Linfant de 3 a 6 anys

Guia de desenvolupament per a les famlies i el personal docent

Juny de 2012
Crdits
Document de loriginal El nio y la nia de 3 a 6 aos. Guia de atencin temprana
http://www.equiposorientacionlarioja.org/FAMILIAS/evolutiva/Gu%EDa%20de%20Atenci%F3n%20Temprana_El%20Ni%F1o%20y%20la%20Ni%F1a%20de%203%20a%206
%20a%F1os.pdf
La Rioja - 2006
Equipos de orientacin educativa La Rioja

Guia desenvolupament 3-6 2/30

ndex

Desenvolupament motriu i perceptiu.................................................................................................................................................................. 4

Desenvolupament entre 3 i 4 anys ................................................................................................................................................................. 4
Desenvolupament entre 4 i 5 anys ................................................................................................................................................................. 6
Desenvolupament entre 5 i 6 anys ................................................................................................................................................................ .9
Signes dalerta en el desenvolupament motriu i perceptiu ............................................................................................................................... 12

Desenvolupament cognitiu............................................................................................................................................................................... 14
Desenvolupament entre 3 i 4 anys ............................................................................................................................................................... 14
Desenvolupament entre 4 i 5 anys ............................................................................................................................................................... 16
Desenvolupament entre 5 i 6 anys ............................................................................................................................................................... 18
Signes dalerta en el desenvolupament cognitiu .............................................................................................................................................. 19

Desenvolupament del llenguatge..................................................................................................................................................................... 21

Desenvolupament entre 3 i 4 anys ............................................................................................................................................................... 21
Desenvolupament entre 4 i 5 anys ............................................................................................................................................................... 22
Desenvolupament entre 5 i 6 anys ............................................................................................................................................................... 24
Signes dalerta en el desenvolupament del llenguatge .................................................................................................................................... 26

Desenvolupament social.................................................................................................................................................................................. 27
Desenvolupament entre 3 i 4 anys ............................................................................................................................................................... 27
Desenvolupament entre 4 i 5 anys ............................................................................................................................................................... 28
Desenvolupament entre 5 i 6 anys ............................................................................................................................................................... 29
Signes dalerta en el desenvolupament social ................................................................................................................................................. 30

Guia desenvolupament 3-6 3/30

Desenvolupament motriu i perceptiu
Desenvolupament entre 3 i 4 anys
Percepci de si mateix
To muscular
Se sent segur sobre els seus peus i
sap que t el control sobre la marxa.
T control postural del tronc i pot
romandre assegut fora estona.
Augmenta la fora de braos i cames i
li agrada demostrar-ho.
Millora en la manipulaci tot adquirint
noves destreses. Domina la pina amb
lndex i el polze i pot manipular
objectes petits amb facilitat.
Capacitat de relaxaci
Pot aturar una activitat motriu suau
quan se li demana i reiniciar-la, tamb,
quan se li demana.
Comena a jugar en situacions
Guia desenvolupament 3-6
Percepci de lentorn
Lateralitat
Fins als tres anys, habitualment, la
lateralitat de linfant no t una
diferenciaci clara, i generalment pot
utilitzar totes dues mans o peus sense
presentar una tendncia lateral clara.
Al voltant dels tres anys comena una
fase de definici, linfant utilitza ms
una m que laltra perqu shi sent ms
cmode i segur.
Neurolgicament no existeix encara
una lateralitat definida de lull o del
peu, tot i que hi pot haver una
tendncia lateral de tots dos.
Espai
Linfant de tres anys coneix lespai
Motricitat
Locomoci
Est a punt daconseguir el domini
complet de la posici erecta.
Millora la seva coordinaci general, tot
i que encara li costa canviar la marxa i
anar en una direcci determinada quan
se li demana.
Augmenta la fora muscular i ja pot
pedalar en un tricicle.
El millor ajustament corporal li permet
avanar en lequilibri esttic i dinmic i
s capa de saltar amb tots dos peus
junts des duna alada duns 30 cm.
Puja esglaons sense ajuda i alternant
els peus. Li costa ms baixar i
acostuma a fer-ho sense alternana.
Pot crrer per encara li costa
augmentar i disminuir la velocitat.
4/30
 dequilibri esttic amb un ajustament
postural ms gran.
En el dibuix espontani, ja mostra certa
capacitat dinhibici i delimitaci del
moviment.
Pot relaxar alguns msculs de braos i
cames i descansar o relaxar la seva
activitat durant una estona, o quan se li
demana.
Actitud
Est disposat per a lactivitat motriu
gruixuda i, en aquest sentit, evoluciona
rpidament.
Pot estar assegut durant una estona i
fer jocs sedentaris ms temps, tot i que
li agrada ms lacci.
Li agraden els jocs manipulatius per
demostrar la seva major precisi i
destresa manipulativa, que encara ve
acompanyada de lacci global.
Puja i baixa de la cadira, sasseu,
sestira a terra.
Respiraci
Comena a ser ms conscient de la
prpia respiraci i pot realitzar
exercicis de control dels grups
musculars de lestmac.
Sinicia en el control del buf respiratori.
Encara no pot exercir un control total
de la respiraci en no tenir integrat
Guia desenvolupament 3-6
nicament a travs del seu propi
moviment. La resta despai no existeix.
Se serveix del seu cos per entendre les
relacions espacials: les coses estan a
prop, lluny, davant o darrere dell.
Pot discriminar lextensi de diferents Manipulaci
lnies: llarga o curta.
Pot ajupir-se i aixecar-se sense ajut.
Es pot posar a sota dalguna cosa o
caminar per damunt dun banc
Temps
Encara no relaciona duna forma clara
la seva activitat amb el temps, per tant,
la seva comprensi del temps s molt
escassa.
Noms t una certa capacitat de seguir
ritmes senzills (lents-rpids). Aquesta
habilitat pot ser millorada amb
lexperincia.
Estructuraci espai-temps
Representaci grfica
El desenvolupament de les relacions
espai-temps es corresponen amb el de
la imatge del cos i les representacions
mentals. Linfant daquesta edat utilitza
el moviment, lexperimentaci i
lobservaci de les conseqncies dels
seus moviments en lespai com a base
daquesta estructuraci.
Dna voltes sobre si mateix encara
fora obertes.
Comena a dominar les frenades
brusques.
Millora la coordinaci ull-m i lhabilitat
visual. Aix afavoreix ladquisici de
noves manipulacions.
Pot enfilar quatre peces dun collaret.
Pot estripar paper.
Pot realitzar encaixos de formes
senzilles i molt definides.
Corda i descorda botons en peces
toves.
Pot doblegar paper al llarg i a lample,
per no en diagonal.
Augmenta la fora muscular en braos,
cames i dits, i s capa de modelar
amb fang o plastilina formes bsiques
(boles grosses, boles petites, tubs).
No ha desenvolupat completament el
moviment segmentat del bra,
avantbra, m i dits. Aix fa que els
seus gargots siguin amplis i que no es
redueixin a lespai dun dibuix establert.
Necessita espais amplis i materials
gruixuts per pintar per ajustar-se a les
seves possibilitats de pressi i precisi.
A mesura que augmenta la coordinaci
5/30
 lesquema corporal. culomanual, pot anar ajustant el tra i
Pot comprovar com la panxa sinfla i es fer lnies horitzontals i verticals.
desinfla i comenar a controlar aquest
moviment. De mica en mica, el va
relacionant amb lentrada i sortida de
laire en respirar, si se li explica.
s important que linfant aprengui a
controlar la respiraci per la
importncia que aix t no noms a
lhora de realitzar exercicis, sin tamb
perqu s fonamental per al
manteniment de latenci, lalliberaci
de lestrs, la relaxaci

