Districte Universitari de Catalunya

Proves dAccs a la Universitat. Curs 2012-2013

Fsica
Srie 1

Lexamen consta duna part comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatriament, i
duna part optativa, de la qual heu descollir UNA de les opcions (A o B) i fer els problemes P3,
P4 i P5 corresponents.
Cada problema val 2 punts.

PART COMUNA

P1) Lany 1969, el mdul de comandament Columbia,

de la missi Apollo 11, tripulada per lastronauta
Michael Collins, orbitava a 100 km daltura sobre la
superfcie de la Lluna amb un perode de 118 minuts.
Mentrestant, Neil Armstrong i Edwin Aldrin, els altres
dos tripulants, caminaven sobre la Lluna. Calculeu:
a) La massa de la Lluna i la intensitat del camp gra-
vitatori a la superfcie lunar.
b) La velocitat descapament des de la superfcie
lunar.
Dades: G = 6,67 1011 N m2 kg2
RLluna = 1,74 103 km

P2) En una regi de lespai hi ha un camp magntic

constant dirigit cap a linterior del paper. En
aquesta regi entren dos electrons amb la matei-
xa rapidesa i la mateixa direcci, per movent-se
en sentits contraris, tal com indica la figura.
a) Dibuixeu la fora magntica que actua sobre
cada electr quan entra en la regi on hi ha
el camp magntic. Justifiqueu i dibuixeu les
trajectries dels dos electrons i indiqueu el sentit de gir.
b) Eliminem aquest camp magntic i el substitum per un altre camp magntic, de
manera que els electrons no es desvien quan entren en aquesta regi. Dibuixeu
com hauria de ser aquest nou camp magntic. Justifiqueu la resposta.

Nota: No s vlida la resposta B = 0.
 OPCI A

P3) Lelectroforesi s un mtode per a ana-

litzar mescles. Disposem una mostra
entre dos elctrodes connectats a una
diferncia de potencial de 300 V. La dis-
tncia entre els elctrodes s de 20,0 cm.
a) Dibuixeu les lnies del camp elctric
que hi ha entre els dos elctrodes i
les diferents superfcies equipoten-
cials. Indiqueu el potencial de cada
una de les superfcies. Calculeu el
valor del camp elctric que hi ha entre els dos elctrodes, i indiqueu la direcci i el
sentit de les partcules positives i les negatives.
b) En les condicions adequades, les molcules adquireixen crrega elctrica i es despla-
cen en laparell delectroforesi amb un moviment rectilini lent i uniforme. Calculeu
la fora elctrica i la fora de fricci que actuen sobre una molcula de timina amb
una crrega de 1,60 1019 C.

P4) La grfica segent representa el moviment dun cos de 250 g de massa que oscila, sense
fregament, unit a una molla.

a) Calculeu lamplitud, la freqncia angular, el perode i la fase inicial daquest movi-

ment.
b) Escriviu lequaci del moviment i calculeu lenergia mecnica total del sistema.

2
P5) Disposem dun tub de buit com el de la figura. Lelctrode A s fet de potassi, que t
W0 = 2,29 eV com a valor de treball dextracci.
a) Determineu la velocitat amb qu surten els electrons arrancats de lelctrode A quan
liluminem amb llum de color violat de 400 nm de longitud dona.

b) A continuaci canviem lelctrode A per un altre que s fet dun material descone-
gut. Per tal de determinar de quin material es tracta, liluminem un altre cop amb
la mateixa llum dabans, i determinem que el potencial de frenada dels electrons de
lelctrode A s Vf = 0,17 V. Determineu el treball dextracci del material i indiqueu
de quin element s fet a partir de la taula de valors segent:
Element Ba Li Mg As Al Bi Cr Ag Be
W0(eV) 2,70 2,93 3,66 3,75 4,08 4,34 4,50 4,73 4,98

Dades: Massa de lelectr, melectr = 9,11 1031 kg

Constant de Planck, h = 6,63 1034 J s
Velocitat de la llum, c = 3,00 108 m s1
1 eV = 1,60 1019 J

OPCI B

P3) El iode pot ser un radiofrmac. Listop 131 53

I s una font de raigs
gamma. Sinjecta al pacient per poder obtenir imatges gammagr-
fiques. Aquest radioistop t un perode de semidesintegraci de
13,2 h.
a) Quina fracci de 131
53
I resta al cos 24,0 hores desprs dinjectar el
frmac?
b) En un altre procs, el 131
53
I tamb pot produir 131
54
Xe. Escriviu les-
quema del procs nuclear. Quina partcula semet?

Exemple de
gammagrafia

3
P4) El clarinet s un instrument de fusta en forma de tub en el qual es generen ones estacio-
nries. Linstrument es pot assimilar a un tub ple daire obert per un extrem i tancat per
laltre. La figura mostra el mode tercer harmnic, on laire vibra amb una freqncia de
637 Hz.

a) Quina s la llargria del clarinet?

b) Si la nota es toca amb una intensitat d1,00 105 W m2 i produeix una intensitat
sonora determinada a dos metres de distncia, en quants decibels augmenta el nivell
de sensaci sonora a la mateixa distncia si la intensitat es duplica?
Dada: vso = 340 m s1

P5) Quatre crregues elctriques positives, d1,00 105 C cadascuna, es troben als vrtexs
respectius dun quadrat de 2 m de costat. Calculeu:
a) Lenergia necessria per a la formaci del sistema de crregues.
b) El valor de la crrega elctrica negativa que hem de situar al centre del quadrat perqu
la fora electrosttica sobre cadascuna de les crregues sigui nula.
Dada: k = 9,00 109 N m2 C2

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs