Cancons Populars Tradicionals Lescola PDF

Canons
populars i
tradicionals
a l'escola
PROPOSTES DIDCTIQUES I METODOLGIQUES

P R E S E N TA C I
La p ublic a c i que t e niu a le s ma ns s una guia pe r a me st re s que e nse ny in

msic a a le s e t a pe s de duc a c i infa nt il i pr im r ia . Pe r a ix he m v olgut
d ona r a l re c ull e sc r it una or ie nt a c i m s did c t ic a que e r udit a . Le s c a n ons
ha n e st a t a da pt a de s a le da t de ls de st ina t a r is i c a da sc una por t a una
ind ic a c i de c om t re ba lla r- la a c la sse . La infor ma c i que a c ompa ny a c a da
c a n s molt sint t ic a , pe r a lhor a pr c t ic a . Pe l que fa a la pa r t it ur a , si b
a la ma jor ia nom s hi c onst a la me lodia c a nt bil ( a v e ga de s a due s v e us) ,
hi ha une s indic a c ions t ona ls que pode n fa c ilit a r- ne la c ompa ny a me nt a mb
p ia no o guit a r r a .
Les canons tradicionals catalanes incloses a les fitxes coincideixen gaireb

d e l t ot a mb le s que ha n e st a t indic a de s a le s Inst r uc c ions dE nse ny a me nt
p e r a l c ur s a c t ua l i c or re spone n a un c or pus for a popula r. La ma jor ia ja
se nse ny e n a le s e sc ole s, i qui m s qui me ny s le s pot re c on ixe r e n
se nt ir- le s c a nt a r o lle gir- ne la lle t r a . Aix no v ol dir, pe r , que e sgot in e l
t e ma : de pe ne nt de le s c ont r a de s, de le s fa mlie s de proc e d nc ia , de la
t ip ologia de la lumna t o de ls gust os pe r sona ls de ls me st re s de msic a
a q ue st c or pus e s pot a mplia r i re a da pt a r ( c om de fe t se sde v e n a que st a
p ub lic a c i, que inc lou c a n ons da lt re s indre t s) . Aix ma t e ix, t a l c om
a c onse lla la int roduc c i que e nc a p a la la c a r pe t a , se r ia a de qua t c omple t a r
la se le c c i a mb nov e s c a n ons de ls indre t s, sov int be n div e r sos, don
p roc e de ix la ma ina da i e l jov e nt , a lumne s de le s nost re s e sc ole s.
Els CD inclosos a la carpeta provenen duna edici anterior de gran qualitat,

e nre gist r a da a mb e l t t ol de Toc a t imba l sot a la dire c c i music a l de Ma nue l
O lt r a , e l qua l v a fe r- ne e ls a r r a nja me nt s. Vole m a gr a ir a ls re sponsa ble s
d a q ue st a e dic i le s fa c ilit a t s que e ns ha n dona t pe rqu e s pogu s
re p roduir un bon nombre de c a n ons, que supe re n le s que c onst e n e n la
p ub lic a c i e n pa pe r.
La msic a de st a c a c om un de ls punt a ls de la for ma c i pe r sona l i soc ia l

d e ls infa nt s i jov e s, pe l que fa a se nsibilit a t , lle ngua t ge , c one ixe me nt de l
me d i, mot r ic it a t , t re ba ll e n gr up, re spir a c i, a c t it ud i un lla r g e t c t e r a .
s p e r t ot a ix que e l De pa r t a me nt dE nse ny a me nt ha de c idit de fe r

a q ue st a public a c i, que t a mb e s pot c onsult a r a la xa r xa t e le m t ic a .
Us lofe r im a mb c onv ic c i i goig, a mb la se gure t a t que fa c ilit a r la t a sc a
d oc e nt i c ont r ibuir a c onse r v a r, re de sc obr ir i a ssumir a que st r ic pa t r imoni
d e la t r a dic i folklr ic a , pa r t ic ula r i ge ne r a l.
Pe r e Sol i Mont se r r a t
Dir e c t or ge ne r a l dO r de na c i i Innov a c i Educ a t iv a
NDEX
5 Metodologia, repertori i didctica de la can

Presentaci del canoner
9 Aspectes que es poden treballar a partir de la can

Referents al text
Referents a la creativitat
Referents a la msica
11 Activitats prvies del mestre/a
12 Com ensenyar una can
14 Interpretaci
15 Activitats davaluaci
15 Bibliografia
Metodologia, repertori i didctica de la can
Una de les contribucions essencials de la prctica de la msica, en el procs

educatiu, s lestimulaci i modelatge de la sensibilitat amb laportaci duns
primers elements de carcter sensorial que posteriorment saniran elaborant
i raonant.
La msica s un llenguatge artstic. Com a llenguatge permet la comunicaci

(emissi i recepci), i com a art permet lexpressi de sentiments, sensacions,
emocions. Noms per aix ja queda justificada la inclusi de lrea de Msica en
el currculum de les etapes densenyament obligatori. Per, a ms daquestes
caracterstiques, hi ha una srie dhbits i actituds que sn objectius de totes les
rees i que en la msica hi sn de forma inherent: exterioritzaci i compartiment
destats dnim; treball cooperatiu, en el cant collectiu; hbits posturals, de relaxaci,
de respiraci i de dicci; coneixement i respecte pel patrimoni cultural del pas;
atenci a les indicacions del mestre/a, director/a; silenci, en les audicions; treball
continuat, per a laprenentatge de la tcnica de linstrument musical, etc. A tot
aix podem sumar-hi el fet que la msica, i dins de la msica la can, constitueix
la primera i ms constant forma dapropament a lart dels nostres infants.
Els continguts daquesta rea per a les etapes dinfantil i primria es desprenen
del seu carcter de llenguatge especfic i permeten garantir una formaci musical
mplia, tant des del punt de vista de la prctica musical individual i collectiva com
de ladquisici de coneixements, que t en compte aspectes com ara la creativitat,
el sentit esttic, la capacitat crtica, el gust per la msica Aquests continguts es
concreten en cinc grans blocs:
1. Can i veu.
2. Educaci de loda.
3. Msica i psicomotricitat.
4. Llenguatge musical.
5. Audici.
La msica, saprn fent msica. El seu procs densenyament-aprenentatge cal

que sigui actiu al mxim: cantant, tocant instruments, ballant, creant i escoltant.
La can, a leducaci infantil i primria, ofereix un excellent mitj dexpressi
musical i nesdev leix vertebrador.
La can constitueix la base fonamental per a la prctica musical a lescola. En

efecte, en la can hi conflueixen tot un seguit daspectes que la fan insubstituble:
Forma de fer msica ms espontnia i a labast de linfant.

Manifestaci de la sensibilitat.
5
Sntesi dels coneixements bsics del llenguatge musical (ritme i mtrica,
melodia, fraseig, estructura, base harmnica, etc.).
Vehicle de transmissi cultural, de coneixement de la idiosincrsia de
lentorn propi i dapropament a daltres cultures.
Embolcall de tresors lingstics, populars, tradicionals i musicals.
Mitj dexpressi que permet redescobrir i potenciar lidioma.
Recurs educatiu de primer ordre, en especial en el vessant cooperatiu.
Cantar ha de constituir una activitat quotidiana i habitual a lescola. La can pot

ser un procediment dins de qualsevol altra rea i pot servir de punt de partida
per enllaar amb altres activitats, o viceversa. La can sha dintegrar tamb a
daltres moments de la vida (lleure, celebracions, moments de joia i de recolliment).
La msica a lescola t un paper molt important en leducaci de lalumnat. Pedagogs

de gran renom han posat de manifest, des de la darreria del s. XIX, la importncia
de leducaci musical (Dalcroze, Willems, Martenot, Kodaly, Orff, Suzuki, Wuitack,
Menuhin...), a ms de dotar-nos dunes metodologies que consideren els processos
cognitius de maduraci de la persona.
De la mateixa manera que la can, la dansa s una manifestaci de la idiosincrsia

popular, en la qual es troben creences, tradicions, costums ancestrals... La dansa
constitueix la simbiosi ms perfecta entre el moviment mesurat i organitzat i la
msica, i s tamb una activitat molt important dinterrelaci social.
La dansa es serveix de la msica com a estmul bsic per al moviment del cos.
Daltra banda, la dansa s un recurs molt important per a la comprensi dels
elements de la msica, principalment el ritme (la pulsaci, el tempo...),
lestructura i el carcter. La dansa s un element interdisciplinari que pot
proporcionar i motivar aprenentatges significatius.
Metodologia
La metodologia docent s la materialitzaci del model didctic pel qual sopta.

Es pot definir duna manera assequible, i alhora fora exhaustiva, caracteritzant
els segents components de la intervenci docent: la selecci i seqenciaci
dels continguts, el paper del docent i de lalumne/a, la funci de lavaluaci, la
gesti de laula i les estratgies didctiques a emprar.
Les teories pedaggiques vigents es basen en la reconstrucci social i cultural

del que s aprendre. Aquestes teories orienten models didctics que centren
latenci en el foment de la interacci entre els agents que intervenen en les
activitats i en les seqncies densenyament-aprenentatge. Aquest model
didctic s especialment adequat per a aquelles rees del coneixement que,
6
com la msica, estan molt relacionades amb el desenvolupament social i
individual de lalumnat.
El model didctic ser interactiu sempre que els components de la intervenci

docent responguin a les caracterstiques segents:
La selecci i seqenciaci dels continguts ha de respondre a la lgica

interna de lrea. En aquest sentit, a lhora descollir i ordenar continguts
concrets, haurien de ser referents obligats el saber de partida dels alumnes,
la previsible motivaci inicial i la funcionalitat dall que saprn.
Lalumne/a s el subjecte actiu de laprenentatge i el professor/a qui
crea les condicions i el suport que el fan possible.
Lavaluaci es centra en la regulaci i autorregulaci dels aprenentatges.
La gesti de laula ha dafavorir la interacci entre lalumne/a i el docent,
i tamb entre lalumnat.
Les estratgies didctiques han dafavorir lactivitat i ser significatives.
Aix mateix, en el disseny de cada seqncia dactivitats daprenentatge sha de

tenir present que lalumne/a, en la fase inicial, ha de fer-se una idea clara del
que es vol fer i interioritzar els objectius daprenentatge; tot seguit, en la fase de
desenvolupament, shan de presentar i manipular els nous continguts; en la fase
de sntesi, sha destructurar el que sha aprs, i en la fase daplicaci sha
de proposar a lalumne/a la identificaci i/o aplicaci dels nous continguts en
escenaris diferents dels que sha treballat. No cal dir que aquestes fases de la
seqncia didctica estan molt relacionades amb les diferents formes que pren
lavaluaci.
Finalment, cal fer referncia als materials didctics emprats. Partint de la base
que cada alumne/a es pot sentir ms familiaritzat amb uns suports determinats,
cal preveure una diversitat de materials: imatges, so, text, instruments musicals,
noves tecnologies
Aquestes orientacions, ms que enteses com a receptes ho han de ser com a

referncies que poden orientar tendncies en la innovaci i/o millora de la
prctica docent.
Repertori
El cant ha de permetre que lalumnat gaudeixi del fet musical per davant de les
exigncies tcniques. Aix saconseguir amb un repertori adequat: motivador
per a lalumnat, amb progressiva dificultat, que li permeti enriquir el coneixement
del patrimoni cultural prxim (geogrficament i en el temps) per tal danar-lo
ampliant progressivament.
7
Tenint en compte la procedncia de lalumnat de cada centre, i amb vista a una
millor integraci daquest alumnat a lentorn sociocultural, cada escola hauria de
completar el repertori amb canons originries del mateix poble o comarca,
i amb canons daltra procedncia, en la llengua original si s possible o b
traduccions.
A tal efecte, cal recordar tamb que fora canons tradicionals centreeuropees
ja formen part del nostre repertori de canons infantils, desprs que un seguit de
grans msics-pedagogs les recollissin i adaptessin fa molts anys. Aix mateix, el
repertori es podr ampliar amb canons dautors diversos dmbit universal, clssics
i contemporanis.
El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent tenint en compte

ledat dels infants. Leducaci vocal ha de ser progressiva; s a dir, que els ms
petits han daprendre a cantar en una tessitura reduda (duna quarta,
aproximadament) per tal de poder-la ampliar a mesura que vagin creixent.
Noms aix saconseguir un bon desenvolupament de la veu dels nens i nenes.
La dificultat tamb ha de ser progressiva des del punt de vista de lafinaci,
ritme, tempo i dinmica. Es partir dels cants monofnics senzills vers altres
de polifnics (inicialment cnons a dues veus, per acabar en polifonies a
diverses veus).
El repertori que cantem i fem cantar ha destar directament relacionat amb lestat
vital de les persones que el canten, i tamb amb altres circumstncies dordre
didctic i tcnic. La tria de canons sha de fer segons ledat dels alumnes
i les dificultats dordre rtmic, meldic i de comprensi i pronncia del text.
Cal recordar que les canons de cada cicle es poden recuperar posteriorment i
cantar-les a veus i/o fer-hi acompanyaments instrumentals.
s convenient que la interpretaci sigui variada: a capella o amb

acompanyament instrumental meldic i/o rtmic, segons les peces a interpretar.
Presentaci del canoner
Es proposa un recull de canons populars i tradicionals catalanes com a eix a

lentorn del qual construir el repertori propi de cada escola i com a material de
suport per al professorat. Consisteix en una tria de canons entre les ms
representatives de la nostra cultura popular. No pretn ser un canoner, ni una
antologia ms o menys completa, sin una mostra variada i significativa, alhora
que prou extensa, perqu constitueixi una guia orientativa a fi que els mestres
puguin ampliar el repertori. No es pot fixar un repertori nic per a tot lalumnat
deducaci infantil i primria, fet que no solament aniria en contra dels principis
pedaggics que creuen en la flexibilitat com a element que permet atendre la
8
diversitat de contextos i persones, sin que lexistncia dun ventall amplssim
de canons fa impossible definir el repertori. A tal fi, el canoner sestructura
de la manera segent:
Aspectes metodolgics generals referits a la can.

15 canons per al cicle deducaci infantil.
6 nadales per al cicle deducaci infantil.
10 canons per cicle deducaci primria.
4 nadales per cicle.
Propostes didctiques (una per cicle).
7 himnes i cants, entre els quals cal destacar lhimne de Catalunya,
Els Segadors, que formar part del repertori de totes les escoles.
Canons en altres llenges, especialment dels pasos don provenen els
alumnes nouvinguts al nostre sistema educatiu.
Es proposen uns models de programaci duna can de cada cicle. Sha de

tenir en compte que les activitats densenyament-aprenentatge i davaluaci que
sapunten noms sn un suggeriment, que podran ser vlides atenent al moment
en qu es plantegi la can (no s el mateix presentar una can al comenament
de tercer que al final de quart, malgrat que parlem en ambds casos de cicle
mitj) al nivell general de la classe i tamb a la preparaci i/o preferncies de
lespecialista. Volem remarcar tamb que molts dels recursos que shi inclouen
es poden aplicar, amb algunes variacions, a la majoria de canons del repertori
bsic.
Les canons estan escrites amb msica i lletra, amb els acords corresponents
perqu es puguin acompanyar amb instruments polifnics, i algunes han estat
transportades a tonalitats que en facilitin la interpretaci vocal i/o instrumental
(flauta dola, per exemple).
Per facilitar-ne la lectura, pel que fa referncia a la interpretaci instrumental, a la

partitura shan barrat juntes corxeres i semicorxeres.
Aspectes que es poden treballar a partir de la can
Referents al text
Un dels objectius importants a lhora dinterpretar una can s laprenentatge de

la llengua. Les canons populars i tradicionals sn un recurs adient per treballar
el llenguatge, tant pel que fa a ladquisici de lxic com destructures.
De manera connexa, el treball amb les canons desenvolupa la facultat de

memoritzaci, que es traduir en una major fludesa verbal, en ladquisici
9
de seguretat en ls del llenguatge i en un augment progressiu del potencial
comunicatiu de lalumne/a.
Tot seguit presentem una proposta didctica que pot ser adaptada per cada
mestre/a a les possibilitats i a les exigncies dels seus grups dalumnes concrets
i que completar quan ho cregui oport.
1. Comprensi inicial del lxic:

Comprensi inicial dels mots.
Comprensi del significat de les expressions.
Comprensi del conjunt del text.
2. Pronncia correcta (fontica):
Trets fontics diferencials del catal.
Enllaos fnics.
Contraccions.
Llicncies per ra del ritme que afecten la fontica.
3. Entonaci i expressivitat.
Referents a la creativitat
1. La can com a joc de llenguatge:

Canons acumulatives: exerciten la memria.
Canons enumeratives: fixen els coneixements de lalumne/a.
Canons encadenades: faciliten la rapidesa de reflexos memorstics.
2. El cant espontani:
Estimula la comunicaci dins i fora de lescola.
A la classe. Per comenar una feina...
A lhora de jugar. Com a motiu dalegria i de divertiment.
El fet mateix de cantar.
Les canons que comporten un joc.
Les canons que sn de saltar i ballar.
En diversos moments de la vida.
3. Animaci de festes populars celebrades a lescola:
Com a element extraordinari danimaci.
Com a espectacle: expressi artstica, cant, dansa, escenificaci, joc...
4. Escenificaci:
Representaci mmica, dansa popular, joc, dramatitzaci.
Construcci de disfresses.
Acompanyament amb instruments.
Com a element dexpressi corporal: invenci de moviments de
dansa o jocs dexpressi.
5. Reconstrucci dun marc (histric, llegendari, geogrfic...).
6. Illustraci:
10
Fer dibuixos dalguns passatges de la can.
Representar la can mitjanant una auca...
Fer un dibuix allegric de la can.
7. Audici de canons:
Escoltar canons en diferents tipus denregistraments.
Buscar programes de rdio i TV en qu semetin canons.
Assistir a recitals de canons.
Enregistrar canons interpretades pels alumnes.
Referents a la msica
Un dels objectius importants a lhora dinterpretar una can s laprenentatge

dels diferents aspectes del llenguatge musical. Les canons populars i tradicionals
sn un potencial viu i de primera m per dur a terme aquest treball. A travs de
la can, els nens/es aniran coneixent els diferents elements bsics que formen
la msica, alhora que els ajudar a apreciar-la i estimar-la.
Aquest apartat es treballa detalladament en les propostes didctiques de les

canons.
1. Ritme: pulsaci, tempo, ritme, comps...
2. Melodia: lnia meldica, mbit, estructura formal, tonalitat i modalitat...
3. Dinmica: intensitat, canvis dinmics...
4. Interpretaci: expressi, tcnica vocal, coneixement del gest de direcci...
Activitats prvies del mestre/a
El mestre/a haur de procurar que la can constitueixi el fet musical

ms important.
En escollir el repertori del curs tindr en compte el context cultural,
ledat dels alumnes i els condicionaments del seu grup-classe: nivell,
motivaci, dificultats rtmiques i meldiques, tcniques i temtiques de la
can, de comprensi i pronncia del text...
Per tal daprofitar els recursos que pot aportar la can caldr establir
una programaci acurada que faci compatible i integri la lgica de la
msica amb la de laprenentatge.
Estudi de lobra en concret:
Contextualitzaci de la can: informaci de tipus cultural, origen,
context geogrfic o social, en quines situacions es cantava, de quin tipus
de can es tracta...
11
Argument o trama, si es tracta duna rondalla.
El vocabulari.
Elements musicals (melodia, ritme, estructura, tonalitat...).
Preparaci per poder-la ensenyar de memria.
Metodologia a seguir (organitzaci dassajos per sessions...).
Criteris interpretatius (dinmiques, acompanyament instrumental,
solistes, respiracions...).
Programaci dactivitats densenyament-aprenentatge: introducci,
desenvolupament, interaplicaci, i davaluaci: inicial, de procs, de sntesi.
Tcnica vocal acurada. El mestre/a de msica ha de constituir un bon
exemple en la utilitzaci de la veu, parlada o cantada. Ha de tenir una
bona formaci musical i vocal que li permeti transmetre no solament la
illusi pel cant, sin que aquest es faci amb la mxima correcci: afinaci,
rigorositat rtmica i de temps i expressi adequada.
Coneixement de la tcnica gestual mnima de direcci coral.
Com ensenyar una can
Caldria aconseguir que lalumne/a assols uns hbits de treball mnims:

Postura corporal adequada.
Ambient de silenci.
Respecte.
Voluntat de fer-ho b tots junts.
Crear un clima motivador que illusioni els nens i nenes a aprendre aquella
can:
Presentaci de lactivitat i dels objectius.
Explicaci de largument en forma de conte.
Representaci del text amb titelles, rtols amb dibuixos, mmica...
Audici de la can interpretada pel mestre/a, una coral, un grup
instrumental...
Visionament del vdeo amb la dansa corresponent a la can.
Enregistrament o interpretaci en pblic quan se la spiguen.
Valoraci esttica de la can.
El procs que generalment es seguir per fer laprenentatge de les
canons es basar, sobretot, en el procs dimitaci, repetint-ne
successivament petits fragments o unitats musicals, text i msica alhora,
fins a completar-les:
Primer, el mestre/a la cantar sencera (o en far escoltar un
enregistrament per una coral): aix els nens i nenes faran una primera
presa de contacte i observaran si s llarga o curta, alegre o trista, rpida
o lenta, peculiaritats del text, si ens explica una histria...
Tot seguit fragmentarem la can en frases musicals lgiques i, desprs
de cantar-la el professor/a un parell o tres de vegades (indicant amb la m
12
el gest descoltar i no cantar), es far repetir al grup. Quan ja tinguem
dues frases apreses ser bo ajuntar-les. Senllaaran les frases o estrofes
fins que la can shagi memoritzat.
Quan observem un error en la repetici per part dels cantaires, hem de
corregir-lo, a fi que no es converteixi en un error crnic. Tornarem a
repetir aquell petit fragment diverses vegades seguides sense recordar-los
qu han fet malament (ja que els reforarem lerror). El dia que tornem
a repassar la can insistirem en aquell passatge abans de fer-la de
dalt a baix, tornant-lo a cantar diverses vegades abans que ho facin els
nens/es.
Si els petits tenen dificultat a recordar la can ens podem ajudar de
tots aquells recursos que facilitin la memria: gestos, titelles amb els
personatges, rtols amb dibuixos, representaci de largument amb
nens/es de la classe, escenificar els dilegs amb solistes...
Interpretar les canons de diferents maneres per tal dadquirir ms
riquesa musical: a capella, amb acompanyaments instrumentals
meldics i/o rtmics diversos i en directe, amb acompanyaments
instrumentals i/o vocals enregistrats, escollir canons amb diferents tempi
i dinmiques...
s convenient que a partir de cicle mitj, per sobretot a cicle superior,
es treballin les canons a veus. Els nens/es han daprendre a gaudir de
lharmonia, que els donar una nova perspectiva del cant coral.
Per aprendre els cnons, dedicarem el temps que calgui perqu la
melodia a lunson es conegui perfectament, sense dubtes, i amb una
afinaci acurada. Quan aix ja shagi assolit comenarem el cnon a dues
veus (encara que es tracti dun cnon a ms veus), indicant les entrades
de cada grup amb el gest de direcci. Hem de pensar que acostumem a
tenir-hi ms dificultat els del segon grup que no pas els que comencen.
Ser convenient, doncs, repartir estratgicament els alumnes dacord amb
la seguretat que mostrin en cantar. En sessions posteriors podrem afegir-hi
ms grups si ho veiem oport. Hem dintentar que sescoltin els uns als
altres i que gaudeixin del resultat harmnic.
Per aprendre les canons a veus, podem fer que tots aprenguin totes
les veus i les alternin, o dividir-los directament per veus (dependr de la
capacitat musical del grup-classe). Caldr que els alumnes insegurs facin
la melodia de la primera veu, per no dificultar-los ms lentonaci, i que
al seu costat shi asseguin altres alumnes molt afinats. Quan haguem
ensenyat una frase musical de cada veu les ajuntarem. El mestre/a ajudar
la segona (o tercera) veu, ats que la primera veu probablement no
necessitar refor.
Seria convenient atendre duna manera individualitzada aquells alumnes
que presentin algun tipus de dificultat (atenci a la diversitat).
s bo que els alumnes sacostumin, malgrat haver daprendre les
13
canons de memria, a disposar de les partitures i poder tenir el seu
recull de canons. Es pot confeccionar un canoner, deixant plasmada
cada can en una fitxa en qu aparegui el ttol, un dibuix allusiu, la
partitura i, si cal, algun comentari o activitat a fer:
Daquesta manera linfant se la far ms seva i podr recordar-la
aix que passi el temps. Daltra banda, permetr que els pares
puguin fer el seguiment del repertori treballat a laula, reforant la
motivaci de lalumne/a.
En el cicle superior, la fitxa podria incloure un apartat tcnic on
anotar alguns continguts musicals treballats: comps, nombre total
de compassos, mbit, estructura formal...
Interpretaci
La interpretaci hauria de ser lobjectiu daprenentatge bsic al qual es vinculen

tots els altres objectius.
El principal objectiu del cant coral s gaudir de la bellesa de les canons i