Guia desenvolupament 3-6 6/30

Desenvolupament motriu i perceptiu
Desenvolupament entre 4 i 5 anys
Percepci de si mateix
To muscular
T major independncia i control de la
musculatura de les cames.
Les articulacions, en general, semblen
ms mbils i responen millor.
Cada cop hi ha ms control postural
del tronc i s capa dadaptar-se a la
situaci en qu estigui durant ms
temps.
Pot flexionar el tronc en angle recte,
ulls oberts, peus junts i mans a
lesquena.
Agafa fora i destresa en braos i
cames, i li agrada demostrar-ho: agafa Espai
la pilota amb totes dues mans i la deixa
anar quan se li demana.
Pot aprendre a agafar el llapis de
forma adequada.
Capacitat de relaxaci
s capa de parar una activitat motriu
rpida quan se li demana.
Guia desenvolupament 3-6
Percepci de lentorn
Lateralitat
Al voltant dels quatre anys, encara
utilitza en moltes ocasions ambdues
mans, per cercant la major comoditat
duna o altra m. Compara rendiments
i comena a definir-se.
Neurolgicament segueix sense existir
una lateralitat definida dull o de peu,
per conv estar atents en cas que
pogus aparixer una lateralitat
creuada: s a dir, tendncies laterals
diferents per mans i ulls: m dreta i ull
esquerre, per exemple.
Sempre en relaci amb el seu propi
cos, linfant estableix relacions
espacials amb els objectes i s capa
dorientar-se i orientar els objectes en
diferents posicions: dins-fora, prop-
lluny, dalt-baix, davant-darrera, sobre-
sota, primer-ltim, a la vora, a un
costat, al centre, a la cantonada...
Motricitat
Locomoci
Pot mantenir lequilibri sobre una sola
cama durant uns quants segons.
Millora la seva coordinaci i pot dirigir-
se cap a la direcci que se li indiqui
amb ms seguretat.
Pedaleja en un tricicle i fins i tot en
bicicleta de dues rodes amb auxiliars.
Ja baixa escales amb alternana de
peus.
Corre amb facilitat o pot alternar ritmes
regulars al seu pas.
Pot fer un salt en una carrera si ho
necessita o se li demana.
Dna voltes ms tancades sobre si
mateix.
Domina les frenades brusques.
Ja no ensopega i li agrada realitzar
proves motrius que no siguin molt
difcils.
7/30
 Li agrada realitzar proves motrius no
massa difcils i sortir-ne airs: crrer i
parar; pujar i baixar; llanar i recollir.
Pot mantenir lequilibri esttic sobre
una cama durant uns segons.
Sap aguantar-se fent puntetes.
Actitud
Segueix fruint amb lactivitat motora i
cada vegada es planteja proeses ms
atltiques, mostrant-se content de
poder realitzar-les.
Mant la sedestaci de manera
adequada i sentret amb jocs
sedentaris durant ms temps, tot i que
segueix preferint lacci.
Busca totes les estratgies
necessries per agafar objectes que li
permeten la seva manipulaci i
latrauen els jocs manipulatius (llapis,
construccions...) com a demostraci de
la seva major precisi i destresa
manipulativa.
Respiraci
Linfant cada vegada s ms conscient
de la seva prpia respiraci i pot
realitzar exercicis de control dels grups
musculars de lestmac.
Encara no pot exercir un control total
de la respiraci en no tenir integrat el
seu esquema corporal.
Guia desenvolupament 3-6
Si se li ensenya, pot comenar a
introduir matisos en lextensi o en el
volum de les coses: ms llarga o curta
que... ms gran o petita que...
Temps
Comena a tenir certa noci de temps
i, encara que no s capa dordenar de
forma temporal els esdeveniments que
li han passat o els que ocorren en una
histria, s que s capa de diferenciar:
dia i nit, abans i desprs, sempre en
temps presents o recentment viscuts.
No adquirir conscincia real del pas
del temps fins ms endavant.
Estructuracio espacial-temporal
De moment segueix sense existir una
estructuraci espacio-temporal, tot i
que les darreres adquisicions el van
posant sobre la pista que existeix una
relaci causa-efecte que t a veure
amb el moment i el lloc.
Manipulaci
La coordinaci ull-m va millorant de
forma significativa i li encanta fer coses
que li exigeixin aquesta coordinaci.
Pot llanar pilotes amb ambdues mans
i recollir-les.
Pot fer boletes de paper o plastilina,
cada vegada ms petites.
Enfila o cus amb ganxos i forats cada
vegada ms fins.
Pot doblegar un paper en diagonal.
Pot construir un pont amb tres peces.
s capa de punxar amb un punx
dins i fora duna silueta.
s capa de cargolar objectes amb
rosca.
Representaci grfica
Pot emplenar espais amb pintures, i
encara que pot sortir-se una mica dels
lmits, cada vegada ajusta ms el tra.
Encara necessita realitzar traos
grans, per ja s capa de dibuixar,
per exemple, una creu o un cercle.
Pot copiar dibuixos de figures simples:
una casa, un quadrat, un arbre.
s capa de dibuixar figures humanes
molt esquemtiques, a mesura que va
coneixent el seu propi cos.
Sap seguir una lnia en punxar i ho fa
en la direcci correcta.
Reprodueix la direccionalitat correcta
8/30
 Com a ledat anterior, s important que en traos simples i amb model.
linfant aprengui a controlar la seva
respiraci per la influncia que aix t,
no noms a lhora de fer exercici, sin
sobretot perqu s fonamental per al
manteniment de latenci, lalliberaci
de lestrs, la relaxaci...

