPECIALITZADA EN vctimes dabs sexual: prevenci i detecci actives.
LES SITUACIONS
DABS SEXUAL (es
regula en lart. 93
veure apartat 6.5)

ATENCI Atenci especialitzada a infants i adolescents que

ESPECIALITZADA EN conviuen amb situacions de violncia masclista en l
LES SITUACIONS DE
VIOLNCIA mbit familiar, per part dels serveis datenci integral
MASCLISTA que formen part de la xarxa de recursos sobre violncia
( es regula en lart. 95) masclista, en el marc de la llei 5/2008, i duna manera
coordinada amb lorganisme competent en infncia i
adolescncia.

ACCS PRIORITARI -Mitjans per a identificar les situacions de maltractament

ALS SERVEIS (es que confereixen el dret prioritari:
regula en els arts. 96 i
97)
a) La sentncia de qualsevol ordre jurisdiccional que declari que un
infant o adolescent ha patit violncia fsica, psquica o sexual.
b) La resoluci administrativa que declari el desemparament per ra
de lexistncia de violncia fsica, psquica o sexual.
c) Linforme dels serveis especialitzats datenci als infants i als
adolescents que constati lexistncia de violncia fsica,
psquica o sexual.
d) Qualsevol altre mitj establert reglamentriament.

-Serveis i programes daccs prioritari:

a) Serveis i establiments de salut mental infantil i juvenil pblics, i

dassistncia psicolgica i jurdica.
b) Serveis pblics descola bressol.
c) Programes de formaci ocupacional, inserci laboral i amb relaci
a lemprenedoria.
d) Programes per a la transici a la vida adulta i a lautonomia
personal, i ajuts i altres mesures per a facilitar laccs a un
habitatge, especialment de promoci pblica.
e) Serveis pblics especialitzats establerts per la Llei 12/2007.
f) Ajuts pblics que sestableixin reglamentriament.

DE LA PROTECCI EN SITUACI DE RISC O

DESEMPARAMENT

DEURE DE Els ciutadans que tenen coneixement de la situaci de

COMUNICAR, risc o desemparament en qu es troba un infant o
INTERVENIR,
INFORMAR I adolescent tenen el deure de comunicar-ho als serveis
DENUNCIAR EN LES socials bsics, especialitzats o del departament
SITUACIONS DE RISC competent en matria de protecci dels infants i els
O DESEMPARAMENT adolescents, al ms aviat possible. LAdministraci ha de
(es regula en lart. 100)
garantir la confidencialitat de la identitat de la persona
que porta a terme la comunicaci.
Tots els professionals, especialment els professionals
de la salut, dels serveis socials i de leducaci, han
dintervenir obligatriament quan tinguin coneixement

22
 de la situaci de risc o de desemparament, dacord amb
els protocols especfics i en collaboraci i coordinaci
amb lrgan de la Generalitat competent en matria de
protecci dels infants i els adolescents. Aquesta
obligaci inclou la de facilitar la informaci i la
documentaci que calgui per a valorar la situaci de
linfant o ladolescent.
Les obligacions a qu fa referncia aquest article
sentenen sens perjudici del deure de comunicaci o
denncia dels fets als cossos i les forces de seguretat, al
Ministeri Fiscal o a lautoritat judicial.

Situacions de Risc (no requereix la separaci del nucli

familiar)

IDENTIFICACI DE
LES SITUACIONS DE Definici i identificaci de les situacions de risc
RISC (es regula en lart.
102 veure apartat 5.4)

INTERVENCI DELS Els serveis socials bsics de lAdministraci Local han

SERVEIS SOCIALS de valorar lexistncia duna situaci de risc i promoure,
EN LES SITUACIONS
DE RISC: si escau, les mesures i els recursos datenci social i
educativa que permetin disminuir o eliminar la situaci de
INTERVENCI DELS risc, cercant la collaboraci dels progenitors o dels
SSB EN LES titulars de la tutela o de la guarda.
SITUACIONS DE
RISC
Els serveis socials bsics han de designar un
professional o una professional de referncia, per a
INTERVENCI DELS cada cas, de linfant o ladolescent, al qual correspon
SSB I EL SEAIA EN avaluar-ne la situaci i fer-ne el seguiment posterior.
LES SITUACIONS Si el risc s greu i amb la intervenci dels serveis
DE RISC GREU
COMPROMS socials bsics no saconsegueix disminuir o
SOCIOEDUCATIU controlar la situaci de risc, els dits serveis han
delevar linforme amb la valoraci de la situaci de risc
(es regula en lart. 103) que persisteix en linfant o ladolescent, el resultat de la
intervenci i la proposta de mesures que considerin
oportunes als serveis socials especialitzats en infncia i
adolescncia.
Els serveis socials especialitzats datenci als infants
i als adolescents*, atenent linforme i les mesures
datenci proposades, han de completar lestudi i han
delaborar un comproms socioeducatiu orientat a la
superaci del risc. Abans de signar el comproms
socioeducatiu amb els progenitors o, si escau, amb els
titulars de la tutela o de la guarda, cal haver escoltat
ladolescent, en tot cas, i l infant, si t prou coneixement.
Si no sobt la collaboraci dels progenitors, dels titulars
de la tutela o de la guarda, o si es neguen a participar en
lexecuci de les mesures acordades i aix comporta un
perill per al desenvolupament o benestar personal de l
infant o ladolescent, o si en el transcurs de la intervenci

23
 es dna qualsevol altra situaci de desemparament, els
serveis especialitzats datenci als infants i als
adolescents han delaborar linforme proposta i elevar-lo
al departament competent de la Generalitat perqu inco
el procediment de desemparament corresponent.
*El Servei especialitzat dAtenci a la Infncia i ladolescncia
(SEAIA), integrat per lequip tcnic pluridisciplinar (EAIA), de les
comarques del Bages i Bergued es va delegar al Consell Comarcal
del Bages.

MESURES Les mesures que es poden establir un cop valorada la

DATENCI SOCIAL I situaci de risc sn les segents:
EDUCATIVA DAVANT
LES SITUACIONS DE
RISC (es regula en lart. a) Lorientaci, lassessorament i lajut a la famlia. Lajut a la famlia
104) inclou les actuacions de contingut tcnic, econmic o material
dirigides a millorar lentorn familiar i a fer-hi possible la
permanncia de l infant o ladolescent.
b) La intervenci familiar mitjanant lestabliment de programes
socioeducatius per als progenitors, tutors o guardadors amb la
finalitat que assoleixin capacitats i estratgies alternatives per a la
cura i leducaci de llurs fills o de l infant o ladolescent tutelat.
c) Lacompanyament de l infant o ladolescent als centres educatius
o a altres activitats, i el suport psicolgic o els ajuts a lestudi.
d) Lajut a domicili.
e) Latenci en centre obert i altres serveis socioeducatius.
f) Latenci sanitria, que inclogui la intervenci psicoteraputica o el
tractament familiar, tant per als progenitors o els titulars de la
tutela o de la guarda, com per a l infant o ladolescent.
g) Els programes formatius per a adolescents que han abandonat el
sistema escolar.
h) Lassistncia personal per als progenitors, tutors i guardadors amb
diversitat funcional que els permeti assumir llurs obligacions
datenci i cura dels infants i els adolescents.
i) Lassistncia personal per als infants i els adolescents amb
diversitat funcional que els permeti superar la situaci de risc.
j) Qualsevol altra mesura de carcter social i educatiu que
contribueixi a la desaparici de la situaci de risc.

Situacions de desemparament (requereix la separaci

del nucli familiar)

IDENTIFICACI DE Definici i identificaci de les situacions de

LES SITUACIONS DE desemparament
DESEMPARAMENT
(es regula en lart. 105
veure apartat 5.4)

SNTESIS DEL La Generalitat ha dincoar lexpedient de

PROCEDIMENT DE desemparament. Abans pot obrir un perode dinformaci
DESEMPARAMENT
(es regula en lart 106) prvia. Per a la resoluci del procediment els equips
tcnics competents han devacuar un informe amb
carcter preceptiu. A aquests efectes, tenen el carcter
dequips tcnics els serveis especialitzats datenci als
infants i als adolescents, i els altres que es determinin

24
 reglamentriament.
Els equips tcnics, en llur intervenci durant el procs
destudi i avaluaci, han descoltar ladolescent, i l infant
si t prou coneixement, i tamb les persones que tinguin
la potestat parental, tutelar o la guarda, sempre que sigui
possible. A aquests efectes, les persones que tinguin la
potestat parental, tutelar o la guarda estan obligats a
comparixer.
En el cas que, tot i no sser procedent la declaraci de
desemparament, es constati una situaci de risc,
lexpedient sha de derivar als serveis socials
especialitzats o als serveis socials bsics.

EFECTES DE LA La resoluci de declaraci de desemparament comporta

DECLARACI DE lassumpci immediata per part de la Generalitat de
DESEMPARAMENT
(es regula en lart. 109) les funcions tutelars sobre l infant o ladolescent,
mentre no es constitueixi la tutela per les regles
ordinries o l infant o ladolescent no sigui adoptat, no
sigui reintegrat a qui en tingui la potestat o la tutela, no
semancipi o no arribi a la majoria dedat.
Lassumpci de les funcions tutelars implica, mentre s
vigent, la suspensi de la potestat parental o de la tutela
ordinria i dels drets que sen deriven. La suspensi o la
privaci no afecten lobligaci dels progenitors o daltres
parents de fer tot el que calgui per a assistir els infants o
els adolescents ni lobligaci de prestar-los aliments en el
sentit ms ampli.

MESURES Lrgan competent de la Generalitat en matria de

CAUTELARS: protecci dels infants i els adolescents, els serveis
PROTECCI
IMMEDIATA - SDPI (es socials especialitzats i el serveis socials bsics tenen
regula en lart. 110) lobligaci de prestar latenci immediata que
necessiti qualsevol infant o adolescent, en funci de llur
competncia.
Quan els infants i els adolescents immigrats no
acompanyats no puguin acreditar la minoria dedat o es
tingui dubtes, sha doferir latenci immediata que
necessitin.
Quan existeixi una situaci de perill per a linfant o
DECLARACI DE
DESEMPARAMENT ladolescent, o concorri qualsevol altra causa que exigeixi
PREVENTIU DEL una intervenci urgent i que faci necessria la separaci
FUTUR NAD del nucli familiar, lorganisme competent ha de declarar
preventivament el desemparament i ha daplicar les
mesures que calguin. Simultniament ha diniciar el
procediment de desemparament fins a la resoluci
definitiva que ratifiqui, modifiqui o deixi sense efecte la
resoluci preventiva de desemparament i les mesures
provisionalment acordades.

25
 MESURES La declaraci preventiva de desemparament abans del
CAUTELARS naixement s procedent quan es preveu clarament la
JUDICIALS PER
EVITAR EL situaci de desemparament del futur nad. En el
MALTRACTAMENT supsit de maltractament prenatal, lrgan competent
PRENATAL en matria de protecci dels infants i els adolescents pot
demanar a lautoritat judicial les mesures
necessries amb relaci a la mare per a fer efectiva la
protecci futura del nad.
Prviament a la declaraci preventiva de desemparament
i a ladopci de mesures urgents, sempre que la
situaci ho permeti, cal escoltar ladolescent, i l infant,
si t prou coneixement, i tamb els progenitors o els
titulars de la tutela o de la guarda.

AUXILI JUDICIAL I Si per loposici dels progenitors, o dels titulars de la

POLICIAL (es regula tutela o de la guarda, o per lexistncia de qualsevol altre
en lart. 112)
impediment greu, sobstaculitza o simpossibilita
lexecuci de les mesures de protecci acordades,
lrgan competent ha de sollicitar a lautoritat judicial que
correspongui segons la Llei orgnica del poder judicial
les mesures necessries per fer-les efectives, sens
perjudici de les intervencions immediates que es puguin
portar a terme si est en perill la vida o la integritat del
menor o la menor o sn greument vulnerats els seus
drets.
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra ha
de prestar la cooperaci i lauxili necessaris per a
practicar les actuacions dinvestigaci i ha
dexecutar les mesures establertes si hi ha negativa o
resistncia a complir-les.

RGIM DE RELACI I La declaraci de desemparament i ladopci posterior

VISITES (es regula en duna mesura de protecci no ha dimpedir la
lart. 116)
comunicaci, la relaci i les visites de l infant o
ladolescent amb els seus familiars, llevat que l inters
superior de l infant o ladolescent en faci aconsellable la
limitaci o lexclusi.

GUARDA Els progenitors o les persones titulars de la tutela, si

PROTECTORA (es concorren circumstncies greus i alienes a llur voluntat
regula en lart. 119)
que els impedeixen complir temporalment les funcions de
guarda, poden sollicitar a la Generalitat que assumeixi la
guarda de l infant o ladolescent mentre es mantingui
aquella situaci.

MESURES DE Sestableix la tipologia de les mesures protectores:

PROTECCI DELS
INFANTS I ELS
a) Lacolliment familiar simple per una persona o una famlia que
ADOLESCENTS
pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de l infant o
DESEMPARATS (es
ladolescent.
regula en lart. 120)
b) Lacolliment familiar permanent.

26
 c) Lacolliment familiar en unitat convivencial dacci educativa.
d) Lacolliment en un centre pblic o concertat.
e) Lacolliment preadoptiu.
f) Les mesures de transici a la vida adulta i a lautonomia personal.
g) Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o teraputic
aconsellable, dacord amb les circumstncies de l infant o
ladolescent.

Sestableix que les mesures dacolliment familiar, sempre

que sigui possible, tenen preferncia respecte de les que
comporten l internament.
Sestableix que l infant o ladolescent t dret a sser
acollit al ms a prop possible del seu domicili, llevat que
no li sigui beneficis.

SUPORT POSTERIOR Assolida la majoria dedat sextingeixen les mesures de

A LEMANCIPACI O protecci. Aix no obstant la Generalitat pot disposar les
A LA MAJORIA
DEDAT (es regula en mesures assistencials que consideri necessries amb el
lart. 151) consentiment de la persona interessada. Aquestes
mesures assistencials poden tenir contingut econmic,
jurdic i social o consistir en latorgament o el
manteniment duna plaa en centre i es poden estendre
fins als vint-i-un anys dedat.

4 LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA, RELATIU A LA

PERSONA I LA FAMLIA - LLFCCC, aprovat per la Llei 25/2010, de 29 de
juliol (DOGC 5686 5.8.10)
Modificada per la llei 10/2011

Articulat del Llibre relacionat directament amb lmbit de la protecci:

Art. 211.5 - Minoria dedat
Art. 211.6 - Inters superior del menor
Art. 211.7 - Emancipaci
Art. 225 - Guarda de Fet
Art. 228 - Protecci dels Menors Desemparats
Art. 233 - Cura dels fills en la nullitat matrimonial, divorci o separaci:
responsabilitat parental, Pla de parentalitat
Art. 236 - Potestat parental, exercici de la potestat parental, relacions entre pares
i fills, intervenci judicial
Art. 237 - Aliments dorigen familiar, contingut, persones obligades
DA Sisena - Dictmens pericials relatius al rgim dexercici de la responsabilitat
parental
DA Setena - Supervisi del rgim de relacions personals per la xarxa de serveis
socials o el punt de trobada familiar
DA Vuitena - Intervenci despecialistes com a auxiliars dels tribunals en el control de
les institucions de protecci
DA Novena - Informaci sobre el Pla de Parentalitat

RGIM SUPLETORI: CODI CIVIL ESTATAL - CC

27
5 LLEI 12/2007, d11 doctubre, DE SERVEIS SOCIALS - LSS (DOGC 4990-
18.10.07)
Modificada per la llei 10/2011

Regula i ordena el sistema de serveis socials, les seves funcions i les

prestacions.
Diferencia els serveis socials bsics, dels serveis socials especialitzats.
Estableix instruments de planificaci i programaci de les prestacions de la
Xarxa de Serveis Socials dAtenci Pblica: la Cartera de Serveis Socials.
Estableix el rgim competencial i la organitzaci territorial de la xarxa pblica.
Inclou, en annex, el Catleg de Serveis i Prestacions socials del Sistema Catal
de Serveis Socials com a guia bsica per a la elaboraci de la Cartera.

DECRET 338/1986, de regulaci de latenci a la infncia i adolescncia amb alt

risc social (DOGC 780-19.12.86). vigent en tot el que no contradigui les lleis
posteriors de serveis socials i dinfncia
El seu art. 5 estableix les funcions dels EAIA.

DECRET 357/2011, dels serveis tcnics de Punt de Trobada (DOGC 5906-

23.6.2011)

DECRET 142/2010, daprovaci de la Cartera de Serveis Socials 2010-2011

(DOGC 5738-20.10.10)

6 LLEI ORGNICA 1/1996, DE PROTECCI JURDICA DEL MENOR,

DAPLICACI SUBSIDIRIA A CATALUNYA

28
5. MARC CONCEPTUAL

5.1 NECESSITATS DELS INFANTS I DELS ADOLESCENTS. TAULA

DINDICADORS

Abans de definir les intervencions que es porten a terme amb infants/adolescents

que pateixen maltractament considerem adequat conixer prviament les seves
necessitats i llur satisfacci en el marc dunes bones prctiques de criana.
La teoria de les necessitats infantils pot facilitar la presa de decisions
fonamentades i la proposta dobjectius sobre el benestar infantil. La teoria de les
necessitats pot fonamentar els criteris i els indicadors en els quals basem la
presa de decisions i pot orientar la intervenci en la infncia en general i,
especialment, en la infncia maltractada. Shan de poder establir uns criteris
operatius per delimitar quines sn les necessitats essencials dels infants que els
professionals han de protegir i, per tant, quines han de ser les actuacions que
han de desenvolupar per assegurar la satisfacci daquestes necessitats en el
cas que les figures parentals no puguin fer-ho.

Aquesta teoria de les necessitats ens permet, duna banda, contextualitzar les
deficincies o formes de maltractament a partir duna teoria positiva de les
necessitats de linfant i de les relacions intrafamiliars i, de laltra, orientar la
intervenci cap a la prevenci i el suport a la famlia dorigen quan es pot. La
teoria de les necessitats permet comprendre ms b les diferents formes de
maltractament infantil, ja que indica la necessitat que est en perill o b que no
est satisfeta i fer una avaluaci global tenint en compte no solament els riscos a
qu est exposat linfant, sin tamb el grau en qu les seves necessitats s
estan cobertes. A continuaci exposem la classificaci sobre les necessitats de
la infncia i la protecci infantil elaborada a lany 1995 per Flix Lpez en funci
de les diferents franges dedat.

Necessitats Fsiques i Biolgiques:

Fan referncia a les condicions que shan de complir per garantir la subsistncia i
el bon desenvolupament fsic de linfant. Inclouen lalimentaci, la temperatura, la
higiene, la son, lactivitat fsica, la protecci de riscos i la salut.
Els infants i els adolescents requereixen duna supervisi i una cura per part de
ladult en relaci a les seves necessitats, i per tant, aquests adults sn els
responsables de vetllar per aquestes necessitats.
Totes les formes de maltractament fsic, ja sigui per acci o omissi, suposen
una incorrecta satisfacci daquestes necessitats.

Necessitats Cognitives:

Les necessitats cognitives sn aquelles que shan de donar per tal que les
persones puguin conixer i estructurar les seves experincies i adquirir els
mecanismes que facilitin la comunicaci amb els altres i poder entendrels.

29
Per poder satisfer aquestes necessitats i possibilitar el bon desenvolupament
cognitiu de linfant, el responsable adult de la seva cura lha destimular de forma
adequada, ha de facilitar-li les respostes segons les seves capacitats de
comprensi, una supervisi i control en ladquisici de coneixements, aix com
garantir la seva escolaritzaci. El seu incompliment suposa una forma de
maltractament.

Necessitats Emocionals i Socials:

Fan referncia a aquells elements necessaris per ladquisici destratgies que

permeten lexpressi de sentiments i conductes dinteracci amb els altres. Ens
trobem amb la necessitat de ser estimats, protegits, recolzats, acceptats,
motivats i valorats, aix com destablir relacions de confiana amb els cuidadors,
damistat entre iguals, de participar en activitats comuns i jocs, de desenvolupar
conductes progressivament ms autnomes, de ser escoltats i rebre respostes.
Estan, doncs, directament vinculades amb el desenvolupament afectiu i de la
capacitat de participaci social.
El maltractament emocional, labandonament i labs sexual atempta de forma
directa amb la satisfacci daquestes necessitats.

A continuaci es presenten els indicadors per a avaluar la satisfacci de les

necessitats infantils segons grups dedat: 0-2 anys, 3-4 anys, 5-9 anys, 10-14
anys, 15-18 anys. Sordenen en funci de 5 tipus de necessitats: fsiques, de
seguretat, emocionals, socials i cognitives.

30

Necessitats fsiques
Bona salut general; malalties
habituals.
Pes i talla en el nivell adequat.
Els pares / guardadors
proporcionen una dieta adequada
i nutritiva al nen.
Bany regular.
Vestit en concordana amb el
temps atmosfric.
Roba habitualment neta (sense
orina, restes dexcrements o
menjar).
La casa est neta, incls el llit del
nen.
Assistncia als controls peditrics
rutinaris.
Administraci de les vacunes
obligatries: en cas de no ser aix,
hi ha una explicaci adequada.
Horari regular de son.
Els pares / guardadors es
preocupen de que el nen dormi el
suficient i que hi hagi silenci.
Horaris estables i adequats
(menjars, son i bany).
Indicadors per avaluar la satisfacci de les necessitats infantils de 0 2 anys
Seguretat
Atenci adequada a les lesions que
sha produt el nen.
Les lesions o marques que te el nen
tenen una explicaci acceptable.
Els pares prenen mesures per prevenir
accidents.
El nen es protegeix de les agressions o
abusos daltres persones.
Les joguines o objectes amb els que
juga son segurs.
Els pares/guardadors asseguren que el
nen juga a llocs segurs quan est fora
de casa.
El nen est sempre sota la supervisi
dun adult tant dins com fora de casa.
Els pares/guardadors supervisen la
relaci entre el nen i els seus germans.
En general els germans tracten b al
nen.
Els adults que cuiden al nen son
sempre persones conegudes i son
poques en nombre.
Els pares/guardadors es preocupen de,
quan ho necessiten, deixar al nen a
crrec de persones responsables i amb
capacitat.
Els pares/guardadors ensenyen al nen
a distingir entre les persones
conegudes i els estranys.
Masses lesions accidentals.
El nen s agredit o castigat fsicament.
Necessitats emocionals
El nen te una relaci estable amb almenys un
adult.
Hi ha continutat en les figures adultes que
atenen al nen.
Quan est despert, el nen est generalment a
crrec dun dels seus pares/guardadors.
Els pares/guardadors consolen al nen quant est
malalt, molest o sha fet mal.
Responen als seus esforos per comunicar-se i
parlar.
Gaudeixen comunicant-se amb el nen.
Reforcen i manifesten aprovaci als progressos i
assoliments del nen.
El dia a dia del nen mant unes rutines.
Els desacords entre els pares/guardadors es
resolen de forma no violenta.
Hi ha un contacte fsic positiu entre els
pares/guardadors i el nen. Els pares/guardadors
gaudeixen amb aix.
La conducta i respostes dels pares/guardadors al
nen son previsibles i coherents.
Freqentment tenen mostres espontnies
dafecte cap al nen.
Els pares/guardadors es mostren orgullosos del
nen.
El nen s acceptat com a membre de la famlia.
Sel fa partcip a les celebracions familiars.
Els pares/guardadors passen suficient temps amb
el nen com per permetre el desenvolupament
dun vincle positiu i fort.
Responen de manera sensible al nen.
Reforcen lestabliment de relacions afectives a la
famlia.
El nen observa amb freqncia smptomes de
malestar emocional en els seus pares/guardadors.
El nen es objecte de freqents crtiques o
manifestacions dhostilitat.
Necessitats socials
El nen t freqents oportunitats per
jugar i comunicar-se amb altres
persones.
Es promou que mantingui relacions
amb altres adults i altres nens.
Es animat a jugar amb daltres.
Visita amb freqncia als seus amics i
familiars.
Els pares/guardadors han buscat ajuda
o assessorament si tenen dificultats
per manejar la conducta del nen.
Utilitzen mtodes adequats per
manejar la conducta infantil (refor
positiu, negociaci, modelat, premis,
distracci, persuasi, etc.)
Hi ha lmits i normes clares sobre el
comportament en la famlia.
Aquests lmits i normes son consistents
i respectats per ambds
pares/guardadors.
El nen rep ajuda per aprendre a
controlar els seus sentiments negatius
i expressar-los de forma adequada.
Sensenya al nen a relacionar-se amb
altres nens i adults .
Sensenya al nen a respectar als dems
i a les seves possessions
Sensenya a respectar els torns.
Se lanima a negociar.
La forma en que els pares/guardadors
es relacionen amb altres persones
constitueix un exemple adequat pel
nen.
Sensenya al nen que no ha de tenir un
comportament violent o cruel.
Necessitats cognitives
El nen s estimulat a explorar
lambient i ser actiu.
El nen s animat a aprendre.
Se lanima a anar fent coses per si
mateix.
Se li permet prendre decisions
oferint-li alternatives senzilles.
Es respecten els seus esforos per
ser independent.
s animat a jugar.
Te certa llibertat per explorar el
seu entorn
Mostra curiositat pel seu entorn
(persones, joguines, etc.)
Te joguines adients per a la seva
edat
Juga dacord al previsible per a la
seva edat.
Les joguines/llibres del nen son
tractats amb cura.
Es duu de passeig fora de casa de
forma habitual.
El nen va aprenent a expressar-se i
a parlar dacord al previst per la
seva edat.
Respon apropiadament als sons i
les veus.
Als dos anys ja respon a les ordres.
Els pares/guardadors parlen,
canten i juguen amb el nen.
Els pares/guardadors
llegeixen/miren llibres o veuen el
televisor amb el nen.

Necessitats fsiques
Bona salut general; malalties
habituals.
Pes i talla en el nivell adequat.
El nen rep una dieta adequada
i nutritiva
Bany regular.
Vestit en concordana amb el
temps atmosfric.
Roba habitualment neta
(sense orina, restes
dexcrements o menjar).
La casa est neta, incls el llit
del nen.
Assistncia als controls
peditrics rutinaris.
Administraci de les vacunes
obligatries: en cas de no ser
aix, hi ha una explicaci
adequada.
Les malalties recurrents tenen
una explicaci mdica
Horari regular de son.
Es renta regularment les
dents.
Els pares es preocupen de que
el nen dormi lo suficient i de
que hi hagi silenci.
El nen mant uns horaris
estables i adequats (menjars,
son i bany).
Indicadors per avaluar la satisfacci de les necessitats infantils de 3 4 anys
Seguretat
Atenci adequada a les lesions que sha
produt el nen.
Les lesions o marques que te el nen
tenen una explicaci acceptable.
Els pares prenen mesures per prevenir
accidents.
El nen es protegeix de les agressions o
abusos daltres persones.
Les joguines o objectes amb els que
juga son segurs.
Hi ha algun lloc segur a la casa on el
nen pot jugar
Els pares asseguren que el nen juga a
llocs segurs quan est fora de casa.
El nen est sempre sota la supervisi
dun adult tant dins com fora de casa.
Els pares/guardadors supervisen la
relaci entre el nen i els seus germans.
En general els germans tracten b al
nen.
Els adults que cuiden al nen son
sempre persones conegudes i sn
poques en nombre.
Els pares es preocupen de, quan ho
necessiten, deixar al nen a crrec de
persones responsables i amb capacitat.
Els pares ensenyen al nen a distingir
entre les persones conegudes i els
estranys.
Li ensenyen habilitats dautoprotecci.
Si el nen va a lescola, sempre hi ha
alg que el recull.
Les persones que porten i reculen al
nen de lescola son poques, conegudes
i amb capacitat.
Masses lesions accidentals.
El nen s agredit o castigat fsicament.
Necessitats emocionals
El nen te una relaci estable amb almenys un adult.
Hi ha continutat en les figures adultes que atenen al
nen.
Quan est despert, el nen est generalment a crrec
dun dels seus pares/guardadors.
Els pares/guardadors consolen al nen quant est malalt,
molest o sha fet mal.
Reforcen i manifesten aprovaci als progressos i
assoliments del nen.
En general, responen positivament a les converses del
nen.
El reforcen quan intenta fer coses noves.
El recolzen quan fracassa al intentar fer coses noves.
El dia a dia del nen mant unes rutines.
Els desacords entre els pares es resolen de forma no
violenta.
Hi ha un contacte fsic positiu entre els pares i el nen. Els
pares gaudeixen amb aix.
Freqentment tenen mostres espontnies dafecte cap
al nen.
El nen s valorat per si mateix.
Els pares es mostren orgullosos del nen.
El nen s acceptat com a membre de la famlia.
Sel fa partcip a les celebracions familiars.
Els pares passen suficient temps amb el nen com per
permetre el desenvolupament dun vincle positiu i fort.
Responen de manera sensible al nen.
Reforcen lestabliment de relacions afectives a la famlia.
Animen al nen a parlar de les seves pors i preocupacions.
Les respostes que el nen rep a casa son consistents i
predictibles.
El nen observa amb freqncia smptomes de malestar
emocional en els seus pares.
El nen s objecte de freqents crtiques o manifestacions
dhostilitat.
Els pares/guardadors busquen recolzament en el nen
quan tenen problemes.
Necessitats socials
Es promou que mantingui relacions amb
altres adults i altres nens.
Visita amb freqncia als seus amics i
familiars.
s animat a compartir i jugar amb
daltres.
Els pares han buscat ajuda o
assessorament si tenen dificultats per
manejar la conducta del nen.
Els pares utilitzen mtodes adequats per
ensenyar a comportar-se adequadament
(refor positiu, negociaci, modelat,
premis, distracci, persuasi, extinci,
etc.)
Hi ha lmits i normes clares sobre el
comportament en la famlia.
Aquests lmits i normes sn consistents i
respectats per ambds pares/guardadors.
Sensenya al nen a respectar als dems i a Si el nen est escolaritzat
les seves possessions.
Sensenya a respectar els torns.
Se lanima a negociar.
Se lanima a controlar les seves
emocions.
La forma en que els pares/guardadors es
relacionen amb altres persones
constitueix un exemple adequat pel nen.
Sensenya al nen que no ha de tenir un
comportament violent o cruel.
Sol arribar puntual a lescola.
Sintenta evitar que sigui testimoni de
conductes adultes estrafolries o que
puguin provocar-li por
Els pares ensenyen al nen i promouen un
comportament adequat als llocs pblics.
Necessitats cognitives
El nen s estimulat a explorar
lambient i ser actiu.
El nen s animat a aprendre.
Se lanima a anar fent coses per
si mateix.
Se li permet prendre decisions
oferint-li alternatives senzilles.
T joguines variades i apropiades
per a la seva edat.
Les joguines/llibres del nen son
tractats amb cura.
Es duu de passeig fora de casa
de forma habitual.
Els pares solen llegir-li llibres,
explicar-li histries, jugar amb el
nen o veure el televisor amb ell.
El nen explora nous llocs fora d
casa amb supervisi.
acudeix regularment a classe.
Si el nen est escolaritzat els
pares acudeixen a les tutories i
entrevistes amb els professors.

Necessitats fsiques
Bona salut general; malalties
habituals.
Pes i talla en el nivell
adequat.
El nen rep una dieta
adequada i nutritiva.
Bany regular.
Vestit en concordana amb
el temps atmosfric.
Roba habitualment neta
(sense orina, restes
dexcrements o menjar).
La casa est neta, incls el
llit del nen.
Els pares asseguren que el
nen te una higiene personal
adequada
Assistncia als controls
peditrics rutinaris.
Administraci de les vacunes
obligatries: en cas de no
ser aix, hi ha una explicaci
adequada.
Les malalties recurrents
tenen una explicaci
mdica.
Cuidat i atenci dental
regular i adequada.
Els pares es preocupen de
que el nen dormi lo suficient
i de que hi hagi silenci.
El nen mant uns horaris
estables i adequats
(menjars, son i bany).
Indicadors per avaluar la satisfacci de les necessitats infantils de 5 9 anys
Seguretat
Atenci adequada a les lesions que
sha produt el nen.
Les lesions o marques que te el nen
tenen una explicaci acceptable.
El nen s protegit de les agressions o
abusos daltres persones.
Els pares han actuat per protegir al
nen del bulling.
Hi ha llocs segurs a la casa on el nen
pot jugar.
Els pares saben sempre on s el nen.
El nen sempre rep una supervisi
adequada tenint en compte la seva
personalitat i el seu nivell de
desenvolupament.
Els pares supervisen la relaci entre
el nen i els seus germans.
En general els germans tracten b al
nen.
El nen s supervisat per adults
responsables, o juga amb jocs que els
pares han comprovat que son segurs.
El nen s acompanyat per un adult a
lescola sempre que es necessari.
Hi ha adults responsables i coneguts
pel nen que el porten i el recullen de
lescola.
Hi ha un nombre limitat de familiars i
adults que cuiden al nen.
Els pares han ensenyat al nen a com
comportar-se amb desconeguts
Els pares sasseguren que el nen es
supervisat amb ajuda als llocs
potencialment perillosos.
Hi ha almenys un adult que te
clarament assignada la
responsabilitat de cuidar la casa.
Sha ensenyat al nen mesures de
protecci i seguretat tant dins com
fora de casa.
s freqent que es deixi sol al nen.
Se lha deixat sol de nit.
El nen s agredit o castigat
fsicament.
Necessitats emocionals Necessitats socials Necessitats cognitives
El nen te una relaci estable amb almenys un adult. Es promou que mantingui relacions amb Es promou que el nen sigui
Hi ha continutat en les figures adultes que atenen al nen. altres adults i altres nens. actiu.
Reconforten al nen quan est malalt, t por o sha fet mal. Se lanima a compartir i jugar amb Es habitual que el nen jugui
Reforcen que el nen adquireixi confiana en si mateix. daltres. fora de casa.
Freqentment tenen mostres espontnies dafecte cap al nen. El nen est amb els seus amics fora de T joguines i materials
Lestimen de manera incondicional. lhorari escolar. daprenentatge variats i
El nen s valorat per si mateix. El nen convida als seus amics a casa. apropiats per a la seva edat.
Es mostren orgullosos del nen. Els pares promouen que el nen convidi als Les joguines, llibres i material
El nen s acceptat com a membre de la famlia. seus amics a casa. escolar del nen son tractats
Sel fa partcip a les celebracions familiars. Promouen que participi a activitats amb cura.
Els pares passen suficient temps amb el nen com per permetre el extraescolars organitzades. Els pares solen llegir-li llibres,
desenvolupament dun vincle positiu i fort. Han buscat ajuda o assessorament si explicar-li histries, jugar amb
Reforcen lestabliment de relacions afectives a la famlia. tenen dificultats per manejar la conducta el nen, o veure el televisor
Reforcen els esforos i els assoliments del nen. del nen. amb ell.
Recolzen al nen quan s objecte de burles o agressions per part Utilitzen mtodes adequats per manejar El nen assisteix regularment al
daltres. el comportament del nen (refor positiu, lescola.
Animen al nen a parlar de les seves pors i preocupacions. negociaci, modelat, premis, distracci, Els pares recolzen i supervisen
Les respostes que el nen rep a casa son consistents i predictibles. persuasi, extinci, etc.) que el nen faci els deures.
El pares mostren inters en el que fa el nen a lescola. Hi ha lmits i normes clares sobre el Acudeixen a les tutories i
Reforcen i mostren aprovaci pels assoliments educatius del nen. comportament en la famlia. entrevistes amb els professors.
Els desacords a la famlia es resolen de manera no violenta. Aquests lmits i normes son consistents i Reforcen de manera estable
La vida diria del nen te rutines, s ordenada i estable. respectats per ambds pares. laprenentatge del nen.
Es respecten els esforos del nen per ser independent. Sajuda al nen a controlar les seves Els pares recolzen que el nen
Es promou que el nen vagi adquirint majors quotes dautonomia. emocions. assisteixi regularment a
Promouen que el nen assumeixi responsabilitats com tenir cura Se lanima a negociar. lescola.
de si mateix, de forma apropiada a la seva edat o nivell de La manera en que els pares es relacionen Asseguren que el nen arribi
desenvolupament i el reforcen en aix, sempre supervisen i amb altres persones constitueix un puntual a lescola.
controlen que el nen estigui segur. exemple adequat pel nen.
Sn els adults els que tenen la responsabilitat principal de cuidar Sensenya al nen respecte i tolerncia cap
a la famlia. als dems i cap a la diferncia.
El nen no s testimoni ni es veu implicat en relacions sexuals Se li ensenya bones maneres i a mostrar
entre adults. respecte pels dems.
El nen no s testimoni ni es veu implicat en situacions violentes La relaci dels pares amb els vens i amb
entre adults. les figures de autoritat s en general
Sintenta evitar que sigui testimoni de conductes adultes adequada.
estrafolries o que puguin provocar-li por. Sensenya al nen que no ha de tenir un
comportament violent o cruel.
El nen observa amb freqncia smptomes de malestar emocional Els pares recolzen les normes de lescola.
en els seus pares. Els pares ensenyen al nen i promouen un
El nen s objecte de freqents crtiques o manifestacions comportament adequat als llocs pblics.
dhostilitat. La famlia es sent acceptada a la
Hi ha una pressi molt forta per que el nen obtingui bons comunitat.
resultats acadmics.
Els pares busquen recolzament en el nen quan tenen problemes. Els membres de la famlia estan implicats
s freqent que el nen hagi de cuidar als seus germans petits. a activitats antisocials.
El nen ha de cuidar dels seus pares.
33

