Professional Documents
Culture Documents
Satillana 3r PDF
Satillana 3r PDF
Llengua catalana
i literatura 3 ESO
El llibre Llengua catalana i literatura per a 3r dESO
s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada
al departament dEdicions Educatives de Grup Promotor /
Santillana, dirigit per Enric Juan Redal
i M. ngels Andrs Casamiquela.
Grup Promotor
Santillana
831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 2
En el CD que acompanya el
llibre, tajudar a descobrir
lassass del rei.
Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perqu avalus tu mateix si has assimilat els
principals contingus del tema, i podrs practicar una mica ms amb activitats complementries. I al
final farem un reps dels conceptes clau i un joc dentreteniment per acabar la unitat amb bon peu.
Indica que has de fer lactivitat Indica que en Indica que en aquesta
oralment, moltes vegades per aquesta activitat activitat practicars ls
parelles o en grup. treballars el verb. dels pronoms.
2
831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 3
ESQUEMA DE LA UNITAT
DIMENSI COMUNICATIVA
Llegir i comprendre Llengua i comunicaci Expressi oral i escrita Camp semntic
DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC
DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA
4
11
3
9
En evoluci
25. Relaciona cada part de ledifici amb el seu nom:
En el llenguatge colloquial, una notcia s la coneixena que tenim dun fet que ha passat re- el que ens diuen teulada escala
8
centment, b perqu lhem presenciat personalment o b per algun altre mitj. En el terreny dels
mitjans de comunicaci, la notcia s un genre periodstic informatiu que relata un fet dactuali- golfes claraboia 14
L
significat de
les paraules
segents: (jo) o del plural (nosaltres) i amb lexpressi de lopini rampa columna 4
reverberar
calitja per part del periodista.
La ciutat
batibull
bis 26. Copia les oracions segents i completa-les amb una daquestes paraules:
grans pispa erm
t el dia ribot astorat
2 Han de respondre unes preguntes bsiques:
Totes les ciutats constru retrunyir
c i
quan pel tramtde via frria
desvaga
menar enclusa Qu ha passat? On ha passat? claustre penell grgola volta
han estat petites ar lenginyer res. La prader
ia rever-
ament nt!, va exclam guerxo
eines i queviu decandir-se
de esvanir-se capir A qui ha passat? Com ha passat? La .......... de la faana principal t forma de drac.
abans, i segur Anem endava ple de gent, carb, muntanya coberta
tamb van el segon tren salava lalta
esbucar
n purrialla Quan ha passat? Per qu ha passat? El .......... girava amb la fora del vent.
molt abans abans va arribar 2. Substitueix bisons de la prada mirave
del sol, a lhoritz
i encara a la llum groga es i els les expressionsnaixien
ser poblets, la Aquells pilars conformen una .......... cilndrica, tamb anomenada de mig punt.
m
berava en silenci Els gossos salvatg destacaades La majoria de notcies podrien quedar una mica coixes sen-
van ser calitja blava. mig de lerm, com per lopci que
molt abans
boscos enmig
duna Es bell
va
l al aixecar de bell nou, ribot xerrica - et sembli ms correcta se aquestes dades, per tamb s cert que, segons quina si- Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir.
ts... treball i el batibul llauna. El primeri tot el enclusa :
boscos, o deser sengegava el i dealtra
una que era de fusta
gui la notcia, alguna de les preguntes pot quedar sense res-
astorats com cendra i de paper vegada primera va esdevenir de
t s
I potser en
el futur de carb i de ambeta retronava, la pedra. 27. Copia les oracions segents i completa les amb una paraula derivada
grans terra verda taques tret descop molta bellesa llauna, i lendem posta. En canvi, en altres notcies tamb es poden contestar
algunes ciutats da, el primer casa feta de Estic una mica neguitosa. La Maria, la Qu vols dir ara, amb contactar amb els de la que tens entre parntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.
terra espanta unanou
xiams de pedra. Els les preguntes quant o per a qu.
ser pobles va en aquella martell. Aparei encara
tornaran a rpids cops de de i ben aviat tamb tutora, ha comentat, com qui no vol la meus pares? he deixat anar, ara mado- No pot pintar les parets perqu encara no les han .......... (guix).
s dringava sota dia nhi havia
La noves,
ciutat mateixa samansia i es-
si b va aexperim cosa, que vol contactar amb els meus pa-
petits, i algun i altres, i cada allunyats, la
, contrad
entarnts, no que un pl seriosa. Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina.
poblets es conve
rtiran una de fusta, n mantenintsempre que de conreus verdeja
carnisseries i horrors
Estructura de la notcia res. Ostres, no! Si el curs acaba de co- La Maria mha mirat amb posat de no
es i els bisons sanave cies
superf que plenes de de tota mena...
El carrer que porta a la catedral est .......... (pedra).
gossos salvatg era onejaven encara a travs
en ciutats sobrien pas menar! Pots comptar: La seva filla tal i entendre-ho massa i desprs ha somri-
devenia frtil,
ja a la primav , les carreteres Per facilitar la comprensi de la notcia i, sobretot, per captar latenci del receptor, la informaci No poden avanar la feina perqu sha espatllat la .......... (formig).
o es despoblaran de pags, estable
s i cobertspotser tal Si ja me les conec jo, aquestes no- gut.
i la vegetaci shi alaven cases a la rodalia se sol disposar en un ordre dimportncia descendent, com si les notcies formessin una pirmi- Encara han de .......... (quitr) els carrers.
El nostre 3. Busca en el i de govern, i el banc; de invertida. Les notcies, especialment si sn llargues, contenen: tes! Doncs ni ms ni menys que aix, S-
les envair... lerm. rada, i ledific
primer pargra
f del joves. Van venir
al llarg enllestida i inaugu de les segent feines mesos
ms text tres paraules Ja no he pogut estar pendent de lexpli- nia. He de comenar a entrevistar-me 28. Aparella cada element arquitectnic amb la seva definici:
entorn canvia Lestaci va quedar es, amb prou s: ts, pre- que pertanyin al camp El titular, que encapala el text de la notcia i expressa el ms important. Com ms curt sigui,
Com era s ciutats german iants i advoca semntic caci. Per aix, quan sha acabat la clas- amb els pares de tothom i ets la primera
del temps... van venir comerc A
van crixer diverse s i ciutadans, natura itats religiossoroll es, dos diaris. ms impacte sol tenir la notcia. El titular pot anar seguit dun o diversos subttols, en qu es
se, mhe aixecat i he anat a demanar-li de la llista. Tens lagenda a m?
capitell absis cpula cornisa rosassa
el lloc on vivim
cent tot el mn, pageso comun
treballa dors de
una escola, tres jove ciutat. Un eina destaqui algun aspecte interessant de la notcia.
anys enrere
? Com s, es va fundar 4. Localitz a unelgran benestar a la industrialitzaci directament. Aix no passa res? Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la faana dalgunes esglsies.
a cent dicadors i mestre de petroli va arribaren
,Despr primer pargra associaci antial-
una f algunes Lentrada, que amplia la informaci del titu-
ser daqu trobar pous s escriu magatz ems,
aquests mots paraule
ciutats s relacionades amb Element arquitectnic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una faana.
loest es van lladres, uns grans o express
tncia de les la vista i loda. lar amb aspectes essencials de la notcia. Apa-
anys? tard, ja hi havia pispes,5. ria bavare sa. La compe ions i explica
a la vaga, quina sensaci Element arquitectnic que corona generalment la part superior duna columna.
any ms cervese cronolgicame electoral fins
c, unaOrdena et produeixen. reix en les notcies llargues, com a primer
costurer parisen res, des del discursnt aquestes vinyete , Estructura semiesfrica que cobreix una part de la nau dalgunes esglsies.
cohlica, un Ja no mancava guir vi francs
s, que mostre pargraf del text i, en els mitjans escrits, so-
ava el ritme. es podia aconse n com van succeir Part duna esglsia que sobre normalment al fons de la nau central.
venes acceler sta. A la ciutat ballarins i
aci espiriti Els cantants, els fets: vint va destacada grficament.
fins a lassoci A s, caviar rus.
des del cinema , teixits angleso 24. 29. Escriu el nom de cada una daquestes construccions:
s, embotits italians les seves gires. El cos, que cont tots els detalls de la informa- Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situaci descrita s
arengs noruec a la ciutat durant en la fundaci B
categoria ja venien havien pres part ci. De vegades, inclou els antecedents de la habitual i responeu aquestes preguntes:
msics de segona . Els homes que ci que ja con- 1 2 7
va arribar la cultura ritat. Creixia una nova genera notcia prpiament dita per poder-la compren- Com reacciona, la Snia, davant de la sollicitud dentrevista de la tutora? Per qu? 3
I lentam ent tamb it el primer
i popula hi havia retruny
n de respecte El temps que celebrat
dre millor. En el cas de notcies escrites, hi pot Creieu que hi ha hagut un malents?
de la ciutat gaudie
5
com una ptria antiga. assassin at, shi havia haver titolets per dividir el text. Creieu que la situaci de comunicaci hauria pogut ser duna altra manera,
siderava la ciutat primer
esdevingut el quedava molt
enll
, que shi havia el primer diari, Aquests elements es diferencien molt clarament perqu tot estigus ms clar des del primer moment?
cop de martell havia imprs
religis, shi
6
el primer ofici . venes i en capital
en les notcies escrites, com pots apreciar en
25. Imaginat que la tutora i els pares de la Snia coincideixen a la reuni de 4
ja era histria adora de les ciutats lexemple que tens a la pgina segent. En els
en el passat, s i hono- presentaci del curs. Estan tots dacord per concertar entrevistes entre pares
convertit en domin i alegres, salaven serioso
La ciutat shavia amples coberta mitjans orals, la distribuci de la informaci i tutor. Explica qu podrien dir en aquesta hipottica conversa.
i.CEn carrers a praderia era
dun gran territor i esglsies. Lantig es pot fer notar amb una alternana de locutor.
oficials i bancs, teatres lnies frries. D
rables edificis ada per vint
es, pobles, i travess
de camps, fbriqu 105 27
83
100
103
69
Activitats complementries
s de subs
(com passa ara amb langls), uns moviments migratoris intensos (com vadapassar
ritza
i doniamb la imposi-
ua prp tituci cia cadascun: per aix no
ia, es pot qui fa refern
ci del castell i el portugus a lAmrica dita llatina), etc. un altre iniciar un lingstica pren x diversos sensors;
El procs rumb al procs que conscin la porta distingei agafant-la pel
bra.
de normal conflicte Quan travessa
ment ls itzaci lingsti freni la cia de la La Mriam entra. per lhome latura,
lingst c. reculada import Avana amb decisi,
Llenges majoritries, minoritries i minoritzades minoritz
gents:
normal
ada vari
de la lleng
en sego
ua ame
ns els caso
ica s un
naada.
Les
proc s de canv
i pel qua
de la lleng
ua
ncia
mino-
lhan escorcollat.
I Classifica els
pronoms que has
trobat segons si presenten una
Avaluaci
forma plena o
elidida.
adequades.
ins Vs-hi! (SAdv)
Hi penso tot el dia (SP).
I Qu observes des del punt de vista de
inistraci 67. Indica les frases ms La Mriam, una
laccentuaci?
Les llenges minoritzades. Sn llenges amb un nombre de parlants redut i que, a ms, no , es- amb qu formar patinadora urbana Ho crec sincerament (proposici subordinada).
Busca les paraules anys, es troba embolica de disset escletxes; s com
78. Observa aquestes quatre paraules i
gaudeixen dun s normal en tots els mbits socials dins del seu territori. Aix s degut a la ? da en uns negocis
66. Qu insinues , provinents del
text. rillosos. molt pe- confiar en un batiscaf 74. Copia aquestes oracions, subratlla els explica per qu les que estan en singular no
presncia duna altra llengua, dita dominant, que pressiona i prenusos En aquin
la llengua del pas. formes verbals per immergir-se llogat
daquest iu daquestes en un abisme
a la recerca d- pronoms que contenen i classificals en forts, porten accent grfic i, en canvi, les que
de de
llen Escriu linfinit Aix que ha pitjat hipottits tresors.
Aquesta s la situaci de la llengua catalana que, amb uns 10 milions parlants,
ges s est afectada
s casos 68. plans o aguts: febles, interrogatius i relatius:
un con pod infinitius sn sc el bot exterior Un impuls, entre estan en plural s que en porten.
per la pressi poltica i social de les llenges castellana i francesa. Quan flicte de em dir que una Indica si aquests una de les dues sha obert desesperat, lanima irreflexiu
hi ha llen situaci intueix fulles de la porta com cent mil espectad i Nosaltres ens hem installat un programa nou.
Quan les enfrontaments entr
ges? de con decoren glaat de vidre cridant el seu nom ors examen - exmens - fenomen - fenmens
dues
tacte neix
apareix
que dna accs a ledifici. en un estadi. Pregunteu al primer policia local que trobeu en
e lat Ha travessat Porto all deixa
Els processos de substituci lingstica Quan en una lleng
llenges
es trob
els parla
en en
nts dun
a i altra han escorcol
verbs girar, rebre i cedir:
un vestbul ampli
i bastant fosc i
ha pujat un serva el que lenvolta
anar la Mriam
mentre
quina direcci es troba lestaci de tren.
i a la inve ua es fan situaci llengua. segents dels del plural
tram descales
que neix a lesquer
ob-
Vost mateix, tri la llibreta que li agradi ms: LXIC
dominant en unafaltes dortogr desigual en una
El procs de substituci lingstica s un procs de canvi pel qual la llenguarsa. Escriu les formes 3a persona . Sn en una
sala molt
67. 69. del plural u gira a la dreta per ra, senfila i gran, proporcional per pensi que nhi ha de ms barates.
situaci de conflicte lingstic acaba fent desaparixer la llengua subordinada.
afia per
influnci
societat.
del plural 2a persona imperfet de subjunti morir davant duna al pis. Lespai
est ple de
Argume iu mental porta amb monu- gerros, quadres
Em demano qui sha deixat encs el llum. 79. Descompon les paraules segents, com
nta quin a de laltr
a,
1a persona imperfet dindicat relleus vegetals , escultures i mobles;
a de les en lexemple.
s un procs gradual que comena quan una comunitat es converteix Totesenlesbilinge i adopta, perdues afirm passat simple i el futur del pera un home . A dalt les- ma part duna barreja tot for-
llenges del passat simple retallat per la llum destils, de clssic
formes del plural 75. Escriu una oraci en qu apareguin les
acions
mino
fora o de grat, una altra llengua. La llengua prpia, aleshores, susa enritza
menys minoiritr
ocasions va per- segents Escriu totes les
de la porta oberta. que sescapa modern, de car
i de molt car. i de escridassar ensamada escanyolit
Totes les
des sn ies sn s cert 70. tes segents: combinacions segents de verbs i pronoms.
dent parlants. s un procs llarg que dura almenys tres generacions. minoritr minoritza a: respon les pregun formes planes? Digues-li qui Fantstic! Molt cervatell fullaraca aferrissada
verb obrir, desprs b, molt b...
lleng ies. des, sc, estic segura
es mino per no futur, presenta Per no hau- Fes servir la forma adequada de cada
minoritr ritza totes les passat simple o rebre. que em voldr ries dhaver trucat,
ies sn
minoritza des sn mino llenges temps verbals, primer? Presenta pronom feble.
68. des. ritries, Quin dels dos Lhome tanca sense aquestes hores r-te a prefix lexema infix sufix
Imagina per no formes agudes? i fer soroll i deixa del mat...
es- prim -atx- -at
t que, totes les Quin presenta in- que expressfora. Un llum la Mriam Hem tingut problem ens + deixar portar + les demanar + li
que no dins dun llenges ts t un prefix groguenc situat es.
s
segents la del conjunt estat, de les paraules segen de la porta, que damunt el marc Quina
hi ha un Indica si alguna mena de problem en + agafar enviar + els
afavorir daq
ien la sub uell estat. pas amb 71. n la variaci
ortogrfica: la illumina com
si fos un Aix s cosa nostra. es?
1a generaci 2a generaci a la normalitz 3a generaci Digu una llen negaci i explica illumina quadre exposat
, s lnic testimon Ja t el que volia
aci: stituci es quin 80. Escriu la paraula que resulta de relacionar
(els pares) La lleng lingst s
gua prp irreflexiu espera. I un degoteig i de la seva vull el que vam i ara jo
(els avis) (els nts) ica i quin dels factors ia
immergir-se ts: pactar. els prefixos de lesquerra amb els mots de la
ua prp s cada un daques
lluny, que arriba Per jo, ara i ORTOGRAFIA
amb prefix de all on s ella.
con
La lleng ia senseny tribuirie Un minut i mig fins aqu, no tinc tants dreta:
Parlen la seva llengua (B) Simposa el bilingisme, per uade
Susa
lestnoms laallengua
a lescola. n un mot derivat diners, ho
Busca en el text
esperat la porta i apareix desprs obren has dentendre...
Les at s lni 72. el mateix home. 76. Torna a escriure aquest text canviant post- estructura
entre ells. predomina ls de la llenguaclasses bene dominant. ca ofici cerca No mho crec.
Es crea stants i al. filar La senyora diu les formes del passat perifrstic per formes
Alguns sn bilinges i par- dominant (A). un cana desaparegut ms culte
s fan servi fiar centrada
que passis.
Qu insinues pre- duc
Els func Hal de televisi laltra r habitualm posat
La Mriam entra.
Quan travessa ? del passat simple:
circum- formaci
ionaris
len la llengua dominant (A) Ja no hi ha parlants monolin-
Ladmini llengua
sexpresse (B). que emet en la ent la lleng tingeix diversos la porta dis- Ja hi som amb
les rebaixes, oi?
straci n noms lleng ua prp ua de lest sensors; per97aix infra- mar
amb la generaci segent. Hi(B).
ges en laltra llengua
ha una
Els joves
situaci
estimula
de digl
ls de
ssia en
en la lleng
la lleng
ua prp
ua esta
tal.
ia en la
ia del pas
.
at. corcollat. Avana
latura, agafant-
amb decisi,
la pel bra.
no lhan es-
per lhome
LLORT, Trenta-d
os morts i un home
cansat Q uan la quilla de la barca va tocar la gra-
va, els seus dos tripulants van desembar-
car rpidament per ajudar-nos amb lequi-
arxi-
trans-
operatori
locuci
fan serv (Adaptaci)
No hi ha ir cada qu la
llengua retolaci No pensars entrar
una norm cop ms
la lleng de lest pblica.
La Mriam sespols
amb aix als peus? patge. [...] Vam pujar a la barca mirant de no sub- natal
122 de la lleng ativa orto ua del at s la mullar-nos els peus i, desprs dinsistir una
ua prp
ia. grfica
acceptad
pas. dominan
t. tra patinant, marcant
a la pressi de
lhome i en- ultra- urb
a per tots mica, vam aconseguir que els mariners ens
el seu pas amb
els usua goma i pols damunt ratlles de deixessin rems. I aix, vigorosament impulsa- 81. Copia les paraules segents i subratllan
ris el parquet gruixut.
deix a la primera Si ce- da per tots nosaltres, lembarcaci va tallar els infixos:
, no en traur laigua negra en direcci a la goleta.
treure molt. La res, i nha de
patinadora ni tan PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic ensangonar caganer geperut
els molts quadres sols intueix
que decoren les empatollar manotejar ventol
passads perqu parets del
est concentrada,
i triar les paraule no a buscar
s amb qu formar
ms adequades, les frases
sin a tancar-s
123 en una actitud e amb fermesa 98
resolutiva que
no pot permetr
e
96
3
831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 4
NDEX
DIMENSI COMUNICATIVA
UNITAT REFLEX
Llegir Llengua Expressi oral
i comprendre i comunicaci i escrita
Camp semntic G
Pg. 6
5 Bona sort Retorn al passat La crnica Expliquem una ancdota. El vocabulari dels
o mala sort Per explicar una ancdota... arbres
Pg. 128
4
831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 5
A
DIMENSI
DIMENSI ESTTICA
REFLEXI SOBRE LA LLENGUA SOCIAL
I LITERRIA
I CULTURAL
tic Gramtica Ortografia Lxic
La juxtaposici Laccent grfic de Les abreviacions: La poesia sobre la vida i la mort Normalitzaci i
i la coordinaci la o i la e abreviatures Tot lenyor de dem, de Joan Salvat- normativitzaci
i smbols Papasseit; Si mhaguessis fet nixer gra de la llengua
de blat, de Mrius Torres catalana
5
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 6
0
Josep-Maria
Terricabras s filsof,
Obrim la porta
Petites reflexions
escriptor i catedrtic
de filosofia a la Amic lector
Universitat de Girona.
Ha escrit diversos Aqu tens una colla de textos breus, textos de proximitat, una selecci feta amb la in-
llibres i collabora tenci expressa de parlar poc i a cau dorella.
amb mitjans de Magradaria que et fossin tils. Si vols, els pots llegir de pressa, tot i que jo sempre
comunicaci, amb un aconsello que es llegeixi a poc a poc. I encara ms quan es tracta de textos breus, que
pensament sempre conviden molt a tornar-los a llegir una vegada i una altra. s precisament la proxi-
crtic i fent reflexions mitat dels textos la que fa que, quan hi tornes, no hi trobis mai ben b el mateix.
sobre el mn actual. Certament, en la distncia curta ja no s el text que et porta, sin tu que et fas acom-
panyar. Ets tu que thi gronxes.
Mestranyaria molt que tots els textos et semblessin igualment estimulants. No sc
pas tan pretensis de pensar que aqu trobars la soluci dels teus problemes. Sim-
plement pretenc aix: acompanyar-te en les teves prpies reflexions.
Amb els millors desitjos,
JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Girona, juny del 2004
6
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 7
Preu, v
alor i m
s cert ercader
que ten ia
tamb dim a c
s cert q onfond
ue pose re el va
dir que m molt m lor amb
la crisi alament el preu.
profund de valo e ls Per
lors rs no s s preus. I
Societat de va es ca-
a. Quan
el merc im plemen a ix vol
ep ta r qu e la nostra societat mercan
tils i la at mana t passat
Hem dacc la in- v id a huma co m ge ra sin
za p er u n a gr an capacitat en poc cot
itzada. na, una mana, e
ls valor
racterit dir dues co- simple s sn
i d e va lo rs . Amb aix vull mercad
eria, m
vers sap collocar olt
qu e s un a societat que
se s: e els
ap fe r in ve rsions, per qu
diners s e ninver- Una mica dhumor, si us plau
a en un or d re capgirat, qu
colloc que hi hagi Lhumor no s pas, s clar, lacudit fcil o la gracie-
ix els va lo rs . Aix sexplica a la ta poca-solta, sin que consisteix en un equilibri
te i tan pocs per
s p er al fu tbol
tants diner emple. de carcter que permet desdramatitzar moltes
cultura, per ex
investigaci i la qestions o mirar amb ironia coses aparentment
serioses i tibades. Lhumor facilita la distncia cr-
tica i el somriure autocrtic. La manca dhumor en
poltica t, doncs, conseqncies greus, la ms
destacada de les quals s que alguns poltics saca-
ben creient ms importants que els ciutadans. Ne-
cessitem poltics amb bon humor. No per riure
ms, sin per no fer riure tant.
Pensament n
ic?
Es pretn que
tots pensem ig
que tots tinguem ual igual de m
els mateixos se alament,
baixets i pobre ntiments en ge
ts, que tots an neral,
i anem callant. em comprant,
Heus aqu el an em fent
Que aix vol se fams pensam
r nic, vlid p en t n ic.
dubte. Que aix er a tots, no en
sigui pensamen tin c ca p
ts. Els camins t, s francamen
de direcci n t dub-
dels cavalls qu ica obligada i
e volten la snia le s u lleres i?
no sn bons m e sin formac not-
a la conducta h
umana. odels per
o r ma ci o d
olt em i veiem
Inf
ris o es
c o-
g im d ia el qu e passa. N
e ntem d
Quan ll s assabe e sapigue
m, i
n o en n q u
Illusi cies, ja s vole s da-
b em e l que ell te m in defenso
-
ms s a s
No ens estranyi que molts ciutadans no busquin metes ni objec- s h o volen. E o s una dicta
ell i aix n
tius. Disposen de tcniques i instruments que ja els satisfan. No tal com m anen. S
q u i
vant els s?
demanen res a la vida. Potser podrem dir que la vida els agrada,
m u n d ial, qu
per que no els fa illusi. I s que noms els qui sn una mica dura
illusos es poden illusionar. Els desenganyats, no.
7
831025 _ 0006-0019.qxd 29/3/07 17:44 Pgina 8
Un misteri... Ltica
El misteri dels Fa temps que sha oblidat una cosa b-
humans consist
ment a adonar-s eix precisa- sica: ltica no es refereix als fins, sin
e que cadasc
per a si mateix. s un misteri sobretot als mitjans. Ja ho sabem, que
La gentica en
tendre una colla s ajuda a en- tothom vol la felicitat, la democrcia, el
delements que
el misteri, per configuren b i la llibertat. Noms faltaria. El pro-
no lelimina.
com ms avana La cincia, blema s com shi vol arribar.
, ms aviat ens
entendre que so va aju dant a
m de deb un
misteri.
Combatre
El control i la informaci ho-
nesta sn el millor mtode per
combatre la ignorncia i, s
clar, lautoritarisme.
Aforismes
La naci 1. Els valors shan de concretar: shan de
els altres.
h u m an s d ep enem els uns d convertir en bns.
Els l
p re ci sa m en t aix: lespai vita 2. Els qui contnuament diuen sempre
La naci s z en
en s id en tifiquem, lhorit o mai, acostumen a equivocar-se.
amb qu la llen-
co n ei xe m la nostra histria, 3. Tamb a la taula de les idees, dieta va-
qu re stitucions i
a i la cu lt u ra, les nostres in riada.
gu , els
es co st u m s, la nostra taula 4. No pensis que s insensat all que tu
els nostr de la
d el n os tr e cel i el tarann no entens.
colors enyorem
tr a ge n t. La n aci s all que 5. s profund qui sap portar les idees a
nos sovint ens
casa i all que
quan no som a uda a la superfcie.
qu an h i so m . La naci ens aj 6. Sospita de tu mateix i et vacunars
fa patir e, all on
r qu i so m . I s ben clar qu contra larrogncia.
sabe hi anem
im d a rr ib ar els catalans, o b 7. La mesura s sempre molt recomana-
hg .
i arribarem mai
junts o b no h ble, tant en el disgust com en la satis-
facci.
8. Hi ha coses que noms te les dna le-
dat. I et sap molt greu.
9. No s pas qui riu sempre qui t ms
humor.
10. El mn no sacaba avui. Ni comena
dem.
8
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 9
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
ensinistrar poca-solta estrafolria
i
imperceptiblement tibat tarann
2. Defineix els mots segents amb paraules teves. Desprs, compara les definicions
que has escrit amb les del diccionari.
c
reflexi consell aforisme refrany
3. Ordena les sllabes segents per formar paraules que sn sinnims comuns m
t s
daforisme i refrany. Accentua-les, si cal.
BI VER PRO XI MA MA
4. Tria lopci que pugui substituir cada una de les expressions indicades:
...una selecci feta amb la intenci expressa de parlar poc i a cau dorella.
dir poques coses de manera fluda
dir poques coses en veu baixa
dir poques coses de manera lenta
Ja no s el text que et porta, sin tu que et fas acompanyar. Ets tu qui thi gronxes.
el text et guia
el text tajuda
comparteixes les reflexions del text
INTERPRETAR EL TEXT
6. Justifica la importncia de ladjectiu petites davant del mot reflexions.
7. Torna a llegir la reflexi Ensenyar, ensinistrar o educar i escriu aparellades les dues
opcions que mostren, tant si es diu com si es dedueix, les opinions de lautor.
Ensenyar coses tils i prctiques.
Educar s... Ensenyar a interpretar la realitat.
Ensinistrar s... Ensenyar a tenir una visi crtica de la realitat.
Ensenyar el que es necessita fer servir.
8. Indica si s cert (C) o fals (F) que les afirmacions segents coincideixen amb les
opinions de lautor:
La naci s un referent en qu ens identifiquem les persones, individualment i collectiva.
El valor i el preu de les coses sn conceptes exactament iguals.
La majoria de poltics tenen un gran sentit de lhumor.
No s bo per a la humanitat que hi hagi un pensament nic.
Tot el que no entenem s una insensatesa.
9
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 10
10. Explica els dos significats que pot tenir el concepte inversi de valors en el context
de la reflexi Societat de valors.
11. Relaciona aquests consells amb laforisme del qual es poden desprendre:
REFLEXIONAR I AVALUAR
12. Observa el format i el lxic amb qu lautor sadrea al lector a linici de la lectura
i explica quins objectius creus que el mouen a fer-ho daquesta manera.
13. Tria dues petites reflexions i explica la relaci que tenen amb algun consell que
thagin donat a casa o a lescola.
14. Explica la importncia que tenen per a lautor aquests tres conceptes: leducaci,
els valors i els diners.
EXPRESSAR-NOS
16. Tria una daquestes dues
imatges i escriu un aforisme
o refrany a partir de les idees
que et suggereixin. Desprs
exposals a la classe.
17. En grup, penseu i proposeu un tema que reflecteixi algun valor relacionat
amb la convivncia en la societat actual. Desprs escriviu una breu reflexi i,
quan en tingueu un petit recull, expliqueu-les a la resta de companys i companyes,
i discutiu-les. Tots hi esteu dacord?
10
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 11
Morfologia i sintaxi
Thas fixat que hi ha temes de gramtica que surten als llibres de text de cada curs? Segur que
any rere any notes que es van reprenent qestions com el gnere, el nombre, les classes de pa-
raules, les parts de loraci, etc. Sn nocions abstractes que costen dassimilar per que calen per
comprendre el funcionament intern i lestructura de la llengua. En aquesta unitat introductria
delimitarem labast de la morfologia i la sintaxi dins de la gramtica.
La morfologia Act. 18 - 20
La morfologia s lapartat de la gramtica que analitza les paraules i la forma que tenen. La mor-
fologia estudia les categories lxiques i la variaci formal de les paraules.
Les categories lxiques. Cada paraula t una categoria lxica. Saber-la reconixer o, almenys,
saber-la consultar al diccionari en cas de dubte, permet veure algunes caracterstiques formals
de la paraula (si pot canviar de forma gens, poc o molt) i les funcions que pot fer dins de lora-
ci. Per exemple, si identifiques crrer com a verb sabrs que pot aparixer amb ms dun cen-
tenar de formes diferents i que far de nucli del predicat.
La variaci formal. Cada categoria lxica s diferent des del punt de vista de la flexi, s a dir,
de lexistncia de diverses formes de la mateixa paraula. Per exemple, conixer la flexi dels
adjectius en gnere i nombre, et permetr identificar curta i curts com la mateixa paraula i sa-
ber que la primera forma concorda amb un nom com caminada i la segona amb un nom com
pantalons. La flexi dels verbs sanomena conjugaci i s un tema important que es reprn ca-
da curs.
La sintaxi Act. 21 - 23
La sintaxi s el nivell danlisi gramatical centrat en la combinaci de les paraules entre si per
formar unitats ms grans amb sentit. Les dues unitats sintctiques sn el sintagma i loraci.
En el marc de loraci, la sintaxi estudia tamb les funcions sintctiques.
Un sintagma s un grup de mots organitzat al voltant dun nucli i amb una funci con-
creta dins de loraci. De sintagmes nhi ha de verbals, nominals, preposicionals, ad-
jectivals i adverbials. El sintagma preposicional de Reus, posem per cas, pot actuar
com a complement dun nom o dun verb, per tot sol no pot ser mai ni subjecte ni
predicat.
Una oraci s una srie de paraules organitzada en sintagmes. Cadascun da-
quests sintagmes t una funci precisa; almenys un s verbal i t com a nucli
una forma personal del verb. Per exemple, en loraci En Jordi deixa el patinet
al seu amic, cada sintagma t una funci sintctica concreta:
En Jordi: subjecte de loraci.
deixa el patinet al seu amic: predicat de loraci.
el patinet: complement directe del verb deixa.
al seu amic: complement indirecte del verb deixa.
11
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 12
18. Escriu la categoria lxica que correspon a cadascuna de les abreviacions
segents i posan un exemple:
21. De les segents parelles de categories lxiques, indica quina actua com
a nucli del sintagma en cada cas i com sanomena el sintagma resultant:
Model Nom - Adjectiu Nucli: nom; sintagma nominal
12
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 13
25. Explica quan hem descriure s i quan hem descriure es.
Valoreu, per grups, si heu fet servir una explicaci fontica, una explicaci
gramatical, la traducci a una altra llengua coneguda, uns exemples...
Acordeu quina s la manera ms clara de memoritzar aquesta distinci.
s vlida per a tots vosaltres o hi ha diferents possibilitats segons les persones?
26. Explica per qu la forma magradat s incorrecta i la forma mha agradat
s correcta. Explica qu ens pot fer confondre i quina estratgia podem
fer servir per corregir aquesta falta.
13
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 14
27. Torna a escriure aquest temps verbal accentuant les formes verbals
que calgui:
Imperfet dindicatiu
(verb haver)
Jo havia
Tu havies
Ell/ella havia
Nosaltres haviem
Vosaltres havieu
Ells/elles havien
28. Classifica els casos segents de dubtes ortogrfics segons la manera
com es poden resoldre:
que / qu
per qu / perqu
cavall (amb v)
mes / ms Analitzant el cas des del punt de vista gramatical
haver (amb h) Memoritzant la paraula
haver (amb v) Com a cas de contrast amb el castell
sin / si no
Aplicant una regla ortogrfica
endogmia
Consultant el diccionari
encaramellar
em / hem
salut (amb -t)
convidar (amb n)
29. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars
un dictat que et servir per avaluar el teu nivell dortografia a lhora
de comenar aquest curs.
14
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 15
30. Escriu la definici daquestes paraules, desprs busca-les al diccionari
i compara la definici que has escrit tu amb la que hi trobars:
32. Aparella cada pregunta amb el diccionari on trobars la resposta:
15
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 16
34. Escriu dos antnims de cada paraula en negreta:
Tenia molta facilitat per a laprenentatge didiomes.
Avui laigua de lestany sembla molt neta.
Aquella mesura va generar molta acceptaci.
He conegut un noi molt interessant.
35. Fes servir el diccionari que convingui i afegeix tres sinnims a cada una
de les sries segents:
delicadesa, finor, subtilesa... error, equivocaci, desencert...
emoci, alegria, torbament... embolicat, catic, confs
36. Aparella cada frase feta amb el seu significat:
Llepar-sen els dits Suportar les conseqncies dun fet desagradable
Mantenir a ratlla Escarmentar
Pagar els plats trencats Limitar lactuaci inconvenient dalg
Quedar escaldat Escoltar vidament
Fer un pam dorelles Trobar bona alguna cosa
37. Busca la traducci al catal de les paraules segents:
Castell: marchitar, oscuridad, carcoma, ventaja
Francs: aller, moelle, reclure, sige
Angls: hairdryer, asleep, guideline, guzzle
38. Classifica les paraules segents segons la llengua de procedncia.
Consulta, si et cal, un diccionari etimolgic.
blsam trptic guerra albercoc
espia governar alfals fang
difan hort barns periple
del llat del grec de lrab del germnic
39. Ordena els grups de mots seguint lordre del diccionari invers. Fes-ne,
posteriorment, la comprovaci.
pintoresc, trobadoresc, grotesc burxada, porxada, punxada
40. Consulta un diccionari de neologismes (ordinari o en lnia) i explica el
significat dels mots golbol, zping i rapelar.
16
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 17
Grans magatzems
Veig uns grans magatzems. Tagraden. Matordeixen.
Vols que anem a mirar? s noms un moment.
Te men vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exrcit foll. I dones moprimeixen.
The perdut. Lhe trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi s. Peces interiors?
Lenfolleix remenar munts de sostenidors.
Sha pintat a la m colors, com els salvatges.
I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te men vas. Adust, jo em faig lofs.
I segueixo tossut en la meva escomesa.
Ja est b, jo que em dic, talment una fantica...
Tenlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automtiques se tenduen esttica.
NARCS COMADIRA,
Les ciutats
17
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 18
El context histric
Una altra ptica rellevant en lanlisi dels textos literaris s la perspectiva histrica i, concreta-
ment, saber-los situar i entendre en el context social i cultural en qu shan creat. Per exemple,
contextualitzar el text dEiximenis, que s del segle XIV, vol dir saber entendrel en el marc hist-
ric de la moral medieval, que tendia a blasmar la dona, els seus costums i la seva relaci amb els
homes perqu era vista com a font de pecat. En canvi, el text de Comadira, escrit al segle XX,
tracta un tema semblant per des de lptica individual dels sentiments del poeta i defugint una
generalitzaci que actualment seria considerada injusta.
41. Fes un resum del text de Francesc Eiximenis destacant les afirmacions
que constitueixen una valoraci subjectiva per part de lautor.
42. Copia els versos del primer quartet separant-ne les sllabes amb una
barra (/) i la cesura o pausa central amb una doble barra (//).
43. En el sonet de Narcs Comadira, busca exemples de:
metfora
comparaci
algun altre recurs expressiu que et cridi latenci
44. Quins punts de contacte veus entre els gustos de la dona al segle XIV i els
de la del segle XX, segons els textos que has llegit?
18
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 19
ENTRETENIMENTS
LL X E E E
10 10 1 1 1
A B C D E F G H I J L M N O P
X3 X2 X3 X2 X3
1 mot lletra mot lletra mot
X2 X3 X3 X2
2 mot lletra lletra mot
X2 X2
3 mot I 1 D2 E 1 A1 mot
X2 X2 X2 X2
4 lletra mot S1 mot lletra
X2 X2
5 mot C2 mot
X3 X3 X3 X3
6 lletra lletra L1 lletra T1 lletra
X2 X2 X2
7 lletra lletra O1 lletra R1
8 X3
mot
X2
lletra P 3 L 1 A 1 N 1 conceptes
T 1 A1 R 1 X3
mot
conceptes
de geometria de llengua
X2 X2 X2
9 lletra lletra lletra 1
X3 X3
10 lletra lletra M1 I 1 R 1 A1 N1 T 1
X2 X2
11 mot mot R1
X2 X2 X2 X2 X2
12 lletra mot lletra mot I 1 lletra
X2 X2 X2
13 mot lletra lletra E1
X2 X3 X3 X2
14 mot lletra lletra U1 mot
X3 X2 X3 X2 X3
15 mot lletra mot lletra mot
19
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 20
1
Quina illusi que ens
facin un regal! Per...
Histries
intemporals
LHedera helix
aix vol dir que hem
de correspondre amb No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo s,
un altre regal? De i me nhe hagut de penedir sempre.
vegades, potser s... Triant un exemple qualsevol, a latzar, se macudeix el que em va passar amb una ami-
I qu podem regalar?
ga. En una ocasi, per donar-me una sorpresa, em va preparar un dels plats que ma-
Una planta s un
gradaven ms, i al final de lpat va allargar-me un paquet que contenia una corbata
possible recurs,
per... ha de ser una arrogant. S, ja s que el qualificatiu causa estupor, per em vaig passar setmanes cer-
planta ben especial... cant-ne daltres, i desprs de tot aquest s el que em va semblar bo.
una planta El que succe fou que no era el meu sant, ni feia anys ni celebrava cap festa meva, i,
extraordinria... una per molt que em dolgui confessar-ho, la delicadesa della mentendr. I aix a despit
planta fantstica del color de la corbata i de laprenentatge que exerceixo, de fa anys, per tal daconse-
inventada per Pere guir una ideal solidesa de carcter.
Calders... Lendem (com que ja tenia el propsit fet) men vaig anar al mercat de flors. La nit
abans havia dedicat hores de les de dormir a triar obsequis que anessin b, i, per molt
que costi de creure, la resoluci darrera fou en el sentit de comprar una planta grim-
padora, perqu la meva amiga tenia un jard interior, amb un dels quatre vents limitat
per una paret que em desplaa. Recnditament, la idea era mostrar sollicitud i al ma-
teix temps conspirar contra el mur, que moriria ofegat per lheura.
Els meus coneguts ja saben que sc pacient en les coses que mereixen pacincia, per
que en els altres casos acostumo a portar pressa. En el cas de la planta em va semblar
des del principi que no hi podia perdre temps, i ho vaig dir aix al venedor, que em va
ensenyar la seva mercaderia.
Aqu en teniu una que creix en tants dies.
Ui, no! La que desitjo ha de ser ms rpida.
Aquella de lextrem triga la meitat.
Encara s massa.
El florista em va mirar durant una estona, i desprs afirm que all consti-
tua una demanda especial (rara, em deman que li permets de dir).
Maconsell que veis una parada de plantes difcils, prop dall i, seguint la
recomanaci, al cap dun moment provava de fer-me entendre en un altre
lloc.
Tinc el que voleu digu el comerciant. Per la llei em priva de vendre aques-
ta mena de plantes sense que el client accepti la plena responsabilitat de la com-
pra. Si esteu disposat a signar uns papers...
Jo ho estava, s clar, i vaig omplir uns formularis oficials.
20
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 21
21
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 22
de la cara amb desesperaci, per desviar el curs de la creixena i evitar que la seva no-
sa em taps els ulls.
Quan ja era gaireb a la porta, les arrels arribaren a terra i shi van clavar, convertint-
me en una mata dherba. Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, puj la
meitat per cada galta i en arribar al cap sun novament i va trenar-se, de manera que
em va serrar de dents i no podia emetre cap so.
A travs de les clarianes que deixaven les fulles, esbatanava la mirada, que era lnica
cosa que podia fer. Imagineu-vos el meu estat desperit en descobrir la meva amiga
que tornava a casa, desprs de la seva hora de compres.
Ella va veure la inusitada capa de verd, i midentific per la corbata (que sobresortia
de la planta). Va acostar-sem, em va amenaar amorosament amb una m i servint-se
daquella veu dola que menamorava tant, digu:
Baixa de larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?
PERE CALDERS, Crniques de la veritat oculta
Nom: heura
Nom cientfic: Hedera helix
Classe: magnoliates.
Subclasse: rsides.
Famlia: aralicies.
Fulles: color verd fosc, palmades, lluents.
Flors: groguenques, agrupades en umbelles.
poca de floraci: setembre, octubre.
Fruit: baies esfriques, petites i negres, no comestibles.
Distribuci geogrfica: contrades mediterrnies i mitja muntanya.
Hbitat: boscos, racons ombrvols al peu de penyals de muntanya, torrents
i alzinars.
Caracterstiques: Lheura s una liana que puja a sobre daltres plantes (per exemple, les palmeres dels jardins) o, ms sovint,
sobre parets rocoses. Tamb es pot trobar estesa pel terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a les branques que li
serveixen per aferrar-se al seu suport. Les fulles properes a les branques frtils sn rombodals, mentre que les de la resta de la
planta presenten uns caracterstics lbuls en forma palmada. Floreix al final de lestiu i a la tardor. Hi ha varietats domstiques,
donat el seu ampli s en jardineria.
22
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 23
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
Baixa de larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?
enuig i malestar
regany i afecte
alegria i felicitat
4. Llegeix la fitxa que descriu les caracterstiques de lheura i respon aquestes preguntes
relacionades amb el conte:
6. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.
A B
C
D
23
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 24
INTERPRETAR EL TEXT
7. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes segents:
No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo s,
i me nhe hagut de penedir sempre.
8. Quin s el tret principal del carcter del protagonista? Per qu creus que justifica
la seva manera de ser?
9. Creus que s una escena habitual per al protagonista, veure un home ballant
damunt de vidres trencats? Raona la teva resposta.
11. Calcula el temps que passa des que el protagonista compra la planta fins que
la regala a la seva amiga.
REFLEXIONAR I AVALUAR
12. Explica la relaci que hi ha entre els dos personatges principals i justifica-ho amb
13. Creus que la histria que narra el protagonista s versemblant? Es trenca en algun
moment la versemblana? Posan un exemple, si s el cas.
M
14. Comparteixes alguna de les opinions del protagonista com, per exemple,
la datribuir als taxistes un instint sinistre?
e EXPRESSAR-NOS
m 16. Tria un arbre o una planta que vegis habitualment i elabora una fitxa,
similar a la de lHedera helix, que reculli les seves caracterstiques
principals. Informat sobre el nom cientfic, lhbitat, el fruit, etc.
24
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 25
Els sentiments
Lexpressi verbal dels sentiments sol fer-se amb verbs copulatius o semblants (ser, estar, sem-
blar, sentir-se, trobar-se...) seguits dalgun adjectiu o adverbi adequat a lestat anmic de qui parla.
Exemples: Em sento feli. / En aquella cita em trobava incmoda. / Estem molt b!
Aquestes expressions solen ser ms aviat informals i pressuposen una certa familiaritat entre els
interlocutors. En canvi, hi ha situacions en qu lexpressi dels sentiments ha de ser ms formal.
Aleshores, les frmules solen ser ms llargues i refinades, i hi sol aparixer de manera explcita la
paraula sentiment seguida del nom ms idoni per al sentiment que es t. Exemples:
Volem expressar el nostre sentiment de solidaritat envers els damnificats.
Deixeu-me felicitar el guardonat, a qui muneix el sentiment duna llarga amistat.
La satisfacci
Les expressions de satisfacci poden ser molt variades. En general, es pot transmetre amb sim-
ples exclamacions com Que b!, Quina sort! o Aix s fantstic!, o amb verbs com agradar o ale-
grar. Es pot fer explcit all que produeix la satisfacci de diverses maneres:
Amb una oraci independent: Que b! Hem trobat el cam a la primera.
Amb una proposici subordinada amb que: Quina sort que us hgiu posat dacord.
Amb una proposici subordinada amb infinitiu: Malegra haver trobat la Rosa tan feli!
En contextos ms formals, es poden fer servir expressions com ara les segents: s un gran
plaer acollir-vos en aquestes installacions. Ens satisf enormement la seva visita. Em complau salu-
dar lexcellentssim senyor alcalde...
