Manual Llatí Sencer 2017-2018

2
3
4
ndex
I. Gramtica 8
1. El llat: una llengua flexiva 8
2. Els casos 8
3. Les declinacions 8
a) La primera declinaci (-a-ae) 8
b) La segona declinaci (-us-i m. // -um-i n.) 9
c) La tercera declinaci (GENITIU -IS) 9
d) La quarta declinaci (-us-us m.// -u-us n.) 11
e) La cinquena declinaci (-es-ei f.) 12
4. Els adjectius 17
a) Els adjectius de tres terminacions 17
b) Els adjectius de dues terminacions 17
4.1 El graus de ladjectiu 18
a) El comparatiu de superioritat 18
b) El superlatiu 18
5. Els pronoms 21
5.1. Personals 21
5.2. Possessius 21
5.3. Demostratius 21
5.4. Anafrics i emftics 22
6. El verb 24
6.1. Lenunciat del verb 24
6.2. Les arrels 24
6.3. Els temps verbals de la veu activa 25
6.4. Els temps verbals de la veu passiva 25
7. Textos per traduir 26
8. Les oracions subordinades en llat 36
9. Linfinitiu 36
a) La morfologia de linfinitiu 36
b) La sintaxi de linfinitiu 37
10. El pronom relatiu 42
a) La morfologia del pronom relatiu 42
b) La sintaxi de les oracions de relatiu 42
11. El participi 46
a) Morfologia i sintaxi del participi 46
b) Construccions de participi 46
12. Les construccions amb cum 54
a) Cum + indicatiu: temporal 54
b) Cum+ subjuntiu: causal 55
c) Cum+ subjuntiu: histric 55
13. Les construccions amb ut 60
II. La histria de la llengua 64
1. LIndoeuropeu 64
2. Les etapes devoluci de la llengua llatina 66
3. Les llenges romniques 66
III. La histria de Roma 68
1. Els orgens mitolgics 68
1.1. El mite dEneas 68
1.2. Rmul i Rem 69
1.3. El rapte de les Sabines 70
2. La Monarquia (753 aC-509 aC) 70
2.1. Els orgens de Roma segons larqueologia 70
2.2. Els 7 reis de Roma 71
3. La Repblica (509 aC-27 aC) 72
3.1. Les conquestes militars 72
3.1.1. Les guerres pniques 72
3.1.2. La conquesta dHispnia 75
3.1.3. La conquesta de Grcia (215-146 aC) 75
3.2. Els rgans poltics de la Repblica 76
3.3. La crisi poltica del segle I aC 77
3.3.1. La dictadura de Sula (82 aC-78 aC) 77
3.3.2. La rebelli dEspartac (73 aC-71 aC) 77
3.3.3. La conspiraci de Catilina (63 aC) 77
5
3.3.4. El primer triumvirat (60 aC-53 aC) 78
3.3.5. La dictadura de Juli Csar (49 aC-44 aC) 79
3.3.6. El segon triumvirat (43 aC-31 aC) 79
4. LImperi (27 aC-476 dC) 80
4.1. El principat dAugust (27 aC-14 dC) 80
4.2. La dinastia Iulio-Cludia (14 dC-68 dC) 81
4.3. La dinastia Flvia (69 dC-96 dC) 82
4.4. La dinastia dels Antonins (96 dC-192 dC) 83
4.5. Els segles III-IV dC 84
4.6. La caiguda de limperi (476 dC) 85
4.7. Procs daculturaci 86
IV. Els elements de la vida quotidiana 87
1. El naixement 87
2. La gens, la famlia i els noms 87
3. Leducaci 88
4. El matrimoni 88
5. La mort 89
6. El cmput del temps 89
V. La religi romana 90
1. El culte privat 90
2. El culte pblic 90
3. Els collegis sacerdotals 91
3.1. Els ugurs 91
3.2. Els harspexs 91
3.3. Les vestals 92
VI. Llatinismes 93
VII. Urbanisme i construccions pbliques 95
1. La planificaci urbana 95
2. Tipus de cases 96
3. Els temples 97
4. Els edificis dels espectacles pblics 98
4.2 El teatre 98
4.3 El circ 99
4.4 Lamfiteatre 99
5. Les termes 100
VIII. Patrimoni cultural 101
1. Les calades i les vies 101
2. Els aqeductes 101
3. Els ponts 102
4. Monuments que cal conixer 102
IX. Literatura 103
1. El concepte de literatura 103
2. La influncia grega en la literatura 103
3. El teatre 103
3.1. Plaute 105
3.2. Terenci 106
4. Cicer i loratria 106
5. La literatura dpoca dAugust 108
5.1. Virgili i lpica 109
5.2. Horaci i la lrica 111
5.3. Tit Livi i la historiografia 113
5.4. Ovidi i lelegia 114
Eix cronolgic de la histria i la literatura llatines 119
X. Textos de selectivitat 120
6
7
I. Gramtica
1. El llat: una llengua flexiva

Totes les llenges romniques solen expressar, per posici a la frase i per mitj de les preposicions, les
funcions gramaticals que fan els diversos elements que formen part de loraci. Per norma general, ens
expressem en lordre segent:
Subjecte + verb + CD/Atribut + CI + CC

En canvi, el llat s una llengua flexiva, s a dir, expressa les funcions sintctiques canviant les terminacions
de les paraules. La importncia no recau en la posici a loraci sin en la terminaci de la mateixa paraula.
Aix, per exemple, si una paraula fa de subjecte, tindr una determinada terminaci; si s complement
directe, en tindr una altra, etc.
2. Els casos
Sanomena cas cada una de les diverses formes que tenen els substantius, els adjectius i els pronoms segons
quina sigui la seva funci sintctica. Hi ha sis casos:
Cas Funci
Nominatiu Subjecte, Atribut i Complement Predicatiu
Vocatiu Interpellaci/Vocatiu
Acusatiu CD
Genitiu CN
+ preposici = CC
Datiu CI
Ablatiu CC
3. Les declinacions
a) La primera declinaci (-a-ae)
Femen Exemple
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu -a -ae Ros-a Ros-ae
Vocatiu -a -ae Ros-a Ros-ae
Acusatiu -am -as Ros-am Ros-as
Genitiu -ae -arum Ros-ae Ros-arum
Datiu -ae -is Ros-ae Ros-is
Ablatiu -a -is Ros-a Ros-is
8
Sabrem que una paraula s de la primera declinaci quan el seu enunciat sigui a-ae. Per exemple: puella-ae
f. Les paraules de la primera declinaci sn majoritriament femenines. Tanmateix, trobem algunes
excepcions. Sn paraules de la primera declinaci masculines aquelles que fan referncia a arbres i a oficis
(Per exemple: nauta-ae m., mariner).
b) La segona declinaci (-us-i m. // -um-i n.)

A la segona declinaci, trobem dos tipus de paraules: les masculines, que senuncien us-i, i les neutres, que
senuncien um-i.
La segona declinaci masculina (-us-i m.)

Sabrem que una paraula s de la segona declinaci masculina quan el seu enunciat sigui us-i. Per
exemple: amicus-i m.
Mascul Exemple
Nominatiu -us -i Amic-us Amic-i
Vocatiu -e -i Amic-e Amic-i
Acusatiu -um -os Amic-um Amic-os
Genitiu -i -orum Amic-i Amic-orum
Datiu -o -is Amic-o Amic-is
Ablatiu -o -is Amic-o Amic-is
La segona declinaci neutra (-um-i n.)

Sabrem que una paraula s de la segona declinaci neutra quan el seu enunciat sigui um-i. Per exemple:
templum-i n.
Neutre Exemple
Nominatiu -um -a Templ-um Templ-a
Vocatiu -um -a Templ-um Templ-a
Acusatiu -um -a Templ-um Templ-a
Genitiu -i -orum Templ-i Templ-orum
Datiu -o -is Templ-o Templ-is
Ablatiu -o -is Templ-o Templ-is
c) La tercera declinaci (GENITIU -IS)

La tercera declinaci llatina s la que presenta ms irregularitats. Sempre la identificarem perqu el seu
genitiu acaba en is. Les paraules de la tercera declinaci sagrupen en dos grans grups: els temes en
consonant o paraules imparisillbiques i els temes en vocal o paraules parisillbiques.
9
La tercera consonntica o imparisillbica (?-is m. // ?-is n.)
Diem que una paraula s de la tercera consonntica o imparisillbica quan el nombre de sllabes del
nominatiu i del genitiu s diferent. Per exemple: homo-hominis m. (2 sllabes-3 sllabes).
Les paraules sagrupen en masculines/femenines i en neutres. En el moment de declinar una paraula de la
tercera, haurem de tenir present que existeix una barrera infranquejable. All on hi hagi un smbol
dinterrogant posarem tal qual la primera forma de lenunciat. Traspassada la barrera, collocarem larrel del
genitiu sense is ms les desinncies.
Mascul i femen Exemple

Homo-hominis m.
Nominatiu -? -es Homo Homin-es
Vocatiu -? -es Homo Homin-es
Acusatiu -em -es Homin-em Homin-es
Genitiu -is -um Homin-is Homin-um
Datiu -i -ibus Homin-i Homin-ibus
Ablatiu -e -ibus Homin-e Homin-ibus
Neutre Exemple
Honos-honoris n.
Nominatiu -? -a Honos Honor-a
Vocatiu -? -a Honos Honor-a
Acusatiu -? -a Honos Honor-a
Genitiu -is -um Honor-is Honor-um
Datiu -i -ibus Honor-i Honor- ibus
Ablatiu -e -ibus Honor-e Honor-ibus
La tercera voclica o parisillbica (is-is m. // e-is n.)

Diem que una paraula s de la tercera voclica o parisillbica quan el nombre de sllabes del nominatiu i
del genitiu s idntic. Per exemple: civis-civis m. (2 sllabes-2 sllabes). Les paraules sagrupen en
masculines/femenines i en neutres.
Mascul i femen Exemple

Civis-is m.
Nominatiu -is -es Civ-is Civ-es
Vocatiu -is -es Civ-is Civ-es
Acusatiu -em -es Civ-em Civ-es
Genitiu -is -ium Civ-is Civ-ium
Datiu -i -ibus Civ-i Civ-ibus
Ablatiu -e -ibus Civ-e Civ-is
10
Neutre Exemple
Mare-is n.
Nominatiu -e -ia Mar-e Mar-ia
Vocatiu -e -ia Mar-e Mar-ia
Acusatiu -e -ia Mar-e Mar-ia
Genitiu -is -ium Mar-is Mar-ium
Datiu -i -ibus Mar-i Mar-ibus
Ablatiu -i -ibus Mar-i Mar-ibus
d) La quarta declinaci (-us-us m.// -u-us n.)

Dintre de la quarta declinaci, trobem dos tipus de paraules: les masculines, que senuncien us-us, i les
neutres, que senuncien u -us.
La manera ms simple de declinar una paraula de la quarta s:

Copiar la taula de la 3a voclica (la masculina per als masculins i la neutra per als neutres).
Canviar totes les vocals inicials per una u. Per exemple: is>us, em> um
Recordar que el datiu singular ser ui.
La quarta declinaci masculina (-us-us m.)

Mascul Exemple
Nominatiu -us -us Senat-us Senat-us
Vocatiu -us -us Senat-us Senat-us
Acusatiu -um -us Senat-um Senat-us
Genitiu -us -uum Senat-us Senat-uum
Datiu -ui -ibus Senat-ui Senat-ibus
Ablatiu -u -ibus Senat-u Senat-ibus
La quarta declinaci neutra (-u-us n.)

Neutre Exemple
Nominatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Vocatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Acusatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Genitiu -us -uum Corn-us Corn-uum
Datiu -ui -ibus Corn-ui Corn-ibus
Ablatiu -u -ibus Corn-u Corn-ibus
11
e) La cinquena declinaci (-es-ei f.)
Femen Exemple
Nominatiu -es -es Di-es Di-es
Vocatiu -es -es Di-es Di-es
Acusatiu -em -es Di-em Di-es
Genitiu -ei -erum Di-ei Di-erum
Datiu -ei -ebus Di-ei Di-ebus
Ablatiu -e -ebus Di-e Di-ebus
La manera ms simple de declinar una paraula de la cinquena s:

Copiar la taula de la 4a (la masculina).
Canviar totes les vocals inicials per una e. Per exemple: us>es, um> em, ui>ei
Recordar que els genitius sn -ei i -erum.
Exercici 1: Identifica la declinaci de les paraules segents i declina-les en singular i en plural:

aestus-us m., ager-agri m., barba-ae f., caelum-i m., civis-is f., civitas-civitatis f., cultus-us m.,
lacrima-ae f., verbum-i n., urbs-urbis f., dux-ducism., dies-ei f.
Exercici 2: Analitza i tradueix les oracions segents amb paraules de la primera declinaci:
1. Erant piratae in insula
2. Poeta uia Appia ambulabat
3. Minorica parua et pulchra insula est
4. Columbarum pennae saepe albae et nigrae sunt
5. Troia in Asia erat, sed Sparta in Europa
Exercici 3: Analitza i tradueix les oracions segents amb paraules de la primera declinaci i de la segona
declinaci:
1. Puer magistris libros portat
2. Servi domini lupos vulnerat gladiis
3. Aeneas filium amat et graecos non timet
4. Graeci troianos superant et Troiam delent
12
5. Domine, cur ibi templum aedificas?
6. Populus romanus multis victoriis clarus est
7. Vergilius oppidi incolis fabulam narrat
8. Arma virumque cano
9. Aquae, lignorum, frumenti inopia conloquium petunt
10. Medicus aegrotam puellam monuitPericula belli non parua erant
11. Studiosi discipuli libros amant
12. Serui hortos irrigant
13. Oculi uirorum stellas caeli spectabant
14. Serui carros in uillam ducebant
15. Clarus magister longam epistulam scribebat
16. In Marci stabulum lupus uenit et capras necat
17. Amici Claudiae in bibliotheca magnos Marci libros habebant
18. Pueri semper cum amicis ad Iuliae uillam ueniunt
19. In libris poetae Vergilii docta uerba inueniebas
20. Verba volant, scripta manent
Exercici 4: Analitza i tradueix les oracions segents. Vigila! Moltes sn de la tercera declinaci:
1. Magnarum arborum umbra uiatoribus solatium praebet
2. Caesar Gallias militibus et armis oppugnat
3. Viris et mulieribus libertas maximum est bonum
13
4. Dux centurionibus auream coronam dat
5. Milites Caesarem imperatorem laudabant
6. In proeliis milites gladiis pugnauerunt
7. Senatus auctoritatem legibus populi Romani praebebat
8. Labore fortunam auget agricola
9. Tribuni plebis leges populi confirmauerunt
10. In principio non consules, sed reges fuerunt
11. Filia gladiatoris magna tristitia patrem in circo uidebat
12. Filius senatoris pupam sororis non inuenit
13. In magistri schola libros scriptorum Romanorum leges et uerba bona disces
14. Diuitiae saepe consulibus, regibus et magnis uiris ruinam praebent
15. Auaritia libertatem et bonitatem necat
16. Consules libertatem et pacem defendunt
17. Humanae societatis uincula sunt amor et amicitia
18. Virtutem imperatoris laudamus
19. Victoria fuit populi salus
20. Principibus populi Caesar uera respondit
21. Ex tribus legionibus unam in Africam misit, alteram cum Hasdrubale fratre in Hispania reliquit, tertiam in
Italiam secum duxit
22. Vergilius poeta agricolas saepe laudat, eorumque uitam in carminibus suis canit
14
Exercici 5: Analitza i tradueix el text segent:
El rapte de les Sabines

Romanum imperium a Romulo incipit. Romulus per multos annos inter romanos solus regnat. Populus autem
feminas non habebat. Itaque Romulus legatos circa vicinos populos mittit nam cum Sabinis amicitiam
cupiebat. Nusquam Rom legatos audiebant. Tum Romulus ad spectaculum ludorum Sabinos invitat atque
feminas rapit. Propter iniuriam Sabini cum romanis bellum committunt. Tunc sabin femin in proelium
irruunt et inter tela a romanis amicitiam rogant his verbis: "sine vobis vidu vivemus". Tum Romulus et Titus
Tatius regnum consociant.
Ddal i Icar
Daedalus, vir magni ingenii, in insula Creta exsulabat. Ibi Cretae tyrannus Daedalo hospitium praebebat,
atque Daedalus magnum labyrinthum tyranno aedificabat. Sed postea tyrannus Daedalum cum filio in
labyrintho incluebat. Tunc Daedalus alas pinnis et cera faciebat et umeris aptabat. Deinde cum filio evolabat.
Puer alas in caelo agitabat, sed alarum cera liquiescebat et miser puer in undas cadebat. Interea Daedalus in
Italiam veniebat et in pulchro templo alas deis dedicabat.

Els ciclops de Siclia
Clum Sicili raro nubes et imbres foedant. Pulchrae messes campos ornant; sed mons tna eructat
ternos ignes et multi clades ab monte civibus vicinarum urbium causantur. Montes et valles Sicili sunt
15
antiqua sedis Cyclopum. Cyclopes unum oculum in fronte habent. In litore maris magnis retibus sine lintribus
captant pisces, et multos ovium greges habent. Poet narrant ut Neptunus cyclopum pater est. Cyclopes
altaria Neptuni sanguine multarum ovium rigant et cde hostium foedant. Famem sedant lacte ovium et
carne non solum piscium, sed etiam hostium.
Exercici 8: Analitza i tradueix les oracions segents amb paraules de la 4a i de la 5a declinaci:

1. Currus gallorum exercitibus romanis perniciosi sunt
2. Dextrum cornu rivus muniebat
3. Facies pulchra forsan non est indicium integri animi
4. In dextro cornu exercitus dux equitatum collocavit
5. Veri amici in omnibus rebus fidem servant

Orfeu i Eurdice
Orpheus poeta feras cantu suo domitabat atque magna saxa lyr suavitate movebat. Eurydicam, pulchram
feminam, in matrimonio habebat multumque amabat. Orpheus beatus erat, sed vipera Eurydicam in prato
mordet suoque veneno propere necat. Eurydica in Inferos, mortuorum magna regna, descendit. Orpheus in
Inferos venit atque inter mortuorum umbras qurebat Eurydicam suam.
Postremo etiam Proserpinam, Inferorum deam reginamque, suis verbis canoris movit. Proserpina dea
Eurydicam Orpheo reddit. Iam Orpheus Eurydicam ex Inferis in terras secum ducebat ltusque erat. Orpheus
ad Inferos respicere non debebat, sed, magna cura motus, ad Inferos respexit. Tunc Eurydica in Inferos rursus
descendit atque in Inferis perpetuo mansit.
16
4. Els adjectius
Els adjectius han de concordar en gnere, nombre i cas amb els substantius als que acompanyen. Com que
els noms poden tenir tres gneres (mascul, femen i neutre) i dos nombres (singular i plural), els adjectius
podran declinar-se en totes aquestes formes. Tanmateix, els quadres de terminacions sn molt senzills ja
que empren els de les declinacions.
Hi ha tres tipus dadjectius:
Adjectius de tres terminacions. Senuncien us-a-um

Adjectius de dues terminacions. Senuncien is-e
Adjectius duna terminaci. Funcionen com una paraula de la tercera declinaci consonntica.
Sabrem que s un adjectiu i no un nom perqu no porta el gnere al costat. Per exemple: felix-felicis.
a) Els adjectius de tres terminacions

Sn aquells adjectius que senuncien amb tres formes: -us-a-um. Fan les formes masculines com la segona
declinaci masculina (-us); les femenines, com la primera declinaci (-a); les neutres, com la segona
declinaci neutra (-um).
Singular Plural
Mascul Femen Neutre Mascul Femen Neutre
Nominatiu -us -a -um -i -ae -a
Vocatiu -e -a -um -i -ae -a
Acusatiu -um -am -um -os -as -a
Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum
Datiu -o -ae -o -is -is -is
Ablatiu -o -a -o -is -is -is
2a masculina 1a 2a neutra 2a masculina 1a 2a neutra
singular singular singular plural plural plural
b) Els adjectius de dues terminacions

Sn aquells adjectius que senuncien amb dues formes: -is-e. Fan les formes masculines i femenines com la
tercera declinaci voclica masculina, i les neutres, com la tercera voclica neutra.
Singular Plural
Mascul/Femen Neutre Mascul/Femen Neutre
Nominatiu -is -e -es -ia
Vocatiu -is -e -es -ia
Acusatiu -em -e -es -ia
Genitiu -is -is -ium -ium
Datiu -i -i -ibus -ibus
Ablatiu -e -i -ibus -ibus
3a voclica masculina 3a voclica neutra 3a voclica masculina 3a voclica neutra
singular singular plural plural
17
4.1 El graus de ladjectiu
Com a totes les llenges, els adjectius en llat tenen graus, s a dir, poden expresar-se en grau simple, en
comparatiu i en superlatiu.
Grau Com funciona? Exemple
Adjectius de tres terminacions Altus-a-um

Grau positiu
Adjectius de dues terminacions Fortis-e
Dinferioritat Minus+ grau positiu+ quam Minus altus quam

Grau
Digualtat Tam+ grau positiu+ quam Tam altus quam
comparatiu
De superioritat Adjectiu+ior/ius+quam Altior quam
Grau superlatiu Adjectiu+issim+us-a-um Altissimus-a-um
a) El comparatiu de superioritat
El comparatiu de superioritat t una formaci ms complexa que els altres comparatius, per surt amb certa
facilitat si se segueixen les passes segents:
Agafem ladjectiu, ja sigui de tres terminacions o de dues, i li traiem les desinncies. Per exemple:
o altus-a-um alt
o utilis-e util
Agafem larrel i afegim el sufix ior a tot ladjectiu excepte en els tres primers casos del neutre
singular, on posarem ius.
o alt+ ior/+ius
o util+ior /+ius
Declinem per la tercera declinaci imparisillbica.
b) El superlatiu
El superlatiu de qualsevol adjectiu es fa seguint aquests passos:
Agafem ladjectiu, ja sigui de tres terminacions o de dues, i li traiem les desinncies. Per exemple:
o altus-a-um alt
o utilis-e util
Agafem larrel i afegim el sufix issim a tot ladjectiu
o alt+ issim
o util+issim
El declinem com si fos un adjectiu de tres terminacions
18
Exercici 1: Declina els adjectius segents en grau positiu:
ALTUS-ALTA-ALTUM
Singular Plural
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
FORTIS-FORTE
Singular Plural
Mascul/Femen Neutre Mascul/Femen Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Exercici 2: Fes els tres graus de ladjectiu segent:
Grau Adjectiu BONUS-BONA-BONUM
Grau positiu
Grau comparatiu dinferioritat ________+_________+_________
Grau comparatiu digualtat ________+_________+_________
Grau comparatiu de superioritat

Singular Plural
Mascul/F Neutre Mascul/F Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
19
Grau superlatiu
Singular Plural
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Exercici 3: Analitza i tradueix les oracions segents:

1. Usus est magister excellens hominibus
2. Graeci antiqui liberales et hospites erant
3. In hortulo meo dulci avium cantu suavique florum odore gaudeo
4. Bella civilia sunt causa turpium facinorum
5. Tempus fugax et irreparabile est
6. Difficilia sunt initia omnium rerum
7. Nihil est vera gloria dulcius
8. Socrates sapientissimus omnium graecorum fuit
9. Tullus Hostilius ferocior fuit quam Romulus
10. Equus est fortior asino

Lase i lovella
Ovis asino dicebat: Dominus tuus sempre verberat te. Tibi gravssima onera imponit. Meus dominus non
me verberat, neque mihi imponit onera; gregem suum amat et herbam gratissimam nobis dat.
Asinus dicebat ovi: Vita tua peior est mea. Ego laboro, sed vivo usque ad senectutem. Dominus vestir amat
vos, dat vobis herbam gratissimam, sed mox vos necat et manducat. Ego pellem et carnem tuam porto,
miser, sed vivus.
20
5. Els pronoms
5.1. Personals
Els pronoms personals sn els mateixos que en les nostres llenges: les tres persones del singular (jo, tu,
ell/ella) i les tres formes del plural (nosaltres, vosaltres, ells/elles).
Singular Plural
Cas 1a persona 2a persona 3a persona 1a persona 2a persona 3a persona
Nominatiu ego tu --- nos vos ---
Acusatiu me te se nos vos se
Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui
Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi
me te se nobis vobis se
Ablatiu
/mecum /tecum /secum /nobiscum /vobiscum /secum
5.2. Possessius
Els possessius funcionen com els adjectius de tres terminacions. Es fan servir molt poc, el romans preferien
utilitzar el genitiu del pronom personal per indicar la possessi. Un exemple de possessiu seria el segent:
Singular Plural
Cas Mascul Femen Neutre Mascul Femen Neutre
Nominatiu meus mea meum mei meae mea
Acusatiu meum meam meum meos meas mea
Genitiu mei meae mei meorum mearum meorum
Datiu meo meae meo meis meis meis
Ablatiu meo mea meo meis meis meis
5.3. Demostratius
a) Hic-haec-hoc (aquest)
Singular Plural
Nominatiu hic haec hoc hi hae haec
Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec
Genitiu huius horum harum horum
Datiu huic his
Ablatiu hoc hac hoc his
b) Iste-ista-istud (aqueix)
Singular Plural
Nominatiu iste ista istud isti istae ista
Acusatiu istum istam istud istos istas ista
Genitiu Istius istorum istarum istorum
Datiu isti istis
Ablatiu isto ista isto istis
21
c) Ille-illa-illud (aquell)
Singular Plural
Nominatiu ille illa illud illi illae illa
Acusatiu illum illam illud illos illas illa
Genitiu illius illorum illarum illorum
Datiu illi illis
Ablatiu illo illa illo illis
5.4. Anafrics i emftics

a) Is-ea-id (ell, ella, all)
Singular Plural
Nominatiu is ea id ei/ii eae ea
Acusatiu eum eam id eos eas ea
Genitiu eius eorum earum Eorum
Datiu ei eis/iis
Ablatiu eo ea eo eis/iis
b) Idem-eadem-idem (el mateix, la mateixa)

Singular Plural
Nominatiu idem eadem idem eidem eaedem eadem
Acusatiu eundem eandem idem eosdem easdem eadem
Genitiu eiusdem eorumdem earumdem eorumdem
Datiu eidem eisdem
Ablatiu eodem eadem eodem eisdem
c) Ipse-ipsa-ipsum (ell mateix, ella mateixa, aix mateix)

Singular Plural
Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa
Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa
Genitiu ipsius ipsorum ipsarum ipsorum
Datiu ipsi ipsis
Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis

Lupus et agnus
Lupus et agnus siti compulsi sunt et ad rivum eundem venerant. Lupus erat in superiore loco, et agnus in
loco multo inferiore. Tum latro, magna fame incitatus, finxit hanc causam iurgii: Cur inquit mihi bibenti
22
aquam turbidam fecisti? Contra agnus timens: Lupe inquit, non possum facere id de quo accusas me,
nam aqua decurrit a te ad me.
Tunc ille, veritatis viribus victus, dixit: Abhinc sex menses maledixisti mihi. Respondit agnus: Nondum
natus eram. Sed pater tuus, Hercle inquit lupus, maledixit mihi. Itaque illum corripit et lacerat iniusta
nece.Hc fabula scripta est propter illos homines qui fictis causis innocentes opprimunt.

Les banyes del crvol
Cervus in fonte bibebat et in aquarum speculo effigiem suam vidit. Ramosa cornua illi valde placebant
propter elegantiam, crura autem propter tenuitatem magnopere displicebant. Subito voces venatorum
strepitusque canum audit. Fugit cervus veloci cursu et facile eludit canes.
At ubi in silvam venit, alta cornua in ramis implicantur, dum properant canes et svis morsibus miserum
animal dilaniant. O me infelicem inquit, nunc intelligo meam stultitiam, quia iudicavi de rebus non
utilitate sed specie.