Necessitats fsiques
Bona salut general; malalties
habituals.
Les malalties del nen reben
una atenci mdica adequada.
El nen rep una dieta sana
Roba habitualment neta.
Higiene personal satisfactria.
Les malalties recurrents tenen
una explicaci mdica.
Els pares asseguren que les
condicions higiniques de la
casa son adequades.
Els pares ensenyen al nen
hbits adequats de salut
(alimentaci, exercici, consum
de drogues o alcohol).
Els pares promouen que el nen
faci exercici fsic.
Els pares promouen que el nen
assumeixi responsabilitats
sobre la seva prpia salut.
Els pares son sensibles als
smptomes de malestar fsic o
lesions del nen.
Els pares asseguren que el nen
rep una cura adequada de la
seva salut bucodental.
Hi ha almenys un adult que
assumeix la responsabilitat
principal de la cura diria del
nen.
Indicadors per avaluar la satisfacci de les necessitats infantils de 10-14 anys
Seguretat
Atenci adequada a les lesions
que sha produt el nen.
Les lesions o marques que te
el nen tenen una explicaci
acceptable.
El nen s protegit de les
agressions o abusos daltres
persones.
Si el nen ha patit bulling el
pares han actuat per protegir-
lo.
Els pares saben sempre on s
el nen.
El nen rep una supervisi
adequada tenint en compte la
seva personalitat i nivell de
desenvolupament.
Els pares supervisen la relaci
entre el nen i els seus
germans.
Hi ha un nombre limitat de
familiars i adults que cuiden al
nen.
Els pares han ensenyat al nen
a com comportar-se amb
desconeguts.
Els pares sasseguren que el
nen s supervisat/compte amb
ajuda als llocs potencialment
perillosos.
Sha ensenyat al nen mesures
de protecci i seguretat tant
dins com fora de casa.
Els pares intenten assegurar
que el cam de casa a lescola i
de lescola a casa sigui segur.
s freqent que es deixi sol al
nen de nit.
El nen s agredit o castigat
fsicament.
Necessitats emocionals Necessitats socials Necessitats cognitives
Hi ha continutat en les figures adultes que atenen al nen. Se lanima a compartir i jugar amb daltres. Els pares solen llegir-li
Els pares reconforten al nen quan est molest o t por. El nen est amb els seus amics fora de lhorari llibres, explicar-li
Asseguren al nen que sempre estaran recolzant-lo. escolar. histries, jugar amb el
Reforcen que el nen adquireixi confiana en si mateix. El nen convida als seus amics a casa. nen, o veure el televisor
Freqentment tenen mostres espontnies dafecte cap a ell. Els pares promouen que el nen convidi als seus amb ell.
Es mostren orgullosos del nen. amics a casa. Recolzen que el nen
El nen s acceptat com a membre de la famlia. Reforcen les relacions damistat positives del adquireixi noves
Sel fa partcip a les celebracions familiars. nen. habilitats.
Els pares passen suficient temps amb el nen com per permetre el Intenten evitar que el nen es relacioni amb Intenten allunyar al nen
desenvolupament dun vincle positiu i fort. adults o menors que puguin tenir una influncia de problemes familiars
Reforcen lestabliment de relacions afectives a la famlia. negativa sobre ell. que puguin interferir a
Reforcen els esforos i els assoliments del nen. Hi ha lmits i normes clares sobre el la seva evoluci escolar.
Animen al nen a parlar de les seves pors i preocupacions. comportament en la famlia. El nen te suficient
Les respostes que el nen rep a casa son consistents i predictibles. Aquests lmits i normes son consistents i temps per dedicar a les
Mostren inters en el que fa el nen a lescola. respectats per ambds pares. seves aficions o
Reforcen i mostren aprovaci pels assoliments educatius del nen. Se lanima a negociar. interessos.
Els desacords a la famlia es resolen de manera no violenta. La manera en que els pares es relacionen amb Els pares recolzen que
La vida diria del nen s ordenada i estable. altres persones constitueixen un exemple el nen faci els deures.
Es respecten els esforos del nen per ser independent. adequat pel nen. Assisteixen a les
Es promou que el nen vagi adquirint majors quotes dautonomia. Sensenya al nen respecte i tolerncia cap als tutories i cites amb els
Promouen que el nen assumeixi responsabilitats com tenir cura de si mateix, dems professors.
de forma apropiada a la seva edat o nivell de desenvolupament i el reforcen Se li ensenya a respectar la llei. Els pares intenten
en aix, encara que sempre supervisen que el nen estigui segur. Se li ensenyen bones formes i a mostrar assegurar que el nen
Es refora al nen per les habilitats de tenir cura de si mateix que va respecte cap als dems. assisteixi a lescola.
adquirint: cuinar, comprar... Es refora que ajudi a les tasques domstiques.
Sn els adults els que tenen la responsabilitat principal de cuidar la famlia. La relaci dels pares amb els veins i amb les
Hi ha almenys un adult que te clarament la responsabilitat de cuidar la casa. figures de lautoritat s en general adequada.
Els pares recolzen i ajuden al nen quan te dificultats acadmiques. Sensenya al nen que no ha de tenir un
La roba i aparena del nen s concordant amb el que ell vol. comportament violent o cruel.
Al nen se li permet prendre decisions i controlar alguns aspectes de la seva Recolzen les normes de lescola.
vida. Ensenyen i promouen que el nen tingui un
El nen no s testimoni ni es veu implicat en relacions sexuals entre adults. comportament adequat en els llocs pblics.
El nen no s testimoni ni es veu implicat en situacions violentes entre adults. La famlia es sent acceptada a la comunitat.
Sintenta evitar que sigui testimoni de conductes adultes o estrafolries o Recolzen que el nen rebi educaci sexual o se la
que puguin provocar-li por. proporcionen ells mateixos
Busquen ajuda externa davant de problemes relacionals o problemes amb el El nen ha rebut missatges clars respecte al que
nen que no poden resoldre. s una conducta sexual apropiada.
No consumeixen alcohol o ho fan de manera
El nen observa amb freqncia smptomes de malestar en el seus molt controlada, constituint un bon exemple
pares/guardadors. pels nens.
Es objecte de freqents crtiques o manifestacions dhostilitat.
Hi ha una pressi molt forta per que obtingui bons resultats acadmics. Els membres de la famlia estan implicats a
Els pares es recolzen en el nen quan tenen problemes. activitats antisocials.
Els pares consumeixen drogues.
34

Necessitats fsiques
Les malalties del nen reben
una atenci mdica
adequada.
El nen rep una dieta sana.
Higiene personal
satisfactria.
Les malalties recurrents
tenen una explicaci
mdica.
Els pares asseguren que les
condicions higiniques de la
casa son adequades.
Els pares ensenyen al nen
hbits adequats de salut
(alimentaci, exercici,
consum de drogues o
alcohol).
Els pares han informat al
nen dels riscos de tenir
relacions sexuals sense
protecci.
Els pares promouen que el
nen faci exercici fsic.
El pares promouen que el
nen assumeixi
responsabilitats sobre la
seva prpia salut.
Sn sensibles als smptomes
de malestar fsic o lesions
del nen.
Els pares asseguren que el
nen rep una cura adequada
de la seva salut bucodental.
Hi ha almenys un adult que
assumeix la responsabilitat
principal de la cura diria del
nen.
Els pares sasseguren de que
si es fa tatuatges o piercings,
ho faci amb les garanties de
seguretat.
Seguretat
Les lesions o marques que te el
nen tenen una explicaci
acceptable
El nen es protegit de les
agressions o abusos daltres
persones
Si el nen ha patit bulling el pares
han actuat per protegir-lo
Intenten saber sempre on s el
nen
El nen rep una supervisi
adequada tenint en compte la
seva personalitat i nivell de
desenvolupament.
Quan ha estat fora de casa
durant un temps sempre ha
estat sota la supervisi dadults
responsables.
La relaci del nen amb altres
menors que viuen a la famlia s,
en termes generals, bona.
Els pares vigilen la relaci entre
el nen i els seus germans.
Els pares sasseguren que el nen
s supervisat amb ajuda als llocs
potencialment perillosos.
Sha ensenyat al nen mesures de
protecci i seguretat tant dins
com fora de casa.
Intenten assegurar que el cam
de casa a lescola/feina i de
lescola/feina a casa sigui segur.
El nen s agredit o castigat
fsicament.
Indicadors per avaluar la satisfacci de les necessitats infantils de 15-18 anys
Necessitats emocionals Necessitats socials Necessitats cognitives
Hi ha continutat en les figures adultes que atenen al nen. Se lanima a compartir. Recolzen que el nen
Els pares reconforten al nen quan est molest o t por. Promouen que el nen convidi als seus amics a casa. adquireixi noves
Asseguren al nen que sempre estaran recolzant-lo. Lanimen a que estigui amb els seus amics. habilitats.
Reforcen que el nen adquireixi confiana en si mateix. Promouen que participi a activitats socials fora de Intenten allunyar al nen
Freqentment tenen mostres espontnies dafecte cap a ell. casa. de problemes familiars
Es mostren orgullosos del nen. Reforcen les relacions damistat positives del nen. que puguin interferir a
El nen s acceptat com a membre de la famlia. Intenten evitar que el nen es relacioni amb adults o la seva evoluci escolar.
Sel fa partcip a les celebracions familiars. menors que puguin tenir una influncia negativa sobre El nen disposa de
Els pares passen suficient temps amb el nen com per permetre el ell. suficient temps per
desenvolupament dun vincle positiu i fort. Utilitzen mtodes adequats per aconseguir que el nen dedicar-ho a les seves
Reforcen lestabliment de relacions afectives a la famlia. cooperi i tingui un comportament adequat aficions o interessos.
Reforcen els esforos i els assoliments del nen. Hi ha lmits i normes clares sobre el comportament en Els pares recolzen que
Animen al nen a parlar de les seves pors i preocupacions. la famlia. el nen faci els deures
Les respostes que el nen rep a casa son consistents i predictibles. Aquests lmits i normes son consistents i respectats Assisteixen a les
Mostren inters en el que fa el nen a lescola/feina. per ambds pares. tutories i cites amb els
Reforcen i mostren aprovaci pels seus esforos i assoliments educatius. Se lanima a negociar. professors.
Els desacords a la famlia es resolen de manera no violenta. La manera en que els pares es relacionen amb altres Intenten assegurar que
La vida diria del nen s ordenada i estable. persones constitueixen un exemple adequat pel nen. el nen assisteixi
Es promou que el nen vagi adquirint majors quotes dautonomia. Se li ensenya respecte i tolerncia cap als dems. regularment a lescola.
Promouen que el nen assumeixi responsabilitats com tenir cura de si Se li ensenya a respectar la llei.
mateix, de manera apropiada a la seva edat o nivell de Se li ensenyen bones formes i a mostrar respecte cap
desenvolupament i el reforcen per aix, encara que sempre supervisen als dems.
que el nen estigui segur. Es refora que ajudi a les tasques domstiques.
Es refora al nen per les habilitats de tenir cura de si mateix que va La relaci dels pares amb els veins i amb les figures de
adquirint: cuinar, comprar, etc. lautoritat s en general adequada.
Sn els adults els que tenen la responsabilitat principal de cuidar la La conducta dels pares constitueix un bon exemple pel
famlia. nen.
Les responsabilitats que el menor te assignades a casa son raonables. Sensenya al nen que no ha de tenir un comportament
Hi ha almenys un adult que te clarament la responsabilitat de cuidar la violent o cruel.
casa. Intenten assegurar que el nen assisteix regularment al
Els pares recolzen i ajuden al nen quan te dificultats acadmiques o a la treball
feina. Recolzen les normes de lescola.
La roba i aparena del nen es concordant amb el que ell vol. Ensenyen i promouen que el nen tingui un
Respecten la orientaci sexual del nen. comportament adequat en els llocs pblics.
El nen no es testimoni ni es veu implicat en relacions sexuals entre La famlia es sent acceptada a la comunitat.
adults. Recolzen que el nen rebi educaci sexual o se la
El nen no es testimoni ni es veu implicat en situacions violentes entre proporcionen ells mateixos
adults. El nen ha rebut missatges clars respecte al que s una
Busquen ajuda externa davant de problemes relacionals o problemes conducta sexual apropiada.
amb el nen que no poden resoldre. No consumeixen alcohol o ho fan de manera molt
controlada, constituint un bon exemple pels nens.
El nen observa amb freqncia smptomes de malestar en el seus pares. Si el nen ha deixat la feina o lescola promouen que el
Es objecte de freqents crtiques o manifestacions dhostilitat. nen busqui una nova feina.
Hi ha una pressi molt forta per que obtingui bons resultats acadmics
o sigui sempre el primer. Els membres de la famlia estan implicats a activitats
Els pares es recolzen en el nen quan tenen problemes. antisocials.
Els pares consumeixen drogues.
35
5.2 TIPOLOGIA DE SITUACIONS DE DESPROTECCI

El maltractament a un infant/adolescent implica una desprotecci que es

produeix quan un infant/adolescent es troba en una situaci en la qual no estan
sent satisfetes les seves necessitats ms fonamentals i sestan vulnerant els
seus drets bsics.

Sn moltes les definicions existents sobre el maltractament infantil. Per exemple,

la Convenci dels Drets dels Infants de les Nacions Unides, al seu article 19
defineix el maltractament infantil com tota violncia, perjudici o abs fsic o
mental, descurana, o tracte negligent, maltractament o explotaci mentre que
linfant es troba sota la custodia dels seus pares, dun tutor o de qualsevol altre
persona que el tingui al seu crrec.

Per altre costat, la Generalitat defineix el maltractament als infants i adolescents

com aquell que es produeix quan qualsevol persona, instituci o la mateixa
societat, per acci, omissi o tracte negligent, no accidental, priva linfant o
adolescent dels seus drets i del seu benestar, amenaa o interfereix en el seu
desenvolupament fsic o psquic i social.
Sentn per maltractament intrafamiliar (fsic, psicolgic, sexual o daltres tipus)
aquell que pateix linfant, a mans dalgun membre del seu nucli familiar o quan
els guardadors no lhan pogut protegir del maltractament produt per persones
alienes a la seva famlia.

Les diferents formes de maltractament o desprotecci fan que sigui necessria

una classificaci tenint en compte diferents criteris. Aquesta classificaci ens
permet categoritzar la realitat a fi de fer-la ms entenedora i utilitzar un
llenguatge com. Es poden donar diferents tipus de maltractament o
desprotecci, i cal destacar que sovint els infants que pateixen maltractaments
sn vctimes de diferents tipus de maltractament alhora.
A continuaci recollim les segents definicions:

Maltractament fsic: Qualsevol acci no accidental dels pares o persones que

tenen cura dels infants que els provoqui dany fsic o malalties.
Cal una consideraci especial a la prctica de la mutilaci genital femenina
(MGF) que s el nom genric donat a aquelles prctiques que impliquen
lextirpaci total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als
rgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o daltres amb finalitat
no teraputica.

Maltractament per negligncia i abandonament: Sn aquelles situacions en

les quals les necessitats bsiques de linfant (fsiques, psquiques i socials) no
sn ateses, de manera temporal o permanent, per cap dels membres amb qui
conviu (alimentaci, higiene, atenci mdica, educaci, vestit, vigilncia,
seguretat, etc.).

Maltractament psicolgic o emocional: Situaci crnica en la qual els adults

responsables de linfant, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments
negatius envers la prpia autoestima i li limiten les iniciatives que t (menyspreu
continuat, refs verbal, insult, intimidaci, discriminaci, etc.).

Abandonament emocional: Falta persistent de respostes a les senyals (plor,

somriure, etc.), expressions emocionals i conductes procuradores de proximitat i
interacci iniciades pels infants i labsncia diniciativa dinteracci i contacte per
part de les persones responsables de la seva cura.

Maltractament sexual: s la situaci en la qual un infant o adolescent s utilitzat

per satisfer els desitjos sexuals dun adult, ja sigui participant o presenciant
activitats sexuals que no comprn o per a les quals no est preparat, dacord
amb el seu desenvolupament i a les quals, per tant, no els pot donar el seu
consentiment (incest, violaci, tocaments, seducci verbal, masturbaci en
presncia dun infant, pornografia, etc.).

Maltractament prenatal: Es produeix quan una dona en procs de gestaci, de

forma conscient o inconscient, no t en compte les atencions que demana el seu
estat, amb risc de perjudicar el fetus/embri i tamb el produt indirectament al
nad per la persona que maltracta la dona en procs de gestaci.

Submissi quimicofarmacutica: s aquella situaci en qu, sense necessitat

mdica, se sotmet linfant a qualsevol tipus de drogues, la qual cosa lincapacita
per al desenvolupament de la seva autonomia, la resistncia o el control.

Sndrome de Mnchhausen: Es dna quan els pares o les persones

cuidadores simulen malalties de linfant, sel sotmet a contnues exploracions
mdiques o a ingressos hospitalaris, allegant smptomes ficticis de manera
activa.

Maltractament institucional: Sentn per maltractament institucional qualsevol

legislaci, procediment, actuaci o omissi procedent dels poders pblics o b
derivada de lactuaci individual del professional, relacionada directament o
indirectament amb el mn de linfant i que pot generar situacions, per acci i/o
omissi, que impedeixin el correcte desenvolupament dels infants i els joves.

Explotaci laboral: Situaci en qu sutilitza linfant en edat no laboral per a

treballs on sobtingui qualsevol tipus de guany. Pot anar des de feines fsiques
dures fins a la utilitzaci passiva o activa per a mendicitat.

Explotaci sexual: Es dna quan linfant s obligat o indut a realitzar activitats

de prostituci i/o pornografia.

Abandonament absolut: Totes aquelles situacions en les que de manera total i

absoluta linfant es troba en una situaci dabsncia total de protecci perqu no
t pare, mare o tutors o aquests han renunciat a complir amb els seus deures de
manera literal.

Incapacitat de control de la conducta del fill/a: Els pares i mares abandonen

la seva responsabilitat de controlar i manejar de manera adaptativa el

37
comportament dels seus fills i filles o intenten fer-ho de manera notriament
inadequada i nociva.

Corrupci: Conductes propiciades per adults que reforcen pautes de conducta

antisocial o desviada, en ocasions amb el fi de treure un benefici del menor i que
impedeixen la normal integraci de linfant, manifestant-se especialment en lrea
de lagressivitat, la sexualitat i les drogues.

Situacions de necessitat familiar: La situaci de desprotecci infantil no va

associada a cap tipus de maltractament i es deriva exclusivament de les
carncies o insuficincia de recursos de l mbit familiar. Es presenta associada
a carncies puntuals que afecten a tota la famlia i la producci de les mateixes
en cap cas s conseqncia duna situaci de maltractament generada per acci
o omissi dels pares/mares o responsables de la cura de linfant o adolescent.

5.3 DEFINICI DE FACTORS DE FRAGILITAT, FACTORS DE RISC DE

MALTRACTAMENT I FACTORS DE PROTECCI. INDICADORS DE
MALTRACTAMENT.

Les situacions de maltractament i desprotecci que pateixen els infants/

adolescents no es presenten de manera allada i clarament definida sin que
sentrellacen amb entorns socials, dinmiques familiars i problemtiques
personals especfiques. Aix, per la seva detecci per part dels diferents
professionals es fa necessari lestabliment deines i metodologies que facilitin la
visualitzaci i detecci especfica daquestes situacions.
s amb aquest objectiu que eines com taules i llistes dindicadors o factors han
de facilitar aquesta tasca i queden recollits en aquest protocol.
Cal tamb esmentar que la mateixa LDOIA (art. 79) esmenta que el
departament competent en infncia i adolescncia (...) ha delaborar llistes
dindicadors i factors de risc i llistes dindicadors i factors de protecci i
resilincia.... Eines que seran incorporades al Protocol en el moment de la seva
publicaci.

Per tal de poder centrar el treball metodolgic pertinent, i abans de presentar els
indicadors recollits en el RUMI (Registre Unificat de Maltractament Infantil) /
simulador (simulador web) i les llistes de factors de fragilitat, factors de risc de
maltractament i de protecci, cal fer una distinci i definir els conceptes bsics i
el significat atribut.

Una primera distinci bsica s la de factor/indicador:

Factor:
Qualsevol dels elements, circumstncies, influncies, que contribueixen a
produir un resultat.
Cadascuna de les variables causals, de vegades no directament mesurables,
que influeixen o poden influir sobre un resultat mesurable.

38
Indicador:
Instrument per assenyalar la presncia dun fenomen o el valor de la seva
magnitud.

Factors de fragilitat. Situacions, circumstncies o trnsits que situen linfant i la

seva famlia en un perode de crisi, dificultat i/o vulnerabilitat, i que generalment
poden ser superats des dun abordatge preventiu i de suport (no
necessriament han de desencadenar o produir un maltractament).

Factors de risc de maltractament. Sn factors de fragilitat amb major risc de

maltractament, s a dir, sn aquelles circumstncies, elements i/o causes que
contribueixen, influeixen o faciliten que es pugui desencadenar un maltractament
infantil, especialment si no hi ha associats factors de protecci.

Factors de protecci. Sn aquells elements, circumstncies i/o variables que

apaivaguen, compensen o disminueixen els efectes dels factors de risc de
maltractament i poden arribar a garantir la protecci de linfant i/o ladolescent.

Indicadors de maltractament. Fets, conductes i smptomes que identifiquen o

assenyalen la presncia de maltractament. Quan parlem dindicadors de
maltractament s perqu ja shan detectat elements objectius que indiquen la
presncia dun maltractament infantil.
En el treball amb indicadors cal tenir en compte que un mateix indicador ens pot
assenyalar diferents tipologies de maltractament, i tamb diversos indicadors
poden respondre a la presncia dun nic tipus de maltractament. Per altra
banda, alguns daquests indicadors per si sols no ens poden donar la certesa de
maltractament infantil; per tant, el diagnstic dependr de la confluncia de
diferents indicadors.

TAULA DINDICADORS:
Taula dindicadors extrets del RUMI (Registre Unificat de Maltractament Infantil) /
simulador i referncia web per a la seva consulta on-line:
https://infanciarespon.gencat.cat/rumi/AppJava/simulacio/simulacio.html

A. Aspecte fsic i situaci personal de l'infant

Conjunts d'observacions i observacions Edat mbit

Educaci Serveis Interior Salut
Socials
A1. La higiene de linfant s deficient
1 Porta la roba bruta 0-17 X X X X
2 Presenta olors desagradables 3-17 X X X X
3 Porta roba i/o calat inadequats 0-17 X X X X
4 Presenta una higiene corporal deficient 0-17 X X X X
5 Mostra lesions cutnies amb enrogiment de la pell 0-3 X X
a la zona dels bolquers
6 Presenta dermatitis del bolquer 0-3 X

39
A2. Lalimentaci de linfant s descuidada o
insuficient
1 Assisteix a lescola sense esmorzar i no en porta 0-17 X X
2 Demana o roba menjar, diu que passa gana, que a 3-17 X X X
casa no li donen menjar
3 Hi ha indicis d'una alimentaci molt deficient i 0-17 X X X X
inadequada

A3. Linfant mostra cansament habitual

1 Es mostra cansat sense justificaci 0-17 X X
2 Sadorm a classe 6-17 X X

A4. Manifestacions de dolences fsiques per part de

l'infant
1 Es queixa sovint de dolor (mal de panxa, mal de 0-17 X X X
cap...)
2 Est constantment malalt/a 0-17 X X X
3 Presenta ferides, cops, etc., que semblen 0-17 X X X
produdes accidentalment

A5. Linfant s receptor de violncia fsica de forma

intencionada
1 Presenta ferides o rascades 0-17 X X X X
2 Presenta senyals de mossegades 0-17 X X X X
3 Presenta cops en el cos 0-17 X X X
4 Presenta hematomes 0-17 X
5 Presenta cremades 0-17 X X X X
6 Presenta manca de flocs de cabell 0-17 X X X
7 Presenta plagioceflia/alopcia localitzada 0-17 X
8 Presenta vessaments oculars 0-17 X X X
9 Presenta hemorrgies retinals 0-17 X
10 Presenta talls o punxades 0-17 X X X X
11 Presenta fractures ssies 0-17 X X X X
12 Presenta la sndrome del nen sacsejat 0-3 X
13 Presenta hemorrgies internes 0-17 X
14 Presenta dolor en determinades parts del cos 0-17 X X X X
15 Manifesta o assenyala amb gestos que els seus 0-17 X X X X
progenitors sn els causants de les lesions
16 Manifesta que est sent receptor de violncia 0-17 X X X X
fsica per part d'alg del seu entorn
17 Dna explicacions estranyes o poc convincents 3-17 X X X X
respecte a les lesions que presenta

A6. L'infant pot estar patint actualment abusos

sexuals
1 Presenta dolor / picor en la zona anal / genital 0-17 X X X
2 T molsties quan camina o sasseu 3-17 X X X X
3 Presenta roba interior esquinada, tacada o amb 0-17 X
sang
4 s una nena o adolescent embarassada 12-17 X X X X
(especialment si es nega a identificar al pare)

40
5 Presenta contusions o sagnat als genitals externs, 0-17 X
la zona vaginal o lanal
6 Presenta una malaltia de transmissi sexual 0-17 X
7 Presenta eritema i/o edema a la zona vulvar o 0-17 X
lanal
8 Es detecta semen a la boca, als genitals o a la roba 0-17 X

9 Presenta dolors freqents sense causa aparent 0-17 X X X

10 Presenta alteracions a l'esfnter anal (obertura 0-17 X
signe de la O clivelles o hematomes...)
11 Presenta alteracions de la membrana himenial 0-17 X
12 Hi ha indicis que l'estan forant en activitats 0-17 X X X X
sexuals (abs sexual)
13 Explica que est patint abusos sexuals per part d 0-17 X X X X
alg del seu entorn
14 Manifesta o assenyala amb gestos que els seus 3-17 X X X X
progenitors sn els causants de l'abs sexual
15 Dna explicacions estranyes o poc convincents 3-17 X X X X
respecte a les lesions que presenta

A7. L'infant va patir, en el passat, maltractament

1 Va patir, en el passat, algun tipus d'abs sexual 1-17 X X X X
2 Va patir, en el passat, agressions fsiques 1-17 X X X X
3 Va patir, en el passat, maltractament prenatal 1-17 X X X X

A8. L'infant t smptomes compatibles amb haver

patit o estar en risc de patir mutilaci genital
1 Ha sofert una mutilaci genital femenina 0-17 X X X
2 Hi ha indicis dhaver patit una MGF: ve trista del 0-17 X X X
viatge al seu pas
3 Hi ha indicis que fan pensar que pot estar en risc 0-17 X X X X
de patir una MGF

A9. Manifestacions d'altres persones, professionals

o membres de la famlia
1 Han observat situacions que fan pensar en un abs 0-17 X X X X
sexual o sospiten
2 Diuen que els progenitors o guardadors el peguen 0-17 X X X X
3 Senten que rep agressions verbals i/o fsiques 0-17 X X X X
(cops, plors, crits, etc.)
4 Han observat o sospiten que desatenen l'infant 0-3 X

A10. Situacions que fan que l'infant es trobi

greument desprotegit
1 Est en una situaci sobrevinguda en qu ning 0-17 X X X X
se'n fa crrec
2 Pateix una desatenci alimentria que per edat o 0-17 X X X
condicions especials suposa un risc de mort
3 Ha estat abandonat intencionadament 0-17 X X X
4 No rep el tractament per una malaltia greu, posant 0-17 X X X X
en risc la seva vida

41
5 La mare i/o el pare vol donar l'infant en adopci 0-17 X X X
6 No t cap referent familiar en el pas 0-17 X X
7 s una nena/adolescent embarassada (o mare) 9-17 X X X
amb greus dificultats personals i socials
8 Pateix una situaci de perill greu que li fa sollicitar 6-17 X X X X
protecci immediata
9 Pateix amenaces de mort o abandonament dels 0-17 X X X X
progenitors o guardadors

A11. Linfant ha patit desatencions greus i/o

agressions abans del seu naixement
1 Presenta la sndrome dabstinncia neonatal 0-3 X X X
2 Presenta malalties o trastorns associats a consum 0-3 X X X
de txics de la mare en lembars
3 T lesions fsiques o neurolgiques per inadequat 0-3 X X X
control mdic de la mare durant lembars

B. rea emocional i comportamental de l'infant

Conjunts d'observacions i observacions Edat mbit

Educaci Serveis Interior Salut
Socials
B1. Conductes dissocials i/o agressives de l'infant
(dintre o fora de l'escola)
1 Comet petits furts 6-17 X X X
2 Manifesta una conducta agressiva davant la 6-17 X
presncia policial
3 Presenta una conducta agressiva fsica contra 6-17 X X X
terceres persones
4 Presenta una conducta agressiva verbal contra 6-17 X X X
terceres persones
5 Presenta una conducta destructiva amb objectes 6-17 X X X X
6 Es relaciona amb un grup d'amics conflictiu 6-17 X X X
7 Mant sovint conductes de provocaci 6-17 X X X X
(desafiant...)
8 Fa actes de vandalisme, racisme o xenofbia 10- X X X
1
7
9 Transgredeix les normes sistemticament 6-17 X X

B2. Conductes de risc vers el mateix infant (dintre o

fora de l'escola)
1 Deambula sovint pels carrers en horari escolar i/o 3-16 X X
de nit
2 S'ha escapolit de casa 6-17 X X
3 S'exposa a situacions de risc (conducci temerria, 6-17 X X X

42
 metring,mal s de les tecnologies)
4 Diu coses que indiquen que pensa sovint en el 6-17 X X X X
sucidi o ha fet un intent de sucidi
5 Sautolesiona 6-17 X X X X
6 Es provoca el vmit, pren laxants, es nega a 6-17 X X X
menjar
7 Presenta manca d'autocontrol 6-17 X X X X

B3. Linfant consumeix substncies txiques

1 Consumeix alcohol 6-17 X X X X
2 Consumeix altres drogues 6-17 X X X
3 Consumeix altres substncies estupefaents 6-17 X
4 Consumeix tabac 6-12 X X X X
5 Sobserven estats que fan pensar que ha consumit 6-17 X X X X
(ulls vermells, olor dalcohol, eufria...)
6 Presenta smptomes compatibles amb una 1-17 X X X X
sndrome d'abstinncia

B4. Manifestacions de pors i/o angoixes

1 Manifesta accions defensives davant qualsevol 3-17 X X X
aproximaci fsica
2 No vol fer activitats que requereixen mostrar parts 6-17 X X X
del cos (per amagar cops...)
3 Sembla tenir por dels seus progenitors o 3-17 X X X
manifestar-los rebuig
4 No vol anar-sen a casa 3-12 X X X X
5 Mostra un alt nivell dansietat davant activitats 0-3 X X X
normals com el canvi de bolquers
6 Presenta dificultats greus per calmar-se en braos 0-3 X X
de qui en t cura
7 Es preocupa molt destar a l'alada de les 4-17 X X X
expectatives dels progenitors o per ser acceptat
8 Mostra sentiments de culpabilitat de la situaci 4-17 X X
viscuda
9 Manifesta que no el deixen entrar a casa o que 6-17 X X X
l'han fet fora
10 Mostra senyals dansietat 3-17 X X X
11 Manifesta que vol ingressar a un centre 6-17 X X X

B5. Alteracions en la relaci amb els altres (dintre o

fora de l'escola)
1 Manifesta una familiaritat excessiva amb estranys 3-12 X X X
(marxa fcilment amb persones
desconegudes)
2 Crida contnuament latenci 3-17 X X X
3 Fa demandes continuades dafectivitat 3-17 X X X
4 No interacciona, no fixa la mirada, sovint sembla 1-12 X X X
absent
5 Sembla tenir dificultat per formar vincles afectius 3-17 X X
estables
6 Presenta problemes de relaci amb el grup d'iguals 3-17 X X

43
B6. Altres manifestacions d'alteraci de l'estat
d'nim
1 Mostra un aspecte trist i/o plora sovint sense causa 1-17 X X X
aparent
2 Es mostra passiu i retret i/o salla 3-17 X X X
3 Fa comentaris que semblen indicar que t una 4-17 X X
autoestima baixa
4 Manifesta sovint conductes que corresponen a una 3-17 X X X
edat inferior (conductes regressives)
5 Manca de plor i absncia de queixa davant del 0-12 X X X
dolor
6 Es mostra inquiet/a, neguits/a 0-17 X X X X
7 Presenta trastorns d'alimentaci (vmits, diarrees, 0-17 X X X
anorxia del lactant)
8 Presenta desordres greus associats amb el dormir 0-17 X X X

B7. Linfant presenta comportaments

dautoestimulaci compulsiva
1 Fa balancejos compulsius 3-17 X X X
2 Presenta masturbaci compulsiva 3-17 X X
3 Es dna cops de cap de forma voluntria i repetida 1-17 X X X

B8. Linfant presenta comportaments sexualitzats

inadequats per ledat
1 Manifesta conductes i preocupacions sexuals o 3-17 X X X X
utilitza termes inadequats per la seva edat
2 Assetja o agredeix sexualment altres infants o 4-17 X X X
adolescents
3 Manifesta, de forma recurrent, tenir por a un 6-17 X X X X
embars o a la sida
4 Mostra promiscutat sexual 12-17 X X X

B9. Linfant est adoptant rols que no li

corresponen per edat
1 Assumeix responsabilitats imprpies de ledat amb 4-17 X X X X
membres de la famlia o tasques de casa
2 Adopta un rol cuidador respecte als progenitors o 4-17 X X X X
guardadors (inversi de rols)

44
C. Desenvolupament i aprenentatge de l'infant

Conjunts d'observacions i observacions Edat mbit

Educaci Serveis Interior Salut
Socials
C1. Linfant presenta dificultats destacables en els
aprenentatges escolar
1 Manifesta problemes datenci i concentraci 3-17 X X
2 Presenta poca constncia en les activitats escolars i 6-16 X X
deixa de fer els deures amb freqncia
3 Est matriculat a un nivell inferior al que li 6-16 X X
correspon per edat o en un recurs especial
4 Presenta dificultats d'aprenentatge 3-17 X X
5 Presenta canvis sobtats en el seu rendiment 3-17 X X
escolar
6 Presenta repetits canvis de centre escolar al llarg 3-17 X X
de l'escolaritat

C2. Linfant presenta un retard en el

desenvolupament
1 Presenta retard en ladquisici de capacitats 0-17 X X X
verbals, cognitives o socials prpies de ledat
2 No respon als estmuls com seria desperar per 0-12 X X X
ledat
3 No se li observen habilitats i/o el to motriu prpies 0-17 X X X
de ledat
4 Presenta pes i talla molt inferiors per ledat 0-17 X X X
5 No mostra joc imitatiu/manipula els objectes de 0-6 X X
manera estereotipada sense desig dexplorar

C3. Linfant sovint t dificultats en el control

desfnters
1 Presenta problemes denuresi, amb relativa 6-17 X X X
freqncia
2 Presenta problemes dencopresi, amb relativa 6-17 X X X
freqncia

C4. Presenta problemes amb l'assistncia escolar

1 Marxa de classe o d'escola davant qualsevol 3-17 X X
contrarietat
2 Fa faltes d'assistncia injustificades i/o absentisme 3-17 X X
escolar o laboral
3 Ha abandonat l'escolaritat en etapa obligatria 3-16 X X

45
D. Relaci dels progenitors o guardadors amb l'infant

Conjunts d'observacions i observacions Edat mbit

Educaci Serveis Interior Salut
Socials
D1. Els progenitors o guardadors manifesten rebuig
vers linfant
1 Manifesten una imatge negativa de linfant i no li 0-17 X X X X
reconeixen valor positiu
2 Li repeteixen que no lestimen 0-17 X X X
3 Es riuen de les seves dificultats 0-17 X X X
4 El critiquen, avergonyeixen, desqualifiquen, 0-17 X X X
insulten, ridiculitzen o amenacen
5 Minimitzen els episodis de pena, malaltia o dany 0-17 X X X
fsic de linfant
6 Manifesten enuig quan linfant es fa mal 0-17 X X X
7 No sobserva mai cap expressi fsica dafecte del 0-17 X X X
progenitor/a vers linfant
8 Mostren una relaci de gelosia amb l'infant, 0-17 X
rivalitzant per l'atenci de la parella
9 Sn coneixedors de la situaci de maltractament 0-17 X X X X
que pateix i no el protegeixen
10 Sn coneixedors de la situaci d'abs sexual que 0-17 X X X X
pateix i no el protegeixen
11 No permeten a linfant contacte tctil amb ells 0-17 X X
(carcies, moixaines, tendresa...)
12 El fan fora de casa o diuen que no volen saber res 0-17 X X X
d'ell
13 Tracten de manera molt desigual els germans 0-17 X X

D2. El seguiment i control de la salut de l'infant no

sembla l'adequat
1 Porten l'infant malalt a lescola 0-17 X X
2 No atenen les malalties o danys fsics de l'infant 0-17 X X X
3 No duen a terme les revisions mdiques 0-17 X X
4 No tenen cura de les deficincies visuals, auditives, 0-17 X X X
etc. de l'infant
5 No segueixen els tractaments mdics i/o higinics 0-17 X X
que se'ls indiquen
6 No assisteixen als serveis especialitzats indicats o 0-17 X X X
derivats (atenci preco, salut mental)
7 No accepten la malaltia de l'infant i per tant no li 0-17 X X X
proporcionen l'assistncia que necessita

D3. Hi ha sospites de manipulaci de la salut de

l'infant per part dels progenitors
1 Porten sovint medicaments a lescola sense 0-16 X X
justificant mdic
2 Li atribueixen sovint malalties dubtoses o 0-17 X X
smptomes no observats a lescola
3 Li atribueixen sovint malalties dubtoses o 0-17 X X

46
 smptomes no observats pel personal sanitari
4 Fa faltes dassistncia reiterades per malalties 3-17 X X
sense justificaci mdica
5 T smptomes recurrents que desapareixen en 0-17 X X
separar-lo de la famlia i tornen en contactar
6 Fa mltiples ingressos hospitalaris 0-17 X X X
7 S'observen smptomes compatibles amb una 0-17 X X X
intoxicaci per frmacs, drogues o alcohol
8 Promouen per a l'infant excessius requeriments 0-17 X X
mdics (proves, medicaci, tractaments)

D4. Els progenitors o guardadors allen l'infant de

lentorn social
1 Es mostren extremament protectors o 0-17 X X
controladors de linfant
2 No deixen a linfant estar amb amics 3-17 X X
3 Eviten que linfant es relacioni amb altres adults 3-17 X X X
que no siguin ells
4 Li repeteixen que no hi ha ning ms en el mn en 3-17 X X
qui es pugui confiar, fora dells
5 Es mostren molt possessius respecte a l'infant 0-17 X X
6 Li mantenen retinguda la documentaci 6-17 X X
(passaport, DNI)

D5. Els progenitors o guardadors es despreocupen

de les activitats escolars i d'oci de linfant
1 Sobliden de recollir linfant a lescola o el vnen a 0-17 X X X
recollir o el porten molt tard
2 Es despreocupen per loci de linfant 3-17 X X
3 No es preocupen pels continguts de les activitats 3-17 X X
que fa l'infant (violncia, pornografia...)
4 No han escolaritzat l'infant 3-16 X X
5 Hi ha un abandonament escolar consentit i/o 3-16 X X
afavorit
6 No assisteixen a les reunions ni entrevistes amb 0-17 X X
l'escola quan se'ls cita
7 Sn causants o consentidors de les faltes 3-16 X X X
d'assistncia i/o absentisme escolar de l'infant
8 Desconeixen el curs on va, el professor, els seus 3-16 X X
amics, quines activitats ha de fer...
9 No es preocupen de que l'infant porti el material 3-12 X X
escolar (xandall)

D6. Els progenitors o guardadors no atenen les

necessitats bsiques de l'infant
1 Desatenen les necessitats bsiques de l'infant 0-17 X X X X
(alimentaci, higiene...)
2 No respecten els hbits o rutines que l'infant 0-16 X X X
necessita (hores de son/descans, pats...)
3 L'infant passa moltes hores sol o tancat a casa 0-12 X X
4 L'infant passa la major part del dia sol a casa i/o 0-12 X X

47
 fora del domicili
5 Mostren un desconeixement de les necessitats 0-17 X X X
emocionals i d'estimulaci de linfant
6 No li faciliten lajuda/orientaci que necessita o no 0-17 X X X
collaboren amb els serveis que l'atenen
7 Sencarreguen de l'infant altres familiars, amics o 0-17 X X X X
vens no adequats
8 Sencarreguen de l'infant altres familiars, amics o 0-17 X X X X
vens per despreocupaci dels progenitors
9 Es dna una absncia de supervisi de l'infant (risc 0-17 X X X X
d'accidents domstics)
10 Prioritzen assumptes propis en detriment de 0-17 X X
latenci a linfant, podent evitar-ho
11 Deixen l'infant moltes hores sol en un pis on hi ha 0-17 X X
trnsit de persones alienes a la famlia
12 Freqenten amb l'infant ambients o locals no 0-12 X X
adients per a aquest (bars, discoteques)
13 Quasi no visiten l'infant quan est hospitalitzat 0-17 X X

D7. Els progenitors o guardadors terroritzen o

intimiden linfant

1 Terroritzen l'infant (amenacen amb mutilar-lo, 0-17 X X

matar-lo, vendrel, trenquen les seves coses)
2 Utilitzen sistemticament la por com a forma de 0-17 X X X
disciplina
3 Mostren violncia manifesta contra les persones 0-17 X X X
davant de linfant
4 Han fet intents o han consumat un sucidi o 0-17 X X
homicidi davant de linfant
5 Amenacen a l'infant en fer-li mal, diuen que no 0-17 X X
responen dels seus actes
6 Utilitzen un tracte colric i explosiu amb l'infant 0-17 X X
7 Mostren violncia manifesta contra animals o 0-17 X X X
coses davant de l'infant