Guia desenvolupament 3-6 9/30

Desenvolupament motriu i perceptiu
Desenvolupament entre 5 i 6 anys
Percepci de si mateix
To muscular
La musculatura de les cames li permet
saltar petites barreres, saltar alternant
els peus, saltar sobre un sol peu,
crrer quasi com un adult...
Camina o juga en una piscina amb
laigua fins la cintura.
Pot caminar de puntetes amb els ulls
oberts i els braos al llarg del cos.
Pot exercir augment o disminuci del to Espai
muscular en parts allades del seu cos,
i no com fins ara que es movia per
blocs corporals.
Augmenta la seva fora i destresa en
braos i mans i s capa de conduir un
patinet dirigint amb les mans i
empenyent-lo amb un peu.
Pot pujar escales de m o dun
tobogan de fins a dos metres.
Utilitza una maquineta de fer punta.
Guia desenvolupament 3-6
Percepci de lentorn
Lateralitat
Entre els cinc i els sis anys dedat,
linfant ja sap amb quina m s ms
hbil i la seva definici lateral de mans
est quasi aconseguida.
Neurolgicament segueix sense existir
una lateralitat definida dull o de peu, i
haurem de seguir atents per si pogus
aparixer una lateralitat creuada.
Encara en relaci amb el seu propi
cos, per ampliant el seu coneixement
de les relacions espacials, linfant s
capa dorientar-se i orientar els
objectes en diferents posicions: junt-
separat; ms lluny que; al voltant; en
mig de; a travs de; entre; a la dreta;
en fila; ni primer ni ltim; segon; tercer.
Li encanta comprovar i utilitzar els
matisos en lextensi o el volum de les
Motricitat
Locomoci
Bota i salta sense dificultat.
Pot caminar per la barra dequilibri, fins
i tot amb una mica de pendent.
Es pot quedar en equilibri sobre un sol
peu.
Conserva lequilibri de puntetes durant
diversos segons.
s un bon moment per comenar a
aprendre dansa i ritme.
Pot saltar una corda que estigui a una
alada duns 60 centmetres.
Patina.
Munta en bicicleta i pedaleja sense
necessitat de rodes complementries.
Se subjecta penjat duna barra durant
uns 10 segons.
Manipulaci
Retalla i punxa amb major domini.
s capa denganxar dos papers en
10/30

Capacitat de relaxaci
Pot caminar sobre un banc, mantenint
els seus grups musculars en equilibri
cap endavant o cap enrere.
Es gronxa sol.
Pot copejar una pilota amb la raqueta o
amb un pal.
Pot patinar cap endavant.
Puja en bicicleta de dues rodes i
pedaleja sense necessitat de rodes
auxiliars.
Fa botar una pilota i la controla.
Pot mantenir lequilibri sobre una cama
amb els ulls tancats durant uns deu
segons.
Separa completament les activitats de
tronc, espatlles i braos, les seves
respostes adquireixen certa harmonia.
Actitud
Segueix gaudint amb lactivitat motora i
comena a sentir-se el millor en
gaireb tot, cercant sempre la
competici amb els seus companys.
Se sent segur i intenta compartir
sempre les seves noves adquisicions
per demostrar all de qu s capa.
Senfronta a les noves possibilitats
amb vertader inters i pot dedicar molt
temps a aconseguir un nou repte.
La seva motivaci i la seva energia no
Guia desenvolupament 3-6
coses: ms llarga o curta que; ms
gran o petita que; ms ample que; ms
estret que; ms alt que...
s perfectament capa dassignar una
forma al seu espai i realitzar encaixos
o trencaclosques atenent nicament a
aquestes caracterstiques.
Temps
En aquesta edat, el nen va sent capa
de vivenciar: els dies de la setmana;
les hores; la seqncia dactivitats que
Representaci grfica
ha de realitzar per arribar als seus
objectius (primer agafo la cullera,
desprs agafo el sucre, el poso a la
llet, hi dono voltes, i me la bec).
s capa, per tant, de realitzar
seqncies grfiques i ordenar-les.
s capa de reconixer conceptes
com: mat-tarda-nit; ahir-avui-dem;
sempre-mai.
Estructuracio espacial-temporal
Al voltant dels cinc-sis anys, comena
a observar-se un procs dabstracci,
que permet al nen expressar verbal o
grficament els conceptes espacials-
temporals que acaba de viure. Aquest
procs garanteix realment que el nen
ha anat assimilant les nocions despai i
temps que se li han anat transmetent, i
lnia recta.
Pot agafar objectes petits i introduir-los
dins duna ampolla de boca estreta un
per un.
T ms precisi i domini de les eines
de pintura.
Pot fer nusos senzills.
Modela la plastilina o el fang amb una
finalitat.
Utilitza les tisores seguint un lnia.
Pot doblegar un paper en diagonal a
imitaci.
Lactivitat grfica va adquirint precisi i
ja pot reproduir lletres i paraules amb
certa soltesa, seguint b la
direccionalitat dels grafismes.
Utilitza el llapis amb ms seguretat i
precisi i s capa de realitzar
composicions ms complexes.
Pot dibuixar una figura reconeixible
com una persona.
11/30
 tenen lmits en aquest tram dedat.
Respiraci
Per aconseguir el control respiratori en
aquesta edat, linfant s capa de
realitzar exercicis dinspiraci i
expiraci tant bucals com nasals.
Pot retenir la inspiraci i lespiraci en
diferents estats de reps i desfor.
Tendeix a afermar la respiraci nasal i
intenta controlar la seva freqncia si
se li indica.
Una vegada ms, cal recordar que s
important que linfant aprengui a
controlar la seva respiraci per la
influncia que aix t, no sols a lhora
de fer exercici, sin, sobretot, perqu
s fonamental per al manteniment de
latenci, lalliberaci de lestrs, la
relaxaci...
Guia desenvolupament 3-6
ja es pot comenar a parlar de certa
estructuraci espaciotemporal en el
coneixement del seu entorn i de la
seva prpia activitat.
Aquesta maduraci global de lespai i
el temps implicaran, tamb, la
possibilitat dadquirir un domini del
ritme, important a lhora de preparar-se
per a altres aprenentatges com la
lectura, lescriptura, el clcul,
lexpressi corporal, la coordinaci dels
seus moviments...
12/30
Signes dalerta en el desenvolupament motriu i perceptiu

