Jordi de Sant Jordi: Desert damics...

1 Deserts damichs, de bens e de senyor,

2 en estrany loch y en stranya contrada,
3 luny de tot be, fart denuig e tristor,
4 ma voluntat e pensa caytivada,
5 me trop del tot en mal poder sotsmes;
6 no vey algu que de me saja cura,
7 e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
8 de quen fau grat a ma trista ventura.

9 Eu hay vist temps que nom plasia res,

10 aram content de o quim fay tristura,
11 e los grillons laugers ara preu mes
12 quen lo passat la bella brodadura.
13 Fortuna vey qua mostrat son voler
14 sus me, volent quen tal punt vengut sia;
15 per nom cur, pus ay fayt mon dever
16 ab tots los bons quem trob en companyia.

17 Car prench conort de com suy presoner

18 per mon senyor, servint tant com podia,
19 darmes sobrat e per major poder,
20 no per defaut gens de cavalleria.
21 E prench conort quan no puch conquerir
22 haver en res sens que treball no senta,
23 mas daltra part cuyt de tristor morir
24 com vey quel mon del revers se contenta.

25 Tots aquests mals nom son res de soffrir

26 en esguart du qui al cor me destenta
27 em fay tot jorn desperana partir,
28 com no vey res quens avans duna spenta
29 en acunar nostre desliuramen,
30 e mes que vey o quens demana Sfora,
31 que no sofir algu rahonamen,
32 de que langueix ma virtut e ma fora.

33 Per que no say ni vey res al presen

34 quem puixe dar en valor duna scora,
35 mas Deu tot sol, de qui prench fundamen
36 e de qui fiu, hi b qui mon cor cesfora;
37 e daltra part del bon rey liberal,
38 quim socorrech per gentilesa granda:
39 lo quins ha mes del tot en aquest mal,
40 quell men traura, car soy jus sa comanda.

41 Reys virtuos, mon senyor natural,

42 tots al presen no us fem altra demanda,
43 mas que us recort que vostra sanch reyal
44 may defalli al qui fos de sa banda.
El poema en catal actual

Desert d'amics, de bns i de senyor, // en un lloc estrany i en una contrada estranya// lluny
de tot b, fart d'enuig i de tristesa, // captivades la meva voluntat i la meva pensa // em
trobo sotms del tot a un mal poder, // no veig ning que tingui cura de mi // i estic vigilat,
tancat, encadenat i pres , // cosa que he d'agrair a la meva trista sort.

Jo he vist temps en qu res no em plaa; // ara m'acontento d'all que em fa tristesa, // i ara
considero ms lleugers els grillos // que en el passat les belles robes brodades. // Veig que la
Fortuna ha mostrat la seva voluntat // sobre meu volent que hagi arribat fins en aquest punt;
// per no me'n desassossego, car he fet el meu deure // amb tots els bons amb qui em trobo
en companyia.

Car prenc conhort per tal com sc presoner //per mon senyor, servint-lo tant com podia, //
superat per les armes i per un major poder,// no per per cap mancament de cavalleria. // I
prenc conhort quan no puc aconseguir // posseir res sense patir fatics, // per d'altra banda
estic a punt de morir de tristesa // quan veig que el mn s'acontenta amb el contrari.

Tots aquests mals no em costen res de suportar // en esguard d'un que em trasbalsa el cor //
i que em fa apartar contnuament de l'esperana: // el fet de no veure res que em faci
avanar ni una empenta // en procurar el nostre alliberament, // i ms, quan veig el que ens
demana Sforza // que no s'av a cap mena de ra, // per la qual cosa defalleixen la meva
virtut i la meva fora.

Per tot aix no s ni veig res per ara // que em pugui afavorir ni en el valor d'una escora //
sin tan sols Du, en qui prenc fonament // i de qui em fio, i amb qui el meu cor es conforta;
// i d'altra banda el bon rei liberal, // que em socorregu per la seva gran gentilesa, // el
qual ens ha posat del tot en aquest mal, // i ell em traur, ja que sc sota el seu
comandament.

Rei virtus, mon senyor natural //tots ara no us fem altra demanda, // sin que recordeu
com la vostra sang reial // mai no deceb aquell qui fou dels seus.
COMENTARI

Ens trobem davant d'un poema que segueix, formalment, tota la normativa dels trobadors,
per que , temticament, presenta alguna innovaci. Tot i tractar-se d'un poema de
circumstncies, s d'una sinceritat colpidora i en aix est la seva bellesa. El tema s la
desesperana: la petici d'ajut del poeta al seu rei, Alfons el Magnnim, perqu el tregui de
la pres, juntament amb els altres catalans. En l'expedici a Itlia, , el 30 de maig de 1423,
Jordi de Sant Jordi havia estat fet presoner a Npols, per rancesco Sforza, un duc itali,
quan formava part de l'expedici per conquerir Sardenya i Crsega. Sembla ser que el poema
fou elaborat en aquest empresonament. Est tan dolgut que el rei no faci res per treure'l
d'all que hi ha una mena de retret final on el poeta diu, concretament, que "el rei hi est
obligat" perqu els soldats l'han servit b sempre.

La nostlgia encapala les dues primeres cobles, on expressa que est desposset de tots els
seus bns materials i lluny del seu senyor. Tot seguit passa a temes ms concrets, com el
rescat elevat que demana Sforza per ells (cobles 3 i 4) i acaba encomanant-se a Du i
pregant al seu rei que l'alliberi (cobles 5 i tornada), recordant-li els seus deures de senyor
feudal.