La mostela
Mustela ab homine laqueo prensa est, et misera instantem mortem timebat. Dixit ergo homini: parce mihi,
quso, nam domum tuam molestis muribus purgabo. Respondit homo: si causa mea hoc faceres, iam tibi
veniam darem. Sed tu, cum devoras mures, propriam utilitatem quris. Noli ergo rem pro merito habere.
Et continuo homo improbam mustelam necavit.
23
6. El verb
6.1. Lenunciat del verb
Quan busquem un verb catal al diccionari, trobem sempre una nica forma, linfinitiu. En canvi, en llat, en
trobarem cinc i un nmero, el de la conjugaci. Per exemple, el verb estimar:
amo-amas-amare-amavi-amatum (1)
Aquest conjunt delements sanomena enunciat del verb. Lenunciat del verb facilita una informaci que ens
ajudar a conjugar els temps verbals correctament. El quadre segent mostra els elements que lintegren i
les seves funcions:
Enunciat amo amas amare amavi amatum

Primera persona Segona persona Primera persona
Infinitiu de
Qu s? del present del present del perfet Forma de sup
present
dindicatiu dindicatiu dindicatiu
Sabrem linfinitiu i
La darrera vocal lutilitzarem per
Per a qu ens Obtindrem larrel Obtindrem larrel Obtindrem el
indica la vocal conjugar
servir? de present de perfet participi
temtica limperfet de
subjuntiu
En llat, existeixen quatre conjugacions. Tot seguit hi ha un quadre amb un model denunciat de totes elles:
ARREL DE
ARREL DE PRESENT ARREL DE SUP
PERFET
1a sing.
2a sing. PRESENT Infinitiu 1a sing. PERFET SUP
PRESENT
PRIMERA
CONJUGACI
am/o amas amare amav/i amatum
SEGONA
CONJUGACI
habe/o habes habere habu/i habitum
TERCERA
CONJUGACI
reg/o regis regere rex/i rectum
QUARTA
CONJUGACI
audi/o audis audire audiv/i auditum
6.2. Les arrels

Tots els verbs tenen diverses arrels. Si sabem identificar-les correctament, la conjugaci de les formes
verbals s molt simple.
Arrel de present Arrel de perfet
Primera forma de Quarta forma de

Teoria
lenunciat sense la o lenunciat sense la i
Primera conjugaci am/o amav/i
Segona conjugaci habe/o habu/i
Tercera conjugaci reg/o rex/ i
Quarta conjugaci audi/o audiv/i
24
6.3. Els temps verbals de la veu activa
Present Imperfet Perfet Plusquamperfet

Indicatiu
1. Arrel+a+desinncies 1. Arrel+a+ba+desinncies
2. Arrel++desinncies 2. arrel++ba+desinncies Arrel de perfet+ Arrel de
3. Arrel+i+desinncies 3. Arrel+e+ba+desinncies desinncies especials perfet+era+desinncies
4. Arrel++desinncies 4. Arrel+e+ba+desinncies
1. Arrel+e+desinncies
Subjuntiu
2. Arrel+a+desinncies
Arrel de Arrel de
3. Arrel+a+desinncies Infinitiu + desinncies
perfet+eri+desinncies perfet+isse+desinncies
4. Arrel+a+desinncies
6.4. Els temps verbals de la veu passiva
Sum
Eram
Indicatiu
1. Arrel+a+desinncies 1. Arrel+a+ba+desinncies Es
Eras
Est
2. Arrel++desinncies 2. Arrel++ba+desinncies Erat
Sumus + sup +us-a-um
3. Arrel+i+desinncies 3. Arrel+e+ba+desinncies Eramus + sup +us-a-um
Estis
Eratis
4. Arrel++desinncies 4. Arrel+e+ba+desinncies Sunt
Erant
1. Arrel+e+desinncies
Subjuntiu
Sim Essem
2. Arrel+a+desinncies Sis Esses
Sit Esset
3. Arrel+a+desinncies Infinitiu + desinncies
Simus + sup +us-a-um Essemus + sup +us-a-um
4. Arrel+a+desinncies Sitis Essetis
Sint Essent

7. Textos per traduir
Json i els Argonautes
Antiquis temporibus Pelias in Thessalia regnabat. Malus rex erat: fratrem Aesonem e regno vi expulerat.
Aeson autem, dolore confectus, misere interiit. Tunc Chiron centaurus Iasonem, Aesonis filium, magna cura
educavit. Iason omnes aequales virtute corporisque viribus superabat. Cum fuit adulescens, patris regnum
recuperare constituit. Itaque in Thessaliam rediit, Peliam sine metu adiit, patrisque regnum a malo rege
petivit. Iasonis adventus Peliam terruit. Malus autem rex tam pulchrum et opulentum regnum servare
vehementer cupiebat. Itaque fraudem excogitans, adulescenti benigne respondit: Gaudium meum
magnum est, quod fratris mei filium hic video. Regnum habebis, nam probus sum et mihi carus es. Sed antea
e patria exibis atque in Colchorum fines ad Aeetam regem ibis. Illic draco in silva velleris aurei custos est.
Tam pulchrum vellus habere cupio. Ego autem iam senex sum neque ingentem draconem superare potero.
Tu validus adulescens es: scio te posse vellus aureum capere et mihi dare. Tunc magna erit tibi gloria, mihi
autem laetitia. Iason Peliae fidem habuit et regis iussu Colchorum fines petere constituit. Sine comitibus
autem tam longum iter facere non poterat. Itaque acres et peritos iuvenes delegit quibuscum magnam et
celerem navem aedificavit. Navis nomen Argo erat; itaque Iasonis comites Argonautae vocati sunt. Magno
gaudio et ardore in pulchram navem conscenderunt et e portu exierunt. Sine metu e patria abeuntes, per
mare Aegeum ad Hellespontum cursum tenebant. Argonautis, Hellespontum ac Pontum Euxinum
transeuntibus, pericula omnis generis non defuerunt. Tamen Minerva dea Argonautis semper adfuit; ita
Colchorum fines salvi adierunt. Ibi Argonautae, de nave exeuntes, per urbem ad Aeetam regem adierunt.
Tum Iason regi dixit : Noli nobis inimicus esse. E longinqua Graecorum terra cum bona spe in regnum tuum
venimus. A te peto vellus aureum, propter quod cum comitibus iter in regnum tuum feci. Cum autem in
Graeciam redierimus, te laudabimus tibique gratiam habebimus. Rex Aeeta respondit: Magnam quidem
rem a me petis; tamen tibi vellus aureum dabo, cum ingentes tauros meos, ignem naribus efflantes, viceris,
cum draconis dentes in agro severis, cum viros ex dentibus natos armis superaveris. Regis responsum Iasoni
iucundum non fuit, nam nullus vir tam multos labores facere poterat. Sed Medea, regis filia, magicarum
artium perita, Iasoni adfuit, quod iuvenem amabat. Ita Iason ingentes tauros superavit, virosque e draconis
dentibus natos interficere potuit. Saevus autem rex non cupiebat vellus aureum Iasoni dare, sed miseros
Argonautas mala fraude interficere constituit. Medea rursus Iasonem adiit et Noli hic manere, inquit, nam
magno in periculo es. Nunquam pater meus tibi vellus aureum dabit. Ego vero ad draconem, velleris
custodem, te ducam; auxilio meo vellus capere poteris. Tum Medea iuvenem iussit in silvam intrare. Ibi
Medea immane animal sopivit; Iason autem vellus aureum capere et ad navem fugarepotuit. Tunc cum
Medea carisque comitibus in navem conscendit et in Graeciam rediit. Ibi Medeam uxorem duxit, ac post
mortem Peliae, Thessaliae rex fuit.
Anibal travessa els Alps

Hannibal magnis itineribus ad Alpes pervenerat. Primi ibant elephanti et equites, ipse post cum peditibus
procedebat. Mox alti montes et nives caelo mixtae et intonsi eius regionis homines Hannibalis milites
terruerunt. Aliquando incolae adversus Poenos impetus faciebant aut saxa ingentia de altioribus locis in eos
coniiciebant. Eo tempore elephanti Poenis profuerunt: nam incolae tam immanibus animalibus, quae
nunquam antea viderant, territi sunt. Nono die in Alpium iugum perventum est. Tum Hannibal imperavit ut
militibus labore pugnaque defessis aliqua quies daretur. Agmina ibi constiterunt castraque in iugo posita
sunt.
27
Mort de Marc Antoni i Clepatra
Postea Octavius ab Antonio iterum dissensit, quod is Octaviam, sororem Octavii, repudiaverat et
Cleopatram, Aegyptiorum reginam, uxorem duxerat. Cum eo apud Actium navale proelium iniit. Victus est
Antonius et fugiens Aegyptum petiit; Octavius Alexandriam, quo Antonius cum Cleopatra fugerat, brevi
tempore expugnavit. Antonius, omni spe sublata, mortem sibi ipse attulit. Cleopatra vero, quam Octavius
vivam capere atque in triumpho ducere volebat, aspidem afferri iussit, cuius morsu vitam amisit.
Els dus castiguen la insolncia de Nobe

Cum aliquando mulieres tebanae Latonae, Apollinis et Dianae matri, sacrificium facerent, Nioba, tebanorum
regina, eas vituperavit et: Cur inquit mihi sacrificia non facitis? Cur Latonam mihi anteponitis? Ego
septem filias septem que filios habeo; Latona autem tantum unum filium unamque filiam habet. Mulieres
sacrificia omittunt. Tunc Latona liberos suos oravit ut superbiam Niobae vindicarent. Illi preces matris statim
audiverunt. Apollo omnes Niobae filios suis sagittis interfecit. Misera mater suo corpore filias suas tegere
cupiebat, sed Diana septem sorores sagittis necavit. Inter filios et filias exanimes resedit Nioba. Ventus
capillos suos non movet, in ore color est sine sanguine, oculi immoti manent, tota rigida sedet. Misericordia
deorum in saxum eam mutavit. Tamen perpetuo flet. Ventus in montis Sipyli verticem rapuit. Ibi fixa in
montis cacumine liquitur et saxa etiam nunc Niobae lacrimas manant.
Un espectre
Athenodorus, philosophus, spatiosam et capacem domum Athenis exiguo pretio emit. Aliquot dies ibi
feliciter habitabat. Tandem per silentium noctis, dum librum legit, strepitum vinculorum, longius primo,
deinde e proximo, audit. Mox apparet senex: os pallidum habet, corpus macilentum, vestes squalidas,
longam barbam, capillum horridum. Cruribus compedes, manibus catenas gerit quatitque.
28
Stat monstrum, digitoque Athenodoro annuit. Surgit philosophus, tollitque lumen et procedit post effigiem.
Ibat illa lento gradu, postea procedebat Athenodorus. Tandem deflexit in atrium domus: tunc diffugit et
comitem deserit. Athenodorus signum loco ponit. Postero die locum effodit: invenit ossa catenis implicita.
Els antics dus romans

Initio Romani, genus agricolarum, ruda numina invocaverant. Invocabant enim Iovem, numen caeli et
fulminis, Martem, dominum hiemis et tempestatis; Saturnum, auctorem sementis et agrorum; Terminum,
custodem limitum suorum; Silvanum,deum silvarum nemorumque, Cererem, deam frugum et herbarum;
Venerem, dominam florum, Palem, propitiam pecori pastoribusque. Postea Romani deorum nomina novis
fabulis auxerunt atque imprimis appellaverunt Iovem hominum deorumque patrem et postremo Tarquinius
Superbus, romanorum ultimus rex, in monte Capitolio Iovi Optimo Maximo templum magnificum aedificavit.
David i Goliath
David sumpsit baculum pastorale et fundam cum quinque lapidibus. Sic armatus adversus Philistum
incedit. Goliathus, cum vidisset adulescentem, dixit: "Me canem esse credis, qui me cum baculo
aggrediaris?" Cui David respondit: "Tu venis ad me cum gladio et hasta et clipeo; ego autem venio in nomine
Domini exercituum."
Tum, missa funda lapide, Philistum in fronte percussit et humi prostravit. Currens iacenti gladium detraxit,
quo caput illi prcidit. Ea re perculsi Philisti in fugam versi sunt, et victoriam Hebris concesserunt.
29
El llop i la grua
Lupus avide carnem vorabat, sed praedae os in gutture eius fixum restitit et dolorem acutissimum ferebat.
Tunc clamare coepit voce magna et petere auxilium. Grus lupi gemitus audivit et ad feram accurrit. Cur
clamitas? Os -inquit lupus- in gutture fixum habeo. Tibi magnum praemium donabo si rostro tuo os mihi
detraxeris.
Grus caput suum in lupi fauces introduxit et spinam magna cura ei detraxit. Tum a lupo praemium petiit, sed
ille ridens respondit: Caput tuum in faucibus meis habui et non voravi, num praemium maius desideras?
Hoc praemium a pravis hominibus tantum accipere potes: nullum accipere malum.
La llei del ms fort

Semper est periculosa societas cum potente; id testatur hc fabula. Vacca et capella et patiens ovis fuerunt
socii leonis in venatione. Cumque cepissent cervum magni corporis et partes fecissent, leo sic locutus est:
Ego primam mihi fero, quoniam nominor leo; secundam dabitis mihi, quia fortior vobis sum; tertia me
sequetur quia plus valeo; malum patietur si quis quartam tetigerit. Sic solus improbus totam prdam
abstulit.
Lassassinat de Juli Csar

Bellis civilibus confectis, Csar dictator in perpetuum creatus, agere insolentius coepit: senatum ad se
venientem sedens recepit, et quemdam ut assurgeret monentem, irato vultu respexit. Cum Antonius,
Csaris in mnibus expeditionibus socius, et tunc in consulatu collega, in ea sella aurea sedenti pro rostris,
diadema imponeret, non visus est eo facto offensus. Quare coniuratum est in eum a sexaginta circiter viris,
Cassio et Bruto ducibus conspirationis. Cum igitur Csar in senatum venisset, eum circumsteterunt,
30
illicoqueTulliusCimber,unuseconiuratis,quasialiquidrogaturus,propiusaccessit et togam ab utroque humero
apprehendit. Deinde clamantem Ista quidem vis est, Cassius vulnerat paulo infra iugulum. Csar Cassii
brachium arreptum graphio traiecit, conatusque prosilire aliud vulnus accepit: cum Marcum Brutum, quem
loco filii habebat, in se irruentem vidisset, dixit: tu, quoque, fili mi!. Dein, ubi animadvertit undique se
strictis pugionibus peti, toga caput obvolvit, atque ita tribus viginti vulneribus confossus est. Sic ille, qui
terrarum orbem civili sanguine impleverat, tandem ipse coniuratorum scelere percussus, sanguine suo
curiam respersit.
Hispnia
Antiqui hispani maxime bellicosi fuerunt. Corpora idonea ad laborem, mens ad mortem parata. Si bellum
cum inimicis non erat, hostem domi qurebant. Militares, equi et arma cariora sunt hispanis sanguine et
vita ipsa. Romani hispanos docuerunt aqua callida lavare post Secundum Bellum Punicum. Carthaginienses
Hamilcarem in Hispaniam miserunt. Filius eius, Hannibal, magnam partem occupavit et ab Hispania cum
magno exercitu in Italiam pervenit. Dum ibi romanos profligabat, Publius Scipio Hispaniam cepit. Maximus
hispanorum dux contra Romanos exercitus Viriatus fuit. Per annos quattuordecim Lusitanos duxit et victoriis
variis magnos exercitus superavit. Tandem tres lusitani duces Viriatum in somno necaverunt. Postremo
Augustus in Asturum et Cantabrorum fines bellum gessit. Post bellum triumphum celebravit, templum Iani
manu sua clausit atque pulchram Aram Pacis erexit.
31
Els etruscos
Etrusci, populus Italiae antiquissimus, inter Apenninum montem, Tiberim flumen, mare Tuscum incolebant.
Illi homines maxime strenui, et aliis artibus et arte aedificandi florebant. Nullum metallum iis ad varias artes
magis necessarium erat quam ferrum. Metalla ferri, quae in insula Ilva exercebant, maxime egregia erant.
Etrusci cum maxime pii essent, dis templa pulcherrima aedificabant, sepulcra autem auro, vasis, aliis rebus
ita ornabant, ut admirationem omnium moverent.
Hispnia, dues Hispnies

Du sunt autem Hispani: Citerior, qu in septemtrionis plagam a Pyreno usque ad Carthaginem
porrigitur; et Vlterior, qu in meridiem a Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur.
Gai Juli Csar

Gaius Iulius Csar erat excelsa statura, nigris vegetisque oculis, capite calvo: quamquam calvitii
deformitatem gre ferebat. Erat vini parcissimus, armorum et equitandi peritissimus, laboris patiens. In
agmine nonnunquam equo, spius pedibus anteibat, capite detecto, sive sol, sive imber esset. Longissimas
vias incredibili celeritate confecit, neque eum morabantur flumina, qu vel natando, vel innixus inflatis
utribus traiciebat.
Cras s mort a Orient

Anno urbis condit sexcentesimo nonagesimo septimo Marcus Licinius Crassus, collega Cnei Pompeii Magni
in consulatu secundo, contra Partos missus est et, cum circa Carras contra omen et auspicia dimicauisset, a
Surena Orodis regis duce uictus ad postremum interfectus est cum filio clarissimo iuuene. Reliqui exercitus
per Caium Cassium qustorem seruat sunt.

32
Accions de la plebs desprs del funeral de Juli Csar
Plebs a funere Csaris ad domum Bruti et Casii cum facibus tetendit atque Helvium Cinnam per errorem
quasi Cornelius Cinna is esset occidit caputque eius prfixum hast circumtulit. Postea solidam
columnam in foro statuit scripsitque: Parenti Patri. Apud eam longo tempore vota suscipere perseveravit
El rei i lase meteorleg

Multi homines scientiam rerum futurarum optant; ideo spe a fallacibus hominibus deluduntur, qui
contendunt ut illi praevident omnia. Rex quidam astrologum magna pecunia conductum apud se habebat.
Quodam die astrologus ille de tempestate consultus est a rege, quia per agros equitare volebat. Ille, inspecto
caelo, nullum imber teget caelum promisit. Cum autem rex per agros equitaret, a quodam agricola
conspectus est, et: O rex exclamavit agricola, in villam tuam te recipe. Etenim si sub divo manseres,
mox maximo imbre perfunderis. Rex nihilominus pergit iter; sed subito caelum nubibus obducitur, solis
lumen obscuratur, imber ita densus ruit ut implerentur foss. Rex ipse, arboris fronde male tectus, aqua
perfusus esset, nisi agricola ad proximum tugurium duxisset. Ibi, dum siccatur vestis, rex agricolam
interrogat:
Video -inquit te imbrem vere prdixisse; sed quomodo id fecisti? O rex respondit agricola,
astrologum apud me habeo, qui de tempestate futura semper recte admonet me. Hodie cum ad urbem ibam,
mei asini vidi aures demissas; interea latera assidue cauda flagellabat; corpus arboris trunco applicatum
interdum fricabatur; his omnibus rebus asinus certe imbrem mihi nuntiat. Rex, siccata veste et discussis
vento nubibus, in villam suam se recepit statimque eicit astrologum, utpote qui, in rebus ad suam artem
pertinentibus, ab asino superatus esset.
33
Csar ordena construir naus
Cum in his angustiis res esset atque ui ab Afranianis militibus equitibusque obsiderentur nec pontes perfici
non possent, imperat Csar militibus ut naues faciant. Has perfectas carris iunctis deuehit noctu milia
passuum a castris XXII, militesque his nauibus flumen transportat continentemque rip collem improuiso
occupat.
Empries sota la dominaci romana

Iam tunc Empori duo oppida erant muro diuisa. Vnum Grci habebant, a Phoca oriundi, alterum Hispani;
sed Grcum oppidum in mare expositum totum orbem muri minus quadrigentos passus patentem habebat.
Hispanis retractior a mari murus erat. Tertium genus, Romani coloni ab diuo Csare post deuictos Pompei
liberos adiecti.
Al Senat, Cicer posa al descobert les intencions de Catilina i dels seus

O di immortales! Vbinam gentium sumus? Quam rem publicam habemus? In qua urbe uiuimus? Hic, hic sunt
in nostro numero, patres conscripti, in hoc orbis terr sanctissimo grauissimoque consilio, qui de nostro
omnium interitu, qui de huius urbis atque adeo de orbis terrarum exitio cogitent. Hos ego uideo consul, et
de re publica sententiam rogo et, quos ferro trucidari oportebat, eos nondum uoce uulnero. Fuisti igitur
apud Lcam illa nocte, Catilina; distribuisti partes Itali; statuisti quo quemquem proficisci placeret;
discripsisti urbis partes ad incendia.
Normes dAugust sobre ls del vestit nacional

Etiam habitum uestitumque pristinum reducere studuit ac, uisa quondam pro contione pullatorum turba,
indignabundus et clamitans: en Romanos, rerum dominos gentemque togatam! negotium dilibus dedit
ne quem posthac peterentur in foro circaue nisi positis lacernis togatum consistere.
34
Epicur diu que no s feli el ric que no sacontenta amb el que t
Epicurus similem uocem emisit: si cui, inquit, sua non uidentur amplissima, licet totius mundi dominus sit,
tamen miser est. Vel si hoc modo tibi melius enuntiari uidetur...: Miser est, qui se non beatissimum iudicat,
licet imperet mundo... Apud poetam comicum inuenis: Non est beatus, esse se qui non putat.
Scrates supera els sofistes i els filsofs naturalistes anteriors

His sophistis opposuit sese Socrates, qui subtilitate quadam disputandi refellere eorum instituta solebat
uerbis. Ex huius uberrimis sermonibus exstiterunt doctissimi uiri; primumque tum philosophia non illa de
natura, qu erat antiquior, sed hc in qua de bonis rebus et malis deque hominum uita et moribus
disputatur, inuenta dicitur.
35
8. Les oracions subordinades en llat
Tipus doracions subordinades
Equivalen a un substantiu. En la majoria dels casos

Substantives o copulatives
van introdudes per infinitiu o ut completiu
Equivalen a un adjectiu. En la majoria dels casos van

Adjectives o de relatiu introdudes per un pronom relatiu o per un participi
concertat
Equivalen a un adverbi. En la majoria dels casos van

Adverbials introdudes per cum o ut. Tamb sn adverbials les
construccions dablatiu absolut
9. Linfinitiu
a) La morfologia de linfinitiu
Existeixen quatre tipus dinfinitius i es classifiquen segons la veu, activa o passiva, i segons larrel, de present
o de perfet:
Veu activa Veu passiva
Arrel de present Amare Amari
Arrel de perfet Amatum-am-um esse

Amavisse
Amatos-as-a esse
Complements Complements
actius (CD, passius
Atribut, etc.) (C.Agent) (Mai
CD!)
36
Aquestes normes et poden servir per formar els quatre infinitius dun verb:
Infinitiu de present actiu: amare. El trobars a la tercera forma de lenunciat del verb.
Infinitiu de present passiu: amari. Noms cal substituir la terminaci re per ri.
Infinitiu de perfet actiu: amavisse. Es forma amb larrel de perfet del verb (quarta forma de
lenunciat) + isse.
Infinitiu de perfet passiu: Es forma amb el sup del verb (cinquena forma de lenunciat) + esse. Com
que parlem dinfinitius, el sup el conjugarem amb les desinncies en acusatiu (-um-am-um // -os-as-
a
b) La sintaxi de linfinitiu
Linfinitiu s un substantiu verbal:
Com a substantiu, pot fer les funcions prpies dun nom a loraci principal (subjecte, CD, atribut,
CRV, etc.)
Com a verb, s el nucli de la seva oraci i pot portar complements verbals.
Existeixen dues construccions dinfinitiu:
Qu s? Com es tradueix? Exemple
El verb de loraci Com un infinitiu: menjar, Jo vull menjar pa

Infinitiu concertat principal i linfinitiu cantar, estudiar, etc.
comparteixen subjecte
El verb de loraci Que+subjecte+subjuntiu

principal i linfinitiu
Infinitiu no concertat Ex. Que tu facis Jo vull que tu mengis pa
tenen subjectes
diferents
Exercici 1: Construeix els quatre infinitius dels verbs segents:

Ceno-cenas-cenare-cenavi-cenatum (1)
Arrel de present
Arrel de perfet
Iungo-iungis-iungere-iunxi-iunctum (3)
Arrel de present
Arrel de perfet
37
Exercici 2: Analitza i tradueix aquestes oracions dinfinitiu. Digues si sn infinitius concertats o no concertats:
1. Aiunt Democritum numquam sine risu in publico fuisse
2. Aristoteum inventorem olei fuisse dicitur
3. At Dumnorix a castris domum discere coepit
4. Barbari clamorem hostium tolerare non potuerunt
5. Caesar hostes castra oppugnaturos esse putavit
6. Classis autem Graeciam et Asiam petere directa navegatione consueverat
7. Dumnorix sibi a Caesare regnum civitatis deferri dixerat
8. Ibi congnoscit sexaginta naves cursum tenere non potuisse
9. Inveniebat ex captivis flumen milia passuum decem abesse
10. Lacetani dixerunt se Romanis obsides dare
11. Legati dicebant Armenium regem in Cappadociam impetum esse facturum
12. Pompeius huic loco propinquum collem occupavit nostrosque prohibere coepit
13. Sperat adulescens diu se victurum esse
14. Tunc haruspex dixit praeclaram victoriam significare issutque exta manducare
15. Victorem a victo superari saepe videmus
16. Legati Caesari nuntiauerunt Ariouistum cum omnibus copiis appropinquare
17. Caesar legatis dicit se amicos defendere
18. Multos affirmabant gladiatores in circo necari
19. Credebant nostri milites equites castra non cepisse
20. Petrus amicum Claudiae uidere non poterat
38
21. Errare humanum est, sed boni esse possunt uiri
22. Te in Italiam ire cum Iuliae amicis non oportet
23. Putabant Romani Ciceronem inter Romanos scriptores maximum fuisse
24. Clamabat ille miser se ciuem esse Romanum
25. Caesar partem prouinciae incursionibus hostium uastari audiebat
26. Caesar iussit obsides ad certam diem ad se dari
27. Caesar cognouit per exploratores tres partes copiarum flumen traduxisse, sed quartam partem in ripa
manere
28. Eodem die ab exploratoribus cognouerunt hostes ad fluminis ripam manere
29. Per exploratores cognouit Caesar montem a suis captum esse
30. Caesar dixit se semper amicos defendisse
31. Caesari nuntiatum est equites Bruti in nostros impetum facere
32. Nuntiatur militibus imperatorem cum incolumi exercitu adesse
33. Caesar rediens a Gallia uictor alterum consulatum poscere coepit
34. Mulieres omnes propter infirmitatem maiores nostri in tutorum potestate esse uoluerunt

La descoberta del foc
Cum antiqui homines ignem incendere possent, facilius erat victum sibi comparare, atque cum metalla
exercerent, facillimum erat se armis allisque instrumentis instruere. Homines illi domos ligneas in partibus
humilioribus lacuum aedificabant, ut aditus difficilior esset.
39
Posat a prova!
Proves daccs a la Universitat. Curs 2007-2008
Una dona vella ofereix al rei Tarquini els llibres sibillins
Anus incognita ad Tarquinium Superbum regem adiit nouem libros ferens, quos esse diuina oracula
dicebat. Eos uolebat uendere. Tarquinius pretium percontatus est. Mulier nimium atque immensum
poposcit; rex derisit. Tum illa tres libros ex nouem deurit et, ecquid reliquos sex eodem pretio emere
uellet, regem interrogauit.
GELLI, Noctes Atticae I, 19
Lxic (per ordre alfabtic):

adeo, -is, -ire, -ii, -itum: anar a veure.
anus, -us: vella.
ecquid: adverbi interrogatiu, si.
emo, -is, -ere, emi, emptum: comprar.
eos: forma de is, ea, id.
percontor, -aris, -ari, -atus sum (deponent): preguntar.
Tarquinius Superbus, -i: Tarquini el Superb (rei de Roma).
uolo, uis, uelle, uolui: voler.
40
Posat a prova!
Caracalla explica les raons per les quals va fer matar el seu germ
Caracalla, post patris mortem, in Castra Praetoria pergens, apud milites conquestus est circumueniri
se fratris insidiis, atque ita fratrem in Palatio fecit occidi. Eius corpus statim cremari praecepit. Dixit
praeterea in Castris fratrem sibi uenenum parauisse; egitque publice iis gratias qui eum occiderunt.
Historia Augusta, Antoninus Caracalla II, 4-5

Castra Praetoria: campament pretori.
conquestus est: forma del verb deponent conqueror.
occidi: infinitiu passiu del verb occido.
praecipio, -is, -ere, praecepi, praeceptum: manar, ordenar.
41
10. El pronom relatiu
a) La morfologia del pronom relatiu
Singular Plural
Traducci
Que
Nominatiu qui quae quod qui quae quae
Que
Acusatiu quem quam quod quos quas quae
Antecedent+
Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum
del qual
A qui/ per a
Datiu cui cui cui quibus quibus quibus
qui
Amb qu/
Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus
en qu
b) La sintaxi de les oracions de relatiu

Com passa a totes les llenges, els relatius sn els pronoms ms complexos perqu tenen doble funci:
substitueixen una paraula que el parlant no vol repetir i introdueixen una oraci subordinada adjectiva.
Anomenem antecedent la paraula de loraci principal que substitueix el relatiu. En llat, el relatiu i
lantecedent sempre concorden en gnere i nombre per no necessriament en cas.
Totes les oracions de relatiu seran subordinades adjectives i faran la funci de CN.