A la vista de quines sn les caracterstiques perceptives i motrius dels infants dentre 3 i 6 anys, establirem uns senyals dalerta que
indicaran la necessitat de fer una consulta a lespecialista:

T alguna deformaci no detectada prviament.

No camina, o b ho fa de manera patosa o descoordinada.
No vol caminar i es queixa dexcessiu cansament.
Te tremolor continuada i acusada.
Fa moviments dubitatius o poc segurs.
No amida distncies i xoca sovint amb objectes i persones.
Dna respostes exagerades a requeriments de moviment molt senzills.
Manifesta ansietat davant qualsevol situaci que requereix equilibri.
Est tot el dia estirat.
No li agraden els jocs de moviment, ni de gronxar-se, ni de pujar o baixar dun tobogan...
Cau molt freqentment.
s molt irritable i lespanten els sorolls i llums forts.
T una respiraci fatigosa o sorollosa davant qualsevol exercici.
Sacosta molt als objectes per mirar-los.
T estrabisme no detectat prviament.
T dificultats per seguir un objecte visualment.
No respon a objectes sonors ni reacciona a sorolls coneguts.
No segueix un ritme senzill.
No realitza la pina digital amb lndex i el polze.
No pot encaixar peces senzilles.
No pot estripar paper.
No progressa en lexecuci del tra o b fa un tra inapreciable.
T dificultats per coordinar ull i m i no aconsegueix ajustar la pintura al dibuix, o no pot repassar traos senzills.

Guia desenvolupament 3-6 13/30

Desenvolupament cognitiu
Desenvolupament entre 3 i 4 anys
Autopercepci i reconeixement
Recorda el seu nom complet,
ledat, que tamb indica amb
els dits, i el sexe.
Reconeix les persones del
seu entorn i les identifica pel
seu nom: familiars,
companys, mestres...
Assenyala les principals parts
del cos en si mateix i en laltre
(parts de la cara i
extremitats).
Diferencia entre nen-nena a
les imatges i sap dir les seves
caracterstiques.
Dibuixa la figura humana amb
cap i extremitats (capgrs).
Guia desenvolupament 3-6
Percepci i raonament
Associa objectes reals a
imatges que representen
aquest mateix objecte, en un
conte o lmina de dibuixos.
Fa seriacions de 2 elements
referits a objectes (Ex. cotxe-
moto-cotxe-moto...) o a
conceptes molt bsics (Ex.
gran-petit-gran-petit)
Construeix torres de 8-10
blocs, coordinant els seus
moviments per aconseguir
que no caigui.
Discrimina colors bsics,
inicialment no els identificar
pel seu nom, per ser capa
dagrupar-los i diferenciar-los,
al final daquest any ser
capa de reconixer-los i
anomenar-los.
Discrimina formes (rod,
quadrat, triangular) i les
Atenci i memria
Repeteix seqncies
dalmenys 2 dgits
consecutius, que se li acabin
danomenar, o dos noms de
persona, o dos objectes...
Respon a una instrucci dos
cops consecutius, sense
necessitat de recordar-li.
Repeteix canons amb
gestos.
Presta atenci a les
instruccions curtes quan est
en grup.
Concentra latenci en la seva
tasca, encara que aquestes
tasques han de ser curtes i
variades.
Atn i comprn un relat curt
dirigit al grup i respon
preguntes referides a all que
se li ha explicat, descrivint
almenys dues accions i
El Joc
Joc simblic
Entre els 2 i els 6 anys el joc
t una funci primordial en
lassimilaci dall real al jo. El
joc simblic regit per la
representaci mental
consisteix en la capacitat
dimaginar, on predomina la
fantasia i sestableix una uni
amb el mn real a travs de
lactivitat psicomotora.
El joc simblic permet als
infants disminuir les activitats
centrades en si mateix, i una
socialitzaci creixent.
Caracterstiques del joc
El joc passa de ser
fonamentalment motric a
14/30
 agrupant.
Discrimina grandries (gran,
petit) i les identificant quan li
demanem.
Construeix un pont amb tres
peces per imitaci, si t el
model present.
Fa trencaclosques de ms de
2 peces amb suport visual.
Aparella formes geomtriques
simples.
Agrupa objectes per un
atribut: forma, grandria,
color, i fa classificacions.
Guia desenvolupament 3-6
recordant els seus introduir elements de
personatges. simbolitzaci (jugar a com
si..., per exemple: li dono
menjar a la nina; sc la
mama...).
El joc s una projecci de si
mateix.
En el joc imita accions reals
que lenvolten.
El joc es refereix a accions
relatives al seu propi cos,
desprovedes de la seva
finalitat real.
Dirigeix els seus jocs cap a
altres persones, o nines que
actuen com a agents passius,
per que poc a poc va
donant-los un paper ms
actiu, atribuint-los sentiments,
emocions i expressions
verbals.
Gaudeix manipulant diferents
materials: aigua, sorra...
15/30
Desenvolupament cognitiu
Desenvolupament entre 4 i 5 anys
Percepci i raonament
Fa trencaclosques de 4 peces (almenys)
dimatges senzilles i referides a la figura humana
o a objectes coneguts.
Copia un quadrat, i inicia la cpia del triangle,
encara que els seus angles encara no estan ben
definits.
Identifica objectes senzills pel tacte, diferenciant
textures (suau, tou, aspre...).
Classifica objectes per dos atributs color i forma
quan li ho demanem, encara que inicialment
necessita model.
Associa imatges que tenen caracterstiques en
com (les grans, les llargues...).
Realitza agrupacions per categories (all que
serveix per vestir, all que s a la cuina...).
Discrimina diferents grandries.
Anomena les posicions primera, ltima i la del
mig.
Classifica per grandria de major a menor,
generalment a travs dencaixos.
Identifica qualitats en contraposici: el ms dur, el
ms petit, el ms llarg...
Explica una acci dun dibuix. No sols enumera,
sin que explica alguna cosa sobre el que fan els
Guia desenvolupament 3-6
Atenci i memria
Segueix ordres verbals que
impliquin dues accions seguides,
sense recordar-li-ho.
Recorda objectes familiars i ds
com i sap on s cada un dells.
Recorda 4 objectes que ha vist en
una illustraci i en diu el nom quan
li ho demanes.
Recorda diferncies entre dues
escenes quasi iguals.
Diu el que falta quan es treu un
objecte dun grup de tres que li hem
ensenyat prviament.
Repeteix literalment frases de fins a
sis elements, que li acabem de dir.
Escull el nombre dobjectes que se
li demanen (1-4), anomenant-los
noms una vegada.
Repeteix canons i aprn poesies
dalmenys 5 versos.
El Joc
Caracterstiques del joc
Igual que en etapes anteriors,
presenta gran activitat, per ara, amb
freqncia, cerca produir una obra,
realitzar una creaci: construcci,
dibuix...
El nivell datenci i manteniment
daquest en una tasca va creixent, i
sobserva amb freqncia un gran
inters per acabar all que sha
comenat; sovint costa fer-lo canviar
dactivitat i no li importa deixar altres
activitats per acabar all que ha iniciat.
Li agraden els jocs de competncia
que exigeixen atenci, concentraci,
raonament, per guanyar punts, per
encara ha de ser dirigit per ladult. Els
nens daquesta edat no
aconsegueixen organitzar-se entre
ells, en un joc collaboratiu.
El joc simblic avana, i es converteix
en un joc elaborat i ms planificat,
apareixen els jocs de papa i mama,
16/30
 personatges o qu succeeix en lacci. sintercanvien papers amb altres nens,
Dibuixa la figura humana de forma ms completa els agrada disfressar-se ...
que als 3 anys (cap, cara, tronc, extremitats).
Troba elements ocults en fons senzills o
camuflats.
Ajunta smbols iguals mantenint el model en la
seva presncia.