La insatisfacci
Les expressions dinsatisfacci sn les mateixes per de sentit contrari. Hi ha simples exclama-
cions com Que malament!, Que terrible!, Quina murga! i verbs com agradar utilitzats negativa-
ment. Es pot dir clarament all que produeix la insatisfacci de diverses maneres:
Amb una oraci independent: Que malament! No ens queda gota de benzina.
Amb una proposici subordinada amb que: Quina murga que plogui el cap de setmana.
Amb una proposici subordinada amb infinitiu: No magrada pagar per endavant.
En situacions en qu no hi ha prou confiana es pot recrrer a frmules ms atenuades, com No
ens acaba de fer el pes. Per les expressions ms formals solen fer s de verbs que signifiquen in-
satisfacci seguits del motiu que la provoca. Exemples:
Ens desagrada lactitud que mant davant dels nostres advertiments.
Mha desplagut lesment daquell fet que ja considervem oblidat.
25
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 26
18. Explica quins gestos acompanyarien lexpressi daquests sentiments:
fstic sorpresa menyspreu impotncia
19. Escriu amb una subordinada amb que i amb una subordinada amb
infinitiu aquestes expressions construdes amb una oraci independent:
Fantstic! Jugo de titular al partit de diumenge!
Que malament! Mhe quedat sense diners!
20. Busca en aquest text expressions informals de satisfacci i dinsatisfacci.
Desprs, tornal a escriure canviant-les per expressions formals.
M he trencat la cama i haur destar un mes sense posar el peu a terra. Quin pal! No podr
sortir amb les amigues i, en canvi, haur de suportar que tothom em pregunti: Com tho
has fet?, que en tens per gaires dies?, etc. Vaja, un rotllo. Ara, el que s que molar seran les
visites dels avis, que segur que em portaran regals... Que guai, que et malcrin de tant en tant!
21. Classifica en formals (F) i informals (I) les expressions daquestes sries:
Em desplau la gent hipcrita. Allucino amb els documentals danimals.
No magrada la gent hipcrita. Mencanten els documentals danimals.
Em cau fatal la gent hipcrita. s un plaer veure documentals danimals.
No suporto la gent hipcrita. Em complau que semetin documentals
Em desagrada la gent hipcrita. danimals.
22. Relaciona cada expressi amb el personatge que la pot dir:
Aquestes mongetes no macaben de fer el pes.
Un altre cop mongetes... Nestic tip!
Les mongetes no sn el meu menjar favorit...
Em desagraden les mongetes precuinades.
1. Una senyora que compra al mercat. 3. Un convidat a qui ofereixen mongetes.
2. Un cuiner de fama reconeguda. 4. Un nen petit davant del plat de mongetes.
23. Llegeix aquests dos textos potics. Explica quins sentiments expressa
cadascun i quines expressions shi fan servir.
26
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 27
Interpretem correctament
el que ens diuen
Estic una mica neguitosa. La Maria, la Qu vols dir ara, amb contactar amb els
tutora, ha comentat, com qui no vol la meus pares? he deixat anar, ara mado-
cosa, que vol contactar amb els meus pa- no que un pl seriosa.
res. Ostres, no! Si el curs acaba de co- La Maria mha mirat amb posat de no
menar! Pots comptar: La seva filla tal i entendre-ho massa i desprs ha somri-
tal Si ja me les conec jo, aquestes no- gut.
tes! Doncs ni ms ni menys que aix, S-
Ja no he pogut estar pendent de lexpli- nia. He de comenar a entrevistar-me
caci. Per aix, quan sha acabat la clas- amb els pares de tothom i ets la primera
se, mhe aixecat i he anat a demanar-li de la llista. Tens lagenda a m?
directament. Aix no passa res?
24. Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situaci descrita s
habitual i responeu aquestes preguntes:
Com reacciona, la Snia, davant de la sollicitud dentrevista de la tutora? Per qu?
Creieu que hi ha hagut un malents?
Creieu que la situaci de comunicaci hauria pogut ser duna altra manera,
perqu tot estigus ms clar des del primer moment?
25. Imaginat que la tutora i els pares de la Snia coincideixen a la reuni de
presentaci del curs. Estan tots dacord per concertar entrevistes entre pares
i tutor. Explica qu podrien dir en aquesta hipottica conversa.
27
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 28
26. Redacta la possible nota que la tutora acaba escrivint a lagenda de la
Snia. Hi ha diferncies entre concertar lentrevista oralment o per escrit?
27. Llegeix aquests textos i decideix si sn propis del codi oral (CO) o del codi
escrit (CE), justifica-ho amb algun argument.
I tu, va el tio i, paf, tu ja mentens i b, s que ni tho imagines per flipar, vaja i desprs,
doncs ja saps.
Cal prmer el bot un segon cop per activar la vlvula. Posteriorment, el dispositiu sengega de
manera automtica.
Una barra de quart s, de quart i a ms dall, dnam una dallonses dacord? Com la
dahir eh?
28. Descriu tres situacions quotidianes concretes
en qu sigui preferible fer servir el codi escrit
i explican els motius.
29. Quan escrius un SMS o quan xateges, fas servir
el codi oral o el codi escrit? Raona la teva resposta.
30. En grups de tres o quatre, prepareu oralment una conversa
imaginria entre alguns dels vostres professors i representeu-la davant
de la classe. Trieu un daquests temes:
El rendiment de la classe El que faran el cap de setmana
La lliga de futbol La propera sortida cultural de la classe
Com sexpressarien? Intenteu adaptar-vos-hi.
Desprs descoltar les intervencions de diversos grups, decidiu quina s la ms
real. Esteu tots dacord pel que fa aquesta qesti? Coincideix amb el criteri del
professor o la professora de llengua?
28
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 29
7
1 5 6
2 3 4
32. Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada:
29
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 30
30
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 31
Els pronoms. Aquesta categoria lxica s molt diversa des del punt de vista morfolgic,
perqu nhi ha de tres menes:
Invariables. Exemple: vosaltres.
Variables en nombre. Exemple: li (singular), els (plural).
Variables en gnere i nombre. Exemple: el (mascul singular), la (femen singular), els (mas-
cul plural), les (femen plural).
A ms, alguns pronoms febles varien de forma segons la posici que ocupen respecte al verb (us
i vos, per exemple, sn formes del mateix pronom que trobem en combinacions com us vaig dir o
vaig dir-vos).
Act. 42 - 44
Les categories lxiques
des del punt de vista sintctic
Si mirem com es combinen les paraules entre si per formar sintagmes, distingim quatre menes
de categories lxiques:
Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les preposicions. Aquestes cinc categories
donen nom, respectivament, al sintagma verbal (SV), al sintagma nominal (SN), al sintagma
adjectival (SA), al sintagma adverbial (SAdv) i al sintagma preposicional (SP). Exemples:
anem a la muntanya: SV
el concert de rock: SN
boig per tu: SA
molt lentament: SAdv
a lErnest: SP
En els quatre primers casos, el nucli s tamb la paraula amb ms significat. Les preposicions,
en canvi, sn el nucli del SP per tenen un significat redut.
Els pronoms. Les paraules daquesta categoria equivalen a sintagmes nominals, adjectivals,
adverbials o preposicionals, i eviten haver-los dexpressar explcitament quan la situaci o un
esment anterior ho fan innecessari.
Ella est de vacances. 1 Ella equival a un SN, com ara La mare.
Ho sembla. 1 Ho equival a un SA, com ara preocupat.
Mhi he trobat la Carla. 1 hi equival a un SAdv, com ara all.
Ara en tornen. 1 en equival a un SP, com ara del mercat.
Els determinants. Les paraules daquesta categoria actuen com a elements introductoris dels
noms que constitueixen el nucli dels sintagmes nominals. Exemple:
aquesta faldilla
Det nucli SN
Les interjeccions i les conjuncions. Sn dues categories que queden fora dels sintagmes
prpiament dits. En el cas de les primeres, actuen com una oraci, ja que sn sintcticament
independents. En el cas de les segones, poden relacionar mots dins dun sintagma o b propo-
sicions dins de loraci composta. Exemples:
Ep! Que no em sents?
interjecci
llapis i paper Vaig sortir de dubtes quan els vaig veure agafats.
conjunci proposici conjunci proposici
31
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 32
38. Indica quin criteri danlisi segueixen les afirmacions segents:
32
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 33
42. Detecta els sintagmes que sindiquen a continuaci en aquesta oraci:
SV SN SA SP
43. Escriu els sintagmes segents:
45. Tria la paraula que sadiu amb cada afirmaci:
Expressa una noci de pertinena. 1 aquell/meu/aquesta
Relaciona sintagmes o proposicions. 1 groc/ni/ahir
T un significat ple i autnom. 1 ho/amb/pa
Expressa una noci de proximitat. 1 nostre/els/aquests
46. Explica quin significat adopten els pronoms daquestes oracions:
En Sergi sha deixat la carpeta al bar i ara no el puc avisar.
Guardeu els mbils i no els tragueu dins del centre.
He baixat una pellcula nova dInternet i aquesta nit la mirarem.
La festa comena a les nou per ja vaig avisar que hi arribaria ms tard.
47. Fes a la llibreta un quadre com aquest i posa-hi les creus que corresponguin:
Equival a
Pot ser nucli Obre Introdueix Queda fora
un sintagma
de sintagma el sintagma un nom del sintagma
no expressat
Verb
Nom
Adjectiu
Determinant
Pronom
Adverbi
Preposici
Conjunci
Interjecci
33
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 34
48. Copia aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Desprs,
escriu-ne una altra en qu aquesta vocal aparegui en posici tnica:
34
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 35
50. Elabora un quadre com aquest a la llibreta i completal seguint
el model:
51. Torna a escriure les oracions segents en futur:
La Meritxell no tasta res que sigui dol.
LAgns fa les prctiques al mat.
Tot el dia jeu al sof sense fer res.
Son pare li retreu el seu comportament.
52. Escriu el present de subjuntiu daquests verbs:
cosir voler sortir
poder collir tossir
53. Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma verbal que
sindica:
Cada vegada que sacaba una classe ............ al passads. (1a, plural, present
dindicatiu, verb sortir).
Espero que ............ acceptar el meu ajut. (2a, plural, present de subjuntiu, verb voler).
Quan rem petits anvem a lhort amb lavi i ............ cireres. (1a, plural, imperfet
dindicatiu, verb collir).
Quan ............, porteu-me un comps. (2a, plural, present de subjuntiu, verb poder).
Es va posar un xal que li ............ les espatlles. (3a, singular, imperfet dindicatiu, verb
cobrir).
54. Escriu linfinitiu que correspon a les definicions segents:
Treure la pols. Pujar dalt dun cavall.
Deixar alg o alguna cosa moll daigua. Fer sortir els colors a alg.
Aguantar alguna cosa perqu no caigui.
55. Llegeix el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.
N o he pogut aclucar lull en tota la nit. La vena del tercer no ha parat de tossir i llevar-se del
llit, i arrossegar els peus fins al bany. I all, a continuar tossint i, per si aix era poc, ha co-
menat a escopir. Noms de sentir-la sem removia lestmac. Aix s que, vulguis no vulguis, tota
la famlia en dansa. La mare sha posat a fer mitja i se nha fet un tip, de collir punts! El pare, que
li treia importncia, s lnic que ha continuat jaient. La meva germana ha aprofitat per atacar:
que si tot era culpa de viure en un pis, que en una casa estarem ms tranquils... Per, veient que
no sen sortiria, ha optat per posar-se a llegir. Quan feia cinc hores que tossia, el xarop deu haver
fet efecte i la pobra dona sha adormit. Llstima que aleshores el pare ha comenat a roncar.
35
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 36
56. Indica si les expressions segents sn locucions o frases fetes:
el conte de la vella buscar una agulla en un paller
engegar a rodar tenir el cap ple de pardals
a ulls clucs lluna de mel
57. Escriu una oraci amb cada una de les locucions segents:
Un be negre! No val a badar!
58. Copia aquestes oracions i completa-les amb alguna de les locucions
segents:
36
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 37
60. Busca el significat daquestes expressions en un diccionari de la llengua
i en un de locucions i frases fetes, i explica el mot que tha servit dentrada:
1 3
2
4
5
63. Completa aquestes frases fetes amb el nom del que representa el dibuix:
64. Escriu una oraci amb cada una daquestes frases fetes:
37
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 38
38
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 39
39
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 40
Largument de la Ilada se situa de ple en la guerra que els grecs fan contra la ciutat de Troia per
rescatar Helena. Lacci parteix de la ira que sent lheroi grec Aquilles quan el cabdill Agamm-
non li pren lesclava Briseida i abandona la lluita, fet que ocasiona greus desastres als grecs. No-
ms reprn les armes quan Hctor, cap dels troians, mata el seu amic Ptrocle. Aquilles occeix
Hctor i el poema acaba amb lenterrament daquest i de Ptrocle.
Largument de lOdissea se situa en la postguerra troiana, quan Ulisses, rei de lilla dtaca, co-
mena el retorn per mar a la seva ptria. La travessia s plena de peripcies, amb episodis cle-
bres com la trobada amb el cclop Polifem, que has llegit, el cant de les sirenes o el descens a lin-
fern. Cap daquests entrebancs no aconsegueix deturar Ulisses que, finalment, arriba a la seva
ptria. Penlope, la seva esposa fidel, lha esperat malgrat les pressions que ha rebut per casar-se
amb una colla dambiciosos pretendents. El poema acaba amb la restauraci dUlisses com a rei
dtaca, ajudat pel seu fill Telmac.
Aquests dos poemes pics comparteixen caracterstiques com la mtrica,
laprofitament de mites i llegendes de la tradici grega, la intervenci de-
cisiva de les divinitats, lheroisme dels homes compatible amb la pro-
funda humanitat dels seus sentiments i el to elevat que correspon al g-
nere pic. Ara b, mentre que el tema de la Ilada s prpiament bllic,
el de lOdissea s un encadenament daventures on es fa mfasi en la in-
telligncia i lastcia del protagonista.
40
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 41
66. Respon aquestes preguntes sobre lepisodi bblic de la torre de Babel:
Quins sn els protagonistes del relat?
Qu creus que representa construir amb maons en comptes de fer-ho amb
pedres, i ajuntar-los amb asfalt en comptes de fer-ho amb morter?
Quins objectius persegueixen els homes que construeixen la ciutat i la torre?
Per qu el Senyor desbarata aquest objectiu?
Quin paper es reserva al llenguatge en aquesta histria?
67. Argumenta quina o quines de les afirmacions segents resumeixen millor
per a tu el sentit daquest episodi:
El narrador s contrari a la construcci de torres i manifesta que el Senyor tamb
shi oposa.
La humanitat, tot i estar unida, fracassa si fa projectes en com massa ambiciosos.
Les discrdies entre les persones vnen duna falta de comunicaci entre elles.
Lexistncia de llenges diferents i la dispersi de la humanitat per la terra sn
malediccions divines.
Lorgull de la humanitat consisteix a voler arribar al cel amb mitjans humans.
68. Informat, a Internet, en enciclopdies o directament a la Bblia, sobre
la histria dalguns personatges bblics, com ara Rut, Ester, Judit o Daniel.
69. Resumeix en poques lnies lacci que duen a terme Ulisses i els seus
companys en el passatge de lOdissea que has llegit.
70. Explica qu volen dir els passatges segents de lOdissea:
Jo aleshores enfonso lestaca sota la rima
de cendres, fins que sescalfa; i en tant abrivo amb paraules
tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi.
I el puixant Polifem de dintre lespluga cridava:
Que si em maten? Ning! I qu ha de ser per la fora!
I ells, responent, digueren aquestes paraules alades:
Doncs si ning no et fa violncia, sol com habites,
el que s un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que sesquivi.
[...] el meu cor que mestimo va riure
que aix els hagus enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara.
71. Explica, amb exemples extrets del text, en quines tres caracterstiques
dUlisses es fonamenta la seva victria sobre un rival tan fort com Polifem.
72. Informat sobre la manera com, un cop cec Polifem, Ulisses acaba
daconseguir que ell i els seus companys encara no engolits pel monstre
puguin escapar-se de la cova on els t retinguts.
73. Busca exemples daltres obres narratives compostes en vers.
74. Informat sobre la figura i lobra de Carles Riba, traductor
de lOdissea al catal. Fes una ressenya que expliqui la seva aportaci
a la difusi de la literatura grega als pasos de llengua catalana.
41
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 42
Contacte de llenges
Comunitats lingstiques, llenges i pasos
La vida humana en societat est determinada per ls de la llengua. Per als grups humans, la
llengua s un element important de cohesi i dunitat social, i identifica les comunitats lingsti-
ques. Una comunitat lingstica s un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa
llengua, i comparteixen una histria, una cultura i una certa manera de veure la vida i el mn.
Ara b, les fronteres de les comunitats lingstiques no solen coincidir amb les fronteres polti-
ques dels estats. Al mn hi ha unes 6.000 llenges i noms uns 180 estats independents. La situa-
ci ms habitual s, per tant, que en un estat, i sovint en una mateixa societat, convisquin dues
llenges o ms. El monolingisme s molt rar i es dna en els estats amb una sola llengua, com
ara Islndia o Cuba. El plurilingisme o multilingisme, en canvi, es produeix en els estats on
coexisteixen diverses llenges; els exemples sn molt abundants: Espanya, Frana, ndia, Brasil...
Bilingisme
El bilingisme s ls regular i alternat de dues llenges. Els parlants o els grups socials bilin-
ges fan servir indistintament una o altra llengua.
El bilingisme individual es basa en la capacitat que t un parlant dusar dues llenges amb un
domini semblant. Lequilibri es produeix clarament en el cas de les persones que han aprs totes
dues llenges al mateix temps (per exemple, del pare i de la mare). La majoria dindividus bilin-
ges, per, tenen un cert desequilibri a favor de la llengua que han aprs primer. Exemples:
En Llus s fill de mare catalanoparlant i pare castellanoparlant i cada progenitor li parla en la
seva llengua. Podem dir que en Llus s bilinge. LIvn, en canvi, s fill de pares castellanopar-
lants i des de P-3 ha rebut leducaci en catal. Podem dir que lIvn t un domini semblant de
les dues llenges, si b s molt probable que se senti ms segur en ls de la llengua castellana.
El bilingisme social s ls de dues llenges en una mateixa societat. Ara b, sovint hi ha una
llengua que s coneguda per tota la societat i una altra que noms domina una part de la socie-
tat. I, tamb sovint, nhi ha una que s originria del territori en qesti i una altra que shi ha
installat a travs dun grup social concret o per una pressi poltica. Exemple:
A la societat catalana coexisteixen, sobretot, dues llenges (catal i castell), en una situaci
dequilibri molt variable segons les comarques i els grups sociolingstics. Molts catalanopar-
lants, per exemple, tenen lhbit de parlar en castell a interlocutors que dominen el catal. En
canvi, sn menys els castellanoparlants que van optant per parlar habitualment en catal.
Diglssia
La diglssia s una situaci lingstica en qu dues llenges susen per a funcions diferents en
una societat: una, la llengua A (alta) s la llengua de prestigi i es fa servir per als usos formals,
sobretot escrits (ladministraci, lescola, els mitjans de comunicaci...); laltra, la llengua B (bai-
xa), queda relegada als usos orals i informals (famlia i conversa quotidiana). Exemple:
A les comarques de la Catalunya Nord, que polticament pertanyen a Frana, la llengua de la
repblica s el francs (llengua A) i es considera que el catal s una llengua regional (llengua
B), apta noms per als usos familiars i locals.
42
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 43
75. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F) :
El bilingisme individual s el coneixement de dues llenges per part duna
mateixa persona, si b amb molt ms domini de luna que de laltra.
El bilingisme social s ls de dues llenges en una
mateixa societat.
La diglssia s una situaci en qu sescull lliurement
la llengua que es fa servir en cada cas.
La llengua A noms sutilitza en mbits familiars
i informals.
En els pasos plurilinges tots els parlants sn bilinges.
76. Informat sobre la realitat lingstica de Blgica
i respon aquestes preguntes:
Quines llenges es parlen, a Blgica?
En quin territori se situen?
Quina s la situaci legal de Brusselles, la capital?
77. Llegeix cadascuna daquestes situacions i respon la pregunta
corresponent:
L a Carmina sha fet visitar per en Mario, el metge del seu poble. Han mantingut
la conversa en gallec, la seva llengua materna. En Mario ha cregut que lha
denviar a un especialista i ha redactat una nota en castell per al seu collega, no
tant perqu no domini el gallec com perqu pensa que en els papers seriosos cal
fer servir el castell.
E n Patrice s un noi francs que se nha anat tot lestiu a Liverpool per practicar
langls. Ara s una llengua que coneix molt millor que abans danar-hi per-
qu lha feta servir en la seva vida quotidiana.
43
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 44
Avaluaci
Desaparegut!
Vaig mirar el rellotge: era un quart de nou. Jo?... Desaparegut... reconegut... Mattia Pas-
Daqu a una horeta, doncs, ja hauria arribat. cal... Vaig rellegir, amb un ferotge arrufament
Encara tenia el diari a les mans i el vaig girar. de celles i amb el cor en tumult, no s quantes
Els ulls se men van anar a un SUCIDI. Aix, vegades aquelles poques ratlles. De primer to-
en negreta. De moment vaig pensar que podia tes les meves energies vitals van revoltar-se
ser el de Montecarlo, i vaig apressar-me a lle- violentament per protestar, com si aquella no-
gir. Per vaig aturar-me sorprs a la primera tcia, tan irritant en el seu laconisme impassi-
lnia, impresa en cursiva: Ens telegrafien de ble pogus ser veritable per a mi i tot. Per si
Miragno Miragno? Qui es pot haver sucidat no ho era per a mi, s que ho era per als altres.
al meu poble? Vaig tornar a mirar els meus companys de
Vaig llegir: Ahir, dissabte 28, va ser descobert a viatge i, com si ells tamb, all davant del
la presa dun mol un cadver en estat davana- meus ulls, dormissin amb aquella certesa,
da putrefacci... De cop va ennuvolar-sem la vaig tenir la temptaci de sacsejar-los, de des-
vista, em semblava entreveure a la ratlla se- pertar-los per dir-los a crits que no era veritat.
gent el nom de la meva finca; i com que era No podia continuar sense fer res. Hauria vol-
fatigosa de llegir, aquella lletra minscula, gut que el tren saturs, que hagus corregut
vaig alar-me per ser ms a prop de la llum. cap a un precipici: aquell caminar monton
...putrefacci. El mol es troba situat en una fin- dautmat dur, sord i pesant, augmentava per
ca anomenada la Sta, a uns dos quilmetres de moments la meva excitaci. Obria i tancava
la nostra ciutat. Havent comparegut al lloc lau- les mans contnuament, enfonsant-me les un-
toritat judicial amb daltres persones, el cadver gles als palmells; arrugava el diari, el tornava
fou extret de la presa per a la constataci legal i a ordenar per rellegir la notcia que ja sabia de
custdia. Ms tard va ser reconegut com el del memria, paraula per paraula.
nostre... El cor em va fer un salt, i vaig mirar, Reconegut! Per s possible que mhagin re-
esbalat, els meus companys de viatge que conegut?... En estat davanada putrefacci...
dormien, tots. ecs! Vaig veurem per un moment dins lai-
Comparegut al lloc... extret de la presa... i gua verdosa de la presa, podrit, inflat, horri-
custdia... va ser reconegut com el del nostre bi- ble, flotant... Dhorror instintiva vaig creuar
bliotecari... Jo? Comparegut al lloc... ms els braos damunt el pit i amb les mans em
tard... com el del nostre bibliotecari Mattia Pas- vaig palpar, em vaig estrnyer...
cal, desaparegut fa pocs dies. Causa del sucidi: LUIGI PIRANDELLO, El difunt Mattia Pascal
dificultats econmiques. (Adaptaci)
44
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 45
79. Canvia el gnere i el nombre dels grups de paraules segents:
totes les meves aquelles poques
Explica de quina categoria lxica s cada paraula. Quines altres categories
lxiques poden variar de forma segons el gnere i el nombre?
80. Classifica aquestes paraules segons que siguin adverbis, preposicions,
conjuncions o interjeccions:
doncs encara a de en
amb i violentament davant ecs
Quina caracterstica comuna tenen aquestes quatre categories lxiques?
81. Localitza en el text, i copia, tres sintagmes verbals i tres sintagmes
nominals. Subratlla el nucli de cada un.
82. Localitza en el text tres sintagmes preposicionals, introduts cadascun per
una preposici diferent.
83. Fixat en el fragment segent del text:
Vaig tornar a mirar els meus companys de viat- la temptaci de sacsejar-los, de despertar-los
ge i, com si ells tamb, all davant dels meus per dir-los a crits que no era veritat.
ulls, dormissin amb aquella certesa, vaig tenir
Identifica els pronoms que hi trobis. Quin gnere, nombre i persona tenen?
Nhi ha algun dinvariable?
Indica a qui es refereixen.
84. Indica la categoria lxica de cada paraula daquest fragment:
El cor em va fer un salt, i vaig mirar, esbalat, els meus companys de viatge que dormien, tots.
85. Localitza en el text tres formes diferents del verb poder. Explica
lalternana voclica que presenta aquest verb. Afecta alguna de les tres
formes que has trobat?
86. Copia les oracions segents i completa-les amb una forma del
verb treure:
El dentista em ......... un queixal dem passat.
Quan rem petits, lvia ens ......... les sabates en tornar el parc.
Si jo fos jutge, no us ......... mai de la pres.
87. Completa cada oraci amb la frase feta ms adequada:
En llegir la notcia del seu suposat sucidi, en Mattia Pascal...
va quedar escurat va quedar glaat va quedar pelat
Poc desprs, a causa del nerviosisme, estava a punt de...
perdre el temps perdre el plor perdre el tim
45
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 46
Activitats complementries
GRAMTICA LXIC
88. Identifica el nucli dels sintagmes segents 94. Escriu completes les locucions segents
i indica de quin tipus s cadascun: amb un daquests mots:
gelat de menta lluitem per la justcia treballs - senyals - ets i uts - sentits - feines - paraules
molt amable entre nosaltres
cinc setmanes lluny de la platja amb pls i ......... amb penes i .........
amb bones ......... amb tots els .........
89. La paraula en pot pertnyer a ms duna amb tots els ......... amb prou .........
categoria lxica. Digues a quines i escriu una
oraci per a cada possibilitat. 95. Escriu aparellades les frases fetes
equivalents:
90. Escriu la categoria lxica de cada paraula
Sentir ploure Tocar el crost
de les sries segents:
Sortir amb Parar els peus
alegre - alegria - alegrar - alegrement les mans buides Fer lorni
jo - em - meu Dir-ne de totes Ser com cal
a - ha - o - ho - eh - i - hi - he Cridar lalto Engegar-les sense
Tenir conscincia engaltar
93. Escriu el present dindicatiu, el
present de subjuntiu i limperatiu del verb
sortir i marca amb un color les formes planes
i amb un altre de diferent les agudes i
monosillbiques. Desprs, explica
lalternana voclica que es produeix.
46
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 47
ENTRETENIMENTS
Si resols el joc de lescaquer, apareixeran tres frases fetes que contenen ull.
1 1 2 3 4 5 6 7 8 U L L 9 10 11 12 13 14 15 16
2 U L L
17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
32 33 34 35 36 37 38 39 25 40 41 42
3 - U L L
43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57
Definicions
16 23 30 46 8 28 12 45 54 17
Desprenien una cosa dall on s plantada o adherida.
13 7 25 27 15 47 11 38
Pasta de galeta en forma de paperina cnica per a un gelat.
24 36 44 48 6 35 40 14 9 56
En femen, amb una massa semblant a la dun torr.
4 32 43 37 31 26 10 50
Alicates, especialment les grosses.
1 18 51 49 3 52 20 33 39 53 5
Unida estretament formant cohesi.
47
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 48
2
Un objecte misteris,
que t un origen
I si fos...
La m dissecada
incert, que pot influir
molt en la vida dels Ara fa uns vuit mesos, un amic meu, Louis R..., va reunir un vespre alguns camara-
que lenvolten... la des. Bevem ponx tot parlant de literatura, pintura i explicant-nos alguns acudits. De
possessi del qual pot sobte, la porta es va obrir i un dels meus amics dinfantesa va entrar com un hurac.
tenir conseqncies...
Endevineu don vinc! exclam immediatament.
potser negatives per
Aposto que de Mabille va respondre un.
al propietari...
Aquesta s la histria Ni thi acostes, vinc de P..., a Normandia, on he passat vuit dies i don porto un gran
daquest conte... un criminal amic meu, que us demano perms per presentar-vos.
conte de misteri... o Dient aix, es va treure de la butxaca una m dissecada; una m horrible, negra, seca,
de terror? molt llarga i crispada; els msculs, de fora extraordinria, estaven limitats per una ti-
ra de pell a la punta dels dits; tot plegat pudia a malvat.
Figureu-vos digu el meu amic que laltre dia venien les pertinences dun vell
bruixot de renom a tota la comarca; es passejava sobre un mnec descombra, practi-
cava la mgia blanca i negra, i feia que les vaques tinguessin la llet blava. El vell ber-
gant sempre tingu un gran afecte per aquesta m que, segons deia, era la dun cle-
bre criminal ajusticiat el 1736, per haver llanat de cap la seva dona a un pou, i per
haver penjat del campanar de lesglsia el capell que els havia casat. Desprs da-
questa doble proesa, el paio an a crrer mn i en la seva carrera tan curta com inten-
sa va assaltar dotze viatgers i una vintena de monjos dun monestir.
Per qu vols fer-ne, daquest horror? vam exclamar.
I doncs!, en far el meu bot de timbre per espantar els creditors.
Amic meu digu Henri Smith, un angls molt flegmtic, crec que aquesta m s
carn ndia conservada mitjanant un procs nou, i taconsello que en facis brou.
No feu broma, senyors va reprendre amb sang freda un estudiant de medicina. I
tu, Pierre, si the de donar algun consell, et dir que facis enterrar aquesta deixalla hu-
mana, per si de cas el seu propietari la vingus a reclamar; a ms, potser aquesta m
ha aprs mals costums, ja coneixes la dita: Qui ha matat, matar.
I qui ha begut, beur reprengu lamfitri. I pass a lestudiant un gran got de rom.
En Pierre va alar el seu got i, adreant-se a la m, digu:
Brindo per la propera visita del teu amo.
Desprs es parl daltres coses i cadasc torn a casa seva.
Lendem, vaig anar a casa den Pierre.
Qu, com va? vaig preguntar-li.
Molt b em respongu.
I la teva m?
48
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 49
Lhas hagut de veure a la campana de la porta, on vaig posar-la ahir a la nit, per figurat que al-
g, per fer-me una broma, ha trucat a mitjanit; he preguntat qui era, per com que ning no res-
ponia, he tornat al llit i mhe adormit.
En aquell moment van trucar a la porta: era el propietari, un personatge groller i fora imperti-
nent. Entr sense saludar:
Senyor va dir al meu amic, us prego que tragueu immediatament la carronya que heu penjat
a la corda de la campana; si no ho feu, em veur obligat a fer-vos fora.
Senyor va respondre en Pierre amb molta gravetat, insulteu una m que no sho mereix, sapi-
gueu que ha pertangut a un home molt cultivat.
El propietari es gir i va sortir per on havia entrat. En Pierre el va se-
guir, despenj la m i la llig a la campana de la seva alcova.
Ms val aix va dir. Aquesta m em donar pensaments seriosos
cada nit.
Al cap duna hora el vaig deixar i vaig tornar a casa.
La nit segent vaig dormir malament, estava agitat, nervis; diverses
vegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del mat, un
cop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat del
meu amic, a penes vestit, pllid i tremols.
Ah, senyor! exclam, sanglotejant, han assassinat el meu pobre amo.
Em vaig vestir i vaig crrer cap a cal Pierre. La casa estava plena de
gent; hi havia un moviment incessant, tothom comentava lesdeveni-
ment. Vaig arribar amb grans esforos a lhabitaci. Quatre agents de
policia estaven dempeus a linterior, bloc en m, examinant, parlant
baix i escrivint; dos doctors xerraven prop del llit sobre el qual estava
estirat en Pierre sense coneixement. No era mort, per tenia un aspecte
espants. Tenia els ulls oberts desmesuradament, les nines dilatades
semblaven mirar fixament amb un terror inexpressable una cosa horri-
ble i desconeguda. Tenia els dits crispats i, al coll, les marques de cinc
dits que shavien enfonsat profundament en la carn. Llavors una cosa
em colp, quan vaig mirar el timbre de lalcova: la m dissecada no hi
era. Els metges, sens dubte, la devien haver tret per no impressionar la
gent que entrs a lhabitaci. No vaig preguntar qu se nhavia fet.
Retallo ara dun diari de lendem el relat del succs:
Un atemptat horrible es va cometre ahir en la persona dun jove, el
senyor Pierre B..., estudiant de dret, de Normandia. El jove havia en-
trat a casa cap a les deu del vespre; va dir al seu criat, el senyor Bon-
vin, que ja es podia retirar, i se nan a dormir. Cap a mitjanit, aquest
home va ser despertat per la campana del seu amo, que sonava amb
fria. Va tenir por, encengu una espelma i esper; la campana satur
durant un minut, i desprs va reprendre amb tal fora que el criat,
boig de terror, an a despertar el porter; avisaren la policia, que arrib
al cap dun quart dhora, aproximadament, i tiraren la porta avall.
Un espectacle horrible sofer als seus ulls. Els mobles tirats per terra indicaven que hi havia ha-
gut una lluita terrible. Enmig de la cambra, estirat, amb els membres erts i la cara lvida, amb els
ulls esgarrifosament dilatats, hi havia el jove Pierre B... sense moviment; tenia al coll les em-
premtes profundes de cinc dits. Linforme del doctor Bourdeau, cridat immediatament, diu que
49
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 50
lagressor devia tenir una fora prodigiosa i una m extraordinriament prima i nerviosa. Res no
fa sospitar el mbil del delicte, ni qui pot ser-ne lautor.
Lendem es llegia, en el mateix diari:
El senyor Pierre B..., la vctima de lespants atemptat, va recuperar el coneixement desprs de
dues hores de cures intensives a crrec del doctor Bourdeau. La seva vida no corre perill, per es
tem pel seu judici. No hi ha rastre del culpable.
En efecte, el meu pobre amic estava boig; durant set mesos, vaig anar-lo a veure cada dia a
lhospici, per no recuper ni un bri de ra. En el seu deliri, se li escapaven paraules estranyes i
tenia una idea fixa: es creia perseguit per un espectre. Un dia em van venir a buscar urgentment
perqu estava pitjor, i el vaig trobar agonitzant. Durant dues hores va romandre calmat, desprs,
de cop i volta, sal del llit, crid agitant els braos i pres dun espants terror:
Agafa-la! Agafa-la! Mescanya, socors, socors!
Va donar dues voltes a lhabitaci cridant, desprs caigu mort, de cara a terra.
Em vaig haver dencarregar de portar el seu cos al poblet de P..., a Normandia. Era daquest ma-
teix poble que havia vingut el vespre que ens va presentar la m dissecada. El seu cos va ser tan-
cat en un fretre de plom, i quatre dies ms tard em passejava amb el vell capell del poble pel
petit cementiri on havien cavat la seva tomba. Feia un temps magnfic, el cel era blau i ple de
llum. Se sentia el soroll de pales dels enterradors que cavaven la tomba. De sobte ens van cridar
i vam anar a veure qu volien. Havien trobat un tat. Dun cop de pic van fer saltar la tapa i vam
veure un esquelet desmesuradament llarg que, des dels seus ulls buits, semblava desafiar-nos;
vaig tenir un malestar, no s per qu em vaig espantar.
Mireu! exclam un dels homes. El bergant t un mony tallat, heus aqu la seva m.
I agaf del costat del cos una gran m dissecada, que ens present.
Fixat va fer laltre, rient, et mira i et saltar a la gola perqu li tornis la m.
Vinga digu el capell, deixeu els morts en pau i tanqueu el tat, cavarem en una altra part la
tomba del pobre senyor Pierre.
Lendem tot havia acabat i vaig reprendre la ruta cap a Pars, desprs dhaver
deixat cinquanta francs al vell capell perqu fes misses per al reps de lnima
daquell de qui havem pertorbat la sepultura.
GUY DE MAUPASSANT, La tomba i altres contes dhorror
(Adaptaci)
50
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 51
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
colloquial m
t s
paio
tcnic
dempeus
literari
cientfic
5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.
A B
D
C
51
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 52
a INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica com timagines lambient en qu viu en Pierre i la relaci que mant amb
la seva colla damics.
M
7. Creus que algun dels amics den Pierre t algun pressentiment sobre all que passar
desprs? Si s el cas, dnan alguna mostra.
8. Com interpretes les paraules den Pierre Brindo per la propera visita del teu amo
adreades a la m?
REFLEXIONAR I AVALUAR
11. Localitza els adjectius que apareixen en aquest fragment i explica quina importncia
tenen en la descripci dels personatges i en la narraci dels fets.
La nit segent vaig dormir malament, estava agitat, nervis; diverses vegades em vaig
despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del mat, un cop violent a la porta de casa em va
fer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pllid i tremols.
12. Consideres que la dita Qui ha matat, matar t relaci amb la moralitat o la
religiositat de lpoca? Explica per qu.
13. Quina importncia t el pensament mgic en la societat que retrata lautor? Creus
que actualment encara es mant aquest tipus de pensament?
14. Creus que les histries de terror agraden, normalment, a les persones? Per qu?
EXPRESSAR-NOS
15. En grups, escolliu un personatge, real o fictici, que inspiri (o hagi inspirat) terror.
Desprs, expliqueu a la resta dels companys i companyes algun fet terrorfic en qu
hagi intervingut.
16. Redacta una notcia de diari, imitant les dues que apareixen en el conte, que
expliquin els esdeveniments finals: des de la mort den Pierre fins al seu
enterrament.
52
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 53
Linters
El recurs ms neutre per expressar inters s el verb interessar. Exemple: Minteressen els esports
daventura. Ara b, hi ha diverses frmules per a diferents graus dinters. Exemples (de menys a
ms inters):
No descarto demanar un favor al teu cos.
Ens cridava latenci la idea de fer un viatge a un pas extic.
Matreuen les situacions de risc.
Ens apassiona el cinema dacci.
En els contextos ms formals se sol utilitzar un verb que introdueix les paraules que fan refern-
cia a linters. Exemples:
Sento una certa curiositat per saber com li ha anat lentrevista.
Trobem interessant la proposta dels delegats de curs.
El desinters
El desinters s expressat, en general, amb el verb interessar precedit de ladverbi de negaci no.
Exemple: No minteressen les rifes ni les apostes. Tamb hi ha altres formes ms colloquials de ma-
nifestar indiferncia, com les expressions no em diu res, ms ben igual, tant me fa... El llenguatge
juvenil ha introdut tamb el modisme passar de...
En els contextos ms formals sn habituals frmules ms llargues. El mot o els mots que expres-
sen inters no encapalen aquestes maneres de dir, sin que apareixen ms endavant. Exemples:
No tenim un inters especial en aquest documental.
No forma part de les meves prioritats comprar-me roba de mudar.
La intenci
Lemissor dun missatge pot expressar clarament la intenci que t fent servir el verb voler. Tamb
es poden fer servir, amb el mateix to colloquial, el temps futur o una perfrasi verbal. Exemples:
Vull provar de fer-ho tot sol. Dem mateix far neteja de les golfes.
Vaig a trucar a la Marga per donar-li lenhorabona.
Per a usos ms formals disposem daltres frmules, com ara Em disposo a..., Em proposo..., Tenim
la intenci de..., etc. I tamb es pot fer servir el verb voler, per en condicional: Voldria ser ms
amable amb els clients.
De vegades, en les relacions socials, no queda b manifestar directament la intenci. Aleshores es
recorre a preguntes que suggereixen la intenci, per donen la possibilitat dintervenir a linter-
locutor. Exemples:
Et fa res que ajusti la porta?
Us sap greu que vagi comenant a desparar taula?
53
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 54
17. Omple els espais buits daquestes oracions amb algun dels segents
sinnims dinters:
L hora de tutoria va ser mogudeta. Es tractava de decidir on volem fer el viatge de final de curs.
La proposta del centre danar a Madrid no havia despertat gaire entusiasme. Fins i tot en
Miquel, que sempre sho tira tot a lesquena, es va pronunciar sobre aquest punt dient que si
sortia aquesta opci, ell sen desentenia totalment. Unes quantes noies van dir que limportant
era anar junts a algun lloc i que, per tant, elles sabstindrien. La tutora sesforava a posar ordre
i pau, per quan va sonar el timbre, el viatge va deixar de formar part de les prioritats de tots
nosaltres, amb la qual cosa la decisi don anar va quedar ajornada fins a la propera tutoria.
19. Classifica aquestes oracions segons que expressin inters o desinters:
54
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 55
Llegir en pblic
Discurs de Seattle,
cap de la tribu Duwamish
Jo no sc sin un salvatge i no comprenc.
He vist milers de bfals morir al prat, aban-
donats per lhome blanc que els havia batut
dun tren estant que rodolava. No sc ms
que un salvatge i no comprenc com s que
les vostres cavalcadures dacer que escupen
fumera sn ms importants que els bfals
que nosaltres no matem sin per sobreviure.
Qu esdevindr a lhome sense els animals? passats. Ensenyeu-los a respectar aquest ter-
Quan ja no hi haur animals, lhome morir reny, i digueu-los que si lhome escup a la
amb un gran sentiment de solitud. El que terra, s damunt dell mateix que escup.
ocorre als animals ben aviat succeeix a lho- Aix ho sabem: tot es correspon, com la
me. Totes les coses tenen relaci. All que sang que lliga una famlia. Tot pertany a tot.
sescau a la terra, arriba als fills que poblen Lhome no ha teixit la trama de la vida, no
aquesta terra. Heu densenyar als vostres in- ns sin un fil.
fants que el terreny que ells trepitjaran s DR. HENRY A. SMITH, 1887
compost per les cendres dels nostres avant- (Discurs atribut al cabdill indi Seattle, 1855)
23. Imaginat que sha de llegir aquest discurs a linstitut durant la Setmana
de lEcologia. Respon aquest qestionari sobre el fet de llegir en pblic:
Tha tocat a tu fer aquesta lectura Les altres vegades que ho has fet,
en pblic. El primer que penses s: en acabar than dit:
Fantstic! Mencanta participar! Anaves massa rpid i no sentenia
Ho far, per malament, segur. res.
No, no puc i no vull llegir en Molt b, per no se sentia massa!
pblic. No than dit res per no desanimar-te.
El teu principal problema a lhora Per a tu, llegir en veu alta...
de llegir en pblic s: s un cstig, una tortura...
No magraden els micros. Tagradaria poder-ho fer, per no
Mentrebanco pels nervis. ten surts.
Em bloquejo. s una manera de participar...
Nhi mho plantejo. Quina vergonya!
55
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 56
Ho sabies?
Si tens el vici de llegir massa rpid, quan preparis el text prova de llegir-ne noms les vocals.
s impossible crrer! Aix s, procura que ning no et senti fer-ho.
Quan sentim la nostra veu enregistrada no la reconeixem i ens desagrada. Per s aix com la
senten els altres, sempre.
24. Feu entre tots una llista dels recursos que us semblen ms importants
a lhora de llegir en pblic. Comenteu tamb els que us costa ms de tenir
en compte i els que valoreu ms en els altres.
25. Llegiu tots, per torns, el fragment del discurs del cap indi Seattle
que teniu a la pgina anterior. Conv que cadasc prepari individualment
la lectura.
56
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 57
29. Relaciona els dos termes de les comparacions segents i escriu
expressions que defineixin maneres de ser duna persona:
eixerit com un psol
ferm com una sageta
llest com un picarol
velo com una roca
delicat com un lliri
alegre com una sargantana
30. Indica si aquests adjectius que defineixen estats dnim els associes
a molta o poca tristesa, i busca situacions a les quals es puguin aplicar:
31. Escriu junts cada adjectiu amb la seva definici:
ablic cnic
57
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 58
Els verbs
Act. 33 i 34 La conjugaci verbal
La conjugaci verbal s el conjunt de totes les formes dun verb, ordenades segons la persona, el
temps i el mode. La taula segent pren com a exemple el verb model de la primera conjugaci,
ballar:
Infinitiu ballar
NO PERSONALS
FORMES Gerundi ballant
Participi ballat, ballada, ballats, ballades
Infinitiu perfet haver ballat
Gerundi perfet havent ballat
Present dindicatiu ballo...
Perfet dindicatiu he ballat...
Imperfet dindicatiu ballava...
Plusquamperfet dindicatiu havia ballat...
MODE INDICATIU
58
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 59
La funci de nucli, per, no sempre la desenvolupa una sola paraula. Es donen diferents casos
en qu el nucli del sintagma verbal est format per ms dun mot:
Temps compostos. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal del verb
auxiliar haver i pel participi del verb que aporta el significat ms important. Exemple:
Els trens de rodalies han incrementat els serveis durant lestiu.
V (nucli del SV)
Temps perifrstics. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal del verb
auxiliar anar (vaig, vas, va...) i per linfinitiu o linfinitiu perfet del verb que aporta el significat
ms important. Exemple:
Va trucar al mbil de la seva germana.
V (nucli del SV)
Quan va haver acabat lexplicaci, va demanar si hi havia algun dubte.
V (nucli del SV)
Veu passiva. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal
del verb auxiliar ser i pel participi del verb que aporta el significat ms important.
Exemple:
Aquestes vinyes seran veremades a finals dagost o principis de setembre.
V (nucli)
Lassemblea de socis
En aquest tipus de construccions del Club Esportiu Esfor
ha escollit lAntnia Serra
el subjecte no protagonitza lacci com a presidenta.
expressada pel verb, sin que la rep.
En loraci anterior, les vinyes reben
lacci de ser veremades, que
protagonitzen els pagesos.