interpretar-les amb gust i sentiment. Per tant, motivarem els nostres alumnes
perqu cantin amb illusi i cuidant molt la musicalitat.
El cant coral cohesiona el grup en una nica expressi en qu es reparteix, de

manera equitativa, responsabilitat i protagonisme entre tots els alumnes, exigint
de cadascun una bona disciplina i predisposici per integrar-se al grup.
Hauran daprendre a estar atents a les indicacions del director/a i hauran de

fomentar les ganes de fer-ho b. Cal treballar per comenar i acabar tots alhora,
controlar els finals de frase perqu no quedin secs o accentuats, donar a la
can laire que requereix (alegre, melanclic, divertit...), cuidar les pauses de
respiraci i les variacions dinmiques...
Caldr vetllar que la tessitura sigui adequada a la capacitat vocal dels alumnes,
procurant no forar ni el registre greu ni lagut.
Ser motivador per als nens/es oferir el resultat del seu treball en un concert en
pblic, que donar un altre sentit a la seva feina i els far experimentar ms
intensament la faceta fonamental de la msica com a eina de comunicaci. Si en
aquest concert hi pot assistir la famlia, permetr fer-lan partcip i donar-li a
conixer leducaci musical que rep el seu fill o filla.
14
Activitats davaluaci
Els nens i nenes han de saber qu avaluarem, com ho farem i quan.
Les activitats davaluaci han de ser semblants a la resta de les densenyament-

aprenentatge i integrades en el procs educatiu.
Lavaluaci de la can ha de ser continuada, i cal valorar tant linters i lactitud

que desvetlla en els alumnes com lafinaci i la precisi que aquests van
adquirint de manera individual i collectiva.
Tots els recursos que utilitzem per treballar la can sn eines que ens poden
ajudar a valorar aquest procs: observar amb quina actitud canten collectivament,
en grups petits o individualment, si interpreten amb musicalitat i carcter, si
memoritzen les canons, si afinen, si mostren precisi en el tempo i el ritme...
A continuaci proposem algunes activitats davaluaci:
Fer que a un senyal del mestre/a la interioritzin (la cantin per dins),
i que a un altre la tornin a cantar. Aix observarem si mantenen el to, la
pulsaci... Mentre els alumnes canten la can, el mestre/a dirigir
(far el gest amb la m) per ajudar-los.
Fer cantar la can per frases en filera, en grup, dun en un seguint una
cadena...
Si s possible, fer un estudi comparatiu entre diversos enregistraments
de la mateixa can.
Reconixer-la enmig duna srie meldica improvisada.
s imprescindible que cada mestre/a elabori els fulls de seguiment (individuals o

collectius), o les fitxes dobservaci, basant-se en les intencions que ha reflectit
en les unitats de programaci.
La finalitat de lavaluaci ha de ser donar elements de criteri al mestre/a per

tal de millorar el rendiment dels alumnes i no nicament per certificar el que han
aprs.
Bibliografia
40 Canons populars catalanes. Biblioteca popular de LAven, nm. 90.
I Canoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
II Canoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
Canoner popular catal. Bohigas, Pere. Publicacions de lAbadia de Montserrat.
Col. Biblioteca Serra dOr.
15
Canoneret de Nadal. Ed. Foment de Pietat.
Canons dinfants. Freixas, Narcisa. Caixa de Catalunya.
Canons dinfants. Llongueres, Joan. Boileau.
Canons per a un mting. Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, nm. 51.
Canons per al poble de Nadal. Harmonitzacions de Manel Oltra. Editorial Claret.
Cantem a lescola. Clota, Teresa. Ed. Galba.
Costumari catal. Amades, Joan. Salvat Ed. i Edicions 62.
Crestomatia de canons tradicionals catalanes. Maideu, Joaquim. Eumo.
Currculum de Primria. Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.
El sac de canons. Hogar del Libro. Col. Esplai, nm. 36.
El sac de danses: punta i tal. Alta-Fulla.
Els Segadors. Massot, Pueyo, Martorell. Himne nacional de Catalunya.
Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Folklore de Catalunya. Canoner. Amades, Joan. Selecta.
Lavaluaci de lrea de Msica. Pujol, M.A. Eumo.
Les cent millors canons de Nadal. Amades, Joan. Selecta.
Lesquitx 1. 41 canons per a infants. Editorial mf.
Lesquitx 2. 47 canons per a infants. Editorial mf.
Lesquitx 3. Canons per a infants. Nadal. Editorial mf.
Manlleu ntim. Ed. Balmes.
Msica tradicional catalana. Crivill, Josep. Clivis. Col. Neuma.
Reculls de folklore. Cantant i ballant els freds sen van. Lhivern.
J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni.
Reculls de folklore. Temps de floretes, temps damoretes. La primavera.
Reculls de folklore. Una flor no fa estiu. Lestiu.
Ronda de canons (I i II). Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, nm. 24 i 30.
Virolet Sant Pau. Busqu, Montserrat. Publicacions de lAbadia de Montserrat. La
Xarxa.
Virolet Sant Pere. Busqu, Montserrat. Publicacions de lAbadia de Montserrat. La
Xarxa.
16
Educaci infantil
Educaci infantil
Canons populars
Nadales
Proposta didctica
1
NDEX
Canons populars Nadales
1 Sol, solet 16 Ara ve Nadal
2 La lluna, la pruna 17 Pastoret, don vns?
3 Plou i fa sol 18 Els Reis arriben
4 Cargol, treu banya 19 V irolet Sant Pere
5 Pedra, pedreta 20 Caga ti
6 El gegant del Pi 21 La nit de Nadal
7 En Jan petit
Proposta didctica
8 Olles, olles
22 Dalt del cotxe
9 Quinze sn quinze
10 La sardana de lavellana
11 Tres, sis, nou
12 La gallina ponicana
13 Dalt del cotxe
14 Al carrer ms alt
15 Bon dia, nostre pare
E D U C A C I I N FA N T I L
1
1 SOL, SOLET
Allegretto
.
Fa Sib Fa Do7
& b 68 . .
J
Sol, so - let, vi - ne'm a veu - re, vi - ne'm a
Fa Fa Sib
.
Fa

Do7 2 Fa
j
& b . . . . .
2
veu - re; sol, so - let, vi - ne'm a veu - re que tinc fred. Si
Fa Sib Fa Do7 Fa , j
&b
J . .
J J
sant Jo - sep ho vol, fa - run bon di - a, fa - run bon di - a; si
Do Fa Do7 2 Fa
&b
J . . . .
J
2
sant Jo - sep ho vol, fa - run bon di - a iun bon sol.
Sol, solet,
vinem a veure, vinem a veure;
sol, solet,
vinem a veure que tinc fred.
Si sant Josep ho vol,
far un bon dia, far un bon dia;
si sant Josep ho vol,
far un bon dia i un bon sol.
Allegretto
Fa Sib Fa Do7 3 Fa ,
& b 42
3
Sol, so - let, vi - ne'm a veu - re, vi - ne'm a veu - re;
Fa Sib Fa Do7 Fa

&b .
3
sol, so - let, vi - ne'm a veu - re que tinc fred.
Altres textos que poden aplicar-se a la mateixa melodia:
Si tens fred,
posat la capa, posat la capa;
si tens fred,
posat la capa i el barret.
El pobre sol, solet,

no t capa, no t capa;
el pobre sol, solet,
no t capa ni barret.
El CD cont la primera versi. Aquesta can, per, generalment la

trobarem escrita com la segona, ja que les canons populars poden tenir
ms duna versi pel fet que passen de generaci en generaci per
transmissi oral.
1 SOL, SOLET
Can mgica, cantada amb el desig que surti el sol els dies ennuvolats.
Recurs didctic: fer aparixer un sol lligat amb un fil a la tapa duna capsa,
mentre es canta.
Centre dinters: factors climtics.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
2 LA LLUNA, LA PRUNA
Allegro
# j
Sol Do Sol
& 42

j
La llu - na, la pru - na, ves - ti - da de dol; son
#
Lam Re7 Sol
&

pa - re la cri - da, sa ma - re la vol.
1. La lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida,
sa mare la vol.
2. La lluna, la pruna,
el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare tamb.
3. Minyones boniques,
deseu els coixins;
son pare lassota
davant els fadrins.
2 LA LLUNA, LA PRUNA
Can mgica.
Daquesta can infantil sen coneixen diferents variants.
Podem treballar la pulsaci lenta fent que els nens/es gronxin nines
per fer-les dormir.
Podem fer seure els alumnes per parelles a terra, un recolzat en una
paret abraant el nen/a que t assegut entre les cames i fer-los balancejar
suaument; desprs, canviar la situaci.
Treballar els possessius arca ics: son, sa.
Centre dinters: els astres.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
3 P L O U I FA S O L
Allegretto
# # 2 Re La7 Re
,
& 4 .
J
Plou i fa sol, les brui - xes es pen - ti - nen;
## Lam Si7

Mim La7 Re
& . J
plou i fa sol, les brui - xes por - ten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
3 P L O U I FA S O L
Can mgica, amb un personatge tamb mgic: la bruixa. Es canta quan

plovisqueja i fa sol.
Per treballar la pulsaci podem fer que els nens/es vagin marcant
puntet s, amb un llapis o color, en una fitxa en qu hi ha el dibuix dun sol
i un nvol.
Podem fer un treball dintensitat, portant la pulsaci primer amb un dit

de la m i anar-hi afegint dits, simulant gotes de pluja que cada vegada
sonen ms fort.
Explicar qu vol dir portar dol i relacionar-ho amb el cel ennuvolat.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
4 C A R G O L , T R E U B A N YA
Allegro
# Sol Re Sol Do
& 42
j .
Car - gol, treu ba - nya, pu - jaa la mun -
# Sol Sol Re Sol

Do Re7 Sol
&
ta - nya; car - gol, treu vi, pu - jaal mun - ta - ny.
1. Cargol, treu banya,

puja a la muntanya;
cargol, treu vi,
puja al muntany.
2. Cargol, treu banya,

puja a la muntanya;
cargol bover,
jo tamb vindr.
4 C A R G O L , T R E U B A N YA
Can mgica. Es cantava perqu els cargols sortissin de la closca

i es deixessin veure.
Sen coneix un gran nombre de variants.
Recurs didctic: inclinar un avantbra en forma de pendent (com si fos

la muntanya) i amb laltra m fer un cargolet amb les banyes alades
que shi anir enfilant mentre es canta la can (en el moment que hi ha
la corxera amb punt-semicorxera, el cargol fa un salt com si sentrebanqus
amb una pedra).
Centre dinters: els cargols (com sn, on viuen, quan surten, qu

mengen...).
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
5 P E D R A , P E D R E TA
Allegretto
Do ,
& 42
Pe - dra, pe - dre - ta, ben ro - do - ne - ta,
Fa Sol7 Do
&
ti - ro - li - ro - l, ti - ro - li - ro - le - ta.
Pedra, pedreta,
ben rodoneta,
tirolirol,
tiroliroleta.
5 P E D R A , P E D R E TA
Can-joc de tasca infantil, per arrodonir pedres que servien de moneda

als infants.
Mentre es canta la can, els nens/es faran una bola de plastilina.
Per treballar la intensitat del so poden tenir una bola imaginria de

plastilina i fer-la crixer si es canta fort, i fer-la disminuir si es canta ms
fluix, fent la mmica darrodonir-la amb les mans.
Es p ot mig ballar. Es pot aprofitar el tirolirol per rodar sobre si mateix,

per pa relles, en una sola rotllana
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
6 EL GEGANT DEL PI
Allegro
Fa Sib Sibm
& b 42
El ge - gant del Pi a - ra ba - lla, a - ra
Fa , Fa Sib Solm Do7 Fa
&b

ba - lla; el ge - gant del Pi a - ra ba - lla pel ca - m.
1. El gegant del Pi
ara balla, ara balla;
el gegant del Pi
ara balla pel cam.
2. El gegant de la Ciutat
ara balla, ara balla;
el gegant de la Ciutat
ara balla pel Terrat.
3. La tintina del gegant

ara passa, ara passa;
la tintina del gegant
ara passa pel davant.
6 EL GEGANT DEL PI
Can infantil barcelonina molt estesa i molt popular.
El Terrat s el nom amb qu shavia conegut un passeig central a la

Rambla de Barcelona, entre el pla de la Boqueria i el pla de les Comdies
(actualment, plaa del Teatre), inaugurat lany 1799. Era elevat, amb
baranes als costats, i amb un terra semblant a lenrajolat dels terrats.
Els nens/es imitaran les passes dels gegants mentre es desplacen

lliurement per la classe seguint la pulsaci.
Podem treballar la qualitat de laltura del so fent que els alumnes caminin
acotxats quan la cantem o toquem amb un instrument meldic en un
registre greu, i que salcin quan soni agut.
Invenci dun rodol de la can segons el lloc on visquin els alumnes.
Amb la mateixa melodia podem cantar l Escarabat bum-bum .
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
7 EN JAN PETIT
Allegro
Do Do Sol Do Do
& 42 J . .
En Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla, ba - lla, ba - lla; en Jan pe - tit com
Do Sol Do , Do Fa Do , Do Fa Do
&
ba - lla, balla amb el dit. Amb el dit, dit, dit, a - ra
la m. Amb la m, m, m.
Sol Do Do Fa Do Sol Do
&
ba - lla, a - ra ba - lla, amb el dit, dit, dit, a - ra ba- llaen Jan pe - tit.
Allegro ritmico
# 2 Sol Re7
& 4 j .

En Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla, ba - lla,
,
# Sol
j
Re7
& j .
ba - lla; en Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla amb el
# Sol Re7 Sol Re7 Sol
&

dit. Amb el dit, dit, dit, a - ra ba - llaen Jan pe - tit.
1. En Jan petit com balla, 3. Amb el bra.

balla, balla, balla;
en Jan petit com balla, 4. Amb el colze.
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit, 5. Amb lespatlla.
ara balla en Jan petit.
6. Amb el cap.
2. En Jan petit com balla,
balla, balla, balla; 7. Amb el nas.
en Jan petit com balla,
balla amb la m. 8. Amb lorella.
Amb la m, m, m;
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Jan petit.
Presentem un altra mostra de com, duna can popular, sen pot trobar
ms duna versi. La versi que cont el CD s la primera.
7 EN JAN PETIT
Can-joc-dansa acumulativa, molt apta per picar de mans i portar la

pulsaci.
Es b alla fent galop, donant-se les mans en rotllana, fins que sanomenen
les parts del cos. Aleshores es para de saltar i es toca a terra o sassenyala
la part del cos que sindica, avanant-lo cap al centre de la rotllana tot
cantant els quatre versos segents. En lltima frase, ara balla en Jan
petit, es fa una giravolta i es tor nen a agafar les mans per tal de tor nar
a comenar. I cada vegada, en comenar la segona estrofa, es repeteixen
totes l es parts del cos dites abans, per reculant; s a dir, comenant
per la darrera esmentada i acabant pel dit.
Centre dinters: les parts del cos.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
8 OLLES, OLLES
Allegretto
# Mim Lam Re7

Sol Mim Lam Re7
& c
O - lles, o - lles de vi blanc, to - tes sn ple - nes de
# Sol Do Sol Do
& j

fang, de fang i de ma - dui - xa, gi - ra la ca -
# Sol , Do Sol7
j
Do Re

&

rui - xa. Qui la gi - ra - r? La - don - ze -
# Mim , Do Si Do Re7 Sol
&
J
lle - ta. Qui la - gi - ra - r? La Ma - ri - a se - r!
Olles, olles de vi blanc,

totes sn plenes de fang,
de fang i de maduixa,
gira la caruixa.
Qui la girar?
La donzelleta.
Qui la girar?
La Maria ser!
8 OLLES, OLLES
Can-joc de rotllana.
Es canta dansant en rotllana amb les mans agafades i mirant cap

al centre. Cada cop que es diu qui la girar?, el mestre/a dir el nom
dun nen/a de la classe i aquest continuar dansant girat de cara cap
enfora. El joc dura fins que tots els balladors ballen de cara cap a fora
del cercle.
Dificultats de lxic: caruixa, totes sn plenes de fang. Les olles de vi

blanc es refereixen als clots daigua de pluja.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
9 QUINZE SN QUINZE
Allegro
,
#
Sol Re7 Sol
& 42
Quin - ze sn quin - ze, quin - ze, quin - ze, quin - ze;
#
Re7 Sol
&

quin - ze sn quin - ze, quin - ze, quin - ze sn.
Quinze sn quinze,
quinze, quinze, quinze;
quinze sn quinze,
quinze, quinze sn.
9 QUINZE SN QUINZE
Can de tasca infantil.
Indicada per treballar la pulsaci. Quan ja la tinguin assolida farem

que els nens/es dibuixin una ratlla per cada pulsaci de negra; en total,
sortiran quinze ratlles.
Tamb pot servir per fer-los caminar quinze rajoles portant la pulsaci.
Podem fer una filera de 15 nens/es que saniran passant un objecte,

de m en m, seguint la pulsaci. Caldr que el tempo sigui moderat.
Lgicament, si ho han fet b en acabar la can tindr lobjecte el nen/a
del final de la filera.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
10 L A S A R D A N A D E L A V E L L A N A
Allegretto
Do7 Fa
& b 42
La sar - da - na de l'a - ve - lla - na pi - ca de
Do7 Fa
U U, Do7
& b .
peus i ba - lla de ga - na. La sar - da - na de Ri -
Rem Sol7 Do7

U
Fa
&b
poll ma - ta la pu - ai dei - xael poll.
La sardana de lavellana
pica de peus i balla de gana.
La sardana de Ripoll
mata la pua i deixa el poll.
10 L A S A R D A N A D E L A V E L L A N A
Can-joc de rotllana.
Va molt b per introduir els nens/es en danses ms elaborades.
Els nens/es, agafats en rotllana, caminen en sentit contrari a les agulles

del rellotge. Quan canten lltima frase shan dajupir a terra i tor nar-se
a aixecar de seguida per continuar.
Als nens/es ms petits, en aj upir-se, els s difcil mantenir lequilibri.

Quan j a se sap b la can, es pot aprofitar per fer-la servir com a joc
eliminatori; qui cau a terra queda eliminat.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
11 TRES, SIS, NOU
Allegro
Fa Do7 Fa
& b 42
Tres, sis, nou, 'sti - ra - li la cu - a, 'sti-ra - li la cu - a;
j
Do7 Fa
&b
tres, sis, nou, 'sti - ra - li la cu - aa l'es - qui - rol. Si
Do7 Fa
&b
l'es - qui - rol noho vol, 'sti - ra - li la cu - a, 'sti - ra - li la cu - a; si
Do7 Fa
&b
l'es - qui - tol noho vol, 'sti - ra - li la cu - aa qual - se - vol.
Tres, sis, nou,

stira-li la cua, stira-li la cua;
tres, sis, nou,
stira-li la cua a lesquirol.
Si lesquirol no ho vol,
stira-li la cua, stira-li la cua;
si lesquirol no ho vol,
stira-li la cua a qualsevol.
11 TRES, SIS, NOU
Can-joc dinfants que treballa la pulsaci i el grup de quatre

semicorxeres.
Seguir i exterioritzar la pulsaci mentre el mestre/a canta la can.
Cantar i picar el ritme de la can. Pensar (fer adonar els nens) quants
cops es pica en cantar stira-li la (quatre semicorxeres).
Descobrir i interpretar les quatre semicorxeres i veure que duren

una pulsaci.
Sha de procurar que els alumnes no accelerin ni retardin el grup

de quatre semicorxeres.
Centre dinters: lesquirol.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
12 LA GALLINA PONICANA
Moderato
Re7 Mim
& 42

La ga - lli - na po - ni - ca - na pon deu
,
j j
Lam Re7 Sol Do Sol

&
ous ca - da set - ma - na: pon, i un; pon, i dos; pon, i
,
j j j
Do Sol Do Sol
&
tres; pon, i qua - tre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i
j j j j
Do Sol Do Sol
&
set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La ga -
Lam Re7 Mim La7 Re7 Sol

&
lli - na de la Seu diu quea - ma - guis a - quest peu.
La gallina ponicana
pon deu ous cada setmana:
pon, i un; pon, i dos;
pon, i tres; pon, i quatre;
pon, i cinc; pon, i sis;
pon, i set; pon, i vuit;
pon, i nou; pon, i deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu.
12 LA GALLINA PONICANA
Can-joc que treballa la pul saci.
Els nens/es sasseuran a terra en rotllana amb les cames estirades,

i el mestre/a els anir tocant les cames seguint la pulsaci. A qui el mestre
toqui l a cama al final de la can, lhaur damagar arronsant-la.
Es continua jugant fins que queda una nica cama dins la rotllana. Lltim
guanya i qui canta la can i mena el joc si es vol repetir.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
13 D A LT D E L C O T X E
Allegretto
Fa Solm Do7 Fa Rem Solm Do7
&b c
Dalt del cot - xe hihau - na ni - na queen re pi - caels cas - ca -
Fa , Sib Fa Sib Fa Sib
&b j j j j

vells, tren - ta, qua - ran - ta, l'a - met - llaa-mar - gan - ta, pi - nyol ma -
Lam Solm Do7 Fa , Do7
&b j
.
dur, vs - te'n tu. Si tu te'n vas, ne - ro, ne - ro,
Fa Solm Do7 Fa
j
&b j
ne - ro, si tu te'n vas, ne - ro, ne - ro, nas.
Dalt del cotxe hi ha una nina

que en repica els cascavells,
trenta, quaranta, lametlla amarganta,
pinyol madur, vs-ten tu.
Si tu ten vas, nero, nero, nero,
si tu ten vas, nero, nero, nas.
13 D A LT D E L C O T X E
Vegeu la proposta didctica a la fitxa 22 daquest apartat.
Can per decidir qui para en els jocs damagar. Posats els infants en
rotllana, el director del joc, des del centre, va assenyalant-los un per un,
seguint el ritme de la can, i aquell a qui toca la darrera sllaba para.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
14 A L C A R R E R M S A LT
Allegro
# # 2 Re
La7 Re
& 4 . . J .
Al car - rer ms alt, hi hau - na fi - nes - tre - ta; pas-saun se-nyo-
##
La7 Re Re
& . J .
J
ret, hi ti - rau - na pe - dre - ta; tor - naa pas - sar, lahi
## La7 Re Sol
.
&
tor - naa ti - rar. Pas - saun ca - vall blanc tot ple de co -
## Re Re La7 Re
& .
J
ro - nes, tren - ca con - fits ia mi no me'n d - na.
Al carrer ms alt,
hi ha una finestreta;
passa un senyoret,
hi tira una pedreta;
tor na a passar,
la hi tor na a tirar.
Passa un cavall blanc
tot ple de corones,
trenca confits
i a mi no men dna.
14 A L C A R R E R M S A LT
Es cantava fent ball rod. Podem fer rotllana i canviar de sentit en canviar
cada estrofa.
Recurs didctic: mimar la can fent els gestos que diu la lletra.
Cal tenir cura de la precisi en la interpretaci de les corxeres i les

corxeres amb punt.
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
15 B O N D I A , N O S T R E PA R E
Allegretto
# Sol Lam7 Re7 Sol
& 42 j .
j
Bon di - a, nos - tre pa - re, bon di - a, nos - tre rei! Pa -
# Sol Mim Lam

Re7 Sol Sol
& j

gueu - nos la sol - da - da per - qus de dre - ta llei. Bon di - a, fills, bon
# Mim Lam

Re7 Sol Mim
& . j

di - a, di - gueu - me d'on ve - niu? Ve - nim de Bar - ce - lo - na, bon
# lam Re7 Sol Re

j
& J
pare,aquenste - niu. Quin s el vos-treo - fi - ci m'hau - r - eu d'ex - pli - car. El
# Sol

Do Re7 Sol Re

&
J
nos- treo - fi- ci, pa - re, mi - reu - lo com se fa. Li - re - ta, li - ron - dai - na, li -
# Sol
j
Do

Re7 Sol
&

re - ta, - li - ron - d. A - quell que tun o - fi - ci de fam noes pot mo - rir.
Bon dia, nostre pare,

bon dia, nostre rei!
Pagueu-nos la soldada
perqu s de dreta llei.
Bon dia, fills, bon dia,
digueu-me don veniu?
Venim de Barcelona,
bon pare, aqu ens teniu.
Quin s el vostre ofici
mhaureu dexplicar.
El nostre ofici, pare,
mireu-lo com se fa.
Lireta, lirondaina,
lireta, lirond.
Aquell que t un ofici
de fam no es pot morir.
15 B O N D I A , N O S T R E PA R E
Can-joc.
Aquesta can s una mica l larga i al comenament costa recordar-ne

tot el text. Per facilitar-ho podem establir el dileg entre dos grups
de la classe (els que fan de pa re i els que fan de fills) i quan ja la dominin
proposar un solista per al pare .
Explicar el vocabulari: soldada, dreta llei...
El joc consisteix a fer que els fills acordin el nom dun ofici sense
que el pare ho senti. Canten la can i mentre diuen lireta, lirondaina,
lireta, lirond fan la mmica dels gestos de lofici i el pare lha dendevinar.
Centre dinters: els oficis i lexpressi corporal (dramatitzaci).
EDUCACI INFANTIL
1 CANONS POPULARS
16 ARA VE NADAL
Allegretto
Do
& 42
A - ra ve Na - dal, ma - ta - rem el gall,
Fa Sol7 Do
&
ia la ti - a Pe - pa n'hi da - rem un tall.
1. Ara ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
nhi darem un tall.
2. Ara ve Nadal,
matarem el porc,
i a la tia Pepa
nhi darem un tros.
16 ARA VE NADAL
Expressa lalegria pel Nadal que sacosta i la celebraci familiar. Al pic

de lhiver n s quan es fa la ma tana del porc, com esmenta la can.
Aquesta can s molt adient per presentar el treball del silenci de negra
o aprofundir-hi (interpretant-la picant la pulsaci corresponent al silenci
amb un instrument de percussi o b fent algun gest determinat, com per
exemple acostar-se el dit ndex als llavis en senyal de silenci).
EDUCACI INFANTIL
1 NADALES
17 PA S T O R E T, D O N V N S ?
Allegretto
3
Fa Do7 3
& b 42
Pas - to - ret, d'on vns? De la mun - ta - nya, de la mun -
3
Fa
&b

ta - nya. Pas - to - ret, d'on vns? De la mun - ta - nyaa veu - reel temps.
Pastoret, don vns?

De la muntanya, de la muntanya.
Pastoret, don vns?
De la muntanya a veure el temps.
I quin temps hi fa?
Plou i neva, plou i neva.
I quin temps hi fa?
Plou i neva i nevar.
17 PA S T O R E T, D O N V N S ?
Can dialogada, que es pot practicar entre dos grups de la classe

o entre el mestre i els alumnes.
Text: parlar de lestaci de lany, lhiver n.
EDUCACI INFANTIL
1 NADALES
18 ELS REIS ARRIBEN
Allegretto
& 42 . .
Els Reis ar - ri - ben, por - ten tor - rons,
& .
d'a - ll Ma - llor - ca, de la cu - a tor - ta!
Els Reis arriben,

porten torrons,
dall Mallorca,
de la cua torta!
18 ELS REIS ARRIBEN
A la plana de V ic cantaven aquesta can duent un fanalet a la m per tal

de guiar els tres Reis de lOrient i perqu no soblidessin de deixar cap
regal. Uns ho feien al carrer Major, altres al voltant de la taula. Nosaltres ho
podem fer amb una rotllana a la classe duent la pulsaci.
Podem treballar la creativitat fent buscar algun rodol amb el nom del
nostre poble i afegir-lo a la can.
EDUCACI INFANTIL
1 NADALES
19 VIROLET SANT PERE
Allegretto
# 2 Re Sol La
& # 4 .
J
. .
Vi - ro - let Sant Pe - re, vi - ro - let Sant
## Re Re

Sol

La
& . . .
. J
Pau, la ca - put - xaus que - ia, la ca - put - xaus
## Re Mim
j La Mim
& .
.
cau; hem de fer gat - za - ra, hem de fer sa -
## La
, Mim
j Do La7 Re.
& .
. . .
rau, ce - le - brem les fes - tes de Sant Ni - co - lau.
V irolet Sant Pere,

virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau;
cap aqu, de pressa,
cap all, si us plau.
Els gats ja miolen
i fan marramau.
V irolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau;
les ratetes pugen
dintre del seu cau.
Per molts anys la festa
puguem fer en pau.
19 VIROLET SANT PERE
Aquesta can no s prpiament una nadala, encara que parli de la figura

de sant Nicolau. Es canta en molts indrets de Catalunya.
Podem fer picar de mans els grups de tres negres.
EDUCACI INFANTIL
1 NADALES
20 CAGA TI
Allegretto
# 2 Sol
& 4 j

Ca - ga ti - , ti - de Na - dal; po - sa - rem el porc en sal, la ga -
#
&

lli-naa la pas - te - ra iel po - ll a dalt del pi. To - ca, to - ca, Va - len - t.
# j
& .
Pas - sen bous i va - ques, ga - lli-nes amb sa - ba - tes i galls amb sa - ba - tons. Cor -
#
&
reu, cor-reu, mi - nyons, que la te - ta fa tor - rons, el vi - ca-riels ha tas - tats, diu que
#
&
sn un poc sa - lats. Ai, el brut; ai, el porc; ai, el ca - ra, ca - ra,
&
#
j j j
J
ca - ra; ai, el brut; ai, el porc; ai, el ca - ra de pe - brot.
Caga ti, ti de Nadal;

posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi.
Toca, toca, Valent.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu, minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastats,
diu que sn un poc salats.
Ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara, cara, cara;
ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara de pebrot.
20 CAGA TI
Can mgica, de la qual es coneixen diferents versions.
En totes les civilitzacions sha mantingut constant un culte especial a la

natura simbolitzada a travs de larbre. Alguns daquests ritus han arribat
fins als nostres dies, com per exemple el costum de guar nir larbre de
Nadal o el mateix caga ti, ja que amb els cops de bast es volia
estimular la natura perqu fos generosa en la collita de lany vinent.
Farem dur la pulsaci fent veure que piquem al ti.
Podem fer dos grups dalumnes, mentre uns piquen la pulsaci amb
un instrument de percussi (o picant amb el bast a la soca), laltre grup
picar el ritme amb les mans o amb diferents instruments de petita
percussi.
Podem fer la can dialogada entre dos grups amb fragments de dos
compassos.
EDUCACI INFANTIL
1 NADALES
21 LA NIT DE NADAL
Moderato
## 3 j
Re Re Re Re7
j
& 8 . . .
La nit de Na - dal s nit d'a - le - gri -
##
Sol
, Sol Re La7
. .
& J .
a; l'in - fant de Ma - ri - a s nat al Por -
##
Re
, Sol Re La7 Re
. .
& J .
tal, l'in - fant de Ma - ri - a s nat al Por - tal.
1. La nit de Nadal
s nit dalegria;
linfant de Maria
s nat al Portal. (bis)
2. Perqu tingui son

aquesta nit santa,
sa Mare li canta:
Non, non, la non non. (bis)
3. Pastors del Portal

veniu a mirar-lo,
veniu a adorar-lo,
la nit de Nadal. (bis)
4. Ms, ah!, si voleu

mirar ses galtetes,
veniu de puntetes
i no el desperteu. (bis)
21 LA NIT DE NADAL
Treballarem la comprensi dels mots: infant, portal, ses...
Podem explicar que non, non s una onomatopeia que trobem en moltes
canons de bressol i que t la virtut de calmar els infants.
Aquesta can s molt avinent per introduir el concepte de tor nada.
EDUCACI INFANTIL
1 NADALES
22 P R O P O S TA D I D C T I C A
D A LT D E L C O T X E
O B JE CTI US
P ar t icip ar en la int erp ret aci d e la can, t enint en comp t e la p recisi

rt mica i meld ica, el t ext i un reg ist re cmod e.
A p rend re la can d e memria, escolt ant i imit ant el mest re/ a.
A conseg uir una emissi correct a d e la veu.
Cant ar en una p ost ura corp oral ad eq uad a (d ret s i asseg ut s).
P osar at enci a les ind icacions d el mest re/ a: g est d ent rad a, t e mpo. . .
R esp ect ar el t reb all col lect iu i p ar t icip ar-hi.
Ut ilit zar la veu d una manera nat ural, ni massa f or t ni massa f luix.
CO NTI NG UTS
P R O CE DI ME NTA LS
Cant individual i collectiu de la can (tenint en compte la precisi rtmica,
meld ica i el t ext ).
Memorit zaci d e la can.
A d op ci d una p ost ura corp oral ad ient en cant ar d ret s o asseg ut s.
E missi d e la veu f ent at enci a lar t iculaci i a la resp iraci.
A t enci a les ind icacions d el mest re/ a.
CO NCE P TUA LS
La veu com a mit j d exp ressi musical.
Can a lunson.
A sp ect es musicals i exp ressius d e la can: d inmiq ues, f raseig . . .
A CTI TUDI NA LS
Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a.
A t enci, int ers i p ar t icip aci en el cant .
R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res.
I nt ers en lemissi correct a d e la veu en cant ar la can.
Valoraci d e la p rp ia veu.
G aud i en el cant col lect iu.
1 P R O P O S TA D I D C T I C A I
A CTI V I TATS DE NS E NYA ME NT-A P R E NE NTATG E
En els exemples que proposem, i pel que fa a la descripci de les activitats

d ap renent at g e, sincid eix ms en la d arrera p ar t d ap licaci q ue en les
p rimeres f ases, q ue t enen com a ob ject iu lap renent at g e d e la can.
CO NTE X TUA LI TZ A CI DE LA CA N
Tip us d e can: can d e t riar.
Cent re d int ers: els vehicles.
Lacomp anyament inst rument al d aq uest a can al CD es comp on d e:
f laut a, clarinet , f ag ot , vib rf on i p iano.
MO TI VA CI
A q uest a s una can eliminat ria; p er aix, un b on moment p er
presentar-la ser quan shagi descollir un alumne/a per fer alguna activitat.
Les canons eliminatries poden servir, moltes vegades, per evitar problemes
a lhora d e d ecid ir q ui rep resent ar un crrec, f ar una f eina, et c.
T CNI CA V O CA L
A t esa lamp lit ud d e lmb it d aq uest a can, ser convenient f er un t reb all
d e t cnica vocal p revi.
Mit janant una hist ria invent ad a sob re un viat g e en cot xe p od em f er f er
alg uns exercicis vocals i d e resp iraci als alumnes (p od em allarg ar o
escurar aq uest a hist ria com ms conving ui):
P ug em al cot xe i eng eg uem el mot or: f er glissa ndi amb el so b rrrr.
El cotxe arrenca: fer el so del petarrot (vibraci de llavis) durant una estona.
Hem p assat p er un cam amb molt es p ed res i sens ha p unxat una rod a: f er
t reure aire emet ent una s llarg a, p rocurant q ue ho f acin amb suavit at i no
acab in laire d e seg uid a.
Hem dinflar la roda: fer-los bufar primer inter mitentment amb bufades cur tes
d iverses veg ad es, i d esp rs f ent b uf ad es llarg ues.
P arem a d escansar en un p rat i olorem unes f lors: aq uest exercici ser p er
relaxar d els ant eriors. Les f lors shan d olorar amb suavit at , sense f orar
lent rad a d aire.
E ns asseiem al p rat i cad a veg ad a q ue veiem p assar un ocell f em glissa ndi
d ient ooooh!.
TE X T
Fontica. Dificultats de pronncia: e ober ta: trenta, ametlla. O ober ta: pinyol.
lls, f inal. Vocal neut ra: cot xe, d el, una, et c.
1 P R O P O S TA D I D C T I C A II
Lxic i mor fosintaxi. Lxic: nina=nena (a Mallorca, al Rossell). Els nombres:
tre n ta , qu a ra n ta . D i fi c u l ta t de c o mpre n si : n e ro , n e ro , n a s, pi n yo l ma du r,
a ma rga n ta .
R e c i ta r l e s fra se s de l a c a n a r ti c u l a n t b e l te xt.
A SPEC T ES R T MIC S
P ul s aci
s fo n a me n ta l e l tre ba l l de pu l sa c i de s de l e du c a c i i n fa n ti l pe rqu
s a sso l e i xi a l m s a vi a t po ssi bl e c o m a e i x i n di spe n sa bl e pe r tre ba l l a r
po ste ri o r me n t qu a l se vo l a l tre a spe c te qu e se n de ri vi (t empo , c o mp s,
ri tme ...). A i x a c o n se gu i re m l a re gu l a ri ta t (pr pi a de c a da i n fa n t) i l a
si n c ro n i tza c i a l a pu l sa c i d u n e st mu l so n o r.
F a re m c a mi n a r l a pu l sa c i a l s a l u mn e s di stri bu ts l l i u re me n t pe r l a c l a sse
me n tre e l me stre /a to c a o c a n ta l a c a n . Pe r a c o n se gu i r m s a te n c i , e l s
po de m de ma n a r qu e c a n vi n de se n ti t qu a n e l me stre /a pi qu i de ma n s.
El s a l u mn e s s a sse u e n e n c a ra ts a te rra pe r pa re l l e s i , do n a n t-se l e s ma n s,
e s ba l a n c e ge n e n da va n t i e n da rre ra se gu i n t l a pu l sa c i de l a c a n .
El s a l u mn e s e s po se n e n ro tl l a n a . Me n tre u n d e l l s s fo ra de l a c l a sse , e s
c a n ta l a c a n i e s mi ra qu i su r t tri a t. En tra l a l u mn e /a de fo ra i i n te n ta qu e
l i su r ti e l ma te i x a l u mn e /a qu e a ba n s (s h a d e sta bl i r a mb a n te ri o ri ta t pe r
qu i n a l u mn e /a e s c o me n a a c o mpta r).
U n a l u mn e /a su r t fo ra de l a c l a sse me n tre l a re sta s a sse u e n a te rra e n
ro tl l a n a . Es d n a u n a a me tl l a a u n a l u mn e /a , qu e se l a gu a rda r a l a
bu txa c a . En tra l a l u mn e /a de fo ra i me n tre to ts va n c a n ta n t l a c a n pa ssa
pe r da va n t de l a ro tl l a n a c a mi n a n t se gu i n t l a pu l sa c i . A me su ra qu e
s a c o sta a qu i t l a me tl l a e s c a n ta c a da ve ga da m s fo r t, i a i x qu e se
n a l l u n yi e s c a n ta r c a da ve ga da m s fl u i x (n o s re s m s qu e u n a
a da pta c i de l t pi c j o c de fre d i c a l e n t ).
Te mpo
A tra v s de l t empo l a l u mn e /a de sc o bre i x l a ve l o c i ta t i e l se n ti t r tmi c
ge n e ra l de l a c a n .
F a re m fi l e re s de qu a tre n e n s/e s qu e re pre se n te n qu e va n a da l t d u n c o txe .

El pri me r s e l c o n du c to r (a n i re m c a n vi a n t-l o pe r l o rdre de l a fi l e ra ). El
mestre/a cantar o tocar la can variant el tempo i els nens/es caminaran
se gu i n t l a pu l sa c i c o rre spo n e n t (e l s c a n vi s n o s h a u ri e n de fe r ga i re
so vi n t, do n a n t-l o s te mps pe r a da pta r-se ).
1 P R O P O S TA D I D C T I C A III
Ri t me
A mb a qu e sta c a n tre ba l l a re m l e s fi gu re s mu si c a l s n e gra i bl a n c a .
F a re m du e s fi l e re s d a l u mn e s. A l c o n du c to r d u n c o txe l i do n a re m u n r to l
a mb e l di bu i x d u n a n e gra , i a l de l a l tre e l d u n a bl a n c a . Qu a n e l me stre /a
pi qu i n e gre s n o m s po dr c a mi n a r e l c o txe de l e s n e gre s se gu i n t l a
pu l sa c i , i qu a n pi qu i bl a n qu e s h o fa r l a l tra fi l e ra c a mi n a n t bl a n qu e s
(pe r ta n t, a pu l sa c i do bl e ).
M s e n da va n t, qu a n a i x s h a gi a sso l i t, po dra n c a mi n a r l e s du e s fi l e re s
si mu l t n i a me n t.
El s a l u mn e s pi qu e n l a pu l sa c i . Po ste ri o r me n t, e l me stre /a po t pi c a r e l
ri tme da mu n t de l a pu l sa c i .
El me stre /a i n te rpre ta , a mb u n i n stru me n t me l di c i de ma n e ra a l e a t ri a ,
e l s do s fra gme n ts i n i c i a l s pe r di fe re n c i a r l a bl a n c a fi n a l (c a s - c a - ve l l s)
de l e s du e s n e gre s (n i - n a ):
dalt del cot - xe hi_ha_u - na ni - na

qu e _e n re - pi - c a _e l s cas - ca - ve l l s.
C o n fe c c i o n a r u n tre n c a c l o squ e s pe r fra se s.
A SPEC T ES MEL D IC S
D i recci o nal i t at
El me stre /a (o u n a l u mn e /a ) i mi ta r e l so de l c o txe qu a n a c c e l e ra , qu a n
e st e n pl e n a c u rsa o qu a n de sa c c e l e ra , fe n t g l i s s andi a sc e n de n ts o
de sc e n de n ts. El s a l u mn e s h a u ra n d i de n ti fi c a r-l o s a i xe c a n t l a m si s n
a sc e n de n ts, o a ba i xa n t-l a e n e l c a s c o n tra ri .
D e spr s h a u ra n de re c o n i xe r l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t fe n t e l ma te i x,
pe r a i xe c a n t e l r to l c o rre spo n e n t (c a da a l u mn e /a ti n dr do s pe ti ts r to l s
a mb l e s gra fi e s di bu i xa de s).
L l ti m pa s se r qu e e l l s ma te i xo s di bu i xi n l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t
c o rre spo n e n t.
M el o di a
El me stre /a to c a u n a m si c a i mpro vi sa da a mb u n i n stru me n t me l di c (o l a
ta ra l l e j a ) i e l s n e n s/e s c a mi n e n l l i u re me n t pe r l e spa i de l a c l a sse i se l s
d n a l a c o n si gn a qu e qu a n se n ti n l a me l o di a de l c o me n a me n t de l a
c a n , da l t de l c o txe h i h a u n a n i n a qu e e n re pi c a e l s c a sc a ve l l s , s h a n
d a tu ra r a e sc o l ta r-l a . To t se gu i t s i mpro vi sa r a l pi a n o i e l s n e n s/e s h a u ra n
de c o n ti n u a r c a mi n a n t.
1 P R O P O S TA D I D C T I C A IV
En de vi n a r qu i n e s s n l e s n o te s qu e e s re pe te i xe n a l a pri me ra fra se
(c o t - xe i n i - n a ).
Els alumnes ressegueixen amb el dit o amb un color la grafia de la melodia:
dalt del cot - xe hi_ha_u - na ni - na

qu e _e n re - pi - c a _e l s cas - ca - ve l l s.
El me stre /a po t i n te rro mpre l a c a n e n u n pu n t de te r mi n a t de l a fra se i e l s

alumnes hauran de fer una creueta (o senyalar amb el dit) on sha quedat el
c o txe .
I nt eri o ri t z aci
Es c a n ta l a c a n pe r fra se s a l te r n a ti ve s, i n te ri o ri tza n t l e s pa re l l e s. Ta mb
e s po t fe r a l i n re v s.
IN T EN SITAT
Es fa n do s gru ps qu e c a n te n l a c a n a l te r n a ti va me n t i pe r fra se s. U n de l s
gru ps po t se r me n ys n o mbr s pe r n o ta r l a di fe r n c i a d i n te n si ta t.
Qu a n e l me stre /a c a n ta fo r t e l s a l u mn e s o bre n e l s bra o s, i qu a n c a n ta
fl u i x e l s ta n qu e n , c re u a n t-l o s so bre e l pi t.
F e r-l o s c a n ta r a l te r n a n t fra se s fo r t i fl u i x, se go n s e l r to l de l a gra fi a qu e
e n se n ya e l me stre /a .
El ma te i x e xe rc i c i , pe r se gu i n t e l ge st de di re c c i de l me stre /a .
1 P R O P O S TA D I D C T I C A V
Educaci primria
Educaci primria
Cicle inicial
Cicle inicial
Canons populars
Nadales
Proposta didctica
2
NDEX
Canons populars
1 Ploreu, ninetes
2 Car nestoltes quinze voltes
3 El ball de la civada
4 La can de les mentides
5 El ball de Sant Ferriol
6 La pastoreta
7 Quan el pare no t pa
8 El burriquet
9 Ram, rampataplam
10 El rotllet
Nadales
11 Fum, fum, fum
12 El rabad
13 A Betlem men vull anar
14 El dimoni escuat
Proposta didctica
15 El ball de la civada
EDUCACI PRIMRIA / CICLE INICIAL
2
1 PLOREU, NINETES
Allegretto
# Sol Re Re7
& 42 j

Plo - reu, plo - reu, ni - ne - tes, queel ruc es - t ma -
# Sol , Lam Re7 Sol
& .
j .
lalt, t mal a la po - te - ta iel ven - tre li fa mal.
1. Ploreu, ploreu, ninetes,

que el ruc est malalt,
t mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
2. No pot menjar civada,

sin pinyons pelats,
no pot dormir a lestable
sin en coixins daurats.
1 PLOREU, NINETES
Tamb es diu Correu, correu, ninetes.
Can infantil molt popular i fora estesa.
Recurs didctic: es pot cantar la can amb una mmica clara i fcil.
T un mnim argument que es pot aprofitar perqu els alumnes en facin
una petita representaci expressiva. Primer i segon vers: acci de plorar;
tercer vers: tocar-se una cama i arronsar-la; quart vers: tocar-se el ventre;
cinqu vers: fer que no amb el cap i amb el dit. Vers final: llanar-se a terra
per jeure-hi.
Aquesta can es pot cantar a poc a poc la primera vegada, i anar-la

accele rant en cada repetici.
Centre dinters: els animals (el ruc, parts del cos del ruc, els aliments
de les persones i dels animals).
2 CANONS POPULARS
2 C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S
Allegro
& 42 . . . .
. . .
Car - nes - tol - tes quin - ze vol - tes i di - lluns de ms a
& . . . . . .
.
ms; ca - da di - a fos - sin fes - tes, la Qua - res - ma no vin - gus.
1. Car nestoltes quinze voltes

i dilluns de ms a ms;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingus.
2. Avui les coques amb llard,

que es mengen a cremadent,
esvaloten el jovent,
qui sen pogus fer un gran fart!
3. Car nestoltes quinze voltes

i dilluns de ms a ms;
cada dia fossin festes,
la Quaresma mai vingus.
4. La butxaca proveda
no diguis ja mai que no
i jo sempre cridaria:
Noia, portam el porr!.
5. Ai, mares, a les canalles

poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Car nestoltes,
que s un home divertit.
2 C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S
Les colles que sortien a celebrar el Car nestoltes solien cantar aquesta
can, que va fer-se tpica de la diada.
Explicarem que el llard es fa a partir del greix del porc. Comentarem

expressions com a cremadent i butxaca proveda.
Podem aprofitar el carcter desenfadat i festiu daquesta can

per acompanyar-la amb instruments de percussi confeccionats
pels mateixos alumnes (maraques amb envasos de iogur amb pedretes,
giros amb ampolles de vidre gravat, etc.).
2 CANONS POPULARS
3 E L B A L L D E L A C I VA D A
Allegro Sol
# 2 Sol
.. .
Re7
j ..
1.
& 4 j

El ball de la ci - va - da, jous el can - ta - r; el
#
Sol
2. , Re
&
r; el pa - re, quan la fan - ga - va, fe - iaai - x, fe - iaai -
# Sol Sol7 Do Sol Re7 Sol ,

& j . .

x; se'n da - vaun truc al pit i se'n gi - ra - vaai - x. Tre - ba -
# Re7 Sol ,
& .
llem, tre - ba - llem, que la ci - va - da, que la ci - va - da, tre - ba -
# .
Re7

Sol
&
llem, tre - ba - llem, que la ci - va - da gua - nya - rem.
1. El ball de la civada, jo us el cantar; (bis)

el pare, quan la fangava, feia aix, feia aix;
sen dava un truc al pit i sen girava aix.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.
2. Llaurava.
3. Sembrava.
4. Segava.
3 E L B A L L D E L A C I VA D A
Sembla que aquesta can s fora antiga, ja que ens parla de la civada
en lloc del blat, que s un conreu ms important (per ms recent)
en els pobles mediterranis. Podem relacionar aquesta can amb el
coneixement del medi natural en lapartat que fa referncia a les feines
del camp.
2 CANONS POPULARS
4 LA CAN DE LES MENTIDES
Allegro
# 2 j Re Sol Re
j Re Sol
& # 4
El pa - re vaa-naral mer - cat, el pa - re vaa-naral mer -
## Re

La La7 Re
&
cat a com - praru - na bur - ra ce - ga, trau,
## Re La La7 Re Re
&

trau, a com - praru - na bur - ra ce - ga, trau, trau.
1. El pare va anar al mercat (bis)

a comprar una burra cega, trau, trau. (bis)
2. Li talla els quatre peus, (bis)

la burra arrenca a crrer, trau, trau. (bis)
3. I en troba un cirerer (bis)

carregat de figues verdes. (bis)
4. Li tira un cop de roc (bis)

i en fa caure una ametlla. (bis)
5. Li cau lametlla al peu, (bis)

li surt sang de lorella. (bis)
6. De la sang que li va sortir, (bis)

en corren set rieres. (bis)
7. Aquesta s la can, (bis)

la can de les mentides. (bis)
8. Qui la vulgui saber (bis)

que vagi a Filipines. (bis)
4 LA CAN DE LES MENTIDES
Can de gresca.
Com entar el text i el vocabulari.
Indicar lanacrusi amb el gest dentrada i procurar que els finals de frase
no quedin massa curts.
Fer endevinar als alumnes on sn les mentides.
2 CANONS POPULARS
5 EL BALL DE SANT FERRIOL
Allegretto
Fa Rem Solm Do7
& b 42 . .
E - raun pas - tor que te - ni - a tres o - ve - lles,
Fa Rem Solm Do7
&b
.
e - raun pas - tor que te - nia un pe - ne - ll. A - ra
Fa Sib Do Fa