Guia desenvolupament 3-6 17/30

Desenvolupament cognitiu
Desenvolupament entre 5 i 6 anys
Percepci i raonament
Fa trencaclosques dalmenys 4-6 peces
(complet), sense suport visual.
Copia un triangle amb precisi en els seus
vrtexs.
Compta objectes (de 10 a 20), sense
necessitat de seguir el model de ladult.
Sap quants objectes hi ha, no sols els compta
sin que s capa de fer recompte i
enumeraci agrupant el nombre que li
demanem (donam tres-cinc...), s a dir fa
grups numrics.
Discrimina mat i tarda, estacions de lany i
les activitats a realitzar en cada moment.
Ordena objectes en seqncia de gran-petit,
alt-baix, curt i llarg... utilitzant cada vegada
menys les estratgies dassaig-error.
Assenyala meitats i objectes complets.
Reconeix alguns ordinals: primer, segon,
tercer...
Completa analogies oposades, comprenent el
concepte de contrari davant els conceptes
bsics que ha aprs.
Respon a preguntes lgiques senzilles de fets
viscuts i/o sobre relats curts.
Completa un relat, posant-hi el final, en el
Guia desenvolupament 3-6
Atenci i memria
Identifica activitats passades i futures
i les relata amb seqncia temporal.
Diu el mes i el dia del seu aniversari.
Anomena els dies de la setmana en
ordre i sap quin ve abans i desprs.
Repeteix un conte o relat curt que li
hem contat i nexplica algun detall.
Relata una experincia viscuda amb
anterioritat amb seqenciaci
temporal adequada (el que va passar
primer, el que va passar desprs...).
Recorda encrrecs dun dia per
laltre.
El Joc
Caracterstiques del joc
En general el joc est ms elaborat que
fins al moment, en ell sobserven els
avanos a nivell de planificaci i capacitat
de seqenciaci.
Encara el joc motor est molt present en
la seva activitat.
Es comena a interessar pels jocs de
regles, i s capa de planificar lacci i
respectar les normes del joc, cosa que
implica labandonament de
legocentrisme.
A travs del joc estimula la seva
creativitat, i desenvolupa capacitats que li
permeten experimentar emocions plaents
com lalegria de crear (mentre realitza la
seva creaci) i lalegria de lxit (en
acabar el que es proposava).
El joc simblic ja no s sols una
representaci de la realitat que viu o de
lentorn, sin que comena a
desenvolupar la creativitat combinant
situacions i elements de diferents
18/30
 qual empra els elements principals del relat i
alguns detalls.
Completa un laberint simple, sense sortir dels
carrers, anticipant el cam a seguir i fent una
visi global del laberint.
Anomena la part que falta en un dibuix de
certa complexitat.
Reconeix errors en dibuixos absurds.
Fa construccions, amb certa similitud a
lobjecte real.
Guia desenvolupament 3-6
situacions viscudes.
Pot comenar un joc un dia i continuar-lo
el dia segent, ideant noves possibilitats
i/o ampliant-lo en el temps.
Lactivitat ldica s fonamentalment
socialitzadora, cerca amics per jugar i
gaudeix amb ells o contraposa idees i/o
alternatives de joc. Ells mateixos
comencen a posar les seves normes de
joc.
En els jocs apareixen vertaders dilegs
entre els components del grup, tant per
planificar el joc com, una vegada iniciat,
per donar forma a aquest.
Exerceixen diferents papers en el grup de
joc, i apareix ja la figura de lder.
19/30
Signes dalerta en el desenvolupament cognitiu

