Torre Dels Escipions

[ESTRUCTURA DEL CATLEG]
-Presentaci.
-Monuments a l'abast.
-Text A: Atis en el context funerari rom (fotos dels dos Atis de la Torre i dels quatre Atis del MNAT ).
-Text B: La inscripci de la Torre dels Escipions (foto i dibuix-calc de la inscripci).
-Text C: La Torre dels Escipions (fotos, dibuix frontal i dibuix reconstructiu).
-Text D: Histria de la investigaci (dibuix Pons d'Icart, gravat doble, dos gravats
Laborde, gravat Locker, cartell del Patronato N. del Turismo i quatre postals).
-Text E: Tractament paisatgstic d'un monument: el cas de la Torre dels Escipions (dues
perspectives del projecte).
-Catalogaci dels materials exposats.
-Bibliografia.
CATLEG
-Presentaci (Eduard Carbonell i Esteller, director general del Patrimoni Cultural).
-Monuments a l'abast (Francesc Tarrats Bou, director del MNAT).
-Atis en el context funerari rom (Eva Maria Koppel).
-La inscripci de la Torre dels Escipions (M. Mayer, M. Mir i R. Perea).
-La Torre dels Escipions.
-Histria de la investigaci.
-Tractament paisatgstic d'un monument: el cas de la Torre dels Escipions (Ramon Aloguin i
Pallach, cap de la Secci d'Inspecci del Patrimoni Arquitectnic).
-Catalogaci.
-Bibliografia.
[PRESENTACI DEL DIRECTOR GENERAL]
Al llarg del seu dilatat procs histric, Tarragona ha conservat, recuperat i integrat tot un seguit
d'elements patrimonials de primerssima importncia i significaci referits a la seva primera etapa
de vida, l'poca clssica. Elements que constitueixen, considerats en conjunt, una eina
imprescindible per a poder valorar l'alt grau d'implantaci de la romanitat a les nostres contrades i,
tamb, per a poder constatar els intensos i ininterromputs contactes culturals i comercials que
varen lligar Trraco i els territoris nord-orientals de la Pennsula Ibrica amb la prpia metrpoli
--Roma-- i, en general, amb tot l'mbit geogrfic del Mn Rom.
Una realitat que hom pot copsar en veure els atuells d's domstic o personal, els mosaics i
paviments que decoraven el terra de les cases urbanes o de les villes escampades per tot l' ager
Tarraconensis, els elements estructurals i ornamentals incorporats en l'arquitectura de les cases i
dels edificis pblics de la ciutat i els rics programes iconogrfics que decoraven els seus distints
mbits funcionals...
Una percepci, per, que troba en la prpia essncia i grandiositat dels monuments conservats, en
la mateixa ciutat i a les seves rodalies, el complement necessari.
Fa pocs mesos, el Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona va encetar un cicle d'exposicions

que, amb el ttol genric de Monuments a l'abast pretenia aprofundir en aquest exercici de
contextualitzaci interdependent entre els diferents components integrats en el concepte de
patrimoni arqueolgic. Obrint-se a l'exterior, racionalitzant el seu marc referencial. Brindant aix,
tamb, als seus visitants, la comprensi dels trets fonamentals dels diferents monuments existents
a la ciutat i evidenciant la rica historiografia que els ha acompanyat fins als nostres dies. Desprs
d'una primera proposta dedicada a Centcelles, en aquesta ocasi el MNAT ens invita a un viatge a
l'avui, a l'ahir i als projectes de futur de la Torre dels Escipions. Una proposta que, emmarcada en
els actes organitzats entorn de la celebraci a Tarragona del XIV Congrs Internacional
d'Arqueologia Clssica, contribuir sens dubte a l'xit de tan senyalat esdeveniment.
Eduard Carbonell i Esteller
Director general del Patrimoni Cultural

Monuments a l'abast
Tarragona disposa, pel que fa a monuments i conjunts museables, d'una realitat molt generosa.
Si ens referim a l'poca romana, les possibilitats sn immenses: des de les restes presents en la
mateixa zona urbana de la ciutat fins a les que estan escampades pels seus voltants, totes --les
unes i les altres-- amb un atractiu innegable, que augmenta encara ms des del moment en qu se
les contextualitza. A Tarragona, i des de Tarragona, s possible de fer un recorregut fora
consistent per la cultura romana i per les seves formes de vida. Conv no oblidar que en la
mentalitat clssica el concepte de ciutat, d'urbs, abasta no solament el que constitueix el nucli urb
estricte, sin que engloba tamb tot un territori ms ampli i que, en el cas concret de Trraco, va
depassar els lmits del que ara anomenem Camp de Tarragona. No s gratut, doncs, defensar la
integraci de "monuments", de testimonis de la romanitat escampats per aquesta supracomarca en
un programa de didctica de la Histria Antiga. I encara ms: no s possible de formular una
proposta coherent sense tenir en compte aquesta imbricaci.
Amb aquesta exposici, el Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona continua una srie de
presentacions de diferents monuments o conjunts relacionats amb la nostra realitat romana, que no
per estar ms a prop sn ms coneguts. La intenci que ens mou s posar-los a l'abast.
Monumentos al alcance
Tarragona dispone, en lo relativo a monumentos y conjuntos museables, de una muy generosa

realidad.
Si nos referimos a la poca romana, las posibilidades son inmensas: desde los restos presentes en
la misma zona urbana de la ciudad hasta los que estn repartidos por sus alrededores, todos --los
unos y los otros-- con un atractivo innegable, que aumenta an ms desde el momento en que se
los contextualiza. En Tarragona, y desde Tarragona, es posible hacer un recorrido bastante
consistente por la cultura romana y por sus formas de vida. Conviene no olvidar que en la
mentalidad clsica el concepto de ciudad, de urbs, abarca no solamente lo que constituye el ncleo
urbano estricto, sino que engloba tambin todo un territorio ms amplio y que, en el caso concreto
de Trraco, sobrepas los lmites de lo que ahora llamamos Campo de Tarragona. No es gratuito,
pues, defender la integracin de "monumentos", de testimonios de la romanidad distribuidos por
esta supracomarca en un programa de didctica de la Historia Antigua. Y an ms: no es posible
formular una propuesta coherente sin tener en cuenta esta imbricacin.
Con esta exposicin, el Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona continua una serie de
presentaciones de diferentes monumentos o conjuntos relacionados con nuestra realidad romana,
que no por estar ms cerca son ms conocidos. La intencin que nos mueve es ponerlos al
alcance.
La Torre dels Escipions
L'anomenada Torre dels Escipions est situada a uns cinc quilmetres i mig al nord-est de
Tarragona, al costat de l'antiga Via Augusta, el traat de la qual coincideix aproximadament, en
aquest sector, amb el de l'actual carretera N-340 (km 1169).
s un exemple tpic de monument funerari rom en forma de torre. Han estat descobertes altres
romanalles de monuments similars en diferents llocs del Camp de Tarragona (Alcover i Vilallonga) i
a les zones de necrpolis de la mateixa ciutat de Trraco, per amb un estat de conservaci molt
ms deficient. La Torre dels Escipions va ser bastida amb carreus de lumaquella, trets d'una
pedrera prxima al monument.
La planta s gaireb quadrada, amb una base de 4,47 per 4,72 m. Consta de tres cossos
superposats, que van minvant de baix a dalt. L'estudi dels parallels coneguts fa que hom suposi
que la nostra Torre estava rematada per una coberta de forma piramidal, avui totalment perduda
(l'alada conservada s de 9,17 m, aproximadament).
El tercer cos presenta, a la cara principal, les restes d'un baix relleu fora malms amb una
representaci molt senzilla (en un relleu molt baix i sense detalls anatmics) de dues figures que
hom pensa que corresponen als retrats dels personatges enterrats en el monument. A l'interior
d'aquest cos hi havia originalment la cambra funerria que guardava les cendres dels difunts (la
torre va ser buidada totalment i no queden restes de les estructures interiors).
El cos central s el ms interessant, car conserva --ms o menys malmeses-- una inscripci llatina
en tabula ansata i dues figures en alt relleu. La deficent conservaci de la inscripci fa molt difcil la
seva lectura i --sobretot-- la seva interpretaci, tot i que no amaga el seu carcter sepulcral. Les
dues figures sn sengles i simtriques representacions d'Atis, una divinitat funerria romana
d'origen frigi. Una vella interpretaci errnia, de procedncia erudita i amb ampli ress popular, ha
volgut veure en aquestes dues figures les representacions dels germans Escipi, morts a Hispnia
(per lluny de Trraco) durant la Segona Guerra Pnica.
Els estudis arqueolgics que s'han portat a terme sobre les caracterstiques de l'edifici i dels seus
elements ornamentals porten a datar-ne la construccci al primer ter del segle I dC. El monument
va ser probablement reutilitzat a l'poca medieval com a torre de guaita.
[PER A L'EXPOSICI]
La Torre dels Escipions
L'anomenada Torre dels Escipions est situada a uns cinc quilmetres i mig al nord-est de
Tarragona, al costat de l'antiga Via Augusta, el traat de la qual coincideix aproximadament, en
aquest sector, amb el de l'actual carretera N-340 (km 1169).
s un exemple tpic de monument funerari rom en forma de torre. Han estat descobertes altres
romanalles de monuments similars en diferents llocs del Camp de Tarragona (Alcover i Vilallonga) i
a les zones de necrpolis de la mateixa ciutat de Trraco, per amb un estat de conservaci molt
ms deficient. La Torre dels Escipions va ser bastida amb carreus de lumaquella, trets d'una
pedrera prxima al monument.
La planta s gaireb quadrada, amb una base de 4,47 per 4,72 m. Consta de tres cossos
superposats, que van minvant de baix a dalt. L'estudi dels parallels coneguts fa que hom suposi
que la nostra Torre estava rematada per una coberta de forma piramidal, avui totalment perduda
(l'alada conservada s de 9,17 m, aproximadament).
El tercer cos presenta, a la cara principal, les restes d'un baix relleu fora malms amb una
representaci molt senzilla (en un relleu molt baix i sense detalls anatmics) de dues figures que
hom pensa que corresponen als retrats dels personatges enterrats en el monument. A l'interior
d'aquest cos hi havia originalment la cambra funerria que guardava les cendres dels difunts (la
torre va ser buidada totalment i no queden restes de les estructures interiors).
El cos central s el ms interessant, car conserva --ms o menys malmeses-- una inscripci llatina
en tabula ansata i dues figures en alt relleu. La deficent conservaci de la inscripci fa molt difcil la
seva lectura i --sobretot-- la seva interpretaci, tot i que no amaga el seu carcter sepulcral. Les
dues figures sn sengles i simtriques representacions d'Atis, una divinitat funerria romana
d'origen frigi, abillades amb la caracterstica indumentria oriental, s a dir, amb tniques curtes de
mnigues llargues, unes calces estretes, un mantell llarg i, al cap, un barret o tiara frigi. Una vella
interpretaci errnia, de procedncia erudita i amb ampli ress popular, ha volgut veure en
aquestes dues figures les representacions dels germans Escipi, morts a Hispnia (per lluny de
Trraco) durant la Segona Guerra Pnica.
Els estudis arqueolgics que s'han dut a terme sobre les caracterstiques de l'edifici i dels seus
elements ornamentals porten a datar-ne la construccci al primer ter del segle I dC. El monument
va ser probablement reutilitzat a l'poca medieval com a torre de guaita.
La Torre de los Escipiones
La denominada Torre de los Escipiones est situada a unos cinco kilmetros y medio al nordeste
de Tarragona, al lado de la antigua Va Augusta, cuyo trazado coincide aproximadamente, en este
sector, con el de la actual carretera N-340 (km 1169).
Es un ejemplo tpico de monumento funerario romano en forma de torre. Han sido descubiertos
otros restos de monumentos similares en varios lugares del Campo de Tarragona (Alcover y
Vilallonga) y en las zonas de necrpolis de la misma ciudad de Trraco, pero en un estado de
conservacin mucho ms deficiente. La Torre de los Escipiones fue construida con sillares de
lumaquela, extraidos de una cantera prxima al monumento.
La planta es casi cuadrada, con una base de 4,47 por 4,72 m. Consta de tres cuerpos
superpuestos, que van disminuyendo de abajo a arriba. El estudio de los paraleols conocidos hace
que se suponga que nuestra Torre estaba rematada por una cubierta de forma piramidal, hoy
totalmente perdida (la altura conservada es de 9,17 m, aproximadamente).
El tercer cuerpo presenta, en la cara principal, los restos de un bajorrelieve bastante maltrecho con
una representacin muy sencilla (en un relieve muy bajo y sin detalles anatmicos) de dos figuras
que se cree corresponden a los retratos de los personajes enterrados en el monumento. En el
interior de este cuerpo haba originalmente la cmara funeraria que guardaba las cenizas de los
difuntos (la torre fue vaciada totalmente y no quedan rastros de las estructuras interiores).
El cuerpo central es el ms interesante, pues conserva --ms o menos erosionadas-- una
inscripcin latina en tabula ansata y dos figuras en alto relieve. La deficiente conservacin de la
inscripcin hace muy difcil su lectura y --sobre todo-- su interpretacin, aunque no esconde su
carcter sepulcral. Las dos figuras son sendas y simtricas representaciones de Atis, una divinidad
funeraria romana de origen frigio, tocadas con la caracterstica indumentaria oriental, es decir, con
tnicas cortas de mangas largas, unas calzas estrechas, un manto largo y, en la cabeza, un gorro o
tiara frigio. Una vieja interpretacin errnea, de procedencia erudita y con amplio eco popular, ha
querido ver en estas dos figuras las representaciones de los hermanos Escipin, muertos en
Hispania (pero lejos de Trraco) durante la Segunda Guerra Pnica.
Los estudios arqueolgicos que se han llevado a cabo sobre les caractersticas del edificio y de sus
elementos ornamentales permiten datar su construcccin en el primer tercio del siglo I dC. El
monumento fue probablemente reutilitzado en poca medieval como torre de viga.
Histria de la investigaci
La bibliografia ms antiga que coneixem sobre aquest monument ja el relaciona amb els germans
Escipi, i creiem que l'errnia identificaci com a sepulcre d'aquests generals i herois romans t el
seu origen en la fcil i rpida acceptaci d'aquesta hiptesi i en la difusi que en van fer la majoria
d'autors (si ms no fins a la segona meitat del segle XIX) que han descrit o esmentat la Torre en els
seus llibres o articles. No ens sembla, doncs, que el nom s'origins a partir d'una atribuci popular
(els topnims d'aquesta mena sn generalment genrics): hem de tenir en compte el nivell de
coneixement que de la histria de la Segona Guerra Pnica tenia el "poble" --i dhuc l'estament
ms instrut-- fins als segles XV o XVI.
Tot i que ja al segle XV J. Margarit, bisbe de Girona, parla de la Torre com a possible tomba de
Publi i Gneu Escipi, la primera obra impresa que podem ressenyar (el Paralipomenon de Margarit
no es va imprimir fins l'any 1545) s la Crnica (1538) del canonge valenci P.A. Beuter, en la qual
s'afirma (cap. VIII) que "estan soterrats los dos germans en la torreta davant Tarragona, que es diu
fins a hui lo sepulcre dels Escipions, on estan los bustos dels dos de marbre [sic], posats en la
torre". Aquesta referncia tan poc afortunada es veur acompanyada d'una representaci grfica
tamb errnia (una mena d'hbrid format per la superposici de la Torre dels Escipions i l'Arc de
Ber), proves que demostren que Beuter no coneixia personalment el monument.
Hom hauria d'esperar fins al Libro de las grandezas (1572), del tarragon L. Pons d'Icart, per a
trobar una descripci essencialment correcta --malgrat alguns errors-- de la Torre. Grcies a
diversos manuscrits del mateix Pons (preparatoris del seu llibre) i a un dibuix del pintor flamenc A.
van den Wyngaerde podem conixer l'estat de conservaci del monument pels volts de 1563, un
estat fora similar al que t quatre-cents trenta anys ms tard: manca de coberta, interior mig
reblert de pedres i terra, desgast considerable en la inscripci i els relleus, etc. El cronista J.
Pujades va poder veure i mesurar la Torre l'ltim any (1600) d'aquell segle, i n'ofereix un dibuix i
una descripci fora acurats (1609).
Un pas enrera suposa la publicaci per J.B. Fischer von Erlach (1721) d'un fantasis gravat de la
Torre (realitzat a partir d'un dibuix de l'enginyer M.A. Weiss), amb greus errors en les proporcions i
amb una disposici iconogrfica idealitzada. Molt ms bones i reals sn les descripcions i
representacions publicades al tom XXIV de l'Espaa Sagrada (1769), del P. Flrez (amb una lmina
realitzada a partir d'un dibuix de l'artista vallenc F. Bonifs) i a la primera part del Voyage (1806)
d'A. de Laborde (sobretot les lmines XLIV i XLV, gravades a partir de dibuixos de J. Legier --amb
una perspectiva i composici que ser copiada repetidament, i sovint amb no massa fortuna, per
artistes posteriors-- i J. Moulinier). Laborde dna notcia de la troballa, molt a prop de la Torre, l'any
1802, d'un petit sepulcre de pedra que contenia una urna cinerria de vidre, en la qual hom va
recuperar dos ungentaris de vidre i una moneda de bronze d'poca de Tiberi (tots aquests
materials, que coneixem grcies a la lmina XLV del Voyage, es van perdre uns quants anys
desprs). El 1828, el comte d' Espanya, aleshores capit general de Catalunya (havia estat
governador de Tarragona l'any 1817), man regirar --infructuosament-- el que quedava del
rebliment interior de la Torre.
La bibliografia vuitcentista posterior no aporta gran cosa al coneixement de la Torre, llevat dels
treballs realitzats pel tarragon B. Hernndez Sanahuja, qui va voler fer una aproximaci cientfica i
crtica a un monument que hom seguia creient majoritriament --tot i que autors tan antics i ben
considerats com F. de Ocampo (1541) o A. Agust (1587) ho havien rebutjat clarament-- la tomba
dels germans Escipi. Hernndez ens ha deixat diverses descripcions molt detallades i
documentades de la Torre (1852-1854, 1862, 1867 i 1871), per a la qual ja suposava una coberta
en forma de "pirmide cuadrangular" i fins i tot va poder confrontar-la amb la de Vilablareix
(Girons), un monument funerari de caracterstiques similars al de Tarragona per b que ms
senzill (1857).
Podem considerar la descripci d'Hernndez i la nova lectura de la inscripci que public E.

