Professional Documents
Culture Documents
Catala 3r ESO PDF
Catala 3r ESO PDF
ISBN 978-84-9804-596-3
9 788498 045963
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig,
Joan Marc Ramos i Carles Rib, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100% reciclable
ndex
prOJECTE
1. presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. Didctica i metodologia del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. Els materials del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4. Les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5. Lestructura didctica dels llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
programacions
Programaci de matria
mbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
El tractament de les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Competncies prpies de lmbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Aportacions de lmbit de llenges a les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . 23
Estructura dels continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Objectius generals detapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Continguts del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Criteris davaluaci del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Programacions daula
Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Unitat 1: Un mn de narracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Unitat 2: Els gneres teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Unitat 3: Escrivim poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Unitat 4: Compartim idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Unitat 5: Un mn ple de notcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Unitat 6: Fem una entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Unitat 7: Expressem la nostra opini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Unitat 8: Entre la rdio i la televisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Unitat 9: Quin temps far dem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Unitat 10: Has vist aquest anunci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Unitat 11: La llengua catalana, avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
AVALUACIONS
Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
Avaluaci formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Solucionari Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Solucionari Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209
Solucionari Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214
ALTRES RECURSOS
Activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
Solucionari de les activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270
Nou Om s el llibre de Llengua catalana i literatura pensat per a lalumnat del tercer curs de
lEducaci Secundria Obligatria. Els autors i autores creiem que aquest llibre es correspon amb
les demandes formatives dels alumnes, tant pel que fa a la seva formaci lingstica com a la for-
maci humana, cultural i literria.
Des del punt de vista didctic i de la planificaci escolar, Nou Om es divideix en tres trimestres. El
primer i el segon comprenen quatre unitats, i el tercer, tres unitats; en total 11 unitats didctiques.
Al final del llibre sincorporen les activitats TIC i els annexos, que en completen els continguts.
Dimensi comunicativa. Inclou lapartat de Lectura amb textos de diferents gneres literaris i
periodstics, per comprovar i estimular la comprensi lectora i lexpressi escrita i oral,i lapartat de
Comunicaci. Aquests sn els dos eixos centrals daquest tercer curs.
Funcionament de la llengua. Cont explicacions i activitats relacionades amb els tres mbits fo-
namentals, ortografia, gramtica i lxic, amb la finalitat dajudar-te a millorar lexpressi escrita
i oral.
Dimensi esttica i literria. Inclou lapartat Els nostres clssics perqu coneguis i llegeixis
textos dels escriptors i escriptores que han deixat una empremta molt rellevant en la literatura ca-
talana de tots els temps.
Activitats de reps i davaluaci. Incloses al final de cada unitat, sn una sntesi dels aspectes
que shi han treballat, de manera que et serviran per prendre conscincia del que has aprs o del
que et cal millorar.
En aquesta guia didctica sofereixen diversos elements per elaborar el projecte curricular de cen-
tre (orientacions didctiques i per a lavaluaci, continguts transversals i datenci a la diversitat)
i per programar cada un dels trimestres. En el CD, shi troben activitats de refor i dampliaci,
que completen les que ja hi ha en el llibre de lalumne. I finalment, en aquesta guia sha incls el
solucionari de les activitats del llibre.
Desitgem que la guia sigui ben til per a tot el professorat i, com sempre, volem agrair els sugge-
riments de millora que ens arribin.
Els autors
Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici de les compe-
tncies bsiques. Els principals recursos didctics que inclou la nostra proposta sn els segents:
El treball en equip t, com acabem de mostrar, unes bondats pedaggiques implcites. Val la pena
ser-ne conscients i crear peridicament situacions de treball cooperatiu. El professorat s qui ha de
formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats prpies del
dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no sigui un recurs espordic
sin, ben al contrari, una manera habitual daprendre continguts i, a la vegada, un cam realment
efectiu perqu lalumnat arribi a interioritzar els valors proposats.
Tots els nostres materials per a lEducaci Secundria Obligatria estan concebuts per atendre la
diversitat de nois i noies. Cada unitat didctica inclou material de refor i dampliaci que us perme-
tr crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes concrets.
El material de refor i dampliaci que trobareu en aquesta guia didctica est pensat per orientar
i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. Duna banda, es pot donar, un
cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requereixin. De laltra, sobretot en el
cas del material de refor, pot servir per comenar a explicar la unitat duna manera ms senzilla i
pautada si considereu que cal establir b les bases de tots els alumnes de laula abans dendinsar-
nos en un nivell conceptual ms alt.
A ms, cal no oblidar que, a la sobrecrrega de continguts que t habitualment el tercer trimestre,
sovint shi afegeix una activitat escolar un xic frentica: final de curs, convivncies escolars, set-
manes culturals, etc. Labundncia de continguts programats per a aquest trimestre produeix en
ocasions un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difcil poder enllestir
tots els temes. Aquesta manera de dividir la programaci pretn evitar aquests desajustaments
entre el temps disponible i la matria que sha dimpartir.
A ms, com a novetat, la seqenciaci del llibre s donze unitats didctiques . Aix permet des-
plegar els continguts de tot el curs duna manera ms real, carregant menys volum de feina en el
tercer trimestre, que sempre s ms curt que els altres .
M
A CATALANA I LITERATURA LLENGUA CATALANA I LITERATURA
3r
Recursos digitals
per a lalumne
ISBN 978-84-9804-484-3
9 788498 044843
programacions
Inclouen el currculum ofi cial de la matria, des-
plegat a partir dels objectius, els continguts i els
criteris davaluaci, i la programaci especfi ca de
la mat ria per al curs corresponent .
orientacions i solucionari
Proposen indicacions, suggeriments i comentaris
del contingut del llibre de lalumne i recursos com-
plementaris per al docent . El solucionari recopila
les solucions de totes les activitats del llibre de
lalumne .
avaluacions
Es presenten lavaluaci inicial, lavaluaci trimes-
tral, lavaluaci sumativa i lexplicaci de lavaluaci
formativa relacionada amb els criteris davaluaci
i inclosa en el CD . Lavaluaci formativa est pre-
parada per ser personalitzada i impresa .
altres recursos
Per cada unitat, es proposen activitats de refor
i ampliaci per tal de consolidar els continguts
apresos . Al fi nal de lapartat, shi inclou el solucio-
nari de totes aquestes activitats .
guia didctica
Guia didctica, prpiament dita, en format PDF nou OM
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Material de suport per a lavaluaci nou OM
Programacions: LLENGUA CATALANA I LITERATURA
En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mnims de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria Obligatria es fixen les anomenades competncies bsiques que els
alumnes han dhaver adquirit al final de les etapes deducaci obligatria.
1.Aprendre a conixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no
tots els mtodes sn adequats per aprendre a conixer i considera que, al capdavall, hi ha dhaver
el plaer de conixer, comprendre i descobrir.
2.Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades
no puguin fer-la. En comptes daconseguir una qualificaci personal (habilitats), cada cop s ms
necessari adquirir competncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacio-
nar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca s molt important la creativitat.
3.Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme safirma
que aquest s un dels reptes ms importants del segle xxi. En la histria de la humanitat, mai no
sha tingut el poder destructiu que es t ara. Davant daquesta situaci, cal aprendre a descobrir
els altres; apreciar que som diferents per que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir
els altres, ens hem de conixer a nosaltres mateixos (quan spiga qui sc, sabr plantejar-me la
qesti de lempatia, entendr que laltre no pensi igual que jo i que les seves raons sn tan justes
com les meves). En aquest sentit, lInforme Delors proposa que safavoreixin els treballs en com,
que es presti atenci a lindividu com a sser particular i nic i que es destaqui la diversitat com a
element necessari i creador.
4.Aprendre a ser. Aquest punt fa referncia al desenvolupament total i mxim de cada persona,
a leducaci integral de qu sha anat parlant des del final del segle xix i el comenament del xx:
leducaci del pensament autnom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva prpia
realitat com a sser amb capacitat de reflexi i actuaci. Cada sser s una individualitat irrepetible.
Cada sser s important. Cadasc ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres
ssers, i ha de conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat dactuaci lliure.
En el marc de la Uni Europea, els consells europeus dEstocolm, el 2001, i de Barcelona, el 2002,
van adoptar els futurs objectius especfics dels sistemes deducaci i formaci europeus i un pro-
grama de treball (Educaci i Formaci 2010), que shan de complir en el transcurs dels anys que
falten fins al 2010. Entre els objectius sinclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat
del coneixement i altres de ms especfics encaminats a promoure laprenentatge didiomes, des-
envolupar lesperit dempresa i potenciar la dimensi europea en leducaci en general.
La Llei Orgnica dEducaci (LOE), aprovada el 2006, tamb shi refereix en un dels seus annexos,
on apunta que la incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar laccent
en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i
orientat a laplicaci dels coneixements adquirits.
Daqu ve el seu carcter bsic. Sn aquelles competncies que un noi o una noia ha dhaver de-
senvolupat en acabar lensenyament obligatori per aconseguir la seva realitzaci personal, exercir
la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de desenvo-
lupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bsiques que sorgeixen
dels rgans institucionals de la Uni Europea, shan identificat les vuit competncies bsiques que
esmentvem en la Presentaci:
Competncies transversals:
Les competncies comunicatives:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncies artstica i cultural
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Les competncies personals:
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Cal tenir present que les competncies bsiques no es poden considerar sempre de manera a-
llada, perqu sovint sencavalquen i sentrellacen: determinats aspectes essencials en un mbit
permeten assolir la competncia en daltres.
Hi ha una srie delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit compe-
tncies bsiques: el pensament crtic, la creativitat, la capacitat diniciativa, la resoluci de pro-
blemes, lavaluaci del risc, la presa de decisions i la gesti constructiva dels sentiments.
Des de Castellnou Edicions proposem recursos didctics especfics per abordar cada una
daquestes sis grans qestions, que sn, alhora, part integrant de les competncies bsiques
formulades.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos
densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:
1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia
manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que lmbit
escolar i la prpia vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la
prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies
daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s essencial per a aprendre a ser i
actuar de manera autnoma.
2. Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacio-
ns i la construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci
provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,
corporal, digital...) en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, treballar de ma-
nera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcci del coneixe-
ment i el desenvolupament del pensament propi.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements
de qu es disposa per a interpretar la realitat, establir dilegs interactius sobre fets i situacions,
afavoreix la construcci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos, i el
comproms per a implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i
verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements clau
en els processos de formaci de lalumnat.
El llibre sestructura en 11 unitats, seguides dun apartat dactivitats TiC i un annex gramatical . A
ms, va acompanyat dun CD de recursos, que cont ms informaci i una galeria dimatges .
Continguts
DIMENSI COMUNICATIVA
2
LECTURA
Ac no paga ni Du!
COMUNICACI
El teatre. Els gneres teatrals
FUNCIONAMENT
pgina dentrada
DE LA LLENGUA
ORTOGRAFIA
La sllaba
DimEnsi COmUniCaTiVa
Laccentuaci (II): la e i la o
GRAMTICA
Ladjectiu
DIMENSI ESTTICA
I LITERRIA
ACTIVITATS DE REPS
I DAVALUACI
LECTURA
Objectius
a classe .
de teatre i destacar-ne els ele-
ments principals.
Adquirir gust i inters pel teatre.
Posar laccent obert o tancat en
les vocals e i o que lhagin de
dur.
Escriure correctament les formes
de ladjectiu.
Identificar els processos de forma-
ci de mots compostos.
Conixer i llegir els nostres cls-
sics: Ausis March.
activitats
qu faries?
cel es disbauxava en taronges i turqueses. []
Fotografia
5 Per socrrer una persona, qu tindries en compte? Per qu?
Joan de Du Prats 6 En quin lloc del planeta creus que encara hi ha tribus primitives? El primer guerrer que va pujar a la plataforma era, pel seu aspecte cepat
7 Has sentit a parlar de la globalitzaci? Saps qu vol dir? i el foc guspirejant que desprenia la seva mirada, el cap de lescamot.
Dades personals: Va nixer
a Barcelona el 1962. Lhome va fixar les flames dels ulls sobre Xrica i va dir amb la boca torta:
Activitats orals
cions futures Has caat un home blanc? va dir, sever, Gtova.
omplir lindret, i el temps es va alentir tot fent ziga-zaga com una fulla
Gnere literari: narrativa Lha portat el mar va ser la resposta de la noia.
arrossegada per un corrent tranquil.
Els guerrers es van posar nerviosos. Shavien passat tot el dia
Ms tard, el nufrag es va despertar sobtadament en sentir una escalfor sobre
guaitant el mar i la tensi els havia esgotat. Alguns van posar
el pit. Va esbatanar els ulls i va veure com la noia ajuntava les mans sobre
la m sobre el mnec de les seves dagues ondulades.
el seu cor i hi bufava amb fora tot el seu al. La sensaci de calor sobre la
VOCABULARI
pell era intensssima i va notar que tot el neguit li desapareixia. Aleshores Si lha portat el mar, retornem-lo al mar desprs de
Activitats en grup
es van encreuar les seves mirades. No va haver-hi paraules. Abans li havien sacrificar-lo va sentenciar Tirig, que semblava la m
aram Coure treballat.
parlat les mans de la noia, ara li parlaven els seus ulls. No sabia don venia dreta de Gtova.
esbatanar Obrir de bat a bat.
li deia, per no li volia cap mal. I li va prometre que el cuidaria. Quan
manglar Bosc baix dels Xrica va deixar de mossegar-se un llavi i va tornar
van deixar de mirar-se, va quedar dins el nufrag el nom de la noia. Aquell
pasos tropicals. a parlar.
nom era Xrica. I sense comprendre com el coneixia, els seus llavis el van
corn Instrument de vent fet
amb una banya danimal. pronunciar i va sentir la fiblada duna emoci molt forta. Va voler donar- Lhe mirat dins els ulls i no sap qui s.
sarr Bossa, generalment
li les grcies i, quan va fer el gest dagafar-li una m, sadon que les tenia Ha perdut la memria, per tinc el conven-
Activitats de refor
de pell. lligades. ciment que algun designi lha portat fins
Activitats dampliaci
90 91
recte?
DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI
5
En quina circumstncia lautor acceptaria
La premsa (I): notcia, crnica i reportatge
6
activitats TiC
fragments de la
COM Rdio, Ona Catalana. notcia.
De segur que coneixes alg que parla un catal una mica diferent del que la situaci sociolingstica a Catalunya ngel Guimer va nixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a
Marta: No tacostis! No! Manelic!
Sebasti (corrent a agafar-la): Doncs ara ho veurs!
parles tu. A ms, potser coneixes algun valenci o algun mallorqu i deus Barcelona el 1924. Fill de pare catal i mare canria, el 1854 es va tras-
Les comunitats lingstiques lladar a viure a Catalunya. Aviat va comenar a escriure poesia i teatre. Escena x
haver observat que, tot i que no parlen ben b com tu, els pots entendre
perfectament. De fet, aix passa en totes les llenges del mn. Les societats humanes han tendit sempre a organitzar-se en comunitats La seva participaci en els Jocs Florals li don molt prestigi, especialment
Marta, Sebasti i Manelic, per la porta del quarto de la Marta.
lingstiques diferenciades. A travs duna llengua prpia, cada grup lany 1877, quan va obtenir un gran xit en guanyar els tres premis: la flor
Les varietats geogrfiques o dialectes sn les variants duna llengua en les natural, la viola i lenglantina. Amb les seves obres va dignificar i renovar el Manelic (interposant-shi): Que ara ho veur li has dit? Ara ho veurem
hum estructura la seva realitat: s una manera de veure el mn, un factor
seves diverses zones geogrfiques. Malgrat que el codi s el mateix per teatre catal, tant pel que fa a la forma com als temes, i es va convertir en nosaltres!
de cohesi social i un smbol didentitat collectiva.
aix els habitants daquestes rees es poden entendre, les paraules, certes el mxim exponent de la Renaixena en aquest gnere. En el seu teatre Marta (abraant-shi): Manelic!
expressions o alguns sons poden ser diferents. Ara b, nombrosos factors histrics (guerres, invasions, migracions, etc.) conflueixen els dos tipus de composici ms caracterstics i representatius Manelic: Marta!
han fet que el mn actual estigui dividit en estats que poques vegades del Romanticisme: el drama histric i el drama realista. Qu van significar els drames Sebasti (que ha retrocedit): Tu aqu? Per on has entrat?
La llengua catalana presenta dues grans divisions dialectals: el catal orien-
coincideixen amb el territori de les diferents comunitats lingstiques. Aix, dngel Guimer en el teatre
Manelic: Per on entraves tu! Per la teva porta damo i de lladre! Doncs
tal i el catal occidental. Aquesta diferenciaci es basa, sobretot, en la El teatre dngel Guimer que es feia en la seva poca?
per exemple, a lEstat espanyol es parlen quatre llenges (catal, castell, qu et pensaves? The espiat i the seguit. Arrossegant-me he arribat a la
manera de pronunciar determinades vocals. Aix, les a i les e tones de mots Quan va comenar el prestigi
basc i gallec); a lEstat francs es parlen sis llenges a ms del francs Lobra de Guimer est impregnada de tres fets autobiogrfics que el van de Guimer?
paret i mhi he arrapat amb els dits i amb les ungles! I ja sc aqu!
com elefant, paperera o cresta es diferencien en catal occidental (a Lleida
(catal, occit, basc, bret, alemany i itali); al Regne Unit, angls, galls marcar tota la vida: el casament dels seus pares quan ell va nixer; un com-
Quan va assolir renom inter-
I ja estem sols! I ja estem cara a cara!
o Valncia), per es pronuncien nacional?
i galic. Daltra banda, hi ha llenges que es parlen a ms dun Estat, siguin plex de mestissatge, ja que quan tenia vuit anys es va haver dadaptar a un En quina etapa va escriure les Sebasti: Vs-ten daqu, o si no!
igual, com a vocal neutra, en
grans llenges amb molts parlants com el castell, lalemany, el francs pas i a una llengua nous, i una gran estimaci i idealitzaci de la seva mare
obres de ms xit, Terra baixa i
Manelic (rient): Que men vagi! Se creu que encara em mana a mi, al
catal oriental (a Perpiny, Vic i Contacte de llenges.
Maria Rosa?
o langls, o b llenges ms minoritries com el catal, el neerlands, a causa dun fracs amors quan era un adolescent. que ho aguanta tot! Aix es pensa, aix, Marta! Doncs no; que ja tot
Palma, per exemple). Amb el so
lalbans, etc. sha trasmudat aqu dintre, que ara el qui mana sc jo. I ara ho veurs
de o i de u passa el mateix: aix, La producci dramtica de Guimer abraa tres etapes. La primera (1879-
en catal occidental es distin- En alguns casos, la convivncia de diverses llenges en un mateix Estat si sc lamo!
1890) comprn tragdies amb una forta crrega romntica. La millor
geixen clarament paraules com sha resolt respectant el territori de les distintes comunitats lingstiques, Sebasti: Lamo, tu? Esperat, doncs! (Intentant anar a obrir la porta.)
obra daquest perode s Mar i cel. En la segona etapa (1890-1899) va
pontet i puntet, mentre que en com ara a Blgica (francs, neerlands i alemany) o Sussa (alemany, fran- Marta (comprenent-ho): Manelic!
escriure les obres de ms xit: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La
catal oriental sonen exactament cs, itali i romanx), per posar alguns exemples propers. Ara b, en general, Manelic (corrent a la porta): No tescapes! Covard! The dit que sols jo
filla del mar (1900). Els protagonistes tenen reaccions extremes i turmen-
igual. A ms, entre els dialectes molts estats han volgut imposar una llengua oficial en detriment de totes i tu! Que vinc per ella, que s meva. I que vinc per tu; com que vinc
toses, com el Manelic de Terra baixa, un home pur de la muntanya que
hi ha altres diferncies que afec- les altres, la qual cosa ha generat una situaci de conflicte lingstic. a matar-te!
ha denfrontar-se a les maldats de la terra baixa. Durant aquest perode,
ten la morfologia o el lxic. Per Sebasti: A mi! Tu a mi?
El contacte entre llenges Guimer va aconseguir un gran prestigi i el reconeixement internacional.
exemple, en la primera persona Manelic: A tu! A tu!
La tercera etapa, a partir del 1900, fou una poca de vacillacions; va aban-
del singular del verb cantar tro- Al llarg de la seva histria, el catal ha estat en contacte amb diverses llen- Sebasti: s que jo tamb s matar homes!
donar la sntesi del Romanticisme i el realisme i va assajar el drama burgs,
bem les formes segents: [knt]: ges i, en certs moments, se nha prohibit ls i shan imposat altres parles Loficialitat de les llenges Manelic: I jo llops! Aqu la tens, la Marta! No la volies? Aqu la tens! A
a Sussa es controla a travs
tot i que no va assolir lxit de letapa anterior.
balear; [kntu]: central; [knti]: (el castell, a lEstat espanyol, o el francs, a la Catalunya del Nord). Aquesta endur-se-la el qui puga, que amb sang se guanya! (Traient-se un ganivet.)
dels organismes oficials
rossellons; [knte]: valenci, i situaci de contacte entre llenges sovint dna lloc a un conflicte lingstic, ngel Guimer, Terra baixa (fragment adaptat)
[knto]: nord-occidental. que porta a una daquestes dues situacions: Lectura AC TIV I TAT S
Un altre tret caracterstic s La substituci total duna llengua per una altra i, per tant, la desaparici
ls de larticle definit: els uns de la llengua prpia del pas. Abans, per, es passa per una etapa de R ECORDA Escena ix 1 Quins gneres teatrals va conrear ngel Gui- 5 Quines sn les intencions den Manelic en
diuen, per exemple, el tren (cen- minoritzaci, en qu la llengua del pas veu reduts progressivament els mer? arribar a lhabitaci de la Marta? Qu intenta
Una llengua minoritzada Marta: A trossos mhi durs: viva no, ni arrossegant-me!
tral, valenci); els altres, lo tren seus mbits ds. En molts aspectes, aquesta era i s encara la situaci s aquella que en el seu fer en Sebasti davant lacci den Manelic?
Sebasti: Viva o morta! Qu em fa? (Agafant-la.) 2 Quines sn les seves obres ms impor-
(nord-occidental), i uns altres, del catal. propi territori pateix res-
Marta: No, apartat! Que no! tants? 6 Qu vol manifestar en Manelic quan diu
es tren (balear). Fixant-nos en triccions ds en diferents
La normalitzaci de la llengua en tots els mbits ds i, per tant, la mbits socials, que sn ocu-
Sebasti (rient bestialment): Si encara testimo ms aix! Si quan ms ara el qui mana sc jo?
3 En quines etapes es divideix la seva produc-
la manera de parlar o descriure rabiosa ms testimo!
recuperaci lingstica grcies a la voluntat dels parlants i de les insti- pats per una llengua aliena, ci teatral? 7 Busqueu informaci a Internet sobre les
de les persones, en podem saber Marta: Deixam! Deixam! (Desprenent-se dell i corrent al mig.)
tucions. Per assolir-la, hi sol haver un perode de planificaci lings- que t una posici domi-
representacions que shan fet de Mar i cel
moltes coses. nant. s el cas del bret, de Sebasti: Mirat que em torno boig i que pertot veig sang 4 Qu prefereix la Marta abans dacabar al
tica, amb una actuaci legislativa decidida i una assignaci de recursos des que el 1888 va ser escrita per ngel Gui-
perqu la llengua sigui present en mbits ds en qu, altrament, no hi loccit, el basc, el sard, el Marta: Si tacostes, ja que no et puc matar, tunglejo la cara i tescupo! Coberta de ledici de Terra costat den Sebasti?
catal, etc. mer.
seria. Amb mi tatreveixes, covard: amb el Manelic, no! baixa dEls Nostres Clssics.
279
3 165 166
FUnCiOnamEnT DE La LLEngUa
Ortografia, gramtica, lxic
Apartat que inclou temes dortografia, gramtica i lxic i activitats sobre els continguts explicats .
Informaci al marge
El subjuntiu, que expressa desitjos o dubtes, depn generalment dun altre
Q El present
verb en indicatiu. s aquest ltim el que determina el temps del subjuntiu R ECORDA
Indica una acci que sesdev en el temps en qu s enunciada, per que hem dusar.
La majoria dels verbs de la
tamb pot referir-se a un fet permanent, anterior o posterior. tercera conjugaci (acabats
Present: No espero pas que vingui fins dem.
que complementa
Perfet: No s possible que hagis acabat tan dhora. en -ir) sanomenen verbs
La Lluna gira al voltant de la Terra. (fet permanent) incoatius, perqu afegeixen
Imperfet: Ens agradaria que ens escrivs correus ms sovint.
Lany 1992, Barcelona celebra els Jocs Olmpics. (fet anterior) lincrement -eix- en totes les
Plusquamperfet: Li feia por que hagus susps lexamen. persones del singular i en la
Dem vaig a la platja. (fet posterior)
tercera del plural del present
El mode imperatiu
els continguts
dindicatiu, del present de
Q El passat
Limperatiu s el mode que usem quan volem expressar una ordre o un subjuntiu i de limperatiu:
Indica una acci que ha succet abans denunciar-la. prec. present dindicatiu: servei-
xo, serveixes, serveix, ser-
dels apartats .
encara no acabat. esmorzar.
present de subjuntiu: ser-
Acci inacabada en un El mode imperatiu noms sutilitza en les oracions afirmatives. En les nega- veixi, serveixis, serveixi, ser-
imperfet Ho explicava a tothom.
temps passat. tives, per formular prohibicions, es fa servir el mode subjuntiu. veixin.
els continguts
Acci anterior a un temps Ahir ens van dir que havien imperatiu: serveix, serveixi,
plusquamperfet serveixin.
passat. anat a Vic dimarts passat. No tho beguis tot! / No segueu aqu!
trobar en el CD .
Q El futur
tu
Indica una acci que encara no ha succet.
ell / ella va perdre
Acci que sha de realitzar Em sembla que aviat tho nosaltres creixem
futur
en un futur. diran. vosaltres dormireu
Acci futura anterior a una Quan arribarem, ja hauran ells / elles estalvien llegirien
futur perfet
altra acci tamb futura. marxat tots els convidats.
106 107
245
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de
leducaci infantil, de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria. Illes Balears
MBIT DE LLENGES
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de crixer com a
persona, de comunicar-se, i aix pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del
segle xxi. Aix significa educar els nois i noies perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives
i lingstiques que els permetin, tant personalment com socialment, actuar i reeixir en el seu entorn i construir
els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, en lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral
i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci
lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilinges i interculturals; en
aquest sentit, lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en
castell s la garantia que lescola proporciona a lalumnat el que li cal per tenir les mateixes opor-
tunitats. Aquesta competncia plurilinge i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingstica
i el desig daprendre altres llenges; i daprendre de totes les llenges i cultures, duna manera
totalment integrada, lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i di-
gitals necessries per ser competent en la nostra societat.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que
li permeti expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat
i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb
la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i escrit, i del no verbal, amb la possibilitat dusar els mitjans
audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Aix vol dir que, en acabar letapa, els nois i noies: a) han de dominar el catal, llengua vehicular,
de cohesi i daprenentatge, b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues
llenges estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir
al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits
bsics i establir relacions entre llenges romniques, i finalment e) han de tenir una actitud oberta,
respectar les llenges i cultures presents en lentorn on viuen i interessar-shi, tamb ho han de
fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment,
malgrat que no les aprenguin mai.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna
anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el seu projecte lingstic,
amb programes precisos de gesti de les llenges, com sha darticular la llengua vehicular de
lescola, el catal, duna manera coherent amb lensenyament de les altres llenges, tot establint
acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s
una llengua que lescola ha de tractar amb especial atenci, no nicament pel seu estatus oficial
sin tamb, i sobretot, pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus
usos colloquials i informals. Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la pobla-
ci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota
la societat i evitar, aix, la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora,
lescola ha de garantir que el seu alumnat domini plenament el castell, i oferir-ne lensenyament
daquelles formes ds menys conegudes. Pel que fa a les llenges estrangeres, a ms, cal con-
siderar la seva desigual presncia social a fi de fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensen-
yament adequat de les llenges, s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals
amb qu es construeixen les comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta,
per al desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la
restricci del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions
interpersonals, afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la ne-
cessitat del desenvolupament de les competncies comunicatives i lingstiques de lalumnat per a
lassoliment dels objectius bsics de la prpia matria. Per tant, cal que se senti implicat en lelaboraci
i aplicaci del projecte lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la for-
maci dels nois i noies.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global nhi ha una segona, la competncia comunica-
tiva, que en totes les matries esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan
de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les matries curriculars
i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica. Aquesta compe-
tncia es concreta en:
La competncia oral, la qual facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, poder
elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal
considerar-la en totes les seves dimensions, dinteracci, de recepci i producci, i de mediaci,
en gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possi-
bilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls
reflexiu de la parla s leina ms efica per al pilotatge dels aprenentatges. Lalumnat ha dassumir
el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a inter-
venir de forma competent en el seu entorn i a actuar amb expressivitat i fludesa en una societat
democrtica i participativa.
La competncia comunicativa escrita, la qual sha de potenciar en totes les seves dimensions,
receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interac-
cions orals que han dafavorir un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de
lectura i escriptura sn complexos i diversos en funci del tipus de text i el contingut que shi vehicu-
la; sn processos que saprenen en la lectura i lescriptura de textos en qualsevol matria o activitat
escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a
si mateix i les altres persones, els fenmens del mn i la cincia i, tamb, que s una font de plaer per-
sonal. Com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor t molta importncia la potenciaci
de la biblioteca (o mediateca) i altres recursos escolars, com la rdio o plataformes dInternet. A ms
La competncia comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions,
receptives, productives i crtiques, de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interaccions orals
que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de recepci i crea-
ci sn complexos i diversos en funci del tipus i format triats i el contingut que shi vehicula; sn
processos que saprenen mentre sutilitzen en qualsevol matria o activitat escolar. Cal potenciar-
los, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms
diversificades i amb formats i suports ms variats.
Finalment, la competncia literria fa que els nois i noies puguin comprendre millor el mn que els
envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb
les construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament
de lhbit lector i escriptor, i fa que els descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar estti-
ques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i, tamb, altres
formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys, dites...). Amb tot aix, els nois
i noies interioritzaran els senyals de la cultura que marcaran els criteris per ser ms rigorosos en
les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es
desenvolupa el sentit crtic.
Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les
competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les
claus en la competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci per a lelaboraci del coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presen-
tades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporten una nova dimensi als
processos de tractament de la informaci, i la diversitat de punts de vista i de maneres de presen-
tar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la
verbalitzaci i les interaccions resulten clau en el desenvolupament de la competncia daprendre
a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia.
a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que
res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a establir contacte amb distintes realitats i a assumir
la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensi
i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la compe-
tncia artstica i cultural.
Aquest darrer aspecte ha estat clau en la presentaci dels continguts de les llenges estrangeres:
tant en la primera llengua estrangera com, sobretot, en la segona, es poden produir situacions molt
variades. El fet que pugui ser cursada una segona llengua des del darrer cicle de Primria i que nhi
pugui haver daltres que no es cursin fins a tercer de Secundria amplia enormement les possibi-
litats. Caldr una coordinaci molt afinada perqu el tractament diferenciat necessari afavoreixi
els aprenentatges de tot lalumnat. La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges cal-
dr completar-la pel que fa als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents matries
curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comunicatiu del centre, en el qual ha de participar
tot el professorat, t un paper fonamental en la definici del currculum, tant de les matries lings-
tiques com de les no lingstiques.
Els continguts de les matries lingstiques sorganitzen al voltant de les grans competncies es-
mentades abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix, el currculum pre-
senta: la dimensi comunicativa, que inclou la participaci en interaccions orals, escrites i audio-
visuals, la comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals, lexpressi de missatges orals,
escrits i audiovisuals, i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la
dimensi literria, i la dimensi plurilinge i intercultural.
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lmbit, com ho s de tots els apre-
nentatges escolars, per la qual cosa els continguts corresponents no sn els especfics de lmbit
lingstic, sin que caldr atendrels en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, apareixen
els continguts referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, amb la qual cosa es vol
significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funci exclusiva de millorar la comunicaci, i
defugir el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
La dimensi esttica literria planteja els continguts especfics de la matria, de manera que
el tractament dels de la dimensi comunicativa sha de focalitzar per a lassoliment dels objectius
daquesta dimensi. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les
obres de referncia de la nostra cultura escrita, la nacional i la universal, que han de configurar la
base cultural de lalumnat (no es pot oblidar que som al final de lensenyament obligatori). Essent
el nucli els processos de recepci, la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per
a leducaci literria.
Per tant, per ensenyar adequadament les llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions dapre
nentatge globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives pro-
porcioni la soluci dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural
de la nostra societat, s necessari un ensenyament integrat de les llenges, que coordini els con-
tinguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions de laula, a fi que els alumnes
avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi
lingstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix cal tenir
en compte la seva llengua, en especial la dels alumnes immigrats, cosa que, a ms, afavorir que
el catal esdevingui la llengua comuna i una eina de cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la tenint present la diversitat que planteja lalumnat
i el fet que, per ser una nova llengua, el procs s llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de
lensenyament comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars
sn duna importncia clau. Cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars
de manera ms transversal i menys parcellada, que considerin lheterogenetat real de les aules.
Per atendre la diversitat de laula s fonamental la negociaci permanent del que es fa i es diu a laula;
el dileg entre els companys i companyes, i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les
activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una
organitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci prou variats per fer possible
la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, s a dir, lescola per a tothom,
a fi que cada alumne arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora,
aprengui a treballar cooperativament.
cions escolars (com la biblioteca o mediateca, la revista de lescola o la rdio escolar) que facilitin
lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn.
Pel que fa als recursos de les TIC integrats en lmbit de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar
i presentar la informaci en diferents formats, per llegir i escriure de forma individual i collectiva,
per comunicar-se i publicar la informaci per a una audincia determinada, facilitant la quantitat
i qualitat dels documents produts i fent que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms
collaboratiu, interactiu i social. Les tcniques del processador de text serviran per organitzar el
text, per gestionar-lo, per modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el
procs de revisi. Equivocar-se forma part del procs daprenentatge. Les presentacions multi-
mdia donen suport a lexpressi oral.
Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals (hipertext), interactives i en format
multimdia, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci
de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per
al seu aprenentatge. En la cerca dinformaci es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar
a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci, i se situa el procs
densenyament aprenentatge dins dun context real i dinmic, sintrodueixen elements motivadors
i es diversifiquen les possibilitats didctiques en la manera de treballar els continguts.
Un darrer principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure,
s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir
lobertura i la sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b
aportant experincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat
de pensament, i perqu tothom respecti i sinteressi pels altres. En segon lloc, perqu cal que
lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es converteixin en ve-
hicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme A lescola cal fer una aposta
seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels
resultats de lalumnat i concebre-la, fonamentalment, com una activitat comunicativa que regula (i
autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament
de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta visi,
lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge
de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb
lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic,
tot precisant les pautes i els criteris que han de regular el procs, per valorar els esculls que es
presenten, i per introduir-hi millores, a ms de la necessria valoraci del resultat final. Ls dels
diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i
dinstruments (pautes davaluaci, qestionaris, dossiers) asseguraran leficcia educativa.
Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de
tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua tot revisant
i reformulant les seves produccions i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions.
Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva, el professorat, com a mediador i assessor, o un
grup dalumnes mitjanant el treball cooperatiu poden donar a cada noia i noi el protagonisme i la
Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos finals del procs de
lensenyament obligatori i la certificaci, s una tasca collaborativa i una responsabilitat de tot
lequip docent. s aquest equip qui ha dabordar la gesti daquests procediments, decisions i
implementacions, i decidir les mesures que caldr organitzar per facilitar la millora de laprenentatge
del seu alumnat.
1. V
alorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun
mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle xxi, per a lenteniment i mediaci
entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses, tot evitant qualsevol tipus de
discriminaci i estereotips lingstics.
