LLISTES 2014

ADAPTACI AL DSM-V
Inclou TOTES les preguntes dExmen i altres possibles preguntes.

Patrcia Diaz
TEMA 1. INTRODUCCI GENERAL A LA PSIQUIATRIA.
COMPONENTS DE LA HISTRIA CLNICA EN PSIQUIATRIA.

1. Indentificar el pacient i la motivaci (intrnseca o extrnseca).

2. Motiu de consulta.
3. Histria familiar.
4. Antecedents personals.
5. Exmen del estat mental o exploraci psicopatolgica.
6. Exploraci fsica i exmen neurolgic.
7. Orientaci diagnstica i teraputica.

TEMS A VALORAR EN LEXPLORACI PSICOPATOLGICA, EXAMEN DE LESTAT MENTAL. OJO

1. Aparena i actitud.
2. Activitat motora. Psicomotricitat.
3. Pensament i llenguatge.
4. Estat danim i afectivitat.
5. Percepci sensorial.
6. Orientaci.
7. Memria.
8. Atenci.
9. Capacitat per llegir o escriure.
10. Raonament i autocrtica.
11. Intelligncia.
12. Voluntat.
13. Hbits fisilogics i repercussi somtica.
14.Conscincia de malaltia.

EXPLORACIONS COMPLEMENTRIES DAVALUACI EN PSIQUIATRIA. OJO

1. Exploraci psicomtrica: Intelligncia, personalitat i avaluaci neuropsicolgica.

2. Determinaci de txics i psicofrmacs.
3. Proves serolgiques.
4. Avaluaci neuroendocrina: Tiroides i TDS (tay-sachs disease).
5. EEG: epilepsia, pseudocrisi i patiment cerebral.
6. Polisomnografia.
7. Neuroimatge.

INDICACIONS DE NEUROIMATGE EN PSIQUIATRIA. OJO

1. Simptomatologia psiquitrica atpica

2. Deteriorament cognitiu o demncia.
3. Traumatisme cranial.
4. Primer brot psictic.
5. Trastorn mental en majors de 50 anys.
6. Abs d'alcohol
7. Crisis convulsiva amb smptomes psiquitrics.
8. Catatnia i trastorns del moviment.
9. Focalitat neurolgica.
10. Trastorns de la conducta alimentria.
ENTITATS EN PSIQUIATRIA.

1. A: Transtorn amb patiment i discapacitat.

2. B: Transtorn sense patiment i discapacitat.
3. C: Transtorn amb patiment i sense discapacitat.
4. D: Transtorn sense patiment ni discapacitat (tics).
5. E: No transtorn amb patiment i discapacitat (dol normal).
6. F: No transtorn sense patiment i amb discapacitat (conducta antisocial juvenil).
7. G: No transtorn amb patiment i sense discapacitat (terror excessiu a perills reals).

CAUSES DINCAPACITAT AL MN.

1. Depressi major unipolar

2. Anmia ferropnica
3. Caigudes
4. Alcohol
5. EPOC
6. Transtorn bipolar
7. Anomales congnites
8. Osteoartritis
9. Esquizofrnia
10. TOC

PREGUNTES BSIQUES PRVIES A LABORDATGE PSIQUITRIC. OJO

1. La clnica es pot explicar per consum de txics?

2. La clnica es pot explicar per una malaltia somtica?
3. La clnica es pot explicar pels efectes d'algun tractament?
4. La clnica pot estar relacionada amb un esdeveniment biogrfic?

GRANS SNDROMES EN PSIQUIATRIA.

1. Sndrome ansiosa: adaptatiu, per estrs (TEPT, TEA), TAG, T. per angoixa.
2. Sndrome depressiva: adaptatiu, depressiu major, distmic, sd depresiva-ansiosa.
3. Sndrome maniaca: bipolar, consum de substncies.
4. Sndrome psictica: esquizofrnia, consum de substncies, delirant.
5. Sndrome confusional: mental orgnic, delirium.

GRUPS INDICADORS DE LES SNDROMES PSIQUITRIQUES.

1. Vitals: trastorn del son, trastorn de la conducta alimentria.

2. Emocionals: Irritabilitat, anestsia emocional.
3. Mentals: dificultats de concentraci, ideaci pessimista o delirant.
4. Conductuals: inquietud, agitaci o inhhibici psicomotriu.

DISPOSITIUS DATENCI PSIQUITRICA.

1. CSM: Centres salut mental: adults i infantojuvenil.

2. Hospitalitzaci daguts (fins a 1 mes).
3. Hospitalitzaci de subaguts o crnics (1 a 6 mesos).
4. Hospitals de dia: finalitat teraputica i rehabilitadora.
5. Centres de dia: finalitat rehabilitadora i de reinserci social.
6. Pisos protegits (depenen dels centres de dia).
7. CAS: Centres datenci i seguiment.

RESPOSTES EMOCIONALS BSIQUES DE LESPCIE HUMANA.

Permeten identificar estmuls vitals per la supervivncia i sn independents de condicions individuals i

culturals: IRA, POR, SORPRESA, TRISTESA, FSTIC i PLAER.

UNITATS FUNCIONALS DEL CERVELL.

1. U.F. Per produr, regular i mantenir el to i activaci del crtex cerebral.

2. U.F. Per rebre, analitzar i emmagatzemar informaci.
3. U.F. Per programa, controlar i verificar les funcions mentals.

TEMA 2. TRASTORNS DANSIETAT.

TRASTORNS DANSIETAT.

1. Trastorn dansietat generalitzada (TAG).

2. Crisis dangoixa o pnic.
3. Agorafobia, fbia social o fbia especfica.
4. Trastorn destrs post-traumtic (TEA, TEPT).
5. Trastorn obsessiu-compulssiu (TOC).

CRITERIS DANSIETAT PATOLGICA.

1. Desproporcionada en relaci a lestmul que la provoca.

2. Duraci excessiva i no extinci amb la desaparici de lestmul.
3. Resposta descontextualitzada no reactiva a un estmul ansis normal identificable.
4. Genera patiment i s incapacitant en diferents mbits de la vida.

CLNICA DEL TRASTORN DANSIETAT GENERALITZADA.

1. Estat mental caracteritzat per ansietat.

2. Smptomes fsics: tensi muscular, alteracions del son, fatigabilitat, hiperactivitat
autonmica, mareig, vertigen, molesties GI.
3. Smptomes psquics: inquietud, irratibilitat, impacincia, dificultat de concentraci, aprensi,
hiperalerta.

TRACTAMENT DEL TRASTORN DANSIETAT GENERALITZADA.

1. Benzodiacepines en tandes limtades.

2. Antidepresssius (trciclics i ISRS).
3. Psicoterpia: tcniques de relaxaci, terapia cognitivo-conductual i suport social.

CLNICA DE LA CRISIS DANGOIXA. OJO

1. Taquicrdia o palpitacions.
2. Sensaci de catstrofe imminent.
3. Sensaci de prdua de la conscincia.
4. Dispnea.
5. Tremolors.
6. Sudoraci.
7. Inestabilitat i vertgens.
8. Distrmia.
9. Ofec.
10. Dolor i opressi pretorcica.
11. Parestsies.

ETIOLOGIA DE LA CRISIS DANGOIXA. OJO

1. Patr familiar.
2. Percutors txics: cnnabis, cocana, amfetamines. Consum i abstinncia.
3. Malalties mdiques associades:
Feocromocitoma
Hipertirodisme.
Hiperparatirodisme.
Trastorns comicials.
Malalties cardaques.
4. Alteracions de la neurotransmissi de la NA al locus coeruleus.
5. Hiptesis de la falsa alarma dasfxia: defiscincia en els quimioreceptors carotidis.
6. Hipersensibilitat al lactat sdic, al CO2 i a la colecistoquinina.
7. Alteracions de la neuroimatge cerebral.
8. En context daltres trastorns psiquitrics.
9. Associat a hiperlaxitud articular.

COMPLICACIONS DE LA CRISIS DANGOIXA.

1. Recurrncia de les crisis de pnic.

2. Ansietat anticipatria.
3. Conductes devitaci.
4. Preocupacions hipocondraques.
5. Comorbilitat: trastorn depressiu, agorafbia, abs de substncies.

TRACTAMENT DE LA CRISIS DANGOIXA.