Hbner (1869) com els precedents directes de la historiografia moderna del monument. Al segle
XX, a ms a ms d'algunes troballes relativament prximes a la Torre (1904), dels diversos treballs
de neteja i restauraci (sobretot els de 1924, quan la Comissi de Monuments buid l'interior i el
refor amb formig) i de la declaraci monumental (1926), hem de destacar --entre altres-- els
estudis i les aportacions d'E. Albertini (1913), C. Cid (1948), J. Snchez Real (1951), T. Hauschild,
S. Mariner i H.G. Niemeyer (1966) i G. Alfldy (1975).
Historia de la investigacin
La bibliografa ms antigua que conocemos sobre este monumento ya lo relaciona con los
hermanos Escipin y creemos que la errnea identificacin como sepulcro de estos generales y
hroes romanos tiene su origen en la fcil y rpida aceptacin de esta hiptesis y en la difusin que
de la misma hicieron la mayora de autores (al menos hasta la segunda mitad del siglo XIX) que
han descrito o citado la Torre en sus libros o artculos. No nos parece acertado, en consecuencia,
suponer que el nombre se origin a partir de una atribucin popular (los topnimos de ese tipo son
generalmente genricos): hemos de tener en cuenta el nivel de conocimiento que de la historia de
la Segunda Guerra Pnica tena el "pueblo" --e incluso el estamento ms instruido-- hasta los
siglos XV o XVI.
Aunque ya en el siglo XV J. Margarit, obispo de Girona, habla de la Torre como posible tumba de
Publio y de Cneo Escipin, la primera obra impresa que podemos resear (el Paralipomenon de
Margarit no se imprimi hasta el ao 1545) es la Crnica (1538) del cannigo valenciano P.A.
Beuter, en la qual se afirma (cap. VIII) que "estan soterrats los dos germans en la torreta davant
Tarragona, que es diu fins a hui lo sepulcre dels Escipions, on estan los bustos dels dos de marbre
[sic], posats en la torre". Esta referncia tan poco afortunada se ver acompaada de una
representacin grfica tambin errnea (una especie de hbrido formado por la superposicin de la
Torre de los Escipiones y el Arco de Ber), pruebas que demuestran que Beuter no conoca
personalmente el monumento.
Habra que esperar hasta el Libro de las grandezas (1572), del tarraconense L. Pons d'Icart, para
encontrar una descripcin esencialmente correcta --salvando algunos errores-- de la Torre. Gracias
a varios manuscritos del mismo Pons (preparatorios de su libro) y a un dibujo del pintor flamenco A.
van den Wyngaerde podemos conocer el estado de conservacin del monumento alrededor de
1563, un estado bastante similar al que tiene cuatrocientos treinta aos ms tarde: falta de
cubierta, interior medio relleno de piedras y tierra, desgaste considerable en la inscripcin y los
relieves, etc. El cronista J. Pujades pudo ver y medir la Torre en el ltimo ao (1600) de aquel siglo,
y ofrece de la misma un dibujo y una descripcin bastante cuidados (1609).
Un paso atrs supone la publicacin por J.B. Fischer von Erlach (1721) de un fantasioso grabado
de la Torre (realitzado a partir de un dibujo del ingeniero M.A. Weiss), con graves errores en las
proporciones y con una disposicin iconogrfica idealizada. Mucho ms buenas y reales son las
descripciones y representaciones publicadas en el tomo XXIV de la Espaa Sagrada (1769), del P.
Flrez (con una lmina realizada a partir de un dibujo del artista vallense F. Bonifs), y en la
primera parte del Voyage (1806) d'A. de Laborde (sobre todo las lminas XLIV y XLV, grabadas a
partir de dibujos de J. Legier --con una perspectiva y composicin que ser copiada repetidamente,
y a menudo con no demasiada fortuna, por artistas posteriores-- y J. Moulinier). Laborde da noticia
del hallazgo, muy cerca de la Torre, en el ao 1802, de un pequeo sepulcro de piedra que
contena una urna cineraria de vidrio, en la que se recuperaron dos ungentarios de vidrio y una
moneda de bronce de la poca de Tiberio (todos estos materiales, que conocemos gracias a la
lmina XLV del Voyage, se perdieron uns cuantos aos despus). En 1828, el Conde de Espaa,
por entonces capitn general de Catalua (haba sido gobernador de Tarragona en el ao 1817),
mand remover --infructuosamente-- lo que quedaba del relleno interior de la Torre.
La bibliografa decimonnica posterior no aporta gran cosa al conocimiento de la Torre,

exceptuando los trabajos realitzados por el tarraconense B. Hernndez Sanahuja, quien quiso
hacer una aproximacin cientfica y crtica a un monumento que se segua creyendo
mayoritariamente --a pesar de que autores tan antiguos y bien considerados como F. de Ocampo
(1541) o A. Agustn (1587) lo haban rechazado claramente-- la tumba de los hermanos Escipin.
Hernndez nos ha dejado varias descripciones muy detalladas y documentadas de la Torre (1852-
1854, 1862, 1867 y 1871), para la que ya supona una cubierta en forma de "pirmide
cuadrangular" e incluso pudo confrontarla con la de Vilablareix (Girons), un monumento funerario
de caractersticas similares al de Tarragona aunque ms sencillo (1857).
Podemos considerar la descripcin de Hernndez y la nueva lectura de la inscripcin que public

E. Hbner (1869) como los precedentes directos de la historiografa moderna del monumento. En
el siglo XX, adems de algunos hallazgos relativamente prximos a la Torre (1904), de los diversos
trabajos de limpieza y restauracin (sobre todo los de 1924, cuando la Comisin de Monumentos
vaci el interior y lo reforz con hormign) y de la declaracin monumental (1926), hemos de
destacar --entre otros-- los estudios y las aportaciones de E. Albertini (1913), C. Cid (1948), J.
Snchez Real (1951), T. Hauschild, S. Mariner y H.G. Niemeyer (1966) y G. Alfldy (1975).
La inscripci de la Torre dels Escipions
M. Mayer - M. Mir - R. Perea
La inscripci de la Torre dels Escipions es troba situada a la faana sud, en la part superior del
segon cos del monument. El seu camp epigrfic est definit per una tabula ansata que presenta un
relleu de tres centmetres i que est dividida entre quatre carreus, el segon dels quals mostra avui
una profunda fissura amb prdua de camp epigrfic i, per tant, de text. El quart bloc presenta
tamb una important erosi que dificulta la seva lectura. El material s, com en el conjunt de la
Torre, una lumaquella procedent d'una pedrera, situada a prop del mar, per les engires del
monument, que ja identific en el seu dia Aureli lvarez (1).
Dimensions del camp epigrfic: 366 x 36 cm.
Alada de les lletres: 10-12 cm.
Interlineaci: aprox. 2-3 cm.
Transcripci:
ORNATE EA QVAE LINQV[-circ. 7-] SE VIT[-circ. 2-] SVAE R[.]BVS POSIT[I]S NEGL[-circ. 5-]S
VNVM STATVIT E[-circ. 5-]S SEP[-circ. 3-]HRVM VBI PERPETVO REMANE[---]
Bibliografia (2):
-CIL II 4283 (amb p. 973).
-CLE 1096.
-ILER 5761.
-RIT 921 + Taf. XCI, XCII i XCIII 1.
-E. Albertini:"Sculptures antiques du conventus Tarraconensis", Anuari de l'Institut d'Estudis