2. A
conseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en totes les llenges de
lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i lelaboraci dinformaci,
i en la transformaci dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals,
apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. A
conseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o
escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi,
i per a la seva participaci en les creacions culturals.
4. A
conseguir la competncia en llengua castellana de manera que, al final de leducaci obliga-
tria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials.
5. A
conseguir la competncia en llenges estrangeres com a eina daprenentatge de continguts
diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i
cultures.
6. U
tilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de
la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit
informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
8. E
scoltar i comprendre informaci general i especfica, i expressar-se i interactuar en llengua
estrangera en situacions habituals de comunicaci adoptant una actitud adequada, participa-
tiva, oberta i respectuosa i amb un cert nivell dautonomia.
9. C
omprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social
i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement
dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions
dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant
el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i
collectiva.
11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes
ds lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia,
cohesi i correcci, i transferir aquests coneixements a les altres llenges que saprenen a
partir de la reflexi sobre els propis processos daprenentatge.
12. Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i del mn actual, i valorar les varietats
de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenen-
tatge i ds de les llenges i participar activament en el control i lavaluaci del propi aprenen-
tatge i del dels altres.
Utilitzaci autnoma de la biblioteca (o mediateca) del centre, aix com de las tecnologies de la
informaci i la comunicaci, com a font dinformaci per a la construcci dels coneixements.
Lectura, anlisi i crtica de la funci persuasiva de la publicitat.
Coneixement i respecte per les persones que parlen una llengua o varietat lingstica diferent
de la de la comunitat lingstica prpia i que, a ms, tenen una cultura diferenciada, especial-
ment les de lentorn ms prxim, comenant per la classe, lescola, el poble o el barri, amb
atenci preferent a les minoritries i a les poc valorades socialment.
Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs
dorigen de lalumnat nouvingut a les aules.
Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de
les variacions lingstiques i culturals.
Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges, especial-
ment amb les de lentorn ms prxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals
per facilitar-ne la comunicaci.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. s de frmules de cortesia
en els intercanvis socials.
Actitud crtica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci, i voluntat de
superar els prejudicis.
DIMENSI COMUNICATIVA
DIMENSI PLURILINGE
UNITAT
I INTERCULTURAL
LECTURA COMUNICACI
1. Un mn Pistoles farcides de plom La narraci literria La literatura: eina per potenciar el coneixement daltres
cultures a travs, tamb, de manifestacions literries
de narracions en altres llenges.
9
2. Els gneres teatrals Ac no paga ni Du! El teatre: els gneres El teatre social i de protesta.
teatrals
35
3. Escrivim poesia Per qu has vingut La poesia: mtrica, figures El llenguatge potic, un llenguatge universal.
No momplis ms de flors: ja no retriques, temes i tpics
testimo
Eco
Cercles
Prou s
61
Horaciana XXXV
4. Compartim idees Nufrag La comunicaci verbal El llenguatge verbal i el no verbal: eina potenciadora de la
i no verbal comunicaci.
89
5. Un mn ple Mals daltura en el primer viatge La premsa (I): notcia, Els mitjans de comunicaci: eina indispensable per saber
en ferrocarril al Tibet crnica i reportatge qu passa arreu del mn.
de notcies
Sense mirar enrere
117
Al juliol ho tornar a intentar
6. Fem una entrevista Entrevista a Christopher Paolini La premsa (II): lentrevista Les entrevistes: una manera de conixer directament
persones daltres cultures.
143
7. Expressem la nostra El pblic de futbol La premsa (III): textos Les formes dopini: un mitj per acceptar la diversitat.
Invents dopini
opini
Un gran invent
169
8. Entre la rdio Estiu a Esmirna La rdio i la televisi La rdio i la televisi: la connexi ms immediata amb
el mn.
i la televisi
195
9. Quin temps far Parlem amb Francesc Mauri, Prediccions, previsions Consells, prediccions i previsions indispensables per
lhome del temps i consells voltar pel mn.
dem?
El futur que arriba: autombils
amb lector de senyals
Consells per controlar
el mosquit tigre
221
10. Has vist aquest Textos publicitaris La publicitat La publicitat: una eina per reflectir la societat.
anunci?
247
11. La llengua La llengua catalana El teatre Contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a
Catalunya
catalana, avui
273
Laccent diacrtic i la diresi Els pronoms Lhabilitaci Joanot Martorell El comproms del poeta
Tirant lo Blanc Jo o ning
La vocal neutra a/e El verb (I): modes i temps La formaci del lxic catal Francesc Vicent Garcia, El vampir
el Rector de Vallfogona
Nomenada Madrona,
passejant pels camps de
Barcelona, present son galan
Una dama molt gran casada
amb un home petit
Les vocals o/u tones El verb (II): els verbs irregulars Ladequaci i els registres Jacint Verdaguer Accident dun ferri de
lingstics Lemigrant Baleria al port dEivissa
Torna el creuer que va salvar
la pastera
b/v El verb (III): formes no perso La precisi lxica ngel Guimer La filla del mar
nals i perfrasis verbals Terra baixa
p/b, t/d, c/g Les propietats del text Lsser hum: el cos i la ment Narcs Oller Quan jo el vaig conixer
LEscanyapobres ja feia parlar dell
j/g, x/ix, tx/ig El pargraf: puntuaci i jux- Accidents geogrfics i fen- Joan Maragall Lnima de les flors
taposici mens atmosfrics La sardana Cant dels joves
Cant de novembre
m/n/mp i h Els connectors textuals (I): Nuclis de poblaci Vctor Catal Textos publicitaris
preposicions i adverbis Solitud
ll i r Els connectors textuals (II): Educaci i lleure Josep Carner Els albercocs i les petites
conjuncions Capvespre de juny collidores
Ajagut a la platja El meu balc
Unitat 1 Un mn de narracions
OBJECTIUS
Llegir i entendre una narraci literria de temtica policaca.
n
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos narratius
n
Accentuaci de mots
n
Crear oracions
n
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir comprensivament una narraci literria.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
Analitzar una escena o una obra de teatre i destacar-ne els elements principals.
n
CONTINGUTS
Lectura expressiva i dramatitzada de textos teatrals
n
Laccent grfic de la e i la o
n
La composici
n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral
n
nAccentuar correctament la e i la o.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
n Lectura expressiva de textos potics
n La poesia
n Figures retriques
n Laccent diacrtic
n La diresi
n Lhabilitaci
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir i comprendre el contingut de poemes.
nAnalitzar poemes.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
Analitzar els aspectes fonamentals que regulen les converses i a reescriure un text conver-
n
sacional.
Identificar els mots pel seu origen: mots populars, cultismes, neologismes.
n
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos narratius
n
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir comprensivament una narraci literria.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
La premsa: notcia, crnica i reportatge
n
Diaris electrnics
n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: conversar a partir del contingut duna notcia, crnica o
n
reportatge
matius
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
La premsa: lentrevista
n
La precisi lxica
n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, entrevista
n
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
Conixer el nom de les parts del cos hum i alguns aspectes bsics de la salut.
n
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos periodstics dopini i dun text dialogat
n
despecialitat
nCompetncia plurilinge i intercultural: les formes dopini, un mitj per acceptar la diversitat
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir i comprendre textos dopini.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos narratius
n
La rdio i la televisi
n
s de les TIC per traduir una srie de termes informtics de langls al catal
n
Puntuaci de pargrafs
n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral
n
el mn
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos predictius, instructius i narratius
n
s de les TIC per buscar informaci sobre una ciutat i fer-ne la planificaci per viatjar-hi
n
Elaboraci dun text instructiu per buscar informaci a la xarxa utilitzant perfrasis dobligaci
n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, predictius,
n
instructius i consells
Competncia comunicativa audiovisual: planificaci dun cap de setmana per mitj dInternet
n
voltar pel mn
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Observaci i lectura expressiva de textos publicitaris
n
La publicitat: tipus
n
s de les TIC per conixer la normativa sobre la publicitat en horari infantil i valoraci dalguns
n
anuncis publicitaris
CRITERIS DAVALUACI
nElaborar anuncis a partir de les pautes donades.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura dun text expositiu sobre la llengua catalana i duna entrevista
n
El bilingisme i el multilingisme
n
Treball en grup sobre els usos lingstics dels companys i companyes de classe
n
CRITERIS DAVALUACI
nComprendre la situaci sociolingstica de Catalunya.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectures
Hi ha dos tipus de lectures en cada unitat:
La lectura inicial de cada unitat va acompanyada dactivitats abans de la lectura (abans de llegir) i
activitats sobre el contingut del text, amb un glossari de mots i expressions que serveix per ampliar
el bagatge lingstic de lalumnat, i activitats escrites i orals i de llengua.
Amb aquestes lectures es pretn que lalumnat descobreixi i augmenti la seva passi per la lectura.
Totes les lectures tenen una unitat de sentit, encara que de vegades es tracti de fragments dobres
ms mplies. Poden ser motivadores, no solament per al jovent al qual van destinades majoritria-
ment, sin tamb per al professorat i per a altres persones que ocasionalment poden consultar el
llibre (pares, germans, amics). Les lectures sn molt diverses, tant pel que fa als gneres com als
temes, i pertanyen a autors catalans i estrangers. Algunes pertanyen especficament a lmbit de
la literatura juvenil; daltres, per la temtica i lestil, sn assequibles per a qualsevol lector. Molts
dels personatges de les lectures sn nois i noies dedats similars a les de lalumnat, cosa que pot
contribuir a despertar linters dels adolescents cap a problemes o situacions plantejats en el text.
Molts dels textos transmeten valors positius i tracten sobre temes transversals, dacord amb el que
prescriu el currculum.
Comunicaci
Les activitats i els continguts que apareixen en aquest apartat pretenen, des de diverses ptiques
o des de camps diversos literatura, premsa, cartes..., desenvolupar les habilitats necessries
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Ortografia
Aquest apartat es presenta com un reps per mitj dexercicis guiats, intutius i amens. Convindr,
evidentment, fer-ne s en la mesura de les necessitats de cada un dels alumnes. Grafies amb ms
dificultat i accentuaci constitueixen els dos eixos a lentorn dels quals es fa la prctica ortogrfica.
En la guia shan incls ms textos per dictar a cada unitat.
Gramtica
Es pretn tamb iniciar lalumnat en els coneixements de la terminologia lingstica, sense la qual
seria impossible transmetre els conceptes. El que conv s que la reflexi condueixi lalumnat a
millorar ls de la llengua. No interessa tant que els alumnes spiguen gramtica, com que aquest
ensenyament repercuteixi en la millora de ls de la llengua parlada i escrita; en definitiva, que
aprenguin a parlar i a escriure ms b.
Lxic
La finalitat daquest apartat s que lalumnat ampli el seu cabal lxic per mitj dactivitats, i tamb
que reflexioni sobre els mecanismes de creaci lxica (per exemple, la derivaci).
Tamb que sigui capa dutilitzar el vocabulari adquirit en les seves comunicacions orals i escrites.
Activitats TIC
Al llarg de tota letapa, els llibres presenten activitats per treballar el tractament de la informaci i la
competncia digital en cada unitat i al final del llibre.
dels continguts de les unitats es poden aprendre actituds i habilitats per conixer altres llenges
i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, estar obert a altres
maneres dinterpretar el mn.
En totes les unitats convindr fomentar ls dun llenguatge no discriminatori i respectus amb
les diferncies, ls de formes de cortesia en els intercanvis socials i lactitud crtica davant dels
missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.
Continguts transversals
Un dels objectius de qualsevol projecte educatiu s el desenvolupament de lalumnat en diferents
mbits de la vida per tal que en un futur es pugui integrar com a membre actiu en una cultura i una
societat determinades. Per aconseguir plenament aquest objectiu, cal que determinats problemes
o qestions de la nostra societat, com ara els drets humans i la pau, el consum, la salut, la igualtat
entre els sexes, la circulaci viria, la tecnologia de la informaci, la prevenci dincendis, etc.,
tamb formin part del currculum, tot i que no apareguin formulats amb continguts i objectius en
les diferents matries i trimestres de letapa.
Els projectes curriculars dels centres educatius han de preveure aquests aspectes, anomenats
transversals, i articular i coordinar les diferents matries a fi que aquests tipus de continguts tra-
vessin totes les matries o quasi totes.
Els temes transversals sn, aix, processos actius i permanents, actitudinals i preventius que pre-
tenen informar i formar lalumnat. Contenen temes molt actuals que estan presents en diferents
graus en els mitjans dinformaci social i reclamen la seva presncia en leducaci per tal de lluitar
contra els seus efectes negatius.
La matria de Llengua catalana i literatura, com la resta de les matries curriculars, ha de potenciar
aquests ensenyaments transversals; per aquesta ra, els llibres de Llengua catalana i literatura
estan concebuts per contribuir a difondre aquests ensenyaments i fer dels alumnes i les alumnes
ciutadans i ciutadanes responsables.
s tasca de la matria de Llengua i literatura, per no nicament daquesta matria, fer notar els
usos lingstics que estan tenyits de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials, etc., i donar
als alumnes els elements necessaris per tal danalitzar-los i evitar el seu s lingstic i potenciar les
actituds de respecte per totes les manifestacions humanes.
Els alumnes han de prendre conscincia que un idioma no s solament un codi diferent i intercan-
viable per passar informaci, sin un vehicle de pensament, una exterioritzaci de la prpia perso-
nalitat i una manifestaci de tradici i cultura. Cal que lalumnat sigui crtic envers els aspectes de la
llengua que reflecteixin valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes), per tal deliminar-los. En un
context internacional com el nostre, leducaci cvica i moral implica conixer i prendre conscin-
cia de les diferncies socials, culturals i tniques de la societat. Els llibres que componen aquest
projecte de Llengua catalana i literatura contenen textos i activitats adreats a reflexionar sobre les
actituds discriminatries per ra de sexe, raa, religi, etc., i a rebutjar-les.
Amb algunes activitats daquest projecte es pretn tamb que lalumnat valori la diversitat lingstica
i cultural com una manifestaci de la riquesa individual i social.
Pel que fa al tema transversal deducaci per a la pau, aquest projecte de Llengua i literatura pretn
collaborar a formar ciutadans i ciutadanes solidaris, tolerants i ajudar-los a interpretar crticament
la realitat, complexa i conflictiva en relaci amb els grans problemes actuals del mn davui.
Altres activitats participen dels principis de leducaci mediambiental, tot conscienciant lalumnat so-
bre la necessitat de prevenir el deteriorament i lempobriment del nostre entorn i del nostre planeta.
Atenci a la diversitat
El context social i levoluci psicolgica de lalumnat, amb totes les seves variants (edat, sexe,
comportament, relacions amb lentorn), determinen unes diferncies lgiques i palpables en el
grup classe. La gesti daquesta heterogenetat s un dels pilars ms importants en qu es basa
lEducaci Secundria Obligatria i que ateny, especialment, la matria de Llengua i literatura.
Tenint en compte aquest repte, el projecte de la matria de Llengua catalana i literatura ha estat
creat, dacord amb el que prescriu el currculum, a partir duna srie de criteris organitzadors que
es detallen a continuaci:
1. Sha partit duna tipologia textual diversa basada en la forma (textos narratius, descriptius,
expositius, instructius, argumentatius, potics, de teatre...), en la intenci comunicativa (infor-
mar, convncer, incitar...) i en els diferents mbits ds (mitjans de comunicaci, acadmics,
quotidians, laborals...).
4. Els continguts estan pensats perqu els alumnes i les alumnes puguin fer un inventari dels
coneixements ja treballats que els permeti ladquisici de nous aprenentatges.
5. La majoria dactivitats pensades per a ladquisici de les quatre habilitats bsiques (llegir, es-
criure, parlar i escoltar) possibiliten la intervenci del professorat en el procs daprenentatge
de lalumnat, fet que afavoreix lavaluaci formativa.
6. El gran nombre dactivitats dels llibres facilita que, en una part del temps escolar, el professo-
rat pugui establir plans de treball individual o collectiu sobre continguts i problemes diversos
(de redacci, ortografia, gramtica...) encara no resolts.
Tot partint del projecte curricular i de la programaci daula, el professorat haur de fer les adapta-
cions necessries per atendre la diversitat de lalumnat a laula. Caldr, en aquest sentit, delimitar
els objectius mnims que es volen aconseguir amb els alumnes per tal que aquests puguin conti-
nuar el seu aprenentatge. Una vegada decidits, caldr tenir en compte els diferents recursos que
possibiliten latenci a la diversitat, i que poden ser els segents:
En lelaboraci de les adaptacions de cada unitat, hem tingut molt en compte latenci de la diver-
sitat a laula. Per aquest motiu, la guia cont activitats de refor i dampliaci de cada unitat. bvia-
ment, ladscripci de les activitats (de refor o dampliaci) dependr sempre del tipus dalumnat.
s el professorat qui, en darrer terme, ha de decidir quins exercicis sn els ms convenients per
a lalumnat.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment duna novella de tema detectivesc, Pistoles farcides de
plom, de Marcel Miralles. Abans dentrar en el contingut del text, es proposen com a activitats
prvies, Abans de llegir, diverses qestions relacionades amb el mn policac i detectivesc: qua-
litats dun bon detectiu, la tasca dels mossos desquadra, els oficis preferits per lalumnat, etc.
El personatge principal s un jove de 16 anys que vol treballar en una comissaria i ha daprendre
lofici. Com tots els textos de lectura, aquest tamb va acompanyat dun vocabulari per entendre
les referncies duna altra poca passada (Senyora Francis, Underwood).
Les activitats per a desprs de la lectura sn de dos tipus: preguntes de resposta directa i pre-
guntes de resposta multiopci. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia,
gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels textos narratius, en especial de la novella i el conte.
Lobjectiu s que lalumnat spiga reconixer les caracterstiques ms importants duna narraci;
tamb es pretn dotar lalumnat de les eines necessries per elaborar correctament un relat.
Les activitats se centren en lanlisi de diferents textos que serveixen de model. Lalumnat nha de
reconixer una srie delements i explicar quin tractament els dna lautor: punt de vista, estructu-
ra, temps i ritme, caracteritzaci dels personatges, espai i ambient.
Tamb ha de ser capa de manipular diferents aspectes del text (punt de vista, modes del discurs,
etc.) i redactar un text propi imitant lestil dun autor determinat.
Les activitats TIC daquest apartat giren al voltant dels contes. Es pretn introduir lalumnat en el
gnere: el seu origen i evoluci, els contistes ms importants i les seves obres, etc. La literatura ha
trobat en Internet una nova plataforma de difusi, ms enll dels llibres i les llibreries, i lalumnat ha
de poder accedir-hi.
Com a activitat complementria, feu que lalumnat entri al lloc web http://www.relatsencatala.
com, un espai per publicar i llegir relats en catal. Demaneu que trin algun text que els agradi es-
pecialment i que sel baixin: podeu fer que en llegeixin un fragment en veu alta o en podeu editar
una petita antologia i posar-la a disposici de tot el grup. Si algun alumne ha escrit algun text que
valgui la pena, podeu animar-lo perqu el publiqui en aquest lloc web.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Ortografia
En els cursos anteriors sha treballat lortografia per mitj dexercicis demplenar mots i per mitj
de les propostes dexpressi escrita de textos. Aquest apartat continua la prctica de lortografia
de cursos anteriors, ats que en el tercer curs encara es cometen errades ortogrfiques que cal
evitar. En aquesta unitat es proposen exercicis sobre les regles daccentuaci bsiques, posant
especial atenci als mots la pronunciaci dels quals ens fa dubtar molt sovint: iber, xandall, Zuric,
medulla, mssil, diptria, entre altres.
La pasta, que ell havia amassat, he deixat que tamb se la mengs. Mestimava ms no tenir-
la en el meu pasts tan bonic. Llavors li he tornat a fer rpidament mitja excavadora. Perqu
no vingus diumenge al vestbul i toqus lIlla. I finalment ha arribat el diumenge. Per avui tinc
una sorpresa per a ella. Es quedar parada. Far un bot fins a ella i li saltar al coll, ja fa temps
que matreveixo, i aleshores li donar el pasts, i salegrar, i llavors el durem plegats a casa, i
ens el menjarem sobre el matals pelut i beur cola cao.
Gramtica
En aquesta unitat sestudia, a partir dun text inicial, la concordana nominal i verbal com un dels
mecanismes bsics de cohesi textual. A partir de considerar la concordana com el reflex en el
plnol morfosintctic de lestreta uni existent entre les dues estructures bsiques que componen
qualsevol oraci o enunciat, sintrodueix la reflexi sobre loraci i els seus components bsics, el
subjecte i el predicat. Aix mateix, es propicia una primera aproximaci a dos complements verbals
que tamb han de mantenir la concordana amb el verb i amb el subjecte: el complement atributiu
i el complement predicatiu.
Les activitats proposades poden dividir-se en dos grups. Per una banda, trobem les activitats 1 i 6,
que requereixen lobservaci atenta denunciats que contenen alguns dels errors ms comuns re-
lacionats amb la concordana nominal i verbal, errors que lalumne/a haur de localitzar i corregir.
Per altra banda, la resta dexercicis, que demanen a lalumne/a que apliqui la concordana en una
srie dexercicis de complexitat diversa: des del simple fet domplir buits amb els mots adequats
(activitat 5), fins a una redacci on lalumne ha dutilitzar els coneixements adquirits per millorar
lexpressi prpia (activitat 7). Aquest apartat inclou tamb exercicis on cal reconstruir oracions en
un procs que t com a la guia la concordana (activitats 3 i 4) o transformar enunciats en forma
de SN en oracions completes (activitat 2).
Com a activitat complementria, es pot demanar als alumnes la redacci dun text on descri-
guin detalladament el parc pblic ms prxim a casa seva: la forma que t, els espais que cont,
la vegetaci, el mobiliari urb, la gent que hi va i qu hi fa, etc. Han de parar especial atenci a les
concordances nominals i verbals i usar un mnim de cinc vegades el verb haver-hi, tot remarcant-
los que s invariable i pronominal.
Lxic
Aquest apartat pretn que lalumnat consolidi una srie de conceptes bsics sobre la derivaci:
ha de poder reconixer el lexema dun mot i els tipus dafixos que el componen (prefixos, sufixos
i infixos). Tamb ha de poder distingir entre morfemes derivatius (afixos) i morfemes gramaticals
(nominals o verbals).
Les activitats giren al voltant de dos eixos: la segmentaci dels mots en els seus diferents elements
constitutius i la classificaci de prefixos i sufixos segons el significat que aporten al derivat. Les
activitats 1, 2, 3, 9 i 11 treballen la sufixaci; les activitats 4, 5, 6 i 12 se centren en els prefixos;
lactivitat 7 es refereix als infixos; lexercici 8 s una activitat de sntesi. Les activitats 9, 10, 11 i 12
sn activitats dampliaci i refor.
Com a activitat complementria es pot demanar que els alumnes escriguin una definici per
als mots inventats segents: cigronista, patatable, elefantador, discotecaire, contraparlar, hiperes-
tudiant, inframenjar. A continuaci cadasc hauria de crear un mot nou seguint el mateix procedi-
ment, afegint un prefix o un sufix a paraules que normalment no en duen.
LECTURA
Abans de llegir
1 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
1 A les set del mat.
2 T 16 anys.
4 Grasset.
5 18 o 19 anys.
20 gbia (pres), garneu (persona astuta i mal intencionada), fer crrer larpa (robar)
COMUNICACI
Judici precipitat
Una vegada va rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaa o el testimoni duna admira-
dora. Posats a triar, va quedar-se amb aix darrer (perqu anava ms curt denamorades que
denemics) i ja es feia tot de clculs felios a base dentrevistes deliqescents, quan van trucar
a la porta i aparegu un missatger daquests que van en moto. El cor li va bategar de pressa.
Per no: el noi li va dir que shavia equivocat de pis i li va demanar que li torns la flor.
Venim de la pols
Van excavar prop de casa meva. No volien dir-me si feien una piscina o la base duna glorieta.
Es tracta duna sorpresa responien a cada pregunta meva. I ho fou, perqu quan van com-
pletar les mides em donaren all que sen diu cristiana sepultura.
Comentari
En el primer conte, Judici precipitat, el fet descollir un narrador protagonista dna ms fora al
relat, perqu fa ms propera i ms intensa lexpressi dels sentiments. El narrador omniscient
transmet una sensaci dun cert distanciament respecte als fets.
En el segon relat, Lordre dels factors, la utilitzaci del punt de vista intern ha obligat a eliminar
alguns comentaris del narrador (Linvitat al programa era un prohom illustre..., Lentrevistat
sobr de cor...) i, per tant, se nha vist afectat el sentit. El to irnic del relat tamb resulta ate-
nuat amb el canvi de punt de vista.
En el tercer conte, Venim de la pols, el canvi del punt de vista provoca una situaci fora cu-
riosa: el narrador deu ser un fantasma o un esperit, ja que ens relata la prpia mort.
c) Els contes sn tan esquemtics que amb prou feines es pot reconixer lestructura tradicio-
nal de plantejament, nus i desenlla:
Judici precipitat
(P) Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaa o el testimoni duna admi-
radora. (N)Posats a triar, vaig quedar-me amb aix darrer (perqu vaig ms curt denamorades
que denemics) i ja em feia tot de clculs felios a base dentrevistes deliqescents, quan van
trucar a la porta i aparegu un missatger daquests que van en moto. El cor em va bategar
de pressa. (D) Per no: el noi em va dir que shavia equivocat de pis i em va demanar que li
torns la flor.
Lordre dels factors
(P) Va tocar-li un entrevistador daquells que es volen lluir amb preguntes impertinents. Linvitat
al programa era un prohom illustre i (N) el locutor va preguntar-li de sobte:
Vos sereu capa de donar la vida per una idea?
(D) Lentrevistat sobr de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la cambra, respongu:
No. Mestimaria ms de trobar una idea que em salvs la vida.
Venim de la pols
(P) Van excavar prop de casa seva. (N) No volien dir-li si feien una piscina o la base duna
glorieta. Es tracta duna sorpresa responien a cada pregunta dell. (D) I ho fou, perqu quan
van completar les mides li donaren all que sen diu cristiana sepultura.
3 a) Punt de vista extern, narrador omniscient. Utilitza la tercera persona gramatical i el narrador
coneix a la perfecci els pensaments i les sensacions del personatge (La roba no li tocava el
cos, anava amarat de suor i pel tub de lintest alguna cosa se li obria pas amb trepidncia cap
al trau final.[...] Un calfred li recorregu el cos eriant-li la pell. [...] Quan entr a la casa sent
picoretes emocionals a lestmac. No sabia ben b si de temor o dexcitaci.)
b) El personatge del fragment, Frederic, apareix com un atracador inexpert, insegur, ja que s
la seva primera vegada. El seu estat emocional est fet un manyoc de nervis, entre el temor
i lexcitaci el fa incapa de controlar les reaccions fsiques del seu cos: sua, no controla els
intestins, t calfreds, se li eria la pell, sent picoretes a lestmac... Per tant, en tenim una caracte-
ritzaci indirecta: coneixem el personatge sobretot a travs de les seves reaccions i actuacions.
c) Les descripcions de lespai sn molt sumries: podem situar lacci en un xalet que t un
jard amb gespa i algun arbre. Frederic sendins al xalet per un lateral que era ms a les fos-
ques. Les primeres quatre passes que fu per la gespa denotaven inseguretat. Les sabatilles
xafaven lagram emetent un soroll audible a timpans tan sensibles com els dun gos. Acot el
cap i dirig la vista al terra per trobar algun indici. Un excrement, volumins i daspecte enne-
grit, jeia al costat dun arbre; hi havia gos, i possiblement restret.
d) La narraci de fets i accions utilitza el pretrit perfet simple o perifrstic com a temps
verbal; la descripci utilitza el pretrit imperfet. Si ens atenem a aquest aspecte, comprovarem
que en el text hi predomina la descripci:
La roba no li tocava el cos, anava amarat de suor i pel tub de lintest alguna cosa se li obria
pas amb trepidncia cap al trau final. Tot un poema. Era el seu primer atracament.
Frederic sendins al xalet per un lateral que era ms a les fosques. Les primeres quatre pas-
ses que fu per la gespa denotaven inseguretat. Les sabatilles xafaven lagram emetent un
soroll audible a timpans tan sensibles com els dun gos.
Acot el cap i dirig la vista al terra per trobar algun indici. Un excrement, volumins i daspecte
ennegrit, jeia al costat dun arbre; hi havia gos, i possiblement restret. Un calfred li recorregu
el cos eriant-li la pell. Si la grandria del gos anava en proporci a lexcrement, un dobermann
tot i suavitzant el pensament, laguardava dins la casa. Quan entr a la casa sent picoretes
emocionals a lestmac. No sabia ben b si de temor o dexcitaci.
El ritme del text s fora rpid, malgrat el predomini de la descripci. La sensaci de dinamis-
me saconsegueix grcies al fet que sutilitzen frases ms aviat curtes, sovint coordinades o
juxtaposades; un altre factor que hi contribueix s lescassetat dadjectius.
ORTOGRAFIA
1 a) confiana (4); b) canviar (3); c) solidaritat (5); d) continuaci (6); e) esbalada (5);
f) campanya (3); g) alleugerida (5); h) malalta (3); i) geogrfic (4); j) fantasia (4);
k) assassinat (4); l) existent (3); m) tranquilla (3); n) aventuraria (6); o) assabentar (4)
2 creixents: guant, qualitat, gual, bilinge, ping, qualificaci
decreixents: boina, estiu, guineu, treure, reina, boira, peu, coure, diu
8 aguts: passar, aix, visqus; plans: tenia, remarcable, terrible, sabia, nosaltres, fssim, provo-
cava, estmac; esdrixols: poca, desgrcia, famlia, llstima
9 Acabo de parlar amb el Llus, per telfon. Al principi era sempre ell qui trucava, perqu a mi
em feia cosa que shi posessin el seu pare o la seva mare, per ara ja em coneixen, perqu ell
mateix els va explicar que sortem junts, i quan telefono em tracten amb molta cordialitat.
Doncs li he trucat i li he dit que lenyoro molt, i no s un tpic: desprs daquestes vacances,
que ens hem vist gaireb diriament i durant moltes hores, ara em sento com si em falts
alguna cosa vital. Ell tamb estava molt sentimental.
Mha dit:
No s fcil estimar tant, Neus. Quan no puc estar al teu costat el temps passa tan lent!
No saps com et necessito
Glria Llobet, El diari de la Neus
GRAMTICA
1 a) treuen; d) feu;
b) s; e) passem;
c) explica / pren; f) podreu
2 Exercici lliure.
4 Lafici blaugrana va tornar a viure una jornada especialment emotiva a la plaa de Sant Jaume
subjecte sintagma verbal
Els obrers de la factoria de Renault a Blgica demanen ms contrapartides al tancament.
subjecte sintagma verbal
6 a) alp;
b) clara;
c) fixades;
d) barates;
e) va suposar.
7 Exercici obert.
LXIC
11 a-5: amplada; b-4: mentider; c-6: espais; d-1: unglada; e-2: dubts;
f-11: fruiter; g-9: llevantada; h-3: mesada; i-3 verds; j-10: careta;
k-7: nasset; l-8: llibreta; m-12: envejs; n-14: neguits; o-15: presseguer.
12 a) sobresou;
b) postguerra;
c) antiesportiu;
d) superhome;
e) sotsdelegat;
f) sotabosc
1 Omniscient.
3 En un vaixell.
4 Ambient de misteri.
6 Directament
8 Descripci
12 Havia percebut: verb; la: determinant; presncia: nom; voluble; adjectiu; de: preposici;
l: determinant; home: nom; dels: de preposici i ls determinant; illots: nom.
Subjecte: ellptic (ell); Predicat: havia percebut la presncia voluble de lhome dels illots.
Dimensi comunicativa
Lectura
El text triat per a aquesta unitat s un fragment duna obra de teatre de Dario Fo, Ac no paga ni Du.
Abans dentrar en el contingut del text, es proposen diverses qestions relacionades amb el teatre
(qu en destacarien, si els agradaria fer dactor o actriu) i tamb amb alguns aspectes del text que
hauran de llegir: si saben anar a comprar el menjar, el preu dels aliments, si deuen diners, etc.
Per b que lobra s realista i de denncia social, lalumnat trobar escenes de comicitat fora ab-
surdes i divertides. Les activitats per a desprs de la lectura sn preguntes de resposta multiopci
que han de permetre copsar el significat global del text i tamb dels diversos aspectes. Tamb
sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en el mn del teatre. Els continguts sn idonis perqu lalumne aprengui
a llegir i comprendre una obra teatral, de manera que spiga analitzar-la i destacar-ne els elements
principals. Tamb aprendr a reconixer els principals gneres teatrals. Finalment, a travs de les
lectures dramatitzades, esperem que adquireixi gust i inters pel teatre.
Per analitzar els textos teatrals, es parteix de la classificaci tradicional en tres gneres, tragdia,
comdia i drama. De cadascun se nestudien els recursos bsics: temes, personatges, desenlla,
llengua i estil. Aquests seran els trets que lalumne haur de reconixer en els textos que llegir
(exercici 2). I per comprovar que les explicacions teriques han estan ben compreses, noms cal
fer lexercici 1.
Una activitat de gran importncia ser llegir els textos de manera dramatitzada. Lalumne ha de
comprendre que el teatre s una forma literria que demana una representaci, i que els actors no
llegeixen un text, sin que encarnen els personatges.
Si el professorat ho considera convenient, es podria demanar als alumnes que continuessin cadas-
cun dels tres textos que han llegit, imitant-ne el to i lestil.
Les activitats TIC daquest apartat se centren en la difusi del teatre a travs de la xarxa. Lobjectiu
s que lalumnat conegui a travs dInternet els teatres, les companyies teatrals i les obres que hi
representen.
Com a activitat complementria, podeu demanar a lalumnat que faci un treball sobre els g-
neres teatrals menors. Que es distribueixin per parelles i que escullin un dels gneres del llistat de
ms avall. Demaneu que facin el treball amb PowerPoint per fer-ne la presentaci davant tota la
classe.
acte sacramental, pantomima, mascarada, sainet, entrems, pera, titelles, sarsuela, musical
Funcionament de la llengua
Ortografia
Aquest apartat continua la prctica de laccentuaci, per se centra en un aspecte fora conflic-
tiu: laccentuaci de la e i de la o. Escriure b laccent grfic daquestes dues vocals requereix la
prctica de lescriptura i de la memria auditiva.
Les activitats que es proposen haurien de fer possible la distinci entre els accents obert i tancat
que poden dur aquestes vocals. Les activitats 1, 2, 5 i 6 sn molt tils per distingir laccent obert i
tancat. El professorat pot ampliar aquest tipus dactivitats amb altres mots que consideri oportuns.
Conv fixar-se sovint en les paraules en qu aquestes vocals sn tniques a fi de fer-ne ms rpid
laprenentatge. Ls del dictat s una bona eina per aconseguir-ho. A continuaci es proposa un
text per dictar, del qual shan subratllat les paraules que porten la e o la o tnica a fi de treballar la
memria auditiva daquestes dues vocals.
Una llarga galeria en corba. Del terra munten columnes dobscurs vapors. Plena dimatges de
reis fabulosos, esculpides en pedra; tenen les mans plegades damunt dels genolls en senyal
de fatiga i els ulls ombrvols a causa dels errors dels homes, que seleven davant llur, eterna-
ment, en forma dobscurs vapors.
Estranyes figures vnen, com si sortissin duna cova. No tenen lestatura dhomes, i no sembla
que estiguin ben separades les unes de les altres.
James Joyce, Retrat de lartista adolescent
Gramtica
Aquest apartat se centra en lestudi de la morfologia de ladjectiu i en la seva utilitat en la produc-
ci de textos expressius, rics i complets, aix com en les oracions adjectives que, en tractar-se
doracions completes, permeten matisar encara ms la caracteritzaci de qualsevol substantiu.
