Professional Documents
Culture Documents
Revista Info Gay - Edición 202
Revista Info Gay - Edición 202
Revista Info Gay - Edición 202
202
Tardor 2017
ANY XXXVIII
LEXILI LGTBI
A LAMRICA
HISPANOPARLANT
ARTICLES DE COLMBIA,
PARAGUAI, PER,
VENEUELA I XILE
LA DECLARACIN DE MADRID
UNA OPORTUNIDAD PERDIDA
LA BARCELONA
DEL LLUISET SERRACANT
EDITORIAL
LEXILI LGTBI A LAMRICA HISPANOPARLANT
A
questa edici de la tardor, lInfogai vol de-
dicar una part significativa de les seves p-
gines a lestat actual de les poltiques LGT-
BI del continent americ. Tanmateix, degut
a la manca despai, noms sha acceptat
laportaci de cinc textos de cinc activistes
i estudioses del tema dels segents pasos:
Colmbia, Paraguai, Per, Veneuela i Xile. Daquesta mane-
ra, es tractar de fer unes enriquidores pinzellades sobre la
realitat afectiva, poltica, social i quotidiana de la heterodoxa
comunitat LGTBI dels diferents pasos enumerats a dalt.
En termes generals, val a dir que a nivell legislatiu nom-
brosos pasos americans gaudeixen duna tolerncia i llibertat
pel que fa a les relacions afectives i sexuals entre el mateix
sexe i, a ms, prohibeixen les discriminacions i lodi per raons
dorientaci sexual i gnere. Un altre tema ms complicat, com
a molts estats dOccident, seria parlar sobre lacceptaci dels
matrimonis o unions entre el mateix sexe i ladopci per part
de famlies monoparentals. En aquest darrer cas, la contem-
placi de plens drets igualitaris vers el matrimoni i la uni en-
tre el mateix sexe sha aplicat a pasos com lArgentina, Brasil,
alguns estats de Mxic, encapalat per la capital, Colmbia,
Puerto Rico i Uruguai.
La contemplaci de plens drets igualitaris vers el matri-
moni i la uni entre el mateix sexe sha aplicat a pasos com
lArgentina, Brasil, alguns estats de Mxic, Colmbia, Puerto teix un important gruix de pasos
Rico i Uruguai. que permet el canvi de nom i de
No obstant, en molts dels estats insulars de lAmrica Cen-
La contemplaci sexe registral dels transsexuals,
tral, lhomosexualitat s illegal i fins i tot penalitzada, com ara de plens drets sense cap mena de prescripci,
Antigua i Barbuda amb 15 anys de pres, Barbados amb cadena com per exemple la ciutat de M-
perptua, Dominica o Granada amb 10 anys de pres, etc.
igualitaris vers xic, Argentina, Colmbia, Cuba,
Entre els pasos de parla hispana, sha de mencionar a Cuba o el matrimoni i Equador, Panam o Xile (ambds
Hondures, on es prohibeixen les unions entre el mateix sexe, desprs dun prvia cirurgia), etc.
els matrimonis homosexuals i les adopcions. A Guatemala es
la uni entre el I per acabar, a lhora den-
prohibeixen les unions entre el mateix sexe i la resta de drets mateix sexe sha tendre millor i empatitzar les
no sn reconeguts legalment, o b a la Repblica Dominicana diferents realitats LGTBI a dalt
la seva constituci prohibeix els matrimonis entre iguals.
aplicat a pasos esbossades, la redacci de la re-
Tamb, sha dafegir una ampla nmina destats que man- com lArgentina, vista ha plantejat organitzar una
quen de reconeixements legals en pro de la comunitat LGTBI, taula rodona, titulada Exilis LGT-
com ara Bolvia, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Panam,
Brasil, alguns BI de lAmrica hispanoparlant
Per, Paraguai, Veneuela i Guyana. El cas de Xile, tot i que es estats de Mxic, en lentorn de la Fundaci Enlla
reconeix un acord duni civil entre el mateix sexe, encara no (carrer Rossell 328, Barcelona),
sha legalitzat el matrimoni entre homosexuals. Per, de forma
Colmbia, Puerto el dissabte 25 de novembre de
inusual, reconeix aquells matrimonis de parelles que shan ca- Rico i Uruguai 2017 a les 17 hores. Daquesta
sat a lestranger, en qualitat duni civil. I, en el cas dEquador manera, de forma contrastada
tamb accepta les unions de fet, per prohibeix els matrimonis amb Catalunya, es podr conixer situacions dincongrun-
i les adopcions per a parelles del mateix sexe. cies entre la teoria legal, la prctica real legislativa i la prpia
Pel que fa al reconeixement de la identitat de gnere de les interioritzaci i acceptaci daltres formes afectives i, per tant,
persones trans*, en molts pasos es reconeix el canvi de nom, de vida no heterosexuals. Felip Gonzlez
per no est perms el canvi de sexe a nivell registral. Aquest
canvi de nom, en molts casos, necessita un perms judicial, o Exilis LGTBI de lAmrica hispanoparlant en lentorn de la FUNDACI ENLLA
(C. Rossell 328, Barcelona), el dissabte 25 de novembre de 2017 a les 17 hores.