Perfrasis verbals. El nucli del sintagma verbal est format per un verb auxiliar, a vegades
tamb per una preposici o locuci, i per una forma no personal del verb, generalment linfi-
nitiu, que aporta el significat ms important. Exemple:
Els motoristes han de portar sempre el casc.
V (nucli)
Les perfrasis verbals sn expressions complexes amb un significat nic. El sentit unitari da-
questes expressions concreta una noci que no es pot precisar amb cap dels altres temps verbals
existents. Exemple:
Hem de treballar. 1 Perfrasi verbal que expressa obligaci i que est formada pel verb
auxiliar haver, la preposici de i linfinitiu treballar.
Acabem de
veure una pellcula
fabulosa. Vaig a comprar
una entrada.
59
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 60
Les perfrasis verbals es poden classificar segons la noci que expressa cadascuna:
Expressen obligaci: lacci s necessria o convenient.
haver + de + infinitiu: Heu de revisar la pressi dels pneumtics.
caldre + infinitiu: Cal rentar els llenols.
Expressen probabilitat: lacci s versemblant, per no segura.
deure + infinitiu: Deuen plegar a dos quarts duna.
Expressen imminncia: lacci es produir immediatament o, si ms no, sen mostra la intenci.
anar + a + infinitiu: Anvem a sortir al carrer.
estar + a punt de + infinitiu: Est a punt de ploure.
Expressen inici: lacci comena a produir-se.
comenar + a + infinitiu: Van comenar a saltar dalegria.
posar-se + a + infinitiu: Em posar a treballar de bon mat.
Expressen anterioritat: lacci s immediatament anterior.
acabar + de + infinitiu: Macaben de regalar un llibre de fotografia artstica.
Expressen duraci: lacci sest produint. En aquest cas, la forma no personal s el gerundi.
estar + gerundi: Estic planxant pantalons i camises.
anar + gerundi: Van asfaltant la carretera del poble per trams.
continuar + gerundi: Nosaltres continuarem lluitant per les nostres idees.
33. Copia els verbs daquestes oracions i indican el temps i el mode:
Mhe pres un suc de prssec i ara no em trobo gaire b.
Ja tho dic: no sortir fins que no hagi acabat la feina.
Ahir men vaig anar al llit molt tard.
Aixecat i fes alguna cosa.
El seu pare vol que estudi medicina com ell.
Si en Marc no mhagus dut amb cotxe no hauria arribat a lhora.
Ens ensenyaran les fotos de les vacances.
34. Copia les formes no personals que cont aquest text i indica quines sn:
35. Classifica aquestes formes verbals en simples, compostes o perifrstiques:
vam haver perdut havies entrat puja
hagurem aprs vas agafar hauran arribat
hagi estat sollicitar va suposar
60
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 61
36. Transforma en veu passiva les oracions segents:
38. Identifica les perfrasis verbals daquestes oracions i indica quina noci
expressa cadascuna:
40. Corregeix aquestes perfrasis verbals dobligaci mal construdes per una
frmula correcta en catal:
61
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 62
Saccentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in
Apliquem aquesta norma, per exemple, al futur, temps verbal que t sis formes agudes (presen-
tem en vermell les que saccentuen i en blau, les que no saccentuen):
cantar: forma aguda acabada en -e, saccentua
cantars: forma aguda acabada en -as, saccentua
cantar: forma aguda acabada en -a, saccentua
cantarem: forma aguda acabada en -em, no saccentua
cantareu: forma aguda acabada en diftong, no saccentua
cantaran: forma aguda acabada en -an, no saccentua
Altres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. En el cas del passat simple,
per exemple, les dues formes agudes saccentuen:
cant: forma aguda acabada en -i, saccentua
cant: forma aguda acabada en -a, saccentua
En canvi, en altres temps verbals les formes agudes no saccentuen, tamb a causa de la termina-
ci que presenten. s el cas del present dindicatiu:
cantem: forma aguda acabada en -em, no saccentua
canteu: forma aguda acabada en diftong, no saccentua
En el cas dels participis, tot i que la majoria acaben en -t (cantat, temut, dormit...) i, per tant, no
saccentuen, conv tenir presents els que acaben en -s, que s que saccentuen. Alguns dels casos
ms freqents sn els segents:
62
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 63
42. Llegeix aquestes formes verbals i copia les que siguin agudes:
ballava sortiu talles caminem
penso cantessis dorms celebrar
ballarem talls guanyar dormis
Explica per qu algunes daquestes formes porten accent i altres no en porten.
43. Quin s el temps verbal en qu totes les formes sn agudes?
Observa aquestes formes i explica per qu les tres persones del singular porten
accent i, en canvi, les tres persones del plural no en porten.
44. Torna a escriure aquest text de Quim Monz canviant les formes del
passat perifrstic per formes del passat simple:
45. Copia aquesta taula i completa-la:
46. Copia aquestes oracions i completa-les amb limperfet
de subjuntiu o amb el participi del verb indicat entre parntesis:
No li han ........... (admetre) la sollicitud perqu estava fora de termini.
Mentre mesperava perqu la doctora m........... (atendre), he estat xerrant
amb la infermera.
Tots dos pasos han ........... (reprendre) les converses de pau.
Tothom li va demanar que ........... (parlar) sense cridar tant.
Quan hgiu ........... (encendre) les espelmes apagarem el llum.
63
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 64
La derivaci (I)
Els afixos
La derivaci s el procediment mitjanant el qual formem paraules noves o en modifiquen el
significat. Fixa-thi:
bolet 1 bolet-aire feli 1 in-feli verns 1 en-vernis-sar
(lexema) (afix) (afix) (lexema) (afix) (lexema) (afix)
El lexema aporta el significat bsic de la paraula i els afixos sn els elements que en matisen el
significat. Segons el lloc que ocupen respecte al lexema, hi ha tres tipus dafixos:
Prefixos: si van davant del lexema, com a desfer
Sufixos: si van darrere del lexema, com a foscor
Infixos: si van entre el lexema i el sufix, com a fredolic
Els sufixos
Sn els afixos que afegim darrere del lexema per formar mots derivats. Formen una srie molt
extensa i sn els ms utilitzats en la formaci de paraules. De vegades, quan afegim un sufix a un
lexema podem canviar la categoria lxica de la paraula.
ample (adjectiu) 1 amplitud (nom)
raig (nom) 1 rajar (verb)
Observa, tamb, que en aquest procs de derivaci la paraula derivada pot sofrir canvis ortogr-
fics (nou-novetat, llop-llobat, taronja-taronger, ros-rossos, ric-riquesa) o fontics com, per
exemple, addici o supressi de sons (pa-panarra, bstia-bestiola) o canvis en laccent (petit-pe-
tit, diner-dineral).
48. Segmenta les paraules segents i escriu separadament el lexema
i els afixos que les formen:
passejada prehistria encaparrar-se
verdor entossudir-se enfeinat
reorganitzar fugisser immobilitzar
49. Relaciona els mots de lesquerra amb els sufixos de la dreta i escriu
la paraula resultant. Desprs, comprova si hi ha canvis ortogrfics.
protestant -or
avar -esa
pur -itzar
tranquil -sar
arrs -eda
faig -cia
blau -isme
64
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 65
50. Escriu noms abstractes a partir dels sufixos segents. Subratlla el sufix
perqu es vegi clarament de quina paraula prov.
65
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 66
66
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 67
67
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 68
La poesia pica
La poesia pica s un gnere literari narratiu en vers. Durant ledat mitjana, els joglars portaven
arreu dEuropa unes canons de gesta que explicaven les proeses dels cavallers cristians en la
seva lluita contra els sarrans. Eren tirades, ms o menys llargues, de versos dart major
(decasllabs, alexandrins) amb rima assonant. Aquests textos es transmetien oralment per tam-
b es van recollir per escrit, motiu pel qual ens han pervingut.
Dues de les canons de gesta ms clebres sn el Cantar de Mo Cid, que pertany a la literatura
castellana, i la Can de Roland, poema pic francs del qual has llegit un passatge. Aquesta obra
narra la victria de lemperador Carlemany damunt del rei rab Marsili i la conquesta de la ciutat
de Saragossa, desprs de lemboscada tradora de Roncesvalls, al Pirineu, on lluiten coratjosa-
ment i perden la vida Roland i els cavallers ms valents de Frana. Els fets histrics que sn a la
base duna can de gesta sn objecte dun tractament exagerat o fantstic, amb la intenci de-
xaltar les proeses dels protagonistes.
Les crniques
Les crniques sn extenses narracions en prosa i amb pretensi dautenticitat histrica. En el
cas dels comtes de Barcelona, les primeres crniques sobre les seves gestes estan escrites en llat,
per posteriorment ja es redacten en catal. Les crniques medievals eren escrites a instncies de
la monarquia i tenien una clara intenci propagandstica i de justi-
ficaci de la poltica reial. Les quatre grans crniques catalanes van
ser escrites entre els segles XIII i XIV per Jaume I, Bernat Desclot,
Ramon Muntaner i Pere el Cerimonis; i eren escoltades collecti-
vament o b llegides individualment. Aquests textos comparteixen
unes caracterstiques comunes:
Narren fets contemporanis o immediatament anteriors a
lautor. Aix saconsegueix donar una sensaci de veracitat i de
rigor.
La figura central s el monarca o la dinastia regnant. Com has
pogut comprovar en el segon text que has llegit, el rei concentra
tots els valors cavallerescos.
Presenten els millors reis que pugui desitjar cap pas del mn.
Aix, doncs, esdevenen tamb model per a futurs reis i prnceps.
Mostren una visi dels fets basada en la providncia dun Du
que ajuda els reis dArag perqu defensen la seva causa.
Exalten el patriotisme i lesperit nacional lligats a la dinastia.
68
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 69
57. Explica per qu el fragment que has llegit de la Can de Roland s
un text narratiu i en qu saprecia que pertany al gnere pic.
58. Analitza la mtrica del primer text (tirades, recompte sillbic dels versos,
rima).
59. Destaca algun element del text de la Can de Roland que et sembli
exagerat.
60. Respon les preguntes segents:
Com es diu, lespasa de Roland?
Per qu creus que lespasa de lheroi t un nom propi?
Creus que devia ser freqent, en aquella poca?
Coneixes alguna altra espasa que tingus nom? Com es deia? De qui era?
61. Com interpretes els versos segents?
Qui pogus veurel llenar un mort sobre laltre,
i la sang clara regalar per la prada!
62. Busca un detall del text que mostri el carcter impulsiu i, fins i tot,
imprudent de Roland.
63. Informat sobre el fet histric de la batalla de Roncesvalls i sobre
lany de composici de la Can de Roland. Quant de temps hi ha entre
els fets i lelaboraci literria?
64. Centrant-te ara en el segon text, quina distncia temporal pot
haver-hi entre la conquesta de Valncia i el relat que en fa Jaume I? Busca
informaci en llibres dhistria, enciclopdies o Internet.
Compara aquestes dades amb les de lactivitat anterior i extreu-ne una conclusi
pel que fa a la diferncia dintenci entre un i altre text.
65. En el text del Llibre dels feits busca citacions que et permetin justificar
aquests aspectes:
La valentia de Jaume I com a militar.
La visi estratgica que t de la batalla a partir de la prpia experincia.
La capacitat que mostra de conixer i actuar sobre la psicologia de les seves
tropes.
66. Explica un fet providencial que Jaume I narra en el segon fragment
que has llegit.
67. Quina semblana de fons trobes entre els dos textos que has llegit?
68. Explica les diferncies que observes entre els dos textos pel que fa
a la forma.
69. Quin valor t la sang en un i altre text?
69
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 70
Avaluaci
Relacions en societat
Amb motiu de la celebraci de la posada de rat del matrimoni, en constatar (Ramonet) que
llarg de la seva filla, el banquer Toms Poch el banquer safanyava a rebrels amb una not-
concentra, en una festa a casa seva, la societat ria cordialitat. Lamistat dels Perdig, lhavia
ms granada duna petita poblaci de mercat, heretada del seu pare, el qual havia personal-
Fontclara. Entre els convidats, es troba el doc- ment viscut la rpida ascensi daquells boti-
tor Torrent. guers enriquits en el negoci de la ferralla. El
En el cam de retorn de la terrassa a la sala, senyor Poch els respectava i els honorava, en-
fent ara un pas, ara un altre, passaren davant tre altres raons perqu els considerava la flor,
la llibreria. La senyoreta Lagresa shavia ador- lessncia, lextracte de les ms aspres virtuts
mit plcidament i definitivament a la seva del petit comer local i general. La senyora
poltrona, amb les mans encreuades sobre el Laura Gassol de Perdig digu al banquer, en
ventre, pacfic i escanyolit. Anna Maria Roma- respondre a la seva salutaci:
n de Gratacs continuava embrancada en la T el meu marit molt empipat...
lectura dun llibre de comptabilitat. Habitua-
S, senyor Poch, estic realment empipat! di-
da a llegir novelles truculentes i mengvoles,
gu el senyor Oriol Perdig, abans que el ban-
la jove senyora estava descobrint potser la cal-
quer li allargus la m.
ma que produeixen els llibres avorrits, gene-
ralment inintelligibles i insignificants. Les Davant aquesta entrada tan curiosa, el senyor
dues senyores, assegudes en dues poltrones Toms cregu que Perdig li volia fer una bro-
cmodes separades per una taula baixa, ma, per de seguida record que lesmentat
formaven un conjunt caracteritzat per la ms senyor tenia una absoluta incapacitat per a
absoluta tranquillitat. El banquer i el doctor una qualsevol forma daquesta activitat i es
passaren prop delles amb el propsit delibe- pos a riure sorollosament per donar-li, sens
rat de no despertar-les. Si hagus calgut cami- dubte, a entendre que no lhavia pas invitat
nar de puntetes, hi haurien caminat. Dels ele- aquell vespre per parlar de negocis. Bon punt
ments presents, fins en aquell moment, en la hagueren encaixat, per, el senyor Oriol pos
festeta, eren potser les persones ms ben els peus plans sobre lestora i es dispos a ex-
entretingudes i ben encaixades. plicar al banquer la causa i el procs del seu
Feren quatre passes ms i es toparen amb el empipament.
matrimoni Perdig, els coneguts ferreters de la JOSEP PLA, Nocturn de primavera
localitat. Encara bufaven una mica, dels gra- (Adaptaci)
ons que havien hagut de pujar. Era un matri-
moni duna inqestionable edat. La brillant
resplendor que difonien les aranyes els feia
parpellejar. Al doctor Torrent li sembl que
Ramonet havia parlat amb els Perdig, tot pu-
jant lescala, a judicar per la brusquedat amb
qu el criat, a la porta de la sala, shavia sepa-
70
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 71
70. Classifica aquestes formes verbals segons si pertanyen a limperfet
dindicatiu, limperfet de subjuntiu o el passat simple:
71. Les formes verbals shavia adormit, havia parlat i hagueren encaixat
sn formes compostes o perifrstiques? Raona la teva resposta.
72. Fixat en aquestes quatre perfrasis verbals, que es troben en el text:
75. Indica el lexema i el sufix de cadascuna daquestes paraules derivades:
76. Indica quin sufix tenen en com aquestes parelles de paraules:
botiguer - banquer
cordialitat - tranquillitat
Quin significat aporta cada sufix?
Sha produt algun canvi ortogrfic
en el procs de derivaci?
I algun canvi fontic (addici
o supressi de sons)?
71
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 72
Activitats complementries
GRAMTICA 80. Escriu una paraula aguda, que no sigui un
verb, i que acabi amb aquestes terminacions:
77. Expressa amb una perfrasi verbal
dobligaci i amb limperatiu les accions que s s
dirien les persones que trobem en aquestes s s s s s n n n
oracions:
Fes el mateix per ara escrivint formes verbals
Model La professora diu a lalumne que sempre que puguis.
tanqui la porta.
Has de tancar la porta. (perfrasi 81. Escriu les formes verbals compostes
verbal dobligaci) corresponents a aquestes formes verbals
Tanca la porta! (imperatiu) simples, dacord amb el model:
Una mare diu al seu fill que es renti les mans. Model hauran actuat
Un policia local diu a un motorista que saturi. torns es dirig
Un entrenador diu als jugadors que corrin al trucars direm
voltant de la pista.
Qu observes pel que fa a laccentuaci?
El conserge indica als alumnes que ara entrin
per laltra porta.
LXIC
78. Escriu el nom dels set temps verbals
dindicatiu que expressen temps passat,
82. Escriu adjectius combinant cada una
desprs conjuga la primera persona del daquestes paraules amb un dels sufixos:
plural de cada temps, del verb trobar.
ngel -oide
Marca els temps verbals que signifiquin pres -ut
el mateix. ala -iu
Fes el mateix amb els cinc temps que terra -enc
expressen passat en subjuntiu. trapezi -er
cabell -at
repressi -s
ORTOGRAFIA guila -ic
79. Tradueix aquest text al catal i comenta
83. Escriu un nom derivat de cada verb:
les coincidncies i les diferncies
daccentuaci que trobes en les formes presidir cosir observar
verbals en catal i castell: passar venjar enganxar
conixer lliscar comprendre
72
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 73
ENTRETENIMENTS
Resol aquest logogrif. Hi apareixeran dues frases fetes que signifiquen aparentar que es fa molta feina, sense
cap resultat. Tens sis lletres ja resoltes:
F E R F R E C E R E
1 2 3 4 5 6 7 8 1 3 2 9 9 8 10 11 5 12 8 2 13 14 3 2 15 8
F E R R E E
1 2 3 4 5 6 7 9 5 3 5 6 6 14 2 16 5 10 17 2 7 9
U E U E
10 11 5 18 19 2 9 11 19 13 7 2 9
1=F 8= 15 =
2=E 9= 16 =
3=R 10 = 17 =
4= 11 = 18 =
5= 12 = C 19 = U
6= 13 =
7= 14 =
73
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 74
3
Molts fets de la
histria ens sorprenen
Fonaments
slids
Com es construa
i ens impressionen.
Les pirmides
dEgipte sn edificis
una pirmide
espectaculars, et pots Khufu, el segon fara de la dinastia IV, ms conegut amb el nom grec
imaginar com es van de Kheops, va fer prevaler la seva autoritat per damunt de la de
construir? Devia ser
qualsevol altre des del comenament del regnat. No volia que ning
una feina molt dura,
li fes ombra, ni en aquesta vida ni en laltra. Per aix va posar
per alhora molt ben
calculada... en marxa la construcci del complex funerari ms important
i planificat de la histria de lantic Egipte.
74
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 75
75
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 76
76
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 77
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
1 2 3 4 5 m
esfinx
arquitrau
piramid
t s
columna
barcassa
Les corones blanca i vermella de lAlt i el Baix Egipte reposen sobre la mateixa testa.
El lloc reuneix les condicions prctiques i espirituals necessries per fer possible una obra
colossal.
Entre juliol i octubre hi ha ms m dobra disponible perqu queden negades les terres
de conreu.
m
u
a
r
N
il
R
o
Aswan
ig
ALT EGIPTE
77
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 78
INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica la funci que fa lentrada del reportatge.
7. Llegeix els titolets que encapalen els quatre apartats i justifica si resumeixen b
la informaci que contenen.
La construcci duna pirmide s sempre una feina urgent que mobilitza gran quantitat
de recursos i dhomes.
La pirmide compleix moltes ms funcions que la de simple continent del cos del fara:
s el lloc on continuar vivint i li ha de permetre transitar entre el cel i la terra.
Els paletes disposen les filades luna sobre laltra, en capes horitzontals; recobreixen amb
morter de guix els espais morts.
Prop de Memfis, per on es pon el sol, que s la direcci dels morts, hi ha un altipl
lleugerament inclinat.
REFLEXIONAR I AVALUAR
10. Expressa la teva opini sobre el que podia representar una construcci com aquesta
amb els mitjans tecnolgics de qu disposaven a lpoca.
a 11. Quin sentit t lexpressi s una obra faranica en el llenguatge quotidi, fora del
context de lantic Egipte?
M
12. Com simaginava Khufu la seva vida desprs de la mort? Per qu creus que pensava
tamb en la mort dels funcionaris de la cort?
13. Creus que totes les religions conceben la mort de la mateixa manera? Busca
informaci, si et cal, i aportan algun exemple.
e EXPRESSAR-NOS
f g 15. En grup, elaboreu un text que descrigui la tasca de construcci de la pirmide, que
sexplica a la part final de la lectura. Podeu afegir-hi illustracions elaborades per
vosaltres, o b extretes dalguna font dinformaci.
78
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 79
Mitjans de comunicaci
i gneres periodstics
Informaci i mitjans de comunicaci
Els mitjans de comunicaci de masses pretenen difondre missatges a un gran pblic. Lobjectiu
s oferir informaci, especialment de lactualitat, per tamb interpretar-la i, per tant, crear una
determinada opini, que varia segons la ideologia de cada mitj.
A linici del segle XX van aparixer els diaris de gran tiratge i es van difondre mpliament la rdio
i el cinema; ms tard, es va implantar la televisi. I, recentment, la contnua expansi dInternet
ha intensificat la circulaci dinformaci i ha afavorit la participaci dels receptors. La societat re-
sultant daquests canvis sanomena societat de la informaci.
Els mitjans de comunicaci sn fora variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o
internacionals; de temtica general o especialitzats en determinades matries (esports, histria,
viatges...). La majoria de mitjans de comunicaci, a ms, es poden consultar per Internet, i la
versi a la xarxa t uns recursos diferents de la versi impresa o televisiva. Malgrat aquesta diver-
sitat, tots els mitjans comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensi fcil dels mis-
satges. Per aix, el registre utilitzat s lestndard, amb un vocabulari entenedor i una sintaxi ms
aviat simple.
Els periodistes sn els professionals que elaboren la informaci. Forma part de la seva feina dis-
tingir en tot moment la informaci (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valo-
racions subjectives o opini (la crtica o lelogi de determinades actituds, les idees personals o de
grups socials o poltics...).
79
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 80
16. Busca un exemple de cada tipus de mitj de comunicaci en catal:
Un mitj de comunicaci oral dabast nacional i un dabast local.
Un mitj de comunicaci audiovisual dabast nacional i un dabast local.
Un mitj de comunicaci escrit dabast nacional i un dabast local.
17. Busca a Internet el nom dalguna revista escrita en catal
especialitzada en els temes segents:
cmic arts decoratives esports
gastronomia motor viatges
18. Llegeix aquests fragments i indica quin est extret dun gnere purament
informatiu, quin combina la informaci amb la interpretaci i quin pertany
a un gnere dopini. Justifica les teves respostes.
19. Feu un recull de diaris, revistes, etc. i, per grups, busqueu-hi un
exemple de cada gnere periodstic. Desprs poseu en com amb tota la
classe el que heu trobat i comenteu-ho.
80
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 81
99 maneres de viatjar
amb autobs
Anotacions
Al 6, en una hora punta. Un noi duns
vint anys, gorra de beisbol de costat, coll
massa llarg com si lhi haguessin estirat. Al cap de dues hores el trobo a la Riera,
La gent va pujant. El noi senrabia amb davant del frnkfurt. s amb un amic
un ve. Es queixa que li faci empentes que li diu:
cada cop que passa alg. Fa veure que Thauries de fer un altre prcing.
est molt afectat, per s mentida. Quan RAYMOND QUENEAU, Exercicis destil
veu un seient lliure, shi tira de cap. (Adaptaci lliure)
A B C
I allavrens vai pujar Un noi recomana al Al six, a una punta time.
anel numbro sis. Goi- seu amic que es faci Un boy duns twenty ye-
ta, que aquell trasto un altre prcing. Tots ars old, gorra de baseball
nava ple com un ou, dos sn a la Riera, al de costat, neck massa
mecasumlou! I alla- davant del frnkfurt. llarg com si li haguessin
vonses, hi puja un vai- Dues hores abans estirat. La people va pu-
let ja granadet. I sats mhavia trobat el del jant. The noi es posa
qu duia el paio? prcing a lautobs. angry with a ve.
20. Llegiu els quatre textos en veu alta. Qu trobeu que tenen en com?
21. Relaciona els textos A, B i C amb les expressions segents:
a lestil pags catanglish al revs
Explica per qu has associat cada ttol a un text determinat.
22. Expliqueu oralment lancdota com ho farien aquests personatges:
Alg extremadament culte.
Un policia que fa un informe dun fet delictiu.
Un avi o una via que es queixa de la mala educaci de la joventut.
Escolteu com ho fan els companys i companyes. Quines diferncies hi trobeu?
Escull una de les versions i allarga-la per escrit. Desprs, compara-la amb la
de la resta de la classe. Quin text s el ms original?
81
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 82
23. Aqu teniu diverses maneres dexpressar el missatge que en registre
estndard seria Tinc mal de cap. Relaciona cada oraci amb un dels
personatges segents:
Tinc el cap com un timbal. Tinc mooolta, moooolta pupa aqu.
Tio, no mola, em fa mal lolla. Puix que em roda la testa,
Pateixo de cefallgia. no puc lliurar-me a la festa.
Aix parlen Els nens petits Com exageren, El metge parla I les persones
els collegues. ho diuen aix. algunes persones! a lestil sanitari. ms potiques...
24. Pensa cinc maneres diferents de dir Tinc gana.
En quines situacions faries servir cadascuna?
82
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 83
11
3
9
faana soterrani 12
7
passam gra
balc barana 6 1
2
xemeneia celobert 10
rampa columna 4
26. Copia les oracions segents i completa-les amb una daquestes paraules:
No pot pintar les parets perqu encara no les han .......... (guix).
Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina.
El carrer que porta a la catedral est .......... (pedra).
No poden avanar la feina perqu sha espatllat la .......... (formig).
Encara han de .......... (quitr) els carrers.
28. Aparella cada element arquitectnic amb la seva definici:
capitell absis cpula cornisa rosassa
Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la faana dalgunes esglsies.
Element arquitectnic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una faana.
Element arquitectnic que corona generalment la part superior duna columna.
Estructura semiesfrica que cobreix una part de la nau dalgunes esglsies.
Part duna esglsia que sobre normalment al fons de la nau central.
29. Escriu el nom de cada una daquestes construccions:
1 2 7
3
6
4
83
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 84
Els pronoms
Act. 30 i 31 Significat i funci dels pronoms
Els pronoms no tenen un significat fix o constant, sin que adopten en cada oraci el significat
de lelement al qual fan referncia. Normalment substitueixen un sintagma nominal (pronom vol
dir en lloc del nom), per tamb poden ocupar el lloc de sintagmes adjectivals, adverbials, pre-
posicionals, o tamb el de tota una proposici subordinada. Vegem-ne alguns exemples:
Aprecio la teva germana. 1 Laprecio.
SN pronom
Em sento trist. 1 Mhi sento.
SA pronom
Dem arribarem all. 1 Dem hi arribarem.
SAdv pronom
Vinc de Roma. 1 En vinc.
SP pronom
Penso que la situaci actual s preocupant. 1 Ho penso.
proposici subordinada pronom
La funci sintctica de cada pronom en loraci en qu es troba s la que faria el sintagma subs-
titut. Per exemple, en loraci Ell ha portat la carta a la bstia, el pronom Ell fa de subjecte com
ho faria el sintagma nominal LEnric.
Hi ha quatre tipus de pronoms: els personals forts, els febles, els interrogatius i els relatius.
A ms daquestes formes bsiques, a les quals sels pot afegir mateix, -a, -os, -es segons el cas (tu
mateix, nosaltres mateixes, si mateix...), tamb existeixen pronoms de respecte com ara vost,
vosts o vs. La majoria daquests pronoms poden arribar a formar, ells sols, un enunciat. Per
exemple, responent a la pregunta Qui hi ha?, podem dir Nosaltres.
Els pronoms personals forts funcionen com a subjecte (excepte mi i si) o, precedits de preposi-
ci, com a qualsevol complement. Exemples:
subjecte
____
Elles preparaven la festa de comiat.
complement circumstancial
________
Preparvem la festa de comiat amb elles.
84
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 85
Els pronoms febles poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstncies, segons el tipus
de sintagma que substitueixen. A diferncia dels pronoms personals forts, no apareixen mai a-
llats, sin que depenen dun verb al qual sadjunten. Alguns tenen diverses formes, segons el
nombre i el gnere (el, la, els, les), o b segons la posici respecte al verb (mestima, estimar-me,
estimam, em vas estimar). Daltres, en canvi, tenen una nica forma (ho).
La taula segent recull totes les formes dels pronoms febles:
Fixat que en alguns casos no existeix alguna de les quatre formes possibles. En aquests casos es
fa servir una altra forma tal com queda indicat, en la taula, amb un tramat groc.
Es tracta de pronoms que serveixen per preguntar, ja sigui directament o b indirectament, tot i
que tamb sempren en oracions exclamatives. Vegem els tres pronoms interrogatius.
El pronom qui t valor personal i equival a quina persona. Pot aparixer en oracions interro-
gatives directes (Qui ho diu?) i indirectes (Em demano qui ha estat el culpable daquest robatori) i
en oracions exclamatives (Qui sho podia imaginar!).
El pronom qu es refereix a un objecte i significa quina cosa. Tamb el trobem en oracions in-
terrogatives directes (Qu en penses?) i indirectes (Planteja clarament qu pensa fer) i exclamati-
ves (Qu ms voldries!).
Els pronoms quin, quina, quins, quines, que conv distingir pel que fa a les funcions dels de-
terminants corresponents. Per exemple, en loraci Quin cam trio?, trobem el determinant in-
terrogatiu quin que acompanya cam. En canvi, en loraci Daquestes bruses, quina tries?, linter-
rogatiu quina t valor pronominal i es refereix a brusa.
85
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 86
30. Copia el text segent i subratlla tots els pronoms que hi trobis:
32. Copia aquest dileg i completal amb pronoms personals forts:
33. Torna a escriure aquestes oracions canviant el tractament:
Exemple I tu, qu voldrs? I vost, qu voldr? / I vs, qu voldreu?
86
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 87
34. Copia aquestes oracions i completa-les amb el pronom la en forma
reforada o en forma elidida:
35. Torna a escriure aquestes oracions i transforma les perfrasis dobligaci
en verbs en imperatiu. Vigila amb els canvis en els pronoms febles.
Exemple Has davisar-lo. Avisal.
36. Copia les oracions segents substituint lelement subratllat per un
pronom feble:
Lavi procedent de Frankfurt que tenia prevista larribada a les 15.30 porta
un retard de dues hores.
Vam adrear la nostra reclamaci al regidor desports, el qual va rebrens al cap
de quinze dies.
El noi a qui van donar la paraula sasseia a primera fila.
El cotxe amb qu va tenir laccident va quedar destrossat.
39. Escriu el present de subjuntiu i limperatiu dels verbs menysprear,
estudiar, lloar i actuar i explica quina dificultat ortogrfica comparteixen.
87
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 88
No saccentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in
Infinitiu Exemple
sser Hem dsser ms tolerants amb els qui pensen duna altra manera.
tmer En veurel ests a terra, vaig tmer el pitjor.
nixer Vaig nixer al barri de Grcia.
crixer Vas crixer enmig de llibres i instruments musicals.
prmer Heu de prmer el bot del pis a qu vulgueu anar.
conixer Ens vam conixer a la Granada del Peneds.
merixer Abans que tho doni, tho has de merixer.
vncer Per vncer, cal lluitar i no defallir.
crrer Li agrada crrer la cursa popular de la Merc.
trcer Aquestes tomaqueres es poden trcer fcilment.
fmer Em va fmer quan em va dir que ja havia pagat ell els cafs.
88
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 89
40. Observa aquestes formes verbals i copia les que siguin planes:
41. Llegeix en veu alta aquestes formes verbals tenint en compte que
sn planes:
43. Copia aquesta taula i completa-la:
44. Escriu linfinitiu de cadascuna daquestes formes verbals:
Q uan ens assabentrem de la mort de la senyora Montserrat, tots restrem una bona estona sense dir
res. Suposo que cadasc recordava, a tall de petit homenatge, les prpies vivncies al costat de qui ha-
via estat per a tots una segona mare. En sortir de lescola, tot era crrer cap a ca la senyora Montserrat.
Sense empnyer, ens deia ella des del balc, on ja ens estava esperant. I s que casa seva sempre era ober-
ta, fssim els que fssim. s cert que li fiem companyia i lajudvem a portar els paquets pesants del super-
mercat, per el que nosaltres en triem era molt ms. Ens haureu dhaver vist... Berenvem, escoltvem les
seves histries interminables, donvem menjar als peixos, ens ajudava a estudiar quan tenem exmens...
En aquell moment rem molt conscients que el seu record no lesborraria el pas del temps.
89
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 90
Els infixos
Els infixos sn els afixos que sadjunten a una paraula entremig del lexema i el sufix.
La llista dinfixos s reduda. No tenen un significat lxic, per introdueixen molts matisos als
mots duna llengua. La majoria de paraules que en contenen formen part del lxic popular:
enrojolar-se menjucar ploric
46. Els prefixos a-, contra- i anti- signifiquen oposat a. Escriu un derivat de
cada una de les paraules segents, fent servir el prefix ms adequat en cada
cas:
48. Forma verbs derivats dels verbs segents amb els prefixos re-, en-, con-
i des-. Quan hi hagi ms duna possibilitat, escriu-les totes.
picar raonar
partir cobrir
dir conixer
centrar venir
90
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 91
49. Els prefixos mal-, ben-, menys- afegeixen al verb una idea de manera. Fes
diverses combinacions daquests prefixos amb els verbs segents, i escriu les
paraules que en resultin.
aconsellar
mal- estar
voler
ben- tenir
viure
menys- gastar
prear
50. Afegeix a les paraules segents un prefix que signifiqui al mig de,
dintre o fora i escriu les paraules que en resultin:
vens sl uter
acte territorial parlamentari
51. Copia les oracions segents i completa-les amb un derivat amb prefix
de la paraula que tens entre parntesis:
54. Escriu una paraula derivada de cada una de les segents que contingui
linfix indicat, com en els exemples:
91
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 92
92
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 93
LEscanyapobres
El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de
campanes i terrabastall de msiques, el 15 de
juny del 65 sinaugur a Pratbell, acab arreu
amb els antics mercats. Les feixugues galeres
de lUrgell i dArag no hi comparegueren
ms; el bestiar de Verd tampoc; els bladers
hagueren de tancar els magatzems; els ram-
blers emigraren; aquell brogit dinvasions fo-
rasteres no trenc ja peridicament el reps
dels carrers de Pratbell. Un somni etern amb quin desdeny partia tot jois sense veure
sembl apoderar-se de la vila, el somni que pe- Pratbell sin desquitllbit, era fantasmagoria
sa damunt les poblacions pageses. Enmig da- antiptica que ofenia el patriotisme i amarga-
quella quietud, ressonava amb certa tristesa va el sentiment de germanor. Don venia, on
lespinguet potent de la locomotora, crit daler- anava, aquell tros dhumanitat tan indiferent
ta duna nova civilitzaci sorollosa i atrafegada. per a laltre tros? Shauria dit que era un pe-
Llavors lestaci sanimava un xic; els vens sombre que es repetia cada tres hores per in-
del raval guaitaven per les finestres; els pocs terrompre la pau dels pratbellins, passant-los
pagesos escampats per la plana com figuretes pels ulls races i ms races dun mn nou i es-
perdudes, es redreaven i restaven embada- bojarrat que vivia viatjant eternament.
lits, les mans plegades damunt leina de tre- Aqu ho tenen: ja ho veieu, Oleguer deia
ball. De sota terra, del tnel de Malgual, apa- una tarda, el notari Xirinac, pel cam de lesta-
reixia, embolcallat en fum, el tren, indecs, ci, quan encara brunzia en lespai lesgarip
negre, empetitit com joguina de fira per la del tren de crrega que sallunyava via
distncia i la magnitud de les muntanyes que amunt. I tan criticats com vrem ser per no
li servien de fons. Ell corria, corria, i solament contribuir a les festes!
imposant-li fites coneixia lespectador que Sempre me nhe rigut.
guanyava cam. Per, aix i tot, duia en si cer- El notari atur el pas, i, apuntant amb la man-
ta majestat, tot duna atractvola i imponent, gala vers la via, afeg sentenciosament:
que obligava a mirar-lo. Sempre el peix gros es menja el xic. Aix s
Els pratbellins, de les finestres estant, sentien pesta per als pobles. Teniu-ho per mxima:
quelcom dimponent i trist alhora, fins quan sempre el peix gros es menja el xic... A on va,
el tren era de passatgers. Veure tot aquell ei- aquest tren? A atipar les ciutats grans!... Qu
xam de desconeguts que sabocava a les fines- creix, avui? Les ciutats grans. ... Veieu crixer
tres indiferent, dames amb vestits rebuscats, cap vila, cap llogaret? No: sempre el peix gros
quintos que cantaven canons estranyes, jo- es menja el xic. Ben aviat aix ser un mas ro-
vent desvergonyit que saludava en so de bur- bat. La tendncia de la civilitzaci nova s de
la, senyors que corrien del tren a lestaci i de concentraci. Ja ho heu vist: dels vostres
lestaci al tren, empenyent-se, atropellant-se; companys, qui no se nha anat al cel se nha
contemplar com tot aquell mn tornava a en- anat a Barcelona.
trar en caixa als cops sords de les portelles, i NARCS OLLER, LEscanyapobres
93
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 94
La novella romntica
En termes generals, la novella romntica va predominar a la primera meitat del segle XIX. Nhi
havia de temtica histrica i de temtica psicolgica. La novella histrica va recrear certs episo-
dis de la histria nacional, sovint amb una intenci reivindicativa a favor de la llibertat dun po-
ble determinat.
Per altra banda, la novella psicolgica proposava protagonistes malenconiosos, espirituals, hi-
persensibles, de fsic evanescent, com saprecia en el fragment que has llegit de Julita; o b perso-
natges heroics, inadaptats, revolucionaris... Els ambients preferits pels novellistes romntics so-
len ser nocturns, boirosos, tempestuosos, runosos o b extics, perqu els autors busquen
evadir-se de la realitat. Pel que fa als arguments i, particularment, al moment del desenlla, es
magnifica la mort com a forma suprema devasi o dalliberament. Julita, per exemple, acaba su-
cidant-se.
La novella realista
A la segona meitat de segle, la novella va fer un gir cap al realisme i va
pretendre donar una imatge fidel i detallada de la societat contempornia.
La novella realista reflecteix les transformacions ms importants del pe-
rode, com ara laparici del proletariat, lascens de la burgesia, el creixe-
ment de les ciutats o els grans canvis econmics. En el segon text que has
llegit, per exemple, es proposa una reflexi sobre els canvis que comporta
larribada del ferrocarril en una vila pagesa.
Dues de les caracterstiques ms importants de la novella realista sn la
utilitzaci del punt de vista omniscient, per aconseguir objectivitat i neu-
tralitat, i la versemblana de la histria que es relata. A ms, les novelles
realistes contenen moltes descripcions amb un gran nombre de detalls
que configuren un retrat minucis dels personatges i els ambients. Els
personatges sn analitzats des del punt de vista psicolgic per tamb des
de lptica del seu estatus social i econmic. Alguns dels temes ms habi-
tuals de la novella realista sn la ciutat, la burgesia i els diners.
94
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 95
55. Resumeix lacci que es desenvolupa en el fragment de Julita que has llegit.
56. Interpreta els passatges segents del mateix fragment:
I llavors sento un fred, i una soletat, i un dolor que crida sospirs a mon cor i
llgrimes a mos ulls, i em sembla que tot al meu entorn gemega... fins que a poc
a poc torno el respir i les forces.
La Julita, com si lesperit se li hagus evaporat pel cel, entre pensativa i distreta,
mirava com shi estenien llestes unes bromes fosques i trencades, empengudes per
una ventarulla rabenta que rebatia als balcons contnues espirals de pols, i
gronxava, amb soroll ttric, los pltans del jard, que ja no es veien de fosc que era.
Era com lo tremolor duna llntia voltada de fosca; com la darrera vibraci dun
pensament que sapaga; com una preguera delirant; com lo darrer desvari duna
vida que fina.
57. Explica la relaci que sestableix entre la tempesta, Julita i el piano.
Com qualificaries latmosfera que es crea, en conjunt?
Relaciona aquesta escena amb el que saps de la novella romntica.
58. Centrat ara en el fragment de LEscanyapobres de Narcs Oller. Llegeix-lo
atentament i respon les preguntes segents:
Quin fet histric concret, molt important en la Catalunya del segle XIX, shi narra?
Quines conseqncies immediates t en la vida de Pratbell?
Quins efectes es poden preveure a ms llarg termini?
59. Per qu creus que el notari Xirinac no va contribuir a les festes
dinauguraci del ferrocarril? Per qu creus que va ser criticat? Per qu
no es penedeix de la seva actitud?
60. Qu creus que vol dir la tendncia de la civilitzaci nova
s de concentraci?
Busca informaci sobre els moviments de poblaci del camp a la ciutat que van
tenir lloc a Catalunya en el segle XIX i relacionals amb el que diu el notari Xirinac.
61. Valora el fragment que has llegit com a mostra de la novella realista.
Analitza ordenadament els punts segents:
punt de vista narratiu psicologia i estatus dels personatges
versemblana temtica socioeconmica
62. Escriu una breu exposici en qu contrastis els dos fragments dacord
amb les caracterstiques de la novella romntica i la novella realista.
63. Busca informaci sobre els escriptors segents i digues a quina
literatura europea pertanyen i si van escriure obres romntiques o realistes:
Victor Hugo Honor de Balzac Walter Scott
J. Wolgang Goethe Sthendal Charles Dickens
Nicolai Ggol Fedor Dostoievski Gustave Flaubert
Alexandre Dumas mile Zola Benito Prez Galds
95
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 96
Avaluaci
96
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 97
64. Copia aquestes oracions, inspirades en el text, i completa-les amb els
pronoms personals forts adients:
.......... diu que .......... passis.
.......... estic segura que .......... em voldr rebre.
.......... hem tingut problemes.
65. Identifica tots els pronoms febles del fragment segent i indica a
qui fa referncia cadascun:
La Mriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per aix no
lhan escorcollat. Avana amb decisi, per lhome latura, agafant-la pel bra.
Classifica els pronoms que has trobat segons si presenten una forma plena o elidida.
66. Copia aquestes oracions del text, troba-hi els pronoms relatius, indica
quin sintagma substitueixen i subratllan el nucli:
Sha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaat que dna accs a
ledifici.
Ha pujat un tram descales que neix a lesquerra.
A dalt lespera un home retallat per la llum que sescapa de la porta oberta.
67. Indica de quin tipus sn els pronoms destacats de les oracions segents:
Busca les paraules amb qu formar les frases ms adequades.
Qu insinues?
68. Escriu linfinitiu daquestes formes verbals, provinents del text.
Indica si aquests infinitius sn plans o aguts:
neix intueix sc
han escorcollat apareix decoren
69. Escriu les formes segents dels verbs girar, rebre i cedir:
1a persona del plural 2a persona del plural 3a persona del plural
passat simple imperfet dindicatiu imperfet de subjuntiu
70. Escriu totes les formes del plural del passat simple i el futur del
verb obrir, desprs respon les preguntes segents:
Quin dels dos temps verbals, passat simple o futur, presenta formes planes?
Quin presenta formes agudes?
71. Indica si alguna de les paraules segents t un prefix in- que expressi
negaci i explican la variaci ortogrfica:
immergir-se irreflexiu illumina
72. Busca en el text un mot derivat amb prefix de cada un daquests:
fiar cerca esperat
posat centrada filar
97
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 98
Activitats complementries
GRAMTICA
77. Escriu les formes verbals compostes
corresponents a aquestes formes verbals
73. Torna a escriure aquestes oracions
substituint el pronom feble per lelement simples, seguint el model:
que sindica entre parntesis: Model caminrem hagurem caminat
En compro (SN). bellugussim trucvem
El Joan ho s (SA). compraves menjareu
Vs-hi! (SAdv)
Qu observes des del punt de vista de
Hi penso tot el dia (SP). laccentuaci?
Ho crec sincerament (proposici subordinada).
78. Observa aquestes quatre paraules i
74. Copia aquestes oracions, subratlla els explica per qu les que estan en singular no
pronoms que contenen i classificals en forts, porten accent grfic i, en canvi, les que
febles, interrogatius i relatius: estan en plural s que en porten.
Nosaltres ens hem installat un programa nou.
examen - exmens - fenomen - fenmens
Pregunteu al primer policia local que trobeu en
quina direcci es troba lestaci de tren.
Vost mateix, tri la llibreta que li agradi ms: LXIC
per pensi que nhi ha de ms barates.
Em demano qui sha deixat encs el llum. 79. Descompon les paraules segents, com
en lexemple.