1. Benzodiacepines dalta potncia (Alprazolam i Clonazepam).

2. Antidepressius (ISRS). Manteniment.
3. Psicoterpia: tcniques de relaxaxi i dexposici, desensibilitzaci sistmatica, TCC.

CRITERIS DIAGNSTICS DE LESTRS POST-TRAUMTIC. OJO

1. Reexperimentaci de lesdeveniment traumtic.

2. Evitaci dels estmuls i embotament de la reactivitat global (excs dendorfines).
3. Activaci emocional persistent i hiperalerta.

FACTORS DE RISC TEPT.

1. Antecedents psiquitrics personals i familiars.

2. Abs en la infncia.
3. Ser jove i dona.
4. Haver viscut un esdeveniment estressant previ.
5. Classe socioeconmica i nivell educatiu baix.

FACTORS DE BON PRONSTIC EN TEPT.

1. Inici rpid dels smptomes.

2. Breu evoluci.
3. Bon funcionament premrbid.
4. Bona xarxa de recolzament.
5. No comorbilitat mdica ni psiquitrica.

POSSSIBLES COMORBILITATS EN TEPT.

1. Ansietat.
2. Depressi.
3. Consum dalcohol i substncies.
4. Risc de sucidi.
5. IAM i malaltia coronaria.

DIAGNSTIC DIFERENCIAL TEPT.

1. Trastorn per estrs agut (TEA): apareix durant el primer mes desprs de laccident i
dura entre 2 i 4 setmanes. Tamb cursa amb embotament afectiu i pot derivar en
dissociaci psicgena, agitaci o hiperactivitat.
2. TEPT agut: apareix durant els 6 mesos i dura menys de 3 mesos.
3. TEPT crnic: dura ms de 3 mesos.

TRACTAMENT TEPT. NEW

1. Beta-bloquejants (Propanolol).
2. Antidepressius (ISRS, Tricclics).
3. Ansioltics (Alprazola, Clonazepam).
4. Eutimitzants (Valproat sdic i Lamotrigina).
5. Neurolptics atpics (Risperidona, Olanzapina).
6. Psicoterpia: tcniques de relaxaci i exposici, desensibilitzaci sistemtica, TCC.

PSICOLOGIA OBSESSIVA.

1. Sobreestimaci de lamenaa.
2. Intolerncia a la incertesa.
3. Necessitat de control.
4. Responsabilitat hipertrofiada.
5. Pensament supersticis.
6. Perfeccionisme/normativitat.

CRITERIS DIAGNSTICS DEL TRASTORN OBSESSIU-COMPULSSIU.

1. Obsessions la major part dels dies durant 2 setmanes o ms.

2. Reitares, viscudes com a desagradables i amb intent de resistncia.
3. Reconegudes com a prpies.
3. Generen compulssions o rituals.
4. Generen desadaptaci.
5. No sexpliquen millor per una altra patologia o per la presa de substncies.
FACTORS DE MAL PRONSTIC EN TOC.

1. Inici en la infncia.
2. Idees sobrevalorades.
3. Alts nivells dansietat.
4. Depressi greu.
5. Cedir a les compulssions.
6. Adaptaci social pobre.
7. Suport familiar pobre.
8. Presncia de trastorn de la personalitat previ (Cluster C).

CRITERIS DE BON PRONSTIC EN TOC.

1. Bona adaptaci socio-laboral.

2. Presncia de factor desencadenant.
3. Carcter episdic dels smptomes.

ESPECTRE TOC. NEW

1. PANDAS.
2. Tics (fsics o verbals): Malaltia de Gilles de Tourette.
3. Trastorn del control dimpulsos: tricotillomania, cleptomania, piromania.
4. Trastorn dismrfic corporal.
5. Trastorns de la conducta alimentria.
6. Trastorn dansietat de la malaltia (Hipocondria).
7. Trastorns obsessius de la personalitat.
8. Conducta sexual impulsiva.

TRACTAMENT DEL TOC. NEW

1. Antidepressius (ISRS).
2. Ansioltics (BZD).
3. Neurolptics.
4. Psicoterapia: TCC. Tcniques dexposici, inundaci, intenci paradoxal, parada del
pensament, prevenci de la resposta.
5. Psicocirurgia: tractotomia subcaudada, cingulotomia, leucotomia lmbica, capsulotomia per
termolesi amb radiofreqncia.

TEMA 3. SMPT. SOMTICS SENSE EXPLICACI MDICA.

TRASTORNS PER SMPTOMES SOMTICS DSM-V. NEW

1. Factors psicolgics que afecten lestat fsic.

2. Trastorn per smptomes somtics.
3. Trastorn dansietat per la malaltia.
4. Smptomes neurolgics funcionals.
5. Trastorns facticis.
6. Altres smptomes somtics i trastorns relacionats especfics.
7. Smptomes somtics i trastorns relacionats inespecfics.
FACTORS SINDRMICS DELS SSSEM.

1. Fatiga crnica.
2. Fibromilgia.
3. Colon irritable.
4. Depressi.
5. Ansietat.

VARIABLES PSICOLGIQUES DELS TRASTORNS DE SOMATITZACI. OJO

1. Neuroticisme
2. Afectivitat negativa.
3. Alexitimia.
4. Amplificaci somatosensorial.
5. Preocupaci per la salut o hipocondria.
6. Conducta de malalt.

FACTORS DE RISC DE TRASTORN DE SOMATITZACI.

1. Prevalena familiar.
2. Desestructuraci familiar preco.
3. Negligncia o abs fsic o sexual en linfncia.
4. Baix nivell educatiu i econmic.

CRITERIS DIAGNSTICS SMPTOMES PSICOLGICS QUE INFLUEIXEN EN LESTAT FSIC. NEW

1. Presncia dun smptoma o condici mdica.

2. Afectaci negativa dels smptomes psicolgics en lestat de salut del pacient:
- Influeixen en el curs de lafectaci mdica (relaci temporal estreta).
- Interfereixen en el tractament del smptoma mdic.
- Constitueixen un risc addicional.
- Precipiten o exacerben els smptomes.
3. Els factors psicolgics i conductuals no sexpliquen millor per un altra trastorn mental.

CRITERIS DIAGNSTICS DEL TRASTORN PER SMPTOMES SOMTICS. NEW

1. Un o ms smptomes somtics que provoquen angoixa o causen pertorbaci en la vida

quotidiana del pacient.

2. Desenvolupament de sentiments, pensaments i comportaments excessius relacionats amb

els smptomes somtics o els problemes de salut implicats. Almenys un dels segents:
- Preocupaci desproporcionada i persistent sobre la gravetat dels smptomes.
- Alts nivells dansietat persistent sobre el smptomes o la salut.
- Dedicaci de temps i energia excessius a aquest smptomes o problema de salut.

3. Cronicitat: persistncia de lestat simptomtic de ms de 6 mesos.

CRITERIS DIAGNSTICS DEL TRASTORN DANSIETAT PER LA MALALTIA.

1. Por, preocupaci o convicci a patir una malaltia a partir de la interpretaci de sensacions o

smptomes corporals.
2. Absncia de smptomes mdics.
3. Alts nivells dansietat sobre la salut que persisteixen malgrat les explicacions mdiques.
4. Preocupaci que empeny al subjecte a consultar de manera repetitiva els sistemes de salut.
5. Presncia de la preocupaci per la malaltia dalmenys 6 mesos.
6. La preocupaci no s delirant ni es refereix a lestat fsic.
7. La preocupaci causa malestar i deteriorament de la vida quotidiana del pacient.

CRITERIS DIAGNSTICS DE SMPTOMES NEUROLGICS FUNCIONALS. NEW

1. Un o ms smptomes neurolgics.
2. Absncia de malaltia mdica o abs de substncies que expliqui la simptomatologia.
3. Manca de consistncia interna entre els signes clssics i les troballes diagnstiques.
4. La simptomatologia causa un malestar clnicament significatiu.

CRITERIS DIAGNSTICS DE TRASTORN FACTICI. NEW

1. Falsificaci voluntria de signes/smptomes fsics/psquics associada a engany identificable.

2. Presentaci del subjecte com a malalt, lesionat o danyat.
3. Manteniment en absncia de recompensa externa.
4. El comportament no sexplica millor per un altre trastorn mental.

MALALTIES EMMASCARADES A DESCARTAR. OJO

1. Esclerosi mltiple.
2. Lupus eritemats sistmic.
3. Porfiria aguda.
4. Hemocromatosi.

AVALUACI DELS SSSEM.