A la vista de quines sn les caracterstiques perceptives i motrius dels infants dentre 3 i 6 anys, establirem uns senyals dalerta que
indicaran la necessitat de fer una consulta a lespecialista:
Dificultats dautopercepci i reconeixement
Linfant t dificultat per reconixer-se pel seu nom, no sidentifica quan lanomenem i sembla absent.
Dificultat perceptives
Linfant no interpreta els estmuls sensorial (visual, auditiu, tctil, olfactiu), no discrimina ni identifica aquests estmuls tot i que no
sha apreciat cap alteraci en els rgans sensorials.
Dificultats de comprensi
Sobserva una resposta retardada a les instruccions que se li donen (i que sn adequades a la seva edat). Durant el perode de 3 a
6 anys necessita mediaci o ajut per desenvolupar ordres o instruccions en forma de gestos que acompanyin la instrucci o de
models.
Dificultats per realitzar activitats de comparaci i associaci
Linfant coneix i identifica objectes i persones allades, per no estableix relacions digualtat, semblana o diferncia entre elles.
Dificultats per classificar
Linfant reconeix els objectes per separat i coneix els seus trets, per no troba la caracterstica que els uneix (color, utilitat...).
Dificultats per establir una seqncia
Realitza accions allades sobre els objectes, per no sobserva una seqncia daccions en sentit complet (no sap realitzar una
srie, no sap qu es fa al mat i qu es fa a la nit, no recorda les accions consecutives de la realitzaci dactivitats...).
Dificultats per mantenir latenci
Passa intermitentment dun joc a laltre sense realitzar un joc concret amb una joguina o un material.
No discrimina entre els estmuls ms importants i els secundaris, i adrea a tots ells la seva atenci de forma indiscriminada.
No mira els materials o les joguines sobre els que est actuant.
Comena, per no acaba cap activitat.
Dificultats per recordar
No recorda quan se li demana que realitzi alguna activitat.
No mant la representaci mental dun contingut per reproduir-lo, com ara:
No recordar una instrucci dos elements consecutius (als 3 anys).
No segueix instruccions de dues accions (als 4 anys).
No aprn canons i frases curtes (als 5 anys).

Guia desenvolupament 3-6 20/30

Desenvolupament del llenguatge

Desenvolupament entre 3 i 4 anys

A partir dels tres anys i fins a finals dels quatre, es produeix un gran desenvolupament en la capacitat expressiva del nen. El llenguatge s una
eina que li serveix per augmentar les seves possibilitats comunicatives i de relaci social.

Caracterstiques de la parla dun infant daquesta edat:

El seu llenguatge oral es manifesta amb un nivell acceptable de comprensibilitat per als adults que lenvolten habitualment encara que les
seves expressions sn, encara, molt immadures.
s capa de dir moltes coses i li encanta practicar amb el llenguatge.
El vocabulari expressiu ha augmentat de forma considerable respecte a les etapes anteriors. Ara disposa dun bon repertori de paraules
que pot combinar per formar frases cada vegada ms llargues i complexes.
Els agrada molt fer preguntes sobre diversos temes. Aquest s el perode dels constants i interminables com, quan i per qu....
Pregunta constantment cercant respostes per a tot, fent vertaders esforos per fer-se entendre.
Lestructura gramatical de les seves expressions s molt senzilla, per es va fent cada vegada ms complexa en incorporar nous
elements.
s capa de pronunciar amb certa facilitat sons que abans li resultaven impossibles i en comena a assajar altres de ms complexos que
encara no s capa darticular correctament (vegeu quadres de desenvolupament fontic).
Aquesta s letapa de la llengua de drap. El nen intenta pronunciar sons per als quals encara no t la maduresa articulatria adequada, i
produeix paraules distorsionades, que poden resultar gracioses als oients, en ometre o canviar els sons ms complexos.

Edat Nombre de paraules Creixement

12 mesos 1 paraula 0
18 mesos 20 paraules 19
2 anys 250 paraules 230
3 anys 900 paraules 650
4 anys 1.500 paraules 600

Sestima que el vocabulari expressiu que s capa de produir un nen en aquestes edats representa, la meitat del vocabulari que s capa dentendre.

Guia desenvolupament 3-6 21/30

Desenvolupament del llenguatge

Desenvolupament entre 4 i 5 anys

El desenvolupament del llenguatge adquirit li permet entendre i fer-se entendre amb certa facilitat, i es manifesta com una funci clarament
social. Lexpressi oral sol ser fluda i abundant, i converteix el nen en un petit parlador que aborda qualsevol tema, pregunta contnuament
per tal de dialogar, de ser acceptat socialment i, en ocasions, per cridar latenci.

Les caracterstiques segents, sn les ms rellevants daquest perode:

En fontica:
T una discriminaci auditiva ms evolucionada que li permetr aprendre fonemes molt ms complexos.
Ara pot realitzar seqncies fontiques relativament complicades, per la qual cosa comencen a aparixer en el seu vocabulari paraules de
difcil articulaci.
Tendeix a eliminar gran part de les omissions que es realitzaven amb els fonemes ms difcils de produir: desapareix la llengua de drap.
Es produeix un augment de latenci auditiva, la qual cosa li permetr realitzar petites prosodies (entonacions) i jocs fontics curts
(embarbussaments, endevinalles...) que desenvoluparan la seva capacitat de reproducci fontica.
Est preparat per fer, i li agraden, els jocs de motricitat bucofacial amb la llengua, els llavis, etc.
Apareixen nous fonemes en les seves emissions orals. Comena a articular sons que abans li resultaven impossibles:

Desenvolupament fontic de 4 a 6 anys

o Vibrant mltiple: R
o Fricatius: S-Z
o Grups consonntics: C+R, C+L
o LL-Y

Guia desenvolupament 3-6 22/30

En semntica:
Li agrada realitzar denominacions descriptives a partir de grfics, lmines, contes, murals,... activant la gran quantitat de vocabulari
adquirit.
Cada vegada s ms freqent que apareguin, de forma fluda, explicacions desdeveniments i dexperincies, descripci de detalls, etc.
Frueix amb els jocs lingstics creatius que li permeten investigar i jugar amb el llenguatge: endevinalles, inventar paraules noves, dir
paraules difcils, aprendre poesies, canons, etc.
Aquest s el perode de la loquacitat. Pregunta i parla incessantment.
Interroga els adults sense parar, sobre el que veu i sobre el que imagina.
Gaudeix parlant per telfon.