&b
ve Sant Fer - ri - ol, ba - lla - rem, si Du ho vol; el qui
Fa7 Sib Do7 Fa

&b
to - cael tam - bo - ri - no ha per - dut el fla - bi - ol.
1. Era un pastor que tenia tres ovelles,

era un pastor que tenia un penell.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem, si Du ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
2. Tots en tenim, de picor i de pessigolles;

tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve...
3. B pots ballar, si no tens pa i botifarra;

b pots ballar, si no tens per manducar.
Ara ve...
4. No en tastars des del nas fins a la boca;

no en tastars de la boca fins al nas.
Ara ve...
5 EL BALL DE SANT FERRIOL
Can-joc-dansa ( El sac de danses ).
En Ferriol era el cap duna quadrilla de bandolers. Desprs de robar

anaven a la taver na a jugar-se qui podia ballar o fer equilibris havent begut
fora vi. En Ferriol va voler canviar de vida i els seus companys el van
prendre per trador i covard. El van matar i lenterraren sota una bta de vi,
que den de llavors no va buidar-se ms. El taver ner va voler esbrinar
el perqu i en fer moure la bta va trobar el sant tocant-la amb el dit
(daqu que es balli amb el dit estirat).
Dificultats de comprensi: penell, manducar...
Estructura, AABC.
Centre dinters: els aliments i els instruments musicals.
2 CANONS POPULARS
6 L A PA S T O R E TA
Allegro
Do Fa Sol Do
& 42
J
Qu li do - na - rem, a la pas - to - re - ta, qu li do - na -
Fa Sol Do Sol
&
rem per a - nara ba - llar? Jo li do - na - ri - a u - na ca - put -
Do Sol Do
j

&

xe - ta ia la mun - ta - nye - ta la fa - ri - aa - nar.
lam Re7 Mim Lam
&
A la mun - ta - nye - ta nohi ne - va nihi plou ia la ter - ra
Do Fa Sol7 Do Lam Mim Fa
&

pla - na tot el vent ho mou. So - ta l'om - bre - ta, l'om - bre - ta, l'om -
Do Lam Mim Rem Sol7 Do
&
br, flors i vi - o - les i ro - ma - n.
Qu li donarem, a la pastoreta,
qu li donarem per anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni hi plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota lombreta, lombreta, lombr,
flors i violes i roman.
6 L A PA S T O R E TA
Can de rotllana.
Diminutius: pastoreta, caputxeta, muntanyeta, ombreta. Derivats: ombr.
Es p ot treballar el lxic referent a: peces de vestir, factors meteorolgics,

flors i plantes de muntanya.
La segona vegada es pot substituir caputxeta per faldilleta.
Es p ot fer un joc sensorial per comenar a treballar els finals suspensius

i els conclusius. Per exemple, la frase Jo li donaria una caputxeta
(suspensiu) i a la muntanyeta la faria anar (conclusiu).
2 CANONS POPULARS
7 Q U A N E L PA R E N O T PA
Allegro
# Re La7
& # 42
Quan el pa - re no t pa, la ca - na - lla, la ca -
## Re
, La7 Re
&
na - lla, quan el pa - re no t pa, la ca - na - lla fa ba - llar.
1. Quan el pare no t pa,

la canalla, la canalla,
quan el pare no t pa,
la canalla fa ballar.
2. Quan el pare no t vi,

la canalla, la canalla,
quan el pare no t vi,
la canalla fa dormir.
7 Q U A N E L PA R E N O T PA
Proposem una activitat relacionada amb lrea de llenguatge, fent

invenc i de diferents rodolins i relacionar-los amb el ritme corresponent.
Per exemple:
Quan el pare no t vi,

la canalla el fa dormir.
Quan el pare no t gana

fa distreure la canalla.
Es p ot ballar fent ball rod i canviant de direcci a cada estrofa.
2 CANONS POPULARS
8 EL BURRIQUET
Allegro
# 2% Sol Sol7

Do

Sol Re7
& 4

Si n'hiha - vi - aun bur - ri - quet que no vol llau - rar mai
# Sol7 ,Do Sol Re7 Sol Sol Mim

Fi
& j .

dret, que no vol llaurar mai dret. Que vin-guielgos, gos - set, i que
# La Re Sol Mim La
. j .
& .
bor - diel bur - ri - quet! Que vin - guiel gos, gos - set, i que bor - diel bur - ri -
# Re
, Sol
j,
Re Re Sol Re
%
j J
al
& J

quet! El gos, gos - set, no vol bor - dar, el bur - ri - quet no vol llau - rar.
1. Si nhi havia un burriquet

que no vol llaurar mai dret. (bis)
Que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet!
El gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
2. Si nhi havia...
Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
El bastonet no vol pegar;
el gos, gosset, no vol bordar;
el burriquet no vol llaurar.
3. Que vingui el foc, foquet,

i que cremi el bastonet!
El foc, foquet, no vol cremar...
4. Que vingui el papu-fred

i que faci p al follet (bis)
el papu-fred fa p al follet,
el foc, foquet, ja vol cremar,
el bastonet ja vol pegar,
el gos, gosset, ja vol bordar,
el burriquet ja vol llaurar.
Si nhi havia un burriquet

que ara sempre llaura dret! (bis)
8 EL BURRIQUET
Can daplec. Can de gresca, encadenada, de rotllana.
Recurs didctic: cada element que sincorpora a la can ser interpretat

per un nen/a solista.
Confecci dun rtol allusiu a cada personatge. Es poden anar penjant en

un suro, franelograma..., aix que shi van afegint elements nous.
2 CANONS POPULARS
9 R A M , R A M PATA P L A M
Allegretto Sol
# 6
Sol Do Re7
j . 1.
..
& 8 . .
Ram, ram - pa - ta - plam, la ca - pe - lle - ta, la ca - pe - lle - ta,
Ram, ram - pa - ta - plam, la ca - pe - lle - ta de Sant Jo - - - -
Sol
# j
Sol
j
Re7 Sol
j
Re7
j
2.
& . j . j j

an. A - nem a la mun - ta - nya, a - ra queel blat s ros, por -
# Sol
j Mim Lam
j
Re7
j Sol
& j . . .
J
tem bar - ret de pa - lla, bar - ret de se - ga - dors.
Ram, rampataplam,
la capelleta, la capelleta,
ram, rampataplam,
la capelleta de Sant Joan.
Anem a la muntanya,
ara que el blat s ros,
portem barret de palla,
barret de segadors.
9 R A M , R A M PATA P L A M
Can de tasca.
Can que es pot dansar.
Treball de text: capelleta, blat ros, segadors...
Explicar el mn de la sega, la festa de Sant Joan...
Recurs didctic: aix que els alumnes ja saben la can, es pot aprofitar
perqu sinventin una petita coreografia.
2 CANONS POPULARS
10 EL ROTLLET
Allegro
Fa Solm Do7 Fa
& b 42

El ba - llet del rot - lle - t, de pun - te - ta, de pun - te - ta; el ba -
Fa Solm Do7 Fa
, Do7
&b

llet del rot - lle - t, de pun - te - tai de ta - l. Nou po - me - tes hihaal po -
Fa Do7 Fa Do7 Fa
&b
mer, de nou, u - na, de nou, u - na; nou po - me - tes hihaal po - mer, de nou,
Do7 Fa
, Rem - - - Sib Do7
&b
u - na en cai - gu. Si mi - reu el vent d'on - ve, veu - reu el po - mer com
Fa Rem Sib Do7 Fa
&b
dan - sa; si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu com dan sael po - mer.
1. El ballet del rotllet, 3. De set, una en caigu.

de punteta, de punteta;
el ballet del rotllet, 4. De sis, una en caigu.
de punteta i de tal.
Nou pometes hi ha a l pomer, 5. De cinc, una en caigu.
de nou, una, de nou, una;
nou pometes hi ha al pomer, 6. De quatre, una en caigu.
de nou, una en caigu.
Si mireu el vent don ve, 7. De tres, una en caigu.
veureu el pomer com dansa;
si mireu el vent don ve, 8. De dos, una en caigu.
veureu com dansa el pomer.
9. Duna, cap no en caigu.
2. El ballet...
Vuit pometes hi ha al pomer,
de vuit, una, de vuit, una;
vuit pometes hi ha al pomer,
de vuit, una en caigu.
Si mireu...
10 EL ROTLLET
Per algunes contrades lleidatanes, hom festejava la jor nada del primer pa
amb ballades a la plaa, on es dansava El rotllet o El rotllet
s una can-dansa mimada i eliminatria dorigen probablement molt

remot.
Aquesta can es balla fent rotllana. Cada vegada que es canta

una en caigu, es retira del grup un ballador o una parella, si la rotllana
s de parelles, o b es van asseient al mig de la rotllana. Per animar el joc
es pot ballar la tor nada, Si mireu el vent don ve, en direcci contrria
a la de la primera part.
El pomer s un arbre fruiter dels ms antics dEuropa i s el smbol

de larbre benefactor.
Centre dinters: la fruita, els arbres fruiters, el vent, els nmeros.
La dansa que proposa El sac de danses es pot ballar a cicle mitj.
2 CANONS POPULARS
11 FUM, FUM, FUM
Moderato Lam
Lam Mi Lam Mi7
& 42 . # ..
1.
# #
A vint - i - cinc de de - sem - bre, fum, fum, fum;
Lam Sol
2. Do Sol7 Do Sol7
& ..
fum. Ha nas - cut un mi - nyo - net ros i blan -
.
Do Sol7 Do Rem Mi Lam
& #
quet, ros i blan - quet, fill de la Ver - ge Ma - ri - a, n's nat
Lam Sol Lam
Rem Mi Lam Mi7
& 43 # 42 ..
1. 2.

en u - naes - ta - bli - a, fum, fum, fum. Ha nas - fum.
1. A vint-i-cinc de de sembre, 3. Qui en dir ms gran mentida?,

fum, fum, fum; fum, fum, fum;
a vint-i-cinc de desembre, qui en dir ms gran mentida?,
fum, fum, fum. fum, fum, fum.
Ha nascut un miny onet Ja en respon el majoral,
ros i blanquet, ros i blanquet, amb gran cabal, amb gran cabal:
fill de la Verge Maria, Jo en far deu mil camades
ns nat en una establia, amb un salt totes plegades,
fum, fum, fum. fum, fum, fum.
2. All dalt de la muntanya,

fum, fum, fum;
all dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.
Si nhi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra
mengen ous i botifarra,
fum, fum, fum.
11 FUM, FUM, FUM
Can de Nadal.
Explicar el text: , establia, pell (pell de xai), samarra, majoral, gran cabal,
camades, totes plegades; els diminutius (minyonet, abrigadets, pastorets...).
2 NADALES
12 EL RABAD
Allegro
Do
j Sol7 Do
j
& 42 . .
j .
A Bet - lem me'n vull a - nar, a Bet -
Sol7 Do , Fa
& .
j

lem me'n vull a - nar, vols ve - nir, tu, ra - ba - d, vols ve -
Do
j
Re7 Sol , (Parlat)
& . j
3

#.
nir, tu, ra - ba - d? Vull es - mor - zar!
1. A Betlem men vull anar, (bis)

vols venir, tu, rabad? (bis)
Vull esmorzar!
2. A Betlem esmorzarem (bis)

i Jess adorarem. (bis)
I amb neu hi anem?
3. Per la neu que al cam hi ha (bis)

la calor ja la fondr. (bis)
Oh, i la que fa!
4. Apa, aixecat, encn foc (bis)

i no anem a poc a poc. (bis)
Massa que em moc!
5. Tu les teies portars (bis)

i el cam illuminars. (bis)
No ho far pas!
6. Que no saps que aquesta nit (bis)

ha nascut Du infinit? (bis)
Qui tho ha dit?
7. Doncs, un ngel que volant (bis)

ens ho anava anunciant. (bis)
No ser tant!
8. Doncs, avant i no badem, (bis)

que ja s hora que marxem. (bis)
Cap a Betlem!
12 EL RABAD
Can de Nadal.
Can dialogada. Les respostes del rabad seran recitades per un nen
solista.
Expressions genunes: massa que em moc, no ho far pas, no ser tant...
2 NADALES
13 A BETLEM MEN VULL ANAR
Allegro
Re Sol Re La7
## 2
& 4 .
A Bet - lem me'n vull a - nar, vols ve - nir tu ga - lli -
##
Re Re Sol Re La7 Re
,
& j .

ne - ta? A Bet - lem me'n vull a - nar, vols ve - nir tu ra - ba - d? Un xiu -
Re La7 Re Re La7
## j j
& . .
let li vull com - prar, un xiu - let li vull com -
Re Sol Sol
#
& #

prar. Xiu, xiu, xiu, fa - rel xiu - let, xi - ri - bit, xi - ri -
Re Sol Re La7 Re
#
& #

bet, a Bet - lem, au, au, a Bet - lem, sius plau.
1. A Betlem men vull anar, vols venir tu gallineta?

A Betlem men vull anar, vols venir tu rabad?
Un xiulet li vull comprar. (bis)
Xiu, xiu, xiu, far el xiulet, xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au, a Betlem, si us plau.
2. Un timbal li vull comprar.

Tam, tam, tam, far el timbal.
3. Un pollet li vull comprar.

Piu, piu, piu, far el pollet.
4. Un gatet li vull comprar.

Miau, miau, miau, far el gatet.
5. Un gosset li vull comprar.

Bup, bup, bup, far el gosset.
6. Un porquet li vull comprar.

Rony, rony, rony, far el porquet.
13 A BETLEM MEN VULL ANAR
Can de Nadal.
Text: treballar els diferents sons onomatopeics. Fer un treball darticulaci

i vocalitzaci de la tor nada.
Es p ot acompanyar la can amb un obstinat o polirtmia:

Instrument de percussi de fusta (negra, dues corxeres).
Instrument de percussi de membrana (negra i silenci de negra).
Instrument de metall (blanca).
Proposem una versi a dues veus, per si es vol interpretar ms endavant

(cicle mitj o superior).
2 NADALES
14 E L D I M O N I E S C U AT
Allegretto
#
Sol Mim La7
& 42
j #

J #
A - ll so - tau - na pe - nya n's nat el Je - su -
#
Re La7 Re
j
Sol Re Sol Do
& .. .. . ..
. .. J .
set, nu - et, nu - et, ques fill de ma - re ver - ge ies -
#
Sol Mim Sim Do Re7 Sol
.. .. .. ..
&

t mig mort de fred, nu - et, nu - et, ies - t mig mort de fred.
1. All sota una penya 4. Els pastorets sengresquen

ns nat el Jesuset, i ballen tot sonant,
nuet, nuet, (bis) galant, galant, (bis)
que s fill de mare verge ballets i contradanses
i est mig mort de fred, per fer alegrar lInfant,
nuet, nuet, galant, galant,
i est mig mort de fred. per fer alegrar lInfant.
2. El bon Josep li deia: 5. A prop dall passava

Jess, que esteu fredet, un dimoni escuat,
pobret, pobret! (bis) patrip, patrap, (bis)
La Verge responia: sentint tanta gatzara
Per falta dabriguet, a dins se ns ficat,
pobret, pobret, patrip, patrap,
per falta dabriguet. a dins se ns ficat.
3. Pastors hi arribaven 6. Els pastorets en veurel

all a la mitjanit, shi tiren al damunt,
cri-cric, cri-cric, (bis) patim, patum, (bis)
veient que tots hi anaven, i tantes nhi mesuren
del gran fins al ms xic, que el deixen mig difunt,
cri-cric, cri-cric, patim, patum,
del gran fins al ms xic. que el deixen mig difunt.
14 E L D I M O N I E S C U AT
Can de Nadal.
Explicar largument i treballar el vocabulari del text.
Tot i que la can s llarga, s aconsellable fer-la sencera per tal de no

perdre el sentit argumental. La representaci de la histria, per part dels
alumnes, facilita la memoritzaci del text.
Elaboraci de carotes per representar els diferents personatges

que surten a la can.
Es p ot representar.
.
Diferenciar el grup i el
Fer adonar els alumnes del comenament anacrusi.
P roposem una versi a dues veus, per si es vol interpretar ms endavant

(cicle mitj o superior).
2 NADALES
E L B A L L D E L A C I VA D A
O B JE CTI US

A p rend re la can d e memria, escolt ant i imit ant el mest re/ a.
Aconseguir una emissi correcta de la veu.
P osar at enci a les ind icacions d el mest re/ a: ag af ar el t o, g est d ent rad a,
te mpo, p ulsaci f inal.
S er conscient s d e la imp or t ncia d e la veu i t enir-ne cura, t ant p arlant com
cant ant .
Consid erar la veu com a inst rument p er f er msica.
A ssolir just esa i p recisi rt mica a p ar t ir d el moviment d el p rop i cos i la
d ansa.
CO NTI NG UTS
Cant ind ivid ual i col lect iu t enint en comp t e la p recisi rt mica, meld ica
i el t ext d e la can.
I nt erp ret aci d e la can vig ilant la resp iraci, lar t iculaci i la col locaci
correct a d e la veu.
Memorit zaci d e la can, escolt ant i imit ant el mest re/ a.
A d op ci d una p ost ura corp oral correct a en cant ar d ret s o asseg ut s.
E missi d e la veu f ent at enci a lar t iculaci, la resp iraci i les
ressonncies.
A t enci a les ind icacions d el mest re/ a: ag af ar el t o, g est d ent rad a, te mpo,
p ulsaci f inal.
A ud ici int erior.
Mob ilit zaci d e d if erent s p ar t s d el cos.
CO NCE P TUA LS
La veu com a inst rument p er f er msica.
Can a lunson.
Can d ansad a.

A sp ect es musicals d e la can: af inaci, int ensit at i f raseig .
A sp ect es exp ressius.
A CTI TUDI NA LS
I nt ers, at enci, p ar t icip aci i resp ect e en el cant .
Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a.
Valoraci d e la p rp ia veu.
R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res.
I nt ers en lemissi correct a d e la veu.
Curiosit at p el p at rimoni musical d el p rop i p as.
G aud i en el cant col lect iu.
Desinhib ici i esp ont anet at d e moviment s en la d ansa.
Fig ura en el canoner d alt res p ob les med it erranis. s coneg ud a g aireb
arreu d e casa nost ra. Darrerament , g aireb noms es conserva com a joc
inf ant il. Fins f a p oc t emp s, la b allava la g ent g ran, sob ret ot d ones, q uan es
reunien en colla p er a les f eines d el camp .
f laut a, clarinet , f ag ot , vib rf on i p iano.
MO TI VA CI
E s p ot ap rof it ar int rod uir aq uest a can q uan es t reb allin, a lrea d e
Coneixement d e med i, les d if erent s f eines d el camp .
P od em p rop osar un joc als alumnes, f ent q ue un nen/ a f aci amb mmica
una d e les f eines d el camp i els alt res lhag in d end evinar.
T CNI CA V O CA L
S eg uint el mod el p rop osat en la can D a l t de l c otxe , t amb exp licarem
una hist ria amb la q ual f arem exercicis d e resp iraci i vocalit zaci.
A nem cap al camp a t reb allar. P el cam cant em Hei ha hei ho (d ues
veg ad es la q uint a d escend ent ) f ent sta c a tto. P rog ressivament , anirem
p ujant p er semit ons.
De sob t e veiem un amic lluny, a lalt ra munt anya, i el crid em: E o! (t ercera
menor d escend ent ) d iverses veg ad es i no g aire f or t . Com q ue no ens sent ,
cad a cop ho f arem ms ag ut (sense crid ar massa).

E ns at urem una est ona p er d escansar i f em uns exercicis d est irament d e
b raos i b ad alls.
Quan ja estem a punt de tor nar-nos-en, ve una abella a molestar-nos: imitar
el b runzit d e lab ella f ent d if erent s d ireccionalit at s (p rimer el mest re/ a, i
d esp rs ho rep et eixen els alumnes).
A rrib em al camp . E n acab ar la f eina ens meng em un ent rep i, p er p ost res,
una p irulet a: exercicis d e mand b ula (mast eg ar) i d e lleng ua (f er-la moure
p er d ins d e la b oca, est irar-la amunt i avall. . . ).
TE X T
E s p ot t reb allar el vocab ulari relacionat amb el conreu d el b lat f ent
buscar als alumnes els verbs que apareixen a la can, amb les definicions
en una llist a q ue els p rop orcionar el mest re/ a. Desp rs, els nens/ es f aran
el d ib uix d e la d ef inici.
A S P E CTE S R TMI CS
Pu l sa c i
Fer p icar d e mans la p ulsaci a la neg ra ment re es cant a la can.
Fer p icar amb una m sob re la t aula la p ulsaci d e b lanca ment re es cant a
la can.
Fer d os g rup s d alumnes, q ue p iq uen els exercicis ant eriors
simult niament .
Donar-los una f it xa amb una q uad rcula d e 8 columnes i 6 f ileres. E ls
alumnes han d anar marcant amb un llap is un p unt et en cad a q uad ret
seg uint la p ulsaci d e neg ra ment re el mest re/ a cant a la can, no g aire
d e p ressa i accent uant p er ajud ar-los.
Ri tme
s un b on moment p er p resent ar el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e
semicorxera a nivell sensorial (el mest re/ a p ica amb un inst rument d e
p ercussi d e so ind et er minat d if erent s f ig ures rt miq ues, amb resp ost a
g est ual d els alumnes d esp laant -se lliurement p er lesp ai). E s p ot
relacionar amb diversos animals. Per exemple: la blanca, caminar delefant;
la neg ra, caminar d e cavall. Dues corxeres: g at . Q uat re semicorxeres:
rat ol. Corxera seg uid a d e semicorxera: t rot d el cavall (s convenient q ue
els alumnes hag in p ract icat ant erior ment el g alop ).
E s p iq uen d iversos rit mes d e q uat re p ulsacions. E ls alumnes han
d end evinar en q uins ap areix la corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera
(en q uina p ulsaci se sent un salt ).

E s relaciona el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera amb
canons ja ap reses: Al c a rre r m s a l t, En Ja n pe ti t, et c.
E l mest re/ a recit a el t ext d una f rase d e q uat re p ulsacions i els alumnes
han d e d escob rir en q uina hi ha el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e
semicorxera.
A S P E CTE S ME L DI CS
M e l odi a
E l mest re/ a int erp ret ar amb un inst rument meld ic, o cant ar, una melod ia
imp rovisad a i, ent remig , t ocar la melod ia d e la p rimera f rase (el b all d e
la civad a jo us el cant ar). E ls nens/ es caminaran lliurement p er lesp ai i
sat uraran q uan sent in la melod ia d e la can p er escolt ar-la. Q uan t or ni a
sonar una msica d if erent cont inuaran caminant .
E s p ot f er el mat eix asseg ut s i aixecant la m q uan id ent if iq uin la can.
Treb allarem la lnia meld ica d e la p rimera f rase f ent p rimer q ue els
alumnes la d ib uixin amb la m en laire, i d esp rs p lasmant -ho en un
p ap er. A nir b cant ar la can molt a p oc a p oc, f ent -los ad onar si la
melod ia p uja o b aixa.
In te ri ori tz a c i
P er f er un exercici d at enci, q uan el mest re/ a aixeq ui la m amb t ot s els
d it s amag at s, t ot a la classe seg uir la can en silenci; q uan aixeq ui un
d it cant ar el p rimer g rup d alumnes i q uan most ri d os d it s ho f ar el
seg on g rup .
Estru c tu ra f orma l
s imp or t ant f er ad onar els nens/ es q ue les canons q ue cant en est an
est ruct urad es en f rases musicals, alg unes d e les q uals sn comp let ament
d if erent s d alt res q ue es rep et eixen o d alt res d e semb lant s amb alg una
p et it a d if erncia.
E n aq uest cas, a ms a ms, cal t reb allar lest ruct ura, ja q ue els f acilit ar
la comp rensi d e la d ansa.
Fer escolt ar la can p erq u comp t in q uant es f rases musicals t

(el mest re/ a la cant ar f ent una p et it a p arad a ent re f rases p er ajud ar els
alumnes).
Un cop sab en q ue la can t sis f rases, d emanar-los si nhi ha alg una q ue
es rep et eixi.
Fer-los p int ar un musicog rama amb colors, seg ons lest ruct ura f or mal d e la

can (A A B A CC): un color p er a cad a llet ra (les llet res p rima p od en ser
d el mat eix color q ue lalt ra, p er p int ad es molt f luixet ).
I NTE NS I TAT
E ls alumnes cant en la can d acord amb el car t ell d int ensit at q ue most ra
el mest re/ a i q ue canviar en acab ar la f rase.
E l mest re/ a cant a la can variant la int ensit at a cad a f rase i els alumnes
han d e d ib uixar la seq ncia d e g raf ies.
E s p ot f er el mat eix exercici amb els reg ulad ors.
TI MB R E
Cad a inst rument rep resent a una f eina d el camp . Uns alumnes t enen els
inst rument s i els t oq uen, i els alt res sn els p ag esos q ue han d e resp ond re
a lestmul sonor representant la feina corresponent. Exemple: triangle-segar,
caixa xinesa-p ast ar, p and ero-b at re, et c.
P erq u els alumnes id ent if iq uin lacci amb linst rument ens ajud arem
d uns rt ols on f ig urin els d ib uixos d e la f eina d el camp amb linst rument
corresp onent .
DA NS A
P unt s d e d ansa i f ig ura rt mica:
P unt eig (neg ra).
G alop (corxera amb p unt i semicorxera).
P osici inicial:
R ot llana amb les mans ag af ad es.
Moviment :
Fent rot llana i ag af at s d e les mans, d ansar, t ot p unt ejant , les d ues
p rimeres f rases musicals (A i rep et ici d e A ), p er acab ar amb els p eus
junt s i encarat s cap al cent re. (Cal t reb allar-ho p rviament , ja q ue als
nens/ es els cost a acab ar amb els p eus junt s. )
A cont inuaci (t ercera f rase (B )), els alumnes han d e rep resent ar
mmicament lacci q ue es cant a en aq uest moment .
A la q uar t a f rase (A) saixeca la m i es d na un cop al p it , i cad a
alumne/ a f a mit ja volt a sob re si mat eix, q ued ant la rot llana d e cara enf ora.
(S i aix d if icult a la d ansa es p ot ad ap t ar una alt ra op ci: f er la volt a
sencera i t or nar a q ued ar d e cara end ins. )
A la cinq uena i sisena f rase (C i C) es f a g alop ag af at s d e les mans, t ot
d esp laant -se cap a la d ret a i acab ant amb els p eus junt s.
R ep et ir t ot a la d ansa f ent -ho t ot ig ual, p er comenant mirant enf ora.