b va unit dun necessari canvi de sexe. Cal matissar que exis-
SUMARI
DIVERSIDAD EN
la misma, los que impiden cambiar crean estereotipos de comportamiento
los prejuicios y dificultan direccionar para la socializacin entre individuos.
las acciones polticas que se puedan La homosexualidad o la transicin de
CONSTRUCCIN
tomar al respecto para reconocer a las gnero, interpretados desde este machis-
personas LGBTI dentro de la sociedad. mo, no encajan dentro de los modelos de
Son frecuentes, en Bogot, los casos conducta y por lo tanto se rechazan. Este
de discriminacin sexual. Diferentes acto perverso de prejuicio e intolerancia,
estudios realizados principalmente de desconocimiento de la vida del otro, a
Bernardo Tovar
por la Secretara de Integracin Soci- causa de la imposicin de un modelo de
al arrojan que, de un grupo de 1200
Bogot es la ciudad ms grande y la personas LGBTI, el 55% han sufrido
capital de Colombia, se caracteriza discriminacin. As mismo que el 50%
principalmente por ser un punto de con- de los encuestados vivieron agresiones La homosexuali-
vergencia para personas de todo el pas, tanto fsicas como verbales. Las perso- dad o la transicin
esto hace que sea diversa y multicultu- nas trans sufren una fuerte realidad y
ral. Conviven 8 millones de personas de han manifestado el 98% de los encues- de gnero, inter-
diferentes razas, ideologas, realidades tados que a lo lardo de su vida han sido pretados desde
sociales, identidades de gneros y orien- vctimas de agresiones y abuso sexual.
taciones sexuales. Pareciese ser el esce- El tab bajo el cual viven estas personas el machismo, no
nario perfecto para promover actos de y el desconocimiento de la sociedad de encajan dentro
tolerancia y respeto mutuo, sin embar- su situacin, generalmente los pone en
go, en mltiples ocasiones en la ciudad situaciones de extremo peligro. Si bien de los modelos de
la diversidad se traduce a desigualdad es cierto que, en Colombia cada vez ms conducta y por lo
y la multiculturalidad se ve sometida se aprueban leyes para favorecer a las
por el miedo a la diferencia, no es de personas LGBTI, se debe concientizar tanto se rechazan
extraarse que por estar en Colombia, a la poblacin sobre la importancia de
un pas en el que la Iglesia Catlica an cobijar a todos los miembros de la socie-
sigue siendo protagonista de la cons- dad dentro de los mismos derechos, sin
truccin del orden social y poltico, en importar su raza, religin y orientacin
la ciudad se vivan situaciones en las sexual. Sin embargo, en tanto que haya
que se rechacen todas aquellas mani- partidos polticos abalados por poderes
festaciones o expresiones que no estn extremadamente conservadores, se vi-
acogidas dentro de la moral catlica. vir una lucha constante por mantener roles, ejerce la violencia en una sociedad
Concretamente la comunidad LGBTI la hegemona de los valores cristianos. que legitima estos actos por su miedo
en Bogot, sufre el rechazo de un sector A esta situacin se suma los roles a la diferencia y se naturalizan estas
de la poblacin a causa del supuesto sociales determinados para la mujer y expresiones de odio debido a que se
de que van en contra de la moral, las el hombre, que vienen marcados desde considera que hay una conducta normal
costumbres, la familia y Dios. hace dcadas en Colombia y Bogot y otra que no lo es.