Edat Nombre de Paraules Creixement

4 anys 1.500 paraules 600
5 anys 2.000 paraules 500

En morfosintxis:
Forma frases llargues, encara que a vegades confon ls de les paraules.
Construeix frases en situacions de comunicaci activa.
Les frases comencen a fer-se gramaticalment ms complexes, encara no solen portar ms duna preposici.
Pot comunicar els seus desitjos i necessitats utilitzant frases ms o menys ben estructurades.

Guia desenvolupament 3-6 23/30

Desenvolupament del llenguatge

Desenvolupament entre 5 i 6 anys

Caracterstiques de la parla en aquesta edat:

La capacitat expressiva oral sha anat enfortint de forma significativa. Laugment considerable de vocabulari que ha anat acumulant durant
tots aquests anys li permet ara expressar-se amb major quantitat de matisos, enriquint i allargant les seves expressions:

Edat Nombre de paraules Creixement

5 anys 2.000 paraules 500
6 anys 2.600 paraules 600

Els seus enunciats sn perfectament comprensibles per als interlocutors, amb independncia del context en el qual es produeixin i de la
relaci que tinguin amb les persones amb les quals es comuniquin.
Pot ajuntar de sis a vuit paraules en una frase, i s capa de fer frases ms extenses i ms complexes que abans, en les quals a ms
apareixeran vocables referits a gran varietat de camps semntics.
s capa dunir diverses frases seguint el fil conductor dun tema determinat. Per la qual cosa est en condicions de realitzar un discurs
ms o menys llarg, si aix ho desitja.
Des del punt de vista gramatical, les frases solen estar ben estructurades malgrat laugment delements que shi incorporen i de la
complexitat creixent de les mateixes.
Sinteressa pel significat de les noves paraules apreses, escoltades o llegides en petits textos, en contes infantils, etc.
Li agrada escoltar-se a si mateix, experimentar amb les paraules, aprendre poesies, refranys, embarbussaments, etc. per desprs dir-los
en pblic i demostrar les seves noves habilitats lingstiques.
En els seus enunciats comencen a aparixer cada vegada amb ms freqncia expressions prpies dels adults. La gran capacitat
dimitaci que t en aquests moments, es veu plasmada en la seva forma de parlar, incorporant paraules i expressions que sent en el seu
entorn ms prxim.
Lespontanetat i loriginalitat prpies daquesta edat, es veuen reflectides en les seves expressions i en els comentaris que fa de forma
natural.
El desenvolupament motriu general aconseguit en aquestes edats, li permet una bona mobilitat dels rgans fonadors (llengua, paladar,
llavis, dents, etc.), cosa que li facilita larticulaci correcta daquells sons que fins aquest moment li resultaven molt difcils dexecutar.

Guia desenvolupament 3-6 24/30

 Als sis anys dedat, aproximadament, el desenvolupament fontic sha completat. Els fonemes que evolutivament sn ms complexos, i
per tant ms tardans a aparixer en el llenguatge infantil, han estat adquirits prcticament tots (vegeu quadre de desenvolupament
fontic).
Alguns nens tenen certes dificultats i els pot resultar particularment difcil la pronunciaci correcta de la R (vibrant mltiple), i poden estar
acabant de realitzar laprenentatge daquest fonema en les seves diferents posicions, ja sigui com a inicial de paraula, acompanyant una
consonant, etc.

Guia desenvolupament 3-6 25/30

Signes dalerta en el desenvolupament del llenguatge

A la vista de quines sn les caracterstiques de levoluci del llenguatge dels infants dentre 3 i 6 anys, establirem uns senyals
dalerta que indicaran la necessitat de fer una consulta a lespecialista.

Ser motiu de consulta a lespecialista si observem algunes daquestes situacions:

No realitza correctament la majoria dels sons del sistema fonolgic propis de la seva edat evolutiva (vegeu desenvolupament fontic).
La seva parla no s intelligible, almenys, en el 80% de les seves emissions orals i resulta prcticament incomprensible per a aquells que
lenvolten.
Recorre excessivament al llenguatge gestual per fer-se entendre.
Utilitza nicament oracions de tres paraules o menys.
Omet verbs, preposicions, pronoms o articles en els seus enunciats, la qual cosa li impedeix descriure accions, i empobreix i limita la seva
capacitat comunicativa.
No es percep un augment significatiu de vocabulari. Utilitza un repertori de paraules molt redut per referir-se a les persones i als objectes
que lenvolten.
No fa preguntes sobre les coses. No manifesta inters ni curiositat per aprendre paraules noves.
No parla amb els altres nens, amb familiars...
Utilitza exclusivament paraules allades. No fa frases.
Sobserva algun tipus de malformaci en la boca, llavis, llengua, paladar, dents, etc.
T refredats amb molta freqncia, amb mucositat nasal excessiva, amb baveig intermitent.
Se li fan taps a les orelles amb molta freqncia.
Fa lefecte que no hi sent correctament. Cal parlar-li molt fort perqu ens entengui. Sapropa molt al televisor, a la rdio, a les persones, per
sentir-los millor.
s molt poc comunicatiu, tendeix a lallament social.