1. Amo puellam, cuius pater est Romanus
2. Dominae cum quibus vinisti ancillae sunt
3. Dominus qui villam emit pater meus est
4. Ego sum ille quem tam saepe laudabatis
5. Ei pueri, quibus praemia promisisti, maiore spe laborabunt.
6. Flores, quorum odor suavissimus est, sunt rosae et violae
7. Hannibal, qui suas copias in Italiam duxerat, cum Romanis pugnavit eorumque exercitus vicit.
8. Hic est poeta cuius opera te delectant
9. Litteras accepi quas ad me misisti.
42
10. Pater qui est bonus, filios suos amat
11. Sunt digni laude omnes viri qui iusti et probi sunt
12. Templum quod vides pulcherrimum est
13. Senex cuius pecuniam pueri inuenerant gratias maximas eis egit
14. Templum, quod in medio oppido stabat, saepe uisitabam
15. Gemmae, quas mercator in Africa emerat, pretiosissimae erant
16. Hic est gladius quo rex occissus est
17. Puella, quae in cubiculo dormiebat, nihil audiuit
18. Puer cui donum dedi risit
19. Ancillae, quae in culina laborabant, cantabant
20. In eo libro narrantur dolores huius mulieris de qua iam tibi locutus sum
21. Hostes, qui trans Rhodanum uicos possessionesque habebant, ad Caesarem profecti sunt
22. Nullus dolor est quem non fuga temporis minuat
23. Lacedaemonii legatos Athenas miserunt, qui Themistoclem absentem accusarent
24. Memoria eius, cuius uirtute patria libera fuit, Atheniensibus cara erat
25. Mercator nauem conduxit quae frumentum Romam ueheret
26. Princeps Plinium emisit qui Bithynos regeret
27. Multi eorum qui in bellis capti erant in foris uendebantur
28. Nullus dolor est quem non longinquitas temporis minuat atque molliat
29. Piscator bonus est piscem qui ceperit unum
30. Errant ii qui id exspectant

43
31. Consul qui legionibus praeerat, ab oppido hostium aberat
32. Qui proximi Oceano fuerunt, in insulas contenderunt
33. Dux, qui domo egressus erat, exercitum per urbem ad forum comitabatur
El corb i la guineu
Corvus, qui celsa arbore residebat, volebat comedere caesum quem rapuerat de fenestra. Eum vidit vulpes,
quae haec verba corvo dixit: O quam lucidues est, corve, nitor pennarum tuarum! Quam pulchrum corpus
est et vultum habes! Si vocem dulcem haberes, nulla avis est melior te.
Et corvus stultus, cum vult ostendere vocem, emisit ore caesum, quem celeriter vulpes avidis dentibus rapuit.
Tum demum corvus deceptus ingemuit.
Haec fabula probat quantum valeat ingenium, et quantum sapientia praevaleat virtute.
La lloba i els infants

Proca, qui rex albanorum erat, duos filios, Numitorem et Amulium, habuit. Numitori, qui natu maior erat,
regnum relinquit. Sed Amulius fratrem expellit et tandem regnavit. Postea, ut eum subole privaret, nepotes
eius, Romulum et Remum, qui adhuc parvuli erant, alveo imposuit abiecitque in Tiberim, qui tunc forte super
ripas erat effusus. Sed flumen recessit et eos aqua in sicco relinquit. Lupa, quae ad rivum accurrit, infante
lingua lambit et eos accepit ut mater.
44
Posat a prova!
Csar distribueix les seves nou legions en tres parts
Partito exercitu, Caesar T. Labienum cum legionibus tribus in eas partes quae Menapios attingunt
proficisci iubet; C. Trebonium cum pari legionum numero ad eam regionem quae ad Atuatucos adiacet
mittit. Ipse cum reliquis tribus legionibus ad flumen Scaldem, quod influit in Mosam, ire constituit.
CAES., B. G. VI, 33

Atuatuci, -orum: els adutucs (poble de lantiga Blgica).
C. Trebonius, -i: Gai Treboni (lloctinent de Csar).
Menapii, -orum: els menapis (poble de lantiga Blgica).
Mosa, -ae: Mosa (riu de lantiga Blgica).
proficisci: infinitiu del verb deponent proficiscor.
Scaldis, -is: Escalda (riu de lantiga Blgica).
tribus: forma del numeral tres.
T. Labienus, -i: Tit Labi (lloctinent de Csar).
45
11.El participi
a) Morfologia i sintaxi del participi
Com es Com es Quins complements

Com es construeix?
declina? tradueix? porta?
Arrel de present + vocal denlla+

ns/nt + 3a declinaci consonntica
Larrel de present s la primera
forma de lenunciat sense la o
Com un gerundi
La vocal denlla ser: Amb la 3a
Participi de Exemple:
a = 1a conjugaci declinaci Actius
present consonntica cantant,
= 2a conjugaci menjant, etc.
e = 3a i 4a conjugaci
Utilitzarem ns per al nominatiu i

nt+3a conjugaci per a la resta de
casos
Com un
Com un participi
Participi de Es forma amb el sup (5a forma de adjectiu de 3
Exemple: Passius
perfet lenunciat) terminacions:
-us-a-um cantat, menjat,
etc.
b) Construccions de participi
El participi s un adjectiu verbal:
Com a adjectiu concorda amb una paraula de loraci principal en gnere, nombre i cas
Com a verb t els seus propis complements, actius si s un participi de present i passius si s un
participi de perfet
Existeixen dues construccions de participi
Quina subordinada
Qu s? Com es tradueix?
introdueix?
Present: com un gerundi

Un participi amb (cantant)
Participi concertat antecedent a la principal. Adjectiva, CN
Pot anar en qualsevol cas Perfet: com un participi
(cantat)
Un participi en ablatiu + En + infinitiu (En cantar)

Participi no concertat
un ablatiu Adverbial, CCT/CCM
Havent + participi (Havent
ABLATIU ABSOLUT No concerta amb ning cantat)
46
Exercici 1: Declina els participis segents seguint les normes que has aprs:
Participi de present del verb rego-regis-regere-rexi-rectum (3)
Singular Plural
(3a consonntica) Mascul/femen Neutre Mascul/Femen Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Participi de present del verb habeo-habes-habere-habui-habitum (2)

Singular Plural
(3a consonntica) Mascul/femen Neutre Mascul/Femen Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Participi de perfet del verb castigo-castigas-castigare-castigavi-castigatum (1)

Singular Plural
-us-a-um Mascul Femen Neutre Mascul Femen Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
47
1. Anulo inuento, omnes gaudebant
2. Bellis civilibus confectis, Senatus Caesarem dictatorem perpetuum nominavit
3. Caesar celeriter, aggressus Pompeianos, ex vallo deturbavit
4. Caesar, cognita militum voluntate, cum ea legione proficiscitur, ibique tribunos plebis, qui ad eum
confugerant, convenit.
5. Caesare duce, milites urbem ceperunt
6. Cicero, consul factus, Sergii Catilinae coniurationem constantia curaque patefecit
7. Clodii animum iudicatum habeo, cognito illo.
8. Corpora militum mortuorum magno honore a comitibus sepeliuntur
9. Domina egressa, serui garrire coeperunt
10. Duce loquente, nuntius accurrit
11. Egressi ex oppido, milites affirmauerunt se nunquam hostes necaturos
12. Equites flumen transgressi cum hostium equitatu proelium commiserunt
13. Factam a me domum deleuerunt
14. Flumen est fluens aqua
15. Graeci Miltiadis auctoritate impulsi copias ex urbe eduxerunt
16. Graecia capta ferum uictorem cepit
17. Hasdrubal, frater Hannibalis, ex Hispania profectus cum ingentibus copiis, in Italiam peruenit
18. Hotes, montibus occuipatis, Romanis itinere prohibuerunt
19. Incolis fortiter pugnantibus, hostes urbem non ceperunt
48
20. Intellegebant milites oppugnantes imperatorem ab hostibus captum esse
21. Interroganti militi Caesar responsum nullum dedit
22. Inuidimus hominibus ridentibus
23. Iucunda est memoria praeteritorum malorum
24. Liquor fluminis regem, perfusum sudore, invitavit
25. Lucius incerto uultu pauens ad templum adcurrit
26. Milites Caesaris perterriti uirtute equitum uagabantur
27. Milites oppugnantes castra terrent fugientium agmen
28. Militibus instructis, tuba sonuit
29. Naue refecta, mercator profectus est
30. Nihil difficile est homini ueritatem amanti
31. Nostri acriter in hostes, signo dato, impetum fecerunt
32. P. Scipio Numantiam obsessam diu fame cepit
33. Pompeio Crassoque consulibus, res dira accidit
34. Post reges expulsos, consules a populo creati sunt
35. Principes ciuitatum se omnes flentes ad Caesaris pedes proiecerunt
36. Romani semper appetentes gloriae et laudis fuerunt
37. Romani, urbe capta, ualde gaudebant
38. Tarquinio regnante, Pythagoras in Italiam uenit
39. Te duce, hostes facile uincemus
40. Vrbem captam Romanorum hostes deleuerunt

49
Exercici 3: Analitza i tradueix aquest text:
Csar arriba a temps dajudar els seus

Perturbatis nostris novitate pugnae, tempore opportunissimo Caesar auxilium tulit: namque eius adventu
hostes constiterunt sed nostri ex timore receperunt. Quo facto, suo loco continuit et, brevi tempore
intermisso, in castra legiones reduxit.
Posici de les legions

Hoc facto, duabus legionibus in castris relictis, quas proxime conscripserat, reliquas legiones pro castris
constituit; deinde vidit ab hostibus legiones premi.
Actuaci de l'helveci Orguetorix

Apud Helvetios longe nobilissimus fuit et ditissimus Orgetorix. Is, Marco Pisone consule, regni cupiditate
inductus, coniurationem nobilitatis fecit et civitati persuasit ut de finibus suis omnibus copiis exirent.
50
Posat a prova!
Magnificncia dAugust en lorganitzaci despectacles
Augustus spectaculorum assiduitate et uarietate et magnificentia omnes antecessit. Aliquando
uenationem edidit, athletas quoque, exstructis in campo Martio sedilibus ligneis, item nauale proelium
circa Tiberim cauato solo, in quo nunc Caesarum nemus est. In circo aurigas cursoresque et confectores
ferarum produxit.
Gai Suetoni. Vida dAugust, 43

antecedo, -cessi, -cessum (3a): superar.
athleta, -ae: espectacle atltic. circa (preposici dacusatiu): prop de.
edo, edidi, editum (3a): oferir.
exstruo, -struxi, -structum (3a): fer construir.
produco, -duxi, -ductum (3a): presentar. solum, -i: terreny.
51
Posat a prova!
La mort de Dido. La veneraci dels seus conciutadans
Dido in sublimiore ciuitatis parte rogum ingentem construxit et, caerimoniis uariis seruatis ac hostiis
plurimis caesis, illum conscendit. Cultrum, quem sub uestibus gesserat, exseruit et in eum se
praecipitauit. Reginam exsanguem cum lacrimis publicis et maerore ciues extulerunt et, dum stetit
Carthago, aris templisque eam coluerunt.
Giovanni Boccaccio. Dido, reina de Cartago. A: Dones famoses

caedo, cecidi, caesum (3a): sacrificar.
colo, colui, cultum (3a): venerar.
exfero, extuli, elatum (irregular): emportar-se.
exsero, exserui, exsertum (3a): treure.
hostia, -ae (femen): vctima.
seruo (1a): acomplir.
sto, steti, statum (1a): perdurar, mantenir-se dret.
52
Posat a prova!
Eneas fuig de Troia i comena el seu periple
Aeneas, Veneris et Anchisae filius, in euersione Troiae deos Penates et patrem et filium Ascanium ex
incendio rapuit et cum his in Idam montem uenit; ibique uiginti nauibus fabricatis, responsis deorum
monitus, mare ingressus est et ad Thraciam uenit; ibique condidit ciuitatem, quam Aenum id est de
suo nomine uocauit.
Primer Mitgraf del Vatic, 2, 100, 1

Aenus, -i(femen): Enos (ciutat de Trcia).
condo, -didi, -ditum (3a): fundar.
ingredior, -gressus(3a): penetrar.
moneo, -ui, -itum (2a): advertir.
responsum, -i: profecia.
53
12. Les construccions amb cum
La partcula cum t dos aspectes diferents: pot ser una preposici o una conjunci. Si cum acompanya un
ablatiu, gaireb sempre ser una preposici i ho traduirem per amb. En canvi, si s una conjunci, haurem
de fixar-nos en el temps verbal de la subordinada per esbrinar-ne el significat. Lesquema que tens a
continuaci et pot fer servei:
Si no recordes amb exactitud els temps verbals, fixat en aquestes taules. Recorda que estan noms en la
veu activa per la teoria s tamb aplicable a la veu passiva.
a) Cum + indicatiu: temporal
1. am+a+ desinncies 1. am+a+ba+desinncies

Indicatiu
2.habe+desinncies 2. habe+ ba+desinncies

Arr perf.+ des. especials. Arr perf.+ era+ desin.
3.reg+i+desinncies 3. reg+e+ba+desinncies
4. audi+desinncies 4. audi+e+ba+desinncies
Infinitiu+des.
Cum + indicatiu = TEMPORAL
1. am+e+ desinncies 1. amare +desinncies
Subjuntiu
2.habe+ a+ desinncies 2.habere +desinncies Arr perf.+ eri+ desin. Arr perf.+ isse+ desin.
3. reg+ a+ desinncies 3.regere +desinncies
4. audi+a+ desinncies 4.audire + desinncies
54
b) Cum+ subjuntiu: causal

Indicatiu 1. am+a+ desinncies 1. am+a+ba+desinncies

Arr perf.+ des.
Cum + present de subjuntiu= especials. Arr perf.+ era+ desin.
CAUSAL
3.reg+i+desinncies 3. reg+e+ba+desinncies
Cum+ perfet de subjuntiu = CAUSAL
4. audi+desinncies 4. audi+e+ba+desinncies
Infinitiu+des.

Subjuntiu
c) Cum+ subjuntiu: histric

1. am+a+ desinncies 1. am+a+ba+desinncies

Indicatiu

Arr perf.+ des. especials. Arr perf.+ era+ desin.
3.reg+i+desinncies 3.Cum + imperfet de subjuntiu= HISTRIC
reg+e+ba+desinncies
4. audi+desinncies Cum+ plusquamperfet de subjuntiu = HISTRIC

4. audi+e+ba+desinncies
Infinitiu+des.

Subjuntiu
Exercici 1: Tradueix les oracions segents i identifica la construcci de cum que shi amaga:
1. Ego gaudeo cum te video
2. Utinam diem videam cum tibi agam gratias
3. Consul cum militibus venit
4. Cum venit, patrem vidit
5. Dux, cum milites hostium urbem nostram cepissent, eam delevit
6. Cum eo venisset, Romanos vicit

55
7. Cum pecuniam non habeam, adiuvare non possum
8. Fortuna vitrea est; tum cum splendet, frangitur
9. Cum iam non esset pater, ille domo exivit
10. Pugnavimus cum hostibus
11. Utilitas saepe cum honestate certat
12. Cum nomen suum in tabula vidit, maxime gausus est
Exercici 2: Tradueix el text segent:
El sacrifici d'Ifignia
Cum Graeci exercitum ad Troiam urbem ducere vellent navibus, in portu classem retinebat diuturna
tempestas ob iram Dianae. Agamemno, exercitus dux, cervam Dianae sacram vulneraverat. Tantum mors
Iphigeniae, Agamemis filiae, iram deae placare poterat.
Faet i el carruatge
Cum Phaeton in regiam patris Phoebi veniret, patri oravit ut ei permitteret currum et equos Solis unum diem
regere. Phaeton prudentia patris consilia non audivit atque laetita exultans levem currum occupavit et in
manibus suis habenas gerit.
56
Jas i el vell d'or

Iason, filius Thessaliae regis, cum rapere cuperet vellus aureum arietis, qui olim duos fratres per aera
transportavera, magnam expeditionem paravit. Cum Iason immensam navem construixisset, et in navem
conscendisset cum Theseo, et Hercule multisque Graeciae principibus in Colchidiem pervenit. Ibi Medea
Iasonem audivit. Cum Iason Colchidis regem post multos labores vicisset, vellus aureum rapuit et Medeam
in patriam secum vexit. Cum Argonautae in Graeciam venissent, Olympicos ludos instituerunt.
57
Posat a prova!
Rmul desapareix mentre presideix lassemblea de tropes
His operibus editis, cum Romulus contionem in campo haberet, subito tempestas cum magno fragore
denso nimbo regem operuit et conspectum eius contioni abstulit; nec deinde in terris Romulus fuit.
Romana pubes, cum uacuam sedem regiam uidit, silentium obtinuit.
Tit Livi. Histria de Roma, 1, 16, 1-2

aufero, abstuli, ablatum (irregular): privar de; llevar.
edo, edidi, editum (3a): dur a terme.
obtineo, -tinui, -tentum (2a): mantenir.
operio, -erui, -ertum (4a): cobrir.
opus, -eris (neutre): obra.
pubes, -is: jovent.
tempestas, -atis: tempesta.
58
Posat a prova!
UN AMIC DEL REI PIRROS SOFEREIX A TRAIR-LO

Cum Pyrrus rex in terra Italia esset et unam et alteram pugnas prospere pugnauisset, tum quispiam
Timochares, regis Pyrri amicus, ad C. Fabricium consulem furtim uenit ac praemium petiuit et, si de
praemio conueniret, promisit regem uenenis necare.
(GELL, Noctes Atticae III, 8)
LXIC (per ordre alfabtic)

C. Fabricius, -ii: Gai Fabrici (cnsol rom)
conueniret: de conuenio, -is, -ire, -ni, -ntum. Usat impersonalment: haver-hi acord
Pyrrus, -i: Pirros (rei de lEpir)
Timochares, -is: Timcar (amic de Pirros)
59
13.Les construccions amb ut
La partcula ut t molts significats diferents i, per aix, s una partcula incmoda de traduir. Pot tenir valors
adverbials (final, causal, concessiu, consecutiu, modal, etc.) o valor completiu. Per fer-ne una traducci
correcta cal seguir dos passos: identificar el mode del verb, indicatiu o subjuntiu, i fer proves amb les opcions
possibles fins trobar-ne ladient.
Lesquema que tens a continuaci et pot ajudar a trobar la traducci correcta de lut:
Modal Com, tal com

+ Indicatiu
Temporal Quan
Completiu Que
Ut
Final A fi que, perqu
+ Subjuntiu Causal Ja que, perqu
Concessiu Tot i que
Consecutiu De tal manera que
Exercici 1: Tradueix les oracions segents i identifica la construcci dut que shi amaga:
1. Cornelius rogavit Marcum, toga pura indutum, ut ad forum secum profisceretur.
2. Discipuli saepe a schola afuerunt ut ludis interessent.
3. Nostri in duas partes se distribuunt, alii se distribuunt ut praedae praesidio sint.
4. Orgetorix coniurationem nobilitas fecit et civitati persuasit ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent.
5. Poetae ita sunt dulces, ut non modo legantur sed etiam discantur.
6. Rogo te ut domi amicos nostros visites et illis maximas gratias agas.
60
7. Legatis imperauit ut multas naues aedificaret
8. Non mihi magister argumenta dedit ut exercitationes facerem
9. Caesar exhortatus est militibus ut aciem hostium frangerent
10. Senatus imperauit ut dilectus faceretur
11. Magister monet discipulos ut exercitationes faciant
12. Dicebat mihi consul ut Romam uenirem
13. Caesar militibus imperauit ut tela in hostes iacerent
14. Suis imperauit ut castra muro munirent
15. Hannibal regi Antiocho persuasit ut contra Romanos arma caperet
16. Imperator legatis misit ut tribuni cohortes e castris educerent
17. Themistocles populo persuasit ut classis centum nauium aedificaretur
18. Is ciuitati persuasit ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent
19. Tandem Ceres auxilium deorum implorauit ut Proserpina cum matre sua uiueret partem anni in terris
61
Posat a prova!
Fets del regnat de Numa
Succedit Romulo Numa, quem Romani petiuerunt ob inclitam eius religionem. Ille sacra et caerimonias
omnemque cultum deorum docuit; ille pontifices, augures ceteraque sacerdotia creauit annumque in
duodecim menses discripsit. Denique ferocem populum redegit ut imperium religione atque iustitia
gubernaret.
LUCIANNEU FLORUS, Eptom de la histria de Tit Livi, 1, 2

cultus,-us (mascul): culte.
discribo,-psi,-ptum (3a): distribuir.
ob (preposici): a causa de.
peto,-iui,-itum (3a): anar a buscar.
redigo,-egi,-actum (3a): encaminar.
religio,-onis (femen): rectitud.
sacerdotium,-ii(neutre): sacerdoci.
sacra,-orum (neutre plural): sacrificis.
succedo,-cessi,-cessum (3a): succeir.
62
Posat a prova!
Viriat, pastor lusit, soposa als romans i s assassinat

Viriathus, qui contra Romanos in Lusitania gerebat, pastor primo fuit, mox latronum dux; postremo
tantos ad bellum populos concitauit, ut adsertor contra Romanos Hispaniae putaretur. A suis
interfectus est, cum quattuordecim annis Hispanias aduersus Romanos mouisset.
EUTROPI, Breuiarium ab Vrbe condita IV, 16

cum: conjunci, cal relacionar-la amb mouisset.
gero, -is, -ere, gessi, gestum: usat en forma absoluta, actuar, lluitar.
Lusitania, -ae: Lusitnia (regi dHispnia).
tantos: concorda amb populos.
63
II. La histria de la llengua
En comenar el segle II de la nostra era, una gran extensi dEuropa formava part de lImperi Rom. I no s
noms aquesta gran franja dEuropa: els pasos mediterranis dsia i dfrica tamb eren romans.
El poble que va donar origen a un imperi tan vast, al principi, estava constitut pels pobladors duna regi
dItlia central i solcada pel riu Tber, anomenada el Latium. Ells van fundar la ciutat que ms tard havia de
donar nom a tot un imperi: Roma, la ciutat dels set turons (Septimontium).
Extensi de limperi rom
1. LIndoeuropeu
Lany 1813, el lingista Franz Bopp va publicar una obra on relacionava els sistemes
verbals del grec, del llat, del persa, del germnic i del snscrit (antiga llengua
parlada a lndia). Amb aquesta obra, Bopp va iniciar la lingstica indoeuropea.
Grcies a laplicaci dun mtode comparativista, que consistia a evidenciar les
correspondncies morfolgiques, sintctiques i lxiques entre la majoria de les
llenges europees i un bon grapat de llenges asitiques, va arribar a postular
lexistncia duna llengua comuna que havia estat lorigen de totes elles.
s molt probable, doncs, que els primers habitants dEuropa parlessin tots una
mateixa llengua, lanomenat indoeuropeu, una llengua reconstruda Franz Bopp
hipotticament que parlaven els habitants de les regions intermdies entre lEuropa
central i les estepes siberianes, al voltant del 3000 aC. No obstant aix, la manca total i absoluta de testimonis
escrits ens fa molt difcil poder donar una data ms o menys exacta. Des daquestes regions es van produir
una srie de migracions, per les quals una part daquells habitants es va dirigir a lOrient, fins a lndia, i una
altra, a Occident.
64
Dispora de lindoeuropeu
Tot i que han passat tants anys des que les llenges indoeuropees van comenar a fer-se cada vegada ms
diferents entre si, encara es pot comprovar lorigen com. Moltes paraules de diversos idiomes conserven
semblances notables. Vosaltres mateixos podeu comprovar-ho amb els exemples segents, corresponents
a algunes de les antigues llenges indoeuropees:
Termes de parentiu entre llenges antigues i actuals

*pater *mater *sunu *dhugheter *bhrater *swesor *widhewa
Indoeuropeu
pare mare fill filla germ germana vidua
Angls Father Mother Son Daughter Brother Sister Widow
Alemany Vater Mutter Sohn Tochter Bruder Schwester Wittwe
Rus --- Mat Syn --- Brat Sestra Vdova
Llat Pater Mater --- --- Frater Soror Vidua
Grec --- ---
Snscrit Pitar Matar Sunu Duhitar Bhratar Svasar Widuwe
Existeixen 12 grups de llenges dins lindoeuropeu:

1. Lindoari: en aquest grup trobem el snscrit i (ambds idiomes es parlaven a la pennsula
lhindi. itlica).
2. Lirnic: hi trobem lavstic i el persa (la 9. Leslau: inclou el rus, lucrains, el bielors, el
llengua parlada a lIran). polons, el txec, leslovac, leslov, el blgar, el
3. El tocari serbi, el croat i el macedoni.
4. Lhitita 10. El bltic: cont el litu i el let.
5. Larmeni 11. El germnic: en aquest grup hi sn lislands,
6. Lalbans el noruec, el suec, el dans, langls, el
7. El grec neerlands i lalemany.
8. Litlic: en aquest grup hi sn el llat (i totes les 12. El cltic: cont lirlands, lescocs, el galls i
llenges que en deriven), losc i lumbre el bret.
65
2. Les etapes devoluci de la llengua llatina
En el desenvolupament de la llengua llatina, com tamb passa a totes les llenges que compten amb molts
segles de vida, es poden distingir una srie de perodes. En el cas del llat, podem parlar-ne de sis:
VI aC II aC I aC I dC II dC III dC VII dC VIII dC XIV dC XV dC XVII dC
Arcaic Clssic Post-clssic Tard Medieval Humanstic
a) Llat arcaic (segles VIII aC): correspon a letapa de formaci i consolidaci de la llengua. Lautor ms
destacat daquesta poca s el comedigraf Plaute.
b) Llat clssic (segle I aC): coincideix amb el perode de transici entre la Repblica i lImperi. El llat assoleix
la plena maduresa. Daquesta poca sn els autors ms representatius de tota la literatura llatina. Cicer s
lautor ms influent pel que fa a la llengua.
c) Llat post-clssic (segles I II dC): el llat continua amb el seu bon nivell, per les obres que sescriuen ja
no tenen la gran qualitat literria del perode anterior.
d) Llat tard (segles III VII): s lpoca de lexpansi del cristianisme i de la decadncia i desaparici de
lImperi rom dOccident. Els textos ms destacables sn els de Sant Agust i Sant Jeroni.
e) Llat medieval (segles VIII XIV): estem en lpoca del naixement de les llenges romniques, que sn
les que emprar la gent als afers quotidians, mentre que el llat va quedant relegat noms per a assumptes
culturals, les classes a les primeres universitats o els afers diplomtics.
f) Llat humanstic (seglesXVXVIII): encara al Renaixement, gran part dels pensadors i cientfics ms
coneguts empraven el llat per compondre les seves obres, com per exemple Descartes o Kant.
3. Les llenges romniques

Les llenges romniques sn aquelles que deriven del llat vulgar (el parlar del poble). Formen el subgrup de
llenges indoeuropees itliques. Reben el nom de romniques perqu eren les parlades al territori de la
Romnia, lantic Imperi rom.
a) El gallec i el portugus: sestn per Portugal i Galcia, tot i que tamb es parla fora de del continent
(Brasil).
b) El castell: es parla a tota la pennsula Ibrica (tret de Portugal) i a gran part dAmrica del Sud.
c) El catal: parlat a Catalunya, a les Illes Balears, a Valncia, al Rossell (sud-est de Frana) i a lAlguer (a
lilla de Sardenya).
d) Loccit: sestn per tot el sud de Frana. A la Vall dAran lanomenen arans.
e) El francs: es parla a Frana, Blgica, a loest de Sussa i a una petita part del nord-oest dItlia.
f) El sard: es parla a la major part de lilla de Sardenya.
g) El retoromnic: es troba al sud-est de Sussa i al nord-est dItlia.
h) Litali: es parla a Itlia, Siclia, Crsega, a una part de Sardenya i al sud de Sussa.
i) El romans: es parla a lactual Romania.
j) Lasturlleons: es parla a Astries (bable) i a una part de Lle.
k) Laragons: es parla a algunes valls del Pirineu dArag.
66
67
III. La histria de Roma
1. Els orgens mitolgics

Els orgens histrics de la ciutat de Roma es perden en la boira del temps. Els mateixos romans no tenien
ms remei que acudir a la mitologia si volien poder donar explicaci de qui, quan i com es va fundar Roma.
Tot comena amb un dels esdeveniments ms importants per als grecs, la guerra de Troia. Tanmateix, per
als romans, els herois seran els troians.
1.1. El mite dEneas

Tot comena a la ciutat de Troia, a lsia Menor. El 1200 aC, va tenir lloc la famosa guerra de Troia
(testimoniada per les restes arqueolgiques), on una coalici de ciutats gregues va setjar la ciutat fins que la
va conquerir. Segons el mite, quan els grecs van poder entrar dins la ciutat i la van comenar a arrassar, la
voluntat de Jpiter va salvar daquell infern un heroi anomenat Eneas,
que era fill dAnquises i de la deessa Afrodita, i un dels principals
cabdillstroians.
Durant la fugida, Eneas perd la seva dona, Cresa, per aconsegueix
treure daquell infern el seu fill Ascani, el seu pare Anquises i un bon
grapat damics fidels que lacompanyaran en lexili. Desprs de patir
una forta tempesta i de navegar sense rumb durant un temps, el grup
de troians arriba a la ciutat de Cartago, al nord dfrica. All Eneas i els
seus homes sn rebuts com a herois per la reina Dido, que noms veure
Eneas en queda perdudament enamorada. Cedint a les peticions de la
reina, Eneas, en el decurs dun banquet amb tota laristocrcia de
Cartago all present, explica amb detall lepisodi del fams cavall de
fusta, la perfdia dels grecs, la mort del rei Pram i la destrucci de Troia
a mans dels grecs.
Enas fuig amb el seu pare i el seu fill
El relat de tantes desgrcies increment encara ms lamor de Dido
envers Eneas. Per desprs dun temps de relaci, la histria damor va acabar de sobte la nit en qu Eneas
va marxar secretament de Cartago amb els seus homes, tot seguint les ordres de Jpiter, que li tenia reservat
a Eneas un altre dest ben diferent. En adonar-se de labandonament i de lengany, Dido es va treure la vida
llenant- se a una pira de foc. A ran daquest fet, segons la llegenda, va nixer un odi visceral entre
cartaginesos i romans, que va donar lloc a molts enfrontaments bllics al llarg de la histria (les guerres
pniques).
Poc desprs Eneas i els seus homes arribaren finalment a les costes dItlia, en concret a la regi del Laci.
All es guany de seguida la simpatia del rei Latinus, qui en senyal del seu reconeixement va voler casar-lo
amb la seva prpia filla, Lavnia.Per no tothom en aquelles terres veia amb bons ullslarribada dels
forasters, especialment el jove Turnus,el rei dels rtuls, amb qui Lavnia estava promesaabans de
larribada dels troians. Desprs duns diesde tensions, al final va acabar esclatant una guerraentre amics i
enemics dels troians, que va durar finsque Eneas va matar Turnus en un duel singular. Durantel conflicte
tamb va morir el rei Latinus, que haviarecolzat Eneas des del primer moment. Per aquestmotiu, en acabar
la guerra, Eneas va ser proclamat reidels llatins, va casar-se amb Lavnia i van establir-sede manera
definitiva en aquell territori.
A la mort dEneas, el seu fill Ascani va fundar la ciutat dAlba Longa, primer nucli urb que amb el pas del
temps va esdevenir Roma.
68
1.2. Rmul i Rem
Un cop establerts a Alba Longa, passades 15 generacions, fins que al cap duns
quatre segles ms o menys hi va regnar un home que es deia Procas. Aquest
rei va tenir dos fills, el ms gran es deia Nmitor i el ms petit Amuli. Va
disposar la seva herncia duna manera fora curiosa: a un fill li deixaria el
poder i a laltre totes les riqueses. Nmitor, que era el fill gran, va triar primer
i es va quedar amb el poder, i per tant a Amuli li van correspondre les riqueses
del pare. Per Amuli, que era molt ambicis, de seguida va aprofitar aquelles
riqueses per assolir ms poder i va acabar destronant el seu germ Nmitor i
expulsant-lo dAlba Longa.
Per tal dassegurar-se que cap descendent legtim no prengus venjana
contra ell, Amuli va matar el fill de Nmitor, mentre que a la filla, Rea Slvia, la
va fer vestal, amb la qual cosa es garantia la seva virginitat perptua. Per un
temps desprs Rea Slvia va aparixer embarassada i quan era a punt de ser
enterrada viva (aquest era el cstig per a les vestals que incomplien el
jurament de virginitat), va dir que qui lhavia deixat embarassada havia estat el propi du Mart. Aix les coses,
ning no es va atrevir a executar Rea Slvia i al cap duns mesos aquesta va donar a llum dos bessons, que
van rebre el nom de Rmul i Rem.
Per ordre del rei Amuli, els bessons van ser ficats en un cistell i llenats al riu, per la fortuna va voler que
salvessin la vida. Diu la llegenda que una lloba, que acabava de parir cadells, va escoltar els bessons plorar i
els va alletar. Un pastor, Fustul, els va recollir, els va conduir a casa seva i els va criar com a propis.
La lloba capitolina
Quan Rmul i Rem es van fer grans, Fustul els va explicar la veritat sobre el seu origen. Van organitzar una
revolta contra Amuli: el van destronar i el van matar, i al final van retornar el tro legtim al seu avi Nmitor,
que encara vivia. Aquest, en senyal dagrament, els va cedir unes terres perqu hi fundessin el seu propi
regne, al costatdAlba Longa, just en el lloc on van ser trobats ialletats per la lloba.
El problema, per, era que, en ser bessons, no es podia decidir mitjanant ledat qui dels dos era el ms gran
i, per tant, hauria de governar la nova ciutat, per la qual cosa van decidir sotmetres al criteri del vol dels
ocells, tot situant-se cada un a un tur diferent: Rem fou el primer a veure ocells, sis voltors, per molt poc
desprs Rmul en va veure dotze. La interpretaci de lauguri fou polmica i, com era desperar, va acabar
enfrontant els dos germans. Finalment Rmul va acabar donant mort a Rem, perqu aquest havia gosat
traspassar els lmits de la ciutat que Rmul havia marcat al terra amb una arada.
Solucionat, doncs, el problema, Rmul fou proclamat rei de la nova ciutat, que en honor del seu fundador
va ser batejada amb el nom de Roma. Corria lany 753 aC.
69
1.3. El rapte de les Sabines
Desprs de la fundaci de la ciutat, Rmul es va preocupar de poblar-la. Va crear al tur del Capitoli una
mena de refugi o asil, on poguessin refugiar-se tots aquells habitants de la pennsula dItlia que estiguessin
fora de la llei o perseguits per la justcia: desterrats, deutors insolvents, lladres, assassins, esclaus fugitius,
bandolers, etc. Aquest va ser el nucli original de la poblaci de Roma.
Daquesta manera, doncs, a la ciutat no li van faltar homes, per el que no hi havia eren dones. Per aix
Rmul va enviar ambaixadors a tots els pobles i ciutats de la rodalia per mirar destablir amb ells alguna
mena de pacte o aliana a canvi que els cedissin en matrimoni les filles solteres. Per a tot arreu els
ambaixadors foren acomiadats amb negatives.
Va organitzar un gran espectacle, amb grans curses de cavalls, i va convidar a lespectacle tots els pobles de
la rodalia. Molts homes hi van assistir, amb les dones i els fills, deixant soles a casa les filles solteres. I mentre
se celebrava lespectacle, a una senyal pactada, els romans van entrar a les cases dels seus vens, entre ells
els Sabins, i els van raptar totes les filles.
Lgicament el rapte va provocar la reacci immediata de tots els pobles, que van declarar la guerra als
romans. Es van unir tots al voltant del rei dels Sabins, Titus Taci, ja que aquests foren els ms afectats pel
rapte de les filles. La guerra, per, fou molt llarga, fins al punt que va arribar un moment en qu les noies
raptades ja shavien acostumat als nous marits i fins i tot moltes ja en tenien fills. Llavors van ser elles les
que van suplicar als dos bndols que deixessin estar la guerra. Els seus precs tingueren xit, i finalment Sabins
i Romans signaren un pacte damistat que va culminar amb la fusi dels dos pobles.
El rapte de les Sabines
Titus Taci, rei dels sabins, i Rmul, rei dels romans, van governar junts en un principi, per Titus Taci va morir
aviat, amb la qual cosa Rmul, que tenia en aquest moment 21 anys, va quedar com a nic governant de la
nova ciutat.
2. La Monarquia (753 aC-509 aC)