D8. Els progenitors o guardadors poden estar

explotant o corrompent linfant
1 Hi ha indicis que podrien estar forant o consentint 4-15 X X
una situaci d'explotaci laboral
2 Forcen o consenteixen una situaci d'explotaci 4-17 X X
laboral
3 Hi ha indicis que fan pensar que podrien estar 0-17 X X X
forant linfant en activitats sexuals
4 Utilitzen linfant en activitats sexuals (prostituci, 0-17 X X
pornografia, etc.)
5 Utilitzen l'infant per la mendicitat 0-17 X X
6 Utilitzen linfant en activitats dissocials o delictives 0-17 X X
(vandalisme, robatoris...)
7 Fan actes sexuals davant l'infant o el sotmeten a 0-17 X X X
veure material pornogrfic

48
8 Subministren substncies txiques a l'infant 0-6 X X X
(alcohol, cnnabis, tabac, etc)

D9. Els progenitors o guardadors mostren

incapacitat de control de linfant
1 Es queixen sovint que no poden amb linfant, que 0-17 X X X X
els s massa difcil
2 Manifesten que volen ingressar-lo en un centre a 0-17 X X X X
causa de la seva conducta
3 Manifesten que tenen por de linfant i/o que nhan 6-17 X X X X
rebut amenaces o els ha agredit
4 Manifesten que t atacs de violncia incontrolable 3-17 X X X X

D10. Els progenitors o guardadors mostren pautes

educatives no adequades amb l'infant
1 Utilitzen el cstig fsic com a mtode habitual de 0-17 X X X
disciplina
2 Utilitzen habitualment mtodes o pautes 0-17 X X
educatives extremament rgids i poc flexibles
3 No tenen en compte la seva opini en cap de les 4-17 X X
decisions que l'afecten directament
4 El pressionen de manera desmesurada perqu 4-17 X X X
tregui bones notes o destaqui en alguna activitat
5 Inculquen en l'infant odi o prejudicis religiosos, 3-17 X X
tnics, culturals o d'altre tipus
6 El culpabilitzen dels problemes familiars (no fa 1-17 X X
prou per ells, es presenten com a mrtirs)
7 Utilitzen l'infant en el conflicte conjugal/ de parella 0-17 X X X X
8 Indueixen l'infant al consum de txics (cnnabis, 12-17 X X X
alcohol)
9 Toleren absolutament tots els comportaments de 0-17 X X
l'infant sense posar-li cap lmit
10 Utilitzen pautes educatives incoherents 0-17 X X X

D11. Els progenitors han desats greument i/o han

agredit l'infant abans de nixer
1 La mare presenta abs d'alcohol o altres drogues 0-3
durant l'embars
2 La mare fa un inadequat control mdic de 0-3
l'embars que pot suposar un risc per al fetus
3 Es dna violncia contra la mare i el fetus 0-3
4 La mare realitza conductes de risc pel fetus (viu al 0-3
carrer, no accepta ajuda)
5 La mare fa intents de perdre l'infant o el rebutja 0-3
durant la gesti

D12. Situacions que fan que l'infant es trobi

greument desprotegit
1 Han detingut el/s progenitor/s o el/s guardador/s i 0-17 X X
no hi ha ning que se'n pugui fer crrec
2 S'ha trobat l'infant sol pel carrer o en un domicili i 0-16 X X

49
 no es localitza ning de la famlia
3 No han anat a recollir l'infant a l'escola, i la policia 0-12 X X X
no es localitza ning que se'n pugui fer
Crrec
4 No han anat a recollir l'infant a l'escola i no es 0-12 X X X
localitza ning que se'n pugui fer crrec
5 Hi ha un ingrs hospitalari dels progenitors i no hi 0-16 X X
ha ning que se'n pugui fer crrec
6 Desatenen l'alimentaci que, per edat o condicions 0-17 X X X
especials, li suposa un risc de mort
7 Ha estat abandonat intencionadament 0-17 X X X
8 No segueixen els tractaments per malalties greus 0-17 X X X
en greu risc per la seva vida
9 La mare i/o el pare vol donar l'infant en adopci 0 X X
10 Menor sense referents familiars en el territori 0-17 X X
11 Amenacen amb matar l'infant 0-17 X X X X
12 Amenacen amb donar l'infant 0-17 X X
13 Manifesten una por angoixant a agredir-lo 0-17 X X X

D13. Els progenitors o guardadors poden estar

maltractant fsicament linfant o abusant-ne
sexualment
1 Poden ser els causants de les lesions fsiques de 0-17 X X X X
l'infant
2 Poden estar abusant sexualment de l'infant 0-17 X X X X
3 Poden haver afavorit una mutilaci genital 0-17 X X X X
femenina o estar en risc de fer-ho

D14. Linfant est vivint en un entorn familiar

violent
1 Es donen relacions violentes entre la parella 0-17 X X X
2 Es dna violncia fsica/psquica manifesta contra 0-17 X X
altres membres de la famlia
3 Hi ha agressions mtues entre progenitors i fills 3-17 X X X X
4 Es donen mltiples o creuades denncies entre els 0-17 X X
membres de la famlia
5 Un dels progenitors ha matat l'altre 0-17 X X

E. Context social, familiar i personal de l'infant

Conjunts d'observacions i observacions Edat mbit

Educaci Serveis Interior Salut
Socials
E1. Els progenitors o guardadors poden tenir una
addicci a lalcohol o altres drogues
1 Presenten smptomes compatibles amb un abs 0-17 X X X X
dalcohol
2 Presenten smptomes compatibles amb un abs 0-17 X X X
daltres drogues
3 Presenten smptomes compatibles amb consum 0-17 X

50
 daltres substncies estupefaents
4 S'observa l'existncia de substncies estupefaents 0-17 X X
o txiques a l'abast de l'infant

E2. Els progenitors o guardadors poden estar patint

algun trastorn mental
1 Presenten smptomes compatibles amb algun 0-17 X X X X
trastorn mental

E3. Els progenitors o guardadors presenten una

discapacitat intellectual
1 Presenten dificultats que fan pensar que pot tenir 0-17 X X X X
alguna discapacitat intellectual

E4. Els progenitors o guardadors presenten una

malaltia fsica
1 Pateixen alguna malaltia fsica greu 0-17 X X X X

E5. Lhabitatge no presenta unes condicions

mnimes dhabitabilitat i higiene per a linfant
1 Les condicions de lhabitatge sn insalubres o 0-17 X X
perilloses
2 L'habitatge es troba en condicions precries de 0-17 X X
manteniment, equipament i ordre
3 Hi ha amuntegament (conviuen moltes persones 0-17 X X
en una mateixa casa)
4 Han estat desnonats o no tenen domicili 0-17 X X

E6. Antecedents de violncia o d'abs sexual en la

histria familiar
1 Algun dels progenitors ha mort per causes 0-17 X X
violentes (assassinat, sucidi)
2 Un dels progenitors va agredir l'altre 0-17 X X
3 Algun germ/ana ha patit maltractaments fsics i/o 0-17 X X X
abs sexual
4 Un dels progenitors t antecedents d'haver 0-17 X X
maltractat fsicament o sexual terceres persones

E7. Els progenitors o guardadors tenen una histria

personal de desprotecci
1 Hi ha una histria personal de maltractament fsic 0-17 X
o d'abs sexual en els progenitors
2 Hi ha una histria personal de negligncia en els 0-17 X
progenitors
3 De petits van estar institucionalitzats en el sistema 0-17 X
de protecci

E8. Situaci personal o familiar d'especial

consideraci
1 Algun dels progenitors est a la pres 0-17 X X X
2 Els ingressos econmics familiars provenen 0-17 X X

51
 d'activitats presumptament delictives o no legals
3 Es dna prostituci d'algun dels progenitors 0-17 X X

E9. El nucli familiar t dificultats socials,

econmiques i/o d'organitzaci
1 No t suport social i/o familiar 0-17 X X
2 T insuficincia d'ingressos econmics per garantir 0-17 X X
la cura bsica de l'infant
3 Els progenitors sn adolescents amb greus 0-17 X X
dificultats econmiques o manca de suport
4 s un nucli monoparental amb greus dificultats 0-17 X X
econmiques o amb manca de suport
5 Hi ha greus deficincies en habilitats dorganitzaci 0-17 X
i economia domstica
6 Nucli en situaci dimmigraci amb greus 0-17 X
dificultats econmiques o legals o manca de
suport
7 Es donen canvis constants de domicili 0-17 X X
8 Canvis freqents de parella i/o dels referents 0-17 X X
adults de l'infant (canvis de cuidadors)

E10. El nucli familiar viu en un context social

d'especial consideraci
1 Viuen en una situaci dallament en zona rural 0-17 X X X
2 Viuen en un campament provisional de caravanes 0-17 X X X
3 Habiten en una zona amb concentraci de poblaci 0-17 X X X
en situaci de dificultat social
4 El context familiar, cultural o religis s poc 0-17 X X X
afavoridor dels drets de linfant o de la dona

E11. Els guardadors o progenitors presenten un

aspecte fsic molt desfavorable
1 La seva higiene corporal s molt deficient 0-17 X X X X
2 Presenten sovint lesions fsiques 0-17 X X X X
3 Presenten un estat molt somnolent 0-17 X X X

E12. Les condicions personals de linfant el poden

fer ms vulnerable
1 Linfant pateix una malaltia crnica 0-17 X X X X
2 Linfant t alguna discapacitat fsica, intellectual o 0-17 X X X X
sensorial
3 Presenta algun trastorn mental 0-17 X X X

52
TAULA DE FACTORS DE FRAGILITAT, RISC DE MALTRACTAMENT I
PROTECCI:

Cal fer esment que en els llistats dindicadors de maltractament o eines com el
Rumi/simulador que hem recollit no sinclou la valoraci dels factors
imprescindibles per tal de valorar en la seva globalitat la situaci que est vivint
linfant/adolescent i lafectaci que nest patint. A tall dexemple, sadjunta taula
de factors.

53
 Factors de fragilitat, factors de risc de maltractament i factors de protecci en relaci amb els pares o les persones que tenen cura de
linfant o adolescent
Variables Factors de fragilitat Factors de risc de maltractament Factors de protecci
Situaci econmica Canvis bruscos en els ingressos Administraci inadequada dels recursos Capacitat destalvi i planificaci econmica
Ingressos irregulars per treball precari econmics disponibles. Famlia extensa amb possibilitats de donar suport econmic
Insuficincia de recursos materials per cobrir despeses Ingressos per activitats marginals Ingressos regulars
bsiques
nic ingrs PIRMI
Situaci laboral Treball temporal espordic Horari incompatible amb la cura dels fills Estar en un pla dinserci laboral
Situaci datur (amb subsidi) Carncia dhbits laborals Tenir feina estable
Prdua de treball recent Atur de 2 anys o ms Predisposici positiva per treballar
Excs dhorari/sobrecrrega laboral Conflictivitat laboral continuada/prdues Tenir hbits laborals
contnues de treball Tenir currculum
No haver aconseguit mai un treball Famlia extensa que dna suport en la cura dels fills
Prostituci En cas de prostituci: mantenir allada lactivitat laboral de
lmbit familiar i tenir cura de la salut i la higiene.
Formaci/ Sense estudis primaris No donar valor a lescolaritzaci i la formaci dels Tenir estudis bsics complerts o altra formaci
aprenentatge Manca de formaci fills Reconeixement de les mancances
Manca dhabilitats per a laccs al treball Motivaci per aprendre
Analfabetisme funcional o total
Habitatge Canvi de domicili/habitatge recent Brutcia i desordre continuat Tenir possibilitats de recursos alternatius
Habitatge compartit Insalubritat (carncia daigua, llum) Capacitat dorganitzaci i estructuraci despais
Pensi Amuntegament Tenir suport de familiars o xarxa
Ocupaci illegal Habitatge itinerant
Perillositat per a condicions de lhabitatge
Ocupaci conflictiva
Desnonament
Sense sostre
Salut Malaltia crnica Trastorns mentals (diagnosticats o no) Tenir conscincia de malaltia
Malaltia transitria o intervenci quirrgica Disminuci de ms dun 33% Realitzar tractament regular
Malaltia aguda invalidant Toxicomania / alcoholisme Acceptar ajuda
Canvis en la salut i/o en lestat fsic o psquic dalgun Ludopatia Tenir seguiment i suport de la famlia extensa
membre de la famlia Trastorns de conducta
Jurdic legal Carncia de documentaci personal (DNI, registre, No registrar linfant Tenir la documentaci personal i del fill actualitzada
residncia, atenci sanitria...)
Manca de regulaci de la gurdia i custdia (en
parelles separades)
Origen tnic/MGF Pertnyer a un grup familiar practicant MGF Pertnyer a una tnia que practiqui MGF Pertnyer a una tnia que no practiqui la MGF
Poc convenciment dels pares en abandonar la prctica Pertnyer a una famlia en la que la mare i/o Pertnyer a una famlia que ha abandonat la prctica de la MGF
de la MGF germanes hagin patit MGF
Pocs recursos personals per afrontar la pressi familiar Pertnyer a un grup familiar practicant que t
social a favor de la MGF molt present el mite del retorn al pas dorigen
 Factors de fragilitat, factors de risc de maltractament i factors de protecci en relaci amb els pares o les persones que tenen cura de
linfant o adolescent
Variables Factors de fragilitat Factors de risc de maltractament Factors de protecci
Composici i Monoparentalitat Menor institucionalitzat Famlia extensa propera i en bona relaci
estructura Famlia reconstituda Menor desinstitucionalitzat fa menys dun any Flexibilitat i capacitat dadaptaci als canvis
familiar Menor acollit Internament penitenciari dun o dos dels
Famlia nombrosa progenitors
Persona dependent a crrec
Edat preco dels progenitors
Edat avanada dels progenitors
Mort recent dun progenitor/prdua no
elaborada
Pares adoptats de petits
Dinmica familiar Relacions de parella frgils Subsistemes indiferenciats Subsistemes diferenciats
Relaci sobreprotectora vers el fill Rols familiars inestables i indefinits Rols familiars estables i definits
Separaci parella conjugal Jerarquies no definides i no reconegudes Jerarquies definides i reconegudes
Crisis prpies del cicle vital Antecedents de progenitors maltractats o Capacitat per al dileg i la paraula
institucionalitzats Hi ha conscincia de problema
Relacions de parella conflictives Acceptaci dajuda i suport
Relacions pares-fills en conflicte permanent Famlia propera i en bona relaci
Separacions conjugals conflictives
Canvis constants de parella (relacions
inestables)
Violncia domstica (conjugal i/o de gnere)
Delegaci continuada de la funci parental
Expectatives inadequades en relaci amb el fill/a
Habilitats parentals Model educatiu permissiu Poca capacitat per a la cura bsica dels fills Fan demanda dajuda/suport a diferents serveis
Model educatiu rgid Poca capacitat de contenci (lmits i control) Transmissi de valors socialment acceptats
Model educatiu sobreprotector Manca dhabilitats educatives Existncia de recursos adients en lentorn
Patr relacional rgid i autoritari o repressiu Patr relacional flexible
Patr relacional catic i/o negligent Capacitat per establir un vincle afectiu
Patr relacional molt sobreprotector Capacitat i disposici per negociar
Relacions socials i Escassa relaci social Allament per causes socials/culturals/religioses Vinculaci al territori (barri)
xarxa de suport Xarxa de suport familiar llunyana o inexistent Relacions i vinculacions amb grups illegals i/o Xarxa de suport familiar propera o disponible
Immigraci recent (menys dun any) marginals Xarxa (comunitat, vens, amics, serveis i
Pertnyer a una minoria desafavorida Dependncia crnica de serveis professionals...) propers o disponibles

55
 Factors de fragilitat i factors de protecci en linfant o adolescent

Variables Factors de fragilitat Factors de protecci

Salut Malalties freqents Mai ha patit malalties greus
Malalties crniques Desenvolupament psicomotriu adequat a la seva edat
Retard maduratiu T controls mdics regulars
Trastorns alimentaris Atenci sanitria amb implicaci familiar
Trastorns de son Segueix els tractaments necessaris de forma regular
Enuresi T suport de servei especialitzat
Encopresi T interioritzades pautes saludables en relaci amb el consum de txics
Embars T interioritzades pautes saludables en relaci amb la sexualitat
Disminuci fsica
Disminuci psquica
Trastorn mental
Trastorn mental greu (psicosi i simptomatologia depressiva greu)
Consum de txics
Escolaritzaci Reiterats canvis descola Capacitats intellectuals i aptituds per a laprenentatge
Dificultats dintegraci escolar Est motivat per aprendre
Conflictes de relaci amb els mestres Experincies escolars positives
Conflictes de relaci amb els iguals Rep atenci dalgun servei de suport dins lestructura dels centre escolar
Baix rendiment escolar Assistncia regular a lescola
Dificultats daprenentatge Els pares acudeixen als requeriments dels professors de lescola
Manca de motivaci
Pateix assetjament escolar
Desenvolupament evolutiu Retard de llenguatge i/o parla Vinculacions primerenques saludables
i socialitzaci Retard psicomotor Assisteix o est inscrit a activitats organitzades o programades dins o fora del
Trastorn de conducta centre escolar
Comportament disocial Mostra inters per activitats concretes
Baix autoconcepte Relacions afectives positives amb adults de referncia
Relacions amb iguals empobrides o inexistents Mostra autonomia personal
Passa molt de temps al carrer sense control adult T hbits socials
Associat o relacionat amb grups conflictius o bandes
s excessiu de noves tecnologies
Infant adoptat

56
5.4 TIPOLOGIA DE LES SITUACIONS DE DESPROTECCI PER NIVELL DE
GRAVETAT I DINTERVENCI.

De cara a establir els procediments dactuaci i la intervenci dels diferents

serveis per tal dabordar les situacions de maltractament a infants i adolescents
sha considerat clarificador agrupar les diferents situacions davant les que ens
podem trobar en quatre grups, establint:

SITUACIONS QUE REQUEREIXEN SEPARACI DEL NUCLI FAMILIAR:

- SITUACI DE DESEMPARAMENT QUE REQUEREIX PROTECCI

IMMEDIATA (SDPI)
- SITUACI DE DESEMPARAMENT (SD)

SITUACIONS QUE NO REQUEREIXEN SEPARACI DEL NUCLI FAMILIAR:

- SITUACI DE RISC GREU (SRG)

- SITUACI DE RISC (SR)

En les quatre situacions definides trobarem la presncia dalguna tipologia de

maltractament (maltractament fsic, negligncia o abandonament,...) per ser
la valoraci de tots els indicadors de maltractament i de tots els factors
de risc i protecci el que ens far valorar davant de quina daquestes
situacions ens trobem i marcar la nostra futura intervenci.
Aquesta classificaci recull les diferents categories que estableix la LDOIA i
tamb es fonamenta en diferents criteris que ens permeten ponderar la gravetat
de les situacions que detectem.
Dentre aquests criteris resulten fonamentals:
La severitat i gravetat del maltractament (a major severitat/gravetat major
risc).
La freqncia del maltractament (des de lincident allat baix risc- al patr
crnic de maltractament alt risc-).
La proximitat temporal del maltractament (a major proximitat temporal de
lepisodi de maltractament major risc).
La histria prvia dinformes de maltractament (lexistncia prvia dinformes
de maltractament augmenten la valoraci de la situaci de risc).
Ledat de linfant/adolescent i la seva capacitat per protegir-se (nadons,
petita infncia i handicaps fsics/mentals incrementen la valoraci de situaci
de risc).

Situaci de risc (SR)

Sn aquelles situacions en les quals sobserven factors de risc en les famlies i/o
indicadors en linfant/adolescent, de poca gravetat, i en les quals no es preveu
que calgui una mesura de protecci que impliqui la separaci de
linfant/adolescent del nucli familiar, per s cal la intervenci dels Serveis Socials
i daltres Serveis de la xarxa i la dotaci de recursos per millorar la situaci de

57
linfant/adolescent o per prevenir un deteriorament de la situaci. Els casos ms
freqents sn casos on linfant/adolescent pateix una situaci de negligncia en
relaci a la cobertura de necessitats bsiques com lalimentaci, la higiene, la
salut i leducaci.

Larticle 102 de la LDOIA defineix i identifica les diferents situacions de risc:

Definici (art. 102.1)

Sentn per situaci de risc la situaci en qu el desenvolupament i el benestar

de linfant o ladolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol
circumstncia personal, social o familiar, sempre que per a la protecci efectiva
de linfant o ladolescent no calgui la separaci del nucli familiar.

Identificaci de les situacions de risc (art. 102.2)

a) La manca datenci fsica o psquica de linfant o ladolescent pels

progenitors, o pels titulars de la tutela o de la guarda, que comporti un
perjudici lleu per a la salut fsica o emocional de linfant o ladolescent.

b) La dificultat greu per a dispensar latenci fsica i psquica adequada a

linfant o ladolescent per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de
la guarda.

c) La utilitzaci, pels progenitors o pels titulars de la tutela o de la guarda, del

cstig fsic o emocional sobre linfant o ladolescent que, sense constituir
un episodi greu o un patr crnic de violncia, en perjudiqui el
desenvolupament.

d) Les mancances que, pel fet que no poden sser adequadament

compensades en lmbit familiar, ni impulsades des daquest mateix mbit per
a llur tractament mitjanant els serveis i recursos normalitzats, puguin
produir la marginaci, la inadaptaci o el desemparament de linfant o
ladolescent.

e) La manca descolaritzaci en edat obligatria, labsentisme i laband

escolar.

f) El conflicte obert i crnic entre els progenitors, separats o no, quan

anteposen llurs necessitats a les de linfant o ladolescent.

g) La incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o els titulars de la tutela o

de la guarda de controlar la conducta de linfant o ladolescent, que
provoqui un perill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres
persones.

h) Les prctiques discriminatries, pels progenitors o titulars de la tutela o de

la guarda, contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a
llur benestar i llur salut mental i fsica, incloent-hi el risc de patir

58
 lablaci o la mutilaci genital femenina i la violncia exercida contra
elles.

i) Qualsevol altra circumstncia que, en el cas que persisteixi, pugui

evolucionar i derivar en el desemparament de linfant o ladolescent.

Situaci de risc greu (SRG)

En la detecci daquestes situacions cal fer referncia a les situacions de risc

recollides en larticle 102.2. i exposades en lapartat de situacions de risc
anterior, per amb una ponderaci de major gravetat i sense aconseguir amb la
intervenci dels serveis socials bsics disminuir o controlar la situaci de risc.

En larticle 103 de la LDOIA sespecifiquen les intervencions dels serveis socials,

tant els bsics, com els especialitzats. En aquest sentit, els serveis socials
especialitzats han de completar lestudi i elaborar un comproms socioeducatiu
(COSE) que reculli, entre daltres coses, les mesures que saplicaran des dels
serveis socials bsics o des daltres serveis especialitzats per a la superaci de
la situaci perjudicial. En larticle 104 es recullen les diferents mesures datenci
social i educativa que es poden establir davant les situacions de risc.

Lactuaci dels diferents Serveis de la Xarxa en aquesta situaci i que la

diferencia de llur intervenci en la Situaci de risc, no s tant en la fase de
detecci, sin en la metodologia especfica dintervenci un cop valorada la
situaci de risc greu i constitut el Comproms socioeducatiu amb els progenitors
o titulars de la tutela o guarda. Al respecte cal fer referncia al Protocol especfic
dactuaci en les situacions de risc greu amb comproms socioeducatiu establert
a la comarca.

Situaci de desemparament (SD)

Sn aquelles situacions en qu hi ha factors que incideixen greument i de

manera negativa en la personalitat de linfant/adolescent, dificultant seriosament
el seu desenvolupament integral i en les que per a la seva protecci efectiva cal
aplicar una mesura que impliqui la separaci del nucli familiar.
Per concloure que una situaci s de desemparament cal basar-se en
metodologies rigoroses, comptant amb la participaci de les diferents instncies
implicades i des de diferents disciplines. La detecci i estimaci del
desemparament pot ajudar-se de procediments basats en els indicadors, tenint
en compte que aquests indicadors no shan de contemplar de forma allada, sin
que shan de contextualitzar i valorar segons un seguit de variables com la
freqncia, el temps, quins professionals/serveis han fet lobservaci, el nivell de
resposta/collaboraci de la famlia, i la confluncia tamb de factors de
protecci i resilincia en linfant/adolescent, la famlia i lentorn. Quan es valora
que un infant es pot trobar en situaci de desemparament caldr comptar amb la
intervenci dun equip especialitzat (EAIA) per determinar si cal protegir a
linfant/adolescent, i, en aquest cas, proposar les mesures de protecci ms
adequades a la Direcci General dAtenci a la Infncia i Adolescncia.

59
El captol III del ttol V de la LDOIA es destina a la protecci dels infants i els
adolescents desemparats. En aquest sentit, en larticle 105 es realitza una
definici del concepte i es recullen les diferents situacions de desemparament:

Definici (art. 105.1)

es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en

una situaci de fet en qu els manquen els elements bsics per al
desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecci
efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separaci del nucli familiar.

Identificaci de les situacions de desemparament (art. 105.2)

a) Labandonament.

b) Els maltractaments fsics o psquics, els abusos sexuals, lexplotaci o

altres situacions de la mateixa naturalesa efectuades per les persones a
les quals correspon la guarda o que shan portat a terme amb el coneixement
i la tolerncia daquestes persones.

c) Els perjudicis greus al nad causats per maltractament prenatal. A

aquests efectes, sentn per maltractament prenatal la manca de cura del
propi cos, conscient o inconscient, o la ingesti de drogues o substncies
psicotrpiques per part de la dona durant el procs de gestaci, i tamb el
produt indirectament al nad per la persona que maltracta la dona en procs
de gestaci.

d) Lexercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill

greu per a linfant o ladolescent.

e) El trastorn o lalteraci psquica o la drogodependncia dels progenitors, o

dels titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi greument en el
desenvolupament de linfant o ladolescent.

f) El subministrament a linfant o ladolescent de drogues, estupefaents o

qualsevol altre substncia psicotrpica o txica portat a terme per les
persones a les quals correspon la guarda o per altres persones amb llur
coneixement i tolerncia.

g) La inducci a la mendicitat, la delinqncia o la prostituci per part de les

persones encarregades de la guarda, o lexercici de les dites activitats portat a
terme amb llur consentiment o tolerncia, i tamb qualsevol forma
dexplotaci econmica.

h) La desatenci fsica, psquica o emocional greu o cronificada.

i) La violncia masclista o lexistncia de circumstncies en lentorn

sociofamiliar de linfant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu
desenvolupament.

60
j) Lobstaculitzaci pels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda
de les actuacions dinvestigaci o comprovaci, o llur falta de
collaboraci, quan aquest comportament posi en perill la seguretat de
linfant o ladolescent, i tamb la negativa dels progenitors o els titulars de la
tutela o de la guarda a participar en lexecuci de les mesures adoptades en
situacions de risc si aix comporta la persistncia, la cronificaci o
lagreujament daquestes situacions.

k) Les situacions de risc que per llur nombre, evoluci, persistncia o

agreujament determinin la privaci a linfant o ladolescent dels elements
bsics per al desenvolupament integral de la personalitat.

l) Qualsevol altra situaci de desatenci o negligncia que atempti contra la

integritat fsica o psquica de linfant o ladolescent, o lexistncia objectiva
daltres factors que nimpossibilitin el desenvolupament integral.

Finalment, larticle 106 fa referncia al procs de desemparament i al paper dels

equips tcnics especialitzats. En aquest sentit, destacar que s en el Decret
338/1986, que no ha estat derrogat per la LDOIA, on es defineixen les funcions
de lEAIA.

La situaci detectada on concorren indicadors de desemparament es pot definir

com una situaci transitria i provisional en la que es troba un infant/adolescent
durant el temps que lEquip tcnic en valora el desemparament, proposa la
mesura protectora adient i aquesta es constitueix.

En funci de la durada del perode destudi sestableixen tres categories destudi:

prioritari (15 dies), preferent (3 mesos) i ordinari (6 mesos) en funci de la
situaci valorada.
Aix cal precisar que lEAIA, amb carcter prioritari, valorar aquelles situacions
amb greus indicadors de risc per en les quals cal valorar fins a quin punt la
famlia (directa o extensa) pot protegir el/la menor, ats que la necessitat de
separaci no s manifesta ni evident.

Els segents supsits determinen el carcter prioritari de lestudi per valorar si

cal una separaci del nucli o es pot dur a terme un estudi des del territori amb
suficients garanties de seguretat per al/la menor:
rebuig explcit per part dels pares o adults responsables,
maltractaments fsics o psquics reiterats,
indicis dabusos sexuals,
indicis de prostituci,
fills de pares toxicmans,
malaltia greu dun noi/a desats pels seus pares o cuidadors,
indicadors de risc en nens/es de 0 a 6 anys
petici fonamentada dun/una adolescent dabandonar la llar familiar (a
valorar a partir de les manifestacions del noi/a)
embarassos de risc

61
Situaci de desemparament que requereix Protecci Immediata (SDPI)

Sn aquelles situacions en qu el professional t la certesa o sospita que hi ha

indicadors evidents que una altra persona ha abusat o ha maltractat greument a
linfant/adolescent o que ho far de forma imminent. El maltractament s greu,
actiu o imminent. Aquesta situaci comportar la intervenci del sistema
protector des de linici per a la protecci immediata de linfant/adolescent.
La DGAIA disposa de recursos tcnics i procediments jurdics que en
complementaci amb els serveis de la Xarxa de cada territori faciliten donar la
resposta immediata que aquestes situacions requereixen.
Es considera que un infant/adolescent es troba en una situaci que motiva una
intervenci de protecci immediata quan aquesta situaci sigui activa o
immediata, greu i que posi en perill de manera manifesta la vida o la integritat
fsica o psquica de linfant/adolescent. Aquesta situaci ha de ser objectivada
pels fets recollits i acreditats per elements procedents de fonts objectives, fiables
i contrastades (informes policials, mdics, escolars, de serveis socials).

Aquesta situaci present, manifesta i greu de perill, ho ha de ser:

Per la vida o la integritat fsica de la persona menor (lesions, violncia,

maltractaments, abandonament efectiu i absolut).
Per la integritat psquica de la persona menor (violacions, abusos sexuals,
prostituci, utilitzaci per pornografia).

Les situacions que generen un risc greu i actiu o imminent per a la integritat
fsica i/o psquica del/la menor sn:

abs sexual actiu

maltractament fsic greu present
aband efectiu
prostituci activa

Per a la protecci immediata de linfant/adolescent per part del sistema de

protecci caldr tenir la certesa que no hi ha protecci efectiva en el nucli
familiar en aquell moment.

62
6. PROCEDIMENT DINTERVENCI

6.1 PAUTES GENERALS DACTUACI

Amb lobjectiu de garantir que la intervenci des dels serveis de la xarxa segueixi
els procediments establerts per a la detecci i derivaci en les situacions de
desprotecci cal tenir presents les segents pautes generals que han dorientar
totes les actuacions:

Per a la identificaci i valoraci de les situacions de desprotecci ser

fonamental consultar els llistats dindicadors i factors establerts en el
Protocol i, si es considera necessari, contrastar la diagnosi amb
professionals daltres mbits de la xarxa.

El/la professional i/o el Servei on es trobi adscrit el/la professional que

detecti una situaci de les definides en el Protocol ser qui inici la
intervenci i lideri la ubicaci de linfant/adolescent en un dels procediments
proposats, activant els mecanismes corresponents i fent les pertinents
comunicacions. El comproms per part de tots/es els/les professionals i
els Serveis de comunicar i activar els procediments s fonamental per
garantir latenci als infants/adolescents i llurs famlies (art. 24 i 100 de la
LDOIA).

Els/ les professionals dels diferents Serveis caldr que en els terminis que
sestableixen comuniquin per escrit, degudament signat, la informaci de
que disposin rellevant per facilitar la presa de decisions o la intervenci en el
cas.
Els terminis sn:
- Per situacions de desemparament que requereixen protecci immediata:
En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o
antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al
Servei detector que ens ho solliciti el ms aviat possible (el mateix dia),
podent-se complementar en les 24 hores segents.
- Per situacions de desemparament: En cas de no ser el Servei derivant
(servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA), per es disposi
dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la
informaci per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7
dies.
- Per situacions de risc o risc greu: En cas de no ser el Servei referent,
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es
facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

En tot el procs dintervenci ser indispensable comptar amb la

complicitat i collaboraci dels altres serveis que intervinguin amb la
famlia per garantir el treball en xarxa i la consulta, i establir sinergies que
facilitin el canvi familiar i la superaci de les situacions detectades. Aix
sevitaran conflictes competencials entre serveis i la descoordinaci, i es

63
 potenciar un eficient aprofitament i la complementaci dels recursos
disponibles. En el marc del seguiment del Protocol i a travs de la Secretaria
tcnica es podran convocar sessions de treball per a la intervenci
coordinada de situacions concretes dinfants i adolescents.

En la mesura que la protecci dels infants o adolescents ho permeti,

aix com tenint present el seu propi nivell de maduresa, caldr que els
professionals comuniquin als infants /adolescents i tamb a llurs
famlies la valoraci que de la situaci han fet, aix com les accions
proposades.

Cada Servei t unes competncies i funcions prpies, paralleles al

treball en xarxa, que ha dassumir i concretar amb el seu especfic pla de
treball amb els infants/adolescents i llurs famlies.

Comproms de confiana entre els professionals de la xarxa:

La relaci entre els professionals sha destablir dins dun marc de
confiana mtua.
Confiar en el bon funcionament dels procediments acordats i facilitar el seu
bon desenvolupament
Estendre els valors del protocol per tots els mbits de la prpia instituci

64
 6.2 PROCEDIMENTS GENERALS DINTERVENCI DELS SERVEIS DE LA XARXA PER A LA PROTECCI DEL MENOR
Protocol especfic PG-ME DGAIA

JUTJATS POLICIA GENERALITAT POLICIA ALTRES Utilitzaci deines

SERVEIS SOCIALS ENSENYAMENT SALUT DGAIA MOSSOS ESQUADRA (PG-ME) de detecci, RUMI,
FISCALIA LOCAL SERVEIS ...
Recollida
dinformaci, proves,
elaboraci informes,
Situaci que NO REQUEREIX separaci del nucli familiar Situaci que REQUEREIX separaci del nucli familiar cooperaci UDEPMI
RUMI: / SEAIA / SBAS
Hospital
SITUACI DE RISC SITUACI DE RISC GREU SITUACI DE DESEMPARAMENT SITUACI DE DESEMPARAMENT QUE REQUEREIX PROTECCI IMMEDIATA
CAP (SDPI) (certesa o sospita de maltractament greu i actiu o imminent: requereix separaci
Escoles (SR) (SRG) (SD) immediata del nucli familiar)
SBAS
en el moment
que estigui
activat SBAS SBAS SBAS Consulta Valorar si cal atenci hospitalria Si cal garantir seguretat del
Intervenci per disminuir / Elaboraci del protocol de orientativa a menor i/o del qui el custdia
Projecte de millora: mesures
datenci social i educativa controlar el risc derivaci SEAIA/SBAS o
SEAIA UDEPMI segons SI NO
Designaci professional No disminuci del risc: Derivaci al SEAIA
Intervenci horari del servei Trasllat al Servei durgncies HSJD Emerg. 112/ cossos seguretat
referent - Elaboraci dinforme de Comunicaci per escrit de Manresa: previ avs per telfon al cap
Custdia fins
coordinada del Assessorament recollida tutelar del
Avaluaci de la intervenci derivaci al SEAIA: la derivaci, al servei que de gurdia: 938742112 ext.3636 (si
SIE en menor
Seguiment valoraci de la situaci de ha detectat es requereix: SEM, tel.112)
situacions de
violncia risc greu Comunic. als progenitors
masclista resultat de la intervenci de la derivaci al SEAIA HOSPITAL (HSJD Manresa)
proposta de mesures Atenci mdica
VALORACI DE VALORACI DE datenci social i educativa Consulta si SBAS/SEAIA coneix el cas
RISC GREU: DESEMPARAM.: - Derivaci als SEAIA Sacorda collaboraci amb servei derivant
procediment SRG Derivaci SEAIA
- Comunicaci per escrit al Retenci hospitalria fins recollida tutelar del
(procediment SD)
servei que ha detectat
SEAIA menor activaci sistema de seguretat
- Comunic. als progenitors de Estudi valoratiu previ Si s necessari, entrevista mdica valorativa
Estudi prioritari: 15 dies / Estudi preferent: 3 mesos / Estudi ordinari: 6 mesos
Comunicaci/retorn per escrit la derivaci al SEAIA pares/tutor
(correu electrnic) al servei Registre RUMI
que ha detectat
Valoraci no Valoraci desemparament
SEAIA desemparament
Activaci servei de protecci immediata Activaci servei de protecci
immediata de la infncia i adolescncia
de la infncia i adolescncia
Completar estudi fet pels SBAS
Escoltar el menor
Si SEAIA no Si SEAIA coneix Causa penal i/o mesures
coneix cas o fora cas en horari En horari Fora horari
judicials de protecci
Derivaci a SBAS: del SEAIA del SEAIA
VALORACI DE NO SRG: VALORACI DE RISC GREU (SRG) procediment SR/SRG.
DGAIA: EFI 9 horari del menor

Valoraci de risc: Comproms socioeducatiu (COSE) No derivaci a SBAS: Procediment de declaraci de

Derivaci a SBAS Elaboraci COSE: Valorada SRG, el SEAIA, desemparament. DGAIA: SEAIA Fiscalia Menors Jutjat Gurdia.
SEAIA DGAIA:
dacord amb SBAS, pot UDEPMI Fora horari Jutjat :
(procediment SR) - Descripci i acreditaci SRG Informe preceptiu SEAIA Tel. Servei Protecci PG-ME Tel. UDEPMI
Valoraci desemparament: iniciar lelaboraci del T.900 300 777 93 693 03 98
- Avaluaci (Estudi, avaluaci, escoltar 93 693 03 98 Tel.
procediment SD COSE, sense derivar. 900 300 777
- Mesures datenci social i educativa menor/progenitors, proposta EVAMI
Tancament
Tancament Signatura del COSE (progenitors/tutors, mesura protectora) PG-ME
adolescent i administr. local actuant) Possibles mesures cautelars
Emergncies: Tel. 112, 24h 365 dies/any Aplicaci: SSB/SEAIA i/o altres serveis Comunicaci/retorn per escrit Audincia Valoraci de la urgncia (amb carcter vinculant) i proposta de mesura protectora cautelar.
HSJD (Hospital St. Joan de Du) de Manresa: Tel. 93 874 21 12 especialitzats (correu electrnic) al servei Resoluci de Comunicaci i escoltar el menor i els progenitors sempre que la situaci ho permeti.
Urgncies HSJD: Tel. 93 874 21 12 - ext. 3636 Intervenci transversal (treball en xarxa) que ha detectat desemparament Comunicaci/retorn per escrit al servei que ha detectat.
CAP: Centre dAtenci Primria Seguiment: SEAIA Tutela i mesures protectores
PG-ME: sactiva a travs del 112, 24h 365 dies/any De ser necessari demanda a Fiscalia de Comunic. al Servei de
UDEPMI de DGAIA: Tel. 900 300 777. Horari: 24h 365 dies/any Protecci de Fiscalia de
representaci i defensa del menor
EVAMI de DGAIA: sactiva des de lUDEPMI.
Menors No valoraci SDPI S valoraci SDPI
EFI 9 de DGAIA: 93 483 10 00 (sactiva des del SEAIA o UDEPMI) DGAIA:
SEAIA Bages-Bergued: Tel. 93 693 03 98. De dl. a dv. de 8-14h
UDEPMI-EVAMI/SEAIA:
Comunicaci/retorn per escrit Derivaci al procediment SR/ Declaraci preventiva de desemparament
SBAS: Manresa, tel. 938752507. Comarca:,93 6930363, dl-dv 9-14h Si sescau, activaci PG-ME: auxili en lexecuci de les mesures
Jutjat de Guardia de Manresa: 93 693 04 61
(correu electrnic) al servei SRG/SD o Tancament
que ha detectat Retorn al servei que ha detectat Aplicaci mesures cautelars: Centre dacolliment / famlia acollidora
Fiscalia drea Manresa Igualada: 93 693 04 61 durgncies (recollida del menor i acolliment transitori)
Retorn a la famlia
Fiscalia Menors, Servei Protecci: Tel. 93 5549109.Fax:935549210 Comunicaci al Servei de Protecci de Fiscalia de Menors
SIE: Servei dIntervenci Especialitzada en Violncia Estudi i proposta de mesura protectora (centre dacolliment /SEAIA)
Masclista:Tel.938048265
RUMI: Registre Unificat de Maltractaments Infantils 65
6.3 PROCEDIMENTS ESPECFICS DACTUACI DE CADA SERVEI