Educaci primria
Cicle mitj
Canons populars
Educaci primria
Cicle mitj
Nadales
Proposta didctica
3
NDEX
Canons populars
1 Margarideta
2 Una matinada fresca
3 El poll i la pua
4 El bon caador
5 El maridet
6 Els tres tambors
7 En Pere Galler
8 La gata i el belitre
9 La filadora
10 Joan del Riu
Nadales
11 El Noi de la Mare
12 Lngel i els pastors
13 El pobret alegre
14 Les bsties al Naixement
Proposta didctica
15 Margarideta
EDUCACI PRIMRIA / CICLE MITJ
3
1 M A R G A R I D E TA
Allegretto
b
Solm Re Solm
,
& b 42
Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - t, dei - xa
,
b
Re Solm Re Solm
,
&b

de fer ma - ti - na - da! Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - t, de se -
b
Dom Re7 Solm
, .
Dom Re7
&b
guit vs - tea ves - tir. Prou em lle - va - ri - a jo, siem por - ta - vaal - g sa -
,
b
Solm Dom Re7

&b
ba - tes; prou em lle - va - ri - a jo, que sa - ba - tes no tinc,
, , Sol7 ,
bb
Mib Sol7 Dom Dom Sol7
&
no. Pe - re vaa la pla - a, Pe - re ja n'hi com - pra, Pe - re ja se'n
bb ,Dom
Mib
U
Re
, Dom

Solm Re7 Solm

& u
tor - na, Pe - re jas a - qu! Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - t.
Margarideta, llevat de mat,

deixa de fer matinada!
Margarideta, llevat de mat,
de seguit vs-te a vestir.
Prou em llevaria jo,
si em portava alg sabates;
prou em llevaria jo,
que sabates no tinc, no.
Pere va a la plaa,
Pere ja nhi compra,
Pere ja sen tor na,
Pere ja s aqu!
Margarideta, llevat de mat.
1 M A R G A R I D E TA
A les repeticions es canvia la paraula sabates per mitgetes, o jaqueta,

o arracades, o cinteta...
A cada pea de roba que en Pere li porta entra una nova balladora
a la rodona.
3 CANONS POPULARS
2 U N A M AT I N A D A F R E S C A
Allegretto
# Sol Re7
& 42
U - na ma - ti - na - da fres - ca, a - ra va de
# Sol Re7 Sol
&

bo, u - na ma - ti - na - da fres - ca, a - ra va de bo, vaig sor -
#
Re

&

tir per 'nara ca - ar, a - ra va de bo, vaig sor -
# Sol Re Re7 Sol
&
tir per 'nara ca - ar, a - ra va de bo, que de bo va.
1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)

vaig sortir per nar a caar, ara va de bo,
vaig sortir per nar a caar, ara va de bo, que de bo va.
2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)

per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.
3. Sin una pobra pastora, ara va de bo, (bis)

que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.
4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)

a la vora dun canyar, ara va de bo,
a la vora dun canyar, ara va de bo, que de bo va.
5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)

no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.
2 U N A M AT I N A D A F R E S C A
Explicar largument i treballar el vocabulari del text.
Es p ot fer un treball sensorial del grup de quatre semicorxeres.
Seria convenient fer un treball darticulaci del text de la tor nada per
reforar la precisi del grupet rtmic de quatre semicorxeres.
Com que el text de la can s llarg i narra una histria, es pot recitar
i/o illustrar amb vinyetes.
3 CANONS POPULARS
3 EL POLL I LA PUA
Allegro
IntroducciFa ,
& b 43
El poll i la pu - a se'n vo - len ca - sar: Com ens ca - sa -
Do Fa Do , Fa
&b

rem si no te - nim pa? Res - pon la for - mi - ga des del for - mi -
, Rem Solm Do7 Fa , EstrofesFa
&b

guer: A - vant, a - vant les no - ces: de pa, joen du - r. De pa, jaen te -
, Do Fa
&b

nim; carn, com ho fa - rem? Res - pon la gui - neu des del ga - lli -
Do , Rem Solm Do7 Fa
& b

ner: A - vant, a - vant les no - ces: de carn, joen - du - r.
I n t r o d uc c i
E l p o l l i la pu a se n v ole n c a sa r :
Co m e ns c a sa re m si no t e nim pa ?
Re s p o n la for miga de s de l for migue r :
Av a n t , a v a nt le s noc e s: de pa , jo e n dur .
E st r o f es
1 . D e pa , ja e n t e nim; c a r n, c om ho fa re m?
R e spon la guine u de s de l ga lline r :
Av a nt , a v a nt le s noc e s: de c a r n, jo e n dur .
2 . D e c a r n, ja e n t e nim; v i, c om ho fa re m?
R e spon e l mosquit de l fons de l c e lle r :
Av a nt , a v a nt le s noc e s: de v i, jo e n dur .
3 . D e v i, ja e n t e nim; pe r qui sona r ?

J a e n re spon e l gr ill, que sa p sona r b :
Av a nt , a v a nt le s noc e s: que jo sona r .
4 . S o na dor, ja e n t e nim; pe r qui ba lla r ?

R e spon e l gr ipa u, que sa p ba lla r b :
Av a nt , a v a nt le s noc e s, que jo ba lla r .
5 . Ba lla dor t e nim; pe r a mb qui ba lla r ?

R e spon la r a t e t a de dins de l gr a ne r :
L l i gue u- me b la ga t a , que jo ba lla r .
3 EL POLL I LA PUA
Can de gresca; acumulativa, a cada posada entra en joc un altre

ballador; per saltar i ballar.
Explicar largument i el vocabulari, que s molt ric, i la relaci de

conceptes.
Per recordar el text es poden fer dibuixos, representar-la amb titelles

o tamb escenificar-la amb alumnes de la classe disfressats de lanimal
corresponent. Es pot fer un treball interdisciplinari amb lrea de Plstica.
3 CANONS POPULARS
4 EL BON CAADOR
Allegretto
Fa Do7 Fa Do7
j
& b 38

U - na ma - ti - na - da fres - ca vaig sor - tir per 'nara ca -
Fa Do Rem Do Fa Do7 Fa
j
&b .

ar; noen tro - bo per - diu ni guat - lla per a po - der - li ti - rar.
Do Rem Do Fa Do7 Fa

&b

j .

Siem ti - ra l'a - mor iem to - ca, siem to - ca bem to - ca - r.
1. Una matinada fresca

vaig sortir per nar a caar;
no en trobo perdiu ni guatlla
per a poder-li tirar.
Si em tira lamor i em toca,
si em toca b em tocar.
2. Sin una pobra pastora

que en guardava el bestiar.
Ja la trobo adormideta
a la vora dun canyar.
Si em tira...
3. De tan boniqueta que era

no la goso despertar.
En cullo un pom de violes,
al pit les hi vaig tirar.
Si em tira...
4. Les violes eren fresques,

la pastora es despert.
Quan en fou despertadeta
tots els colors trasmud.
Si em tira...
4 EL BON CAADOR
Can de tasca, amorosa, dialogada, dansa.
Explicar largument i el vocabulari.
Diferenciar les estrofes (que narren la histria) de la tor nada (sempre amb
la mateixa lletra).
Treballar lestructura formal ter nria: AABABA.
Fer adonar els alumnes que totes les frases tenen la mateixa estructura
i disseny meldic a dues altures diferents.
3 CANONS POPULARS
5 EL MARIDET
Allegro
Do Fa Do
& 68
J
J J
Amb u - na cu - a de ci - re - ra jo n'hi he
j
Fa Sol7 Do Sol Do Fa
j j
& J J
fet bi - ga ser - re - ra; me n'ha so - brat un bo - ci -
,
j
Do Fa Sol7 Sol
j
& . 42
net, jo n'hi he fet un bas - to - net. Tan pe - ti -
Do Fa Do Fa Sol7 Do Sol

&
tet ma - ri - det m'heu dat que la ge - la - de - ta se me'l men - ja; tan pe - ti -
Do Fa Do Fa Sol7 Do
68
& .
tet ma - ri - det m'heu dat que la ge - la - de - ta se me l'ha men - jat.
1 . Amb una c ua de c ire r a

jo nhi he fe t biga se r re r a ;
me nha sobr a t un boc ine t ,
jo nhi he fe t un ba st one t .
Ta n pe t it e t ma r ide t mhe u da t
que la ge la de t a se me l me nja ;
t a n pe t it e t ma r ide t mhe u da t
que la ge la de t a se me lha me nja t .
2 . Amb una c losc a da v e lla na

jo nhi he fe t c a sa i c a ba na ;
jo nhi he fe t un c or r a le t .
Ta n pe t it e t ...
3 . Amb una c losc a de piny

jo nhi he fe t un gr a n sa r r ,
jo nhi he fe t un sa r rone t .
4 . I a mb un pa m i mig de dr a p
jo lhe v e st it de c a p a c a p;
jo nhi he fe t uns mit jone t s.
5 EL MARIDET
Can de gresca, mimada, de ball rod, caricaturesca.
Aquesta can t dues parts ben diferenciades.
Sha danar amb compte als canvis de comps, que es fa mantenint

la pulsaci (negra amb punt = negra).
En lrea de Llengua podem demanar als alumnes que continun inventant

estrofes per confeccionar coses a partir de materials petits.
Treballar lestructura formal: AA BB.
3 CANONS POPULARS
6 E L S T R E S TA M B O R S
Allegro
# Sol Re Sol
r
& 42
r . . . . .
Si n'e - ren tres tam - bors, ve - ni - en de la
# Re j Lam Mi Lam Re
r . . . j
Sol
& . . .
R
guer - ra, iel ms pe - tit de tots por - taun ram de ro - se - tes.
# Do 3 Re Sol
. r . . .
& .
Ram, ram, pa - ta - plam!, por - taun ram de ro - se - tes.
1. Si neren tres tambors,

venien de la guerra,
i el ms petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, pataplam!,
porta un ram de rosetes.
2. La filla del bon rei

ja surt a la finestra:
Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
si em vols dar una roseta?
3. Donzella que lhaur

ser lesposa meva;
no us donar jo el ram
que a vs no us pugui prendre.
que a vs no us pugui prendre.
4. Mhaveu de demanar
al pare i a la mare;
si el s vos volen dar,
per mi, res no es pot perdre.
per mi, res no es pot perdre.
6 E L S T R E S TA M B O R S
Can escenificada.
Per treballar la histria que ens explica la can, els alumnes de lrea
de Llengua poden fer una redacci o una auca.
Podem fer que alguns nens/es en facin la representaci mentre els altres
canten.
Cal vigilar que els nens/es cantin b les figures amb puntet.
s p ot acompanyar la can fent que un nen (que tingui dominat el sentit

rtmic) faci un obstinat amb un tambor, per exemple:
2 . . . ..
4
Abans de comenar a cantar, hi pot haver una introducci amb lobstinat

del tambor tocat diverses vegades fent un crescendo , i al final una coda
fent un diminuendo .
3 CANONS POPULARS
7 EN PERE GALLER
Allegro
j
Fa
& b 42
Com queell s tan bon ho - me, en Pe - re Ga - lle -
j
Fa7 Sib Sibm

&b
r, se'n duu to - ta la xei - xa, la xei - xa de per
Fa
, Do7
, Fa
& b J j j
q' u. Que la mort, que la vi, mar - xant d'en Pe - re Ga - lle - r, com
Solm Do7 Rem Solm Do7 Fa
&b
va - res tu - ru - ru - ru - r, com va - res tu mo - rir.
1. Com que ell s tan bon home,

en Pere Galler,
sen duu tota la xeixa,
la xeixa de per qu.
Que la mort, que la vi,
marxant den Pere Galler,
com vares turururur,
com vares tu morir.
2. Sen puja dalt dun arbre

per heure un francol,
les branques eren guerxes,
sen va tombar, tomb.
Que la mort...
3. Les noies de la vila

el troben al cam,
diuen un parenostre
que es cabi de morir.
Que la mort
4. Que si sen va a linfer n

mai ms no en pugui eixir,
i si sen va a la glria
mhi faci lloc a mi.
Que la mort
7 EN PERE GALLER
Can de gresca, dansa, per saltar i ballar.
Explicar largument i treballar el vocabulari: xeixa, guerxes, eixir...
La tor nada (que la mort, que la vi) planteja lantinmia mortvida

(del francs vie). Cal pronunciar la o de la paraula mort oberta perqu
no es confongui amb amor.
Sha de procurar que la dicci sigui clara i que no sacceleri la tor nada.
Fer un treball previ del text de la tor nada, repetint-lo diverses vegades
com si fos un embarbussament.
Lltima estrofa es pot diferenciar de les tres primeres interpretant-la ms

lentament i solemne.
3 CANONS POPULARS
8 L A G ATA I E L B E L I T R E
Allegretto
Rem Do Sib
& b 42 . .
De la ga - ta iel be - li - tre jous di - r lo queha pas -
La , Rem Do Sib

&b . .
sat: s'ha per - dut al - gu - na co - sa, no s qui l'hau - r tro -
La , Rem Solm , Rem La7
& b . . #
bat. Si se - rel gos o bel gat, a la nyi - go, nyi - go,
Rem , Solm7 Do
, Sib La7 Rem
&b j
. #
nyi - go, si se - rel gos o bel gat a - quell qui l'hau - r tro - bat.
1. De la gata i el belitre
jo us dir lo que ha passat:
sha perdut alguna cosa,
no s qui lhaur trobat.
Si ser el gos o b el gat,
a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,
si ser el gos o b el gat
aquell qui lhaur trobat.
2. Ja en respon una velleta:

Penso que haur estat el ca;
jo, la gata, no lhe vista
ni sentida miolar.
Que si jo el puc atrapar,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
que si jo el puc atrapar,
prou que me la pagar!
3. Dones, b estareu contentes,

ara que el ca se nha anat,
atipareu b la gata
que estigui grassa aviat.
Li donareu pa torrat,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
li donareu pa torrat
amb all i oli ben sucat.
8 L A G ATA I E L B E L I T R E
Can de gresca, humorstica, amb carcter de faula.
Explicar largument i treballar el vocabulari: belitre, ca...
Cal estar atent als finals de frase perqu no quedin tallats i accentuats.
Per ev itar-ho es pot demanar que lltima nota es faci llarga (anant a buscar
la frase segent).
Treball de lestructura formal binria: AABB.
Es p ot interpretar jugant amb diferents dinmiques.
3 CANONS POPULARS
9 LA FILADORA
Allegro ,
## 3 Re La Sim

La

Si7
n
Mim
& 4

Un po - bre pa - gs te - ni - au - na fi - lla, te - ni - a qui -
## Fa# Sim Re La7 Re

, Re7 Sol La7
&

zeanys ien ca - ra no fi - la. Tra - la - r, la, la, la, prim - fi - la, prim -
## Re Re7 Sol La7 Re
&

fi - la, tra - la - r, la, la, la, prim - fi - lai se'n va.
1. Un pobre pags 4. A cal teixidor,

tenia una filla, que hi tinc pea ordida.
tenia quinze anys Setze canes t:
i encara no fila. men manquen les quinze.
Tralar, la, la, la, Tralar...
primfila, primfila,
tralar, la, la, la, 5. Qu en farem, del drap,
primfila i sen va. formosa Maria?
Qu en farem, del drap?
2. La nit de Nadal, Llenols i camises.
que s nit dalegria, Tralar...
pren filosa i fus,
dna un tomb per vila. 6. Del que ens quedar
Tralar... pararem botiga:
cap ms no nhi haur
3. En troba el galant tan ben proveda.
el qui ella volia: Tralar...
Don veniu, Joan?
On aneu, Maria?
Tralar...
9 LA FILADORA
Can de tasca, dialogada.
Explicar largument i treballar el vocabulari: filar, filosa, fus, teixidor,

canes, pea ordida...
Es p ot demanar que busquin al diccionari els mots de qu desconeguin

el significat.
s una can amb una lnia meldica molt delicada, ja que t un mbit
molt obert, i sha dinterpretar molt lligada. Si hi hagus alumnes amb
proble mes dafinaci, podem fer que les estrofes les canti un petit grup
i la tor nada tota la classe.
Es p ot fer que cantin solistes en els dilegs entre el galant i la Maria.
3 CANONS POPULARS
10 JOAN DEL RIU
Allegro
Do Fa Do Fa Sol7
j
& 68 j
. .
j

j
Joan del Riu n's ar - ri - bat amb un pot de con - fi -
Do
, Fa Do Fa
j
Sol7 Do
j j j j j
& . .
tu - ra; Joan del Riu n's ar - ri - bat amb un pot de ra - - mat. N'ha por -
Fa
j
Sol7
j
Do
, Do7
& . . j j j .
tat un vi - o - lon per fer ba - llar les mi - nyo - nes, n'ha por - tat un vi - o -
Sol7 Do Do Sol7 Do
Fa
j j .. J
Estrofes Per acabar
j
& . J
lon per fer ba - llar tot el mn. ba - llar tot el mn.
1. Joan del Riu ns arribat

amb un pot de confitura;
Joan del Riu ns arribat
amb un pot de ramat.
Nha portat un violon
per fer ballar les minyones,
nha portat un violon
per fer ballar tot el mn.

amb una carga de monines;
Joan de Riu ns arribat
amb una carga descarbats.
Nha portat...

amb una bta de vi ranci,
Joan del Riu ns arribat
amb una bta de moscat.
Nha portat...
10 JOAN DEL RIU
Can de gresca, de Car nestoltes, can-dansa, per ser escenificada

i ballada.
Explicar largument i treballar el vocabulari: confitura, ramat, vi ranci,

bta de moscat...
Sha de cantar amb un aire molt fresc.
Es p ot dansar, donant-se les mans en filera i fent les diferents evolucions

que proposa el cap.
3 CANONS POPULARS
11 EL NOI DE LA MARE
Moderato
Sol Re
# # 6 Re .. j
& 8 .. .. .
J .
Qu li da - rem, a n'el Noi de la Ma - re? Qu li da -
Sol Re La7
## ..
& .. .. .. .. .
.
rem que li s - pi - ga bo? Pan - ses i fi - gues i nous i o -
Re La7 Re
##
& j ..
.. .. .
J
li - ves, pan - ses i fi - gues i mel i ma - t.
1. Qu li darem, a nel Noi de la Mare?

Qu li darem que li spiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mat.
2. Qu li darem, al Fillet de Maria?

Qu li darem, al xams Infant?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paner.
3. Tam, patamtam, que les figues sn verdes;

tam, patamtam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
11 EL NOI DE LA MARE
Can de Nadal. Ball rod amb diverses variants, tant de msica com de
lletra.
Un c op apresa aquesta can recomanem laudici de la Can i dansa

nm. 3, del compositor catal Frederic Mompou, sobre aquesta can
tradicional catalana. Lobra Ca nons i danses es compon de peces breus
per a piano, inspirades en tonades i balls populars. Cada can va seguida
duna dansa i la majoria tenen com a base melodies tradicionals catalanes.
Sn audicions que recomanem especialment.
Remarcar el carcter dol de la can.
Fer un treball de ressonncia amb el tam, patamtam.
Com prensi: que li spiga bo. Diminutius: paner, Infant.
3 NADALES
12 L N G E L I E L S PA S T O R S
Allegretto
## 6 Re
j j j Sol
& 8 .
J
Pas - to - rets de la mun - ta - nya que vi - viu amb gran re -
, Sol Re
## j
. . j j
Re Sol Re La7
& J . ..
cel, amb gran re - cel, des - per - teu, ve - niu de pressa, que n's nat el Rei del
## Re
.. j j
& .
cel. Cap al mig - di - a can - tai re - fi - la; to - ca, Pas -
## j Re , Sol Re ,
& ..
..
..
qual, re - pi - cael tim - bal: ram - pa - ta - plam, ram - pa - ta - plam! Queen sn
# # Sol . Re La7
j j
Re
..
& . .. ..
fes - tes d'a - le - gri - a, Pas - qes San - tes de Na - dal.
1. Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel, amb gran recel,
desperteu, veniu de pressa,
que ns nat el Rei del cel. (bis)
Cap al migdia canta i refila;
toca, Pasqual, repica el timbal:
rampataplam, rampataplam!
Que en sn festes dalegria,
Pasqes Santes de Nadal!
2. Qu s aquest soroll que sento

aquesta hora en el corral, en el corral?
Espereus, que si jo baixo,
sabreu qui s en Pasqual.
3. Ai, Pasqual, no thi enfadis,

car jo sc lngel del cel, lngel del cel,
que aqu vinc a anunciar-vos
que ja s nat el Rei del cel.
12 L N G E L I E L S PA S T O R S
Aquesta nadala s tota dialogada, com ho poden ser la majoria de les que
duen el tema de lanunciata o el de ladoraci dels pastors, que recorda
lorigen dramtic del gnere.
Havia estat molt cantada a lesglsia com a inici de les cantades

i representacions de ladoraci de caire pastoral. Tamb shavia cantat
davant dels pessebres. Sacompanyava amb grans repics de timbal i donava
lloc a molta gatzara i alegria.
Can molt adient per treballar lobstinat rtmic a la tor nada i, fins i tot,
alguna polirtmia senzilla.
Podem interpretar-la de manera dialogada amb tres solistes (ngel,

pastor, Pasqual) i tots junts cantant la tor nada.
3 NADALES
13 EL POBRET ALEGRE
Allegro
Do Fa Sol7 Do Do
& 43

Sc po - brei noen - ve - jo la vi - da del ric, per - qu me la

Fa Sol7 Do Lam Fa
&
pas - so molt ms di - ver - tit. Si hem de ser po - bres, si - guem - ho de
Sol Do Fa Sol7 Do
&

grat; jo can - toi m'a - le - gro quan Je - ss s nat.
1. Sc pobre i no envejo la vida del ric,

perqu me la passo molt ms divertit.
Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat;
jo canto i malegro quan Jess s nat.
2. Matinet em llevo i men vaig a la font,

em rento la cara i a fora la son!
El ric no pot fer-ho perqu no s llevat;
3. Jo en tinc una jupa tota de vellut;

no s ampla ni estreta, hi cabo tot just.
Ai, pobre de mi, se mha esparracat.
Jo canto i malegro quan Jess s nat.
4. Josep i Maria pobres varen ser;

Maria filava; Sant Josep, fuster;
si hem de ser pobres, siguem-ho de grat;
13 EL POBRET ALEGRE
Can de Nadal.
Treballar el vocabulari: de grat, jupa, esparracat...
Fer adonar del comenament anacrusi.
Es p ot acompanyar amb un obstinat rtmic, per exemple: el timbal fa

blanca amb punt i el triangle silenci de negra i dues negres.
34

Buscar lestructura formal (AABA).
3 NADALES
14 LES BSTIES AL NAIXEMENT
Allegro
j j, j
Do Sol7
& 68 j j

Les ga - lli - nes van pu - jant, jun - tes van, el gall can -
Do
j
Do7
j j Fa
j
& .. b ..
J J
J J
tant. Van ba - llant el mi - nu - et, queel Xi -
j j j, j j
Sol7 Do Do7
& j b
J
J J J J J
quet molt se n'a - le - gra; van ba - llant el mi - nu -
, j Do
j Sol7
j

Fa Do
& ..