1. Test dOthmer i Souza: Amnesia, disfgia, dispnea, dismenorrea, cremor genital, vmits, dolor en
extremitats, dispareunia.
2. CHQ: Global Health Questionaire de Goldberg.
3. SCL-90-R. Llistat de smptomes de Derogati & Cols.

TEMA 4. TRASTORNS MENTALS ORGNICS.

DIAGNSTIC DIFERENCIAL. NEW + OJO

1. DELIRIUM: Alteraci transitria de lestat de la conscincia conseqncia dentitats

orgniques que repercuteixen a nivell cerebral. Reacci exgena aguda inespecfica i
esteriotipada provocada per qualsevol agressor (traumtic, txic o metablic).

2. DELIRI: Alteraci del pensament. Interpretaci errnia de la realitat irreductible a

largumentaci (alteraci del judici) en context de malaltia psicopatolgica.

3. DEMNCIA: Deteriorament cognitiu irreversible gradual i progressiu al llarg del temps que
no es de a una malaltia neurolgica aguda, sistmica o a la intoxicaci per substncies.
PREVALENA DEL DELIRIUM. OJO

10-15% pacients hospitalitzats.

30% pacients desprs dun by-pass coronari.
50% pacients intervinguts quirrgicamen majors de 60 anys.
80% grans cremats.

CLNICA DEL DELIRIUM.

1. Alteraci de lestat de conscincia.

2. Labilitat emocional.
3. Illusions suggestionables i allucinacions visuals.
4. Hiperactivitat o Hipoactivitat.
5. Tremolor (flapping tremor) I mioclnies (fasciculacions).
6. Alteracions biolgiques (febre, deshidrataci, alteracions EEG).

CRITERIS DIAGNSTICS I AVALUACI DEL DELIRIUM.

1. Mini-Examen Cognisciu.
2. Confussion Assesment Method.
3. Confussion Rating Scale.
4. Neecham Confussion Scale (enfermeres).

CONSEQNCIES DEL DELIRIUM. OJO

1. Major risc de mortalitat.

2. Augment dels dies dhospitalitzaci.
3. Pitjor recuperaci funcional general.
4. Major dficit o deteriorament cognitiu.
5. Ms complicacions psiquitriques per la lesi del substrat.

FACTORS DE RISC PER AL DELIRIUM. OJO

1. Edats extremes (nens i majors de 60 anys).

2. Intervencions quirrgiques
3. Grans cremats
4. Malalties neurodegeneratives.
5. Plurimedicaci.
6. Baix nivell dalbmina srica.
7. Consum dalcohol i substncies.

CAUSES DEL DELIRIUM.

1. Infeccions sistmiques i endocranials

2. Traumatisme cranial i lesions intracranials
3. Desequilibri metablic o hidroelectroltic (hepatopaties, nefropaties).
4. Malalties endocrines (tiroides i suprarenal).
5. Processos cardiovasculars (arrtmia, insufiscincia cardiaca).
6. Dficit de vitamina B12, folats i tiamina.
7. Estat post-operatori.
8. Intoxicacions (frmacs, alcohol, psicotrpics).
9. Privaci sensorial.

FRMACS QUE PODEN CAUSAR DELIRIUM. NEW

Analgsics, ansioltics (BZD i barbitrics), antibitics, anticolinrgics, anticonvulsivants,

antiinflamatoris, antineoplsics, medicaci cardiolgica (B-bloquejants, digital, quinina) i
simpaticomimtics (amfetamines, efedrina, teofilina).

CONDUCTA I MANEIG DEL DELIRIUM. OJO

1. Recerca de lagent causal.

- Histria clnica.
- Analtica per avaluaci de lestat general.
- Determinaci de txics i psicofrmacs.
- Neuroimatge cranial (TAC) per descartar possibles alteracions estructurals.

2. Tractament simptomtic immediat.

- Sedaci: Haloperidol, Risperidona, Clometiazol).
- Manteniment de les constants vitals (equilibri hidroelectroltic).

DIAGNSTIC DELIRIUM: CLNIC (ANAMNESI + EF). RECERCA ETIOLGICA.

CRITERIS DE DEMNCIA.

1. Dficit cogniscitiu mltiple: memria, afsia, aprxia, agnsia, execuci.

2. Inici insidis i progressiu, estable al llarg del dia.
3. No sexplica per una altra malaltia ni pel consum de substncies.

DIAGNSTIC DE CERTESA DE DEMNCIA. OJO

1. Mini-examen cognitiu.
2. Exploraci neuropsicolgica.
3. Neuroimatge.

MINIMENTAL. (patolgic si <27/35 adults <23/35 ancians).

1. Orientaci temporo-espacial.
2. Fixaci.
3. Concentraci i clcul.
4. Memria.
5. Llenguatge i construcci.

FORMES CLNIQUES DE DEMNCIA.

1. Malaltia dAlzheimer.
2. Demncia vascular.
3. Demncia deguda a malalties neurolgiques o mdiques (Parkinson, Huntington, Pick, etc).
4. Demncia deguda a consum de substncies.
GENTICA DE LALZHEIMER. FORMES DINICIPRECO (<40a).

1. Mutacions del cromosoma 21.

2. Mutacions del gen de la presenilina 1 del bra curt del cromosoma 14.
3. Mutacions de lallel 4 del gen Apo-E.

TRACTAMENT DE LALZHEIMER.

1. Inhibidors reversibles de la colinesterasa: Tacrina, Donezepilo, Rivastigmina, Galantamina.

2. Tractament de les alteracions del son: BZD, Clotiazol, Quetiapina, Trazodona.
3. Tractament de lagitaci i dels smptomes psictics: Risperidona i Olanzapina, Quetiapina i
Haloperidol.

DEMNCIA VASCULAR.

1. Lesions vasculars cerebrals acumulades que causen afectaci difusa cortical.

2. Prevalena de 7,7% entre 60-70 anys.
3. Principals smptomes de sospita:
- Curs oscillant de les alteracions cognitives (Alzheimer s progressiu).
- Alteracions de la marca i major vulnerabilitat al delirium.
- Inestabilitat a la bipedestaci i caigudes freqents.
- Micci imperiosa i alteracions urinries.
- Canvis dhumor i de carcter (Alzheimer no variabilitat).

TEMA 5. TRASTORNS DE LESTAT DNIM.

FACTORS DETERMINANTS DE LA DEPRESSI. NEW

1. Estrs: causat per esdeveniments vitals, factors estressants, socioculturals o biolgics.

2. Vulnerabilitat: gentica, factors neurqumics, neuroendocrins, neuroimmunolgics,
neuroanatmics, neurofisiolgics, psicosocials i personalitat.

GENTICA I DEPRESSI.

Polimorfismes funcionals que alteren lexpressi o funcionalisme de productes gentics:

- Allel curt de la regi promotora del gen transportador de la serotonina.
- Gen de la triptofan-hidroxilasa.
- Gen BDNF: Factor neurotrfic derivat del cervell.

FACTOR NEUROBIOQUMIQUES. NEW

Disminuci de la disponibilitat de 5-HT i NA, supraregulaci dels R post-sinptics, disregulaci

dels 2ns missatgers, alteraci de la protena G i alteraci de les histones del nucli cellular.

FACTORS NEUROENDOCRINES EN LA DEPRESSI. NEW

1. Hiperactivitat Hipotalamo-Hipofisria Adrenal.

- Alteraci del ritme cronobiolgic del cortisol.
- Hipercortisolmia: causa alteracions en la NT de 5-HT i NA.
- Absncia de frenaci per la Dexametasona.
2. Manca de resposta de la TSH en front la TRH.

FACTORS NEUROIMMUNOLGIQUES. NEW

Lestrs agut i crnic augmenta les citocines proinflamatries i disminueix les antinflamatries. Les
citocines proinflamatries actuen a diferents nivells:
- Disminuci del suport neurotrfic al cervell que dna un augment de lalliberaci de glutamat.
Neurotoxicitat que cursa amb troballes anatomopatolgiques especfiques.
- Hiperactivaci de leix HHA.
- Cascada de reaccions que disminueixen la sntesi de serotonina al SNC.
- Activaci dun enzim que degrada el triptfan.
- Uni a R del SNC: hiperalgsia, inhibici motora, anorxia, fatiga, letrgia, ansietat i depressi.