Si bien desde la administracin por una cultura machista, la construc- Para terminar, en Bogot vivimos en
pblica existen diversas intenciones y cin de la masculinidad y la feminidad una sociedad que an est en proceso de
aceptacin de la diversidad, en la que se
intenta caminar al ritmo de los dife-
rentes cambios sociales pero al mismo
tiempo se interrumpe la marcha por la
piedrita en los zapatos de los paradig-
mas sociales. Ms que buscar refugio
en otros pases que garanticen mayores
derechos para la comunidad LGBTI, en
Bogot actualmente se est haciendo un
gran esfuerzo por transformar la reali-
dad social de la ciudad en este aspecto,
se trabaja arduamente para que sea una
sociedad que pueda adjudicarse el ttulo
de diversa. Sin duda, este momento es
coyuntural en Bogot y hay un gran es-
fuerzo por parte de todos los interesados
en que esta transformacin sea real.
Soy inmigrante venezolano en Barcelona otro texto y al da de hoy no ha habido de la diversidad existe una incapacidad
desde hace casi 10 aos, homosexual, avances significativos, por lo menos del institucional para darle una orientacin
o no heterosexual, para no dejar por lado que dice ser ms progresista. La poltica multiculturalista al Estado y
fuera alguna categora psicofisiolgica oposicin por su lado, ha logrado llevar que, por efecto de irradiacin, permee
que pudiese surgir en mi identidad en a la primera persona transgnero a ser en el tejido sociocultural, hasta producir
cualquier momento. Mucha gente en mi diputada de la Asamblea Nacional. Con efectos reales y positivos en la vida de
pas, sobretodo del lado oficialista, se este contexto como escenario la idea de las personas que no se identifican con
pregunta el por qu uno tiene que irse irse del pas resulta inminente y libera- el orden simblico heteronormativo y
de su pas, donde, en teora, se est muy dora. De manera que la ma es una mi- patriarcal; contrariamente a lo que se
bien; para irse a otro donde, en teora, gracin forzosa. S, forzosa, y aunque le pregona desde hace ms de 18 aos de
se est muy mal. La cuestin no tiene de piquia a muchos y muchas; se trata Revolucin.
nada que ver con el status profesional, de un desplazamiento completo del ser. En general, y sin tocar temas que
ni con los ingresos percibidos, es un Tal vez para explicarlo debo formular, tienen que ver con otras identidades y
problema de reconocimiento. Es decir, como se formula Judith Butler, algunas otredades en conflicto (grupos indge-
y dejo por fuera el tema de la inseguri- interrogantes como qu formas de nas, mujeres, entre otros) podra definir
dad alarmante en mi pas, es difcil vivir prdida sufren aquellos que son forza- a Venezuela como un pas de multicul-
en la tierra en que naciste cuando eres dos a emigrar? Qu tipo de disonancia turalismo dbil, donde la diversidad es
una persona que va en contra de la ide- experimentan aquellos que ya no tienen reconocida fundamentalmente en la
ologa dominante, y no hablo de tintes un hogar [simblico] en un pas y que esfera privada con un predominio a la
polticos, hablo de la ideologa bsica de todava no tienen un hogar en un nuevo asimilacin de las minoras (tnicas, cul-
funcionamiento identitario, la ideologa pas, sino que viven en una zona de ciu- turales, sexuales) en la esfera pblica o
patriarcal y heteronormativa que Judith dadana en suspenso? Qu es lo que institucional (ver D. Rodrguez, 2015). La
Butler define como anclada en el orden significa estar desplazado en el propio diversidad requiere de un espacio pbli-
de lo simblico, entendido este como hogar? De momento les digo que no es co seguro donde expresarse, por lo que,
la serie de reglas que ordenan y apoyan fcil, pero se siente mejor cambiar la en el mbito de la gestin de la diversi-
nuestro sentido de la realidad y de la etiqueta de maricn en tu propio pas, dad, el panorama coloca en un estadio
inteligibilidad cultural (Butler, 2006: 171). por la etiqueta inmigrante en otro, con muy incipiente al Estado venezolano,
En Venezuela hay personas que se todos los agravantes que conlleva esta que no garantiza los derechos y la igual-
empean en decir que no se discrimi- ltima. Y es mejor sentirse completa- dad a la ciudadana no heterosexual. Es
na a los homosexuales, al igual que mente extrao en otro pas, que sentir- necesario empezar a considerar al otro,
se empean en decir que el racismo se desplazado como los palestinos en en nuestro caso el otro no heterosexual,
no existe, pero basta vivir en carne su propia tierra. La diversidad sexual y su integracin dentro de la sociedad
propia la cotidiana violencia simbli- en Venezuela y en toda Latinoamrica como si fuera nuestra propia integracin
ca que implica no ser heterosexual todava vive desplazada en su propia de la que se tratara al momento de ela-
para saberlo de verdad. Tenemos todo tierra, tal vez con excepciones en algu- borar e implementar polticas pblicas
el derecho de decir basta a los chistes nos reductos urbanos (Buenos Aires, ms democrticas e incluyentes. Esto,
de mal gusto, a los dobles sentidos, a Ciudad de Mxico, Bogot). No digo que segn Silvia Cusicanqui (2008), es lo
las afrentas, a los improperios y a las ahora viva en Wonderland, pero por lo que permite a una sociedad intercultural
invisibilizaciones. No es posible exigir menos puedo llamar al 088 y denunciar (multicultural o pluricultural) garantizar
a un colectivo de personas, que no son un episodio de homofobia a la polica, o la transparencia dentro del Estado, im-
reconocidas como ciudadanas, que se ir cogido de la mano con mi pareja por la plementar justicia y otorgar legitimidad.