Les activitats pretenen tant reforar la concordana entre substantiu, adjectiu i deteminant com
una manifestaci ms de la cohesi textual com reforar les regles morfolgiques i ortogrfiques
que intervenen en la flexi de gnere i nombre dels adjectius.
s per aix que bona part de les activitats proposades obliguen lalumne/a a aplicar aquestes regles,
especialment amb les que inclouen canvis ortogrfics; es treballen tamb alguns adjectius ms cultes,
amb flexions que poden resultar rares. Un altre dels objectius s reforar la distinci entre adjectius
duna i de dues terminacions per tal devitar que cometin el vulgarisme de convertir en variables ad-
jectius duna terminaci. Per ltim, altres activitats se centren en la commutaci doracions de relatiu
per adjectius i viceversa perqu aprecin aix les diverses possibilitats expressives dun i altre recurs.
Lxic
Aquest apartat pretn que lalumnat conegui a fons els mecanisme de la composici, les regles
ortogrfiques que lacompanyen i, no menys important, que augmenti el seu cabal lxic amb un
treball a fons sobre els compostos populars i tamb cultes.
Com a activitat complementria proposeu-los de fer frases amb els mots compostos segents,
referits a maneres de ser i que sn fora pejoratius: pocapena, baliga-balaga, escalfacadires, toca-
campanes, figaflor, estiracordetes, perdonavides, xarrupavins.
LECTURA
Abans de llegir
1 a 10 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
1 d), a), c), a), a), b), a)
3 Sn dues dones de classe treballadora que viuen en una poca de crisi econmica i de pujada
de preus dels elements bsics com el menjar.
COMUNICACI
1 a) escena;
b) drama, tragdia, comdia;
c) comdia;
d) tragdia;
e) comedia dellarte;
f) drama;
g) tragdia, mort
3
La mort Antgona Terra baixa
Personat- Humans, normals, amb els Herois, reis, dus, etc. Sn de dimensions i carac-
seus defectes i les seves Actuen dominats per terstiques humanes, com a
ges
virtuts. fortes passions. la comdia, i no pas herois
mtics.
Kleinman s un personatge Polinices i Etocles,
desorientat, dubitatiu, que encegats per lambici En Manelic, que ha viscut
fracassa en el seu intent i la ira, senfronten en la solitud de les muntan-
pattic de fer entrar en ra en una lluita fratricida yes, personifica la bon-
el Manac. pel govern de Tebes. dat natural de lhome no
Com a contrast, el Manac Morts tots dos davant contaminada per la societat.
apareix com una persona les muralles, el cos En Sebasti encarna la co-
equilibrada, segura della de Polinices queda rrupci del poder, el vici, la
mateixa i que sap el que vol. insepult per haver-se maldat. La Marta, una pobre
alat contra la ciutat. La noia rfena, viu degradada
seva germana Antgona moralment pel Sebasti
li donar sepultura i que lha convertit en la seva
acceptar com a cstig amant; al final, per, ser
la mort. redimida per lamor pur den
Manelic.
Llengua Utilitza un registre colloquial, Dacord amb el seu Per donar realisme a lobra,
ple de girs i expressions carcter solemne i utilitza la llengua colloquial
i estil
populars. majestus, utilitza un dels pastors i els pagesos
llenguatge elevat. de lpoca.
ORTOGRAFIA
5 secreta
6 tova
8 sis, vuit, des, tretz, dinov, vint-i-quatr, trenta-set, cinquanta-dos, setanta-set, no-
ranta-cinqu
11 Si us haig de ser sincer i quan sescriu no se si conv ser-ne del tot, cal que confessi
dantuvi que el primer que em parl de lafer va ser el doctor Scopius. Havia remenat papers
de lpoca per escriure un daquells articles tendres i erudits que pinten un somriure i provo-
quen un lleuger estremiment i nhavia trobat la referncia. Em truc des del diari i vam mantenir
una conversa llarga i estrafolria. s clar, un cop penjat el telfon, men vaig oblidar. Dies des-
prs, per, a comenaments de la primavera, en vaig tenir la segona referncia.
gramtica
1 flonja, flonjo, flonges / nulla, nuls, nulles / seca, secs, seques / amarga, amargs, amargues /
feli, felios, felices / encesa, encesos, enceses / baixa, baixos, baixes / pobra, pobres,
pobres / boja, bojos, boges / lletja, lletjos, lletges
5 la vena elegant, els vens elegants, les venes elegants; la nostra euga andalusa, els nostres
cavalls andalusos, les nostres eugues andaluses; una pagesa grassa, uns pagesos grassos,
unes pageses grasses; lhomicida cec, els homicides cecs, les homicides cegues; labellot
ferstec, els abellots ferstecs, les abelles ferstegues; laprenenta auda, els aprenents au-
daos, les aprenentes audaces; un florista sus, uns floristes sussos, unes floristes susses;
una actriu grisa, uns actors grisos, unes actrius grises; la pobra rfena, els pobres orfes, les
pobres rfenes.
6 a) que hem trobat avui; b) que no podia contenir; c) que resultaven increbles;
d) que prefereixo; e) que no conegueu
LXIC
11 malagrat: persona que no agraeix les coses que alg ha fet per ella; pocavergonya: persona
desvergonyida, que fa malifetes i enganya els altres; poca-solta: persona poc seriosa, que diu
o fa bestieses, coses sense seny, que a vegades molesten els altres; malcriat: persona que
no sap portar-se b i no t bona educaci perqu li han deixat fer sempre el que volia; mal-
parlat: persona que diu constantment paraulotes i expressions grolleres; pocapena: persona
desvergonyida; malcarat: persona que posa mala cara a tothom i sempre sembla que est
enfadada; pocatraa: persona que no sap fer les coses, que tot ho espatlla i no sap arreglar
res; malnima: persona de mals sentiments, de naturalesa cruel; malagrads: persona que no
s simptica i t un tracte desagradable; malgirbat: persona que porta roba que no li cau b,
mal feta o mal posada.
12 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: mobiladdicte: Persona
que viu connectada a un telfon mbil, enviant i rebent missatges contnuament. talla-rotllos:
Persona que es complau en espatllar els bon moments, el bon ambient. zeromotivat: Persona
absolutament desmotivada, sense cap ganes de fer res.
1 El sensual i lespiritual.
2 Plena de seny; Llir entre cards; Oh foll amor; Amor, amor; i Cants damor.
4 Sobreabundant plaer.
5 Plena de seny.
6 25-26
3 Lamor a la famlia
4 Drama
6 Actes
7 El dileg
13 a) regalat
b) cridanera
c) espatllada
d) vista
15 a) verb + nom; b) adjectiu + nom; c) verb + nom; d) verb + nom; e) verb + nom;
f) verb + nom; g) nom + adjectiu; h) nom + adjectiu; i) verb + nom; j) nom + adjectiu
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
Es proposa la lectura de sis poemes de carcter divers: lamor i el desamor, la vida quotidiana,
la perseverana, la brevetat de la vida, i la vida al camp. Les activitats prvies a la lectura, Abans
de llegir, pretenen esbrinar lopini dels alumnes sobre aspectes relacionats amb els temes del
poemes a fi de preparar-los per a la lectura.
Es proposa de treballar la comprensi lectora de cada poema per separat. Les activitats es poden
fer en grup i permeten la interacci oral a laula. Es poden formar petits grups per treballar un poe-
ma i desprs exposar-lo al grup classe.
Un cop contestades totes les activitats, si el professorat vol continuar amb el treball daquests
textos, pot proposar de establir comparances entre els poemes pel que fa al tema, mtrica, figures
literries, etc. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic)
sobre els poemes.
Comunicaci
En aquest apartat sanalitza el text potic, tant en els aspectes formals (la mtrica) com en els
estilstics (les figures retriques) o els temtics (temes i tpics potics). Pel que fa a la forma, fa un
reps de la mtrica (metre, rima i ritme), i nestudia els aspectes essencials.
De les figures retriques se nha fet una tria fora mplia, encara que no exhaustiva, de tots els
nivells: fnic (alliteraci, paranomsia i onomatopeia), morfosintctic (anfora, asndeton, polisn-
deton, hiprbaton, parallelisme, eptet i quiasme) i lexicosemntic (comparaci, metfora, perso-
nificaci, anttesi, hiprbole, sincdoque i metonmia).
Els aspectes formals i estilstics de la poesia ja havien estudiats a primer cicle dESO i ara sen fa
un reps i una ampliaci. Com a novetat, per tal que lalumnat tingui una visi ms completa del
fenomen potic, a tercer dESO lintroduirem en lestudi dels seus aspectes temtics: els temes
potics (amor, mort, vida, paisatge, ptria) i els tpics potics (carpe diem, locus amoenus, ubi
sunt, fugit tempus irreparabile, homo viator).
Lactivitat 1 se centra en lanlisi mtrica; les activitats 2, 3 i 4 en les figures estilstiques; lexercici
5 en el tema i els tpics literaris; en lexercici 6 sha de reconstruir un poema amb lajut del sentit,
el metre i la rima (sn versos apariats de 3 i 6 sllabes); la darrera activitat s un exercici de sntesi
que analitza un poema des de tots els punts de vista, formals, estilstics i temtics.
Les activitats TIC daquest apartat se centren en els blocs de poesia. Es tracta que lalumnat vegi
que la poesia s una forma dexpressi literria viva, i que ha sabut dadaptar-se a les noves tec-
nologies per arribar a un pblic cada cop ms ampli.
Com a activitat complementria podeu demanar als alumnes que assenyalin el tema i el tpic
que hi ha present en lestrofa segents; desprs, que hi cerquin alguna figura retrica; finalment,
que en facin lanlisi mtrica.
Funcionament de la llengua
Ortografia
En aquesta unitat es completa el treball sobre laccentuaci. En aquest cas, es treballa laccent
diacrtic i la diresi. Les activitats sn variades a fi dassegurar la correcta escriptura dels mots amb
accent diacrtic per diferenciar paraules que sescriuen o es pronuncien de manera semblant per
que tenen un significat diferent. Tamb sinsisteix en lortografia dels mots amb diresi.
Gramtica
En aquesta unitat estudiarem la utilitat dels diversos tipus de pronoms com a substituts que per-
meten augmentar la cohesi dun text, avanar en el procs de concreci i evitar repeticions.
fora intutiva, sense atabalar-los amb funcions sintctiques ni donar-los gaires regles. Es pretn
que shi familiaritzin i els vagin fent seus. Ja hi haur temps, a quart curs, de treballar-los des de la
perspectiva de la reflexi sintctica.
A les diverses activitats es treballen les formes dels pronoms, la substituci pronominal guiada
de complements que no presenten especial complexitat, la reconstrucci denunciats commu-
tant pronoms pels sintagmes equivalents, la correcci derrors que es cometen en converses
colloquials i, per ltim la redacci dun text amb un nmero mnim de pronoms febles.
Com a activitat complementria, es proposa la segent: Torna a escriure el text segent tot
substituint els elements subratllats pels pronoms que tens a continuaci:
Ell, li, ho, Ella, la, -la, n, li, que, la, ella, sen, -li, la
Solucions:
que, n, -li, li, Ell, la, -la, la, la, li, Ella, ella, sen, ho
Lxic
En aquest apartat sanalitzar a fons el fenomen de lhabilitaci, un dels sistemes ms productius de
la llengua per generar nous significats. Ara b, tot i ser un sistema duna gran simplicitat (un canvi de
categoria gramatical que implica un canvi de significat) sovint topem amb una complicaci imprevis-
ta, la gran dificultat que molts alumnes tenen a lhora de distingir les categories gramaticals.
Bona part de les activitats consisteixen a descobrir la categoria gramatical dels mots destacats. Els
ms fcils sn aquells que mostren dos mots aparellats en frases contiges (ex. 1 i 8) de manera
que els podem comparar.
Finalment, lexercici 11, que consisteix a trobar els mots habilitats en un text, es pot considerar una
activitat de sntesi i pot servir per avaluar els coneixements adquirits.
Com a activitat complementria, dicteu els verbs segents i demaneu als alumnes que trobin
aquella forma de participi o de gerundi que sutilitza habilitada com a substantiu:
a) dinar dinada
e) navegar navegant
b) estudiar estudiant
f) batre batut
c) abraar abraada
g) cremar cremat
d) amanir amanida
h) llevar llevat
LECTURA
Abans de llegir
1 a 9 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
Perqu has vingut
1 Ms expressivitat.
4 Torna a estimar.
Eco
9 Que les coses sn com sn.
11 Sis.
Cercles
13 Les coses que es volen assolir.
15 Eptet.
Prou s...
16 Al nvol i a la neu.
Horaciana XXXV
18 Treballar al seu hort.
28 sintagma preposicional: prep + det + nom + prep + det + nom + prep + det + nom
32 m, t, ho, hi
COMUNICACI
1 La primera aproximaci a la mtrica dels sis poemes ha de ser per adonar-se que uns poemes
sn escrits amb versos lliures (Perqu has vingut, Cercles, Horaciana XXXV), uns altres amb
versos rimats (Eco, Prou ser) i un altre amb prosa potica. No cal fer lanlisi mtrica dels
versos lliures i rimats. El professorat pot triar uns versos de cada poema per tal de fer evident
a lalumnat els versos que rimen i els que no rimen.
5 a) El tema s la vida, identificada amb un cam; hi trobem el tpic del carpe diem (anima a
viure intensament el present, conscient de la brevetat de la vida i del pas del temps que duu
inexorablement a la mort); sn versos polimrics (4, 11, 6, 4) amb rima assonant.
b) El tema torna a ser la vida, identificada amb un cam; el tpic, en canvi, s el de lhomo
viator (la vida com un cam o un viatge incert, atzars); quartetes de versos octosllabs els
senars i tetrasllabs els parells; rima consonant (abab...acac).
c) Fragment del poema Desolaci de Joan Alcover, de to elegac, que expressa el dolor per la
prdua dels ssers estimats; cont el tpic del tempus irreparabile fugit (el pas inexorable del
temps es fa notar en lenvelliment dels ssers i les coses) i tamb de lubi sunt (lamenta les
coses del passat perdudes amb el pas del temps); fragment dun sonet: un quartet de versos
alexandrins amb rima consonant (ABBA).
d) El tema s patritic, vinculat a un passat heroic i gloris; el tpic a qu recorre s lubi sunt;
s un fragment massa breu per fer-ne lanlisi mtrica.
e) El tema s el paisatge; el tpic que utilitza s el locus amoenus (un paisatge idllic on se
situa lescena); s un fragment massa breu per fer-ne lanlisi mtrica.
7 a) Versos alexandrins amb cesura (6 + 6), amb nombroses elisions i sinalefes. Rima conso-
nant: AA BB CC DD; per tant, versos apariats.
b) El poema parla del transcurs de la vida, del naixement a la mort, com un cam en parallel
amb una persona estimada, i es lamenta de la difcil comunicaci, de lallunyament malgrat la
proximitat. En el poema, apareixen diversos tpics literaris. El principal, s la comparaci de la
vida amb un riu (Corren les nostres nimes com dos rius parallels [...] No podem acostar les
nostres vides calmes). Indirectament apareix tamb el tpic de lhomo viator (Fem el mateix
cam sota els mateixos cels). Tamb podrem identificar el tpic del locus amoenus (entre els
dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. / En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, /
sento, com si em segus, el teu batec suau / i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga)
c) El poema s una allegoria del pas de la vida, i entrellaa diverses imatges que es corres-
ponen entre si. Cada riu s una vida; el cam, el transcurs de la vida; la terra representa la
separaci entre dues persones; els meandres, en els tombs que dna la vida, sn moments
de reps i de pau; la font s el naixement; el mar, la mort; quan parla de la mar com la nostra
ptria antiga vol dir que s el nostre lloc dorigen perqu, paradoxalment, el mar s el principi
i la fi del cicle de laigua, el mar s la mort per tamb lorigen de la vida.
d) Tots els mots que apareixen en la pregunta anterior sn metfores. Nhi ha daltres, per:
Corren les nostres nimes... (v. 1) alludeix al transcurs de les dues existncies; escolto la
teva aigua... (v. 7) segurament es refereix a la veu de la persona amiga; etc.
Comparacions: Corren les nostres nimes com dos rius parallels. (v. 1); etc.
Personificacions: i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga (v. 7); etc.
ORTOGRAFIA
8 Han de dur accent: superfcie, agitaci, trbol, remol, finssima, aqus, partcules, cobr i rpi-
dament.
Han de dur diresi: aiges.
GRAMTICA
1 a) m f) els el
b) l g) men
c) -vos h) lin
d) lo i) sho
e) mels j) Men
3 a) les f) l
b) n g) s
c) ho h) hi
d) els i) la
e) ho j) en
6 a) emporteu-vos-el e) Beguem-nos-el
b) atureu-vos-hi f) Preneu-vos-ho
c) anem-nos-en g) Tingues-los
d) Digues-los-ho h) Li ho dono
7 Exercici obert
LXIC
2 a) disset: numeral habilitat com a substantiu; b) sus: adjectiu habilitat com a substantiu;
c) blau: adjectiu habilitat com a substantiu; d) espavilats: adjectiu habilitat com a substantiu;
e) corrent: verb (gerundi) habilitat com a substantiu; f) tornada: verb (participi) habilitat com a
substantiu
3 a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 7; f) 3; g) 6
8 a) volant: verb (gerundi), substantiu; b) vista: substantiu, verb (participi); c) anomenada: verb
(participi), substantiu; d) batuda: adjectiu, batut: substantiu; e) anglesa: adjectiu, substantiu.
9
T R A M E S A F T R
B R B W X A S V R E
R P A R A D A T U C
N R T H K L O U C G
E E U R S U A D A J
V T T I E F E R D E
A R F M D I C T A T
D E Q D G U I C E N
A R Z G U I P O K O
R S D O R M I D A P
10 Comentari obert. Correcci a criteri del professorat. Mots habilitats: Vichy, colnia, bermu-
des, hav, texans.
11 El John era un angls ms aviat reservat. Es va presentar en xancles, i shavia posat uns
texans estripats i una camisa taronja que no combinaven. Duia un diari sota el bra i feia
olor de colnia barata. Va seure, i de seguida va demanar un batut de maduixa. No parava
desternudar lallrgia, ens va dir i es mocava amb un kleenex rebregat. Va preguntar quin
dia era el sopar destudiants, perqu shi volia apuntar.
1 De les aventures del cavaller Tirant, des de la joventut fins desprs de la seva mort.
2 De Carmesina.
5 s un bon estratega.
6 Narrador omniscient.
3 Busca la musa.
6 Rima consonant.
8 Joan Oliver.
9 ms: quantitatiu; s: verb sser o ser; Qu: interrogatiu; sc: verb sser o ser; ser: verb sser
o ser
10 canvi
11 a) jo, mi; b) em
Dimensi comunicativa
Lectura
Les activitats proposades a Abans de llegir... permeten la prctica de la interacci oral a partir
dassumptes molt actuals en el mn davui: els naufragis, ajudar les persones que es troben en
dificultats o sn duna altra raa, la globalitzaci. La novella de la qual hem extret el text per llegir,
Nufrag, tracta del comproms amb la natura i les generacions futures, per b que el fragment no-
ms t a veure amb lactitud de la protagonista per ajudar un jove de pell blanca.
El text tamb toca un altre aspecte molt actual, com s ara la penetraci de la industrialitzaci i
explotaci de terres verges, els habitants de les quals lluiten per impedir-ho. Permet, per tant, re-
flexionar sobre aquests aspectes tan actuals i que preocupen la humanitat.
Les activitats de desprs de la lectura sn una proposta oberta que intenta centrar-se en els as-
pectes ms destacats del text, per b que el professorat podr ampliar-les ja que el text s fora
ric en qestions diverses: coneixement daltres civilitzacions, contrast de pensaments, etc. Les
activitats es poden contestar per escrit o oralment, i permeten tamb la interacci oral a laula i el
treball cooperatiu de grups reduts. Tamb sinclouen activitats de llengua (ortografia, gramtica i
lxic) sobre el text.
Comunicaci
Els continguts daquest apartat se centren en la comunicaci verbal i no verbal, no com a codis
contraposats, sin complementaris. El nucli central de lapartat s la conversa, amb lanlisi de la
seva estructura i dels recursos lingstics que shi utilitzen; tamb es posa de relleu lexpressi dels
sentiments (positius, negatius i neutres).
Les activitats 1 i 4 sn idnies per reflexionar sobre els aspectes fonamentals que regulen la co-
municaci. Lobjectiu de lactivitat 1, a partir dun text periodstic i a travs de lelaboraci guiada
dun esquema, s que lalumnat aprengui a distingir els mecanismes de la comunicaci, verbal i no
verbal. El propsit de lexercici 4 s que lalumne spiga identificar en diferents textos les caracte-
rstiques prpies de la llengua oral.
Les activitats 2, 6, 7 i 8 proposen diverses situacions per practicar la llengua oral. Seria bo que els
alumnes, per torns, representessin davant la classe la situaci que han escollit. Caldria recalcar
que han dadequar el registre emprat (ms o menys formal) al context que es proposa i en funci
de la relaci que se suposa tenen els interlocutors.
Lactivitat 3, lactivitat 9 i lactivitat 10 demanen, totes tres, que sescrigui un dileg. Aquestes ac-
tivitats tenen dues parts a valorar: lescrita (sobretot ls correcte dels signes de puntuaci) i loral
(la lectura dramatitzada).
Lactivitat TIC proposa un treball al voltant del llenguatge SMS, usat en els missatges de text i els
xats. s un tipus de llenguatge escrit molt espontani i proper a loralitat i al registre colloquial: no t
cura de lortografia ni de la puntuaci, ja que busca lestalvi de temps i de carcters, per alhora s
molt ric, espontani, enginys i creatiu. Lobjectiu daquesta activitat s que els alumnes reflexionin
sobre ls que fan del llenguatge en els SMS.
Funcionament de la llengua
Ortografia
Les explicacions i les activitats sobre les vocals a/e tones sn un reps que ha de servir per escriure
correctament aquestes vocals en els textos que lalumnat elabori aquest curs i els posteriors. Al fi nal
de tercer curs, les regles ortogrfiques daquestes vocals han destar ben interioritzades, ja que en el
curs segent ja no es faran ms explicacions teriques sobre qestions ortogrfiques. Les activitats
permeten la reflexi sobre ls de les vocals en noms i verbs i en paraules de la mateixa famlia.
Mentre que el senyor governador no deia absolutament res dalt del seu cavall, a cop dull
sense saber qu fer, ni com havia de fer acabar all tan estrafolari, el nen va dir que el seu
pare encertava una poma a trenta passes. Tampoc aix no li ho havien demanat; de qualsevol
manera, Conrad ho va trobar duna grcia alliberadora: aleshores, el pare hauria de disparar
amb la ballesta una fletxa a una poma posada sobre el cap del seu vailet, cosa que crispava
els nervis fins i tot al cavaller gras.
Max Frisch, Guillem Tell
Gramtica
A partir dun text de A.C. Doyle, es defineix el verb i es caracteritza a partir de les parts que el
componen (lexema i morfemes) i del tipus dinformaci que ens transmet cadascuna delles. Es
defineixen els modes i, dins de cadascun, el present, passat i futur, amb els temps respectius ben
caracteritzats per tal de que lalumne/a pugui repassar el bagatge teric que li ha de permetre usar-
los amb correcci i, sobretot, combinar-los entre si de manera correcta i coherent.
A ms de les faltes de correcci (no escriurels correctament, usar flexions verbals incorrectes de
vegades per influncia del castell) la manca de concordana entre els temps verbals que formen
part dun mateix enunciat o dun mateix text s un dels errors comesos amb ms freqncia entre
els alumnes daquesta edat.
s per aix que una part dels exercicis se centren en la conjugaci correcta i a remarcar el sentit
de cada un dels modes (activitats 1 i 6), mentre que els altres (activitats 2, 3, 4 i 5) estan dedicats
a reforar les concordances. El 4 i el 5 treballen la relaci entre els modes indicatiu i subjuntiu
perqu els alumnes aprecin quina s la utilitat real dun i altre, ms enll de la seva caracteritza-
ci terica, a ms de mostrar-los lestreta relaci entre el verb en indicatiu i el desig o el dubte
expressat en subjuntiu. Alguns apartats de lexercici 5 pretenen especialment corregir lerror que
cometen molts alumnes castellanoparlants en conjugar limperfet de subjuntiu com en castell (Si
jo pensessi....).
Com a activitat complementria es pot proposar als alumnes que escriguin un text on expliquin
lltima sortida extraescolar servint-se dels diversos temps del passat i fent-los concordar.
Lxic
Un cop treballat aquest apartat, lalumnat ha de ser capa de reconixer les caracterstiques del
lxic dun text pel seu origen, procedncia o registre, i discriminar entre mots populars, cultismes
i manlleus daltres llenges. Tamb ha de poder discriminar les interferncies lxiques de daltres
llenges (barbarismes) i saber substituir-les per la forma genuna.
Les activitats 1, 2, 3 i 4 se centren en lorigen dels mots: mots populars i cultismes procedents del
llat (ex. 1); manlleus procedents de llenges modernes (ex. 2 i 3); mots estrangers no acceptats o
barbarismes (ex. 4). Lactivitat 5 vol introduir alguns llatinismes ds corrent en els registres formals.
Finalment, els exercicis 6 i 7 se centren en els neologismes i els procediments utilitzats en la seva
formaci.
Com a activitat complementria poder treballar el lxic mitjanant el diccionari. Per exemple,
descobrint lorigen dalgunes paraules. El professor o professora proposaria un llistat tancat de
mots una mitja dotzena- i lalumnat nhauria de cercar ltim, la llengua de procedncia i, si s
possible, el moment en qu sincorpora al catal.
lectura
Abans de llegir
1 Persona que anava en un vaixell que sha enfonsat.
Activitats
1 a) Xrica.
b) La noia, pell daram; el noi, pell blanca.
c) Un trau i cremades.
d) Curar-li les ferides, pressionar-li el pit, la part del cor.
e) Per mitj de la mirada.
f) Treu del sarr un altre corn i contesta el bram dels guerrers per advertir-los que no hi ha perill.
g) Tirig, que si lhavia portat el mar, lhi havia de retornar, per desprs de sacrificar-lo;
Nalisses, que havien de sacrificar lhome blanc en honor dels avantpassats.
h) Perqu els pot delatar.
i) Nalisses, el guerrer ms jove.
j) Tancar-lo al cobert i decidir el que havien de fer quan estigus recuperat.
k) Torre petrolfera, plataforma.
l) S, perqu fa tot el possible per protegir-lo davant els membres de la tribu.
2 b) a) b) c) c)
3 Plantejament: 1r pargraf; nus o desenvolupament: des del 2n pargraf fins a .... jo mateix el
degollar.; desenlla: des de Gtova li vent un cop... fins al final.
9 desapareixia, esgargamellar-se
11 set
16 a) 4; b) 1; c) 3; d) 2
comunicaci
1 Completa lesquema:
llenguatge
verbal no verbal
4 a) 8; b) 4; c) 3; d) 6; e) 9; f) 1; g) 2; h) 5; i) 7
5 a, f, d, g, e c, b
9 Efe, Efe! Em sents? va dir una veu que sortia dentre les fulles dun arbre. Efe!
Eh! Qui ets?
Sc jo, Efe..., la fada del parc. He vingut per concedir-te un desig com a premi a la teva
bondat.
I el meu desig pot ser el que jo vulgui?
Doncs s clar, noi! Si no el volguessis, seria un nyap de desig.
Ah...
Per has despavilar-te, em falten cinc minuts per acabar el meu torn i no puc treballar ms
del compte, que desprs els del sindicat em diuen esquirol.
No thi amonis..., ja s quin desig demanar-te.
Doncs, apa! Anem per feina!
s molt senzill..., voldria unes ales per poder volar.
I per a qu voldries unes ales si no fos per volar? es va burlar la fada. De quin color les vols?
De quin color?
S, fill, s..., sembles ximple. O potser et penses que puc fer una feina sense acreditar la meva
vlua com a fada del parc?
Hola, Joan! Feia mil anys que no ens viem! Qu has fet tot aquest temps?
Doncs lltim any he estat a lfrica, fent de cooperant en una ONG.
I quan has tornat?
Fa uns mesos que torno a voltar per aqu.
I ara, a qu et dediques?
He tornat a la meva feina dinfermer a lhospital.
I la teva vida sentimental, com va?
Ara surto amb una noia anglesa que vaig conixer a lfrica.
Me lhas de presentar.
s clar, un dia daquests ens fem un truc i quedem per xerrar amb ms calma.
Perfecte. Et dono el meu telfon: s el 999 555 222.
Apuntat tamb el meu: s el 999 777 333
Molt b. Mha agradat parlar amb tu. Ja ens veurem...
Doncs fins ben aviat. Ens truquem, eh?
Dacord. Adu, que vagi b.
ORTOGRAFIA
2 a) les gallines; b) els contes; c) les vaques; d) les pigues; e) els rbitres; f) els roures;
g) les mesures; h) les granges; i) els ministres; j) les puces
5 a) cantar; b) caar; c) sentir; d) pagar; e) beure; f) ballar; g) pegar; h) menjar; i) seure; j) nedar
6 a) fusteria: fuster; b) ferreter: ferro; c) verds: verd; d) aterrar: terra; e) ratol: rata; f) cirereta:
cirera; g) tapar: tapa; h) saltar: salta
8 Obr de bat a bat les tres finestres i en girar el cap a dreta i esquerra se sent refusada per
aquella llum gaireb palpable, per lor vermell daquella terra que semblava moures cap a ella,
lentament, com una lava amenaadora.
Des de llevant pujaven les arestes innombrables de les serres empolsades per la llum del sol
naixent. Lloms daurats i llisos, i a les fondalades, taques de verd ofegat per la pols. Sobre la
terra esquerdada, vinyes escasses lluitaven per arribar als cims dels pujols.
GRAMTICA
1
estalvio vaig perdre creixia dormir llegiria
estalvies vas perdre creixies dormirs llegiries
estalvia va perdre creixia dormir llegiria
estalviem vam perdre creixem dormirem llegirem
estalvieu vau perdre creixeu dormireu llegireu
estalvien van perdre creixien dormiran llegirien
LXIC
4 a) containers: contenidors; basura: escombraries; acera: vorera; puesto: lloc; b) repent: sobte;
frenasso: frenada; abollat: abonyegat; c) aconteixement: esdeveniment; interrompir: interrom-
pre; ensaig: assaig d) vistasso: ullada, cop dull; cuarto: habitaci, cambra; crios: nens, mai-
nada, canalla, quitxalla; e) aguacates: alvocats; parrilllada: graellada; freses: maduixes.
5 a) mea culpa; b) tabula rasa; c) sine die; d) a posteriori; e) in extremis; f) ipso facto; g) vox po-
puli; h) sine qua non; i) in fraganti; j) ex professo
1 Final del segle xvi, principi el segle xvii. La fama va durar fins al segle xix.
3 Es compara amb un pom. Sha enamorat de les meravelles del cos de la dama.
4 De la diferncia destatura entre la dama i el marit. Pardal (home petit) en paret de campanar
(dona alta).
1 Montpalau
2 Agns
5 Es torna fosforescent
6 Mirada, pudor (alls), oda (se sent un corc), ombra, les mans, caminar (avana), claror, enarbori
un crucifix, dolor, cos fosforescent, volar, fugida
12 a) fa;
b) emprengu la fugida;
c) estana;
d) ferum;
e) escletxa;
f) intoxicat
Dimensi comunicativa
Lectura
Hem triar com a lectura un exemple de cada gnere informatiu: notcia, crnica i reportatge. Les
activitats prvies a la lectura, Abans de llegir, pretenen indagar sobre el que saben els alumnes
sobre el contingut daspectes relacionats amb els textos. Les vuit qestions que es plantegen
faciliten lintercanvi dopinions sobre temes ben actuals i propers com lorigen dels alumnes de
laula; sobre temes esportius, els avenos tecnolgics en pasos ms llunyans. Tamb permeten
fer volar una mica la imaginaci a partir de lexposici de somnis que shan convertit en realitat
(reportatge).
Un cop shan fet les activitats prvies, lalumnat estar en condicions de comprendre millor els tex-
tos. Les activitats de lectura es poden treballar en grup i permeten la interacci oral a laula. Tamb
sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels gneres periodstics informatius: la notcia, la crnica i el
reportatge. Aix es fa una aproximaci a lestructura de continguts (les 6 W i la pirmide invertida),
a lestil i al registre lingstic que shi ha demprar.
Les quatre primeres activitats socupen de la notcia, la 5 de la crnica i la 6 del reportatge. Les ac-
tivitats 1 i 2 treballen lestructura de la notcia (les 6W) des de dos punts de vista diferents: lanlisi
dels elements constitutius dun text i la redacci duna notcia a partir dun esquema de contingut.
Lexercici 3 proposa la redacci lliure de notcies a partir de titulars de premsa; aqu caldria insistir
en qu les informacions shan dordenar seguint un ordre dimportncia decreixent (la pirmide
invertida). Lexercici 4 ensenya a redactar titulars clars i precisos, defugint les ambigitats.
Lexercici 5 proposa la redacci duna crnica. Per redactar-la correctament, s important que
lalumne spiga distingir el que s prpiament informaci del que sn comentaris valoratius o in-
terpretacions dels fets.
Lactivitat 6 demana la redacci dun reportatge. Aqu s crucial la feina prvia dinvestigaci i
recollida dinformaci. Si no es fa b, difcilment lalumne podr escriure un bon reportatge. No
descuideu tampoc lapartat grfic.
Les activitats TIC ens porten a visitar els diaris digitals en catal. Aprofitant la immediatesa i la
rapidesa dInternet, lalumnat haur de buscar exemples de notcia, crnica i reportatge. Un dels
objectius bsics de lexercici s que lalumnat compari el tractament de les notcies comunes en
mitjans diferents. A partir daqu caldr reflexionar sobre alguns dels conceptes clau del periodisme:
lobjectivitat informativa, la manipulaci de la informaci o la lnia ideolgica dels diferents mitjans.
Com a activitat complementria podeu demanar als alumnes que escriguin en forma de notcia
breu un fet de lactualitat que els hagi cridat latenci. No han descriure ms de cinc lnies. A con-
tinuaci feu que facin grups de cinc o sis persones i que preparin un noticiari: un alumne en far la
presentaci i el comiat i els altres llegiran les notcies tenint cura de la dicci i lentonaci.
Funcionament de la llengua
Ortografia
Les explicacions i les activitats sobre les vocals o/u tones sn un reps que ha de servir per es-
criure correctament aquestes vocals en els textos que lalumnat elabori aquest curs i els posteriors.
Al final de tercer curs, les regles ortogrfiques daquestes vocals han destar ben interioritzades,
ja que en el curs segent ja no es faran ms explicacions teriques sobre qestions ortogrfiques.
Les activitats permeten la reflexi sobre ls de les vocals en noms i verbs i en paraules de la ma-
teixa famlia.
Comenava a trobar-se encastat a la normalitat estiuenca. Uns quants dies de viure amb els
seus cosins, a la casa dels seus cosins i entremig dels amics i amigues dels seus cosins,
lhavien anat convertint en un engranatge ms daquell mecanisme que desconeixia fins feia
poc. I no tenia temps daturar-se a pensar si shi trobava b o no, si li passaria el temps de
pressa, si lin quedaria un record inesborrable, ni si totes aquelles amistats noves deixarien
rastre.
Francesc Trabal, Vals
Gramtica
En aquest apartat es treballen les irregularitats que presenta la conjugaci verbal. En comptes
destudiar les diverses irregularitats conjugaci per conjugaci, sha cregut preferible agrupar-les
per tipus (velaritzacions, alteracions ortogrfiques i irregularitats especials) per tal de sistematit-
zar-ne lestudi i fer-lo ms digerible per a lalumne/a. Lobjectiu final s aconseguir que lalumne/a
detecti els errors que pot cometre en ls dels verbs i els esmeni quan parli o quan escrigui, per la
qual cosa s imprescindible que abans conegui la teoria bsica de referncia.
Algunes activitats treballen noms un determinat tipus dirregularitat pretenent que lalumne les
interioritzi grcies a la reiteraci: aix, lexercici 2 tracta exclusivament la velaritzaci, mentre que el
3 ho fa amb les alteracions ortogrfiques que es donen a la primera conjugaci. Altres en barregen
de diferents alhora en centrar-se en un temps que presenta nombroses irregularitats (el present
de subjuntiu en lactivitat 1, el present dindicatiu en la 2) o en combinar-ne de diversos (activitats
4 i 6); per ltim, lactivitat 5 treballa alguns dels verbs irregulars ms usats en temps i persones
especialment problemtics.