2.1. Els orgens de Roma segons larqueologia
Les prospeccions arqueolgiques dutes a terme al Palat han posat en evidncia que la regi de lactual Roma
va ser habitada durant el segle VIII aC. La poblaci primitiva, formada per pastors i camperols, vivia en
cabanes rudimentries cobertes per sostres de palla. Sembla que, al cap dun segle, aquests ja shavien aliat
amb altres poblats dels turons vens per tal de fer front a lexpansi constant dels etruscos. Aquesta uni s
coneguda pels historiadors com la lliga del Septimontium. Aviat, van habitar la vall pantanosa que existia
entre els set turons i aquesta va esdevenir el centre de Roma.
70
2.2. Els 7 reis de Roma
Entre el 753 i el 509 aC, doncs, Roma va estar governada per una srie de reis que van establir les bases de
la civilitzaci: a un se li atribueix la planificaci urbanstica de la ciutat, a un altre lestabliment del culte a les
divinitats, a un altre, lorganitzaci de lexrcit, a un altre, lorganitzaci dels espectacles pblics, etc. s a
dir, que tots ells serien els responsables histrics (o mtics) de totes les bases de la civilitzaci romana
posterior.
Data de
Origen del rei Nom del rei Obres principals
govern
Fundador de Roma i primer legislador de la ciutat. Se

li atribueix el primer ordenament poltic i social , en
753 aC-717
El rei llat Rmul distingir les gentes patriciae, aquelles famlies amb
aC
parentiu amb els primers senatores, i les gentes
plebeae, la poblaci sense poder.
Se li atribueixen les reformes religioses, la instauraci

Numa Pompili de rituals i la constituci del calendari de festivitats
religioses.
Els tres reis 716 aC-616
sabins aC Tullus Hostili Se li atribueix lorganitzaci militar dels exrcits
Va ser el primer urbanitzador de Roma: va construir

Ancus Marci
el port dstia i un aqeducte
Va continuar amb les reformes urbanstiques del

Tarquini Prisc darrer rei. s conegut per la construcci de la Cloaca
Maxima.
Va construir una muralla al voltant dels set turons i

va dur a terme profundes reformes administratives,
conegudes com la constituci de Servi Tulli. Va
Els tres reis 615 aC-509
Servi Tulli substituir el sufragi universal i igualitari (entre els
etruscos aC
patricis) de Rmul per un sistema en qu el nivell de
riquesa, la contribuci a lexrcit i el pes poltic
determinaven el valor del vot.
Desprs de 25 anys de govern desptic, va haver de

Tarquini el
fugir de la ciutat expulsat pels mateixos ciutadans. La
Superb
seva histria sexplica al mite de Lucrcia.
a) El mite de Lucrcia: la fi de la monarquia

Lany 509 aC, regnava a Roma Tarquini el Superb. El mite explica que Sext Tarquini, fill del rei, i alguns
cavallers romans van apostar en una juguesca quin dells tenia lesposa ms bondadosa i honrada. Van anar
casa per casa i, dissimuladament, van espiar les esposes sense obtenir bons resultats. Per, en arribar a casa
de Collat, van trobar-se la seva dona Lucrecia brodant. Collat va ser el guanyador de la juguesca, provocant
aix les ires del prncep rom. Havent passat uns dies, quan Collat no es trobava a casa, Sext Tarquini va
apropar-se a casa de Lucrecia i li va demanar hospitalitat. Durant la nit, el prncep rom va entrar a lhabitaci
de la noia i va voler mantenir relacions amb ella.
71
Davant de la seva negativa, va amenaar-la dient aquestes paraules: Si no et deixes seduir, et matar a tu i
a un esclau, i el collocar en el teu llit perqu tothom pensi que ets una dona sense honor. En arribar
lalbada, Lucrecia va convocar el seu pare Brutus i el seu marit Collat per explicar-los qu havia passat. Per
tal de demostrar la veritat de les seves paraules, Lucrecia va treure un punyal i sel va clavar en el pit. El pare
i el marit, desesperats pel sucidi de la jove, van ensenyar el seu cos pels carrers de Roma i el poble, indignat
amb els abusos del monarca i la seva famlia, va revoltar-se. Tarquini el Superb i Sext Tarquini van exiliar-se
de Roma i Brutus i Collat van ser declarats cnsols de Roma. Daquesta manera, finalitza la Monarquia i
sinicia la Repblica.
3. La Repblica (509 aC-27 aC)

3.1. Les conquestes militars
Lany 509 aC, sinicia un nou sistema poltic: la Repblica. La noblesa creia que el poder dels reis shavia de
conservar. El poder religis es va concentrar en un sacerdot, rex sacrorum, i els poders legislatiu i militar van
passar a mans de dos ciutadans escollits anualment en els comicis, els cnsols.
Al comenament del segle IV aC, els romans dominaven una part del centre dItlia. Van lluitar per sotmetre
els altres pobles de la rodalia: els etruscos al nord, els volscos al sud i els sabins a lest. Un cop dominats, van
ser els gals, pobladors de la part nord dItlia, els qui van donar ms problemes. Fins i tot van arribar a envair
Roma lany 390 aC i la van ocupar durant gaireb un any, per tamb ells van acabar retrocedint davant
lempenta dels romans.
Mapa de lexpansi itlica
3.1.1. Les guerres pniques

Un cop dominada tota Itlia, a partir del segle III aC Roma va rivalitzar amb Cartago, una altra gran potncia
mediterrnia, per la possessi de Siclia. Aquesta rivalitat va suscitar les tres guerres pniques, anomenades
aix perqu el poble que ocupava la poderosa ciutat-estat de Cartago era dorigen pnic o fenici. Els
cartaginesos eren grans comerciants i bons militars. Dominaven el nord dfrica i les illes de Crsega,
Sardenya i una part de Siclia. Els romans, en voler expandir-se per Siclia, van topar amb els cartaginesos i
aqu es va iniciar la rivalitat militar pel domini de les illes.
a) La primera guerra pnica (264-241 aC)

La primera guerra pnica va durar 24 anys (264 - 241 aC) i va acabar amb la victria dels romans, els quals
es van fer els amos de lilla de Siclia. A banda, per, van exigir tamb les illes de Crsega i Sardenya. En el
72
tractat que van signar el 241 aC Amlcar Barca i Lutaci Catul, sespecificava tamb que els cartaginesos
abandonarien lilla immediatament i pagarien una indemnitzaci econmica a Roma durant 20 anys.
Els cartaginesos, indignats per lofensa que els soposava perdre tant territori i escanyats econmicament per
la multa, van buscar terres on poder expandir-se i fer explotacions per pagar el deute. Van enviar a la
Pennsula Ibrica un gran exrcit, comandat per Amlcar Barca, amb la intenci de conquerir tot el territorio,
daprofitar-se de les riqueses naturals encara inexplorades pels romans i dobrir nous mercats a la
Mediterrnia.
Per Amlcar va morir lany 228 aC en una batalla contra una tribu dibers,prop del naixement del riu Tajo.
El va succeir el seu gendre Asdrbal, el qualva fundar la ciutat de Cartago Nova (Cartagena), per va morir
assassinat lany221 aC. A partir daquell moment, els cartaginesos van triar Annbal, el fill grandAmlcar,
com a general en cap de les tropes.
b) La segona guerra pnica (218-202 aC)

Annbal va considerar que la millor tctica era evitar un enfrontament obert amb els romans i anar
directament a Roma. Tanmateix, aquests dominaven les illes del Mediterrani i resultava impossible una
aproximaci a la capital per mar. Per aix, el 218 aC, Annbal va organitzar una gran expedici militar: sortint
des dHispnia, va recrrer la costa mediterrnia i va creuar els Pirineus i els Alps amb 50.000 soldats i 60
elefants.
Annbal creuant els Alps amb els elefants al film de la BBC Hannibal, Romes worst
nightmare
Malgrat la fatiga, la llunyania de la ptria, la clara inferioritat numrica i laparent superioritat tctica de les
legions romanes (mai derrotades desprs de ms de tres segles), Annbal va infligir als romans quatre
derrotes consecutives molt espectaculars en menys de dos anys (a Ticino, a Trbia, al llac Trasimeno i
finalment a Cannae) i es va plantar a les portes de Roma.
El que va passar a continuaci ha estat una de les grans paradoxes de la histria. Annbal havia derrotat i
massacrat totes les legions romanes, els romans havien perdut bona part dels territoris dItlia i es
refugiaven atemorits rere les seves muralles, tot esperant latac final dAnnbal, que semblava ja inevitable.
Per Annbal no va atacar Roma. Va passar quinze anys voltant per Itlia, assolant el territori, fent i desfent
aliances amb altres pobles, mentre esperava larribada duns reforos de Cartago que mai no van arribar.
Una de les reaccions que van tenir els romans, i que a la llarga resultaria enormement positiva per a ells, va
ser enviar un parell de legions a Hispnia. Ho van fer lestiu del 218 aC, tot just quan Annbal acabava de
sortir dHispnia per creuar els Alps. Les tropes anaven sota les ordres dels germans Gneu i Publi Corneli
Escipi. Primer es van aquarterar a Massilia (lactual Marsella) i pocs dies desprs Gneu C. Escipi es va
traslladar a Hispnia: va desembarcar a Empries, amb la missi de tallar la lnia de subministrament oberta
per Annbal entre Hispnia i Itlia a travs dels Pirineus i els Alps. Escipi va derrotar els cartaginesos que
shi va trobar i els va fer recular al sud del riu Ebre. Tot seguit va establir el primer assentament rom a un
poblat iber anomenat Kesse, que ells van ampliar i van rebatejar amb el nom de Trraco. Poc desprs el seu
73
germ Publi se li va unir i tots dos junts van mantenir a ratlla els cartaginesos durant set anys, fins que van
morir al camp de batalla.
No gaire temps desprs, el fill de Publi C. Escipi, que es deia igual que ell, es va fer crrec de les tropes
dHispnia. Tot i la seva joventut (tenia 28 anys quan va ser nomenat general en capde les tropes romanes
a Hispnia), va demostrar una gran capacitat estratgica ien qesti de tres anys (entre 209 i 206 aC) va
conquerir Cartago Nova, va expulsarels cartaginesos dHispnia i es va guanyar la fidelitat dels pobles ibers.
Poc desprsEscipi va aconseguir que el Senat rom lautoritzs a traslladar la guerra a frica, i
alcapdavant de les seves legions es va plantar a les portes de Cartago la primavera de202 aC. Aix va
obligar Annbal a tornar a la seva ptria abans dhaver aconseguit elseu objectiu, destruir Roma. En la
batalla definitiva, a les planures de Zama, molt aprop de Cartago, Escipi i Annbal es van enfrontar, i en
aquest cas la victria final vaser per als romans. Els cartaginesos es van rendir i els romans els van posar
unes condicions molt dures per acceptar la rendici, per no van destruir la ciutat de Cartago.
Moviments militars dels romans i dels cartaginesos
c) La tercera guerra pnica (149-145 aC)

Al cap de 50 anys, els cartaginesos shavien refet. La tensi entre uns i altres va anar creixent per diversos
motius i finalment els romans van decidir acabar amb el conflicte, utilitzant com a pretext els conflictes de
Cartago amb el regne de Numdia, aliat de Roma. Lany 149 aC van posar setge a la ciutat de Cartago i desprs
de tres anys sota les ordres de Publi Corneli Escipi Emili, nt dEscipi lafric, la ciutat va ser conquerida,
saquejada i destruda fins als fonaments. Tots els cartaginesos supervivents van ser venuts com a esclaus i la
ciutat de Cartago va deixar dexistir, fins que al cap dun segle Juli Csar la va reconstruir com a colnia per
als seus legionaris veterans. A partir daquest moment, Roma esdevingu la dominadora indiscutible de tota
la Mediterrnia occidental.
74
3.1.2. La conquesta dHispnia
Durant la segona guerra pnica els romans van trepitjar la pennsula per primera vegada i shi van quedar.
Van conquerir la part meridional i oriental del territori i el van dividir en dues provncies: la Hispnia Ulterior
i la Citerior. La conquesta de la resta del territori va anar avanant, amb certs problemes per sense pausa.
A partir de lany 154 aC hi va haver dos focus forts dinestabilitat, lun encapalat pels lusitans (poble nmada
de la zona de les actuals Portugal i Extremadura) i laltre pels pobles del nord de la meseta castellana. El
primer dels problemes va portar de corcoll les legions romanes durant gaireb deu anys i es va solucionar
amb lassassinat del lder dels lusitans, Viriat, lany 139. El segon problema erala resistncia de la ciutat
ibrica de Numncia, aprop de Sria. Els romans la van setjar, per elsprimers intents de conquesta van
fracassar demanera humiliant. Finalment, lany 133, les tropesvan ser dirigides pel vencedor de Cartago,
PubliCorneli Escipi Emili, el qual va aconseguir, aras, la rendici definitiva de la ciutat.
Noms restava per conquerir la cornisa cantbrica, per aix va haver desperar gaireb un segle, ja que els
problemes interns dels romans van deixar en un segon pla les conquestes militars. Finalment va ser
lemperador Octavi qui, entre els anys 26 i 19 aC, va culminar definitivament la conquesta dHispnia.
Evoluci de la divisi provincial dHispnia
3.1.3. La conquesta de Grcia (215-146 aC)

Des del 215 aC, Roma va mantenir una srie de guerres defensives contra les monarquies hellenstiques de
la Mediterrnia oriental, que volien apoderar-se de Grcia i, per tant, podien esdevenir un perill per a la
pennsula itlica i per a la Urbs. Malgrat les victries, Roma va evitar annexionar el territori hellnic i hi va
establir una mena de protectorat que va durar fins a lany 148 aC, quan el Senat va convertir Macednia en
la primera provncia oriental.
Un any ms tard, Grcia estava immersa en una srie de pugnes internes socials i poltiques. Els romans van
aprofitar la situaci per enviar legions a Corint i destruir la ciutat fins als fonaments. Des daquell moment,
tot el Peloponns va esdevenir provncia romana i va rebre el nom dAcaia.
75
3.2. Els rgans poltics de la Repblica
El cursus honorum s la carrera poltica dun ciutad rom. Constava de diverses magistratures o crrecs,
totes elles esglaonades de menys a ms important.
Una magistratura s el crrec dun magistrat, que s tot aquell que exerceix un crrec pblic secular, s a
dir, no religis, i de caire civil per oposici als oficials militars. Les paraules magistratura i magister venen de
ladverbi magis, ms. Aix est relacionat amb el fet que un magistrat s ms portador del poder que
servidor. En canvi, els nostres ministres estan al servei del poble i per aix letimologia del mot prov de
minus.
Passaven un mnim de dos anys entre lexercici duna magistratura i duna altra. Totes les magistratures
tenien les caracterstiques segents:
Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren elegits
pel poble rom en els comicis o eleccions.
Prestaci gratuta: tots els crrecs eren considerats honorfics (fins i tot se'ls anomenava honores) i
en absolut retribubles.
Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels crrecs extraordinaris.
Collegialitat: sempre hi havia un collega o company al crrec per evitar la concentraci de poder en
unes niques mans i fugir aix de la monarquia.
Magistratures del cursus honorum:

Qestor: eren els que gestionaven les finances pbliques
de Roma i les de lexrcit en campanya, sempre sota la
supervisi dels cnsols.
Edil: socupaven de la gesti diria dels mercats, del
manteniment de les vies pbliques, de la vigilncia de la
ciutat i de lorganitzaci dels jocs pblics.
Trib de la plebs: eren els representants directes del poble
dorigen no patrici. Prcticament no podien proposar lleis
per podien exercir el dret de veto davant de les decisions
dels patricis. La seva figura era inviolable.
Pretor: els pretors sencarregaven dadministrar justcia
entre els ciutadans romans.
Cnsol: eren els dos mxims representants del poder
executiu i com a tals tenien quatre funcions principals:
convocar i presidir el Senat, proposar laprovaci de lleis,
comandar lexrcit i gestionar finances.
Altres magistratures:
Censor: era la magistratura ms prestigiosa de Roma. Els censors eren nomenats cada cinc anys i la
seva funci principal era classificar els ciutadans dacord amb la fortuna de cadasc. Tenien tamb
lencrrec de vetllar pels bons costums dels senadors.
Dictador: era una magistratura de carcter excepcional i implicava la suspensi temporal de tota la
resta de magistratures. Un dictador, doncs, era nomenat pels cnsols en cas de perill imminent. El
mandat durava com a molt sis mesos.
76
3.3. La crisi poltica del segle I aC
Ladquisici per la fora de les armes denormes quantitats de terra va fer que de seguida es formessin dos
grups socials clarament diferenciats: els rics, propietaris de grans latifundis, i els pobres, que no tenien
propietats i que, per tant, shavien de guanyar la vida com podien. A ms, els pobres ni tan sols podien
treballar la terra dels rics, ja que aquests compraven enormes quantitats desclaus provinents de les
conquestes militars i els feien treballar les terres. No costa gaire dimaginar quin deuria ser el clima social:
els rics, cada cop ms rics; els nadius, sense feina; els esclaus, a milers i per tot arreu. Hi va haver intents de
solucionar la situaci, per no van tenir xit i a ms el govern republic va haver de fer front a conjures i
intents de cop destat que pretenien arreglar la situaci.
3.3.1. La dictadura de Sula (82 aC-78 aC)

Lany 88 aC, es va iniciar una gran rivalitat entre Mrius, popular, i Sulla, patrici, pel comandament de
lexrcit a les campanyes contra Mitridates. Va ser Sulla qui va marxar cap a sia i Mrius va aprofitar per
fer-se amb el govern de Roma, el 87 aC. Mrius va morir de mort natural i Sulla, en tornar victoris el 83 aC,
va apoderar-se de Roma, es va autoproclamar dictador i va iniciar un perode de terror i matances contra
tots aquells que havien recolzat Mrius. Va morir lany 78, per les rivalitats entre les dues faccions encara
van continuar al llarg dalgunes dcades ms.
3.3.2. La rebelli dEspartac (73 aC-71 aC)

Lany 73 aC, un esclau dorigen traci, anomenat Espartac, va encapalar una revolta desclaus tan forta que
durant dos anys va dur de corcoll les legions romanes. Milers desclaus de tota Itlia, en assabentar-se de la
revolta, van fugir de les cases, les mines i els camps on treballaven i es van unir al gladiador traci. Van derrotar
i humiliar en diverses ocasions les legions romanes que van intentar reduir-los, per quan van voler
abandonar Itlia per via martima per fugir cadascun cap a la seva terra dorigen, van ser trats pels pirates
que els havien de proporcionar els vaixells. Finalment, les tropes unides de Cras i de Pompeu els van derrotar
i massacrar lany 71 aC.
Kirk Douglas al film Espartac
3.3.3. La conspiraci de Catilina (63 aC)

Luci Sergi Catilina va ser un dels nobles ms propers a Sulla i es va enriquir desmesuradament durant la seva
dictadura. Lany 66 aC, Catilina es va presentar a les elecccions al consulat per la candidatura va ser
desqualificada. Desprs de diversos intents, el conflicte va esclatar lany 63 aC. En perdre de nou les
eleccions, va tramar una conspiraci contra la figura del cnsol, Marc Tuli Cicer. Tanmateix, Cicer va tenir
coneixement de la conjura mitjanant Flvia, amant de Quint Curi, un dels conjurats, que li explic els plans.
Aquest ho va denunciar al Senat i Catilina va haver de fugir a Fisole, on havia reunit en secret un exrcit.
All es va produir la batalla definitiva, on Catilina va morir.
77
3.3.4. El primer triumvirat (60 aC-53 aC)
El sistema republic agonitzava, cada cop semblava ms propera la seva fi i larribada dun sistema ms
monrquic o dictatorial. En aquell moment tan crtic, dos expartidaris del dictador Sulla, per que havien
entrat en conflicte amb ell per motius daspiracions personals, van decidir intervenir: Cras i Pompeu,
justament els dos homes que havien dirigit la repressi dEspartac uns anys enrere.
Cras era un home molt poders i ben considerat. Era lhome ms ric de Roma en aquell moment i el seu
prestigi era enorme en tots els sentits, tan personal com poltic o militar. Pompeu, per la seva banda,
comptava amb la lleialtat dels exrcits i de bona part del Senat.
A tots dos aviat sels va unir Juli Csar, un jove aristcrata pertanyent a una antiga famlia noble. Va patir
persecuci per part de Sulla i va haver dexiliar-se. A la mort del dictador, va retornar a Roma, revestit de
gran popularitat per haver-se oposat a Sulla. Va fer carrera poltica a Hispnia, per la seva fita ms
important va ser sens dubte la conquesta de les Gllies.
Juli Csar i Pompeu a la srie Roma
Una soluci per als conflictes civils, que no paraven dintroduir-se dins la societat romana, va ser el
comproms al qual arribaren tots tres per tal de formar un govern tripartit fort. Aquest triumvirat (60 aC), de
carcter no oficial, tenia com a finalitat repartir-se les provncies. A Cras li toc Orient; a Csar, la Gllia; i a
Pompeu, Itlia, Hispnia i frica.
Per lequilibri es va desfer ben aviat. Cras va morir lany 53 aC mentre lluitava contra els parts en el territori
de la regi que li havia estat assignada, a la batalla de Carras. Aleshores, Csar i Pompeu es van enemistar.
Pompeu, que tenia les simpaties del Senat, va intentar governar tot sol, per Csar, desprs de les
campanyes victorioses a les Gllies, va tornar a Roma quan va acabar el seu mandat.
78
A Roma, els seus enemics esperaven Csar per demanar-li explicacions sobre les seves campanyes a les
Gllies, perqu en moltes ocasions havia actuat duna manera arbitrria i innecessriament cruel.
Assabentat pels seus oficials, Csar prengu la decisi de passar el riu Rubic, al nord dItlia, sense haver
llicenciat les seves tropes. El Rubic era la frontera geogrfica que delimitava el territori de Roma. Qualsevol
oficial que creus aquesta lnia sense el perms del Senat declarava la guerra a Roma. En aquesta situaci,
Csar va pronunciar la famosa frase alea iacta est.
Aix es va iniciar la lluita contra Pompeu. Els pompeians i el Senat van fugir de Roma i les batalles es van
produir per tota la mediterrnia. Pompeu va ser derrotat a la batalla de Farslia, a Grcia, des don va fugir
cap a Egipte buscant exili. No obstant aix, el rei Ptolomeu el va assassinar tot just desembarcar-hi. Els ltims
partidaris de Pompeu foren derrotats a la batalla de Thapsos (frica) i a Munda (Hispnia).
3.3.5. La dictadura de Juli Csar (49 aC-44 aC)

El poder de Csar es basava en lexrcit. Comptava amb la fidelitat dels seus soldats veterans, que havien
rebut de Csar terres en compensaci pels serveis prestats. Per tamb comptava amb les simpaties del
poble, que veia en la seva figura larribada de lestavilitat a Roma.
Va ser proclamat dictador lany 49 aC. Poc desprs, la dictadura va esdevenir una magistratura anual i se li
va atorgar durant 10 anys ms. Lany 44 aC, va esdevenir dictador perpetu i va comenar a acumular ttols
com el de censor, imperator (cap dels exrcits) i pontifex maximus (mxim sacerdot).
Juli Csar va augmentar el nombre de senadors fins a 900 amb persones que li eren fidels. Va repartir els
territoris conquerits entre els seus veterans i va atorgar el dret de ciutadania a moltes ciutats dHispnia i
del nord dfrica.
Per totes aquestes reformes van ser considerades per la noblesa un atac a les llibertats de la Repblica i
van veure intencions monrquiques en la presa dels ttols. Per tot aix, es va iniciar una conjura per part
dun nombrs grup de senadors, encapalats per Brutus i Cassi. Els Idus (dia 15) de mar de lany 44 aC, Csar
va caure abatut per un allau de punyalades que els conjurats li van assestar en una de les cambres del Senat.
Cesare deve morire, dels germans Taviani
3.3.6. El segon triumvirat (43 aC-31 aC)

La mort de Csar va obrir el cam a una nova lluita pel poder. El testament de Csar afavoria el seu nebot
Octavi, a qui atorgava tots els poders que ell havia acumulat; en canvi, deixava gaireb sense res Marc
Antoni, qui havia estat el principal collaborador de Csar durant els darrers anys. Aquesta decisi va
provocar inicialment tensions i enfrontaments entre tots dos. Tanmateix, grcies a la intervenci de Lpid,
governador de la Gllia Narbonense, van decidir aparcar les diferncies, formar el segon triumvirat i unir-se
per lluitar contra els assassins de Csar, que encara vivien i es preparaven lluny de Roma per recuperar les
institucions de la Repblica.
79
Octavi i Marc Antoni a la srie Roma
La batalla definitiva va tenir lloc a Filipos (nord de Grcia), on les tropes dOctavi i Marc Antoni van obtenir
la victria. Brutus i Cassius, veient-ho tot perdut, es van sucidar abans de caure en mans dels vencedors.
Marc Antoni i Octavi entraren junts a Roma i, malgrat alguna oposici, es van fer atorgar pel Senat poders
illimitats durant cinc anys. Llavors va comenar una repressi terrible contra tots aquells que havien tingut
a veure amb lassassinat de Csar o havien mostrat simpaties per Brutus i Cassius. Cicer, el gran poltic i
orador, va ser el primer a caure, per venjana personal de Marc Antoni. Cicer havia estat un acarnissat
enemic de Marc Antoni i havia pronunciat una srie de discursos molt violents contra ell, coneguts com les
Filpiques.
Els triumvirs tamb es van repartir el territori: Lpid es va quedar Hispnia i la Gllia Narbonense, Marc
Antoni, les Gllies i Octavi, Sardenya, Siclia i tota frica. Itlia havia de ser governada per tots tres.
Octavi i Marc Antoni van unir tamb les seves famlies: Octvia, germana dOctavi, es va casar amb Marc
Antoni. Daquesta manera semblava, per fi, que la situaci estava tranquilla i pacificada. Per tot es va
complicar quan, lany 33 aC, Marc Antoni, que mai no va tenir una bona relaci amb Octavi, va decidir trencar
amb ell definitivament: va abandonar la seva dona embarassada i va refugiar-se a Egipte en companyia de
la reina Cleopatra. Aquesta decisi va ser molt mal rebuda, no solament per Octavi, sin tamb pel poble
rom, queveia amb disgust com un general es divorciava duna romana per casar-se ambuna estrangera.
Marc Antoni havia esdevingut impopular i per aix el Senat,a instigaci dOctavi, li va declarar la guerra.
Octavi va derrotar les tropes de Marc Antoni i Cleopatra a la batallanaval dActium, lany 31 aC. Marc Antoni
va sucidar-se i Cleopatra, en veure les intencions dOctavi de passejar-la per Roma com a esclava, va
introduir-se a una banyera i va morir per la mossegada duna serp.
Egipte es va convertir, llavors, en una provncia ms (una de les ms desitjades, sens dubte, pel seu valor
com a graner de Roma) i Octavi va esdevenir lnic administrador de Roma. Lany 27 aC, finalitza la Repblica
i sinicia lImperi amb Octavi com a cap principal.
4. LImperi (27 aC-476 dC)

4.1. El principat dAugust (27 aC-14 dC)
En un primer moment, a fi devitar els problemes i conflictes socials del perode anterior, Octavi va respectar
aparentment les institucions bsiques de la Repblica. Per, gradualment, va anar acumulant tots els poders
en les seves mans, fins que va governar amb total autoritat, com un monarca, per sense rebre mai el ttol
de rei.
La societat romana, cansada del llarg perode de les guerres civils, va acceptar sense oposici el nou rgim
que va instaurar un llarg perode de pau a tot lImperi. Octavi, efectivament, va pacificar les provncies de
lImperi amb les legions, va millorar ladministraci i va dur a terme grans obres pbliques tant a Roma com
80
a tota la resta de lImperi. Va comptar amb eficaos collaboradors, com Agripa, el gran estadista militar, o
com Mecenes, protector dartistes i literats, qui el va ajudar amb una gran campanya propagandstica de la
seva figura.
Durant els 40 anys de mandat, va rebre diversos ttols, els quals van ser heretats per tots els emperadors
posteriors:
Imperator Cap dels exrcits. Desprs de Tiberi, significar cap de limperi
Era fill adoptiu de Csar, per tant, s el nom del seu pare. Desprs de Tiberi, ser un
Caesar
sinnim demperador
Augustus Va ser un ttol honorfic, excellent, excels. La posteritat coneix Octavi com August.
Princeps Va fer-se nomenar princeps inter pares (el primer entre els iguals).
Tribunus Plebis Va adoptar la magistratura i va esdevenir protector de la plebs
Pontifex Maximus Va esdevenir el cap de la religi
Pater Patriae Amb aquest ttol, passava a ser el pare de la ptria
4.2. La dinastia Iulio-Cludia (14 dC-68 dC)

a) Arbre genealgic de la distia Iulio-Cludia
b) Tiberi
Tiberi era el fill de Lvia, lesposa dAugust. Sempre va ocupar el segon lloc en els designis successoris
dAugust fins que la mort de tots els possibles rivals el va convertir en emperador. Va ser un home culte i
intelligent, per gens popular. Les primeres decisions poltiques van ser assenyades, per a la part final de
la seva vida es va retirar a lilla de Capri on va portar una vida dedicada al vici i la depravaci. Va delegar tot
el poder en el seu lloctinent, Sej, qui va sembrar un rgim de terror.
c) Callgula
Tenia vint-i-cinc anys quan, a la mort de Tiberi, va ser proclamat emperador amb gran acontentament del
Senat i del poble, potser perqu el seu llinatge es relacionava directament amb August i Marc Antoni. En
81
canvi, ha passat a la histria com a prototip de governant boig i cruel. Va morir assassinat a mans dels seus
propis gurdies pretorians, tres anys desprs de pujar al poder.
d) Claudi
Va ser un emperador peculiar. Pocs esperaven que aquest home, coix, geperut i quec, menyspreat des de
sempre per tota la resta de la famlia imperial, arribs a ser un emperador digne i capa com aix va ser. En
assassinar Callgula, la gurdia pretoriana el va trobar amagat sota una cortina i el va proclamar emperador.
Va endegar importants obres pbliques (per exemple, el port dstia), va incorporar la provncia de Britnnia
i va ser un home molt culte i un escriptor prolfic. Va morir assassinat per la seva darrera esposa, Agripina,
qui volia que Ner, el seu fill, arribs al poder per la via rpida.
e) Ner
Va ser un home de contrastos. Coronat emperador amb disset anys, va ser un amant de la msica, la poesia
i les arts, amb un gran inters per reformar la ciutat de Roma. Per al mateix temps, va ser un home cruel i
sense escrpols (va matar la seva mare i les dues esposes que va tenir). Va ser el primer emperador que va
endegar una persecuci contra els primers cristians; finalment es va sucidar lany 68 en veure que triomfava
una de les moltes revoltes contra ell que van tenir lloc durant el seu regnat.
Lemperador Claudi de Lawrence Alma-Tadema,