Guia desenvolupament 3-6 26/30

Desenvolupament social
Desenvolupament entre 3 i 4 anys
Desenvolupament emocional i creaci de vincles
Realitza jocs en els quals assumeix rols de la vida familiar i de
lescola.
T relacions positives amb un o dos companys, li estranya si
estan absents.
Sapropa a altres nens, per encara interactua poc, comparteix,
ajuda, per no hi ha una veritable cooperaci.
Sapropa a ells de forma positiva. De vegades en aquesta etapa la
definici damic respon a "qui fa el que magrada".
Comena a descobrir el seu sexe. Descobrir els seus genitals i
aprendr a proporcionar-se plaer.
Sovint li resulta difcil controlar les seves emocions, que encara
sn molt bsiques.
Mostra amabilitat o simpatia cap als companys.
No s clarament intimidat pels seus iguals, sin que defensa els
seus drets.
Normalment est de bon humor.
Guia desenvolupament 3-6
Conducta social
Li costa, per s capa desperar el seu torn en un joc dintercanvi
o en situacions de grup.
Comena a compartir de grat.
Comencen les mentides.
Pot demanar perms per realitzar una acci.
Reconeix i pot evitar perills.
Expressa desitjos i preferncies clarament, de forma positiva,
disminueixen els ploriquejos i les rebequeries.
Reconeix el seu entorn, familiars, espais habituals pels quals es
mou (casa de familiars, fleca, parc...).
27/30
Desenvolupament social
Desenvolupament entre 4 i 5 anys
Desenvolupament emocional i creaci de vincles
Tria els seus amics, als quals sapropa per iniciar un joc.
Expressa algunes emocions.
Consola un company (del seu grup damics) i mostra empatia amb
ell quan el veu sofrir.
Es fa valer socialment mostrant les seves grcies i millors
conductes quan vol.
Repeteix poemes, canons o balla per a uns altres.
Respon i inicia de forma molt bsica el contacte amb els adults.
Pot treballar sol en alguna activitat durant uns minuts (15-20).
Demana ajuda quan t alguna dificultat.
Guia desenvolupament 3-6
Conducta social
Sap compartir i esperar el seu torn en els jocs que dirigeix ladult.
Salterna amb un grup de 5-6 nens.
Quan el joc s planificat per ells mateixos, solen ser freqents els
conflictes per ser el primer o tenir un paper protagonista.
Amplia el seu mn de coneixement social a entorns no familiars.
Es comporta en pblic de manera socialment acceptable, la
majoria de les vegades, diferencia el que s socialment
acceptable i el que no.
Augmenta la competitivitat entre els nens i contnuament
pregunten: Qui s el millor? Qui s el ms rpid? A qui estimes
ms...?
Sap disculpar-se quan fa alguna cosa malament, tot i que encara
s necessari recordar-li-ho.
Demana perms per utilitzar objectes que pertanyen a uns altres.
28/30
Desenvolupament social
Desenvolupament entre 5 i 6 anys
Desenvolupament emocional i creaci de vincles
Apareixen emocions noves com: por, frustraci, ira, curiositat,
valoraci de la bellesa...
Apareix el sentiment dorgull i de vergonya.
Descriu les seves emocions si se li indueix a fer-ho.
Comena a reconixer els seus errors i els seus lmits respecte
als altres.
Descobreix la diferncia entre els sexes com a criteri irreversible
de diferenciaci entre nois i noies.
Li agrada desenvolupar la seva creativitat.
Busca incorporar-se en un grup i obtenir la seva aprovaci.
En el grup sassumeixen rols que el propi grup va marcant a
cadasc.
Comena a cobrar molta importncia lopini del grup i pot mostrar
retrament quan entra en conflicte amb les seves prpies opinions
i les de la famlia.
Sobserva gran inters per conixer el sexe contrari.
Apareixen preguntes sobre la sexualitat i el naixement.
Guia desenvolupament 3-6
Conducta social
Li agrada collaborar en les tasques de la llar.
Si se li encomana una tasca, la realitza.
T ms iniciativa per a la comunicaci, i es mostra ms parlador i
sociable.
Gaudeix amb el joc associatiu.
Pot anticipar les seves hiptesis i iniciar-se en la presa de
decisions.
Sadona que li poden fer paranys i que pot fer-ne.
Mostra satisfacci amb les seves prpies activitats i els seus
resultats. Li agrada ensenyar-los i els compara amb els dels seus
companys.
29/30
Signes dalerta en el desenvolupament social

A la vista de quines sn les caracterstiques de levoluci social dels infants dentre 3 i 6 anys, establirem uns senyals dalerta que
indicaran la necessitat de fer una consulta a lespecialista.

A continuaci comentarem alguns dels smptomes que podem considerar com a indicatius de possibles alteracions, no obstant aix aquests
indicadors sn nicament orientatius i s lespecialista qui determinar lexistncia o no dalteraci en el desenvolupament social del nen. Cal
destacar que perqu aquests smptomes es considerin significativament com a indicis dalteraci, han de "limitar" considerablement la vida
social del nen.

Roman allat contnuament, rebutja o s rebutjat pels companys.

T grans dificultats per respectar les normes i seguir les rutines quotidianes i mostra negativisme continu.
Mostra canvis dhumor importants, sense motiu aparent; passa de riure a plorar amb facilitat; senfada i t reaccions explosives
desajustades a la situaci.
Li costa establir relaci amb les persones del seu entorn. No t iniciativa per a la interacci ni respon a la iniciativa dels altres, i sobserven
actituds de retrament (samaga, es posa nervis, tremola...) o de tipus agressiu (pega, dna puntades de peu...).
No expressa els seus desitjos i sentiments de forma adequada, t contnues manifestacions dempipament, tristesa, rebuig...
No sobserva joc simblic, o imitaci de rols dels adults.
T contnues manifestacions dagressivitat que sobserven tant en la seva relaci amb altres nens com en lelaboraci del seu joc simblic.
Crida latenci de ladult mitjanant conductes inadequades. En ocasions el nen demana atenci i no li importa la forma dobtenir-la,
utilitzant el seu mal comportament perqu ladult se centri en ell.

Guia desenvolupament 3-6 30/30