Com a activitat complementria es proposa el segent exercici per reforar les irregularitats de qu
hem parlat a la unitat i, alhora, repassar alguns temps compostos:
Omple els buits daquest exercici amb els verbs que hi ha entre parntesis, tots ells irregulars.
a) Si volen aprovar-ho tot, caldr que ............................... (estudiar) una mica ms.
b) Tinc tanta mandra que noms ............................... (jeure) tot el dia.
c) Si n ............................... (estar) tan segur, ja li ho hauria dit.
d) No ............................... (beure) aigua si esteu suats, s molt perills.
e) Quan vam arribar al refugi, ja feia estona que en Pere ............................... (encendre) el foc.
f) No podem fer el caf fins que n............................... (moldre) els grans.
g) Ja ............................... (cobrir) les tomaqueres per protegir-les del mal temps.
h) Ens ............................... (oferir) voluntaris, per no ha calgut que hi anssim.
i) Estic segura que ho ............................... (comprendre) de seguida que li ho has dit, per fa
veure que no.
j) Est preocupada perqu ............................... (pressentir) que passar alguna cosa dolenta.
Solucions
a) estudin
b) jauria
c) estigus
d) begueu
e) havia encs
f) hgim mlt
g) han cobert
h) havem ofert
i) ha comprs
j) pressent
Lxic
El propsit daquest apartat s que lalumnat prengui conscincia que cada context comunicatiu
requereix ls dun registre determinat. s a dir, que la competncia comunicativa consisteix en la
utilitzaci del registre adequat a cada situaci.
Les activitats 1, 2, 4 i 7 impliquen que lalumnat spiga reconixer i classificar els diferents registres
a partir de paraules (ex. 2), frases (ex. 3, 8) o textos (ex. 4 i 7). Lactivitat 7, a ms, implica una
anlisi de conceptes per distingir dos textos formals i cultes, per de registres tan allunyats com
el cientfic i el literari.
Les activitats 3, 5 i 6 requereixen que lalumne sigui prou competent en ls del registre estndard
per redactar en aquest registre o per reparar frases o textos incorrectes (amb barreja de regis-
tres).
A lexercici 9 lalumnat ha de demostrar que sap utilitzar diferents registres per transmetre una ma-
teixa informaci, en funci de la situaci comunicativa. Les dues darreres activitats sn dampliaci:
lexercici 11 explora els mecanismes lingstics que sutilitzen en la formaci dels mots dargot i
lexercici 12 els eufemismes.
Com a activitat complementria podeu escollir qualsevol de les frases o textos de lapartat i
demanar que lalumnat els redacti en registres diferents. Per practicar la llengua oral en diferents
graus de formalitat, podeu fer aquest exercici:
Escolliu una situaci determinada, per exemple, el fet de ser vctimes dun robatori. Caldr expli-
car-ho oralment a un amic (registre colloquial-vulgar amb una presncia important de mots de
largot juvenil), als pares o a un ve de lescala de mitjana edat (registre colloquial), i a un policia, a
comissaria, mentre redacta la denncia (registre formal, s de lestndard).
LECTURA
Abans de llegir
1 Afectat per la pressi atmosfrica.
Activitats
Mals daltura en el primer viatge...
1 Xina.
3 Dos dies.
6 Molts tibetans.
8 Deu anys.
9 Dues vegades.
11 El voleibol.
17 A les Canries.
18 La Marina de Mauritnia.
20 Treballar un parell de mesos al vaixell per recuperar diners i, al mes de juliol, tornar intentar el
viatge. Vol anar a Espanya a treballar, buscar-se la vida i aconseguir diners per comprar una
casa a Senegal. I es vol casar amb una espanyola.
22 No estan preparats per aquest fenomen creixent dimmigrants que pretenen arribar a Europa.
25 Crnica i reportatge
27 a) mot primitiu: tradici; b) terminaci de la primera persona del singular; c) mot primitiu: xoc;
d) mot agut; e) mot agut; f) mot agut
28 a) mot agut acabat en in; b) mot agut acabat en is; c) mot esdrixol; d) mot pla acabat en s;
e) mot esdrixol; f) mot pla acabat en l; g) mot agut acabat en es.
29 noms comuns: tren, capital, regi, dest, dies, part, pas, ascens, metres, paisatges, pellcula
noms propis: Pekn, Lhasa, Tibet
33 amenaa: amenaar; aire: airejar; joc: jugar; selecci: seleccionar; fracs: fracassar
COMUNICACI
1 a) un peix manta; b) la presncia dun peix manta obliga a tancar al bany una platja;
c) poc abans de les 12.00 hores del dia 30-8-2007; d) a la platja de la Paella de Torredembarra
(Tarragons); e) lanimal ha arribat a uns deu metres de la sorra i els banyistes han sortit de
laigua per iniciativa prpia; tot seguit sha hissat la bandera vermella de prohibici del bany; f)
no es creu que el peix tingus cap problema fsic, sin que nicament es trobava desorientat,
ja que, en advertir la presncia dels banyistes, sha allunyat mar endins.
3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Abans de redactar la notcia potser seria
convenient que lalumnat en contests les sis preguntes clau (qui, qu, quan, on, com i per
qu). Amb la resposta els ser molt ms fcil descriure-la. Tamb caldria vetllar perqu la
redactessin seguint lordre piramidal.
ortografia
1 En posici tona: Amb o: governs, mobilitzat, soldats, voluntaris, bombers, policies, pasos,
policia, pisos, robar, apologia, Constant, Tarragons, transformat
amb u: voluntaris, inundacions, vuitanta, cultura, urbana, rural, industrial
En posici tnica: Amb o: Polnia, prop, inundacions, assolen, Europa, Barcelona, inspec-
tor, eufria, poble, com, zona/amb u: cultura
6 S; hi podeu anar quan vulgueu. Per ells no viuen b. Fa un any van tenir una nena; tant
que havien sospirat per tenir una criatura! De moment va ser una alegria. Per es veu que
ell sha engelosit i no pot suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a casa. () Shavia posat la
capseta del coloret a la butxaca. No podia endur-sen les dues pessetes a la m, ni agafar el
portamonedes desprs dhaver dit a Anna que noms sortiria un moment. El cel estava cobert
de nvols espessos i els llamps mai no li havien fet por. ()
Merc Rodoreda, Aloma
9 He fet telefonades sense cap sort, no trobo ning! A la Nria no li he trucat, deu estar ocupada
resolent les equacions i no la vull destorbar.
10 volc, juvenil, humanitat, muntanya, jovenalla, hum, turmell, butxaca, plomatge, mussol
a) butxaca; b) hum; c) humanitat; d) jovenalla; e) juvenil; f) mussol; g) muntanya; h) plomatge;
i) turmell; j) volc
gramtica
1 a) dobleguis; b) avalu; c) estalvin; d) donis; e) llo; f) facis; g) canvi; h) sus; i) facis; j) bullis
3
barrejo abrao rebutjo busco
barreges abraces rebutges busques
barreja abraa rebutja busca
barregem abracem rebutgem busquem
barregeu abraceu rebutgeu busqueu
barregen abracen rebutgen busquen
4 a) trauria f) satisfaci
b) desconec g) naixer
c) encalcen h) escup
d) estigus I) consenten
e) moc
5
estar estic estigui estigus estava estaran estareu
donar dono doni dons donava donaran donareu
anar vaig vagi ans anava aniran anireu
estendre estenc estengui estengus estenia estendran estendreu
dissoldre dissolc dissolgui dissolgus dissolia dissoldran dissoldreu
crixer creixo creixi creixs creixia creixeran creixereu
treure trec tregui tragus treia trauran traureu
collir cullo culli colls collia colliran collireu
fer faig faci fes feia faran fareu
dur duc dugui dugus duia duran dureu
saber s spiga sabs sabia sabran sabreu
tenir tinc tingui tingus tenia tindran tindreu
voleu vull vulgui volgus volia voldran voldreu
lxic
4 Text a): Utilitza un registre informal, colloquial. Lemissor podria ser una peixatera o peixater de
mitjana edat, amb un nivell dinstrucci mitj-baix. El receptor s una clienta que compra peix.
El context, una peixateria o una parada de peix en un mercat.
Text b): Utilitza un registre formal, estndard. Lemissor podria ser un empleat de banca o un
assessor borsari (home o dona, indistintament), dedat indefinida, tot i que no massa jove;
el nivell dinstrucci, alt. El receptor s un client o una clienta que busca assessorament per
invertir el seu capital. El context, un despatx en un banc o una assessoria dinversions.
Sra. directora,
El motiu daquest escrit s sollicitar el seu perms per tal que el grup 3r B pugui organitzar una
festa per la castanyada. Els professors que ens donen classe estan disposats a participar-hi
com a vigilants, i la totalitat dalumnes del grup sha comproms a endrear laula i netejar-la.
s a dir, lactivitat est totalment organitzada i nicament ens manca la seva autoritzaci. Si
fos tan amable de donar la seva conformitat, li estarem molt agrats.
Atentament,
El delegat de 3r B
8 a) 2; b) 3
10 a) Escurament de mots: insti, profe, mani, poli; b) Alteraci del significat del mot: pasta,
gorilla, collega, cacau; c) Jocs de derivaci: bareto, bocata, litrona
11 a) gent de la tercera edat = vells; b) ha passat a millor vida = ha mort; c) establiment penitenciari
= pres; d) els serveis = el wter ; e) hospital psiquitric = manicomi; f) fer un riu = orinar, pixar
1 Catalunya: Pirineus, marges, rius, boscos, clima, Montserrat, Seu, etc. Torna a la patria per
morir-hi.
8 estndard
Dimensi comunicativa
Lectura
El text que es proposa de llegir s lentrevista a un escriptor molt jove, Christopher Paolini, fams
per lobra Eragon, que ha estat un xit comercial sense precedents, tenint en compte ledat de
lautor, i que fins i tot sha adaptat al cinema.
Les activitats dAbans de llegir... tracten daspectes relacionats amb la literatura fantstica i la profes-
si descriptor. A lalumnat sobta que un noi de 15 anys shagi convertit en escriptor tan aviat. Aix
permet la reflexi sobre lescriptura, la lectura i les qualitats que shan de tenir per escriure un llibre.
Un cop fetes les activitats prvies, lentrevista al jove escriptor nord-americ s molt rica en con-
tinguts. En lapartat de comprensi lectora es proposen deu preguntes de resposta multiopci,
per el professorat pot ampliar-les amb altres propostes sobre altres aspectes de lentrevista: la
literatura fantstica, els personatges fantstics, ledat dinici de la lectura, ls de la biblioteca, el
suport familiar, la sort, lopini sobre altres llibres, els somnis dels joves escriptors, etc.
Ats que aquest jove escriptor ja ha publicat el segon volum de la trilogia, Eldest, tamb sha in-
cls com a lectura un recull de premsa sobre aquesta segona novella que ja ha estat traduda al
catal. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre
el text.
Comunicaci
Aquest apartat analitza en profunditat un altre gnere periodstic, lentrevista. Nestudia les tipolo-
gies (informativa o de personalitat) i lestructura (diferent si es tracta duna entrevista escrita o oral).
Finalment, dna una srie de consells tils per fer una bona entrevista (abans, durant i desprs)
perqu lalumnat els tingui presents en la realitzaci de les activitats.
Les activitats estan presentades segons una progressi de menor a major dificultat i de menor a
major implicaci personal. Per prendre contacte amb el gnere, en el primer exercici noms shan
daparellar les preguntes i les respostes duna entrevista. En la segona activitat tenim les respostes
una entrevista feta a un cuiner; lalumnat haur de redactar les possibles preguntes. En el tercer
exercici, a partir duna notcia, caldr elaborar una entrevista completa i representar-la davant la
classe: lalumnat haur de treballar lentrevista des de les dues perspectives, entrevistador i entre-
vistat.
El darrer exercici contestar el qestionari Proust suposa per a lalumne convertir-se en lobjecte
i el protagonista del treball periodstic. Aquest exercici s aconsellable compartir-lo amb el grup i
llegir les respostes de tothom, pregunta per pregunta.
Lactivitat TIC ensenyar lalumnat a editar, mitjanant un processador de textos, una de les entre-
vistes que hagi fet. Lextensi del text ser duna pgina. s important que els textos periodstics
complets que redacti lalumne es passin a lordinador: en el periodisme, tant important com el
contingut s la composici del text.
Si voleu, podeu elaborar una revista amb les entrevistes de tots els companys de classe. Per no
gastar paper, podeu crear una publicaci virtual a Internet, ja sigui al web del centre o en un bloc
propi.
Funcionament de la llengua
Ortografia
En aquesta unitat es treballa lortografi a dels mots amb b o v. Les activitats sn variades a fi
dassegurar la correcta escriptura daquestes consonants.
A diferncia dels cursos anteriors, en aquest sha incls lexplicaci i la prctica amb mots que es
pronuncien igual per que es diferencien per lortografi a (duen b o v) i tenen significats diferents:
abs-avs, baga-vaga, bena-vena, etc. Lactivitat 4 treballa limperfet dindicatiu de verbs com apro-
var, arribar i escriure. Es pot ampliar la llista amb altres verbs que portin b o v. En lactivitat 7, els
nois i noies hauran de traduir mots castellans que duen b o v a fi que sadonin de les diferncies
entre catal i castell.
El secretari general de les Nacions Unides estava immbil al costat del gran finestral, obser-
vant el trnsit que sarrossegava all baix, pel carrer 43. De vegades es preguntava si devia
ser bo treballar a tanta alada per sobre els seus companys de raa. Un cert allament estava
molt b, per podia convertir-se fcilment en indiferncia. O potser nicament intentava fer
racional laversi que sentia pels gratacels, una aversi que no havia disminut desprs de vint
anys a Nova York?
Arthur C. Clarke, La fi de la infantesa
Gramtica
En aquesta unitat treballem les formes verbals no personals i les perfrasis verbals amb diversos ob-
jectius. En primer lloc, es pretenen evitar algunes de les incorreccions ms freqents relacionades
amb aquestes formes, algunes de les quals tenen a veure amb usos colloquials no normatius (in-
finitius acabats en guer i gerundis acabats en guent) o amb la interferncia del castell (perfrasis
verbals dobligaci incorrectes, construccions de probabilitat usades com si fossin dobligaci).
En segon lloc, aconseguir que lalumne/a es familiaritzi amb variabilitat de formes que presenten
els participis irregulars de la segona i la tercera conjugacions.
En tercer lloc, es tracta dacostumar lalumne a concebre i usar les perfrasis com una construcci
verbal ms entre totes les possibles i com un recurs per expressar-se amb ms fludesa, riquesa i
genunitat.
Com a activitat complementria, es proposa aquesta recepta de cuina, els buits de la qual cal
omplir amb la perfrasi indicada entre parntesis.
Altres ingredients:
1 ceba de Figueres
50 cc de tomquet triturat
1 gra dall, 3 avellanes, 3 ametlles torrades i uns brots de julivert
La tinta del calamar fa que els fideus siguin negres i... bonssims!
s un plat equilibrat i complet que . [possibilitat, servir] de plat
nic, tant a lhora de dinar com a lhora de sopar. Aporta fibra. No s aconsellat en persones
amb colesterol ni en casos dhipertensi.
TVCCCRTV Interactiva, S.A
Solucions
Podeu trobar, Heu de fer, Comenceu a preparar, comenci a bullir, aneu enrossint, cal desfer, quedi
ennegrit, heu de saltar, heu dincorporar, cal netejar, cal tallar-les, heu de saltar, podeu incorporar,
Heu de ficar, cal posar, heu de mullar, heu de ficar, podeu servir.
Lxic
En aquest apartat es posa laccent en la detecci i correcci de diversos errors molt comuns en
ls del lxic: pleonasmes, comodins o mots jquer, mots genrics, falques o crosses lingstiques.
Es pretn que lalumnat sigui conscient de la importncia que t disposar dun vocabulari ampli i
saber-lo emprar correctament per tal dexpressar les idees amb precisi.
Les activitats presenten una srie dexemples deficients (frases o textos) i donen pistes per esme-
nar-los. Com que segueixen lordre de les explicacions teriques, una possible tcnica pedag-
gica seria lligar lexplicaci amb la realitzaci immediata de lexercici corresponent: pleonasmes
(ex. 1), mots jquer (ex. 2, 3, 4, 10), mots genrics (ex. 5, 8), crosses lingstiques (ex. 6), tics destil
(ex. 7). Lexercici 9 s una activitat de sntesi.
Caldria deixar clar a lalumnat que aquests fenmens sn usuals i fins i tot tolerables en la llengua
colloquial, per que estan absolutament fora de lloc en registres ms formals i en la llengua es-
crita.
Com a activitat complementria podeu fer aquest exercici, que servir de sntesi. Dicteu-los o
escriviu a la pissarra aquestes frases i demaneu a lalumnat que detecti el tipus derrada que hi ha
en cadascuna i que lesmeni:
lectura
Abans de llegir
1 a 9 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
1 b); a); c); a); a); b); c); a); b); b)
6 a); b); c); d); e): pretrit imperfet acabat en ava dels verbs de la 1a conjugaci.
10 protagonista, novella, fantasies, lectures, llegir, llibreria, biblioteca, llibres, autoedici, novellista,
editorial, histries.
12 a) t tres parts; b) edici feta per un mateix; c) editar un altre cop; d) introduir; e) agafar;
f) muntar; g) volum; h) empresa que edita llibres; i) contar; j) pobresa
COMUNICACI
ORTOGRAFIA
1 a) binocles;
b) vidre;
c) llibreta;
d) branca;
e) bast;
f) escarabat;
g) ganivet;
h) saba;
i) bosses;
j) boscos
2 a) llobat; b) vivncia; c) arxivar; d) rebia; e) clavar; f) esclavitud; g) nevar; h) cabota; i) blavs;
j) sabia
5 a) advocat; b) avall; c) gavardina; d) calb; e) canviar; f) vaca; g) savi; h) riba; i) haver; j) barca;
k) mbil; l) fava; m) llavi; n) provar; o) avet; p) velocitat; q) objecte; r) vola (de volar) / bola (cos
esfric); s) cavall; t) b
8 Un individu va estar tres dies a Barcelona per a vendre una partida de vi, i el dia abans de
tornar al poble, va entrar a fer-se afaitar a una barberia del carrer de Sant Pau.
9 LAnnbal, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis va baixar les
escales del seu pis. Anava amb uns pantalons molt estrets i amb unes botes de color negre.
LAnnbal va pensar que no sabia per qu la Gertrudis havia dit que anava a comprar unes
mitges, per va deixar crrer aquest pensament ben aviat. La Gertrudis va entrar al cotxe i van
anar a menjar una hamburguesa amb espcies a un bar de la fira. LAnnbal havia imaginat un
sopar ms pausat, per la Gertrudis va dir que volia anar a la fira. A la fira hi havia atraccions i
aparells mecnics que et feien remoure lestmac i tmboles.
GRAMTICA
2 a) anava esborrant: acci continuada; b) no hi ha una perfrasi verbal, es tracta del verb en
passat perifrstic. c) comenaren a arribar: inici duna acci; d) estaven barallant: continutat;
e) han de trametre: obligaci; f) van haver de netejar: obligaci; g) deu ploure: probabilitat;
h) caldr reconstruir: obligaci; i) haureu de tornar: obligaci + tornar a repetir: repetici.
3 la soluci b) perqu deure + infinitiu noms es pot usar per expressar la idea de probabilitat,
mai la dobligaci.
4 a) voler; b) imprs; c) sabut; d) Escrivint-li; e) has de fer; f) ofert; g) Cal que ens ho rumiem;
h) establert; i) sofert; j) Sha dentrenar/cal entrenar; k) he danar.
7
1a plural 1a plural
gerundi gerundi
present dindicatiu present dindicatiu
sabem sabent valem valent
admetem admetent creiem creient
podem podent debatem debatent
encenem encenent responem responent
transcorrem transcorrent cloem cloent
ofenem ofenent omplim omplint
plaem plaent establim establint
coem coent vivim vivint
devem devent escrivim escrivint
8
I N C L O S A V A R I
B T L C O M B A T R E
S U A T P E L L E S X
U C O N F O N E N T C
S A S O S L D R A S L
P D E B A T R E L U O
E E F H B O C A N D E
S T I F U S I L A T N
C O S A T F O M O L T
D I D I S S O L E N T
LXIC
9 a) Aix que hem vist al teatre era molt divertit. (mot comod) Lobra, lespectacle
b) Avui he menjat un peix bonssim per dinar. (mot genric)
c) Tindrem temps darribar-hi, no? Per sortim ja, no? (crossses lingstiques - tics destil)
d) Hi vaig anar-hi perqu vaig voler. (pleonasme)
e) Lhan posat de president de lempresa. (mot comod) nomenat
f) Sempre em dna la culpa a mi. (pleonasme)
g) El president far un discurs a les dotze. (mot comod) pronunciar
3 1a etapa: romntica.
2a etapa: drama realista.
3a etapa: drama burgs.
4 Morir-se.
6 Que ja no accepta ordres del Sebasti i que far el que ell volgui.
7 Documentar-se, fer el gui, crear clima de confiana, ser objectiu, suprimir idees repetitives, etc.
9 Escrivim v darrere n: canvi; en una mateixa famlia de mots alternen v amb u: blau-blava.
12 avararan, reinventar, ser, recorda, seleva, vola, sn, s, sobt, duren, reduir.
13 Laltre dia em va passar una cosa molt curiosa, que no mhavia passat mai. Vaig perdre el
mbil. No em va preocupar. Vaig anar a la botiga a comprar-ne un de nou. Quan estava a punt
de fer el pagament, aleshores vaig escoltar que sonava la musiqueta del meu vell mbil, que
estava dins la butxaca interior de la meva americana.
Dimensi comunicativa
Lectura
Es proposen tres textos per llegir. El primer tracta sobre el futbol des de diversos punts de vista: les
actituds del pblic en un partit futbol. El que es proposa de llegir primer va ser escrit lany 1932 per
Carles Soldevila i, malgrat el pas del temps, lopini de lescriptor encara t plena vigncia avui. El
que venen a continuaci tracten dels invents des de diferents punts de vista.
Les activitats dAbans de llegir..., doncs, giren a lentorn daquests temes principalment. Totes
les activitats de desprs de la lectura, poden fer-se en grups reduts i, desprs, cada grup pot
exposar la seva opini sobre els aspectes que tracten les preguntes i els textos en general. Tamb
sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
En aquest apartat sestudien els textos de tipus argumentatiu que produeix el periodisme: leditorial,
les cartes al director, els articles dopini i les crtiques, sense oblidar les formes orals, sobretot el
debat o colloqui. Sn el que anomenem gneres interpretatius, per contraposar-los als gneres
informatius (notcia, crnica i reportatge) que heu treballat en la unitat 2.
Lalumnat, al marge dels conceptes, hauria de consolidar una srie de valors i actituds relacionats
amb aquests tipus de textos, bsicament lexpressi respectuosa de les prpies opinions i la to-
lerncia envers les opinions contrries.
Les activitats 1, 6 i 7 giren al voltant del debat o el colloqui. En totes elles s important evitar la
improvisaci en lexposici oral; abans caldr que els alumnes facin un treball previ de recerca
darguments i dordenaci de les prpies idees.
Les activitats 2 i 3 treballen els articles dopini o columnes. Shauria de fer primer lexercici 3
(analitzar un text que serveix de model) i desprs el 2 (escriure un article dopini per a la revista
del centre). Cal demanar als alumnes que no escriguin cap text a raig, sin que abans en facin un
esquema i un esborrany.
Per fer lexercici 4 (escriu una carta al director) i lexercici 5 (escriu una crtica dun CD, llibre,
pellcula, etc.) seria bo que en llegissin alguns exemples extrets de diaris o revistes. Com a activitat
prvia, es podria demanar a lalumnat que busqui a Internet o en una publicaci impresa un model
de crtica i un de carta al director.
Lactivitat TIC se centra en lhumor grfic publicat en diaris i revistes, que cal considerar com un
gnere dopini ms. Lobjectiu de lactivitat s que lalumne sadoni del fort component de crtica
social o poltica que contenen les vinyetes dhumor. Tamb s important que analitzi la combina-
ci de recursos grfics i lingstics, ja que desprs haur de crear la seva prpia vinyeta dhumor
grfic.
En els diaris, la tendncia ideolgica es reflecteix, sobretot, a leditorial. Ara b, sovint tamb les
notcies reflecteixen la lnia del diari. Compara els titulars segents i digues quin aspecte de la notcia
sha volgut destacar en cada cas. Assenyala si lenunciat dels fets compleix els requisits de neutra-
litat i objectivitat o si, tot al contrari, mostra parcialitat i subjectivitat.
Funcionament de la llengua
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen p/b, t/d i c/g. Les activitats sn variades a fi
dassegurar la correcta escriptura daquestes consonants. Destaquem lactivitat 2, que se centra
en lescriptura de gerundis acabats en -nt i les activitats 6 i 7, centrades en les consonants enmig
de mot.
Els agents es donaven per satisfets. Els havien convenut les meves maneres. Estava singu-
larment relaxat. Ells seien i, mentre els responia amb aire alegre, xerraven dassumptes fami-
liars. Per al cap de poca estona vaig notar que empallidia i desitjava que se nanessin. Em
feia mal el cap i imaginava un brunzit a les orelles, per ells continuaven asseguts i xerrant.
Gramtica
El propsit daquest apartat s que els alumnes percebin el text, qualsevol text, com a unitat co-
municativa bsica que, per tal dassolir lobjectiu de comunicar un missatge amb la mxima efic-
cia, ha de complir sempre unes condicions mnimes: adequaci, coherncia, cohesi i correcci. I
que ho facin servir en textos de producci prpia.
Aquest objectiu sintrodueix amb lobservaci de dos textos. El primer s un fragment literari de-
format, amb frases curtes i simples, on les idees sexpressen com una successi de pensaments
deslligats que repeteixen un cop i un altre els mateixos referents, sense usar pronoms, connectors,
conjuncions ni dctics. El segon s el fragment original dUn mag de Terramar. En comparar els dos
textos, cal que lalumne/a vegi com els diversos mecanismes de cohesi textual i una puntuaci
adequada transformen un text inconnex i repetitiu en un altre de flud i ben travat.
A continuaci es defineixen les quatre propietats comunicatives que ha de complir qualsevol text i
es proporciona a lalumne/a una srie de consells perqu les pugui posar en prctica en els textos
que produeixi i hi eviti els errors ms freqents.
La finalitat bsica de les activitats proposades s treballar per separat cadascuna de les propietats
comunicatives del text. La major part de les activitats demanen a lalumne/a que corregeixi o que
reconstrueixi textos que, tal com li sn presentats, les incompleixen en graus diversos, perqu
daquesta manera sadoni de com la comprensi en resulta afectada.
Finalment, en lactivitat complementria que proposem, cal que els alumnes posin en joc tots
els recursos adquirits al llarg de lapartat per tal de produir un text breu ben construt. Es dema-
nar als alumnes que sagrupin en parelles. Un dells redactar un text breu per penjar al tauler
danuncis del seu institut oferint vendre alguna cosa usada o b demanant alguna cosa que li faci
falta. Laltre/a redactar una resposta favorable usant el mateix procediment. Cal que un text i laltre
respectin les propietats comunicatives estudiades a la unitat i que incloguin les dades de cadasc
per facilitar el contacte.
Lxic
Aquest apartat se centra en lestudi dun camp lxic duna gran riquesa i complexitat, el de lsser
hum. El vocabulari que gira entorn del cos i la salut de les persones, duna banda, i el carcter i
lestat dnim, duna altra, s amplssim. Per tant, davant la impossibilitat de ser exhaustius, sha
fet una selecci de mots atenent a una diversitat dinteressos: recordar alguna dificultat ortogrfica,
afavorir ls precs dels termes, assenyalar interferncies amb el castell, aclarir ls dels mots en
funci del registre, etc.
Les sis primeres activitats socupen del cos i la salut. Els aspectes que en tracten sn els segents:
classificaci de termes anatmics (ex. 1), frases fetes (ex. 2) i sinnims de registres diferents (ex.
3, 4, 5 i 6). Les activitats 7, 8, 9 i 10 tenen com a objectiu ampliar el vocabulari relacionat amb
la psicologia de les persones, ja que sovint lalumnat t dificultat per expressar amb precisi els
sentiments i els estats dnim, propis o aliens. Lactivitat 11 pretn detectar i esmenar les formes
errnies del llenguatge (barbarismes i vulgarismes). Finalment, els exercicis 13 i 14 treballen les
frases fetes.
1. Amb lajut del diccionari, si cal, digues quina de les dues definicions s la bona:
2. Tot seguit, per parelles i amb lajut del diccionari, els alumnes faran el mateix que a lexercici
anterior: escolliran un mot referit al carcter de les persones, en redactaran una definici inventada
i la presentaran als companys juntament amb la definici correcta. Podeu convertir lexercici en un
concurs i fer competir dos equips, a veure qui nendevina ms.
lectura
Abans de llegir
1 a 8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
El pblic de futbol
1 Perqu dun any a laltre, i fins i tot dun quinquenni a un altre, no hi troba diferncia.
3 Subjectiu.
4 En que deu mil ulls han vist loff side del davanter dels blancs i deu mil ulls no lhan vist.
5 Podria guanyar alguns graus de serenitat, adquirir uns hbits menys cridaners i no abusar del
xiulet dalarma.
6 Si pot perjudicar el ritme dels altres dies de la setmana, benem la vlvula del futbol.
7 1932.
Invents
11 La ptria, el pas.
Un gran invent
13 Els telfons mbils que ens connecten amb el mn, ens faciliten la vida i ajuden a vncer la ti-
midesa. Les cabines telefniques que ens fan fer llargues estones de cua, recerca de moneda,
sespatllen, plenes de brutcia, asfixiants de calor a lestiu, gelades a lhivern.
14 c); c)
22 a) lloc; b) calmar-se els nervis, la pena o la rbia.; c) objecte; d) una cosa que no t forma de-
finida; e) irritaci que ens causa el desdeny duna altra persona; f) pronunciaci vacillant.
23 a) fora de joc;
b) orientacions per circular;
c) lnia dinternet;
d) missatges electrnics.
25 meravella: preciositat; firma: signa; cava: xampany; prescindeix: oblida; confia: aposta;
prefereixo: desitjo; sha empescat: sha ideat; destacar: remarcar; esplendors: extraordinari
comunicaci
Proposta de resum:
Hi ha dues menes de propietaris de gossos en entorns urbans: aquells que recullen els ex-
crements de la seva mascota amb una bosseta de plstic a la m, persones responsables i
conseqents amb la decisi de tenir gos; els altres, aquells que no ho fan i dissimulen quan el
seu animal defeca enmig de la vorera, sn gent frvola i incvica.
b) Lautor troba admirables els propietaris de gos que sn responsables i recullen els excre-
ments de la seva mascota; en canvi, considera frvols i incvics aquells que no ho fan.
a) Lalumne ha de parlar per telfon en un programa de rdio per donar la seva opini sobre la
qualitat dels estudis a lESO. En aquest cas, el professorat valorar la utilitzaci del registre ade-
quat per part de lalumnat, la formulaci clara i ordenada de les idees i la correcci fontica.
ORTOGRAFIA
1 a) paret; b) solitud; c) cep; d) buit; e) esclop; f) anleg; g) barret; h) menut; i) pedagog; j) nebot;
k) tub; l) amplitud; m) enganxat; n) amic; o) bonic; p) acudit; q) cec; r) mag; s) vuit; t) badoc
3 a) quiet: quietud; b) vuit: vuit; c) just: justcia; d) alt: altitud; e) moribund: moribunda;
f) nord: nordejar; g) xid: oxidar; h) rpid: rapidesa; i) brut: brutcia
4 Amb tot i sser tan desitjada per la Pilar la quietud que llavors comen a respirar-se en aquell
xalet (sense forasters ni visites, ni noves, quasi, de la noia, que anava viatjant), se li hauria fet
ben aviat insoportable si no hagus comprs fins a quin punt era beneficis a lEnriquet el
continuar all. nicament labnegaci de mare podia enfrenar els impulsos, que com a bona
filla sentia la Pilar, de deixar aquella soledat per tornar-sen al costat de son pare, tan inconsi-
derablement abandonat a mans duna criada vella com la Mions.
Narcs Oller, Pilar Prim
10 a) llamp; b) tmid; c) prleg; d) ajut; e) batec; f) trist; g) brut; h) cstig; i) joc; j) miop; k) rab;
l) crrec
GRAMTICA
2 Text original: De Barcelona, per anar a Torrelles en tren, sha de baixar a lestaci de Marina
de Torrelles. En aquest lloc, i connectada amb trens principals, hi ha una lnia dautobusos que
desprs dun viatge de dotze o tretze quilmetres us deixa a la poblaci.
El viatge no seria pesat si els autobusos fossin suficients. Gaireb tot lany, per, i sobretot a
lestiu, aquests vehicles porten ms gent de la que normalment shi pot encabir, i, aix, sovint
shi ha danar dret o sobre el sostre ventejat. A lestaci, la gent baixa del tren, es posa a c-
rrer i ocupa el carro per assalt, a trompada seca. Com que jo ignorava aquests costums del
meu nou pas de residncia, quan he penetrat en lautobs tots els seients eren ja ocupats i
ha hagut de fer, per tant, el viatge dret.
6 El text original s: En Dunny crid ben fort els versos, i les cabres se li acostaren. Anaren cap
a ell molt de pressa, totes plegades, sense fer cap soroll. I el miraven per lescletxa fosca dels
seus ulls grocs. [...]
I tot de sobte sent por de les seves banyes gruixudes i envoltades danelles, i dels seus ulls
estranys i del seu estrany silenci. Intent desempallegar-sen i fugir corrent. Les cabres van
crrer amb ell, tot formant una mena de nus al seu voltant, i aix van arribar finalment al llogaret,
totes les cabres ben juntes, com si estiguessin lligades amb una corda cenyida, i el noi al bell
mig de totes elles, entre plors i brams. Els vilatans van sortir de les seves cases per insultar
les cabres i riures del noi.
LXIC
1
cap tronc extremitats
melic, testicles, engonal, maluc, canell, aixella, bra,
galta, clatell, ment, nou mugr, entrecuix, vulva, empenya, cama, genoll,
del coll, parpella, front penis, pubis, esquena, tal, ungla, natja, turmell,
espatlla, panxa, pit, canyella, m, colze, palmell
2 a) 4; b) 7; c) 1; d) 6; e) 2; f); 3; g) 5
3 a) 3; b) 1; c) 5; d) 4; e) 2
4 s colloquial: clatell, cap, pits, aixella, cara, pols, forat del nas, barra, ventre, nusos dels dits
s culte: nuca, testa, sines, axilla, rostre, templa, nariu, mandbula, abdomen, artells
6 a) 2; b) 4; c) 1; d) 6; e) 8; f) 3; g) 5; h) 7
8
trets positius trets negatius
amable, corts, bon jan, dol, responsable, barrut, badoc, presumit, trist, fresc, sec, cu-
voluntaris, lleial, franc, senzill, ser, natural ris, murmurador, enredaire, xerraire, capritxs
10 a) 3; b) 1; c) 5; d) 2; e) 4
11 a) srio: seris; raro: rar, estrany; b) capaa: capa; leal: lleial; c) felia: feli; d) cult: culte;
llgica: lgica; e) carinys: afectus, amors; traviesso: entremaliat; mimat: aviciat, consentit;
f) vago: gandul
1 La Renaixena.
3 Lescanyapobres i La bogeria.
6 Mil duros.
7 Que el mataran.
8 s molt avariciosa.
9 Parla amb les monedes com si fossin filles seves i els parla amb tendresa.
5 Debat, colloqui, intervencions del pblic. Editorial, cartes al director, articles dopini, crtica.
8 Editorial: text elaborat per lequip de redacci i expressa lopini del diari.
Article dopini: Escrit pels collaboradors o persones rellevants dun mbit i manifesten lopini
de qui escriu.