1871
4.3. La dinastia Flvia (69 dC-96 dC)

6. Vespasi
Lany 68 dC, Roma va tenir 4 emperadors. Qui realment es va fer amb el poder va ser Vespasi, primer
emperador de la dinasta Flvia. Durant el seu govern es va restablir lordre intern i es van construir grans
monuments pblics, com el Colisseu de Roma. Per sobretot ha passat a la histria com lhome que va
destruir el temple de Jerusalem i va provocar la dispora dels jueus, una decisi transcendental, de la qual
encara avui dia estem pagant les conseqncies.
7. Tit
El fill gran de Vespasi va regnar noms dos anys, per el seu govern va coincidir amb dos fets terribles que
el van convertir en un emperador malet per al poble: la terrible erupci del Vesuvi (i la consegent
82
destrucci de Pompeia i Hercul) i lincendi duna bona part de Roma. Per tal de millorar la seva imatge, lany
80 va presidir la inauguraci oficial del Colisseu de Roma. Va morir a causa duna malaltia.
Lamfiteatre Flavi
Erupci del Vesuvi
8. Domici
Tamb fill de Vespasi, va acabar de sotmetre tota la Germnia i es va dedicar amb afany a construir el limes
o sistema defensiu al llarg de tot la frontera nord de lImperi. Va governar de forma certament desptica,
fins que una conjura de senadors, farts de la situaci, va acabar amb la seva vida.
4.4. La dinastia dels Antonins (96 dC-192 dC)
9. Nerva
A la mort de Domici, el Senat va anomenar emperador un dels membres dorigen hispnic, Nerva, el govern
del qual va ser una mena dinterregne. Com que no va tenir descendncia, va buscar una persona idnia per
al crrec i va adoptar Traj.
10. Traj
Va ser el primer emperador provinci (havia nascut a Itlica, a 3 km de Sevilla). Va ampliar al mxim les
fronteres de lImperi amb la conquesta de la Dcia i les seves victorioses campanyes per lOrient. Va ser un
gran militar i un bon poltic.
11. Adri
Adri havia nascut en el si duna famlia de procedncia hispnica i shavia matingut sempre prop de Traj,
qui el va adoptar dos dies abans de morir. Des del punt de vista militar, per protegir les fronteres dels pobles
del nord de Britnnia, va fer contruir una muralla que va unir les dues costes septentrionals de lilla. La meitat
del temps que va regnar la va destinar a visitar tot lImperi per tal de controlar-ne, personalment, les
fronteres, les tropes i els governadors. A Atenes encara sn visibles les restes de les obres que hi va
promoure.
12. Marc Aureli

Va mostrar una gran inclinaci cap a la filosofia (va escriure un llibre de filosofia estoica, Pensaments), per
tamb va haver de defensar les fronteres del Danubi contra les incursions dels brbars. All precisament va
morir. Va ser lnic emperador de la dinastia Antonina que va deixar el fill propi, Cmode, com a hereu.
83
13. Cmode
No va estar a lalada de tots els seus antecessors. Es va desentendre de les tasques de govern i es va dedicar
la bona vida. Va mostrar actituds prpies dun boig, ja que pretenia ser la reencarnaci dHrcules i es feia
representar amb la pell de lle daquest heroi mitolgic. Va morir assassinat per una conjura de senadors.
4.5. Els segles III-IV dC

a) Diocleci (284-305 dC)
Va imposar a lanarquia i va encetar una etapa dabsolutisme imperial tot dissolent el Senat i exercint una
autoritat sense lmits. Comena aix una nova etapa que els historiadors han batejat amb el nom de Dominat,
per diferenciar-la de lanterior, el Principat. Va perseguir de manera ferotge els cristians, va dur a terme una
gran reorganitzaci militar i administrativa (dividint el territori en altres provncies ms petites) i va crear
ms legions, per amb menys soldats cadascuna.
Per tal devitar les lluites per la successi, Diocleci va implantar la tetrarquia, un sistema de govern entre
quatre: dos Augustos i dos Csars (amb els dos Csars com a subordinats dels dos Augustos). Aix va
significar de fet la divisi de lImperi en quatre parts i la descentralitzaci de ladministraci. Diocleci va
compartir el poder amb Maximi, Constanci Clor i Galeri. Al cap de 20 anys de govern, els dos primers van
abdicar, tal com estipulava la nova llei, en favor dels altres dos, que van passar a ser Augustos. Per entre
morts prematures i els tpics assassinats demperadors, aviat la situaci va tornar a degenerar en caos i
guerres civils per la successi.
Distribuci del territori durant la Tetrarquia Smbol de la Tetrarquia
b) Constant (306-337 dC)

Fill de Constanci Clor, amb el recolzament dels cristians, es va imposar sobre els seus enemics, va proclamar
la llibertat de tots els cultes religiosos (313, Edicte de Mil) i va convocar el primer concili ecumnic de
lEsglsia a Nicea per tal de condemnar les heretgies i fixar un credo. Va establir la capital de lImperi a la
ciutat de Bizanci, que a partir daquell moment va passar a dir-se Constantinoble (Constantino-). Els
successors de Constant van continuar les lluites internes pel poder, mentre que la situaci externa sanava
deteriorant a gran velocitat amb les invasions de les tribus visigodes.
c) Teodosi (379-395 dC)

Va ser el darrer emperador que va governar sobre tot lImperi. Va sotmetre els visigots i va frenar els pobles
brbars que contnuament atacaven les fronteres. Va abolir els cultes pagans i va convertir el Cristianisme
en la religi oficial. Desprs de la seva mort, es va dividir limperi entre els seus fills: Honori reb lImperi
dOccident, i Arcadi va dirigir el dOrient o bizant, que encara es va mantenir mil anys ms, concretament
84
fins al 1453. En produir-se lany 476 el destronament de lemperador Rmul Augstul i en ser enviades les
insgnies imperials a Constantinoble, lImperi Rom dOccident va arribar al seu final.
4.6. La caiguda de limperi (476 dC)

s impossible trobar una nica causa definitiva de lenfonsament i desaparici de lImperi rom dOccident.
Es tracta ms aviat de la suma dun grapat de factors diversos. Vegem-ne alguns:
Manca desclaus: Ja fa moltes dcades que els romans no conquereixen nous territoris, per la qual cosa
no poden aconseguir ms esclaus nous per mantenir el sistema econmic, bsicament esclavista. Els
esclaus solen morir bastant joves i no acostumen a casar-se entre ells per tenir fills. Forosament el
sistema va acabar ensorrant-se.
xit del cristianisme: La religi cristiana, que pregonava la igualtat entre tots els homes i la recuperaci
de la dignitat humana, es va escampar de manera fulgurant fins arribar a la prpia famlia imperial. I amb
unes conviccions cristianes no es podia mantenir de cap manera un sistema esclavista com el de lImperi
rom.
Poca seguretat a les fronteres: Els brbars no van parar ni un moment de pressionar les fronteres de
lImperi, que aviat es van convertir en fronteres purament simbliques, ja que cap exrcit no les
defensava. Els brbars van anar conquerint de mica en mica totes les provncies imperials, i fins i tot la
prpia Roma es va veure saquejada ms duna vegada abans de la capitulaci definitiva de lany 476.
Pssima organitzaci interna: Uns emperadors i uns dirigents poc capacitats, excepte alguna illustre
excepci, juntament amb la lgica dificultat que suposava organitzar un macro-imperi com aquell
(immenses distncies, dificultats de comunicaci, aparell burocrtic enorme i molt costs,...) van afavorir
des de dins el procs de degradaci.
Desmembrament de limperi dOccident desprs de la caiguda
85
4.7. Procs daculturaci
Per aculturaci sentn el procs de canvi que experimenten les formes de civilitzaci duna societat quan
entra en conctacte amb les duna altra societat diferent, s a dir, ens referim als canvis culturals, socials,
econmics, poltics i lingstics produts pel contacte entre cultures. Aquest contacte sempre s recproc, tot
i que sovint actua ms decisivament sobre una de les dues i pot obeir a diverses causes, com ara la conquesta
militar, la influncia econmica, el prestigi duna cultura aliena sobre la prpia, la preferncia que el poder
establert atorga a una de les dues cultures, etc.
La influncia que va tenir la civilitzaci romana sobre la resta de regions de limperi sha designat sovint amb
el mot romanitzaci i la causa principal en va ser la conquesta militar. Aquest procs va produir-se de forma
diferenciada a la part occidental i oriental de limperi, ja que des del segle I dC a la part occidental es parlava
llat i a loriental, grec. De fet, les provncies orientals eren territoris en qu sempre va persistirel record i les
realitats de les prsperes civilitzacions anteriors. En conseqncia, malgrat la crisi poltica, va saber
mantenir-se culturalment i intellectualment, perqu el record de la Grcia antiga era molt viu i els territoris
tenien un cert sentit de superioritat.
En el cas de Roma i del territori occidental, el grau dimplantaci cultural sobre el territori conquerit sexplica
per diversos factors, amb el benents que tots sinterrelacionen i cap no ns causa exclusiva:
Factor cronolgic: les primeres zones conquerides (Itlia, Sardenya, Crsega, Hispnia i la Gllia) van
romandre ms temps sota el poder de Roma i per tant van experimentar-ne una influncia ms profunda
que la resta de provncies, com ara Germnia o Judea.
Factor geogrfic: els romans, per tal de poder desplaar-se rpidament a qualsevol punt de territori, van
contruir una xarxa de carreteres de 80.000km que confluen a Roma. Tanmateix, hi va haver zones que
van quedar ms allades, a causa de la seva inaccessibilitat o de la poca importncia econmica. Per tant,
el procs dintercanvi continu era molt ms lent que no pas en altres zones ms ben comunicades.
Factor poltic: un cop conquerit un territori, hi establien colnies, ciutats noves que reproduen
exactament lorganitzacui de Roma, tant des del punt de vista poltic com administratiu, social i cultural.
Aquestes ciutats eren els focus des don es transmetia la romanitat a la poblaci indgena, la qual, atret
pel nou model , abandonava poc a poc els seus costums.
Factor hum: aquest factor estava representat sobretot pels soldats que, un cop llicenciats, no tornaven
als seus llocs dorigen sin que romanien com a ciutadans dalguna de els colnies que Roma tenia arreu.
Per mitj de casament amb nadiues, esdevenien un dels factors ms importants de propagaci de la
llengua i dels seus costums dorigen. En el mateix sentit, cal fer esment del paper que van tenir els
funcionaris de lestat rom desplaats a les provncies.
Factor lingstic: el factor ms important, ja que justifica el fet ms paradigmtic del procs de
romanitzaci, laparici de les llenges romniques a partir de la barreja del llat amb les llenges que
existien prviament a la conquesta.
86
IV. Els elements de la vida quotidiana
1. El naixement
En nixer, el nad era collocat als peus del pare. Si aquest l'aixecava i l'agafava en braos (tollere),
manifestava aix que el reconeixia com a fill i es comprometia a la criana i educaci. Aquest dia tamb es
penjava al coll de l'infant una mena de capseta amb forma de bola (bulla), plena d'amulets perqu el
protegissin dels mals esperits durant la infantesa.
Per si el pare considerava que ja tenia prou fills o que no tenia mitjans econmics per fer-se'n crrec, era
lliure d'abandonar-lo. Els pares no tenien l'obligaci, ni moral ni jurdica, d'acceptar tots els fills nascuts del
matrimoni. Labandonament dels fills acabats de nixer (expositio), per tal que fossin adoptats per altres
famlies, constitua una prctica habitual i legal, tant entre les famlies pobres com en les riques.
2. La gens, la famlia i els noms

La gens es componia dun conjunt de famlies, els membres de les quals es consideraven descendents dun
avantpassat com per lnia masculina. Els membres duna gens tenien un mateix nom gentilici. Un sinnim
actual seria clan.
Per als romans, la famlia s un grup de persones que estan sota la potestat duna figura masculina. El cap
de la famlia s el paterfamilias i els seus descendents estan sotmesos a la seva autoritat paterna, com tamb
ho est la seva dona o una filla. La famlia, doncs, es composa dun home lliure, a qui la mort del seu pare ha
fet amo dels seus drets; de la seva esposa, dels seus fills, dels fills dels seus fills amb les seves esposes, de
les seves filles no casades i de les filles dels seus fills, amb tots els seus bns.
El nom dun ciutad rom constava de tres parts:
Praenomen: es correspon amb el nostre nom propi. Designa lindividu dins la seva famlia. Cal dir que
els praenomina romans sn molts limitats. De fet, noms nhi havia 18 aproximadament, que
acostumaven a escriures sempre abreujats. Els ms importants sn Gaius, Decimus, Publius, Sextus,
Titus i Lucius.
Nomen: es el nom de la gens, designa amb el mateix nom a tots els
elements que pertanyen a la mateixa famlia (per exemple, Iulius,
que indica que pertany a la famlia Iulia). Equival al nostre primer
cognom.
Cognomen: en un principi eren sobrenoms (per exemple, Caesar)
que indicaven procedncia geogrfica (Coriolanus, provinent de la
ciutat de Corioles, etc.), professions (Agricola, pags; Pictor, pintor,
etc.) o caracterstiques fsiques o morals (Cicero, cigr; Celer, rpid;
Crassus, gras etc.). Aquest sobrenom es va acabar heretant i va
esdevenir una manera de diferenciar les branques familiars dins
duna gens.
Agnomen: era un terme que safegia als generals militars si havien destacat per alguna victria. Per
exemple, Publi Corneli Escipi, en guanyar la victria de Zama contra els pnics, va rebre lagnomen
dAfricanus.
Les dones no tenien praenomen, i normalment el seu nomen consistia en feminitzar el nomen patern. Si hi
havia dues germanes, se les afegia l'apodus de Maior o Minor, o b Prima, Secunda, Tertia, etc, si n'eren tres
o ms. Julia, Claudia, Livia, Drusilla, Cornelia, eren els ms habituals.
87
3. Leducaci
Leducaci dun infant rom constava de tres etapes: lensenyament primari amb el paedagogus,
lensenyament secundari amb el grammaticus i lensenyament superior amb el rethor.
Lensenyament primari anava dirigit als nens dentre set i onze anys. Alguns estudiaven a casa amb
professors particulars per la majoria de nens i nenes (sense separaci de sexes) anaven a lescola, uns locals
molt humils (porxos o tabernae acondicionades) amb cadires o bancs llargs sense suport per als alumnes.
Per escriure, els estudiants utilitzaven unes tauletes de fusta cobertes de cera sobre les quals sescribia amb
un punx o estilet (stilus). Aquest punx tenia un extrem pla per poder borrar. A lescola primria saprenia
a llegir, a escriure i a comptar.
Tauleta de cera i estilet
Lensenyament secundari se centrava en lestudi de la teoria gramatical, en la lectura dautors clssics grecs
i llatins i en el comentari dels aspectes formals dels textos que havien llegit. A ms, sestudiaven altres
disciplines com la msica, la declamaci, loratria, la filosofia i lastronomia. En aquest ensenyament hi
havia sobretot nois, ja que les noies, en arribar als 14 anys, eren considerades adultes i entregades en
matrimoni.
Els nois, en arribar als setze o disset anys, deixaven l'escola i optaven per la carrera poltica (cursus honorum)
o l'exrcit. No hi havia una majoria legal d'edat i deixaven de ser impbers quan el pare o tutor els vestia
amb la toga viril, s a dir, amb vestits d'home adult, abandonant aix la toga prtexta i la bulla que havien
portat durant tota la seva infantesa. En aquest moment iniciaven lensenyament superior en qu el rethor
ensenyava al pupil un complex sistema de normes, frmules i models despressi de lart oratria i una
instrucci universal en arts, cincies i en dret. Lobjectiu era crear ciutadans capacitats per defensar les seves
idees al llarg de la carrera poltica.
4. El matrimoni
El dia del casament, la nvia anava vestida amb una tnica blanca, sobre la qual duia una mena de mantell
rectangular groguenc. Es cobria els cabells amb un vel transparent de color carbassa que li tapava tamb el
rostre i damunt daquest duia una corona trenada de flors naturals. Els nuvis i els familiars anaven a buscar-
la a casa seva i, en comitiva, es dirigien al lloc de la cerimnia, que comenava amb el sacrifici dun animal.
En comprovar els bons auguris, una dona que hagus tingut un marit agafava la m dreta dels nuvis i els
prenia testimoni de fidelitat. Abans daquest acte solemne, els nuvis havien firmat un contracte matrimonial
per tal que queds constncia legal de la voluntat de casar-se.
Un cop acabada la cerimnia religiosa, es feia el convit i, en arribar la nit, simulaven un rapte (en honor al
rapte de les Sabines, un dels mites fundacionals de Roma). La noia sagafava als braos de la mare i el marit
la prenia per la fora. Un cop dins, el nuvi li oferia foc i aigua a la seva dona com a smbols de fecunditat.
88
5. La mort
Quan un personatge important moria, el cadver era arranjat i exposat a la casa per tal que els familiars i
coneguts poguessin retre-li homenatge. El fretre era envoltat de canelobres i hi feien ofrenes de flors. La
cerimnia consistia en el trasllat del fretre al lloc de sepultura. Els esclaus que havia alliberat el mort o b
els parents el duien a les espatlles juntament amb un seguici de msics, de ploraneres, de mims i amb els
familiars vestits de negre. La necrpolis es trobava als afores de la ciutat, just a lentrada de la muralla.
Necrpolis de Barcino
6. El cmput del temps

El calendari rom arcaic es basava en el cicle lunar. L'any constava de 354 dies, repartits en 12 mesos de 29
o 30 dies. Cada dos anys s'afegia un mes addicional de 22 dies abans de comenar el mes de mar, que era
el primer mes del calendari rom.
Per com que era un sistema farrags i poc fiable, l'any 46 aC, Juli Csar va encomanar a l'astrnom egipci
Sosgenes la confecci d'un calendari molt ms precs. Aquest va dictaminar que l'any tenia 365 dies i 6
hores, per la qual cosa cada quatre anys calia afegir un dia (aquest dia es deia bis-sextum, perqu s'afegia
abans del dia 6 abans dels Idus de mar). Va mantenir la divisi de l'any en dotze mesos, designant-los per
mitj d'adjectius:
Martius (mar), dedicat a Mart, el du de la guerra, ja que els soldats comenaven a preparar-se.
Aprilis (abril), potser perqu en aquest mes les flors es comencen a obrir (aperire).
Maius (maig), dedicat a la deessa Maia, mare del du Mercuri.
Iunius (juny), dedicat a la deessa Juno, l'esposa de Jpiter.
Quintilis (juliol), el cinqu mes de l'any. Juli Csar li va canviar el nom pel seu: Julius
Sextilis (agost), el sis mes de l'any. Octavi August li va canviar el nom pel seu: Augustus
September (setembre), el set mes.
October (octubre), el vuit mes.
November (novembre), el nov mes.
December (desembre), el des mes.
Ianuarius (gener), dedicat al du Janus, el du de les dues cares. Des de mitj segle II aC va passar a
ser el primer mes de l'any.
Februarius(febrer),on se celebraven les Februa, unes festes dedicades a les purificacions i els morts.
Els dies del mes no estaven numerats, com avui dia. Tres tenien un nom fix:
Les Kalendae eren el primer dia de cada mes (per exemple, Kalendae Ianuariae: 1 de gener).
Les Nonae eren el 5 dia, excepte els mesos de mar, maig, juliol i octubre, que eren el 7 dia.
Els Idus eren el 13 dia, excepte mar, maig, juliol i octubre, que era el dia 15. La resta de dies del
mes s'anomenaven fent referncia als dies que faltaven per a les Kalendae, les Nonae o els Idus.
89
V. La religi romana
Els romans dels primers temps temien els fenmens i les forces de la natura (els numina). Per evitar-ne les
reaccions pernicioses, els divinitzaven i els retien culte. Tanmateix, en entrar en contacte amb altres
civilitzacions (especialment la grega), van identificar molts dels seus dus amb els de lOlimp i van fer seva
la mitologia que els acompanyava.
La religi a Roma tenia un sentit utilitari i estava al servei dels individus i de lEstat. Allunyada de qualsevol
contingut moral, tots els ritus i sacrificis, tant pblics com privats, tenien com a objecte obtenir un benefici
dels dus o dels esperits.
Els romans retien culte a innombrables divinitats. Cada acte de la vida (naixement, casament, viatge,
enterrament, etc.) tenia la seva divinitat protectora. Aquest carcter funcional de les divinitats permetia que
sadoptessin contnuament divinitats dels pasos sotmesos, que eren acomodades a la tradici nacional.
1. El culte privat
A Roma hi havia una dualitat religiosa. Duna banda hi havia les grans divinitats nacionals, als quals lEstat
retia culte pblic de manera oficial; i daltra banda hi havia les divinitats privades o domstiques que eren
venerades per cada famlia.
A latrium de la casa, lestana ms important de la domus, hi havia un
lararium, una mena de capelleta o de vegades una simple cavitat a la paret,
amb un altar, on eren venerats, juntament amb la deessa Vesta, els esperits
protectors de la llar i del foc. Eren els Lares familiars, representats per mitj
destatuetes o de pintures murals, als quals es retia un culte especial els dies
festius, i als qui en tots els pats diaris sels feia ofrenes: al final de cada pat
es deixava quelcom a la taula per a ells. A ms, qualsevol celebraci familiar
comenava per lofrena de perfums i garlandes de flors a les divinitats.
La famlia romana tamb retia culte als Penates, divinitats protectores del
rebost i de la casa en general. Per amb el temps, a la trada protectora de
la casa (Vesta, els Lares i els Penates) se la va designar amb el nom conjunt
de Lares familiares. Exemple de lararium
2. El culte pblic
El culte pblic, aquell que es retia als grans dus, propis o adoptats, en nom de la ciutat o de lEstat, era
quelcom oficial, ntimament lligat amb la poltica. Els dus capitolins, presidits per Jpiter, Juno i Minerva (la
trada capitolina) intervenien activament en tots els assumptes de la vida romana. Al tur del Capitoli, al
costat dels temples dels dus, es va erigir el palau del Senat, i la religi, a lpoca de lImperi, va passar a ser
un dels smbols de la unitat de lEstat.
En honor dels dus se celebraven festes i jocs. Cada du tenia assignat un o ms dies del calendari que cada
any confeccionaven els pontfexs. Per exemple:
Les Saturnalia: a mitjan desembre, on se celebrava que acabaven els dies ms foscos de lany. La
festa comenava amb un sacrifici en el temple del du Saturn i durant una setmana tenia lloc una
certa disbauxa comparable amb el nostre Carnestoltes. Els romans intercanviaven regals i, fins i tot,
amos i esclaus intercanviaven els seus papers.
Les Lupercalia: A mitjan febrer, se sacrificaven un gos i una cabra en honor de Rmul, el fundador de
Roma. Amb la sang del sacrifici simpregnaven uns fuets amb els quals els sacerdots colpejaven
tothom qui trobaven, amb la qual cosa els purificaven i els transmetien fecunditat.
90
3. Els collegis sacerdotals
3.1. Els ugurs
Eren els sacerdots especialitzats a presagiar esdeveniments. Interpretaven la voluntat dels dus a travs de
diferents tipus de senyals dels ocells: el vol de les aus era satisfactori si provenia de la part esquerra de
lugur i si no canviava de direcci abans de perdres de vista, mentre que es considerava nefastsi provenia
de la part contrria o si canviava la direcci durant lobservaci del vol. Tamb feien presagiar coses funestes
les aus que volaven a poca altura, al contrari de les que volaven molt alt, que eren considerades bon presagi.
Una observaci ms senzilla era la forma de menjar dels pollastres sagrats que els ugurs cuidaven en una
gbia. Indicaven mal auspici si es mostraven inapetents o si en menjar deixaven caure restes.
3.2. Els harspexs

Els harspexs, sacerdots dorigen oriental, eren els encarregats dobservar i estudiar les vsceres dels animals
sacrificats. Fixaven la seva atenci especialment en el fetge, i si trobaven alguna anomalia en ell, rebutjaven
la vctima i soferia un nou animal en sacrifici.
En aquesta mena de sacrificis pblics, no hi havia lloc per a la improvisaci, ja que tot estava minuciosament
reglamentat. Cada divinitat mostrava la seva predilecci per una classe dofrenes. Uns sestimaven ms
frui- tes, altres animals i alguns arribaven a lextrem dexigir un sexe o color determinats, o que lanimal es
trobs en circumstncies concretes, com ara que fos lactant, castrat, prenyada, etc.
Un cop elegit lanimal, era condut a laltar adornat de garlandes i cintes de colors. Un cop degollada la
vctima, els harspexs feien la seva feina dinspecci de les vsceres. I si la vctima era acceptada, es cremaven
les seves entranyes i la resta de carn es rostia i soferia als assistents.
Exemples dugurs i harspexs del cmic Astrix i lendev
91
3.3. Les vestals
Eren les verges o sacerdotesses de Vesta. Neren sis i les escollia el Pontifex Maximus entre les famlies de la
nobilitas romana. A la seva residncia, el temple de Vesta, al bell mig del frum rom, quedaven sota
lautoritat duna Virgo vestalis maxima. Prenien part en moltes cerimnies estatals, com per exemple les
Lupercalia, per la seva responsabilitat principal era mantenir el foc de la ciutat permanentment encs en el
seu temple. Estaven al servei de la deessa Vesta durant trenta anys i havien de professar el vot de castedat.
Ser vestal era un gran honor, tot i que no se les permetia contraure matrimoni durant els trenta anys que
dedicaven al culte a la deessa. Qualsevol infracci en el compliment dels seus deures era severament
castigada. Durant la Repblica, una Vestal que va faltar al seu vot de castedat fou enterrada viva. Lesttua
de Vesta era custodiada en un petit temple prop de lentrada de la casa on residien les Vestals.
Exercici 1: Els dus romans del culte pblic eren molt nombrosos. Els que ms coneixes sn els que es van
identificar amb els dus grecs, per n'hi havia molts ms de prpiament itlics que no van rebre la influncia
de la religi grega. Tot seguit tens una llista de vuit d'aquests dus: has d'escriure cadascun a continuaci de
la caracterstica que li correspon.
Carmenta Fides Flora Fortuna Ianus Silvanus Terminus Vertumnus
Guardi de les portes del cel, obre el dia i s lentrada a la ciutat, els carrers, la casa: _____________
Divinitat tutelar dels lmits dels camps: _____________
Du dels boscos: _____________
Profetessa i maga: _____________
Deessa de les flors, cereals i arbres fruiters: _____________
Deessa de la bona fe, lhonradesa, i la lleialtat: _____________
Deessa de les vicissituds adverses o favorables de la vida: _____________
Resideix els canvis destaci i les tasques agrcoles de recollecta: _____________
Exercici 2: Omple els forats d'aquest text que parla del culte imperial i dels cultes orientals amb les paraules
de la llista segent.
92
VI. Llatinismes
1. Expressions dorigen morfolgic divers que shan adaptat a lortografia catalana i susen com a sintagmes
nominals en diferents mbits.
[Un] accssit [Un] memorndum
[Una] addenda [Un] plus
[Un] lies / alias [Una] postdata
[Un] alter ego [El] quid
[Un] esnob [El] qurum
[Un] ex-libris [Un] rictus
[Un] lapsus [El] smmum
[Un] maremgnum [La] vis cmica
[L] nterim [Un] ultimtum
2. Expressions dorigen morfolgic divers que no shan adaptat a lortografia catalana i susen en mbits
diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.
[Un] casus belli [Un] primus inter pares
[Una] conditio sine qua non [Un] quid pro quo
[Un] modus operandi [Una] rara avis
[Un] modus vivendi [L]statu quo
[L]opera prima [La] vox populi
3. Expressions dmbit general amb sentit adverbial temporal.

A posteriori In extremis
A priori In fraganti (din flagranti)
Ab illo tempore Ipso facto
a. m. (ante meridiem) p. m. (post meridiem)
In articulo mortis Sine die
4. Expressions dmbit general amb sentit adverbial modal.

Ad hoc In mente
Ad nauseam Lato sensu
Bis Motu proprio
Ex aequo Sic
In albis Stricto sensu
In crescendo Volens nolens
In extenso
93
5. Expressions usades principalment en lmbit jurdic.
De facto Pacta sunt servanda
De iure Patria potestas
Dura lex, sed lex Persona non grata
Ignorantia legis non excusat Sub iudice
In dubio pro reo
6. Expressions usades principalment en lmbit mdic.

Coitus interruptus Rigor mortis
Placebo In vitro
Delirium tremens In vivo
7. Expressions usades principalment en els mbits socioeconmic i poltic.

Curriculum vitae Rtio
Dficit Referndum
Per capita Supervit
Prorrata / prorrateig [pro rata parte]
8. Expressions dorigen cristi que susen en mbits generals.