esperen porque estn pasando co- calle, o presentarlo pblicamente como
sas y en algn momento el pueblo y la mi pareja sin consecuencias simblicas REFERENCIAS:
Butler, J. (2006): Deshacer el gnero. Barcelona: Paids.
sociedad venezolana estarn prepara- graves. Cusicanqui, S. (2008): Pueblos originarios y Estado.
dos para asumir a la diversidad sexual, Bajo todo este anlisis del contexto La Paz: SNAP.
Rodrguez-Garca, D. (2015): Multicultural / Multicultu-
cuando la voluntad poltica no existe poltico y sociocultural venezolano, me ralism. Dictionary of International Migrations: Sao Poalo:
realmente. Ya en 2011 dije esto mismo en atrevo a decir que en materia de gestin Omigra.
Paraguay, el corazn de Amrica del Sur, tiene una poblacin estos breves datos para indicar el contexto del cual lesbianas,
de 7 millones de habitantes en una extensin de territorio apro- gays y transgneros migran hacia la aventura de intentar lograr
ximado al Estado Espaol. Paraguay es uno de los pases ms mejores condiciones de vida a pases como Argentina, Estados
pobres de la regin y an con secuelas de una larga dictadura Unidos, Espaa (Europa) como principales destinos.
de 35 aos y dos guerras; la de la Triple Alianza (1865 70) y la Para la presente nota hemos entrevistado a personas LGTB
guerra del Chaco (1932 - 35). Un pas marcado por un acentua- migradas a Barcelona y a activistas de derechos humanos
do clasismo y significativa discriminacin a las personas ind- y activistas LGTB de Paraguay*. Ellas y ellos nos dicen que
genas, a campesinos/as, como a lesbianas, gays, transgneros si bien actualmente en Paraguay hay una apertura hacia la
y bisexuales. Al pas le caracteriza tambin la criminalizacin tolerancia a las personas homosexuales y transgneros, la
de las luchas sociales de las asociaciones de derechos huma- discriminacin sigue siendo cotidiana en el pas. En Paraguay
nos a peticin de pases del primer mundo, principalmente no existe una ley que condene la homosexualidad y la transge-
Estados Unidos. Pases cuyos gobiernos estn confabulados neridad pero tampoco hay leyes que garanticen y protejan los
con los polticos corruptos de turno del Paraguay. Sealamos derechos de las personas LGTB. Segn unos de los entrevis-
tados, en el centro de Asuncin,
capital del pas, es posible llevar
una vida gay lsbico trans,
Un pas marcado pero al vivir en los barrios o
por un acentuado en el interior del pas se corre
riesgos de violencia. Segn otro
clasismo y entrevistado, ser homosexual
significativa sigue teniendo una connotacin
muy negativa - aqu se perdo-
discriminacin na pods ser ladrn, corrupto,
a las personas asesino, eso se perdona pero ser
gay, puto, lesbiana, trans, no
indgenas, a se perdona, hay estigma, hay
campesinos/as, discriminacin, hay burla, existe
an el miedo a ser gay, no se
como a lesbianas, perdona. Nos dicen tambin
gays, transgne- que el maltrato y hacerle sentir
menos persona a los/a homose-
ros y bisexuales. xuales es constante. La discrimi-
nacin a personas trans es ms
grave porque directamente son
expulsados/as de la institucin
familiar, la salud, la educacin,
que ya de por s son instituciones
que no funcionan en el pas, y
el nico recurso que tienen para
sobrevivir es la prostitucin.