Catalans, 4 (1911-1912), p. 402-403, nm. 150 [text segons CIL].
-C. Cid: "El monumento conocido por 'Torre de los Escipiones' en las cercanas de Tarragona",
Ampurias, 9/10 (1947-1948), p. 137-169 [text segons CIL].
-Th. Hauchild, S. Mariner & H.G. Niemeyer: "Torre de los Escipiones. Ein rmischer Grabturm bei
Tarragona", Madrider Mitteilungen, 7 (1966), p. 162-188.
-S. Mariner: "Noticia de una nueva lectura de la inscripcin del 'Sepulcro de los Escipiones' en
Tarragona", Estudios Clsicos, 10 (1966), p. 117-122 [= Madrider Mitteilungen, 7 (1966), p. 177-
180].
-J. Sanmart: "Els edificis sepulcrals romans dels Pasos Catalans, Arag i Mrcia", Fonaments, 4
(1984), p. 87-160 [text segons Mariner].
Variants de lectura:
Lnia 2: STATVI RE[LIQVI]S (Alfldy); [S]TATVIT L[OCVM II]S (Mariner); REMANE[NT]
(Alfldy); REMANET (Mariner).
La inscripci ha sofert diversos intents de restituci, dels quals hem de destacar el de S. Mariner,
qui en l'article abans esmentat --amb la collaboraci de Th. Hauschild-- fu una correcta lectura i
calc de les restes visibles, que reprodum i acceptem amb lleugeres variants.
La seva restituci s la segent:

ORNATE EA QVAE LINQV[IT SPECIO]SE, VIT[AE] SVAE R[E]BVS POSIT[I]S NEGL[IGEN]S:
VNVM [S]TATVIT L[OCVM II]S SEP[VLC]HRVM VBI PERPETVO REMANET.
Ell mateix la tradueix aix: "Coroneu all que ell deixa brillantment, sense importar-li la seva prpia
vida, un cop arranjada la situaci. Noms un lloc disposa per aix: el sepulcre on roman per
sempre" (3).
Sobre la base de Mariner, G. Alfldy sugger algunes matisacions de lectura i puntuaci, les quals
acceptem malgrat la nostra restituci diferent, i propos:
ORNATE EA QVAE LINQV[IT, SPECIO]SE VIT[AE] SVAE R[E]BVS POSIT[I]S, NEGL[IGEN]S
VNVM: STATVI RE[LIQVI]S SEP[VLC]HRVM, VBI PERPETVO REMANE[NT].
Amb la segent traducci, de la qual donem una versi catalana: "Corona all que ell va deixar
desprs d'haver viscut brillantment, oblidant tan sols una cosa: que per les seves restes fos
construda una sepultura, on puguessin romandre per sempre" (4).
Per la nostra banda, i fins que puguem realitzar una autpsia ms acurada de la inscripci, ens
hem basat fonamentalment en la documentaci fotogrfica i en els calcs i dibuixos realitzats per S.
Mariner i G. Alfldy. Resultat d'aquest treball s una srie de noves hiptesis de restituci que
recolzen sobre l'estructura mtrica del text, el qual Mariner havia proposat de considerar dos
tetrmetres anapstics malgrat les dificultats mtriques que presentaven (5) i la raresa mateixa del
metre. En la nostra anlisi hem partit de la creena que es tractava d'una srie de tres senaris
imbics, metre molt ms freqent a l'epigrafia funerria, la qual constitueix el nombre ms gran del
que coneixem com Carmina Latina epigraphica.
Donem a continuaci la nostra restituci a tall d'exemple, puix el que considerem important no sn
les paraules amb qu suplim les llacunes sin els peus mtrics que aquestes completen. De tota
manera, la nostra restituci respon al nombre de lletres que manquen a cadascun dels espais
perduts i ensems corresponen al vocabulari corrent dels CLE i donen, a ms a ms, sentit complet
a la inscripci:
ORNATE EA QVAE LINQV[IT OPERA], SE VIT[AE] SVAE R[E]BVS POSITIS NEGL[IGEN]S,
VNVM STATVIT E[NIM SVI]S SEP[VLC]HRVM VBI PERPETVO REMANE[ANT].
Inscripci que proposem de traduir de la segent manera: "Enaltiu les obres que va deixar en morir,
oblidant-se d'ell, erig per als seus un sol sepulcre (6) on han de romandre per sempre".
No manquen parallels (7) al formulari que ens documenta aquest text:
ornate: CLE 1388: que nos hec tecum mox teget orna simul; CLE 1337: tu meritis ornate tuis
monumenta relinquis.
ea quae linquit: CLE 738: quae liquit / cita subolem digno sibi.
opera: CLE 112: funeravit natos et hanc coepit opera; CLE 662: [vivit cum] sanctis pro meritis et
opera tanta.
vitae suae rebus positis: expressi que equival a la frmula ponere vitam, que ja es troba a
Corneli Nepot (8) amb el significat de "morir". A CLE 1988 veiem una idea similar: se tulit ad
quietem positis ex ordine rebus.
se negligens: amb el significat de "no tenir cura d'un mateix", troba un cert parallel a CLE 116:
cultu neglecto corporis. La lectura in se negligens, tamb possible, implicaria suposar un altre
temps del verb linquo o b un monosllab tipus is a continuaci de linquit i abans d'in.
statuit sepulchrum: s una frmula molt habitual a l'epigrafia funerria i troba infinitat de parallels:
monimentum statuerunt (CLE 1942); statuit aram (CLE 157); templum statuit tibi (CLE 1526);
titulum statuo tibi (CLE 1029); quod (sepulcrum) coniunx statuit (CLE 1991).
perpetuo remaneant: t ress en les expressions perpetua quiesquit requie (CLE 116); ut
remanerent ossa et cineres (CLE 1583); aeterno hic quoque nunc remanet (CIL 1325).
Pel que fa a la dataci d'aquesta inscripci, ens hem de remetre a l'estudi arqueolgic de la pea
que s'adiu amb la cronologia que la llengua, el formulari i la paleografia ens indiquen, des del
perode augusti fins a la fi de la primera meitat del segle I dC. La puntuaci triangular amb el
vrtex que mira amunt, la forma de les V, les T altes amb inclusions i la fcies general del text ho
abonen i ens porten a una cronologia alta dintre del perode indicat.
Com a conclusi podem observar el progrs que en la segona meitat del nostre segle ha
experimentat la comprensi d'aquesta inscripci, atribuda errniament als Escipions sobre la base
de llegir Corneli all on avui llegim ornate. Aquesta hiptesi fou fins i tot considerada per E. Hbner,
si b sense emparentar el prets Corneli del monument amb els Escipions. Una versi ms crtica
volia que aquesta fos la tomba d'una dona del mateix nom. La nostra lectura, com ja feren les de
Mariner i Alfldy, retorna a l'anonimat el personatge que fu erigir el monument, per al mateix
temps ens dna una mostra illustrativa del que va ser la composici d'una poesia culta no sempre
afortunada, que s tanmateix un bon indici del que representa la penetraci de la llengua llatina en
la capital de la Hispnia citerior: Trraco.
[NOTES]
(1) A. lvarez: "Estudio de los materiales lapdeos presentes en la epigrafa de Catalua",

pigraphie Hispanique, Pars 1984, p. 87-156.
(2) Abreviatures: CIL = Corpus Inscriptionum Latinarum; CLE = Carmina Latina Epigraphica; ILER =
J. Vives: Inscripciones latinas de la Espaa romana, Barcelona 1971; RIT = G. Alfldy: Die
rmischen Inschriften von Tarraco, Berln 1975.
(3) "Coronad lo que l brillantemente deja, por no importarle su propia vida, una vez arreglada la
situacin. Un solo lugar para ello dispone: el sepulcro donde queda para siempre" (art. cit., p. 119).
(4) "Krnt das, was er zurcklsst, nachdem er glnzend gelebt hatte, eins versumend: dass fr
seine Reste ein Grab bestellt wird, wo sie fr immer verbleiben" (op. cit., p. 402).
(5) Mariner, art. cit., p. 119. Assenyala com a principals dificultats per a una restituci com a
tetrmetre anapstic la sincesi molt violenta de suae i l'error de quantitat per recomposici
etimolgica de sepulchrum.
(6) O b "un sepulcre nic".

(7) Per dur a terme el seguiment d'aquests parallels sn especialment tils les concordances de P.
Colafrancesco & M. Massaro: Concordanze dei Carmina Latina epigraphica, Bari 1986, i M.L. Fele
et alii: Concordantiae in Carmina Latina Epigraphica, Hidesheim 1988.
(8) Corneli Nepot, Paus. 5.

Tractament paisatgstic d'un monument: el cas de la Torre dels Escipions
L'entorn propi d'un monument, diu la llei, li s inseparable. Aquest precepte omple de preocupaci
els responsables de la gesti del territori, que han de resoldre les dificultats de protegir el
monument i alhora d'utilizar-ne l'entorn --amb obres d'urbanitzaci o d'infrastructures.
L'avantprojecte d'ordenaci de la Torre dels Escipions desenvolupa les dues qestions. Arran del
projecte d'ampliaci d'una infrastructura de transport molt utilitzada (la carretera N-340) i prenent
com a base el Pla General municipal, s'intenta no noms restaurar el monument, sin tamb donar
solucions al pas de la carretera, a les seves connexions amb la Torre i a les d'aquesta amb la
platja, salvant --de passada-- la via de la lnia de ferrocarril Barcelona-Valncia.
s a dir, s'explota la realitzaci d'infrastructura per a facilitar l'accs --o sigui, la difusi-- d'un
monument histricament lligat a les vies de comunicaci.
L'estudi es desenvolupa en tres nivells que organitzaran l'execuci dels treballs, i que sn
successives ampliacions de l'entorn, el qual --junt amb el monument-- cal protegir:
-Nivell immediat. Restauraci-consolidaci del monument.

Plaa petita al voltant de la Torre.
Soterrament de la nova traa de la carretera N-340.
Enllumenat, mobiliari urb, senyalitzaci i enjardinament.
-Nivell prxim. Nou aparcament.

Vial d'accs des de la carretera N-340 i vial d'acceleraci.
Enllumenat, urbanitzaci i arbrat.
-Nivell paisatgstic. Passarella i rampes de vianants des del passeig martim.

Enjardinament i enllumenat.
Tratamiento paisajstico de un monumento: el caso de la Torre de los Escipiones
El entorno propio de un monumento, dice la ley, es inseparable del mismo. Este precepto llena de
preocupacin a los responsables de la gestin del territorio, que han de resolver las dificultades de
proteger el monumento y, a la vez, de utilizar su entorno --con obras de urbanitzacin o de
infraestructuras.
El anteproyecto de ordenacin de la Torre de los Escipiones desarrolla las dos cuestiones. A raiz
del proyecto de ampliacin de una infraestructura de transporte muy utilizada (la carretera N-340) y
tomando como base el Plan General municipal, se intenta no slo restaurar el monumento, sino
tambin dar soluciones al paso de la carretera, a sus conexiones con la Torre y a las de sta con la
playa, salvando --de pasada-- la va de la lnea del ferrocarril Barcelona-Valncia.
Es decir, se explota la realizacin de infraestructura para facilitar el acceso --o sea, la difusin-- de
un monumento histricamente ligado a las vas de comunicacin.
El estudio se desarrolla en tres niveles que organizarn la ejecucin de los trabajos y que son
sucesivas ampliaciones del entorno, el cual --junto con el monumento-- debe protegerse:
-Nivel inmediato. Restauracin-consolidacin del monumento.

Plaza pequea alrededor de la Torre.
Soterramiento del nuevo trazado de la carretera N-340.
Iluminacin, mobiliario urbano, sealizacin y ajardinamiento.
-Nivel prximo. Nuevo aparcamiento.

Vial de acceso desde la carretera N-340 y vial de aceleracin.
Iluminacin, urbanizacin y arbolado.
-Nivel paisajstico. Pasarela y rampas para peatones desde el paseo martimo.