FACTORS NEUROANATMIQUES. NEW

1. Hipofunci: crtex prefrontal, cngol anterior, hipocamp, ganglis basals.

2. Hiperfunci: amgdala.
3. Hiperdensitats subcorticals en depressions senils.
4. Atrfia hipocampal i cortical

FACTORS NEUROFISIOLGIQUES. NEW

La depressi s una malaltia pseudoneurodegenerativa, laugment dels glucocorticoides i la disminuci

del BDNF (suport neurotrfic) provoquen mort neuronal al crtex prefrontal i hipocamp.

FACTORS PSICOSOCIALS. NEW

1. Hiptesis cognitiva de Beck: en la infncia sadquireixen un conjunt desquemes negatius i formes

dentendre la realitat davant duna situaci destrs que queden latents en el subjecte fins a evocar-se
en una situaci destrs similar. Durant la depressi aquests esquemes afavoreixen la triada negativa
(visi negativa del mn, dun mateix i del futur) i presenten distorsions sistemtiques o biaixos cognitius
en el processament de la informaci.

2. Factors psicosocials: mort sobtada dels pares, esdeveniment vital traumtic, factors estressants
crnics, interpretaci dels esdeveniments socials.

3. Dimensi sociocultural: matrimoni i relacions interpersonals, desequilibris de gnere, recolzament

social.

PERSONALITAT PRVIA. NEW

1. Personalitat obsessiva: depressi endogenomelaclica.

2. Personalitat dependent: depressi atpica.
3. Personalitat histrinica: depressi atpica.
4. Trastorn lmit de la personalitat: depressi greu.

Resum epignesi alt. estat dnim: Vulnerabilitat biolgica i psicolgica + esdeveniment estressant =
activaci eix HHA i alteracions NT + aparici desquemes negatius. Dimensi sociocultural actua com a
moderadors.

CRITERIS DIAGNSTICS DE DEPRESSI MAJOR. Ms relaci a factors endgens.

5 o ms dels smptomes segents (un daquests ha de ser disforia o anhedonia) durant un

mnim de 2 setmanes i que representin un canvi respecte el funcionament premrbid.
1. Disforia: baix estat dnim, tristesa, irratibilitat.
2. Anhedonia: prdua de linters en les activitats habituals.
3. Problemes de memria i rendiment subjectiu.
4. Baixa autoestima.
5. Canvis vegetatius: prdua de pes, insomni.
6. Sentiments de desesperana i/o culpa.
7. Agitaci o inhibici motora.
8. Capacitat laboral i social perjudicada o nulla
9. Pensaments o conductes sucides.

CRITERIS DIAGNSTICS DE DSTMIA. Ms relaci a factors psicosocials.

Estat dnim depressiu persistent o crnic de llarga durada com a mnim de 2 anys de durada
(1 any en nens i adolescents). No hi ha anhednia ni prdua de pes. Mai hi ha hagut un episodi
maniac, hipomaniac o criteris de ciclotmia. El smptomes causen malestar o deteriorament
biogrfic i no sexpliquen per efectes duna substncia o malalties mdiques.

1. Baix estat danim.

2. Baixa concentraci o dificultats per a prendre decisions.
3. Baixa autoestima, apatia.
4. Insomni o hipersmnia.
5. Sentiments de desesperana.
6. Reactivitat a estressors socials.
7. Altes puntuacions a les escales de personalitat.
8. Baixa energia o fatiga.

SMPTOMES CASI PATOGNOMNICS DE DEPRESSI.

1. Anhednia.
2. Arreactivitat emocional.
3. Empitjorament matut.
4. Prdua de la gana i pes.
5. Inhibici motora o agitaci.

SUBTIPUS DE DEPRESSI A LA PRCTICA CLNICA. OJO

1. Depressi major (ms de 2 setmanes amb interferncia i presncia de 5 o ms smptomes):

- Depressi melanclica.
- Depressi atpica.
- Depressi psictica.

2. Depressi menor.
- Distmia.
- Depressi post-part.
- Sndrome disfrica premenstrual.
- Depressi reactiva.

CLNICA DEPRESSI ENDOGENOMELANCLICA.

1. Anhednia absoluta i tristesa vital.

2. Arreactivitat de lhumor i millora vespertina de lhumor.
3. Insomni per despertar preco.
4. Anorexia amb prdua de pes significativa.
5. Marcada disminuci de la libido.
6. Alteracions psicomotores intenses (inhibici o agitaci).
7. Ideaci intensa de culpa o runa.
8. Bona resposta als AD i TEC.

DELIRIS MS FREQENTS DE LA DEPRESSI MELANCLICA.

Fracs, culpa, runa, desesperana, inutilitat, malaltia, catstrofe, mort i sucidi.

CLNICA DEPRESSI ATPICA.

1. Preservaci de la reactivitat.
2. Augment de gana i pes.
3. Somnolncia excessiva.
4. Astnia intensa.
5. Bona resposta al tractament amb IMAO.

FACTORS DE RISC PER DEPRESSI EMMASCARADA.

1. Alexitimia.
2. Edats extremes.
3. Baix nivell cultural.
4. Tercer mn.

INDICADORS DE RISC DE SUCIDI. OJO

1. Intents autoltics previs.

2. Verbalitzaci didees suicides.
3. Inhibici motora.
4. Deliris de culpa i runa (la desesperana s el millor predictor).
5. Edat avanada.
6. Viure sol.
7. Baix o nul suport familiar o social.
8. Consum de txics.

DEFINICIONS DEL CURS DE LEPISODI DEPRESSIU.

1. Resposta: millora de la simptomatologia.

2. Remissi: desaparici total de la simptomatologia i retorn a la funcionalitat prvia durant 6-
12 setmanes.
3. Recaiguda: retorn a la simptomatologia inicial.
4. Recuperaci: 8 setmanes amb criteris clnics de remissi o sis mesos assimptomtic.
5. Recurrncia: nou episodi desprs de la recuperaci (risc desprs de cada episodi:50-70-85%).
6. Refractarietat: falta de resposta a 2 o ms tractaments AD adequats (15% pacients).

FACTORS QUE CONDICIONEN LA REMISSI. NEW

1. Dubtes sobre el diagnstic.

2. Falta de resposta al tractament.
3. Risc de sucidi.
4. Antecedents depisodis severs previs.
5. Psicosi.
6. Comproms de lestat general per la depressi.

FACTORS DE RISC DE RECAIGUDA. NEW

1. Nmero depisodis depressius previs.

2. Edat.
3. Comorbilitat amb altres patologies psiquitriques o mdiques.

CAUSES DE NO RESPOSTA AL TRACTAMENT AD. NEW

1. No compliment per part del pacient.

2. Dosis subteraputiques.
3. Temps dexposici curt.
4. Trastorn somtic (malalties endocrines, demncia).
5. Error en el diagnstic.

TRACTAMENT DE LA DEPRESSI. NEW

1. Antidepressius.
2. Psicoeducaci.
3. Psicoterpia cognitivo-conductual i terpia interpersonal.
4. Terapia familiar, de parella o en grup.
5. TEC.

PREDICTORS DE BONA RESPOSTA AL TRACTAMENT PSICOLGIC. NEW

1. Depressions no greus i no endgenes.

2. Smptomes ms cognitius que somtics.
3. Adequat judici de la realitat.
4. Mnima alteraci de la personalitat.

INDICADORS PRONSTICS DE CURS I RECUPERACI DE LA DEPRESSI.

1. Inici preco (<25anys).

2. Gravetat de la depressi.
3. Durada de lepisodi de ms de 6 mesos.
4. Presncia de malalties comorbides.
5. Presncia de smptomes psictics.
6. Abs de substncies.
7. Hospitalitzaci.
8. Escs suport social.

CRITERIS DINGRS EN DEPRESSI.

1. Alt risc de sucidi.

2. Alteraci psicomotora (catatonia o estupor).
3. Smptomes psictics.
4. Resistncia al tractament ambulatori.
TEMA 6. TRASTORN BIPOLAR.

DIAGNSTIC DIFERENCIAL DEL TRASTORN BIPOLAR. OJO

1. Depressi unipolar.
2. Trastorn Esquizoafectiu.
3. Esquizofrnia.
4. TDAH.
5. Trastorn de la personalitat.
6. Abs de substncies.

PATOLOGIES A DESCARTAR EN EPISODI DEPRESSIU.