Las personas entrevistadas
sostienen que la religin, tanto
la catlica como otras, inciden
en las polticas pblicas del pas
a pesar de que el Paraguay sea
constitucionalmente un pas
laico; insisten en que hay que
luchar contra estas instituci-
ones religiosas que violan los
derechos humanos. Nuestros
entrevistados denuncian la doble
DE SEXILIADOS
cualquier circunstancia. Estos elemen- slo a partir del 2005 (cuando la triple
tos hablaban de la gran injerencia de terapia exista desde 1996), el VIH fue
la iglesia en la vida pblica, poltica y incluida como enfermedad con garant-
A PATIPERROS
social. Un ejemplo de esta moral impe- as explcitas en salud. Lo que planteaba
rante lo expona la Corte Interamericana claramente era que las terapias no
de Derechos Humanos, que en 2012 estuvieran a disposicin de todas las
conden a Chile por el fallo de la Corte personas, provocando con ello mortali-
Rodrigo Araneda Suprema que le quit la tuicin de sus dad por las complicaciones de la enfer-
ACATHI
hijas a la jueza lesbiana Karen Atala. medad. As pues, junto con las perso-
Las violencias homo-lesbo-transf- nas que se movan de pas apareci una
bicas no, solamente, se vincularon con figura vinculada a la proteccin de la
salud, que en muchos casos inclua a
personas gais y trans.
Un gran hito, la Ley antidiscrimina-
cin slo fue considerada de suma ur-
gencia a partir del brutal asesinato del
joven gay Daniel Zamudio, golpeado
en el Parque San Borja, la madrugada
del sbado 3 de marzo del 2012. ste
falleci 24 das despus producto de las
heridas que se le infringieron. La Ley fue
publicada en el diario oficial el 24 de julio
de 2012, teniendo como objetivo instau-
rar un mecanismo judicial que permita
restablecer eficazmente el imperio del
derecho toda vez que se cometa un acto
Con un nuevo gobierno electo demo- prcticas desde entes estatales o la de discriminacin arbitraria.
crticamente en 1990, tras la cada de sociedad civil, sino tambin se esceni- La discriminacin hacia la diver-
la dictadura se abrieron procesos de ficaba en las exclusiones al interior de sidad sexual, y principalmente los
democratizacin de manera lenta y a agrupaciones como el Movilh Histrico. crmenes de odio hacia personas LGBT,
veces dificultosas transformndose Reflejando as el conservadurismo que han sido temticas que se han visibili-
en una opcin vlida para la participa- prevaleca en los aos 90. zado con mayor claridad en los ltimos
cin poltica de los actores sociales. Este contexto explica la gran LGBT- aos en Chile. Pero ha sido una realidad
Los grupos activista lograron por fobia imperante en los aos 70 y que se silenciada por muchos aos con argu-
fin en 1999, la despenalizacin de la mantiene an hasta el presente, pero mentos que apuntaban principalmente
sodoma, casi al final del gobierno de que algunos estudios hablan que ha ido a defender la idea de la familia hetero-
Frei Ruiz-Tagle. Este proceso muestra, cambiando, sobretodo, con una juven- sexual, como tambin los supuestos
claramente, las tensiones que plan- tud ms tolerante. valores sociales y morales que deba
teaba la homosexualidad en las discu- La relacin de la homosexualidad existir en la nacin chilena.
siones polticas y sociales en Chile. con los derechos civiles surge en Esta realidad contante habla de
La existencia de la penalizacin los 90, con muy escaso apoyo de los un grupo de personas LGBT que con
produjo un miedo generalizado hacia la polticos que por adhesin socialde- la finalidad de lograr mayores niveles
poblacin homosexual, teniendo como mcrata se crea que avalaran. Fueron de bienestar y calidad de vida deciden
consecuencia que muchas de estas escasas las voces que enfrentaron esta iniciar una vida en otros pases, a veces
personas tuvieran una doble vida situacin: Lemebel fue el primero en marcadas por la vivencia de la discri-
al separar su vida pblica de la vida 1986, sin respaldo de organizaciones. minacin, persecucin y el descredito
privada vida que en muchos casos Un ejemplo de la dificultad es que la social, y otras veces por el miedo a
era nocturna y se desarrollaba gene- directiva del Movilh, en los 90, discuta padecerlo. Es evidente cmo las his-
ralmente en las discotecas y bares si era prudente dar entrevistas con torias de prejuicios y la dificultad o
gais de Santiago en los aos 80 y 90 nombre. incluso la imposibilidad de desarrollar
o en espacios ocultos en los que se En el discurso de los opositores a una vida completa generan uno de los
exponan a agresiones o vejaciones. La los derechos identifican a la relacin elementos centrales del xodo de per-
violencia tanto hacia la poblacin gay homosexual restringida a la genitalidad. sonas LGBT de Chile, a diversos pases
como lesbiana, era el principal temor y Tambin los discursos ms progresis- europeos, norteamericanos u otros
causa de la clandestinidad. tas se mueven a establecer un lmite a donde algn compatriota hablaba de
Diversos anlisis hablaban de la ciertos derechos que, para el resto, son una posibilidad de conseguir el acceso
sociedad chilena como conservadora incuestionables. Existe una gran igno- a una vida ms completa.