13 a) ha establert;
b) saber-ho;
c) Cal esperar;
d) Sembla;
e) Vaig
14 a) lenv;
b) llengua;
c) el maluc;
d) lespatlla;
e) del canell;
f) telfon
Dimensi comunicativa
Lectura
Les activitats prvies daquest apartat permeten situar-se en els temes principals del text de lectu-
ra: els viatges collectius, la visita a un pas amb cultura, llengua i costums diferents, i els intercanvis
que a lestiu fan els joves per aprendre altres idiomes i viatjar. Ats que el pas visitat s Turquia,
es proposa de situar aquest pas en un mapa i parlar de tot el que els alumnes spiguen sobre
la religi, costums i habitants daquest pas. Tamb s una bona ocasi per reflexionar sobre les
amistats que es poden fer en els viatges i de tot el que sen pot aprendre.
El text de lectura s un diari que escriu la protagonista sobre dos dies del mes de juliol que passa
en aquell pas. Les set preguntes de resposta multiopci es poden ampliar amb altres qestions
sobre aspectes del viatge i les opinions de la protagonista sobre les coses que veu i fa, les perso-
nes amb qui es troba o coneix, els llocs que visita, etc. El text brinda una bona ocasi per parlar
de viatges que hagin fet els alumnes a altres pasos. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de
llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
En aquest apartat sestudien els mitjans de comunicaci amb ms incidncia en el segle xx i prin-
cipis del xxi: la rdio i la televisi, sense oblidar laparici de les noves tecnologies, especialment
Internet. Es pretn que lalumnat aprengui les caracterstiques del llenguatge que utilitzen aquests
mitjans, reconegui els diferents tipus de programes que shi fan (en funci del format i el contingut),
i spiga la funci dels professionals que hi treballen.
A travs duna enquesta i dun debat, les activitats 1 i 2 pretenen fer evident als alumnes la influn-
cia que exerceixen sobre ells els mitjans de comunicaci. Possiblement, una part considerable de
lalumnat s consumidora acrtica dels mitjans audiovisuals; un dels objectius daquests exercicis
ha de ser que prenguin conscincia que estan immersos en la societat de la comunicaci, i que els
mitjans mai sn neutrals. Si es creu convenient, es podria introduir aqu lactivitat 6, que proposa
lelaboraci dun quadre comparatiu per analitzar la programaci de diferents canals de televisi o
emissores de rdio.
Les activitats 3 i 4 es centren en la rdio. Mitjanant lexercici 3 els nois i noies hauran danalitzar
tres tipus delocuci radiofnica, segons el tema del programa i el pblic a qui sadrea (informatiu,
musical i desports). Els coneixements adquirits els podran aprofitar per fer lexercici 4, en el qual
els alumnes hauran dadoptar el rol de locutor de rdio.
Lactivitat 5 s fora complexa, ja que demana la preparaci i emissi dun noticiari televisiu.
La importncia i la dificultat daquest exercici s la recerca de les fonts, la coherncia en la se-
lecci de les notcies i la bona coordinaci del treball en equip. Si el centre disposa dels recursos
adequats, es podria pregravar linformatiu, editar-lo i passar-lo a la classe com si fos una emissi
televisiva real.
Les activitats TIC daquest apartat se centren en les rdios i televisions que trobem a la xarxa.
Lobjectiu s que lalumnat conegui les emissores de rdio i cadenes televisives que hi emeten, els
continguts que ofereixen, i tamb com hi poden opinar o participar.
Com a activitat complementria es pot realitzar la segent, que consisteix en una srie dexercicis
delocuci:
Tot seguit posarem a prova les teves aptituds com a locutor o locutora. Primer, escull una notcia
breu. Desprs, per preparar la lectura, segueix aquests consells:
a) Llegeix el text en veu baixa per familiaritzar-thi: fixat en el sentit de les frases i en la puntuaci.
b) Fes diversos assaigs: llegeix el text amb un ritme lent o molt de pressa; canvia lentonaci i el
to de manera que expressis tristesa, alegria, indiferncia, indignaci... En tots el casos has de
vocalitzar, s a dir, pronunciar els sons de manera clara.
c) Finalment, davant de tota la classe, fes la lectura de la notcia de la manera que creguis ms
adequada.
Funcionament de la llengua
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen j/g, x/ix, tx/ig. Per b que en la major part de les
activitats es demana de completar els buits de mots que duen aquestes consonants o dgrafs, el
professorat pot triar algunes paraules per exemple: desitjar, teixir, jersei, Meritxell, exercici i propo-
sar als alumnes de redactar un text breu en el qual surtin.
Va baixar a la cabina i va tancar la maleta. Va agafar desprs el paquet de llibres, lligat amb
dues corretges.
Objectiu aconseguit, minyva fer el capit gratant-se la panxa. Ara, com que la meva
responsabilitat abasta fins a deixar-te en terra, anirs en un dels meus bots.
El bot va tocar aigua. El contramestre mateix, un xicot gras i vermell, shi va despenjar i, amb
lajut dun mariner, va armar els rems.
El vaixell quedava a cent braces de la boca de lestret. El bot en recorreria la llargada fins a la
platja de Sant Nicfor.
Gramtica
Lapartat comena amb lobservaci dun text compost per pargrafs curts on es pot veure amb
claredat que els pargrafs constitueixen unitats temtiques ben diferenciades. A lactivitat 1 hauran
de relacionar cadascun dels pargrafs daquest text amb la idea principal que shi expressa.
A partir daqu es remarca la importncia dels pargrafs en els textos duna certa extensi com
a eina per tal dorganitzar la informaci i jerarquitzar-la. Com a demostraci prctica de ls del
pargraf, a lactivitat 2 caldr dividir en 4 pargrafs un text llarg.
A continuaci treballarem els signes de puntuaci com a substituts en la llengua escrita de tot un
cabal dinformaci que en llengua oral ens ve donada pel llenguatge paraverbal (lentonaci, les
pauses, lmfasi) i que ens resulta imprescindible per tal de captar lautntic significat dun miss-
atge escrit.
A lactivitat 3 lalumne/a ha de relacionar frases puntuades de manera diferent (i, doncs, amb una
entonaci diferent) amb el significat que expressa cadascuna. Les activitats 4 i 5 consisteixen a
puntuar textos ja redactats.
Com a activitat complementria es proposa la creaci dun text. Tant el tema escollit com les con-
dicions que ha de complir responen al propsit de guiar el procs de redacci perqu lalumne/a hi
apliqui els conceptes que han estat estudiats i en comprovi el resultat en un text propi:
Than proposat que escriguis un petit comentari a la revista de lescola sobre la srie de
televisi que ms tagradi perqu la recomanis a tothom. El comentari ha de tenir, com a
mnim, tres pargrafs, cada un amb una idea principal:
1r pargraf: de qu tracta?
2n pargraf: com sn els personatges?
3r pargraf: per qu tagrada tant?
Lxic
Aquest apartat est centrat en dos camps lxics: els accidents geogrfics i els fenmens meteo-
rolgics. El vocabulari, que tant pot pertnyer al lxic com com al registre cientfic, es caracteritza
per tenir una gran riquesa i precisi. Per tant, lobjectiu que ens proposem assolir s que lalumnat
adquireixi o consolidi un cabal lxic fora complex per denorme importncia, tant en la vida quo-
tidiana com en els estudis (meteorologia i geografia).
La majoria dactivitats tenen com a propsit essencial augmentar el cabal lxic de lalumnat i al-
hora precisar el significat de les paraules: accidents geogrfics (ex. 1), vents (ex. 2), gradacions
dintensitat o de mida (ex. 3), definicions (ex. 4, 8), sinnims (ex. 7).
Lexercici 6 pretn corregir algunes incorreccions fora usuals, bsicament interferncies amb el
castell. Els exercicis 9 i 10 treballen el fons tradicional de la llengua, refranys i endevinalles.
Com a activitat complementria podeu dictar les endevinalles segents, totes elles referides a
accidents geogrfics i fenmens meteorolgics. Un cop corregida lortografia, caldr endevinar el
mot amagat.
el sol
la mar
el fred
els nvols
lectura
Abans de llegir
1 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
1 b); c); b); b); b); a); a)
8 a) Aquesta c) deserts;
b) tanquen; d) carregats
9 Diu que en aquesta colla haurien en Jordi, lImma i la Nria. Que la Nria li cau molt b. Ja
deia que ara el torn li correspon a la Nria. Tenen totes les qualitats del mn i algunes de ms.
s sensible, intelligent, madura (cosa que entusiasme a la Snia) i sinteressa per tot. T un
problema, la dificultat que troba a comunicar-se amb els altres.
10 minaret, edificis, mesquita, local, antic teatre, barri, zona comercial, jardins, palaus, carrerons,
torre...
11 taxista, taxmetre
12 a) 3; b) 5; c) 1; d) 2; e) 4
14 a) que es troba entre dues cultures o civilitzacions diferents; b) entre una cosa i una altra;
c) comenci a fer el que ha de fer; d) amb calma; e) locasi; f) pensant
COMUNICACI
3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Ara b, qualsevol resposta hauria de tenir
en compte unes idees bsiques:
El primer text s una notcia, i vol informar sobre un fet de manera objectiva. Lelocuci, per
tant, haur de ser clara, el ritme mitj, i lentonaci i el to han destar dacord amb el contingut
seris de la notcia (un accident mltiple).
El segon text est extret dun programa musical, a lestil de Els quaranta principals. Sense
que ens oblidem de vocalitzar, el ritme haur de ser fora rpid i lentonaci haur de reflectir
el dinamisme i lemoci que sadiu a lestil de msica que shi emet. Per connectar amb un
pblic jove caldr utilitzar un llenguatge que els sigui proper, amb un to que haur de ser des-
enfadat i directe.
El darrer text pertany a una retransmissi esportiva, concretament dun partit de futbol.
Com que el fragment escollit ens narra en directe la consecuci dun gol, la veu del locu-
tor nhaur de reflectir lemoci: ritme rpid, en un crescendo que acaba en una explosi
dentusiasme.
ORTOGRAFIA
5 a) xut: xutar; b) genoll: genolleres; c) reixa: enreixat; d) injectar: injectable; e) esponja: espon-
js; f) xiular: xiulet; g) explicar: explicaci; h) ngel: anglic; i) xocar: xocant; j) jard: jardineria;
k) teixir: teixit; l) exhalar: exhalaci
9 a) pujol: puig; b) rajol: raig; c) cartutxera: cartutx; d) fageda: faig; e) trepitjar: trepig; f) escabe-
txina: escabetx; g) empatxar: empatx; h) estiuejar: estiu; i) lletjor: lleig; j) esquitxar: esquitx
11 El formatge Urglia i la mantega Cad estan reconeguts i garantits per les Denominacions
dOrigen Protegides de lAlt Urgell i la Cerdanya grcies a la seva extraordinria qualitat. La llet
produda en aquestes comarques pirinenques, la seva elaboraci seguint els principis naturals
i la nostra llarga experincia permeten lobtenci dunes especialitats tradicionals que sn una
veritable delcia per al consumidor ms exigent.
GRAMTICA
3 a) Va marxar. / Va marxar perqu s valent. / No ho sembla pas, de valent. b) No tinc res per
llegir. / Si mho demanes, llegir. / Digues-me qu he de llegir c) Alg ha trobat en Miquel. /
En Miquel ha trobat alg. d) No hi voleu anar. / Nosaltres, no. Vosaltres. / Digueu-me si hi heu
danar vosaltres.
4 En arribar a ca Mr. Rochester vaig fer una frenada massa brusca; el cotxe va derrapar una
mica i va fer ms renou del que calia. Just quan jo em disculpava amb el xofer per la badada,
es va obrir la porta i el vaig veure: els detalls no eren gaire notables, per men vaig fer una idea
general: pes mitj i una amplada de pit considerable. Tenia la cara fosca, amb trets esmolats
i un front dur; els ulls i les celles juntes semblaven irades i ara les arrufava; ja no era jove, per
encara no havia arribar a la mitja edat, potser tenia uns trenta-cinc anys.
5 a) Era un xicot duns divuit anys, alt, bru, ben plantat i molt simptic.
b) Soci, necessitem el teu suport!
c) Durant el 2006, lempresa va tenir uns beneficis elevats, xifrats en 30 milions deuros.
d) Avui, a lEspanyol, es pot tancar el fixatge dun nou davanter, aquesta tarda sacabar de
confirmar.
e) A la plaa gran del poble, al costat de lAjuntament, destil gtic, sala un bell palau de
principi del segle xviii.
LXIC
1 1) llac; 2) cim; 3) coll; 4) cala; 5) penya-segat; 6) platja; 7) afluent; 8) cap; 9) delta; 10) illot;
11) riu; 12) meandre; 13) serralada; 14) cingle; 15) desembocadura; 16) volc
2 nord: tramuntana; nord-est: gregal; est: llevant; sud-est: xaloc; sud: migjorn; sud-oest: garb;
oest: ponent; nord-oest: mestral
3 a) brisa, ventada, vendaval, hurac; b) tur, pujol, puig, muntanya; c) cala, badia, golf; d) plu-
gim, ruixat, xfec, tempesta, aiguat; e) font, rierol, riera, afluent, riu; f) mar plana, mar arrissada,
marejol, maror, mar grossa
5 a) 6; b) 3; c) 5; d) 4; e) 2; f) 1
6 a) cordillera: serralada; b) sequia: sequera, cauce: llit, llera; c) arxipilag: arxiplag, isles: illes,
templat: temperat; d) bahia: badia; e) terremoto: terratrmol; f) alud: allau; g) per la tarda: a la
tarda, tormenta: tempesta, tempestat; h) vado: gual; i) oles: ones, onades, acantilat: penya-se-
gat; j) la veleta: el penell; k) per la tarda: a la tarda, es despejar: saclarir; l) sombra: ombra
4 Bella, mbil anella, lenta oscillant, decanta a lesquerra, a la dreta i retorna tranquilla.
1 No es preocupa gaire.
5 Lhora dels joves, els reptes que han dafrontar en la seva Terra.
7 5 estrofes.
13 ig a fi de mot: en les paraules els derivats de les quals presenten tg/tj o i/g enmig de mot.
tx a fi de mot: en les paraules els derivats de les quals tamb presenten tx.
14 La b), la c) i la d)
Dimensi comunicativa
Lectura
Shan seleccionat tres textos per treballar la comprensi lectora de previsions, prediccions i con-
sells. Les activitats prvies, Abans de llegir, han de servir per comprovar qu saben els alumnes
sobre aspectes tan diversos com el web del Servei Meteorolgic de Catalunya, els meteorlegs,
els lectors de senyals per a vehicles del futur o el mosquit tigre.
Els textos de lectura sn molt diversos tant de contingut com de forma (mapa del temps, entre-
vista breu a Francesc Mauri, anunci dautombils amb lectors de senyals del futur, i consells per
controlar el mosquit tigre). Les activitats per a desprs de la lectura se centren en els aspectes
ms importants dels textos per comprovar que lalumnat ha ents els diferents textos i missatges.
Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels textos predictius. Es distingeixen els diferents tipus, se-
gons el grau de probabilitat: previsi i predicci. Tamb es tindr en compte el context en qu apa-
reixen: en els mitjans de comunicaci (previsions econmiques o meteorolgiques, horscops...)
o en la vida diria (avisos, notes, convocatries...). Finalment, nanalitzarem el vocabulari, molt
especialitzat segons el tema.
Les activitats es divideixen entre previsions (les tres primeres) i prediccions (els quatre exercicis
restants). Les tres primeres activitats demanen redactar diversos models de textos utilitaris, molt
presents en la vida quotidiana: avisos i comunicats (ex. 1), programaci dactivitats (ex. 2 i 3).
Els exercicis 4 i 5 estan connectats: treballen la predicci meteorolgica, oral i escrita. Tamb
incideixen en la utilitzaci dun vocabulari molt especialitzat, al voltant de dos camps lxics, els
fenmens meteorolgics i els topnims.
Lexercici 6 analitza un text predictiu de base cientfica (astronomia). Aquesta activitat, tot i els
punts de contacte, contrasta amb la segent, que gira al voltant de lhorscop (astrologia).
Lactivitat TIC consisteix en la planificaci dun viatge de cap de setmana mitjanant els recursos
que ofereix la xarxa. El propsit de lexercici no s tan sols que lalumnat adquireixi competncia en
la recerca dinformaci per Internet, sin sobretot que sigui capa de gestionar un conjunt de da-
des fora complex: mitjans de transport, allotjament, activitats, predicci del temps, despeses...
a) La funci de les agendes s recordar-nos les coses que hem de realitzar. Revisa com tens
lagenda escolar per a aquesta setmana. Desprs, en grups de quatre, confronteu les semblan-
ces i diferncies que hi teniu i exposeu-les davant de tota la classe.
b) Subratlla en verd les anotacions que tinguis a lagenda i que es relacionin amb lestudi; i en
vermell, les que es relacionin amb la diversi, lesport o altres ocupacions no relacionades amb
lestudi. Extreu-ne conclusions:
Funcionament de la llengua
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen s/ss/c//z. Les activitats sn variades. Caldr
posar mfasi en la distinci entre essa sonora i essa sorda a fi dassegurar la correcta escriptura
daquestes consonants, i en els mots que sovint es pronuncien incorrectament: adhesi, casos,
centsim, gasos, nasal, etc. Lactivitat 4 se centra en lescriptura dels mots que duen essa a partir
de les formes verbals dels mots.
He anat a Sant Rom. Tot verd, tot florit, pel cam. Ahir va ploure dotze hores: una plugeta fina,
seguida, fecundant. Hi ha ginesta florida, nova de trinca. Les branquetes, frgils, encara no shan
endurit i es tallen fcilment amb una m, com si fossin duna terrissa molt tendra. El tim, nhi
ha molt, comena a desfullar-se. El xuclamel s dun rosa vivssim. El castanyer de la carbonera
branca de fullam esplndid. Ser, diuen, un bon any dolives. Ha fet vent, com sempre.
Gramtica
A partir dun fragment dun conte de Jess Moncada que exemplifica b la utilitat dels connectors
per jerarquitzar i ordenar la informaci, sintrodueix un tema que presenta dificultats especials per
als alumnes a lhora didentificar qu s un connector textual i com actua. No noms se senyalen
sin que sexplica en concret per a qu serveix cadascun i quines relacions de sentit estableix
entre les parts del text que lliga.
En aquest apartat oferim a lalumne/a una llista bastant completa dels principals connectors, a
partir de la divisi en dos grans grups genrics: els que serveixen per estructurar el text i els que
serveixen per establir relacions lgiques. Dins de cada un daquests grups apareixen agrupats
atenent a la finalitat concreta amb qu susen.
Les activitats poden agrupar-se en dos blocs: en les activitats 1,2 i 4 lalumne/a ha domplir els
buits dun text a partir duna srie de connectors donats; a lactivitat 3, en canvi, es tracta de re-
construir oracions a partir de seqncies diverses desordenades que tenen com a eix vertebrador
la presncia dun connector determinat.
Com a activitat complementria, per tal que posin en joc els connectors vistos en aquest apar-
tat i la seva utilitat en la construcci de textos, es proposa la segent:
Escriu un breu manual dinstruccions sobre com construir un moble daquells que es compren en
peces i els has de muntar a casa. Has dusar, com a mnim, 15 connectors dentre els compresos
en les categories segents:
Lxic
Aquest apartat gira al voltant del camp lxic de les plantes: arbres, arbustos, flors, fruites, verdures
i hortalisses. Aquest vocabulari est relacionat amb el mn natural (boscos i camps), per tamb
amb el mon urb (terrasses i jardins); fins i tot sintrodueix en el terreny de lalimentaci.
Les activitats de lapartat sn idnies per augmentar i consolidar el cabal lxic de lalumnat. Un al-
tre objectiu a assolir s la precisi en ls del llenguatge. Aix, cada exercici se centra en un aspecte
molt concret daquest camp semntic: diferents parts de larbre (ex.1), tipus darbres (ex. 2, 3 i 5),
fruits (ex. 6), flors (ex. 4), productes de consum alimentari (ex. 8 i 9).
Lexercici 10 treballa els errors de tipus semntics (barbarismes). Lactivitat 11 es pot aprofitar per
treballar lexpressi oral a travs de la recitaci de fragments potics. Finalment, lexercici 12 con-
sisteix a explicar el significat dun conjunt de frases fetes que fan referncia a un element vegetal.
Com a activitat complementria podeu fer dictar el text segent, que descriu el moment en qu
els ametllers floreixen. A continuaci, a partir daquest model, es pot demanar a lalumnat que re-
dacti la descripci dun paisatge que conegui, o duna planta o duna flor que sigui del seu grat.
Ens trobem, doncs, en aquell moment de lany tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a
fora, apareix la subtilesa dun ametller rosat, extasiat, com un vapors enlluernament.
s en aquests instants que hom pot diferenciar els matisos. Hi ha flors dametller de color de rosa;
flors de color blanc, flors amb una vaga resplendor esgrogueda de mantega fosa. Hi ha moltes
classes dametllers. Les flors dametller ms donades al carm no es poden confondre amb les
flors de les pomeres ni amb la flor del presseguer. [...] Aix i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat
aria de la flor de lametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels
ametllers en flor. Tots els ametllers sn ja florits davant del mar brillant, fins a Mallorca...
Josep Pla, Els ametllers florits
lectura
Abans de llegir
1 a 4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
5 Que hi ha boira.
8 Cada cop s ms alta, entre el 85% i el 95%, segons lestaci de lany i la situaci meteorol-
gica. Tenia la mateixa fi abilitat que una dara del temps dels quatre dies vinents.
11 El vehicle llegeix el codi de barres pintat a la calada i reconeix de quin tipus de risc es tracta
i a quina distncia es troba.
13 30 km/h
14 El vehicle s capa dactuar pel seu compte, frenar per si mateix i, fins i tot, aturar-se comple-
tament.
17 No.
18 El 2004.
27 a) perillosament
b) metdicament
c) presencialment
29 a) malgrat que
b) tanmateix
c) ja que
d) per tant
COMUNICACI
4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. El mapa reprodut correspon a la predicci
del temps publicada al diari Avui el dia 14 de febrer del 2006. El text que acompanyava el
mapa era el segent:
6 a) s un text predictiu, ja que exposa fets que es creu que poden succeir en el futur. En aquest
cas es tracta duna srie despeculacions de base cientfica sobre lexploraci i colonitzaci
de la galxia i el futur de lUnivers.
Si nanalitzem la forma, en poden destacar els trets segents:
Utilitza verbs en futur (ser, podrem, saniran apagant, estar, hi haur...) condicionals (seria,
arribarien...) o girs equivalents (es pensa que, sembla que...).
Dacord amb el tema que tracta (astronomia), utilitza un vocabulari molt especialitzat: satllit,
planeta, estel, pulsacions dels estels, sistema solar, galxia, velocitat de la llum...
b) El text sembla ajustar-se ms aviat al que s la predicci, sobretot pel que fa als viatges
intergalctics, perqu pronostica el que pot succeir en base a uns possibles avenos tecno-
lgics que encara no shan produt. s a dir, avana el que podria passar a partir dindicis i
intucions, per tamb podria ser que no succes. Pel que fa al futur de lUnivers, la previsi
que fa se sustenta en el que se sap fins ara, susceptible de canviar, i per tant, i de modificar
les teories ara es defensen.
A partir de les indicacions genriques que dna aquest horscop, es pot demanar als alum-
nes que facin una predicci ms concreta per al seu signe, per exemple sobre aspectes com
lamor, la salut o els estudis.
Descriure la posici dels astres en un moment determinat s un fet objectiu i cientfic, per
jutjar i descriure la influncia que causen en les persones s un coneixement subjectiu.
ORTOGRAFIA
GRAMTICA
3 Un alumne matriculat al curset trimestral demana enrgicament que li tornin els diners perqu
encara no ha aprs a patinar sobre gel.
Els lders dun partit, com tothom, poden manifestar la seva opini per no han de pretendre
imposar les seves idees als qui pensen diferent.
LXIC
2
arbres fruiters arbres no fruiters arbustos
avellaner, castanyer, avet, eucaliptus, freixe, l argelaga, boix, bruc,
cirerer, codonyer, lorer, om, salze, tiller, esbarzer, ginebr, ginesta
magraner, perera xiprer
3
arbres de fulla caduca arbres de fulla perenne
figuera, morera, plataner, llorer, olivera, pi
roure, pomera, ametller
7 a) dtil;
b) blanques;
c) alzina i roure;
d) perenne
8
verdures
fruita del temps fruits secs condiments
i hortalisses
fespinac, porro, prssec, nespra, ametlla, pansa, canyella, safr,
bleda, escarola, magrana, pruna, avellana, piny, orenga, pebre
brquil, pebrot alvocat cacauet
10 a) corteza: escora; svia: saba; b) les llegums: els llegums; c) pepino: cogombre; d) pome-
lo: aranja; e) pltanos: pltans; freses: maduixes; tronges: taronges; f) amapoles: roselles; g)
tulip: tulipa; margarita: margarida h) tubrcul: tubercle; i) frambuesa: gerds; j) aguacates:
alvocats
12 a) 3; b) 1; c) 7; d) 6; e) 2; f) 10; g) 9; h) 4; i) 5; j) 8
1 El temps que fa el mes dagost i els indicis que ajuden a saber el temps que far.
5 Sn prediccions.
7 a) 4; b) 3; c) 1; d) 5; e) 2
8 a) margarides
b) pltan
c) ametlles
d) entrep
Dimensi comunicativa
Lectura
Com a lectura shan escollit cinc anuncis de carcter ben diferents: institucionals, comercials i
solidaris (protecci del medi ambient i dels animals). Les activitats prvies a la lectura, Abans de
llegir, pretenen esbrinar lopini dels alumnes sobre la imatge i text dels anuncis, sobre els diners
que es gasten en publicitat i sobre la finlitat de persuadir que samaga darrere dels anuncis.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en el llenguatge de la publicitat. Lobjectiu s que lalumnat sigui capa
de llegir i entendre els missatges lingstics, icnics i audiovisuals dels anuncis. Tamb hauria
daprendre a fer la crtica dun anunci i a donar-ne la seva opini. Finalment, desprs dhaver ana-
litzat els mecanismes publicitaris i haver-ne interioritzat el seu funcionament, hauria de ser capa
delaborar un anunci publicitari amb missatge i text.
Les quatre primeres activitats tenen com a propsit lanlisi dels elements constitutius dels anuncis,
en general (ex. 1 i 3), o centrant-se en els recursos lingstics (ex. 2) i visuals (ex. 4). Les activitats
5, 6 i 7 pretenen que lalumnat sadoni que el missatge publicitari, per vendre millor el producte, ha
de tenir molt present a quin tipus de consumidor potencial sadrea. Les dues darreres activitats
proposen lelaboraci completa de diferents tipus danuncis, amb lobjectiu que lalumne demostri
que s capa de relacionar i dintegrar tots els coneixements que ha adquirit al llarg de lapartat.
Les activitats TIC se centren en la normativa que regula lemissi de publicitat a la televisi. Lobjectiu
s que lalumnat sigui capa de trobar aquesta informaci i daltres de complementries a tra-
vs dInternet. A partir daqu lalumnat haur de comparar la normativa amb la realitat televisiva, i
extreuren conclusions.
1. Ja has vist que, sovint, la imatge del producte que sanuncia per exemple un cotxe va acom-
panyada duna altra imatge simblica que s portadora dels atributs del producte: un home
o una dona seductors, dinmics, poderosos... Digues quina imatge simblica escolliries per
vendre els productes que et proposem:
a) un perfum: d) un detergent:
b) un cotxe: e) un pintallavis:
c) una beguda refrescant: f) uns texans:
2. Per parelles, escolliu un dels productes de lexercici anterior i feu-ne una anunci: busqueu una
imatge a Internet i afegiu-hi un eslgan.
Funcionament de la llengua
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen m/n/mp i h. Les activitats sn variades. Caldr
posar mfasi en els mots que duen mp i mm, i tamb en els que duen h ats que no sen pot
donar cap regla ortogrfica per saber-los escriure correctament. Les activitats han de permetre la
correcta escriptura daquestes consonants. Lactivitat 8 pretn assegurar la correcta escriptura
de monosllabs com ha/a/ah, ho/o/oh, hi/i, he/eh, els quals sovint provoquen dubtes a lhora
descriurels.
Gramtica
Si el tema anterior estava dedicat als connectors que estructuren les diverses parts dun text,
aquest est dedicat als connectors que enllacen elements dun mateix sintagma establint entre
ells relacions de dependncia (preposicions) i als adverbis, que poden modificar el verb o altres
elements com els adjectius o altres adverbis. Si lexposici del tema anterior era ms teric, el
daquest s eminentment prctic i est totalment dirigit a solucionar els dubtes ms freqents
que poden presentar-se en ls de preposicions i adverbis (en aquest ltim cas es tracta derrors
comesos en llengua escrita a causa de lhomofonia entre dos elements que, en canvi, poden dife-
renciar-se perfectament grcies a la reflexi gramatical.
Encara que de manera marginal, aprofitem per introduir les locucions prepositives i adverbials,
recursos que potencien la riquesa i genutat en lexpressi. Tenint en compte que els alumnes no
catalanoparlants sovint coneixen noms el catal estndard que aprenen a lescola per no tenen
gaires recursos en registre colloquial, treballar les locucions adverbials pot ser una eina ms per
augmentar el seu domini dels registres informals de la llengua.
Com a activitat complementria, es proposa que els alumnes es divideixin en grups de quatre.
Cada grup haur de proposar quatre locucions o frases fetes als altres grups i aquests les han
dusar en alguna oraci. Guanyar el grup que hagi aconseguit construir ms frases correctes amb
les expressions proposades pels altres.
Lxic
El propsit daquest apartat s treballar el camp semntic del nuclis urbans. Cal que lalumnat
prengui conscincia que en el mn quotidi on viu est envoltat dobjectes que s necessari saber
denominar amb precisi. Ha dentendre que la llengua s un vehicle per conixer el mn i un estri
imprescindible per interaccionar amb la realitat circumdant.
Les activitats 1 i 5 treballen els sinnims, i el seu propsit s que lalumne augmenti el seu cabal
lxic. Amb les activitats 2, 3, 6, 7 i 8 es pretn que lalumnat consolidi el vocabulari daquest camp
lxic i el depuri de les interferncies amb el castell. Lactivitat 9, sota la forma de joc, treballa la
definici, i la 10 les frases fetes. A travs de lactivitat 4 es pot fer referncia a les normes de con-
ducta (seguretat viria i urbanitat) que es desprenen de la vida en les ciutats.
Com a activitat complementria podeu dictar als alumnes els refranys segents i demanar-los
que en comentin el significat. Lobjectiu de lexercici s doble: duna banda es pretn que lalumnat
entri en contacte amb formes dexpressi tradicionals, i de laltra fomentar lexpressi oral.
lectura
Abans de llegir
1 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
1 Dona corda al catal
a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Daqu a aqu
a) Sensibilitzar la poblaci i separar la matria orgnica.
b) Separar la matria orgnica de les altres.
c) Separar i dipositar en un cubell especfic, lliurar residus al servei de recollida...
d) Recuperar-la com a adob (compost) o com a biogs (met).
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
f)Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Fes-te a tu mateix
a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
3 Cap.
16 a, c, d
cOMUNICACI
2 a) 5; b) 4; c) 3; d) 6; e) 2; f) 1
4 a) vermell; e) negre;
b) verd; f) marr;
c) blau; g) groc
d) blanc;
5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
ORTOGRAFIA
8 a) ha; b) Ah; c) a; d) hem; e) ho, o, ho; f) oh; g) Hem; h) em; i) i; j) hi; k) Eh; l) he; m) he
GRAMTICA
1 a) Ho hem dit a ella i resulta que no en sabia res b) Coneixes el nou professor de fsica?
c) No s pas a quin carrer viu ara. d) Est enfadat, i amb tota la ra. e) Vs amb compte,
que caurs. f) Anirem a crrer pel cam vell g) No crec que ho trobis escrit en angls. h) No
hi crec, en les bruixes ni els mags. i) He vist la Paula molt cansada
3 a) amb feines i treballs / b) fil per randa / c) a bots i barrals / d) a corre-cuita / e) sense solta
ni volta / f) a lengrs / g) dall ms / h) en un tres i no res / i) amb el cor a la m / j) a les
palpentes
4 a) El peda gaireb no es veu b) I aleshores va marxar c) Plovia i feia sol alhora d) Potser hi
anir aquesta tarda e) Enlloc no ho trobars tan b de preu.
6 a) dos quarts de set b) Solament c) dimarts d) de ning Aix e) de peix podrit f) de quadres
g) A h) de
LXIC
1 ciutat: poblaci; contaminaci: polluci; traspassar: travessar; fumera: fum; teulats: teula-
des; brutor: brutcia; voleiava: flotava, volava; volves: flocs, partcules; vomitaven: escopien,
expellien; detritus: residus
3 De dalt a baix i desquerra a dreta: senyal de trnsit, cantonada, aparador, contenidor, bstia,
vorera, crulla, pas de vianants, semfor, paperera, embornal, tobogan, gronxador, banc
5 a) 3; b) 4; c) 1; d) 5; e) 2
7 a) vado: gual; b) escaparate: aparador; lletrero: rtol; tocineria: cansaladeria; c) cercanies: ro-
dalies; andn: andana: apeadero: baixador; d) vehcul: vehicle; peat: vianant; crusar: creuar;
e) batxes: sots; farols: fanals; papeleres: papereres; cloaques: clavegueres; f) les senyals: els
senyals; g) bordillo: vorada; h) pinxasso: punxada; acera: vorera; i) valla: tanca; matadero:
escorxador; j) zanja: rasa; desvio: desviaci
8 a) pa; b) rentar roba; c) articles de consum corrent, amb exclusi generalment del pa, la carn,
el peix, les verdures i el vi; d) abrics de pell; e) porc fresc o preparat en pernils, embotits, etc.;
f) tenir cura del cabell; g) herbes i plantes; h) bacall
10 a) 1; b) 3; c) 4; d) 2; e) 5
2 Els ciutadans.
Dimensi comunicativa
Lectura
Com a proposta de lectura, sha redactat un text sobre la llengua catalana: situaci geogrfica i
principals varietats de la llengua. Les activitats prvies han de servir per comprovar els coneixe-
ments que tenen els alumnes sobre la llengua catalana: on es parla, en quins estats, quanta gent la
parla i les varietats que coneixen. El text de lectura va acompanyat de diversos mapes per conixer
les zones dialectals: oriental i occidental, les llenges venes, etc.
Comunicaci
En aquest apartat sanalitza la situaci sociolingstica actual del catal. La pretensi s que
lalumnat reflexioni sobre la realitat plurilingstica i pluricultural de Catalunya, i que ho faci amb una
actitud de rigor cientfic, sense prejudicis ni aprioris.
Les activitats es distribueixen en funci dels seus objectius: demostrar que shan adquirit uns
coneixements bsics en el camp de la sociolingstica (ex. 1, 2 i 4); ser capa de reflexionar i
expressar un raonament crtic en aquest camp (ex. 3 i 5); investigar la situaci del catal (segons
els diferents mbits ds o en un espai determinat, com linstitut) i saber analitzar els resultats de
manera cientfica i amb esperit crtic (ex. 6 i 7).
Les activitats TIC daquest apartat se centren en ls del catal en les noves tecnologies. El prop-
sit s que lalumnat conegui diversos recursos que li ofereix la xarxa: programari en catal, eines
de traducci, diccionaris en lnia, etc.
Com a activitat complementria, podeu demanar als alumnes distributs per parelles que
sinformin i expliquin quina importncia han tingut els personatges que sesmenten a continuaci
per al catal. Demaneu que en facin un presentaci amb PowerPoint per fer-ne una exposici
davant tota la classe.
a) Ramon Llull
b) Ausis March
c) Bonaventura Carles Aribau
d) Jacint Verdaguer
e) Pompeu Fabra
f) Joan Coromines
Funcionament de la llengua
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen ll i r. Les activitats sn variades. Ats que no hi ha
Gaire regles sobre lescriptura de la ll, es facilita una llista de mots que duen aquesta consonant.