1. Lesi cerebral hemisferi esquerre.

2. Neoplsia de pncrees.
3. Hipotiroidisme.
4. Cushing.

PATOLOGIES A DESCARTAR EN EPISODI MANIAC.

1. Lesi cerebral hemisferi dret.

2. Hipercortisolmia.

CLNICA DE LEPISODI MANIAC. Almenys 4 dies i amb interferncia.

1. Alteraci de lestat dnim:

- Estat dnim elevat (eufria) i alegria.
2. Alteraci del pensament:
- Augment de lautoestima.
- Smptomes psictics: deliris, allucionacions auditives, catatnia, s.1r rang Shneider.
3. Alteracions somtiques:
- Augment de lenergia i sensaci de benestar.
- Disminuci de la necessitat de dormir sense cansament.
4. Alteracions conductuals.
- Distractibilitat.
- Taquipsiquia.
- Hiperactivitat mental i fsica.
- Hipersexualitat i impulsavilitat.
- Afectaci greu del funcionament social.

FACTORS DE RISC TB. NEW

Vulnerabilitat gentica: herncia polignica.

Antecedents familiars.
Exposici a drogues i frmacs: estimulants, allucingens, cnnabis, alcohol, antidepressius,
corticoides.
Privaci del son.
COMORBILITATS EN EL TRASTORN BIPOLAR. NEW

1. Abs i dependncia de substncies.

2. Trastorn dansietat.
3. Trastorns de la conducta alimentria.
4. Psicosis no afectives.
5. Trastorn del control dimpulsos.
6. Trastorn de la personalitat.
7. Trastorns de Gilles de Tourette.
8. TDAH.
9. TOC.
10. Migranya.

TRACTAMENT DEL TB. OJO

1. Identificaci de lepisodi: mania, hipomani, depressi, mixte.

2. Indagaci sobre tractaments previs i la seva eficcia.
3. Avaluaci de linsight.
4. Valoraci del risc de sucidi i la necessitat dhospitalitzaci.
5. Tractament farmacolgic:
- Mania lleu i hipomania: antipsictic atpic o estabilitzador.
- Mania greu i mixte: antipsictic atpic + estabilitzador.
- Mania refractria: antipsictic convencional o TEC.
- Depressi bipolar: antidepressiu + estabilitzador (Lamotrigina). nic antipsictics
acceptats: Quetiapina o olanzapina+fluoxetina.
6. Psicoeducaci del pacient i la familia.

TEMA 7. TRASTORNS DE LA PERSONALITAT. NEW

Patr disfuncional de regulaci, durador, rgid, invariable, desadaptatiu del processament de la

informaci i demissi de conductes que no canvia amb lexperincia.

DIMENSIONS UNIVERSALS PERSONALITAT.

1. Neuroticisme/afectivitat negativa/desregulaci emocional.

2. Extraversi/afectivitat positiva
3. Impulsivitat vs autocontrol/responsabilitat.
4. Antagonisme/agresivitat vs conformisme/ afiliaci.

CATEGORIES DIAGNSTIQUES TRASTORNS DE PERSONALITAT.

1. CLUSTER A: Esquizoide, Esquizotpic, Paranoide.

2. CLUSTER B: Antisocial, Lmit, Narcicista, Histrnic.
3. CLUSTER C: Evitador, Dependent, Obsessiu.

COMORBILITAT PSIQUITRICA TRASTORN DE PERSONALITAT. OJO

1. CLUSTER A: simptomatologia psictica (allucinacions, deliris).

2. CLUSTER B: trastorns depressius, trastorns dangoixa, oscilacions anmiques, consum
dalcohol i txics, trastorn de la conducta alimentria, intents de sucidi.
3. CLUSTER C: trastorns depressius, trastorns dangoixa, agorafbia.

TRACTAMENT TRASTORNS DE PERSONALITAT.

1. Tractament farmacolgic de la comorbilitat psiquitrica.

2. Tractament dels patrons disfuncionals: Psicoeducaci i TCC. En formes greus treure del seu
ambient (Hospital de dia o comunitat teraputica).

TEMA 8. ESQUIZOFRNIA I TRASTORNS PSICTICS.

TRASTORNS PSICTICS. NEW

1. Esquizofrnia.
2. T. Esquifreniforme: clnica Esquizofrnia durant 1-6 mesos.
3. T. Esquizoafectiu: coexistncia de smptomes de lesquizofrnia (psicsis i desorganitzaci) i
de smptomes de psicosis afectiva (depressi, mania, trastorn bipolar).
4. T. Delirant o paranoia: idees delirant no estranyes durant ms dun ms en absncia de
smptomes negatius, afectius i cognitius.
5. T. psictic compartit.
6. T. psictic indut per substncies: cnnabis, cocana, amfetamines, ketamina.
7. T. psictic no especificat.

CRITERIS DIAGNSTICS DE LESQUIZOFRNIA. OJO

Cursa amb smptomes positius, negatius, afectius i cognitius.

1. Smptomes caracterstics (2 dels segents):

- Idees delirants.
- Allucinacions.
- Llenguatge desorganitzat.
- Comportament catatnic.
- Simptomatologia negativa:
o Anhednia, aplanament afectiu i falta de motivaci.
o Empobriment i desorganitzaci del llenguatge.
o Associabilitat (disfunci socio-laboral).
o Dficit datenci.
o Afecte inapropiat.
2. Disfunci socio-laboral.
3. Persistncia de signes continus de lalteraci almenys durant 6 mesos.
4. Exclusi daltres trastorns mentals (trastorn esquizoafectiu i alteraci de lestat dnim), de
consum de substncies i de malaltia mdica.
5. Relaci amb un trastorn generalitzat del desenvolupament (alteraci gentica del circuit
cortico-talmico-cerebels).

SMPTOMES DE PRIMER RANG DSCHNEIDER.

1. Pensament sonor.
2. Veus que parlen entre elles.
3. Veus que comenten les prpies accions.
4. Experimentaci dinfluncies corporals.
5. Pensament robat.
6. Transmissi del pensament.
7. Percepcions delirants.

FACTORS DE RISC.

1. Antecedents familiars.
2. Dficits motors, cognitius i socials.
3. Gens diana.
4. Complicacions obsttriques perinatals.
5. Etapes prepsictiques.

FACTORS DE MAL PRONSTIC.

1. Sexe mascul.
2. nici preco (<14a).
3. Llarg perodes sense tractament.
5. Alteraci cognitiva severa.
6. Smptomes negatius severs.
7. Subtipus indiferenciada o desorganitzada.
8. Escassa adaptaci premrbida.

MORBIMORTALITAT ASSOCIADA A LESQUIZOFRNIA.

1. Sndrome Metablic: HTA, DM, Obesitat, Dislipmia.

2. Hiperprolactinmia.
3. Demncia preco.
4. Envelliment accelerat:
- Marcadors denvelliment com SDF1.
- Longitud de la telomerasa alterada.
- Pressi de pols caracterstica de la gent gran.
5. Polimorfismes que predisposen a simptomatologia extrapiramidal amb o sense tractament.
6. Major risc de sucidi.

Reducci dun 20% de lesperana de vida i mortalitat dun 10%.

TRACTAMENT DE LESQUIZOFRNIA. OJO

1. Tractament farmacolgic: antipsictics convencionals i atpics.

2. Psicoeducaci i terpia familiar.
3. Psicoterpia i rehabilitaci pel dficit cognitiu.
4. TEC si trastorn esquizoafectiu, catatnia o refractarietat al tractament farmacolgic.

TIPUS CLNICS DESQUIZOFRNIA. NEW

1. Paranoide: allucinacions i deliris.

2. Hebefrnica o desorganitzada: incoherncia, comportament infantil, afecte pla, riure
inapropiat.
3. Catatnica: estupor o agitaci, negativisme, rigidesa (catalpsia).
4. Residual: final com de molts pacients que cursa amb simptomatologia negativa.
5. Indiferenciada: mescla de diversos subtipus.
6. Simple: simptomatologia negativa en absncia de brots.

TEMA 9. TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTRIA.

CLASSIFICACI DSM-V. OJO

1. Pica.
2. Trastorn de rumiaci.
3. Trastorn devitaci o de restricci de la ingesta daliment.
4. Anorxia Nerviosa.
5. Bulmia nerviosa.
6. Trastorn per afartaments.
7. Altres TCA especificats.
8. TCA no especificats.

CRITERIS DIAGNSTICS DANORXIA NERVIOSA DSM-V.