Sembla que tota gran ciutat que vulgui formar part de lima- reivindicatius, hauria dinter-
ginari LGBTI+ ha dorganitzar un Pride. Una gran desfilada, pellar a tota la ciutadania, no
activitats petardes, festivals, festes exclusives, cossos escul-
Entenem i noms al collectiu LGBTI+.
turals, diversi, msica,... en general, els Pride sestan conver- defensem que els Des de lorganitzaci dels
tint en un producte estndard, que es reprodueix ms o menys Pride, arreu, s fcil deixar-se
mimticament arreu del mn on el producte estrella sn les
diferents Pride portar per criteris economicistes,
desfilades extravagants i els festivals amb msica House. han de pretendre per acomplir indicadors quanti-
Estem deixant perdre, poc a poc, entre tots, lessncia de tatius, que justifiquin la inversi.
lorgull LGBTI+? Hem de posar laccent en lorgull a la diver-
tenir una identitat Per aquests criteris acaben
sitat, a la reivindicaci de drets (i deures), a la igualtat, a la prpia, allunyant- essent uniformats, acaben creant
dignitat, o a passar-ho b i sense lmits? Hem de pretendre que celebracions clonades.
cada ciutat, cada poble, tingui una identitat prpia a lhora
se dels productes A la celebraci dels Pride
de commemorar lorgull LGBTI+ o ens hem de conformar en estndard homo- hi ha dhaver cabuda per a tot, i
reproduir el mateix esquema de celebraci arreu? per a tothom. Per si les admi-
s cert que hi ha alguns esforos, per exemple a Barcelona,
genetzadors nistracions i els organitzadors
per diversificar loferta dins la celebraci de lorgull. En sn daquests esdeveniments no
un exemple la Mostra de Comer del Gaixample, lSports Day, vetllen vehementment per desta-
HoliPride o el Pride Kids. car els aspectes culturals, participatius, de reflexi, cientfics,
Des de Gaylespoint entenem i defensem que els diferents reivindicatius,... acabarem tenint unes celebracions de lorgull
Pride han de pretendre tenir una identitat prpia, allunyant-se que seran un producte dunes marques, amb una oferta mim-
dels productes estndard homogenetzadors. I, en la mesura tica, que sens dubte no representa ni tot el collectiu LGBTI+
que ladministraci participi del finanament, esdev una obli- ni aquells valors i reivindicacions que van originar aquesta
gaci obrir el ventall de la proposta a tots els mbits, sobretot celebraci.
aquells menys comercials. Sens dubte sha fet un llarg cam, i sha pogut fer grcies a
Lorgull hauria dincorpo- lesfor, dedicaci, lluita, reivindicaci duns (pocs) que han
rar el cinema, la literatura, el destinat temps, illusi, esfor,... a poder organitzar els or-
Els Pride sestan teatre,... hauria de fomentar el gulls, arreu. Uns esforos, sovint annims, i que probablement
convertint en debat, la reflexi, lanlisi de la mai seran prou recompensats.
situaci del collectiu LGBTI+ ar- Aquest article no pretn ser una crtica dall fet, sin una
un producte reu del mn. Hauria destimular reflexi sobre all que hem de fer en el futur. Una invitaci al
estndard, que la reivindicaci de drets, deures, debat i a lavaluaci dall que es fa, dall que es podria fer i
de la igualtat, de la dignitat, dall que encara no s possible fer. I fem aquesta reflexi des
es reprodueix de la fraternitat. I, sens dubte, del convenciment que noms si som capaos dobrir el ventall,
ms o menys ha dincorporar un component dincorporar tothom, i de definir una identitat a cada una
festiu, dalegria pels drets con- de les celebracions de lorgull, tindran un sentit de ser en el
mimticament querits. Lorgull, en tots els seus futur. Altrament, els Pride acabaran essent un festival ms en
arreu del mn aspectes, els ms festius i els ms el panorama anual de les festivitats gai.