6.3.1 SERVEIS BSICS DATENCI SOCIAL (SBAS) QUE FORMEN

PART DELS SERVEIS SOCIALS BSICS (SSB)

6.3.2 SERVEI ESPECIALITZAT DATENCI A LA INFNCIA I A

LADOLESCNCIA (SEAIA) BAGES-BERGUED

6.3.3 CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCI

PRECO (CDIAP) DEL BAGES

6.3.4 SERVEI TCNIC DE PUNT DE TROBADA (STPT) DE MANRESA

6.3.5 SERVEI DINTERVENCI ESPECIALITZADA EN VIOLNCIA

MASCLISTA (SIE) DE LA CATALUNYA CENTRAL

6.3.6 ENSENYAMENT: CENTRES EDUCATIUS

6.3.7 AMPANS: ESCOLA JERONI DE MORAGAS

6.3.8 AREES BSIQUES DE SALUT (ABS). EQUIPS DATENCI

PRIMRIA DE SALUT(EAP)

6.3.9 HOSPITAL SANT JOAN DE DU DE MANRESA (HSJD) I CLNICA

SANT JOSEP DE MANRESA

6.3.10 CENTRE DE SALUT MENTAL DADULTS (CSMA)

6.3.11 CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ)

6.3.12 CENTRE DATENCI I SEGUIMENT DE LES

DROGODEPENDNCIES (CAS)

6.3.13 EQUIP FUNCIONAL DINFNCIA REFERENT DEL BAGES (EFI 9)

DE LA DGAIA

6.3.14 UNITAT DE DETECCI I PREVENCI DE MALTRACTAMENTS

INFANTILS (UDEPMI) DE LA DGAIA

6.3.15 POLICIA DE LA GENERALITAT-MOSSOS DESQUADRA (PG-ME).

REA BSICA POLICIAL DEL BAGES

6.3.16 POLICIA LOCAL I VIGILANTS MUNICIPALS

6.3.17 EQUIP DEXECUCI DE MESURES EN MEDI OBERT

BARCELONA 3

66
 6.3.1 SERVEIS BSICS DATENCI SOCIAL (SBAS) QUE FORMEN PART DELS
SERVEIS SOCIALS BSICS (SSB):
rea Bsica de Serveis Socials de Manresa
rea Bsica de Serveis Socials del Bages

Supsits dabs sexual Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
Supsits dablaci o
mutilaci genital de les Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
nenes i les adolescents
Els SBAS poden tenir dos tipus dactuacions en les situacions de protecci
immediata en horari de 8 a 15h:
Si detecten la situaci de protecci immediata del menor des de
SBAS. Sactuar com qualsevol servei detector:
- Trucada orientativa opcional al SEAIA/UDEPMI (en funci de lhorari)
- Coordinaci a travs duna trucada a la Cap de SBAS (o persona a qui
delegui) per coordinar, si sescau, les actuacions de suport als EBAS
detector.
- Si valora que cal atenci hospitalria del menor, acompanyament al
servei durgncies de lHospital de Sant Joan de Du de Manresa.
- En cas de no ser necessari lacompanyament a lHospital activa al
SEAIA/UDEPMI (segons horari).
- Recull informes dels diferents serveis per realitzar la derivaci als
serveis especialitzats necessaris.
- Registre al RUMI (quan estigui operatiu)
Situaci de - Comunicaci per escrit al jutjat de gurdia.
desemparament - Custdia fins recollida tutelar del menor per part de lentitat competent.
que requereix Si qualsevol servei de la xarxa detecta una situaci de protecci
protecci immediata i demana suport als SBAS a travs de la trucada
immediata (SDPI) orientativa:
- Si s un cas obert i en el que SBAS est intervenint , en benefici
del menor, pot orientar i recolzar la intervenci del servei que detecta
aix com fer els informes que siguin imprescindibles en el mateix dia. I
es valorar acompanyament o no en el procs, quan la seva
presncia pugui donar confort a linfant (a pactar amb el servei
detector).
- Si s un cas en assessorament actual i intensiu (atenci directa
de lEAIA amb la famlia) o seguiment/estudi del SEAIA sorientar
en la trucada al servei detector cap al SEAIA.
- Si s un cas desconegut pels SBAS sorientar la trucada del servei
detector cap a la UDEPMI/SEAIA) segons circuit
En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho
solliciti el ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores
segents.
Si es valora la situaci de possible desemparament del menor des
de SBAS o altres serveis competncia de SSB siniciar el segent
procs:
Lactuaci dels SBAS en una situaci de desemparament ja est pactada
Situaci de
en el Acords de coordinaci entre lEAIA del Bages i el Bergued i els
desemparament
EBAS de la seva rea dactuaci:EBAS del Bages i del Bergued, des de
lany 2005. Si es valora per part dels SBAS que s una situaci de
possible desemparament que requereix una intervenci (es pot sollicitar
prviament assessorament al SEAIA):

67
 a) Intervenci ordinria per part del SEAIA (estudi preferent -3 mesos-
i ordinari-6 mesos-): Enviar protocol de derivaci adjuntant tots els
informes necessaris dels serveis de la xarxa amb indicadors d aquesta
possible situaci de desemparament .
b) Intervenci prioritria per part del SEAIA (estudi prioritari en 15
dies): Enviar protocol de derivaci adjuntant tots els informes necessaris
dels serveis de la xarxa amb indicadors daquesta possible situaci de
desemparament.
Si qualsevol servei de la xarxa detecta una situaci de possible
desemparament per que no requereixi protecci immediata, ho
comunicar per telfon i per escrit a SBAS, perqu es pugui seguir
el procediment pertinent.
En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci
per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.
Si es detecta una situaci de risc greu des de SBAS o altres serveis
de la xarxa.
Aquesta informaci es pot recollir en les comissions socials o treball
en xarxa de les diferents institucions de cada territori, o en diferents
coordinacions.

Aquesta informaci un cop comunicada de paraula, i un cop SBAS valori

com a risc greu, caldr que es faci un escrit si aix sacorda en la
coordinaci per poder elevar-la al SEAIA. Un cop feta aquesta derivaci
SBAS es comprometen a fer-ne devolutiva per escrit en el termini inferior a
1 mes del procs.

En aquests casos els SBAS eleven informe al SEAIA amb la valoraci de

la situaci de risc greu que persisteix, el resultat de la intervenci i la
proposta de mesures que considerin oportunes. El SEAIA atenent linforme
i les mesures datenci proposades, ha de completar lestudi i ha delaborar
un comproms socioeducatiu (COSE). Abans de la formalitzaci del COSE
Situaci de risc
amb la famlia caldr fer reuni amb lEBAS de referncia i valorar i acordar
greu (SRG)
els recursos i intervencions dins del COSE (Veure Document dacords de
coordinaci SBAS i SEAIA).
Posteriorment es participar en la implantaci i seguiment del COSE amb
la resta de serveis que intervinguin de la xarxa, tal i com recull la
metodologia dintervenci establerta en el document dacords.
En el cas que un cop derivat linforme proposta amb valoraci de risc greu
per part de SBAS al SEAIA, aquest valori que no es tracta duna situaci
de risc greu i per tant no sestableixi un COSE:
- Si es valora per part del SEAIA que s una situaci de risc social
lleu/moderat i el traspassa a SBAS ho far mitjanant informe tcnic
per escrit (segons model pactat)
- Si es valora per part del SEAIA que s una situaci de
desemparament, aquest passar a formular proposta de mesura
protectora i a realitzar el seu posterior seguiment .
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.
La informaci respecte aquesta situaci es pot recollir en les comissions
socials densenyament o treball en xarxa de les diferents institucions de
Situaci de risc
cada territori, o en diferents coordinacions.
(SR)
Aquesta informaci, un cop comunicada de paraula, en el cas de lABSS
comarca del Bages, caldr treballar amb el model de la fitxa de derivaci

68
existent. Un cop feta aquesta derivaci, els SBAS es comprometen a fer-ne
devolutiva en el termini inferior a 1 mes del procs.
Es pot demanar assessorament al SEAIA.
La intervenci s competncia dels SBAS (arts. 103 i 104 LDOIA).
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

69
 6.3.2 SERVEI ESPECIALITZAT DATENCI A LA INFNCIA I A lADOLESCNCIA
(SEAIA) BAGES-BERGUED
Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
de les nenes i les
adolescents

El SEAIA far les gestions i assumir la responsabilitat per garantir una

atenci immediata dels infants i adolescents en el segent horari:
De dilluns a divendres de 8 a 14h. i de 8 a 13 h (horari estiu del 15 de
juny al 15 de setembre)
Situaci de I en els segents casos:
desemparament Tots els casos de la comarca del Bages que no necessitin atenci
que requereix hospitalria.
protecci Tots els casos de la comarca del Bages que necessitin atenci
immediata (SDPI) hospitalria i que estiguin en estudi, seguiment o assessorament amb
atenci directa a la famlia per part del SEAIA.

El coordinador del SEAIA (o en absncia la persona delegada) rebr la

comunicaci, inicialment telefnicament, del professional que ha detectat i
es coordinaran les posteriors accions.
El SEAIA assignar dos professionals per a la gesti de la intervenci
(coordinacions, entrevistes als familiars, entrevistes amb
linfant/adolescent, ...)
El SEAIA recollir informaci escrita de tots els serveis que intervenen i en
base a les gestions realitzades emetr proposta protectora a DGAIA.
El SEAIA gestionar les accions necessries (dins les seves
competncies) fins a la protecci de linfant/adolescent.

El SEAIA tamb atendr trucades telefniques per tal dorientar la

intervenci dels Serveis detectors que realitzin la consulta.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti el
ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.

s una situaci en la que el SEAIA, prvia derivaci de lequip de SBAS de

referncia (i excepcionalment daltres Serveis), realitza Estudi (prioritari-15
dies- /preferent-3 mesos- /ordinari-6 mesos-) de la situaci i proposa
Situaci de mesura protectora que recull en informe preceptiu que tramet a DGAIA
desemparament (EFI 9).
(SD)
El cas sinicia amb la recepci de la demanda o del Protocol de derivaci.
El SEAIA prioritza en base a les caracterstiques del cas el tipus destudi i
la prioritat dinici.
El SEAIA designa dos professionals com a referent i coreferent de lestudi
del cas.
Posteriorment, s el servei referent del seguiment de la mesura protectora i
acorda/estableix les coordinacions entre serveis i treball en xarxa que el
cas requereixi.

s una situaci en la que el SEAIA, prvia derivaci de lequip de SBAS de

70
Situaci de risc referncia (i excepcionalment daltres Serveis),completa l Estudi de la
greu (SRG) situaci realitzat per SBAS i proposa establir un Comproms Socioeducatiu.
Sactua en base al document dintervenci en COSE elaborat .

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.
Situaci de risc
(SR) s una situaci en la que la competncia i referncia de la intervenci
recau en els SBAS. El SEAIA, a demanda dels SBAS, pot intervenir des
de la fase dAssessorament, aportant, des de la visi dequip Especialitzat,
una anlisi del cas que faciliti la presa de decisions, lestabliment de plans
de millora, etc.
El cas sinicia amb la recepci de la demanda de lassessorament
mitjanant la Fitxa de demanda dassessorament.
El professional del SEAIA referent de lassessorament realitza reunions
amb els professionals demandants i, si sescau, entrevistes amb la famlia.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

71
 6.3.3 CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCI PRECO (CDIAP)
DEL BAGES
Supsits dabs sexual Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
Supsits dablaci o
mutilaci genital de les Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
nenes i les adolescents

En cas de maltractament infantil confirmat: valoraci conjunta i

immediata per part de professionals del centre (terapeuta referent,
treballadora social i coordinadora) de si cal atenci hospitalria o no. Si
es creu necessari es pot fer una consulta orientativa al SEAIA/UDEPMI
o al SBAS del municipi del menor, segons lhorari de treball de cada
servei.
Si calgus atenci hospitalria, sacompanyar al menor al servei
durgncies de lHospital General de Manresa, tot fent un avs telefnic
Situaci de previ de la visita. Des dall sactivar el protocol corresponent.
desemparament Si no calgus atenci hospitalria per hi ha una situaci de risc vital
que requereix per al menor, sinformar i sactivar el SEAIA/DGAIA: UDEPMI, segons
protecci horari de treball del SEAIA, i es custodiar el menor fins la seva
immediata (SDPI) recollida tutelar i es comunicar a Fiscalia o Jutjat de Gurdia. El
comunicat ser signat per la coordinadora del centre i pels
professionals implicats.
Si els pares dificulten lactuaci i cal garantir la seguretat del qui
custdia i del menor es demanar la collaboraci dels Mossos
dEsquadra.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti el
ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.

En el cas d'un menor que presenta una situaci de desemparament, el

terapeuta referent juntament amb la treballadora social, en faran una
valoraci.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
desemparament.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia la treballadora social
Situaci de trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i derivar la
desemparament situaci a lEAIA.
(SD) En cas de no ser necessria la intervenci dels SBAS, es derivar
directament a lEAIA la situaci de lInfant/ adolescent per estudi.
Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci ha de
garantir fins a la finalitzaci de lEstudi per part de lEAIA

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci
per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
risc greu i el terapeuta i la treballadora social del centre en faran la
valoraci.
Situaci de risc Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i un
greu (SRG) cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el risc i en cas
de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
Un cop valorada la situaci de risc greu per part de lEAIA es participar
en lelaboraci, implantaci i seguiment del COSE amb la resta de

72
 Serveis que intervinguin de la Xarxa tal i com recull la metodologia
dintervenci establerta per aquest tipus de situacions, procurant donar-
li preferncia en latenci.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

En el cas d'un menor que presenta factors i/o indicadors de risc, el

terapeuta referent juntament amb la treballadora social en faran una
valoraci i un pla de treball que pot incloure altres serveis de la xarxa.
En el cas que la situaci persisteixi o que la causa del risc no pugui ser
Situaci de risc tractada des del CDIAP, la treballadora social comunicar als SBAS de
(SR) referncia del menor la situaci de risc i sestablir una coordinaci.
Sinformar a la famlia de les actuacions iniciades.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

73
6.3.4 SERVEI TCNIC DE PUNT DE TROBADA DE MANRESA (STPT)
mbit territorial comarques Catalunya Central (Bages, Bergued, Anoia,
Osona i Solsons)

Situaci de Comunicar a la coordinadora del Servei, en cas de no trobar-se

desemparament present.
que requereix Sinformar de manera immediata a Jutjat i PG-ME.
protecci
immediata (SDPI)

En aquests tres casos, si qualsevol de les tcniques de lequip detecta

una situaci de desemparament, risc greu o risc:
Situaci de
desemparament Comunicar a la coordinadora del Servei, en cas de no estar-hi present.
(SD) Recollir el mxim dinformaci possible sobre la incidncia i/o la
situaci detectada (ja sigui perqu es tingui coneixement o es tinguin
indicis de maltractament).
Situaci de risc Remetre un informe urgent a lorganisme derivant, als organismes
greu (SRG) responsables de protecci dels infants de lAdministraci i a la Fiscalia
i a les oficines datenci a la vctima del delicte, a fi que es prenguin
les mesures oportunes.
Situaci de risc
(SR) Tal i com figura a lart. 17.2 del Decret 357/2011, de 21 de juny, dels
Serveis Tcnics de Punt de Trobada.

74
6.3.5 SERVEI DINTERVENCI ESPECIALITZADA PER A DONES EN SITUACI DE
VIOLNCIA MASCLISTA I ELS SEUS FILLS I FILLES A CRREC (SIE) DE LA
CATALUNYA CENTRAL
Supsits dabs sexual Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
Supsits dablaci o mutilaci
genital de les nenes i les Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
adolescents
Si linfant/adolescent requereix atenci hospitalria,
sacompanyar el menor a lHospital. Des dall sactivar el
protocol corresponent.
Si no requereix atenci hospitalria, per hi ha una situaci de
risc vital per al menor, es contactar amb el SEAIA (en horari
Situaci de SEAIA). Fora de lhorari SEAIA, contactarem amb DGAIA -
desemparament que UDEPMI.
requereix protecci Es contactar amb SBAS si coneix el cas.
immediata (SDPI) Es comunicar a Fiscalia o jutjat de gurdia.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o

antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei
detector que ens ho solliciti amb la mxima brevetat possible (el mateix dia),
podent-se complementar en les 24 hores segents.

Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la

situaci de desemparament.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia es trasllada la
informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i derivar la
situaci a lEAIA.
En ca de no ser necessria la intervenci dels SBAS, es
Situaci de derivar directament a lEAIA la situaci de lInfant/ adolescent
desemparament (SD) per estudi.
Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci ha
de garantir fins a la finalitzaci de lEstudi per part de lEAIA

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a
lEAIA), per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es
facilitar la informaci per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7
dies.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la
situaci de risc greu.

Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas

i un cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el
risc i en cas de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
Situaci de risc greu Un cop valorada la situaci de risc greu per part de lEAIA es
(SRG) participar en lelaboraci, implantaci i seguiment del CSE
amb la resta de Serveis que intervinguin de la Xarxa tal i com
recull la metodologia dintervenci establerta per aquest tipus
de situacions.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o

antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent
que ho solliciti en el termini de 15 dies.
Comunicaci als SBAS.
Coordinaci i establiment del pla de treball amb els SBAS i
lequip del SIE.
Situaci de risc (SR)
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o
antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent
que ho solliciti en el termini de 15 dies.
75
 6.3.6 ENSENYAMENT: Centres educatius (pblics, concertats i privats)

Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
de les nenes i les
adolescents
Quan en un centre educatiu sobserven signes de maltractament greu i
actiu o imminent, es poden donar dos supsits (en cas de dubte es pot
consultar a SEAIA/SBAS/UDEPMI, segons horari):

1. Que requereixi atenci hospitalria.

2. Que no requereixi atenci hospitalria.

1. Si requereix atenci hospitalria:

Portar el menor a lHospital de Sant Joan de Du de Manresa.
El trasllat sefectuar segons el procediment segent:
Avisar telefnicament del trasllat del menor al cap de Guardia
durgncies de lHospital.
Cal fer lacompanyament de manera que la persona o persones
que acompanyen donin confiana al menor. Ser la Direcci del
Centre qui determinar aquesta responsabilitat.
El trasllat sefectuar en taxi, o si es requereix una ambulncia,
el centre trucar el 112.
La Direcci del Centre comunicar els fets i les actuacions
realitzades a la Inspecci Educativa i a lEAP. Les escoles bressol
ho comunicaran a la Inspecci Educativa i als SBAS.
Parallelament, el centre elaborar linforme pertinent a petici de
Situaci de la DGAIA.
desemparament Tamb el Centre informar a la famlia de que el menor ha estat
que requereix traslladat a lHospital.
protecci
Si els pares/tutors o qualsevol altra persona dificulten les accions
immediata (SDPI)
de protecci del menor, es sollicitar la presncia dels Mossos
dEsquadra (PG-ME), telefonant el 112.

2. Si no requereix atenci hospitalria:

El centre ho comunicar immediatament al SEAIA dins del seu
horari, de 8 a 14 hores (93 693 0398), i si s fora de lhorari a
lUDEPMI (900 300 777).
El centre tamb ho comunicar als SBAS. Sempre que sigui
possible es sollicitar la presncia/suport del referent de SBAS (o
del centre obert si el menor hi assisteix) amb lobjectiu de donar
confort i tranquillitat al/a la menor.
El centre educatiu assumir la custdia del menor mentre no sen
faci la recollida per part de la DGAIA.
La Direcci del Centre comunicar els fets i les actuacions
realitzades a la Inspecci Educativa i a lEAP. Les escoles bressol
ho comunicaran a la Inspecci Educativa i als SBAS.
Parallelament, el centre elaborar linforme pertinent a petici del
SEAIA/o la UDEPMI.
La Direcci del Centre informar a la famlia de lInfant o adolescent
de les actuacions que sestiguin realitzant.
Si els pares/tutors o qualsevol altra persona dificulten les accions

76
 de protecci del menor, es sollicitar la presncia dels Mossos
dEsquadra (PG-ME), telefonant el 112.
En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti
el ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.
Quan en un centre educatiu sobserven signes duna situaci de
desemparament es portaran a terme les segents actuacions:

Comunicaci als SBAS, valoraci del cas i derivaci al SEAIA.

Situaci de En el cas de que el SEAIA estigus intervenint, es facilitar la
desemparament informaci que requereixin.
(SD) Seguiment del cas conjuntament amb els serveis implicats.

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la
informaci per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.
Quan en un centre educatiu sobserven situacions de risc greu es
portaran a terme les segents actuacions:

Sinforma a lequip directiu i a lEAP i es trasllada la informaci a

SBAS per compartir lanlisi del cas i un cop valorada la SRG, els
SBAS intervenen per disminuir el risc i en cas de persistir la SRG
derivaran la situaci a lEAIA.
Situaci de risc Es participar en lelaboraci i execuci del COSE elaborat per
greu (SRG) lEAIA amb la resta de Serveis que intervinguin de la Xarxa tal i com
recull la metodologia dintervenci establerta per aquest tipus de
situacions.
Sn casos objecte de ser tractats a la Comissi social del centre
educatiu i/o a lespai interdisciplinari dinfncia que existeixi al
municipi.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.
El mestre/professor o lespecialista en orientaci educativa que detecti
que un alumne/a es troba en situaci de risc, portar a terme les segents
actuacions:

Parlar amb la famlia i/o alumne

Informar a lequip directiu i comunicar-ho als SBAS i a lEAP per
Situaci de risc acordar les actuacions a fer.
(SR) Treball conjunt amb el professional de referncia de SBAS amb les
eines metodolgiques consensuades.
Fer seguiment a la Comissi social del centre educatiu i/o a lespai
interdisciplinari dinfncia que existeixi al municipi.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

77
 6.3.7 AMPANS: Escola Jeroni de Moragas

Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital de
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
les nenes i les
adolescents
Si es creu necessari es pot fer una consulta orientativa al
SEAIA/UDEPMI o al SBAS del municipi del menor segons lhorari de
treball de cada servei.
Si calgus atenci hospitalria sacompanyar al menor al servei
durgncies de lHospital General de Manresa, tot fent un avs telefnic
Situaci de previ de la visita. Des dall sactivar el protocol corresponent.
desemparament Si no calgus atenci hospitalria per hi ha una situaci de risc vital
que requereix per al menor, sinformar i sactivar el SEAIA/UDEPMI, segons horari
protecci de treball del SEAIA, i es custodiar el menor fins la seva recollida
immediata tutelar i es comunicar a Fiscalia o Jutjat de Gurdia.
(SDPI) Si els pares dificulten lactuaci i cal garantir la seguretat del qui
custdia i del menor es demanar la collaboraci dels Mossos
dEsquadra.
En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti
el ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
desemparament.
Es comunica la informaci a la TS del centre.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia es trasllada la informaci
Situaci de a SBAS per compartir lanlisi del cas i derivar la situaci a lEAIA.
desemparament En cas de no ser necessria la intervenci dels SBAS, es derivar
(SD) directament a lEAIA la situaci de lInfant/ adolescent per estudi.
Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci ha de
garantir fins a la finalitzaci de lEstudi per part de lEAIA
En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a
lEAIA), per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la
informaci per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
risc greu.
Es comunica la informaci a la TS del centre.
Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i un
cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el risc i en
Situaci de risc cas de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
greu (SRG) Un cop valorada la situaci de risc greu per part de lEAIA es
participar en lelaboraci, implantaci i seguiment del COSE amb la
resta de Serveis que intervinguin de la Xarxa tal i com recull la
metodologia dintervenci establerta per aquest tipus de situacions.
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.
Informem als Serveis Bsics dAtenci Social. Si ja coneixen el cas,
treballem conjuntament. En els casos que es consideri tamb sollicitem
Situaci de risc assessorament al SEAIA.
(SR) En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

78
 6.3.8 AREES BSIQUES DE SALUT (ABS). EQUIP DATENCI PRIMRIA (EAP):
EAPs de Fundaci Althaia
EAPs de lICS

Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital de
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
les nenes i les
adolescents

En cas de maltractament infantil confirmat i greu el/els professional/s

comunica al Jutjat de Gurdia. El comunicat ser signat per la direcci
del centre i els professionals implicats.
En el cas que requereixi atenci hospitalria es derivar a lHospital
Sant Joan de Du prvia comunicaci al cap de gurdia del servei
Situaci de durgncies de lHospital i assegurant laccs a latenci del menor.
desemparament En el cas que el menor NO requereixi atenci hospitalria urgent
que requereix savisar als SBAS i sactivar al SEAIA i fora de lhorari laboral del
protecci SEAIA, a lUDEPMI. Es far avs telefnic i amb informe mdic i social
immediata de derivaci. Es garantir la custodia del menor per part dels
(SDPI) professionals de la instituci fins a la recollida.
Registre i codificaci a la Histria Clnica del nen de totes les
intervencions dutes a terme.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti el
ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.

Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de

desemparament.
Es comunica la informaci a la TS del centre.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia es trasllada la informaci a
SBAS per compartir lanlisi del cas i derivar la situaci a lEAIA.
Situaci de En cas de no ser necessria la intervenci dels SBAS, es derivar
desemparament directament a lEAIA la situaci de lInfant/ adolescent per estudi.
(SD)
Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci de lequip
interdisciplinari del CAP ha de garantir fins a la finalitzaci de lEstudi
per part de lEAIA

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci
per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.

Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de

risc greu.
Es comunica la informaci a la TS del centre.
Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i un
Situaci de risc cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el risc i en cas
greu (SRG) de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
Un cop valorada la situaci de risc greu per part de lEAIA es
participar en lelaboraci, implantaci i seguiment del COSE amb la
resta de Serveis que intervinguin de la Xarxa tal i com recull la
metodologia dintervenci establerta per aquest tipus de situacions.
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

79
 rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

Comunicaci al SBAS
Coordinaci i establiment del pla de treball amb SBAS i lequip
Situaci de risc
interdisciplinar del CAP.
(SR)
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

80
6.3.9 HOSPITAL SANT JOAN DE DU DE MANRESA (divisi assistencial pblica)/
CLNICA SANT JOSEP DE MANRESA (divisi assistencial privada)
FUNDACI ALTHAIA

Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
de les nenes i les
adolescents

Detecci duna situaci de maltractament infantil greu des de qualsevol mbit

dactuaci de lHospital Consultes externes (CCEE), Urgncies i
Hospitalitzaci - implicar una valoraci clnico-social del menor per part de
lequip assistencial de referncia. Consulta al RUMI.
Comunicaci/Notificaci immediata de la situaci a:
- UDEPMI (a partir 14h i festius) o SEAIA en el seu horari i si interv en el
cas.
- Jutjat de Gurdia (avs forense en casos de lesions o dabs sexual
Situaci de menys de 72h.)
desemparament Ingrs hospitalari del menor com a protecci immediata. Retenci
que requereix Hospitalria en espera destudi/valoraci de lEquip tcnic dInfncia
protecci (EVAMI o SEAIA).
immediata (SDPI) Coordinaci amb la Xarxa Bsica de Serveis Socials del territori i de
lABS de referncia per conixer els antecedents socials del menor.
Alta hospitalria del menor amb la mesura de protecci immediata
proposada per lEquip tcnic dInfncia (EVAMI o SEAIA) que ha fet
lestudi del cas.
Registre del cas al RUMI.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants
pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti el ms aviat
possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.

Valoraci clnico-social de la situaci del menor per part de lequip

assistencial. Consulta del cas al RUMI.
Ingrs hospitalari del menor com a mesura protectora-estudi de la
situaci; sempre que es consideri oport.
Coordinaci amb SBAS, ABS... per conixer antecedents scio-sanitaris
del cas.
Situaci de Consulta UDEPMI i/o SEAIA.
desemparament
Comunicat judicial al Jutjat de Gurdia/Fiscalia.
(SD)
Derivaci a SBAS per fer la derivaci conjunta al SEAIA.
Derivaci a lABS per seguiment de salut desprs de lalta hospitalria
Registre del cas al RUMI.

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci
per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.

Valoraci clnico-social de la situaci del menor per part de lequip

Situaci de risc assistencial. Consulta del cas al RUMI.
greu (SRG) Coordinaci amb SBAS, ABS... per conixer antecedents scio-sanitaris
del cas.
Consulta a UDEPMI i/o SEAIA; si es considera oport.

81
 Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i un cop
valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el risc i en cas de
persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
Informar als pares/famlia del seguiment social del menor.
Derivaci a ABS per seguiment dels aspectes de salut.
Registre al RUMI (si es considera oport)

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants
pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el termini de 15
dies.

Valoraci clnico-social de la situaci del menor per part de lequip

assistencial. Consulta del cas al RUMI.
Coordinaci amb SBAS, ABS... per conixer antecedents scio-sanitaris
Situaci de risc del cas.
(SR) Derivaci als Serveis Bsics dAtenci Social del territori. Informar
pares/famlia del seguiment social.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants
pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el termini de 15
dies.

82
 6.3.10 CENTRE DE SALUT MENTAL ADULTS (CSMA)
FUNDACI ALTHAIA

Supsits dabs sexual Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
Supsits dablaci o
mutilaci genital de les Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
nenes i les adolescents

En cas que requereixi atenci hospitalria, sacompanyar el menor a

lHSJD. Des dall, sactivar el protocol corresponent.
Si no requereix atenci hospitalria, per hi ha una situaci de risc vital
Situaci de per al menor, la treballadora Social del CSMA contactar amb el SAIA
desemparament (en horari SAIA). Fora de lhorari SAIA, contactarem amb DGAIA -
que requereix UDEPMI.
protecci Es contactar amb SBAS si coneix el cas.
immediata (SDPI) Es comunicar a Fiscalia o jutjat de gurdia.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti el
ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.

Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de

desemparament.
Es comunica la informaci a la TS del centre.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia es trasllada la informaci a
Situaci de SBAS per compartir lanlisi del cas i derivar la situaci a lEAIA.
desemparament En cas de no ser necessria la intervenci dels SBAS, es derivar
(SD) directament a lEAIA la situaci de lInfant/ adolescent per estudi.
Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci ha de
garantir fins a la finalitzaci de lEstudi per part de lEAIA

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci
per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.

Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i un

cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el risc i en cas
de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
Situaci de risc Coordinaci i establiment de pla de treball amb el SBAS, SEAIA i equip
greu (SRG) de CSMA.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

Comunicaci al SBAS.
Coordinaci i establiment del pla de treball amb el SBAS i lequip del
Situaci de risc CSMA.
(SR)
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

83
6.3.11 CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ)
FUNDACI ALTHAIA

Supsits dabs sexual Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
Supsits dablaci o
mutilaci genital de les Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
nenes i les adolescents
En cas que requereixi atenci hospitalria, sacompanyar el menor a
lHSJD. Des dall, sactivar el protocol corresponent.
Si no requereix atenci hospitalria, per hi ha una situaci de risc
vital per al menor,el responsable del cas o la treballadora social del
Situaci de CSMIJ contactaran amb el SEAIA (en horari SEAIA). Fora de lhorari
desemparament SEAIA, contactarem amb DGAIA: UDEPMI.
que requereix Es contacta amb SBAS si coneix el cas.
protecci Es comunicar a Fiscalia o jutjat de gurdia.
immediata (SDPI)
Si cal garantir seguretat del qui custdia i/o del menor: emergncia
112/cossos de seguretat.
En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti
el ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
desemparament.
El responsable del cas el deriva a la treballadora social del CSMIJ.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia, la treballadora social del
CSMIJ trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i
Situaci de derivar la situaci a lEAIA.
desemparament En cas de no ser necessria la intervenci dels SBAS, es derivar
(SD) directament a lEAIA la situaci de lInfant/ adolescent per estudi.
Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci ha de
garantir fins a la finalitzaci de lEstudi per part de lEAIA
En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a
lEAIA), per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la
informaci per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
risc greu.
El responsable del cas el deriva a la treballadora social del CSMIJ.
Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i un
cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el risc i en
Situaci de risc cas de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
greu (SRG) Un cop valorada la situaci de risc greu per part de lEAIA es
participar en lelaboraci, implantaci i seguiment del COSE amb la
resta de Serveis que intervinguin de la Xarxa tal i com recull la
metodologia dintervenci establerta per aquest tipus de situacions.
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.
Els professionals del CSMIJ fan les visites de seguiment per tal d
intentar reconduir la situaci.
Sestableix la coordinaci amb altres Serveis implicats: EAP
deducaci, pediatria, escola, ......
Situaci de risc El responsable del cas el deriva a la treballadora social del CSMIJ.
(SR) Aquesta, desprs de la seva valoraci, estableix coordinaci amb el
referent dels Serveis Socials Bsics. Si sescau es pot demanar
assessorament al SEAIA.
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

84
6.3.12 CENTRE DATENCI I SEGUIMENT DE LES DROGODEPENDNCIES (CAS)
FUNDACI ALTHAIA
Supsits dabs sexual Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
Supsits dablaci o mutilaci
genital de les nenes i les
adolescents
Situaci de
desemparament que
requereix protecci
immediata (SDPI)
Situaci de
desemparament (SD)
Situaci de risc greu
(SRG)
Situaci de risc (SR)
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
Si linfant/adolescent requereix atenci hospitalria,
sacompanyar el menor a lHSJD. Des dall, sactivar el
protocol corresponent.
Si no requereix atenci hospitalria, per hi ha una situaci de
risc vital per al menor, la treballadora Social del CAS
contactar amb el SAIA (en horari SAIA). Fora de lhorari SAIA,
contactarem amb DGAIA i UDEPMI.
Es contactar amb SBAS si coneix el cas.
Es comunicar a Fiscalia o jutjat de gurdia.
En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o
antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei
detector que ens ho solliciti amb la mxima brevetat possible (el mateix dia),
podent-se complementar en les 24 hores segents.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la
situaci de desemparament.
Es comunica la informaci a la TS del centre.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia es trasllada la
informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i derivar la
situaci a lEAIA.
En ca de no ser necessria la intervenci dels SBAS, es
derivar directament a lEAIA la situaci de lInfant/ adolescent
per estudi.
Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci ha
de garantir fins a la finalitzaci de lEstudi per part de lEAIA
En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a
lEAIA), per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es
facilitar la informaci per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7
dies.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la
situaci de risc greu.
Es comunica la informaci a la TS del centre.
Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas
i un cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el
risc i en cas de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
Un cop valorada la situaci de risc greu per part de lEAIA es
participar en lelaboraci, implantaci i seguiment del COSE
amb la resta de Serveis que intervinguin de la Xarxa tal i com
recull la metodologia dintervenci establerta per aquest tipus
de situacions.
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o
antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent
que ho solliciti en el termini de 15 dies.
Comunicaci als SBAS.
Coordinaci i establiment del pla de treball amb els SBAS i
lequip del CAS.
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o
antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent
que ho solliciti en el termini de 15 dies.
85
6.3.13 EQUIP FUNCIONAL DINFNCIA REFERENT BAGES (EFI 9) DE LA DGAIA

Detecci: En el moment de tenir coneixement de la situaci, lEFI un cop

valorada la informaci activar lEquip especialitzat corresponent per
iniciar la intervenci i obre expedient de desemparament.
Situaci de
Intervenci: En cas de rebre informe-proposta per part de lequip tcnic
desemparament
que requereix competent, sollicitant la protecci immediata de linfant/adolescent, lEFI:
protecci
immediata (SDPI) Valora tcnica i jurdicament la proposta
Elabora proposta i tramita la declaraci preventiva de desemparament
Aplica mesures cautelars
Sollicita estudi i proposta de mesura protectora posterior (centre
dacolliment/SEAIA)

Detecci: En el cas de rebre informaci per part dalgun Servei lEFI valora
la informaci i, en cas de ser adequat, sollicita lestudi a lEAIA i obre
expedient de desemparament.

Situaci de Intervenci: A proposta de lEAIA mitjanant informe, lEFI:

desemparament
(SD) Valora tcnica i jurdicament la proposta
Inicia i instrueix el procediment de declaraci de desemparament
Porta a terme la constituci de la tutela i estableix les mesures
protectores
Comunica al Servei de Protecci de Fiscalia de Menors

Detecci: En el cas de rebre informaci per part dalgun Servei, lEFI valora
la informaci i, en cas de ser adequat, la trasllada a SBAS i obre expedient
Situaci de risc de risc
greu
(SRG) Intervenci: En el cas de rebre comunicaci per part de lEAIA
destabliment de Comproms Socio Educatiu (COSE) com a mesura
dintervenci, lEFI obre expedient de risc.

Detecci: En el cas de rebre informaci per part dalgun Servei, lEFI valora
Situaci de risc
la informaci i, en cas de ser adequat, la trasllada a SBAS i obre expedient
(SR)
de risc (fins a la implantaci de laccs al SINIA per part dels SBAS).

86
6.3.14 UNITAT DE DETECCI I PREVENCI DE MALTRACTAMENTS INFANTILS
(UDEPMI) DE LA DGAIA

La UDEPMI funciona les 24 hores del dia els 365 dies de lany i atn les
demandes datenci immediata especialitzades dinfants i adolescents i,
conseqentment, activa els diversos serveis de protecci i atenci als
menors del territori. Sactiva mitjanant el telfon de Infncia Respon 900
300 777

En el cas de rebre notificaci, la UDEPMI, un cop valorada la informaci,

Situaci de activa lEquip especialitzat corresponent per iniciar la intervenci i obre
desemparament expedient de desemparament:
que requereix
protecci Activa i deriva a EVAMI si la detecci de la urgncia s en lmbit
immediata (SDPI) hospitalari.

Activa i deriva a un Centre dAcollida quan es manifesta la necessita de

protecci immediata a travs de la separaci del menor del seu nucli de
convivncia.

La UDEPMI tamb realitza assessorament a professionals de com actuar

davant la detecci dun maltractament infantil i procediments.

Situaci de En el cas de rebre informaci duna situaci de desemparament per part

desemparament dalgun Servei, la UDEPMI, valora la informaci i, en cas de ser adequat,
(SD) sollicita lestudi a lEAIA i obre expedient de desemparament.

Situaci de risc En el cas de rebre informaci duna situaci de risc greu per part dalgun
greu Servei, la UDEPMI valora la informaci i la trasllada a SBAS.
(SRG)

Situaci de risc En el cas de rebre informaci duna situaci de risc per part dalgun
(SR) Servei, la UDEPMI, valora la informaci i la trasllada a SBAS .

87
 6.3.15 POLICIA DE LA GENERALITAT-MOSSOS DESQUADRA (PG-ME).
REA BSICA POLICIAL DEL BAGES

Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital de les Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
nenes i les adolescents

La Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra (PG-ME) focalitza les

Situaci de seves actuacions de manera transversal, amb vctimes menors de
desemparament violncia masclista, domstica i altres vctimes menors vulnerables, des
que requereix de les vessants de la prevenci, la detecci, latenci, el seguiment i la
protecci protecci daquestes vctimes.
immediata (SDPI)
Les actuacions policials comprenen tant el treball preventiu, orientat a
aquestes vctimes, com totes aquelles accions dutes a terme des del
Situaci de moment en qu es t notcia que una persona pot ser o s vctima de
desemparament violncia masclista i/o domstica, fins el moment en qu es finalitza el
(SD) seguiment del seu cas per absncia de risc.

Situaci de risc 1. Quan es t coneixement dalguna daquestes situacions

greu (SRG) sinstrueixen diligncies policials amb les actuacions realitzades.