J J J
et, molt se n'a - le - grael Xi - quet.
1. Les gallines van pujant,

juntes van, el gall cantant.
Van ballant el minuet,
que el Xiquet molt se nalegra;
van ballant el minuet,
molt se nalegra el Xiquet.
2. A tot vol el rossinyol

ha arribat abans que el sol;
sha parat al branquill
del bast del Patriarca,
sha parat al branquill
i refila una can.
3. Amb la veu dun esparrac

les granotes fan rac, rac,
mentre el grill amb el ric, ric,
fa un bonic flaut de dansa,
mentre el grill amb el ric, ric,
fa un flaut molt rebonic.
14 LES BSTIES AL NAIXEMENT
Can de Nadal.
Es p ot companyar la can amb una polirtmia formada per negra-corxera.
Classificar els animals del text per classe o famlies.
Reproduir els sons i els moviments dels diferents animals.
Per fer un treball de dinmica, es pot interpretar els primers compassos

amb un carcter ms enrgic.
A lrea dEducaci visual i plstica es pot elaborar els diferents animals

amb materials diversos.
3 NADALES
M A R G A R I D E TA
P rob ab lement , molt s d els alumnes d e cicle mit j ja sp ig uen aq uest a
can, encara q ue sig ui d una manera p arcial. A ix no vol d ir, p er, q ue
shag i d e d eixar d e b and a cap p as en el p rocs d ap renent at g e, ja q ue
s p ossib le q ue en alg uns casos els alumnes hag in ad op t at alg uns g irs
meld ics incorrect es o una p ulsaci p oc reg ular.
O B JE CTI US

A p rend re d e memria un rep er t ori d e canons ad eq uat a led at .
A conseg uir una emissi correct a d e la veu.
Cant ar i p arlar sense f orar la veu, en un reg ist re cmod e i amb una
int ensit at mod erad a, i t amb emet ent d iversos mat isos d e veu: nasal,
picats, lligats, contrastats (de molt agut fins a greu, i viceversa), expressiu...
I d ent if icar i analit zar la can mit janant la lect ura d el rit me i/ o melod ia.
Dist ing ir lest ruct ura f or mal i sab er-ne f er un esq uema g rf ic. Tor nad a-
est rof a, rep et icions, f rases, p reg unt a-resp ost a.
Fruir d e la p rct ica d el cant .
S eg uir les ind icacions d el d irect or/ a.
CO NTI NG UTS
Cant ind ivid ual i col lect iu, t enint en comp t e la p recisi rt mica, meld ica
i el t ext d e la can.
Emissi de la veu fent atenci a lar ticulaci, la respiraci i les ressonncies.
R econeixement d e la can p el rit me i/ o melod ia.
E missi i mod ulaci d els d iversos mat isos d e la p rp ia veu.
CO NCE P TUA LS
La veu com a mit j d exp ressi musical.
Can a lunson.

A sp ect es musicals d e la can: int ensit at i f raseig .
A sp ect es exp ressius.
La p rod ucci d e la veu: llig ad a, nasal. . .
A CTI TUDI NA LS
Const ncia en el mant eniment d una p ost ura corp oral ad eq uad a en el
moment d int erp ret ar canons.
A t enci, int ers i p ar t icip aci en el cant i lacomp anyament rt mic.
Valoraci d e les int erp ret acions ind ivid uals i col lect ives.
E missi correct a d e la veu: hig iene i cura d e la veu.
A t enci a les ind icacions d el d irect or/ a, d el mest re/ a.
Tip us d e can: inf ant il d ialog ad a.
Cent re d int ers: les p eces d e rob a.
f laut a, clarinet , f ag ot , t romp et a i violoncel.
MO TI VA CI
P resent aci d e la Marg arid et a, i d e larg ument d e la can, amb una
nina ret allab le d e car t olina q ue f aran p ost erior ment com a t reb all
int erd iscip linari amb lrea d e P lst ica. Tamb es p ot elab orar, amb una
car t olina, un est ened or d e rob a amb les p eces d e rob a f et es d e car t olina
amb velcro al d arrere i p enjad es amb ag ulles d est end re (p et it es). Les
p eces d e rob a saniran eng anxan a la Marg arid et a.
T CNI CA V O CA L
A lhora d e f er exp ressi i t cnica vocal, es p ot ap rof it ar el p ersonat g e d e
la Marg arid et a p er f er est irament s d e la veu amb d if erent s onomat op eies.
E xemp le: el mest re/ a p reg unt ar als alumnes: Q u f a la Marg arid et a q uan
es lleva al mat ?, i els alumnes imit en el so d un b ad all a d if erent s alt ures.
En aquesta can s convenient fer alguns exercicis de vocalitzaci, ja que
en els f rag ment s d e q uat re semicorxeres (llevat d e mat , P ere va a la
p laa. . . ) als alumnes sels escap a alg una sl lab a. E ls f arem recit ar el t ext
vocalit zant i ar t iculant molt . Cad a veg ad a q ue acab in la f rase, t or narem a
comenar amb un t e mpo ms rp id .
P od em f er cant ar la f rase Marg arid et a llevat d e mat i anar p ujant p er
semit ons. I nt erp ret arem d if erent s f rases d e la can emet ent d if erent s
mat isos d e veu (nasal, p icat , llig at . . . ).

Es po t fe r u n j o c di a l o ga t e n qu e l s n e n s/e s h a n d i mi ta r e l s di fe re n ts
ma ti sso s de ve u qu e fa e l me stre /a a mb l a pri me ra fra se , i e l s n e n s/e s
c o n te ste n a mb l a se go n a .
T EXT
F o n ti c a . D i fi c u l ta ts de pro n n c i a : e o be r ta : Ma rga ri de ta , mi tge te s,
sa ba te te s, fa l di l l e te s, so n e ta . O o be r ta : pro u , j o , pe r . Vo c a l n e u tra :
Ma rga ri de ta . So pa l a ta l : de i xa , j o , mi tge te s, j a . En l l a o s f n i c s: s_a qu .
Sexplicaran les expressions deixa de fer matinada i prou em llevaria jo.
R e spe c te a l a n a rra c i , fa re m qu e di sti n ge i xi n qu i n e s s n l e s fra se s qu e
di u c a da pe rso n a tge (si h o h a gu e ssi n d e sc ri u re po sa ri e n u n gu i o n e t a l
da va n t) i qu i n a s l a pa r t de l n a rra do r ( Pe re va a l a pl a a ..., j a s a qu ).
Pe r re fo r a r-h o , fa re m qu e l e s n e n e s re c i ti n e l te xt de l a Ma rga ri de ta , e l s
n e n s e l de l Pe re i , to ta l a c l a sse , l a pa r t de n a rra c i .
Es fa r u n tre ba l l de te xt l i mi ta t a l vo c a bu l a ri (so bre l e s pe c e s de ro ba ).
PR OC S D A PR EN EN TAT GE
Pe r a qu e sta c a n pro po se m u n pro c s d e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge
di fe re n t de l qu e de ta l l e m e n l e s pri me re s p gi n e s:
Pe r pre se n ta r l a c a n s e sc o l ta l a u di c i de l a c a n se n c e ra .
Qu a n s h a a c a ba t e s pre gu n ta a l s a l u mn e s si h a n se n ti t po c s o mo l ts
n e n s/e s, i si c a n ta ve n to t so l s o h i h a vi a a c o mpa n ya me n t d i n stru me n ts.
Si ve i e m qu e h i h a du bte s, s c o n ve n i e n t to r n a r a e sc o l ta r l a c a n , c re a n t
e xpe c ta ti va i i n te r s pe r c o n i xe r l a re spo sta .
U n c o p j a s n c o n sc i e n ts qu e h i h a u n a n e n a qu e c a n ta c o m a so l i sta i u n
c o r de n e n s/e s, i qu e l a c a n s a c o mpa n ya a mb i n stru me n ts, de ma n e m
a l s n e n s/e s do s e xe rc i c i s d i de n ti fi c a c i t mbri c a , qu e tre ba l l e n ta mb l a
c o n c e n tra c i :
H a n d a i xe c a r l a m n o m s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu c a n ti l a
Ma rga ri de ta .
H a n d a i xe c a r l a m n o m s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu e s se n ti m si c a
d i n stru me n ts.
L a re sta de l pro c s d e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge se gu i r e l mo de l pro po sa t
a l a pa r ta t de C o m e n se n ya r u n a c a n .
P ul s aci
To t i qu e e n a qu e st c i c l e l a pu l sa c i j a s h a u ri a d h a ve r a sso l i t, fa re m
a l gu n s e xe rc i c i s pe r a c a ba r de c o n so l i da r-l a .

F a re m tre s gru ps d a l u mn e s qu e ti n dra n u n so c o rpo ra l e sta bl e r t (pi c a r de
ma n s, pe u s a te rra , l l a pi s so bre l a ta u l a ...) o i n stru me n ts de pe rc u ssi
(me mbra n e s, me ta l l , fu sta ) i pi c a ra n l a pu l sa c i e n c a da u n a de l e s pa r ts
de l a c a n qu e ti n gu i n a ssi gn a da (pa r t de l Pe re , Ma rga ri de ta o n a rra c i ).
Pi c a r l a pu l sa c i de l a c a n i n ve n ta n t i c a n vi a n t l l i u re me n t de so c o rpo ra l
me n tre e s c a n ta .
Ri t me
El me stre /a i n te rpre ta a mb u n i n stru me n t de pe rc u ssi de so i n de te r mi n a t
e l ri tme d u n a fra se , e l s a l u mn e s h a u ra n d e n de vi n a r de qu i n a e s tra c ta (e s
comenar per fer escollir als alumnes entre dues frases ben diferenciades:
A o C ).
Es di vi de i x l a c l a sse e n do s gru ps, u n s i n te rpre te n a mb l a c a i xa xi n e sa e l
ri tme me n tre e l s a l tre s du e n l a pu l sa c i a mb e l pa n de ro ( s c o n ve n i e n t
c o me n a r pe r fe r-h o de do s e n do s o e n pe ti ts gru ps).
Es re pa r te i xe n di ve rso s i n stru me n ts de pe rc u ssi e n tre c i n c a l u mn e s
(o c i n c gru ps d a l u mn e s) i s i n te rpre ta e n c a de n a e l ri tme pe r fra se s. s u n
bo n mo me n t pe r pre se n ta r l e s qu a tre se mi c o rxe re s (ti -ri -ti -ri ).
Es pi qu e n di ve rso s ri tme s de qu a tre pu l sa c i o n s. El s a l u mn e s h a n
d e n de vi n a r e n qu i n s a pa re i xe n l e s qu a tre se mi c o rxe re s.
Es re l a c i o n a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s a mb c a n o n s j a a pre se s:
P as t o ret , do n v ns , En P ere Gal l er ...
El me stre /a re c i ta e l te xt d u n a fra se de qu a tre pu l sa c i o n s i e l s a l u mn e s
h a n de de sc o bri r e n qu i n a pu l sa c i h i h a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s.
El me stre /a e sc ri u a l a pi ssa rra o e n u n a fi txa di ve rso s ri tme s de qu a tre
pu l sa c i o n s e n qu h i h a gi n l e s qu a tre se mi c o rxe re s, l e s i n te rpre ta a mb u n
i n stru me n t de pe rc u ssi i l a l u mn e /a l e s h a de re l a c i o n a r.
Pe r tre ba l l a r l a c re a ti vi ta t, l a l u mn e /a i n ve n ta u n ri tme de qu a tre pu l sa c i o n s
e n qu a pa re gu i n l e s qu a tre se mi c o rxe re s. D e spr s l i n te rpre ta i u n a l tre
n e n /a de l a c l a sse i n te n ta re pro du i r-l o mi tj a n a n t l e s s l l a be s r tmi qu e s.
S a c o mpa n ya r pe r fra se s l a c a n a mb po l i r tmi e s se n zi l l e s a mb so n s
c o rpo ra l s o i n stru me n ts de pe rc u ssi .
Co mps
Se ri a c o n ve n i e n t fe r u n pa ra l l e l i sme e n tre e l l l e n gu a tge o ra l i e l l l e n gu a tge
mu si c a l a l h o ra de pre se n ta r e l c o mp s. A i x fa re m ve u re a l s a l u mn e s qu e
me n tre e n e l l l e n gu a tge o ra l a c c e n tu e m c e r te s s l l a be s, e n e l l l e n gu a tge
mu si c a l e l qu e a c c e n tu e m s n c e r te s pu l sa c i o n s.
Po de m de ma n a r a u n a pa r t de l a c l a sse qu e po r ti l a pu l sa c i d u n a c a n
j a a pre sa a l a n e gra , me n tre qu e u n a a l tra pa r t h o fa a l a bl a n c a . F a re m
n o ta r qu e l a c c e n t h i a pa re i x de ma n e ra re gu l a r (fo r t, fl u i x). D e spr s

po de m de se n vo l u pa r e l ma te i x e xe rc i c i a mb u n e xe mpl e de c a n a mb
c o mp s te r n a ri .
F e r e xe rc i c i s se n so ri a l s de re c o n e i xe me n t de c a n o n s bi n ri e s i te r n ri e s.
MEL OD IA
Es fa r n o ta r a l s n e n s/e s qu e to te s l e s fra se s a c a be n a mb l a ma te i xa n o ta ,
qu e tra n sme t se n sa c i de re p s (tre ba l l pre vi a l a pre se n ta c i de l e s
fu n c i o n s de t n i c a i do mi n a n t). C o m a pre pa ra c i d a qu e st e xe rc i c i , se
n h a u ri e n de fe r a l gu n s so bre pre gu n ta i re spo sta pe r ta l de fe r n o ta r l a
fu n c i c o n c l u si va de l a t n i c a (El No i de l a M are, Carg o l , t reu bany a...).
Te n si -di ste n si . Es fa r n o ta r a l s a l u mn e s qu e e n a qu e sta c a n (c o m a
e xe mpl e de mo l te s a l tre s) l a me l o di a fa u n c a m a sc e n de n t a l c o me n a me n t
de l a fra se i de sc e n de n t a l a c a ba me n t. A l tre s e xe mpl e s: El No i de l a M are,
Carg o l , t reu bany a, El po l l i l a pua...
F e r-l o s a do n a r se n so ri a l me n t qu e l a me l o di a e st e sc ri ta e n mo de me n o r,
fe n t l a c o mpa ra c i c a n ta da , o i n te rpre ta da a mb u n i n stru me n t me l di c , de
c o m se ri a e n mo de ma j o r.
IN T EN SITAT
F a re m o bse rva r a l s a l u mn e s qu e n o r ma l me n t l a ve u de l n e n /a so l i sta se
se n t m s fl u i x qu e qu a n c a n ta l a to ta l i ta t de l a c l a sse , pe r qu e ta mb
po de m mo di fi c a r a qu e sta i n te n si ta t a vo l u n ta t.
Po de m fe r di fe re n ts e xe rc i c i s fe n t-l o s c a n ta r fra se s mu si c a l s fl u i xe s i fo r te s
se go n s i n di qu i e l me stre /a (o u n a l u mn e /a ) a mb e l ge st de di re c c i o
a sse n ya l a n t l a gra fi a c o rre spo n e n t e n u n r to l o a l a pi ssa rra .
Ta mb se r c o n ve n i e n t tre ba l l a r e l s re gu l a do rs, i n te n ta n t qu e si gu i n ta n
pro gre ssi u s c o m e s pu gu i . A ba n s qu e h o fa c i n c a n ta n t, e l s de ma n a re m qu e
pi qu i n de ma n s me n tre e l me stre /a a sse n ya l a d e squ e rra a dre ta a mb e l di t
u n re gu l a do r di bu i xa t a l a pi ssa rra : n o po de n pi c a r fo r t ssi m o pi a n ssi m si
e l me stre /a e n c a ra t e l di t a mi g re gu l a do r. Es fa r e l ma te i x re c i ta n t u n a
pa r t de l te xt.
A qu e st tre ba l l pe r me tr fe r u n cres cendo a l l ti ma pa r t, de s de Pe re va a
l a pl a a fi n s a l fi n a l , a mb l a i n te n c i i n te rpre ta ti va qu e e n Pe re c a da
ve ga da s m s a pro p i d mfa si e n to r n a r a re pe ti r pe r l ti ma ve ga da
Ma rga ri de ta l l e va t de ma t .
T IMB R E
R e c o n i xe r a mb e l s u l l s a c l u c a ts qu i n n e n /a de l a c l a sse e st c a n ta n t l a
Ma rga ri de ta .

T R EB A L L IN T ER D ISC IPL IN A R I A MB L R EA D E PL ST IC A
Es c o n fe c c i o n a r u n a n i n a re ta l l a bl e de c a r to l i n a re pre se n ta n t l a Ma rga ri de ta ,
a i x c o m e l s c o mpl e me n ts de ro ba qu e e n Pe re l i va po r ta n t.

3 P R O P O S TA D I D C T I C A VI
Educaci primria
Cicle superior
Canons populars
Nadales
Proposta didctica
Educaci primria
Cicle superior
4
NDEX
Canons populars
1 El rossinyol
2 Muntanyes del Canig
3 Lhereu Riera
4 Marieta cistellera
5 Els contrabandistes
6 La pres de Lleida
7 La calma de la mar
8 La dama dArag
9 El mariner
10 Can del lladre
Nadales
11 Les dotze van tocant
12 El desembre congelat
13 Sant Josep i la Mare de Du
14 El cant dels ocells
Proposta didctica
15 La pres de Lleida
EDUCACI PRIMRIA / CICLE SUPERIOR
4
1 EL ROSSINYOL
Lento
# Re
& # 42
.
Ros - si - nyol que vas a Fran - a, ros - si - nyol,
# j Sim Sol La
& # .
en - co - ma - na'm a la ma - re, ros - si - nyol d'un
Re
## Re La7
j
& .
bell bo - cat - ge, ros - si - nyol, d'un vol.
1. Rossinyol que vas a Frana, rossinyol,

encomanam a la mare, rossinyol
dun bell bocatge, rossinyol, dun vol.
2. Encomanam a la mare, rossinyol,

i a mon pare no pas gaire, rossinyol
3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol,

perqu a un pastor me nha dada, rossinyol
1 EL ROSSINYOL
Fins fa relativament poc temps, el camp ha estat el lloc on sha

desenvolupat tota lexistncia dels primers ssers humans. Per aix moltes
de les canons populars tenen un text dambient pagesvol o muntanyenc.
El rossinyol ns un exemple.
Desprs dexplicar els possibles dubtes del text (bocatge, me nha

dada...) podem fer explicar oralment, o per mitj duna redacci curta,
largument de la can. Ser bo comentar a laula el fet que en temps
pretrits era habitual que una parella es cass per imposici dels pares
i sense conixer-se.
Farem adonar els alumnes, e n les notes llargues, que la primera s

damunt de la dominant (frase suspensiva) i la segona damunt de la tnica
(frase conclusiva).
Podem fer notar que la melodia es desenvolupa per graus conjunts

(melodia ondulant) prcticament sense salts.
4 CANONS POPULARS
2 M U N TA N Y E S D E L C A N I G
Moderato
## 3 Re La7 Re
& 4 . . j
. .
J
Mun - ta - nyes del Ca - ni - g fres - ques sn i re - ga -
,
# # La . . .
La7
j Re La7
j
& . .
la - des, so - bre - tot a - raa l'es - tiu que les ai - ges sn ge -
## Re
, Mim
j
La7 Re
& . . . .
la - des, que les ai - ges sn ge - la - des.
1. Muntanyes del Canig

fresques sn i regalades,
sobretot ara a lestiu
que les aiges sn gelades. (bis)
2. Alguns mesos mhi he estat:

no hi he vist persona nada
fora dun rossinyolet
que en eixir del niu cantava. (bis)
3. Ai can del sol que surt

i can de la rosada!
Ai can del fontinyol
i de les flors que shi baden. (bis)
4. El rossinyolet sha mort,

fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me all
que lenyorament mhi mata. (bis)
2 M U N TA N Y E S D E L C A N I G
Com en el cas d El rossinyol, Muntanyes del Canig s una can

amorosa, denyorana. Segueix la tendncia de moltes canons populars:
tenir un text dambient pagesvol o muntanyenc, de vivncia de la natura.
Treballarem la comprensi dels mots: regalades, fontinyol, baden...
Situar damunt dun mapa el Canig.
Descobrir quines sn les frmules rtmiques ms freqents (corxera

amb punt seguida de semicorxera, negra amb punt seguida de corxera).
4 CANONS POPULARS
3 L H E R E U R I E R A
Allegretto
Fa Fa Do Fa
& b 38 j .

Per a Sant An - to - ni grans ba - lles hi ha, per
Fa Fa Do Fa
. j
&b
a Sant Mau - ri - ci tot el po - blehi va. Tra - la -
Fa Sib

Do7
j
Fa
&b
r, la, tra - la - r, la, tra - la - r, la, la; tra - la -
Fa7 Sib Do7 Fa

&b
r, la, tra - la - r, la, tra - la - r, la, la.
1. Per a Sant Antoni

grans balles hi ha,
per a Sant Maurici
tot el poble hi va.
Tralar, la, tralar, la, tralar, la, la. (bis)
2. Nhi van tres donzelles,

sn de lEmpord.
Luna diu a laltra:
I a tu, qui et traur?
Tralar, la...
3. Anem, donzelletes,
anem a ballar,
que lhereu Riera
ens hi far entrar.
Tralar, la...
3 L H E R E U R I E R A
Can de festeig, ball popular.
Treballar el text i largument.
Dansa que es ballava a les taver nes, sobre dues fustes en forma de creu
collocades damunt dun got de vi, per jugar-se el beure.
Ceclia, lestimada de lhereu Riera, estava malalta, a punt de morir.

Ell es va posar a pregar fervorosament al Sant Crist, el qual va guarir
la noia. Ple dalegria va despenjar la creu i va dansar-hi damunt.
Es p ot treballar lestructura formal binria: AABB.
Fer adonar de les frases conclusives i suspensives.
Es p ot ensenyar la dansa (El sac de danses).
4 CANONS POPULARS
4 M A R I E TA C I S T E L L E R A
Sardana
# # 6 . Re j j Sol Re
j j j Sol
& 8 . J J
Ma - ri - e - ta, cis - te - lle - ra, tu queen saps de fer cis -
## Re
j La7 j Re
j
La7 Re
& . J j J J ..
tells, me'n fa - cis u - na pa - ne - ra per a - nara co - llir cla - vells.
## . Sol

Re
j j
& . J
.
Tra, l - ra - la, l - ra - la, la, la, l - ra - la, l - ra - la, l - ra - la la, la, la, la,
## j Sol La7 Re
..
&
la, la, l - ra - la, l - ra - la, l - ra - la, l - ra - la, l - ra - la, la.
Marieta, cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
men facis una panera
per anar a collir clavells.
Tra, lrala, lrala, la...
4 M A R I E TA C I S T E L L E R A
Aquesta sardana s originria de Baget (Ripolls).
T la forma ms antiga de la nostra dansa, abans de ser estructurada

per en Pep Ventura que la convert en la sardana actual.
Se li pot atribuir una remota antiguitat, ja que totes les referncies

la situen desprs de les ballades de contraps.
La seva estructura era invariable, i consistia en vuit compassos de curts,

que es repetien, i setze de llargs sense repetir.
Podem aprofitar la can per introduir el coneixement de la sardana

o aprofundir-hi.
Ensenyar a ballar-la tenint en compte que la primera part sn els curts,

i la segona, els llargs.
4 CANONS POPULARS
5 ELS CONTRABANDISTES
Allegro
Rem Rem Rem Solm
& b 42 .
j
.
J 43
Qui - na can - can - ta - rem que tots la sa - pi -
j
Rem Sib Fa Fa Fa
& b 43 . 42 .
guem? La dels con - tra - ban - dis - tes. A Ba - nyuls va - ren a -
Do Do Fa Sib La7 Rem
& b . 43 42
nar de ta - bac a car - re - gar to - ta_u - na com - pa - nyi - a.
Rem La7 Rem Rem Sib

r
& b 42 .. ..
r

Trum, lai - l, la - r, la, le - ra, trum, lai - l, la - r, la,
Fa Do Fa Sib La7 Rem
& b .
J . 43 .
la, la, la, la - r, la, la, la - r, la, la, la, la, la.
1. Quina can cantarem 3. El capit va cridant:

que tots la sapiguem? Minyons, au, endavant,
La dels contrabandistes. anem a perseguir-los!
A Banyuls varen anar I all on els trobarem
de tabac a carregar baionetes pararem!
tota una companyia. Farem car nisseria!
Trum, lail, lar, la, lera, Trum...
trum, lail, lar, la, la,
la, la, lar, la, la, lar, 4. I en passar per Galliners
la, la, la, la, la. all ja hi varen ser
amb els contrabandistes.
2. En passar per Forti, Ganivetades i trets
per, es varen topar la companyia han desfet
amb la fomuda espia, dels braus contrabandistes.
que a Figueres sen va anar Trum...
a contar-ho al capit:
Nhe vist contrabandistes.
Trum...
5 ELS CONTRABANDISTES
Era la can de cam preferida per la gent del Pirineu central i oriental
que es dedicava a passar frau.
s una de les canons ms vibrants i ms valentes del nostre canoner,

sobret ot per la fermesa de la tor nada.
Podem aprofitar aquesta can per treballar el carcter i els matisos,

fent notar que si b una bona part de la melodia coincideix amb la
dEl cant dels ocells , ambdues tenen un aire ben diferent.
Ser important, en aquesta can, tenir especial cura de la justesa

rtmica.
Fer adonar els alumnes que est escrita en mode menor. El mestre/a la
interpretar en mode Major perqu notin la diferncia per comparaci.
4 CANONS POPULARS
6 LA PRES DE LLEIDA
Andante
,
b
Solm Re Solm Re7
& b 68 j
J
. j