75. Escriu una oraci en qu apareguin les escridassar ensamada escanyolit
combinacions segents de verbs i pronoms. cervatell fullaraca aferrissada
Fes servir la forma adequada de cada
pronom feble. prefix lexema infix sufix
ens + deixar portar + les demanar + li es- prim -atx- -at
98
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 99
ENTRETENIMENTS
99
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 100
4
Totes les ciutats grans
han estat petites
En evoluci
constant
La ciutat
abans, i segurament
molt abans tamb van Anem endavant!, va exclamar lenginyer quan pel tram de via frria construt el dia
ser poblets, i encara abans va arribar el segon tren ple de gent, carb, eines i queviures. La praderia rever-
molt abans van ser berava en silenci a la llum groga del sol, a lhoritz salava lalta muntanya coberta de
boscos, o deserts...
boscos enmig duna calitja blava. Els gossos salvatges i els bisons de la prada miraven
I potser en el futur
astorats com sengegava el treball i el batibull al bell mig de lerm, com naixien a la
algunes ciutats grans
tornaran a ser pobles terra verda taques de carb i de cendra i de paper i de llauna. El primer ribot xerrica-
petits, i alguns va en aquella terra espantada, el primer tret descopeta retronava, la primera enclusa
poblets es convertiran dringava sota rpids cops de martell. Apareixia una casa feta de llauna, i lendem
en ciutats una de fusta, i altres, i cada dia nhi havia de noves, i ben aviat tamb de pedra. Els
o es despoblaran gossos salvatges i els bisons sanaven mantenint allunyats, la contrada samansia i es-
i la vegetaci devenia frtil, ja a la primavera onejaven superfcies plenes de conreus verdejants,
les envair... El nostre shi alaven cases de pags, estables i coberts, les carreteres sobrien pas a travs de
entorn canvia al llarg lerm.
del temps... Com era Lestaci va quedar enllestida i inaugurada, i ledifici de govern, i el banc; a la rodalia
el lloc on vivim cent van crixer diverses ciutats germanes, amb prou feines mesos ms joves. Van venir
anys enrere? Com treballadors de tot el mn, pagesos i ciutadans, van venir comerciants i advocats, pre-
ser daqu a cent
dicadors i mestres, es va fundar una escola, tres comunitats religioses, dos diaris. A
anys?
loest es van trobar pous de petroli, va arribar un gran benestar a la jove ciutat. Un
any ms tard, ja hi havia pispes, lladres, uns grans magatzems, una associaci antial-
cohlica, un costurer parisenc, una cerveseria bavaresa. La competncia de les ciutats
venes accelerava el ritme. Ja no mancava res, des del discurs electoral fins a la vaga,
des del cinema fins a lassociaci espiritista. A la ciutat es podia aconseguir vi francs,
arengs noruecs, embotits italians, teixits anglesos, caviar rus. Els cantants, ballarins i
msics de segona categoria ja venien a la ciutat durant les seves gires.
I lentament tamb va arribar la cultura. Els homes que havien pres part en la fundaci
de la ciutat gaudien de respecte i popularitat. Creixia una nova generaci que ja con-
siderava la ciutat com una ptria antiga. El temps que hi havia retrunyit el primer
cop de martell, que shi havia esdevingut el primer assassinat, shi havia celebrat
el primer ofici religis, shi havia imprs el primer diari, quedava molt enll
en el passat, ja era histria.
La ciutat shavia convertit en dominadora de les ciutats venes i en capital
dun gran territori. En carrers amples i alegres, salaven seriosos i hono-
rables edificis oficials i bancs, teatres i esglsies. Lantiga praderia era coberta
de camps, fbriques, pobles, i travessada per vint lnies frries.
100
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 101
101
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 102
102
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 103
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
3. Busca en el primer pargraf del text tres paraules que pertanyin al camp semntic
de les segents:
natura soroll eina industrialitzaci
5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:
A B
C D
103
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 104
INTERPRETAR EL TEXT
6. En grup, destrieu totes les referncies temporals que apareixen en el text i
situeu-les en un quadre com el segent, fins que acabeu la histria de la ciutat:
7. Busca els animals que apareixen al comenament i al final del relat i relacionals amb
lindret on viuen.
8. Llegeix aquest fragment del pargraf cinqu i respon les preguntes segents:
[La ciutat] es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra, tot el
que era petit es va tornar gran, tot el que era estret va esdevenir ample.
a REFLEXIONAR I AVALUAR
10. El relat comena i prcticament acaba amb els mots Anem endavant. Explica quin
sentit tenen en cada cas.
M 11. Explica la postura que mant el narrador davant levoluci de la ciutat i justifica
quina s la seva idea de progrs.
12. Creus que aquesta lectura permet fer reflexions i extreuren alguna conclusi
o ensenyana? Quina?
e EXPRESSAR-NOS
f g dactuar.
14. Tria un tema relacionat amb lecologia i redacta tres eslgans que puguin formar
part duna campanya publicitria.
104
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 105
La notcia
En el llenguatge colloquial, una notcia s la coneixena que tenim dun fet que ha passat re-
centment, b perqu lhem presenciat personalment o b per algun altre mitj. En el terreny dels
mitjans de comunicaci, la notcia s un genre periodstic informatiu que relata un fet dactuali-
tat que es considera dinters per al pblic atesa la seva importncia o curiositat, segons els casos.
Les notcies tenen dues caracterstiques:
1 Lenfocament objectiu, s a dir, neutral. Per tant, s in-
compatible amb ls de la primera persona del singular
(jo) o del plural (nosaltres) i amb lexpressi de lopini
per part del periodista.
2 Han de respondre unes preguntes bsiques:
Qu ha passat? On ha passat?
A qui ha passat? Com ha passat?
Quan ha passat? Per qu ha passat?
La majoria de notcies podrien quedar una mica coixes sen-
se aquestes dades, per tamb s cert que, segons quina si-
gui la notcia, alguna de les preguntes pot quedar sense res-
posta. En canvi, en altres notcies tamb es poden contestar
les preguntes quant o per a qu.
Estructura de la notcia
Per facilitar la comprensi de la notcia i, sobretot, per captar latenci del receptor, la informaci
se sol disposar en un ordre dimportncia descendent, com si les notcies formessin una pirmi-
de invertida. Les notcies, especialment si sn llargues, contenen:
El titular, que encapala el text de la notcia i expressa el ms important. Com ms curt sigui,
ms impacte sol tenir la notcia. El titular pot anar seguit dun o diversos subttols, en qu es
destaqui algun aspecte interessant de la notcia.
Lentrada, que amplia la informaci del titu-
lar amb aspectes essencials de la notcia. Apa-
reix en les notcies llargues, com a primer
pargraf del text i, en els mitjans escrits, so-
vint va destacada grficament.
El cos, que cont tots els detalls de la informa-
ci. De vegades, inclou els antecedents de la
notcia prpiament dita per poder-la compren-
dre millor. En el cas de notcies escrites, hi pot
haver titolets per dividir el text.
Aquests elements es diferencien molt clarament
en les notcies escrites, com pots apreciar en
lexemple que tens a la pgina segent. En els
mitjans orals, la distribuci de la informaci
es pot fer notar amb una alternana de locutor.
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 106
Titular
La vaca de raa catalana, en risc de desaparici
Subttol Lamo de lltim ramat sacrificar els animals perqu no sn rendibles
Signatura SNIA TUBERT 200 sn purs. Els seus vens de Mas xador algunes vaques per pagar el
i lloc ESPOLLA Recasens (la Jonquera) fa temps van menjar de les altres, explica Cerret.
decidir de criar-les barrejades amb ra- Cerret i els ecologistes que han donat
El reivindicat ase no s lnic ani- ces ms grans i que proporcionen ms
mal catal que est en perill dex- lalarma reclamen un gest del Govern.
carn. No podem deixar desaparixer una
tinci; shi pot afegir ara la vaca de
lAlbera, lnica raa catalana autc- SOLUCIONS. Lltim resistent s Cer- raa, diu lecologista Joan Bud. La
tona. Noms en queden 210 exem- ret. El seu ramat participa en un pro- resposta dAgricultura s incloure el
Entrada grama dinvestigaci que desenvolu- cas en els plans de desenvolupament
plars purs i Marc Cerret, propieta-
ri de 200 caps de bestiar, assegura pen Agricultura i la Facultat de rural que ajuda les races en perill dex-
que, a partir del mes de novembre, Veterinria de la UAB per mantenir tinci. El director dels serveis dAgri-
haur de sacrificar-ne alguns per aquesta raa, per ara els problemes cultura de la Generalitat a Girona,
mantenir lexplotaci. econmics el poden fer desistir. Josep Guix, suggereix que si el pro-
Una de les peculiaritats de la raa ca- pietari vol vendre les vaques per man-
El departament dAgricultura est dis-
talana s que viu en llibertat i sali- tenir la raa, les portarem a un altre
posat a collaborar-hi i ha proposat
menta de la vegetaci de boscos i lloc. Cerret veu b aquest trasllat i
endur-se les vaques a un altre lloc per
camps. Per el seu propietari els ha proposa portar el ramat al Parc dels
Cos continuar amb la seva cria. Actual-
de donar 40 quilos daliments extra Aiguamolls, mitjanant un acord amb
ment, noms hi ha dues explotacions
cada dia. Hem mirat de vendre el ra- el departament de Medi Ambient.
de vaca de lAlbera a lAlt Empord.
A la finca de Baussitges (Espolla), Cer- mat, per no hi ha comprador. L- El Peridico, 24-10-2006
ret en t 300 exemplars, dels quals nica soluci s anar portant a lescor- (Adaptaci)
15. Llegeix atentament la notcia La vaca catalana, en risc de desaparici
i respon les sis preguntes bsiques daquest gnere periodstic.
Nhi ha alguna que quedi per contestar?
16. Escriu un titular per a aquesta notcia:
Centenars de peixos han aparegut morts en els ltims mesos a lrea del delta de lEbre
(Baix Ebre) a conseqncia de la vibriosi, una malaltia causada pel bacteri patogen Vibrio
anguillarum. Les principals espcies afectades sn la llssera, el llobarro i les anguiles.
Tcnics del Parc Natural del Delta de lEbre han detectat aquest fenomen durant els
treballs peridics de control de les aiges i han alertat lAgncia Catalana de lAigua
(ACA).
Les morts shan produt a la zona del Garxal, la desembocadura i les llacunes del delta.
Les anlisis realitzades per lACA i per la Facultat de Veterinria de la Universitat
Autnoma de Barcelona (UAB) han constatat que la causa directa de la mortalitat era
lesmentat bacteri i ha descartat que la mortalitat fos atribuble a agents
contaminants.
Avui, 29 doctubre de 2006
17. Redacta una notcia sobre algun fet que hagi tingut lloc en lmbit
acadmic: una sortida, un festival, lassistncia a una obra de teatre, etc.
Recorda les parts que ha de tenir i assenyala-les.
Intercanvieu-vos les notcies entre vosaltres i valoreu si totes responen a les sis
preguntes bsiques.
106
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 107
18. Llegeix aquesta notcia amb el to ms neutre que puguis, com si fos
el butllet informatiu de la televisi o de la rdio.
19. Creus que aquesta situaci podria ser real? Per qu?
20. Indica quin daquests titulars et sembla ms adequat per a la notcia
i explica per qu:
Pobre animal!
Un carter poc hum
Gos ingressat per agressi bestial
Prou agressions a gossos!
21. Redacta la notcia com si hagus passat al revs: el gos mossega lhome.
Decideix quins detalls hi sobrarien i completa la notcia amb els detalls nous
que et semblin necessaris.
Llegiu cadasc el seu text en veu alta davant de la classe, com si semets
en un butllet informatiu. Compareu oralment els textos que heu escrit tots
i la lectura que nheu fet. Qui ha aconseguit una dicci ms periodstica?
107
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 108
Els titulars
Totes les notcies tenen un titular, un encapalament que les presenta i que les resumeix de mane-
ra molt sinttica.
Podem trobar titulars en tots els mitjans de comunicaci: als diaris impresos i a Internet, i tamb
als espais informatius de rdio i televisi.
Es caracteritzen perqu sn molt breus i concisos. Loient o lector ha de poder conixer de ma-
nera rpida i concreta el ms bsic de la notcia que sexplicar; per tant, a lhora de redactar el ti-
tular, cal tenir clar qu es vol destacar.
22. Llegeix aquestes notcies i redacta un titular per a cadascuna:
23. Fes el procs invers: partint dun daquests titulars, redacta la notcia:
Descoberta per fi la vacuna anticaspa.
Detinguts dos perillosos traficants de cromos.
Un catal, nou rcord mundial de menjar salsitxes.
Tingues presents les preguntes que tota notcia ha de poder respondre
(qu, on, a qui, com, quan i per qu).
24. Desprs descoltar dues o tres versions duna mateixa notcia
de lactivitat anterior, i aplegant la informaci donada pels companys
i companyes de classe, improviseu-ne oralment una de nova.
Podeu fer servir una frmula de lestil Segons un comunicat que acabem
de rebre... o Hem sabut tot just ara que...
Sou capaos dexplicar la notcia amb coherncia, rigor i, sobretot, sense que se
us escapi el riure?
108
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 109
1 2 3 4
5
26. Classifica els equipaments o serveis segents segons si sn educatius,
sanitaris, esportius, culturals o comercials:
30. Escriu aparellades les paraules que siguin sinnimes:
109
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 110
Classes doracions
Act. 31 Loraci
Una oraci s una srie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en
constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte).
Cada oraci t un principi i un final, i respon a una actitud comunicativa per part de lemissor. A
ms, dins dun text, les diferents oracions que el componen se separen i es relacionen mitjanant
signes de puntuaci i connectors. En aquesta unitat distingirem diferents menes doracions se-
gons dos criteris: la intenci comunicativa del parlant i el grau de complexitat sintctica.
110
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 111
Les oracions simples. Sn ms senzilles perqu tenen un sol verb en forma personal i una so-
la estructura de constituents (generalment, un predicat i un subjecte). Exemple:
Els trens de rodalies transporten anualment centenars de milers de passatgers.
Subjecte Predicat
Les oracions compostes. Sn ms complexes perqu tenen dos o ms verbs en forma perso-
nal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Exemple:
Lautobs sha aturat a la parada perqu lesperaven una dotzena de persones.
Subjecte 1 Predicat 1 Predicat 2 Subjecte 2
En aquest segon cas, diem que loraci composta est formada per diverses proposicions. En
loraci de lexemple, les dues proposicions sn Lautobs sha aturat a la parada i lesperaven una
dotzena de persones, i queden relacionades per la conjunci perqu.
Tamb hi ha oracions compostes amb un sol verb en forma personal per que tenen, a ms, un o
diversos verbs en forma no personal. Vegem-ne un parell de casos:
Primer cas: Est perms fer la redacci consultant el dic-
cionari.
Fixat que hi ha un sol verb en forma personal (est)
per que tamb hi trobem:
Un participi amb valor adjectiu i en funci datribut
(perms).
Dos sintagmes verbals, un format al voltant dun in-
finitiu (fer la redacci consultant el diccionari) amb
funci de subjecte de loraci, i un altre que cont
un gerundi (consultant el diccionari) en funci de
complement del verb fer.
Segon cas: En Marc havia decidit passar el cap de setma-
na en un refugi.
Observa que el sintagma verbal passar el cap de setma-
na en un refugi sarticula al voltant dun infinitiu (pas-
sar) que t el mateix subjecte que havia decidit, s a dir,
En Marc. La funci de tot el sintagma s de comple-
ment directe del verb en forma personal (havia decidit).
Si tornes a llegir atentament la definici doraci, veurs que una oraci ha de tenir com a mnim
un verb en forma personal. s a dir, que el nucli del sintagma verbal que actua com a predicat
dins duna oraci ha de contenir un verb en forma personal. Aix, com hem vist en la unitat 2,
dna lloc a diverses menes de nuclis de sintagma verbal, formats per una o ms paraules. En els
segents exemples, el nucli va subratllat i les formes personals, en negreta:
Temps simples: Tocaven una pea molt romntica.
Temps compostos i perifrstics: He regirat tots els calaixos.
Veu passiva: El conseller va ser destitut pel president.
Perfrasis: Haurs de canviar els teus hbits alimentaris.
111
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 112
31. Copia a la llibreta els enunciats que siguin oracions:
2
3
4
1
5
33. Classifica aquestes oracions interrogatives en totals o parcials:
36. Classifica aquestes oracions en simples i compostes:
112
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 113
37. Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes
i indican els constituents:
39. Copia tots els verbs que apareixen en aquest text i indica si sn en
forma personal o impersonal:
No magrada presumir, per no es pot negar que el dia de lestrena vaig brodar el
paper. Creia que el teatre sensorrava. El pblic aplaudint enfervorit. Els actors
saludant agafats de les mans i jo al centre de tots. Sentia les mirades de la gent tot
i que no veia ning, enlluernada com estava pels focus.
40. Escriu el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu
dels verbs segents:
41. Escriu oracions en qu substitueixis el pronom subratllat per un
sintagma:
Model: Els deso al calaix de la tauleta de nit. > Deso els mocadors al calaix
de la tauleta de nit.
113
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 114
Hi ha encara una altra forma del verb ser que porta accent: el condicional fra, equivalent a seria
(1a o 3a persona del singular), perqu es distingeixi de ladverbi de lloc fora. Exemples:
Fra millor que li expliquessis la veritat. / Treu fora aquesta planta, viur millor.
114
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 115
42. Conjuga el present dindicatiu del verb ser.
43. Escriu aquestes oracions escollint la forma correcta en cada cas:
dnes sc s s vns
45. Llegeix aquesta oraci i respon les preguntes segents:
Em sembla que comprar vint quilos de caf mlt s comprar molt caf.
46. En alguns casos la forma verbal s la que no porta accent. Escriu una
oraci amb cadascuna daquestes parelles de paraules i indica quina
s el verb.
115
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 116
La composici
La composici s el procediment de creaci de paraules a partir de la uni de dos mots amb sig-
nificat propi.
curt + circuit = curtcircuit trencar + closques = trencaclosques
(paraula simple + paraula simple = paraula composta) (paraula simple + paraula simple = paraula composta)
Fixat que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova pa-
raula t un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen.
Es poden fer mltiples combinacions de paraules simples. Les formes ms usuals sn la uni en-
tre si de noms, verbs i adjectius, excepte la uni de dos verbs, que no s possible. Les paraules
compostes resultants, sigui quina sigui la combinaci, sempre seran noms, adjectius o verbs.
Observan alguns exemples:
nom + adjectiu celobert adjectiu + nom bonaventura
verb + nom portaavions adjectiu + verb migpartir
48. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que
tots els noms sn mots compostos:
4
3
2
1
5
6 7
9
49. Classifica les paraules segents en compostes i derivades:
carnisser terratrmol hispanoameric foragitar
plugim fotocpia olivar autopista
milhomes pocavergonya contradicci serenitat
ferrocarril terrissaire telenotcies rentaplats
50. Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una
de les combinacions segents. Consulta, si et cal, un diccionari.
116
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 117
51. Uneix les paraules de les dues columnes i escriu la paraula composta
resultant:
llengua tinent
set americ
terra peus
anglo mut
agre dol
cent cincies
afro llarg
sord sax
52. Relaciona els verbs de lesquerra amb els noms de la dreta i escriu
les paraules resultants:
saltar discos
tocar foc
pintar neu
crrer mart
dragar mssils
llevar mines
llanar llavis
53. Escriu la paraula composta que correspon a cada una de les definicions
segents:
117
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 118
La narrativa fantstica
i el realisme mgic
El hbbit
En un forat a terra hi vivia un hbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit,
ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, per tampoc no era un forat
sec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un
forat de hbbit, cosa que significava comoditat.
Tenia una porta perfectament rodona, com un ull de bou, pintada de verd,
amb una argolla brillant de llaut daurat al bell mig. La porta donava a una
mena de vestbul de forma tubular que semblava un tnel: un tnel molt
confortable, sense fum, amb les parets fetes de plafons, i el terra enrajolat
i encatifat, moblat amb cadires vernissades i nombrosos penja-robes per
a barrets i abrics perqu al hbbit li entusiasmaven les visites. El tnel pe-
netrava tur endins, seguint un curs prou recte, tot i que no acabava de ser
recte del tot, cap a un costat del tur el Tur, com lanomenava la gent en
moltes milles al voltant i tenia moltes portetes que sobrien a banda i ban-
da, primer cap a un costat i desprs cap a laltre. No li calia pas pujar esca-
les, al hbbit: dormitoris, banys, cellers, rebosts (en tenia un munt, de re-
bosts), guarda-robes (tenia habitacions senceres plenes de vestits), cuines,
menjadors, tot es trobava a la mateixa planta, i evidentment en el mateix
tnel. Les habitacions millors eren totes a la banda esquerra (en entrar-hi),
ja que eren les niques que tenien finestres, unes finestres rodones, fondes,
des de les quals es dominava el jard, i els camps de ms enll, baixant
suaument cap al riu. [...]
Suposo que, en els nostres dies, cal alguna descripci dels hbbits, ja que
han esdevingut rars i tmids de la Gent Gran, que s com ells ens anome-
nen. Sn (o eren) una genteta menuda, de la meitat de la nostra alria i
ms petits que els nans barbuts. Els hbbits no tenen barba. En ells hi ha
poc o res de mgic, a excepci daquesta mgia ordinria i quotidiana que
els ajuda a desaparixer silenciosament i rpidament quan babaus grossos i
enzes com vosaltres i jo sacosten fonyant-ho tot, i fent un soroll com dele-
fants que els hbbits poden sentir a una milla de distncia. Tenen propen-
si a ser grassonets de panxa; vesteixen amb colors llampants (sobretot
verd i groc); no calcen sabates, perqu en llurs peus creix ben naturalment
una sola de cuiro i un pl atapet i calent de color marr similar al que els
creix al cap (que s arrissat); tenen dits llargs, gils i bruns, cares de bons
jans i riuen amb rialles fondes i sucoses (en especial havent dinat, cosa que
fan un parell de cops al dia sempre que poden).
J. R. R. TOLKIEN, El hbbit
fonyar: trepitjar
118
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 119
Larbre domstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Per un dels ms grossos, potser el
que estava ms en pugna amb la veritat oficial, s el que ara trobo oport
dexplicar.
Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia
nascut un arbre. Per no us penseu: es tractava dun arbre de deb, amb
arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el
sostre.
Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning i, no tenint
persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capit, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit
lelegncia del qual no podria explicar, perqu el tapaven els galons. Vaig
dir:
Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de
deb, al marge de la meva voluntat.
Lhome, vs direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprs
digu:
No pot sser.
S, s clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per larbre s all, pre-
nent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capit. Va donar un cop damunt la
taula amb la m plana, va alar-se i magaf una solapa. (All que fa tanta
rbia.)
No pot sser, dic repet. Si fos possible aix, seria possible qualsevol co-
sa. Enteneu? Shauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i per-
drem ms temps del que sembla a primer cop dull. Estarem ben arreglats
si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraor-
dinries! Els revolucionaris alarien el cap, tornarien a discutir-nos la divi-
nitat del rei, i qui sap si alguna potncia, encuriosida, ens declararia la
guerra. Ho compreneu?
S. Per, a despit de tot, he tocat larbre amb les meves mans.
Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, noms, aquest secret, i lEstat
pagar b el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitz la meva conscincia. Vaig pre-
guntar:
Que s dinters nacional, aix?
I tant!
Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les grcies.
I qui, amb aix, no es sentiria ben pagat?
PERE CALDERS, Crniques de la veritat oculta
119
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 120
Realitat i fantasia
Dins del gnere narratiu hi ha diverses formes de ficci. En les unitats anteriors hem vist narra-
cions mitolgiques, piques, histriques, romntiques o realistes. Altres gneres narratius sesta-
bleixen segons el tema: narrativa costumista, psicolgica, de cincia-ficci, policaca o negra,
daventures, de terror, ertica, etc.
En aquesta unitat estudiarem dos tipus de narracions que, o b se situen al marge de la realitat
(narrativa fantstica) o b parteixen de la realitat per transformar-la a partir dalgun element irre-
al (realisme mgic).
La narrativa fantstica
La narrativa fantstica crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat. Els
personatges que apareixen en aquestes histries sn ssers fantstics, com ara fades,
bruixes, elfs, nans, gnoms, vampirs, fantasmes, diables... El text que has llegit s la
descripci dun daquests ssers, concretament un hbbit. Generalment, aquests per-
sonatges combinen caracterstiques humanes amb altres danimals.
Pel que fa a lambientaci, sn caracterstics espais com el bosc, els castells encantats
o tota una geografia imaginria que sol aparixer representada amb mapes en el ma-
teix llibre. Les aventures dels protagonistes inclouen diferents episodis on desafien les
lleis fsiques, amb aparicions i desaparicions, transformacions de la prpia aparena,
morts i recobraments de la vida, etc.
Lexemple ms clssic de narrativa fantstica s la histria del rei Arts i els cavallers
de la taula rodona. Recentment han tingut un gran xit, tant literari com cinema-
togrfic, obres com la trilogia El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien o els successius
volums de les aventures del jove aprenent de bruixot Harry Potter, de J.K. Rowling.
120
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 121
56. Quines dues parts es poden distingir en el text de El hbbit que has
llegit? Delimita-les i explica breument el contingut de cadascuna.
57. Explica quines sn les caracterstiques ms destacades de lhabitatge
del hbbit.
58. Quins trets del tarann del hbbit es desprenen de la descripci del seu
habitatge? Extreu les citacions del fragment que mostrin aquests trets.
59. Pel que fa a la descripci fsica dels hbbits, explica en qu sassemblen
i en qu es diferencien dels humans.
60. De la descripci dels hbbits, sen desprn algun element especialment
fantstic?
61. Distingeix, en el conte de Calders, el plantejament, el nus i el desenlla.
63. Comenta qu vol expressar el narrador del conte de larbre domstic quan,
al principi del text, diu que el seu secret est en pugna amb la veritat oficial.
64. Explica globalment el text de Pere Calders en relaci amb el que has aprs
sobre el realisme mgic. Pots seguir lesquema segent:
Marc narratiu global realista: elements.
Introducci duna dada irreal.
Possible interpretaci del missatge del conte dacord amb la visi que tenim del mn.
65. Dins del recull El perqu de tot plegat, Quim Monz inclou la seva
particular reelaboraci de la rondalla La bella dorment, que tanca aix:
I aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la noia (feble
dhaver passat tant de temps estirada) es posa dreta grcies a la fora dels
braos masculins, el cavaller sadona que (cosa de vint o trenta metres ms enll,
abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida,
tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera feta
amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors.
Comenta en quin sentit es pot dir que aquesta histria pertany a la narrativa
fantstica i en quin sentit es pot dir que pertany al realisme mgic.
121
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 122
El conflicte lingstic
Un conflicte lingstic s una situaci en qu dues llenges es troben en posici desigual en
una mateixa societat. Una delles, la llengua dominant, sutilitza cada cop en ms situacions co-
municatives en perjudici de laltra, la llengua subordinada. Les raons per les quals una llengua
queda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: una dominaci polti-
ca (com va passar amb els pobles conquerits pels romans), una pressi econmica i cultural
(com passa ara amb langls), uns moviments migratoris intensos (com va passar amb la imposi-
ci del castell i el portugus a lAmrica dita llatina), etc.
122
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 123
La normalitzaci de la llengua
Si la societat afectada per un procs de substituci lingstica pren conscincia de la importncia
i el valor de la llengua prpia, es pot iniciar un procs que freni la reculada de la llengua mino-
ritzada i doni un altre rumb al conflicte lingstic.
El procs de normalitzaci lingstica s un procs de canvi pel qual sintenta recuperar plena-
ment ls normal de la llengua amenaada. Les actuacions que cal fer per recuperar una llengua
minoritzada varien segons els casos. Algunes de les que solen ser ms determinants sn les se-
gents:
Establir una normativa lingstica que la faci apta per a tots els usos, inclosos els formals.
Reconixer loficialitat de la llengua prpia del pas.
Donar prestigi a la llengua prpia, com a eina de promoci personal i de cohesi social.
Introduir ls de la llengua en els mbits ocupats per la llengua dominant (administraci, es-
cola, mitjans de comunicaci, etc.).
66. En quin daquests casos podem dir que una situaci de contacte
de llenges s un conflicte de llenges?
67. Argumenta quina de les dues afirmacions segents s certa:
68. Imaginat que, dins dun estat, hi ha un pas amb una llengua prpia
que no s la del conjunt daquell estat. Digues quins dels factors
segents afavoririen la substituci lingstica i quins contribuirien
a la normalitzaci:
123
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 124
Avaluaci
124
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 125
69. Indica de quina modalitat sn les oracions segents:
Aquests sn els meus nous lemes.
El millor de tot s que per comenar has danar a comprar!
70. Indica quina oraci s interrogativa total i quina s parcial:
Quants diners malgastem cada dia?
Sabeu una cosa?
71. Indica quin verb s el nucli del predicat daquestes oracions simples:
No gasto gens ni mica. Tot s la mar de fcil i senzill.
Francament, em canviar la vida. No passa res.
72. Indica les formes verbals que hi ha en aquestes oracions, i
identifica-hi un temps simple, un temps compost, un temps perifrstic i una
perfrasi verbal:
Insisteix en el punt que has de ser sincera.
Vaig comprar el llibre ms fantstic que hagi llegit mai.
73. Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes:
s clar que jo tinc uns quants deutes insignificants.
La meva nova frugalitat comena dem i no shi permeten caputxinos.
Hi ha quantitat de plaers que sn de franc i que oblidem.
74. Indica la categoria lxica de les dues paraules destacades:
Es titula Compte amb els comptes i s fantstic.
75. Relaciona aquests elements per formar paraules compostes:
busca cincies
set vides
espanta dol
pinta solta
agre raons
poca llavis
salva sogres
Copia el text segent, que s una carta imaginria de la protagonista a una
amiga seva, i completal amb les paraules que has trobat:
Benvolguda X,
Aviat deixar de malgastar! He trobat un llibre que ser el meu ............ El trobo
fantstic! Per tinc un ve molt malhumorat i mha dit que lautor s un ............
i un ............ El llibre em recomana fer unes darreres compres abans de deixar-ho
del tot. Comprar un ............ per a la meva germana i un ............ per al ............ del
meu ve, com a cstig. Tindr un sentiment ............ quan no pugui comprar
ms, per ja ho superar! Molts petons!
125
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 126
Activitats complementries
GRAMTICA ......... les forces, que encara queda una bona
caminada! (refer, imperatiu)
76. Escriu les cinc formes no personals del el nus abans de treure-us les vambes
.........
verb descobrir i construeix una oraci amb (desfer, imperatiu)
cadascuna. En Gerard ......... la redacci amb lajut de sa
germana gran (refer, passat simple).
77. Explica per qu cada una daquestes
oracions s composta: Explica qu has observat pel que fa
Han denunciat la situaci al Sndic de Greuges, a laccentuaci.
que els ha contestat immediatament.
El ms interessant seria trobar una alternativa. LXIC
82. Relaciona aquests verbs amb els noms
78. Observa els dos verbs daquesta oraci
segents per escriure paraules compostes:
i contesta les preguntes que la segueixen:
parar escurar guardar
Els pescadors havien pensat calar
una altra vegada les xarxes. roba xocs fang
llamps ungles espatlles
Quin s el subjecte del verb havien pensat? dents mobles xemeneies
Qui se suposa que cala les xarxes una altra
vegada?
83. Classifica aquestes paraules compostes
segons la combinaci que presentin:
ORTOGRAFIA malnom picaporta cineclub
grecollat colltort passamuntanyes
79. Indica quines de les paraules segents
podrien ser formes verbals si els afegssim fisicoqumic cara-rod filferro
un accent diacrtic: llargmetratge tallafoc bocabadat
cau - seu - es - fa - se - sou - te - son - vol - pot nom adjectiu nom verb adjectiu
+ + + + +
nom nom adjectiu nom adjectiu
80. Copia aquestes oracions i posa accent
diacrtic on calgui:
126
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 127
ENTRETENIMENTS
R
R U N
V E M I T
T A M E S I
D E S N T E S
V A H E D E S,
E U
D T
D I A T R - M
N R O B G
D O Q U E
N I A M I N T T A
D O E U
P A T X. L
A N T - E S P T A N
L
C O M S O R V E
L M
E D E E R
A O
127
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 128
5
De vegades els
records ens poden
Bona sort
o mala sort
Retorn al passat
jugar males
passades. Els records No hauria passat res del que va passar si no hagus estat per la dria que em va venir
distorsionen els llocs, aquella tarda de visitar la casa del bosc. Feia deu dies que rem casats i encara est-
les persones... vem de lluna de mel, per jo havia insistit a reservar els tres ltims dies per acostar-
El passat no es pot
nos al poble on havia passat la meva infncia. No hi havia anat des de llavors i volia
reviure a travs del
ensenyar al meu marit tots aquells racons que ara recordava amb nostlgia.
record, per sovint
la nostlgia ens porta Era un poble de muntanya envoltat de castanyers i alzines centenries, ple de fonts i
a recuperar els camins de terra. Nosaltres hi vam arribar una tarda de final dagost. Molts dels estiue-
moments ms felios jants ja havien marxat i vam tenir sort de trobar una habitaci a lnica fonda del po-
del passat, els llocs ble. Jo estava molt excitada perqu revivia un temps molt especial: all havia passat
on els vam viure... les hores ms agradables de la meva vida descobrint el bosc i corrent per camins ama-
Has tornat mai a un gats. El meu home sen reia una mica, del meu entusiasme, per jo noms tenia la d-
lloc on fes molt temps ria de deixar aviat les maletes i sortir.
que no havies anat? Vam fer una volta pels carrers ms cntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconixer
algunes cares; ells, en canvi, no es fixaven en mi perqu aquests vint-i-cinc anys
mhavien canviat molt. Com en aquell temps, els homes es dedicaven a jugar a cartes
davant dun trist caf que es feien durar hores i hores. Observant-los em va venir al
cap una dona que sempre jugava amb ells. Llavors devia tenir uns setanta anys i vivia
sola en una casa al mig del bosc, a una mitja hora a peu del poble. Era petita i molt
prima; tenia els cabells blancs recollits en un monyo clavat a la nuca i sempre duia
uns pantalons ajustats de color negre. No parava de fumar i jugava amb els homes a
la botifarra fins ben entrada la nit. Els homes del poble la respectaven perqu els do-
nava llions de botifarra, per les dones la criticaven i els nens li tenien por.
Es deien moltes coses, della, com per exemple que havia abandonat el seu marit, car-
regat de diners. Se sabia que tenia una filla, per no lhavia vista mai ning. Vaig pre-
guntar qu se nhavia fet, della, si havia mort i a qui pertanyia ara la casa, per no
vaig aclarir gaire cosa. Un dia va deixar de venir al bar i suposem que sen va anar a
un asil, deia un. s un misteri que ning vol resoldre, perqu ja em dirs qui sa-
costa ara a casa seva a veure si la troba, deia un altre mig rient.
Per jo no em resignava a marxar del poble sense haver passat per la casa del bosc, i
vaig convncer el meu home per anar-hi. Recordava el cam: vam passar pel bosc de
castanyers i vam girar pel primer trencall; vam arribar a la font del Ferro, per el broc
de laigua estava arrencat i del banc de pedra noms en quedaven trossos escampats
per terra. Uns mosquits diminuts volaven arran del nas i produen un brunzit que po-
sava nervis el meu marit.
128
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 129
La casa tenia poc a veure amb el que era quan els nens del poble hi anvem a espiar. Alg havia
rebentat la porta i els porticons de les finestres estaven esventrats. Hi havia un forat a la teulada i
part del porxo ja era a terra. Noms els castanyers saguantaven ferms. Vaig guaitar per una de
les finestres i un nvol de tvecs va sortir disparat. Vam arrencar a crrer, per jo em resistia a
marxar i vaig fer el cor fort. El meu home em va seguir, rondinant.
Vaig voler entrar per la porta, per era impossible perqu estava entrebancada amb trossos de
fusta. Mhi vaig acostar tant com vaig poder: hi havia una taula amb una ampolla mig plena i uns
quants plats amb menjar florit. Tot estava ple de pols, per produa una sensaci estranya, com
si de sobte hagus daparixer la dona. Ja hi tenia un peu dins quan uns xiscles molt aguts em
van fer saltar enrere. Un estol de ratpenats va volar per damunt del meu cap. Al meu home se li
va acabar la pacincia i la mica de curiositat inicial es va convertir en mal humor.
Vam tornar al poble sense gaireb dir-nos res. Era com si la visita a aquella casa ens hagus sepa-
rat una mica. Vam arribar al poble quan ja enfosquia i vam anar a sopar. Quan ens vam posar al
llit em vaig adonar duna cosa terrible: havia perdut lanell de prometatge.
Aquell anell era ms que especial: havia pertangut a la meva sogra, morta feia un any, que lhavia
deixat en herncia al seu fill perqu algun dia el ports la seva nora, s a dir, jo. Es tractava du-
na pea nica: un brillant de dimensions considerables voltat daltres brillants ms petits i alat
per uns fils dor entrellaats. El cor manava a cent mentre pensava com podia arreglar-ho. El
meu home era a la dutxa i encara no shavia adonat de res. De seguida vaig decidir no explicar-
lhi perqu shauria mort del disgust.
Quan va sortir del bany es va posar a llegir al llit. Jo vaig anar al lavabo i, asseguda a la tapa del
vter, cavillava quina era la millor soluci, fins que vaig arribar a la conclusi que havia perdut
lanell a la casa del bosc i que no podia fer res ms que tornar-hi.
Jo tamb em vaig ficar al llit i vaig fingir cansament. Al cap de poc ell va deixar el llibre a terra i
va apagar el llum. Jo feia veure que dormia, per noms tenia un pensament al cap: quan ell
shagus adormit sortiria de lhostal, i marribaria a la casa.
No s quant de temps va trigar a adormir-se, per finalment, el vaig sentir roncar. Em vaig vestir
a les fosques i vaig sortir de lhostal furtivament. Vaig trobar una llanterna al cotxe; feia molt po-
ca llum, per tot i aix, vaig agafar el cam del bosc. No pensava gaire en la possibilitat que el
meu home es pogus despertar, la meva dria era trobar lanell com fos.
Feia una nit clara, una lluna quasi plena illuminava els arbres, per jo estava concentrada a en-
focar el cam amb el raig de llum cada cop ms feble. Vaig arribar a la casa que gaireb no mhi
veia. Vaig comenar a buscar sense sort. Notava la humitat als ossos i vaig decidir refer el cam
de tornada. No havia fet ni dos passos quan vaig sentir un soroll dins la casa i en el moment de
tombar el cap vaig veure una llum que es movia darrere la finestra. Estava tan excitada que al
primer moment no vaig reaccionar. Quan vaig ser capa dassimilar on era i qu passava, vaig co-
129
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 130
menar a tremolar, estava paralitzada davant la casa amb el mateix sentiment de curiositat i
admiraci de quan era petita. I aquest impuls em va portar a atansar-me encara ms a la fi-
nestra.
La flama duna espelma damunt la taula illuminava la seva pell pansida, talment una pruna
confitada i resseca, amb tots els ossos de la cara marcats, igual que una mmia. Estava ms
prima que abans i corbava molt ms lesquena. Duia el mateix monyo i la mateixa roba que li
coneixia, molt ms vella i ronyosa; fumava amb la mateixa avidesa asseguda davant dels plats
putrefactes que havia vist a la tarda. Vaig fer un crit dhorror, per no crec que em sents. En
aquell moment no podia pensar, per estava convenuda que veia la mateixa dona de la me-
va infantesa. Em vaig quedar all, clavada, esperant no sabia qu. Fins que va fer un gest amb
la m davant lespelma i vaig veure el meu anell.
Al cap de poc la dona va sortir de la casa amb una pala a la m i es va endinsar al bosc. Jo la
vaig seguir, no s si encantada per la seva imatge o per algun poder estrany de lanell que em
xuclava. La meva llanterna havia deixat de funcionar, i ara em guiava per la llum de la lluna.
No s el temps que vam passar caminant; quan vam sortir a un terrapl rocs, la dona es va
aturar. La llum, all, era ms intensa. Em vaig amagar rere unes mates i la vaig veure cavar.
Semblava impossible que tingus prou fora per alar la pala; anava decidida i no va descan-
sar fins que va tenir un bon sot davant seu. Es va ficar dins, pero jo no podia veure qu hi
feia i mhi vaig acostar.
El que vaig veure i el que va passar desprs podria formar part dun somni o duna allucina-
ci. Vaig arribar fins a la vora del clot. A dins hi havia la dona vinclada damunt dun cadver
que encara conservava algun parrac de roba. Vaig saber que es tractava duna dona pels cabells
recollits en un monyo que coronaven la calavera. En els pocs instants que em vaig mantenir
dreta vaig veure com la dona es treia el meu anell del dit, i el posava a lanullar de la m dre-
ta de lesquelet. Desprs daix tot sem confon. Em vaig plegar i vaig caure a terra. Per ja no
era conscient de res.
Em va despertar un ofec insuportable: tenia la boca i els forats del nas obstruts pel fang; vaig
intentar obrir els ulls per em feien molt de mal. Vaig moure els braos buscant un punt de
salvaci, per tot era un llot que em travava els moviments. Com un llampec, vaig tenir la vi-
si de la fossa amb el cadver. Hi havia caigut a dins! Vaig obrir la boca per cridar, per no
em va sortir cap so. Movia els braos en totes direccions per poder sortir dall. Tot i el meu
terror i els meus esforos, em vaig adonar clarament que aquell cadver era la dona que co-
neixia de petita; la que havia seguit no podia ser altra que la seva filla.
La lluna ja shavia amagat quan vaig sortir de la fossa. Anava plena de llot, em costava cami-
nar; feia molt de fred i em sentia dbil i malalta. No sabia on anava. Quan vaig obrir els ulls
estava embolicada amb una manta en una habitaci estranya. El meu home estava assegut als
peus del llit i una senyora amb un davantal de flors em mirava. Ja es desperta, vaig sentir
de molt lluny. Desprs vaig tornar a caure en un son que diuen va durar dos dies seguits.
Mhavia trobat el marit daquella dona al mig del cam que duu al seu tros. Estava sense sen-
tits.
Desprs daquell dia vaig visitar uns quants psiclegs, per no mhan pogut ajudar. A les nits
em desperto amb la sensaci dofec i crido fins que el meu home em calma. Ell no mha pre-
guntat mai per qu vaig marxar de lhostal a mitja nit, i jo no li penso desvelar el secret: no
em creuria i ara tampoc no val la pena lesfor de convencel; puc viure tranquilla perqu la-
nell torna a lluir en el meu dit... Alg, aquella nit, mel va tornar a posar on correspon.
GERMANES QUINTANA, Por. Histries de terror (Adaptaci)
130
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 131
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
2. Informat sobre el joc de la botifarra i completa una fitxa amb les informacions
llot
travar
c i
segents:
3. Indica les dues opcions correctes que poden substituir els mots o les expressions
destacades:
Vam arrencar a crrer, per jo em resistia a marxar i vaig fer el cor fort.
em bategava fortament el cor
em vaig sobreposar
vaig fer el valent
Illuminava la seva pell pansida, talment una pruna confitada i resseca [...]
igual que
semblant a
exactament com
A B
C D
5. Busca a Internet informaci sobre les Germanes Quintana i els Germans Miranda
i explica quines similituds literries presenten.
131
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 132
INTERPRETAR EL TEXT
6. Llegeix les dues primeres lnies del conte i explica qu creus que volen aconseguir
les autores amb aquest comenament.
7. Pensa en el ttol del conte i formula una hiptesi que justifiqui per qu
la protagonista volia tornar al poble desprs de tants anys.
REFLEXIONAR I AVALUAR
a 10. Llegeix el pargraf que comena i respon les preguntes: Em va despertar un ofec
M
Com timagines que va poder sortir de la fossa?
Com et sentiries tu en una situaci similar?
11. Per qu creus que les dones del poble criticaven la vella que vivia al bosc? Creus que
aquesta manera de pensar ha anat canviant amb el pas del temps?
e EXPRESSAR-NOS
m 12. En grup, trieu un joc de taula i elaboreu una fitxa amb la informaci bsica que
us permeti jugar-hi. Desprs, intercanvieu oralment aquesta informaci amb els
companys i les companyes de la classe.
f g 13. Per parelles, imagineu-vos que sou la protagonista del conte i el psicleg o
psicloga que lha datendre, i prepareu un dileg en qu sexpliquin els seus
sentiments i es proposin alternatives fent servir mots relacionats amb langoixa.
132
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 133
La crnica
La crnica s un genre periodstic informatiu en qu el periodista relata un fet dactualitat que
ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius o de valoraci. Aquest gnere
comparteix amb la notcia el fet dincloure informaci objectiva (les sis preguntes bsiques: qu,
qui, quan, on, com, per qu) i sen diferencia perqu s ms extensa: inclou detalls de lambient
en qu shan produt els fets, reaccions dels protagonistes, ancdotes i curiositats.
Estructura de la crnica
Lestructura de la crnica s molt semblant a la de la notcia, si b el titular pot tenir una intenci
no tan objectiva, sin ms expressiva o suggerent, amb el propsit de captar latenci del recep-
tor. En el cos de la crnica, daltra banda, la informaci es pot organitzar ms lliurement i ha
dincloure elements subjectius aportats per la visi del periodista. Vegem-ne un exemple:
133
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 134
Tipus de crnica
Hi ha diferents tipus de crnica, segons diversos criteris:
Segons el lloc on es produeixen els fets distingim crniques locals, comarcals, internacionals...
Des daquest punt de vista, hi ha periodistes que un determinat mitj de comunicaci t desta-
cats de manera constant en un indret concret (els corresponsals) i nhi ha que es desplacen tem-
poralment a un indret on lactualitat genera notcies i necessitat de fer-ne la crnica (els enviats
especials).
Segons el tema de la crnica, distingim crniques poltiques (sobre lactivitat parlamentria,
les campanyes electorals...), socials (sobre fets diversos, accidents, modes...), culturals (sobre
tendncies literries, publicacions, congressos...), esportives (sobre partits, campionats...), ar-
tstiques (exposicions, festivals, concerts, estrenes teatrals o cinematogrfiques...), etc.
Segons el mitj de comunicaci, distingim crniques escrites (en les publicacions peridi-
ques, ja siguin diaris o revistes) i crniques audiovisuals (a la rdio i a la televisi).
14. Rellegeix atentament la crnica sobre el 45 Sal Nutic de Barcelona,
valora si el text respon les sis preguntes bsiques que ha de respondre una
notcia i explica-les una per una.
15. Indica quin daquests dos textos correspon al comenament duna crnica
i quin al duna notcia. Justifica la teva resposta.
16. Transforma en una crnica la notcia que has redactat en la unitat 4, en
lactivitat 17 de la pgina 106.
134
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 135
17. En ocasions, pares, oncles o avis expliquen ancdotes de quan eren
al servei militar. En recordes cap? Explica-la a la classe en primera persona,
de la mateixa manera que lexplica el teu familiar.
18. Recordes alguna ancdota que thagi passat a tu i que sigui
sorprenent, divertida o enrevessada? Explica-la oralment de manera breu,
per amena.
Feu entre tots un recull de totes les ancdotes explicades i voteu quina s la que
us ha agradat ms, de totes les que heu sentit.