2. Es posa en coneixement de lAutoritat Judicial i Ministeri Fiscal.

Situaci de risc
(SR) 3. Es posa en coneixement de la Direcci General dAtenci
a la Infncia i Adolescncia.

* En cas de ser activats mitjanant emergncies 112:

La policia garantir la integritat fsica, tant del menor, com dels
professionals que lestan atenent, en el cas que hi hagi alguna
persona que interfereixi activament en les accions que es
pretenguin portar a terme.

88
 6.3.16 POLICIA LOCAL I VIGILANTS MUNICIPALS *

Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital de
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
les nenes i les
adolescents

Detecci: Tant si la intervenci s dofici, a requeriment o per la

presentaci del menor a les dependncies de la policia local, les accions a
seguir serien:
Protecci del menor per agents discrets i amb vehicle no logotipat,
sempre que es pugui: actuaci immediata i preferent.
Acompanyament del menor, si sescau, a lHospital. LHospital activa el
seu protocol de protecci del menor.
De no ser necessari lacompanyament a lHospital, es far custdia i
atenci del menor a les dependncies de la policia local, amb assignaci
dun policia local i dun espai datenci adient, fins a la recollida tutelar
Situaci de del menor per part del servei de protecci del menor. Sactivar SEAIA
desemparament en el seu horari o UDEPMI directament o a travs de SBAS.
que requereix Comunicaci verbal (telefnica o presencial) a la PG-ME i possibles
protecci actuacions conjuntes.
immediata Comunicaci verbal als SBAS
(SDPI) Actuacions i Diligncies penals (actuacions penals in situ amb lagressor
si s possible, declaracions, testimonis, informes,...). Denncia a Jutjat
de Gurdia i fora horari a la PG-ME.
Elaboraci dInforme i la seva tramesa a SBAS i a la Fiscalia de Menors.
Cpia de linforme a referent policia local (Policia local de Manresa:
Unitat de Suport i Enlla - USIE)
Suport a servei detector, a requeriment daquest: cooperaci i auxili
necessari per practicar les actuacions de protecci (seguretat del menor i/o
del qui el custdia.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti el
ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.

Recopilaci dactuacions de la policia local relacionats amb el menor i la

seva famlia en el temps i historial.
Elaboraci dInforme de valoraci de la situaci de desemparament i
derivaci daquest a SBAS.
Situaci de Informe al Jutjat de gurdia, si hi ha possible causa penal.
desemparament Cpia informe a referent Policia Local (Policia Local de Manresa: Unitat
(SD) de Suport i Enlla - USIE)
Suport en les actuacions dinvestigaci i protecci al SEAIA o SBAS.

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci
per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.

Recopilaci dactuacions de la policia local relacionats amb el menor i la

Situaci de risc seva famlia en el temps i historial daquest.
greu (SRG) Elaboraci dinforme de motivaci i derivaci daquest als SBAS.
Informe a Jutjat de gurdia, si hi ha possible causa penal.

89
 Cpia informe a referent Policia Local (Policia Local de Manresa: Unitat
de Suport i Enlla)

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

Recopilaci dactuacions de la policia local relacionats amb el menor i la

seva famlia en el temps i historial .
Informe de motivaci i derivaci de linforme a SBAS.
Situaci de risc
Cpia informe a referent Policia Local (Policia Local de Manresa: Unitat
(SR)
de Suport i Enlla - USIE)
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

* Les funcions de la Policia Local dauxili i custodia del menor i de derivaci i

comunicaci de la informaci als altres serveis de la xarxa de protecci tamb es
portaran a terme pels vigilants municipals, a excepci de les funcions de seguretat i
policia judicial. De requerir-se protecci del menor i/o del qui el custdia, el vigilant
municipal demanar la intervenci de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra.

90
 6.3.17 EQUIP DEXECUCI DE MESURES EN MEDI OBERT BARCELONA 3

Supsits dabs
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.5.
sexual
Supsits dablaci o
mutilaci genital de les
Sactuar seguint la intervenci especialitzada descrita a lapartat 6.6.
nenes i les
adolescents
En cas de ser necessria atenci mdica es far acompanyament a
lHospital.
Si no s necessari lacompanyament a lhospital, en cas de
maltractament greu i actiu o imminent, es faria consulta orientativa al
SEAIA i fora del seu horari a la UDEPMI per part del Tcnic de Medi
Situaci de Obert que hagi detectat la situaci..
desemparament Posteriorment es far informe escrit de la situaci detectada i senviar
que requereix segons horari a SEAIA / UDEPMI.
protecci Fins a la recollida del menor per part dels Serveis especialitzats
immediata (SDPI) dinfncia es far la custdia del menor.
Parallelament es comunicar a Jutjat de Gurdia.

En cas de no ser el Servei detector, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei detector que ens ho solliciti el
ms aviat possible (el mateix dia), podent-se complementar en les 24 hores segents.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
desemparament.
En cas que SBAS intervingui amb la famlia es trasllada la informaci a
SBAS per compartir lanlisi del cas i derivar la situaci a lEAIA.
Situaci de Derivaci directa al SEAIA, si no hi ha intervenci des dels SBAS,
desemparament mitjanant coordinaci presencial i posteriorment per escrit.
(SD) Sestabliran els aspectes que la continutat de la intervenci ha de
garantir fins a la finalitzaci de lEstudi per part de lEAIA

En cas de no ser el Servei derivant (servei que centralitza la informaci per derivar a lEAIA),
per es disposi dinformaci actual o antecedents rellevants pel cas, es facilitar la informaci
per escrit al Servei derivant que ho solliciti en el termini de 7 dies.
Es recolliran indicadors, observacions que facin valorar la situaci de
risc greu.
Es trasllada la informaci a SBAS per compartir lanlisi del cas i un
cop valorada la SRG, els SBAS intervenen per disminuir el risc i en cas
de persistir la SRG derivaran la situaci a lEAIA.
Un cop valorada la situaci de risc greu per part de lEAIA es
Situaci de risc participar, mentre hi hagi intervenci des de la justcia de menors, en
greu (SRG) lelaboraci, implantaci i seguiment del COSE amb la resta de Serveis
que intervinguin de la Xarxa tal i com recull la metodologia dintervenci
establerta per aquest tipus de situacions.

En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents

rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.
Comunicaci al SBAS
Coordinaci i establiment de pla de treball amb el SBAS, mentre hi hagi
Situaci de risc intervenci des de la justcia de menors.
(SR)
En cas de no ser el Servei referent, per es disposi dinformaci actual o antecedents
rellevants pel cas, es facilitar la informaci per escrit al Servei referent que ho solliciti en el
termini de 15 dies.

91
6.4. PROCEDIMENT DINTERVENCI ESPECIALITZADA EN SITUACIONS
DE MALTRACTAMENT PRENATAL

Les situacions de maltractament prenatal presenten lespecificitat que qualsevol

acci preventiva o protectora respecte el futur nad (nasciturus), s indissociable
de latenci i cura de la mare durant tot el perode de la gestaci, motiu per al
qual requereixen dun tractament diferencial de lestablert al procediment
general.

Tal i com sha definit en lapartat 5.2 Tipologia de situacions de desprotecci

des de lptica de la protecci infantil sentn que es produeix Maltractament
prenatal quan una dona en procs de gestaci, de forma conscient o
inconscient, no t en compte les atencions que demana el seu estat, amb risc de
perjudicar el fetus/embri i tamb el produt indirectament al nad per la persona
que maltracta la dona en procs de gestaci.

La LDOIA en lart. 105.1, concretament recull entre les diferents situacions de

desemparament :

c) Els perjudicis greus al nad causats per maltractament prenatal. A

aquests efectes, sentn per maltractament prenatal la manca de cura del
propi cos, conscient o inconscient, o la ingesti de drogues o substncies
psicotrpiques per part de la dona durant el procs de gestaci, i tamb el
produt indirectament al nad per la persona que maltracta la dona en procs
de gestaci.

Aix les situacions de Maltractament prenatal poden contemplar:

Situacions de violncia fsica o psquica (agressions contra la dona-mare

gestant per part de la parella o familiars).

Consum de drogues o substncies psicotrpiques per part de la mare

gestant.

Manca de cura i atencions de la salut per part de la mare gestant.

Tot i que no es donin situacions de maltractament prenatal, des de lptica de la

detecci preco de futures situacions de desprotecci, el perode de gestaci
tamb ser una etapa fonamental per tal de detectar situacions en les que es
doni una confluncia dobservacions respecte lrea social, familiar i personal
de la mare i/o parella i el seu entorn que portin a valorar la possibilitat de futures
mancances en lexercici del maternatge, que han de generar lactivaci dels
serveis bsics de la xarxa professional (salut i serveis socials especialment).

92
El procediment dintervenci especialitzada en situacions de maltractament
prenatal ha de seguir els passos segents:

1. Detecci per part de :

a. Professionals de la xarxa pblica de salut (ASSIR,ABS, Hospitals
llevadores, gineclegs-, metges de famlia o daltres especialitats
mdiques, infermers/es i treballadors/es socials).
b. Professionals de ginecologia i obstetrcia que desenvolupen la seva
professi en lmbit de la medicina privada.
c. Professionals daltres mbits pblics (serveis socials, ... ).
d. Professionals de la salut daltres especialitats que desenvolupen la
seva professi en lmbit de la medicina privada (psiquiatres,...)

2. Els professionals que han detectat la situaci la traspassen a la

treballadora social (TS) de lASSIR. En cas que ho canalitzin a travs de la
treballadora social de lABS, aquesta ho derivar a la treballadora social de
lASSIR.

3. Atenci per part de la TS de lASSIR, valoraci i establiment d un treball

interdisciplinari dels professionals de lASSIR amb la resta de serveis
especialitzats CSMA, CSMIJ , CAS, CAP, SIAD de Manresa, PIAD del
Bages.

Si es valora com a Embars de Risc- Alt Risc Obsttric (ARO)- tamb es

deriva al Servei de consultes externes de Ginecologia i dObstetrcia de
lHospital Sant Joan de Du de Manresa. La treballadora social de lASSIR
valorar la convenincia o no de derivar tamb el seguiment a la
treballadora social de lHospital.
Si lembars sinicia des de la primera visita a lHospital perqu s un
embars dARO, els professionals derivaran a la TS del seu servei (Hospital
Sant Joan de Deu).

4. En funci del resultat del treball establert i de la valoraci que de la situaci

en realitzin els serveis, es procedir a activar el procediment general
dintervenci (SR/SRG/SD/SDPI) per garantir el benestar del nad a partir
del seu naixement. Es podr fer la declaraci preventiva de desemparament
abans del naixement quan es prevegi clarament la situaci de
desemparament del futur nad. (LDOIA art. 110. 4).

5. En casos greus de risc per al fetus/embri i sense obtenir la collaboraci

de la mare gestant es procedir a sollicitar al Jutjat lingrs involuntari
hospitalari i/o altres mesures cautelars necessries en relaci a la mare per
fer efectiva la protecci del nasciturus (LDOIA art. 110.4)

93
6.5. PROCEDIMENT DINTERVENCI ESPECIALITZADA EN SUPSITS
DABS SEXUAL

Tal i com sha definit en lapartat 5.2 Tipologia de situacions de

desprotecci des de lptica de la protecci infantil sentn per abs sexual la
situaci en la qual un infant o adolescent s utilitzat per satisfer els desitjos
sexuals de ladult, ja sigui participant o presenciant activitats sexuals que no
comprn o per a les quals no est preparat, dacord amb el seu
desenvolupament i a les quals, per tant, no els pot donar el seu consentiment
(incest, violaci, tocaments, seducci verbal, masturbaci en presncia dun
infant, pornografia, etc.).
Labs sexual tamb pot ser coms per una persona menor de 18 anys, quan
aquesta s significativament major que el menor-vctima, o quan est en una
posici de poder o control sobre el menor.

En labs sexual ha dexistir:

Diferncies de poder que permetin controlar la vctima fsica o
emocionalment
Diferncies de coneixements que impliquen que la vctima no pot
comprendre el significat i conseqncies potencials de lactivitat sexual.
Diferncia de les necessitats satisfetes: lagressor/a busca satisfer els propis
impulsos sexuals.

Les conductes que es consideren abs sexual infantil sn:

Comportaments sexuals amb contacte directe:

Tocar a un menor els genitals per obtenir plaer sexual
Fer que el menor toqui els genitals de la persona abusadora o mtuament
Acariciar i besar al menor amb propsits sexuals, sempre obtenint plaer, o
fer que el menor li ho faci a la persona abusadora
Introduir objectes o parts del cos, com dits, llengua o penis en la vagina,
boca o anus dun menor.
Relaci coital, vaginal o anal completa.

Comportaments sexuals sense contacte directe:

Mostrar material pornogrfic a un menor
Exhibir els genitals davant un menor
Demanar a un menor que interactu sexualment amb un altre
Seduir a un menor a travs dInternet per a propsits sexuals
Fotografiar a un menor en posicions sexuals
Exposar al menor a contemplar actes sexuals de persones adultes
Observar al menor despullat amb inters sexual

Conseqncies de lAbs sexual infantil:

Les vctimes dAbs sexual infantil poden patir variades conseqncies que
afecten a les diferents esferes de la seva vida tant a curt com a llarg termini. Els

94
nens i nenes que han patit abs sexual solen patir danys fsics i psicolgics que
afecten llur capacitat per aprendre i relacionar-se socialment. Parallelament
presenten greus problemes en lajust sexual, i tamb trastorns dissociatius de la
personalitat que comporten problemes socials.
En funci de ledat, els nens i nenes molt petits (etapa preescolar), degut al
limitat repertori de recursos psicolgics disponibles, poden mostrar estratgies
de negaci i dissociaci. En els nens i nenes ms grans (etapa escolar) sn ms
freqents els sentiments de culpa i vergonya. A ladolescncia labs presenta
una especial gravetat, ja que els/les adolescents prenen conscincia real de
labs i sn habituals conductes autodestructives com fugir de casa, abs
dalcohol i drogues, fins i tot conductes autolesives, intents de sucidi i conductes
delictives.

Procediments especfics dintervenci:

La complexitat de les situacions dabs sexual a infants i adolescents, la co-

intervenci de diferents sistemes (salut, judicial, protector, policial,) i
lexistncia dun recurs especfic per lmbit territorial de Catalunya en la
valoraci i diagnstic daquest tipus de maltractament com s la UFAM (Unitat
Funcional dAbs al Menor) de lHospital Sant Joan de Du dEsplugues de
Llobregat, fa necessari disposar dun esquema dintervenci especfic per a
aquestes situacions.
Davant de la sospita o certesa dun abs sexual, es diferencien dues situacions
en funci de si el darrer incident dabs sexual ha estat en les anteriors 72 hores
o s previ, de manera que sactuar seguint un procediment especfic per a cada
situaci com tot seguit sexposa.

95
 PROCEDIMENT INTERVENCI DAVANT SOSPITA O CERTESA ABS SEXUAL (FA MS DE 72 H)

RECOLLIDA DINDICADORS, RECEPCI DE LA Consulta amb altres

INFORMACI PER PART DEL SERVEI QUE DETECTA Serveis de la xarxa
que intervenen,
cooperaci entre
serveis
SITUACI DE CERTESA O SOSPITA DABS
SEXUAL, DE LINCIDENT FA MS DE 72 H.

EL SERVEI QUE DETECTA FA TRUCADA/CONSULTA Sexposa situaci detectada i

A TREBALLADORA SOCIAL UFAM (93 253 21 32) es valora temporalitat de la
visita a UFAM i estratgia
dintervenci

ENTREVISTA AMB LA FAMLIA I EXPOSICI

NECESSITAT DERIVACI UFAM (SEGUINT
ESTRATGIA PACTADA)

FAMLIA NO ACCEPTA DERIVACI

FAMLIA ACCEPTA DERIVACI UFAM
UFAM

FAMLIA I/O SERVEI DEMANEN HORA A UFAM

SERVEI QUE DETECTA
VISITES DIAGNSTIQUES A UFAM

NO CONFIRMACI ABS CONFIRMACI ABS: COMUNICACI A

- compatible amb abs
- abs molt probable
EN FUNCI VALORACI - abs segur
FAMLIA JUTJAT SERVEI
PROTECCI
ACTIVACI DERIVACI TANCAMENT FISCALIA
EN CAS DABSNCIA DE
PROCEDIMENT ALTRES DE
GUARDADOR
SR/SRG/SD DE SERVEIS MENORS
PROTECTOR ACTIVACI
LESQUEMA
DEL SERVEI DE
GENERAL
PROTECCI IMMEDIATA
DE LA INFNCIA I
PG-ME
ADOLESCNCIA

96
 PROCEDIMENT INTERVENCI DAVANT SOSPITA O CERTESA ABS SEXUAL (FA MENYS DE 72 H)

RECOLLIDA DINDICADORS, RECEPCI DE LA INFORMACI Consulta amb altres

PER PART DEL SERVEI QUE DETECTA Serveis de la xarxa
que intervenen,
cooperaci entre
serveis
SITUACI DE CERTESA O SOSPITA DABS
SEXUAL, DE LINCIDENT FA MENYS DE 72 H

AVS TELEFNIC A HOSPITAL DE LA VISITA SI CAL GARANTIR SEGURETAT DE

ACOMPANYAMENT HOSPITAL CUSTDIA DEL MENOR I/O DEL QUI
EL CUSTDIA

Emerg 112/cossos seguretat

HOSPITAL AVISA METGE FORENSE

VISITA DIAGNSTICA

CONFIRMACI
ABS NO CONFIRMACI ABS

HOSPITAL COMUNICA A
EN FUNCI VALORACI

SERVEI JUTJAT FAMLIA EN CAS DABSNCIA ACTIVACI DERIVACI A TANCAMENT

PROTECCI DE GUARDADOR PROCEDIMENT UFAM O
FISCALIA PROTECTOR, SR/SRG/SD DE ALTRES
DE ACTIVACI DE
LESQUEMA SERVEIS
MENORS SEAIA / UDEPMI
GENERAL

PG-ME

97
6.6 PROCEDIMENT DINTERVENCI ESPECIALITZADA PER A LA
PREVENCI DE LABLACI O MUTILACI GENITAL DE LES NENES I
LES ADOLESCENTS

MARC REGULADOR

La LDOIA opta per aquesta doble denominaci, en consonncia amb el criteri

dUNICEF, amb la finalitat de marcar una clara distinci amb la circumcisi
masculina i subratllar la gravetat de practicar-la com a atemptat contra la
integritat fsica i psquica de les nenes.

Rgim legal daplicaci preferent a les nenes i les adolescents: Llei 14/2010
(LDOIA) i especficament el seu art. 76.

La Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, tamb
recull la mutilaci genital femenina com una de les formes dexercir la violncia
masclista contra les dones i obliga a la Generalitat a adoptar les mesures
preventives i de reversi. La nena, com a dona, t accs a tots els recursos i
serveis que estableix aquesta llei. El Servei dIntervenci Especialitzada en
Violncia Masclista (SIE) de la Catalunya Central forma part de la xarxa
protectora daquest Protocol (procediment especfic 6.3.5, fitxa del servei 10.1.5).

Lacci integral en xarxa per protegir a les dones de la prctica de la MGF es

regula en el Protocol dactuacions per prevenir la mutilaci genital
femenina adoptat el 2007, que tamb recull els indicadors o factors de risc
especfics de la MGF.

Davant duna contradicci entre lactuaci pautada en el Protocol per prevenir el

MGF i lactuaci establerta en la legislaci aplicable en cada moment, prevaldr
aquesta ltima i en primer lloc lestablerta en la legislaci especfica de protecci
de les nenes i les adolescents.

ACCI DE PREVENCI

Lobjecte de la prevenci de les ablacions o les mutilacions genitals de les nenes

i les adolescents sn les situacions en qu concorren indicadors o factors de risc
que fan palesa la probabilitat que la menor que shi trobi resulti en el futur
vctima daquestes prctiques. (art. 76.1 LDOIA)
La identificaci dindicadors o factors de risc dablaci o mutilaci genital
respecte a una nena o una noia menor dedat ha de donar lloc a una intervenci
socioeducativa en el seu entorn, amb la finalitat que la famlia de la nena o de la
noia sigui la que decideixi no practicar-li lablaci o mutilaci genital. (art. 76.2
LDOIA)
La intensitat del risc ens portar a activar el procediment per a les situacions de
risc (SR), de risc greu (SRG) o de desemparament (SD).
Per informaci i assessorament en aquestes situacions tamb es pot contactar
amb la UDEPMI (900 300 777)

98
ACCI DE PROTECCI PER IMPEDIR QUE LA MUTILACI ES CONSUMI

Si en qualsevol moment es valora que existeix el risc que la nena o la noia

pot sser mutilada, dins o fora del territori de lEstat, sha de derivar el cas a la
fiscalia o al jutjat competent perqu adopti les mesures necessries per
impedir la consumaci de lablaci o la mutilaci dins el territori de lEstat, i
tamb, si escau, per a prohibir la sortida de la nena o la noia de lEstat, per tal
que la consumaci de lablaci o la mutilaci no pugui tenir lloc a lexterior (art.
76.3 LDOIA), amb independncia que, de forma simultnia, es valori la
convenincia dadoptar les mesures cautelars de protecci immediata per part de
la DGAIA, dacord amb el procediment per a les situacions de desemparament
que requereixen protecci immediata (SDPI)

Dacord amb el mandat legal i amb els propis termes del protocol especfic de
prevenci de la MGF, la signatura del comproms de la no prctica de lablaci i
de revisi mdica per part dels progenitors no pot condicionar o substituir
lactuaci judicial de protecci: la signatura dun comproms no garanteix el
seu compliment i per tant no protegeix.

ATENCI DE LES VICTIMES

Les nenes i les noies vctimes de lablaci o mutilaci genital han de rebre el
suport necessari per a evitar els danys fsics o psquics que sen poden derivar,
o, si escau, per reparar-los. (art. 76.4 LDOIA)
Per informaci i assessorament en aquestes situacions tamb es pot contactar
amb la UDEPMI (900 300 777)

PROCS PENAL CONTRA LES PERSONES RESPONSABLES

La mutilaci genital femenina s un delicte a lEstat Espanyol i en molts pasos

dorigen de les persones que la practiquen.

LAdministraci de la Generalitat es pot personar en els procediments penals per

a perseguir, incls extraterritorialment, la prctica de lablaci o la mutilaci
genital femenina, sempre que les persones responsables es trobin a lEstat. (art.
76.5 LDOIA)

99
6.7 COMPLEMENTACI AMB LES ENTITATS PRIVADES DINICIATIVA
SOCIAL I AMB LES ENTITATS QUE REALITZEN ACTIVITATS
ADREADES A LA INFNCIA I A LADOLESCNCIA

LEstatut dAutonomia de Catalunya i la Carta Europea dels Drets Fonamentals

defineixen el marc general de corresponsabilitat social pblica i privada en la
promoci i protecci dels drets dels infants.

Actuaci protectora
Les entitats privades diniciativa social (Critas, Creu Roja i altres
associacions, institucions o fundacions privades) i les entitats que
realitzen activitats adreades a la infncia i a ladolescncia tenen
lobligaci de comunicar i derivar als serveis socials pblics, de forma
immediata o el ms aviat possible, les situacions de risc de desprotecci o
desemparament dinfants o adolescents que detectin en la seva actuaci, i,
tamb, de transmetre tota la informaci de que disposin i prestar la seva
collaboraci en la intervenci pblica valorativa i daplicaci de mesures
preventives o protectores.

Derivaci que correspon segons el nivell de protecci que es requereixi:

o Davant duna situaci de risc de desprotecci o de desemparament que no
requereixi protecci immediata del menor, lentitat derivar el cas als
Serveis Bsics dAtenci Social* del municipi de residncia del menor o del
municipi on es trobi. Pot fer-se una prvia consulta valorativa.
*dades de contacte dels SBAS dels municipis de la Comarca : Annex del
Protocol 10.2.

o Davant de la detecci duna situaci de desemparament que requereixi

protecci immediata del menor (certesa o sospita de maltractament greu i
actiu o imminent que requereix la separaci immediata del menor del seu
nucli familiar):
- En qualsevol fase del procs, si s necessria, es demanar protecci
policial al 112.
- Si requereix atenci hospitalria: sactivar el 112 o es traslladar
directament a lhospital. En aquest supsit, s lhospital qui activa els
serveis pblics de protecci de la infncia.
- Si no requereix atenci hospitalria: sactivar directament el Telfon
de la Infncia 900 300 777 (24 hores) o el 112, i es seguiran les seves
indicacions.

Complementaci permanent
Per fer efectiva la complementaci entre els serveis pblics i les entitats privades,
amb la finalitat de garantir lactuaci integral i transversal de prevenci del risc i de
protecci de la infncia i ladolescncia, sha de vetllar per la utilitzaci dels canals
permanents de suport i cooperaci que existeixen o que es consideri convenient
establir.

Rgim obligacional i competencial aplicable a aquesta complementaci

Llei catalana 12/2007, de Serveis Socials- LSS
Llei catalana 14/2010, dels Drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia
LDOIA (especialment, els articles 3, 23.7, 53, 75, 77, 78, 80, 100 i 103)

100
6.8 COMPLEMENTACI AMB ELS CONSULTORIS MDICS PRIVATS, I EN
ESPECIAL AMB ELS DE PEDIATRIA, GINECOLOGIA/OBSTETRICIA I
PSIQUIATRIA/PSICOLOGIA INFANTIL

LEstatut dAutonomia de Catalunya i la Carta Europea dels Drets Fonamentals defineixen

el marc general de corresponsabilitat social pblica i privada en la promoci i protecci
dels drets dels infants.

Actuaci protectora
Els professionals dels consultoris mdics privats tenen lobligaci de comunicar
i derivar als serveis socials pblics, de forma immediata o el ms aviat possible,
les situacions de risc de desprotecci o de desemparament dinfants o adolescents
que detectin en la seva actuaci, i, tamb, de transmetre tota la informaci de que
disposin i prestar la seva collaboraci en la intervenci pblica valorativa i daplicaci
de mesures preventives o protectores.

Derivaci que correspon segons el nivell de protecci que es requereixi:

o Davant duna situaci de risc de desprotecci o de desemparament que no
requereixi protecci immediata del menor, el professional comunicar el cas als
Serveis Bsics dAtenci Social (SBAS)* del municipi de residncia del menor o del
municipi on es trobi. Pot fer-se una prvia consulta valorativa.
*dades de contacte dels SBAS dels municipis de la Comarca : Annex del Protocol
10.2.

o Davant de la detecci duna situaci de desemparament que requereixi protecci

immediata del menor (certesa o sospita de maltractament greu i actiu o imminent
que requereix la separaci immediata del menor del seu nucli familiar):
- En qualsevol fase del procs, si s necessria, es demanar protecci policial al
112.
- Si requereix atenci hospitalria: sactivar el 112 o es traslladar directament
a lhospital. En aquest supsit, s lhospital qui activa els serveis pblics de
protecci de la infncia.
- Si no requereix atenci hospitalria: sactivar directament el Telfon de la
Infncia 900 300 777 (24 hores) o el 112, i es seguiran les seves indicacions.

Assessorament i suport especialitzat permanent en la valoraci de les situacions

de risc o desemparament
Tots els professionals de la salut poden demanar assessorament en general o
lassistncia tcnica especfica que necessitin per valorar els indicadors duna possible
situaci de risc de desprotecci o de desemparament, als Serveis Bsics dAtenci Social
(SBAS) dels Ajuntaments, al Servei Especialitzat dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
(SEAIA) del Consell Comarcal 93 693 03 98 o al Telfon de la Infncia - 900 300 777.

Programes de sensibilitzaci i formaci contnua

Els serveis pblics referents cooperaran amb les institucions privades assistencials i amb
els collegis o associacions professionals de lmbit de la salut per a la realitzaci de
sessions informatives i/o formatives que permetin millorar la prevenci i la detecci preco
del maltractament infantil i lassistncia protectora.

Rgim obligacional i competencial aplicable a aquesta complementaci

Llei catalana 14/2010, dels Drets i les oportunitats en la infncia i ladolescnciaLDOIA
(especialment, els articles 3, 53, 75, 78, 80, 89, 100 i 103)

101
6.9 MODEL DE DOCUMENT REFERENCIAL PER A LA COMUNICACI
DINFORMACI ENTRE SERVEIS

SERVEI EMISOR DE LINFORME:

SERVEI:
PROFESSIONAL:
CRREC:
ADREA :
TELFON: FAX: E-MAIL:
LLOC I DATA :

SERVEI RECEPTOR DE LINFORME:

SERVEI:
PROFESSIONAL:
ADREA :
TELFON: FAX: E-MAIL:

DADES DE LINFANT/ADOLESCENT:
NOM I COGNOMS:
DATA DE NAIXEMENT: NACIONALITAT:
ADREA HABITUAL:
CARRER: NM.: MUNICIPI:
LOCALITZACI ACTUAL DE LINFANT/ADOLESCENT:
CARRER: NM.: MUNICIPI:

DADES DELS PARES/GUARDADORS:

NOM I COGNOMS DEL PARE:
DATA DE NAIXEMENT: NACIONALITAT:
ADREA HABITUAL:
CARRER: NM.: MUNICIPI:
NOM I COGNOMS DE LA MARE:
DATA DE NAIXEMENT:
ADREA HABITUAL:
CARRER: NM.: MUNICIPI:

ALTRES FAMILIARS/PERSONES SIGNIFICATIVES:

NOM I COGNOMS.:
RELACI AMB LINFANT/ADOLESCENT:
DATA DE NAIXEMENT:
ADREA HABITUAL:
CARRER: NM.: MUNICIPI:

102
 INFORMACI FAMILIAR (GENOGRAMA, FAMILIARS CONEGUTS,...)

ALTRES SERVEIS/RECURSOS QUE INTERVENEN:

SERVEI:
PROFESSIONAL DE REFERNCIA:
TEL: FAX: E-MAIL:

DESCRIPCI SITUACI DETECTADA:

(explicaci, indicadors, ...)

VALORACI/PROPOSTA/DEMANDA:

SIGNATURA I SEGELL

NOM I COGNOMS DEL SIGNANT:

LLOC I DATA:

103
7. ACTUACI DELS JUTJATS I DE LA FISCALIA

Jutjats i Fiscalia de Manresa

Amb laplicaci de Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcaci i de planta

judicial, el partit judicial de Manresa, que abasta els trenta-cinc municipis de la
comarca del Bages, compta actualment amb vuit jutjats de primera instncia i
instrucci, tres jutjats penals i un jutjat social. A ms, des de principis de 2010,
tamb t un jutjat de violncia sobre la dona (VIDO) per atendre els casos de
maltractament quan el presumpte agressor s el marit, la parella o lexparella.
Cada jutjat compta amb jutge/essa, secretari/ria judicial, fiscal, metge/essa
forense i personal funcionari (gestors/ores, tramitadors/ores i auxilis judicials). El
personal medicoforense constitueix un cos titulat superior al servei de
lAdministraci de justcia, la funci del qual s auxiliar els jutges i les jutgesses
en lexercici de les seves funcions. Hi ha quatre metges/esses forenses al servei
dels jutjats de Manresa.
La Fiscalia drea de Manresa-Igualada t competncies en quatre partits
judicials (Manresa, Igualada, Vic i Berga) i depn de la Fiscalia Superior de
Catalunya i de la Fiscalia Provincial de Barcelona. Les funcions de protecci de
menors les assumeix el Servei de Protecci de Menors de la Fiscalia Provincial
(Gran Via de les Corts Catalanes, 111, Edifici F), sense perjudici de lassistncia
als menors que correspon a tots els Fiscals en qualsevol procs judicial
El servei de gurdia s assumit setmanalment i de forma rotatria per cadascun
dels vuit jutjats de primera instncia i instrucci.

Intervenci del Jutjat de Gurdia

El menor pot acudir i presentar la denncia a la Comissaria dels Mossos
dEsquadra de Manresa que tramitaran y presentaran latestat al Jutjat de
Gurdia.
Si la vctima, menor de edat, es dirigeix directament al Jutjat de Gurdia per
presentar una denncia, es posaran els fets immediatament en coneixement del
Ministeri Fiscal, com a representant del menor. Soficiar als Mossos dEsquadra
per tal que practiquin les diligncies dinvestigaci que es considerin oportunes.
Al menor se li proporcionar lassistncia que li sigui necessria, incls el
seu ingrs en el corresponent Centre de protecci, trucant al telfon durgncies
de la DGAIA 900 300 777 / 93 551 7727.
Sadoptaran judicialment les mesures cautelars (suspensi potestat parental,
suspensi del rgim de visites, comunicacions restringides en un Punt de
Trobada, prohibici daproximaci i comunicaci amb la persona del menor,
etc..) que sestimin necessries per la protecci integral del menor.
En les actuacions judicials posteriors, el menor estar sempre representat pel
Ministeri Pblic, el qual lassistir en totes les declaracions que hagi defectuar en
presncia judicial. En cas de ser necessria, novament, la seva presncia
davant del Jutjat per a noves diligncies judicials, al menor lacompanyar el seu
pare o mare, sempre i quan aquests no siguin la part denunciada. Si el menor
est ingressat en un Centre de Protecci, caldr que sigui acompanyat al Jutjat
per personal daquest centre.

104
GUIA LEGAL DE LA FUNCI PREVENTIVA I PROTECTORA DE LA FISCALIA
EN EXERCICI DE LA SEVA FUNCI GENERAL DE PRESERVAR LINTERS
SUPERIOR DEL MENOR I LA SEVA INDIVIDUALITAT, MITJANANT LA
PROMOCI DE LES ACCIONS JUDICIALS DE PROTECCI I LEXERCICI DE
LA COMPETNCIA PRPIA DINSPECCI I CONTROL DE LES
INSTITUCIONS PROTECTORES.

1-Drets del menor que habiliten lactuaci del Ministeri Fiscal en la

promoci de lacci judicial i/o la representaci i defensa diferenciada de
lacci dels seus progenitors, tutors, guardadors o daltres representants
legals

Dret a la seva individualitat dins el marc familiar i social (regulat en lart. 5

LDOIA)

Dret a adrear-se personalment, fins i tot sense el coneixement de llurs

progenitors, al Ministeri Fiscal, amb lobjecte de demanar assistncia. (regulat en
lart. 17 LDOIA)

Dret a sser protagonista de la defensa dels seus drets (regulat en lart. 53

LDOIA)

Dret a posar en coneixement del Ministeri Fiscal les situacions que consideri que
atempten contra els seus drets, amb la finalitat que aquest promogui les accions
oportunes. (art. 10.2.b LL O 1/1996, de Protecci Jurdica del Menor daplicaci
subsidiria)

2-Funcions generals del Ministeri Fiscal que tenen aplicaci directe en

matria de protecci de menors

El Ministeri Fiscal t la missi de promoure lacci de la justcia en defensa de la

legalitat, dels drets dels ciutadans i de linters pblic tutelat per la llei, dofici o a
petici dels interessats. (regulat en l art. 541 de la LLO 6/1985, del Poder
Judicial i en els arts. 1 i 3 de la LL 50/1981, de lEstatut Orgnic del Ministeri
Fiscal)

El fiscal podr incoar diligncies preprocessals encaminades a facilitar lexercici

de les seves funcions. (regulat en lart. 5 de la LL 50/1981, de lEstatut Orgnic
del Ministeri Fiscal).

3-Mandats legals que habiliten lactuaci dofici del Jutge i del Ministeri
Fiscal en defensa de l inters superior del menor, sense que es requereixi
la representaci del menor per part dels que exerceixen la potestat
parental, la tutela o la guarda, ni la intervenci de procurador i advocat, en
les situacions de risc greu

Entre altres accions, el jutge dofici o a petici de la fiscalia pot:

105
disposar que la guarda sexerceixi de manera individual per un dels dos
progenitors, si conv ms a linters del fill. (regulat en lart. 233.10.2 LLFCCC)

excepcionalment, encomanar la guarda als avis, a altres parents, a persones

prximes o, si no nhi ha, a una instituci idnia, a les quals es poden conferir
funcions tutelars amb suspensi de la potestat parental. (regulat en lart.
233.10.4 LLFCCC)

adoptar les mesures que estimi necessries per a evitar qualsevol perjudici
personal o patrimonial als fills en potestat. A aquest efecte, pot limitar les
facultats dels progenitors, exigir-los la prestaci de garanties i, fins i tot, nomenar
un administrador judicial. (regulat en lart. 236.3 LLFCCC)

denegar o suspendre el dret dels progenitors o de les altres persones a qu fa

referncia lart. 236-4.2 del LLFCCC a tenir relacions personals amb els fills i
variar les modalitats dexercici, si incompleixen llurs deures o si la relaci pot
perjudicar linters dels fills o hi ha una altra causa justa. Hi ha causa justa si els
fills pateixen abusos sexuals o maltractament fsic o psquic, o sn vctimes
directes o indirectes de violncia familiar o masclista. (regulat en lart. 236.5.1
LLFCCC)

privar de la potestat parental a un o als dos progenitors. (regulat en lart. 236.6

LLFCCC)

disposar, si linters dels fills ho aconsella, la recuperaci de la titularitat i, si

escau, de lexercici de la potestat parental, si ha cessat la causa que nhavia
motivat la privaci.(regulat en lart. 236.7 LLFCCC)

disposar que la potestat parental sigui exercida exclusivament per un dels

progenitors en inters dels fills (regulat en lart. 236.10 LLFCCC)

excepcionar la necessitat de consentiment de laltre progenitor, en cas de vida

separada del progenitors, per a que el progenitor que exerceix la potestat
parental pugui decidir el tipus densenyament dels fills, variar el domicili si aix
els aparta de llur entorn habitual i fer actes dadministraci extraordinria de llurs
bns. (regulat en lart. 236.11 LLFCCC)

dictar les mesures convenients per assegurar la prestaci daliments i proveir les
futures necessitats del menor, en el supsit dincompliment daquest deure per
part dels progenitors o tutors (regulat en lart. 158 CC, daplicaci supletria)

adoptar, en qualsevol moment, a instncia de les persones legitimades (inclou el

fiscal) o de lrgan competent en matria de protecci dels infants i els
adolescents, les mesures que siguin necessries respecte a latribuci de ls de
lhabitatge familiar, amb el parament corresponent, i determinar, si escau, la
quantia dels aliments a crrec de la persona maltractadora, a fi que permetin la

106
permanncia del menor en un entorn familiar lliure de violncia i lallunyament de
la persona maltractadora (regulat en lart 84 LDOIA)

dictar les disposicions apropiades per evitar la sostracci dels fills menors per
part dun dels progenitors o per terceres persones (regulat en lart. 158 CC,
daplicaci supletria)

4-Control del bon funcionament de les institucions (mesures) de protecci

El jutge pot acordar, en qualsevol moment, les mesures que estimi necessries
per a controlar el bon funcionament de la instituci (mesura) de protecci.
(regulat en lart. 221.5 LLFCCC)

s competncia del Fiscal la superior vigilncia de la tutela, acolliment o

guarda dels menors (regulat en lart. 174.1 CC, daplicaci supletria)
Amb aquesta finalitat lentitat pblica protectora li ha de comunicar
immediatament els nous ingressos de menors, les resolucions sobre constituci,
variaci i finalitzaci de les tuteles, guardes i acolliments. Igualment li
comunicar qualsevol novetat en les circumstncies del menor. El Fiscal ha de
comprovar, al menys semestralment, la situaci del menor, i promour davant del
jutge les mesures de protecci que estimi necessries (regulat en lart. 174.2 CC,
daplicaci supletria)
La vigilncia del Ministeri Fiscal no eximir a lentitat pblica de la seva
responsabilitat amb el menor i de la seva obligaci de comunicar al Ministeri
Fiscal les anomalies que observi. (regulat en lart. 174.3 CC, daplicaci
supletria)
La Circular de la Fiscalia General de lEstat 8/2011 desenvolupa les funcions de
la Fiscalia de Menors en matria dinspecci de centres de menors, establint la
programaci peridica de visites, les inspeccions urgents i la regla ordinria de
no preavisar les visites dinspecci als centres dacolliment i als centres de
protecci de menors amb trastorns de conducta. Tamb estableix els criteris
metodolgics de les inspeccions.