Inri Rquiem
Mea culpa RIP (requiescat in pace)
Peccata minuta Vrbi et orbi
Per saecula saeculorum
9. Expressions referides generalment a lmbit universitari

Cum laude Honoris causa
10. Expressions usades per referir-se a tpics literaris

Aurea mediocritas Beatus ille Verba uolant, scripta manent
Aforismes i expressions proverbials Altres expressions ds general
Ad Kalendas Graecas Cf. (confer)
Alea iacta est Etctera
Audaces fortuna iuvat i. e. (id est)
Cum grano salis Idem
De gustibus non disputandum In situ
Errare humanum est Inter nos
Facta, non uerba Per se
Intelligenti pauca Post scriptum
Mens sana in corpore sano Sui generis
Nihil noui sub sole Viceversa
Non plus ultra Vid. / V. (vide)
Veni, uidi, uici
94
VII. Urbanisme i construccions pbliques
1. La planificaci urbana
El model ms antic per als assentaments romans va ser el
castrum. Els romans, en arribar a un territori que volien
conquerir, implantaven els seus castra (campaments militars).
Amb el temps, el campament esdevenia un recinte rectangular
emmurallat amb una avinguda central en forma de creu. Els
castra eren petites guarnicions, d'unes 300 famlies, destinades a
protegir algun punt de valor estratgic, i massa redudes per
arribar a la categoria de ciutat.
Per el tipus que el romans van adoptar de manera habitual a les

ciutats planejades des del principi va ser el de la planta
hipodmica (d'Hipdamos, arquitecte milesi del segle V aC), a Exemple de castrum
qui els romans van conixer pel contacte amb els grecs.
Era aquest un model de ciutat articulada a partir de dos carrers principals, el decumanus amb direcci est-
oest, i el cardo amb direcci nord-sud. Ambds carrers confluen en el frum, el que avui en direm la plaa
del poble, que era el lloc on es trobaven els edificis ms significatius, aix com l'activitat poltica, econmica
i social ms important de la ciutat. Cardo i decumanus eren, a ms, la referncia per a un traat de carrers
parallels i perpendiculars que deixaven entre ells unes insul regulars per edificar-hi immobles.
Inevitablement, les ciutats havien d'adaptar-se al terreny, per si aquest ho permetia, tota l'urbs formava
un rectangle emmurallat amb quatre portes que s'obrien al final de les dues vies principals. Aquestes portes
eren compostes per tres obertures: una de ms gran per al pas de carruatges i cavalls, i dues de ms petites
per als vianants. Es tancaven amb portes de fusta i reixes, tamb de fusta per recobertes amb planxes de
bronze
Emerita Augusta: un exemple de planta hipodmica
95
2. Tipus de cases
La casa romana primitiva semblava una barraca amb una nica obertura que servia daccs i dentrada de
llum. Per quan els romans van entrar en contacte amb els grecs i amb els etruscos, van heretar moltes de
les caracterstiques arquitectniques i les domus van evolucionar. Segons el nivell adquisitiu de la famlia i
podem distingir tres tipus dhabitatges:
a) Villae:
Eren al mateix temps residncies campestres i granges productives. Les grans vill eren al camp o als afores
de la ciutat, enmig dels camps de conreu, i tenien installacions per al bestiar i per a les eines de conreu. Les
seves dimensions van anar evolucionant en la mesura que els ciutadans van millorar la situaci econmica
fins que, durant lpoca imperial, es van arribar a construir autntiques mansions.
b) Insulae:
A partir de les guerres pniques, a Roma es va fer evident que calia multiplicar
els habitatges, atesa lafluncia de pagesos que anaven a la ciutat per buscar-hi
mitjans de vida que no trobaven en el medi rural que els era propi. Com que no
es disposava de sl suficient, van haver de construir en altura i aix van sorgir
moltes illes de cases que van arribar a fer ms de 20 metres dalria (6 o 7 pisos).
Saccedia als pisos per escales exteriors i la planta baixa sovint es destinava a
comeros i botigues.
Aquestes cases es construen amb rapidesa i amb materials molt pocs resistents
i, per aix, sensorraven i sincendiaven amb facilitat.
Exemple dinsulae del cmic
Astrix
c) Domus:
La domus era lhabitacle primitiu dels romans. Desprs del contacte amb la cultura grega es va ampliar i va
quedar com a casa de la gent benestant. El model primitiu s d'origen etrusc, de planta rectangular, on
podem distingir tres zones: l'entrada, un cos central obert a l'aire i a la llum per la part de dalt, i un jard a
la part del darrere.
A aquestes cases s'hi accedia per un vestibulum fins la porta, desprs de la qual el passads continuava fins
a l'atrium, que era el centre del cos anterior de la casa. Es tractava d'un gran espai buit amb una obertura al
sostre, el compluvium, que es corresponia al terra amb una pila rectangular, l'impluvium, destinada a recollir
l'aigua de la pluja, que desprs passava a una cisterna subterrnia. Originriament l'atrium era el lloc on hi
havia la llar de foc i la famlia treballava, menjava i
dormia. Posteriorment, a l'atrium es van obrir
habitacions amb funcions especfiques: alcoves per
dormir-hi, petites peces per guardar-hi les imatges
dels avantpassats, i el tablinum, habitaci gran
ubicada al costat oposat de la porta d'entrada,
destinada a l'amo de la casa, per rebre amics, fer
banquets, etc.
Desprs del contacte amb la cultura grega, la domus

romana es va ampliar en el seu cos posterior, ms
interior, cap al qual es va desplaar la vida familiar. Era
el peristylum, jard envoltat d'un prtic, de vegades de
dos pisos, sostingut per columnes, i que tamb estava
envoltat d'habitacions.
96
Quant a les dependncies de servei, no tenien un lloc fix dins la casa, i se situaven all on anaven quedant
espais buits. La cuina, per exemple, solia ser molt petita, amb una fogona d'obra i un forat per a la sortida
de fums, ja que no hi havia xemeneies. A prop de la cuina hi havia les latrines i el bany. Les niques peces
que s'obrien directament al carrer eren les tabern: les destinades a botiga tenien un mostrador d'obra a
l'entrada, i a la part posterior una o dues rebotigues separades per una paret. A ms solia haver- hi un
entresl que dividia en dues parts la taberna: la part superior era la pergula, i servia de vivenda per a gent
molt pobra.
A les cases romanes no hi havia tants mobles com a les nostres. Es limitaven als objectes ms indispensables,
i empraven, a ms de baguls i armaris, forncules i petites cambres per guardar-hi llibres, vestits i estris
diversos. El triclinium els servia no noms per dormir sin tamb com a sof i per menjar-hi reclinats. Per
illuminar-se feien servir torxes, espelmes i llnties d'oli fetes de fang o de bronze, que algunes vegades eren
collocades sobre pedestals. Com que feien poca llum, en calien moltes per illuminar tota una estana. Per
illuminar la part exterior dels habitatges, hom emprava fanals penjats o torxes. Aquests fanals eren de
bronze, amb els laterals transparents, i contenien espelmes de su. Les habitacions s'escalfaven per mitj
d'estufes porttils de bronze o brasers fixos, per igualment a l'hivern passaven fora fred.
El terra era cobert en algunes parts per mosaics de temes que feien referncia a la finalitat de l'habitaci on
es trobaven. Les parets solien estar decorades amb pintures o cortinatges ms o menys luxosos i cridaners,
segons la dependncia de la casa que fos.
3. Els temples
Els temples romans, a diferncia de les esglsies actuals, no estaven destinats a acollir la congregaci de
fidels, sin a ser la casa de la divinitat a qui shonorava. Dins els temple, doncs, noms hi havia lesttua del
du o de la deessa i les ofrenes que els devots hi havien deixat.
Al frum de qualsevol ciutat romana hi havia el temple ms important, que, en principi, era dedicat a la
trada capitolina (Jpiter, Juno i Minerva) i ms endavant, durant limperi, al culte de lemperador.
El temple rom s el resultat d'una sntesi del temple etrusc i el temple grec. El temple rom tpic, fet a partir
del model de temple etrusc, era edificat sobre una base elevada, o podium, amb una escala d'accs frontal
que condua a un vestibulum, generalment amb dues files de columnes, des del qual hom accedia a la cella,
que ocupava tota la resta del podium. De vegades feien una filera de columnes tot al voltant del temple,
per com la cella ocupava tota l'amplada del podium, simulaven les columnes laterals amb pilastres
semicirculars adossades als murs dels costats i de la part posterior de la cella.
Reconstrucci del temple dAugust de Barcino
97
4. Els edificis dels espectacles pblics
4.2 El teatre
Al comenament, els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Per a partir del segle I aC, a Roma, es
van comenar a construir teatres de pedra segons els models
grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:
la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai
circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de
l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici
que feia de tel de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els
romans van seguir bsicament aquesta estructura, per van
introduir-hi innovacions per millorar-los:
Els grecs construen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma
esglaonada en forma de grades. Els romans tamb aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la
graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaos fer teatres com a edificis
independents, en els quals la graderia (cauea) descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de
formig, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones ms planes sense
dependre del relleu. La faana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.
L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'poca clssica era completament circular, va
esdevenir semicircular en el teatre rom. Tamb va canviar-ne la funci: ara hi seien els espectadors
ms importants.
Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) ms ample.
La scaena en el teatre rom es construa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot
tancat en un semicercle. La faana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres
pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a
totes les obres.
Tant el teatre grec com el rom eren a l'aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona. La cauea solia
estar dividida en tres sectors per a pblics de diferents classes socials: les classes altes a les grades ms
prximes a l'escenari i les classes baixes en la resta.
98
4.3 El circ
L'edifici del circ rom prov de l'hipdrom grec. En el circ s'oferien principalment curses de carros. Per aix
el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats.
La pista (arena) estava dividida per un terrapl allargat al mig (spina).

A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, esttues de dus i els comptadors (set ous grossos de
fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de qu constava la cursa).
Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i
separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s'asseien els magistrats, la famlia
imperial i els espectadors ms privilegiats.
A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a crrer quan el
magistrat que presidia els jocs llanava un mocador a l'arena.
Les parts del circ
4.4 Lamfiteatre
L'amfiteatre s un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta
de tres parts bsiques:
La pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de

sorra.
El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de
fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments
pels lluitadors i les gbies de les feres. Un sistema de rampes
servia per pujar les feres a l'arena.
La graderia o cauea, construda per un sistema de galeries amb
volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i
uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur
d'uns quatre metres anomenat podium. Una o ms tribunes
estaven reservades als grans personatges (l'emperador). Les parts de lamfiteatre
Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. Es podia estendre una gran lona
(uelum) per protegir del sol els espectadors.
99
5. Les termes
A Roma, ls dels banys pblics va comenar a difondres al final del segle III aC. A poc a poc, aquesta activitat
va arribar a totes les capes socials, segurament perqu existia la creena i el costum que moltes malalties es
curaven fent suar el malalt en un ambient tancat i escalfat per un braser.
Les termes (thermae) o balnearis (balnea) eren establiments pblics de bany collectiu on hi havia tres
estances amb temperatures ascendents: luna era per al bany fred (frigidarium), una altra per al bany tebi
(tepidarium) i una altra per al bany calent (caldarium). A ms, disposaven dhabitacions de serveis: un
vestidor (apodyterium), una sauna (laconum) i un gimns (palaestra). Lescalfor de les termes saconseguia
grcies a una cambra subterrnia de calefacci (hypocaustum), alimentada per un forn de carb de llenya
(praefurnium).
Les termes, a ms de ser un centre dhigiene, eren un lloc on es desenvolupava una part molt important de
la vida social romana. A les termes es trobaven els amics per fer petar la xerrada i shi assabentaven de les
darreres tafaneries.
Les parts dunes termes
100
VIII. Patrimoni cultural
1. Les calades i les vies

Els romans van donar una gran importncia a les vies de comunicaci perqu estaven convenuts que
lelement principal de lexpansi comercial radicava en una xarxa de comunicacions completa i ben
conservada. Les comunicacions es feien per les calades i a travs de rius i del mar.
Lestructura de la via era molt slida grcies al sistema de construcci que shi utilitzava. Els romans
excavaven uns fossats allargats duna profunditat de metre i mig que omplien amb diverses capes de
material. A la capa inferior shi posava una cimentaci de pedra i morter (statumen); al damunt, shi estenia
una capa de formig de runa (rudus). En tercer lloc, shi afegia una capa de grava o de formig fi (nucleus) i,
finalment, shi installava lempedrat (pavimentum), amb lloses irregulars planes, que es disposaven fent una
lleugera corba perqu laigua de la pluja no hi forms tolls.
Lamplada de les calades era de quatre a sis metres, amb voreres a tots dos costats. Les distncies de les
vies es marcava amb unes fites de pedra o unes columnes petites (miliarium).
2. Els aqeductes
Una de les obres ms caracterstiques de l'enginyeria romana va ser l'aqeducte, troballa tcnica tpicament
romana que va servir per solucionar el problema de l'abastiment d'aigua a les ciutats.
La funci de l'aqeducte era transportar l'aigua des de les fonts o

embassaments, situats generalment a llocs ms elevats, fins la ciutat,
on es canalitzava l'aigua i es distribua per mitj de canonades de
plom fins a les fonts. L'estructura de l'aqeducte consistia en un canal
cobert anomenat specus, per on circulava l'aigua, elevat sobre
gruixuts pilars units entre ells per mitj d'arcs. Aquest specus
mesurava ms o menys 2 m d'alt per 90 cm d'amplada.
Alguns cops, quan el terreny ho exigia, construen vries fileres de

pilars i arcs superposats. Com que l'aigua havia de circular
constantment, l'aqeducte era construt amb un lleuger pendent de
principi a fi. La solidesa d'aquesta construcci, alguns cops molt
extensa, requeria d'uns fonaments profunds, gruixuts i ben ancorats
al terra.
Secci dun aqeducte amb doble specus
101
3. Els ponts
La utilitzaci de l'arc i la volta com a solucions arquitectniques apareix tamb a un altre tipus d'obres
d'enginyeria: els ponts. Aquests elements arquitectnics, als quals els romans van ser especialment
afeccionats, els van permetre salvar llargues distncies, tot unint els extrems oposats de les valls i les ribes
dels rius. En realitat, ponts i aqeductes plantejaven el mateix problema: construir arcs de pedra estables i
resistents. Per aix la seva construcci noms podia fer-se sota la direcci d'autntics experts que havien de
fixar el radi exacte de cada arc i fins i tot la posici de cada pedra. Un cop construts els pilars, es feia una
armadura de fusta, la cimbra, que devia suportar el pes de l'arc.
Exemple de construcci dun arc
4. Monuments que cal conixer

Tot seguit hi ha el llistat dels monuments que cal conixer per a la prova de selectivitat:
Aqeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segvia.

Vies: Augusta (via Annia o ramal del Capsacosta) i via de la Plata.
Ponts: Martorell, Alcntara, Salamanca.
Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
Teatres: Cartagena, Clnia, Sagunt, Itlica.
Amfiteatres: Itlica, Segbriga.
Circs: Toledo.
Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
Temples: Vic, vora.
Exercici 1: Feu un Google maps on hi apareguin tots els monuments i vies del llistat anterior. A cada marcador
li heu dafegir una fitxa on hi ha aparegui el tipus de construcci, lany o segle dedificaci (si se sap) i diverses
fotos significatives que us ajudin a recordar laspecte extern de la construcci.
102
IX. Literatura
1. El concepte de literatura
Habitualment, es considera literatura tot aquell text escrit amb una intenci artstica i esttica. Tanmateix,
a lantiguitat, la literatura era tot all que contenia litterae (lletres) i que podia ser llegit.
Els textos llatins poden pertnyer a un gnere o a un altre segons les seves caracterstiques de fons (o
contingut) i segons la forma (o estructura). Aix doncs, gneres com la historiografia i lpica sovint
comparteixen el mateix contingut per es diferencien per la forma (el primer escrit en prosa i el segon, en
hexmetres).
2. La influncia grega en la literatura

Els estudiosos afirmen que la primera obra de la literatura llatina
va ser lOdussia, de Livi Andrnic, del 240 aC una traducci literal
de lOdissea dHormer. Existia, per, una literatura de tradici oral
des de temps immemorials. Les primeres inscripcions conegudes
sn del s. VI aC, per els primers textos escrits d'una certa extensi
es remunten al segle V aC. En l'mbit del dret, la Llei de les XII
Taules (450 aC) representa la primera vegada que es posen per
escrit lleis anteriorment de transmissi oral.
Quan al segle III aC Livi Andrnic adapta la primera obra, la

literatura grega ja tenia ms de cinc segles d'existncia, havia
arribat a la seva maduresa i havia desenvolupat una varietat
completa de gneres que la collocaven en un lloc incomparable Situaci estratgica de les civilitzacions durant el
segle III aC
amb qualsevol altra civilitzaci contempornia. Durant lexpansi
de Roma per la pennsula Itlica, ambdues civilitzacions van entrar en contacte i la literatura llatina va
desenvolupar-se sota la influncia de la grega, tant en contingut com en forma.
3. El teatre
Als teatres romans es representaven dues classes d'obres teatrals: tragdies i comdies. Les tragdies tenien
com a protagonistes dus o herois, i el llenguatge era solemne i molt acurat. Les comdies, en canvi, les
protagonitzaven esclaus, homes i dones del carrer i la vida quotidiana, i el llenguatge era poc acurat o fins i
tot groller de vegades. Estaven escrites totalment en vers, i van tenir millor acollida entre el pblic rom que
no pas les tragdies, que tocaven temes ms seriosos i cultes.
La comdia podia ser de dos tipus:
Palliata: sambienten a Grcia i els personatges es cobrien amb el pallium, la pea ms tpica de la
indumentria grega.
Togata: subgnere que sorg en decaure la comdia palliata. L'acci sambienta a Roma i els
personatges porten la toga, la pea de vestir tpicament romana.
103
Les comdies romanes tenen una finalitat clara i indubtable: fer riure el pblic. Juntament amb aquest
objectiu podem trobar, de vegades, una mica de stira poltica, de crtica social, o fins i tot de crtica i burla
vers determinants comportaments i actituds (l'avar, el corrupte, el bocamoll, etc). La comdia palliata va ser
la ms exitosa perqu, en ambientar-se a Grcia, els autors podien fer la crtica poltica i social amb ms
llibertat.
L'ambientaci escnica no variava gaire d'una comdia a una altra. L'acci transcorria sempre al carrer,
davant de tres portes que donaven a les cases dels protagonistes. A gaireb totes les obres trobem com a
protagonistes esclaus que fan la vida impossible alsseus amos, o b al contrari, que els fan moltssimla
pilota per aconseguir finalment el seu granobjectiu, que no s altre que la llibertat.
Reconstrucci del teatre de Clnia on saprecien les

tres portes de lescena
L'estructura de les comdies era la segent: un prleg, que contenia l'argument i uns passatges amb els quals
es pretenia predisposar benvolament l'nim dels espectadors; una part dialogada, i una altra part lrica, que
recitava un cantor acompanyat d'una flauta mentre l'actor feia, en escena, la mmica d'all que es recitava.
La majoria dactors eren estrangers, esclaus i lliberts. Tots ells gaudien de poc prestigi social i, tret d'alguna
illustre excepci, la majoria eren considerats gent sense honor. Entusiasmaven els espectadors amb llurs
histries de doble sentit, i van arribar a ser imprescindibles a les grans festes i banquets dels rics.
Algunes dones, poques, tamb intervenien a les representacions, per estaven molt mal considerades i
gaudien de la mateixa reputaci que les prostitutes.
Els actors romans, de la mateixa manera que els grecs, es cobrien el rostre amb mscares. Eren molt variades
i els actors es posaven una o una altra segons si representaven el paper dun rei, duna dona, dun esclau,
dun nen o dun animal. Un mateix actor podia cobrir ms dun paper. Les mscares es modelaven en forma
de rostre hum o danimal. Es feien de diversos materials: fusta, fang, pintura espessa, teles, cera, etc.
Exemple de mscares teatrals
104
3.1. Plaute
Titus Macci Plaute va nixer a Srsina, un poble del nord d'Itlia, cap a l'any 254
aC. Va comenar de jove com a ajudant d'una petita companyia de teatre, per
aviat ho va deixar crrer per dedicar-se als negocis d'importaci de teixits. Desprs
d'uns anys de bonana, es va arrunar i per sobreviure va haver de fer feines
gaireb prpies d'esclaus. Fins i tot va provar sort a l'exrcit i va prendre part a
alguna batalla durant la segona guerra pnica.
Quan voltava els 30 anys, va tornar definitivament al mn del teatre: va trobar un

empresari que va creure en ell i li va permetre provar sort amb la seva primera
comdia, l'Asinaria. A partir d'aqu, gaireb tot van ser xits. Va conrear l'amistat
de poltics com Publi Corneli Escipi "l'afric" o de poetes com Nevi o Enni. No
tenim cap ms notcia certa sobre les seves activitats ni sobre els darrers anys de la seva vida. Va morir cap
a l'any 184 aC, sembla que envoltat de l'admiraci i el reconeixement tant de les autoritats republicanes com
del seu pblic.
Tot i que en un principi se li van atribuir vora 130 comdies, al segle I Varr ja va reduir el nombre a 21, de
les quals ens han arribat 20. Aquestes en sn algunes: Asinria, Amfitri, La comdia de l'olla, El soldat
fanfarr, El persa, Els bessons i Pseudolus.
Els personatges sn sempre els mateixos:
Adulescens jove: un noi de bona famlia, molt enamorat, banau, depn del seu esclau per solucionar
els seus problemas.
Senex "vell": s sever, colric i avar, per aix no li impedeix ser contnuament enganyat per l'esclau
astut,.
Servus esclau: s el protagonista de les comdies de Plaute. Nhi ha de dos tipus:
o L'esclau astut s enredaire, mentider, irrespectus, sense escrpols a l'hora d'ajudar el seu
jove amo. s el motor de la intriga de l'obra, salvant amb enganys i inesgotable enginy les
dificultats que se li apareixen fins a aconseguir un final feli.
o L'esclau assenyat, en canvi, s respectus, responsable, lleial i de vegades banau.
Virgo "donzella": l'enamorada. Acostuma a ser una cortesana. No s dorigen servil sin que s la filla
perduda dun noble. Durant lobra, el reconeixement daquest parentesc s possible grcies a algun
element que la noia porta a sobre (per exemple, un anell).
Uxor o matrona esposa: sovint caracteritzada com la senyora rica de carcter dominant i de mal
geni.
Parasitus parsit: un mort de gana disposat a tot per alimentar la seva fam insaciable, ja sigui
adular, humiliar-se, etc.
Exemple dels personatges plautins
105
Lobjectiu de Plaute era provocar les rialles de lespectador. Per aquesta ra, sovint no es preocupava de
donar coherncia a lacci, la qual avana inconnexa i catica fins a resoldres duna manera sobtada. s per
aquest motiu que les comdies plautines sovint shan classificat de fabulae motoriae, s a dir, comdies
trepidants. El mrit daquestes composicions no s conixer-ne el desenlla (totalment previsible), sin la
fora cmica que tenen.
Les reflexions moralitzants sn escasses, tot i que Plaute aprofita que lacci passa a Grcia per criticar el
mn hellnic com a sinnim de vici i comoditat enfront de lausteritat del mn rom.
El llenguatge plaut t molts elements de la parla familiar i de la conversa popular (llenguatge figurat, insults,
paraulotes, etc.). A ms inventa noves paraules i nombrosos jocs de paraules que fan riure el seu auditori. A
causa del registre colloquial dels seus personatges, hem arribat a saber com era el registre vulgar del llat.
3.2. Terenci
La vida de Publi Terenci Afer, igual com passa amb la de Plaute, s
plena dinterrogants i misteris. No sabem del cert ni on ni quan va
nixer, per per les dades que en donen alguns contemporanis seus
podem deduir que va nixer a frica, potser a Cartago, pels volts del
195 aC. Sembla que, essent encara un infant, va ser venut com a
esclau i va ser comprat pel senador Terenci Luc. Aquest va quedar
de seguida sedut per les qualitats intellectuals (i potser tamb per
la bellesa) daquell jove, per la qual cosa va decidir donar- li una
educaci dhome lliure, i ben aviat el va manumetre (alliberar).
Va tenir molt bones relacions entre lelit poltica i militar del moment i va ser especialment recolzat per Publi
Corneli Escipi Emili, nt del gran Escipi lAfric, que tamb va ser protector de Plaute. Per per aquest
mateix motiu, tamb va tenir enemics poderosos que van intentar fer-li la vida impossible tot el que van
poder. Molts dels seus collegues dramaturgs van intentar desprestigiar-lo i lacusaven de plagiar les seves
comdies. Mentre censuraven Terenci, que era un llibret, atacaven indirectament les idees poltiques dun
clan molt poders, el dels Escipions, que podia esdevenir un perill per a la Repblica.
La seva mort s tamb misteriosa. Sabem que amb 35 anys va viatjar a Grcia on shi va estar un any traduint
al llat comdies gregues, sobretot de Menandre. Desprs va partir novament cap a Roma i ja no en sabem
res ms. El ms probable s que mors a conseqncia del naufragi del vaixell en qu viatjava.
Va traduir i adaptar fora comdies gregues, encara que tamb destaca per la producci prpia. Per com
que va morir tan jove, no va tenir temps descriure massa obres. Sembla que va escriure 6 comdies,
estrenades entre 166 i 160 aC, i totes shan conservat fins als nostres dies: Andria, La sogra, El turmentador
de si mateix, Leunuc, El parsit i Els Germans.
Les seves comdies sn, doncs, clarament palliates, ja que transcorren a Atenes i sn dambientaci
clarament grega. Els seus temes i el seu llenguatge sn ms elevats que els de Plaute, fins i tot es pot dir que
les seves obres contenen un to ms moralitzador que les comdies plautines. Sn comdies ms assentades,
ms reflexices, per la qual cosa han estat qualificades de fabulae statariae, s a dir, comdies reposades.
Tamb cuida fora la caracteritzaci dels personatges i el desenvolupament de la trama. Les seves obres sn,
en resum, ms refinades i cuidades que les de Plaute. Probablement per aix va tenir menys xit que Plaute.
4. Cicer i loratria
Loratria s el gnere literari basat en lart de la paraula, destinada a persuadir, convncer i agradar. Est
106
escrit en prosa, amb la finalitat de ser recitat en pblic i el seu contingut s majoritriament poltic, jurdic i
filosfic.
Marc Tulli Cicer (106-43 aC) va nixer a Arpnum, al sud del Laci, en el si duna famlia dordre eqestre. De
jove va viure a Roma, al marge de les lluites fratricides entre Mari i Sulla, que van acabar amb el triomf
daquest. En aquest context, sinicia la carrera de Cicer. Tot seguit hi ha els moments ms importants de la
seva biografia:
80 aC: amb 25 anys Cicer era un advocat

prometedor. Va guanyar el seu primer cas
important, Pro Sexto Roscio
79-77 aC: estades a Atenes per completar la
seva formaci
75 aC: com a qestor, va ser enviat a Siclia.
All va destapar lescndol de Verres (les
Verrines)
66 aC: va ser pretor
63 aC: va ser cnsol. Va viure la conjuraci
de Catilina (les Catilinries)
59 aC: fuig a lexili. Torna un any ms tard
51-50 aC: procnsol a Cilcia
49 aC: es posiciona a favor de Pompeu a la
guerra civil
45 aC: Juli Csar guanya la guerra i perdona
Cicer.
44 aC: Juli Csar s assassinat. Cicer es
posiciona a favor de Octavi i envers Marc
Antoni
43 aC: desprs de pronunciar les Filpiques
contra Marc Antoni, aquest lassassina i
penja les seves mans a la porta del frum
Els discursos de Cicer, molt nombrosos, es divideixen en dues grans temtiques, els jurdics i els poltics:
Discursos jurdics: sn aquells que Cicer va pronunciar davant d'un tribunal, fent d'advocat defensor
o d'acusador. Per exemple: Pro Sexto Roscio o In Verrem.
Discursos poltics: sn aquells que Cicer va pronunciar al Senat o al Frum, de contingut
evidentment poltic, com les Filpiques (contra Marc Antoni) o les Catilinries (contra Luci Catilina).
Els discursos de Cicer, de fet, no foren pas pronunciats tal com els llegim avui. En primer lloc, preparava el
pla del discurs i desprs en redactava algunes parts (sobretot l'exordium o comenament). Desprs els pro-
nunciava davant de l'auditori; finalment, tornava a prendre les notes taquigrfiques dels discursos
pronunciats i els tornava a escriure per a ser llegits, tot donant-los generalment un carcter ms literari i
ms extensi.
Segons Cicer, tots els discursos han de seguir lestructura segent:

107
Proemi: s la introducci, la presentaci, on l'orador tracta de guanyar-se l'atenci i la simpatia del
pblic (captatio benevolenti), i enuncia el contingut del discurs.
Exposici: s la narraci dels fets que motiven el discurs.
Argumentaci: definir clarament el punt a debat, i provar les raons que hom defensa.
Refutaci: sn els arguments que rebutgen les objeccions que presenta el contrari.
Conclusi: es fan les spliques als membres de lauditori a fi que accedeixin a les insinuacions de
lorador.
A banda, perqu un discurs sigui de qualitat i convenci, cal que inclogui els tems segents:
5. La literatura dpoca dAugust

El perode comprs entre les morts de Cicer (43 aC) i dAugust (14 dC) constitueix letapa de mxima
esplendor de la literatura llatina, especialment de la poesia. Desprs de lassassinat del dictador Juli Csar,
lany 44 aC, Roma va convulsionar davant el buit de poder que va crear la seva desaparici. Octavi August,
fill adoptiu de Csar i successor en el testament, va aliar-se amb Marc Antoni i Lpid i tots tres van crear el
segon triumvirat.
Un cop desaparegut Lpid de lescena poltica, senfrontaren Octavi i Marc Antoni en una nova guerra civil
lany 36 aC. Marc Antoni i Clepatra van ser derrotats a ccium i Octavi, el 27 aC, va ser declarat pel senat
Prnceps i Augustus. Amb aquests fets es va iniciar un regnat de 40 anys ple de pau i prosperitat, conegut
tamb com la Pax Augusta.
August va aprendre la lli amb la mort de Juli Csar. Sabia que, si simposava en el poder per la fora, els
sectors ms republicans veurien en ell un monarca. Per guanyar-se el favor del poble i va envoltar-se dels
millors literats del moment, les obres dels quals lloaven la seva figura poltica.
Existien dos cercles dintellectuals:
El cercle de Mecens: Mecens era un home riqussim, conseller de confiana i amic de lemperador
108
August. Va sostenir amb la seva fortuna els seus protegits, els quals van poder dedicar-se aix a
escriure sense problemes econmics, ja que eren normalment dorigen ms aviat humil. Pertanyien
a aquest cercle Virgili, Horaci i Tit Livi.
El cercle de Messala: partidari en un inici de Brutus i Cassi, es va passar en el darrer moment al bndol
dels vencedors i va ser tingut en molta consideraci per August. Els seus literats gaudien
dindependncia econmica i se sentien menys vinculats a la poltica del princeps. El poeta ms
important daquest cercle s Ovidi.
Els ms propers a August justificaven la presncia al poder del princeps fent referncia al seu origen
mitolgic. En efecte, a totes les obres daquesta poca sexplica la descendncia de la famlia Jlia de Iulo,
tamb conegut com Ascani, fill dEneas i net dAfrodita. Per tant, estava a crrec de Roma per justificaci
divina.
Juli Csar August
5.1. Virgili i lpica

a) El gnere de lpica
Els poemes pics sn composicions extenses escrites en hexmetres amb contingut histric i heroic. Els
hexmetres es formen de sis peus i presenten la forma segent: - - - - - -
Forma Contingut
Versos hexmetres Histric i/o heroic
b) Biografia de Virgili
Publi Virgili Mar va nixer l'any 70 aC, a prop de Mntua, al nord d'Itlia, en el si d'una famlia modesta fet
no li va impedir de rebre una educaci acurada. Des de la seva ciutat natal va anar a estudiar a Cremona i,
ms tard, va arribar a Roma on va conixer Mecens.
Quan ja havia escrit les Bucliques (un conjunt de poemes en qu els protagonistes sn pastors que, de
manera dialogada, es plantegen qestions socials, poltiques o amoroses) i les Gergiques (un poema
109
didctic en qu cantava lagricultura i altres feines del camp) August li va demanar que celebrs els orgens
de Roma i la nissaga de la gens Iulia. Va dedicar onze anys de la seva vida a aquesta tasca, fruit de la qual va
sorgir lEneida, un poema pic de dotze cants que explica els viatges dEneas des de Troia fins al Laci. Quan
tenia lobra gaireb terminada, va decidir fer un viatge per lsia Menor per conixer en persona els llocs on
transcorria la histria. Va caure malalt a Atenes, August el va convncer perqu torns amb ell a Roma per
va morir a la ciutat de Brindisi lany 19 aC.
c) Influncies gregues en lestructura de lEneida

Les obres piques gregues per excellncia sn lIlada i lOdissea. Lliada, de 24 cants, explicava la guerra de
Troia entre grecs i troians. LOdissea, de 24 cants tamb, explicava el viatge dUlisses des de Troia fins a taca.
Virgili, prenent com a base aquestes dues composicions, crea un poema pic de 12 cants: els sis primers
cants, basats en lOdissea, expliquen la fugida dEneas des de Troia fins al Laci, on ha de fundar una ciutat;
els sis darrers cants, basats en lIlada, expliquen la guerra entre troians i els habitants del Laci.
Obres piques gregues Qu fa Virgili?