1. Restricci calrica en relaci a les necessitats que porta a la disminuci del pes per sota del
que es considera normal per edat i talla.
2. Por intensa a guanyar pes o a ser obs o conductes persistents que interfereixen amb
lincrement de pes.
3. Alteraci en com el propi pes o silueta sn percebuts.

FACTORS DE RISC PER AN.

1. Antecedents familiars de TCA.

2. Sexe femen.
3. Trastorn dansietat en la infncia.
4. Problemes alimentaris i GI durant la lactncia i primera infncia.
5. Augment de la preocupaci o atenci al pes i la figura.
6. Idees socioculturals respecte la salut i la bellesa.
7. Imatge negativa dun mateix.
8. Perfecionisme i centralitzaci en les regles.

SIMPTOMATOLOGIA CONDUCTUAL AN. NEW

1. Restricci en la ingesti de menjar.

2. Augment de les activitats relacionades amb el menjar.
3. Augment de lactivitat fsica.
4. Conductes purgatives.

SIMPTOMATOLOGIA PSICOLGICA AN.

1. Por intensa a menjar i guanyar pes.

2. Alteraci de la idea subjectiva de les dimensions del cos.
3. Concentraci en menjars, exercici i feina descola.
4. Increment de lobsessivitat i perfeccionisme.
5. Retrament i menys comunicaci amb els amics i la famlia.
6. Humor depressiu i baixa autoestima.
REPERCUSSIONS I CONSEQNCIES DE LA MALNUTRICI EN AN. OJO

1. Alteracions fsiques:
- IMC baix.
- Amenorrea, hipotensi, pell seca, caiguda del cabell, fragilitat ungueal, lanugo,
extremitats fredes i ciantiques.
- Restrenyiment.
Si vmits:
- Erosions en el dors dels dits (signe de Russell).
- Lesions dentals i ulceracions bucals.
- Hematemsi.
- Gastritis i esofagitis.
2. Alteracions ssies: osteopnia i osteoporosi.
3. Alteraci cardaca:
- Disminuci de la FC mnima i mitja.
- Disminuci de lindex de massa ventricular.
- Disminuci de la fracci dejecci.
- Augment de linterval QT.
- Augment del risc darrtmia i aturada cardaca.
4. Alteracions cerebrals:
- Disminuci de la substncia blanca i gris.
- Disminuci del rendiment neuropsicolgic.
- Alteracions neurobioqumiques: serotonina, dopamina i noradrenalina.
5. Alteracions analtiques:
- Disminuci: glicmia, hematies, leuccits, plaquetes, protenes, Na, K, Mg, Zn,
estrgens, LH, FSH, T3, IGF-1.
- Augment: carotens, colesterol, hormona del creixement.
6. Mortalitat (5-10%):
- Aturada cardiaca.
- Hipoglucmia.
- Hipopotassmia.
- Pneumnia.
- Sucidi.

EXPLORACI I VALORACI AN. OJO

1. Biometria: IMC, FC, PA.

2. Analtica: ions, hemograma, hormones.
3. ECG.
4. Densitometria ssia si ms d1 anys devoluci.

TRACTAMENT DE LANORXIA NERVIOSA. OJO

1. Objectius: curt, mitja i llarg termini.

2. Dispositius: ambulatori, hospital de dia, sala dhospitalitzaci.
3. Correcci de les alteracions biolgiques.
4. Programa conductual de recuperaci del pes i nutrici.
5. Terapia cognitiva individual.
6. Tractament farmacolgic si precisa;
- ISRS.
- Antipsictics atpics:
 o Resistncia a altres tractaments.
o Falta de conscincia de la gravetat del trastorn.
o Pensament anorxic delirant.
o Agitaci psicomotriu.
o Risc dabandonament del tractament en context de risc vital.
7. Tractament de les comorbilitats associades.

CRITERIS HOSPITAL DE DIA AN.

1. Psicopatologia concominant.
2. No seguiment de les normes de lambulatori i fracs del tractament ambulatori.
3. Comportament problemtic a casa i/o excessius conflictes familiars.
4. Ritme inadequat de recuperaci de pes.

CRITERIS HOSPITALITZACI AN.

1. Estat biolgic de risc: IMC<14, FC<45, K<3.5, alteracions ECG (arritmia), hematemsi o
dilataci gstrica aguda, sncope o convulsi, alteraci heptica, renal o pancretica important
2. Nulla ingesta de slids i lquids.
3. Smptomes depressius intensos amb risc dautlisi.
4. Conductes autolesives importants.

DIAGNSTIC DE LA BULIMIA NERVIOSA.

Afartaments seguits de conductes compensatries 1 cop per setmana durant 3 mesos.

SIMPTOMATOLOGIA CONDUCTUAL DE LA BM.

1. Afartaments damagat.
2. Conductes compensatries damagat.
3. Mentides i enganys per fer dejuni als pats regulars.
4. Robatori de menjar i diners per als afartaments.
5. Conductes impulsives: promisqitat sexual, abs de substncies, autolesions.

SIMPTOMATOLOGIA PSICOLGICA DE LA BM.

1. Alteracions emocionals: smptomes depressius, irratibilitat.

2. Sentiments de culpa, vergonya i menyspreu.
3. Alteracions de lautoimatge corporal que comporten baixa autoestima.
4. Impulsivitat.

REPERCUSSIONS FSIQUES DE LA BM.

1. IMC normal o augmentat.

2. Alteracions menstruals (no amenorrea).
3. Estrenyiment.
4. Hipertrfia de glndules salivals.
5. Si vmits: dem AN.
6. Si diurtic i/o laxants: deshidrataci i edemes compensatoris.
7. Alteracions analtiques:
- Anmia per erosions esofgiques i gstriques.
 - Alteraci hidrpoelectroltica (disminuci de K i Na): rampes, arrtmies cardaques i
aturada cardaca.
8. Complicacions:
- Perforaci esofgica.
- Pancreatitis.
- Arrtmies i aturada cardaca (per alteraci hidroelectroltica, sobretot baixada de K).

CRITERIS DATENCI MDICA URGENT EN BN.

1. Alteraci de la conscincia, convulsions, deshidrataci.

2. Alteracions heptiques o renals greus.
3. Pancreatitis.
4. Alteracions iniques greus.
5. Arrtmia severa, bradicrdia, sncopes.
6. Alteracions ECG.
7. Hematmesi greu.
8. Dilataci aguda gstrica.

TRACTAMENT BN.

1. Objectius: corregir els desequilibris biolgics associats, suprimir els afartaments i les
conductes compensatries, regular la ingesta daliments, reduir la distorsi de la imatge
corporal, millorar lestat dnim i la conflictivitat familiar.
2. Terpia cognitivo-conductual i en grup: SEMPRE!
3. Abordatge familiar.
4. Normalitzaci pautes nutricionals.
5. Fluoxetina altes dosis 60mg/dia si moderada o greu o smptomes depressius importants.
6. Tractament de les comorbilitats associades.
7. Si fracs o millora insufiscient: Topiramat i/o descondicionament.

TEMA 10. PSIQUIATRIA INFANTIL I JUVENIL.

PSICOPATOLOGIA EN EL NEN I LADOLESCENT.

Avaluaci del motiu de consulta patern (tolerncia).
Avaluaci de la psicopatologia en funci de letapa de desenvolupament.
Avaluaci dels factors influents relacionats: gentica, temperament, estil educatiu, medi
familiar i social, esdeveniments vitals.

CLASSIFICACI DELS TRASTORNS PSIQUITRICS INFANTOJUVENILS EN EL DSM-V. NEW

Trastorns del neurodesenvolupament.

- Discapacitat intellectual.
- Trastorns de la comunicaci.
o Trastorns del llenguatge.
o Trastorns de la parla.
o Trastorn de la fludesa dinici en la infncia (Tartamudeig).
o Trastorn de la comunicaci social.
- Trastorns de lespectre autista.
o Autisme infantil preco.
o Psicopatia autstica (Asperger).
 - Trastorn per dficit datenci i Hiperactivitat.
- Trastorn especfic de laprenentatge.
- Trastorn motor.
o T. Desenvolupament de la coordinaci.
o T. Moviments estereotipats.
o T. Tics (Gilles de Tourette).
Altres trastorns en nens i adolescents.
- Trastorns relacionats amb traumes i estressors.
o T. Estrs post-traumtic.
o T. Reactiu de latenci.
o T. De comproms social desinhibit.
- Trastorns de leliminaci.
o Enuresi.
o Encorpresi.
- Trastorns de la conducta disruptiva.
o T. Negativisra desafiant.
o T. Disocial.
Aspectes especfics en nens i adolescents daltres trastorns mentals.
- Esquizofrnia i altres trastorns psictics.
- Trastorn bipolar.
- Trastorn depressiu.
- Trastorn disruptiu amb desregulaci de lestat dnim.
- Trastorn dansietat (ansietat per separaci, fbia social,
- TOC.