Ajardinamiento e iluminacin.
Bibliografia [ATENCI. Totes les fitxes com les cinc primeres: sense gui i amb els cognoms en MAJSCULES]
P.A. BEUTER: Cronica. Primera part de la historia de Valencia que tracta de les Antiquitats de
Spanya, y fundacio de Valencia ab tot lo discurs, fins al temps que lo nclit rey don Jaume primer la
conquista, Valncia 1538, cap. VIII, col. IIII (?). (Reedici no facsmil, a cura d'E. Iborra: Valncia
1982, p. 164.)
P. A. BEUTER: Primera parte de la Coronica general de toda Espaa, y especialmente del reino de
Valencia, Valncia 1546 (amb reedicions de 1563 i 1604, i v. italiana de 1556).
F. de OCAMPO: Los cuatro primeros libros de la cronica general de Espaa, Alcal de Henares
1541.
J. MARGARIT: Paralipomenon Hispaniae libri decem, 1 edici, Granada 1545 (2 ed., 1603), llibre
5, captol I, "De morte duorum Scipionum in Hispania, Publi videlicet et Gnei".
P. MEDINA: Libro de las grandezas y cosas memorables de Espaa, Madrid 15.., cap. XIII.
-L. Pons d'Icart: Libre de les grandesas i cosas memorables de la antiquissima, insigne i
famosssima ciutat de Tarragona, manuscrit de circa 1563, cap. 20, fol. 116v-119v, arxiu de Jordi
Mercad (Valls).
-L. Pons d'Icart: Libro de las Grandezas y cosas memorables dela Metropolitana Insigne y famosa
Ciudad de Tarragona, 1 edici, Lleida 1572/1573, cap. XLV, fol. 280-285v (2 ed., quasi facsmil,
Lleida 1883; 3 ed., Tarragona 1981, p. 271-274).
-A. de Morales: Las antiguedades de las ciudades de Espaa que van nombradas en la Coronica,
con la averiguacion de sus sitios y nombres antiguos [...]. Con un discurso general, donde se
ensea todo lo que a estas averiguaciones pertenece para bien hazerlas y entender las
antiguedades, Alcal de Henares 1575, fol. 72.
-A. Agustn: Dialogos de medallas inscriciones y otras antiguedades, 1 edici, Tarragona 1587, p.
265. (Reedici facsmil: Madrid 1987.)
-J. de Mariana: Historiae de rebus Hispaniae libri XX, Toledo 1592 (reeditada dins la Hispania
Illustrata d'A. Scott, 1603).
-J. de Mariana: Historia general de Espaa, Toledo 1601.
-J. Pujades: Coronica universal del principat de Cathalunya, Barcelona 1609, fol. 78v-80v. Hi ha
reedicions, en castell, de 1777 i de 1831 (p. 38-46).
-J.B. Fischer von Erlach: Entwurf einer historischen Architektur. Essai d'une architecture historique,
Viena 1721, lm. I. Hi ha, entre altres reecidions, una de facsmil --en petites dimensions-- impresa
a Dortmund l'any 1978.
-H. Flrez: Espaa Sagrada, tom XXIV, Madrid 1769, p. 235-239 (+ lm. p. 238)
-Dou: Finestresius vindicatus, Cervera 1770?, p. 14.
-H. Swinburne: Travels through Spain in the years 1775 and 1776. In which several monuments of
roman and moorish architecture are illustrated by accurate drawings taken of the spot, Londres
1779 (1 ed.), p. 73-74 + lm. VI (2 ed., Londres 1787, p. 113-114 + lm. VI).
-A. Ponz: Viage de Espaa, en que se da noticia de las cosas apreciables, y dignas de saberse,
que hay en ella, tom XIII, Madrid 1785 (1 ed.), p. 193-194 (2 ed., 1788).
-A. de Laborde: Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, vol. I, Pars 1806 (1 edici), p. 26,
27 i 29 + planxes XLIII-XLV.
-A. de Laborde: Mahlerische und historische Reise in Spanien, vol. II, Lepizig 1810, lms. 18-20.
-Bacler d'Albe: Souvenir Pittoresque, Pars 1820 (cont una litografia de la torre, de G.
Engelmann).
-Edward Hawke Locker: Views in Spain, Londres 1824 [reedici en espanyol, amb els gravats en
facsmil, a crrec d'El Museo Espaol, Madrid 1984].
-J. Taylor: Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la cote d'Afrique, de Tanger a
Ttouan, vol. 2, Pars 1832, p. 105.
-J.A. de Cean-Bermdez: Sumario de las Antigedades Romanas que hay en Espaa, en especial
las pertenecientes las Bellas Artes, Madrid 1832, p. 8.
-Sociedad de Literatos: Diccionario Geogrfico Universal, tom IX, Barcelona 1833, p. 507-508.
-Annim: "Le tombeau des Scipions", La mosaque. Livre de tout le monde et de tous les pays
(Pars), any 2 (1834-1835), nm. 9, p. 67-68.
-"Sepulcro de Escipion", El Museo de Familias (Barcelona), tom I (1838-1839), p. 60 (gravat).
-P. Piferrer: Recuerdos y bellezas de Espaa. Obra destinada para dar a conocer sus
monumentos, antiguedades, paysages etc. En lminas dibujadas del natural y litografiadas por F.J.
Parcerisa y acompaadas con texto por ---, tom I ("Principado de Catalua"), Barcelona 1839, p.
209-210 [reedici facsmil, Barcelona 1939]; tom II ("Catalua"), Barcelona 1843[-1848], lm. p.
303.
-Sociedad Literaria: Historia de Espaa, desde los tiempos mas remotos hasta el ao 1840
inclusive, ["Panorama Universal",] Madrid 1845, lm. 11 (p. 2).
-J.F. Albiana & A. de Bofarull: Tarragona Monumental, sea Descripcion histrica y artstica de
todas sus antiguedades y monumentos celtas y romanos, Tarragona 1849, p. 182-185.
-P. Madoz: Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar,

tom XIV, Madrid 1849, p. 650-651[reedici facsmil, Barcelona 1985, tom II, p. 386-387].
-M. Lafuente: Historia general de Espaa, desde los tiempos mas remotos hasta nuestros dias, tom
I, Madrid 1850, p. 364, nota 1 (reedicions: Barcelona 1877, p. 17, nota 1 + lm. i text entre p. 16 i
17; Barcelona 1887, p. 43, nota 1 + fotogravat p. 41).
-J. Villanueva: Viage literario a las iglesias de Espaa, tom XX, Madrid 1851 (ed. pstuma), p. 99-
100, pargraf XXVI.
-Historia general de Espaa. La compuesta, enmendada y aadida por el Padre Mariana [...],
Gaspar y Roig, Madrid 1852, p. 54-55 (gravat p. 52).
-B. Hernndez Sanahuja: Resea Historico-descriptiva del sepulcro de los Scipiones, ms. de 1852-
1853 conservat a l'arxiu de la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense.
-B. Hernndez Sanahuja: Descripcion histrico-analtica del sepulcro de los Scipiones, conjeturas
sobre el objeto y poca de su ereccion, monografia impresa (?) a Tarragona l'any 1854 (no vista).
-B. Hernndez Sanahuja et alii: Monumento funerario que se conserva en la provincia de Gerona,
dossier manuscrit de 1857-1864, conservat a l'arxiu de la Reial Societat Arqueolgica
Tarraconense.
-J. de D. de la Rada y Delgado: "El sepulcro de los Escipiones", El Museo Universal (Madrid), any
IV, nm. 24, 10 de juny de 1860, p. 187-188.
-B. Hernndez: "Investigaciones histricas. Sepulcro de los Scipiones", Revista de Catalua

(Barcelona), tom II (1862), p. 289-296 i 337-342.
-B. H[ernndez] & J.M. de T[orres]: El indicador arqueolgico de Tarragona [...], Tarragona 1867, p.
155-157 [reedici fascmil, Tarragona 1982].
-E. Hbner: Inscriptiones Hispaniae Latinae, vol II del CIL, Berln 1869, p. 577, nm. 4283.
-Carta (original) de B. Hernndez a Frederic Gomis, datada a Tarragona el 3 de setembre de 1871.

Biblioteca del Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona.
-Carta (esborrany) de B. Hernndez a Josep Rosell i Piquer, datada a Tarragona el 16 de setembre

de 1871. Arxiu de la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense.
-B. Hernndez: "Arqueologa. Sepulcro de los Scipiones", El Tarraconense (Tarragona), nms. 267-
269, 26-28 de setembre de 1871.
-A. de Bofarull: Historia crtica (civil y eclesistica) de Catalua, tom I, Barcelona 1876, lm. entre p.
50 i 51.
-E. Canibell: "Algunas noticias referentes la excursi Altafulla. Tamarit y sepulcre nomenat dels
Escipions", Butllet de la Associaci d'excursions Catalana (Barcelona), any I, nm. 2, 20 de
desembre de 1878, p. 17-20.
-Album pintoresc-monumental de Catalunya. Aplech de vistas dels ms notables monuments y

paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias histricas y de guas pera que
san fcilment visitats, "Associaci Catalanista d'Excursions Cientficas", segona collecci,
Barcelona 1879, p. 79-80 (text d'E. Tmaro) + lm. s.n.
-E. Tmaro: "Nostres grabats [...]. Tarragona artstica monumental", La Ilustraci Catalana.
Peridich desenal, artstich, literari y cientfich, any I, nm. 10, 10 d'octubre de 1880, p. 74-75
(gravat p. 77).
-P. Riera i Sans: Diccionario geogrfico, estadstico, histrico, biogrfico, postal, municipal, militar,
martimo y eclesistico de Espaa y sus posesiones de Ultramar. Publicado bajo la direccion de D.
Pablo Riera y Sans con la colaboracin de varios distinguidos escritores. Obra ilustrada con
lminas sueltas y mapas iluminados, tom X, Barcelona 1881, lm. entre p. 240 i 241.
-S. Ginesta: "Fundaci i primera excurs de la Delegaci [de Tarragona]", Butllet mensual de la
Associaci d'Excursions Catalana, any VI, nm. 60, Barcelona 1883, p. 170-175.
-P. Piferrer & F. Pi i Margall: Espaa. Sus monumentos y artes. Su naturaleza historia. Catalua
(amb notes i addicions d'A. Aulstia), tom II, Barcelona 1884, p. 486-490 (fotogravat p. 487).
-B. Hernndez & E. Morera: Historia de Tarragona desde los ms remotos tiempos hasta la poca
de la restauracin cristiana [...], Tarragona 1892, tom I (nic), 2 part, p. 161-162; apndix nm. 3,
p. 66-71 (lm. entre p. 66 i 67).
-E. Morera: Tarragona antigua y moderna. Descripcin histrico-arqueolgica de todos sus

monumentos y edificios pblicos civiles, eclesisticos y militares y Gua para su facil visita, exmen
inspeccin, Tarragona 1894, p. 187-188.
-Annim: "Al Sor. Presidente de la Sociedad Arqueolgica Tarraconense", carta de 27 de novembre

de 1904 (esborrany). Arxiu de la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense.
-L. del Arco: Gua artstica y monumental de Tarragona y su provincia, Tarragona 1906, p. 155-158
(2 ed., Tarragona 1912, p. 153-155).
-J. Puig i Cadafalch & alii: Arquitectura romnica de Catalunya, vol. I, Barcelona 1908, p. 70 i fig.
58. [Hi ha una reedici facsmil.]
-E. Morera: Provincia de Tarragona, vol. IV de la "Geografia General de Catalunya" de F. Carreras

Candi, Barcelona [1910], p. 195-196 + fot. p. 197.
-E. Albertini: "Sculptures antiques du conventus Tarraconensis", Anuari de l'Instiut d'Estudis

Catalans, any IV (1911-1912), Barcelona 1913, p. 402-403, nm. 150, fig. 169.
-Tarragona. 12 fotografas de monumentos ibricos y romanos, Sindicato de Iniciativa, Tarragona

s.d.
-A. Masriera: "De Epigrafa local. Una interessant suposici", Butllet de l'Agrupaci Excursionista
(Reus), any 1917, p. 22-24.
-A.M. Gibert: "La torra dels Scipions", Catalana. Revista Setmanal (Barcelona), nm. 1, 7 d'abril de
1918, p. 11-12.
-A. Masriera: "D'epigrafa llatina a Tarragona", Catalana. Revista Setmanal (Barcelona), nm. 8, 26
de maig de 1918, p. 182-184.
-A. Schulten: Tarragona (trad. de L. Pericot), Tarragona 1921, p. 26 (2 ed., Tarraco, Tarragona
1934, p. 30-31; reed. en espanyol, Barcelona 1948, p. 61-62).
-A. Rovira i Virgili: Histria nacional de Catalunya, vol. II, Barcelona 1922, p. 122-124 + fig. p. 131.
[Hi ha una reedici facsmil.]
-J. Antnio i Gurdias: "La Torre que s'esberla", Tarragona [diari], nm. 1294, 12 d'octubre de 1924.
-"Obres a la Torre dels Scipions", Butllet Arqueolgic (Tarragona), p. III, nm. 21 (1924), p. 272,
nm. 213.
-R. Costa: Art i monuments [carpeta amb litografies de 40 x 22], Barcelona 1926.
-J.-F. Rfols: Itinerari artstic. Catalua. 27 dibujos a la pluma reproduciendo obras arquitectnicas
por Ramn Costa. Texto de --- [edicin espaola], "Art i Monuments", Barcelona s.d. (circa 1926),
p. 14-15 (amb pluma).
-J.A. Alberich: "La Torre de los Scipiones", Tarragona [diari], 10 de setembre de 1926.
-J.R. Mlida: "Informes oficiales. II. Arco de Bar: Torre de los Escipiones: Pretorio de Augusto
(Tarragona)", Boletn de la Real Academia de la Historia, tom XC, quadern I (1927), p. 14-15 (amb
una fotografia).
-J.M. de Navascus: Tarragona, Barcelona 1929, p. 46 (fotogravat, p. 43).
-S. Capdevila: Tarragona. Gua histrico-arqueolgica, Tarragona 1929.
-J. Ruiz Porta: Tarragona, "Biblioteca de Turismo", vol. XX, Barcelona 1930, p. 26-29.
-P. Font de Rubinat: Tarragona, "Catalunya artstica", vol. IV, Barcelona 1930 (sobrecoberta i
fotogravat nm. 11, de Passos).
-J. Puig i Cadafalch: Arquitectura romana de Catalunya, Barcelona 1934, p. 137-138, fig. 153-154.
-C. Cid Priego: "El monumento conocido por 'Torre de los Escipiones', en las cercanas de
Tarragona", Ampurias (Barcelona), vol. IX-X (1947-1948), p. 137-169.
-J. Snchez Real: [ressenya de l'article de Cid,] Boletn Arqueolgico, fasc. 25 (1949), p. 47-49.
-C. Cid Priego: "El sepulcro de torre mediterrneo y sus relaciones con la tipologa monumental",
Ampurias (Barcelona), vol. XI (1949), p. 91-93.
-J. Snchez Real: "La Comisin de Monumentos y la 'Torre de los Escipiones'", Diario Espaol
(Tarragona), nm. 3990, 13 de juliol de 1951.
-J. Antnio i Gurdias: Sonets tarragonins, Tarragona 1951 (2 ed., Tarragona 1978, p. 56).
-M. de Montoliu: Llibre de Tarragona, Barcelona 1953, p. 83-84 (lm. p. 92).
-Exposicin de dibujos para la ilustracin del "Voyage pittoresque et historique de l'Espagne" de