- 12 cants
1. Ilada:
- Heroi troi
- 24 cants
- Estructura basada en la uni de lIlada i
- Argument: la guerra de Troia
lOdissea
- Heroi: Aquilles (grec)
6 primers cants basats en lOdissea

- Argument: els viatges dEneas per la
2. Odissea: Mediterrnia
- 24 cants
- Argument: els viatges dOdisseu per la
Mediterrnia 6 darrers cants basats en lOdissea
- Heroi: Odisseu (grec) - Argument: la guerra entre Eneas i els
habitants del Laci
110
d) Argument de lEneida
En els llibres I-IV, lautor explica larribada dEneas, fugitiu de Troia, a les costes de Cartago, desprs dun
periple per la Mediterrnia que el porta fins a Siclia, on mor Anquises. Les naus sn empeses fins a les ribes
dfrica, on Eneas s acollit per la reina Dido, que li fa explicar els seus records de la caiguda de la ciutat,
entre els quals Eneas rememora el fams passatge del cavall de fusta. Dido senamora i el conven perqu
es quedi a Cartago. Ell, per, alertat per Jpiter perqu continu la peregrinaci per fundar una nova ptria,
labandona i lempeny al sucidi.
En els llibres V i VI, cam dItlia, les naus troianes tornen a desembarcar a Siclia i, posteriorment, a Cumes,
on Eneas visita els inferns acompanyat per la Sibilla. Lheroi busca el seu pare i aquest li ensenya una rcula
de personatges que el succeiran anys a venir, entre els quals hi ha Csar i August. Aquesta s loportunitat
de Virgili per lloar la figura de lemperador i connectar-lo amb el passat i amb el futur de Roma.
En els llibres VII-XII, largument principal sn les lluites entre els troians (ajudats pel rei Llat) i els habitants
del Laci, encapalats per Turn. Aquest vol la m de Lavnia per Llat, en conixer Eneas, la promet amb
lheroi troi. Jpiter repta Juno, favorable als llatins, i Venus, favorable als troians i mare dEneas, que no
prenguin part en la lluita. Desprs de diverses batalles i mltiples combats duals, Eneas ven i mata Turn en
una lluita singular, escena amb la qual acaba el poema.
El viatge dEneas per la Mediterrnia
5.2. Horaci i la lrica

a) El gnere de la lrica
La lrica llatina s un gnere literari potic de temtica subjectiva i intimista. Normalment, el poeta expressa
el seus sentiments sobres temes filosfics, personals o, fins i tot, poltics. La forma emprada s el vers (podien
utilitzar multituds de formes lriques, totes provinents de la literatura grega) i, en ser poesia recitada,
sacompanyava dun instrument musical (lira o flauta). Lamor, malgrat s present a la lrica, s el tema
principal dun altre gnere literari, lelegia.
Forma Contingut
Vers (formes lriques diverses) Intimista, filosfic i poltic
b) Biografia dHoraci
Quint Horaci Flac va nixer lany 65 aC, a Vensia, al sud dItlia, i va morir lany 8 aC. Va passar la infncia
111
en un ambient camperol i, quan tenia set anys, el seu pare el va acompanyar a Roma a estudiar. Quan en
tenia vint, va marxar a Atenes per estudiar filosofia. Estant a Grcia, Juli Csar va ser assassinat i es va enrolar
a lexrcit de Brutus per, desprs de la desfeta daquest, va tornar a Roma, es va fer secretari del fisc i es
va dedicar a escriure. Lany 38 aC, el seu amic Virgili el va presentar a Mecens i va passar a formar part del
cercle dintellectuals propers a August.
c) Les obres dHoraci
Obres
Stires
Stira poltica i social. Composicions que critiquen els vicis i els mals
comportaments del seu temps
Epodes
Stira poltica i social amb un to ms lric
Odes o Carmina
Obra principal. Recull la tradici grega i tracta temes histrics, filosfics;
cants a la vida, a lamor i a lamistat.
Dels quatre llibres, el darrer est ntegrament dedicat a lloar la famlia
dAugust
Art Potica
Una mena depstola o carta (en vers) on explica com ha de ser una obra
literria
Carmen Saeculare
Himne per celebrar lentrada a un nou any. Va ser recitat per un cor de
nens i nenes davant de tota Roma i lloava la figura dAugust
d) Els tpics literaris

Literriament, un tpic s lexpressi o largument encunyats per un escriptor a propsit duna idea, que han
fet fortuna i que han estat adoptats per la posteritat per suggerir la mateixa idea. Tot seguit sexposen els
tpics horacians ms importants:
Beatus ille: Consisteix en lelogi i la idealitzaci de la tranquillitat de la vida al camp, en contraposici

a la vida agitada a la ciutat. Amb aquestes dues paraules (beatus ille feli aquell) comena la poesia
horaciana ms coneguda que tracta aquest tema.
Aurea mediocritas: Literalment mitjania daurada. Consisteix en lelogi de la moderaci. Segons
Horaci, en el punt mig es troba lexcellncia.
Fruggaliter: Consisteix en lelogi de lausteritat i de la lloana dels plaers senzills de la vida: el beure,
lamor, el menjar i el descans.
Tempus fugit: Fa allusi a la brevetat del temps i a la mort, que ens iguala a tots.
Carpe diem: Representa la conseqncia immediata del tpic anterior: davant de la inexorabilitat de
la mort, cal aprofitar tots els moments que ens regala la vida.
Monumentum aere perennius: Literalment monument ms perenne que el bronze. Lescriptor s
conscient que, grcies a la gran qualitat de la seva obra, esdevindr un poeta immortal.
112
5.3. Tit Livi i la historiografia
a) El gnere de la historiografia
La historiografia est formada per escrits extensos en prosa, de temtica heroica i/o histrica. Els
historigrafs antics defensaven que les seves obres eren objectives, per sovint empraven la mitologia com
a font histrica. Les composicions presenten sempre una intenci moralitzant.
Forma Contingut
Prosa Histric i heroic
b) Biografia de Tit Livi

Va nixer a la ciutat de Pdua, al nord dItlia, lany 59 aC (o el 64 aC segons alguns estudiosos). Va dedicar-
se a lestudi de la filosofia i a la retrica. En arribar a ledat adulta, es va traslladar a Roma on va entrar en
els cercles ntims de la famlia dAugust, fins al punt que va ser professor de Claudi, qui ms tard arribaria a
ser emperador. Va morir a Pdua, lany 17 dC, tres anys desprs de la mort dAugust.
c) Lobra de Tit Livi

La seva contribuci a la causa dAugust va ser Ab urbe condita, Des de la fundaci de la ciutat. Va redactar
la histria de Roma comenant des dels orgens i ho va fer en 142 llibres, dels quals noms conservem de l1
al 10 i del 20 al 45. Coneixem, per, largument dels 142 llibres grcies a resums que van fer posteriorment
Eutropi i Florus.
Lobra comenava explicant els antecedents de la fundaci de la ciutat, larribada dEneas a Itlia i la fundaci
de Roma, i acabava amb els esdeveniments de lany 9 aC. Sembla que per redactar lobra, usava fonts
antigues i seguia un text que desprs corregia i ampliava amb altres autors, sense preocupar-se gaire
danacronismes i de contradiccions. Aix li va comportar moltes crtiques pel que fa a lescrupolositat a lhora
dexposar els fets histrics.
d) Altres historigrafs
Primers escrits: els primers escrits dhistoriadors llatins van escriure la seva obra en grec, o b perqu
desitjaven glorificar Roma seguint els costums del mn hellnic o b perqu la llengua llatina no els
semblava encara prou adequada per redactar les obres.
Annalistes: els annalistes narraven els esdeveniments ms importants any per any. Aquests annals
van ser font i model per als historiadors posteriors fins que, al segle I aC, el mtode emprat va ser
reelaborat per altres historiadors que van introduir en la histria romana el to moralitzant i lestil
retric.
Sallusti: de les obres que va escriure Sallusti noms nhan restat senceres dues monografies
histriques. La ms important delles s La Conjuraci de Catilina, obra en qu explica els
esdeveniments que van tenir lloc el 63 aC., quan Catilina va intentar matar el cnsol Cicer.
Csar: Gai Juli Csar va ser triumvir juntament amb Pompeu i Cras lany 60 aC, va ser cnsol lany 58
aC, va dirigir la campanya de les Gllies entre el 58 i el 50 aC i va participar a la guerra civil contra
Pompeu. Per justificar la seva actuaci en tots aquests esdeveniments bllics, va escriure obres
histriques sobres les campanyes. Csar anomena els seus escrits Comentarii, de manera que fa una
compilaci darxius i records personals per mostrar una realitat que resulti favorable als seus
interessos. Dins dels Comentarii rerum gestarum, cal destacar-ne dues obres:
113
o De bello Gallico: La guerra de les Gllies. Constituda per vuit llibres, ens els quals es narren
els esdeveniments entre els 58 i 52 aC fins al triomf de Csar sobre el cabdill gal Vercingtorix.
o De bello civili: La guerra civil. Formada per tres llibres, ens els quals justifica la seva actuaci
poltica contra el poder establer pel fet de traspassar el Rubic sense dissoldre el Senat, tal
com havien demanat els senadors i Pompeu.
Suetoni: Aquest autor s posterior a Tit Livi. Al segle II dC, va escriure una obre de gnere biogrfic,
anomenada La vida dels dotze Csars, que comprn el perode histric que va des de Gai Juli Csar
fins a lemperador Domici.
5.4. Ovidi i lelegia

a) El gnere de lelegia
La poesia elegaca la formen els poemes escrits en dstics elegacs (una successi de dos versos, un
hexmetre i un pentmetre), de temtica majoritriament amorosa. Trobem, per, elegies de pena o
lamentaci i elegies funerries.
Forma Contingut
Dstic elegac Amor, lamentaci i play funerari
b) Biografia dOvidi
Publi Ovidi Nas va nixer a la ciutat de Sulmona, lany 43 aC. A diferncia de Virgili i Horaci, Ovidi va crixer
en una poca de pau absoluta (quan ell tenia 10 anys aproximadament, es va iniciar el principat dAugust)
fet que explica el carcter circumstancial i alegre de les seves primeres poesies. En arribar a ledat adulta, va
entrar en contacte amb el cercle de Marc Valeri Messala, que, a diferncia del de Mecens, sallunyava dels
objectius poltics dAugust.
Malgrat no servia directament la causa dAugust, Ovidi sentia un profund respecte pel princeps i, en ocasions,
en feia referncia a les seves obres. No osbtant aix, lany 8 dC, en compliment duna sentncia dictada per
August, Ovidi va ser desterrat a Tomos, a la regi del Pont. All va passar els darrers 10 anys de la seva vida.
La causa del desterrament no est molt clara. Uns diuen que el contingut de lArt Amatria va escandalitzar
August. Altres parlen duna relaci adltera amb Jlia, la filla del princeps.
Regi del Pont
114
c) Lobra dOvidi
Les obres dOvidi es poden dividir en tres grans grups, segons lpoca i la temtica. Durant la primera poca,
que comprn lltim quart del segle I aC, va escriure:
Heroides: s un recull imaginari de cartes escrites en versos elegacs per herones mitolgiques al seu
marit o amant absent. El poeta, a ms, hi va afegir tres cartes adreades per barons a les seves
amants, amb la resposta de les seves corresponsals.
Amors: Aplega un conjunt delegies sobre situacions ms habituals en una relaci amorosa: les
primeres aproximacions, la dificultat daccs a lestimada, els regals, la gelosia, la infidelitat conjugal,
els competidors, la reconciliaci, etc. Aquestes situacions normalment estan protagonitzades per
Ovidi i la seva amant Corinna, un nom probablement imaginari pres de la literatura grega amb qu
lautor vol representar la singularitat femenina.
Art amatria: s un tractat didctic distribut en tres llibres:
o Llibres I i II: Dedicats als homes. Ovidi explica als barons les maneres diverses daconseguir i
conservar lestimaci duna dona.
o Llibre III: Dedicat a les dones. Dna consells a les dones per agradar als homes, tenint cura
del seu cos, dissimulant-ne els defectes i fent gala de la seva cultura.
Receptes de bellesa: Es tracta duna obra en la lnia de lltim llibre en qu Ovidi dna consells a les
dones per potenciar la bellesa fsica.
Remeis a lamor: Aquesta obra s un contrapunt a lArt amatria. Ovidi dna consells als nois i noies
sobre la manera dalliberar-se dels mals damor fins eliminar definitivament la passi amorosa.
A partir de lany 1 aC fins a lany 8 dC, Ovidi es va dedicar a confegir dos grans poemes didctics, totalment
diferents dels que havia escrit fins aleshores:
Metamorfosis: s la nica composici no elegaca dOvidi. Es tracta dun poema pic (la forma sn
versos hexmetres) amb intenci didctica. Explica en quinze llibres la histria de la humanitat per
mitj duna srie de transformaci dhomes i dones en altres elements (plantes, animals, minerals)
per intervenci dels dus. Largument comena amb la creaci del mn i acaba amb lassassinat de
Juli Csar i la seva conversi en estel. Ovidi pretenia lloar August amb aquest darrer fragment.
Fastos: Un poema inacabat que explicava lorigen i la successi de festes religioses que configuraven
el calendari rom. Lobra resta inacabada a causa del seu exili lany 8 dC.
Lltima poca concorda amb els anys dexili. Des del Pont va escriure dues obres elegaques, en aquest cas
de lament:
Tristes: Poemes elegacs en qu lautor insinua enigmticament les causes del seu exili. Recorda les
dificultats del viatge a Tomos i es queixa de les incomoditats i de la incultura de la regi.
Pntiques: Poemes molt semblants als anteriors, que prenen com a ttol Pontus Exinus, nom que
donaven els romans al Mar Negre. En ells, Ovidi sadrea a diversos amics de Roma per tal que
intercedeixin en el seu favor davant lemperador per tal de poder tornar a la capital.
115
LEneida de
Virgili
Exercici 1: A
continuaci hi
ha diverses
vinyetes dun
cmic sobre
lEneida.
Endrea-les
segons lordre
daparici a
lobra de Virgili:
116
Odes i Epodes, dHoraci
Exercici 1: Tot seguit hi ha diversos fragments de les Mana que portin aqu vins, perfums i les flors massa
Odes i els Epodes dHoraci. Identifica la persona a qui breus del delits roser, ara que hi permeten la teva
van dirigides i explica la relaci que tenia amb Horaci: fortuna, la teva jovenesa i els negres fils de les tres
Poemes destinats a ssers estimats germanes. [...]
Triga a tornar-ten al cel, resta jois molt de temps Que siguis ric i descendent de lantic nac, o que,
entre el poble de Quir; que, irat pels nostres crims, un pobre i dnfima condici, testiguis al ras, tant se val;
oreig massa rpid no se tenmporti; ets una vctima oferta al despietat Orc;
sigui aqu, ms aviat, on tagradi de celebrar els teus Tots som emmenats al mateix lloc; se sacseja dins
grans triomfs, aqu, on tagradi dsser anomenat pare lurna
i prncep, i no deixis que els medes cavalquin impunits, la bola de cadasc i, ms aviat o ms tard, en sortir i
ara que ens comandes tu, Csar! ens far pujar a la barca cap a letern exili.
(Odes I, 2, 45-52) (Odes II, 3, 13-16; 21-28)
Tant de bo que la deessa que senyoreja Xipre, Viurs ms assenyadament, Licini, si no vogues
tant de bo que els germans dHlena, astres sempre cap a alta mar i si, cautels per por dels
lluminosos, temporals,
et condueixin i tamb el pare dels vents, no tacostes massa
fermant-los tots, tret de Jprix- a la riba tradora.
a tu, vaixell, que ens deus Virgili, Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com lor,
a qui them confiat; portal sa i estalvi viu segur lluny de les sordideses
als confins de ltica, tho prego, dun sostre runs, viu moderadament
i protegeix aquesta meitat de la meva nima. lluny dun palau que suscita enveja. (Odes II, 10, 1-8)
(Odes I,3, 1-8)
Ai, fugissers, Pstum, Pstum,
Exercici 2: Tot seguit hi ha diversos fragments de s'esmunyen els anys, i la devoci als dus
les Odes i els Epodes dHoraci. Llegeix-los amb no retardar pas les arrugues ni la vellesa que ens
atenci i identifica el tpic literari que shi amaga: acuita
ni la mort indomable. [...]
Haurem de deixar la terra, la casa i la muller
Poemes amb tpics literaris
estimada, i cap daquests arbres que cultives,
Tu, no esbrinis s sacrleg de saber-ho quin ser el
llevat dels odiosos xiprers,
darrer dia que a mi, que a tu, Leucnoe, els dus han
no et seguir a tu, el seu amo fuga.
concedit. [...]
(Odes II, 14, 1-4; 21-24)
Tant si Jpiter tha atorgat de viure ms hiverns com si
s lltim, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la
He donat fi a un monument ms perenne que el bronze
vida s breu,
i ms alt que la decrpita antigor de les pirmides
no tinguis esperances llargues. Mentre parlem, haur
reials,
fugit
que la pluja vora no podr destruir
envejs el temps: aprofita el dia davui i no confis gens
i la tramuntana, impotent, tampoc; ni la incomptable
en el dem.
successi dels anys ni el pas del temps fugisser.
(Odes I, 11)
No morir pas tot jo; una gran part de mi
evitar Libitina.
Detesto, noi, la sumptuositat dels perses
(Odes III, 30, 1-7)
i em desplauen les corones entreteixides amb escora
de tiller.
Feli lhome que, allunyat dels negocis,
Deixa de cercar en quin indret sentret
com el llinatge mortal dels temps antics,
la rosa tardana.
conrea els camps heretats del pare amb els seus bous,
Procuro que no tafanyis, sollcit,
lliure de neguit dels venciments,
a afegir res a la simple murtra. La murtra no desdiu
que no s despertat, a la milcia, per lesclafit
ni de tu que maboques el vi ni de mi que mel bec
esferedor de la trompeta
sota la parra ufanosa.
ni sent horror de la mar embravida
(Odes I, 38)
i evita el frum i les cases altives
dels ciutadans poderosos.
117
Fragments dHeroides, Amors, Art amatria. Remeis a lamor, Tristes i Pntiques dOvidi
Exercici 1: Tot seguit hi ha diversos fragments de les me basta haber atrado una vez el castigo? Mis
obres dOvidi. Llegeix-los atentament i identifica lobra poemas, de infausto sino, hicieron que hombres y
de la qual han estat extretes. mujeres se apresurasen a conocerme y que el mismo
Oh!, t, tan hbil en poner orden y concierto en Csar notase mi persona y costumbres, despus de
una cabellera descompuesta y que no debas poner los ojos en El Arte de amar. Qutame la mana de
pertenecer a la humilde clase de las sirvientas; t, tan componer versos y borrars todos los errores de mi
conocida por la sagacidad con que preparabas secretas vida. Reconozco que slo en ellos soy culpable. He aqu
citas nocturnas, como ingeniosa portadora de tiernas el fruto que he recogido de mi inspiracin, mis afanes
misivas; t, que a fuerza de exhortaciones pusiste y mis laboriosas vigilias: el destierro. ( , II)
tantas veces en mis brazos a la indecisa Corina, y que
en medio de mis percances siempre me has sido fiel, No reprochis nunca los defectos de una joven; el
recibe y entrega a tu ama por la maana las tablillas haberlos disimulado fue a muchos de gran utilidad.
que acabo de escribir y triunfe tu diligencia de Aquel que llevaba un ala en cada pie no reprob en
cualquier obstculo. [] Andrmeda el color del semblante. Andrmaca
Mientras hablo, la hora huye; entrgale estas tablillas sorprenda a todos por su talla desmesurada, pero
en el momento que la veas desocupada, pon la mayor Hctor encontr que no pasaba de la regular.
diligencia en que las lea solcita y observa sus ojos y su Acostmbrate a lo que te parezca mal y lo conllevars
frente al leerlas, porque en su callado semblante bien: el hbito suaviza muchas cosas y la pasin
podrs adivinar la respuesta; ves incipiente se alborota por una nonada. []
corriendo y suplcale que conteste largamente a mi Dulcifiquemos con los nombres los defectos
misiva; me disgusta que la blanda cera deje grandes reconocidos: llamemos morena a la que tenga el cutis
espacios sin signos y prefiero que las lneas estn ms negro que la pez de Iliria; si es bizca, digamos que
muy apretadas y la vista se detenga mucho tiempo se parece a Venus; si pelirroja, a Minerva;
en leer lo escrito hasta el extremo de los mrgenes. consideremos como esbelta a la que por su
Mas qu necesidad hay de rendir los dedos demacracin ms parece muerta que viva; si es
manejando el estilo? Que en toda la tablilla slo menuda, di que es ligera; si grandota, alaba su
aparezca esta palabra: Ven. Entonces no retardar exuberancia y disfraza los defectos con los nombres de
ceir de hojas de laurel mis tablillas vencedoras y las buenas cualidades que a ellas se aproximan.
suspenderlas con esta inscripcin en ( , I, v. 629-656)
el templo de Venus: Nasn consagra a Venus las
fieles confidentes de sus cuitas que antes fueron un Acudid a mis lecciones, jvenes burlados que
tronco vil de acebo. ( , VII) encontrasteis en el amor tristsimos desencantos. Yo os
ensear a sanar de vuestras dolencias, como os
Si no, tengo la intencin de derramar mi vida: conmigo ense a amar y la misma mano que os caus la herida
no puedes ser cruel durante mucho tiempo. Ojal os dar la salud. La misma tierra alimenta hierbas
vieras mi imagen mientras escribo! saludables y nocivas y a menudo la ortiga crece junto a
Escribo y en mi regazo hay una espada troyana, y por la rosa. La lanza de Aquiles san la herida que ella
las mejillas se deslizan las lgrimas hacia la espada misma infiri al hijo de Hrcules. Cuanto advierto a los
empuada, la que pronto se teir de sangre en lugar mancebos, creed que lo digo tambin a las muchachas;
de lgrimas. Qu bien le viene a mi destino tu regalo! doy armas a las dos partes contrarias. ( , I)
Con poco gasto preparas mi funeral. Y no es ahora la
primera vez que un dardo me hiere el pecho: ese lugar tico, cuya fidelidad no me inspira la menor sospecha,
tiene la herida del cruel Amor. Ana, hermana ma, Ana, recibe la carta que Nasn te enva desde
hermana ma, cmplice desgraciada de mi culpa, el ster helado. Y bien, te acuerdas an de tu infeliz
pronto ofrecers a mis cenizas las ltimas ofrendas. Y, amigo, o ya no te cuidas de su tristsima situacin?
consumida por la pira, no se diga <<Elisa de Siquo>>. Ah!, los dioses no me son tan adversos que me incline
En el mrmol de la tumba slo se lea este epigrama: a creerlo; imposible que me hayas olvidado tan pronto.
<<Eneas le dio el motivo para morir y la espada: Dido Ante la vista tengo siempre tu imagen, y los rasgos de
misma se mat con su propia mano>>. tu rostro fijos en mi pensamiento. []
( , VII) Sin embargo, haz por evitar que las gentes se burlen de
mi engaosa confianza y afirmen que he sido vctima
Qu tengo que ver con vosotros, escritos de mi necia credulidad; protege al antiguo amigo con
desventurados, frutos de mis vigilias, yo que sucumb tu probada constancia todo lo posible y en tanto que
de modo miserable por culpa de mi ingenio? Por qu no te sea gravoso. ( , IV)
reanudo el trato con las Musas, que constituye mi
delito y motiv mi falta y mi condenacin? Acaso no
118
Eix cronolgic de la histria i la literatura llatines
Any Histria Any Literatura

Monarquia (753 aC- 509 aC)
753 aC Fundaci de Roma per Rmul, segons la llegenda Segles VII-VI
aC
716- Regnat dels tres reis sabins i dels tres reis etruscos
509 aC
Repblica (509 aC 31 aC)

509 aC Instauraci de la Repblica, un nou rgim poltic
basat en tres rgans de govern: senat,
magistratures i assemblees.
494 aC Creaci de la magistratura de trib de la plebs 451 aC Llei de les dotze taules (un dels textos
jurdics ms antics que es conserven).
282- Conquesta de la Magna Grcia
272 aC
264- Primera Guerra Pnica. Roma es queda amb Siclia, 240 Livi Andrnic tradueix lOdissea
241 aC Sardenya i Crsega dHomer en versos saturnis llatins. Es
considera linici de la literatura llatina
219 aC Anbal conquereix Sagunt
218- Segona Guerra Pnica. El 202 aC, els romans 254-184 aC Plaute
202 aC guanyen a la batalla de Zama
197 aC Divisi dHispnia en dues provncies, Ulterior i 190-159 aC Terenci
Citerior.
155- Guerra de Lusitnia que acaba amb la derrota dels 180-105 aC Es produeix la decadncia del teatre
136 aC lusitans
149- Tercera Guerra Pnica. Destrucci de Cartago i
146 aC creaci de la provncia romana dfrica
147- Desenvolupament de les guerres celtibriques i
133 aC setge de Numncia. Hispnia, provncia romana
88-79 Dictadura de Sulla 106-43 aC Cicer
aC 100-44 aC Csar
73-71 Rebelli dels esclaus sota el comandament 70-19 aC Virgili
aC dEsprtac
63 aC Consolat de Cicer. Conjuraci de Catilina 65-08 aC Horaci
60 aC Primer triumvirat de Pompeu, Cras i Csar 59 aC-17 dC Tit Livi
49-45 Guerra civil entre Csar i Pompeu. Dictadura de
aC Csar
44 aC Mort de Csar (Idus de mar) 43 aC-18 dC Ovidi
43 aC Segon triumvirat de Marc Antoni, Lpid i Octavi
32-31 Guerra civil entre Octavi i Marc Antoni. Marc
aC Antoni s derrotat a la batalla dccium. Fi de la
Repblica
Imperi (31 aC-476 dC)

27 aC Octavi rep del senat el ttol dAugustus i Princeps
14 dC Mort dAugust
119
X. Textos de selectivitat
Alguns germnics, sense lesperana de poder fugir, es llancen al riu i moren

ofegats
Germani, post tergum clamore audito, se ex castris eiecerunt et, cum ad confluentem Mosae et Rheni
peruenissent, nonnulli, qui se in flumen praecipitauerunt, lassitudine et ui fluminis oppressi perierunt
Juli Csar. Guerra de les Glies, IV, 15, 1-2
Lxic (informaci del diccionari):

castra, -orum (n. pl.): campament.
confluens, -ntis (m.): confluncia.
eicio, eieci, eiectum (3a, tr.): llanar fora.
Mosa, -ae (f.): el Mosa (nom de riu).
nonnullus, -a, -um: algun.
opprimo, -pressi, -pressum (3a, tr.): vncer.
pereo, -ii, -itum (irr., intr.): morir.
Rhenus, -i (m.): el Rin (nom de riu).
ui (abl. f. sing. de uis): embranzida.
120
Enviat per Csar, Galba obre un cam a travs dels Alps i sinstala entre els
nantuates
Cum in Italiam proficisceretur, Caesar Galbam cum legione XII et parte equitum in Nantuates misit, quod
iter per Alpes patefieri uolebat. Galba, castellis expugnatis, constituit cohortes duas in Nantuatibus
collocare et ipse cum reliquis cohortibus in uico, qui appellabatur Octodurus, hiemare.
Juli Csar. Guerra de les Glies, III, 1, 1-4

appello (1a, tr.): anomenar.
colloco (1a, tr.): establir.
constituo, -ui, -utum (3a, tr.): decidir.
eques, -itis (m.): genet.
Galba, -ae (m.): Galba (nom de persona).
mitto, misi, missum (3a, tr.): enviar.
Nantuates, -um (m. pl.): nantuates (habitants duna regi de la Glia).
Octodurus, -i (m.): Octodurus (nom de poblaci).
patefieri (infinitiu passiu de patefacio, -feci, -factum [3a, tr.]): obrir.
proficiscor, profectus sum (3a dep., intr.): dirigir-se.
uicus, -i (m.): poblet.
121
Quan Csar ja havia marxat cap a Ilria, lescassetat de blat provoca una nova
guerra
His rebus gestis, Caesar pacatam esse Galliam existimabat atque ita, inita hieme, in Illyricum profectus
est, quod eas quoque regiones cognoscere uolebat; sed subitum bellum in Gallia coortum est. Belli causa
P. Crassus fuit, qui cum legione septima prope mare Oceanum in magna frumenti inopia hiemabat.
Juli Csar. Guerra de les Glies, III, 7, 1-2