Valoreu tamb quines altres us han agradat per la manera dexplicar-les. Quins
recursos heu fet servir per fer ms atractiva lexplicaci?
19. Creieu que s possible que quan expliquem alguna cosa que ens ha
passat, hi acabem afegint detalls de fantasia? Poseu-ne algun exemple.
135
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 136
20. Penseu individualment en situacions en qu us hauria agradat fer-vos
invisibles de cop (per no passar la vergonya que en va resultar), per
exemple:
136
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 137
22. Aparella cada arbre amb el fruit que proporciona:
gla olivera
nou roure
piny nesprer
nespra pi
codony noguera
oliva codonyer
23. Copia aquesta taula i completa-la amb les formes adequades:
24. Busca informaci sobre aquestes plantes i classifica-les segons si sn
arbres o arbustos:
freixe esparreguera cedre ginesta ginebr
om arbo garrofer grvol tiller
25. Relaciona els noms de lesquerra amb els fruits als quals es poden aplicar:
gra pltan
grana prssec
grill taronja
pinyol ametlla
pela ram
clofolla sndria
26. Classifica aquests arbres segons si sn de fulla perenne o caduca. Si et cal,
busca informaci.
pollancre vern roure desmai pi
llorer morera alzina plataner boix
137
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 138
Loraci simple
Act. 27 - 29 Els constituents: el predicat i el subjecte
Una oraci simple s una oraci que t un sol verb en forma personal i, per tant, una sola es-
tructura de constituents. Els constituents bsics de loraci sn, en la gran majoria de casos, dos:
El predicat, que s el grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa lacci, lestat
o el procs de loraci.
El subjecte, que expressa la persona, lanimal o la cosa concreta
o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fan
la funci de subjecte un grup de mots al voltant dun nom o b
un pronom personal.
El venedor ambulant anuncia la mercaderia amb grans crits.
subjecte predicat
4 4
Expressa qui fa lacci Expressa lacci
Ara b, mentre que el predicat apareix en totes les oracions, el subjecte, en canvi, pot aparixer o
no explcitament, i fins i tot pot ser que no nhi hagi. Daltra banda, en el cas doracions amb pre-
dicat i subjecte explcits, el subjecte pot anar anteposat al predicat, posposat o enmig de loraci.
Vegem amb deteniment aquestes diferents possibilitats estructurals:
Oracions amb un sol constituent: el predicat. Es donen amb verbs impersonals que no ad-
meten subjecte, com ara els que expressen fenmens meteorolgics i algun altre, com haver-hi.
Aquest cap de setmana ha nevat molt. Hi havia un munt de brossa acumulada.
predicat predicat
Oracions amb subjecte ellptic o implcit. El subjecte es dna per sobreents. Sn molt fre-
qents, perqu la persona del verb i el context permeten entendre de qui es parla.
Heu apagat el llum del rebedor? (El subjecte s vosaltres.)
predicat
Oracions amb dos constituents explcits: subjecte i predicat. Tots dos constituents estan
expressats, amb tres posicions possibles del subjecte:
Anteposat al predicat. 1 El cotxe de la Maria no estava ben aparcat.
subjecte predicat
Posposat al predicat. 1 Ha arribat el tren de Tarragona.
predicat subjecte
Enmig de loraci. 1 En aquella reuni els directius van parlar molt clar.
subjecte
predicat
138
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 139
La segona oraci (Obro la porta) est ben construda, perqu hi ha concordana en primera per-
sona del singular del verb obro amb el pronom jo, ellptic.
Segons el verb que fa de nucli del sintagma verbal, distingim dos tipus de predicat:
El predicat nominal. Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Est format pels verbs ser,
estar o semblar i porta obligatriament un complement anomenat atribut.
atribut
_______________________
En Ramon s molt amable amb tots els vens.
predicat (nominal)
El predicat verbal. Expressa una acci del subjecte o b
un procs. s el que es forma amb la resta de verbs. Pel que
fa als complements, segons el verb nha de portar o en pot
portar de diverses menes: complement directe, comple-
ment indirecte, complement de rgim, complement predi-
catiu i complement circumstancial.
complement circumstancial
______________
Lautobs sha aturat enmig de la crulla.
predicat (verbal)
139
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 140
Daltra banda, els diferents complements (atribut, directe, indirecte, de rgim, circumstancial i
predicatiu) poden ser substituts per diferents pronoms febles segons els casos. Per exemple, els
sintagmes preposicionals que fan de complement indirecte sn sovint reemplaats pels pronoms
em, et, es, li, ens, us o els:
Els plats massa sofisticats no agraden als clients ms tradicionals.
CI
Els plats massa sofisticats no els agraden.
CI
27. Classifica les formes verbals segents en personals i no personals.
En el cas de les personals, indica de quina persona gramatical sn i escriu
una oraci simple amb cadascuna:
28. Aparella cada una daquestes oracions amb un dels tipus de predicat
segents:
Ha llampegat tota la tarda.
Ha obert la porta de darrere al jard.
Hi ha tres possibles excursions.
Els maquinistes faran vaga aquest cap de setmana.
El predicat s una part de loraci.
El predicat coincideix amb tota loraci perqu el subjecte s ellptic.
El predicat coincideix amb tota loraci perqu el verb no admet subjecte.
29. Copia el subjecte daquestes oracions i indica quina posici ocupa en
loraci respecte del predicat:
Al centre del camp els jugadors han de ser resolutius.
Lavi escolta les notcies a la rdio.
Magraden les fruites en almvar.
30. Per qu loraci La gent sortia esverada de la discoteca s correcta
i La gent sortien esverats de la discoteca no ho s?
31. Combina els pronoms personals de lesquerra, que faran de subjecte,
amb els predicats de la dreta i escriu les oracions resultants:
Jo estenen la roba al terrat.
Tu est desesperada amb els sorolls del carrer.
Ell fa de psicleg en un centre educatiu.
Ella estudio tres hores cada dia.
Nosaltres us netegeu les ulleres amb un drap humit.
Vosaltres pugem a Montserrat amb el cremallera.
Ells et penses que tot s molt fcil!
s possible alguna altra combinaci? Com has decidit les diferents relacions?
140
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 141
32. Escriu el final daquestes oracions i indica si el predicat
s verbal o nominal:
El jardiner poda...
En Mart va ser...
Aquesta tarda arriben...
Dos de cada tres europeus consumeixen...
Aquesta can sembla...
Explica de qu depn que el predicat sigui verbal o nominal.
33. En cadascuna de les oracions segents hi ha un complement obligatori
i un complement optatiu. Distingeix-los i explica qu expressa cadascun.
vendre - aparixer - resoldre - nixer - moldre - crixer - creure - seure - merixer - cabre
38. Corregeix els pronoms febles destacats en les oracions segents:
141
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 142
NORMA
No escrivim diresi en aquelles vocals en hiat que duguin accent segons les normes
daccentuaci.
39. Busca en un diccionari paraules que deriven del nom aigua i classifica-les
segons que portin o no diresi.
Completa les dues llistes amb altres paraules que, encara que no figurin
al diccionari, tamb es puguin formar a partir del terme aigua.
Indica quina regla ortogrfica segueixen tots aquests mots pel que fa a la diresi.
40. Busca una paraula relacionada amb els noms Llusa, Lluset i Llusos que
no porti diresi perqu porta accent grfic.
142
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 143
41. Associa prefixos i lexemes de manera que es formin paraules amb hiat
i sense diresi:
anti- utilitzar
co- inconscient
contra- inflamatori
re- incident
semi- indicaci
42. Escriu noms abstractes derivats dels adjectius segents:
43. Identifica lnica paraula correcta de les segents:
44. Escriu una paraula emparentada o derivada de cadascun daquests mots
que porti diresi:
ve pas peu illa dia caf
L a vaig conixer quan feia els estudis de dret en horari dirn. Ada Fbregas i
Montoliu; sem va presentar amb una espontanetat que havia de resultar fin-
gida. No coneixia ning ms i, amb la ingenutat que em caracteritza, em vaig
creure possedor duna gran sort en veure que una de les poques noies de la fa-
cultat shavia fixat en mi.
El meu agrament era sincer, per ben aviat vaig comenar a notar mostres de
desconfiana: sovint em mirava de rell, les seves respostes eren ambiges, la
freqncia de les nostres trobades era menor... Una coincidncia fortuta em va
fer parar loda i em va obrir els ulls. Em vaig quedar a laguait escoltant les con-
fidncies que sobre mi explicava a una amiga i es va mostrar tal com era real-
ment: egoista, calculadora, maquiavllica i tradora. Em vaig allar en mi mateix i
em vaig tornar cada cop ms genit i insociable.
143
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 144
La composici culta
La composici culta s la creaci de paraules a partir darrels o radicals grecs i llatins, que sols no
formen mots independents en catal.
Les paraules creades amb prefixos i sufixos darrel grega o llatina se solen utilitzar per designar
conceptes relacionats amb la cincia i la tecnologia. Fixat en els exemples segents:
Del llat loco- (lloc) locomoci: acte de moures dun lloc a un altre.
Del grec hidro- (aigua) hidroavi: avi apte per envolar-se sobre laigua.
Del llat socio- (societat) i del grec -logia (cincia) sociologia: cincia que tracta de la
constituci i el desenvolupament de les societats humanes.
48. Escriu una paraula amb cada un dels prefixos segents i explican
el significat. Si et cal, consulta el diccionari.
49. El prefix piro- significa foc. Completa aquestes dues paraules
que el contenen i explican el significat:
piro __ __ n __ __ piro __ __ c __ __ __
50. El sufix -teca significa dipsit. Escriu el nom que correspon al lloc
on hi ha dipositats aquests objectes:
llibres videos discos
quadres pellcules diaris i revistes
51. El sufix -gon significa angle. Completa aquestes dues paraules
que el contenen i explican el significat:
p __ __ __ gon p __ __ t __ gon
52. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de dotze especialitats mdiques
que tractin les malalties relacionades amb els aspectes segents:
els ronyons
les dents H E M A T O L O G I A G O F R O A
els ulls P O I A E D S D A O H N F D P A I
P N E U M O L O G I A D T E O O G
els pulmons S S O O H N D R O T F O A R D P O
el cor I D P J Q T R E H O A P L M O O L
la pell Q N E U R O L O G I A E M A L E O
els ossos U F R I T L H L A O M G O T O A T
I L U S Y O J N E F R O L O G I A
el sistema nervis A R E P T G N A A K I S O L I D M
la sang T P A B O I I H F G A E G O A S U
la ment R P E D I A T R I A T N I G X O A
els infants I S F A R D E M P R U C A I L Q R
A C A R D I O L O G I A S A I M T
els peus
144
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 145
53. Relaciona cada paraula amb la seva definici i escriu-les aparellades:
autodidacta Aparell per observar objectes situats fora del camp de visi directa.
ortopdia Forma de govern en qu el sobir t un poder absolut.
clorofilla Art de dissecar els animals morts donant-los aparena de vius.
periscopi Malaltia ssia.
osteopatia Pigment verd propi de les plantes i altres organismes.
autocrcia Persona que sha instrut sense lajut dun mestre.
taxidrmia Correcci o prevenci de les deformitats del cos per mitj
daparells.
54. Explica el significat del prefix crono- i escriu dues oracions on aparegui
un mot que el contingui.
55. Copia el quadre segent i completal, tal com hem fet en lexemple.
Consulta, si et cal, el diccionari.
56. Fes el mateix que en lactivitat anterior, per ara amb sufixos:
57. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula adequada:
145
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 146
La poesia amorosa
Oreneta, ton cant em fa sofrir
En aquesta composici, Guillem de Bergued crea
un dileg entre ell mateix i una oreneta que li
porta notcies de la seva dama. El trobador sen-
camina amb el seu rei cap a Tolosa de Llengua-
doc, en una expedici militar que lallunya della.
Oreneta, ton cant em fa sofrir:
qu tens, qu vols, que no em deixes dormir?
No s qu dir-te, tant denuig em dna;
des de Gironda ma salut no s bona.
Ja que no em duus records ni cap missatge
de Bon Esper, no entenc el teu llenguatge.
Senyor i amic, corrents em fu venir
la vostra dama, folla de glatir;
si fos com jo oreneta, pobrissona,
dos mesos ha que fra a vostra espona;
com que no sap on sou ni en quin paratge,
menvia per saber vostre coratge.
Oreneta, thauria dacollir
millor, i honrar-te ms, i amar i servir.
Que us salvi Du que tot el mn corona mes sapigueu, si alg se nesborrona,
i crea terra i cel i mar pregona; que enmig del prat, a prop del riu Garona,
i si se mha escapat algun ultratge, a Mon Jordan, lestessar a lherbatge
us prego que no es torni en mon damnatge. davant tothom, sens nim de carnatge.
Senyor i amic, la qui mha fet venir, Senyor i amic, us deixi Du complir
la vostra dama, ara us fa esment per mi vostre desig, que jo en sortir daqu
daquell fermall que us va donar en persona puc ser caada per qualsevol fona.
i lanell dor que heu damagar a larcona, ..............................
i de quan vs, amb bona fe per gatge, I quan fareu, en regne estrany, estatge,
li freu un pet amb avantatge. son cor nhaur un dolor greu i salvatge.
Oreneta, del rei no puc partir, GUILLEM DE BERGUED
fins a Tolosa b lhe de seguir; (versi catalana de Climent Forner)
Bon Esper: nom potic que encobreix fermall: joia que subjecta dues vores dun vestit i
el nom real de la dama que fa dornament
glatir: desitjar amb tota intensitat gatge: penyora
espona: capal del llit Mon Jordan: nom que encobreix el nom real dun
coratge: estat anmic cavaller a qui Guillem de Bergued ha denfrontar-se
pregona: profunda estessar: deixar ests
que no es torni en mon damnatge:
que no em faci mal a mi
146
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 147
Els amants
La carn vol carn.
Ausis March
Feroment ens amvem des del mat a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o lamor
i rodolem per terra entre abraos i besos.
No comprenem lamor com un costum amable,
com un costum pacfic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic).
Es desperta, de sobte, com un vell hurac,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i desprs el pe duna orella.
El nostre amor s un amor brusc i salvatge,
i tenim lenyorana amarga de la terra,
danar a rebolcons entre besos i arraps.
Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer.
Desprs, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som brbars, i que aix no deu ser,
que no estem en ledat, i tot aix i all.
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres,
car damants com nosaltres en sn parits ben pocs.
VICENT ANDRS ESTELLS
147
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 148
La poesia amorosa
El tema de lamor s un dels ms constants al llarg de la histria de la literatura, especialment en
la poesia. Rellegint els textos de Guillem de Bergued i de Vicent Andrs Estells podrs contras-
tar dues maneres molt diferents de tractar aquest tema.
58. Respon les preguntes segents sobre el poema de Guillem de Bergued:
Qui representa que parla en cada estrofa?
Amb quina estrofa relacionaries cadascuna de les expressions segents?
Loreneta anuncia al trobador que s la dama qui lenvia.
El trobador exposa a loreneta les seves obligacions com a cavaller.
El trobador expressa el seu respecte per loreneta, pel que representa.
Loreneta recorda al trobador que t unes penyores de la dama.
148
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 149
59. Comenta les caracterstiques mtriques de la can de Guillem de
Bergued: ritme (repetici regular de diversos elements), rima (consonant
o assonant, femenina o masculina), versos (art major, art menor) i estrofes.
60. Fes una llista amb els sentiments i els trets de lestat general del trobador
i una altra amb els que loreneta diu que t la dama.
A partir daquests elements, com creus que s lamor entre tots dos?
61. Com interpretes la figura de loreneta i el fet que Guillem de Bergued
la faci parlar?
62. Centrat ara en Els amants de Vicent Andrs Estells. Explica com entn
lamor el poeta, amb citacions del poema que has llegit.
63. Indica quins adjectius et sembla que es podrien aplicar al llenguatge
potic dEstells en aquesta composici.
64. Busca en aquest mateix poema tres figures retriques i explica-les, una
per una, en relaci amb el sentit general del poema.
65. Una de les caracterstiques de la poesia contempornia s el recurs
freqent de fer referncia explcita a altres autors i obres. Detecta les que
hi ha en Els amants i explica-les en relaci amb el sentit general del poema.
66. Digues quin daquests dos valors del pet correspon a cadascun dels dos
poemes que has llegit:
Signe extern que compromet els amants en un determinat grau de confiana.
Expressi del plaer amors que t valor en ella mateixa.
A quin dels dos valors
sassembla ms el bes I el seu esguard
que apareix en aquest i el seu esguard damunt el meu esguard
poema de Joan sc presoner
Salvat-Papasseit? que la vull presonera:
Explica per qu. aquest mat que una flor mha posat
li deia aix
baix baixet
a lorella:
sota els teus ulls, s un bes el que em plau
67. Una altra de les caracterstiques de la poesia contempornia s la
presncia creixent de veus femenines. Analitza el sentiment amors que hi
ha en aquests versos de Rosa Leveroni i comentals segons el que has aprs
en aquesta unitat.
No vull el mirall del mar, Vull la dolor del teu bra Vull sentir-me com arrel
ni lestelada florida; abraant la meva vida; dins la foscor beneda
ni clarors de cels novells, vull la claror dels teus ulls daquesta terra vivent
ni encetar cap nova via. i la teva veu amiga. de nostra amor compartida.
149
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 150
Avaluaci
150
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 151
68. Separa els dos constituents (subjecte i predicat) daquestes oracions:
El seu metge de Charleston li havia recomanat un conegut balneari.
Els brillants raigs de les dues altes rodes brunzien amb la velocitat.
69. En les segents oracions noms apareix un constituent, el predicat.
Indica, en cada una, si es tracta dun verb impersonal o b el subjecte s
ellptic:
No hi havia cap hostal a Brevard.
Havien viatjat amb tren fins a Spartanburg.
70. Indica si el predicat daquestes oracions s nominal o verbal:
Aquells viaranys no semblaven pas obra de lhome.
Les grans copes dels arbres formaven un dosser impenetrable.
Van pujar durant tot el radiant mat.
En Monroe estava dall ms content.
71. Distingeix, en les oracions segents, els complements que sn
obligatoris i els que sn optatius. Explica qu expressa cadascun:
Aleshores havia trobat una esglsia de muntanya.
En lendemig, en Monroe va comprar un carruatge i un cavall.
72. Separa els complements del verb que hi ha en aquestes oracions i indica
quin tipus de sintagma sn:
Els deixaria perduts.
Van marxar dall a la claror blava dabans de lalba.
73. Explica quina funci fa la diresi en les paraules destacades de les
expressions segents:
lesgrogueda i callosa m del carreter
un sotabosc atapet, com un mur de pedra
74. Escriu alguna paraula de la famlia de les segents que porti diresi
i explica per qu:
dia aigua ingnua
75. Copia lexplicaci segent i completa-la:
La paraula hemorrgia est creada a partir de dos radicals clssics: hemo- , que
significa ............. i -rrgia, que significa .............. El significat de la paraula hemorrgia
s .............
76. En el text trobem la paraula topografia, formada a partir de dos radicals,
topo- i -grafia. Escriu tres paraules ms que continguin el radical topo- i tres
ms que continguin -grafia.
151
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 152
Activitats complementries
GRAMTICA 82. Classifica aquestes paraules segons la
utilitat que t la diresi i afegeix-ne tres ms
77. Classifica aquestes oracions segons que el de cada cas:
predicat sigui nominal o verbal:
aigera - ram - seqncia - genit - rell - qesti
La Marta est molt alta.
Les furgonetes sortien carregades de paquets. La diresi indica que cal pronunciar la u dels
Els animals del parc zoolgic consumeixen grups ge, gi, qe, qi.
tones diries de menjar. La diresi indica que no hi ha diftong.
Aquesta carretera sembla segura.
La camisa groga s la ms bonica que tinc.
LXIC
Hem descartat la compra duna casa a la costa.
83. El sufix -fbia significa aversi.
78. Demostra que les afirmacions segents Relaciona cada paraula amb la seva
sn falses. Aporta exemples que recolzin la definici:
teva argumentaci.
claustrofbia Aversi als estrangers.
Totes les oracions simples estan formades per hidrofbia Aversi a laigua.
un subjecte i un predicat.
agorafbia Aversi a la claror.
Lordre dels constituents s sempre el mateix:
fotofbia Aversi als espais oberts.
primer, el subjecte; desprs, el predicat.
xenofbia Aversi als llocs tancats.
79. Digues quins dos verbs de la llista segent
no produeixen estructures oracionals 84. Relaciona aquests nombres amb el radical
equivalents a les que produeix el verb donar: corresponent i escriu les paraules resultants.
Si hi ha dues opcions, escriu-les totes dues.
Alg dna alguna cosa a alg.
subjecte CD CI 1 ..........linge 4 ..........mestral 7 ..........metre
152
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 153
ENTRETENIMENTS
Omple lencreuat segent, amb el nom de vuit metges i de vuit metgesses especialistes:
Horitzontals: metges o metgesses especialistes en malalties relacionades amb lalimentaci o amb les hormones,
els ossos, la laringe, les dents, la pell, laparell urinari, laparell genital de lhome, el cor, la sang i el fetge.
Verticals: metges o metgesses especialistes en aspectes relacionats amb la gestaci i el part, la boca, els ulls, el
cncer, els ronyons i laparell genital de la dona.
Com a pista, aqu tens els noms de les especialitats: andrologia, cardiologia, dermatologia, endocrinologia,
estomatologia, ginecologia, hematologia, hepatologia, laringologia, nefrologia, odontologia, oftalmologia,
oncologia, tocologia, traumatologia i urologia.
153
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 154
6
Has pensat mai com
s la vida duna
Models a seguir?
154
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 155
em converteixo en tot per a elles. Ha de ser aix, si no... Sempre els dic el mateix, que s un mn
molt dur, que no nhi ha prou de ser boniques, que cal treballar, treballar i treballar. I mescolten,
per... Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys? Senlluernen,
se senten fortes i segures, per a vegades, tamb frgils. En el cinema, una dona arriba a la seva
esplendor als trenta. En el mn de les models, als trenta ja ets vella. En el fons ho tens tot en
contra. Si tenamores, ests perduda. Si ests sola, ests perduda. Avions, aeroports, ni somiar a
tenir fills, homes que et van al darrere pensant que et poden comprar. Tot en contra, per nhi ha
prou amb la satisfacci que et donen els pocs minuts que ets dalt de la passarella. I una model
que ven la seva cara a una marca de perfums sap que ser vista i admirada arreu del mn. Aix,
amic meu, s poder. I el poder s plaer.
Es diu que una model madura de pressa.
s cert. Sn adultes als tretze o catorze anys, dones als quinze i deesses als vint. Aix no es pot
assimilar. O madures rpidament o...
Parlava amb passi del seu mn, la Trisha Bonmarchais era una magnfica relacions pbliques
del seu univers, perqu creia el que deia.
Qu s pitjor per a una model jove?
La famlia i els nvios va dir rpidament. Ser model exigeix una disciplina total, una entrega
total, una vida total... i sentir-se model les 24 hores del dia. Una model no pot ser poc discipli-
nada o impuntual, no pot tenir mandra i no pot escoltar massa la famlia i el malet xicot o els
malets amics. En aquesta feina no hi pot haver nvios, i la famlia no shi ha de ficar. Ja the dit
abans que sc jo la seva mare.
I el seu marit, era el pare?
Per descomptat.
No sabia com abordar el tema de les drogues. Tot i que shavia dit que Jean Claude Pleyel submi-
nistrava cocana i herona a les seves noies, jo vaig pensar que seria millor no preguntar-li res.
Per ella mateixa va dir:
Tot all que es va escriure quan va morir el Jean Claude va ser pura porqueria. Com els podia
fer mal? s absurd! No totes les models prenen drogues, ni totes suporten la pressi amb amfeta-
mines. Nhi ha moltes que sn normals, amb vides normals. Per noms cal que en caiguin una
o dues perqu tothom pensi que totes sn iguals.
Mestava venent el producte, i ho feia b. De tota manera, el tema no era ben b aquest, tot i
que ja estvem dins del terreny que a mi minteressava.
Qui va matar el seu marit? li vaig preguntar de cop.
No ho s va dir sense rendir-se. De deb. Per descomptat no va ser aquell idiota, el nvio de
la Jess Hunt... no, no. s absurd. Era un boig estpid, res ms.
Sel va jutjar per aix.
Perqu no tenien ning ms per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar
un cap de turc. En Nick Harvey era la persona perfecta. No tenia coartada, tenia el motiu..., b,
el motiu que van dir que tenia, esclar. Com havia de voler venjar la seva xicota matant lhome
que suposadament lhavia ficat en el mn de la droga, si la mateixa Jess lhi havia ficat a ell? No
era ms que un pobre drogoaddicte espantat, un nen de casa bona fins aqu de porqueria va
posar la m dreta en horitzontal a lalada del nas.
Desprs del judici, vost va fer alguna cosa perqu es continus investigant?
S, per la policia no em va fer cas. Em van dir que el cas estava tancat.
La Vnia, per qu va desaparixer?
No ho s.
155
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 156
156
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 157
L
OBTENIR INFORMACI
1. Digues qu signifiquen les paraules segents:
c i
Segurament sesperava preguntes sobre lagncia o sobre ella mateixa. Per va estar a lalada.
es va alar de la cadira m
va afectar-se molt
es va saber comportar
No tenien ning ms per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar
t s
un cap de turc.
una persona a qui culpar
una persona sense escrpols
una persona pacfica
3. Relaciona el ttol del llibre amb la complexi fsica que solen tenir les noies que fan
de model.
4. Explica el tipus dinformaci que proporcionen algunes revistes, com ara Vogue
i Cosmopolitan.
5. El periodista opina que la Trisha s cent per cent parisenca. Busca informaci, si cal,
i explica quina influncia ha tingut Pars en el mn de la moda.
6. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:
A B C D
INTERPRETAR EL TEXT
7. Observa el tractament personal que es dispensen mtuament el periodista i la Trisha.
Per qu creus que es tracten de manera diferent?
157
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 158
Em va allargar la m. Jo no sabia res de la seva vida, per segur que no es tractava en ab-
solut duna vdua passiva i desesperada. Em va indicar que segus en una cadira, davant de
la seva taula, i ella va seure a laltra banda, al seu tron.
REFLEXIONAR I AVALUAR
a 11. Pensa en el tipus de vida que, segons la Trisha, porten les models. Opines que s una
forma de vida gratificant? Per qu?
12. Consideres que s igual que la fama arribi a les persones quan sn joves que quan
M
sn grans? Per qu?
13. Creus que les models, desprs de retirar-se, poden continuar professionalment en
aquest mn?
e EXPRESSAR-NOS
14. Redacta un petit text sobre lauge que experimenten els productes alimentaris
158
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 159
El reportatge
El reportatge s un gnere periodstic que explica de manera mplia, amb dades i documents
diversos, com shan produt fets o situacions dinters pblic, encara que no siguin notcia des-
tricta actualitat.
Tipus de reportatge
Segons el tema que tracten, distingim diferents tipus de reportatges. De fet, qualsevol tema que tingui
un inters per al pblic pot ser motiu per fer un reportatge. Es poden centrar en una persona o en
un collectiu, en els serveis de la societat, en temes culturals, en una determinada rea geogrfica... O
poden ser de carcter didctic o divulgatiu, com el que trobars a les pgines segents a propsit del
tema histric de la Pesta Negra: aleshores tracten dun assumpte, tema o situaci que es coneix cien-
tficament i que es vol donar a conixer entre el pblic no especialitzat.
Segons el grau de connexi amb lactualitat, tamb es diferencien diversos tipus de reportatges.
Aix, hi ha el reportatge durgncia, que pretn aprofundir en una notcia del dia; el reportatge
dactualitat, que aborda un tema que entronca amb les notcies dels darrers dies, i el reportatge
intemporal, que se centra en qestions que no estan estrictament lligades a lactualitat.
Finalment, segons la intenci i lactitud dels periodistes, els reportatges poden ser:
Informatius. Es concentren en dades objectives i sn els que acostumen a recollir els mitjans
de comunicaci diaris (escrits o audiovisuals). El periodista hi aporta un to personal noms en
la manera dorganitzar el text o de destacar certes dades.
Interpretatius. A ms doferir informaci objectiva, el periodista en fa una valoraci, en busca
els antecedents, les causes i les conseqncies... i pot aventurar previsions raonables de futur.
Aquests reportatges sn ms propis de revistes o programes de rdio o de televisi setmanals.
159
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 160
Titular
La Pesta Negra
Subttol La pitjor epidmia de la histria dEuropa
gava un nou tipus de rata fosca bles. All va superar-ho tot: nin-
Signatura
BERLN PIERO / com el carb: duia la pesta. Al g no es va escapar del desconcert
JOS ENRIQUE RUIZ-DOMNEC
cap de poc, tota la ciutat sha- i lhorror de lepidmia.
via infectat. Dos anys ms tard, Tot va comenar a Itlia, lany
Lany 1347 va arribar, un vaixell angls amb un carre- 1347. Dos anys abans havien arri-
procedent dOrient, gament de llana embarrancava bat rumors duna forta epidmia
prop de Bergen, a Noruega. Era sorgida a la Xina que shavia ests
la Pesta Negra, una
un vaixell fantasma: la tripula- per tota lsia central i lOrient
malaltia que va fer ci era morta. Entre una data i Mitj per la ruta de les carava-
estralls: en poc ms de laltra, no havia passat gaire nes. Per tot aix quedava molt
quatre anys, a Europa temps, el suficient perqu tot lluny, o aix ho semblava. Ning
Entrada van morir uns vint Europa emmalalts. Tot un con- no es podia imaginar que la pes-
tinent en noms dos anys. ta arribaria tan rpidament. Per
milions de persones,
Aquesta s la crnica de la pes- les rates eren bones passatgeres
un ter de la seva ta bubnica, la plaga ms temible per als vaixells que circulaven
poblaci. Desprs que ha afectat mai Europa. pels rius i les costes. Les seves pu-
del pas de lepidmia, ces les passaven als humans.
Una plaga que creix
el continent ja no Lany 1351 tot Europa shavia in-
Al camp i a les ciutats, la gent ac- fectat. Els efectes demogrfics
va ser el mateix. ceptava que moltes coses no te- van ser impressionants. En con-
nien explicaci, com el mal, que junt: un ter de la poblaci? La
Negra. Aix va ser lepidmia sassociava al cstig i al pecat. La meitat? Ms? No hi ha xifres ab-
que va arribar a Europa a la mei- medicina encara desconeixia els solutes, el que s indubtable s
tat del segle XIV. Loctubre del microbis i els mecanismes de con- que Europa va viure la pitjor
Cos
1347, arribava al port de Gno- tagi. En aquest context, el segle epidmia de la seva histria.
va una galera que venia dO- XIV va ser un temps marcat per la Unes nafres (els bubons) als
rient. A les bodegues shi ama- pesta i els seus efectes irreversi- engonals i a sota els braos. Crei-
xien del mat a la tarda i acaba-
ven sent unes taques negres als
braos i les cames. La mort arri-
bava de pressa, a vegades en un
parell de dies. La pesta o la gran
mortaldat aviat va canviar de
nom: es va anomenar la pesta
negra o la mort negra. Com
Illustraci
tamb aviat es va saber que,
quan en una casa hi havia un
afectat, nhi hauria un altre, i un
altre, i un altre. I tamb que de
cases sense malalts, no nhi ha-
via. Aquell mal incomprensible
afectava tothom. Atacava els po-
bres especialment, per tamb
els nobles. Atacava dones i ho-
Gravat del segle XVI que recrea lepidmia de pesta mes, espais oberts i comunitats
Peu illustraci
del segle XIV. tancades, com les religioses.
160
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 161
Por i desnim que, al segle segent, va emergir sa, va arribar a Europa des de les
Laigua estancada? Els gasos de en forma de processos inquisito- planures asitiques i va eliminar
linterior de la Terra? El dimoni? rials, una altra epidmia, aques- la rata negra. Era molt ms ferot-
Lapocalipsi? Un cstig div? El ta s, de responsabilitat humana. ge, per, sortosament, no com-
que quedava clar s que es pro- Es va voler resoldre el dolor bus- partia els seus parsits amb els
pagava tocant les robes, els cad- cant culpables: el primer cap de humans.
vers o les cases dels infectats. No turc van ser els jueus. Sels treia La Pesta va deixar una profun-
es podia anar gaire ms lluny: els de les cases i sels cremava. El da petja en la demografia i leco-
microbis encara no es coneixien. call de Barcelona va ser assaltat nomia, per tamb en limagina-
Les niques armes mdiques eren el maig del 1348. ri collectiu. Lart i la literatura
palliatives: tallar o cauteritzar en sn testimoni: es van omplir
Titolet
Una Europa esquinada de figures de la mort. Infectats,
els bubons, sagnies, purgues i la-
vatives. Hi havia qui satrevia Lepidmia va acabar al final del cadvers i calaveres. El cntic f-
amb beuratges despcies exti- segle, desprs de successius re- nebre Dies irae es va fer molt co-
ques i pols de pedres precioses... brots que lhavien allargat du- negut. Les danses de la mort es
La superstici, la por dels poders rant quasi seixanta anys. Tot i van incorporar a les manifesta-
sobrenaturals, la confusi espiri- aix, de forma absoluta, no va cions populars. En algunes hi
tual i les lluites teolgiques... es desaparixer fins al segle XVIII, perviuen fins avui.
van anar sumant en un psit quan un altre tipus de rata, gri- Spiens, nm. 39 (Adaptaci)
Destacat
161
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 162
16. Indica amb quin gnere periodstic relacionaries cadascuna daquestes
afirmacions:
17. Rellegeix el reportatge sobre la Pesta Negra i analitza si el cos del
reportatge respon a les diferents idees apuntades a lentrada. Explica en
quin punt es desenvolupa cadascuna daquestes idees.
18. Explica la funci que fa en aquest reportatge cadascuna de les
illustracions i el destacat.
19. Busqueu reportatges en els mitjans de comunicaci escrits, porteu-los
a classe i busqueu-hi les caracterstiques que heu estudiat. Valoreu qu
tenen en com.
20. Mireu un reportatge televisiu, per exemple del programa Trenta
minuts de Televisi de Catalunya o algun altre de similar. Expliqueu quines
caracterstiques del reportatge que heu estudiat en aquesta unitat tamb es
poden aplicar a mitjans audiovisuals.
21. Fixant-te en els models que has treballat, prepara un reportatge sobre un
daquests temes:
162
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 163
Jo hi he estat!
Loncle Llus i la seva companya, la Mari- diapositives. Desenes, centenars, jo
na, sn dall ms inquiets. Viatgen sem- qu s!
pre que tenen ocasi, i diuen que no fan Sha de reconixer, per, que mirant les
de turistes, sin de viatgers. A mi no me imatges i sentint les explicacions que fan,
nhan explicat la diferncia. tagafen ganes danar-hi!
Cada cop que tornen duna de les seves Sempre els comento que els acompanyar
escapades ens conviden a sopar. I a la en la prxima sortida. Aix tamb podr
sobretaula no hi pot faltar el passi de dir-hi la meva.
22. Us ha passat mai que alg us expliqui amb pls i senyals un viatge? Com
us heu sentit? Qu creieu que es pot fer perqu resulti ms entretinguda
lexplicaci?
23. Quins elements materials, a ms de les fotos, poden ajudar a explicar el
que sha fet en un viatge?
24. A la pissarra, anoteu les ltimes destinacions (turstiques o viatgeres,
tant se val) dels companys i companyes de la classe:
Pars 3 Catalunya 9
Londres 4 Madrid 2
Roma 1 Xina 2
Galcia 1 Canries 3
Expliqueu oralment els resultats daquesta petita enquesta. Feu servir determi-
nants quantitatius.
163
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 164
25. Individualment o en grups reduts, seguiu els passos segents per
exposar davant de la classe un viatge real o fictici:
Penseu sobre quin lloc voleu fer lexposici: un lloc que hagi visitat algun de
vosaltres o b un lloc on us agradaria anar.
Busqueu informaci sobre aquest lloc (a Internet, en una guia, en fullets
dagncies de viatges, etc.):
Com shi va? Quin temps hi fa?
Qu cal visitar? Qu shi pot comprar?
Busqueu fotografies que puguin illustrar aquest viatge, poden ser les que hgiu
fet vosaltres o b les que trobeu a Internet, en llibres, en guies, etc.
Seleccioneu la informaci que us sembla convenient que aparegui a lexposici.
Tingueu en compte que noms ha de durar uns deu minuts.
Ordeneu els esdeveniments seguint un itinerari lgic.
Feu un gui per a lexposici oral que ocupi un full com a mxim, noms amb les
paraules clau.
Si feu lactivitat en grup, decidiu quina part de lexposici far cada persona.
Finalment, feu lexposici davant de la classe durant uns minuts.
Si s possible, graveu totes les exposicions en vdeo, reviseu-les i aconselleu-vos
els uns als altres per millorar.
164
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 165
El vocabulari
de la bellesa i la moda
26. Classifica aquests productes segons si sn dhigiene personal o de cosmtica:
1
5 6
2
3 4 8
7
27. Escriu aparellades cada paraula amb la seva definici:
cursi estrafolari elegant malgirbat
Dit de la persona que es distingeix pel bon gust en el vestir i les formes.
sofisticat
29. Escriu aparellats els termes antnims:
esvelt descurat
ben plantat colrat
polit barbut
pllid rabassut
imberbe cepat
esprimatxat escanyolit
30. Escriu cada verb juntament amb el seu significat:
165
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 166
Loraci composta
Act. 33 - 35 Oraci composta i proposicions
Una oraci composta s una oraci que t dos o ms verbs en forma personal i tantes estructu-
res de constituents com verbs en forma personal. Les diferents estructures oracionals que for-
men loraci composta sanomenen proposicions. Exemple:
Connectat a Internet i busca informaci sobre la Conca de Barber.
proposici 1 proposici 2
____________________________________________________
oraci composta
Cal observar que les dues proposicions comparteixen una mateixa entonaci, amb principi i
final, que sintegren en una mateixa oraci grcies a la conjunci i, i que tenen sentit conjun-
tament.
La reuni era a les vuit per els convocats van arribar vora les nou.
proposici 1 proposici 2
Fixat que tant la primera proposici com la segona tenen una estructura de constituents com-
pleta i que podrien funcionar com a oracions simples separades per un punt:
La reuni era a les vuit. Els convocats van arribar vora les nou.
subjecte predicat subjecte predicat
166
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 167
Lencaix per inclusi. En aquest cas, en canvi, una de les proposicions forma part dalgun
dels constituents de laltra, tant el predicat com el subjecte; per tant, en depn sintcticament.
Exemple:
La proposici que la tripulaci no hagus arribat forma part del predicat (es va estranyar [duna
cosa]) i, concretament, hi fa de complement de rgim del verb estranyar-se.
subjecte predicat
_________ ________________________________________________
El capit es va estranyar que la tripulaci no hagus arribat.
CR
Precisament, segons com senllacen i com sencaixen les diferents proposicions, distingim les di-
verses classes doracions compostes.
La taula segent resumeix les possibilitats que hi ha:
Tipus denlla
Amb signe de puntuaci Amb connector
Al mateix nivell Juxtaposici Coordinaci
Tipus dencaix
Per inclusi Subordinaci
Una oraci composta t una estructura de juxtaposici si les proposicions que la formen es-
tan enllaades amb un signe de puntuaci i es troben al mateix nivell sintctic. Exemple:
El cel s ple de nvols, la temperatura ha baixat, amenaa pluja.
proposici proposici proposici
Una oraci composta t una estructura de coordinaci si les proposicions que la formen estan
enllaades amb un connector i es troben al mateix nivell sintctic. Exemple:
La rdio s ms dinmica per la premsa aprofundeix ms la informaci.
proposici proposici
Una oraci composta t una estructura de subordinaci si les proposicions que la formen es-
tan enllaades amb un connector i mantenen una relaci dinclusi entre elles. Exemple:
Passa per casa dels avis quan et vagi b.
proposici proposici
Conv tenir present que en una mateixa oraci composta formada per tres proposicions o ms es
poden trobar simultniament estructures juxtaposades, coordinades o subordinades. Vegem-ho
amb un exemple que cont les tres possibilitats:
LArnau diu que passejar el gos, la Maria li ho agraeix i la Marta senfada.
_______________
_________________________ _________________
_________________ _______________
167
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 168
33. Separa les oracions daquest text i classifica-les en simples i compostes:
Explica com has separat les oracions i com has determinat si eren simples o
compostes.
34. Escriu juntes aquestes parelles doracions simples de manera que en
formis de compostes:
El cotxe no sengegava. / Va avisar la grua.
Connectat a Internet. / Baixat el programa per fer la declaraci de renda.
Pujaven lentament pel carrer de casa. / Va comenar a tronar.
Lavi ens explica histries de la seva joventut. / Lvia sendormisca.
Posat lanorac. / Avui fa molt de fred.
35. Separa les proposicions de les oracions compostes segents:
Ha arribat per correu el paquet que estvem esperant.
Quan ve la calor tothom comena a pensar en les vacances.
La meva opini s que el blau i el verd no combinen gens b.
Compra fruita i verdura i jo mencarregar del peix.
Indica quines proposicions estan al mateix nivell i quines no.
36. Copia aquestes oracions escollint les opcions correctes en cada cas:
No millorem les vendes : / per tant hem de canviar destratgia comercial.
Se nha anat la llum , / per / i ens hem quedat a les fosques.
Farem un joc de nit si / ; / abans que porteu lots.
Prendrem el sol a la sorra o / ; / ja que no es pot entrar a laigua.
Explica de qu depn que sigui correcta una opci o una altra.
Valora si saprecia ms clarament la relaci de significat entre les proposicions
amb un signe de puntuaci o b amb un mot denlla.
37. Quina daquestes dues representacions grfiques reflecteix millor
lestructura de loraci analitzada? Per qu?
En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca destudis al Canad.
proposici 1 proposici 2
proposici subordinada
168
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 169
38. Escriu oracions compostes a partir de loraci simple segent,
i acumulant els requisits que sindiquen a continuaci:
He retallat la butlleta
39. Classifica les oracions compostes segents segons si tenen una estructura
de juxtaposici, coordinaci o subordinaci:
Havem guanyat tres partits i nhavem empatat dos.
Els joves no estan satisfets amb els seus sous per pensen que poden millorar els
propers anys.
Entra per la porta principal quan hagin acabat de sortir els assistents a lacte.
Sha comprat una impressora nova; ha hagut de revendre els cartutxos de la vella.
Com que he enllestit la feina, men vaig al cinema.
Fixat en aquesta jaqueta: est molt b de preu!
40. Quina de les afirmacions segents s certa? Argumenta-ho amb
exemples.
Una coma entre proposicions implica sempre juxtaposici.
Una coma entre proposicions pot implicar juxtaposici.
41. Escriu oracions compostes amb els connectors segents i explica si les
proposicions estan coordinades o luna subordinada a laltra:
42. Conjuga els verbs venir, tenir, dir i dur i escriu el nom i la primera
forma dels temps verbals simples que continguin gu.
En quins daquests verbs els temps compostos tenen tots gu? Per qu?
169
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 170
2 En els verbs acabats en -ear (crear), -iar (canviar), -oar (lloar) i -uar (actuar), hi ha moltes
menys diresis que en els anteriors: noms en les terminacions -i, -is i -in del present de sub-
juntiu i de limperatiu. Exemples: cre, cres, cren. Ara b, conv que et fixis en dos detalls:
En aquests casos, la diresi es colloca sobre la vocal tona. Exemple:
ac - tu - s
tnica tona
44. Escriu limperfet dindicatiu del verb deduir sense cap accent ni diresi,
i desprs:
Afegeix-hi els accents que calgui segons les normes daccentuaci i explica per
qu els has posat.
Finalment, posa-hi les diresis que calgui i explica en quines formes no nhas posat
i per qu.
170
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 171
45. Relaciona cada forma del passat simple del verb posseir amb una
explicaci:
46. Copia la taula segent i completa-la amb les formes del verb produir;
desprs explica qu hi observes des del punt de vista de la diresi.
47. Escriu totes les formes del verb copiar que portin dues i seguides
i analitza-les des del punt de vista de la conjugaci verbal.
Model copi 1a o 3a persona del singular del present de subjuntiu
3a persona del singular de limperatiu
Fes el mateix amb el verb canviar.
48. En aquesta srie de paraules nhi ha una que es diferencia de les altres
des del punt de vista ortogrfic. Explica en qu consisteix la diferncia i
quina relaci t amb el que has estudiat en aquest apartat dortografia.
49. Escriu el present dindicatiu del verb adequar i explica quines formes
duen diresi i per qu.
171
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 172
Lhabilitaci i la metonmia
Lhabilitaci
Lhabilitaci s la modificaci del significat duna paraula a causa dun canvi de categoria lxica.
Observa el procediment:
dinar (verb): fer lpat dinar (nom): pat principal del dia, que es fa
principal del dia al migdia o a primeres hores de la tarda
De les paraules que han sofert aquest procs en diem paraules habilitades. Les habilitacions es
poden fer en categories gramaticals diferents; les ms usuals sn les segents:
De nom a adjectiu: Aquesta camisa rosa no magrada.
Dadjectiu a nom: s una xerraire i no li faig cas.
De verb a nom: El votant ha de dipositar la papereta a lurna.
Dadverbi a nom: No vull un no per resposta.
Dadjectiu a adverbi: Ella sempre parla clar.
La metonmia
La metonnima consisteix a designar una cosa amb el nom duna altra perqu hi t una relaci.
El canvi metonmic es pot produir de maneres diferents. Observan uns exemples:
El continent pel contingut: Van anar a prendre unes copes.
La tcnica pel producte: Ha comprat tres aquarelles.
La part pel tot: La pilota no va entrar a la xarxa.
Lautor per lobra: Va heretar un Mir del seu avi.
Lobjecte per la persona: s un dels millors bisturs de lequip mdic.
El lloc per lorigen del producte: Vam beure un porto excellent.