Tot el jard rebia lombra dun gran magnolier collocat a la dreta, el fullatge del qual, brillant,
verd i grisenc, el submergia en una foscria densa i harmnica. La calada plena de roderes
sallunyava serpentejant de la casa, vessant avall i entre oliverars, vinyes, horts i parcelles,
fins a arribar a la carretera. La villa ens va agradar des del moment que ens la van ensenyar.
Salava, decrpita, per immensament elegant, entre les oliveres retorades i semblava fora
una exquisida esttua jacent del segle divuit enmig duna muni de dones de fer la neteja.
Gerald Durrell, La meva famlia i altres animals (text adaptat)
Gramtica
Desprs dhaver vist en unitat anteriors els connectors textuals i les preposicions i els adverbis, en
aquest apartat treballarem els connectors que serveixen per lligar entre si les diverses proposicions
que formen les oracions compostes, s a dir, les conjuncions i locucions conjuntives.
En aquest apartat no es pretn que els alumnes sendinsin en la teoria gramatical ni en les diverses
relacions que sestableixen entre dos elements duna oraci o entre dues oracions grcies al fet
dunir-les mitjanant un o altre daquests connectors, matria que correspon al curs de 4t dESO.
Aqu es pretn proporcionar als alumnes algunes eines perqu puguin evitar els errors ms sovin-
tejats que tenen a veure amb conjuncions i locucions conjuntives: el fet que en catal no existeixen
les conjuncions e o u, els usos incorrectes de doncs, la distinci entre perqu i per qu o entre sin
i si no o la caiguda de preposicions davant que.
Pel que fa a les activitats, se centren a posar en prctica les qestions esmentades mitjanant
exercicis on cal omplir els buits amb lopci correcta en cada cas, aix com a esmenar enunciats
que contenen errors diversos relacionats amb les conjuncions.
Uneix cada frase de la dreta amb una de lesquerra mitjanant la conjunci adequada.
Lxic
Aquest apartat fa un reps de dos camps lxics estretament relacionats, el de leducaci i el del
lleure. Com que aquest vocabulari s prou conegut per lalumnat, latenci se centrar en la detec-
ci derrors (vulgarismes i interferncies amb el castell) i en ls precs del lxic.
La resta dexercicis treballa el camp semntic del lleure. Les activitats 4, 6 i 7 socupen del sig-
nificat i de ls precs dels mots; lexercici 8 se centra en la detecci derrors; en lactivitat 5 (re-
dacci dun text) exigeix la utilitzaci dun lxic molt especfic, amb correcci i precisi. Finalment,
lexercici 11 treballa el lxic mitjanant un format ldic: els mots encreuats.
Com a activitat complementria podeu dictar el text de ms avall, i demanar a lalumnat que
realitzi els exercicis segents:
Per la finestra oberta sobre el pati, lArnau contemplava lestrpit del darrer dia de trimestre.
Amb el timbre de final de classes el collegi havia retronat de crits, corredisses, xiulets i porta-
des, i ara, enmig de la fosca preco daquell hivern tan fred, els alumnes pujaven amb tumult
als autocars, sarremolinaven entorn duna brega o lluitaven com gladiadors tot brandant les
carteres, inflades de llibres. El vol parablic dun llibre disparat des dun autocar fou rematat per
un xut i qued esfullat enlaire. Sortien fent dringar els timbres de les bicicletes i pedalaven fort
per la costa de sortida fins que, ms enll del vast pati encimentat i illuminat pels reflectors de
la pista de bsquet, la fosca del carrer els engolia. Els vidres de les aules sanaven desentelant
i el tuf de la transpiraci adolescent, guix, sabates mullades, engrunes de goma, paper arrugat
i tinta xina, desapareixien.
Valent Puig, Segon trimestre
lectura
Abans de llegir
1 En el Principat de Catalunya (llevat de la Vall dAran, on es parla arans, un dialecte de loccit),
les Illes Balears (Mallorca, Menorca i les illes Pitises: Eivissa, Formentera), la Comunitat Va-
lenciana (tret de les comarques ms occidentals) i la Franja de Ponent (una llenca de terra, de
nord a sud, entre Catalunya i les provncies aragoneses dOsca, Saragossa i Terol).
3 Entre 7 i 8 milions.
4 S.
Activitats
1 b); b); b); b); c); b); c); b)
6 Pitises, Sussa, venes: indica grficament que dues vocals no formen diftong.
llenges: indica que cal pronunciar la u del grup gu.
COMUNICACI
2
contacte entre llenges conflicte lingstic
4
V F
Una comunitat lingstica s un grup hum que comparteix una mateixa llengua. X
El territori de la majoria de comunitats lingstiques sol coincidir amb les fron-
X
teres dels estats.
A Europa cada pas t una nica llengua oficial. X
El conflicte lingstic apareix quan una llengua forana envaeix els mbits ds
X
que fins aleshores ocupava la llengua prpia duna determinada comunitat.
La substituci lingstica duna llengua per una altra s un fet natural i shi pot
X
fer res.
Una llengua minoritzada s aquella que en el seu propi territori pateix restriccio-
X
ns ds en diferents mbits socials.
La normalitzaci duna llengua minoritzada depn exclusivament de la fidelitat
X
dels seus parlants.
A hores dara, el catal ja s una llengua plenament normalitzada. X
8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Per poder fer el treball, primer de tot
sha delaborar un qestionari. No cal que sigui molt detallat, per almenys hauria dincloure
aquests punts:
1. Edat
2. Sexe
3. Lloc de naixement
4. Llengua materna
5. Llengua usada habitualment amb:
a) familiars, b) amics, c) professors, d) desconeguts...
6. Llengua usada habitualment a classe:
a) intervencions orals, b) exmens, c) apunts...
7. Domini del catal i del castell (entendre, parlar i escriure).
8. Llengua preferida per:
a) veure la televisi,
b) escoltar la rdio,
c) llegir,
d) xatejar, etc.
ORTOGRAFIA
4 a) claror; b) clauer; c) bestiar; d) tardor; e) venir; f) pur; g) caixer; h) carb; i) but; j) caf;
k) picor; l) pinar; m) doctor; n) gener; o) galliner
8 a) ultrarpid; b) autoretrat; c) extraradi; d) infraroig. Frases obertes. Correcci a criteri del pro-
fessorat.
GRAMTICA
7 a) No magraden les pellcules de vaquers i indis perqu sempre perden els mateixos.
b) Per qu no li ho dius clarament? Segur que ho entendr. c) No vull anar al centre comer-
cial perqu tanta gent matabala. d) No hi hem cabut tots perqu el cotxe s massa petit.
e) Ara pots tirar espases o ors, per has de decidir-te. f) No plorava de pena sin de tant riure.
g) Quan rebeu aquest missatge espero que em contesteu.
LXIC
3 a) Expressar-se doctament, amb propietat. b) No tenir sentit. c) Faltar a lescola. d) Eludir, es-
quivar una qesti. e) Anar a escola. f) Estudiar. g) Ser molt llest.
6
jocs de taula jocs a laire lliure
petanca, xarranca, cavall fort,
ruleta, dmino, dames, monopoli,
saltar a corda, bales, tocar i parar,
daus, parxs
gimcana, fet i amagar
10 a) 6; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 3; g) 10; h) 5; i) 8; j) 9
2 Sonet.
1 Perqu sn dolos.
5 Cerca a internet. Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Per exemple: taronges,
llimones, prssecs, etc.
8 Grup social que usa ms duna llengua: la prpia, i la prpia dun altre grup.
10 a) primitiu acabat amb ll (metall); b) comenat per col; c) acabat amb illa; d) comenat per all;
e) comencat per ill; f) acabat amb ella; g) du ll; h) acabat amb ella
12 a) escacs
b) parxs
c) xinxeta
La integraci de les TIC al desenvolupament del currculum de llengua i de literatura ha de ser una
constant al llarg de tota lacci didctica, daqu que calgui fer especial atenci a la programaci
dactivitats que fomentin i agilitzin aquesta dinmica. Les activitats que es proposen es poden
portar a terme de forma independent o poden integrar-se en daltres unitats didctiques daquesta
programaci.
En lnies generals, sha procurat que la majoria de tasques proposades siguin obertes per fomentar
ls funcional de les TIC i la presa de decisions de lalumnat. En conseqncia, la majoria de tas-
ques no tenen una soluci nica. Si el professorat prefereix acotar ms les activitats aconseguir
facilitar la seva tasca de revisi dels exercicis.
Pel que fa a lorganitzaci, ls de lordinador ens obliga a estructurar molt b els aspectes se-
gents:
c) El nombre dordinadors disponibles. La majoria dactivitats es poden portar a terme per pare-
lles, de manera que es fomenta la interacci entre lalumnat.
d) Lexplicaci als alumnes del lloc concret on hauran de desar els treballs. Es recomana que cada
bloc dactivitats es desi en una mateixa carpeta, de manera que sigui ms fcil portar a terme la
correcci. En el cas que el centre disposi dintranet o dun sistema com el Moodle, aquesta orga-
nitzaci ser molt ms fcil.
e) El nom dels arxius ha de contenir la informaci essencial per tal que sigui identificable pel profes-
sorat. Recomanem que dalguna manera shi inclogui el nom dels autors, per exemple TIC1_joani-
maria.
1r trimestre
Aquest primer bloc dactivitats t com a finalitat principal cercar i seleccionar informaci a travs
de la xarxa. Lapartat Cerca i selecci de la informaci posa laccent en el fet que Internet s un
espai de creaci i publicaci obert a tots els internautes. El professorat pot intervenir en lactivitat
tot fomentant algun tipus de debat sobre algun aspecte treballat a classe o al centre.
Les tres activitats que shi proposen pretenen que lalumne spiga cercar la informaci de forma
rpida i efectiva, tot tenint en compte les eines de cerca que ha dutilitzar i la importncia de saber
quina s la paraula clau per trobar la informaci que resumeixi millor el que est buscant.
Les activitats permeten fer reflexionar els alumnes sobre la informaci que es pot trobar a Internet
i, amb la taula de valoraci, fer una comparaci.
Tamb es tracten les wikis i la cerca dinformaci. s important que lalumne es fixi en el disseny
grfic daquest tipus de pgines, faci una comparaci amb les enciclopdies tradicionals, analitzi
el grau de qualitat que presenten els articles i, posteriorment, pugui escriure sobre un tema que li
interessi.
2n trimestre
Aquest segon bloc dactivitats permet treballar el consum de la televisi i les videocreacions. Cal
que el professor faci desenvolupar el sentit crtic sobre ls de la televisi. Per altra banda, s un
tema prou interessant per fer un debat a classe i respondre les preguntes que es plantegen.
Tamb seria interessant que els alumnes cerquessin pgines web de televisions catalanes, com
ara TV3, per elaborar un programa televisiu.
3r trimestre
La finalitat principal daquest tercer bloc dactivitats s conixer una srie de llocs web on es pot
trobar informaci sobre literatura catalana.
Cal fer adonar els alumnes que un lloc web permet trobar la biografia dun autor, les seves obres i,
fins i tot, un bloc amb les seves opinions.
Finalment, es proposa a lalumnat que visiti la pgina web de les auques i, posteriorment, amb
lajut del PowerPoint en cre una, tot tenint en compte els elements que hi intervenen.
Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han
de ser responsables, tamb, de la seva correcta aplicaci. Han davaluar, per tant, el procs
densenyament-aprenentatge tant en lmbit particular de la seva classe com en el Projecte del
Currculum del Centre, ja que s lequip docent qui en determina una oferta educativa.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de per-
metre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caractersti-
ques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
El professorat haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes
de coneixement i que lorientin en un sentit determinat dacord amb el que shagi proposat en el
currculum. No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn edu-
catiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Per s important comprendre que els alumnes
no tan sols emmagatzemen nova informaci, sin que tamb desenvolupen capacitats de connexi
i dadquisici de nous coneixements.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el
procs densenyament-aprenentatge. En aquesta guia didctica trobareu un model davaluaci
inicial fotocopiable, amb activitats que recullen coneixements, procediments i actituds.
Les avaluacions trimestrals han de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin
punt, els continguts de cada un dels trimestres.
Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intenci
ons educatives del curs. En aquesta guia us oferim un model davaluaci final fotocopiable, amb
activitats que recullen els coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs.
Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci final que oferim en aquesta guia didctica de tercer curs siguin les mateixes que les de
lavaluaci inicial del curs segent.
Alumnes
Espai reservat
per als noms dels
alumnes .
136 Llengua catalana i literatura 3r ESO Llengua catalana i literatura 3r ESO 137
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
LECTURA
Llegeix el text segent i fes les activitats posteriors:
ERAGON
Lautor
Quan va arribar el mat, Eragon tenia la galta encetada pel frec contra el coll
Dades personals:
de Foc de Neu i estava adolorit per la baralla amb Murtagh. Havien fet torns
Chistopher Paolini
per dormir sobre la sella durant tota la nit. Aix els havia perms distanciar-
California, Estats Units, 1985
se de les tropes durgals, per cap dels dos no sabia si podrien conservar
Obres: Eragon (se nha fet una
lavantatge. Els cavalls estaven tan esgotats que semblava que saturarien,
pellcula estrenada el 2005) i Eldest.
per tot i aix encara mantenien el pas implacablement. Les possibilitats de
fugir depenien de si els monstres estaven ms o menys descansats... i de si
els cavalls dEragon i Murtagh sobrevivien.
No trigar.
El text
El noi va deslligar lelfa del ventre de la dragona i la va portar a la sella de Tema: cincia-ficci i fantasia
Foc de Neu. Saphira salluny volant i va desaparixer en direcci a les Gnere literari: narratiu
muntanyes. Eragon corria al costat dels cavalls, prou a prop de Foc de Neu
per estar pendent que Arya no caigus. Ni ell ni Murtagh no van rompre el
silenci. La baralla de la viglia ja no semblava tenir importncia desprs de
laparici dels urgals, per els morats encara eren visibles.
Es van aturar en una bassa perqu els cavalls beguessin. Eragon va collir
distretament un bri dherba i el fu girar entre els dits mentre observava lelfa.
El va rescatar de les seves cavillacions el soroll metllic duna espasa en
desembeinar-se. Instintivament, va agafar Zarroc i es gir buscant lenemic.
Noms va veure Murtagh, esgrimint la seva llarga espasa. El jove assenyal
un tur que es dreava al davant, on un home alt, muntat en un cavall roig,
anava cobert amb una caputxa marr i tenia una maa a la m. Darrere seu
hi havia un grup de vint genets. Cap no es movia.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Segons Arya, encara es troben a moltes lleges daqu. Aquestes podrien ser una patrulla o una
expedici dassalt.
Aix si no sn bandolers.
No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix prefereixo que no conegui
ning la teva existncia.
Aix no importa va respondre la dragona. Recorda que la mgia et pot protegir quan fallen la
velocitat i la sort.
Eragon va percebre que Saphira senvolava i sapressava a arribar fins a ells, volant arran de ter ra.
COMPRENSI LECTORA
1 F
es un esquema de largument daquest fragment en set o vuit frases curtes, tot seguint les
que et donem dexemple:
b) Saphira ha de menjar.
c) ...........................................................................................................................................
d) ...........................................................................................................................................
e) ...........................................................................................................................................
f) ............................................................................................................................................
g) ...........................................................................................................................................
h) ...........................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Com es diu la dragona dEragon? I lelfa que va amb ells? I els cavalls dEragon i Murtagh?
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
5 A
quest fragment es troba al plantejament, al nus o al desenlla de la novella? Justifica la res-
posta.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
6 E
xplica per qu quan es comuniquen Eragon i la seva dragona sindica amb lletra cursiva, i
quan ho fan Eragon i Murtafh sindica amb els guions tradicionals.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
7 E
ragon s una novella. Digues a quin gnere de novella pertany i justifica-ho amb cinc carac-
terstiques del text.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
8 Coneixes alguna altra novella daquest gnere? Digues el ttol i explican algunes semblan-
ces.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
9 O
bserva lenunciat: No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix
prefereixo que no conegui ning la teva existncia.
Indica lemissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el referent daquest acte de comuni
caci.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
LXIC
a) Adolorit
b) Avantatges
c) Sobrevivien
d) Absncia
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
GRAMTICA
1 R
eescriu el fragment segent del text posant els mots subratllats en plural:
He de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada que vaig caar. La
fam em rosega lestmac. Si surto ara, podria capturar uns quants crvols saltadors per fer
unes queixalades.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
2 D
igues la categoria gramatical dels mots segents extrets del primer pargraf del text:
mat........................................ de............................................ aix.................................
sobre...................................... tota.......................................... urgals.............................
esgotats ................................ implacablement........................ explic............................
encetada................................ estava...................................... situaci...........................
3 Analitza la funci sintctica que realitzen els sintagmes subratllats del fragment segent:
El noi va deslligar lelfa del ventre de la dragona i la va portar a la sella de Foc de Neu. Saphira
salluny volant i va desaparixer en direcci a les muntanyes.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
4 Completa la taula segent amb els temps verbals complets de les formes que set proposen:
Jo surto trigar
Tu
Ell / Ella tenia
Nosaltres
Vosaltres
Elles / Ells
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
ORTOGRAFIA
2 Per qu assalt o bassa sescriuen amb dues s i espasa o cosa noms amb una s?
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
EXPRESSI ESCRITA
1 En un full a part, escriu un text dunes 150 paraules desprs de triar una daquestes opcions:
a) Reprodueix el dileg que tindran Eragon i Murtagh amb els genets desconeguts.
b) Descriu com timagines el protagonista daquesta novella.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Com cal, de seguida bategem el nouvingut, lanomenem Aquilles, i resulta ser una bstia
intelligentssima, dall ms simptica, dun sentit de lhumor molt especial. Al principi el te-
nim al jard lligat duna pota, per en tornar-se ms dcil, el deixem anar on vulgui. Aprn el
seu nom molt aviat, noms ens cal cridar el seu nom un o dos cops i esperar amb pacincia
una estoneta que ell apareix tot feixuc caminant de puntetes pels caminets de grava i amb
el cap i el coll frisosament estirats cap enfora. Li encanta que el peixem: saclofa al sol i ben
repapat espera que li donem trossets denciam, lletsons o ram. Si mentre lAquilles rosega el
seu ram i el suc se li escola barbeta avall, el Roger s ajagut a prop, sel mira amb ulls torturats
i la boca li baveja. El Roger sempre rep la seva part equitativa de fruita, per tot i aix sembla
que pensi que s llenar-les, donar aquestes exquisitats a una tortuga.
Gerald Durrell: La meva famlia i altres animals (fragment adaptat)
3 Quina s lactitud del narrador davant del comportament de la tortuga? Diries que li agraden
els animals? Raona la resposta.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
4 En aquest text han desaparegut els accents de les paraules que nhaurien de dur. Busca
aquestes paraules i accentua-les:
Jo soc cartagines afirma amb valentia Amrith, despres que shague posat els vestits nous
que li havien donat.
Els seus oients sel miraren sorpresos.
Cartagines? pregunta Iseu, el noi grec, tot estranyat. I com ha fet cap aqui?
Ja us he dit que era una historia molt llarga... respongue ell, tranquillitzat en veure que
ningu no reaccionava malament davant daquella nova.
Contans aquesta historia demana el pare del noi grec.
I Amrith torna a repetir allo dels dos homes que el volien raptar, dels dies passats a una bode-
ga, dels pirates, de la venda al mercat de Massilia, del temporal... A cada paraula la sorpresa
i ladmiracio dels seus oients semblaven creixer.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Omple lesp ai buit en aquestes paraules amb una a o una e, segons que convingui. Desprs
trian cinc i construeix una oraci amb cadascuna:
7 Passa al passat el fragment de La meva famlia i altres animals que encapala aquesta prova
canviant tots els temps verbals i fent que concordin entre si. Segueix a partir daqu:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
8 Relaciona els mots de la primera columna amb un sufix de manera que el mot resultant coin-
cideixi amb alguna de les definicions:
9 Escriu una petita narraci sobre alguna mena daccident en qu apareguin els mots compos-
tos segents:
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Lltim patriarca narra la histria dun immigrant marroqu, confrontat amb el canvi
cultural de la seva filla
El Premi Ramon Llull 2008 no ha guardonat cap escriptor consagrat ni conegut, sin una
escriptora gaireb desconeguda, dorigen marroqu, Najat El Hachmi, que hi havia presentat
Lltim patriarca. La novella exposa la histria dun immigrant marroqu que sinstalla a la
Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dspota, que es troba confrontat amb
els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradici dorigen i sadapta als
valors de la nova societat en qu viu.
El XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que atorga leditorial Planeta ensems amb
el govern dAndorra, sha lliurat anit (31 de gener) a Andorra la Vella durant una vetllada literria,
presidida pel cap del govern andorr, Albert Pintat, i compartida per uns tres-cents convidats.
Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) va arribar a Vic als vuit anys, per reagrupament familiar.
Va estudiar filologia rab a la Universitat de Barcelona, s mitjancera cultural, i actualment
resideix a Granollers, on treballa de tcnica a lajuntament. Lautora ja t un primer llibre publi-
cat, Jo tamb sc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogrfic, en qu aborda la
qesti de la identitat.
VilaWeb.cat 31/01/2008
1 La novellista de qui parla aquest text ha publicat alguna altra obra? Quina? En quina llen-
gua?
................................................................................................................................................
3 Contesta les preguntes segents a partir del text que encapala la prova:
Qui s el protagonista?...........................................................................................................
Qu ha passat?......................................................................................................................
Quan ha passat?....................................................................................................................
On ha passat?........................................................................................................................
Aquell mat, la ci..tat de ..alncia ....llia danimaci. A ms dels, ms o menys, trenta mil ha-
..itants, shi afegien els no..les, els ser..idors i els representants de les ..iles que ha..ien ac..dit
a la c..nv..ocatria de Corts. Pels carrerons encerclats de la ..ella m..ralla rab es cre..a..en
els m..riscos, m..s..lmans c..nvertits de bon o mal grat al cristianisme, amb els sarrans, que
ll..en, els uns i els altres, els tradici..nals t..r..ants i les xila..es. Els cristians, nts i ..esnts
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
dels rep....ladors, es distingien dels j..eus perqu aquests es c....rien amb els casquet negre,
sm....l extern de la seva religi.
Els pages..s de lHorta ret..rna..en al camp amb les s..meres, que duien les srries plenes de
les h..ortalisses que no ha..ien ..enut als mercats de la ci..tat. I els ases sespanta..en i llana-
..en un bram quan de l....rador dun artes en s..rtia un g..sset enj..gassat que els m..ssega-
..a les potes. Les dones ac..dien a les fonts amb les gerres damunt del cap i els cntirs a les
mans, ja que nicament les cases dels rics tenien pou daigua propi.
5 Omple els buits amb la forma adequada del verb que hi ha entre els parntesis:
La calor xafogosa de Barcelona shavia anat disipant [ ] durant el viatge [ ] al buf de laire
viu de les altures que anaven escalant [ ] i ara el brogids corrent del Freser semblava revifar
ms i ms encara laire [ ] El land [ ] seguit dun mnibus on anaven les criades i un gran
castell dequipatge [ ] les va emprendre a tota velocitat per lombrejada ruta [ ] obeint a la
vigorosa embranzida de tres cavalls poderosos [ ] Mentrestant [ ] el riu fressejava al costat
encabritant-se pels cdols de son llit [ ] remorejaven amb soroll pregon els argentats salts de
Campdevnol i de les fbriques superiors i frisejaven [ ] al buf del vent [ ] el blat de moro de les
feixes i lufans boscatge dels vessants encinglats [ ] sense que aquells ciutadans [ ] massa
endinsats en agradosa conversa [ ] shi fixessin gens ni mica.
Narcs Oller, Pilar Prim
Qui sc?
Em dic Slvia i em flipen les pellis de terror. Per he de reconixer que a vegades em cago de
pooor. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes.
Em passaria el dia menjant-me el coco per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que
ms magraden. Amb els meus pares estic bastant ratllada. Tenim molts piques! No mentenen
gens, sort que amb el meu oncle mhi porto guai.
Al colle vaig fent, per hi ha profes que sn un pal. Somio a trobar un nvio misteris que
sallucini com jo amb les pellis de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona ;)
http://blogs.ccrtvi.com/mardefons
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Podem arribar a consumir entre 100 i 200 litres daigua potable per persona i dia. La vida doms-
tica quotidiana genera un consum continu daigua, que es pot reduir un 30% si prenem mesures
per estalviar-la.
Com estalviar?
El dipsit del wter t una capacitat de 6 a 10 litres daigua. Si hi colloqueu una o dues am-
polles plenes a dins o hi installeu un sistema de buidatge regulat, reduireu el consum daigua
a la meitat.
Una rentadora gasta de 60 a 90 litres daigua per cicle de rentat; un rentavaixella, 30. Si espe-
reu a tenir la rentadora i el rentavaixella a plena capacitat abans de posar-los en funcionament,
estalviareu aigua i energia elctrica.
Cada cop que ompliu la banyera podeu consumir de 200 a 300 litres daigua. Si en lloc de
banyar-vos feu servir la dutxa, consumireu entre 30 i 80 litres daigua.
Quan us renteu les mans o les dents podeu arribar a gastar de 2 a 18 litres daigua. Si quan
renteu els plats a m, us netegeu les dents, us ensaboneu les mans o us afaiteu, no deixeu
crrer laigua intilment o installeu un dosificador, podreu estalviar-ne fins a un 75%.
1 Quines daquestes mesures pots posar en prctica en la teva higiene quotidiana cada mat?
Quants litres daigua estalviaries si ho fessis?
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Completa els buits daquest text amb les consonants i dgrafs adients:
El ca..ament es faria al ca.. dun mes. Des del moment que esta..en ente..os, les coses que
shan de fe.., fe..-les. El grane.. no volia entorpiments. Tamb era prctic, el grane.. . Es fa-
rien de pre..a les ro..es, i no sen farien gaires, de ro..es, perqu si la noia ara era magra, havia
fet pen..ament dengre..ar-se, i el dia que esti..s gra..a com co..espon a una ca..ada tot s
e..ampla.. cami..es i po..ar afegits als enagos. [...]
El capell ja esta..a avisat. Faria un ca..amen.. sen..illet, per que no hi falts cap requi..it.
Els con..idats ja esta..en triats. Els de sempre per part de mascle, i per part de la granera tot
gen.. de supo..ici, i bons i..formes, i de firma acreditada a la pla..a comer..ial. Els testimonis
ja esta..en a punt: el senyor Este..e i el grane.. van cerca.. quatre testimonis que no fo..in cap
pelacanyes; quatre persones escollides daquelles que omplen en una casa i fan go.. en una
esgl..ia.
Santiago Rusiol, Lauca del senyor Esteve
4 Escriu, al costat daquestes paraules una altra de la mateixa famlia que contingui una ll:
tranquil...................................................................................................................................
metall......................................................................................................................................
estrella....................................................................................................................................
cristall.....................................................................................................................................
nul..........................................................................................................................................
legal........................................................................................................................................
5 Uneix les dues frases de cada parella mitjanant una conjunci que indiqui el sentit que hi ha
entre els parntesis. Haurs de fer els canvis necessaris per evitar repeticions o per respectar
les concordances entre els verbs i canviar els signes de puntuaci. Per exemple:
Dividir els teus enemics / Poder vncer els teus enemics (condici)
Si divideixes el teus enemics, els podrs vncer
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
d) Els pintors buscar models. / Els ceramistes encendre els forns. (uni)
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
e) Fer pastissos bonssims. / Fer amanides estupendes. (accions que salternen per que no
sexclouen)
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
8 Quins gneres literaris va conrear Josep Carner? Per quin dells s ms conegut? Digues el
ttol de dues de les seves obres.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
PARLAR
1 Tria un dels temes segents, fes un esquema del que vols dir i explica-ho oralment a la classe:
- La influncia dels audiovisuals en els joves.
- Com s el meu millor amic o amiga.
- Els animals de companyia.
- Els horscops.
- Anar de colnies.
Esquema
LLEGIR
Els Mossos dEsquadra han detingut dos joves, vens de Granollers, com a presumptes au-
tors del robatori dun cocodril i 15 tortugues al Centre de Recuperaci dAmfibis i Rptils de
Catalunya (CRARC), a Masquefa. Els detinguts podrien ser acusats tamb de venda illegal
daquests i altres animals extics protegits. El robatori es va produir la nit del 15 al 16 de juliol
quan uns desconeguts van forar una finestra i van accedir a diverses dependncies ocu-
pades per fauna extica a travs de les conduccions daire condicionat. Lactuaci policial
ha aconseguit la recuperaci del cocodril (d1,5 metres de llargria) i donze de les tortugues
robades. Els animals sostrets estan valorats en 18.000 euros. (Avui, 8-10-06)
- Qui? .....................................................................................................................................
- Qu? ....................................................................................................................................
- Quan? ..................................................................................................................................
- On? ......................................................................................................................................
- Com? ...................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
imatge
logotip
ESCRIURE
5 C
anvia els mots i construccions en negreta per algun dels pronoms del requadre per tal que el
text quedi ben cohesionat:
seus, la, -la, l, seva, -la, seva, li, que, li, seu, m, en, que,
La figura es detur i, en aquell moment, un raig de lluna es filtr entre els nvols illuminant una
dona de cabells foscos vestida amb un sudari. No pogurem veure el rostre a la dona, perqu
estava inclinada sobre una criatura de cabells rossos. La figura continu avanant. Ara, tenem
la figura suficientment a prop per distingir la figura clarament, ja que la lluna anava illuminant
la figura. El cor a mi es gla i vaig poder sentir el crit sufocat de lArthur en reconixer la Lucy
Westenra. S, era la Lucy Westenra, per com havia canviat! La tendresa de la Lucy shavia
convertit en crueltat indomable i despietada; la puresa de la Lucy, en voluptuosa lascvia. [...]
Van Helsing aixec la seva llanterna i retir la placa de la llanterna la placa de la llanterna
tapava la llum. Pels raigs concentrats els raigs desentenebrien el rostre de la Lucy, veirem
els llavis de la Lucy humits i vermells de sang fresca, amb un rajol que baixava a la Lucy per
la barbeta i tacava la puresa del sudari de la Lucy.
Bram Stoker, Drcula
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
a) encara que:
................................................................................................................................................
b) i:
................................................................................................................................................
c) no solament... sin:
................................................................................................................................................
d) en conseqncia:
................................................................................................................................................
e) ara... ara:
................................................................................................................................................
f) en canvi:
................................................................................................................................................
g) ara b:
................................................................................................................................................
h) doncs:
................................................................................................................................................
a) doncs:
................................................................................................................................................
b) perqu:
................................................................................................................................................
c) per qu:
................................................................................................................................................
d) sin:
................................................................................................................................................
e) si no:
................................................................................................................................................
f) ja que:
................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
c) Una notcia:.........................................................................................................................
d) Una instncia: ....................................................................................................................
e) Un correu electrnic: ..........................................................................................................
f) Un examen: ........................................................................................................................
g) Un avs: ..............................................................................................................................
h) Un informe mdic: ..............................................................................................................
i) Un acudit: ...........................................................................................................................
j) Una nota: ...........................................................................................................................
LITERATURA
Del fill, no se nocupava. Ell tenia la filipina. Era a casa de lavi Saura, no li mancava res. El veia
algun diumenge, el duia al Zoo, o al circ rus, o a les atraccions del Tibidabo. Es divertien qui-
sap-lo. Era un nen feli. Als vespres, la filipina lanava a buscar i el nen se li llanava al coll: Nuni,
Nuni, has trigat molt. Com sestimava la Nunilia! Ho trobava natural. Lha vist nixer. Quina bona
idea la del pap de contractar una noia tan discreta, eficient i dcil. On nhaurem trobat una amb
tantes qualitats i tan barata Un dia lliure a la setmana i contenta. Ah, i no pas cada setmana. Si
sorgien imprevistos i lOriol no podia passar el diumenge amb el pap o la mam, la mainadera
se lenduia amb ella. Com passava els dies off aquella noia? Un dia li ho va preguntar.
Tinc amigues.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
I amics, no?
I de qu parleu?
Ah, que bstia que sc! Quines preguntes tan bsties que et faig!
Festeges?
Quan tornarem a les illes potser ens casarem. Ha escrit a la meva mare.
La Nunilia Var no va contestar. Detect quelcom en la pregunta que sonava a befa. Va mirar
la mare de lOriol. De sobte torn a la realitat. Aquella senyora era la patrona. Per un instant
li havia fet creure que tots som igual, per no ho som. Volia entrar en la seva intimitat, en la
misria del seu poble. LElisenda Saura no ho va entendre, per no torn a fer-li preguntes.
Pregunt al seu fill:
A la plaa Catalunya, juguem sobre lherba, comprem veces per als coloms i juguem.
I si plou?
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
I de qu parlen?
Parlen angls?
e) La narraci tracta dun tema ben actual de la societat en qu vius. Digues dos altres temes
que es reflecteixen b en el text.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
Alumnes
COMPRENSI LECTORA
3 S
embla que pot ser lespasa dEragon, ja que lagafa quan sent el soroll duna altra espasa.
En tot cas, hauria de ser una arma.
4 E
s tracta dun narrador extern en tercera persona. Es podria considerar un narrador omnis-
cient perqu s capa de saber fins i tot qu pensen els personatges.
5 A
quest fragment es troba al nus de la novella ja que sintueixen fets anteriors que no sn
explicats i, alhora, lacci no es pot considerar acabada.
6 S
embla que la dragona i Eragon es poden comunicar mentalment, per telepatia, per aix
sindica amb cursiva. Eragon ha dexplicar a Murtagh qu li comunica la dragona.
En canvi, els dos guerrers es comuniquen oralment i, per aix, sutilitza la tipografia clssica
per als dilegs.
9 Emissor: Eragon
Receptora: Saphira
Missatge: No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix prefereixo
que no conegui ning la teva existncia.
LXIC
GRAMTICA
1 Hem de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada que vam caar.
La fam ens rosega lestmac. Si sortim ara, podrem capturar uns quants crvols saltadors per
fer unes queixalades.
2
mat (N) de (P) aix (Pron)
sobre (P) tota (Det) urgals (N)
esgotats (Adj/Part) implacablement (Adv) explic (V)
encetada (Adj/Part) estava (V) situaci (N)
3 Elnoi (Subjecte) va deslligar lelfa (Complement directe) del ventre de la dragona i la va portar
a la sella de Foc de Neu (C. Circumstancial de lloc). Saphira (Subjecte) salluny volant (C.
Circumstancial de Manera) i va desaparixer en direcci a les muntanyes (C. Circumstancial
de lloc).
4
Jo surto tenia trigar
Tu surts tenies trigars
Ell / Ella surt tenia trigar
Nosaltres sortim tenem trigarem
Vosaltres sortiu teneu trigareu
Elles / Ells surten tenien trigaran
ORTOGRAFIA
2 Les dues primeres esses sonen sordes mentre que les darreres sonen sonores.
3 El so essa sorda sescriu amb c o , segons la vocal que la segueix. Escrivim a, ce, ci, o,
u.
5 Dictat
Correcci ortogrfica
EXPRESSI ESCRITA
1 R
esposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Aquesta activitat descriptura ens ha de
donar una informaci inicial sobre els aspectes segents:
a) Capacitat de lalumnat per desenvolupar un text coherent (especialment lestructura de plan-
tejament/presentaci, nus i conclusi/final).
b) Domini de la puntuaci (especialment pargrafs, punts i comes).
c) Domini de les estructures gramaticals.
d) Domini de les normes ortogrfiques.
1 E
l punt de vista s el dun narrador intern: el narrador s un dels personatges i explica la his-
tria en primera persona. El fragment no proporciona prou informaci com perqu puguem dir
si s el personatge protagonista o un altre personatge.
2 L
espai en qu transcorre lacci que es desenvolupa en aquest fragment s el jard duna
casa de camp, un jard amb caminets de grava.
3 L
actitud del narrador davant del comportament de la tortuga s de divertida curiositat i un
cert embadaliment. Per com parla del seu comportament (li atribueix intelligncia, sentit de
lhumor i personalitat prpia) s obvi que li agraden els animals i observar-los atentament s
una de les seves aficions. Tamb podem deduir que els animals li agraden perqu en t ms
dun (el Roger a qu es refereix s, molt probablement, un gos: diu que sest ajagut i observa
ansiosament com menja la tortuga), en t cura (peix la tortuga amb ram, trossets denciam o
llestsons) i perqu en parla amb tendresa i humor.