La presncia de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i inter- Amb tot, sha de reconixer que en general el moviment
sexuals (LGTBI) als mitjans de comunicaci s equiparable a LGTBI s una font molt reconeguda i que la majoria dels mit-
la que tenen en la societat? Quina imatge del collectiu donen jans solen ser bastants receptius a les seues reivindicacions.
els mitjans? En fan els i les periodistes un abordatge adequat? Ara, fins i tot, alguns mitjans publiquen llistes de persones
Anem per parts. En el cas de les persones LGTBI s dif- LGTBI influents com ho fan amb altres grups socials, cosa que
cil establir un percentatge per saber quina podria ser una fa 15 anys haguera estat impensable.
presncia en mitjans en relaci a la presncia social. Es dona
com a estndard el 10% arran de linforme Kinsey, per s una
dada molt discutida. El que tinc clar s que, ms enll dels LA INVISIBILITAT DE LA DIVERSITAT DEL PROPI COLLECTIU
mitjans destinats a pblic LGTBI, la presncia dopinadors i
opinadores obertament LGTBI s bastant reduda, i tampoc s Un dels problemes de com es tracta informativament al
rellevant el pes de les notcies on en sn protagonistes excepte collectiu LGTBI, en la meua opini, s el reduccionisme amb
quan s una informaci especficament sobre el tema. qu es presenta en la majoria docasions. Els mitjans donen
una imatge uniforme del collectiu: normalment homes gais,
joves, professionals, amb bona posici econmica, entregats
LES FONTS SOBRE EL COLLECTIU LGTBI al culte al cos i consumidors incessants doci nocturn. Sin-
visibilitza a lesbianes, transsexuals, bisexuals i intersexuals.
Hi ha hagut una notable evoluci des dinicis de la demo- A ms, cal tenir en compte que les realitats trans, bisexual o
crcia espanyola fins a lactualitat en la imatge que dona el intersexual sn poc abordades informativament i poc conegu-
periodisme sobre les persones LGTBI i sobre com es debat des socialment.
el tema. Sha passat de presentar les persones LGTBI com a De fet, moltes vegades gai susa als mitjans per a re-
malalts mentals als anys setanta del segle passat a una imatge ferir-se a tots els diferents collectius com ara quan es parla de
actual que implica major normalitat grcies a lactivisme del turisme gai, oci gai o Orgull Gai, excloent a lesbianes, trans,
moviment LGTBI. Tot i els avanos, que sn molts, fins no fa intersexuals o bisexuals. Per aix, des del moviment LGTBI
tant els que deien que les persones LGTBI eren malalts sels sha impulsat ls de les sigles que inclouen a tots els collec-
tractava com a font autoritzada. tius com ara: Orgull LGTBI, turisme LGTBI, etc. Una nomencla-
Per exemple, quan es va produir el debat social sobre tura inclusiva que ha aconseguit un xit relatiu en els mitjans.
laprovaci del matrimoni entre
persones del mateix sexe, el
2005, TV3 va donar cabuda al
Sha de reconixer seu magazn matinal de mxima
que en general el audincia a un psicleg que deia
que les persones LGTBI eren
moviment LGTBI malaltes mentals que es podien
s una font molt curar i sel va presentar com
una font autoritzada amb plena
reconeguda i que credibilitat. Aix actualment crec
la majoria dels que ja no seria possible, si ms
no a la televisi pblica cata-
mitjans solen ser lana i a moltes de les privades.
bastants recep- s ms, ara sinforma de com
es perseguix aquests estafadors
tius a les seues i LGBTIfbics a partir de la llei
reivindicacions de garantia dels drets daquest
collectiu que es va aprovar fa
gaireb tres anys a Catalunya.
Hem de recordar, per, que els
fets que explique sn de noms
fa 12 anys.