J

A la ciu - tat de Llei - da n'hi ha u - na pre -
bb j
Mib Sib Fa Solm Do7

& . J J J
s; de pre - sos, mai n'hi man - quen, pe - ti - ta, bo -
b
Fa
j j Do7

Re7

Mib Re7 Solm
j
& b J J J .
ni - ca, prou n'hi por - tael ba - r, li - re - ta, li - r.
1. A la ciutat de Lleida
nhi ha una pres;
de presos, mai nhi manquen,
petita, bonica,
prou nhi porta el bar,
lireta, lir.
2. Si nhi ha trenta-tres presos,

canten una can,
lha treta i lha dictada,
petita, bonica,
el ms jove de tots,
lireta, lir.
3. La nina sels escolta

de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
ne davalla un gra,
lireta, lir.
4. Els presos se nadonen

i paren la can.
Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-me la can,
lireta, lir.
6 LA PRES DE LLEIDA
s una de les canons ms boniques del nostre canoner i una de les ms

conegudes arreu. En Joan Amades ens diu que la seva gran difusi fa que
el text ofereixi una gran varietat de detalls en les diferents versions,
b que largument es mant inalterable. La melodia, en canvi, varia
considerablement i va des de la tonada greu i sentida en unes versions fins
a laire de ballet, que la fa fins i tot apta per a la dansa en daltres.
Ho aprofitarem, quan parlem de lefecte que la can produeix

en la dama, per recordar que la msica s el llenguatge dels sentiments.
Podem fer interpretar la can en un tempo ms rpid per notar

com canvia el carcter que li donaven en certs indrets de Catalunya.
El fet que la can parli de Lleida es pot aprofitar per recordar

les diferents varietats dialectals de la llengua catalana. En aquest sentit,
podem interpretar el fragment petita bonica amb la a pronunciada
com ho fan a la majoria de comarques de Lleida.
4 CANONS POPULARS
7 LA CALMA DE LA MAR
Andante
# 6 Sol Do Lam Re
j
Sol

& 8 . . . . .
Quan jo te - ni - a pocs anys el pa - reem du - iaa la bar - ca
# Sol Lam Re7 Sol

& . . j
. . .
iem de - ia: Quan si - guis gran noet fi - s mai de la cal - ma.
# .
. .
Re Sol Re7 Sol
&
J
Bu - fa, ven - tet de gar - b, vent en po - pai mar bo - nan - a!
# Mim Lam Re Lam Re7 Sol Re
& . .
J u .
A - ni-rem cap a lle - vant fins a la rat - lla de Fran - a. Ai de l'a - mor!
1. Quan jo tenia pocs anys

el pare em duia a la barca
i em deia: Quan siguis gran
no et fis mai de la calma.
Bufa, ventet de garb,
vent en popa i mar bonana!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de Frana.
Ai de lamor!
2. Ai, fill meu, quan siguis gran

no et fis mai de la calma,
que desprs ve un temporal
a lhora ms impensada.
Bufa, ventet de garb...
3. La mar semblava un mirall;

la lluna plata semblava:
Aix ser el temporal
duna nineta encantada.
4. Larbre ns un tros de pi,

la barca una post corcada;
els rems en sn afegits,
que dun pam no fan a laigua.
7 LA CALMA DE LA MAR
Havanera molt popular.
Podem aprofitar aquesta can per explicar que cada forma de dansa t
el seu comps determinat (havanera, 6/8 o 2/4; vals, 3/4; marxa, 2/4; etc.).
Si b la can que ens ocupa s tradicional catalana, ens pot servir

per explicar que lhavanera s una dansa i can de ritme indolent,
i generalment melncolica, que va ser introduda a Catalunya pels emigrants
a les Antilles.
4 CANONS POPULARS
8 LA DAMA DARAG
Moderato
,
b
Solm Re Solm
& b 43
AA - ra - g n'hi hau - na da - ma ques bo - ni - ca com un
, ,
b
Re Solm Re

&b 42
sol; t la ca - be - lle - ra ros - sa, liar - ri -
b
Solm
j,
Re7 Solm
& b 42 J 43
ba fins als ta - lons. Ai, a - mo - ro - saAn - na Ma -
,
bb
Re Solm Re7 Solm
42 43
& #
ri - a, ro - ba - do - ra de l'a - mor, ai, a - mo - rs.
1. A Arag nhi ha una dama

que s bonica com un sol;
t la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Anna Maria
robadora de lamor,
ai, amors.
2. Sa mare la pentinava
amb una pinteta dor;
sa germana els hi trenava
els cabells de dos en dos.
Ai, amorosa
3. Cada cabell una perla,

cada perla, un anell dor,
cada anell dor una cinta
que li volta tot el cos.
Ai, amorosa
8 LA DAMA DARAG
Aquesta can fou tpica de paraire i la cantaven en les diverses

operacions compreses en la preparaci de la llana, des que es tosa
de lovella fins que est en condicions dsser filada i teixida, denominades
genricament parar-la, rentar-la, untar-la, cardar-la, pentinar-la, etc.
Segons la tradici muntanyenc a fou treta per un paraire i era patrimoni
de la gent daquest vell ofici, avui perdut, que eren els nics que la podien
cantar.
s una de les canons ms antigues del nostre canoner popular.

Segurament, en els seus orgens aquesta can la interpretaven sense
la sensible (es a dir, amb el fa natural).
Podem interpretar amb un instrument meldic la primera frase en to major

(sol M) per fer veure als alumnes la diferncia entre el mode Major
i el menor.
Proc urarem que la interpretaci sigui molt expressiva.
4 CANONS POPULARS
9 EL MARINER
Moderato
## 3 Re La Sim

& 4

A la vo - ra de la mar n'hihau - na don -
, ,
# # Sol Re La Sim

Sol

Re Si7
&
ze - lla, n'hihau - na don - ze - lla, queen bro - da - vaun mo - ca -
## Mim Fa#m Sim

, La Re
U
La7
Re
&

dor ques per la rei - na, ques per la rei - na.
1. A la vora de la mar
nhi ha una donzella, (bis)
que en brodava un mocador
que s per la reina. (bis)
2. Quan en fou a mig brodar

li manca seda; (bis)
gira els ulls envers la mar:
veu una vela. (bis)
3. Veu venir un gali

tot vora terra, (bis)
en veu venir un mariner
que una nau mena. (bis)
4. Mariner, bon mariner,

que en porteu seda? (bis)
De quin color la voleu,
blanca o vermella? (bis)
5. Vermelleta la vull jo,

que s millor seda; (bis)
vermelleta la vull jo,
que s per la reina. (bis)
9 EL MARINER
Can amorosa, dialogada.
Segons Joan Amades, aquesta can es canta gaireb per tot Europa,
especialment als pobles mariners. Tamb la canten a Esccia. Per terres
de Mrcia, les nenes la canten com a canoneta de ball rod infantil.
Es p oden fer tres grups i cadascun interpreta els fragments de cada

personatge (narrador-donzella-prncep).
Farem notar que el ritme de les dues frases s exactament igual. Incidirem
en el fet que la primera s suspensiva i la segona conclusiva.
Podem aprofitar les repeticions dels compassos 5-6 i 11 i 12 per fer

un exercici de dinmica interpretant-les molt fluix, com un eco.
4 CANONS POPULARS
10 CAN DEL LLADRE
Andante
## 2
Re La Sim Fa#m
,
.
& 4 . .
J
Quan jo n'e - ra pe - ti - tet fes - te - ja - vai pre - su - mi - a,
,
Sim Mim La7 Re
# .
& #
3

# .. .
.
J
es - par - de - nya blan - caal peu i mo - ca - dora la fal - si - a.
Sim Mim La7 Re
## .
3
& . .

J
A - du, cla - vell mo - re - net, a - du, es - tre - lla del di - a.
1. Quan jo nera petitet

festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adu, clavell morenet,
adu, estrella del dia.
2. I ara, que ja sc grandet,

mhe posat a mala vida:
me nhe posat a robar,
ofici de cada dia.
Adu, clavell...
3. La justcia me nha pres

i en pres fosca em dua,
la justcia me nha pres
i em far pagar amb la vida.
Adu, clavell...
10 CAN DEL LLADRE
Aquesta s la can de bandolers ms coneguda i una de les que t la

melodia ms bonica.
La versi que us presentem es pot relacionar amb leix transversal

educaci moral i cvica o educaci per la pau, ja que sen pot extreure
lensenyament moral de qui la fa la paga. No obstant, en la versi
completa (Joan Amades) el lladre s deslliurat de la pres.
V igilarem que la sllaba que es forma sobre els tresets sarticuli sense
arrossegar la veu. Probablement, ser convenient fer algun exercici previ
de tc nica vocal que treballi aquest aspecte.
Podem fer descobrir als alumnes lesquema de la can (ABB).
Podem fer buscar als alumnes que encerclin els intervals disjunts
que hi ha a la melodia.
Podem fer notar als alumnes que el ritme de totes les frases s igual,
tret del treset de semicorxeres.
4 CANONS POPULARS
11 L E S D O T Z E VA N T O C A N T
Moderato
#
Sol Do La
& 42 j
..
j .
J #.
Les dot - ze van to - cant jas nat el Du In -
#
Re Sol Re
j Sol
j

& n
J
fant, fill de Ma - ri - a. Jas nat (jas nat) el
#
Do
j Sol Re7
&

J
Du (el Du) In - fant, fill de Ma - ri -
#
Sol Re7 Sol
&

a, fill de Ma - ri - a.
1. Les dotze van tocant

ja s nat el Du Infant,
fill de Maria (bis).
2. El cel s estrellat,
el mn s tot glaat,
neva i venteja.
3. La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred,
Josep tremola.
4. Josep, a poc a poc,

encn all un gran foc
i els ngels canten.
11 L E S D O T Z E VA N T O C A N T
Can de Nadal coneguda arreu.
Farem notar el comenament anacrusi de cada frase.
T indrem cura que els alumnes no arrosseguin linterval que es forma

a la segona sllaba de la paraula Maria.
4 NADALES
12 E L D E S E M B R E C O N G E L AT
Allegretto
Re Re Sol
# 2
& # 4 . 43 n
El de - sem - bre con - ge - lat con - fs es re -
##
La7 Re
, Re Sol La7 Re
,
2 43 42
& . 4 n
ti - ra. A - bril, de flors co - ro - nat, tot el mn ad - mi - ra. Quan en
Sol Re Sol
## 2
& 4
un jar - d d'a - mor neix u - na di - vi - na
Re , ,
## j j j j
&

J J J J
flor, d'u - na ro, ro, ro, d'u - na sa, sa, sa, d'u - na ro, d'u - na
Re7 Sol La7 Re

## j
&
J n
sa, d'u - na ro - sa be - lla, fe - cun - dai pon - ce - lla.
1 . E l d e se m b re c o n g e la t 3. Amb c ont e nt a me nt i a mor

c o n f s e s re t i r a . c e le bre m e l dia ,
A b r i l , d e f l o r s c o rona t , e n qu e l div Se ny or
t o t e l m n a d m i r a. ne ix a mb a le gr ia .
Qu a n e n u n j a rd da mor Si no t e nim m s t re sor
n e i x u n a d i v i n a f l o r, ofe r im- li nost re c or,
d u n a ro , ro , ro , que s la gr a n fine sa
d u n a sa , s a , s a , de nost r a pobre sa .
d u n a ro , d u n a s a ,
d u n a ro s a b e l l a ,
fecunda i poncella.
2 . E l p r i m e r p a re c aus
l a n i t t e n e b ro s a
q u e a t o t e l m n ofusc
l a v i s t a p e n o sa ;
me s , e n u n a mi t j anit ,
b r i l l a e l s o l q u e n s e ixit
d u n a b e , b e , b e ,
d u n a l l a , l l a , l l a ,
d u n a b e , d u n a l la ,
d u n a b e l l a a u ro ra
que el cel enamora.
12 E L D E S E M B R E C O N G E L AT
s una de les nadales ms difoses i presenta un gran nombre de variants.
La melodia daquesta can ja es cantava a Frana al segle XVI, aplicada

a una can de taver na: Quand la mer Rouge apparut . s molt probable que
ladaptaci fos feta a mitjan segle XVIII, poca en qu prevalia la moda
francesa.
Analitzarem damunt la partitura els canvis de comps.
Es p ot utilitzar la can per treballar els matisos fent les respostes

de les frases molt fluixes, i a partir de la frase quan en un jard damor...
un regulador creixent.
Llenguatge: preguntarem als alumnes a qui es refereix la can

en llenguatge potic quan parla duna divina flor. Qu vol dir que
el desembre es retira. Explicarem o demanarem als alumnes el significat de:
fecunda, poncella, tenebrosa, ofusc, aurora
La can ens ofereix una bona oportunitat de treballar la corxera seguida

de dues semicorxeres.
4 NADALES
13 SANT JOSEP I LA MARE DE DU
Allegretto Sol Re7 Sol
# 6
& 8 ..

Sant Jo - sep i la Ma - re de Du fe - ren
Sol
j Do j
Re7
j
Mim La7
# j j
& #
J J J
J
J
com - pa - nyi - a bo - na; par - ti - ren de Nat - za -
#
Re Re7 Sol
j j
Sol7
j
.
& . n
J J .
J
ret ma - ti - net a la bo - naho - ra. Don - do - ron -
Do Re7 Sol
# j
& . ..
. J
J
don, la Ma - re can - ta iel Fi - llet dorm.
1. Sant Josep i la Mare de Du

feren companyia bona;
partiren de Natzaret
matinet a la bona hora.
Dondorondon,
la Mare canta i el Fillet dorm.
2. No han trobat posada enlloc

perqu els veien massa pobres;
sen van a un barraconet
fet de joncs i fet de boga.
Dondorondon,
3. Sant Josep va a cercar foc

pels voltants dall i no en troba.
Mentre ell s a cercar foc,
Jess neix dintre la cova.
Dondorondon,
13 SANT JOSEP I LA MARE DE DU
Treballarem la comprensi dels mots: joncs, boga...
Podem explicar quin era el propsit del viatge que varen fer Josep i Maria
des de Natzaret fins a Betlem i al qual fa referncia la can, i es pot
relacionar amb lrea del Medi social quan es treballi el cens.
Podem acompanyar la can amb un obstinat: per exemple, negra i

corxera, o b amb alguna polirtmia que els mateixos alumnes poden
confeccionar.
4 NADALES
14 EL CANT DELS OCELLS
Adagio
# 2
Mim , Si7 Mim
& 4 j . J # n .
J

En veu - re des-pun - tar el ma - jor llu - mi - nar en
# 2 ,
& 4 j

En veu - re des - pun - tar el ma - jor llu - mi - nar
# #.
Fa# Si7
, Mi Lam
& #
la nit ms jo - io - sa, els o - ce-llets, can - tant,
# ,
& . # n
n
en la nit ms jo - io - sa, els o - ce - llets, can -
# , j Re7 Sol Fa# Si7 Mim
& . .
a fes - te - jar - lo van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# ,
& . # #
tant, a fes - te - jar - lo van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# j
Mi Lam Re7
.. #
j
& . .
Els o - ce-llets, can - tant, a fes - te - jar - lo
# ..
& . n

Els o - ce - llets, can - tant, a fes - te - jar - lo
#
Sol Fa# Si7 Mim
. ..
& .
van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# ..
& . # # # .
van amb sa veu me - lin - dro - sa.
1 . E n v e u re de spunt a r e ls oc e lle t s, c a nt a nt ,
e l m a j o r llumina r a fe st e ja r- lo v a n
e n l a n i t m s joiosa , a mb sa v e u me lindrosa . ( bis)
14 EL CANT DELS OCELLS
s una can de Nadal el ritme de la qual sadapta al moviment

de bre ssolar, daqu que sigui emprada com a can de bressol.
Podem aprofitar aquesta can per recordar que de les canons

tradicionals no sen coneix lautor, ja que El cant dels ocells satribueix,
en molts casos i de manera errnia, a Pau Casals, el qual va popularitzar-la
en interpretar-la sempre en els seus concerts.
s convenient completar laprenentatge daquesta can amb laudici

interpretada per Pau Casals, que ens pot servir, al mateix temps,
per presentar el coneixement del violoncel o aprofundir-hi.
Podem utilitzar el becaire que hi ha al segon comps per explicar la seva

funci tot analitzant la partitura.
4 NADALES
LA PRES DE LLEIDA
O B JE CTI US

A p rend re d e memria un rep er t ori d e canons ad eq uat a led at .
Tenir cura d e lap arell f onad or, ob servar-ne el f uncionament b sic, ser
conscient s d e la seva imp or t ncia i cuid ar-lo amb hig iene.
Cant ar amb una b ona emissi, af inaci i just esa rt mica.
I d ent if icar i analit zar la can mit janant la lect ura d el rit me i/ o melod ia.
Dist ing ir element s d e lest ruct ura f or mal i f er-ne un esq uema g rf ic:
t or nad a-est rof a, rep et icions, f rases, p reg unt a-resp ost a.
Lleg ir la can amb la p ar t it ura i memorit zar-la.
Fruir d e la p rct ica d el cant .
S eg uir les ind icacions d el d irect or/ a.
A d op t ar una p ost ura corp oral ad eq uad a a lact ivit at d el cant .
CO NTI NG UTS
Cant ind ivid ual i col lect iu t enint en comp t e:
La p recisi rt mica i meld ica i el t ext d e la can.
La resp iraci, lar t iculaci i lemissi correct a d e la veu.
Tcniq ues d e resp iraci, ar t iculaci i ent onaci com a mit j.
Localit zaci i ob servaci d els d if erent s rg ans q ue int ervenen en la
p rod ucci d el so.
R econeixement d e la can p el rit me i/ o melod ia.
Cont ext ualit zaci d e la can: t rad ici, p roced ncia. . .
E nt onaci d e la can en d if erent s t e mpi.
A p licaci correct a d els mat isos i ind icacions ref erent s a la d inmica i al
carct er d e la can.
A d ap t aci d e lexp ressi a les d if erent s p ar t s d e la can.
R ef lexi sob re el t ext d e la can.
A nlisi d e la can. R it me, melod ia, mt rica i est ruct ura.

CO NCE P TUA LS
Can a lunson.
Can amb ob st inat rt mic.
I nt encions comunicat ives i exp ressives d e la can.
Missat g e d el t ext lit erari d e la can.
E l cant com a exp ressi d els sent iment s.
A sp ect es musicals i exp ressius d e la can:
Musicals: est ruct ura A A B B , f or ma b inria, f rases, p reg unt a-resp ost a,
mod e menor.
E xp ressius: accent uaci, f raseig i resp iraci, asp ect es d inmics (mat s),
t e mpo, carct er.
A CTI TUDI NA LS
P ost ura corp oral ad eq uad a en el moment d int erp ret ar canons.
s d e la veu com a inst rument d exp ressi i comunicaci a t ravs d el cant
i la p araula.
Cura d ut ilit zar correct ament la veu en lemissi.
R ig or en la lect ura i escrip t ura d e noves canons i ob res.
Hb it d e memorit zaci.
E missi p recisa d e la veu.
I nt ers p er int erp ret ar canons coneg ud es i ap rend ren d e noves.
Comp laena en la int erp ret aci d e canons d el f olklore p rop i i el d alt res
p asos.
G ust p er comenar a cant ar a p ar t ir d el silenci ab solut .
A t enci a les ind icacions d el d irect or/ a.
La g ran d if usi d e la can f a q ue el t ext of ereixi molt a d iversit at d e
variant s en els d et alls, p er b q ue larg ument es mant inalt erab le.
E l t ema s lleg end ari. E n la majoria d e versions, la p oesia localit za el f et a
la p res d e Lleid a, p er hi ha variant s q ue el sit uen a Tor t osa, a Toled o. . .
s molt not ab le q ue els p resos vag in sorp rend re la d ama p recisament
cant ant una can. s molt int eressant q ue la musa p op ular sad oni d el
valor sub lim d e la can, f ins al p unt q ue uns p resos miserab les i d e b aixa
m arrib in a d esp er t ar lamor en el cor d una d ama p er lef ect e encisad or
d una senzilla can (Joan A mad es).
f laut a, ob o, clarinet , f ag ot , t romp et a, violoncel i p ercussi.

MOT IVA C I
U n e l e me n t re ma rc a bl e de l a c a n , i qu e e n s po t a j u da r a de sve tl l a r
l i n te r s de l s a l u mn e s, s l a h i st ri a qu e e xpl i c a l a c a n . En a qu e st c a s,
ta mb e s po t fe r e sme n t de l a m si c a c o m a mi tj d e xpre ssi de l s
se n ti me n ts qu e de sve tl l e n u n s pre so s a u n a n o bl e da ma .
T C N IC A VOC A L
Aprofitarem alguns vocalisos per captar sensorialment la diferncia entre els
mo de s ma j o r i me n o r.
F a re m vo c a l i tza c i o n s me l di qu e s a sc e n de n ts i de sc e n de n ts fi n s a l a qu i n ta
(do , re , mi , fa , so l , fa , mi , re , do ) e n mo de ma j o r, pu j a n t pe r se mi to n s
i ba i xa n t pe r to n s a mb l e s s l l a be s du bi du bi du bi du bi du m , o ma me
mi mo mu mo mi me ma , i H a so r ti t e l so l a qu e st ma t .
F a re m e l ma te i x e xe rc i c i , b qu e a qu e sta ve ga da e n me n o r (do , re , mi b,
fa , so l , fa , mi b, re , do ), di e n t l e s ma te i xe s s l l a be s de l e xe rc i c i a n te ri o r,
pe r e l te xt se r Qu i n a ma l a so r t, e st pl o ve n t .
U n a a l tra vo c a l i tza c i c o n si sti r a c a n ta r l a pri me ra fra se ( A l a c i u ta t de
L l e i da ) a n a n t-l a a pu j a n t pe r se mi to n s. s i mpo r ta n t qu e a pro fi te m a qu e st
exercici per treballar el resultat interpretatiu: agafar aire pel nas de manera
tra n qu i l l a me n tre e l me stre /a fa e l l ev are de di re c c i pe r c o me n a r; fe r-l a
mo l t l l i ga da , d u n a so l a a rc a da se n se re spi ra r i pe n sa n t-l a fi n s a l a c c e n t
de l a s l l a ba l l e i , de ma n e ra qu e n o s a c c e n tu ge n s l a s l l a ba da .
T EXT
Tre ba l l de l e c tu ra :
1 . A l a ci ut at de Ll ei da 4 . E l s pres o s s e nado nen

nhi ha una pres ; i paren l a can .
de pres o s , mai nhi manquen, Cant eu, cant eu, bo ns pres o s ,
pet i t a, bo ni ca, pet i t a, bo ni ca,
pro u nhi po rt a el bar , cant eu-me l a can ,
l i ret a, l i r . l i ret a, l i r .
2 . S i nhi ha t rent a-t res pres o s , 5 . Co m cant arem, s eny o ra,

cant en una can ; s i es t em en g reu pres ?
l ha t ret a i l ha di ct ada, Que us f al t a menj ar o beure,
el ms j o v e de t o t s , o us qui t en l a raci ,
3 . La ni na s el s es co l t a 6 . No ens f al t a menj ar i beure,

de dal t del mi rado r; ni ens qui t en l a raci ;
a cada po s adet a, el que ens f al t a, s eny o ra,
ne dav al l a un g ra , l es cl aus de l a pres ,

7 . Cant eu, cant eu-me, pres o s , 1 5 . A i , pare, l o meu pare,
acabeu l a can ; el ms pet i t de t o t s .
acabeu-l a, bo ns pres o s , A i , f i l l a, Marg ari da,
que men capt i v a el s o , ai x no po t s er, no !,
8 . A ni r al meu pare, 1 6 . Han cremat l a Garri g a,

recapt ar el perd . Co nf l ent i R o s s el l .
Qui s que l ha di ct ada, Dels presos que all canten,
t an bo ni ca can ?, di g ueu, qu en f areu, v s ?,
9 . E l del barret et neg re, 1 7 . S aco s t a el s ant di s s abt e,

el ms j o v e de t o t s . el s penj aran a t o t s .
Ja s en v a a nel s eu pare, A i , pare, l o meu pare,
a demanar-l i un do , no peng eu l ai mado r!,
1 0 . A i , pare, l o meu pare, 1 8 . A i , f i l l a, Marg ari da,

j o v o s deman un do ; s er el pri mer de t o t s .
no v o s deman Val nci a, Les co rdes s n f i l ades ,
ni t ampo c A rag , que en co s t en a pes do r,
1 1 . Ni t ampo c B arcel o na, 1 9 . A i , pare, l o meu pare,

ci ut at de g ran v al o r. peng eu-me a mi i t o t ;
A i , f i l l a, Marg ari da, f eu l es f o rques de pl at a,
qui n do v o l s que j o et do ?, f eu-ne l o s do g al s do r,
1 2 . A i , pare, l o meu pare, 2 0 . l a cada cap de f o rca

l es cl aus de l a pres . po s eu-hi un po m de f l o rs ;
A i , f i l l a, Marg ari da, perqu l a g ent que pas s i ,
ai x no po t s er, no , s ent i n l a bo na o l o r,
1 3 . E l s pres o s f ug i ri en, 2 1 . R es i n un pareno s t re

co m quedari a, j o ? per l ni ma del s do s ,
D i g ues per qu v o l s , f i l l a, i di g ui n: A i l a t ri s t a,
l es cl aus de l a pres ?, que ha mo rt per l ai mado r!,
1 4 . A i , pare, l o meu pare, 2 2 . D u l a perd , f l o ret a,

per t reuren l ai mado r. j ard de cada f l o r.
A i , f i l l a, Marg ari da, Qui s aques t a do nz el l a
qui s t o n ai mado r?, que s mo rt a per amo r?,