CLASSIFICACI DE LA DISCAPACITAT INTELLECTUAL. QI

1. Borderline: 70-80.
2. Lleu: 50-69.
3. Moderat: 35-49.
4. Greu: 20-34.
5. Profund: <20

CRITERIS DIAGNSTICS DEL TRASTORN DESPECTRE AUTISTA DSM-V.

1. Dficits persistents en la comunicaci i la interacci social en diferents contextos:

- Deficincia en la reciprocitat socio-emocional.
- Deficincia en la comunicaci no verbal.
- Dficits en el desenvolupament, manteniment i comprensi de les relacions socials.
2. Patr de comportaments, interessos i activitats restringit i repetitiu (almenys 2):
- Moviments motors o parla estereotipats i repetitius.
- Adhesi excessiva a rutines o excessiva resistncia al canvi.
- Interessos excessivament fixos i restringits.
- Hiper o hipoactivitat sensorial o inters inusual en aspectes sensorials de lentorn.
3. La simptomatologia est present en el perode de desenvolupament primerenc.
4. La simptomatologia provoca deteriorament clnicament significariu.
5. La simptomatologia no sexplica millor per la discapacitat intellectual, el retard del
desenvolupament mental ni altres trastorns psiquitrics ni patologia mdica.

TRACTAMENT DEL TEA.

1. Psicoeducaci.
2. Abordatge familiar.
3. Tractament farmacolgic de les alteracions conductuals i les comorbilitats associades.
- ISRS: simptomatologia depressiva.
- Antipsictics: agitaci, moviments estereotipats, agressivitat.
- Psicoestimulants: hiperactivitat.

CRITERIS DIAGNSTICS DEL TDAH. NEW

1. Dficit datenci (6 smptomes).

2. Hiperactivitat impulsivitat (6 smptomes).
3. La simpromatologia est present abans dels 12 anys.
4. La simptomatologia persisteix durant almenys 6 mesos.
5. La simptomatologia interfereix en el funcionament social, acadmic o ocupacional (2).
6. La simptomatologia no sexplica millor per un altra trastorn mental.
7. No s la manifestaci dun trastorn negativista desafiant.

TRACTAMENT DEL TDAH.

1. Tractament farmacolgic:
- Dopaminrgics: Metilfenidato 2,5-5mg/dia daccio curta o perllongada.
- Noradrenrgics: Atomoxetina 0,5mg/dia.
2. Psicoeducaci.
3. Terpia cognitivo conductual al subjecte, pares i professors.

TICS: ms dun any des del primer tic i nen menor de 18 anys.

CRITERIS DIAGNSTICS DE TRASTORN DISOCIAL.

Ms de 3 tems en lltim any i almenys un durant els ltims 6 mesos.

1. Agressi a una persona o animal (7 tems).
2. Destrucci de propietats (2 tems).
3. Fraudulncia o robatori (3 tems).
4. Violaci de les normes (3 tems).

TEMA 11. TRACTAMENTS PSIQUITRICS.

ANTIPSICTICS.

CLASSIFICACI.

1. Convencionals: Haloperidol, Tioridacina,Trifluoperacina.

2. Atpics: Risperidona, Olanzapina Quetiapina, Clozapina, Ziprasidona, Aripripazol.

INDICACIONS.

1. Esquizofrenia.
2. Trastorn esquizoafectiu.
3. Trastorns delirants.
4. Trastorn bipolar.
5. Episodi de Mania.
6. Depressi bipolar (Quetiapina).
7. Depressi psictica.
8. Trastorn motor de tics (Tourette).
9. Malaltia de Huntington.
10. Anorxia nerviosa.
11. TEA amb agitaci o agressivitat.

EFECTES ADVERSOS.

1. Extrapiramidalisme (convencionals). Tto: Biperid.

- Distonia: moviment anmal de la cara i el cos.
- Acatsia: agitaci.
- Parkinsonisme: tremolor.
- Discinsia tardana: moviments rtmics involuntaris de la llengua, cara i maxillars.

2. Simptomes anti-histamnics (convenvionals):

- Sedaci.
- Augment de pes.

3. Smptomes antimuscarnics (convencionals):

- Sequedat bucal.
- Restrenyiment.
- Dificultat miccional i retenci dorina.
- Taquicrdia.
- Visi borrosa, augment de la pressi intraocular.
- Disfunci cognitiva.

4. Alteracions hormonals i efectes endocrins:

- Augment de la PRL (galactorrea, ginecomstia).
- Supressi de FSH I LH (amenorrea).
- Impotncia.

5. Alteracions cardiovasculars:
- Taquicrdia, allargament del QT, arritmies.
- Canvis PA (hipotensi ortosttica). Per efecte uni R-alfa-1-adrenrgic.

6. Alteracions metabliques:
- Sd. Metablic (atpics).
- Hiperglicmia, hipercolesterolmia, hiperlipidmia.

8. Clorzapina: Agranulocitosi.
9. Sndrome neurolptic maligne.

CONTRAINDICACIONS.

1. Coma
2. Depressi central.
3. Feocromocitoma.
4. Combinaci amb altres antipsictics, sempre monoterpia.
PRECAUCIONS.

1. Embars i lactncia: teratognia.

2. Trastorn CV.
3. Epilpsia: disminueixen el llindar convulsiu.
4. Trastorns heptics.
5. Insufiscincia renal.
6. Glaucoma dangle estret.
7. Hipertrfia prosttica benigne.
8. Malaltia de Parkinson.
Monotoritzaci endocrina i hematolgica.

SNDROME NEUROLPTIC MALIGNE. OJO

1. Fluctuaci del nivell de conscincia: confussi i coma.

2. Hipertrmia (febre).
3. Rigidesa muscular (espstica).
4. Disfunci vegetativa: palidesa, taquicrdia, taquipnea, diaforesi, PA inestable, deshidrataci
i incontinncia urinria.
5. Leucocitosi.
6. Disfunci mioglobina: augment de les CPK, mioglobinria i insufiscincia renal.

Tractament:
- Retirar lantipsictic.
- Control de les contants vitals, Bromocriptina oral o Dantrolene parenteral.
- Si fracs: 1. Associar els frmacs 2. Amantidina 3.TEC.

ANSIOLTICS.

CLASSIFICACI. OJO

1. NO-BZD: Buspirona, B-bloquejants (Propanolol), Anti-Histamnics (Hidroxizina,

Difenhidramina, Doxilamina), Hipntics dacci breu (Zaleplon, Zolpidem, Zopiclona).

2. BENZODIACEPINES:
- Vida mitja curta (6h): triazolam, Midazolam.
- Vida mitja intermitja(12-30): Alprazolam, Lorazepam, Clotiazepam.
- Vida mitja llarga: Diazepam, Clorazepat, Clobazam, Bromazepam, Ketazolam.

INDICACIONS.

Trastorns dansietat.

EFECTES ADVERSOS.

1. Dependncia (sobretot Alprazolam).

2. Sedaci: augment del risc de caigudes i fractures.
3. Amnesia.
4. Augment de la pressi intraocular.
CONTRAINDICACIONS.

1. ABSOLUTES:
- Miastenia gravis.
- Apnea del son.
- Hipersensibilitat al frmac.

2. RELATIVES:
- EPOC.
- Malaltia heptica.
- Alcoholisme crnic.
- Antecedents daddicci a drogues.

PRECAUCIONS.

1. Embars i lactncia: Diazepam (llavi lepor i espina bfida).

2. Nens i ancians.
3. Malaltia heptica i renal.
4. Glaucoma.

ANTIDEPRESSIUS.

CLASSIFICACI.