Alexandre de Laborde, catleg de l'exposici organitzada per la "Junta de Museos de Barcelona" al
Palau de la Virreina, Barcelona 1960, p. 9, nm. 24.
-J. Salvat i Bov: "Recuerdos de un paseo ochocentista. Tarragona. La Torre de los Escipiones",
Diario Espaol (Tarragona), 22 de novembre de 1963.
-J. Salvat i Bov: "Monumentos nacionales. La Torre de los Escipiones y el corazn del general
Salme", Diario Espaol (Tarragona), 14 de gener de 1965.
-J. Salvat i Bov: "Monumentos nacionales. La inscripcin latina de la Torre de los Escipiones",
Diario Espaol (Tarragona), 22 de gener de 1965.
-J. Salvat i Bov: "Monumentos nacionales. La Torre de los Escipiones (El sepulcro de Cornelio)",
Diario Espaol (Tarragona), 23 i 24 de gener de 1965.
-J. Salvat i Bov: "Monumentos nacionales. La Torre de los Escipiones", Diario Espaol
(Tarragona), 28 de gener de 1965.
-S. Mariner: "Noticia de una nueva lectura de la inscripcin del 'Sepulcro de los Escipiones' en
Tarragona", Estudios Clsicos (Madrid), tom X, nm. 48 (1966), p. 117-122.
-A.J. Soberanas: [ressenya de l'article de Mariner,] Boletn Arqueolgico (Tarragona), p. IV, fasc.
105-112 (1969-1970), p. 72.
-M. Tarradell: "Prehistria i antiguitat", Histria dels Catalans (dir. F. Soldevila) tom I, Barcelona
1968, p. 378-379.
-M. Tarradell: Arte romano en Espaa, Barcelona 1969, figs. 92-93.
-T. Hauschild, S. Mariner & H.G. Niemeyer: "Torre de los Escipiones. Ein rmischer Grabturm bei
Tarragona", Madrider Mitteilungen (Heildelberg), vol. 7 (1966), p. 162-188 (amb 12 figs.) + lms. 43-
56.
-J. Snchez Real: [ressenya de l'article de Hauschild, Mariner & Niemeyer,] Boletn Arqueolgico
(Tarragona), p. IV, fasc. 105-112 (1969-1970), p. 73-75.
-A. de Laborde: Viatge pintoresc i histric (edici a cura d'O. Valls i J. Massot), vol. I ("El Principat"),
Barcelona 1974, p. 119-124 i 130 (planxes XLIII-XLV); vol. II ("El Pas Valenci i les Illes Balears"),
p. 248-249 (dibuixos nms. 21 i 22).
-G. Alfldy: Die rmischen Inschriften von Tarraco, Berln 1975, vol. I, p. 401-402, nm. 921; vol. II,
lm. XCI, XCII i XCIII, 1.
-A. Blanco Freijeiro: Historia del Arte Hispnico, I.2 La Antigedad, Madrid 1978, p. 119-120.
-G. Munilla: El culto a Cibeles y Attis en la provincia romana de la Tarraconense, tesi de

llicenciatura indita, Universitat de Barcelona 1981, p. 49-58 + lm. III.
-F. Tarrats: "Torre dels Escipions", Fitxer, Museus i Monuments, Museu Nacional Arqueolgic de
Tarragona, Tarragona 1982 (tamb dins Materials didctics, MNAT, Tarragona 1984).
-J. Snchez Real: "La Torre de los Escipiones. La inscripcin necesita algunos cambios", Diario
Espaol (Tarragona), 31 d'agost de 1982.
-J.A. Domnech & R. Calle: Guia catleg de la Postal antiga de Tarragona, 2 edici, Tarragona
1984, pssim.
-A. lvarez: "Estudio de los materiales lapdeos presentes en la epigrafa de Catalua", pigraphie
Hispanique, Pars 1984, p. 87-112 (esp. p. 103).
-T. Hauschild: "Monumentos romanos de Tarragona a la luz de los grabados antiguos", Solemne
investidura de Doctor Honoris Causa a Theodor Hauschild..., Universitat de Barcelona, Barcelona
1984, p. 24-25.
-J. Sanmart: "Els edificis sepulcrals romans dels Pasos Catalans, Arag i Mrcia", Fonaments
(Barcelona), nm. 4 (1984), p. 121-124.
-E. Duran: Llus Pon d'Icard i el '"Llibre de les grandeses de Tarragona", Barcelona 1984, p. 250-
253.
-E.M. Koppel: Die rmischen Skulpturen von Tarraco, Berln 1985, p. 79-80 i 112, nms. 102-103 i
169-170.
-F. Pall: La Va Augusta en Catalua, "Faventia Monografies", nm. 3, Bellaterra 1985, p. 171.
-. Piol: "El entorno de la Torre de los Escipiones ser acondicionado", Diario Espaol
(Tarragona), nm. 14.482, 15 de mar de 1986, p. 1 i 4.
-Annim: "Torre dels Escipions: Estudi de restauraci i millora", Claxon (Tarragona), nm. 846, 17
de mar de 1986, p. 1 i 10-11.
-L. Kagan (ed.): Ciudades del Siglo de Oro. Las vistas espaolas de Anton van den Wyngaerde,
Madrid 1986, p. 180. BHMT
-X. Dupr: "Els monuments romans de la Via Augusta", Guia Arqueolgica Tarraconense, ed. Diari
de Tarragona, Tarragona 1987, p. 121-128.
-Autors diversos: Effigies Tarraconenses (catleg d'exposici), Museu Nacional Arqueolgic de

Tarragona, Tarragona 1990, pssim.
-F. Tarrats: "Torre dels Escipions", fitxa nm. 63 de la srie 'Patrimoni de Catalunya', Espais
(Barcelona), nm. 32 (1991).
-A. Dasca & J. Rovira: Aproximaci a la investigaci de la histria antiga del Baix Gai i
conclusions de l'estudi del mn indgena i el seu procs evolutiu des de l'arribada dels romans fins
a les invasions del segle III d. de C., Centre d'Estudis d'Altafulla, Tarragona 1991, p. 15-16 i 63-86.
-A. Dasca & J. Rovira: "Un estrany enterrament al peu de la Torre dels Escipions", Claxon
(Tarragona), nm. 1165, 27 d'abril de 1992, p. 35.
-G. Alonso Fernndez, J.M. Casillas Borrallo & J. Lorenzo Macho: "La Torre de los Escipiones. Un
monumento orientalizante en Tarragona", Revista de Arqueologa (Madrid), nm. 146, juny de
1993, p. 20-25.
Catalogaci
Les ruines du grand Amphitheatre de Tarragone - Le Tombeau des Scipions.

Gravat doble dibuixat per Weiss i publicat per J.B. Fischer von Erlach (1721).
51,5 x 63.
Arxiu Histric del Port de Tarragona.
Sepulcro antiguo, llamado en el pas, Sepulcro de los Escipiones. Tombeau antique, appell
dans le pays Tombeau des Scipions. Ancient Sepulchral vault, commonly called Tomb of the
Scipios.
Planxa XLIII, de Laborde & Baltard, del Voyage pittoresque d'A. de Laborde (1806).
43 x 31.
Collecci de J. Benages.
Vista pintoresca del Sepulcro de los Escipiones y de la Ciudad de Tarragona. Vue

pittoresque du Tombeau des Scipion. Picturesque view of the Tomb of the Scipios and City
of Tarragona.
Planxa XLIV, de Legier, De Saulx & Dequevauviller, del Voyage pittoresque d'A. de Laborde (1806).
Acolorida a m.
30,5 x 43.
Col.lecci J. Benages.
Detalles y cortes del Sepulcro de los Escipiones. Dtails et coupes du Tombeau des Scipion.
Detached parts and sections of the Tomb of the Scipios.
Planxa XLV, de Moulinier & Hluis, del Voyage pittoresque d'A. de Laborde (1806).
43,5 x 57,5.
Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona.
Scipio's tomb near Tarragona.

Litografia de J.D. Harding publicada per E.H. Locker (1824).
17,7 x 26,3.
Llibreria Antiquria Catedral, Barcelona.
Tombeau dit des Scipions.

Gravat de Gaucherel & Lemaitre, acolorit. Va ser publicat tamb a una Historia de Espaa impresa
l'any 1845.
20,5 x 12,5.
Llibreria Antiquria Catedral, Tarragona.
El sepulcro de los Escipiones. Gravat publicat a El Museo Universal (1860).

Acompanya un article homnim de J. de D. de la Rada y Delgado.
30 x 26.
Collecci J. Mass.
Tarragona. Torre de los Scipiones.

J. Laurent (Madrid). Fotografia realitzada pels volts de 1870.
Emmarcada, 55,5 x 45,5 x 2.
Monuments de la Etat Antiga. Torra dels Escipions, prop de Tarragona.

Lmina extreta de l'Album pintoresch-monumental de Catalunya (1879).
48 x 36.
Pintura (trempa i oli) amb la representaci de la Torre dels Escipions.

S.V. [?], final del s. XIX.
Emmarcada, 54,7 x 36,3 x 3,5.
Famlia Nolla-Cavall, Reus.
Fotografia de la Torre dels Escipions, amb un pags i una tartana en primer terme.
Annima, comenament del s. XX.
Emmarcada, 30 x 24 x 2.
Collecci particular, Tarragona.
Tarragona. Torre de los Scipiones. Fotogravat extret del bloc Tarragona. 12 fotografas de
monumentos ibricos y romanos.
Sindicat d'Iniciativa de Tarragona, s.d.
22,6 x 17.
Collecci J. Mass.
Fotografia de la Torre dels Escipions, vista des del nord.

Autor annim. Reproducci d'un clix del Centre Excursionista de Catalunya (circa 1920).
Tarragona, ciudad de monumentos romanos.

Cartell, editat pel Patronato Nacional de Turismo, amb la representaci de la Torre dels Escipions
(circa 1929).
Emmarcat, 104 x 70.
Collecci particular, Tarragona.
---
Tarragona. Torre de los Escipiones.

El Magisterio Espaol. Fototipia Lacoste. Madrid s.d.
Postal b/n, fotografia de Laurent (circa 1870), 14 x 9 cm.
Collecci J. Benages.

Sebastin Cardona. Tarragona s.d. (circa 1905)
Postal acolorida, circulada, 13,9 x 9 cm.

Sebastin Cardona. Tarragona s.d.
Postal b/n, circulada,14 x 9 cm.

A. Mauri. Girona s.d.
Postal b/n, 13,9 x 9,1 cm.

Hauser y Menet. Madrid s.d.
Postal b/n, 14,1 x 9 cm.

Hauser y Menet. - Madrid s.d. (circa 1901-1912)
Postal acolorida, circulada, 14,1 x 9,1 cm.

Ed. Angel Toldr Viazo. Barcelona s.d. (circa 1909-1916).
Postal b/n, 14 x 9 cm.
Collecci J. Benages

Estampera de Arte. Barcelona s.d.
Postal color spia, 14 x 9 cm.

S.e., s.l., s.d.
Collecci J. Benages

P. y R. Gabriel Gibert. Tarragona s.d.
Postal b/n, fotografia de L. Roisin, 14,3 x 9 cm.
Tarragona. Torre de los Scepiones. [sic]

Ed. E. Almirall. Barcelona s.d.
Postal color spia, fotografia de L. Roisin, 14,1 x 9, 1 cm.