El poema t 44 versos decasl.labs, amb cesura masculina a la quarta sl.laba (4+6, model
catal), repartits en cinc cobles i quartet final. Les rimes sn consonants perfectes, llevat de
l'obertura de la vocal del vers 11 (-s, enlloc de -s) . La rima segueix l'esquema cadeno-
encadenat ABABCDCD... La rima del quartet final tamb s encadenada. Hi ha una
interrelaci clara, doncs, entre fons i forma (presoner amb grillons -rima encadenada). En la
tornada apareix el senyal del rei Alfons (rei virtus, mon senyor natural).

Pel que fa als aspectes retrics, en la primera cobla, es comena amb una enumeraci que
subratlla el seu estat anmic: desert d'amics, de bns i de senyor (privat de tot). Tenim un
paral.lelisme sinonmic i repetitiu entre "lloc estrany" i "contrada estranya" . Tamb fa
servir la personificaci de la seva pensa i voluntat "captives", s a dir, fins i tot la seva
espiritualitat est captiva. Tamb hi ha hiprbatons, com el del vers 5 (em trobo sotms del
tot a un mal poder) i una enumeraci de participis sinnims , com un petit camp semntic
de la pres: vigilat, tancat, encadenat i pres, al vers 7. L'aparici de la seva "trista sort",
personificada, enllaa amb la Fortuna del vers 13 de la cobla segent.

La segona cobla compara la seva vida passada i l'actual amb anttesis: grillons- robes
brodades .Al darrer vers apareix el tpic de la deessa Fortuna (ma trista ventura), que
regeix els fets de la vida capriciosament i distribueix de forma arbitrria felicitat i
desgrcia. Aquest tpic era molt recurrent a l'Edat Mitjana. Acaba esmentant que no est sol
a la pres: l'acompanyen "tots los bons" (cavallers del rei)

la tercera cobla continua presentant els seus mals, per la novetat s que ara en culpa el
rei. Es declara bon servidor seu , sense "mancament de cavalleria" i diu que noms ha pogut
ser venut per un poder major al seu (Sforza i el seu exrcit). Els darrers quatre versos de la
cobla sn de comprensi difcil: s'aconsola pensant que haur de patir fatigues per
aconseguir la llibertat (que no ser fcil) per tamb est trist perqu el mn (el seu rei)
s'ha conformat amb el contrari (que la llibertat s difcil) i sembla no estar fent res.

La segent cobla, la quarta, comena amb una frase d'enlla (tots aquests mals...) en la
qual destaquem la paraula MALS que sintetitza el contingut de les cobles anteriors. Continua
fent personificacions d'elements espirituals amb el defalliment de la seva virtut i la seva
fora, al vers 16. La metfora d'avanar una empenta s molt plstica, representant la
poca cosa que s'ha fet per ell (pas de tortuga, direm nosaltres).

L'empenta de la cobla anterior troba el seu paral.lelisme en l'escora del vers 36, coses poc
valuoses, petites, que va en anttesi al que demana Sforza "que no s'av a cap mena de
ra"... La reiteraci de "en qui, de qui, amb qui" per representar a Du, l'nic de qui es
refia, assenyala la seva fora de voluntat i la seva fe, i amb "d'altra banda", sembla fer una
sinonmia entre Du i el rei, a qui omple de lloances (bon rei liberal, gran gentilesa, em
traur d'aquest mal, i , ja en la tornada: rei virtus, mon senyor natural, la vostra sang
reial mai no deceb els seus...)

En la tornada, l'autor recorda la relaci de vassallatge que t amb "mon senyor natural" i
apel.la a la seva sang reial com a metonmia del seu poder , posici i obligacions.

Jordi de Sant Jordi demostra, en aquest poema, una actitud nova en la lrica trobadoresca:
la sinceritat, la nostlgia i l'angoixa per la seva situaci . Tamb el fa nixer d'un fet
autobiogrfic punyent, i aix s poc habitual en un trobador, per no oblidem que la poesia
trobadoresca ja s anacrnica a comenaments del s. XIV, ha quedat antiquada per a una
societat burgesa, ciutadana i comercial, i quan l'aristocrcia ja ha perdut el seu poder
econmic, poltic i cultural en gran part. Tot i aix es continuaven mantenint estructures
trobadoresques, ja que aquesta aristocrcia es resistia a perdre els seus emblemes culturals,
com el Consistori de la Gaia Cincia, a Tolosa de Llenguadoc. Tamb es continuaven
publicant tractats de potica provenal, que provocaven una certa obsessi per la forma, i la
tornaven encarcarada i montona, i fins i tot es van crear els Jocs Florals a Barcelona, el
1393, on l'amor corts acabaria desplaat per la temtica religiosa i patritica.

Tot i amb aix, els poetes catalans (ja no els podem anomenar trobadors), com Gilabert de
Prixita, Andreu Febrer, Jaume i Pere March, i Jordi de Sant Jordi, van fer evolucionar
aquesta poesia: catalanitzaren l'occit, mostraren certa influncia de Dant i Petrarca i de la
poesia cortesana francesa; l'ompliren de sinceritat i tendresa i aquests canvis, quan a Europa
la lrica trobadoresca ja havia desaparegut, van preparar l'aparici de la poesia d'Ausis
March, el primer gran poeta catal de l'Edat Mitjana.

Nota final:

Jordi de Sant Jordi fou fet presoner el 30 de maig i alliberat el 21 de juny, grcies al rei.
Mentre havia estat al servei reial, l'autor va rebre donacions en metl,.lic, concessions
d'impostos, i presents de riques robes, igual que altres joves poetes, funcionaris i cortesans.
En l'expedici italiana, el rei li conced l'alcaldia de la Vall d'Uix i el nomen cavaller en
plena campanya. Sempre gaud del favor reial i li foren encomanades notables missions
diplomtiques. Se l'atesta com a mort el 30 de gener de 1425, o sigui que mor entre el seu
alliberament i aquesta data, segurament a Itlia i molt jove, cap els 25 anys.