Joan Mir El nom de lobjecte per la proximitat: El coll de la camisa em molesta.
Un Mir
51. Identifica els mots habilitats de les oracions segents:
Se li ha cremat el rostit.
Hem de pensar amb illusi en el desprs.
Sempre em porta la contra.
Han canviat els baixants de la faana.
Va assistir a un sopar de gala.
Faran una passejada havent dinat.
Els anglesos condueixen per lesquerra.
172
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 173
52. Indica si els noms daquests aparells sn mots habilitats o no:
5
4
2 3
53. Escriu una oraci amb cada un daquests adjectius habilitats com a noms:
un jove el dolent un vell el bo
55. Classifica aquests noms segons el que designin:
un roquefort un donut un priorat un Picasso
un honda una impressora un comerciant un hav
un participant un comprovant un rus un Tpies
un Dal un alella un refrigerador un golf
56. Localitza en cada vinyeta una paraula que t un s metonmic:
s un
enamorat de Mhe comprat
s una de les
la pantalla un jersei de
llenges ms
gran. caixmir.
esmolades de
la rdio.
57. Aparella cada oraci amb ls metonmic corresponent:
Els plats daquell restaurant sn excellents. la part pel tot
Han demanat el millor peneds. el continent pel contingut
s una veu molt destacada en el mn operstic. la matria per lobjecte
T tots els papers en regla. lobjecte per la proximitat
Tenia el puny de lamericana trencat. el lloc dorigen pel producte
Al museu hi ha un Picasso. lobjecte per la persona
s una de les plomes ms prometedores. lautor per lobra
173
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 174
La poesia compromesa
Lhivern de 1939 lexrcit franquista va entrar a Barcelona i va anar empenyent les tropes republicanes
fins a la frontera francesa. Per a molts catalans, entre els quals Joan Oliver, que signava les seves poesies
amb el pseudnim de Pere Quart, comenava una etapa dexili forat del seu pas. El poema que llegirs
se situa just en el moment de passar els Pirineus.
Corrandes dexili
Una nit de lluna plena Avui en terres de Frana
tramuntrem la carena, i dem ms lluny potser,
lentament, sense dir re... no em morir denyorana
Si la lluna feia el ple ans denyorana viur.
tamb el fu la nostra pena. En ma terra del Valls
Lestimada macompanya tres turons fan una serra,
de pell bruna i aire greu quatre pins un bosc esps,
(com una Mare de Du cinc quarteres massa terra.
que han trobat a la muntanya). Com el Valls no hi ha res.
Perqu ens perdoni la guerra, Que els pins cenyeixin la cala,
que lensagna, que lesguerra, lermita dalt del pujol;
abans de passar la ratlla, i a la platja un tenderol
majec i beso la terra que bategui com una ala.
i lacarono amb lespatlla. Una esperana desfeta,
A Catalunya deix una recana infinita.
el dia de ma partida I una ptria tan petita
mitja vida condormida; que la somio completa.
laltra meitat vingu amb mi PERE QUART
per no deixar-me sens vida. Sal de tardor
174
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 175
175
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 176
La poesia compromesa
Tradicionalment la poesia ha estat un gnere literari que ha servit per expressar sentiments lli-
gats a la intimitat del poeta. Un bon exemple daquesta tendncia s la poesia amorosa, que has
estudiat en la unitat anterior. Sovint, per, els poetes han posat els seus poemes al servei dalgu-
na causa que els ha semblat digna de fer-ho. En aquests casos, parlem de poesia compromesa.
La poesia patritica
Un dels temes ms presents en la histria de la literatura, i especialment en la poesia, s lexalta-
ci o la reivindicaci de la ptria. En el cas de la literatura catalana, les vicissituds histriques
que ha viscut Catalunya han fet que el tema patritic hagi estat recurrent. Els poetes catalans han
escrit poesia patritica, especialment en dos moments molt significatius de la histria contem-
pornia del nostre pas:
Al segle XIX, durant la Renaixena, poetes com Bonaventura Carles Aribau, Ja-
cint Verdaguer, ngel Guimer o Vctor Balaguer van escriure poemes que rei-
vindicaven la histria de la naci catalana, tant medieval com moderna: els seus
herois, els moments crtics en la defensa de les llibertats del poble catal, etc.
Al segle XX, durant la Guerra Civil i la postguerra, poetes com Pere Quart o
Salvador Espriu es van comprometre en la denncia de lintent franquista deli-
minar la llengua i la cultura catalanes. El primer poema que has llegit s una
mostra del comproms de Pere Quart amb el pas del qual es veu obligat a exi-
liar-se.
La poesia social
En altres casos, el poeta sha comproms amb algun grup social que ha cregut que estava espe-
cialment desafavorit. Dos exemples clars daquest segon tipus de poesia compromesa se situen al
segle XX:
Als anys seixanta, els poetes del realisme histric, com Fran-
cesc Vallverd o Xavier Amors, van dedicar les seves composi-
cions a les classes populars i van mostrar les seves condicions
de vida, entre la descripci objectiva i la denncia oberta.
Aquesta tendncia va coincidir amb un major acostament a la
realitat per part daltres poetes, com Pere Quart i Espriu, ja es-
mentats, o Vicent Andrs Estells i Miquel Mart i Pol.
A partir dels anys setanta, la reivindicaci feminista arrela amb
fora en la poesia catalana, de la m de Maria Merc Maral. El
segon poema que has llegit s un exemple daquest comproms
amb la defensa del dret de les dones a assolir la plena igualtat
respecte als homes.
Tot i que els poetes esmentats no shan limitat a la poesia patriti-
ca o a la poesia compromesa amb la societat, sovint els seus poe-
mes daquesta temtica sn els que shan fet ms clebres, perqu
shan divulgat a travs de la msica o de reculls potics fets amb
una intenci poltica.
176
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 177
58. Llegeix les Corrandes dexili i explica el sentit dels versos segents:
Si la lluna feia el ple / tamb el fu la nostra pena.
Perqu ens perdoni la guerra, [...] / majec i beso la terra / i lacarono amb
lespatlla.
Avui en terres de Frana / i dem ms lluny potser.
59. Fes una llista dels sentiments que expressa el poeta i indica en quins
versos es troba cadascun.
60. Analitza la mtrica del poema (quantitat sillbica, rima, estrofes) i explica
quina relaci t amb el ttol.
61. Analitza la segona estrofa i digues quina relaci pot tenir amb el fet que
els exiliats cantaven el Virolai, entre altres himnes, en passar la frontera.
62. Explica a qu es refereix el poeta en cada vers de lltima estrofa.
63. Investiga quins cantautors de la Nova Can han cantat aquestes
corrandes. Mira daconseguir-ne una gravaci i feu-ne una audici a classe.
64. Centrat ara en el poema de Maria Merc Maral i analitzan la mtrica, la
quantitat sillbica i la rima.
65. Fes una llista de les expressions que facin referncia al mn de les bruixes
i explica quina relaci tenen amb la dona.
66. Explica qu simbolitzen dins del poema els elements segents:
lluna finestra oberta estris domstics metalls i armes
67. Explica el sentit general del poema en relaci amb el comproms feminista
que linspira.
68. Llegeix aquests tres fragments de poemes, indica quin relacionaries amb
la Renaixena, quin amb el realisme histric i quin no pertany a la poesia
compromesa. Argumenta la teva resposta.
177
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 178
Avaluaci
Contraatac
En Ferran va arribar aquella tarda a casa dun Metdicament, lluitant per no perdre els ner-
humor excellent. Tenia curiositat per veure si vis, en Ferran va anar provant tots els siste-
lEdgar havia llegit el seu missatge de correu mes de recuperaci de dades, tot i que ja si-
electrnic, perqu estava convenut que el maginava que no hi hauria res a fer.
seu amic compliria la promesa i aprofitaria Mhan enredat com a una gallina va remu-
qualsevol oportunitat per connectar-se. La nit gar, i a la seva boca all era com el pitjor dels
anterior havia descobert diversos llocs on po- renecs.
dia trobar informaci sobre la Societat Clair- Per primera vegada en la seva carrera de pira-
bone. En general, eren bases de dades empre- ta havia caigut en el pitjor dels errors: menys-
sarials daccs restringit i ds exclusiu per a prear la capacitat de defensa de les seves vcti-
professionals abonats, per estava segur que mes. I mentre ell tafanejava els sistemes
no li costaria gaire saltar-se els controls dac- informtics de la Societat Clairbone, ingnua-
cs i fer-hi un cop dull sense que ning no se ment convenut que noms senfrontava a
nadons. uns sistemes de seguretat rudimentaris, que
Va entrar a lhabitaci, va deixar els llibres al podia entrar i sortir per on volgus, lautntic
seu lloc i la jaqueta penjada a larmari i va sistema, el que samagava al darrere daquella
seure davant lordinador. Desprs duna rpi- faana tan fcilment hackejable, havia contraa-
da ullada rutinria per comprovar que tot era tacat. I quan ell ms convenut estava que al
al seu lloc, va pitjar linterruptor de la unitat costat daquell servidor de Nova Orleans no
central, esperant la resposta immediata de hi havia ning amb prou coneixements in-
tots els perifrics que anunciaria lengegada formtics per suposar-li cap problema, alg
del sistema. No hi va haver res de tot aix. de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobar-
Noms el monitor va fer una breu pampalluga lo, infiltrar-se al seu ordinador esquivant totes
abans de quedar-se negre i mostrar un lacnic les barreres de seguretat, plantar-li a dins un
missatge que en Ferran sempre havia estat virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser
convenut que mai no hauria de veure: Erra- detectat... senzillament perqu ell es creia
da general del sistema. Premi una tecla per completament invulnerable.
continuar. En Ferran va sentir com una suor Latac havia estat devastador, i en Ferran no va
freda li perlejava el front. Va mirar de reini- trigar a comprovar que el seu sistema sacaba-
ciar, per el resultat va ser el mateix. Va tecle- va de destruir completament. Tot i que tenia
jar desprs, frenticament, algunes ordres al cpies de seguretat de tot el contingut dels
teclat, noms per comprovar que el sistema discos durs, probablement trigaria dies a re-
no trobava cap dels discos durs, ni dels lec- construir-ho tot tal com havia estat abans i a
tors externs. Desprs, fins i tot el teclat va dei- protegir-se amb mesures de seguretat ms efi-
xar de respondre. No era que el sistema tin- caces.
gus una errada. Era que no hi havia sistema. PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic
178
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 179
69. Classifica aquestes oracions en simples i compostes:
En Ferran va arribar aquella tarda a casa dun humor excellent.
En Ferran va sentir com una suor freda li perlejava el front.
No hi va haver res de tot aix.
El problema era que no hi havia sistema.
70. Explica quin s lelement denlla daquestes oracions compostes:
Per primera vegada en la seva carrera de pirata havia caigut en el pitjor dels errors:
menysprear la capacitat de defensa de les seves vctimes.
Va mirar de reiniciar, per el resultat va ser el mateix.
71. Identifica els connectors que enllacen aquestes oracions compostes.
Indica si les proposicions encaixen al mateix nivell o una depn
sintcticament de laltra:
La nit anterior havia descobert diversos llocs on podia trobar informaci sobre la
Societat Clairbone.
No era que el sistema tingus una errada.
Latac havia estat devastador, i en Ferran va comprovar que el seu sistema
sacabava de destruir completament.
72. Llegeix atentament aquest fragment del text:
179
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 180
Activitats complementries
GRAMTICA 80. Totes les formes del verb allar i del verb
amonar porten diresi. Per qu? s algun
76. En quines daquestes oracions s dels casos que has estudiat en aquesta unitat?
necessria la coma? Per qu? Per qu no ho
s en els altres casos? 81. Explica la diferncia de significat i de
categoria lxica entre les paraules de les
El Carles s un gran esportista, sa germana no
mouria el cul de la cadira. parelles segents:
180
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 181
ENTRETENIMENTS
Busca en la sopa de lletres el nom de set llenges que es parlen al nostre pas (si una llengua t ms dun
nom, aqu apareix el nom, catalanitzat, ms usual internacionalment) i, desprs, copia-les en el lloc
corresponent del text. Amb les lletres sobrants de la sopa completa el text:
L D E L L E C N G Q
O U S A P E R O U P
Y I E A L A O I T E
N R N L R I T T O R
A I A A A X I N E S
P G M T U L N O M E
S S O A N H I H A U
E N R C I Z A M A A
181
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Pgina 182
7
El temps fa canviar
molt les coses.
Plou i fa sol
El prncep de Vilamaniscle
Timagines com devia
ser el lloc on vius fa Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, per no s si estic en un somni, en un
cinc-cents anys? mn irreal o qu s el que est passant. De fet ha passat aquesta tarda, per aquestes
Com ser daqu coses no passen, no poden passar, s impossible que passin.
a tres-cents anys?
Comencem pel comenament. Anit, vaig quedar-me al sof del menjador a llegir un
Qu passaria si fssim
llibre que el meu pare va escriure per a mi i el va fer enquadernar; s, doncs, un
un salt en el temps
sense adonar-nos-en? exemplar nic al mn. Es titula El prncep de Vilamaniscle i explica una aventura me-
dieval, on el protagonista s lEstanislau de Cantallops, un noi que va a buscar una
flor mgica per salvar la seva promesa dun encanteri que li ha fet una bruixa.
Ahir vaig llegir fins a la pgina vuitanta-quatre i, quan vaig anar a dormir, vaig deixar-
lo obert sobre la tauleta del menjador.
Avui ha estat un dia normal, si no fos que a la tarda hi ha hagut una tempesta de
llamps i trons, que ha estat la ms forta que recordo. Quan he tornat de linstitut, tan
bon punt he obert la porta de casa, he sentit una pudor estranya, que no havia sentit
mai, una pudor molt forta. Una pudor... desconeguda!
He pujat lescala, he entrat al menjador i mhe quedat glaada. Quan he reaccionat he
sortit disparada i he baixat corrent les escales. Per en arribar a baix mhe quedat atu-
rada, sense saber prou b per qu.
Al menjador de casa hi havia un home, un home desconegut, un home molt estrany. Es-
tava assegut a terra, en un rac. Devia tenir uns vint-i-cinc anys, duia els cabells llargs
dun color castany clar, per molt i molt bruts. Tamb duia una barba deixada i bruta.
Tot ell anava molt brut i la roba tamb feia fstic. Portava una espcie de malles de color
marr, velles i foradades, les cames embolicades amb pell lligada amb cordills a unes
sandlies de cuir, i un vestit amb mnigues que li arribava a mitja cuixa, amb un cintur.
Mha fet llstima, veurel all a terra, amb aquella cara despant. He tornat a pujar, i
all, en un rac del menjador, continuava lhome amb la mateixa cara despantat.
Qui ets? Qu fas aqu? he dit intentant cridar i fer veu de mal geni.
Lhome sha mogut inquiet, aterrit i tremols, i ha contestat amb una veu fluixa:
Poc ho s.
Ara pla! No saps qui ets?
s clar... que ho s, mas emper no s qu fa jo ac. No s com hi som entrat, no s on
som, ne... sha aturat dubtant.
En veurel tan espantat jo he agafat confiana i mhi he acostat. Parlava mig catal,
mig no s qu, tenia un accent molt estrany i deia paraules que jo no entenia.
Si no texpliques millor no tentenc.
182
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 183
Ara som dins un palau. No s ver? Tot s tan bell, tan lluent que a s, certes, un palau.
Ests molt de romanos! Sn els mobles i el sof que he vist tota la vida!
Dius paraules que no entenc gens.
Menys ho entenc jo. Don has vingut?
Visc en un poble apellat Bitinga...
...Bitinga he repetit, lentament: aix em sona. I com et dius?
Jo som nEstanislau de Cantallops e servesc lo meu senyor, lo comte dEmpries, que Du guard, en
Pon Hug IV.
Mira! Aqu tenim el prncep de Vilamaniscle! he dit jo burlant-men.
Com saps que hom mapella aix? ha preguntat ell, mentre els ulls li sortien de la cara.
A veure. A veure... Jo em dic Laura, i tu?
Estanislau. Estanislau de Cantallops. E hom mapella lo prncep de Vilamaniscle per o com som lnic
miny de la mia edat a Vilamaniscle, e les minyones del poble, e de Garriguella e de Peralada, co-
menaren a dar-me aqueix nom...
Era increble! Estava mort de por i insistia que es deia com el protagonista del llibre que jo havia
estat llegint la nit abans i que encara era obert sobre la tauleta.
Escolta... Estanislau, has llegit aquest llibre, veritat? he dit mentre lagafava.
No. Poc ne s, jo, de lletra ha dit com si fos la cosa ms normal del mn.
Que no saps llegir?
Jo? No en s gens. Solament ne saben los monjos, los prnceps, los trobadors e hmens de gran paratge.
s increble, he pensat, mentre rumiava alguna cosa que pogus explicar el misteri del personat-
ge que tenia a casa.
Vejam, dius que no saps com has entrat a casa meva, que tot de sobte thas trobat aqu, no?
Doncs fes un esfor a veure si recordes on eres just abans.
183
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 184
Era als afores del vilatge, era sortit del mas de mon amic Arnau e anava vers lo castell a parlar ab lo ve-
guer. Quan era prop lalzina que ha al costat del cam han comenat a caure unes gotes molt grosses e mhe
soplujat sota lalzina. E encontinent s caigut un llamp aitant prop de mi que som roms uns moments sens
veure-mhi, he sentit una calor terrible e mhe trobat caent entre aqueixa taula e aquest setial.
Mho ha explicat com si encara ho estigus vivint. Em sembla que llavors he comenat a
pensar que ell no estava malament del cap, sin que realment estava passant alguna cosa
molt estranya...
A veure, Estanislau, aquest poble... Bitinga, cap on cau?
A una llegua e mitja a migjorn dEmpries e prop la muntanya del Montgr, on lo rei en
Jaume II basteix lo castell.
Bitinga era un dels noms del meu poble, Bellcaire dEmpord, a ledat mitjana.
El castell! he exclamat, en pensar que des duna de les finestres del menjador de ca-
sa es veu el castell del Montgr. Estanislau, vine a mirar per la finestra. Mira, mira all
dalt li he dit, assenyalant-li la muntanya del Montgr.
Ha mirat per la finestra i ha obert molt la boca, sha recolzat a la paret i ha rossolat,
fins que ha estat assegut a terra.
No pot sser! No pot sser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e
ara... ara... lacab de veure acabat! Qu ss esdevingut? On som?
Des don es pot veure la muntanya del Montgr com lacabes de veure?
Des de... Bitinga? No, no pot sser, a Bitinga no ha negun palau com aqueix, ab aqueixes
taules ne ab aquests setials ha dit mentre anava fent que no amb el cap.
Vols veure el castell del comte dEmpries?
A poc a poc sha aixecat. Ha arribat a la finestra i en veure el castell li ha quedat la bo-
ca ms oberta que he vist mai. Desprs ha mirat la part del poble que es veu entre ca-
sa meva i el castell, tremolant tot ell.
Lo poblet, de sobte, ss tornat vila! Lo castell s diferent: aquella torre s mig enrunada, les
finestres sn canviades... Les cases sn de colors... dunes colors fort estranyes! s cosa de
bruixeria! Qu ss esdevingut? Em som tornat boig? ha preguntat, suplicant.
Ha estat llavors quan, tement la resposta, li he fet la pregunta que feia estona que em
rondava pel cap.
Estanislau, a quin any som?
A lany del Senyor de 1295 ha contestat amb naturalitat. Per qual ra mho demanes?
Desprs he estat jo la que ha quedat bocabadada, sorpresa, pensativa. Aquell noi havia
fet un salt en el temps. I quin salt: set-cents anys! Semblava que no podia haver-hi cap
altra explicaci, per aix noms passa als llibres de cincia-ficci i a les pellcules.
He comenat a pensar com li explicaria, a ell, all que jo no entenia, per el que ha
succet a continuaci mha estalviat lexplicaci.
Mhe aixecat i he agafat el llibre, encara obert per la pgina vuitanta-quatre. Mhe acos-
tat a lEstanislau; he segut al seu costat i he comenat a tancar el llibre, al mateix temps
que ell hi acostava la m. En el precs moment en qu el llibre sanava a tancar, ell to-
cava les pgines, de manera que li ha enganxat els dits.
En aquell mateix moment ha desaparegut, com si el llibre lhagus xuclat.
He estat una estona pensativa i, sense saber per qu, mha vingut una frase al cap: Ha vingut
amb la tempesta....
JOSEP TORRENT, L estranya desaparici de la Laura
(Adaptaci)
184
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 185
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
2. Substitueix les expressions destacades per les dues opcions que sn correctes:
c i
Caram!
Renoi! m
Som-hi!
Ests molt de romanos! Sn els mobles i el sof que he vist tota la vida.
Ests molt de contemplacions!
Ests molt de canons!
t s
Ests molt de falrnies!
No pot sser! No pot sser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne
a mitjan, e ara... ara... lacab de veure acabat! Qu ss esdevingut? On som?
4. Aparella cada mot o expressi utilitzada per Estanislau de Cantallops amb el seu
equivalent actual:
veguer noble
setial seient
vilatge poblaci petita
home de gran paratge governador
A B
C D
185
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 186
INTERPRETAR EL TEXT
6. Llegeix el fragment inicial de la lectura i respon les preguntes segents:
9. Quina mena de relaci creus que hi ha entre la Laura i el seu pare? s habitual fer-se
regals daquesta mena?
10. Et sembla que la manera com la Laura li vol demostrar la nova realitat a lEstanislau
s adequada? Creus que ho hauria hagut de fer duna altra manera?
REFLEXIONAR I AVALUAR
a 11. Formula una hiptesi que relacioni les dues tempestes amb laparici i la desaparici
de lEstanislau.
12. Creus que la idea dels salts en el temps s un tema recurrent en la literatura
M
o en el cinema? Per qu?
13. Com timagines que es pot sentir una persona quan el seu mn desapareix de sobte?
Et sembla que s lgica, la reacci de lEstanislau?
EXPRESSAR-NOS
e 14. Tria una poca, passada o futura, i un indret i un espai concrets on tagradaria
m
traslladar-te. Desprs, explica als teus companys com seria aquesta experincia.
15. Per parelles, escriviu un dileg breu en qu lEstanislau, un cop retornat a Bitinga,
f g
expliqui al comte dEmpries lexperincia que ha viscut. Procureu fer-ho utilitzant
la seva manera de parlar.
Representeu a classe el dileg, i compareu-lo amb el que han redactat els companys
i companyes.
186
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 187
Lentrevista
Lentrevista s un gnere periodstic amb forma de conversa entre dos interlocutors: el periodis-
ta, que planteja una srie preparada de preguntes, i lentrevistat, que les respon. En els mitjans
de comunicaci orals, lentrevista s transmesa tal com es produeix. En canvi, en els mitjans es-
crits es fa una transcripci de les paraules de lentrevistat, i aix comporta resumir o fer un ex-
tracte de les idees expressades i, en general, perdre els matisos que aporta lexpressivitat en la
llengua oral.
Estructura de lentrevista
Les entrevistes solen tenir una estructura com la segent:
Titular. Com a titular sacostuma a recollir una afirmaci de lentrevistat que el periodista con-
sidera important o, si ms no, atractiva. El titular pot anar complementat per un avantttol o
per un subttol que informen que es tracta duna entrevista o que afegeixen alguna dada sobre
la personalitat o lactivitat actual de la persona entrevistada.
Entrada. En les entrevistes, lentrada sol recollir la presentaci de lentrevistat: nom, edat, de-
dicaci, circumstncies actuals...
Cos de lentrevista. s la srie de preguntes i respostes. Les preguntes se solen destacar en
negreta.
Tipus dentrevistes
Els dos principals tipus dentrevista sn:
Entrevista informativa (o de declaracions). s una entrevista objectiva en qu el periodista
es limita a exposar el dileg amb lentrevistat, sense comentaris ni descripcions interpretatives.
Recull idees i opinions de la persona entrevistada a propsit de la seva activitat professional,
social, poltica, artstica, etc., relacionades amb lactualitat. La intenci s informar el pblic
del que pensa lentrevistat.
Entrevista de personalitat. Aborda en profunditat la biografia, les activitats, les opinions i el
tarann de la persona entrevistada. Tot el text se centra en aquest personatge, encara que, so-
vint, shi incorporen els comentaris del periodista, les seves valoracions subjectives de la ma-
nera de ser i de fer del seu interlocutor. Lentrevista de personalitat tendeix a ser ms extensa
que lentrevista informativa.
187
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Pgina 188
16. Llegeix atentament lentrevista a Carles Puyol i explica la funci de
cadascuna de les parts segents:
17. Feu grups de treball a laula. Els uns hauran de preparar una
entrevista objectiva i els altres una entrevista de personalitat a un
personatge que tots conegueu, per exemple un professor del vostre centre
educatiu. Desprs de llegir-la a classe, comenteu quines diferncies hi ha
entre el contingut de luna i de laltra.
18. Realitzeu i editeu una entrevista a partir del que heu preparat en
lactivitat anterior. Hi podeu combinar preguntes dactualitat amb altres
de ms profunditat.
188
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 189
Comprenem, comptem,
analitzem i expliquem
189
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 190
19. Un grup de 50 estudiants de 3r dESO han contestat lenquesta de la
pgina anterior. Observa alguns dels resultats que shan obtingut i respon
les preguntes:
1. Al migdia, entre les 3. Amb quina freqncia 5. Si en fas, de quina mena sn? Si
classes del mat i les fas activitats en fas ms duna, marca-les totes.
de la tarda, qu fas? extraescolars?
25 50%
a
12%
20 40%
d
14% c
15 30%
46%
b
10
28% 20%
5 10%
0 0%
a b c d e a b c d e f
20. Ara respon lenquesta, individualment i amb sinceritat.
21. En grups de tres o quatre persones, elaboreu una enquesta sobre
les activitats del cap de setmana. Passeu-la a deu companys i companyes
daltres classes perqu responguin.
Feu el recompte de respostes i elaboreu els grfics estadstics que us semblin
necessaris. Desprs, poseu els resultats en com amb la classe i analitzeu-los
conjuntament.
Pots arribar en alguna conclusi, desprs danalitzar el resultat de totes dues
enquestes? Formula-les per escrit i compara-les amb les de la resta de la classe.
190
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 191
El vocabulari dels
fenmens meteorolgics
22. Escriu aparellades cada paraula i la seva definici:
gebre boira calamarsa rosada gla borrall
t __ __ __ __ __ __ __ __ __
m __ __ __ __ __ __ g __ __ __ __ l
p __ __ __ __ __ l __ __ v __ __ __
g __ __ __ __ x __ __ __ __
m __ __ j __ __ __
24. Classifica els noms segents segons si fan referncia a un vent suau,
a un vent intens i sobtat o a un vent molt fort:
ventada rfega ratxa oratge ventijol
tif brisa cicl vendaval hurac
25. Copia aquestes oracions i completa-les amb el verb adequat:
Ha ............ tota la nit i han caigut molts llamps.
bufar
tronar
El vent ............ entre els arbres.
plovisquejar No mhe endut el paraigua: sort que noms ............
nevisquejar Avui fa un dia espants: plou, neva i ............
ventejar Fa tant fred que aquesta nit ............
gelar Ara ............ per si qualla la neu no podrem sortir.
26. Escriu cada frase feta aparellada amb el seu significat:
Cridar el mal temps Passejar per distreures
Fer ms mal que una pedregada Fer mals pronstics
Escampar la boira Ser danys
27. Classifica aquests adjectius segons si fan referncia al fred o a la calor:
trrid bullent glid xafogs
gelat calent glacial canicular
congelat ardent glaat fresc
28. Escriu el fenomen que mesura cadascun daquests aparells:
191
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 192
Act. 29 i 30
La juxtaposici i la coordinaci
En aquesta unitat veurem dos dels tres grans tipus doraci composta. Es tracta de dos tipus
doraci en qu les proposicions que integren loraci es troben al mateix nivell sintctic.
Act. 31 i 32 La juxtaposici
La juxtaposici de les proposicions que formen una oraci composta consisteix a enllaar-les
mitjanant lentonaci, en loral, o els signes de puntuaci (la coma, el punt i coma i els dos
punts), en lescrit. Exemples:
Cada dia circulen ms vehicles , les carreteres es collapsen.
proposici 1 enlla proposici 2
En la llengua oral, aquests signes de puntuaci equivalen a una pausa breu o un canvi dins duna
corba entonativa. Fixat que, si canvissim els signes de puntuaci destacats per punts i seguit,
tindrem oracions simples independents amb un perode dentonaci diferent per a cadascuna.
Pel que fa al sentit, les proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos, des de la
simple suma de significats (Avui s festiu, dem fan el pont) fins a una relaci deductiva de causa i
conseqncia (Ha deixat la porta ajustada: tornar aviat).
Act. 33 i 34 La coordinaci
La coordinaci de les proposicions que formen una oraci composta consisteix a enllaar-les
mitjanant connectors (generalment, una conjunci coordinant). Exemples:
Fan una excursi cada trimestre i van de colnies a lestiu.
proposici 1 enlla proposici 2
En els exemples que acabem de veure, el connector s un sol mot situat entre les dues proposi-
cions que enllaa. Ara b, en certs casos la conjunci es refora amb altres mots (Ens endurem els
nostres esqus o b en llogarem uns) o es dobla i encapala totes dues proposicions (Ni dormen ni
deixen dormir).
Pel que fa al significat, les proposicions coordinades poden expressar sentits diversos. Cada sig-
nificat est en relaci amb uns connectors concrets i comporta una classe de coordinaci.
192
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 193
Els tres grans tipus de coordinaci segons el significat sn la coordinaci copulativa, la disjunti-
va i ladversativa.
La coordinaci copulativa
La coordinaci copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Si
safirmen les proposicions, es fa servir la conjunci i entre les dues proposicions.
Buida els prestatges i treu-ne la pols.
En canvi, si es neguen, sutilitza la conjunci ni en totes dues proposicions.
Ni assaja amb el piano ni va a les classes de solfeig.
La coordinaci disjuntiva
La coordinaci disjuntiva expressa lalternativa entre els significats de les proposicions coordina-
des. La conjunci ms habitual s o, que es pot reforar amb b (o b) o tamb apareixent en to-
tes dues proposicions. Exemples:
Entres o surts?
Parla amb el conserge o b deixa-li una nota.
O tiren llarg o es queden curts...
En altres casos, lalternativa es pot indicar amb adverbis com ara o verbs com sigui encapalant
totes dues proposicions:
Ara sembla que sen surt, ara sembla que empitjora.
Sigui ara, sigui ms endavant.
La coordinaci adversativa
La coordinaci adversativa expressa la contraposici entre els significats de les proposicions co-
ordinades. Les conjuncions ms habituals sn per, sin i sin que, i se situen entre les dues pro-
posicions:
Avui ha fet ms fred per no ha plogut.
No es va refiar del seu ajudant sin que va demanar consell a un amic.
193
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 194
29. Copia les oracions compostes segents i separa les proposicions que les
formen. Indica en quin cas les proposicions estan al mateix nivell sintctic i
en quin tenen una relaci dinclusi:
30. Fes una llista amb els casos de juxtaposici, de coordinaci i de
subordinaci que trobis en loraci segent:
LErnest, que s molt robust, far de camlic; lOriol, que s ms finet, far el paper de galant, i en Pau
podr fer davi si el caracteritzem amb cura.
31. Transforma aquestes parelles doracions simples en oracions compostes
per juxtaposici de proposicions:
32. Transforma aquestes oracions compostes per coordinaci i subordinaci
en compostes per juxtaposici. Explica quina relaci de significat hi ha entre
les proposicions enllaades amb un signe de puntuaci.
33. Escriu oracions coordinades amb un element de cada columna:
34. Indica si loraci segent est composta per dues proposicions
juxtaposades o coordinades i explica per qu:
194
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 195
35. Escriu oracions que serveixin dexemple per a les afirmacions segents:
36. Les conjuncions i i o, a ms de proposicions, tamb poden coordinar altres
elements. Escriu exemples en qu aquestes conjuncions coordinin dos
sintagmes nominals, dos sintagmes adjectivals, dos sintagmes adverbials,
dos sintagmes preposicionals o dos sintagmes verbals.
37. La conjunci coordinant adversativa sin es pot confondre,
ortogrficament parlant, amb si no, s a dir, amb la conjunci subordinant
condicional si quan va seguida de ladverbi de negaci no. Fixat en les
oracions segents i omple els buits amb sin o si no:
Afanyat .......... vols perdre lltim tren.
No shi va encarar, .......... que va mirar de suavitzar la situaci.
No est jubilat, .......... a latur.
.......... et talles els cabells, aviat no et coneixerem.
38. Explica qu indica la coma destacada en les oracions segents:
El mercat central obre cada tarda; els dels barris , dimarts i divendres.
En Pau ha tret un notable de tecnologia i la Slvia , un excellent.
En quins dels tipus doracions que has estudiat es produeix aquest fenomen?
39. Escull linfinitiu correcte i completa les oracions amb el temps verbal
indicat entre parntesis:
195
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Pgina 196
Laccent grfic de la o i la e
Aix com la a, sempre que porta accent grfic, el porta greu o obert () i la i i la u el porten agut
o tancat (, ), en el cas de la e i la o, laccent grfic pot ser de les dues maneres: obert (, ) o
tancat (, ).
L s dun o altre depn de la pronunciaci: laccent greu o obert s per a la e i la o obertes i lac-
cent agut o tancat, per a la e i la o tancades. Com que no sempre et podrs refiar de la pronun-
ciaci, per raons personals o de variaci geogrfica, en aquesta unitat estudiars la tendncia ma-
joritria daccentuaci de la o i la e i tamb els casos menys freqents o minoritaris.
Accentuaci grfica de la O
Tendncia general
La majoria de paraules agudes que porten accent a la o el porten tancat: .
La majoria de paraules planes i esdrixoles que porten accent a la o el porten obert: .
Exemples de la tendncia general
Agudes: avi, instituci, indicaci, estaci, blavs, fams...
Planes: afnic, tnic, atmic, antnim, supersnic...
Esdrixoles: lgica, tnica, cmica, rnega, histrica...
Casos minoritaris
No segueixen aquesta tendncia general algunes paraules, que cal recordar:
Agudes: arrs, esps, reps, de deb, ress... i tres ds molt freqent: aix, all i per.
Planes: estmac, furncol, Gsol, Sller...; linfinitiu crrer i compostos (recrrer, transcrrer,
discrrer...); algunes formes del verb ser (fssim, fssiu, frem, freu).
Esdrixoles: frmula, gndola, tmbola, trtora...
Accentuaci grfica de la E
Tendncia general
La majoria de mots que porten accent a la e el porten obert: .
Per, en el cas dels mots aguts, els casos daccent tancat sn fora abundants.
Exemples de la tendncia general
Aguts: els numerals ordinals (sis, set, vuit...), els gentilicis (japons, senegals, angls...), els
noms de comarques (Peneds, Valls, Tarragons...), alguns participis (adms, encs, aprs,
proms...) i alguns mots ds freqent com ara pags, burgs, perqu, vost, caf, esps...
Plans: glid, esttic, ttric, esplndid, Flix...; alguns infinitius (convncer, reconixer, merixer...) i
la 1a i la 2a persona del plural de limperfet dindicatiu dalguns verbs: diem, fieu, quiem...
Esdrixols: ancdota, independncia, anestsia, dcima, histrica...
Casos minoritaris
No segueixen aquesta tendncia general algunes paraules, especialment formes verbals:
Agudes: la majoria de formes verbals (per tant: far, digu, mostrs...; compostos de b i ms
(malb, molt reb, gaireb, tamb, noms...) i mots com ximpanz, abec, excs, congrs, revs...
Planes: alguns mots (prssec, prstec, crvol, ferstec...), alguns infinitius (crixer, nixer, sser,
tmer...) i algunes formes verbals: rem, reu, digurem, fssiu...
Esdrixoles: esglsia, crvola, ferstega, Dnia...
196
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 197
41. Classifica les cinc vocals en tres grups segons el nivell de dificultat de
laccentuaci:
Grup A s molt fcil saber quin accent porten.
Grup B s relativament fcil saber quin accent porta.
Grup C s ms difcil determinar si laccent que porta s obert o tancat.
42. Quines sn les tres paraules ms utilitzades amb un accent a la o que no
segueixen la tendncia general pel que fa a ls de laccent obert o tancat?
43. Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrixoles. Desprs,
accentua-les i assenyala les sis que porten laccent contrari a la tendncia
general:
camio topic neguitos conica indomita
associacio formula fiblo napoleonic resso
intencio semito baco incorrer Monica
optica llobrega escorpora socorrer blanquinos
atonit histrionica cendros penos raco
44. Fes el mateix amb aquestes paraules que porten accent a la e:
cafe medic Girones etcetera celebre
portugues nomes transgenic cinque xines
tambe dese prestec Xenia tecnica
llepola esglesia pressec neerlandes analgesic
perfida perque Moianes merit fertil
45. Busca, en les pgines dortografia de les unitats 2 i 3, exemples de participis
i infinitius amb una e o una o accentuada. Quin tipus daccent porten?
46. Busca, en les pgines dortografia de la unitat 4, com solen ser els accents
diacrtics (oberts o tancats), especialment en les formes verbals. Escriu-ne
alguns exemples.
E l poble on va nixer i crixer la meva via ha quedat prcticament excls dels mapes. I aix
que jo el vaig conixer en una poca de mxima activitat comercial que es concentrava en
el mercat setmanal. De la plaa de lesglsia sortia un carrer estret i llbrec, conegut popu-
larment com el carrer de lagutzil. De deb, per, es deia carrer de Napole ja que, segons la
tradici, amb ms o menys veracitat histrica, el gran militar francs va passar una nit a la ca-
sa que avui duu el nmero deu. Al capdavall, el carrer seixamplava una mica i desembocava
a la plaa de la verdura. Un pags de cara colrada oferia la seva mercaderia sota els tmids ra-
jos matiners que es filtraven entre les cases. Els prssecs de la contrada eren clebres per la
seva dolor. La poblaci no hauria tingut cap inters si no hagus estat per aquella fruita es-
tiuenca que espervem dany en any.
197
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Pgina 198
Les abreviacions:
abreviatures i smbols
Una abreviaci s la representaci dun concepte o duna o ms paraules de manera escurada o
simplificada. Els tipus ms habituals dabreviacions sn les abreviatures, els smbols, les sigles i
els acrnims.
Les abreviatures
Una abreviatura s una abreviaci formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraules
representades, i suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals. Poden ser simples o com-
postes, segons si representen una paraula o ms duna. Normalment, al final de labreviatura es
posa un punt i, en alguns casos, una barra. Exemples:
carrer c/, c. pgina pg.
sense nmero s/n per ordre p.o.
Els smbols
Un smbol s una abreviaci establerta per convenci i no subjecta a cap regularitat concreta.
Sovint sn internacionals i estan fixats per organismes oficials.
Els smbols solen estar relacionats amb la cincia i la tecnologia. Alguns sn signes no alfabtics,
i altres sn lletres que en alguns casos sescriuen amb majscula o amb minscula. Sn invaria-
bles i sempre shan descriure sense punt final. Exemples:
hidrogen H minut '
caloria cal byte b
48. Relaciona cada paraula amb la seva abreviatura:
senyor cert.
certificat sr.
abril abr.
doctora a/c
a compte dra.
49. Copia les oracions segents i substitueix els mots en cursiva per
labreviatura o el smbol corresponent:
El captol V tracta sobre leconomia del Tercer Mn.
Durant el segle XX es van produir grans avenos tecnolgics.
Ingressam els diners, si us plau, al compte corrent 0708000045.
Lentrevista amb lescriptor apareix en el butllet 34.
La temperatura actual s de 24 graus centgrads.
198
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 199
50. Escriu les abreviatures que corresponen a les adreces segents:
Carretera de Vic, 3, baixos dreta
Passeig de Barcelona, 2, segon primera
Avinguda de Palams, 23, tercer quarta
51. Busca en aquesta sopa de lletres els mots que corresponen a les
abreviatures segents:
D S A T R R E M I T E N T R M
etc.
T L O O L A E R T A D O A D I
nre.
E J A R T I C L E D E M R I E
rnt.
L R S A M P O T R S D B A O T
tel.
E D E S C O M P T E A R H P C
set.
F E T F N L P I O S O E A A E
mpal.
O R E A A M A O Y P U A X R T
cia.
N T M P M U N I C I P A L S E
art.
I N B G D T Y D N I R M C A R
apt.
P O R C E C I E S N E O V D A
dte.
L F E I R E A P A R T A T E T
52. Escriu, en la forma masculina i femenina, les abreviatures dels ordinals
que corresponen als nombres segents:
1 4 7 10
2 5 8 18
3 6 9 21
53. Escriu aparellats cada smbol amb el seu significat:
O grau centgrad
% watt (unitat de potncia)
C dlar
W euro
$ lliura esterlina
oxigen
tant per cent
54. Busca informaci sobre les diferents maneres de representar els smbols
de les hores, els minuts i els segons i escriu totes les possibilitats que trobis
per a les indicacions horries segents:
17:48:02
09:45:15
12:07:25
199
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 200
200
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 201
I el pa,
posat a taula.
I lescudella rossa,
fumejant.
201
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 202
La poesia religiosa
Parlem de poesia religiosa quan un sser transcendent com s Du t un paper important en la
reflexi sobre la vida i la mort que fa el poeta. La poesia religiosa pot estar dirigida a la mateixa
divinitat o, simplement, referir-shi. Al llarg de la histria, la poesia religiosa ha consistit en una
lloana de Du i dels sants cristians, per tamb en una interpellaci de lhome a Du o, fins i
tot, en un dileg obert i sincer entre el poeta i Du. En el segon poema que has llegit, per exem-
ple, Mrius Torres reflexiona sobre la naturalesa humana i la seva relaci amb la divinitat a qui
sadrea.
55. Quina paradoxa cont el ttol del poema de Joan Salvat-Papasseit?
Relaciona aquesta contradicci lgica amb una circumstncia de la vida
del poeta. Busca informaci sobre la seva biografia.
56. Rellegeix el poema Tot lenyor de dem i analitza qui s el destinatari
de la reflexi: s el mateix al llarg de tota la composici? Explica-ho.
57. Detecta i explica la funci que tenen aquestes dues figures retriques
en el poema:
enumeraci polisndeton
En quin vers sacaba la utilitzaci daquests dos recursos? Per qu?
58. Explica el sentit dels quatre versos finals en relaci amb tot el poema.
202
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 203
59. Ara llegeix el poema de Mrius Torres i respon les preguntes segents:
A qui sadrea el poeta al llarg de la composici?
Com hauria estat la vida del poeta si hagus estat un gra de blat?
Quin seria lavantatge ms important de ser un raig de llum?
En qu consisteix, per, de fet, la natura humana?
Quins dos sentiments contradictoris expressa el poeta al comenament
de lltima estrofa?
Quin s el sentit que t Du en la vida humana?
60. Explica el sentit de les metfores segents:
Temps
Tornam, ah, tornam als anys Tornam a la furiosa
de la noiesa, passi que de mi va fer un altre.
amb els amics Ja no ser mai ms el noi
a la riera, amb el passeig que feia jocs.
i les pistes de tenis I me nalegro.
i el ping-pong.
No. No.
62. Comenta aquests dos poemes de Vctor Catal, pseudnim de Caterina
Albert, comparant les coincidncies i les divergncies que hi ha entre tots dos:
203
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 204
Normalitzaci i normativitzaci
de la llengua catalana
La normalitzaci lingstica del catal
La llengua catalana s una llengua minoritzada que es troba en una situaci de conflicte lin-
gstic amb les llenges castellana (en els territoris de parla catalana de lEstat espanyol),
francesa (a la Catalunya del Nord, sota jurisdicci francesa) i italiana (a la ciutat de lAlguer,
a lilla de Sardenya). Tamb al principat independent dAndorra el catal experimenta la pres-
si del castell, del francs i, fins i tot, del portugus, parlat per molts immigrants dorigen
portugus.
Dins daquest conflicte hi ha elements que afavoreixen la substituci lingstica del catal per
una de les llenges majoritries esmentades, per tamb nhi ha que fomenten la normalitzaci
del catal. La normalitzaci lingstica s un procs de canvi social pel qual es pretn recuperar
plenament ls normal de la llengua amenaada. En el cas del catal, les actuacions que shan fet
i que sestan duent a terme per aconseguir aquest objectiu sn les segents:
Reconeixement de loficialitat de la llengua catalana.
Andorra: el catal ha estat sempre lnica llengua oficial.
Catalunya: oficial entre 1932 i 1939 i a partir de 1979.
Pas Valenci: oficial a partir de 1982.
Illes Balears: oficial a partir de 1983.
Franja de Ponent, el Carxe (Mrcia), Catalunya del Nord i lAlguer: no oficial.
Prestigi de la llengua prpia. El catal va tornar a ser una llengua de cultura a partir de la re-
cuperaci de la literatura culta que al segle XIX va promoure la Renaixena. Tamb s una eina
de promoci personal i de cohesi social per a les successives onades immigratries que des
de principis del segle XX han anat arribant a terres catalanes, especialment al Principat.
Foment de ls de la llengua en els mbits ocupats per la llengua dominant. A Catalunya, el
territori on la normalitzaci lingstica ha avanat ms, aquest fet sha notat a ladministraci
pblica (Generalitat i ajuntaments), als centres densenyament (escoles, instituts, universitats),
als mitjans de comunicaci (diaris, revistes, rdio, televisi, Internet), etc.
204
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 205
L any 1907, el poltic Enric Prat de la Riba funda lInstitut dEstudis Catalans, autoritat encar-
regada de la fixaci de la normativa del catal. Treballant en el marc de la Secci Filolgica da-
quest organisme, Pompeu Fabra va publicar tres obres normatives bsiques:
1913: Normes ortogrfiques.
1918: Gramtica catalana.
1932: Diccionari general de la llengua catalana.