1. ISRS: Paroxetina, Fluoxetina, Sertralina, Citalopram, Escitalopram.

2. ISRN: Reboxetina.
3. ISRNS: Venlafaxina.
4. Tricclics: Imipramina, Timipramina, Clomipramina, Nortriptilina, Amitriptilina, Desipramina.
5. IMAO: Selectius (Moclobemida) i no selectius (Fenelzina, Tranilcipromina).
6. Altres: Mirtazapina, Trazodona, Bupropion i Agomelatina.

INDICACIONS.

1. Depressiu major.
2. Distmia.
3. Depressi atpica.
4. Depressi bipolar.
5. T. ansis-depressiu (depressi mixte).
6. Trastorns dansietat (crisis dangoixa, TOC, TEPT, TAG, fbia escolar).
7. Smptomes somtics sense explicaci mdica (Imipramina).
8. Bulmia (Fluoxetina).
9. Trastorn del control dimpulsos.
10. Enuresi nocturna.
11. Narcolpsia.

ISRS.

EFECTES ADVERSOS.

1. Anorxia.
2. Insomni.
3. Alteracions gastrointestinals: nusees, vmits, diarrea.
4. Inquietud.
5. Sudoraci.
6. Disfunci sexual.
7. Interaccions medicamentoses: mai donar amb IMAO, ADT, Anticonvulsivants, Haloperidol,
Calci-antagonistes, B-bloquejants, Terfenadina, Warfarina.
8. Sndrome dirritaci sertoninrgica: molt rar, noms en associaci a IMAO i altres.

ANTIDEPRESSIUS TRICCLICS.

EFECTES ADVERSOS (semblants als antipsictics).

1. Smptomes antimuscarnics: sequedat bucal, restrenyiment, taquicrdia, visi borrosa i

augment de la pressi intraocular, dificultats miccionals i retenci urinria.
2. Smptomes anti-histamnics: sedaci (somnolncia) i augment de pes.
3. Alteracions cardiovasculars: taquicrdia, alteraci ECG, arrtmies, alteracions PA (hipotensi
ortosttica).
4. Alteracions gastrointestinals: nusees i vmits.
5. Disminuci del llindar convulsiu.
6. Inhibici de lejaculaci.

CONTRAINDICACIONS.

1. ABSOLUTES:
- Embars i lactncia.
- IAM recent.
- Tractament amb Nitroglicerina, Reserpina, Clonidina, Metildopa.

2. RELATIVES:
- Cardiopatia.
- Glaucoma dangle estret.
- Hipertrfia prosttica benigne.

SOBREDOSI.

1. Efectes anticolinrgics: RAO, ili paraltic, hipertrmia, midriasi.

2. Efectes cardiolgics: hipotensi refractria, bloqueig i perllongaci del QT que porta a FV.
3. Efectes neurolgics: convulsions i coma.

Tractament:
- Suport ventilatori i hemodinmic.
- Rentat gstric amb carb activat.
- BZD per les convulsions.
- Bicarbonat per la profilaxi darritmies i Lidocaina pel tractament de les mateixes.

EUTIMITZANTS.

CLASSIFICACI.

1. Carbonat de Liti.
2. Valproat sdic.
3. Carbamazepina.
4. Lamotrigina.
5. Oxcarbazepina.

CARBONAT DE LITI.

EFECTES ADVERSOS.

1. Alt. Renals:
- Polidipsia (sequedat bucal).
- Poliria.
- Diabetis inspida nefrognica.
2. Alt. Neurolgiques:
- Tremolor fi postural.
- Alteracions cognitives (bradipsiquia, memria).
3. Alt. Gastrointestinals:
- Nusees, vmits, molsties gstriques.
- Diarrea.
4. Alt. Endocrines.
- Hipotiroidisme subclnic (augment de la TSH).
- Augment de pes.
5. Alt. Hematolgiques:
- Leucocitosi.
- Trombocitosi.
6. Alt. Cardiovasculars.
- Alteracions de lECG: aplanament o inversi ona T reversible.
- Arrtmies per competici amb el K.
7. Alt. Dermatolgiques:
- Rash cutani.
- Acne.
- Allopcia areata.
- Empitjorament de la psoriasi.
8. Interaccions:
- Augmenten la Litmia: diretics (nansa, estalviadors K i tiazides), IECAs, Tetraciclina i
Metronidazol, AINEs, ISRS, Aciclovir, Carbamacepina.
- Disminueixen la Litmia: cafena, teofillina, diretics osmtics i bicarbonat sdic.

CONTRAINDICACIONS.

1. ABSOLUTES:
- Insufiscincia renal aguda o crnica.
2. RELATIVES:
- Embars (anomalia dEbstein).
- Leucmia.
- Miastenia Gravis.
- Trastorns de la conducci cardaca.
- Psoriasi.

DOSSIFICACI I PRECAUCIONS. OJO

1. Rang teraputic: 0.4-1.5 mmol/L.

 - Mania aguda: 0.8-1.5mmol/L.
- Profilaxi Trastorn Bipolar: 0.6-1.2 mmol/L.
- Potenciador antidepressiu: 0.4-0.6 mmol/L
2. Monitoritzaci:
- Previ a linici del tractament: Hemograma + BQ completa + TSH + Prova dEmbars en
dones en esdat gestacional + ECG>40 anys.
- Litmies als 5-7 dies de linici del tractament i desprs de cada ajustament de dosi.
- Dosi i litmies estables:
o Control bianual: Litmies + Funci renal + Funci tirodal.
o Control anual: Hemograma + BQ completa + ECG.

INTOXICACI PER LITI. OJO

1. Lleu (1,5-2): ataxia, debilitat muscular, disartria, dolor abdominal, inquietud, nistagme
vertical, tremolor postural.
2. Moderada (2-2.5): canvis EEG, delirium estupores, fasciculacions musculars, vmit de
repetici, hiperreflexia tendinosa, moviments clnics i coreoateloides, sncope.
3. Greu (<2.5): coma, convulsio general, oligria, IRA, mort.

Tractament:
- Suspensi immediata del Liti.
- Diuresi forada o dilisi si no respon.

TEC

INDICACIONS. OJO

1. Depressi refractria al tractament.

2. Depressi psictica.
3. Depressi endogenomelanclica.
4. Depressi amb ideaci sucida.
5. Depressi amb comproms de lestat fsic (nulla ingesta de slids i lquids).
6. Depressi en lembars.
7. Antecedents de resposta a la TEC.
8. Sndromes catatnics.
9. Formes agudes dEsquizofrnia.
10. Episodi de mania que no respon al tractament farmacolgic.

EFECTES ADVERSOS.

1. Amnsia antergrada (100%).

2. Amnsia retrgrada.
3. Confusi transitria.
4. Lleus alteracions cognitives.

CONTRAINDICACIONS.

1. Risc anastsic ASA 4-5.

2. IAM recent.
3. Lesions cerebrals ocupants despai.
4. Hipertensi endocranial.
5. Hemorrgia cerebral.
6. Malformacions vasculars.
7. Aneurismes inestables

DROGODEPENDNCIES.
DEFINICI DE CONSUM EXCESSIU.

1. Ms de 40gr. dia en homes.

2. Ms de 25 gr. dia en dones.

CRITERIS DE BEBEDOR DE RISC.

1. Grans consums.
2. Antecedents de desintoxicacions complicades.
3. Convulsions relacionades amb lalcohol.
4. Antecedent de delirium tremens.

CRITERIS DINGRS PER DESINTOXICACI ALCOHLICA.

1. Risc de descompensaci de comorbilitat.

2. Bebedor de risc.
3. Manca de suport social.
4. Embars.
5. Alt risc de suicidi.

CONTRAINDICACIONS DE LA DESINTOXICACI ALCOHLICA.

1. Bebedors intermitents sense sndrome dabstinncia

2. No ingesta en les ltimes 72 hores i sense clnica.
3. No acceptaci de la posterior abstinncia absoluta.

CRITERIS DINTOXICACI AGUDA QUE REQUEREIX INGRS HOSPITALARI.

1. Glasgow menor de 10.

2. Manca de reflex tusgen o nauses.
3. Pressi arterial sistlica menor de 90 mmHg.

FRMACS PER A LA DESINTOXICACI ALCOHLICA (2 setmanes).

1. Diacepam.
2. Clordaceptado.
3. Clonazepam.
4. Clordiacepxido.
5. Clormetiazol.

FRMACS PER A LA DESHABITUALITZACI ALCOHLICA (2 anys).

1. Disulfiram
2. Topiramat.
3. Acamprosat.
4. Naltrexona.
5. Tiapride.