5-Referncia a la Circular de la Fiscalia General de lEstat 8/2011 sobre

Criteris per a la unitat dactuaci especialitzada del Ministeri Fiscal en
matria de protecci de menors.

En la seva part introductria la Circular manifesta que des de la reforma de

lEstatut Orgnic del Ministeri Fiscal, feta per la llei 24/2007, ha sigut ferm el
propsit de la Fiscalia General de lEstat dimpulsar lactivitat dels Fiscals en
lmbit de protecci dels menors, partint de la seva evident transcendncia, de la
delicadesa dels interessos en joc i sobre la base que el legislador ha conferit a
la instituci del ministeri fiscal importants responsabilitats en la matria. Des
daquesta perspectiva sha atribut a les Seccions de Menors de la Fiscalia les
funcions en lrea de protecci i de drets fonamentals dels menors. Tamb

107
estableix que les actuacions del Ministeri Fiscal han destar guiades per l inters
superior del menor: l inters del menor ha de prevaldre davant de qualsevol altre
inters en joc (STS Sala Civil 565/2009, de 31 de juliol).

La Circular regula les funcions i responsabilitats del Ministeri Fiscal, judicials i

extrajudicials en mbits especfics de la protecci de menors, concretament en
matria de supervisi extra processal de les administracions pbliques i de les
entitats protectores, dassistncia immediata a menors, de tractament de la
guarda de fet, del dret de visites dels familiars als menors tutelats, de la
constituci judicial de lacolliment, de la inspecci dels centres de protecci, de la
vigilncia especial dels centres de menors amb trastorns de conducta, entre
daltres.

108
8. SEGUIMENT DEL PROTOCOL

Objectiu:

Fer el seguiment de laplicaci del Protocol i proposar les modificacions

necessries per a complir amb els seus objectius i amb els principis de
lactuaci protectora.

Estructura organitzativa per al seguiment:

El seguiment del protocol es portar a terme mitjanant sessions de lactual

CTIC del Bages i de la futura Comissi Tcnica de la Taula Local dInfncia
del Bages, convocades especficament per a aquesta finalitat.

Funcions de les sessions especifiques de seguiment del Protocol:

- Avaluar el compliment dels acords i el funcionament en general del Protocol

- Avaluar les actuacions realitzades i detectar actuacions que calgui modificar
i/o millorar.
- Proposar modificacions per a la millora dels procediments i dels acords de
cooperaci i coordinaci institucional.
- Resoldre dubtes i situacions en que hi hagi diversitat dopini en laplicaci
del protocol.
- Gestionar la formaci continuada dels professionals per aconseguir una
bona aplicaci del Protocol: actualitzaci permanent de coneixements,
tcniques i metodologies en matria de protecci de menors.
- Anlisi emprica conjunta de la intervenci en casos concrets per avaluar i
millorar les competncies professionals i lacci integral en xarxa.

Secretaria tcnica de les sessions especfiques de seguiment del Protocol:

En la primera sessi especfica es designar el professional o la professional de

lactual CTIC o futura Comissi Tcnica de la Taula Local dInfncia del Bages,
que assumir la secretaria tcnica de les sessions especfiques de seguiment del
Protocol.

Funcions principals:
. Recollir propostes
Convocar les sessions especfiques
Elaborar els documents de treball
Redactar les actes de les sessions especfiques
Convocar sessions de treball de valoraci conjunta en la intervenci dun cas
concret, a petici dun servei de la xarxa

109
9. ENS IMPLICATS EN EL PROTOCOL

CatSalut, Servei Catal de la Salut. Regi Sanitria de la Catalunya Central

Consell Comarcal del Bages:

- Serveis Socials Bsics i Dona.
- Serveis Socials dAtenci Especialitzada i Ciutadania. SEAIA Bages-
Bergued
- Serveis Jurdics

Ajuntaments de la comarca del Bages:

Serveis Socials i Policia Local/Vigilats municipals

DGAIA (Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia):

- UDEPMI (Unitat de Detecci i Prevenci de Maltractaments Infantils)
- EFI 9 (Equip Funcional dInfncia) dels Serveis Territorials dInfncia

Fundaci Althaia, Xarxa Assistencial I Universitria de Manresa:

- Hospital de Sant Joan de Du de Manresa
- Clnica Sant Josep de Manresa
- CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil)
- CSMA (Centre de Salut Mental dAdults)
- CAS (Centre dAtenci i Seguiment de drogodependncies)
- EAP Manresa 1 i EAP Manresa 3

ICS (Institut Catal de la Salut):

- EAP Manresa 2 i EAP Manresa 4. I les ABS (rees Bsiques de Salut) de
la resta del Bages
- ASSIR (Atenci a la Salut Sexual i Reproductiva)

Ensenyament:
- EAP Bages (Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggic)
- Inspecci Educativa Bages
- Centres educatius i diferents serveis

Justcia:
- Jutjats de Manresa
- Ministeri Fiscal:
- Fiscalia de Menors de Barcelona. Servei de Protecci
- Fiscalia de lrea Manresa-Igualada
- Institut de Medicina Legal de Catalunya. rea de Barcelona Centre
- Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil:
Equip dExecuci de Medi Obert Barcelona 3

Direcci General de la Policia. Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos

dEsquadra: rea Bsica Policial del Bages

Associaci Montserrat Claret Arimany, pel Centre de Desenvolupament

Infantil i Atenci Preco del Bages. CDIAP Bages

110
Fundaci AMPANS. Escola Jeroni de Moragas

Consorci dAcci Social de Catalunya. Servei Tcnic de Punt de Trobada de

Manresa (STPT)

UTE DAE Safareig. SIE de la Catalunya Central (Servei dIntervenci

Especialitzada de violncia masclista)

111
10. ANNEXES

10.1 FITXES DE LES CARACTERSTIQUES BSIQUES DE CADA

SERVEI DE LA XARXA

10.2 LOCALITZACI DELS SERVEIS DE LA XARXA

10.3 ALTRES PROTOCOLS I ESTRUCTURES TERRITORIALS I

SECTORIALS DACCI INTEGRADA EXISTENTS QUE
INTERVENEN EN LA PROTECCI DE LA INFNCIA I
LADOLESCNCIA A LA COMARCA DEL BAGES

10.3.1 Protocols
10.3.2 Estructures territorials o sectorials

10.4 DOCUMENTACI CONSULTADA

10.5 PROFESSIONALS QUE HAN PARTICIPAT EN LELABORACI DEL

PROTOCOL

112
10.1 FITXES DE LES CARACTERSTIQUES BSIQUES DE CADA SERVEI

10.1.1 SERVEIS SOCIALS BSICS (SSB) DE LREA BSICA DE

SERVEIS SOCIALS DE MANRESA I DEL BAGES.

10.1.2 SERVEI ESPECIALITZAT DATENCI A LA INFNCIA I A

LADOLESCNCIA (SEAIA) BAGES-BERGUED.

10.1.3 CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCI

PRECO (CDIAP) DEL BAGES.

10.1.4 SERVEI TCNIC DE PUNT DE TROBADA (STPT) DE

MANRESA.

10.1.5 SERVEI DINTERVENCI ESPECIALITZADA PER A DONES EN

SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA I ELS SEUS FILLS I
FILLES A CRREC A CATALUNYA CENTRAL (SIE)

10.1.6 ENSENYAMENT: CENTRES EDUCATIUS I EQUIP

DASSESSORAMENT I ORIENTACI PSICOPEDAGGIC
(EAP).

10.1.7 AMPANS: ESCOLA JERONI DE MORAGAS

10.1.8 EQUIPS DATENCI PRIMRIA DE SALUT (EAP) DALTHAIA.

10.1.9 EQUIPS DATENCI PRIMRIA DE SALUT (EAP) DE LICS.

10.1.10 ATENCI A LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA (ASSIR).

10.1.11 HOSPITAL SANT JOAN DE DU DE MANRESA (HSJD) I

CLNICA SANT JOSEP DE MANRESA

10.1.12 CENTRE DE SALUT MENTAL DADULTS (CSMA).

10.1.13 CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ).

10.1.14 CENTRE DATENCI I SEGUIMENT DE

DROGODEPENDNCIES (CAS).

10.1.15 UNITAT DE DETECCI I PREVENCI DE MALTRACTAMENTS

INFANTILS (UDEPMI).

10.1.16 POLICIA DE LA GENERALITAT-MOSSOS DESQUADRA DE

LREA BSICA POLICIAL DEL BAGES (PG-ME ABP BAGES)

10.1.17 POLICIA LOCAL I VIGILANTS MUNICIPALS

10.1.18 EQUIP DEXECUCI DE MESURES EN MEDI OBERT

BARCELONA 3

113
 10.1.1 SERVEIS SOCIALS BSICS (SSB) DE LREA BSICA DE
SERVEIS SOCIALS DE MANRESA I DEL BAGES

Dependncia:
Lrea Bsica de Serveis Socials de Manresa s competncia de
lAjuntament de Manresa
Lrea Bsica de Serveis Socials del Bages la formen la resta de municipis
del Bages. Cada ajuntament s competent dels seus serveis socials bsics
(SSB). El Consell Comarcal del Bages coordina i presta assistncia tcnica a
tots els SSB municipals de lrea Bsica del Bages.

Descripci:
Segons la Llei 12/2007, d11d octubre, de serveis socials. Els Serveis socials
bsics sn el primer nivell del sistema pblic de serveis socials i la garantia de
ms proximitat als usuaris i als mbits familiar i social.

Composici:
Els Serveis Socials Bsics estan formats pels segents serveis:
- Serveis Bsics dAtenci Social (SBAS)
- Serveis dAtenci Domiciliria (SAD)
- Serveis residencials destada limitada
- Servei de menjador social
- Servei dassessorament tcnic datenci social
- Servei dintervenci socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
(centres oberts...)
- Servei de suport als serveis socials bsics

Funcions:
Corresponen als serveis socials bsics les funcions segents:
- Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitria en llur
mbit territorial.
- Oferir informaci, orientaci i assessorament a les persones en relaci als
drets i els recursos socials i a les actuacions socials a qu poden tenir
accs.
- Valorar i fer els diagnstics social, socioeducatiu i sociolaboral de les
situacions de necessitat social a petici de l'usuari o usuria, del seu entorn
familiar, convivencial o social o d'altres serveis de la Xarxa de Serveis
Socials d'Atenci Pblica, d'acord amb la legislaci de protecci de dades.
- Proposar i establir el programa individual d'atenci a la dependncia i de
promoci de l'autonomia personal, excepte en aquelles situacions en qu la
persona estigui ingressada de manera permanent en un centre de la xarxa
pblica. En aquests darrers casos, els serveis de treball social del centre de
la xarxa pblica han d'elaborar el programa esmentat.

114
- Revisar el programa individual d'atenci a la dependncia i de promoci de
l'autonomia personal quan correspongui.
- Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i
les intervencions necessries en situacions de necessitat social i fer-ne
l'avaluaci.
- Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situaci de risc social,
especialment si hi ha menors.
- Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els
que cerquen la integraci i la participaci socials de les persones, les
famlies, les unitats de convivncia i els grups en situaci de risc.
- Prestar serveis d'ajuda a domicili, teleassistncia i suport a la unitat familiar
o de convivncia, sens perjudici de les funcions dels serveis sanitaris a
domicili.
- Prestar serveis d'intervenci socioeducativa no residencial per a infants i
adolescents.
- Orientar l'accs als serveis socials especialitzats, especialment els d'atenci
dirna, tecnolgica i residencial.
- Promoure mesures d'inserci social, laboral i educativa.
- Gestionar prestacions d'urgncia social.
- Aplicar protocols de prevenci i d'atenci davant de maltractaments a
persones dels collectius ms vulnerables.
- Gestionar la tramitaci de les prestacions econmiques d'mbit municipal i
comarcal i les altres que li siguin atribudes.
- Coordinar-se amb els serveis socials especialitzats, amb els equips
professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats del
mn associatiu i amb les que actuen en l'mbit dels serveis socials.
- Informar a petici de jutges i fiscals sobre la situaci personal i familiar de
persones afectades per causes judicials.

Horari datenci al pblic i ubicaci:

A lrea Bsica de Serveis Socials de Manresa:
Serveis Socials centrals:
- En horari laboral, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores: Ctra. de Vic nm.
16, 08241 Manresa, telfon: 93 875 25 07.
- Fora horari laboral: Policia local de Manresa: C/ del Bruc 33-35, telfon: 93
875 29 99.

A lrea Bsica de Serveis Socials del Bages:

- Cada SBAS t el seu propi horari. Connectar amb cada ajuntament pel
que fa a lhorari i ubicaci del servei o la fitxa 10.2 del protocol
- Suport tcnic i coordinaci: Serveis socials bsics i Dona del Consell
Comarcal del Bages .Dies laborables de dilluns a divendres de 8 a 14
hores i de 8 a 13 hores en horari destiu de 15 de juny a 15 de
setembre.Telfon: 93 693 0363. Ubicaci: Muralla de St. Domnec, 24.
08241 Manresa . Correu electrnic: ssocials@ccbages.cat

115
 implicades- que hi siguin presents).
10.1.2 SERVEI ESPECIALITZAT DATENCI A LA INFNCIA I A
LADOLESCNCIA BAGES-BERGUED (SEAIA)

Dependncia:
Serveis Socials dAtenci Especialitzada i Ciutadania del Consell Comarcal del
Bages, en rgim de delegaci del Departament de Benestar Social i Famlia de la
Generalitat de Catalunya.

Descripci:
Els SEAIA es presten per part dels equips datenci a la infncia i adolescncia
(EAIA), distributs territorialment, i es dediquen a la valoraci i atenci dinfants i
adolescents en situaci o risc de desemparament. Els equips d'atenci a la
infncia i l'adolescncia (EAIA) estan formats per professionals de la psicologia,
la pedagogia, el treball social i l'educaci social.

Funcions:
- Els EAIA reben els casos en situaci de desemparament o en risc d'estar-hi
que detecten els serveis socials bsics, les instncies judicials o policials o la
Direcci General d'Atenci a la Infncia i l'Adolescncia.
- Fan el diagnstic, la valoraci dels infants i del seu entorn sociofamiliar, i
proposen les mesures ms adequades per a cada cas.
- Elaboren plans de millora per a l'infant i la seva famlia-
- Fan el seguiment i el tractament un cop s'han aplicat les mesures proposades,
tant si estan en el nucli familiar com en un centre o en una famlia d'acollida.
- Sn els responsables de coordinar els altres equips i serveis del seu territori
que tamb intervinguin en l'atenci als infants en desemparament.
- Ofereixen assessorament tcnic als serveis bsics d'atenci social.

Horari datenci:
Dies laborables de dilluns a divendres de 8 a 14 hores i de 8 a 13 hores en horari
destiu de 15 de juny a 15 de setembre.

Ubicaci i contacte:
Adrea: Muralla St. Domnec, 24. 08241 Manresa
Telfon: 93 693 03 98
Fax: 93 693 03 69
Mail: saia@ccbages.cat

116
10.1.3 CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCI PRECO
DEL BAGES (CDIAP)

Dependncia:
Associaci Montserrat Claret Arimany, pel Centre de Desenvolupament Infantil i
Atenci Preco del Bages. s una Entitat Privada d'Iniciativa Social i sense finalitat
de lucre, que forma part de la Xarxa dUtilitzaci Pblica del Servei dAtenci
Preco, concertat amb lICASS del Departament de Benestar Social i Famlia de
la Generalitat de Catalunya.

Descripci:
Equip multidisciplinar de professionals especialitzats en el desenvolupament
infantil. Presta latenci preco, preventiva i teraputica als infants de la comarca
del Bages, entre 0 i 6 anys, que presenten trastorns del desenvolupament o
tenen el risc de patir-los, amb independncia de quina sigui la causa del seu
trastorn i amb carcter universal i gratut.

Funcions:
- Valoraci del desenvolupament de linfant: mitjanant el diagnstic
interdisciplinari mdic, psicolgic i social.
- Informaci, orientaci, suport i assessorament a la famlia.
- Atenci teraputica interdisciplinria.
- Seguiment de levoluci de linfant.
- Suport en el procs dintegraci socio-educativa.
- Coordinaci amb els diferents Centres i Serveis dAtenci Primria de la
comunitat (serveis sanitaris, educatius, socials i altres) de la zona dinfluncia.
- Programes de Sensibilitzaci, Prevenci i Detecci en els mbits que tenen
cura de la primera infncia.
- Participaci en programes de promoci de la salut integral de linfant.
- Activitats de Formaci, Docncia i Recerca.

Horari datenci:
De dilluns a dijous de 08'30h. a 19:00h.
Divendres de 08'30h. a 16:00h.

Ubicaci i contacte:
Adrea: c/ Fonollar, 12-14, 1r - 08241 Manresa
Telfon: 93 874 71 04 - 93 872 82 81
Mail: cdiapbages@cdiapbages.org

117
 10.1.4 SERVEI TCNIC DE PUNT DE TROBADA MANRESA (STPT)
mbit territorial comarques Catalunya Central: Bages, Bergued,
Anoia, Osona i Solsons

Dependncia:
Consorci dAcci Social de Catalunya. Presta aquest servei pblic en rgim de
concessi administrativa atorgada per la Secretaria de Famlia del Departament
de Benestar Social i Famlia de la Generalitat.

Descripci:
s un Servei de titularitat pblica, destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral
i transitori, en presncia de professionals qualificades, la problemtica que
sorgeix en el compliment del rgim de visites dels fills i filles, establert per als
supsits de separaci o divorci dels progenitors, o per als supsits dexercici de
la tutela per part de lAdministraci pblica, amb la finalitat dassegurar la
protecci de la o el menor.
El Servei compta amb tres espais de visita, atesos per un equip format per
quatre professionals de la psicologia, amb formaci i experincia mplies en el
treball amb famlies i infants.

Funcions:
- Facilitar la visita del o de la menor amb el progenitor o progenitors no custodis
i/o la famlia extensa.
- Oferir un espai neutral i segur per a totes les persones implicades per a
lexercici dels drets de relaci i de comunicaci amb els fills i les filles.
- Tractar de minimitzar les repercussions negatives mentre duri la situaci.
- Informar sobre lexistncia dinstruments especfics per treballar la
problemtica familiar existent, com la mediaci i/o altres mtodes de resoluci
de conflictes, les seves caracterstiques i avantatges, i facilitar el suport
necessari per acollir-se a aquestes alternatives, sempre que sigui possible,
per tal de que en el futur puguin gaudir de la relaci sense necessitat
dutilitzar el Servei.
- Informar regularment als rgans de derivaci de levoluci del rgim de
visites, de les incidncies que es puguin produir i, si escau, fer propostes
sobre lexercici dels drets de relaci i comunicaci amb els fills i filles acordat.

Horari datenci:
Dimecres i divendres, de 17:30 h. a 20:30 h.
Dissabte i diumenge, de 10:00 h. a 14:00 h. i de 16:00 h. a 20:00 h.

Ubicaci i contacte:
Adrea: Bruc, 112-114, 3r 08241 Manresa (Barcelona)
Telfon: 93 875 47 61
Fax: 93 115 05 52
Mail: stpt.manresa@gencat.cat

118
 10.1.5 SERVEI DINTERVENCI ESPECIALITZADA PER A DONES EN
SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA I ELS SEUS FILLS I FILLES
A CRREC A CATALUNYA CENTRAL (SIE)

Dependncia:
UTE DAE Safareig. Servei pblic prestat en rgim de concessi administrativa de
la Secretaria de Famlia, Departament de Benestar Social i Famlia, Generalitat.

Descripci:
s un servei pblic especialitzat que ofereix atenci integral i recursos en el
procs de recuperaci i reparaci a les dones que han patit o pateixen situaci
de violncia, i tamb a llurs fills i filles a crrec. Incidint tamb en la prevenci,
la sensibilitzaci i la implicaci comunitria.

Funcions:
Les persones destinatries del mateix sn les dones que han estat o estan en
situacions de violncia masclista aix com els seus fills i filles a crrec. I
MENORS EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA.
Dacord amb la definici de violncia masclista establerta en la Llei 5/2008, de 24
dabril del dret a les dones a eradicar la violncia masclista, violncia que
sexerceix contra les dones en el marc dun sistema de relacions de poder dels
homes sobre les dones, i que, produda per mitjans fsics, econmics o
psicolgics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, t com a resultat
un dany o patiment fsic, sexual o psicolgic, tant si es produeix en lmbit pblic
com en el privat.
mbits en qu es pot produir la violncia masclista:

Violncia en lmbit de la parella: violncia fsica, psicolgica, sexual o

econmica exercida sobre les dones i realitzada per part de lhome que s o
ha estat el seu cnjuge o persona lligada per relacions similars dafectivitat.
Violncia en lmbit familiar: violncia fsica, sexual, psicolgica o
econmica, si de la famlia, que es perpetrada per part de membres de la
mateixa famlia i que est determinada pel marc de les relacions afectives i
els lligams de lentorn familiar.
Violncia en lmbit laboral: violncia fsica, sexual o psicolgica, que es
pot produir tant en el centre de treball i durant la jornada de treball, com fora
del centre i dels hores de treball, sempre que tinguin relaci amb la feina.
Violncia en lmbit social o comunitari: agressions sexuals (s de la
violncia fsica i sexual exercida sobre les dones majors o menors dedat, i
que est determinada per ls premeditat del sexe com a arma per
demostrar-ne el poder i abusar-ne); assetjament sexual, trfic i explotaci
sexuals de dones i nenes, mutilaci genital femenina o risc de patir-la,
matrimonis forats, violncia derivada dels conflictes armats i violncia
contra els drets sexuals i reproductius de les dones com ara avortaments
selectius i les esterilitzacions forades.

119
Horari datenci: de dilluns a divendres de 9:30 hores a 19.30h, 12 mesos lany.

Ubicaci i contacte:
Adrea: carrer Mil i Fontanals 1 C, baixos. 08700 Igualada
Telfon: 93 804 82 65, Fax: 93 804 08 06
Mail: siecc.bsf@gencat.cat

120
 10.1.6 ENSENYAMENT: CENTRES EDUCATIUS I EQUIP
DASSESSORAMENT I ORIENTACI PSICOPEDAGGICA (EAP)

CENTRES EDUCATIUS

Dependncia:
Els centres educatius depenen del Departament dEnsenyament de la
Generalitat de Catalunya. Els alumnes accedeixen als centres del Servei
d'Educaci de Catalunya i altres centres educatius en els diversos
ensenyaments sostinguts amb fons pblics. S'entenen com a ensenyaments
sufragats amb fons pblics els que s'imparteixen en centres de titularitat pblica i
els que s'imparteixen en centres de titularitat privada i que sn objecte de
concert educatiu.

Etapes educatives:

1. ETAPA EDUCATIVA PREOBLIGATRIA

L'educaci infantil s l'etapa educativa preobligatria que s'imparteix als infants

de 0 a 6 anys. S'organitza en dos cicles de tres cursos:
primer cicle o primera infncia (de 0 a 3 anys) i
segon cicle o primer ensenyament (de 3 a 6 anys).
Poden impartir el primer cicle d'educaci infantil els centres creats o autoritzats
per l'Administraci educativa. Els centres que nicament imparteixen el primer
cicle d'educaci infantil tenen la denominaci genrica de llar d'infants o escola
bressol.

2. ETAPA EDUCATIVA OBLIGATRIA

L'educaci primria s letapa educativa de carcter obligatori i gratut que

comprn sis cursos acadmics i s'organitza en tres cicles de dos cursos: cicle
inicial, cicle mitj i cicle superior. Amb carcter general, s'inicia l'any natural que
es compleixen 6 anys i es cursa fins als 12 anys.

L'educaci secundria obligatria (ESO) s gratuta. Comprn quatre cursos

acadmics. Generalment s'inicia l'any natural en qu es compleixen 12 anys i
s'acaba als 16, tot i que lalumnat t dret a romandre en el centre amb rgim
ordinari fins als 18.

3. ENSENYAMENTS POSTOBLIGATRIS

Els ensenyaments de batxillerat es cursen, generalment, entre els 16 i els 18

anys, per s'hi pot accedir a qualsevol edat, sempre que s'hagi obtingut el
graduat en educaci secundria.

121
Els cicles formatius de formaci professional cal tenir el ttol de graduat o
graduada en educaci secundria obligatria, o equivalent, a efectes
acadmics.
Tamb s'hi pot accedir si s'ha superat la prova daccs corresponent o la prova
d'accs a la universitat per a majors de 25 anys; per poder fer la prova d'accs
s'ha de tenir com a mnim 17 anys (o complir-los l'any en qu es fa).

Contacte:
Serveis territorials dEnsenyament de la Catalunya Central
Ctra. de Vic, 175, 08241 Manresa
Tel.: 93 693 05 90
Ubicaci: vegeu annex 10.2 corresponent amb la relaci de tots els centres
educatius.

EQUIP DASSESSORAMENT I ORIENTACI PSICOPEDAGGICA (EAP)

Dependncia:
Departament dEnsenyament. Els EAP estan integrats en el sistema educatiu
pblic i lEAP del Bages depn dels Serveis Territorials dEnsenyament de la
Catalunya Central.

Descripci:
Els EAP sn equips dassessorament i orientaci psicopedaggic que donen
suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de
lalumnat i en relaci als alumnes que presenten necessitats educatives
especials, aix com a les seves famlies.

Funcions:
- Identificar i avaluar les necessitats educatives especials de l'alumnat i fer la
proposta descolaritzaci, en collaboraci amb els serveis educatius
especfics quan sescaigui.
- Assessorar el professorat i les famlies en la resposta educativa a lalumnat
amb necessitats educatives especials, en collaboraci amb els docents
especialitzats i els serveis educatius especfics. Assessorar els equips
docents, lalumnat i les famlies sobre aspectes dorientaci personal,
educativa i professional.
- Donar suport als centres educatius en la millora de latenci a la diversitat i la
inclusi.
- Collaborar conjuntament amb els altres equips del servei educatiu de zona i
els especfics per tal de promoure activitats dintercanvi i de formaci del
professorat.
- Collaborar amb els serveis socials i sanitaris de lmbit territorial dactuaci,
per tal doferir una atenci coordinada als alumnes i famlies que ho
necessitin.

122
Horari datenci:
L'atenci al pblic a la seu de lEAP es fa a hores convingudes.

Ubicaci i contacte:
Adrea: Serveis Territorials dEnsenyament de la Catalunya Central, Ctra. de Vic,
175, 08243 Manresa
Telfon: 93 872 36 01
Fax: 93 874 59 57
Mail: a8900251@xtec.cat

123
 10.1.7 AMPANS - ESCOLA JERONI DE MORAGAS

Dependncia:
Fundaci AMPANS

Descripci:
Escola dEducaci Especial. Centre educatiu concertat amb el Departament
dEnsenyament.

Funcions:
Escolaritzar alumnes amb necessitats educatives especfiques i amb dificultats
daprenentatge, previ dictamen de lEAP.

Horari datenci:
de dilluns a divendres de 930 a 1730 seguint calendari escolar

Ubicaci i contacte:
Adrea: Ctra. de Manresa a Santpedor, Km. 4,4 08251 Santpedor
Telfon: 93 827 23 00
Fax: 93 827 21 38
Mail: ppuigdellivol@ampans.cat// acortina@ampans.cat

124
 10.1.8 EQUIPS DATENCI PRIMRIA (EAP) DE SALUT DALTHAIA:
EAP MANRESA 1
EAP MANRESA 3

Dependncia:
Fundaci ALTHAIA

Descripci:
Centres d'Atenci Primria de Salut.

Funcions:
- Atenci a la poblaci del territori amb l'mbit de l'atenci primria de salut.
- Atenci mdica, infermeria i assistncia social.
- Promoci, prevenci i atenci en problemes de salut en totes les etapes de
salut.

Horari datenci:
De 8 a 20 h, de dilluns a divendres

Ubicaci i contacte:
EAP 1 (CAP Barri Antic)
Adrea:C/ Remei de Dalt 8-14
Telfon: 93 874 41 00
Fax: 93 878 42 15
Mail: mmiguel@althaia.cat

EAP 3 (CAP Bases de Manresa)

Adrea: C/ Creu Guixera
Telfon: 93 877 22 22
Mail: ngarciav@althaia.cat

125
 10.1.9 EQUIPS DATENCI PRIMRIA (EAP) DE SALUT DE LICS:
EAP MANRESA 2
EAP MANRESA 4
rees Bsiques de salut de la resta del Bages excepte Manresa
1 i Manresa 3

Dependncia:
ICS (Institut Catal de la Salut)

Descripci:
Centres d'Atenci Primria de Salut.

Funcions:
- Atenci a la poblaci del territori amb l'mbit de l'atenci primria de salut.
- Atenci mdica, infermeria i assistncia social.
- Promoci, prevenci i atenci en problemes de salut en totes les etapes de
salut.

Horari datenci:
De 8 a 20 h, de dilluns a divendres

Ubicaci i contacte:
EAP Manresa 2 (ubicat al CAP Bages)
Adrea: c/ de Soler i Marc, 6
Telfon: 93 874 81 78
Fax: 93 874 55 09

EAP Manresa 4 (CAP Sagrada Famlia)

Adrea: C/ St. Cristfol
Telfon: 93 874 78 13

rees Bsiques de Salut de la resta del Bages:

Vegeu apartat 10.2: Localitzaci dels serveis de la Xarxa.

126
 10.1.10 ASSIR Bages-Solsons (Servei dAtenci a la Salut Sexual i
Reproductiva)

Dependncia:
Institut Catal de la Salut (ICS). Gerncia Territorial Catalunya Central. Servei
dAtenci Primria Bages-Bergued-Solsons

Descripci:
El Servei datenci a la salut sexual i reproductiva comprn un conjunt dactivitats
que tenen un objectiu com: donar una assistncia integral i de qualitat a la dona
i a la famlia en el vessant reproductiu, per promocionar la salut, prevenir i
atendre la malaltia

Funcions:
La cartera de serveis que ofereix lASSIR inclou:
Atenci als joves
Consell afectiu sexual
Consell reproductiu
Consell infeccions transmissi sexual
Prevenci cncer coll dter
Atenci a la patologia ginecolgica
Educaci afectiva sexual grupal

Consell reproductiu / Atenci mtodes contraceptius

Consell afectiu sexual
Consell contraceptiu
Consell preconcepcional
Consell Infeccions de Transmissi Sexual
Consell dificultats en la fertilitat
Mtodes barrera
Mtodes hormonals, mecnics, definitius i altres.

Atenci maternoinfantil:Control i seguiment de lembars

Classificaci del risc
Control i seguiment embars baix risc i risc mitj
Control i seguiment embars alt risc
Control i seguiment embars risc molt alt
Ecografia obsttrica
Atenci maternoinfantil: diagnstic prenatal
Consell assistit i sollicitud proves
Informaci resultats
Assessorament i control patologia
Ecografies i realitzaci de proves especials i invasives
Atenci maternoinfantil: educaci maternal
Atenci maternoinfantil: atenci al puerperi

127
 Prevenci cncer de coll uter
Prevenci cncer de mama
Prevenci infeccions de transmissi sexual
Prevenci i assistncia a la patologia ginecolgica en general
Activitat comunitria a persones adultes
Atenci a la violncia vers les dones
Consell i atenci a la interrupci voluntria de lembars

Les activitats derivades daquesta cartera de serveis es duen a terme de forma

descentralitzada en els Centres dAtenci Primria, segons les necessitats de la
poblaci i la complexitat de les patologies, llevat de latenci al part que es
realitza als hospitals de referncia, al Bages lHospital de Sant Joan de Du, a
ligual que latenci a algunes patologies, intervencions quirrgiques i proves
especfiques.

Horari datenci:
de 8 a 20 hores

Ubicaci i contacte:
Adrea: CAP BAGES (3a Planta). C/ Soler i March, nm. 6 - 08242 Manresa
Telfon: 93 874 81 78
Mail: assir.cc.ics@gencat.cat

128
 10.1.11 HOSPITAL SANT JOAN DE DU DE MANRESA (HSJD) I CLNICA
SANT JOSEP DE MANRESA

HOSPITAL SANT JOAN DE DU DE MANRESA (HSJD)

Dependncia:
Fundaci Althaia. Divisi assistencial pblica concertada.

Descripci:
Hospital daguts de referncia del Bages.

Funcions:
Donar una atenci integral als pacients i poder oferir uns serveis sanitaris i
socials amb qualitat i eficincia, en el marc dun hospital general daguts.

Horari datenci:
Atenci continuada les 24 hores del dia els 365 dies de lany.

Ubicaci i contacte:
Adrea: C/ Dr. Joan Soler, s/n 08243 Manresa
Telfon: 93 874 21 12
Fax: 93 874 45 54
Mail: gserra@althaia.cat

CLNICA SANT JOSEP DE MANRESA

Dependncia:
Fundaci Althaia. Divisi assistencial privada

Descripci:
Activitat privada i mutual de la Fundaci Althaia.

Funcions:
Urgncies, hospitalitzaci, cirurgia, serveis ambulatoris i consultes especialistes.

Horari datenci:
Atenci continuada les 24 hores del dia els 365 dies de lany.

Ubicaci i contacte:
Adrea: C/ Caputxins 16, 08241 Manresa
Telfon: 93 874 4050
Fax: 93 874 1254
Mail: clinicasantjosep@althaia.cat

129
 10.1.12 CENTRE DE SALUT MENTAL DADULTS (CSMA)

Dependncia:
El CSMA s un servei pblic que forma part de la Divisi de Salut Mental de la
Fundaci Althaia.

Descripci:
El CSMA s un recurs datenci especialitzada ambulatria i de suport a latenci
primria de salut. Els equips que presten aquesta atenci sn multidisciplinaris i
estan formats per psiquiatres, psiclegs, treballadors socials i personal
dinfermeria, entre daltres.

Funcions:
El CSMA t cura de la continutat de latenci,del suport a les famlies i a la
comunitat, i participa en les estratgies de rehabilitaci i reinserci .Prioritza el
suport als professionals dAssistncia Primria (sanitria i social), latenci a les
persones amb trastorns mentals greus i la coordinaci amb el conjunt del circuit.

Poblaci destinatria:
Centre de Salut Mental dAdults (CSMA), dna assistncia psiquitrica a la
poblaci major de 18 anys de les comarques del Bages, la Cerdanya i del
Solsons. Lassistncia sofereix, respectivament, des del CSAM, lHospital de
Puigcerd i el Centre Sanitari del Solsons.

Horari datenci:
Dilluns, dimarts i divendres de 8 a 15 hores
Dimecres i dijous de 8 a 20 hores

Ubicaci i contacte:
Edifici del CSMA
Adrea: C/Doctor LLatjs s/n, 08243 Manresa
Telfon:938742112 Ext. 3189 i 3190
Fax: 938759309
Mail: flopez2@althaia.cat

130
 10.1.13 Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)

Dependncia:
El CSMIJ s un servei pblic que forma part de la Divisi de Salut Mental de la
Fundaci Althaia.

Descripci:
El CSMIJ del Bages forma part del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de la
Divisi de Salut Mental de la Fundaci Althaia.
Aquest centre ofereix informaci i assistncia especialitzada ambulatria en salut
mental a persones menors de 18 anys de la comarca del Bages.

Poblaci destinatria:
El CSMIJ del Bages atn a la poblaci de menys de 18 anys de la comarca del
Bages.

Horari datenci:
Dilluns, dimarts i divendres de 8:00 a 15:00
Dimecres i dijous de 8:00 a 20:00

Ubicaci i contacte:
Edifici del Centre de Salut Mental
Adrea: C/ Dr. Llatjs s/n, 08243 Manresa
Telfon: 93 874 21 12, ext. 3189 i 3190
Fax: 93 875 93 09
Mail: aautet@althaia.cat

131
 10.1.14 Centre dAtenci i Seguiment de Drogodependncies (CAS)

Dependncia:
El CAS s un servei pblic que forma part de la Divisi de Salut Mental de la
Fundaci Althaia, i depn de la Subdirecci General de Drogodependncies de
la Generalitat de Catalunya.

Descripci:
El CAS s un servei sanitari especialitzat en latenci i tractament de les
addiccions, amb lobjectiu doferir informaci, orientaci, assistncia i prevenci a
totes les persones que presenten alguna problemtica relacionada amb el
consum de substncies txiques i addiccions conductuals.

Funcions:
- Informaci i orientaci.
- Tractament mitjanant assessorament mdic, psicolgic i social.
- Desintoxicaci, tractament i rehabilitaci.
- Terpies individuals i de grup per a familiars i pacients.
- Coordinaci amb altres recursos assistencials.
- Tasques de prevenci de les addiccions.

Horari datenci:
Dilluns, dimarts i divendres de 8h. a 15h.
Dimecres i dijous de 8h. a 20h.

Ubicaci i contacte:
Edifici del Centre de salut mental
Adrea: C/ Dr. Llatjs s/n, 08243 Manresa
Telfon: 93 874 21 12 - ext. 3178
Fax: 93 875 93 09
Mail: rdelacruz@althaia.cat

132
 10.1.15 UNITAT DE DETECCI I PREVENCI DE MALTRACTAMENTS
INFANTILS (UDEPMI) I EQUIP DE VALORACI DE
MALTRACTAMENTS INFANTILS (EVAMI)

UDEPMI

Dependncia:
DGAIA (Direcci General dAtenci a la Infncia)

Descripci:
La UDEPMI s un servei dirigit a tot lmbit territorial de Catalunya. Realitza
latenci de situacions urgents provocades per casos dinfants i adolescents
maltractats i/o en risc social greu. Funciona les 24 hores/dia els 365/any.

Objectiu bsic:
Els objectius bsics sn la prevenci dels maltractaments infantils i la resposta
immediata i experta a les situacions de maltractament infantil i de risc social
greu. Alhora la UDEPMI tamb gestiona el registre unificat de maltractaments
infantils RUMI.

Accs:
Sactiva mitjanant la vinculaci directe al telfon Infncia Respon, 900 300 777

Funcions:
- Atendre les situacions urgents provocades per casos dinfants i adolescents
maltractats i/o en risc social greu.
- Assessorament a professionals de com actuar davant la detecci dun
maltractament infantil i circuits.
- Orientaci i assessorament en relaci amb situacions conflictives de menors
i de conflictivitat familiar.
- Valorar quins indicadors de maltractament es troben en la informaci rebuda
i de la coordinaci realitzada per determinar lequip o servei a intervenir i /o
lacci adequada per protegir el menor. Activa i deriva el cas al servei
corresponent en funci del enquadrament dels indicadors:
Als SBAS: indicadors de ris o risc greu
Al SEAIA: quan hi ha indicadors de desemparament
A lEVAMI: Detecci de la urgncia en lmbit hospitalari
A un Centre dAcollida: quan es manifesta la necessitat de protecci
immediata del menor separant-lo del seu nucli de convivncia.

EVAMI (Servei dequips de valoraci de maltractament infantil)

s un servei de la DGAIA de valoraci de maltractaments infantils detectats en
lmbit hospitalari. Sn equips professionals que estan operatius les 24 hores els
365 dies de lany

133
Funcions:
Assessoren, valoren i informen els casos de maltractament o de sospita de
maltractament en lmbit hospitalari comunicats a la UDEPMI.

Accs: Sactiva a travs de la UDEPMI (900 300777).

134
10.1.16 Policia de la Generalitat- Mossos dEsquadra (PG-ME)
rea Bsica Policial del Bages (ABP Bages)

Dependncia:
Departament dInterior. LABP Bages forma part de la Regi Policial Central
(RPC), la qual disposa de serveis especialitzats i presta serveis policials a lmbit
territorial de les rees bsiques policials del seu territori (Osona, Anoia,
Bergued, Solsons i Bages).