R. Gabriel Gibert. Tarragona s.d.
Postal color spia, circulada (?), fotografia de L. Roisin, 14 x 8,9 cm.

Fototipia Thomas. Librera A. Ventura Alts. Barcelona s.d.
Postal color spia, formava part d'un bloc, 14,3 x 9,3 cm.

Fototipia Thomas. R.A. Papelera Moderna. Tarragona s.d.
Collecci J. Benages

Edicin Anguela Hermanos. Tarragona s.d.
Postal acolorida, formava part d'un bloc, 13,8 x 8,6 cm.
Collecci J. Benages

S.e, s.l., s.d.
Postal b/n, formava part d'un bloc, 13,4 x 8,6 cm
[Sense ttol.]
S.e., s.l., s.d.
Postal color spia, 13,9 x 8,8 cm.
[Sense ttol.]
S.e, s.l., s.d.
Tarragona. Torre romana dels Scipions.

Huecograbado Mumbr. Arxiu TAU. Tarragona s.d. (circa 1927)

Jos Anguela Dolcet. Tarragona s.d. (ant. 1934)
Postal b/n, formava part d'un bloc, circulada, 13,8 x 8,8 cm.
Tarragona. Torre dels Scipions. Torre de los Scipiones.

Talleres Zerkowitz, Fotgrafo. Barcelona s.d. (circa 1934)
Collecci J. Benages
Tarragona. Torre dels Scipions. Torre de los Escipiones. Turo 'Scipionoj'.

Huecograbado Mumbr. Ediciones Zerkowitz, Fotgrafo. Barcelona s.d. (circa 1934)
Tarragona: Torre de los Scipiones. Turm der Scipiones. La Tour des Scipions. Scipions
tower.
Ediciones TAU, S.A. Tarragona s.d. Publicada tamb en un fullet turstic editat per l'Ajuntament de
Tarragona, post. 1929.
Pluma, J. Bella, 14,1 x 9,1 cm.
Tarragona. Torre de los Escipiones. Tour des Scipions. Scipions Tower.

Ediciones Degei. Tarragona s.d.
Postal b/n, paper groc, fotografia de Vallv, 14,1 x 9,4 cm.
Tarragona. Torre de los Spiones. [sic]

Fot. Edit. Grficas Guilera. Barcelona s.d.
Tarragona. Torre de los Escipiones. Tour des Scipions. The Roman Tomb of Scipions.
Ed. Fica. S.l., s.d.
Tarragona. Torre de los Escipiones Tour des Scipions The Roman Tomb of Scipions.
Ed. Fica. S.l, s.d.
Tarragona. Torre llamada de los Escipiones. The Roman Tomb, called of Scipios. Tour dite
des Scipions
Casa Chinchilla. Tarragona s.d.
Postal b/n, fotografia de R. Grau (?), 13,4 x 8,7 cm.
Tarragona: Sepulcro de los Scipiones. Scipions' sepulchre. Spulcre des Scipions.

Ediciones Garca Garrabella. Saragossa s.d.
Postal b/n, 14 x 9,1 cm.
Tarragona. Torre llamada de los Escipiones. Tour dite des Scipions. The Roman Tomb, called
of Scipios.
Ed. exclusiva Sindicato de Iniciativa. Tarragona (circa 1953).
Postal color spia, circulada, 14,1 x 9,2 cm.
Tarragona. Torre llamada de los Escipiones. The Roman Tomb, called of Scipios. Tour dite
des Scipions.
Trabajos y artculos fotogrficos Chinchilla. Tarragona. Gondra. S.l, s.d.
Tarragona. Torre de los Scipiones. La Tour des Scipions. Scipions Tower.

Foto Raymond. Tarragona s.d.

S.e, s.l., s.d.
Postal b/n, permetre serrat, 14 x 8,6 cm.
Tarragona. Torre de los Escipiones. Tanbeau romain des Scipions. Roman Tomb Scipions.
[sic]
Foto Raymond. Tarragona s.d. (circa 1957)
Postal b/n, circulada, 14 x 9,3 cm.
Tarragona. Torre de los Escipiones. Tour des Scipions. Escipions Tower. [sic]
Foto color Raymond. Tarragona s.d. (circa 1967)
Postal color, 15,2 x 10,6 cm.
Tarragona (Costa Dorada) Espaa. Tumba romana llamada de "Los Escipiones". Tombe
romaine 'Los Escipiones''. The "Los Escipiones" Roman Tomb. Rmiche Grabstte "Los
Escipiones" genannt. [sic]
Fotografa Chinchilla. Barcelona s.d. (circa 1970)
Postal color, 14,9 x 10,5 cm.
Torre dels Escipions. Trraco. s. I d.C.

MNAT. Grup 3, s.a. Barcelona 1988.
Postal color, 15 x 10,6 cm

A. Martn, Editor. Barcelona s.d.
Postal b/n, estereoscpica, 8,4 x 17,1 cm.
Torre de los Scipiones

Relleu. S.l., s.d.
Postal b/n, estereoscpica, 5,9 x 12,9 cm.
Tarragona. Sepulcro de los Escipiones.

P.Z. S.l, s.d. (circa 1905)
Postal color spia, 9 x 14 cm.
Tarragona. Sepulcro de los Escipiones.
S.e, s.l., s.d. (circa 1905)
Postal acolorida, 8,8 x 13,8 cm.

Fototipia Thomas. Barcelona s.d. (circa 1918)

Edicin Anguela Hermanos. Fototipia Thomas. Barcelona s.d.
Postal b/n, formava part d'un bloc, 8,8 x 13,6 cm.

Edicin Almirall. Fototipia Thomas. Barcelona s.d. (ant. 1934)
Tarragona. Torre dels Escipions. Torre de los Escipiones.

Edici Pmies. S.l, s.d.
Postal b/n, exemplar censurat, 9,1 x 14,1 cm.
[Sense ttol.]
S.e, s.l., s.d.

Foto Raymond. [Tarragona] s.d.

Raymond. Tarragona s.d. (ant. 1958)
Tarragona. Torre de los Scipiones. The Scipios Tower. Tour des Scipions. [sic]
Ediciones gata. Barcelona s.d.
Postal color (?), fotografia de R. Ausias, 9,8 x 14,9 cm.
Tarragona. Torre de los Escipiones. Tour des Escipions. Escipion's Tower. [sic]
Foto-color Raymond. Tarragona s.d.
Postal color, 10 x 15 cm.
[Tombeau des Scipions. Tomb of the Scipios.]

S.e, s.l., s.d.
Reproducci fotogrfica --reduda-- d'un gravat de J. Taylor (1832). B/n, 14 x 8,9 cm.
---
Primera parte de la Coronica general de toda Espaa, y especialmente del reino de Valencia.
Inclou un gravat de la Torre dels Escipions.
P.A. Beuter, Valncia 1546.
29 x 21,5 x 2.
Biblioteca de Catalunya, Barcelona.
Manuscrit amb diversos documents i notes de L. Pons d'Icart. Inclou un dibuix de la Torre
dels Escipions.
Tercer quart del s. XVI.
Manuscrit relligat, 25 x 18 x 3.
Col. Jordi Mercad, Valls.
Manuscrit de l'original en catal del Llibre de les grandeses. Captol intitulat De la torre
ques diu dels Scipions.
Llus Pons d'Icart, circa 1563.
Manuscrit relligat, 22,7 x 16,7 x 3.
Manuscrit de l'original en castell del Libro de las grandezas. Captol Que trata de la torre
que se dize delos Scipiones, y dela figura y mesura della.
Llus Pons d'Icart. Imprs a Lleida 1572-1573.
Manuscrit relligat, 22,7 x 16,7 x 3.
Coronica Universal del Principat de Cathalunya. Inclou un gravat de la Torre dels Escipions.
J. Pujades, Barcelona 1609.
Relligat, 29,2 x 21 x 5,3.
Biblioteca Pblica de Tarragona.
Tom XXIV de l'Espaa Sagrada del P. Flrez (1769). Inclou una lmina de la Torre de los
Scipiones.
Gravat de Bonifs & Gil.
Relligat, 21,7 x 15,5 x 3,7.
Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, volum I, 1 part.

A. de Laborde, Pars 1806.
59,5 x 45 x 1,5.
Le tombeau des Scipions. Article publicat a la revista francesa La mosaque (1835).

Annim.
Relligada, 28,5 x 20 x 2.
Col. Juli Riu Serra, Barcelona.
Reedici vuitcentista de la Historia general de Espaa de Juan de Mariana, amb un gravat

que representa el Sepulcro de los Scipiones.
Gaspar y Roig Ed., vol. I, Madrid 1852.
Relligada, 27,7 x 18 x 3,6.
Centre de Lectura de Reus.
Tarragona Monumental, sea Descripcion histrica y artstica de todas sus antiguedades y
monumentos celtas y romanos. Inclou una lmina de la Torre de los Scipiones, de D.
Soberano.
J.F. Albiana & A. de Bofarull, Tarragona 1849.
Relligat, 21,7 x 16,3 x 2,5.
Collecci J. Mass.
Edici vuitcentista de la Crnica Universal del Principado de Catalua, de J. Pujades, amb

notes i acotacions de B. Hernndez Sanahuja.
Imprenta de Jos Torner, Barcelona 1831.
Relligada, 24,7 x 17,5 x 3.
Resea Historico-descriptiva del sepulcro de los Scipiones.

B. Hernndez Sanahuja, 1852-1853.
Manuscrit, 20,8 x 15.
Reial Societat Arqueolgica Tarraconense.
Dossier amb diversos escrits i dibuixos sobre la torre sepulcral romana de Vilablareix (1857-
1864).
B. Hernndez Sanahuja i altres autors.
Manuscrit, 21,3 x 15,3.
Investigaciones histricas. Sepulcro de los Scipiones. Article publicat a la Revista de

Catalua (1862).
B. Hernndez Sanahuja.
21,4 x 14 x 2,5.
Carta de B. Hernndez Sanahuja a F. Gomis, sobre la visita del rei Amadeu I a la Torre dels
Escipions, al Museu Arqueolgic i a altres monuments de Tarragona.
B. Hernndez Sanahuja, 3 de setembre de 1871.
Esborrany d'una carta de B. Hernndez Sanahuja a J. Rosell i Piquer, cap de Cambra

d'Amadeu I, sobre la visita del rei a la Torre dels Escipions.
Manuscrit, 21,6 x 16.
Historia crtica (civil y eclesistica) de Catalua, tom I. Inclou un gravat amb un intent de
reconstrucci de la Torre dels Escipions.
A. de Bofarull, Barcelona 1877.
Relligat, 31 x 22,5 x 2,7.
Tarragona. Torre llamada de los Scipiones. Lmina del Diccionario geogrfico-estadstico de

P. Riera i Sans.
Tom X, Barcelona 1881.
Relligat, 31,2 x 22,5 x 4,4.
Llibreria Antiquria Catedral, Tarragona.
Lmina amb la Torre dels Escipions i altres indrets monumentals de Tarragona, publicada a
La Ilustraci Catalana (1880).
Rigalt & Toro.
38,9 x 28,5 x 2.
Col. Juli Riu Serra, Barcelona.
Article sobre la primera excursi --a la Torre dels Escipions-- de la delegaci de Tarragona
de l'Associaci d'Excursions Catalana, publicat al Butllet mensual de l'entitat (1883).
S. Ginesta Salas.
21,4 x 16,5 x 6.
Vistas de Tarragona. Recuerdo del Cuarto Congreso Catlico Nacional.

Establecimiento Tip. de A. Alegret, Tarragona 1894. Inclou un fotogravat de la "Torre de los
Scipiones".
11,8 x 15,5.
Fiestas en honor de Santa Tecla. Vistas y monumentos histricos de la ciudad de Tarragona.

Imp. Llorens, Gibert y Cabr, Tarragona 1900. Inclou un fotogravat de la "Torre de los Scipiones"
que ja havia estat publicat a la Historia de Tarragona d'Hernndez & Morera (1892).
10,3 x 16 x 0,5.
Esborrany d'un escrit adreat al President de la Societat Arqueolgica Tarraconense, sobre

diverses troballes fetes a prop de la Torre dels Escipions (1904).
No signat.
D'epigrafa llatina a Tarragona. Article publicat a Catalana. Revista Setmanal.

A. Masriera, Barcelona 1918.
18,5 x 10,5 x 1,5.
Collecci J. Mass.
Tarragona. Volum de la collecci "Catalunya Artstica". Sobrecoberta amb la representaci

de la Torre dels Escipions.
P. Font de Rubinat, Barcelona 1930.
16 x 12,5 x 0,5.
Collecci J. Mass.
Llibre de Tarragona. Porta impresa a la coberta una representaci de la Torre dels Escipions.
M. de Montoliu, Barcelona 1953. Inclou el poema "La Torre dels Escipions", de J. Antnio i
Gurdias (1951).
Relligat, 13,7 x 10 x 1,7.
El monumento conocido por "Torre de los Escipiones", en las cercanas de Tarragona.

