Preposicions

auladecatala.com/morfologia/preposicions-2/

Les preposicions sn paraules invariables (tenen una nica forma) que es fan servir per enllaar una paraula
(normalment un verb o un nom) amb el seu complement (que s el que va introdut per la preposici). Per exemple:

jugar a bsquet

verb prep+nom

can de bressol

nom prep+nom

En una relaci prepositiva, doncs, hi ha un element dominant (jugar i can) i un element subordinat que fa de
complement (a bsquet i de bressol).

El sintagma introdut per una preposici sanomena sintagma preposicional.

Preposicions febles

Les preposions febles sn a, en, amb, de, per i la composta per a. Les anomenem febles perqu sn
monosllabs tons. Tenen un significat molt dbil i poden tenir molts usos:

1/4
La preposici a

al mat / al migdia / a la tarda Part del dia

a la primavera / a la tardor Part de lany (estacions)

a Tarragona / a Tortosa Pas, ciutat, poble

alguna cosa a dir / res a dir / s a dir Subordinem un infinitiu a certes expressions

La preposici en

parlar en angls La manera de fer certes accions

viatjar en tren

doctor en cincies Els complements de determinats noms i adjectius

especialista en conducta animal

La preposici amb

escriure amb ela geminada La manera de fer certes accions

afirmar amb reserves

venir amb autocar a les nou El vehicle o el mitj que utilitzem

saltar amb paracaigudes

La preposici de

uns quants de vermells Separem certs determinants de ladjectiu quan no hi ha el nom.

algun de blau / tres de madurs

Ja nhi ha prou, daquesta comdia! La repetici dun complement que ja s representat pel pronom en.
De tamborets, quants nhi ha?

olor de roses / pudor de gasolina Introdueixen la majoria de complements del nom

cuina de gas / camisa de ratlles

hem danar-hi aviat En les perfrasis dobligaci (haver de)

aix no shauria de fer

La preposici per

2/4
 tho enviarem per correu Indica el mitj o la causa
no van poder esquiar pel vent

el projecte va ser presentat per lenginyer de Qui realitza una acci (lagent) expressada en veu
lempresa passiva

La preposici per a

han dut un sobre per al senyor Romeu Indica la destinaci o finalitat dun objecte
aquest bitllet no s vlid per a aquest tren

Observacions Exemples

1. La preposici de sapostrofa davant vocal ple democi

parlen dhigiene

2. Les preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el / els i donen Vaig al camp.
com a resultat les formes: al / als, del / dels, pel / pels, per al / per als He comprat llepolies per
als nens.
Parlvem dels amics.
Passar pel restaurant.

3. Les preposicions en i amb canvien si el complement s una oraci Pensa en la signatura.

dinfinitiu Pensa a (o de) signar.
Estic dacord amb tu.
Estic dacord a (o de) fer aix.

4. El complement de rgim verbal va introdut per diferents preposicions Sexposa a tot.

febles segons el verb, per aquestes preposicions desapareixen davant la Sexposa que li prenguin el
conjunci que cotxe.
Es tracta dun malents.
Es tracta que puguis anar-hi.

5. En general, la conjunci que no pot anar darrere les preposicions febles a, El fet que mho insinus em
amb, de, en preocupa.
A causa que el riu anava ple
van haver desperar dues
setmanes.
Des que has arribat, estic ms
tranquilla.

Preposicions fortes

Les preposicions fortes sn aquelles que tenen una sllaba tnica. Poden ser simples o compostes. Vegem-ne les
ms freqents:

3/4
 Simples contra, durant, entre, fins, malgrat, segons, sense

Compostes cap a, des de, fins a

Altres preposicions

Hi ha unes altres preposicions que shan format a partir de diferents mots (noms i adverbis, sobretot). Vegem-ne les
ms freqents:

Adverbis emprats com a preposicions Locucions prepositives (prep. + paraula+ prep.)

abans de dalt (de) a dalt de dacord amb a excepci de

desprs de damunt (de) al damunt de a causa de a favor de
enfront de davall (de) al davall de al costat de a fi de
enmig de sobre (de) a sobre de a cpia de a fora de
entorn de sota (de) a sota de de cara a al llarg de
fora de davant (de) al davant de en contra de a partir de
lluny de darrere (de) al darrere de en comptes de per por de
prop de dins (de) a dins de en lloc de a travs de
arran de vora (de) a la vora de per culpa de amb vista a
a prop de per mitj de

Per practicar

Nodes 2 430 431 432 433 434 435 436 437 438

462 458 459 460 461

4/4