4
Jo sc cartagins afirm amb valentia Amrith, desprs que shagu posat els vestits nous
que li havien donat.
Els seus oients sel miraren sorpresos.
Cartagins? pregunt Iseu, el noi grec, tot estranyat. I com ha fet cap aqu?
Ja us he dit que era una histria molt llarga... respongu ell, tranquillitzat en veure que
ning no reaccionava malament davant daquella nova.
Contans aquesta histria deman el pare del noi grec.
I Amrith torn a repetir all dels dos homes que el volien raptar, dels dies passats a una bode-
ga, dels pirates, de la venda al mercat de Masslia, del temporal... A cada paraula la sorpresa
i ladmiraci dels seus oients semblaven crixer.
Quina aventura, miny! coment el pare dIseu.
S, quina aventura! s... s fantstic! Sembla que no pugui ser afeg Iseu. I ara vols
tornar cap a Cartago?
No pas.
Els altres sel van mirar estranyats.
No vols tornar a casa teva? va preguntar el pare.
B, s, s clar que vull tornar cap a casa, per cap a on vull anar ara s cap a Gadir.
5 m
eravellar-se; compte exacte; causa i efecte; un ciclista; tema lliure; intemprie; assemblea;
ramat; envernissat; ell nedava; superfcie; rancor; obre (tu); avariat; naixement; higiene; (el)
paleta; punxeguda.
6 a) Porteu-los a casa de lvia. (imperatiu) / Els porteu a casa de lvia. (present) b) No latabalis
ms. c) Ho era. d) No li ho donar. e) Shi va asseure. f) Nhe vistes tantes! g) En vam llegir una
novella/ Vam llegir-ne una novella. h) Els van concedir una subvenci / Van concedir-los una
subvenci. i) Quan ho sentir hi quedar.
7 C
om calia, de seguida vam batejar el nouvingut, el vam anomenar Aquilles, i va resultar ser
una bstia intelligentssima, dall ms simptica, dun sentit de lhumor molt especial. Al
principi el tenem al jard lligat duna pota, per en tornar-se ms dcil, el vam deixar anar on
volgus. Va aprendre el seu nom molt aviat, noms ens calia cridar el seu nom un o dos cops
i esperar amb pacincia una estoneta que ell apareixia tot feixuc caminant de puntetes pels
caminets de grava i amb el cap i el coll frisosament estirats cap enfora. Li encantava que el
peixssim: saclofava al sol i ben repapat esperava que li donssim trossets denciam, lletsons
o ram. Si mentre lAquilles rosegava el seu ram i el suc se li escolava barbeta avall, el Roger
era ajagut a prop, sel mirava amb ulls torturats i la boca li bavejava. El Roger sempre rebia
la seva part equitativa de fruita, per tot i aix semblava que penss que era llenar-les, donar
aquelles exquisitats a una tortuga.
8 A
5 amplada: distncia de costat a costat; B4 mentider, -era: aquell que no diu la veritat; C6
espais, -osa: que shi cap b; D7 naset: nas diminut; E2 dubts, -osa: que no s segur; F1
fruiter Recipient per guardar fruita; G9 pixaner, -era: t incontinncia urinria; H3 mesada:
paga, sou; fracci temporal; I8 llibreta. quadern per escriure; J10 careta: objecte que oculta el
rostre.
9 Exercici obert.
10 Tirant lo Blanc s una novella cavalleresca catalana escrita durant la segona meitat del se-
gle xv pel cavaller valenci Joanot Martorell. El seu protagonista s un cavaller bret, Tirant
lo Blanc. La novella narra les seves aventures, des que s un jove fins desprs de la seva
mort. Lacci transcorre a diversos llocs: Londres (on Tirant s armat cavaller), Frana, Rodes,
Siclia, Constantinoble, el nord dfrica i un altre cop Constantinoble. A la capital de limperi
grec, Tirant lluita contra els turcs i senamora de la princesa Carmesina; els dos enamorats
acabaran morint all. A la novella apareixen barrejats escenaris i personatges reals i de fic-
ci. Hi sn presents lluites i peripcies amoroses, aix com passatges humorstics, detallades
descripcions i llargs parlaments. Per tot aix, Tirant lo Blanc ha estat considerada una novella
total.
2 L
es dues entitats que atorguen el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull sn leditorial
Planeta i el govern dAndorra.
3 Q
ui s el protagonista? La protagonista s lescriptora Najat El Hachmi. Qu ha passat? Ha
rebut el XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva novella Lltim patriarca.
Quan ha passat? El 31 de gener de 2008. On ha passat? En una vetllada literria celebrada
a Andorra la Vella.
4 Completa les lnies de punts daquest text amb o o u i els requadres amb b o v:
Aquell mat, la ciutat de Valncia bullia danimaci. A ms dels, ms o menys, trenta mil ha-
bitants, shi afegien els nobles, els servidors i els representants de les viles que havien acudit
a la convocatria de Corts. Pels carrerons encerclats de la vella muralla rab es creuaven els
moriscos, musulmans convertits de bon o mal grat al cristianisme, amb els sarrans, que lluen,
els uns i els altres, els tradicionals turbants i les xilabes. Els cristians, nts i besnts dels re-
pobladors, es distingien dels jueus perqu aquests es cobrien amb els casquet negre, smbol
extern de la seva religi. Els pagesos de lHorta retornaven al camp amb les someres, que dui-
en les srries plenes de les hortalisses que no havien venut als mercats de la ciutat. I els ases
sespantaven i llanaven un bram quan de lobrador dun artes en sortia un gosset enjogassat
que els mossegava les potes. Les dones acudien a les fonts amb les gerres damunt del cap i
els cntirs a les mans, ja que nicament les cases dels rics tenien pou daigua propi.
5 ) conegussiu;
a
b) hem ests, plovent;
c) beu-te;
d) ha mort;
e) spiga;
f) mogueu;
g) naixer.
6 L
a calor xafogosa de Barcelona shavia anat disipant, durant el viatge, al buf de laire viu de les
altures que anaven escalant, i ara el brogids corrent del Freser semblava revifar ms i ms en-
cara laire. El land, seguit dun mnibus on anaven les criades i un gran castell dequipatge,
les va emprendre a tota velocitat per lombrejada ruta, obeint a la vigorosa embranzida de tres
cavalls poderosos. Mentrestant, el riu fressejava al costat encabritant-se pels cdols de son
llit, remorejaven amb soroll pregon els argentats salts de Campdevnol i de les fbriques supe-
riors i frisejaven, al buf del vent, el blat de moro de les feixes i lufans boscatge dels vessants
encinglats, sense que aquells ciutadans, massa endinsats en agradosa conversa, shi fixessin
gens ni mica.
Narcs Oller, Pilar Prim
Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror. Per he de reconixer que a ve-
gades passo molta por. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els
enigmes. Em passaria el dia rumiant per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que
ms magraden.
Amb els meus pares estic bastant enfadada. Tenim moltes discussions! No mentenen gens,
sort que, amb el meu oncle, mhi avinc molt. A lescola no tinc cap problema especial, per hi
ha professors que sn fora pesats. Somio a trobar un nvio misteris a qui agradin tant com
a mi les pellcules de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona. Un pet.
1 C
ada mat es poden posar en prctica mesures com dutxar-se en comptes de banyar-se,
tancar laixeta mentre et rentes les dents o les mans o tafaites. En total suposaria un estalvi
dentre 31,5 i 93,5 litres.
A ms, si hi ha algun dispositiu installat al dipsit del wter es poden estalviar de 3 a 5 litres
ms.
a) Per regar una superfcie de gespa de 100m2, gastareu 400 litres daigua. Si regueu el jard
ben dhora o al vespre, reduireu levaporaci i estalviareu molta aigua cas que planteu ve-
getaci mediterrnia autctona.
b) Una aixeta que perdi una gota cada dos segons acaba perdent en un any 6.000 litres; un
fil daigua suposa una prdua de 36.000 litres lany. Si eviteu les fuites i repareu les aixetes
que degoten, estalviareu fins a 30 litres al dia.
3 E
l casament es faria al cap dun mes. Des del moment que estaven entesos, les coses que
shan de fer, fer-les. El graner no volia entorpiments. Tamb era prctic, el graner. Es farien de
pressa les robes, i no sen farien gaires, de robes, perqu si la noia ara era magra, havia fet
pensament dengreixar-se, i el dia que estigus grassa com correspon a una casada tot s
eixamplar camises i posar afegits als enagos. [...]
El capell ja estava avisat. Faria un casament senzillet, per que no hi falts cap requisit. Els
convidats ja estaven triats. Els de sempre per part de mascle, i per part de la granera tot
gent de suposici, i bons informes, i de firma acreditada a la plaa comercial. Els testimonis
ja estaven a punt: el senyor Esteve i el graner van cercar quatre testimonis que no fossin cap
pelacanyes; quatre persones escollides daquelles que omplen en una casa i fan goig en una
esglsia.
8 J osep Carner va conrear el periodisme, la prosa, el teatre i lassaig i va traduir obres dels
francs i de langls, encara que s especialment conegut com a poeta, tant s aix que fou
anomenat el prncep dels poetes. Algunes de les seves obres sn: Els fruits saborosos
(1906), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent (1914), El
cor quiet (1925), Nab (1941, Llunyania (1952) i Absncia (1957).
9 S
olitud s lobra narrativa ms destacable de Vctor Catal i sinscriu dins el ruralisme o natu-
ralisme rural. Solitud va aparixer com a novella per captols en la revista Joventut entre els
anys 1904 i 1905. El 1909 va publicar-sen la tercera edici, la qual va rebre un premi en els
Jocs Florals de Barcelona. Fou traduda de seguida a diversos idiomes i va tenir gran influncia
en tota la narrativa catalana del segle xx.
Narra la histria de Mila, una dona que viu allada en una ermita de muntanya i oblidada pel
seu marit, Matias. Es veu amenaada per la brutalitat dun altre home, nima, que encarna la
antihumanitat. La novella tracta el conflicte que viu Mila, la seva lluita per aconseguir la prpia
individualitat i llibertat.
PARLAR
LLEGIR
ESCRIURE
5 L
a figura es detur i, en aquell moment, un raig de lluna es filtr entre els nvols illuminant
una dona de cabells foscos vestida amb un sudari. No li pogurem veure el rostre, perqu
estava inclinada sobre una criatura de cabells rossos. La figura continu avanant. Ara, la
tenem suficientment a prop per distingir-la clarament, ja que la lluna anava illuminant-la. El
cor sem gla i vaig poder sentir el crit sufocat de lArthur en reconixer la Lucy Westenra.
S, lera, per com havia canviat! La seva tendresa shavia convertit en crueltat indomable i
despietada; la seva puresa, en voluptuosa lascvia. [...] Van Helsing aixec la seva llanterna i
en retir la placa que tapava la llum. Pels raigs concentrats que desentenebrien el rostre de la
Lucy, veirem els seus llavis humits i vermells de sang fresca, amb un rajol que li baixava per
la barbeta i tacava la puresa del seu sudari.
8 a
) familiar, b) culte, c) estndard, d) estndard, e) familiar/estndard, f) estndard, g) estndard,
h) estndard/culte, i) familiar, j) familiar/estndard
LITERATURA
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
a) Analitza lestructura daquest conte i, si s possible, divideix-lo en tres parts: plantejament, nus
i desenlla.
b) Digues quin s el punt de vista utilitzat en la narraci. Justifica-ho.
c) Transforma el dileg del conte en un discurs en estil indirecte.
d) En quin espai es desenvolupa lacci? Quina atmosfera es respira en el relat?
e) Amplia el conte. No en pots canviar ni el plantejament ni el desenlla, per pots afegir-hi tots
els detalls que puguis imaginar: situacions noves, descripcions de lespai i dels personatges,
dilegs, etc.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Escriu laccent als mots de cada frase que nhagin de portar: (nhi ha com a mnim dos.)
a) Ens vam dir adeu davant de lacademia de musica.
b) Laficio a les aguiles els va portar al cim de la muntanya.
c) Algu em pot ajudar a acabar lalbum?
d) Si li doneu aixo, ja podeu avisar lambulancia!
e) La figura representava un famos anec america.
f) Larbitre era angles.
g) Larros que es fa aqui es dels mes gustosos.
h) Allo era un indici clar de qui era lassassi.
5 Forma paraules amb els noms i prefixos que tens a sota. No tinventis, per, mots inexistents.
deixeble, alfabet, agradable, regular, gust, prenyar, paginar, laborar, adequat,
mbil, darrere, legal, educaci, simetria, respondre
6 Les parelles de verbs segents tenen en com el lexema, per el prefix en canvia el significat.
Escriu frases en les quals quedi ben clar el sentit de cada verb.
a) posar: ......................................................................................................................................
b) reposar: ...................................................................................................................................
c) endrear: .................................................................................................................................
d) redrear: ..................................................................................................................................
e) tornar: .....................................................................................................................................
f) retornar: ..................................................................................................................................
g) repassar: .................................................................................................................................
h) traspassar: ..............................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Canvia les expressions en cursiva daquestes frases per oracions adjectives introdudes pel
relatiu que que vulguin dir, si fa no fa, el mateix:
3 Ara fes el procs invers: substitueix les oracions de relatiu per un adjectiu equivalent (tots
menys un han de dur el prefix in-):
a) Has enganxat la maqueta amb una cola que cont productes txics. ...................................
b) Es comporta duna forma que no s gens digna....................................................................
c) Per culpa de les xafarderies ara t una reputaci que no li dna bona fama...........................
d) Ofereix unes respostes que no sn directes...........................................................................
e) T un carcter que cap esdeveniment no pot alterar..............................................................
f) Ens trobem en una situaci que no s cmoda......................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Uneix un mot del grup A i un del B per formar mots compostos. Si cal, modifican la forma:
A B
rentar flama
llanar mica
comptar fang
parar parabrisa
plorar plat
eixugar circuit
perdonar equipatge
portar vida
muntar quilmetre
curt crrega
a) .................................... f) ....................................
b) .................................... g) ....................................
c) .................................... h) ....................................
d) .................................... i) ....................................
e) .................................... j) ....................................
7 Completa els espais buits de les frases segents amb una de les dues paraules que hi ha entre
parntesis:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Substitueix els complements subratllats per un pronom i torna a escriure les frases:
a) LAlbert porta les cadires de fusta.
.........................................................................................................................................
b) Digueu a lvia que segui ms a prop de la taula.
.........................................................................................................................................
c) Deseu el regle al calaix.
.........................................................................................................................................
d) Diu que vindr ms tard.
.........................................................................................................................................
e) Aix no agrada al Pere.
.........................................................................................................................................
f) Va embolicar tot el que trobava a prop.
.........................................................................................................................................
g) Collireu les maduixes?
.........................................................................................................................................
h) Comprareu albercocs?
.........................................................................................................................................
i) Porta aquesta maleta al teu germ.
.........................................................................................................................................
j) Vaig veure el cotxe del president.
.........................................................................................................................................
3 Escriu una frase amb cada un dels adjectius segents habilitats com a substantius:
a) hav: .....................................................................................................................................
b) escalfador: ............................................................................................................................
c) anuari: ...................................................................................................................................
4 Escriu frases en qu els participis dels verbs proposats sutilitzin com a substantius:
a) parar: Mhe hagut desperar mitja hora a la parada de lautobs.
b) trametre: ...............................................................................................................................
c) batre: ....................................................................................................................................
d) dictar: ....................................................................................................................................
e) suar: ......................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Llegeix el poema Vuit de mar, de Maria-Merc Maral, i contesta les preguntes segents en un
full a part:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
8 Substitueix les locucions i frases fetes en negreta per una paraula o expressi equivalent: Aix
s bufar i fer ampolles. Aix s fcil.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Subratlla les formes verbals del text segent i classifica-les en els grups que et donem:
LAnna esperava amb candeletes la visita de lavi. Tot i que evidentment no era el mateix que la
visita a casa seva. A casa no hi havia cap excursi amb dibuixos. Per tot era diferent quan venia
lavi. Duia histries de fora, retalls de diari que havia recollit durant la setmana, coses que li havien
cridat latenci. Les parets es dilataven quan era aqu, durant uns minuts aconseguia mantenir una
conversa amb la mare que no tenia res a veure amb el Jakob, la seva veu es feia ms animada i
el seu comportament ms enrgic.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Tot seguit tens un petit test perqu puguis autoavaular les teves caracterstiques personals pel
que fa a la comunicaci oral (pots encerclar ms duna opci
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Completa cada frase amb la forma adequada del verb que hi ha entre parntesis:
a) Quan vaig arribar fa un any em vaig trobar que ja havien ............................. (construir) un bloc de
pisos.
b) Cal que ............................. (estudiar) ms, si vol aprovar lESO.
c) Els professors ens han ............................. (agrair) la nostra collaboraci.
d) No crec que lAjuntament ............................. (crear) ms zones verdes al nostre barri.
4 Aquest text est escrit en registre colloquial. Tornal a escriure en un registre ms formal. Pots
comenar aix: Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror...
Qui sc?
Em dic Slvia i em flipen les pellis de terror. Per he de reconixer que de vegades em cago de
pooor. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes. Em passaria el
dia menjant-me el coco per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que ms magraden.
Amb els meus pares estic bastant ratllada. Tenim molts piques! No mentenen
gens, sort que amb el meu oncle mhi porto guai. Al colle vaig fent, per hi ha profes que sn un
pal. Somio a trobar un nvio misteris que sallucini com jo amb les pellis de por i els enigmes.
Seria la meva nima bessona ;)
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Tot i ladquisici de la mquina, el consistori no vol que els ciutadans deixin de tirar els xiclets,
papers i unes altres deixalles a les papereres. (Avui, 31-7-2007)
.......................................................................................................................................................
b) Isaac M. J., un jove lleidat de 26 anys, va morir ahir violentament al mig del carrer quan sortia
amb el vehicle del prquing de casa seva. Un desconegut, amb un passamuntanyes a la cara i
cobert amb una armilla reflectant, li va disparar un mnim de cinc trets i, a continuaci, va fugir em-
punyant la pistola. Els fets es van produir poc desprs de les 7 del mat, a la sortida del prquing
de ledifici on vivia la vctima. (Avui, 10-11-2006)
........................................................................................................................................................
6 Completa els mots segents amb o o u i digues quin creus que correspon a cadascuna de les
explicacions de ms avall:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Torna a escriure aquestes oracions canviant el verb en negreta per una perfrasi de probabilitat:
Exemple: Aquest afer s molt difcil Aquest afer deu ser molt difcil.
a) Han arribat abans. ..........................................................................................................
b) Se naniran aviat. .............................................................................................................
c) Viatgen amb autobs. .....................................................................................................
d) Telefona a la seva companya. ..........................................................................................
2 Substitueix el verb mirar, que t un significat molt ampli, per un altre dels del quadre de sota,
que sn ms especfics, en cadascuna de les frases de ms avall:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Corregeix els errors relacionats amb els determinants que hi ha en aquestes frases:
a) Hi va haver forces convidats a la festa denguany.
b) Mai ningun alumne no vol sortir voluntari.
c) Repeteix-mho una altra vegada.
d) Han anat a passeig amb tots llurs companys.
e) Encara li queden prous possibilitats.
f) Has fet masses patates rosses; en sobraran.
g) No hi ha cap sucre; nhaurem dobrir un paquet de quilo.
h) Tots els dems estaven dacord a llevar-se dhora.
i) No he pogut veure ningun espectacle darrerament.
j) Saps si sha endut algo?
3 Redacta un text argumentatiu sobre un dels temes de sota per exposar en el consell escolar, per
exemple:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
b) grassa/greix
1 Tot el que tinc al la panxa s ..............
2 Aquella dona est molt ......................
c) metge/mdic
1 Mhan demanat un certificat ......................
2 Mhan canviat el .................. de capalera.
d) esquena/espatlla
1 El va atacar per l ................................
2 T una ................. ms alta que laltra.
9 Relaciona les locucions i frases fetes sobre algunes parts del cos hum amb el seu significat:
a) Arrufar el nas. 1 Malgastar els diners.
b) Tenir el cap esps. 2 Parlar molt.
c) Ficar els peus a la galleda. 3 Tenir el cap poc clar, adolorit.
d) Tenir la m foradada. 4 Dir una cosa sense sentit ni propsit.
e) Xerrar pels colzes. 5 Mostrar-se disconforme.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Llegeix amb atenci el resum duna pellcula que tens a continuaci. En acabat, fes el resum
de lltima pellcula que hagis vist tenint en compte els set aspectes de ms avall.
Sense al
22.35 TV3
Director: Jim McBride
Intrprets: Richard Gere, Valerie Kaprisky
EUA, 1982. (100 minuts, color)
Sinopsi: Un noi que ha robat un cotxe a Las Vegas est a punt de ser detingut, i dispara amb una
pistola que troba a la guantera del cotxe. Agosarat, gaireb sucida remake dAl final de lescapa-
da de Godard. s un intent discutible i irreverent, que posa laccent en lerotisme de la histria,
per que t una energia i una vitalitat encomanadisses.
Valoraci: bona.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Completa els mots segents i desprs utilitzals per escriure un text breu:
a) .....ener b) .....eia c) pro.....ecci d) personat.....e e).....irafa
5 Completa les frases de sota amb els mots segents, utilitzats en sentit figurat:
maror, allau, ploure, font, estrelles, illa, onada, cim, bonana
a) Com que el producte que venia era defectus li van .......................... les queixes dels clients.
b) Sempre he somiat que coneixia personalment una de les ....................... de Hollywood.
c) Des que va sortir a la televisi ha rebut una ................... dofertes de treball.
d) El meu mal carcter ha estat la .......................... dels meus problemes matrimonials.
e) Des daquella discussi hi ha molt mala .................................... a la famlia.
f) Aquesta pellcula va fer que James Dean arribs al .......................... de la seva fama.
g) Lincendi va afectar tota una .......................... de cases.
h) Lactual ...................... de leconomia fa preveure un augment del consum.
i) La pujada del preu del combustible va originar una .............................. de protestes populars.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Lescola ha organitzat una excursi per anar a la muntanya. Dormireu en un refugi. Fes una llista
de tot el que thauries demportar.
4 Omple els buits daquest text amb els connectors del requadre:
tamb, Com que, per, Si, Per, Ja que
Llenguatges mbils
Ki usa l mobil kda dia sap k kl scura l max les prauls. ............................ lespai als telfons
mbils s limitat, cal fer petits malabarismes amb el llenguatge.
Quan qui s ki
............................ alguna vegada heu demanat els apunts de classe, potser us heu trobat amb la
sorpresa dhaver de dedicar ms temps a desxifrar-los que no pas a entendren el contingut. Hi
ha qui t una calligrafia un pl complicada de llegir, ............................ nhi ha que, a ms a ms,
fan servir un sistema propi descriptura amb abreviacions, contraccions, smbols i nmeros per
escriure ms de pressa.
Aquesta tcnica estudiantil ............................ saplica a lhora descriure missatges als telfons
mbils i de xatejar. En tots dos casos es busca prmer les tecles com ms de pressa millor.
............................ en els mbils tenim una dificultat afegida: noms hi ha lloc per a uns 135-160
carcters. ............................ no s gaire, cal buscar frmules per estalviar-nos lletres.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
La grip ja ha arribat
Lepidmia, que podria durar un mes, amenaa de collapsar els ambulatoris i els serveis dur-
gncies dels hospitals. ............................ enguany el virus arriba ms tard, els serveis sanitaris
fa dies que suporten una pressi assistencial considerable. ............................ des de principis
de desembre els ambulatoris han registrat ms de nou milions de consultes, ............................,
una mitjana de 184.000 visites diries. ............................, els hospitals han notat un augment de
pacients dels denominats frgils, davanada edat i amb diverses patologies.
VilaWeb (25-01-07)
Una senyoreta
sen va al mercat
amb la cua verda
i el vestit morat.
a) ...................................
s verd i no s julivert
s groc i no s safr;
bstia ser
qui no ho endevinar.
b) ...................................
c) ...................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
imatge
logotip
2 Llegeix aquest text teatral i contesta les preguntes de ms avall en un full a part:
Oriol: S. Que no ho saps que dibuixo?
Esther: No. No ho sabia!
Oriol: Ui, ja fa la mar de temps. El que passa s que no acostumo a ensenyar el que faig.
Esther: Per qu?
Oriol: No ho s, per em fa vergonya!
Esther: Ui... et desconec.
Oriol (Per la carpeta que porta.): Mira, avui mateix els he agafat per ensenyar-los a lscar, ja que
est malalt... per... per no ho he fet.
Esther: Per els portes aqu?
Oriol: S... alguns.
Esther: Per qu no mels ensenyes?
Oriol: Vols dir?
Esther: Tens vergonya?
Oriol: Que vols que et digui...
Esther: Va... va... no siguis gansoner.
Oriol (Comenant a obrir la carpeta.): Mira... veus aix... noms sn esbossos... s, sn del natural.
Esther: Don sn aquests poblets?
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
a) Divideix el text en tres parts: plantejament, nus i desenlla. Explica en qu thas basat.
b) Digues a quin gnere correspon aquest fragment de Lamor a totes les edats. Justifica-ho.
c) Escriu un text dramtic breu en qu apareguin tres personatges dentre 14 i 16 anys (dues no-
ies i un noi) que parlin sobre un malents que hi ha hagut entre ells i que ha ocasionat un proble-
ma.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Escriu adverbis en -ment a partir dels adjectius segents. Si et cal, modifica ladjectiu. Desprs,
escriu una frase amb cadascun.
a) fcil: ...........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
b) antic: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
c) boig: ...........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
d) greu: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
e) com: .........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
f) recte: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
g) savi: ...........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
h) tcnic: ........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
i) tranquil: ......................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
j) intil: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llegeix atentament el text segent i respon les preguntes que et plantegem al final:
El segle xx passar a la histria com el segle de lexpansi i consolidaci de les llenges nacionals,
com lefecte ms palpable de la modernitzaci de lEstat. Tal com ha explicat Miquel Pueyo a Tres
escoles per als catalans (1995), la segona meitat del segle xx s el moment en qu culmina el
desenvolupament de lescola de masses com un dels factors principals de facilitaci de la llengua
nacional enfront de les llenges autctones sense estat. El resultat daquest procs, per, no re-
presenta pas leliminaci total de les llenges no estatals, sin simplement la seva regressi i/o la
seva desaparici dels mbits ms formals o pblics. En alguns casos ms que en daltres.
El segle xxi, en canvi, est marcat pel renaixement de les llenges no estatals grcies al desenvo-
lupament de lestat de dret i dels drets universals a finals del segle xx. La racionalitzaci de lestat
modern ha esdevingut finalment tamb un punt de recolzament per a la defensa de la diversitat
lingstica. No pas per recuperar espai a la llengua dominant, sin per buscar la manera de com-
partir espais. [...]
Daltra banda, les llenges estatals han de competir amb una lingua franca del tot consolidada,
langls. Especialment els pasos amb menys nombre dhabitants (i per tant de parlants), com s
el cas dels nrdics, han dassumir langls com una segona llengua per actuar en el mn, i ja lhan
incorporat de manera normal en el sistema educatiu. Aquesta s tamb una estratgia de compe-
titivitat que afecta les empreses amb voluntat de projecci cap als mercats internacionals.
El multilingisme s producte de la convergncia del bilingisme (llengua nacional/llengua local),
del plurilingisme estatal (Sussa, Blgica, etc.) i de la mundialitzaci de ls de langls com a llen-
gua de comunicaci internacional. A aquests factors, cal afegir-hi el de la mobilitat humana, que
ha comportat la presncia notable daltres llenges en territori europeu: lrab, larmeni, lamazigh,
lurd, el turc, el xins... Tot i que aquest no s un aspecte internalitzat en els sistemes educatius
europeus, s que es fa notar en alguns sectors empresarials, com ara el de bancs i caixes, per
lefecte del creixent mercat de les remeses. I tamb per part del sector pblic, que incorpora algu-
nes de les llenges dels immigrants en les comunicacions amb els ciutadans (especialment a les
grans ciutats com Londres o Barcelona) i en els documents informatius adreats especficament
a aquests ciutadans.
Marta Rovira i Martnez, El multilingisme, un valor emergent
b) Quina s la principal diferncia entre els segles xx i xxi pel que fa al tractament de les llenges
sense estat? A qu es deu aquest canvi?...................................................................................
..................................................................................................................................................
c) Qu vol dir que langls s la lingua franca dels nostres dies? .....................................................
d) Quins sn els diferents factors que originen el multilingisme en lactualitat? En quina situaci
creus que es troba Catalunya i el catal?....................................................................................
Escriu la teva resposta en un full a part.......................................................................................
............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Torna a escriure les frases segents enllaant-les per mitj duna conjunci de coordinaci:
a) Ja ha comenat la pellcula? No hi entrem. ...........................................................................
..............................................................................................................................................
b) Pregunta ladrea de la casa den Joan; vs-hi tot seguit. .....................................................
..............................................................................................................................................
c) Tho agrair; no en far cas. ..................................................................................................
..............................................................................................................................................
d) Tinc les idees clares; no s explicar-les per escrit. .................................................................
..............................................................................................................................................
e) Mira la televisi. Escolta la rdio. ...........................................................................................
..............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Analitza les oracions segents i marcan el sintagma nominal que fa de subjecte i el sintagma
verbal:
2 Torna a escriure les frases segents canviant el gnere dels mots en cursiva. Fes els canvis que
calgui en cada frase.
3 Els sufixos solen fer canviar la categoria gramatical del mot primitiu. Escriu un derivat dels mots
segents tenint en compte el canvi de categoria gramatical indicat. Exemple: pl (N adj.):
pelut
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
A Tot havia succet en un moment, tan de pressa que no vaig tenir temps dadonar-men. Recordo
molt b aquell instant, lexpressi triomfant de Holmes i el so de la seva veu, la cara ferotge i
estupefacta del cotxer en mirar les brillants manilles que havien aparegut com per art dencanta-
ment als seus punys.
B Ajudim a cordar aquesta sivella, cotxer digu Holmes, tot posant-se de genolls i sense
tombar el cap.
Lhome avan amb uns aires desafiadors i una mica malcarat; baix les mans per tal daju-
dar. Aleshores sentrem un clic sec, un soroll metllic i Sherlock Holmes es posa dret dun
salt.
Senyors digu, i els ulls li llampeguejaven, permetin que els presenti el senyor Jefferson
Hope, lassass dEnoch Drebber i de Joseph Stangerson.
C Van trucar a la porta i el jove Wiggins va introduir la seva insignificant i desagradable persona.
Perd, senyor. Tinc un cotxe a baix.
Bon xicot digu Holmes plcidament. El cotxer em podria ajudar amb les caixes. Diguili
que entri, Wiggins.
Em vaig quedar parat en sentir que el meu company parlava com si estigus a punt de sortir
de viatge, perqu no me nhavia parlat. Hi havia un petit bagul a lhabitaci. Holmes lestir i
comen a lligar-lo. Estava tot enfeinat quan el cotxer entr a lhabitaci.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Posa laccent a la vocal que nhagi de dur i escriu una frase amb cada mot:
a) de debo: ..................................................................................................................................
b) ocorrer: ....................................................................................................................................
c) pseudonim: .............................................................................................................................
d) fossim: .....................................................................................................................................
e) colonia: ....................................................................................................................................
f) debil: .......................................................................................................................................
g) temer: ......................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Enllaa les dues frases de cada parella mitjanant el pronom relatiu indicat en cada cas:
a) (que) La fora no s suficient per moure-ho. / Fas fora.
...........................................................................................................................................
b) (prep. + qu) Ha perdut aquell trofeu datletisme. / Estava tan orgulls del trofeu datletisme.
...........................................................................................................................................
c) (que) Acabat tota la fruita. / Hi ha fruita al calaix de la nevera.
...........................................................................................................................................
d) (prep. + on) El pont s romnic. / Travessarem el riu pel pont romnic.
...........................................................................................................................................
e) (que) Al final va patir laccident. / Tota la vida havia temut un accident.
...........................................................................................................................................
f) (prep. + qu) Ja he pogut solucionar aquell problema. / Ahir em referia a aquell problema.
...........................................................................................................................................
g) (prep. + qui) El noi s de Puigcerd. / Festeja amb aquell noi.
...........................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Converteix aquest fragment de la novella La plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, en una
escena teatral. Segueix les indicacions segents.
Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb
sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens... Cridaven i corrien... Una professora jove
sens va acostar i ens va fer entrar en un despatx i vam haver de travessar tota la terrassa i passar
per entremig dels nens. La professora ens va fer explicar i la Julieta va ensenyar un paper i li va
dir que, doncs, jo no tenia menjar i que volia deixar all el nen perqu, almenys all, menjaria. La
professora sel va mirar i jo la vaig mirar i vaig dir que havem fet el viatge per dur el nen a la colnia
i ja que lhi havem dut shavia de quedar, i la professora va dir, mirant-me molt de dret per amb
una mirada dola, que tots aquells nens acabaven darribar i que potser aquell nen no faria per
aquella casa.
Merc Rodoreda, La plaa del Diamant
.............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Completa les frases segents amb el mot adequat: (Compte amb els falsos sinnims!)
a) Des que vaig ............................ (provar/tastar) les maduixes amb nata, en demano sempre.
b) El peix ............................... (gran/gros) es menja el petit.
c) El congrs va comptar amb un gran ............................. (nombre/nmero) dassistents.
d) Cada vegada que plou sinunda el ............................... (soterrani/subterrani).
e) Aquesta salsa s tan picant que fa caure d .................................... (espatlles/esquena).
f) Mhe quedat sense foc. Alg t una .......................... (caixa/capsa) de llumins.
g) Mhe escaldat la m i ara la tinc plena de ................................ (butllofes/ampolles).
h) Lhan ............................. (anomenat/nomenat) cap de secci.
i) Larquitecte mha ensenyat el ................................. (planell/plnol) del pis.
j) Lhas de ............................. (doblar/doblegar) per la lnia de punts.
k) Entre daltres documents, he de presentar un certificat .................... (metge/mdic).
l) Has de ............................. (empegar/pegar) la teva foto al requadre.
4 Reescriu el text, en un full a part, tot substituint els grups de mots en cursiva per pronoms (vuit dtons
i dos de relatius):
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
denteniment, cuit a prendre un ganivet per llescar el pa, i fu dotze llesques grans de pa, que
pos esteses damunt la taula; llavors, prenent el setrill de loli, comen a amanir les llesques.