Article publicat a la revista Ampurias.
C. Cid Priego, Barcelona 1948.
Relligada, 26 x 20 x 2.
Torre de los Escipiones. Ein rmischer Grabturm bei Tarragona. Article publicat a la revista
Madrider Mitteilungen.
T. Hauschuild, S. Mariner & H.G. Niemeyer, Heildelberg 1966.
26 x 20 x 4.
Prehistria i antiguitat. Dins del vol. I de la "Historia dels Catalans" dirigida per F. Soldevila.
M. Tarradell, Barcelona 1968.
Relligat, 27,6 x 20,2 x 4,4.
Collecci J. Mass.
Arte romano.
Relligat, 27,6 x 26,1 x 2,8.
Torre dels Escipions. Fitxa extreta de "Fitxer, Museus i Monuments", del MNAT.
F. Tarrats, Tarragona 1982.
22,4 x 16,1.
Torre dels Escipions. Fitxa de la srie "Patrimoni de Catalunya", extreta d'Espais. Revista
del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.
F. Tarrats, Barcelona 1991.
29,6 x 20.
Tarragona. Territorio, Historia, Cultura y Arte. Sobrecoberta amb una fotografia de la Torre
dels Escipions.
Autors diversos, Madrid 1991.
30 x 24,7 x 2,7.
Collecci J. Mass.
Tarragona.
Fullet del Patronat Municipal de Turisme, s.l., s.d.
24 x 16.
---
Atis funerari.
Fragment d'una esttua de marbre. Va ser recuperat l'any 1939 a la plaa de la Font. Segona
meitat del s. I dC o comenament del s. II.
Alada: 36.
Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona (Inv. 7600).
Atis funerari.
Fragment d'una esttua de marbre. Va ser recuperat l'any 1980 al carrer de Mndez Nez.
Comenament del s. II dC.
Alada: 48.
Atis funerari.
Fragment d'un bust de lumaquella. Procedeix de la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona.
Alada: 46.
Museu Paleocristi (MNAT-P 982).
Atis funerari.
Bust de lumaquella. Procedeix de la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona.
Alada: 34.
Museu Paleocristi (MNAT-P 983).
[PEUS DE LES ILLUSTRACIONS DEL CATLEG, PER ORDRE]
Torre dels Escipions. Detall. Cos central.
Fragment d'escultura d'Atis procedent de la plaa de la Font.

Fragment d'escultura d'Atis procedent del carrer de Mndez Nez.

El cap d'Atis de la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona (MNAT 983).

Postal de la srie "Arxiu TAU - Tarragona", editada pels volts de 1927.
Tors d'Atis procedent de la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona.

Torre dels Escipions. Detall. Inscripci en tabula ansata.
Calc de la inscripci de la Torre dels Escipions.

Institut Arqueolgic Alemany (1966).
Torre dels Escipions. Vista general.
Alat del frontal de la Torre dels Escipions.

Reconstrucci hipottica de la Torre dels Escipions.

Dibuix esquemtic de la Torre dels Escipions, incls en un manuscrit de Llus Pons d'Icart
("Apunts"), realitzat pels volts de 1563.
Collecci Jordi Mercad (Valls).
Representaci idealitzada de la Torre dels Escipions. Gravat publicat per Fischer von Erlach
l'any 1721, a partir d'un dibuix de Weiss.
Arxiu Histric del Port de Tarragona.
Gravat de la Torre dels Escipions publicat per Laborde (1806), a partir d'un dibuix de Legier.
Collecci Jaume Benages (Tarragona).
Gravat de la Torre dels Escipions (i d'una troballa prxima) publicat per Laborde (1806), a
partir d'un dibuix de Moulinier.
Gravat de la Torre dels Escipions publicat per Locker (1824).

Llibreria Antiquria Catedral (Tarragona).
Cartell amb la representaci de la Torre dels Escipions (curiosament, d'esquena al mar)

editat pel "Patronato Nacional del Turismo" pels volts de 1929.
Collecci particular (Tarragona).
Postal estereoscpica de la Torre dels Escipions editada per A. Martn (Barcelona).

Postal acolorida de la Torre dels Escipions editada per S. Cardona (Tarragona), circulada
l'any 1905.
Postal de la Torre dels Escipions amb un grup de vint-i-sis persones, annima.

Postal de la Torre dels Escipions editada per Pmies (Barcelona?). Aquest exemplar t
ratllada la referncia en catal, probablement perqu pogus circular desprs de 1939.
Projecte de restauraci i millora de l'entorn de la Torre dels Escipions (1986). Perspectiva

aria del conjunt.
Ramon Aloguin (Tarragona).
Projecte de restauraci i millora de l'entorn de la Torre dels Escipions (1986). Passarella per
damunt de la carretera N-340.
Ramon Aloguin (Tarragona).
[PEUS DE LES FOTOGRAFIES I PLUMES DE L'EXPOSICI]
Vista general, actual, de la Torre dels Escipions, en la qual es poden distingir els tres cossos
conservats de la construcci.
Detall de la Torre dels Escipions. Tercer cos, en el qual es pot veure --en un relleu molt baix--
una mena de forncula dins la qual hi ha les restes dels dos possibles retrats funeraris dels
propietaris del sepulcre.
Detall de la Torre dels Escipions. Segon cos, en el qual hi ha la inscripci en tabula ansata i
els dos relleus simtrics de l'Atis funerari.
Alat del frontal de la cara meridional o principal de la Torre dels Escipions. Dibuix de
l'Institut Arqueolgic Alemany (1966).
Reconstrucci hipottica de la Torre dels Escipions, amb la coberta piramidal superior.

Dibuix de l'Institut Arqueolgic Alemany (1966).
Detall del segon cos de la Torre dels Escipions (dalt). Calc de la inscripci en tabula ansata
(baix), segons el dibuix publicat per l'Institut Arqueolgic Alemany (1966).
Projecte de restauraci i millora de l'entorn de la Torre dels Escipions. Planta general del
nivell immediat, segons Ramon Aloguin (1986).
Projecte de restauraci i millora de l'entorn de la Torre dels Escipions. Planta general i

secci del conjunt, segons Ramon Aloguin (1986).
Projecte de restauraci i millora de l'entorn de la Torre dels Escipions. Perspectiva aria del
conjunt, segons Ramon Aloguin (1986).
Projecte de restauraci i millora de l'entorn de la Torre dels Escipions. Passarella per

damunt de la carretera N-340, segons Ramon Aloguin (1986).
[CRDITS DEL CATLEG]
Gui, Direcci i Realitzaci:

Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona
Documentaci:
Jaume Mass i Pilar Sada (MNAT)
Disseny de la coberta:
Josep M. Mir
Muntatge:
Marc Valls
Fotografia:
Martn Garcia
P. Witte
Fotoprisma
(c) Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona

Dels textos: els autors
DL: T-1314-93
Edici i Impressi:
Edicions El Mdol
Grup 3, S.A.
Les mesures que figuren a les fitxes

de catalogaci corresponen (en cm)
a l'alada, l'amplada i la profunditat
(si escau), per aquest ordre.
Agram la collaboraci de:
Autoritat Porturia de Tarragona

Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Biblioteca Pblica de Tarragona
Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona
Centre de Lectura de Reus
GHB Medios, Tarragona
Llibreria Antiquria Catedral, Tarragona
Museo Nacional de Arte Romano, Mrida
Reial Societat Arqueolgica Tarraconense
Ramon Aloguin, Tarragona

Francesc Barriach, Tarragona
Jaume Benages, Tarragona
Jordi Mercad, Valls
Famlia Nolla-Cavall, Reus
Juli Riu Serra, Barcelona
A. Santamaria, Tarragona
I tamb a:
Pere Anguera
Joana Escobedo
Francesc Fontbona
Rafael Gabriel
Roser Lozano
Carles Maristany
Esteve Masalles
M. Rosa Molas
Jos Luis Navarro
Antoni Pujol
Josep M. Razquin
Eduard Riu
Merc Toldr
Gui, Direcci i Realitzaci:

Documentaci:
Jaume Mass i Pilar Sada (MNAT)
Disseny del cartell:
Josep M. Mir
Muntatge:
Marc Valls
Fotografia:
Martn Garcia
P. Witte
Fotoprisma
Fotocomposici:
Edicions El Mdol
Agram la collaboraci de:
Autoritat Porturia de Tarragona

Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Biblioteca Pblica de Tarragona
Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona
Centre de Lectura de Reus
GHB Medios, Tarragona
Llibreria Antiquria Catedral, Tarragona
Museo Nacional de Arte Romano, Mrida
Reial Societat Arqueolgica Tarraconense
Ramon Aloguin, Tarragona

Francesc Barriach, Tarragona
Jaume Benages, Tarragona
Jordi Mercad, Valls
Famlia Nolla-Cavall, Reus
Juli Riu Serra, Barcelona
A. Santamaria, Tarragona
I tamb a:
Pere Anguera
Joana Escobedo
Francesc Fontbona
Rafael Gabriel
Roser Lozano
Carles Maristany
Esteve Masalles
M. Rosa Molas
Jos Luis Navarro
Antoni Pujol
Josep M. Razquin
Eduard Riu
Merc Toldr
Atis en el context funerari rom
Eva Maria Koppel
A la faana orientada a la Via Augusta del cos central del sepulcre anomenat Torre dels Escipions
es veuen uns relleus realizats en els mateixos carreus de pedra local del monument. Es tracta de
dues figures, d'1,85 m d'altura, collocades sobre sengles pedestals motllurats en la seva part
superior.
Les figures sn simtriques, ja que es mostren en la mateixa postura per invertida. Es presenten
dempeus, en posici frontal i actitud de descans, amb la cama exterior creuada sobre la interior. Un
dels braos est collocat sobre l'abdomen mentre que l'altre es doblega cap a dalt, aproximant la
m al ment, car el cap est lleugerament inclinat i torat cap a l'interior en actitud de meditaci o
de dol. Vesteixen la caracterstica indumentria oriental, s a dir, una curta tnica amb mnigues
anusada a la cintura, unes estretes calces perses subjectades als turmells i un mantell llarg que els
cobreix parcialment el pit i cau per l'esquena. Al cap porten el barret o tiara frigi.
Degut a la similitud de la tnica i el mantell amb l'abillament militar, aquestes figures van ser en un
principi identificades com a soldats, ms concretament com els germans Publi i Gneu Escipi, error
que va donar lloc a la tradicional denominaci d'aquest monument. Tanmateix, a la investigaci
ms recent ja no hi ha dubtes que es tracta de representacions del du Atis.
Aquesta divinitat oriental t els seus orgens a Frgia i el seu culte estava ntimament lligat al de la
Deessa Mare Cbele. Coneixem diverses versions de la llegenda mitolgica d'aquestes dues
detats a travs de les fonts antigues. Pel que fa a Atis, en el nostre context, els elements ms
significatius del seu mite sn la seva mort deguda a l'autocastraci i la seva posterior resurrecci.
El culte a Cbele va ser introdut a Roma al final del segle III aC i va prendre molt aviat una gran
rellevncia. Pel contrari, no tenim constncia que Atis fos venerat durant l'poca republicana i a
l'inici de l'Imperi, tot i que s de suposar que devia de tenir els seus adeptes perqu el seu culte
s'instaur oficialment durant l'imperi de Claudi. A partir d'aquest moment, les festivitats en el seu
honor s'institucionalitzaren i es van celebrar anualment entre el 15 i el 27 de mar. Constaven de
dues parts principals: una que commemorava la seva passi i mort i l'altra que en festejava la
resurrecci. Un cop reconegut, el culte a Atis es va expandir rpidament per tot l'Imperi, essent
difs probablement per les legions.
En el mn rom trobem representacions d'Atis en tota mena de manifestacions artstiques, entre

les quals volem destacar l'escultura. La seva iconografia s molt variada, ja que aquesta divinitat es
presenta en diferents actituds, de vegades sola i d'altres en companyia de Cbele. Aquesta
diversitat s deguda al desig de mostrar el du en els moments ms rellevants del seu mite o
d'expressar mitjanant la seva imatge ideologies de contingut simblico-religis. Hem de destacar
aquelles figures que el representen com a detat protectora dels difunts i de llur resurrecci, en
aquest cas sense cap relaci amb Cbele, car tamb ell havia conegut el sofriment i la mort i els
havia superat.
En aquest context es presenta generalment amb un aspecte molt determinat, que forma part del
repertori iconogrfic habitual de l'art funerari rom i del qual tenim un exemple notable en els
relleus de la Torre dels Escipions. No es tracta de representacions allades, ja que a la Pennsula
Ibrica la major part de les imatges d'aquesta detat --tant en relleu com en figures exemptes--
pertanyen a aquest tipus, i moltes d'elles procedeixen de contextos funeraris. D'altra banda, tamb
es coneixen algunes peces, escasses, trobades en mbits privats, principalment com a decoraci
escultrica de villae, com l'exemplar de la villa d'El Ruedo (Almedinilla, Crdova).
Pel que fa a la difusi geogrfica de les representacions d'Atis a Hispnia, la gran majoria
procedeix de la Btica, la costa mediterrnia i la zona nord-oriental de la Pennsula, tot i que hi ha
tamb exemples a Mrida. Com a decoraci en relleu de monuments funeraris podem esmentar, a
ms de les imatges de la Torre dels Escipions, els caps del mausoleu de Sofuentes (Saragossa),
una lpida que el mostra al costat d'un infant difunt i acompanyat d'una inscripci, procedent de
Mrida, dos relleus a Barcelona, etc. Entre les figures exemptes tenim diferents exemplars a la
mateixa Tarragona: dos torsos procedents de la ciutat i un cap i un bust trobats a la Necrpolis
Paleocristiana.
Quant a la filiaci cronolgica dels relleus de la Torre dels Escipions, el deteriorament de la