2 3 . Nt a s del rei dHo ng ri a, 2 8 . A nem, anem, l a bel l a,
parent a dA rag . a f i ra a Taras c ;
D u l haj a perdo nada, us co mprar l es ro bes ,
l a f i l l a del bar , del s ms bo ni cs co l o rs ,
2 4 . Ment re el bar do rmi a 2 9 . Les t al l aran s et s as t res ,

l a f i l l a no do rm, no ; co s i nt -l es v i nt -i -do s ;
l i nha dat do rmi t o ri , a cada es t i s o rada,
do rmi t o ri del bo , durem un ram de f l o rs ,
2 5 . Que de v i nt -i -quat re ho res 3 0 . A cada punt dag ul l a

no t o r nar a ra . ref ermar l amo r.
S o t a el co i x l i t ro ba, Quan l es t i ndreu co s i des ,
l es cl aus de l a pres , ens cas arem t o t s do s ,
2 6 . E i x i u, ei x i u, l o s pres o s , 3 1 . E l s pres o s t o t s co rri en,

ei x i u, ei x i u-ne t o t s ; no co rre l ai mado r:
aneus -en cap a Frana, g i rat cap endarrera,
i f eu-ne una can , g uai t av a el s eu amo r,
2 7 . La f i l l a v o s l l i bert a,
l a f i l l a del bar .
E l qui no s en v o l mo ure,
pet i t a, bo ni ca,
ns l o s eu ai mado r,
l i ret a, l i r .
a ) L xi c :
C o mpre n si de l si gn i fi c a t de l s mo ts: di c ta da , n i n a , po sa de ta , da va l l a ,
re c a pta r , j o r n , do , a n i ma do r, do ga l s, fo rc a .
Comprensi del significat de les expressions: no quedeu per mi, no pot ser,
e l pri me r de to ts, a pe s d o r, i to t, c a p de fo rc a , D u l a pe rd , D u l h a j a
pe rdo n a da .
Si n o n mi a : n i n a -n o i a , xi qu e ta ; po sa de ta -e stro fe ta -e stro fa ; da va l l a -ba i xa ;
re c a pta r-de ma n a r; j o r n -di a ; vo l ta -ve ga da ; di c ta da -i n ve n ta da , di ta , fe ta .
D i mi n u ti u s: po sa de ta , ba rre te t, fl o re ta .
To r n a da : pe ti ta bo n i c a .
Mo ts de c o mpl e me n t: l i re ta l i r .
b) F o n ti c a (pro n u n c i a c i c o rre c ta ):
C o n tra c c i o n s f n i qu e s: vo l ta _a l j o r n , c a pti va _e l so , a n i r _a l me u pa re ,

e l qu e _ s m s a l t i ro s, se n va _a mb e l se u pa re , j o _e t do , s a c o sta _e l ,
bo n a _o l o r, qu e _h a mo r t pe r l a i ma do r, qu e _ s mo r ta pe r a mo r.
Tre ts fo n ti c s di fe re n c i a l s de l c a ta l : e o be r ta : pre so s, l i re ta , c a n te u .
O o be r ta : pro u , vo l ta , bo n a . Vo c a l n e u tra : pe ti ta , bo n i c a . So pa l a ta l :
pe n ge u -me , ge n t, j o ve , me n j a r, j o r n . So d e ssa so n o ra : pre s , po sa de ta ,
do n ze l l a .
c ) C l a ssi fi c a c i de l te xt:
Ma rc de l a c a n : l a pre s , e l c a n t, l a mo r, l a mo r t.
PR OC S D EN SEN YA MEN T-A PR EN EN TAT GE

Tre ba l l a re m a qu e sta c a n a mb pa rti tu ra , a t s qu e e l s a l u mn e s de c i c l e
su pe ri o r j a te n e n pro u c o n e i xe me n ts mu si c a l s pe r po de r-l a se gu i r i pe rqu
s c o n ve n i e n t qu e e s fa mi l i a ri tzi n a fe r-h o .
El me stre /a c a n ta r u n a ve ga da l a c a n (u n a e stro fa o du e s).
Es fa r u n a pri me ra a n l i si me l di c a i r tmi c a de l a pa r ti tu ra .
S e n se n ya r pe r fra se s. (Po tse r c a l dr tra n spo r ta r-l e s u n a te rc e ra i n fe ri o r,
si e l s a l u mn e s te n e n di fi c u l ta t e n e l s a gu ts.)
La pres de Ll ei da s u n a c a n l ri c a i n a rra ti va . D o n a re m u n a c pi a de
l a l l e tra a l s a l u mn e s i e n fa re m u n a l e c tu ra pe r ta l de c o n i xe r l a rgu me n t
se n c e r i de stri a r qu i n e s e stro fe s fa n re fe r n c i a a l a pre se n ta c i , n u s i
de se n l l a de l a h i st ri a . Ta mb h a u ra n d i n di c a r qu a n ts pe rso n a tge s h i
su r te n .
H a u ra n de bu sc a r a l di c c i o n a ri l e s pa ra u l e s de l vo c a bu l a ri qu e pre se n ti n
di fi c u l ta t i e l me stre /a c o me n ta r a qu e l l e s e xpre ssi o n s qu e de sc o n e gu i n .
Es tra c ta d u n a c a n a mb c o mp s c o mpo st. F a re m a do n a r e l s a l u mn e s
de l a su bdi vi si te r n ri a de c a da te mps i e xpl i c a re m e l si gn i fi c a t de l
n u me ra do r i de n o mi n a do r de l c o mp s.
Po de m fe r qu e u n gru p d a l u mn e s de l a c l a sse pi qu i n a mb e l pe u a te rra
e l s te mps de l c o mp s, i qu e u n a l tre gru p pe rc u de i xi n a mb u n l l a pi s so bre
l a ta u l a l e s su bdi vi si o n s. El ma te i x e xe rc i c i e s po t du r a te r me a mb
i n stru me n ts de pe rc u ssi de me mbra n a i de fu sta .
Pe r tre ba l l a r se n so ri a l me n t e l s c o mpa sso s c o mpo sto s, e l me stre /a c a n ta r
di fe re n ts c a n o n s a mb c o mp s si mpl e o c o mpo st, ma rc a n t-n e l a pu l sa c i ,
i e l s a l u mn e s h a u ra n d a do n a r-se si te n e n su bdi vi si te r n ri a . Pe r e xe mpl e :
P l o u i f a s o l (ri tme bi n a ri ), M unt any es del Cani g (ri tme te r n a ri ).
F e r e xe rc i c i s de po sa r l n i e s di vi s ri e s a l n i e s r tmi qu e s de c o mp s 6 /8 .
Expl i c a r qu s u n a a n a c ru si .

F e r l a l e c tu ra r tmi c a de l a pa r ti tu ra : pri me r, a mb s l l a be s r tmi qu e s;
de spr s, pi c a n t a mb l e s ma n s, i , pe r l ti m, re c i ta n t e l n o m de l e s n o te s.
Ensenyar-los a escriure el text de la can sota la par titura, fent-los adonar
qu e a c a da n o ta n o h i c o rre spo n se mpre u n a s l l a ba .
MEL OD IA
Es fa r bu sc a r a l s a l u mn e s l e xte n si de l a c a n (di st n c i a e n tre l a n o ta
m s gre u i l a m s a gu da de l a pa r ti tu ra ).
F a re m qu e s a do n i n qu e e st e sc ri ta e n mo de me n o r, fe n t l a c o mpa ra c i
a u di ti va de c o m se ri a l a ma te i xa c a n e n mo de ma j o r.
Hauran descriure lestructura formal i pintar un petit musicograma al costat
de la partitura amb la forma AABB. Els explicarem que es tracta duna forma
binria.
Es tre ba l l a r e l n o m de l e s n o te s de l a pa r ti tu ra .
Es pot demanar als alumnes que busquin a la melodia diferents intervals.
Desprs de fer notar la preeminncia de les notes tnica i dominant en tota
la melodia, es pot remarcar que la majoria de canons amb comenament
anacrsic ho fan amb la successi dominant-tnica i que s un dels trets
identificatius de la can popular catalana. (Els tres tambors, Cargol, treu
banya, Ploreu, ploreu ninetes, El ball de la civada, El rotllet, El poll i la pua...).
IN T ER PR ETA C I
In te n ta r qu e l a me l o di a qu e di mo l t l l i ga da i so sti n gu da i qu e e l s fi n a l s n o
qu e di n a c c e n tu a ts (e n to te s l e s pa ra u l e s pl a n e s de l fi n a l de fra se , s h a de
ma rc a r l a s l l a ba t n i c a i n o a c c e n tu a r ge n s l to n a ).
Si s a pre n e n l e s e stro fe s e n qu pa rl e n di fe re n ts pe rso n a tge s, fe r-l e s
c a n ta r a u n so l i sta o a u n pe ti t gru p de l a c l a sse se go n s e sc a i gu i a l te xt.
In te n ta r j u ga r a mb di fe re n ts di n mi qu e s a de qu a de s a l te xt.
Si e l n i ve l l de l a c l a sse h o pe r me t, bu sc a r u n a ve rsi pe r c a n ta r-l a a ve u s.
Pe rqu e l s a l u mn e s s a do n i n de l re su l ta t vo c a l , se ri a bo e n re gi stra r-n e l a
i n te rpre ta c i a fi de po de r fe r u n a a u to c r ti c a i mi l l o ra r a qu e l l s a spe c te s
qu e c o n vi n gu i .
T R EB A L L IN T ER D ISC IPL IN A R I A MB L R EA D E PL ST IC A
C o n fe c c i o n a r u n a u c a pe r gru ps qu e re pre se n ti l a h i st ri a a qu fa
re fe r n c i a l a c a n .

4 P R O P O S TA D I D C T I C A VII
Himnes i cants
Himnes i cants
Proposta didctica
Himnes i cants
5
NDEX
Himnes i cants
1 Els Segadors
Proposta didctica
2 Els Segadors
HIMNES I CANTS
5
Lletra: Emili Guanyabens
1 ELS SEGADORS M s i c a : t r a d i c i o n a l c a t a l a n a
H a r m o n i t z a c i : J o s e p Ro da
# 3Maestoso . j
& 4 . . . . . 42
. J
Ca - ta - lu - nya, tri- om - fant, tor - na - ra ser ri - cai plena! En - dar -
ho - ra, se - ga - dors! A - ras ho - ra, d'es - tara - ler - ta! Per quan
mo - li l'e - ne - mic en ve - ient la nos- traen - se- nya;: com fem
# 3Maestoso j
& 4 .. . j . .. .. 42
.. #
.
.. # .. . .
Piano f J
? # 43 . .. . 42
.
. .

6
# 2 , 3
& 4 43 . . j .
3
re - raa - ques - ta gent tan u - fa - nai tan su - per - ba! Bon cop de fal! Bon cop de
vin- guiun al - tre juny es - mo - lem ben b les ei - nes! Bon cop de fal! Bon cop de
cau - rees - pi - gues d'or, quan con - v se - guem ca - de - nes! Bon cop de fal! Bon cop de
# 2 3
3
...
3
& 4 4 # . .
..
.
33
? # 42 3 .
#
3
. .
4 .
1, 2. , , . U .
3
11
#
. j . .. . .
3 3.
&
fal, de- fen- sors de la terra! Bon cop de fal! A - ras
> >>
fal, de- fen- sors de la terra! Bon cop de fal! Que tre
fal, de- fen- sors de la ter - ra! Bon cop de fal!
#
3
.. ..
& # # .. j . #
..
3
. .. # .. ..

3
j 3
?# .. . ..
. ..
.
. .
1. Catalunya, triomfant,
tor nar a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de fal!
Bon cop de fal,
defensors de la terra!
Bon cop de fal!
2. Ara s hora, segadors!

Ara s hora destar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben b les eines!
Bon cop...
3. Que tremoli lenemic

en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues dor,
quan conv seguem cadenes!
Bon cop...
1 ELS SEGADORS
Vegeu la proposta didctica a la fitxa segent.
HIMNES I CANTS
5
ELS SEGADORS
OBJECTIUS
Par tici par en la interpretaci de lhimne Els Segadors , tenint en compte la

precisi rtmica i meldica, el text i un registre cmode.
Aprendre de memria un reper tori de canons adequat a ledat.
Tenir cura de laparell fonador, observar-ne el funcionament bsic, ser
conscients de la seva impor tncia i cuidar-lo amb higiene.
Cantar amb una bona emissi, afinaci i justesa rtmica.
Respectar el treball collectiu i par ticipar-hi.
Identificar i analitzar la can mitjanant la lectura del ritme i/o melodia.
Llegir la can amb la par titura i memoritzar-la.
Fruir de la prctica del cant.
Seguir les indicacions del director/a.
Adoptar una postura corporal adequada de manera constant.
CONTINGUTS
PROCEDIMENTALS
Cant individual i collectiu tenint en compte:
La precisi rtmica i meldica i el text de la can.
La respiraci, lar ticulaci i lemissi correcta de la veu.
Tcniques de respiraci, articulaci i entonaci aplicades al cant.
Memoritzaci de la can.
Localitzaci i observaci dels diferents rgans que intervenen en la
producci del so.
Reconeixement de la can pel ritme i/o melodia.
Contextualitzaci de la can: tradici, procedncia...
Aplicaci correcta dels matisos i indicacions referents a la dinmica i al
carcter de la can.
Adaptaci de lexpressi a les diferents par ts de la can.
Reflexi sobre el text de la can.
Anlisi de la can. Ritme, melodia, mtrica i estructura.
CONCEPTUALS
Can a lunson.
Intencions comunicatives i expressives de la can.
HIMNES I CANTS
Missatge del text literari de la can.
El cant com a expressi dels sentiments.
Aspectes musicals i expressius de la can:
Expressius: accentuaci, fraseig i respiraci, aspectes dinmics (mats),
tempo , carcter.
ACTITUDINALS
Esfor per mantenir una postura corporal adequada en el moment
dinterpretar canons.
Valoraci de la veu com a instrument dexpressi i comunicaci mitjanant
el cant i la paraula.
Conscincia de la necessitat de tenir cura i dutilitzar correctament la veu
en lemissi.
Valoraci de lhbit de memoritzaci.
Esfor en lemissi precisa de la veu.
Inters per interpretar canons conegudes i aprendren de noves.
Actitud de valoraci i apreciaci en la interpretaci de canons del folklore
propi i el daltres pasos.
Gust per comenar a cantar a par tir del silenci absolut.
Atenci a les indicacions del director/a.
Respecte i inters per lhimne de Catalunya.
ACTIVITATS DENSENYAMENT-APRENENTATGE
CONTEXTUALITZACI DE LA CAN
Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, lany 1618, inicialment per
causes religioses, encara que tamb shi barregen qestions poltiques
i econmiques, Felip IV dustria, rei dEspanya, hi par ticipa obligat pel
seu parentiu amb lemperador alemany de la dinastia Hasburg. Per les
guerres costen diners, i una guerra tan llarga arruna la tresoreria reial.
s llavors quan es pretn que Catalunya apor ti tamb homes i diners a la
guerra. Aix origina un profund rebuig i indignaci de la poblaci catalana,
que es veu forada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la
fronter a espanyola de latac francs.
Les actuacions del comte-duc dOlivares, primer ministre de Felip IV, van
desvetllar tanta animadversi en el poble catal, per la violncia i els
abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren.
El dia de Corpus de 1640 sinicia a Barcelona la revolta dels segadors en
lanomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris,
van fer costat als revoltats.
HIMNES I CANTS
De la Guerra dels Segadors, nhem conservat la msica del que desprs
sha conver tit en lhimne nacional de Catalunya i smbol de la nostra
identitat, Els Segadors .
La lletra original d Els Segadors es va simplificar, a par tir de ladaptaci
feta a lany 1899, amb la reducci de sis estrofes a tres, que sn les que
es canta actualment unificant-ne la tonada.
Activitats per relacionar els personatges de la columna de lesquerra amb
els conceptes de la dreta.
Felip IV par ticipa en la conseller en cap
Pau Cl aris s el primer ministre de Felip IV
Comte-duc dOlivares s el rei dEspanya
Felip IV s el Guerra dels Trenta Anys
MOTIVACI
Podem fer referncia a la tradici immemorial de diferents pobles,
comunitats, par tits poltics, religions, agrupacions espor tives, etc., a
establir smbols que els identifiquin, com un escut, una bandera o, com en
el cas que ens ocupa, un himne. Prviament a la presentaci de la can
podem fer escoltar diferents himnes i preguntar si els coneixen i qu
representen: lhimne del Bara, dEuropa (la 9a de Beethoven).
En aquesta mateixa lnia tamb podem fer esment del poder dassociaci
que pot tenir la msica fent-los escoltar diferent msiques danuncis, de
programes de TV, de pellcules...
TCNICA VOCAL
Proposem un vocals que servir, alhora, per preparar les veus per cantar
Els Segadors , i per treballar i exercitar el cant a dues veus.
Primer ensenyarem la segona veu, que farem cantar amb la sllaba nu,
pujant per semitons i baixant per tons.
# j
& 43 . .
#
& 43 . . j

HIMNES I CANTS
Desprs farem el mateix amb la primera veu. Per fer variat lexercici podem
canviar la sllaba nu, per exemple per dum.
Per ltim, dividirem la classe en dos grups que cantaran ambdues melodies
simultniament (pujant i baixant de la mateixa manera). Segons el nivell
vocal de la classe podrem fer aquest exercici en la primera sessi,
o haurem desperar a futures classes quan tinguin les dues melodies ms
segures.
En totes les variants cal cuidar lafinaci i la nota final, que ser llarga,
intentant que lunson entre ambds grups sigui per fecte. Cal habituar-los
a escoltar-se en lhar monia, per la qual cosa demanarem als alumnes que
cantin amb una intensitat moderada.
TEXT
Fontica. Dificultat de pronncia: e oberta: alerta, terra... O oberta: bon,
cop, hora Vocal neutra: Catalunya, rica, endarrera... Enllaos fnics: tan
ufana i tan superba!, per quan vingui un altre juny
Lxic. Dificultat de comprensi: ufana, superba, alerta, esmolem, eines,
ensenya...
Sexplicaran les expressions: Bon cop de fal, per quan vingui un altre juny,
esmolem ben b les eines, com fem caure espigues dor, quan conv seguem
cadenes...
Recitar les frases de la can articulant b el text.
Memoritzar el text mitjanant la repetici de versos i estrofes.
ASPECTES RTMICS
Farem que els alumnes endevinin, entre tres sries de 8 pulsacions que
interpreta el mestre/a amb un instrument de percussi, quina sona en
funci de laccentuaci (comps). Tamb els podem fer interpretar o
endevi nar quin canvi de comps es produeix.
Exemple: digues quin has sentit.
43 > > 42 > 43
43 > 42 > 43 > 42
42 > 43 > >
HIMNES I CANTS
ASPECTES MELDICS
Fer buscar als alumnes lmbi t de la can (mi 3 - re 4).
Descobrir quin s linterval ms ampli de la can (5a).
Fer buscar als alumnes quantes vegades hi apareix linterval de tercera 10).
Notes de pas. Desprs dhaver introdut el concepte dacord, farem notar
als alumnes que quan es desplega una melodia damunt dun acord tamb
hi trobem notes que no li sn prpies (Catalunya-tor nar).
Exercici: encercla les notes de pas.
#
& www .
#
& www .
Podem escriure lescala de mi menor i comparar-la amb la de la menor,

fent notar que la distncia entre els graus dambdues escales coincideix.
Escriure lescala de re menor i, per comparaci amb la de la menor i de mi
menor, els alumnes hauran de descobrir quina s la nota alterada (si bemoll).
Completar la can en to de re menor.
Exercici: escriu les notes que hi falten.
& b 43 .
Podem treballar la discriminaci auditiva del fa diesi i el fa natural.
Exercici: escolta b la nota fa i digues quins has sentit.
# j
& 43 . .
# j
& 43 . . n
# j
& 43 . n . n
HIMNES I CANTS
Farem notar el carcter enrgic i majestus de la can i, per extensi, de
tots els himnes.
Fer laudici de les diferents versions d Els Segadors (segons el CD de la
Generalitat de Catalunya).
HIMNES I CANTS

Cancons Populars Tradicionals Lescola PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cancons Populars Tradicionals Lescola PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Canons

PROPOSTES DIDCTIQUES I METODOLGIQUES

La p ublic a c i que t e niu a le s ma ns s una guia pe r a me st re s que e nse ny in

Les canons tradicionals catalanes incloses a les fitxes coincideixen gaireb

Els CD inclosos a la carpeta provenen duna edici anterior de gran qualitat,

La msic a de st a c a c om un de ls punt a ls de la for ma c i pe r sona l i soc ia l

s p e r t ot a ix que e l De pa r t a me nt dE nse ny a me nt ha de c idit de fe r

5 Metodologia, repertori i didctica de la can

9 Aspectes que es poden treballar a partir de la can

11 Activitats prvies del mestre/a

12 Com ensenyar una can

Una de les contribucions essencials de la prctica de la msica, en el procs

La msica s un llenguatge artstic. Com a llenguatge permet la comunicaci

La msica, saprn fent msica. El seu procs densenyament-aprenentatge cal

La can constitueix la base fonamental per a la prctica musical a lescola. En

Forma de fer msica ms espontnia i a labast de linfant.

Cantar ha de constituir una activitat quotidiana i habitual a lescola. La can pot

La msica a lescola t un paper molt important en leducaci de lalumnat. Pedagogs

De la mateixa manera que la can, la dansa s una manifestaci de la idiosincrsia

La metodologia docent s la materialitzaci del model didctic pel qual sopta.

Les teories pedaggiques vigents es basen en la reconstrucci social i cultural

El model didctic ser interactiu sempre que els components de la intervenci

La selecci i seqenciaci dels continguts ha de respondre a la lgica

Aix mateix, en el disseny de cada seqncia dactivitats daprenentatge sha de

Aquestes orientacions, ms que enteses com a receptes ho han de ser com a

El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent tenint en compte

s convenient que la interpretaci sigui variada: a capella o amb

Presentaci del canoner

Es proposa un recull de canons populars i tradicionals catalanes com a eix a

Aspectes metodolgics generals referits a la can.

Es proposen uns models de programaci duna can de cada cicle. Sha de

Per facilitar-ne la lectura, pel que fa referncia a la interpretaci instrumental, a la

Aspectes que es poden treballar a partir de la can

Un dels objectius importants a lhora dinterpretar una can s laprenentatge de

De manera connexa, el treball amb les canons desenvolupa la facultat de

1. Comprensi inicial del lxic:

1. La can com a joc de llenguatge:

Un dels objectius importants a lhora dinterpretar una can s laprenentatge

Aquest apartat es treballa detalladament en les propostes didctiques de les

1. Ritme: pulsaci, tempo, ritme, comps...

2. Melodia: lnia meldica, mbit, estructura formal, tonalitat i modalitat...

3. Dinmica: intensitat, canvis dinmics...

4. Interpretaci: expressi, tcnica vocal, coneixement del gest de direcci...

Activitats prvies del mestre/a

El mestre/a haur de procurar que la can constitueixi el fet musical

Com ensenyar una can

Caldria aconseguir que lalumne/a assols uns hbits de treball mnims:

La interpretaci hauria de ser lobjectiu daprenentatge bsic al qual es vinculen

El principal objectiu del cant coral s gaudir de la bellesa de les canons i

El cant coral cohesiona el grup en una nica expressi en qu es reparteix, de

Hauran daprendre a estar atents a les indicacions del director/a i hauran de

Els nens i nenes han de saber qu avaluarem, com ho farem i quan.

Les activitats davaluaci han de ser semblants a la resta de les densenyament-

Lavaluaci de la can ha de ser continuada, i cal valorar tant linters i lactitud

s imprescindible que cada mestre/a elabori els fulls de seguiment (individuals o

La finalitat de lavaluaci ha de ser donar elements de criteri al mestre/a per

40 Canons populars catalanes. Biblioteca popular de LAven, nm. 90.

I Canoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

II Canoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

Canoner popular catal. Bohigas, Pere. Publicacions de lAbadia de Montserrat.

Col. Biblioteca Serra dOr.

Canons dinfants. Freixas, Narcisa. Caixa de Catalunya.

Canons dinfants. Llongueres, Joan. Boileau.