Crassus, -i (m.): Crassus (nom de persona).
gero, gessi, gestum (3a, tr.): dur a terme.
Illyricum, -i (n.): Ilria (nom de lloc).
ineo, -ii, -itum (4a irr., intr.): comenar.
paco (1a, tr.): pacificar.
proficiscor, -fectus sum (3a dep., intr.): anar-sen.
prope (preposici dacusatiu).
quod (conj. causal).
quoque (adv.). res, rei (f.): acci.
122
Moderaci dAugust. Senzillesa dels seus habitatges
Augustum continentissimum fuisse constat ac sine suspicione ullius uitii. Habitauit primo iuxta
Romanum forum in domo quae Calui oratoris fuerat; postea in Palatio aedibus modicis, in quibus
porticus breues erant et conclauia sine marmore ullo aut insigni pauimento. Ac per annos quadraginta
eodem cubiculo hieme et aestate mansit..
Gai Suetoni. Vida dAugust, 72

Caluus -i: Calb (poeta i orador).
consto, -stiti, (1a): ser conegut, ser evident.
continens, -ntis: moderat.
maneo, mansi, mansum (2a): romandre.
ullus, -a, -um: algun, alguna
123
Els primers temps de Roma
Romanum imperium a Romulo exordium habet, qui cum Remo fratre uno partu editus est. Is urbem
exiguam in Palatino monte constituit. Condita urbe, multitudinem finitimorum ibi recepit, centum ex
senioribus legit, quos senatores nominauit. Cum uxores populus suus non haberet, inuitauit ad
spectaculum uicinas Romae nationes atque earum uirgines rapuit.
Flavi Eutropi. Breviari dhistria de Roma, 1,1 2,2

edo, edidi, editum (3a): infantar, parir.
condo, condidi, conditum (3a): fundar.
lego, legi, lectum (3a): elegir.
124
La vida de Virgili
Vergilius fuit Mantuanus. Mantua et in diuersis locis operam litteris dedit; postea, amissis agris paternis,
Romam uenit et suo ingenio fauorem Augusti et principum ac populi omnis sibi comparauit. Tandem in
Brundisio naturae concessit et iussu Augusti eius ossa Neapolim translata sunt prout ipse optauit
sepultaque in via Puteolana.
Expositio Monacensis I

comparo (1a): procurar.
concedo, -cessi, -cessum (3a): sucumbir.
princeps, -cipis: lder.
Puteolanus, -a, -um: de Putols (ciutat prop de Npols).
transfero, -tuli, -latum (irregular): traslladar.
125
Actitud i gustos de lemperador Aureli
Aurelianus, cum aegrotaret, medicum ad se numquam uocauit, sed ipse se inedia curabat. Erat rarus in
uoluptatibus, sed mimis delectabatur; uehementissime autem delectatus est fagone qui uno die ante
mensam eius aprum integrum comedit. Habuit tempus fortunatissimum praeter seditiones quasdam
domesticas.
Histria Augusta, Aureli, 50

aper, apri: porc senglar.
Aurelianus, -i: Aureli (emperador rom del segle III).
delector, delectatus sum (1a): divertir-se.
fago, -onis(mascul): golafre.
inedia, -ae: dejuni.
mimus, -i: actor de mims.
quidam, quaedam, quoddam (adjectiu indefinit): un, un cert.
rarus, -a, -um: poc inclinat a.
tempus, -oris(neutre): perode de govern.
126
Mort de Laocoont i els seus fills
Laocoon sorte ductus est ut sacrum faceret Neptuno ad litus. Apollo a Tenedo per fluctus maris
dracones duos misit qui filios eius necarent. Laocoon auxilium eis tulit; ipsum dracones necauerunt.
Phryges id factum esse putauerunt quia Laocoon hastam in equum Troianum miserat.1
HIG. Faules, 119
1. Miserat s una forma del verb mitto.

duco, duxi, ductum (3a): triar.
fero, tuli, latum (irregular): portar.
mitto, misi, missum (3a): enviar; llenar.
Phryges, -um (mascul plural): troians.
puto (1a): creure.
sacrum, -i(neutre): sacrifici.
Tenedus, -i: Tnedos (illa davant de Troia).
127
Els reis acorden que lluitin els Horacis i els Curiacis
In duobus exercitibus erant trigemini fratres, Horatii Curiatiique. Cum trigeminis agunt reges, ut pro
sua patria quisque dimicet ferro. Foedere icto, trigemini arma capiunt et in medium inter duas acies
procedunt. Datur signum et terni iuuenes concurrunt. Cum arma primo concursu increpuerunt, horror
spectantes perstringit.
TIT LIVI, Histria de Roma, 1, 24, 1; 1, 25, 1 i 3-4

ago,egi, actum (3a): parlar.
concurro,-rri,-rsum (3a): entaular combat.
concursus, -us(mascul): escomesa.
ferrum,-i(neutre): espasa.
foedus,-eris (neutre): pacte.
ico, ici, ictum (3a): signar.
perstringo,-nxi,-ctum (3a): sobreprendre.
pro (preposici): en favor de.
spectans,-tis (mascul i femen): espectador.
terni,-ae,-a (adjectiu plural): grups de tres.
128
Guerra del rei Tullus Hostili contra els albans
Excipit Numam Pompilium Tullus Hostilius, cui in honorem uirtutis regnum ultro datum est. Hic omnem
militarem disciplinam artemque belli condidit. Itaque exercita iuuentute in mirum modum, prouocauit
Albanos. Vtriusque populi fata permissa sunt Horatiis Curiatiisque, trigeminis fratribus. Anceps,
pulchra et mirabilis contentio fuit.
LUCI ANNEU FLORUS, Eptom de la histria de Tit Livi, 1, 3

condo,-didi,-ditum (3a): crear.
contentio,-onis (femen): lluita.
excipio,-cepi,-ceptum (3a): succeir a.
exerceo,-ui,-itum (2a): entrenar.
fatum,-i(neutre): dest.
permitto,-misi,-missum (3a): confiar.
prouoco (1a): desafiar.
uterque, utraque, utrumque (adjectiu indefinit): tots dos.
129
Carrera poltica de Marc Porci Cat
M. Cato ortus est municipio Tusculo. Priusquam honoribus operam daret, 1 uersatus est in Sabinis ubi
heredium habebat; inde Romam demigrauit. Tribunus militum in Sicilia fuit; aedilis plebis factus est2
cum C. Heluio; creatus praetor, obtinuit prouinciam Sardiniam ex qua superiore tempore Q. Ennium
poetam deduxerat.
CORNELI NEPOS, Vides dhomes illustres, XXIV, 1, 1-4
1. Lexpressi operam dare significa dedicar-se.

2. Factus est s el pretrit perfet dindicatiu del verb fio.

C. Heluius, -i: Gai Helvi (poltic rom del segle II aC).
deduco, deduxi, deductum (3a): emportar-se.
honores, -orum (mascul plural): carrera poltica.
M. Cato, -onis (mascul): Marc Cat (poltic rom del segle II aC).
orior, oriri, ortus sum (4a, verb deponent): nixer.
Q. Ennius, -ii (mascul): Quint Enni (poeta rom del segle II aC).
Sabini, -orum (mascul plural): territori dels sabins (poble del nord-est de Roma).
superior, -ius (adjectiu): anterior.
Tusculum, -i (neutre): Tsculum (ciutat del Laci).
uersor, uersari, uersatus sum (1a, verb deponent): viure.
130
Causes de lincendi de Roma provocat per Ner. Alguns criats seus sn

descoberts cremant les cases
Nero, offensus deformitate ueterum aedificiorum et angustiis uicorum, incendit Vrbem tam palam ut
multi consulares cubicularios eius cum taedis in praediis suis deprehenderint et horrea circa Domum
Auream, quorum spatium ille maxime desiderabat, bellicis machinis labefacta sint.
GAI SUETONI, Ner, 38

consularis, -is (mascul): antic cnsol.
cubicularius, -ii (mascul): criat.
domus, -us (femen): casa;
Domus Aurea: Casa uria (nom del palau de Ner).
horreum, -ii (neutre): magatzem de gra.
labefacio, -feci, -factum (3a): enderrocar.
Nero, -onis (mascul): Ner (emperador rom).
offendo, offendi, offensum (3a): disgustar.
praedium, -ii (neutre): propietat, finca.
uetus, ueteris (adjectiu): vell.
Vrbs, urbis (femen): Roma.
131
Un incendi provocat en el frum de Roma lany 210 aC

Pluribus locis simul circa forum incendium ortum est. Eodem tempore tabernae argentariae arserunt;
comprehensa sunt postea priuata aedificia. Aedes Vestae uix defensa est tredecim seruorum opera, qui
manumissi sunt. Nocte ac die continuatum incendium fuit. Non dubium fuit humana fraude id factum
esse.
TIT LIVI, XXVI, XXVII, 1-5

ardeo, arsi, (2a): cremar.
defendo, defendi, defensum (3a): protegir.
dubium, -ii (neutre): dubte.
fraus, -dis (femen): mala fe.
manumitto, manumisi, manumissum (3a): deixar en llibertat.
orior, oriri, ortus sum (4a): produir-se.
taberna, -ae (femen): botiga; taberna argentaria: botiga de prestamista.
132
Aldarulls violents a lamfiteatre de Pompeia

Sub idem tempus atrox caedes orta est inter Nucerinos Poempeianosque gladiatorio spectaculo quod
Liuineius Regulus edebat. Primum saxa, deinde ferrum sumpserunt. Fuit validior Pompeianorum
plebs, apud quos spectaculum edebatur. Ergo deportati sunt in urbem multi Nucerini trunco per
uulnera corpore, ac plerique liberorum aut parentum mortes deflebant.
TCIT, Annals XIV, 17

edo, edidi, -esum (3a): "oferir"
liberi, -orum (mascul plural): fills
Livineius Regulus, -i: Livineu Rgul
Nucerini, -orum (mascul plural): "els nucerins" (habitants de la ciutat de Nucria)
orior, oriri, ortus sum (4a): "produir-se"
plerique, pleraeque, pleraque (plural): "molts", "la major part"
sumo, sumpsi, sumptum (3a): "agafar"
truncus, -a, -um (adjectiu): "mutilat"
ualidus, -a, -um (adjectiu): "fort"
133
Mentre Csar es prepara per anar a Hispnia, hi envia el seu legat Gai Fabi
Dum Caesar haec parat atque administrat, C. Fabium legatum cum legionibus tribus in Hispaniam
praemittit celeriterque Pyrenaeos saltus occupari iubet qui eo tempore ab L. Afranio legato praesidiis
tenebantur. Reliquas legiones quae longius hiemabant subsequi iubet.
CAES., B. C. I, 37

C. Fabius, -i: Gai Fabi (legat de Csar).
L. Afranius, -ii: Luci Afrani (legat de Pompeu).
longius: comparatiu de longe.
Pyrenaeus, -a, -um: dels Pirineus, pirenaic.
saltus, -us: port o pas (de muntanya).
tribus: forma del numeral tres.
134
Cicer troba lajut dHeracli per tal dacusar Verres
A Syracusanis nihil adiumenti neque publice neque priuatim exspectabam, neque erat in animo
postulare. Cum haec agerem, repente ad me uenit Heraclius, is qui tum magistratum Syracusis habebat.
Agit mecum et cum fratre meo ut adiremus ad eorum senatum.
CIC., Verr. IV, 37

adirent: forma del verb adeo.
ago,-is, agere,egi, actum: ocupar-se de, tractar, negociar.
Heraclius,-ii: Heracli (magistrat de Siracusa).
Syracusae,-arum (en plural): Siracusa (ciutat de Siclia).
Syracusanus,-a,-um: siracus, de Siracusa.
135
Algunes creences i realitats sobre la durada de la vida dels animals i de les

persones
Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras
attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum
LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse.
PLINI ELVELL, Naturalis HistoriaVII, 153-156

aetas, aetatis: vida.
Arganthonius, -ii: Argantoni (rei de Tartessos).
confessum,-i: fet adms.
cornix, -icis: cornella (ocell semblant al corb).
Gaditanus, -a, -um: de Gades, gadit, -ana.
Gorgian: acusatiu singular de Gorgias, -ae: Grgies (sofista grec).
Hesiodus, -i: Hesode (poeta grec).
Siculus, -a, -um: de Siclia, sicili, -ana.
136
Darreres gestes dAmlcar abans de morir
At Hamilcar posteaquam mare transiit in Hispaniamque uenit, magnas res secunda gessit fortuna;
maximas bellicosissimasque gentes subegit; equis, armis, uiris, pecunia totam locupletauit Africam.
Hic cum in Italiam bellum inferre meditaretur, nono anno, postquam in Hispaniam uenerat, in proelio
pugnans aduersus Vettones occisus est.
C. NEPOT,Vitae XXII, 4

aduersus: preposici dacusatiu, contra.
inferre: infinitiu dinfero.
Vettones, -um: els vetons (poble cltic dHispnia).
137
Luci Catilina surt de Roma mentre el Senat pren mesures contra ell
Sed Catilina, paucos dies commoratus apud C. Flaminium in agro Arretino, dum uicinitatem antea
sollicitatam armis exornat, cum fascibus atque aliis imperii insignibus in castra contendit. Haec ubi
Romae comperta sunt, senatus decernit ut Antonius cum exercitu Catilinam persequi maturet.
SALLUSTI, Bellum Catilinarium 36, 1

Antonius, -ii: Antoni (militar rom).
Arretinus, -a, -um: arret (de la ciutat dArezzo, a Etrria).
C. Flaminius, -ii: Gai Flamini (poltic rom).
Catilina, -ae: Luci Catilina (poltic rom).
commoratus: participi de perfet de commoror.
dum: mentre.
exorno (1a): equipar.
haec: nominatiu plural neutre.
Romae: locatiu de Roma, -ae.
138
Desprs dorganitzar el govern de la ciutat, Rmul rapta les noies del pobles
vens
Romulus, condita ciuitate, quam ex nomine suo Romam uocauit, multitudinem finitimorum
in ciuitatem recepit; centum ex senioribus elegit, quos senatores nominauit propter senectutem. Tunc,
cum uxores ipse et populus non haberent, inuitauit ad spectaculum ludorum uicinas urbis Romae
nationes, atque earum uirgines rapuit.
(EUTROPI, Breuiarium ab urbe condita II, 1-2)
LXIC (per ordre alfabtic):

finitimus, -a, -um: poble ve o fronterer.
Romulus, -i: Rmul, primer rei de Roma.
senior, senioris: anci.
uicinas: concorda amb nationes.
139
EFECTES DE LHURAC QUE ASSOL LA REGI DE CAMPNIA
Vastata est Campania turbine uentorum, qui uillas, arbusta, fruges passim disiecit pertulitque
uiolentiam ad uicinam urbem, in qua omne mortalium genus uis pestilentiae depopulabatur. Domus
corporibus exanimis, itinera funeribus complebantur; non sexus, non aetas periculo uacua erat.
(TCIT, Annals XVI, 13)

Campania, -ae: Campnia (regi dItlia).
domus (nominatiu plural de domus, -us): casa.
exanimis: ablatiu plural de exanimus, -a, -um.
frux, frugis: collita.
uacuus, -a, -um: exempt de, lliure de.
140
EL GENERAL T. OTACILI ES TRASLLADA A FRICA I FA UNA INCURSI CONTRA

TICA
Paucis diebus antequam Syracusae caperentur, T. Otacilius cum quinqueremibus octoginta Vticam ab
Lilybaeo transmisit; et, cum ante lucem portum intrasset, naues frumento onustas cepit, egressusque
in terram depopulatus est agrum circa Vticam praedamque omnis generis retro ad naues egit.
(T. LIVI XXV, 31, 12)
LXIC (per ordre alfabtic):

egressus,-a, -um: participi de perfet de egredior.
Lilybaeum, -ii: Lilibeu (ciutat de Siclia).
Syracusae, -arum: Siracusa (ciutat de Siclia).
T. Otacilius, -ii: Tit Otacili (general rom).
transmitto, -is, -ere, -misi, -missum (usat de forma absoluta): passar, traslladar-se.
Vtica,-ae: tica (ciutat dfrica).
141
ALEXANDRE EL GRAN PATEIX UN DESMAI MENTRE ES BANYA EN UN RIU

Mediam Cydnus amnis interfluit; et tunc aestas erat. Puluere simul ac sudore perfusum regem inuitauit
liquor fluminis, ut calidum adhuc corpus ablueret; itaque, ueste deposita, descendit in flumen.
Vixqueingressi artus rigere coeperunt; et totum propemodum corpus uitalis calor liquit.
(Q. CURCI, Histria dAlexandre el Gran III, 5)

artus: nominatiu pl. dartus, -us: membre del cos
Cydnus, -i: Cidne, riu de Cilcia
ingressus, -a, -um, participi de perfet dingredior: entrar
Media, -ae: Mdia, pas dels medes
142
LAQUILFER PETROSIDI I ELS SEUS COMPANYS SE SACRIFIQUEN PER MANTENIR

LA POSICI
L. Petrosidius aquilifer, cum magna multitudine hostium premeretur, aquilam intra uallum proiecit;
ipse pro castris fortissime pugnans occiditur. Illi aegre ad noctem oppugnationem sustinent: nocte
omnes, desperata salute, se ipsi interficiunt. Pauci, ex proelio elapsi, incertis itineribus per siluas ad T.
Labienum legatum in hiberna perueniunt.
(CAESAR, De bello Gallico V, 37)

elapsi: participi de perfet delabor
incertus, -a, -um: poc segur
L. Petrosidius, -ii: L. Petrosidi (oficial de Csar)
T. Labienus, -i: T. Labi (general de Csar)
143
QUALITATS ORATRIES DHORTNSIA, FILLA DE QUINT HORTENSI
Matronae graui tributo a triumuiris oneratae sunt nec quisquam1 uirorum accommodare patrocinium
eis2 audebat. Tunc Hortensia, Q. Hortensii filia, causam feminarum apud triumuiros constanter et
feliciter egit; impetrauit enim ut maior pars pecuniae eis2 remitteretur. Q. Hortensius reuixit filia et
uerba eius aspirauit.
(VALERI MXIM 8, 3, 3)
_____________
1 Nec quisquam: i cap.

2 Eis es refereix a les matrones.

accomodo (1): preparar.
ago, egi, actum (3): encarregar-se de.
apud (prep. dacus.): davant.
aspiro (1): inspirar.
onero (1): oprimir, gravar.
patrocinium, -ii (n.): defensa.
Q. Hortensius, -i (m.): Quint Hortensi (fams orador del segle I aC).
remitto, -misi, -missum (3): tornar.
reuisco, -uixi, -uictum (3): reviure.
144
ALEXANDRE EL GRAN DE MACEDNIA
Alexander Macedo animum ad1 uirtutem a pueritia summo labore confirmauit. Alexandri uirtutes per
orbem terrae cum laude et gloria uulgatae sunt.2 Alexandrum omnes maxime metuerant, sed plurimum
etiam dilexerunt. Si Alexandro uita longior data esset, trans Oceanum sarisae Macedonum
transuolassent.
(Retrica a Herenni, 4, 22)
_____________
1 Ad significa per a
2 Vulgatae sunt s una forma del verb uulgo.

confirmo (1): preparar.
Macedo, -onis(m.): macedoni, de Macednia [regi del nord-est de Grcia].
Oceanus, -i (m.): loce, el mar.
orbis, -is(m.): orbe.
sarisa, -ae (f.): llana.
uirtus, -tis(f.): virtut.
145
AQUILLES MATA HCTOR I FA FUGIR ELS TROIANS
Hector Polypoetem ducem fortissimum occidit. Dum eum spoliare coepit, Achilles superuenit. Fit pugna
maior; clamor ab oppido et a toto exercitu surgit. Hector Achillis femur sauciauit. Achilles eum
persecutus est nec destitit nisi1 eum occideret. Hectore interempto,2 Achilles Troianos in fugam uertit
et usque ad portas persequitur.
(DARES FRIGI 24).
1 Podeu traduir nisi per fins que.

2 s una forma del verb interimo.

desisto, -stiti, -stitum (3): parar, cessar.
dum (conj. temp.): mentre.
persequor, persecutus est (3) (dep.): perseguir.
Polypoetes, -is (m.).: Polipoetes (cabdill grec).
superuenio, -ueni, -uentum (4): presentar-se.
146
CARACTERSTIQUES DE LA JOVENTUT ROMANA
Romana iuuentus per laborem in castris usum militiae discebat et in armis magis quam in conuiuiis
libidinem habebat. Nullus labor insolitus erat talibus uiris, nullus locus asper aut arduus erat, nullus
armatus hostis formidulosus. Iuuenes laudis auidi et pecuniae liberales erant; gloriam ingentem,
diuitias honestas uolebant.
(SALLUSTI, La conjuraci de Catilina, 7, 4 6)

asper, -era, -erum: difcil.
diuitiae, -arum (f. pl.): riqueses
formidulosus, -a, -um: temible.
liberalis, -e (adj.): geners
libido, -inis(f.): afecci.
usus, -us(m.): prctica.
147
AUGUST, CONSTRUCTOR I PROMOTOR DOBRA PBLICA
Augustus publica opera plurima exstruxit,1 e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis
templum Apollinis in Palatio, aedes Iouis2 in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit:
porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis
laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.
(SUETONI, Vida dAugust, 29-30)
1 s una forma del verb exstruo. 2 Prov de la forma Iuppiter, Iouis.

aedes, -is(f.): santuari.
alienus, -a, -um: dun altre.
alueus, -i (m.): llit [dun riu], llera.
Apollo, -inis(m.): Apollo.
Gaius, -ii (m.): Gai [nt dAugust].
Liuia, -ae (f.): Lvia.
Marcellus, -i (m.): Marcel [nebot dAugust].
opus, operis(n.): obra.
praecipuus, -a, -um: principal.
148
NUMA POMPILI CONTINUA LOBRA DE RMUL
Numa Pompilius agros, quos Romulus bello ceperat, diuisit uiritim ciuibus amoremque pacis eis1
iniecit. Idem Pompilius ad pristinum numerum duo2 augures addidit et sacris pontifices quinque3
praefecit; adiunxit praeterea flamines, Salios uirginesque Vestales, omnesque partes religionis statuit.
Idem ludos, mercatus omnesque celebritates inuenit.
(CICER, La repblica 2, 14)
_____________
1 Eis es refereix a ciuibus.
2 El numeral duo sha de traduir amb augures.
3 El numeral quinque sha de traduir amb pontifices.

celebritas, -tis(f.): assemblea.
inicio, -ieci, -iectum (3): inculcar.
inuenio, -ueni, -uentum (4): crear.
praeficio, -feci, -fectum (3): posar [alg] al capdavant de [alguna cosa].
religio, -onis(f.): culte.
sacra, -orum (n. pl.): cerimnies sagrades.
Salius, -ii (m.): sali [membre dun collegi sacerdotal dedicat al culte de Mart].
149
COSTUMS NOCTURNS DE NER A ROMA
Nero petulantiam, luxuriam, auaritiam, crudelitatem exercuit. Post crepusculum popinas inibat1
circumque uicos uagabatur; redeuntes2 a cena uerberare ac uulnerare cloacisque demergere solebat,
tabernas etiam expilare. Saepe in eius modi rixis periculum uitae adiit3: prope ad necem caesus est a
senatore, cuius uxorem attrectauerat.
(SUETONI, Vida dels dotze csars. Ner, 26)
1 s el pretrit imperfet dindicatiu del verb ineo.

2 Fixeu-vos en el significat daquest mot que us donem en el lxic.
3 s el pretrit perfet dindicatiu del verb adeo.

adeo, adii, aditum: afrontar.
attrecto (1): grapejar.
caedo, cecidi, caesum (3): colpejar.
exerceo, exercui, exercitum (2): practicar.
Nero, Neronis (m.): Ner.
rediens, redeuntis (m.): el que tornava [dun lloc].
taberna, -ae (f.): botiga.
150
SUCIDI DE SNECA I DE LA SEVA DONA
Vbi haec uerba Seneca disseruit, complectitur uxorem et eam rogat ut temperaret dolorem et
desiderium mariti toleraret. Illa tamen quoque manum percussoris exposcit. Tum eodem ferro rachia
exsoluunt. Seneca, quoniam senile corpus lenta effugia sanguini praebebat, crurum uenas quoque
abrumpit.
(TCIT, Annals, 15, 63)

crus, cruris (n.): cama.
dissero, disserui, dissertum (3): pronunciar.
exposco, expoposci, exposcitum (3): reclamar.
exsoluo, exsolui, exsolutum (3): obrir-se, tallar-se.
ferrum, -i (n.): ganivet.
percussor ,-oris(m.): executor [lencarregat de tallar-los les venes].
praebeo, praebui, praebitum (2): causar.
quoniam (conj. causal): com que.
tempero (1): moderar.
ubi (conj. temporal): desprs que.
151
DARRERA BATALLA DESPRTAC
Hostes, a Licinio Crasso fugati, in extrema Italiae refugerunt. Ibi circa Bruttium angulum clausi sunt et,
cum fugam in Siciliam pararent sed nauigia non suppeterent, tandem dignam mortem obierunt et sine
missione1 pugnauerunt. Spartacus ipse, in primo agmine fortissime dimicans, quasi imperator occisus
est.
(FLORUS, Eptom, 2, 8, 12-14)

angulus, -i (m.): punta, rac.
Bruttius, -a, -um: del Bruti [regi del sud dItlia, separada de Siclia per lestret de Messina].
claudo, clausi, clausum (3): encerclar.
extremum, -i (n.): conf, lmit.
fugo (1): posar en fuga.
Licinius Crassus, Licinii Crassi (m.): Licini Cras.
obeo, obii, obitum: afrontar.
suppeto, suppetiui, suppetitum (3): haver-hi a disposici.
152
DESCRIPCI DEL SECTOR TERMAL DUNA VILLA SENYORIAL
Est balinei cella frigidaria spatiosa, cuius in contrariis parietibus duo1 baptisteria sinuantur. Adiacent
unctorium et hypocauston, mox duae cellae magis elegantes quam sumptuosae; cohaeret clida piscina,
ex qua natantes mare adspiciunt, nec procul est sphaeristerium quod occurrit calidissimo soli, inclinato
iam die.
(PLINI EL JOVE, Cartes, 2, 17, 11)
___________
1 s una forma del numeral duo, duae, duo que cal traduir amb baptisteria.

baptisterium, -i (n.): banyera.
frigidarius, -a, -um: daigua freda.
inclino (1): declinar [el dia], caure [el dia].
occurro, occurri, occursum (3): estar orientat cap a.
sinuo (1): aparixer arrodonit.
sphaeristerium, -ii (n.): pista de joc de pilota.
unctorium, -ii (n.): sala de massatge.
153
VICTRIES DE LEMPERADOR AURELI EN LA SEVA MARXA CAP A ORIENT
Aurelianus contra Zenobiam, quae filiorum nomine imperium orientale tenebat, iter flexit. Multa
bellorum genera in itinere confecit. In Thracia occurrentes barbaros uicit; Gothorum ducem trans
Danuuium interemit. Inde per Byzantium in Bithyniam transitum fecit eamque nullo certamine obtinuit.
(Histria Augusta, Aureli, 22, 1-4)

Aurelianus, -i (m.): Aureli.
Bithynia, -ae (f.): Bitnia [regi dsia menor].
Byzantium, -i (n.): Bizanci [ciutat].
Gothi, -orum (m.): els gots [poble germnic].
Thracia, -ae (f.): Trcia.
Zenobia, -ae (f.): Zenbia [reina de Palmira, ciutat de la Sria actual].
154

Manual Llatí Sencer 2017-2018

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual Llatí Sencer 2017-2018

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2

1. El llat: una llengua flexiva

Subjecte + verb + CD/Atribut + CI + CC

Nominatiu Subjecte, Atribut i Complement Predicatiu

b) La segona declinaci (-us-i m. // -um-i n.)

La segona declinaci masculina (-us-i m.)

La segona declinaci neutra (-um-i n.)

c) La tercera declinaci (GENITIU -IS)

Mascul i femen Exemple

La tercera voclica o parisillbica (is-is m. // e-is n.)

Mascul i femen Exemple

d) La quarta declinaci (-us-us m.// -u-us n.)

La manera ms simple de declinar una paraula de la quarta s:

La quarta declinaci masculina (-us-us m.)

La quarta declinaci neutra (-u-us n.)

La manera ms simple de declinar una paraula de la cinquena s:

Exercici 1: Identifica la declinaci de les paraules segents i declina-les en singular i en plural:

2. Poeta uia Appia ambulabat

3. Minorica parua et pulchra insula est

4. Columbarum pennae saepe albae et nigrae sunt

5. Troia in Asia erat, sed Sparta in Europa

2. Servi domini lupos vulnerat gladiis

3. Aeneas filium amat et graecos non timet

4. Graeci troianos superant et Troiam delent

6. Populus romanus multis victoriis clarus est

7. Vergilius oppidi incolis fabulam narrat

8. Arma virumque cano

9. Aquae, lignorum, frumenti inopia conloquium petunt

10. Medicus aegrotam puellam monuitPericula belli non parua erant

11. Studiosi discipuli libros amant

12. Serui hortos irrigant

13. Oculi uirorum stellas caeli spectabant

14. Serui carros in uillam ducebant

15. Clarus magister longam epistulam scribebat

16. In Marci stabulum lupus uenit et capras necat

17. Amici Claudiae in bibliotheca magnos Marci libros habebant

18. Pueri semper cum amicis ad Iuliae uillam ueniunt

19. In libris poetae Vergilii docta uerba inueniebas

20. Verba volant, scripta manent

1. Magnarum arborum umbra uiatoribus solatium praebet

2. Caesar Gallias militibus et armis oppugnat

3. Viris et mulieribus libertas maximum est bonum

5. Milites Caesarem imperatorem laudabant

6. In proeliis milites gladiis pugnauerunt

7. Senatus auctoritatem legibus populi Romani praebebat

8. Labore fortunam auget agricola

9. Tribuni plebis leges populi confirmauerunt

10. In principio non consules, sed reges fuerunt

11. Filia gladiatoris magna tristitia patrem in circo uidebat

12. Filius senatoris pupam sororis non inuenit

14. Diuitiae saepe consulibus, regibus et magnis uiris ruinam praebent

15. Auaritia libertatem et bonitatem necat

16. Consules libertatem et pacem defendunt

17. Humanae societatis uincula sunt amor et amicitia

18. Virtutem imperatoris laudamus

19. Victoria fuit populi salus

20. Principibus populi Caesar uera respondit

Italiam secum duxit

El rapte de les Sabines

Tatius regnum consociant.

Exercici 6: Analitza i tradueix el text segent:

Italiam veniebat et in pulchro templo alas deis dedicabat.

Exercici 7: Analitza i tradueix el text segent:

carne non solum piscium, sed etiam hostium.

Grau comparatiu dinferioritat ____+_+_____

Grau comparatiu digualtat ____+_+_____