Descripci:
Lrea Bsica Policial (ABP) s una rea territorial on una comissaria presta els
serveis policials bsics. A lABP del Bages existeixen les Unitats dInvestigaci i
de Seguretat Ciutadana, entre la qual shi troben lOficina dAtenci al Ciutad
(OAC) i el Grup dAtenci a la Vctima (GAV).

Funcions:
Els Mossos dEsquadra de lABP Bages, atenen les demandes de la ciutadania,
tant si sorgeixen a la via pblica com a dependncies policials.
En funci de la demanda expressada o detectada, latenci pot ser que la dugui
a terme un servei policial o un altre de la prpia ABP. A part, cal tenir sempre en
compte la possible intervenci policial dofici.
La Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra (PG-ME) focalitza les seves
actuacions de manera transversal, amb vctimes menors de violncia masclista,
domstica i altres vctimes menors vulnerables, des de les vessants de la
prevenci, la detecci, latenci, el seguiment i la protecci daquestes vctimes.

Les actuacions policials comprenen tant el treball preventiu, orientat a aquestes

vctimes, com totes aquelles accions dutes a terme des del moment en qu es t
notcia que una persona pot ser o s vctima de violncia masclista i/o
domstica, fins el moment en qu es finalitza el seguiment del seu cas per
absncia de risc.

Aquestes actuacions policials engloben diferents mbits:

- Prevenci i detecci:
La PG-ME realitza accions de sensibilitzaci a la ciutadania a travs de
presentacions (xerrades).

- Atenci a la Vctima:
Instrucci de diligncies policials i informaci de drets a la vctima i/o
representants legals.
Sollicitud, si pertoca, de mesures de protecci i tramesa a lautoritat
judicial/Fiscalia corresponent.

135
- Seguiment i protecci:
Valoraci del risc que pateix la vctima, per proposar, si escau, mesures
policials de protecci.
La PG-ME, mitjanant els Grups dAtenci a la Vctima ( GAV) realitza
seguiment a les vctimes menors de violncia masclista i domstica i altres
vctimes menors vulnerables que disposen o no de mesures judicials de
protecci. Aquest seguiment a la vctima consisteix en realitzar gestions
dirigides a la seva orientaci i seguretat.

- Intervenci policial:
Preservar la integritat fsica tant del menor com dels professionals que lestan
atenent i gestionar lassistncia sanitria, quan sigui necessari.
LOficina dAtenci al ciutad (OAC) t com a funci principal recollir totes les
denncies dmbit penal presentades per la ciutadania.
En tots els casos les vctimes menors i/o representants legals seran informats
dels altres serveis i recursos assistencials dels que disposen per adrear-shi.

Horari datenci:
les 24 hores del dia tots els dies de lany, que es pot activar mitjanant el telfon
demergncies 112, o b directament a lABP Bages.

Ubicaci i contacte:
rea Bsica Policial del Bages.
Adrea: Avinguda dels Pasos Catalans , 169-171 .08240 Manresa
Telfon: 93 875 98 00
Fax: 93 875 98 09

Responsable dOAC (24 hores) extensi 64125

itpg960@gencat.cat

Dilluns a divendres:

Cap de lOAC extensi 64127

Sergent Quim Gri itpg991@gencat.cat

Cap del GAV extensi 64093

Caporala Alba Garcs itpg9123@gencat.cat

136
 10.1.17 POLICIA LOCAL I VIGILANTS MUNICIPALS

Dependncia:
De cada ajuntament de la comarca.

Funcions de les policies locals:

En exercici de les seves funcions, les policies locals tenen, a tots els efectes, la
condici dagents de lautoritat i els corresponen en el seu mbit dactuaci, les
segents:
- Protegir les autoritats de les corporacions locals i vigilar i custodiar els
edificis, les installacions i les dependncies daquestes corporacions.
- Ordenar,senyalitzar i dirigir el trnsit en el nucli urb,dacord amb el que
estableixen les normes de circulaci.
- Instruir atestats per accidents de circulaci esdevinguts dins del nucli urb.
- Exercir de policia administrativa, a fi dassegurar el compliment dels
reglaments, ordenances, dels bans,de les resolucions i de les altres
disposicions i actes municipals, dacord amb la normativa vigent.
- Dur a terme diligncies de prevenci i actuacions destinades a evitar la
comissi dactes delictius, en el qual cas han de comunicar les actuacions
dutes a terme a les forces i cossos de seguretat competents.
- Collaborar amb les forces i cossos de seguretat de lEstat i amb la Policia
Autonmica en la protecci de les manifestacions i en el manteniment de
lordre en grans concentracions humanes quan siguin requerides a fer-ho.
- Cooperar en la resoluci de conflictes privats, quan siguin requerits a fer-ho.
- Vigilar els espais pblics.
- Prestar auxili en accidents, catstrofes i calamitats pbliques, participant,
dacord amb el que disposen les lleis, en lexecuci dels plans de protecci
civil.
- Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matria de medi ambient i
de protecci de lentorn.
- Dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viria en el
municipi.
- Auxiliar els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal en la investigaci de
delictes i en el descobriment i la detenci dels delinqents quan siguin
requerits a fer-ho.
- Practicar per iniciativa prpia o requeriment de lautoritat judicial, el ministeri
fiscal o dels seus superiors jerrquics, les primeres diligncies de prevenci i
de custdia de detinguts i la prevenci i custdia dels objectes que
provinguin dun delicte o relacionats amb lexecuci daquest, de les quals
actuacions sha de donar compte a lautoritat judicial o al ministeri fiscal.
- Qualsevol altra funci de policia i de seguretat que, dacord amb la legislaci
vigent els sigui encomanada.

137
Funcions dels vigilants municipals:
- Custodiar i vigilar bns, serveis, installacions i dependncies municipals.
- Ordenar i regular el trnsit dins el nucli urb, dacord amb les normes de
circulaci.
- Participar amb les tasques dauxili al ciutad i de protecci civil, dacord amb
el que disposen les lleis.
- Vetllar pel compliment dels reglaments i de les altres disposicions i actes
municipals.

Policia Local de Manresa:

Horari datenci: 365 dies a lany, les 24 hores

Ubicaci i contacte:
Adrea:C/ Bruc 33-35, 08240 Manresa
Telfon: 93 8752999/092/112
Fax: 938723145
Mail: usie@ajmanresa.cat

Policies locals/vigilants municipals dels altres municipis del Bages:

Contactar amb cada ajuntament.

138
 10.1.18 EQUIP DEXECUCI DE MESURES EN MEDI OBERT BARCELONA 3

Dependncia:
Departament de Justcia, Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i de
Justcia Juvenil

Descripci:
Professional responsable de fer un seguiment del compliment formal de les
mesures en medi obert que simposen des dels Jutjats de menors.

Funcions:
La intervenci en medi obert es defineix com latenci individualitzada i
personalitzada a un menor infractor, encaminada a la integraci social, incidint
en la famlia i utilitzant els recursos de lentorn social, en coordinaci amb
diferents institucions pbliques i privades.

Horari datenci:
Horari flexible i partit. Prioritriament, de 9h a 14h i de 15.30h a 18h

Ubicaci i contacte: Jutjats de Sabadell

Adrea: C/ Eix Maci nm. 34-38, 08208 Sabadell
Telfon: 93 745 42 96
Fax: 93 745 42 20
Mail: jtapias@gencat.cat

139
 10.2 LOCALITZACI DELS SERVEIS DE LA XARXA

HORARI
SERVEI / INSTITUCI UNITAT DE REFERNCIA TELFON FAX MAIL
DATENCI
EMERGNCIES (mdiques-SEM, Mossos E., Policia L,...) Tel. 112 24h

DIRECCI GENERAL DATENCI A UNITAT DE DETECCI I

LA INFNCIA I ADOLESCNCIA PREVENCI DEL INFNCIA RESPON
24h
(DGAIA) MALTRACTAMENT Tel. 900 300 777
Av. Parallel, 52 - 08001 Barcelona INFANTIL (UDEPMI)

SERVEIS SOCIALS De dl. a dv. de 8 a

Tel. 93 693 03 63
BSICS (coordinaci i 14h i de 8 a 13h en
CONSELL COMARCAL DEL BAGES Fax: 93 693 03 69 horari destiu de
assistncia als SBAS
Serveis Socials Bsics i Dona ssocials@ccbages.cat 15/6 a 15/09
municipals)
Serveis Socials dAtenci
SERVEI ESPECIALITZAT
Especialitzada i Ciutadania Tel. 93 693 03 98 De dl. a dv. de 8 a
DATENCI A LA
Muralla St. Domnec, 24 Fax: 93 693 03 66 / 14h i de 8 a 13h en
INFNCIA I horari destiu de
08241 Manresa 936930369
ADOLESCNCIA, SEAIA 15/6 a 15/09
saia@ccbages.cat
BAGES BERGUED
De dl. a dv.
AJUNTAMENT DE MANRESA SERVEIS BSICS de 9 a 14h
Tel. 93 875 25 07
Serveis Socials Centrals DATENCI SOCIAL (SBAS) Fora horari: Policia
jramirez@ajmanresa.cat Local de Manresa
Ctra. de Vic, 16, 1r de lrea Bsica de Serveis
08241 Manresa Socials de Manresa 93 875 29 99

SERVEIS BSICS Contactar amb els Serveis Socials del Consell

AJUNTAMENTS DE LA COMARCA Comarcal (tel. 93 693 03 63, de dl. a dv. de 8 a 14h i de
DATENCI SOCIAL (SBAS)
(excepte Manresa) 8 a 13h en horari destiu de 15/6 a 15/09) o consultar els
de lrea Bsica de Serveis llistats que es troben a continuaci (SBAS
Socials del Bages municipals)
Tel. 93 874 21 12
SERVEI DURGNCIES 24h
Fax: 93 874 45 54
CENTRE DATENCI I Tel. 93 874 21 12
HOSPITAL DE
SEGUIMENT DE LES Ext.: 3178
ST. JOAN DE
SALUT MENTAL DROGODEPENDNCIES Fax: 93 875 93 09
DU DE
(CAS) rdelacruz@althaia.cat
MANRESA dilluns, dimarts i
Edifici Centre de Tel. 93 874 21 12
(ALTHAIA) divendres de 8 a 15
salut mental: CENTRE DE SALUT Ext.: 3177
C/ Dr. Joan Soler, hores
C/ Dr. Llatjs, s/n MENTAL DADULTS Fax: 93 875 93 09
s/n
08243 Manresa (CSMA) flopez2@althaia.cat dimecres i dijous de
08243 Manresa
Tel.93 874 2112 Tel. 93 874 21 12 8 a 20 hores
Tel. 93 874 21 12
gserra@althaia.cat
Ext. 3189 i 3190 CENTRE DE SALUT Ext. 3188 3189
Fax:93 8759309 MENTAL INFANTIL I Fax: 93 875 93 09
JUVENIL (CSMIJ) aautet@althaia.cat
flopez2@althaia.cat

CLNICA SANT JOSEP Manresa Tel.: 93 874 40 50

(ALTHAIA) SERVEI DURGNCIES Fax: 93 874 12 54 24h
C/ Caputxins, 16 clinicasantjosep@althaia.cat
08241 Manresa. Tel. 93 874 40 50
EAP MANRESA 1
Tel. 93 874 41 00
REES BSIQUES DE SALUT (ABS) (CAP Barri Antic ) De dl. a dv.
Fax: 93 878 42 15 de 8 a 20h
DALTHAIA C/ Remei de Dalt 8-14
mmiguel@althaia.cat
Gesti: 08241 Manresa
Direcci de la divisi dAtenci Primria
EAP MANRESA 3
dAlthaia. Tel. 93 877 22 22
(CAP Bases de Manresa) De dl. a dv.
Carrer Creu Guixera 55-57 Fax: 93 874 86 43 de 8 a 20h
Carrer Creu Guixera 55-57
08243 Manresa ngarciav@althaia.cat
08242 Manresa
Tel. 93 877 22 22

140
 Atenci Continuada
durgncies Territorials De dl. a dv.
Tel. 93 874 81 78 / 112 / de 20 a 8 h,
(ACUT) / Punt dAtenci ds., dg i festius 24
REES BSIQUES 061
Continuada de Manresa hores
DE SALUT (ABS) DE (PAC) (Urgncies datenci
LINSTITUT CATAL CAP BAGES primria)
DE LA SALUT (ICS) C/ Soler i
DE MANRESA I March, 6 UAAC/PADES
COMARCA Tel. 93 874 81 78 De dl. a dv.
08242 Unitat salut internacional de 8 a 20h
Manresa Tel. Consulta despecialistes
Gesti: 93 874 81 78 Radiologia
Servei dAtenci
Primria Bages- Atenci a la Salut Sexual i Tel. 93 874 81 78 De dl. a dv.
Bergued Reproductiva (ASSIR) assir.cc.ics@gencat.cat de 8 a 20h
Institut Catal de la
Salut (ICS) Polgon Tel. 93 874 81 78 De dl. a dv.
Industrial St. Isidre III EAP Manresa 2 de 8 a 20h
eapplcatalunya.cc.ics@gencat.cat
C/ Pica dEstats, 13-15
08272 St. Fruits de
Bages EAP Manresa 4 Tel. 93 874 78 13 De dl. a dv.
C/ St. Cristfol, 34 eapsgfamilia.cc.ics@gencat.cat de 8 a 20h
Tel. 93 693 00 40
08243 Manresa
Consultar els llistats que es troben a continuaci
rees Bsiques de Salut (ABS) de la resta
o contactar amb lICS (tel. 93 693 00 40)
de municipis del Bages:
ENSENYAMENT EQUIP
Serveis Territorials dEnsenyament de la DASSESSORAMENT I Tel. 93 872 36 01
Atenci al pblic a
Catalunya Central ORIENTACI Fax: 93 874 59 57 hores convingudes
Ctra.de Vic, 175 , telfon: 93 693 05 90 PSICOPEDAGGICA a8900251@xtec.cat
08243 Manresa (EAP) DEL BAGES
CENTRES EDUCATIUS Consultar els llistats que es troben a continuaci
Tel. 93 827 23 00
AMPANS
Fax: 93 827 21 38 De dl. a dv. de 9.30
Ctra. de Manresa a Santpedor km. 4,4 a 17.30 h
ppuigdellivol@ampans.cat
08251 Santpedor
acortina@ampans.cat
CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCI PRECO
DEL BAGES (CDIAP) Tel. 93 874 71 04 De dl. a dj. de 8.30
93 872 82 81 a 19 h
C/ Fonollar, 12-14, 1r Dv. de 8.30 a 16 h
cdiapbages@cdiapbages.org
08241 Manresa

DIRECCI GENERAL DEXECUCI De dl. a dv.

EQUIP DEXECUCI DE
PENAL A LA COMUNITAT I DE
MESURES EN MEDI
JUSTCIA JUVENIL
OBERT BARCELONA 3
Avda. Francesc Maci, 34-38
08208 Sabadell
SERVEI TCNIC PUNT DE
TROBADA DE MANRESA
(STPT)
SERVEI DINTERVENCI
SECRETARIA DE FAMLIA ESPECIALITZADA EN
VIOLNCIA MASCLISTA DE
LA CATALUNYA CENTRAL
(SIE)
C/ Mil i Fontanals, 1, bxos
08700 IGUALADA
OFICINA
POLICIA DE LA GENERALITAT - DATENCI Responsable
MOSSOS DESQUADRA CIUTADANA de lOAC
rea Bsica Policial del Bages (ABP) (OAC)
Tel. 93 745 42 21
Fax: 93 745 42 20
jtapias@gencat.cat
Tel. 93 804 82 65
Fax: 93 804 08 06
siecc.bsf@gencat.cat
Tel. 93 875 98 00 (ext.
64125)
Fax: 93 875 98 09
itpg960@gencat.cat
Horari flexible,
prioritriament de
9h a 14h i de 1530h
a 18h
Dc. i dv. de 17.30 a
20.30h
Ds. i dg. de 10 a
14h i de 16 a 20h
De dl. a dv. de 9.30-
19.30 h
24h

141
 Tel. 93 875 98 00 (ext.
Cap de
Avinguda Pasos Catalans, 169-171 64127) De dl. a dv.
lOAC
08242 MANRESA Fax: 93 875 98 09
Tel. 93 875 98 00 (ext.
GRUP DATENCI A LA 64093)
De dl. a dv.
VCTIMA (GAV) Fax: 93 875 98 09
itpg9123@gencat.cat
POLICIA LOCAL DE Tel. 112 / 092
MANRESA 93 875 29 99
24h
POLICIES LOCALS I VIGILANTS C/ del Bruc, 33-35 Fax: 93 872 31 45
MUNICIPALS 08240 Manresa usie@ajmanresa.cat
POLICIES LOCALS I
Contactar amb cada ajuntament. Consultar els
VIGILANTS MUNICIPALS
llistats que es troben a continuaci
BAGES
De dl. a ds. de 9h a
14h i de 17h a 20h.
JUTJATS DE MANRESA Tel. 93 693 04 61 Dg. de 10h a 14h.
JUTJAT DE GURDIA Ds. i dg. noms
Fax: 93 693 04 66
C/ Arbons, 29-43 atenci presencial
08241 MANRESA (no telefnica).
FISCALIA DE LREA Tel. 93 693 04 67 De dl. a dv.
MANRESA - IGUALADA Fax: 93 693 04 81 de 9-14.30h

FISCALIA DE MENORS DE Tel. 93 554 91 00

FISCALIA DE MENORS DE LA 24h
GUARDIA Fax: 93 554 92 10
PROVINCIA DE BARCELONA.
Gran Via de les Corts Catalanes, 111,
Ed. F, 7a planta, 08014 Barcelona SERVEI DE PROTECCI Tel. 93 554 91 09 De dl. a dv.
DE MENORS Fax: 93 554 92 10 de 9 15 h

142
 AJUNTAMENTS COMARCA DEL BAGES

Ajuntament Adrea C.P. Telfon Fax Correu-e

Aguilar de
Raval, s/n 08256 93 836 60 80 93 836 60 80 aguilar@diba.cat
Segarra
Arts Barquera, 41 08271 93 830 50 01 93 820 20 49 artes@diba.cat
Aviny Plaa Major, 11 08279 93 838 77 00 93 838 75 52 avinyo@diba.cat
Balsareny Pl. de l'Ajuntament, 2 08660 93 839 61 00 93 820 04 22 balsareny@balsareny.cat
Calders Plaa Major, 1 08275 93 830 90 00 93 830 92 29 calders@calders.cat
Calls Plaa Major, 1 08262 93 693 00 00 93 836 03 01 ajuntament@callus.cat
Cardona Plaa de la Fira, 1 08261 93 869 10 00 93 869 29 01 cardona@cardona.cat
Castellbell i el
Joaquim Borrs, 40 08296 93 834 03 50 93 828 21 22 castellbell@diba.cat
Vilar
Castellfollit del
Pl. Ajuntament, s/n 08255 93 835 60 33 93 835 60 33 castellfollitb@diba.cat
Boix
Castellgal Av. Montserrat, s/n 08297 93 833 00 21 93 833 11 21 castellgali@diba.cat
Castellnou de
Pl. de l'Esglsia, s/n 08251 93 827 20 91 93 832 05 09 castellnou@diba.cat
Bages
L'Estany Doctor Vilardell, 1 08148 93 830 30 00 93 830 32 51 estany@diba.cat
Fonollosa Esglsia, s/n 08259 93 836 60 05 93 836 61 06 fonollosa@diba.cat
Gai Pl. de l'Ajuntament, s/n 08679 93 839 01 51 93 820 41 81 gaia@diba.cat
Manresa Plaa Major, 1 08240 93 878 23 00 93 878 23 07 manresa@diba.cat
Marganell C/ Sant Esteve, s/n 08298 93 835 70 63 93 835 72 10 marganell@diba.cat
Moi Pl. Sant Sebasti, 1 08180 93 830 00 00 93 830 13 25 moia@diba.cat
Monistrol de
De la Vinya, 9 08279 93 839 90 00 93 839 80 37 monistrolc@diba.cat
Calders
Monistrol de
Pl. Font Gran, 2 08691 93 835 00 11 93 828 41 63 monistrolm@diba.cat
Montserrat
Mura Puig Gili, s/n 08278 93 831 72 26 93 831 72 26 mura@diba.cat
Navarcles Pl. de la Vila, 1 08270 93 831 00 11 93 827 01 14 navarcles@diba.cat
Navs Pl. Ajuntament, s/n 08670 93 839 00 22 93 839 01 96 navas@navas.cat
Pont de Vilomara i
Pl. de l'Ajuntament, 1 08254 93 831 88 11 93 831 75 50 pont@elpont.cat
Rocafort
Rajadell Major, 3 08256 93 836 91 13 93 836 80 26 rajadell@diba.cat
Sallent Plaa de la Vila, 1 08650 93 837 02 00 93 820 61 60 sallent@sallent.cat
Sant Feliu
Plaa Major, 4 08279 93 881 90 11 93 881 90 17 st.felius@diba.cat
Sasserra
Sant Fruits de
Ctra. de Vic, 35-37 08272 93 878 97 00 93 876 04 86 ajuntament@santfruitos.cat
Bages
Sant Joan de
Major, 91-93 08250 93 876 40 40 93 876 44 40 ajuntament@santjoanvilatorrada.cat
Vilatorrada
Sant Mateu de
Afores, s/n 08263 93 836 00 10 93 836 00 10 st.mateu@diba.cat
Bages
Sant Salvador de
Carrer de Dalt, 16 08253 93 835 80 25 93 835 82 36 st.salvador@diba.cat
Guardiola
Sant Vicen de
Pl. Ajuntament, 10 08295 93 693 06 11 93 693 06 10 svcastellet@santvi.cat
Castellet
Santa Maria d'Ol Av.Manuel Lpez, 1, 1a 08273 93 838 50 00 93 838 50 05 st.m.olo@olo.cat
Santpedor Plaa Gran, 4 08251 93 827 28 28 93 827 41 54 santpedor@santpedor.cat
Sria Ernest Solvay, 13 08260 93 868 28 00 93 868 29 31 suria@suria.cat
Talamanca Pl. Esglsia, 1 08278 93 827 00 36 93 827 00 42 talamanca@diba.cat
EMD St. Mart T. Cal Pins, s/n 08250 93 836 02 61 93 836 02 61 st.martitorr@diba.cat

143
 PROFESSIONALS SERVEIS SOCIALS DE LREA BSICA DE SERVEIS
SOCIALS DE MANRESA

SERVEIS CENTRALS
Cap de Secci de Serveis
Socials
Josefina Ramrez jramirez@ajmanresa.cat
Ctra. de Vic 16, 1a planta
Tel. 93 875 25 07 Cap d'Unitat d'Atenci Primria Eva Sis esiso@ajmanresa.cat
Cap d'Unitat de Serveis
Horari 9 a 14h Rafi Gonzalez rgonzalezc@ajmanresa.cat
Especfics i Especialitzats
serveissocials@ajmanresa.cat Cap d'Unitat de programes i
Acci Social
Laura Castany lcastany@ajmanresa.cat

EQUIP DE SUPORT I ATENCI SOCIAL esap@ajmanresa.cat

SERVEI D'ACOLLIDA
Unitat d'Acollida uacollida@almanresa.cat
C/ Canal, 6 Tel. 93 872 45 97 - Horari 9 a 19h (excepte dv. de 9 a 14h)
UNITATS DE TRACTAMENT
EBAS CENTRE- Unitat de Tractament
C/ Canal, 6 Tel. 93 872 45 97 - Horari 9 a 14 h ebascentre@ajmanresa.cat
EBAS LLEVANT-Unitat de Tractament
Centre Cvic Joan Amades
C/ Sant Blai, 14-16 Tel. 93 878 40 00 - Horari 9 a 14 h ebasllevant@ajmanresa.cat
EBAS PONENT-Unitat de Tractament
Centre Cvic Selves i Carner
C/ Berbat Oller, 14-16 Tel. 93 872 24 77 - Horari 9 a 14 h ebasponent@ajmanresa.cat
EBAS NORD-Unitat de Tractament
C/ Bisbe Torres i Bages, 30 Tel. 93 878 43 40 - Horari 9 a 14 h ebasnord@ajmanresa.cat
ESPAI JOVE
C/ Canal, 6 Tel. 93 872 45 97 ejove@ajmanresa.cat
EQUIP D'ATENCI A LA DEPENDNCIA I LA DISCAPACITAT-EDID
C/ Bisbe Torres i Bages, 30 Tel. 93 878 43 40 - Horari 9 a 14 h edid@ajmanresa.cat
CENTRES OBERTS
CENTRE OBERT SERGI AGUILERA
Centre cvic Selves i Carner
C/ Bernat Oller, 14-16 Tel. 93 872 78 98 centresergiaguilera@ajmanresa.cat
CENTRE OBERT LA FONT
Font dels Capellans - Octogonal 11,porta 7-8 Tel. 93 875 77 16 centrefont@ajmanresa.cat
CENTRE OBERT XALESTA
La Balconada - Locals comercials, porta 4-5 Tel. 93 873 52 54 centrexalesta@ajmanresa.cat
SERVEI D'INFORMACI I ATENCI a les DONES - SIAD
C/ Canal, 6 Tel. 93 875 23 10 siad@ajmanresa.cat
SERVEI DE SUPORT I INTERVENCI A LES FAMLIES - SSIF
C/ Canal, 6 Tel. 93 875 23 10 ssif@ajmanresa.cat
INCLUSI I INFNCIA
Ctra. de Vic 16, 1a planta Tel. 93 875 25 07 info@manresainclusio.cat

144
 PROFESSIONALS SERVEIS BSICS DATENCI SOCIAL (SBAS) DE
LREA BSICA DE SERVEIS SOCIALS DEL BAGES

TS/ES Correu-e Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

SERVEIS SOCIALS
BSICS CONSELL
1 TS
COMARCAL DEL
(Cap
BAGES de
X X X X X
08240 MANRESA, servei) ssocials@ccbages.cat
Muralla Sant Domnec, 2 TS ssaprimaria@cbages.cat
24 Tel. 936930363 1 ES suportprimaria@ccbages.cat
Zona Municipi TS/ES Correu-e Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
08260 SRIA (Aj.) C/ TS serveissocials@suria.cat X X X X X
Ernest Solvay, 13
tel.938682800 ES serveissocials@suria.cat X X X X X
08262 CALLS (Aj.) Pl. TS armengauve@diba.cat X X
2a Major, 1 tel.936930000 ES educadora.callus@gmail.com X X
08261 CARDONA (SS) TS serveissocials@cardona.cat X X X X X
C/ Rodes s/n TS angrillmm@cardona.cat
tel.938692147 ES ribaltacm@cardona.cat X X X
08263 SANT MATEU
DE BAGES (SS Valls
de Torruella) C/ Coaner
2b s/n tel.938682402 TS junyentdm@diba.cat X

08250 ST. JOAN DE TS perarnaupm@santjoanvilatorrada.cat X X X X X

VILATORRADA (Aj.) TS canadoga@santjoanvilatorrada.cat X X X X X
C/Major, 91-93 TS valdiviesovm@santjoanvilatorrada.cat X X X X
3a
tel.938764304 ES crespieracm@santjoanvilatorrada.cat X X X X X
08259 FONOLLOSA TS reinamm@diba.cat X X
(Aj.)
C/ Esglsia s/n
tel.938366005 ES caellescc@diba.cat X
08256 RAJADELL (Aj.) TS reinamm@diba.cat 1r/3r mes
C/Major, 3 2n/4t
tel.938369113 ES caellescc@diba.cat mes
08256 AGUILAR DE TS reinamm@diba.cat 1r/3r mes
SEGARRA (Aj.)
C/Raval s/n 2n/4t
tel.938366080 ES caellescc@diba.cat mes
08259 TS reinamm@diba.cat 2n/4t mes
CASTELLFOLLIT DEL
BOIX (Aj.) Pl.
Ajuntament s/n 1r/3r
tel.938356033 ES caellescc@diba.cat mes
08253 ST. SALVADOR TS reinamm@diba.cat X X X 2n/4t mes
DE GUARDIOLA (Aj)
C/ de Dalt s/n
3b tel. 938358025 ES caellescc@diba.cat X X X X
08295 ST. VICEN DE TS rovirati@santvi.cat X X X X X
CASTELLET (SS) Pl. TS fausmm@santvi.cat X X X
Onze setembre s/n
4a tel.938331102 ES freixams@santvi.cat X X X X X
08296 CASTELLBELL TS ssocials.castellbell@diba.cat X X X
I EL VILAR (Aj.)
C/Joaquim Borrs,40
4b tel. 938340350 ES ssocials.castellbell@diba.cat X X X

145
 08298 MARGANELL TS
(Servei a Castellbell) ES ssocials.marganell@diba.cat servei a Castellbell 4t mes
08297 CASTELLGAL X
TS ssocials.castellgali@diba.cat X quinzenal
(Aj.) Av. Montserrat s/n
tel.938333221 ES ssocials.castellgali@diba.cat X X
08254 EL PONT DE TS serveissocials.pont@elpont.cat X X X X X
VILOMARA I
ROCAFORT (SS Casa
cultural) C/Mestre
Saura, 5bis tel.
938318884 ES edusocial.pont@diba.cat X X
08691 MONISTROL DE TS serveissocials@monistroldemontserrat.cat X X X X
MONTSERRAT (Aj.) Pl.
Font Gran,2
tel.938350011 ES serveissocials@monistroldemontserrat.cat X X
08270 NAVARCLES TS lladostm@diba.cat X X X X X
(Aj.) Pl. de la Vila,1 tel.
938310011 ES bermejogc@diba.cat X X X X X
08278 TALAMANCA
(Casal) C/Raval,2 tel.
938270437 TS lladostm@diba.cat 1r/3r mes
08278 MURA (Aj.)
C/Puig Gili s/n tel.
938317226 TS lladostm@diba.cat 1r/3r mes
08272 ST. FRUITS TS ssocials@santfruitos.cat X X X X X
DE BAGES (Aj.) Ctra. TS ssocials@santfruitos.cat X X X
5a Vic, 34 tel. 938789701 ES ssocials@santfruitos.cat X X X X X
08251 SANTPEDOR TS santpedor@santpedor.cat (A latenci SS) X X X X X
(Aj.) Pl. Gran,4
tel.938272828 ES santpedor@santpedor.cat (A latenci SS) X X X X X
08251 CASTELLNOU
DE BAGES (Aj.) Pl.
Esglsia s/n tel.
5b 938272091 TS castellnou@diba.cat (a latenci de ss) X X
08650 SALLENT (Aj.) TS requenamr@sallent.cat X X X X X
Pl. de la Vila,1 TS bonellsoa@sallent.cat X X X X
6a tel.936937228 ES trullasvm@sallent.cat X X X X X
08670 NAVS (Aj) Pl.
Ajuntament,8
tel.938204949 TS morad@navas.cat X X X X X
08679 GAI (Servei a
Navs) ES morenone@navas.cat X X X X
08659 BALSARENY
(Aj.)
Pl. Ajuntament,2
6b tel.938396511 TS fabregascs@diba.cat X X X X
08271 ARTS (Aj.) TS jimenezman@diba.cat X X X X
C/Barquera,41
tel.938305001 ES bigasbg@artes.cat X X X X
08279 AVINY (Aj.) TS jimenezman@diba.cat X X X
Pl. Major,11
tel.938387700 ES bigasbg@artes.cat X
08274 ST. FELIU TS t.social.consorci@llucanes.cat X
SASSERRA (Aj.) Pl.
7a Major,1 tel.938819011 ES e.social.consorci@llucanes.cat (1 dia en funci del servei)
08180 MOI (SS Ed. TS ariasfc@diba.cat X X X X X
municipal) C/ Sant
Sebasti, 1 tel.
7b 938300000 ES ayalatc@moia.cat X X X X X

146
 08275 MONISTROL DE TS alcanizvg@diba.cat X X
CALDERS (Aj.) C/de la
Vinya,9 tel.938399000 ES edusocial.pont@diba.cat X
08275 CALDERS (Aj.) TS alcanizvg@diba.cat X X
Pl. Major,1
tel.938309000 ES edusocial.pont@diba.cat X
08148 L'ESTANY (Aj.) TS alcanizvg@diba.cat X
C/Doctor Vilardell,1
tel.938303241 ES edusocial.pont@diba.cat X
08273 STA. MARIA TS alcanizvg@diba.cat X X
D'OL (Aj.) Av. Manel
Lpez,1 1a
tel.938385000 ES edusocial.pont@diba.cat X X
CENTRES OBERTS
Centre Obert La Cabanya
C/ Alzines, 20 baixos
Sant Joan de Vilatorrada
Tel.938765004 alvarezgr@santjoanvilatorrada.cat
Centre Obert SIAF
C/ Joies, 11-13
Moi
Tel.: 938208362 siaf@moia.cat
Centre Obert Aula
Socioeducativa
C/ Major, 9
Aviny bigasbg@artes.cat
Tel.: 938387700 aulasocioeducativa@gmail.com

TS: Treballador/a social

ES: Educador/a social

147
 REES BSIQUES DE SALUT DEL BAGES

ABS CAP O CONSULTORI Adrea CP Localitat Tel. gral.

CAP Dr. Agust Garriga C/ Arquitecte Gaud, 76 08271 Arts 938202060

CON Aviny Passeig, 19 08279 Aviny 938388855

ABS Arts CON St. Feliu Ctra. Manresa, 20 08274 Sant Feliu Sasserra 938819154
(ICS) CON Sta. M. d'Ol Pg. Carme Vidal, 30 08273 Sta. Maria d'Ol 938385200
CON Calders Cam del Cargolaire, s/n 08275 Calders 938308093
CON Monistrol de Calders /. de la Vinya, 9-11 08275 Monistrol de Calders 938399085
eapartes.cc.ics.@gencat.cat
CAP Cardona Pg. Mossn Joan Riba, 1 08261 Cardona 938692450
ABS CON La Coromina C/ Taulissos, 5 08261 La Coromina 938692856
Cardona
(ICS) CON Montmajor Pl. del Mercat, 1 08261 Montmajor 938246000

eapcardona.cc.ics.@gencat.cat

ABS Manresa-1
C/ Remei de Dalt 8-14 08241 Manresa 938744100
(ALTHAIA) mmiguel@althaia.cat

ABS Manresa-2
C/ Soler i March, 6 08242 Manresa 938748178
(ICS) eapplcatalunya.cc.ics.@gencat.cat

ABS Manresa-3
C/ Creu Guixera, 55-57 08242 Manresa 93 877 22 22
(ALTHAIA) ngarciav@althaia.cat

ABS Manresa-4 938747813

C/ St. Cristfol, 34 08243 Manresa
(ICS) eapsgfamilia.cc.ics.@gencat.cat 938747190

CAP Moi C/ Sta. Magdalena, 1 08180 Moi 938207932

CAP Castellterol Ctra. Castellcir, s/n 08183 Castellterol 938666350

ABS Moi CON St. Quirze Safaja C/ Barcelona, 2 08189 St. Quirze Safaja 938663898
(ICS) CON L'Estany Passeig del Prat, 1 08148 L'Estany 938303030

CON Castellcir Pl. de L'Era, s/n 08183 Castellcir 938668151

eapmoia.cc.ics.@gencat.cat
CAP Monistrol de Montserrat C/ Manresa, 4 08691 Monistrol de Montserrat 938284040
ABS
Montserrat CAP Castellbell i el Vilar C/ Rosa d'Abril s/n 08296 Castellbell i el Vilar 938282080
(ICS) CAP Vacarisses C/ Salvador Badia, s/n 08233 Vacarisses 938280274
CON Rellinars Plaa Ajuntament, s/n 08299 Rellinars 938345125
eapmontserrat.cc.ics.@gencat.cat
CAP Navarcles C/ Forti i Sol, 11, bxs 08270 Navarcles 938310030
CAP St. Fruits de Bages C/ Bertran i Serra, 8, bxs 08272 St. Fruits 938760912
ABS
CAP Santpedor C/ de la Pau, 1 08251 Santpedor 938321133
Navarcles-
St. Fruits- CON Mura C/ Muntanya, 17 08278 Mura 938317226
Santpedor CON Talamanca C/ Raval, 4 08278 Talamanca 938270437
(ICS)
CON Castellnou de Bages C/ 11 de setembre, s/n 08251 Castellnou de Bages 938321845
eapnavarclesstfruitos.cc.ics.@gencat.cat

148
 ABS CAP Navs C/ Pau Duarri, 36 08670 Navs 938390333
Navs-
CAP Balsareny Pl. Roc Garcia, s/n 08660 Balsareny 938396127
Balsareny
(ICS) eapnavasbalsareny.cc.ics.@gencat.cat

ABS CAP Sallent C/ Josep Potellas, 9 08650 Sallent 938372120

Sallent
(ICS) eapsallent.cc.ics@gencat.cat

CAP St Joan de Vilatorrada Av. Torrent Canig, 2 08250 St. Joan Vilatorrada 938726750
CON Aguilar de Segarra Edifici Ajuntament 08256 Aguilar de Segarra 938366202

ABS St CON Canet de Fals Pl. de la Vila, s/n 08259 Canet de Fals 670 471 303
Joan CON Fals C/ Escoles, s/n 08259 Fals 938369018
Vilatorrada
(ICS) CON Fonollosa C/ de l'Esglsia, s/n 08259 Fonollosa 938366155

CON Rajadell C/ Major, s/n 08256 Rajadell 938368044

eapstjoan.cc.ics.@gencat.cat
CAP St. Vicen Castellet C/ Manresa s/n 08295 St. Vicen de Castellet 938335224
ABS St.
Vicen de CON Pont de Vilomara Pl. Cooperativa, s/n 08254 El Pont de Vilomara 938317552
Castellet CON Castellgal Av. Montserrat 08252 Castellgal 938334050
(ICS)
eapstvicenc.cc.ics.@gencat.cat
CAP Goretti Badia Pl. de la Serradora, s/n 08260 Sria 938694007

ABS Sria CON Calls C/ Francesc Maci, 27 08262 Calls 938361888

(ICS)
CON Valls-Pal C/ Les Torres, s/n 08269 Valls de Torruella 938696405
eapsuria.cc.ics.@gencat.cat

149
 CENTRES EDUCATIUS DEL BAGES

Arts
Barcelona, 23
Escola Dr. Ferrer Infantil Primria Pblic a8000244@xtec.cat ; 938305377
ceipdoctorferrer@xtec.cat
Arquitecte Gaud, 2-4
Institut Miquel Bosch i Jover Secundria Pblic 938202193
a8046876@xtec.cat
Infantil Primria Carme, 16
Vedruna - Arts Privat 938305212
Secundria a8000220@xtec.cat
Ronda del Torrent, s/n
Escola Bressol Moixaines Llar d'infants Munic. 938305757
ebmoixaines@xtec.cat
Aviny
Indstria, 6
Escola Barnola Infantil Primria Pblic a8000323@xtec.cat; 938387279
ceipbarnola@xtec.cat
Industria, s/n
Llar d'Infants Municipal L'Estel Llar d'infants Munic. 938387176
a8046190@xtec.cat
Balsareny
Carrilet, 8
Escola Guillem de Balsareny Infantil Primria Pblic 938396188
a8001583@xtec.cat
Ctra. de Moi, 4
Llar d'Infants Municipal Sant Marc Llar d'infants Munic. 938200360
jalmansa@xtec.cat
Cabrianes
Montserrat, s/n
Escola Els Pins Infantil Primria Pblic 938371553
a8039306@xtec.cat
Cabrianes (Sallent)
Av. Montserrat, s/n
ZER del Bages Infantil Primria Pblic 938371553
a8056730@xtec.cat
Fundaci Privada Patronat Antnia Jacint Verdaguer, 1
Llar d'infants Privat 938370720
Soler a8055701@xtec.cat
Calders
Pl. de l'Era de Cal Feliu
Escola Anton Busquets i Punset Infantil Primria Pblic 938309276
a8015107@xtec.cat
Pl. de l'Era de Cal Feli, s/n
ZER El Moians Ponent Infantil Primria Pblic 938309276
a8056729@xtec.cat
Sot de la Bruixa s/n
Llar d'infants Tren Blau Llar d'infants Munic. eltrenblau@calders.cat ; 938309312
a8047194@xtec.cat
Calls
Pg. Anselm Clav, s/n
Escola Joventut Infantil Primria Pblic 938360168
a8015247@xtec.cat
Pl. Major, 1
Escola Bressol Municipal Mainada Llar d'infants Munic. 938360450
mainada@callus.cat
Canet de Fals
Pl. de la Vila, 43-45
Llar d'Infants Municipal Reixichs Llar d'infants Munic. 938369727
a8046499@xtec.cat
Cardona
Pl. Joan Maragall, 3
Escola Mare de Du del Patrocini Infantil Primria Pblic 938691829
a8015582@xtec.cat
Pl. Comte i Viladomat, 1
Institut Sant Ramon Secundria Pblic 938684708
iessantramon@xtec.cat
Mare de Du del Carme, 1
Llar inf. Infantil
Mare de Du del Carme Privat a8015545@xtec.cat 938692876
Primria Secundria
a8062274@xtec.cat
Pl. Joan Maragall, 3
Llar d'Infants Municipal Aliret Llar d'infants Munic. 938691350
aliretcardona@yahoo.es
Castellbell i el Vilar
Av. Pare Claret, 18
Escola Jaume Balmes Infantil Primria Pblic 938340235
a8015806@xtec.cat
Salt del Rec, 10
SES Bages Sud Secundria Pblic 938340055
a8068616@xtec.cat
Av. Catalunya, 171
Escola Bressol Municipal Colors Llar d'infants Munic. 938340262
a8060794@xtec.cat