Aquestes obres de referncia van ser acceptades, amb alguna adaptaci, arreu de les terres de
parla catalana. Posteriorment, tot i les dificultats derivades de la persecuci de la cultura catala-
na durant el franquisme, van ser revisades, modificades i ampliades per adaptar-les a levoluci
de la llengua. Actualment la normativa oficial del catal (ortografia, gramtica, diccionari) es pot
consultar a la pgina web de lInstitut dEstudis Catalans: www.iec.cat.
63. Explica a qu atribueixes que el catal assols loficialitat a Catalunya als
anys trenta del segle XX i que al Pas Valenci i a les Illes Balears calgus
esperar mig segle ms.
64. Comenta com explicaries a una persona immigrant, especialment
castellanoparlant, a qui laprenentatge del catal pot semblar-li una
dificultat afegida, que saber catal s, a la llarga, un avantatge per a ell i per
a la seva famlia.
65. Classifica aquests mbits en tres columnes, segons el nivell de
normalitzaci que creguis que hi ha assolit la llengua catalana:
escola rdio ajuntament Generalitat
jutjats cinema televisi premsa
Internet mn laboral teatre jocs dordinador
Nivells de normalitzaci
Alt Mitj Baix
66. Connectat a la pgina de lInstitut dEstudis Catalans (www.iec.cat)
i fes una breu ressenya sobre els continguts daquesta pgina, amb una
incidncia especial en els que es refereixen a la llengua.
Consulta al diccionari normatiu que trobars en el men
principal daquesta pgina cinc de les paraules que has aprs
en lapartat de vocabulari daquesta unitat.
Guardat en la teva carpeta de pgines preferides aquest accs
al diccionari oficial de la llengua catalana i fes-lo servir quan
necessitis saber el significat dalguna paraula.
205
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 206
Avaluaci
Multa daparcament
A loficina dInfraccions dAparcament hi havia una llarga filera de finestretes, per
noms nhi havia una doberta, i Conrad es va haver de posar al final duna cua llarga
i lenta en una altra habitaci trista entre gris i beix amb llums fluorescents. Va trigar
quaranta minuts a arribar a la finestreta, on una dona demacrada, la mateixa perso-
nificaci de la Pacincia Abusada, el va informar que havia de pagar trenta dlars ad-
dicionals. Va quedar bocabadat. Trenta dlars, per qu? Per aparcar damunt la vore-
ra. All safegia als trenta dlars per aparcar en una zona vermella i tot plegat sumava
60 dlars de multa que hauria de pagar per treure el cotxe del dipsit. Al dipsit
hauria de pagar, a ms, 77 dlars en concepte de grua. Tot plegat, feia 137 dlars, i
noms en tenia 107 i 15 centaus. I no sacabava aqu. El dipsit... Tota lestona havia
suposat que el dipsit era una installaci municipal al centre de la ciutat. Ara linfor-
maven que el cotxe era al prquing particular de la companyia de grues. On era? A
lavinguda Keeler, a Oakland Est. Conrad noms sabia una cosa dOakland Est: hi
havia les barriades ms pobres. Tenia el cotxe al fons de les pitjors barriades!
Va pagar els 60 dlars i va abandonar lOficina dInfraccions dAparcament amb el
perms a la m, 47 dlars i 15 centaus a la butxaca, un cor accelerat i un problema
greu. Com podia aconseguir 29,85 dlars ms? Lnica possibilitat daconseguir els
diners era tornar a trucar a Jill, una perspectiva del tot aterridora. Suposant que els
tingus, com els hi podia enviar? Per transferncia? Havia embolicat tant la troca que
ni tan sols podia fer la trucada. Noms tenia quinze centaus en moneda. Si hagus
comprat un diari en comptes duna barra de xocolata amb ametlles naturals LAD
Schoter, ara tindria vint-i-cinc centaus.
Desma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes un
bitllet de dlar... Dues illes, tres illes, quatre illes... notava, o es pensava que notava,
com li augmentava la pressi sangunia. Al final, un petit quiosc. No va gosar dema-
nar canvi. Va comprar un exemplar de lOakland Tribune que li va costar cinquanta
centaus. Per a consternaci seva, el propietari li va tornar de canvi una moneda de
cinquanta centaus. Una moneda de cinquanta centaus... no ladmetia un telfon p-
blic! Tan sols desprs de molts precs, lhome va acceptar de canviar-la per dues mo-
nedes de vint-i-cinc.
Quan se nhavia allunyat, Conrad va llenar el diari en un contenidor de la cantona-
da. Tenia dos bitllets de vint dlars, un de cinc, un altre dun, dues monedes de vint-
i-cinc centaus, una de deu i una de cinc. Es va posar a caminar de nou. Va trobar un
telfon. Hi va dipositar una moneda de vint-i-cinc. No res, intil. Estava fora de ser-
vei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va colpejar laparell
amb la base del palmell. El va envair el pnic, i li va semblar que les extremitats se li
encongien i refredaven. El cor li anava a mil. Hi va dipositar amb cautela lltima
moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada de cobrament a destinaci a Jill... i
li va explicar tota la trista histria.
TOM WOLFE, Tot un home (Adaptaci)
206
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 207
67. Indica si les proposicions que integren loraci composta segent
estan enllaades per juxtaposici, coordinaci o subordinaci:
Desma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes
un bitllet de dlar...
68. De quin tipus s loraci composta Notava, o es pensava que notava...?
69. Separa les proposicions que formen loraci segent, identifica els
connectors que les enllacen i indica quina relaci de coordinaci hi ha:
Tot plegat, feia 137 dlars, i noms en tenia 107 i 15 centaus.
Fes el mateix amb aquesta altra oraci composta, ms complexa:
A loficina dInfraccions dAparcament hi havia una llarga filera de finestretes, per
noms nhi havia una doberta, i Conrad es va haver de posar al final duna cua
llarga i lenta en una altra habitaci trista entre gris i beix amb llums fluorescents.
70. Localitza els verbs de les oracions de lactivitat anterior, indica si hi ha
algun verb impersonal o alguna perfrasi verbal i, si fos el cas, qu expressa
la perfrasi verbal.
71. Explica la relaci sintctica que hi ha entre les proposicions que
formen aquesta oraci composta:
Estava fora de servei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va
colpejar laparell amb la base del palmell.
72. Indica quins tipus de coordinaci trobes en loraci composta segent:
Hi va dipositar amb cautela lltima moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada
de cobrament a destinaci a Jill... i li va explicar tota la trista histria.
coordinaci copulativa coordinaci disjuntiva coordinaci adversativa
73. Separa les proposicions que formen loraci composta segent i
explican lestructura sintctica. Es troben al mateix nivell sintctic totes les
proposicions?
El va envair el pnic, i li va semblar que les extremitats se li encongien i refredaven.
74. Escriu la norma que explica laccentuaci grfica
de cada una daquestes sries de paraules:
habitaci, personificaci, pressi, destinaci
dlars, dipsit, histria
all, per
pacincia, transferncia, telfon
noms, tingus, hagus
75. Escriu labreviatura daquestes paraules:
avinguda municipal companyia
207
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 208
Activitats complementries
GRAMTICA 80. Explica per qu les paraules segents
porten accent tancat o obert i escriu tres
76. Indica quin tipus de coordinaci casos ms de cada tipus:
presenten aquestes oracions:
japons grogs
Han anunciat pluges per no ha caigut ni una des Barcelons
gota.
Ni participa a la classe ni fa els deures. 81. Escriu les formes verbals segents i
Afronta el problema o canvia de feina. observa com sinverteix la tendncia general
Surt de lescola i passa per cals avis. de laccentuaci:
Trucar sigui avui, sigui dem. Del verb ser:
No va venir amb la colla sin que sen va anar 1a i 2a plural de limperfet dindicatiu
noms amb la Mireia. 1a i 2a plural del passat simple
1a i 2a plural de limperfet de subjuntiu
77. Transforma aquestes oracions compostes
per juxtaposici en oracions compostes per Dun verb model (per exemple, tmer)
coordinaci. i del verb auxiliar haver:
3a singular i 1a i 2a plural del passat simple
Escriu amb lletra ben clara: sentendr millor.
1a singular del futur
El nivell de laigua pujava rpidament;
nosaltres estvem a recer. 1a i 3a singular i 1a i 2a plural de limperfet
de subjuntiu
Semportar el premi, quedar finalista...
78. Identifica la conjunci coordinant de cada
LXIC
oraci. Desprs, tradueix les oracions al
castell i explica quines diferncies
82. Escriu aparellats el dia de la setmana
ortogrfiques observes pel que fa als i labreviatura corresponent:
connectors.
dilluns dv.
Penja la jaqueta i passa al menjador. dimarts dj.
Escriviu el vostre nom complet i indiqueu la dimecres dt.
vostra professi.
dijous dl.
Recordes tots els detalls o oblides el ms
divendres ds.
important.
dissabte dg.
No anir a visitar-lo, per li trucar per
telfon. diumenge dc.
LAndreu no ve amb cotxe, sin que ve amb
83. Escriu les paraules que corresponen
bicicleta.
a les abreviatures segents:
am pm aprox.
ORTOGRAFIA aj. aC dept.
(a) nm. p. ex.
79. Copia aquestes paraules afegint-hi
laccent que hi falta:
84. Indica el significat dels smbols segents,
creixer interes polvori que corresponen a pesos i mesures:
diposit quilometre ximpanze A a km/h
terbol gloria raco r V CV
progres aixo merce MHz t cm3
208
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 209
ENTRETENIMENTS
Si resols el joc de lescaquer trobars el nom de dues persones i un document molt importants
per a la normativitzaci del catal.
1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
2 12 13 14 15 16 21 17 18 19 20 25 21 22 28 23 24 25 26 27 28
3 29 30 31 32 33 34 48 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47
Definicions
27 24 21 30 16 19 14 26 8 Faria el badoc.
209
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 210
8
Hi ha molts collectius
que treballen per
Progressos
evidents
ngel Hulamo, director tcnic de lorganitzaci
Farmacutics sense Fronteres
millorar les
condicions de vida de
persones darreu del Cal posar fi a la idea que
mn, especialment en
pasos considerats
del Tercer Mn, que
ajudar s oferir caritat
pateixen mancances ngel Hulamo ha tornat fa pocs dies dun periple per pasos de Sud-amrica en els
de tota mena. Una de quals Farmacutics sense Fronteres (FSF) fa el seu treball. Aquesta veterana ONG t
les mancances ms lobjectiu de prestar ajuda sanitria a poblacions que sofreixen les conseqncies de
greus s la sanitria. la pobresa en la salut. Amb seu a diferents llocs del mn, aspira a aconseguir que els
Com podem conixer medicaments bsics deixin de ser productes de luxe, amb el convenciment que es pot
les activitats que duu estendre una xarxa de repartiment de genrics autnoma i justa. Fa un temps FSF va
a terme una ONG deixar de demanar medicaments donats per la poblaci perqu restava eficcia a la
com Farmacutics seva missi i avui s la mateixa indstria farmacutica la que els proveeix de
sense Fronteres? frmacs. La seva funci consisteix a collocar les partides al lloc de destinaci i a
Doncs entrevistant un formar la poblaci per dotar-los dautonomia. Hulamo narra amb satisfacci els
dels responsables avenos dels ltims lustres, destaca que les persones que reben lajuda queden
daquesta capacitades per continuar la tasca, per lamenta les poltiques dalguns pasos, en
organitzaci. qu les dificultats ms grans es troben en uns governs ms interessats a fer negoci que
a servir els seus ciutadans.
210
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 211
211
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 212
Intervenci a Sri Lanka desprs del tsunami del desembre del 2004.
que ho necessita, per intentant en tot moment Lexperincia ens diu que el ms efica s
dotar-los dels mitjans necessaris perqu la ges- treballar amb altres ONG. En el cas del tsu-
ti del repartiment sigui autnoma. nami asitic, nosaltres ens vam posar en con-
tacte amb Missatgers de la Pau, que ja es-
No s estrany que una persona que viatja a fri-
taven treballant a la zona, i va ser a ells a qui
ca o a Sud-amrica es plantegi la convenincia
vam enviar les donacions que vam gestio-
de portar medicaments per donar-los all. Qu
nar.
li sembla?
Si es tracta dun particular, li diria que, seguint Serveixen els mateixos medicaments en qual-
les instruccions de lOMS, s millor que no ho sevol lloc del mn?
faci. A ms dintroduir un producte sanitari sen- En termes generals, s. Ara, als pasos desen-
se posar-ho en coneixement de les autoritats, volupats necessitem antibitics de tercera ge-
fet que li pot generar un problema seris, el tu- neraci, ms forts i, per cert, amb ms efec-
rista rarament arriba a connectar amb els qui tes secundaris. Per la medicina de prevenci,
aspira a ajudar. Daltra banda, quin frmac por- que s la ms efica, serveix igual a tot arreu.
ta, en quina llengua est escrit el prospecte i Sn cada vegada ms els pasos en disposi-
per a qu s? Quan fiem recollida de medica- ci de posar en marxa campanyes infantils de
ments entre particulars havem de seleccionar vacunaci amb les quals protegeixen la seva
els productes, perqu en trobvem alguns con- poblaci.
tra el colesterol, per exemple, intils en llocs
Precisament se sent dir els ltims temps que a
en qu la pandmia s la fam o la desnutrici.
causa de la immigraci i del moviment de per-
De tota manera, s ms habitual que un collec-
sones pel mn, sestan important malalties, o
tiu tingui la iniciativa denviar medicaments.
reapareixen patologies que es pensaven supe-
Llavors oferim la nostra ONG com a via. s la
rades. Tenen constncia daix?
manera ms prctica de portar endavant el te-
Excepte les malalties tropicals o extiques
ma perqu la burocrcia a qu tenfrontes s
que es pot emportar un viatger, s molt dif-
enorme.
cil afirmar que simporten o sexporten ma-
Si del que es tracta s de palliar una crisi fruit lalties.
duna tragdia o una catstrofe, com actuen? Revista Consumer (Adaptaci)
212
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 213
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
c i
Els medicaments bsics sn els que...
tenen com a base un altre medicament. m
t s
es consumeixen o es recepten habitualment.
milloren, bsicament, el mal de cap.
Els medicaments genrics sn els que...
tracten malalties epidmiques
estan generalitzats entre la poblaci
es venen sense marca comercial
213
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 214
INTERPRETAR EL TEXT
6. Expressa la teva opini sobre el ttol que encapala lentrevista: Creus que justifica
els principis que guien Farmacutics sense Fronteres?
7. Indica si s cert (C) o fals (F) que aquestes afirmacions corresponen a la persona
entrevistada:
Farmacutics sense Fronteres desenvolupa les seves activitats a tot el mn.
FSF forma la poblaci en la gesti autnoma del repartiment de medicaments.
Ls dels medicaments que es fa al nostre pas s ladequat.
En el nostre pas no es valora prou la tasca del professional farmacutic.
Els habitants dels pasos desenvolupats sn poc resistents als antibitics.
Els pasos poc desenvolupats activen campanyes de vacunaci infantil.
LOMS vetlla perqu hi hagin uns medicaments considerats essencials.
Els laboratoris farmacutics investiguen molt per al Tercer Mn.
Els turistes no haurien de dur productes sanitaris a lfrica o Sud-amrica.
Cal la collaboraci entre les ONG per gestionar les donacions de medicaments.
La indstria farmacutica es mou per interessos de mercat, per s una bona aliada en la
tasca daquesta ONG perqu...
La corrupci i la mala poltica que imperen en determinats pasos retarden el lliurament de
partides de medicaments perqu...
FSF vol arribar a aquelles rees on no arriben els frmacs bsics i per aix la seva manera
dactuar consisteix a...
REFLEXIONAR I AVALUAR
a 10. Creus que els problemes amb qu es troben els membres dFSF sn importants
a lhora de dur a terme la seva missi?
11. Tria les dues idees expressades per lentrevistat que thagin impressionat ms
M
i explican els motius.
12. Quin objectiu bsic creus que es pretn aconseguir amb lentrevista al responsable
daquesta ONG? Consideres que lha aconseguit?
13. Explica qu respondries a alg que afirms que larribada massiva de persones
daltres continents pot fer-nos encomanar malalties que ja estaven eradicades.
e EXPRESSAR-NOS
m 14. Elabora un eslgan que inciti la poblaci a fer un consum responsable dels
medicaments.
f g 15. Busqueu informaci sobre algunes malalties que afectin els pasos del Tercer
Mn i que estiguin eradicades en els pasos desenvolupats. Desprs, feu-ne una llista
i expliqueu-ne algunes a la resta de companys i companyes.
214
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 215
215
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 216
Leditorial. Shi expressa lopini del mitj de comunicaci sobre algun tema dactualitat re-
cent. Reflecteix la ideologia de la publicaci o lemissora. Per aix, al contrari que la resta dar-
ticles dopini, no va signat. Lelabora el consell de redacci del mitj, format pels caps de les
diferents seccions, i el supervisa i, si conv, corregeix, la direcci. L editorial sol aparixer en-
capalant la secci dopini o obrint un programa de rdio, especialment en els informatius
del mat o del vespre.
La crtica. Shi valoren diferents manifestacions artstiques: musicals, teatrals, literries, cine-
matogrfiques, etc. Les crtiques sn dactualitat i les elaboren els crtics, periodistes especialit-
zats en les diferents arts.
Lacudit i la tira cmica. Shi expressa lopini del dibuixant o ninotaire que signa aquests g-
neres, que es caracteritzen per la combinaci dimatge i text i pel to humorstic. En els mitjans
audiovisuals, hi ha espais cmics centrats en la stira poltica, social i esportiva, que tamb
creen opini.
16. Quin fet dactualitat motiva larticle dopini de Josep Maria Espins?
17. Creus que lautor de la columna vol defensar una teoria o, ms aviat,
posar en dubte una afirmaci comunament acceptada? Argumenta-ho.
18. Fes una llista dels diferents exemples que aporta lautor i explica
largument al qual dna suport cada un.
19. Fes una llista de les expressions i dels recursos expressius que fa servir
Espins per evitar de ser desqualificat pels qui opinin el contrari que ell.
20. Al marge de la qesti de la diferenciaci o discriminaci de gnere,
lautor expressa una opini personal pel que fa a la tria de joguines. Copia-la
i comenta si hi ests totalment o parcialment dacord.
21. Escriu un article dopini sobre el tema de les diferncies de gnere en les
aficions dels adolescents.
22. Busca, en un diari imprs o digital, exemples dels diferents
gneres dopini i presentals a la classe.
216
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 217
Mahatma Gandhi
Mohandas Karamchad Gandhi (1869- vagues de fam. En acabar la Segona
1948): estadista indi, una de les persona- Guerra Mundial, la colnia britnica es
litats ms importants del segle passat. Es va dividir en dos pasos: lndia, de ma-
va casar molt jove, dacord amb la tradi- joria hind, i el Pakistan, de majoria
ci religiosa del seu pas, i va estudiar musulmana. Pel fet de defensar la con-
Dret a Anglaterra. El va influenciar vivncia pacfica dels dos credos, un
molt profundament la lectura de la B- fantic hind el va assassinar.
blia i del Bhagavad-G-ta- , el llibre sagrat
de lhinduisme. Va exercir ladvocacia a
Sud-frica, on treballaven molts compa-
triotes en condicions difcils. Va lluitar
pels drets de les persones, aplicant dos
principis que el van acompanyar tota la
vida: ls de la veritat i la no-violncia.
Ms tard va renunciar a la vida cmoda
que duia i va predicar lausteritat i lespi-
ritualitat. En tornar a lndia tenia mi-
lions de seguidors, que lanomenaven
Mahatma (gran nima). Va endegar
campanyes de desobedincia civil pacfi-
ca destinades a reclamar la independn-
cia de lndia. Les autoritats britniques
el van empresonar i ell va protestar amb
23. Llegeix la biografia de Mohandas Gandhi. En sabies res? Quins aspectes
de la seva trajectria vital et criden latenci?
24. Ara que coneixes aspectes de la vida del personatge, pensa tres
preguntes que tagradaria fer-li.
De totes les de la classe, trieu entre tots les cinc que us semblin ms
interessants.
25. Escolliu un company o companya de classe que faci veure que s Gandhi, i
feu-li les preguntes com si fos una entrevista. Desprs valoreu si les seves
respostes sn adients, dacord amb el personatge.
217
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 218
26. Relaciona aquests noms amb el tret ms definitori de la seva personalitat.
Si et cal, buscan informaci.
27. Per parelles, documenteu-vos sobre la vida i els actes importants dun
dels personatges de lactivitat anterior. Podeu buscar-ne informaci a
Internet o en enciclopdies.
218
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 219
El vocabulari
dels remeis i les medecines
28. Escriu aparellats cada mal o molstia amb el remei corresponent:
contractura antitrmic
ferida iode
migranya laxant
debilitat reconstituent
restrenyiment analgsic
diarrea dieta astringent
febre massatge
29. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula adequada:
31. Aparella la forma amb qu es presenta el medicament
amb la via daplicaci:
pomada via ocular
xarop via rectal
injectable via parenteral
supositori via oral
inhalador via nasal
colliri via tpica
32. Copia juntes cada paraula amb la seva definici:
219
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 220
La subordinaci
En aquesta unitat veurem el tercer gran tipus doraci composta: loraci composta per subordi-
naci. Aquesta estructura oracional es caracteritza perqu les proposicions que integren loraci
es troben en nivells sintctics diferents. Lenlla, daltra banda, es fa mitjanant connectors.
En aquest cas, la proposici quan feien rebaixes s subordinada duna altra proposici subordina-
da, que em vaig emprovar, que alhora s subordinada respecte a la proposici principal.
La subordinaci substantiva
Les proposicions substantives sn aquelles que poden actuar com un sintagma nominal. Per
tant, poden fer les funcions sintctiques tpiques que acompliria un SN: subjecte, atribut, com-
plement directe. Tamb poden assumir funcions prpies de sintagmes preposicionals, com ara la
de complement de rgim. Exemples:
La proposta dels socis s que es convoquin eleccions a la presidncia.
proposici subordinada substantiva en funci datribut
Es refien que els familiars i els amics collaboraran amb ells.
proposici subordinada substantiva en funci de complement de rgim
220
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 221
En el primer exemple la proposici substantiva equival a un sintagma nominal del tipus la con-
vocatria deleccions a la presidncia, mentre que en el segon equival a un sintagma preposicional
com ara de la collaboraci dels familiars i els amics.
La subordinaci adjectiva
Les proposicions adjectives sn aquelles que poden actuar com un sintagma adjectival i, per
tant, fan la funci prpia dels adjectius: complement del nom.
El cotxe que acabem destrenar s molt segur i cmode.
pr. subordinada adjectiva en funci de complement del nom
Fixat que la proposici adjectiva equival a un sintagma adjectival del tipus nou.
La subordinaci adverbial
Les proposicions adverbials sn aquelles que poden actuar com un sintagma adverbial. Nhi ha
de dos tipus:
Les que fan la funci de complement circumstancial de lloc, de temps o de manera.
Desa les eines on tindiqui lencarregat.
pr. subordinada adverbial en funci de CC de lloc
Fixat que la proposici adverbial on tindiqui lencarregat equival a un sintagma adverbial que
fa funci de complement circumstancial de lloc del verb desar, com ara all dins.
Les que fan la funci de complement adjunt de la proposici principal. Expressen causa,
conseqncia, condici, comparaci, finalitat i concessi.
Mhe queixat per escrit perqu de paraula no em feien cas.
pr. subordinada adverbial en funci de complement adjunt
Observa que, en aquest cas, la proposici perqu de paraula no em feien cas s ms difcil de
commutar per un sintagma adverbial (podria ser, per exemple, finalment) perqu fa referncia
a tota la proposici principal (no noms al verb mhe queixat) i nexpressa la causa. En aquest
segon cas, per tant, la inclusi de la proposici subordinada no es produeix dins dun consti-
tuent de la principal, sin dins de la principal en conjunt.
33. Classifica les oracions compostes segents en compostes per juxtaposici,
per coordinaci o per subordinaci:
221
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 222
34. Copia les oracions compostes segents, subratlla les proposicions
subordinades que contenen i indica quina daquestes funcions fa
cadascuna:
CN CD CC Atr CI
Penseu (+ SN)
Penseu (+ SP)
Penseu (+ SV que comenci per un infinitiu)
Penseu (+ proposici subordinada que comenci per la conjunci que)
Penseu (+ proposici subordinada que comenci pel pronom interrogatiu qu)
222
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 223
39. Les proposicions subordinades daquestes dues oracions comencen amb
que. Explica la diferncia bsica que hi ha entre luna i laltra.
40. Escriu oracions compostes que incloguin una proposici subordinada
adjectiva amb els connectors segents:
42. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). En el cas de
les falses, escriu lafirmaci correcta. En el cas de les certes, posan exemples.
dir beure
digues beu
digui begui
diguem beguem
digueu beveu
diguin beguin
Ara conjuga limperatiu dels verbs encendre, voler, venir, ser, creure, moure, viure
i estar.
44. Torna a escriure les oracions segents substituint el complement
indirecte pels pronoms li o els. Si s possible ms duna opci, escriu-les
totes:
Model Han regalat joguines als nens malalts. Els han regalat joquines.
Ofereixen beguda als corredors.
Dna el biber al beb.
Heu doferir confiana als clients.
Pau, reparteix els plats i els coberts als convidats.
Porta el material als operaris.
Quins sn els pronoms febles catalans equivalents als castellans le i les?
Quin calc sintctic cal evitar?
223
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 224
Ls de lapstrof
Recorda que en catal es poden apostrofar larticle singular mascul i femen (el i la), larticle per-
sonal mascul i femen (en i na), la preposici de i certs pronoms febles.
NORMA GENERAL
Els articles el, la, en i na i la preposici de sapostrofen davant dun mot que comena
per vocal o hac.
45. Escriu les sigles corresponents als noms segents, posa-hi larticle i, si cal,
apostrofal:
LInstitut dEstudis Catalans Limpost sobre el valor afegit
La Unitat de Cures Intensives La Universitat Oberta de Catalunya
El Fons Monetari Internacional La Universitat Autnoma de Barcelona
La Uni General Limpost sobre la renda
de Treballadors de les persones fsiques
224
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 225
46. Amb quina sigla es coneix la lliga nord-americana de bsquet? Escriu-la amb
larticle davant, si cal apostrofat. Fes el mateix amb la policia internacional.
Explica per qu una sigla sapostrofa i laltra no.
47. Afegeix un article davant dels noms segents, si cal apostrofat:
1 de maig, festa del treball 11 Aplec de colleccionistes de segells
1 de juny del 2008 XI Jornades de Mitjans Audiovisuals
11 de setembre, diada nacional 11a Marat de TV3
48. Escriu dos exemples dapostrofaci davant duna essa i dos ms de no
apostrofaci davant duna hac, diferents dels de la pgina anterior.
49. Defineix aquestes paraules, escriu-les amb larticle el o la segons que calgui
i explica per qu no sapostrofen:
iarda iot hiena iogurt uacari
De les dues amigues, luna volia quedar per dinar a la una, i laltra deia que
a les dues era ms bona hora.
225
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 226
Les abreviacions:
les sigles i els acrnims
Les sigles
Una sigla s una abreviaci feta amb la lletra inicial de cada una de les paraules que formen el
nom duna publicaci, una entitat, un partit, una associaci, etc. Les paraules gramaticals (arti-
cles, preposicions, conjuncions...) no nacostumen a formar part.
Generalment, sescriuen amb majscules i sense punt desprs de cada lletra. Exemples:
document nacional didentitat DNI
Hi ha sigles que es poden llegir com si fossin una paraula (PIB: pib) i daltres que es llegeixen lle-
tra per lletra (DNI: de ena i). Ocasionalment, les sigles tamb admeten variacions:
Amb nombres: TV3
Escrites amb minscules si ls les ha lexicalitzades: SIDA sida
Els acrnims
Un acrnim s una abreviaci formada per grups de lletres o sllabes de les paraules dun sintag-
ma, les quals constitueixen una paraula nova. Es diferencien de les sigles perqu es formen
duna manera ms lliure, ja que no estan constituts nicament per la lletra inicial de cada paraula.
Hi ha acrnims que sescriuen amb lletres majscules com les sigles, uns altres que sescriuen
amb minscules i daltres que es poden escriure de totes dues maneres. Exemple:
Institut Catal del Sl Incasol, INCASOL
54. Relaciona les sigles de lesquerra amb els sintagmes de la dreta:
226
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 227
56. Copia aquestes sigles i escriu-ne les paraules completes:
60. Aparella aquests casos especials dabreviacions amb el seu significat:
LECr Universitat de Girona
UdG petita i mitjana empresa
PIME cid ribonucleic
ARN televisi
TV llei denjudiciament criminal
Explica per qu s especial cada cas.
61. Aparella cada acrnim amb el grup de paraules que el formen:
positr apartament + hotel
bit Belgi, Nederland, Luxembourg
aparthotel radio detecting and ranging
Benelux oficina + automtica
radar positiu + electr
ofimtica motor + hotel
motel binary + digit
227
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 228
El drama
Romeu i Julieta
Romeu i Julieta sn dos joves FRARE: Romeu!
enamorats que pertanyen a (Avana)
dues famlies enemistades des Ai, Du meu, quina sang s aquesta, que taca
de fa temps. Julieta sha de les pedres de lentrada del sepulcre?
casar amb Paris, per, per Qu signifiquen aquestes espases
evitar-ho i poder-se casar amb brutes de sang en aquest lloc de pau?
Romeu, es pren un beuratge que (Entra a la tomba)
li ha preparat fra Lloren Romeu! Pllid. I qui ms? Paris tamb!
i que la far semblar morta. I brut de sang? Quina hora monstruosa
Romeu no rep lavs de lengany s culpable daquesta gran desgrcia?
i creu que Julieta s realment La dama es mou.
morta. Aix, desprs de matar (JULIETA es desperta)
Paris, pren un ver i mor. JULIETA: O bon frare! On s el meu senyor?
Ja men recordo on havia destar
i ara ja hi sc. On s el meu Romeu?
(Se sent soroll a fora)
FRARE: Sento soroll. Sortim, senyora, daquest niu
de mort, dinfecci, de son contra natura.
Una fora ms gran que tots nosaltres
ens ho ha capgirat tot. Vine, marxem,
el teu marit jeu mort al teu costat,
Paris tamb. Et portar a un convent,
a una comunitat de monges. I no perdis
ms temps fent-me preguntes, que ja ve la gurdia.
Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me ms.
JULIETA: Doncs marxeu perqu jo no vull anar-men.
(Surt el FRARE)
Qu s aix? Un flasc a la m del meu amor?
Ja ho veig, aquest ver ha estat el seu final.
Avar! No mhas deixat ni una gota propcia
que majuds a mi? Et besar
per si en queda una mica en els teus llavis
i em permet de morir reanimant-me.
(El besa)
Els teus llavis sn clids!
GUARDA I (Des de fora): Guians, noi: digues cap on hem danar.
JULIETA: Soroll? Doncs ser breu. Feli punyal!
(Agafa el punyal de ROMEU)
Jo sc la teva beina. Enfonsa-thi. Deixam morir.
(Es clava el punyal i cau sobre el cos de ROMEU)
WILLIAM SHAKESPEARE, Romeu i Julieta
(Adaptaci, a partir de la traducci de Salvador Oliva)
228
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 229
Mar i cel
Desprs de patir un abordatge, Blanca, una noia cristiana destinada al convent, es troba captiva amb els
seus en un vaixell corsari. Senamora de Sad, un corsari sarra al qual en un primer moment va voler
apunyalar i ara vol ajudar a fugir.
229
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 230
230
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 231
62. Relaciona cadascuna daquestes definicions extretes del diccionari general
de la llengua amb un dels tres gneres teatrals que has treballat en aquesta
unitat.
63. Explica, un per un, aquests fragments de lescena de
Romeu i Julieta que has llegit:
64. Explica qu vol dir Julieta quan exclama Feli punyal!.
231
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 232
Avaluaci
Records dinfantesa
Noms vaig rebre veritable atenci per part de
la mare, i una nena comprn quan rep amor,
aquesta s la veritat, que no hi ha cap altra co-
sa veritable ni important. Es podria dir que
tot va b quan testimen i que quan ning no
testima res no est en el seu lloc. Aix ho Sempre havia acceptat com a natural viure
aprens a penes en un instant, nhi havia prou apartats dun mn que el meu pare qualifica-
que la mare senfads i et mirs fastiguejada i va de pervers i infernal. El mn real era el nos-
amb un bri de ressentiment perqu el terror tre, aquell que habitvem tots tres dins els
tragus el cap, obrs un precipici a terra i un murs que envoltaven la finca. Tot el que sab-
terratrmol esberls el mn. Quan li passava, em del mn exterior era el que ens volia ex-
sempre de seguida, i lamor cap a mi es torna- plicar, i ell no volia parlar-ne.
va a mostrar en els seus ulls, comprenia que Jo recordava una cosa de quan era molt petita,
tot estava b aix, que aix havia de ser el mn segurament devia ser en els primers anys de la
sempre. La meva mare, la meva mareta, no reclusi de la meva famlia, quan el pare enca-
nhi ha cap com ella, que em va escalfar la ca- ra permetia que sorts de tant en tant, acom-
rona amb lescalforeta de la seva, mhavia en- panyant-los a la mare i a ell en els viatges a
senyat ella mateixa a cantar. lhipermercat. Encara conservo les imatges in-
Jo sabia que, den de la mort de la mare, la fantils de viatjar enfilada en un carret
nostra vida no estava b, estava fora de mare, metllic per passadissos plens de llaunes de
apartada del seu centre. I per molt que inten- colors i moltes persones parlant i empenyent
ts donar un sentit a la vida de cada dia per carrets carregats de coses al meu voltant. Re-
tal que al meu germ no li falts de res, sabia cordo perfectament una noia asseguda davant
que all era un engany, una caricatura de la una caixa registradora a qui el meu pare do-
vida veritable. Escoltava amb atenci i corre- nava una targeta i recordo com ella em va ofe-
gia la parla del meu germ per veure si es cu- rir uns caramels. Tamb recordo com el meu
rava de la quequesa, perqu si torns a parlar pare mels va prendre i com noms davant els
b seria un signe de normalitat, un senyal que meus plors i les spliques de la mare va con-
les coses tornaven al seu curs, per el meu sentir donar-men un. Durant molts anys vaig
germ continuava quequejant. I aix no hi ha- conservar a la memria el gust, de llimona,
via cap signe a la meva vida que majuds a del caramel, somniant que un dia el tornaria a
tenir illusi o esperana per poder canviar sentir a la meva boca. El meu pare noms
per millorar. Tot i que vivia en lacceptaci del portava de fora les coses imprescindibles, i
meu dest, recordo que quan vaig fer catorze els caramels no eren imprescindibles. Per aix
anys va comenar a nixer dins meu cada cop em deleixo pels caramels de llimona, tot i que
ms viva la curiositat primer i lnsia desprs s que em fan malb les dents.
cap al mn exterior. SUSO DE TORO, Lombra caadora
232
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 233
70. Llegeix les oracions compostes segents, separan la proposici
principal i la subordinada, i indica de quina classe de subordinada es tracta
en cada cas:
Una nena comprn quan rep amor que no hi ha cap altra cosa important.
72. Separa la proposici principal i la proposici subordinada daquestes
oracions:
73. Separa totes les proposicions de loraci segent i explica quants
nivells de subordinaci hi ha:
El mn real era el mn que habitvem tots tres dins els murs que envoltaven
la finca.
Indica de quina classe s cada subordinada i quina funci fa.
74. En loraci segent, distingeix la proposici principal de la proposici
subordinada adverbial:
75. Escriu en singular aquest sintagma nominal:
76. Reescriu el fragment segent substituint les sigles pel seu significat:
233
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 234
Activitats complementries
GRAMTICA 81. Indica quina columna cont les formes
correctes:
77. Classifica aquestes oracions compostes
per subordinaci segons si la subordinaci A B C
s substantiva, adjectiva o adverbial: del del del
Han sentenciat que el condemnen a tres anys dels dels dels
de pres.
El calendari que t lajuntament t una errada. Com sanomenen les formes seleccionades?
He abaixat el tendal perqu no ens toqui el sol. En quin cas separem les preposicions a, de o
El dibuix que ha fet per al seu fill s precis. per de larticle el? Posan algun exemple.
La vena diu que va sentir soroll a lescala.
82. Fes una llista de les paraules que
Segueix els passos com indiquen les instruccions. sapostrofen en catal. Compara-la amb
aquests casos daltres llenges:
78. Indica qu expressa la proposici
adverbial destacada de cada oraci: Angls: were, well, cant, Peters dog.
Li va tornar la pilota, encara que no sho Francs: jaime, quelle
mereixia.
Entra la planta de la terrassa perqu el vent LXIC
no la tombi.
Est disgustat perqu va perdre lanell. 83. Escriu les sigles que corresponen als
Si actua aix, ben aviat es trobar sol. organismes o institucions segents:
Aquesta exposici s ms interessant que no Servei dOcupaci de Catalunya
ho era lanterior. Institut de Cincies de lEducaci
Escola Oficial dIdiomes
79. Completa aquestes oracions amb un
sintagma i una proposici subordinada
Servei dEmergncies Mdiques
equivalents:
84. Copia aquestes sigles i escriu-ne els mots
Exemple Hi anir desprs. sencers:
quan acabi els deures.
Ens han comunicat ......... LFP ONU
234
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 235
ENTRETENIMENTS
Han desaparegut les consonants dunes paraules relacionades amb un tipus de fenmens. Si restitueixes les
consonants, trobars les paraules en horitzontal i el tipus de fenomen, en vertical.
Pista
Les consonants desaparegudes sn aquestes: B, C, C, C, C, C, , D, D, D, D, G, H, L, L, M, N, N, N, P, Q, R, R, R,
R, R, S, S, S, T, T, T, T, T i Z.
I
A A A
I U A I
E E A
U A
O A O
O I A
E E I A I
E U E A
235
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 236
9
Segur que has anat
al teatre moltes
Punt i seguit
Consell extraordinari
vegades. Segur
que has vist obres
serioses i obres
a la vila de Pimburg
divertides. Sovint, HANS (davant del tel): Una vegada hi ha- SCHMID: Us asseguro que la cosa s greu.
les obres que ens fan Almenys, aix mhan dit.
via a Alemanya una vila molt bonica,
riure tamb tenen
Pimburg. Quan comena aquesta FERRER: Per no ho heu vist vs mateix,
elements de pardia
histria, fa ms de sis-cents anys, els burgmestre?
o de crtica.
pimburguesos i llur vila eren vctimes SCHMID: No.
Lexageraci dalguns
comportaments, per dun terrible flagell: rates! Nhi havia WEBS: Aquesta gent exagera sempre.
exemple, ens els fa tantes i eren tan grosses que atacaven SCHMID: Cal considerar la viva exigncia
percebre com els gossos i es menjaven els gats. Ho de- daquests vilatans. Perqu encara que
a ridculs... voraven tot. Els vilatans van exigir la in- modestos, sn vilatans i mereixen que
tervenci de lAjuntament. I el Molt sels escolti. A ms a ms, jo no voldria
Enginys Gremi de Manyans i la Doc- portar la malastrugana, per hi ha
tssima Corporaci dApotecaris van un perill evident: la plaga pot esten-
proposar al burgmestre Schmid una dres per tota la vila.
soluci, a un preu... i amb una comis- KOST: Ca, home, les rates busquen la
si... (Sala el tel.) misria, es queden vora el riu.
SCHMID: No obstant aix, hi ha aquesta
(Sencenen els llums. El Consell municipal
possibilitat. La setmana que ve co-
est reunit.)
mena el mercat anyal de Sant Roga-
SCHMID: Sobre la sessi. Senyors regi- ci, i si la vila est infestada de rats, no
dors, suposo que sabeu el motiu da- vindr ning.
quest Consell extraordinari. Heu vist KOST: Seria una desgrcia.
la plaa plena de vilatans que exigei- RUSH: I la runa per a molts mercaders.
xen de lAjuntament una rpida solu- FERRER: Burgmestre, tot i aquest perill,
ci al problema de les rates. El barri no hi ha motiu per intervenir. Noms
dels molls, mhan dit, nest infestat. sn afectades unes quantes cases.
KOST: Si em permeteu, burgmestre, no SCHMID: Cent famlies, almenys.
crec que aquest problema lhagi de re- KOST: Per aix no afecta la vila. Qui tin-
soldre lAjuntament. Aquell barri s gui rates, que les mati.
habitat per gent miserable i bruta. (Els regidors assenteixen.)
Sempre han tingut rats, puces, polls i
WEBS: Com a tresorer, he de fer constar
tota mena de parsits.
que el pressupost de neteja pblica
(Els regidors riuen.) est esgotat.
236
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 237
237
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 238
SCHMID: Ferrer, els negocis han de ser lliures. Si publi- KOST: Ja ho tenim! Daqu podem treure els diners. Al cap
quem aquesta llei, els gremis no fabricaran ni rateres i a la fi, les muralles ens han de protegir de lenemic,
ni raticides. i lenemic ja el tenim dintre!
FERRER: I una altra llei que els obligui a fabricar-ne! Si FERRER: Mhi oposo! El Bar es va comprometre a defen-
cal amb la milcia! sar la vila sempre i quan la vila pugui ser una plaa
SCHMID: No podem obligar-los a suportar ells sols el forta. Una plaa forta amb les muralles a mitges no s
pes de la plaga, Ferrer. Aix seria una injustcia. una plaa forta. Estic disposat a cedir la milcia per
FERRER: Tamb ho s que senriqueixin amb la plaga! collaborar en la campanya contra les rates, per les
muralles, no me les toqueu!
SCHMID: Si les dues solucions sn injustes, adoptem la
SCHMID: B, ens conformarem amb la milcia. Qu ms,
ms efica. s a dir, comprem rateres i mata-rates a un
Webs?
preu raonable.
WEBS: Sha acabat.
WEBS: Amb quins diners, senyors, amb quins diners?
SCHMID: Cal trobar una soluci. Alg t una idea?
SCHMID: Examinem els pressupostos. Tresorer Webs...
WEBS: Podrem incrementar larbitri del mercat.
WEBS: Tribut a pagar a Sa Senyoria el Bar.
KOST: Amic meu, oblideu que probablement enguany no
SCHMID: No, aix no es pot tocar.
hi haur mercat.
RUSH: Potser el Bar savindr a esperar uns mesos.
SCHMID: No ens queda cap ms soluci que demanar un
SCHMID: Amic meu, Sa Senyoria el Bar tamb menja, i
emprstit.
ha de mantenir un exrcit, i a ms a ms, una pila de
WEBS: I com el tornarem? I els interessos? No trobarem
gent que fa de borinot al seu voltant.
diners si no s amb el 30 per cent.
BATTS: De tota manera...
FERRER: Aix s usura!
SCHMID: El conec, i s que no voldr ni sentir-ne parlar.
BATTS: Els diners sn cars, s.
WEBS: Retribucions de Burgmestre, Regidors, Agutzils i
SCHMID: Si vs, ferrer, ens podeu fer un prstec de
Escribans, etc.
10.000 escuts sense inters...
SCHMID: Passem. Qu ms?
FERRER: Si em deixessin a mi...
WEBS: Quota al patr de Pimburg, Sant Rogaci...
SCHMID: Un cop eliminades les rates, els vilatans accep-
SCHMID: El Reverend Grundig ens dir que la millor
taran de bon grat un augment de larbitri.
ajuda que podem rebre vindr de les relquies de Sant
WEBS: Em sembla molt b. Es podr tornar el prstec en
Rogaci, i que ens conv estar-hi b. Webs...
dos anys; desprs tothom estar acostumat a pagar un
WEBS: Pressupost per a les obres del sector nord de les
arbitri ms alt i no caldr rebaixar-lo. Podrem crear un
muralles de la vila.
fons en previsi de futures calamitats pbliques.
FERRER: Si no hi ha cap ms soluci, demanem lemprs-
tit, per amb la condici que no sigui a un jueu.
SCHMID: Jueu o cristi, ferrer, exigir un 30 per cent. De
tota manera, ho pagar la vila.
WEBS: Pitjor seria haver de pagar cadasc la desratitza-
ci del seu propi magatzem.
KOST: La lluita contra les rates ha esdevingut un proble-
ma dinters pblic. En nom daquest Consell, jo us
prego, burgmestre Schmid, que comenceu immedia-
tament la campanya, lxit de la qual queda des dara
a les vostres mans.
BATTS: I pleguem! Ai, senyor, els meus formatges!
RUSH: La meva farina!
(Tots surten corrents. Sapaguen els llums.)
JORDI TEIXIDOR, El retaule del flautista (Adaptaci)
238
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 239
L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
llur regidor agutzil
i
flagell moll tribut
many infestar borinot
apotecari
burgmestre
parsit
malastrugana
arbitri
emprstit c
2. Observa el tractament personal amb qu sadrecen mtuament els membres del
consell: es tracten de vs. Desprs, reescriu les oracions segents de manera que es m
tractin de tu i de vost:
Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu daquest Consell extraordinari.
Per no ho heu vist vs mateix, burgmestre?
t s
3. Escriu aparellats el nom de cada personatge amb el seu ofici o amb el crrec que
ocupa dins del consell:
Batts propietari de la fonda
Schmid tresorer
Webs comerciant de formatges
Rush propietari de magatzem de grans i farines
Kost burgmestre
4. Classifica aquestes paraules, que apareixen en el text, segons el grup al qual pertanyen:
tresorer reverend burgmestre agutzil
many regidor apotecari comerciant
milcia bar dependent escriv
crrecs pblics estament militar estament eclesial gremis aristocrcia
5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:
A B
C D
239
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 240
INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica de quina manera manifesten la seva hipocresia els membres del consell. Posan
exemples concrets.
7. Explica el paper que fan en aquest text teatral els elements segents:
les acotacions el tel
la illuminaci Hans, el narrador
8. Indica quina de les opcions segents reflecteix millor el significat de cada oraci:
Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon grat un augment de larbitri.
Els vilatans shauran daguantar amb el nou arbitri.