En Tirant, veient la reina sufocada, es llev de la taula i pos la m a la bossa, de la bossa tragu
dotze ducats dor, un per a cada llesca. Acte seguit digu als criats que anessin a donar aquelles
llesques a dotze pobres, manifestant que all era costum a la cort dels reis de Frana.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (fragment adaptat)
7 Hi ha noms danimals que, per habilitaci, equivalen a un adjectiu qualificatiu. Per exemple, un
home porc equival a un home brut. Relaciona els noms habilitats com a adjectius de la columna
de lesquerra amb el significat que adquireixen, a la columna de la dreta:
a) cabra 1 covard, -a
b) gallina 2 fort, -a
c) mula 3 esbojarrat, -ada
d) toro 4 velo
e) fura 5 tossut, -uda
f) lle 6 esmunyeds, -sa
g) llebre 7 fidel
h) anguila 8 alt, -a
i) gos 9 llest, -a
j) escur 10 valent, -a
k) girafa 11 estalviador, -a
l) formiga 12 trador, -a
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Aqu tens un dileg ben curis: hi surten uns vint-i-set nos, que cal dir en un to cada vegada
diferent. Llegeix-lo. Prova dafegir una o ms expressions o frases a cada no, Per exemple:
V. Coneix el meu cunyat? B. No.
B. No, ni ganes! V. Ni diners?
V. Ah, no el coneix? B. No.
B. No. I tant me fa. V. Si no t diners, alguna cosa o altra deu
V. Coneix el meu cunyat? tenir?
B. No. B. No.
V. Ah, no el coneix? V. Sempre diu a tot que no?
B. No. B. No.
V. Doncs em pensava que el coneixia. V. Aleshores, tamb diu que s?
B. No. B. No.
V. No el coneix de res? V. No est content amb la democrcia?
B. No. B. No.
V. Ni lha vist mai? V. Aix vol dir que abans vivia millor?
B. No. B. No.
V. Per, no sabia que jo tenia un cunyat? V. Tampoc?
B. No. B. No.
V. I no li agradaria conixer-lo? V. Alguna cosa deu ser, oi?
B. No. B. No.
V. I la meva cunyada? V. No em digui que vost no s una mica
B. No. negatiu, eh?
V. Vost no t cap cunyat? B. No.
B. No. V. Tampoc no s daquells que diu que s a
V. Ni cunyada? tot.
B. No. B. No.
V. Tampoc no t cap germ? V. Vost s un estpid.
B. No. B. No.
V. Bessons? V. Tampoc?
B. No. B. No.
V. T fills? V. Escolti, tant dir que no ja em sembla mas-
B. No. sa...
V. Aix que no t de res? B. S, naturalment.
B. No. V. Ah!
V. Ni casa? Karl Valentin, Teatre de cabaret
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Completa les frases amb una de les paraules proposades entre parntesis:
a) Heu de signar l........................ (acta/acte) de la reuni.
b) ..................... (Compta/Compte) fins a deu i ja pots obrir els ulls.
c) Sria s .................... (entra/entre) Manresa i Cardona.
d) Em fa l..................... (afecte/efecte) que avui no vindran.
e) Posim una ....................... (lliura/lliure) de sardines.
f) La nau ....................... (espacial/especial) va sortir del cap de Creus.
g) Em passes el .........................., si et plau? (regla/regle).
h) Aix no m.................. (afecta/afecte) gens.
i) El seu ........................ (tracta/tracte) era molt bo.
j) Si vols civada, vine amb un ....................... (cova/cove).
4 Torna a escriure aquest text canviant la persona del verb en cursiva per la segona del singular
del mateix temps verbal. Fes els canvis que calgui pel que fa als pronoms i els determinants.
Exemple: Com en totes les altres coses de la vida, vas trigar a adonar-te...
Com en totes les altres coses de la vida, va trigar a adonar-se que hi havia algun problema. Es
dedicava a all que ell anomenava la seva feina de la mateixa manera que abans freqentava
els mateixos clubs i bars per discutir els mateixos temes i dir als clients quines accions havien de
comprar, per lentament va comenar a adonar-se que alguna cosa era diferent. Semblava que
les persones sortissin del seu cercle social sense cap advertiment previ.
Tom Sharpe, Lovella negra
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Substitueix els mots en cursiva per ladjectiu culte corresponent (derivat directament del llat o
del grec) que tens en el quadre. Si et cal, fes-lo concordar.
elic, capillar, bucal, ocular, cervical, forestal, fel, fluvial, lacti, renal
2 Escriu una notcia breu sobre algun fet dactualitat del teu centre. Procura que el text respongui
les 6W i tracta la informaci de manera objectiva.
4 Fes el plural dels noms o adjectius segents i desprs, escriu una frase amb cada un.
a) cactus: .....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
b) passeig: ...................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
c) cas: ..........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
d) complex: ..................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
e) boig: .........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
f) inters: .....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
g) pis: ...........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
h) lleig: .........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
i) globus: .....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
j) text: ..........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
6 Completa aquestes frases amb la forma adequada dels verbs entre parntesis:
a) La meva mare ens va portar el caf (moldre).
b) No cal que nosaltres (sortir) de casa per anar a comprar.
c) Quan et (cosir) el jersei tel podrs posar.
d) Encara que em (voler) difamar, no aconseguireu el vostre propsit.
e) La policia (dissoldre) la manifestaci contra la central elctrica.
7 Completa aquestes frases amb la forma adequada dels verbs entre parntesis:
a) Si jo (saber) qui ha de venir a sopar, no (jo, estar) tan nerviosa.
b) Ha (caldre) que hi (intervenir) el director per posar-hi pau.
c) Nosaltres hi anirem si ells (ser) ms amables.
d) Que faria jo si no et (tenir) al meu costat?
e) (vosaltres, estar) quietes, sisplau!
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Dacord amb el context de cada frase, encercla el sinnim ms precs de la paraula en cursiva,
dentre els que hi ha entre parntesis:
a) Visc en un habitatge de noms 40 metres quadrats. (Pis, casa, apartament, estudi, residncia,
xalet, villa).
b) Em vaig fer un set als pantalons, per per sort ma mare mels va cosir en un moment. (Brodar,
embastar, sargir, sobrefilar, repuntejar).
c) Cada estiu navega amb el seu vaixell per la Mediterrnia. (Transatlntic, goleta, fragata, corbe-
ta, iot, veler).
d) La policia lha detingut per robar un mili a la seva empresa. (Defraudar, desfalcar, desvalisar,
estafar, sostreure, arrabassar, furtar).
e) El soroll de les frontisses de la porta em fa posar la pell de gallina. (Cruixit, borbolleig, clapo-
teig, grinyol, remor, enrenou, murmuri).
f) Tota la nit vam sentir els crits dels llops. (Parrups, brams, lladrucs, udols, mugits, clapits, bruels,
roncs, esgarips).
g) Mhan demanat el document de propietat del pis. (Plissa, pagar, partida, cdula, escriptura,
certificat, atestat, diploma).
2 Restitueix al seu estat original aquest text de Josep Pla. Per fer-ho, substitueix cadascun del
mots que hi ha entre parntesis per un altre de significat ms especfic dentre els que et pro-
posem. Desprs, torna a llegir el text i comparals.
Quan jo era petit, la meva salut fou molt escassa. Els meus pares decidiren (posar) .................... -
me en un dels (vaixells) ......................... de la seva propietat que feien el (recorregut) .....................
dItlia. Generalment anaven a nzio a carregar (fustes) ............................... per a (recipients)
.......................... Els meus pares cregueren que (un viatge) ....................... per mar menfortiria i
em faria tenir gana. (Sortrem) ....................... de Cadaqus amb un (vaixell) ...................... fami-
liar (condut) .................... per gent daquest poble, excellents navegants. Era lhivern i (pujrem)
...................... veles amb (vent) ...................... fresc.
3 Per parelles, prepareu una entrevista a una persona famosa, amb preguntes i respostes. Des-
prs, repartiu-vos els papers i assageu lentrevista abans descenificar-la davant dels com-
panys i companyes.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Redacta lentrevista de lactivitat 3 com si shagus de publicar. Per fer-ho, segueix les instruc-
cions segents.
Fixat en lexemple:
Conflictiu a voltes per admirat sempre, Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), el noi del Poble
Sec, continua omplint estadis all on va. Sn molts anys de dedicaci a la can, al pblic i al
comproms poltic. I malgrat tot aquest temps, la gent no sen cansa. Generaci rere generaci s
descobert, escoltat i venerat. I quan parla, sempre diplomtic, no defuig cap tema. Per espins
que sigui. (El Temps)
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 A partir dels fets segents, redacta titulars que expressin punts de vista diferents:
a) El jutge condemna els atracadors del supermercat a tres anys de pres.
b) El govern apujar les pensions un dos per cent.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Escriu dues frases amb cadascun daquests mots perqu en quedi ben clar el significat:
a) multiplicant: ............................................................................................................................
...............................................................................................................................................
b) educant: .................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
6 Classifica aquestes parelles de mots segons que siguin ds colloquial (informal) o b culte
(formal):
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Llegeix les afirmacions segents sobre la televisi i classifica-les en la taula de ms avall. Hi pots
afegir la teva opini personal.
3 Formeu grups de quatre o cinc persones i elaboreu un informatiu radiofnic sobre la msica
ms actual (aproximadament duns deu minuts) i enregistreu-lo. Inseriu-hi, a ms, una falca
duns trenta segons de la msica de qu parleu.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Llegeix el text segent i digues quin registre lingstic utilitza. Desprs rescriu-lo com si volgues-
sis explicar en qu consisteix el fenomen de la pluja a un nen petit.
pluja f METEOR 1 1 Precipitaci en forma de gotes daigua que cauen dels nvols. En el procs
de formaci de la pluja, que s molt complex, resulta essencialment indispensable la presncia de
nuclis de condensaci i que la temperatura sigui inferior al punt de la rosada, per tal que les mi-
nscules gotes que formen un nvol sagrupin en gotes de pluja. El dimetre de les gotes de pluja
s molt variable, comprs generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depn de la velocitat dels corrents
ascendents que tenen lloc a linterior dels nvols o a les capes atmosfriques de sota dells.
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Subratlla les activitats que tagraden ms daquest programa dactes de la Festa Major de
Solsona. Desprs, elabora la teva programaci ideal.
Dissabte, 9 de setembre
Mat
A les 9, a la capella del Claustre, MISSA CANTADA per lEscolania i la Capella de Msica de la
Mare de Du del Claustre.
A partir de les 10, SEMIFINAL del 1r Torneig del Circuit destiu del Club Tennis Solsona.
A les 10, seguint els valls de les muralles antigues, CIRCUMVALLACI de la ciutat amb els tirs
dels TRABUCAIRES.
A 3/4 d11, des de lAjuntament, BAIXADA de la corporaci municipal, acompanyada de les
autoritats comarcals i presidida pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, cap a la
catedral.
Migdia
A les 12, a la plaa Major, BALLETS TRADICIONALS, amb la msica interpretada per la Cobla
Juvenil Ciutat de Solsona.
Lliurament de premis del 18 CONCURS DE FLORS ALS BALCONS.
A 2/4 de 2, a la plaa Major, TRONADA i SARDANES a crrec de la Cobla Juvenil.
Tarda
A les 5, a la plaa del Camp, ESPECTACLE INFANTIL, Tot Circ.
A 2/4 de 6, al Teatre Comarcal de Solsona, CONCERT a crrec de lOrquestra Meravella.
Vespre
A 2/4 de 8, a la plaa Major, SARDANES a crrec de la Cobla Meravella i la Cobla Juvenil Ciutat
de Solsona.
Nit
A 2/4 de 10, a la plaa de Sant Joan, CONCERT SOLIDARI a crrec de Llus Llach. Organitza-
ci: Solsons Obert al Mn.
A 2/4 de 12, al pavell municipal desports, BALL amb lOrquestra Meravella.
A les 12, a la sala Xelsa, CONCERT JOVE a crrec de Macaco i Vall Folkska.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Escriu un derivat o mot de la mateixa famlia que sigui abstracte, acabat en -esa, -ncia, -i, etc.
a) tendre: ........................................................... d) trist: .....................................................
b) coherent: ........................................................ e) decidit: ................................................
c) concs: ........................................................... f) incls: ..................................................
4 Omple els buits daquest text amb els connectors del quadre:
perqu, tamb, Per comenar, Per aix, Encara que, Com a, Per, Dentrada,
aix, Pel que fa al, Tanmateix, com
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llegeix atentament aquesta can de la Trinca. Veurs que est plena dironies i que pretn
ridiculitzar els anuncis. En acabat, contesta les preguntes de ms avall.
Elles saben que ets un home. (Pelamax les pela ben pelades)!
Ho proclama el teu aroma,
que s de mascle prepotent... CATIPN
Elles cauen com mosques
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Corregeix els errors que hi ha en aquestes frases relacionats amb les preposicions:
a) Farem una excursi pel riu amb una barca a vapor. ................................................................
b) Pel mat esmorzava pa amb tomquet i pernil. .......................................................................
c) Sobretot, pensa en enviar-li aquell paquet. s urgent! ............................................................
d) Et vols comprar ms jerseis? No, ja me nhe comprat un blau i un altre vermell. ....................
e) A lhivern sempre duia una faldilla a quadres. .........................................................................
f) Per la tarda anirem al cinema. ................................................................................................
g) No estic gens dacord amb fer-ho. .........................................................................................
h) He dendrear la roba perqu el gat ja mha mossegat dos parells de mitjons, uns blaus i uns
altres negres. ..........................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Labs dels adverbis en -ment fa que els textos siguin feixucs, poc gils i mancats de riquesa
lxica. Torna a escriure les frases segents substituint els adverbis en -ment per expressions
equivalents:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 A continuaci hem reprodut un resum de les disposicions legals sobre dos aspectes de la vida
quotidiana que tafecten directament. Llegeix-lo atentament i digues fins a quin punt creus que
es compleixen aquestes disposicions. Creus que sn adequades i suficients per a la normalit-
zaci del catal?
El catal en lensenyament
El catal s la llengua prpia de lensenyament. Les llenges catalana i castellana han de ser
ensenyades a tots els nivells de lensenyament no universitari de Catalunya, de manera que tots
els infants han de poder utilitzar correctament les dues llenges oficials al final de leducaci obli-
gatria. A la Vall dAran tamb shi ha densenyar larans.
Des del punt de vista lingstic, a Catalunya sha optat per un sistema educatiu nic, anomenat
de conjunci lingstica. Aquest sistema comporta la no-separaci dels alumnes per ra de la
seva llengua familiar. Aix, tots els nois i noies sn escolaritzats en catal, llengua en la qual es fa
la major part de lensenyament. El catal s la llengua vehicular en totes les matries, excepte en
lensenyament del castell i dels altres idiomes previstos en el currculum. Els alumnes que resi-
deixin temporalment a Catalunya, o que acreditin altres circumstncies que ho justifiquin, poden
demanar al Departament dEducaci de la Generalitat lexempci que preveu la normativa en
relaci amb la llengua catalana.
Retolaci i etiquetatge
La senyalitzaci i els cartells dinformaci general, de carcter fix, dels establiments dedicats a
la venda de productes o a la prestaci de serveis han de ser, almenys, en catal (art. 32.3 de la
Llei de poltica lingstica). Les dades de letiquetatge, lembalatge i les instruccions ds dels
productes que es distribueixen a Catalunya poden figurar en catal, en castell o en qualsevol
llengua de la Uni Europea (art. 34.1 de la Llei de poltica lingstica). Lapartat 2 del mateix article
estableix que les dades obligatries i les informacions voluntries addicionals dels productes amb
denominaci dorigen, denominaci comarcal o de qualitat i els productes artesanals han dsser
necessriament, com a mnim, en catal.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
b) Eptet. s ladjectiu que expressa 2 Arri, cavallet, camina, vola per la carretera.
una qualitat prpia del substantiu. (Baltasar Rossell-Prcel)
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Sescriuen amb h els mots que comencen amb els prefixos grecs
hidro-, hiper-, hipo-, hemi-, hecto-, hepta-, hexa-, homo-, hetero-, hemo-
Dacord amb aquesta regla anterior, escriu el mot que correspon a cada definici:
a) Sortida de sang de qualsevol part del cos: ............................................................................
b) Avi que aterra sobre laigua: ................................................................................................
c) Vers de sis sllabes mtriques: ..............................................................................................
d) Vers de set peus: ..................................................................................................................
e) Sala semicircular: ..................................................................................................................
f) Establiment comercial molt gran: ...........................................................................................
g) Mots diferents que es pronuncien de la mateixa manera: ......................................................
h) Que sent atracci sexual envers els individus de laltre sexe: .................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Uneix les oracions segents amb una conjunci o locuci conjuntiva: (No feu servir la conjunci
i.)
7 Esbrina el nom dels professionals que socupen de les activitats relacionades amb el mn del
cinema, el teatre, la rdio i la televisi que tens definides a continuaci:
UNITAT 1
1 a) Plantejament: des de linici fins Aquest cop, nhi hauria prou.; nus: des de El funcionari
els va examinar... fins Aix rai, seria planer!; desenlla: els dos ltims pargrafs.
b) Utilitza un punt de vista extern (tercera persona gramatical), i concretament un narrador
omniscient. El narrador t un coneixement absolut del mn de ficci: sap el que pensen i
senten els personatges (Estava content, ell, ...va haver de reconixer el funcionari amb
recana., ...insist ell, encara incrdul., etc.); coneix el passat i el futur dels personatges
(En tota la seva vida, no recordava un instant de felicitat com aquell , Havia arribat, o
aix sho creia, al final del seu calvari); tamb emet judicis, ja que s un narrador subjectiu
(...perqu un home installat darrera una barrera, provet duna ombra de falsa autoritat,
sempre mostra tendncia a alar la veu...).
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
Lhome que feia cua li va preguntar si hi era tot, i el funcionari, amb recana, li va haver de re-
conixer que s. Lhome, encara incrdul, va insistir i li va preguntar si era cert que ja no li calia
fer res ms. El funcionari va respondre que no, que noms calia esperar que lavisessin.
d) En el text no apareix explicitat, per podem deduir que lacci es desenvolupa en les ofici-
nes dalgun organisme oficial.
Latmosfera del relat s bsicament opressiva. Aquesta sensaci saconsegueix amb
lacumulaci duna srie de detalls: la docilitat i resignaci dels que fan cua, que contrasta
amb els crits del funcionari; langoixa de lespera, accentuada pel pas lent del temps (el fun-
cionari triga tres hores a examinar els papers); la quantitat exagerada de documents (duia
seixanta tres papers a les mans); la sensaci dindefensi davant laparell burocrtic; etc.
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 2
1 a) grisa; b) intelligent; c) elegant; d) feli; e) diferent; f) igual; g) fcil; h) difcil; i) capa; j) auda
2 a) que shan publicat fins ara; b) que hi havia a la sauna; c) que viu al pis de dalt; d) que tenim
a la cuina; e) que sn cmiques; f) que vost sollicita; g) que acabes de proposar.
5 Amb accent obert: lgica, aerbic, tecnolgic, cmplice, victria, propsit, immbil
Amb accent tancat: mel, recrrer, inscripci, cintur, can, seris, expressi
UNITAT 3
1 a) LAlbert les porta; b) Digueu-li que segui ms a prop de la taula; c) Deseu-lo al calaix; d) Ho
diu; e) Aix no li agrada; f) Va embolicar-ho; g) Les collireu? h) En comprareu? i) Porta-la al teu
germ; j) Vaig veurel o El vaig veure
rem tot vestigi de mal i de por; Deixaran les escombres / (...) / cossis i draps de cuina, / el
sab i el blauet, / els pots i les cassoles, / el fregall i els bolquers. (versos 11-16): smbols
del treball de la dona; etc.
Comparacions: El fum dibuixar / linici de la histria / com una heura de joia / entorn del
nostre cos (versos 29-32): el fum que resultar de cremar els utensilis que oprimien les
dones marcar el principi duna nova etapa ms joiosa entorn del cos de la dona.
Hiprbatons: Amb totes dues mans / alades a la lluna, / obrim una finestra / en aquest cel
tancat (versos 1-4); etc.
Personificaci: El fum dibuixar / linici de la histria (versos 29-30).
Polisndetons i enumeracions: cossis i draps de cuina, / el sab i el blauet, / els pots i les
cassoles, / el fregall i els bolquers. (versos 11-16); ni per lor ni pel ferro / per ceptres ni
punyals (versos 23-24); i plour i far sol / i dansarem a laire (versos 33-34); etc.
c) Versos hexasllabs, agrupats de quatre en quatre. Absncia de rima, tot i que salternen
els versos masculins (acabats en mot agut) i els femenins (acabats en paraula plana), fent
estructures creuades o encadenades. Sn, per tant, versos blancs.
8 a) han renyit, shan separat...; b) enganyar, estafar, ensarronar...; c) agitar, pertorbar, revoltar,
excitar...; d) se li veuen les intencions, es posa en evidncia, es descobreix...; e) manar, fer i
desfer, tallar el bacall, portar la batuta...; f) sincerament, de tot cor, de bona fe, francament,
amb franquesa, sense enganyar...; g) gratis, gratuta
UNITAT 4
2 Pretrit imperfet dindicatiu: esperava, era, hi havia, era, venia, Duia, es dilataven, aconseguia,
tenia, es feia
3 Mrs. Oliver es contempla al mirall. Desprs esguarda breument cap a un costat, cap al rellotge
que hi ha damunt la lleixa de la llar de foc, aquell rellotge que ella sap que va vint minuts endar-
rerit.
Tot seguit continua inspeccionant el seu pentinat. El problema que t Mrs. Oliver, i ella ho ad-
met de bon grat, s que sempre canvia de pentinat. Els prova (o ha provat) gaireb tots, lun
darrere laltre.
UNITAT 5
UNITAT 6
1 a) Han degut arribar; b) Sen deuran anar aviat; c) Deurem viatjar amb autobs; d) Deu telefonar
a la seva companya;
3 Les preguntes c), d), e), g), h), k), n), o) podrien ser comunes a tots els personatges. La resta es
distribueixen de la manera segent:
6 LAnnbal, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis va baixar les
escales del seu pis. Anava amb uns pantalons molt estrets i amb unes botes de color negre.
LAnnbal a pensar que no sabia per qu la Gertrudis havia dit que anava a comprar unes mit-
ges, per a deixar crrer aquest pensament en aviat. La Gertrudis va entrar al cotxe i van anar
a menjar una hamburguesa amb espcies a un bar de la fira. LAnnbal havia imaginat un sopar
ms pausat, per la Gertrudis va dir que volia anar a la fira. A la fira hi havia atraccions i aparells
mecnics que et feien remoure lestmac i tmboles.
UNITAT 7
1 a) fora; b) cap; c) una altra; d) els seus; e) prou; f) massa; g) gens de; h) els altres; i) cap;
j) alguna cosa
2 a) Culte (cientfic). Feu atenci al vocabulari, especfic del camp mdic: pacient, hematomes,
zona torcica, fractura cranial.
b) Colloquial. Tractament de tu i s de frases fetes: donar un cop de m, fer compliments,
haver-hi confiana.
c) Vulgar. s del verb fotre; pertanyen als registres informals la construcci pronominal defec-
tuosa els hi, el mot trola i la comparaci lexicalitzada com una catedral.
d) Estndard. A remarcar el tractament de vost i la frmula si us plau.
e) Estndard/culte. A destacar ls del pretrit perfet simple fou.
f) Vulgar. Remarqueu ls de dues frases fetes considerades ordinries: tocar els nassos i
trencar la cara.
6 a) institut d) genit
b) fred e) rpid
c) quietud f) solitud
7 a) estrateg d) pessic
b) badoc e) poruc
c) noruec f) sang
UNITAT 8
1 Malauradament s inevitable que almenys un cop a la vida ens vegem obligats a fer-nos una
fotografia de carnet.
I si ho lamentem s perqu, sense cap mena de dubte, les fotos de carnet mai no fan justcia
a la bellesa duna persona, i en el cas de qui no s gaire agraciat fins i tot poden arribar a fer-lo
semblar grotesc.
Com s possible que un petit rectangle que no fa ni cinc centmetres de llarg reflecteixi no
noms la bellesa fsica, sin tamb la bona educaci i refinament duna persona? Certament
no ho fa.
Amb les fotos de carnet es poden cometre greus errors, ja que una persona ncia in irrespon-
sable pot passar per elegant i ben educada, i en canvi, tot un cavaller o tota una senyora ens
poden arribar a semblar uns vils delinqents.
Pregunta: Una foto de carnet del peu esquerre serveix, en principi, per a fer-se el carnet de
conduir?
4 a) gener; b) jeia; c) projecci; d) personatge; e) girafa. Correcci del text a criteri del professorat.
5 a) ploure
b) estrelles
c) allau
d) font
e) maror
f) cim
g) illa
h) bonana
i) onada
UNITAT 9
UNITAT 10
1
nom Mtua de salut lAliana Bancotel
del producte
emissor Mtua de salut lAliana Bancotel
destinataris Les famlies (matrimonis amb fills) Gent que vulgui viatjar de totes les
edats (per sobretot parelles o fa-
mlies), amb un poder adquisitiu
mitj o alt.
canal Visual: podria aparixer en una re- Visual: s un fullet de m, per
vista, un diari o una tanca publici- tamb podria aparixer en una re-
tria vista o un diari
tipus danunci Anuncia un servei (atenci mdica) Anuncia un servei (agncia de viat-
ges)
eslgan Principal: per fi una mtua que no- Principal: Agafa les maletes: els
ms es preocupa de la teva salut millors hotels de 3, 4 i 5 estrelles
Secundari: benefici per a la teva tesperen amb les portes obertes.
salut Secundaris : 18 anys amb tu, acom-
panyant-te en tots els teus viatges
BANCOTEL Els millors hotels al mi-
llor preu
text A Aliana pensem que una mtua Des de 50 *
mdica no hauria de preocupar-se Habitaci doble per a 2 persones
per res ms que la salut. Per aix *IVA no incls
reinvertim els nostres beneficis en Noms Bancotel tofereix la mane-
serveis per als nostres socis, per- ra ms intelligent dallotjar-te en els
qu qui ms hi guanyi siguis tu. millors hotels de 3, 4 i 5 estrelles
que pertanyen a les cadenes hote-
leres ms prestigioses i els millors
hotels independents dEspanya,
Portugal, Itlia, Frana, el Regne
Unit i de 54 pasos ms.
I aix no s tot: amb Bancotel po-
drs gaudir, a ms, duna gran ofer-
ta de lleure i de serveis com lloguer
de cotxes, entrada a Parcs Tem-
tics, i molts altres serveis
imatge Una parella que acaba de tenir un El dibuix duna maleta, que sugge-
fill. Sobreimpresa, una etiqueta amb reix la idea del viatge. Tamb tres
el preu esborrat, per suggerit que hi fotos com les que la gent fa com
ha coses que no tenen preu. a record, per associar la idea del
viatge amb la famlia, lamistat, el
benestar, la diversi...
logotip
2 a) Plantejament: des del principi fins que ell li ensenya els seus dibuixos (desprs que ella li
diu: Va... va... no siguis gansoner.).
Nus: fins que ella li diu que el seu oncle Josep s professor de dibuix.
Desenlla: les tres darreres intervencions.
b) El fragment ens mostra un noi, lOriol, que sembla estar enamorat de lEsther. El noi inten-
ta una aproximaci, a travs dels dibuixos que mostra a la noia, i aquesta que sadona
perfectament de la situaci- el fa ballar a la punta dels dits. Es tracta, per tant, dun drama.
Com a gnere intermedi entre la tragdia i la comdia, presenta caracterstiques comunes
a totes dues: lacci s seriosa, per els personatges sn ssers corrents, no estan pre-
destinats i poden dominar el dest, s a dir, poden arribar a superar les dificultats amb qu
senfronten.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
7 a) autopista, avinguda, carrer, carrer; b) bagul, maleta, bossa de viatge, necesser; c) transat-
lntic, vaixell, iot, barca; d) metrpolis, ciutat, vila, poble, llogaret
UNITAT 11
1 a) En el text, el terme llengua nacional sutilitza en el sentit de llengua oficial dun estat, enfront
de les llenges autctones sense estat.
b) En el segle xx els estats sobretot a travs de lescola van imposar una llengua oficial en
detriment de les llenges autctones sense estat. Aquest fet no va suposar la seva eliminaci,
sin la seva regressi i/o la seva desaparici dels mbits ms formals o pblics.
En el segle XXI, en canvi, sest produint un renaixement de les llenges no estatals grcies al
desenvolupament de lestat de dret i dels drets universals a finals del segle xx.
c) Vol dir que langls s la llengua que serveix per a la comunicaci internacional, sobretot en
els intercanvis econmics o cientfics entre gent de pasos amb llenges molt diferents; tamb
ha adquirit gran importncia en el turisme i el mn de la cultura, sobretot pel que fa a la msica
i al cinema.
A Catalunya, lestatut, amb matisos, estableix un bilingisme oficial entre la llengua estatal (el
castell) i la prpia (el catal); tamb hi ha un bilingisme social per la forta presncia de par-
lants del castell, fruit de les migracions massives de la segona meitat del segle xx; darrerament
cal afegir-hi una nova onada migratria de gent de molts pasos (sud-americans, magribins, de
lest dEuropa, etc.), entre els quals hi ha una petita minoria dexecutius que arriben de la m
de les multinacionals; finalment, cal tenir en compte el coneixement cada cop ms ampli de
langls, sobretot entre les noves generacions, i ls que sen fa en el mn empresarial i en el
sector turstic.
unitat 1
1 a) Subjecte ellptic: nosaltres. Sintagma verbal: tota la oraci; b) Subjecte: la gent. Sintagma
verbal: sexclama que els pisos sn molt cars; c) Subjecte: un cantant fams. Sintagma ver-
bal: avui actuar per televisi; d) Subjecte ellptic: ell o ella. Sintagama verbal: va estudiar vuit
hores seguides; e) Subjecte ellptic: jo. Sintagma verbal: per Nadal sempre felicito els meus
amics; f) Subjecte ellptic: en Joan. Sintagma verbal: va fer un salt molt alt; g) Subjecte: un fer-
rer. Sintagma verbal: aquesta barana la va fer; h) Subjectes: el jugador, ells (ellptic). Sintagma
verbal: es va fer mal al peu, li van fer un massatge.
UNITAT 2
1 Quan vam acabar, semblava que hi hagus hagut un terratrmol, perqu tot estava mig tren-
cat i fora de lloc. Hi havia pasta de dents a les parets, al mirall i a les bombetes. Nosaltres
tamb vam rebre els efectes de les plvores i no parvem desternudar. Quan el pare va veure
tota aquella trencadissa ens va dir que si cada cop que li rentvem les dents al cocodril sor-
ganitzava aquell daltabaix, no arribarem a final de mes.
5 a) La fora que tu fas no s suficient per moure-ho. b) Ha perdut aquell trofeu datletisme de
qu estava tan orgulls. c) Acabat tota la fruita que hi ha al calaix de la nevera. d) El pont per
on travessarem el riu s romnic. e) Al final va patir laccident que Tota la vida havia temut.
f) Ja he pogut solucionar aquell problema a qu ahir em referia. g) El noi amb qui festeja s de
Puigcerd.
6 a) 1; b) 5; c) 3; d) 2; e) 6; f) 4
7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
a) Subratlla els fragments que es poden convertir en acotacions:
Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb
sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens... Cridaven i corrien... Una professora
jove sens va acostar i ens va fer entrar en un despatx i vam haver de travessar tota la terrassa
i passar per entremig dels nens. La professora ens va fer explicar i la Julieta va ensenyar un
paper i li va dir que, doncs, jo no tenia menjar i que volia deixar all el nen perqu, almenys all,
menjaria. La professora sel va mirar i jo la vaig mirar i vaig dir que havem fet el viatge per dur
el nen a la colnia i ja que lhi havem dut shavia de quedar, i la professora va dir, mirant-me
molt de dret per amb una mirada dola, que tots aquells nens acabaven darribar i que potser
aquell nen no faria per aquella casa.
b) Personatges: la Colometa (Natlia) i el seu fill lAntoni, la Julieta, la professora jove.
c) Proposta de dramatitzaci:
(A lescenari es veu una escaleta de pedra, molt estreta, amb el graons molt alts, entre parets
i amb sostre, que desemboca en una terrassa tota plena de nens. La Colometa, lAntoni i la
Julieta pugen per lescala i es queden parades a un costat de la terrassa, fins que una profes-
sora jove sels acosta).
Jlia (Li ensenya un paper a la professora): Es tracta del segent: aquesta senyora no t prou
menjar per alimentar el seu fill i voldria deixar el nen a la colnia, perqu aqu almenys menja-
ria.
(La professora es mira lAntoni)
Colometa (tot mirant la professora): Veur, hem fet aquest viatge per dur el nen a la colnia, i ja
que lhi hem dut, shi ha de quedar.
Professora (mirant de dret a la Colometa, per amb una mirada dola): Miri, tots aquests nens
acaben darribar, i potser el seu fill no fa per aquesta casa.
UNITAT 3
4 posar-lo, que o els quals, el vei, llescar-lo, en fu dotze llesques grans, amanir-les, de la qual
o don, donar-les.
5 Exercici obert. Possible soluci: a) ten: Et donar pasts; b) lhi: Portvem el cotxe al taller o
b Hem trobat el teu germ molt trist; d) mhi: Macosta al riu; o b Mhe acostumat a esmor-
zar b; e) lin: Comprava regals a la seva estimada; f) les hi: Endrears les camises a larmari;
o b Acostumars les amigues a fer esport; g) mho: Mhe deixat all a casa.
7 a) 3; b) 1; c) 5; d) 2; e) 9; f) 10; g) 4; h) 6; i) 7; j) 12; k) 8; l) 11
UNITAT 4
4 Com en totes les altres coses de la vida, vas trigar a adonar-te que hi havia algun problema. Et
dedicaves a all que tu anomenaves la teva feina de la mateixa manera que abans, i freqen-
taves els mateixos clubs i bars per discutir els mateixos temes i dir als clients quines accions
havien de comprar i tot all, per lentament vas comenar a adonar-te que alguna cosa era
diferent. Semblava que les persones sortissin del teu cercle social sense cap advertiment
previ, i una srie damics als quals havies aconsellat de fer-se Noms et comenaren a recordar
el teu consell.
UNITAT 5
1 a) forestals; b) lactis; c) renal; d) felina; e) capillar; f) elica; g) ocular; h) fluvial; i) bucal; j) cervi-
cals
UNITAT 6
8 a) He (o haig) destudiar angls. b) A hores dara ja deu haver marxat. c) No cal que thi amonis.
d) Me nhe danar (o he danar-men) a casa.
UNITAT 7
1 a, hagut de caminar, una estona, mhe assegut, de lescorxador, cap persona (o ning), aja-
gut, despavilar-me (o eixorivir-me), mhe adonat que, estrany, al tou de la cama (o al panxell),
sagnava, caure, guarir-me, de la farmaciola, benes, a la butaca, laroma engrescadora, pasts,
tot de sobte
2
GNERES PERIODSTICS
gneres gneres
caracterstiques
informatius interpretatius
a1) Informa sobre fets que han passat.
a2) Exposa opinions sobre fets que han passat.
b1) Presenta els fets de manera subjectiva.
b2) Presenta els fets de manera objectiva.
UNITAT 8
1 El treball cientfic no acaba amb lestabliment de lleis; per explicar les lleis obtingudes es fan
suposicions o hiptesis. Daquestes hiptesis es dedueixen conseqncies que cal compro-
var experimentalment. No noms se segueix aquest mtode en el treball cientfic, sin tamb
en la vida diria: si un amic amb qui thas de trobar a una hora determinada triga a arribar, fas
alguna hiptesi per tal dexplicar-ho. Potser est malalt. Daquesta hiptesi, en dedueixes
una conseqncia: no deu haver sortit de casa. Ho comproves tot telefonant-li. Si no el tro-
bes, la hiptesi falla i cal fer-ne una altra.
6 a) Utilitza un registre culte (cientfic). A remarcar ls dun vocabulari molt especfic, propi de
la meteorologia: precipitaci, nuclis de condensaci, corrents ascendents, capes atmosfri-
ques...
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 9
UNITAT 10
1 a) La ironia s una figura del llenguatge consistent a dir el contrari dall que es vol donar a en-
tendre, i forma dhumor que en resulta. Per exemple, quan diu, referint-se als anuncis Quina
llstima que els tallin / per posar programes!, en realitat est criticant lexcs danuncis.
b) Pot recordar diversos productes que pretenen ser un bon esmorzar o berenar per a la
mainada. Semblances: tenir la xocolata com a ingredient, ser modern (Qu mengen els nens
moderns?, per a la quitxalla davui), proporcionar als nens lenergia que necessiten i ser salu-
dable (Perqu facin esport i vida sana).
c) s una broma, perqu el mot catipn vol dir pudor. Alludeix a les colnies dhome que
tenen un perfum molt fort, amb la idea que aix les fa ms virils.
d) Fa la pardia dun fams anunci de compreses. Tamb vol criticar la lleugeresa amb qu els
anuncis utilitzen conceptes com llibertat, amor, felicitat, joventut, etc.
e) Fa broma sobre els estris i les mquines absolutament prescindibles i fora intils que cons-
tantment ens volen vendre fent-nos creure que no podem passar sense.
f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
3
1 atemptat 6 smptoma 11 exempt
2 comptabilitat 7 comptagotes 12 presumpte
3 premsa 8 embranzida 13 campament
4 assumpte 9 temptar 14 circumvallaci
5 amplitud 10 descomptar 15 combustible
UNITAT 11