superfcie dificulta en gran mesura una avaluaci estilstica que faciliti una dataci precisa.
Tanmateix, algunes caracterstiques com el fet que les figures es destaquin molt del fons, el
profund solc de contorn, etc, les relacionen amb els relleus d'un arc que estava situat a l'antiguitat
en la zona del frum de la Colnia de Trraco i del qual es conserven alguns blocs. Aix mateix, hi
ha evidents similituds amb les figures dels arcs del sud de Frana, circumstncia que ja va ser
posada de manifest per H. G. Niemeyer i que port aquest investigador a considerar els Atis del
monument funerari de Tarragona com obres de la primera meitat del segle I dC. Nogensmenys,
creiem que --justament degut a les coincidncies estilstiques amb els ja esmentat parallels-- es
pot concretar ms la cronologia dins d'aquest perode, datant els relleus de la Torre dels Escipions
al final de l'poca augustiana o durant l'imperi de Tiberi.
Bibliografia seleccionada
M.L. DE LA BANDERA & M. RUIZ BREMON: "Un nuevo Attis funerario de la Btica", Habis, 23
(1992), p. 159-169.
M. BENDALA GALN: "Las religiones mistricas en la Espaa romana", Simposio sobre la religin
romana en Hispania, Madrid 1981, p. 287-290.
M. BENDALA GALN: "Die orientalische Religionen Hispaniens in vorrmischer und rmischer

Zeit", ANRW, II 18, 1, Berln 1986, p. 380-393.
G. FATS & M. MARTN-BUENO: "Un mausoleo de poca imperial en Sofuentes (Zaragoza)",

Madrider Mitteilungen, 18 (1977), p. 232-271.
A. GARCA Y BELLIDO: Les religions orientales dans l'Espagne romaine, Leiden 1967, pssim.
Th. HAUSCHILD, S. MARINER & H.G. NIEMEYER: "Torre de los Escipiones. Ein rmischer
Grabturm bei Tarragona", Madrider Mitteilungen, 7 (1966), p. 162-188.
G. MUNILLA: El culto a Cibeles y Attis en la provincia romana de la Tarraconense, tesi de

llicenciatura indita, Universitat de Barcelona 1981.
G. THOMAS: "Magna Mater and Attis", ANRW, II 17,3, Berln 1984, p. 1500-1534.
R. TURCAN: Les cultes orientaux dans le monde romain, Pars 1989, p. 35-75.
M.J. VERMASEREN: The Legend of Attis in Greek and roman Art, Leiden 1966, pssim.
M.J. VERMASEREN: Cybele and Attis, the Myth and the Cult, Londres 1977, pssim.
EXEMPLARS DE LLIBRES, MANUSCRITS I PUBLICACIONS DE LA BIBLIOTECA I L'ARXIU
DEL MNAT EXPOSATS A L'EXPOSICI "MONUMENTS A L'ABAST. LA TORRE DELS
ESCIPIONS" (7 de setembre de 1993 - 16 de gener de 1994):
Detalles y cortes del Sepulcro de los Escipiones. Dtails et coupes du Tombeau des Scipion.
Detached parts and sections of the Tomb of the Scipios.
Planxa XLV, de Moulinier & Hluis, del Voyage pittoresque d'A. de Laborde (1806).
43,5 x 57,5.
Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona (arxiu).

J. Laurent (Madrid). Fotografia realitzada pels volts de 1870.
Monuments de la Etat Antiga. Torra dels Escipions, prop de Tarragona.

Lmina extreta de l'Album pintoresch-monumental de Catalunya (1879).
48 x 36.
Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona (biblioteca).
Fotografia de la Torre dels Escipions, vista des del nord.

Autor annim. Reproducci d'un clix del Centre Excursionista de Catalunya (circa 1920).
Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, volum I, 1 part.

A. de Laborde, Pars 1806.
59,5 x 45 x 1,5.
Edici vuitcentista de la Crnica Universal del Principado de Catalua, de J. Pujades, amb

notes i acotacions de B. Hernndez Sanahuja.
Imprenta de Jos Torner, Barcelona 1831 (volum I).
Relligada, 24,7 x 17,5 x 3.
Carta de B. Hernndez Sanahuja a F. Gomis, sobre la visita del rei Amadeu I a la Torre dels
Escipions, al Museu Arqueolgic i a altres monuments de Tarragona.
Historia crtica (civil y eclesistica) de Catalua, tom I. Inclou un gravat amb un intent de
reconstrucci de la Torre dels Escipions.
A. de Bofarull, Barcelona 1877.
Relligat, 31 x 22,5 x 2,7.
Vistas de Tarragona. Recuerdo del Cuarto Congreso Catlico Nacional.

Establecimiento Tip. de A. Alegret, Tarragona 1894. Inclou un fotogravat de la "Torre de los
Scipiones".
11,8 x 15,5.
Llibre de Tarragona. Porta impresa a la coberta una representaci de la Torre dels Escipions.
M. de Montoliu, Barcelona 1953. Inclou el poema "La Torre dels Escipions", de J. Antnio i
Gurdias (1951).
Relligat, 13,7 x 10 x 1,7.
El monumento conocido por "Torre de los Escipiones", en las cercanas de Tarragona.

Article publicat a la revista Ampurias.
C. Cid Priego, Barcelona 1948.
Relligada, 26 x 20 x 2.
Torre de los Escipiones. Ein rmischer Grabturm bei Tarragona. Article publicat a la revista
Madrider Mitteilungen.
T. Hauschuild, S. Mariner & H.G. Niemeyer, Heildelberg 1966.
26 x 20 x 4.
Arte romano en Espaa.

Relligat, 27,6 x 26,1 x 2,8.
Torre dels Escipions. Fitxa extreta de "Fitxer, Museus i Monuments", del MNAT.
F. Tarrats, Tarragona 1982.
22,4 x 16,1.
Torre dels Escipions. Fitxa de la srie "Patrimoni de Catalunya", extreta d'Espais. Revista
del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.
F. Tarrats, Barcelona 1991.
29,6 x 20.
Tarragona.
Fullet del Patronat Municipal de Turisme, s.l., s.d.
24 x 16.
Fe d'errates del catleg "La Torre dels Escipions"
Pgina Lnia On diu Ha de dir

_________________________________________________________________________
17 2 [-circ.5-] 5]S [-circ.5-]S
17 24 per les seves per a les seves
17 25 puguessin poguessin
33 10-11 que coneixem el que coneixem grcies a la lmina XLV del

comte d'Espanya, Voyage, es van perdre uns quants anys
desprs. El 1828, el comte d'Espanya,
33 18 (1541) (1543)

_________________________________________________________________________
17 2 [-circ.5-] 5]S [-circ.5-]S

33 18 (1541) (1543)

_________________________________________________________________________
17 2 [-circ.5-] 5]S [-circ.5-]S


33 18 (1541) (1543)

Torre Dels Escipions

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Torre Dels Escipions

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

[ESTRUCTURA DEL CATLEG]

-Text B: La inscripci de la Torre dels Escipions (foto i dibuix-calc de la inscripci).

-Text C: La Torre dels Escipions (fotos, dibuix frontal i dibuix reconstructiu).

-Catalogaci dels materials exposats.

-Presentaci (Eduard Carbonell i Esteller, director general del Patrimoni Cultural).

-Monuments a l'abast (Francesc Tarrats Bou, director del MNAT).

-Atis en el context funerari rom (Eva Maria Koppel).

-La inscripci de la Torre dels Escipions (M. Mayer, M. Mir i R. Perea).

-La Torre dels Escipions.

Fa pocs mesos, el Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona va encetar un cicle d'exposicions

Eduard Carbonell i Esteller

Director general del Patrimoni Cultural

Tarragona dispone, en lo relativo a monumentos y conjuntos museables, de una muy generosa

La Torre dels Escipions

La Torre dels Escipions

La Torre de los Escipiones

Podem considerar la descripci d'Hernndez i la nova lectura de la inscripci que public E.

La bibliografa decimonnica posterior no aporta gran cosa al conocimiento de la Torre,

Podemos considerar la descripcin de Hernndez y la nueva lectura de la inscripcin que public

VNVM STATVIT E[-circ. 5-]S SEP[-circ. 3-]HRVM VBI PERPETVO REMANE[---]

-CIL II 4283 (amb p. 973).

-RIT 921 + Taf. XCI, XCII i XCIII 1.

-E. Albertini:"Sculptures antiques du conventus Tarraconensis", Anuari de l'Institut d'Estudis

Lnia 2: STATVI RE[LIQVI]S (Alfldy); [S]TATVIT L[OCVM II]S (Mariner); REMANE[NT]

(Alfldy); REMANET (Mariner).

La seva restituci s la segent:

VNVM [S]TATVIT L[OCVM II]S SEP[VLC]HRVM VBI PERPETVO REMANET.

ORNATE EA QVAE LINQV[IT, SPECIO]SE VIT[AE] SVAE R[E]BVS POSIT[I]S, NEGL[IGEN]S

VNVM: STATVI RE[LIQVI]S SEP[VLC]HRVM, VBI PERPETVO REMANE[NT].

ORNATE EA QVAE LINQV[IT OPERA], SE VIT[AE] SVAE R[E]BVS POSITIS NEGL[IGEN]S,

VNVM STATVIT E[NIM SVI]S SEP[VLC]HRVM VBI PERPETVO REMANE[ANT].

No manquen parallels (7) al formulari que ens documenta aquest text:

(1) A. lvarez: "Estudio de los materiales lapdeos presentes en la epigrafa de Catalua",

(6) O b "un sepulcre nic".

(8) Corneli Nepot, Paus. 5.

-Nivell immediat. Restauraci-consolidaci del monument.

-Nivell prxim. Nou aparcament.

-Nivell paisatgstic. Passarella i rampes de vianants des del passeig martim.

-Nivel inmediato. Restauracin-consolidacin del monumento.

-Nivel prximo. Nuevo aparcamiento.

-Nivel paisajstico. Pasarela y rampas para peatones desde el paseo martimo.

-J. de Mariana: Historia general de Espaa, Toledo 1601.

-Dou: Finestresius vindicatus, Cervera 1770?, p. 14.

-"Sepulcro de Escipion", El Museo de Familias (Barcelona), tom I (1838-1839), p. 60 (gravat).

-P. Madoz: Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar,

-B. Hernndez: "Investigaciones histricas. Sepulcro de los Scipiones", Revista de Catalua

-Carta (original) de B. Hernndez a Frederic Gomis, datada a Tarragona el 3 de setembre de 1871.

-Carta (esborrany) de B. Hernndez a Josep Rosell i Piquer, datada a Tarragona el 16 de setembre

-Album pintoresc-monumental de Catalunya. Aplech de vistas dels ms notables monuments y

-E. Morera: Tarragona antigua y moderna. Descripcin histrico-arqueolgica de todos sus

-Annim: "Al Sor. Presidente de la Sociedad Arqueolgica Tarraconense", carta de 27 de novembre

-E. Morera: Provincia de Tarragona, vol. IV de la "Geografia General de Catalunya" de F. Carreras

-E. Albertini: "Sculptures antiques du conventus Tarraconensis", Anuari de l'Instiut d'Estudis

-Tarragona. 12 fotografas de monumentos ibricos y romanos, Sindicato de Iniciativa, Tarragona

-J.M. de Navascus: Tarragona, Barcelona 1929, p. 46 (fotogravat, p. 43).

-S. Capdevila: Tarragona. Gua histrico-arqueolgica, Tarragona 1929.

-M. de Montoliu: Llibre de Tarragona, Barcelona 1953, p. 83-84 (lm. p. 92).

-Exposicin de dibujos para la ilustracin del "Voyage pittoresque et historique de l'Espagne" de

-M. Tarradell: Arte romano en Espaa, Barcelona 1969, figs. 92-93.

-G. Munilla: El culto a Cibeles y Attis en la provincia romana de la Tarraconense, tesi de

-Autors diversos: Effigies Tarraconenses (catleg d'exposici), Museu Nacional Arqueolgic de

Les ruines du grand Amphitheatre de Tarragone - Le Tombeau des Scipions.

Vista pintoresca del Sepulcro de los Escipiones y de la Ciudad de Tarragona. Vue