Els vilatans ja no recordaran que hi ha hagut un augment.
Aquell barri s habitat per gent miserable i bruta. Sempre han tingut rats, puces, polls i tota
mena de parsits.
No passa res, ja estan acostumats a les rates.
Com que el barri t parsits, procurarem desratitzar-lo.
REFLEXIONAR I AVALUAR
10. Indica un moment o situaci en qu es percebin els conflictes o interessos segents:
11. Per qu creus que el ferrer no vol demanar un emprstit a un jueu? Quina fama
M
tenien a ledat mitjana?
13. Has extret alguna conclusi de la lectura del text? Quin missatge creus que vol
transmetre lautor? Explica-ho.
e EXPRESSAR-NOS
m 14. Per torns, feu una lectura dramatitzada del text. Procureu fer-hi intervenir altres
elements que no siguin els estrictament verbals com ara el moviment o el gest.
f g 15. Escriu un article dopini que pugui ser publicat en un diari o una revista i que tracti
sobre lespeculaci o la corrupci. Pots escriure sobre un fet actual o sobre opinions
generals o personals.
240
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 241
La sisena hora centres que hem sentit, es preveu realment precaris, especialment en
aprofitar-la majoritriament per a cincies i angls. No ens caldria en
escolar ampliaci, rees de creativitat, etc. tot cas una ampliaci de les hores
He estat seguint durant aquests l- Personalment, crec que aquesta in- lectives dassignatures essencials i
tims dies el debat que ha generat la corporaci dhores hauria de rebre que presenten insuficincia? Sem-
incorporaci daquesta sisena hora una planificaci de contingut pr- bla que ens preocupi ms la como-
als centres pblics de primria. via, ja que pot comportar un mal s ditat dels pares i la reducci de la-
Sembla que sest acceptant prou de les hores quant a contingut, co- tur del professorat que no pas la
b, tot i la polmica que ha portat. sa que ja ha passat a lESO amb els garantia duna bona educaci per
Crec que el ms important s crdits variables. Sabem prou b als alumnes.
qestionar la utilitat daquesta ho- que al nostre pas els nivells de co- Gerard Marull Paretas
ra. Segons els comentaris dalguns neixements en algunes rees sn Cor
Els mitjans audiovisuals, sobretot la rdio, tamb estan oberts a la participaci del pblic, per
exemple a travs de seccions com el defensor de loient.
A travs dInternet
Internet ha representat un salt endavant pel que fa a la participaci dels individus en la configu-
raci de lopini pblica sobre lactualitat. Concretament, en la xarxa shan desenvolupat dos g-
neres que persegueixen aquest objectiu: els blocs i els frums.
El bloc
Un bloc s una pgina web, generalment de carcter personal i poc institucio-
nal, amb una estructura cronolgica que sactualitza regularment i que presenta
informacions o opinions sobre temes diversos. Com que s molt lliure tant pel
que fa a lestructura com al contingut, shi poden tractar tota mena de temes: hi
ha persones que els fan servir per expressar la seva opini de manera seriosa i
raonada, altres els fan servir per explicar la seva vida, com si fos un diari perso-
nal obert als lectors, altres tenen com a tema bsic lhumor, etc.
El frum
Un frum s un grup dinternautes que intercanvien opinions i informacions sobre un tema a
travs de missatges que es pengen en una pgina web o per mitj duna llista dadreces electrni-
ques. Les persones que hi participen amb aportacions personals sanomenen foristes, mentre que
els que es limiten a llegir les intervencions dels altres sn observadors. Tamb pot haver-hi un
moderador del frum, que gestiona el contingut i el to del que shi escriu mitjanant una selec-
ci dels missatges. En la pgina segent pots llegir un frum publicat al Diari dels estudiants, que
responia a la pregunta Has fet amics per Internet?
241
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 242
16. Llegiu entre tots les cartes al director de ms dun diari i comenteu els
temes als quals fan referncia i la manera dexpressar les opinions. Si trobeu
ms duna carta sobre el mateix tema, fixeu-vos si expressen una opini
semblant o diferent i valoreu-les totes.
17. Per parelles, escriviu una carta al director sobre un tema que us interessi,
o que estigui relacionat amb el vostre centre educatiu. Envieu-la a un mitj
de comunicaci de la vostra localitat per tal que sigui publicada.
18. Rellegeix atentament les aportacions al frum sobre lamistat a travs
dInternet, que tens en aquesta pgina, i escriu:
19. Busca algun frum que tinteressi del
portal Edu365 i fes-hi la teva aportaci.
242
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 243
Presentem un informatiu
a la televisi
BUTLLET DE NOTCIES
Les temperatures augmentaran
d1,8 a 4 graus centgrads al llarg del segle XXI
Els nens que neixin el 2007 viuran en de passar-se tota la setmana debatent
un mn molt ms calent. I s que la sobre el canvi climtic. A ms, segons
temperatura podria pujar fins a 4 graus linforme, hi haur ms sequeres, plu-
centgrads al llarg daquest segle, i en el ges torrencials i huracans. Finalment,
mateix perode el nivell dels oceans es lestudi revela que hi ha una elevada
podria elevar entre 28 i 43 centmetres. probabilitat que la responsable da-
Aix conclou linforme presentat a Pa- quest canvi climtic sigui lacci hu-
rs pel Grup Intergovernamental sobre mana.
lEvoluci del Clima (GIEC) desprs Font: http://www.noticies.cat 02/02/2007
20. Llegeix la notcia anterior en veu alta. Intenta fer-ho de manera que
qui tescolta la pugui seguir encara que no tingui el text al davant.
21. Coneixes algun canal de televisi o de rdio dedicat exclusivament a les
notcies? Els has seguit en alguna ocasi? Per quina ra? Et semblen tils?
Coneixes altres fonts dinformaci que serveixin per estar informat constantment?
22. Feu entre tots una llista,
com ms completa millor, dels
mitjans tcnics (aparells) i
humans (persones amb tasques
diferenciades) que caldrien per
mantenir en funcionament un
canal informatiu que emets
notcies les 24 hores del dia.
243
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 244
23. Recordes quines tcniques dexpressi has treballat al llarg del curs?
A continuaci tindrs loportunitat de posar-les en prctica.
244
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 245
25. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula corresponent:
28. Classifica aquestes paraules segons si tenen relaci amb un riu, amb el
mar o amb la muntanya:
245
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 246
Act. 30 i 31
Els connectors
Els connectors sn paraules o grups de paraules amb un significat nic que posen en relaci ele-
ments diversos. Distingim els connectors textuals, que relacionen les oracions dun text, i els
connectors oracionals, que relacionen les proposicions duna oraci composta.
246
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 247
Noci Connectors
Lloc on
Temps quan, abans que, mentre, desprs que, tan bon punt
Manera com, com si, segons, segons que
Causa perqu, ja que, com que
Conseqncia de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que
Condici si, tret que, posat que, a condici que
Finalitat perqu, per tal que, a fi que
Concessi encara que, per b que, per ms que
Comparaci com, ms... que, menys... que
247
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 248
30. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F) i corregeix les
falses:
31. En el text segent apareix dues vegades el connector per. Indica en quin
cas s un connector textual i en quin cas s un connector oracional, i explica
per qu.
E n Ramon sempre havia dit que volia ser pintor, per ni els seus pares ni els
mestres que havia tingut confiaven gaire per no dir gens en les seves capa-
citats. La sorpresa es va produir quan va guanyar el primer premi de pintura rpi-
da de Vilabella. La crtica va ser unnime: havia pintat una aquarella magnfica.
Li van comenar a ploure ofertes de feina com a illustrador, de sales dexposi-
cions, etc. Per poc es podien pensar que en Ramon ho refusaria tot perqu no
volia entrar en el circuit comercial.
32. Completa el text segent amb els connectors textuals que et semblin ms
adients:
33. Qu sol haver-hi immediatament davant dun connector textual?
I darrere?
34. Escriu textos breus sobre els temes segents fent-hi servir la classe de
connectors textuals que sindiquen entre parntesis:
248
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 249
35. Completa les oracions segents amb un connector coordinant i indica
si s copulatiu, disjuntiu o adversatiu:
Els tatuatges shan posat de moda, .......... encara s una minoria la gent que
en porta.
No es va saltar el semfor, .......... va passar amb groc.
.......... encarem b aquest problema dentrada .......... desprs costar molt
redrear-lo.
Passarem una quinzena a la muntanya .......... farem una escapada per Europa.
No us enfileu a la tarima .......... empenyeu els de les primeres fileres.
36. Completa les oracions segents a partir del connector subordinant
destacat i digues de quin tipus s la subordinaci resultant:
resisteixo/reconec pengis/robis
llogueu/trobeu pensessin/tinguessin
ballin/actun
39. Canvia els sintagmes preposicionals que comencen amb de per un
pronom feble, i la resta, per un altre pronom feble:
249
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 250
Lapstrof i el guionet
en els pronoms febles
Quan els pronoms febles es combinen amb el verb que complementen, o b quan es combinen
entre si, entren en joc dos signes ortogrfics: el guionet i lapstrof.
El guionet
Apareix noms darrere del verb per separar elements (verb o pronoms febles) dels quals no seli-
deix cap vocal. Exemples: ensenya-me-la.
Lapstrof
Sapostrofen determinats pronoms febles quan, en contacte amb un verb o altres pronoms febles,
selideix una vocal. Lapstrof pot aparixer:
Entre el verb i el pronom. Exemple: ajudal.
Entre el pronom i el verb. Exemple: lajuda.
Entre pronoms febles. Exemple: tel regalo.
Per apostrofar correctament els pronoms febles, cal recordar tres normes:
1 Els pronoms febles em, et, es, el, la i en sapostrofen quan van davant duna forma verbal que
comena per vocal o hac. Exemples: menredes, than cridat, sobriran, lestimulen, nescriuria...
Excepci: el pronom la, igual que larticle femen singular, no sapostrofa davant duna for-
ma verbal que comena per i o u tones (la incitaven, la usveu) ni davant del pronom hi (la
hi explicar).
2 Els pronoms febles em, et, es, el, ens, els i en sapostrofen quan van darrere duna forma ver-
bal que acaba en vocal, excepte si forma un diftong decreixent. Exemples: trucam, enretirat,
recordis, convidans, mirals, dnan... per truqueu-me, enretireu-vos...
3 Quan es combinen dos o ms pronoms febles, lapstrof sha de situar tan a la dreta com si-
gui possible. Exemple: tel ha ofert tel ha ofert te lha ofert
40. Substitueix els complements subratllats per un pronom feble:
41. Explica per qu les dues oracions segents sn ortogrficament
correctes:
250
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 251
42. Canvia el complement de rgim verbal subratllat per un pronom feble:
43. Analitza fonticament i gramaticalment aquestes parelles i explica
la diferncia entre els dos elements que les formen:
44. Explica per qu sescriu anant-hi i no pas ananthi.
45. Combina els cinc infinitius segents amb el pronom feble el i,
desprs, respon les preguntes:
Quin s lnic infinitiu que admet un pronom feble apostrofat darrere? Per qu?
Com sescriuen els pronoms febles posposats als altres quatre infinitius?
46. Escriu totes les formes possibles dels pronoms febles segents
i construeix un exemple amb cadascuna:
ens us els la en
47. Escriu correctament loraci segent, tenint en compte aquest
context: la diu una venedora delectrodomstics fent referncia al fet que
la venda despremedors de taronja amb filtre ha tingut molt xit.
48. Explica la diferncia gramatical i de significat entre aquestes dues
oracions:
251
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 252
La correcci lxica
De vegades, quan parlem o escrivim, cometem errors. Aquestes incorreccions es poden produir
per diverses causes, i entre els casos ms habituals trobem:
Incorreccions ortogrfiques derivades dincorreccions fontiques, quan pronunciem algu-
na sllaba o algun mot de manera incorrecta i ho transmetem a lescriptura: diseny per disseny,
ftbol per futbol...
s de manlleus innecessaris, s a dir, paraules estrangeres no acceptades per la normativa i
que sintrodueixen en la nostra parla, quan la llengua catalana ja disposa de paraules equiva-
lents. Els ms habituals sn, per proximitat o contacte, els gallicismes: affaire, charme...; els
anglicismes: discman, hot dog... i, sobretot, els castellanismes: adelantar, traje...
Derivaci incorrecta, s a dir, formaci de paraules derivades a partir duna de primitiva a
partir de prefixos o sufixos que no sn correctes en catal; per exemple, de jard, hem de for-
mar enjardinar, i no ajardinar.
Per parlar i escriure correctament cal que coneguis b les normes gramaticals i que, quan tinguis
algun dubte, ja sigui ortogrfic, gramatical o de pronncia, consultis un diccionari normatiu o
un despecialitzat, com s el cas dels diccionaris de dubtes.
50. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:
9
2 4
7
8
1
3 6
5
51. Fixat en les lletres en negreta i llegeix correctament en veu alta les
paraules segents:
casella pijama laringe xofer suggeriment
pivot diptria comissi illusi crrega
corba estrnum esplaiar benzina xurro
folrar cavalcada flegm zoo platja
52. Tria la vocal o consonant adequades i copia complets els mots segents:
re__osteria (p/b) bi__uteria (s/j) camina__a (t/d)
impre__i (s/ss) margari__a (t/d) te__taci (mp/n)
t__rr (o/u) e__tranger (x/s) reca__ar (pt/ud)
dan__a (s/) i__fermera (m/n) e__estir (mb/nv)
53. Indica quin dels dos verbs proposats per a cada nom s correcte:
format: formatar/formatejar decepci: decepcionar/decebre
traci: tracionar/trair garantia: garantitzar/garantir
252
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 253
54. Copia aquestes oracions i completa-les amb una paraula derivada
de la que hi ha entre parntesis:
Encara no han .............. (moble) la casa nova.
Van .............. (verns) el parquet de lhabitaci.
Per ..............-lo (content) li van fer un bon regal.
La ferida li rajava tant que va .............. (sang) tota lhabitaci.
Era un governant tan dspota que .............. (temor) la poblaci.
Els seus errors el .............. (turment) profundament.
55. Llegeix les oracions segents i substitueix les paraules en cursiva, que
sn tpiques de la llengua oral, per la forma correcta en la llengua escrita:
A mig mat sempre menjo una tronja.
Per sopar he menjat una amanida dpit i poma.
La vena del quart primera est embrassada.
Si ests sempre alegre seria ms feli.
La truita dasbergnia magrada molt.
Mhe endut pa amb xocolata per brenar.
56. En aquestes oracions hi ha paraules incorrectes. Torna a escriure les oracions
canviant-les per paraules correctes, tant lxicament com ortogrficament.
Magraden els canelons sense betxamel.
Sha embossat el desaige del lavabo.
Els buitres es van menjar els animals morts.
La casa est plena de telaranyes.
Encara no han preparat lescaparate per a les rebaixes.
Tot i que el camarot del vaixell era de primera classe no era gens cmode.
Van portar-lo en camilla fins a lambulncia.
57. Aparella cada paraula amb la seva definici:
cataracta Prototip del monstre contra el qual lluiten dus i herois.
cascada Representaci sobre una superfcie plana duna ciutat, edifici...
plnol Nom que comunament reben diferents rptils saures.
planell Caiguda dun corrent daigua per un precipici.
drag Afecci ocular consistent en lopacitat, parcial o total, del cristall.
drac Indret pla i elevat.
58. Torna a copiar aquestes oracions substituint aquests manlleus
innecessaris pel mot corresponent en catal:
Anirem a passejar i, a lhora de berenar, entrarem en un burger.
Li van regalar una entrada per al back stage del concert.
El show room daquesta marca de mobles s impressionant.
Va portar-me de Rssia un souvenir precis.
El container del vidre estava totalment ple.
Han tancat aquella boutique on vaig comprar el vestit de nit.
Mhe apuntat al gimns a fer fitness.
253
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 254
254
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 255
255
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 256
El teatre de text
Dins del teatre de text, conv distingir entre les obres clssiques (des de lantiguitat grega fins als
clssics contemporanis del segle XX) i les obres dautors actuals:
Els clssics. Es tracta de peces teatrals que shan produt al llarg de la histria de la literatura
dramtica i que han esdevingut referents per a totes les poques, inclosa lactual. Es represen-
ten en muntatges ms o menys fidels al plantejament original o b en adaptacions que prete-
nen acostar-los a la realitat de lespectador. Poden ser considerats clssics Antgona, del grec
Sfocles, Hamlet, de William Shakespeare o Primera histria dEsther, de Salvador Espriu...
Els dramaturgs actuals. Sn escriptors teatrals en actiu que escriuen i estrenen peces que, so-
vint, es caracteritzen perqu incorporen problemtiques ben actuals, com ara la crisi de la pa-
rella o de la famlia, les dificultats de comunicaci entre els individus, la soledat, la marginaci
social, la violncia quotidiana, les malalties terminals i leutansia, la crisi dautenticitat en les
relacions humanes... El fragment de El mtode Grnholm que has llegit, per exemple, planteja
el tema de la competitivitat i la hipocresia en el mn de les relacions laborals del nostre temps.
Des del punt de vista del gnere, la dramatrgia ms recent oscilla entre la comdia i el drama.
Tot i que sovint, almenys aparentment, les peces adopten el to de la comdia, tenen un rerefons
dramtic. A la intenci ms evident de satiritzar determinats comportaments individuals o so-
cials, objectiu propi de la comdia, shi afegeix, de fet, la voluntat daprofundir en certs temes
psicolgics i sociolgics. Alguns dels dramaturgs ms reconeguts actualment en lescena catalana
sn Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Jordi Galceran.
59. Explica per qu El mtode Grnholm pertany al teatre de text.
60. Quina escenografia (decorats, vestuari, luminotcnia, so, msica, efectes
especials...) timagines per a lescena que has llegit?
256
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 257
61. Com qualificaries la intervenci den Carles quan diu al Ferran que
despai mental no nhi sobra, precisament?
62. Relaciona cadascuna daquestes situacions, que shan produt abans del
veredicte que has llegit, amb una circumstncia de la vida den Ferran que
li retreu la Merc:
63. Qu s lempatia? Explica com creus que ha reaccionat en Ferran davant
daquestes situacions:
La Merc ha decidit continuar lentrevista malgrat la notcia de la mort de la seva
mare.
Ha hagut de decidir si en Carles continuava endavant.
LEnric ha explicat els seus problemes.
64. Comenta qu penses que preferien els psiclegs de lempresa, alg que
fings bonhomia o alg que fings agressivitat. I, en el fons, qu creus
que preferien, alg agressiu o una bona persona?
65. Explica qu aporten les ltimes intervencions de la Merc adreades
als seus companys i al Ferran.
66. Penses que les empreses tenen dret a tenir en compte
la vida privada de les persones a lhora descollir els seus crrecs?
Argumenta-ho per escrit i feu un debat a classe sobre aquest tema.
67. Consulta la programaci teatral daquesta temporada a
Barcelona i als principals teatres de la resta de Catalunya i busca-hi
un musical, un espectacle escnic, un de clssic i una obra de text
dun autor actual.
68. Busca informaci a Internet sobre alguna de les companyies o
els autors esmentats a la pgina anterior i fes-ne una breu ressenya.
257
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 258
Avaluaci
Senderisme: seguir la tradici
La histria de lexcursionisme i del senderisme lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb
van estretament lligades perqu, de fet, el se- marques blanques i vermelles, que correspo-
gon terme neix a conseqncia del primer. La nen a senders de gran recorregut (GR) que
diferncia bsica rau, precisament, en la se- creuen Europa en totes direccions. A conti-
nyalitzaci de camins i itineraris, tasca que es nuaci, trobarem itineraris senyalitzats amb
va comenar a aplicar i sistematitzar a lEuropa marques blanques i grogues, que corresponen
central. Duna banda, el creixent fenomen de a camins de petit recorregut (PR), dmbit lo-
la despoblaci rural i de labandonament del cal o comarcal, inferiors als cinquanta quil-
camp va provocar la desaparici progressiva metres. I, finalment, itineraris amb marques
de les prctiques habituals que durant la blanques i verdes, que corresponen a senders
histria havien ajudat a mantenir els boscos i locals de menys de deu quilmetres.
els camins en un bon estat de conservaci. De A Catalunya, la xarxa de senders nets i senya-
laltra, laugment de la prctica de les activitats litzats t una extensi de ms de set mil quil-
a la muntanya per part dels habitants del mn metres i ens permet gaudir de la gran riquesa
urb va fer veure al mn excursionista, que ja arqueolgica i paisatgstica del nostre territo-
estava plenament consolidat a Catalunya, la ri. Tots dos factors situen aquestes infraes-
necessitat de comenar a treballar no solament tructures naturals catalanes al nivell dels mi-
per facilitar les sortides dels excursionistes i llors pasos europeus. Cal tenir en compte
evitar incidncies, sin per conservar un patri- que els itineraris intenten evitar, en la mesura
moni natural, cultural i histric: els camins o del possible, el pas per carreteres o camins as-
senders. Aix doncs, les diferents entitats ex- faltats i transiten pel que podrem denominar
cursionistes de Catalunya sn en lactualitat camins tradicionals. Aix, trobem vies que
les encarregades del manteniment i de la ges- originriament es van destinar al trnsit de
ti de la xarxa de camins i senders. carruatges, danimals de crrega, de persones
Caldr que presentem els tres tipus de camins o de ramats. Totes ofereixen una oportunitat
que hi ha segons el recorregut. En primer nica per a la recuperaci de la memria
histrica dunes prctiques tradicionals que
quasi shan extingit. En sn un exemple clar
els camins ramaders, que van ser una infraes-
tructura bsica per a leconomia del nostre
pas durant molts segles i que, actualment, a
causa de la fragmentaci que han patit com
a conseqncia de la construcci de les grans
vies de transport i de la manca dexpectatives
econmiques de la transhumncia, han esde-
vingut un patrimoni en perill que demana la
nostra atenci.
EDUARD PARELLADA, Claror, nm. 54
(Adaptaci)
258
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 259
69. Localitza, en el primer pargraf del text, dos connectors textuals que
expressen complementarietat i un que expressa conseqncia.
70. Localitza, al llarg de tot el text, tres connectors textuals denumeraci.
71. Localitza en aquest fragment un connector oracional coordinant:
72. Localitza en aquest pargraf tots els connectors oracionals
subordinants:
C aldr que presentem els tres tipus de camins que hi ha segons el recorregut.
En primer lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i
vermelles, que corresponen a senders de gran recorregut (GR) que creuen Europa
en totes direccions. A continuaci, trobarem itineraris senyalitzats amb marques
blanques i grogues, que corresponen a camins de petit recorregut (PR), dmbit
local o comarcal, inferiors als cinquanta quilmetres. I, finalment, itineraris amb
marques blanques i verdes, que corresponen a senders locals de menys de deu
quilmetres.
Classifica els connectors que has trobat segons que siguin conjuncions
(introdueixen subordinades substantives) o pronoms relatius (introdueixen
subordinades adjectives).
73. Localitza en aquest fragment un connector subordinant adverbial i
indica quina noci expressa:
74. Substitueix els complements destacats per un pronom feble:
259
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 260
Activitats complementries
GRAMTICA Regala (el + li) .............. el dia del seu aniversari.
Si trobem bitllets per Roma, (ens + en + hi)
76. Escriu una enumeraci que contingui els .............. anirem.
connectors segents: Si porteu la jaqueta posada, traieu (vos + la)
en primer lloc en tercer lloc ............... quan entreu.
260
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 261
ENTRETENIMENTS
261
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 262
Llegir un llibre
UROC, el guerrer
ABANS DE LLEGIR
Ttol: .........................................................................................................................................
Autor: ......................................................................................................................................
Editorial: ................................................................................................................................
ISBN: .........................................................................................................................................
5. Observa el mapa que trobars abans de linici de la novella i fes una llista dels llocs
concrets on previsiblement transcorrer lacci.
262
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 263
LLEGIR UN LLIBRE
DESPRS DE LLEGIR
Contingut i organitzaci
6. Ordena els llocs ons transcorre lacci. Nhi algun de nou, que no figuri al mapa?
Personatges
Brum Ailina
Valti Glek
Naruk Amatzur
Grumf Durk
Amatzuret Xana
11. Qui s Txagra? Qui sn els txarguins? Quines habilitats i quines debilitats
els diferencien dels humans?
263
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 264
LLEGIR UN LLIBRE
16. Al llarg del llibre trobem diversos pobles que sn coneguts amb un nom collectiu.
Explica qui sn i per qu sels anomena aix:
Homes del Silenci
Homes de Vidre
Homes Escuma
Homes Grocs
Temes
17. Busca informaci (llibres, cmics, pellcules...) sobre herois similars al protagonista,
que shan denfrontar a un mn en qu la raa humana viu en condicions molt
diferents de les que corresponen a la nostra realitat. Prepara una redacci sobre
aquest tema com si lhaguessis de llegir en pblic.
18. Un dels motius de la llarga recerca que fa Uroc s recuperar la seva identitat
perduda. Quina decisi pren finalment, recuperar-la o seguir el cam que li ha traat
la seva personalitat mig humana? Explica en quin moment de la novella es produeix
la reflexi i la decisi final sobre aquesta qesti, i en qu es concreta.
19. Sovint, en les obres literries, la mort dalgun personatge amaga o insinua una lli
moral. Recorda els episodis de les morts de Txagra, Amatzur i Xana, i explica si creus
que en aquests casos tamb es pot fer una interpretaci daquest tipus.
Estil
20. El llibre cont abundants fragments escrits en cursiva. Quin valor o quina funci
tenen?
21. A la pgina 148 del llibre sexplica que el nom del protagonista correspon, en
realitat, a una sigla. En el mn real pots trobar molts exemples de sigles que
utilitzem freqentment. Fes-ne una llista.
ARA ESCRIU TU
23. Imaginat que ets un periodista i has sabut que hi ha un anci que t fama
dinterpretar somnis que expliquen el passat. Decideixes investigar i escrius un
reportatge sobre aquest fet. Caldr que respectis les caracterstiques daquest
gnere periodstic.
24. Ara imaginat que has dentrevistar el comandant duna expedici que ha fet un
viatge a lespai, a la recerca de planetes similars al nostre. Redacta les preguntes que
li fars i inventat les seves possibles respostes, de manera que redactis lentrevista
que publicars al diari on treballes, tot respectant les caracterstiques daquest
gnere periodstic.
264
831025 _ 0262-0267.qxd 20/3/07 19:05 Pgina 265
LLEGIR UN LLIBRE
ABANS DE LLEGIR
Ttol: .........................................................................................................................................
Autor: ......................................................................................................................................
Editorial: ................................................................................................................................
ISBN: .........................................................................................................................................
DESPRS DE LLEGIR
Contingut i organitzaci
7. Penses que es pot establir alguna relaci entre la primera i la quarta part? Explica-ho.
8. Tot i que lautora ens diu que no sap ben b quan comena ni quan acaba una
histria, en el llibre trobem, a linici i al final, una escena molt similar; sabries explicar
de quina escena es tracta?
El llibre segueix una sola lnia narrativa ininterrompuda des de linici fins al final.
El llibre ens explica de manera simultnia el que li passa als diferents protagonistes.
El llibre ens parla primer duns protagonistes i desprs, al final, duns altres.
10. Explica la situaci lingstica dfrica a partir del que explica en Binton.
265
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 266
LLEGIR UN LLIBRE
Personatges
13. Indica breument la relaci que hi ha entre aquestes parelles de personatges:
Marta i Nria Marta i Sergi Nria i Pando Sergi i Pando
Marta i Rafa Marta i Binton Rafa i Binton Zetat i Flix
14. Explica la diferent situaci familiar que es viu a casa daquests personatges i els
sentiments que experimenta cadascun en relaci amb els seus pares:
Marta Nria Sergi i Pando Rafa
15. La relaci entre en Pando i la colla den Zetat evoluciona al llarg de la narraci.
Respon aquestes preguntes:
De quina manera en Pando mostra la seva identificaci amb la colla a linici de lobra?
En quins moments en Pando va descobrint diferncies amb la colla?
De quina manera es produeix la confrontaci final?
16. Com passen la festa de Nadal en Pando, en Sergi, la Nria, la Marta i en Rafa?
17. Al final de la novella, lautora ens explica com seran les vides, en el futur, dalguns
dels personatges. Resumeix-les en poques lnies.
Temes
18. Lamistat s un dels valors ms present en el llibre. Copia tres exemples que
demostrin que algun dels personatges s capa de sacrificar-se pels seus amics.
Desprs, redacta una carta al director dun diari en qu defensis el valor que t
lamistat per als joves.
266
831025 _ 0262-0267.qxd 20/3/07 19:05 Pgina 267
LLEGIR UN LLIBRE
20. La Marta i en Rafa entren en contacte amb el mn de les ONG amb motiu del treball
que han de fer per al professor dtica. En grups reduts, recolliu informaci sobre
alguna daquestes organitzacions i prepareu un gui per fer una exposici oral
davant dels companys i les companyes de classe.
21. Explica quina s lactitud davant el racisme de dos personatges tant diferents com
sn en Binton i en Zetat. Busca als diaris alguna notcia relacionada amb el racisme i
fes-ne un resum.
Estil
22. Repassa tots els correus electrnics que senvien entre Granota Verda i la Marta. Fes-
ne una llista on facis constar el nom de lemissor, el nom del destinatari i lassumpte
tractat.
23. La Marta i Granota Verda senvien dues breus narracions, un conte de fantasmes
i un conte en forma de llegenda popular africana. Narra tu una histria en qu
un dels personatges escrigui un conte i lenvi a laltre, i lopini daquest darrer
sobre el conte rebut.
24. En el conte de la granota Bul, el dimoni Ullals convoca un seguit de dimonis perqu
lajudin a resoldre el seu dubte. Fes la llista de tots els que hi sn convocats i respon
aquestes preguntes:
Quin procediment de creaci de paraules sha seguit per crear els seus noms?
Quina s la categoria lxica dels elements usats per crear aquests noms?
ARA ESCRIU TU
25. Redacta una notcia en la qual narris la detenci dun grup de violents que actuaven
en els partits de futbol dun conegut equip. Recorda que has de respondre les sis
preguntes bsiques que caracteritzen les notcies (qui, qu, quan, on, com, per qu)
i mantenir un enfocament objectiu. Igualment, cal que respectis lestructura prpia
de la notcia periodstica.
26. Imaginat que has de preparar un viatge per diversos pasos africans. Busca
informaci sobre els pasos que tinteressin ms, i redacta una guia, on comentis
els llocs que visitareu, els mitjans de transport que utilitzareu, els dies que
romandreu a cada lloc, etc. Si et cal, consulta mapes, atles, enciclopdies, fulletons
turstics, Internet...
27. Fes una redacci com la que demana en Flix, el professor dtica, als seus alumnes:
Com sc jo, en realitat?
267
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 268
APNDIX GRAMTICA
Resum de gramtica
Les categories lxiques
El verb, des del punt de vista morfolgic, s la categoria lxica amb ms formes; sintctica-
ment, dna nom al sintagma verbal i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i aut-
nom.
El nom, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i, de vegades, el g-
nere; sintcticament, dna nom al sintagma nominal i ns el nucli; semnticament, t un sig-
nificat ple i autnom.
El pronom, des del punt de vista morfolgic, pot ser invariable (jo, tu, ho, hi) o variar de forma
segons el nombre (li, els) o el gnere i el nombre (el, la, els, les); sintcticament, no t un signi-
ficat especfic, sin que adopta el de lelement a qu es refereix en cada oraci o text.
Ladjectiu, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i el gnere;
sintcticament, dna nom al sintagma adjectival i ns el nucli; semnticament, t un significat
ple i autnom.
El determinant, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i el gnere;
sintcticmaent, introdueix el nucli del sintagma nominal: el nom; semnticament, afegeix una
noci de pertinena, proximitat, quantitat, etc. al nom que introdueix.
Ladverbi, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, dna nom al sintag-
ma adverbial i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i autnom.
La preposici, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, dna nom al
sintagma preposicional; semnticament, no t un significat gaire especfic, sin que relaciona
dos sintagmes o dues proposicions.
La conjunci, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, relaciona mots
dins dun sintagma o proposicions dins duna oraci composta; semnticament, no t un sig-
nificat gaire especfic, sin que bsicament relaciona mots dins de loraci.
La interjecci, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, no forma part
de cap sintagma prpiament dit, sin que es considera una expressi allable de lestructura
sintctica estricta; semnticament, t un significat ple i autnom.
Els verbs
La conjugaci verbal s el conjunt de totes les formes dun verb, ordenades segons la perso-
na, el temps i el mode.
El nucli del sintagma verbal pot estar format per un verb en temps simple (El cotxe no arren-
ca), un verb en temps compost (Lampolla sha trencat), un verb en temps perifrstic (Jo no ho
vaig fer) o un verb en veu passiva (Ledifici aviat ser restaurat).
Classes de perfrasis verbals: dobligaci, amb haver + de + infinitiu o b caldre + infinitiu (he
de dir-te una cosa, cal fer-ho); de probabilitat, amb deure + infinitiu (deu ser ell); dimminncia,
amb anar + a + infinitiu o b estar + a punt de + infinitiu (anava a dir-tho, estava a punt de fer-
ho); dinici, amb comenar + a + infinitiu o b posar-se + a + infinitiu (ha comenat a ploure, ara
es posa a ploure); danterioritat, amb acabar + de + infinitiu (acaba danar-sen); de duraci, amb
estar + gerundi o b continuar + gerundi (estic venint, hi continuem aspirant).
268
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 269
APNDIX GRAMTICA
Els pronoms
Els pronoms personals forts sn aquells que fan referncia a les tres persones gramaticals:
primera (jo, mi, nosaltres), segona (tu, vosaltres) i tercera (ell, ella, ells, elles, si).
Els pronoms personals febles sn els que poden referir-se a persones, coses, qualitats o cir-
cumstncies: em, et, es, en, el, ens, els, us, la, les, i, ho, hi. Depenen sempre dun verb al qual
sadjunten pel darrere (dna-li) o pel davant (li dna). I segons la posici que ocupen, poden
prendre formes diferents; per exemple: donar-me, dnam, em dna, mescolta.
Els pronoms interrogatius sn els que utilitzem per fer pregunes (Qu dius?) i sovint, tamb,
en oracions exclamatives (Quina bestiesa!). Sn qui, qu, quin, quina, quins, quines.
Els pronoms relatius sn categories lxiques que poden fer dues funcions dins de loraci:
substituir un sintagma i introduir una proposici subordinada en loraci composta. Sn que,
qui, qu, el qual, la qual, els quals, les quals, on.
Modalitats oracionals
Oraci declarativa: presenta un fet o un pensament com a real. Exemple: Sha fos una bombeta.
Oraci interrogativa: planteja una pregunta. Exemple: Qu vol dir, aix?
Oraci imperativa: dna una ordre o estableix una prohibici. Exemple: Escolteu-me!
Oraci exclamativa: expressa una emoci o un estat dnim. Exemple: Que b que vinguis!
Oraci optativa: expressa un desig. Exemple: Tant de bo tot vagi b.
Oraci dubitativa: presenta un fet com a hipottic. Exemple: s probable que ho trobis.
Loraci simple
Una oraci simple s la que t un sol verb en forma personal i una sola estructura de consti-
tuents: predicat (grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa lacci, lestat o el
procs de loraci) i subjecte (mot o grup de mots que expressa la persona, lanimal o la cosa
concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb). Exemple:
subjecte
________________ predicat
_________________________
Un grup de vens muntar un sopar popular.
A ms doracions amb predicat i subjecte explcit, com el de lexemple anterior, hi ha les ora-
cions amb verbs impersonals, que estan formades noms per un predicat el verb del qual sol
ser haver-hi (all hi ha bolets) o b un verb que expressa un fenomen meteorolgic (plour tot el
cap de setmana); i tamb hi ha oracions amb subjecte ellptic, s a dir, que es dna per sobre-
ents (ja hem arribat).
El predicat nominal s el que expressa una qualitat o un estat del subjecte. Est format pels
verbs ser, estar o semblar i porta obligatriament un complement anomenat atribut. Exemple:
atribut
______
El pati est mullat.
predicat (nominal)
269
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 270
APNDIX GRAMTICA
El predicat verbal s el que expressa una acci del subjecte o b un procs. Es forma general-
ment amb tots els verbs excepte ser, estar i semblar. Exemple:
complement directe
___________
El pati t gronxadors.
predicat (verbal)
Loraci composta
Les oracions compostes sn les que tenen dos o ms verbs en forma personal, i tantes estruc-
tures de constituents com verbs en forma personal. Estan formades per proposicions:
subjecte _________
______ predicat subjecte predicat
______ __________
LAina escombra i lOriol frega plats.
proposici proposici
Les oracions compostes coordinades sn oracions les proposicions de les quals estan en-
llaades mitjanant connectors, generalment una conjunci coordinant.
Oracions coordinades copulatives: sn oracions que expressen la suma de significats de
les proposicions coordinades. Els connectors sn les conjuncions i, ni. Exemples:
Obre el calaix i treu un mocador. Ni dorm ni deixa dormir.
Oracions coordinades disjuntives: sn oracions que expressen lalternativa entre els signifi-
cats de les proposicions coordinades. El connector ms habitual s la conjunci o. Exemple:
Plour o far sol?
Oracions coordinades adversatives: sn oracions que expressen la contraposici entre els
significats de les proposicions coordinades. Els connectors ms habituals sn els conjun-
cions per, sin i la locuci sin que. Exemple:
El piano s vell, per encara funciona.
270
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 271
APNDIX ORTOGRAFIA
Les oracions compostes subordinades sn oracions les proposicions de les quals es troben a
nivells sintctics diferents. Per aix diem que estan formades per una o ms proposicions sub-
ordinades que sinclouen dins duna proposici principal.
Oracions subordinades substantives: sn oracions en les quals la proposici subordinada
equival a un sintagma nominal (SN). Exemple:
El diari publica que milers de persones shan manifestat per demanar la fi de les guerres.
proposici principal proposici subordinada
Els connectors
Els connectors textuals
Els connectors textuals poden ser doposici (per, tanmateix, en canvi, per contra), de conse-
qncia (per tant, aix doncs, en conseqncia), de complementarietat (duna banda... de laltra), i
denumeraci (en primer lloc... a continuaci... per acabar).
Noci Connectors
Lloc on
Temps quan, abans que, mentre, desprs que, tan bon punt
Manera com, com si, segons, segons que
Causa perqu, ja que, com que
Conseqncia de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que
Condici si, tret que, a condici que
Finalitat perqu, per tal que, a fi que
Concessi encara que, per b que, per ms que
Comparaci com, ms... que, menys... que
271
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 272
APNDIX VERBS
Conjugacions verbals
Verb auxiliar: HAVER
272
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 273
APNDIX VERBS
273
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 274
APNDIX VERBS
274
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 275
APNDIX VERBS
275
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 276
APNDIX VERBS
276
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 277
APNDIX VERBS
277
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 278
Unitat 0
Petites reflexions TERRICABRAS, Josep-Maria. Pensem-hi un minut. Barcelona: Prtic, 2004.
Crtiques a la moda femenina EIXIMENIS, Francesc. Prosa (versi a cura de Xavier Renedo i Sergi Gascon). Barcelona: Teide, 1996
Grans magatzems COMADIRA, Narcs. Les ciutats. Barcelona: Vosgos, 1976.
Unitat 1
LHedera helix CALDERS, Pere. Crniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005.
La torre de Babel Bblia catalana: traducci interconfessional. Barcelona: Editorial Claret, 2002
Ulisses i els Cclops HOMER. LOdissea (novament traslladada en versos catalans per Carles Riba). Barcelona: Edicions
de la Magrana, 1993.
Desaparegut! PIRANDELLO, Luigi. El difunt Mattia Pascal. Barcelona: Edicions Proa, 2002
Unitat 2
La m dissecada MAUPASSANT, Guy de. La tomba i altres contes dhorror. Valncia: Brosquil Edicions, 2003.
Roland, heroi de la La can de Roland, versi catalana de Joan Jubany. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
batalla de Roncesvalls
El rei En Jaume s ferit JAUME I. Llibre dels feits. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1982.
Relacions en societat PLA, Josep. Nocturn de primavera. Barcelona: Edicions Destino, 1989.
Unitat 3
Com es construa SELLA, Antoni. Revista Spiens, nm. 28.
una pirmide
Julita GENS I AGUILAR, Mart. Julita. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1992.
LEscanyapobres OLLER, Narcs. LEscanyapobres. Barcelona: Edicions 62, 2001.
Sempre amb patins LLORT. Trenta-dos morts i un home cansat. Barcelona: Plaza & Jans Editors, 2004.
Unitat 4
La ciutat HESSE, Herman. Els contes ms bells. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2003.
El hbbit TOLKIEN, J. R. R. El hbbit. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995.
Larbre domstic CALDERS, Pere. Crniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005.
Compte amb els comptes KINSELLA, Sophie. Boja per comprar. Barcelona: Edicions 62, 2001
Unitat 5
Retorn al passat GERMANES QUINTANA. POR. Histries de terror. Barcelona: Columna Edicions, 2000.
Oreneta, ton cant em fa sofrir GUILLEM DE BERGUED i altres trobadors. Obra potica. Berga: Edicions de lAlb, 1986.
Els amants ANDRS ESTELLS, Vicent. Llibre de meravelles. Valncia: Tres i Quatre, 2003.
Cam de la Muntanya FRAZIER, Charles. La Muntanya Glaada. Barcelona: Edicions 62, 1998.
Glaada
Unitat 6
Les Noies de Filferro SIERRA I FABRA, Jordi. Les Noies de Filferro. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2005.
Corrandes dexili QUART, Pere. Sal de tardor. Barcelona: Edicions Proa, 1985.
Amb totes dues mans MARAL, Maria Merc. Bruixa de dol. Barcelona: Edicions 62, 1998.
Contraatac HERNNDEZ, Pau Joan. La tripulaci del Pnic. Barcelona: Edeb, 2004.
Unitat 7
El prncep de Vilamaniscle TORRENT, Josep. Lestranya desaparici de la Laura. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2003.
Tot lenyor de dem SALVAT-PAPASSEIT, Joan. Lirradiador del port i les gavines. Barcelona: Edicions Proa, 2005.
Si mhaguesis fet nixer TORRES, Mrius. Poesies i altres escrits. Barcelona: Edicions 62, 1993.
gra de blat
Multa daparcament WOLFE, Tom. Tot un home. Barcelona: Columna Edicions, 1999.
278
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 279
Unitat 8
Cal posar fi a la idea que Revista Consumer. http://revista.consumer.es/web/ca/20051001/entrevista/
ajudar s oferir caritat
Romeu i Julieta SHAKESPEARE, William. Romeo i Julieta. Barcelona: Vicens-Vives, 2006
Mar i cel GUIMER, ngel. Mar i cel. Barcelona: Selecta-Catalnia, 1997.
Records dinfantesa TORO, Suso de. Lombra caadora. Barcelona: Columna Edicions, 2001.
Unitat 9
Consell extraordinari TEIXIDOR, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Edicions 62, 1996.
a la vila de Pimburg
El mtode Grnholm GALCERAN, Jordi. El mtode Grnholm. Barcelona: Edicions Proa, 2005.
Senderisme: seguir la tradici PARELLADA, Eduard. Revista Claror, nm. 54.
279
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 280
Projecte grfic:
Coberta: CARRI /SNCHEZ/LACASTA
Interiors: Jos M. Snchez de Ocaa
Illustracions: lex Gallego
Fotografies: A. Toril; Algar; C. Jimnez; C. Prez; C. Roca; D. Lpez; F. Ontan; F. Po; GARCA-PELAYO/Juancho;
I. Rovira; J. C. Muoz; J. I. Medina; J. Jaime; J. Lucas; J. M. Escudero; J. V. Resino; Krauel; L. M. Iglesias;
M. Redondo; Michele di Piccione; ORONOZ; Prats i Camps; R. Arrizabalaga; R. Manent; S. Enrquez; TERRANOVA
INTERPRETACIN Y GESTION AMBIENTAL; A. G. E. FOTOSTOCK/Paolo Snchez, Javier Larrea, Aspen Stock,
Jeff Greenberg, Clara Jose, Science Photo Library, Leonard Lee Rue III, Miquel Tres Lpez, Carol&Mike Werner,
James McLoughlin; ARXIU MAS; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CORDON PRESS/REUTERS/ William Philpott;
COVER /SYGMA/KEYSTONE; COVER /CORBIS/Historical Picture Archive, Blue Lantern Studio, Bettmann, CORBIS
SYGMA/John Van Hasselt, DIGITALVISION; EFE/Alessandro della Bella, Andreas F. Voegelin, A. Dalmau,
AP PHOTO /Tobias Rostlund, EPA/I. Pierre Verdy; EFE/SIPA-PRESS/ Tor Eigeland; FOCOLTONE; GENERALITAT
DE CATALUNYA/Departament de Salut; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M. Barres;
MUSEUM ICONOGRAFA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; PHOTOALTO; PHOTODISC; STOCK PHOTOS;
STOCKBYTE; Joan Garcia i Santiago; BIBLIOTECA CENTRAL, BARCELONA; BIBLIOTECA NACIONAL,
MADRID /Laboratorio Biblioteca Nacional; BIBLIOTECA NACIONAL, VIENA; BNF; CREATIVE LABS; European
Community; Farmacuticos sin fronteras; FUJITSU/SIEMENS; FUNDACI ANTONI TPIES, BARCELONA;
FUNDACIN COLECCIN THYSSEN-BORNEMISZA/MUSEO THYSSEN-BORNEMISZA, MADRID; MATTON-BILD;
MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFA; MUSEO NAVAL, MADRID; Nokia Corporation;
SERIDEC PHOTOIMAGENES CD /PHOTOALTO/Laurence Mouton; THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART,
NEW YORK; ARXIU SANTILLANA
ISBN: 978-84-7918-128-4
CP: 831025
Dipsit legal:
Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci,
comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense lautoritzaci dels titulars de la pro-
pietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat
intellectual (articles 270 i segents del Codi penal)