150
Castellcir
ZER El Moians Llevant Infantil Primria Pblic
Castellfollit del Boix
Escola Coll de Gossem Infantil Primria Pblic
Llar d'infants Els Gngols de Escoles, s/n
Llar d'infants Munic.
Castellfollit del Boix
Castellfollit del Boix (Maians)
Escola Maians Infantil Primria Pblic a8016070@xtec.cat ;
Castellgal
Escola Sant Miquel Infantil Primria Pblic
Escola Bressol Municipal
Llar d'infants Munic.
Castellnins
Castellnou de Bages
Escola L'Olivar Infantil Primria Pblic
Castellterol
Infantil Primria
Institut-Escola Ramona Calvet Pblic Castellcir, s/n
Secundria
Llar d'infants Municipal L'Espurna
Llar d'infants Munic.
de Castellterol
Collsuspina
Escola de Collsuspina Infantil Primria Pblic
El Pont de Vilomara
Escola Pompeu Fabra Infantil Primria Pblic a8023657@xtec.cat
Major, 20
938666131
a8071421@xtec.cat
Santa Maria, s/n
938356038
a8016069@xtec.cat
938356048
a8062274@xtec.cat
Pl. de les Escoles s/n
938356060
ceip-maians@xtec.cat
Renaixena s/n
938330500
a8016094@xtec.cat
Renaixena, s/n
938331567
a8063412@xtec.cat
Onze de setembre, s/n
938273827
a8063862@xtec.cat
Ctra. de Rocacorba, 23-29; Ctra .de
938668040
a8071214@xtec.cat
Pg. de la Riba, 2
a8045410@xtec.cat ; 938666059
espurnacastell@hotmail.com
Verge Montserrat, 3-5
938302035
a8065482@xtec.cat
Jess, 95/115
938317600

Pg. de la Pau, s/n

Llar d'Infants Municipal La Pau Llar d'infants Munic. a8063591@xtec.cat ; 938317681
llarinfants.lapau@elpont.cat
Fonollosa
Mestra ngela Torras, 1
Escola Agrupaci Sant Jordi Infantil Primria Pblic 938366079
a8017232@xtec.cat
La Coromina - Cardona
Bisbe Guix, s/n
Escola Joan de Pal Infantil Primria Pblic 938692185
a8015612@xtec.cat
L'Estany
Pl. del Monestir, 4
Escola L'Estany Infantil Primria Pblic 938303066
a8037981@xtec.cat
Pl. Del Monestir, 4
Associaci Mainada Llar d'infants Privat 938303066
anna_257_@hotmail.com
Manresa
Plaa Cots, 5-7
CFA Jacint Carri i Vilaseca Adults Pblic 938741136
a8060113@xtec.cat
Cam dels Tovots, s/n
EOI Manresa Altri Pblic (Barriada Cots) 938748243
eoimanresa@xtec.cat
Ensenyaments Infants, 2
Escola d'Art de Manresa Pblic 938726369
Artstics eart@ajmanresa.cat
Squia, 55
Escola Bages Infantil Primria Pblic 938748188
a8020127@xtec.cat
Ctra. del Pont de Vilomara 131-141
Escola taca Infantil Primria Pblic 938748549
a8064741@xtec.cat
Sant Cristfol, 43-45
Escola La Font Infantil Primria Pblic 938744466
a8059755@xtec.cat
Cam Vell de Santpedor, 36-38
Escola La Squia Infantil Primria Pblic 938730299
a8063898@xtec.cat

151
 Vivendes Pare Ignasi Puig, s/n
Escola Muntanya del Drac Infantil Primria Pblic 938752116
a8020012@xtec.cat
Mn. Jacint Verdaguer, 16-22
Escola Pare Algu Infantil Primria Pblic 938771689
a8020097@xtec.cat
Nria, s/n
Escola Puigberenguer Infantil Primria Pblic 938787125
ceip-puigberenguer@xtec.cat
Pl. Independncia, 1
Escola Renaixena Infantil Primria Pblic 938752115
a8020061@xtec.cat
Mestre Albags, 1-3
Escola Sant Ignasi Infantil Primria Pblic 938787128
a8020073@xtec.cat
Dr. Joan Soler 1-3
Escola Sant Joan de Du Infantil Primria Pblic escola@althaia.cat ; 938742112
a8020280@xtec.cat
La Balconad,a s/n
Escola Serra i Hnter Infantil Primria Pblic 938787129
a8038181@xtec.cat
Ausias March, s/n
Escola Valldaura Infantil Primria Pblic 938726387
a8067600@xtec.cat
Concrdia, s/n
Llar d'Infants La Ginesta Llar d'infants Pblic 938740405
a8048010@xtec.cat
Pl. Catalunya, 1-2
Llar d'Infants L'Espurna Llar d'infants Pblic 938726361
a8048009@xtec.cat
Viladordis, 5-7
Llar d'Infants Picarol Llar d'infants Pblic 938742204
a8048022@xtec.cat
PTT- Manresa (Pla de Transici al Verge de l'Alba, 5-7
PQPI Pblic 938776494
Treball) a8960022@xtec.cat
Centre de Capacitaci Agrria de Av. Universitria 4-6 (Edifici FUB)
Secundria Pblic 938749060
Manresa ccagraria.manresa@gencat.cat
Domnech i Muntaner, 54-56
Institut Cal Gravat Secundria Pblic 938742368
a8065330@xtec.cat
Rosa Sensat, 6-8
Institut Guillem Cat Secundria Pblic 938773705
a8046761@xtec.cat
Av. Bases de Manresa, 51-59
Institut Lacetnia Secundria Pblic 938773750
ieslacetania@xtec.cat
Pl. Espanya, 2
Institut Llus de Peguera Secundria Pblic 938773637
iespeguera@xtec.cat
Amadeu Vives, s/n
Institut Pius Font i Quer Secundria Pblic 938742311
a8033924@xtec.cat
Unitat d'Escolaritzaci Compartida Granollers, octogonal 11, baixos
Secundria Pblic 938740060
La Clau uecmanresa@gedi.org
Infantil Primria Sant Joan, 62
Mare de Du del Pilar Privat 938730404
Secundria a8020309@xtec.cat
Infantil Primria Oms i de Prat, 2
Oms i de Prat Privat 938731100
Secundria a8020085@xtec.cat
Centre d'atenci a la petita infncia Cardener, 12-14 (Sant Pau)
Llar d'infants Privat 938750114
i suport a les famlies avvsantpau@hotmail.com
Camps i Fabrs, 7
Escola Bressol El Sonall SCCL Llar d'infants Privat 938746401
a8049075@xtec.cat
La Pau, 17, baixos
Llar d'infants La Baldufa Llar d'infants Privat a8058891@xtec.cat; 938730645
eva.fius@gmail.com
Llar d'infants Infantil Sant Joan, 51-59
L'Espill Privat 938773119
Primria escola-espill@xtec.cat
Llar d'infants Infantil Sta. Joaquima de Vedruna, 2-4
Vedruna - Manresa Privat 938739947
Primria a8020383@xtec.cat
Llar inf. Infantil Bruc, 45-47
FEDAC - Manresa Privat 938728400
Primria Secundria a8020140@xtec.cat
Llar inf. Infantil Rubi i Ors, 5-13
Joviat Privat 938726988
Primria Secundria joviat@joviat.cat / a8020036@xtec.cat
Llar inf. Infantil Major, 54-60
L' Ave Maria Privat 938742161
Primria Secundria a8020267@xtec.cat
Llar inf. Infantil La Pau, 109-111
La Salle Privat 938740351
Primria Secundria lasallemanresa@lasalle.cat ;
C/ Abat Oliva, 66-68
Llar dInfants Els Angelets Llar dInfants Privat 938745787
elsangelets@elsangelets.com
Antoni Abat, 13
Escola Bressol Municipal La Llum Llar d'infants Munic. 938776752
lallum@suara.coop
Escola Bressol Municipal Petit Av. Dels Dolors 33
Llar d'infants Munic. 938749069
Princep direccio.ebm.elpetitprincep@encis.coop

152
 C/ Edison, 8 B (Pol. Ind. Bufalvent)
Escola Bressolvent Llar d'infants Munic. 938771037
bressolvent@ajmanresa.cat
Bruc, 112-114
Llar d'Infants L'Estel Llar d'infants Munic. 938722056
a8061749@xtec.cat
Pg. de Sant Jordi, s/n - La Balconada
Llar d'Infants municipal La Lluna Llar d'infants Munic. 938771897
a8061750@xtec.cat
Moi
Miquel Vilarrbia, 12
Escola Josep Orriols Roca Infantil Primria Pblic 938300519
a8022094@xtec.cat
Institut, 2-4
Institut Moians Secundria Pblic 938300639
iesmoianes@xtec.cat
Llar d'infants Infantil Av. de l'Escola Pia, 15
Pia de Moi Privat 938300348
Primria a8022100@xtec.cat
Av. de la Pau, 5
Escola Bressol Garrofins Llar d'infants Munic. a8065494@xtec.cat; 938300286
garrofins@moia.cat
Monistrol de Calders
Llevant s/n
Escola L'Esqueix Infantil Primria Pblic ceiplesqueix@xtec.cat ; 938399227
a8021934@xtec.cat
Camp de Futbol, s/n
Llar d'Infants L'Estel Llar d'infants Munic. 938398856
a8059196@xtec.cat
Monistrol de Montserrat
Escoles, 27
Escola Sant Pere Infantil Primria Pblic 938350405
a8021892@xtec.cat

Infantil Primria Gnes. Dominiques, 1-3

FEDAC - Monistrol Privat 938350181
Secundria a8021909@xtec.cat

Escola Bressol Municipal El Cuc Germana Pilar, 26

Llar d'infants Munic. 938350427
Verd a80047251@xtec.cat
Montserrat (Monistrol de Montserrat)
Infantil Primria Pg. de l'Escolania, s/n
Escolania de Montserrat Privat 938777767
Secundria escolania@escolania.cat
Mura
Pl. Ajuntament Nou, s/n
Escola de Mura Infantil Primria Pblic 938317226
a8061521@xtec.cat
Navarcles
Piscines i Esports, 30
Escola Catalunya Infantil Primria Pblic 938310277
a8022197@xtec.cat
Cam de l'Angla, 8
SES Navarcles Secundria Pblic 938270022
a8059524@xtec.cat
Av. Llus Companys, 2
Escola Bressol Municipal Tinet Llar d'infants Munic. 938310615
tinetnavarcles@diba.cat
Navs
Infantil Primria Puig-reig, s/n
Institut-Escola Sant Jordi Pblic 938391387
Secundria a8072188@xtec.cat
Llar d'infants Infantil Ctra. de Viver, 20
Sant Josep Privat 938390747
Primria a8022288@xtec.cat
Vicen Vidal Casacuberta, 2
Diocesana Secundria Privat 938390100
edn@edn.cat
Pl. de l'Estaci, 2
Escola Bressol Municipal Quitxalla Llar d'infants Munic. 938204375
a8045240@xtec.cat
Sallent
Pg. de la Biblioteca, 3
Escola Torres Amat Infantil Primria Pblic 938370544
a8024972@xtec.cat
Pg. de la Biblioteca s/n a
Llar d'Infants L'Esquitx Llar d'infants Pblic 938371850
8048034@xtec.cat
Carrer de l'Estaci, 11-21
Institut Llobregat Secundria Pblic 938370650
a8047376@xtec.cat
Joaquima Vedruna, 2
Vedruna - Sallent Infantil Primria Privat 938370520
a8024984@.xtec.cat ;
Sant Feliu Sasserra
Sant Roc, s/n
Escola Els Roures Infantil Primria Pblic 938139007
ceipelsroures@xtec.cat

153
 Sant Roc, s/n
ZER Gavarresa Infantil Primria Pblic zergavarresa@xtec.cat ; 938139007
a8056857@xtec.cat
Pl. Major, 1
Llar d'Infants Els petits roures Llar d'infants Munic. 938819011
st.felius@diba.cat
Sant Fruits de Bages
Comtes de Barcelona, s/n
Escola Flama Infantil Primria Pblic 938784020
ceipflama@xtec.cat
Pl. Pau Casals, 1
Escola Monsenyor Gibert Infantil Primria Pblic 938760297
a8026464@xtec.cat
Av. Sant Joan, s/n
Escola Pla del Puig Infantil Primria Pblic 938761974
a8065251@xtec.cat
Av. Llus Companys, s/n
Institut Gerbert d'Aurillac Secundria Pblic 938761821
iesgerbert@xtec.cat
Llar inf. Infantil Av. Girona, 41-73
Paidos Privat 938760271
Primria Secundria paidos@escolapaidos.cat
Cam de Les Oliveres, s/n
Llar d'infants Municipal Les Oliveres Llar d'infants Munic. 938788951
a8062602@xtec.cat
Sant Joan de Vilatorrada
Pg. Gallifa, 1 - 2a planta "Cal Gallifa"
CMFPA de St. Joan de Vilatorrada Adults Pblic 938750525
cmfpa@santjoanvilatorrada.cat
Frederica Montseny, 2
Escola Ametllers Infantil Primria Pblic 938765167
escolametllers@xtec.cat
Salvador Espriu, 22
Escola Collbaix Infantil Primria Pblic 938728615
a8044545@xtec.cat
Escoles, 14
Escola Joncadella Infantil Primria Pblic 938727707
a8026725@xtec.cat
Pg. Gallifa, 10
Llar d'Infants Barrufets Llar d'infants Pblic 938728152
a8048046@xtec.cat
Av. Montserrat, 91-95
Institut Quercus Secundria Pblic a8035313@xtec.cat ; 938764556
iesquercus@xtec.cat
Carrer del Sol, 13
SINS Cardener Secundria Pblic 938765674
a8066322@xtec.cat
Passatge Mas Sant Joan, 7
Llar d'Infants El Xiulet Llar d'infants Munic. 938767100
direccio.ebm.elxiulet@encis.coop
Sant Quirze Safaja
Ctra. de Barcelona, 2
Escola Sant Quirze Safaja Infantil Primria Pblic 653543455
a8064982@xtec.cat
Sant Salvador de Guardiola
Marganell, s/n
Escola Montserrat Infantil Primria Pblic 938354040
a8017992@xtec.cat
Marganell, s/n cantonada c. Moreneta
Escola Bressol Dentetes Llar d'infants Munic. 938353097
a8063242@xtec.cat
Sant Vicen de Castellet
Centre de Formaci d'Adults St. Montserrat, 50. Edifici Llegat Bach
Adults Pblic 938331311
Vicen de Castellet eadults@cfibs.es
Poeta Maragall, s/n
Escola Puigsoler Infantil Primria Pblic a8065263@xtec.cat ; 938332244
ceip-calsoler@xtec.cat
Pl. 11 de Setembre, s/n
Escola Sant Vicen Infantil Primria Pblic 938330565
ceip-santvi@xtec.cat
Bisbe Perell, s/n
Institut Castellet Secundria Pblic a8046840@xtec.cat ; 938330751
iescastellet@xtec.cat
Infantil Primria Doctor Trias, 76
FEDAC Mare de Du del Roser Privat 938330305
Secundria a8028552@xtec.cat
Enginyer Llans, 24
Montserrat Secundria Privat 938331259
colmontserrat@xtec.cat
Gran 104, cantonada C/ Mestre
Escola Bressol Municipal El Niu Llar d'infants Munic. Massana, 8-10 938330462
a8047303@xtec.cat ; elniu@santvi.cat
Santa Maria d'Ol
Maurici Camprub Fornells, s/n
Escola Sesmon d'Ol Infantil Primria Pblic 938385060
a8028382@xtec.cat

154
 Av. Manuel Lpez, 1, interior
Llar d'infants El Cuc Llar d'infants Munic. 938385029
a8047315@xtec.cat
Santpedor
Jacint Verdaguer, s/n
Escola La Serreta Infantil Primria Pblic a8066334@xtec.cat ; 938274061
ceiplaserreta@xtec.cat
Les Verges, 15
Escola Riu d'Or Infantil Primria Pblic 938321763
ceipriudor@xtec.cat
Convent, 24
Institut d'Auro Secundria Pblic 938320554
a8053111@xtec.cat;
Ctra Manresa-Santpedor km. 4.400
CEE Jeroni de Moragas Educaci Especial Privat ampans@ampans.cat 938272300
a8036305@xtec.cat
La Fira, 26
Llissach Infantil Primria Privat 938320157
escolallissach@escolallissach.com
Ctra. de Calls, 3, baixos, dreta
Llar d'infants Pam i Pipa Llar d'infants Privat 938320319
pamipipa21@hotmail.com
Escola Bressol Municipal Els Ronda Sant Pere, 248
Llar d'infants Munic. 938273423
Gallarets santpedor@cavallcartro.com
Sria
Ctra. de la Mina, s/n
Escola Francesc Maci Infantil Primria Pblic 938696636
a8029222@xtec.cat
Font del Ferro, 1
Escola Mare de Du de Montserrat Infantil Primria Pblic 938682216
a8029209@xtec.cat
Ramon y Cajal, 9-11
Institut Mig-Mn Secundria Pblic a8042044@xtec.cat; 938694100
iesmigmon@xtec.cat
Llar d'infants Infantil Ctra. de Balsareny, 10-12
FEDAC - Sria Privat 938694173
Primria a8029258@xtec.cat
Ernest Solvay, 15
Llar d'infants Municipal El Petit Estel Llar d'infants Munic. 938695101
a8060575@xtec.cat
Valls de Torroella (Sant
Mateu de Bages)
Esglsia, s/n
ZER del Cardener Infantil Primria Pblic 938696965
a8068197@xtec.cat
Valls de Torroella (Sant
Mateu de Bages)
Esglsia, s/n
Escola Sant Esteve Infantil Primria Pblic 938696965
a8038089@xtec.cat
Valls de Torruella (Sant
Mateu de Bages)
Galeries, 2
Llar d'Infants de Valls de Torruella Llar d'infants Munic. 938682244
a8063291@xtec.cat

155
10.3 ALTRES PROTOCOLS I ESTRUCTURES TERRITORIALS O
SECTORIALS DACCI INTEGRADA EXISTENTS QUE INTERVENEN EN LA
PROTECCI DE LA INFNCIA I LADOLESCNCIA A LA COMARCA DEL
BAGES.

10.3.1 PROTOCOLS

- Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres maltractaments

greus a menors. Protocol marc dabast territorial catal promogut pel Sndic
de Greuges de Catalunya i signat pel conjunt dinstitucions de la Generalitat
que intervenen amb els menors. Setembre de 2006.

- Protocol dactuaci per prevenir la mutilaci genital femenina. 2a edici

desembre de 2007.

- Protocol dactuaci clnicoassistencial de maltractaments aguts a la infncia.

2a edici maig 2008. Departaments implicats: Departament de Salut i
Departament de Benestar Social i Famlia.

- Protocol dactuaci entre la Secretaria dInfncia i Adolescncia del

Departament dAcci Social i Ciutadania i la Direcci General de la Policia del
Departament dInterior, Relacions institucionals i Participaci per garantir la
protecci dels infants i adolescents en situaci de risc o desemparament. 18
de juny de 2010.

- Protocol dactuaci entre el Departament de Benestar Social i Famlia i el

Departament dEnsenyament, de detecci, notificaci, derivaci i coordinaci
de les situacions de maltractament infantil i adolescent en lmbit educatiu. 4
de juny de 2012.

- Conveni entre el Departament de Benestar Social i Famlia BSF), lAssociaci

Catalana de Municipis (ACM) i la Federaci de Municipis de Catalunya (FMC),
que determina les bases generals dactuaci en matria datenci a la infncia
i ladolescncia en situaci de risc greu. 5 de juliol de 2012.

- Programa de prevenci de labsentisme escolar a la comarca del Bages

(actualment en fase de revisi).

- Protocol dactuaci contra la violncia domstica a la ciutat de Manresa i el

Bages, octubre 2004

Nota: En qualsevol aspecte dels programes o protocols que contradigui la

LDOIA preval aquesta.

156
10.3.2 ESTRUCTURES TERRITORIALS O SECTORIALS

COMISSI TCNICA INTERDEPARTAMENTAL DE COORDINACI

DACTUACIONS ADREADES ALS INFANTS I ALS ADOLESCENTS EN
DISCAPACITAT O RISC DE TENIR-NE (CTIC) AL BAGES

Definici:
Es un espai de coordinaci interdepartamental al territori per a promocionar
la millor atenci i cura de la infncia i ladolescncia que requereix una
atenci especial.

Composici:
- Coordinaci de la comissi: Unitat de Planificaci de la Regi Sanitria
de la Catalunya Central del Departament de salut.
- Departament de salut: EAP de les ABS, salut mental dadults i dinfants
i dadolescents (CSMA, CSMIJ), serveis especialitzats Hospital Sant
Joan de Du de Manresa (urgncies, neuropediatria, neonatologia...)
- Departament dEnsenyament (servei dinspecci, EAP, centres i
recursos especialitzats ...)
- Departament de Benestar Social i Famlia (CEDIAP Bages, centres
deducaci especial AMPANS ...)
- Administraci local: Serveis Socials Bsics de lABSS de Manresa i de
lABSS del Bages, SEAIA Bages-Bergued, Policies locals/vigilants
municipals
- Departament de Justcia: Equip dexecuci de mesures en medi obert
Barcelona 3
- Jutjats
- Departament dInterior. Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra
rea Bsica Policial del Bages

Funcions:
Actualment la CTIC impulsa les actuacions de Taula Territorial dInfncia
del Bages en espera de la seva regulaci i creaci, tal com marca la
LDOIA (art.26).

ENXARXA 08240 Ajuntament de Manresa

Respon a la necessitat darticular un protocol de collaboracions estables i

sistemtiques entre els Serveis Socials de lAjuntament de Manresa i els
serveis daltres mbits del benestar: especialment salut i educaci.

Lobjectiu general del projecte s establir una dinmica de coordinaci entre

diferents institucions de Manresa per tal daconseguir una actuaci social
preventiva en latenci dels infants i adolescents aix com de les seves
famlies.
Es diferencien 3 grups dedat: petita infncia (0-3), educaci infantil i
primria (3-12) i educaci secundria (12-16).
Hi participen el professionals que representen diverses institucions:

157
 Serveis socials municipals, escoles bressol municipals, Llars dinfants de la
Generalitat, escoles bressol privades, CAP salut (pediatria), CDIAP, EAP,
escoles de primria i secundria pbliques i concertades, Programa Salut i
Escola.

PROJECTE DE COORDINACI ENTRE ELS SERVEIS SOCIALS BSICS

DE LABSS COMARCAL I CSMIJ

Definici:
Es tracta dun espai de coordinaci estable i sistematitzat entre el
professional de referncia de SSB en el seguiment familiar i individual dun
menor i el professional de referncia a nivell de salut mental.

Objectius:
Proporcionar un espai de coordinaci interprofessional per millorar la
intervenci amb els infants i adolescents que sn atesos des dambds
serveis.
Facilitar laccs a la informaci tant social com clnica als/les professionals
que intervenen
Millorar leficcia en la intervenci en casos dinfants i adolescents en
situacions de risc/alt risc social (maltractaments infantils)

Temporalitzaci i freqncia:
Les coordinacions estan establertes cada mes i mig, amb la possibilitat, si
es dona un cas urgent, de poder establir una coordinaci extraordinria si s
necessari.

PROJECTE DE COORDINACI DELS/LES EDUCADORS/ES SOCIALS

DE LABSS COMARCAL EN MATRIA DINFNCIA I ADOLESCNCIA
EN RISC SOCIAL

Definici:
Es tracta dun grup de treball format pels educadors i educadores socials de
lABSS comarcal, liderat des del CCBages per vetllar el desplegament
homogeni, amb els criteris de qualitat necessaris, del marc normatiu que
afecta a la intervenci en infncia i adolescncia en risc social des dels
SSB, en la vessant preventiva i de la intervenci.

Objectius:
Crear o revisar eines metodolgiques consensuades que facilitin la praxis
professional en la intervenci amb infants i adolescents en situaci de risc
social.
Impulsar un model de intervenci homogeni en infncia i adolescncia en
situaci de risc social a lABSS.

Temporalitzaci i freqncia:
Les reunions del grup de treball tenen una freqncia mensual.

158
 ACORDS DE COORDINACI ENTRE LEAIA DEL BAGES I BERGUED I
ELS EBAS DE LA SEVA REA DACTUACI: EBAS DE BAGES I DEL
BERGUED, ANY 2006
Document dacords aprovat lany 2006 entre els EBASP (actualment EBAS)
del Bages i Bergued i lEAIA on es recullen els acords que regulen la
relaci entre els EBASP (actualment SBAS) i lEAIA (actualment SEAIA)
pel que fa a la intervenci, funcions i responsabilitats dambds Serveis en
les diferents fases dintervenci tcnica de lEAIA (consultes,
assessorament, estudis i seguiment de mesures).

ACORDS DE COORDINACI ENTRE LEAIA BAGES-BERGUED I ELS

SBAS DEL BAGES I BERGUED EN RELACI A LA INTERVENCI
TCNICA DERIVADA DE COMPROMS SOCIOEDUCATIU (COSE), ANY
2011.
Document pendent daprovaci definitiva elaborat conjuntament per part del
SEAIA i els SBAS del Bages i Bergued on es fa una proposta de treball
metodolgic respecte la intervenci en la mesura de Comproms Socio-
educatiu en les situacions de risc greu (LDOIA) per part de tots els Serveis
que intervenen a la Xarxa professional.

PROTOCOL DACTUACI COORDINADA ENTRE ENSENYAMENT I

SALUT MENTAL PER A LABORDATGE DELS TRASTORNS DE
CONDUCTA A LA CATALUNYA CENTRAL
Coordinaci de salut mental amb lEAP dEnsenyament i lAtenci Primria
de salut per a labordatge dels trastorns de conducta.

PROGRAMA DE MESURA ALTERNATIVA EDUCATIVA A LA SANCI

ADMINISTRATIVA
Programa que promou l'opci als nois i noies menors de 18 anys que han
estat sancionats a la via pblica per consum o tinena de substncia, a
adherir-se a una mesura educativa duta a terme al CSMIJ de Manresa.

PROGRAMES DE PREVENCI I COORDINACI DEL CDIAP BAGES

Amb lAjuntament de Sria

Projecte de Detecci i Intervenci en les dificultats de desenvolupament
en infants de 0 a 3 anys i les seves famlies. Els professionals que es
coordinen, com a mnim mensualment, sn: Pediatria de l ABS, les
Educadores de les Llars d Infants, Serveis Socials de l Ajuntament i el
CDIAP Bages.
Amb lHospital Sant Joan de Du de Manresa
Des de la Unitat de Neonatologia i Neurologia Infantil, es porta a terme un
programa de seguiment de Nadons de risc. Els nens que entren en el
barem sn derivats al Centre per fer-ne un seguiment.
Amb lAjuntament de Manresa.

159
 Es participa en el Protocol de Coordinaci davant la detecci de situaci
de risc infantil de 0-3 anys.
Projecte de prevenci amb les Llars dInfants de la comarca:
Castellnins de Castellgal, El Xiulet de Sant Joan de Vilatorrada, El
Pont de Vilomara del Pont de Vilomara i La Quitxalla de Navs.
Amb lABS de Sant Fruits, Navarcles i Santpedor es mantenen les
reunions anuals de coordinaci per parlar dels nens que atenem
conjuntament o que possiblement poden ser derivats.
Es fan coordinacions semestrals amb el CSMIJ per parlar de les
derivacions.

COMISSIONS SOCIALS DENSENYAMENT

Definici:
Espai interdisciplinari, que sorgeix de la Comissi dAtenci a la Diversitat
(CAD) o rgan equivalent dels centres densenyament, on es recullen les
demandes detectades a lescola o en altres serveis, sobre problemtiques
socials que shi manifesten, i on es fa una anlisi i reflexi per tal de
consensuar el diagnstic, delimitar la intervenci i establir un procs de
seguiment.

Les Llars dInfants i altres centres educatius que no tinguin comissions

socials sintegraran en lespai interdisciplinar dInfncia que existeixi en el
seu municipi.

Les Comissions Socials s un espai on es reuneix els professionals de

diferents serveis que vetllen per un trasps dinformaci, de demandes o
derivacions i on existeix un model de corresponsabilitat i cooperaci entre
els diferents professionals implicats.

Objectius:
- Donar suport a la tasca socio-educativa.
- Recollir i compartir informacions respecte situacions socials i familiars que
afecten el desenvolupament integral i escolar de lalumne/a, analitzant
conjuntament aquestes situacions.
- Acordar i planificar la intervenci dels professionals de la comissi per
afavorir la millor escolaritzaci dels menors en situacions socials i/o
familiars desfavorides i/o de risc social.
- Fer un seguiment de les actuacions portades a terme.
- Planificar accions preventives individualment, en grup i/o comunitat.
- Generar propostes de millora, adreades a les instncies pertinents (
plans educatius dentorn, EAIA i comissions dabsentisme) i altres agents
socioeducatius del territori.

Metodologia:
La CAD recull les propostes per treballar a la Comissi Social del conjunt de
situacions socials que els tutors han detectat dins de lescola, en les quals
sha fet una feina prvia al centre i no ha reeixit.

160
 La resta dels participants de la Comissi Social (Serveis Socials Bsics,
EAP, Salut...) tamb aporten propostes per treballar a la Comissi.

La Comissi Social les analitza, estableix objectius i planifica la intervenci

de les reunions amb els centres educatius i segons la periodicitat establerta
(habitualment en sessions mensuals). s recomana fer la planificaci de la
temporalitat a principi de curs.

Participants:
- Personal de lEquip Directiu del centre educatiu.
- Altres professionals que consideri convenient la CAD.
- Professionals dels Serveis Educatius del Bages: psicopedagog/a i/o
treballador/a social de lEAP.
- Professionals dels Serveis Socials Bsics municipals (SBAS).
- Professionals dels Serveis de Salut.
- Institucions Municipals i/o Comarcals i altres professionals que tinguin rellevncia
en els temes i/o casos tractats.

PROGRAMA SALUT I ESCOLA

El programa Salut i Escola (PSiE) s una actuaci promoguda pels

Departaments de Salut i Ensenyament que t per objectiu millorar la salut
dels adolescents a travs daccions de promoci de la salut, prevenci de
les situacions de risc i atenci als problemes de salut relacionats
preferentment amb la salut mental, la salut afectivo-sexual, el consum de
drogues, alcohol i tabac i els trastorns relacionats amb lalimentaci entre els
estudiants de segon cicle dESO dels centres pblics i concertats.
Aquesta activitat es du a terme a lescola, en cooperaci entre els centres
educatius, els serveis de salut i comunitaris presents en el territori i que en
molts casos ja estaven desenvolupant activitats en els centres educatius. En
aquest sentit la finalitat del Programa s tamb coordinar totes aquestes
actuacions en el territori, integrant-les en un nic projecte.

161
10.4 DOCUMENTACI CONSULTADA

- Protocol datenci a la infncia i ladolescncia en situaci de risc i/o

desprotecci del Bergued.
- Protocol comarcal per a la intervenci en xarxa en situacions de risc i/o
maltractament a la infncia i ladolescncia del Valls Occidental.
- Protocol de detecci de maltractaments infantils de lOsona.
- Protocol datenci a la infncia i ladolescncia en risc de la comarca del
Maresme.
- El Sistema de protecci a la Infncia i ladolescncia en la Llei 14/2010, de
27 de maig, de drets i oportunitats en la infncia i ladolescncia. Elaborat
pel Sr. Mayoral, subdirector de la DGAIA a desembre de 2010
- Document de Bases del Servei dels equips datenci a la infncia i
ladolescncia. Bases per la planificaci i el desenvolupament dels EAIA,
maig de 2010 (DGAIA).
- Pla dAtenci Integral a la Infncia i ladolescncia de Catalunya. 2010-
2013 (DGAIA).
- Pla director dinfncia i adolescncia 2010-2013 (DGAIA).
- Programa de suport a les famlies amb infants i adolescents en situaci de
risc i desemparament
- Documents de lobservatori dels drets de la Infncia. Departament de
Benestar Social i Famlia.
- La Buena prctica en la proteccin social a la infancia, principios y criterios
(Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales).
- Els petits i els grans. El Maltractament als infants: intervenci i mediaci
(ngels Robert i Colell).
- Informe sobre els drets de la infncia en risc a Barcelona i propostes per
garantir-los (Sindicatura de Greuges de Barcelona, novembre de 2006).
- Grita muy fuerte. Programa de prevencin de maltrato y abuso sexual
infantil. RANA, red de ayuda a nios abusados.
- Guia de Buena Prctica en la intervencin social con la infancia, familia y
adolescencia. Desproteccin infantil. Gobierno del Principado de Asturias,
2008.
- RUMI, Registre Unificat de Maltractaments Infantils. Generalitat de
Catalunya
- Infncia i adolescncia en situacions de risc de maltractament. Ajuntament
de Barcelona. Barcelona 2007.
- Publicacions del Departament de Benestar Social i Famlia de la
Generalitat, collecci Papers dacci social.
- Revistes de Treball Social editades pel Collegi Oficial de Treball Social de
Catalunya.

162
10.5 PROFESSIONALS QUE HAN PARTICIPAT EN LELABORACI DEL
PROTOCOL

Catsalut, Servei Catal de la Salut. Regi Sanitria de la Catalunya

Central:
Remei Juncadella Planell, responsable de la Unitat de Planificaci de la
Regi Sanitria de la Catalunya Central del CatSalut i coordinadora de la
CTIC del Bages

Del Consell Comarcal del Bages:

Flori Mrida Barrero, cap de Serveis Socials Bsics i Dona
Alcia Benito Conde, tcnica de suport dels SSB dels municipis de
lABSS del Bages de lrea de Serveis Socials Bsics i Dona
Marta Garcia Santanach, cap de Serveis Socials dAtenci Especialitzada
i Ciutadania (SSAEC)
Xavier Montes Azagra, coordinador SEAIA Bages-Bergued dels SSAEC
Rosa Pint Mestres, cap de Serveis Jurdics

Ajuntaments de la Comarca:
Ajuntament de Manresa:
o ABSS Manresa: Rafi Gonzalez Camprub, cap de la Unitat de serveis
especfics i especialitzats de serveis socials
o Policia local: Maite Hosta Cazorla, caporal de la Unitat de Suport i
Enlla (USIE) de la policia local
Tots els altres Ajuntaments de la Comarca:
o ABSS del Bages: educadors i educadores socials que integren el grup
de treball dinfncia i adolescncia en risc social
o Policies locals/vigilants municipals

CDIAP Bages, Centre de Desenvolupament Infantil i Atenci Preco del

Bages: Esperana Escud Planas, treballadora social

rees Bsiques de Salut i altres serveis:

Nria Rosell Soler, pediatra de lEAP Manresa 4 (ICS)
Gemma Solanas Bacardit, treballadora social de lEAP Manresa 4 (ICS)
Merc Miquel Moratonas, treballadora social de lEAP Manresa 1
(Althaia)
M.Nyade Crespo Jimnez, coordinadora ASSIR Bages-Bergued-
Solsons (ICS)
Meritxell Puig Garcia, treballadora social ASSIR Bages-Bergued-Solsons
(ICS)

Hospital de St. Joan de Du:

Santiago Nevot Falc, metge, cap del departament Materno Infantil
Joan Sitjes Costa, metge, cap del servei de Pediatria
Aurea Autet Puig, metgessa, cap del CSMIJ (Centre de Salut Mental
Infantil i Juvenil)
Gemma Serra Fernandez, treballadora social
Flor Lpez Zapico, treballadora social del CSMA (Centre de Salut Mental
dAdults) i CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil)

163
 Educaci:
Inspecci educativa del Bages, Joan Forner Llopis
EAP, Equip dAssessorament i orientaci Psicopedaggica del Bages:
Slvia Fernandez Herrero, coordinadora
Jess Barcenilla Sanz, psicopedagog
Mireia Algar Rodriguez, treballadora social
AMPANS: Palmira Puigdellivol Servet, treballadora social de lEscola
Jeroni de Moragas i de la Residncia Julio Payas

Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra, rea Bsica Policial del

Bages:
Mnica Rosell Martn, sergenta cap Unitat Regional de Proximitat i
Atenci al Ciutad (URPAC)
M. Rosa Oviedo Agudo, sergenta-coordinadora de Proximitat
Alba Garcs Palomo, cap del Grup dAtenci a la Vctima (GAV)

Jutjats de Manresa:
Illm. Sr. Ramon Landa Prez, magistrat jutge deg dels Jutjats de
Manresa
Merc Basas Bacardit, metgessa forense inscrita a lrea de Barcelona
Centre de lInstitut de Medicina legal de Catalunya

Departament de Justcia:
Fina Tpies Caus, tcnica dexecuci de mesures en medi obert del
Bages

Altres professionals que han collaborat:

Illm. Sr. Joan Ramon Menac Comas, fiscal en cap de lrea Manresa-
Igualada
Albert Estiarte Duocastella, metge, adjunt a la direcci general dAltahia
Josep Llus Hernandez Zabalza, representant de Pediatres del Bages
ngels Serra Prat, infermera cap dUnitat Clnica Sant Josep de Manresa
Montserrat Mestres Angla, cap de servei dels Serveis Socials, Sanitat i
Participaci de l'Ajuntament de Manresa
Montserrat Gonzlez Martnez, coordinadora del Servei Tcnic de Punt
de Trobada de Manresa
Cristina Macias Borras, treballadora social de la UFAM (Unitat Funcional
dAbs al Menor). Hospital de St. Joan de Du dEsplugues de Llobregat
DGAIA (Direcci General dAtenci a la Infncia i Adolescncia):
Silvia Pealver Castillo, coordinadora de lEFI 9 (Equip Funcional
dInfncia referent del Bages)
Ruth Valls Ruiz, tcnica de lEFI 9 (Equip Funcional dInfncia referent
del Bages)
Pilar Aldea Lacambra, cap de la UDEPMI (Unitat de detecci i
prevenci del maltractament infantil)
Nati Veraguas Aguilera, directora Servei dIntervenci Especialitzada de
violncia masclista (SIE)
Raquel de la Cruz Planas, treballadora social del CAS (Centre dAtenci i
Seguiment de Drogodependncies)

164
165