Lartista interio-
ritza/exterioritza
el seu desig
ms militant
dadorar, protegir
i difondre una
mena de feminitat
idealitzada en els
atributs clssics
1
22 INFOGAI 202 TARDOR 2017
sigillosa i gil, es treu la roba i la Maja despullada de Goya (1790-1800), en el Museu del Pra-
interactua despullat amb lespai do (Madrid). I, en darrer terme, cal citar la imitaci de la dona
A Pino no li circumdant del museu o duna nua en la composici del quadre titulat Le djeuner sur lherbe
interessa mostrar obra pblica al carrer, amb el (1863) de ldouard Manet, el dia 22 de juliol de 2017 al Muse
propi objecte artstic venerat, i Orsay de Pars. Junt a aquestes accions esmentades, lautor
els seus genitals, amb limprovisat i sorprs pblic ha assenyalat que en far, de noves, fins el mes de gener del
no per una qesti de torn. vinent any.
Resseguint el pargraf Lacci irreverent i, alhora natural, de despullar-se re-
de impudcia, anterior, des del passat dia 22 presentaria la millor forma dentendre la puresa i la veritat
sin perqu per de mar de 2017 (sent la primera clssica reencarnada en la herona del quadre o dun conjunt
acci del projecte), lartista entr escultric. Una nuesa que, grcies al seu cos filiforme i depilat,
a ell el penis, no al Muse du Louvre (Pars) per li ajuda apropar-se a una feminitat o masculinitat ms andr-
s gens afectiu emular lescultura de la Victria gina. A ms a ms, els seus genitals sempre han sigut amagats
alada de Samotrcia (190 a.C), per les seves prpies cames, grcies a ladopci de la forma de
i simbolitza atribuda a Pithkritos de Rodas. la v. A Pino no li interessa mos-
lagressi, La segona intervenci va ser a la trar els seus genitals, no per una
romana Fontana di Trevi (1735) qesti dimpudcia, sin perqu
el domini, de Nicola Salvi, el dia 22 dabril
La caracteritzaci per a ell el penis, no s gens
la guerra, etc. de 2017. Per a aquest cas, no hbrida del seu afectiu i simbolitza lagressi, el
es va posar-hi al davant, sin domini, la guerra, etc.
que va penetrar a linterior del
cos s un apro- La caracteritzaci hbrida
conjunt escultric i, al bell mig pament personal del seu cos, no es tractaria, de
de lestanc, realitz el seu ritual forma directa, noms duna de-
de veneraci. La tercera acci la
i essencialista claraci activista feminista, ms
va realitzar a la Tate Britain (Londres), davant del quadre de duna feminitat aviat dun apropament personal
lOphelia (1851-52) de John Everett Millais, el dia 20 de maig i essencialista duna feminitat
de 2017. Per aquesta obra, lautor nu es va estirar al terra i es
no sistematitzada no sistematitzada ni sotmesa
va llanar aigua a sobre duna ampolla de plstic daigua, ni sotmesa per per un mainstream masculinis-
amb lobjecte dimitar i sentir millor el gest daquesta herona. ta heteropatriarcal. En aquest
Dins de la mateixa ciutat, per ara a la National Gallery, el
un mainstream ordre, el propi artista ha arribat a
22 de maig de 2017 Adrin Pino es va posar dret al davant de masculinista declarar que el cos femen s mes
lobra La creaci de la Via Lctea (1575) de Jacopo Tintoretto. bell i perfecte que el mascul. I, a
Aquesta darrera acci, li va portar un internament dun munt
heteropatriarcal ms, defensa la necessitat duna
dhores, perqu es va llanar llet al seu cap i el servei de segu- transici simblica dun ordre
retat del museu va interpretar-ho com una acci terrorista. La ms fllic i patriarcal a un ordre
quarta performance fou el dia 22 de juny de 2017, al davant de ms femen i matriarcal. Es po-
dria interpretar com una tornada
a lordre simblic dun pante celestial manat per les deesses
i, al mateix temps, dun mn primitiu que era gestionat per
comunitats matriarcals.
Per acabar, les accions emmarcades en el Projecte V farien
de transferncia daquest clam nostlgic que lartista anhela
cap a una tornada a un ordre clssic i feminista. Adrin Pino
faria de guia espiritual i conductor vers el cam de la puresa, la
bellesa, lerotisme, lhibridisme andrognia i la fbia de viure.
Un cam que sallunya de la tirania masculina de lheteronor-
mativisme patriarcal i la lletjor i el caos global consumista de
la nostra insultant existncia contempornia.
TRGIQUES
produccions del moment. Fanny Ardant,
DEDITH PIAF (1915-1963), igualment a lescena de la Callas com a professora,
drogoaddicta, morta als 47 anys, hi ha la est veritablement admirable, aconse-
pellcula La Vie en Rose (2007) dOlivier gueix alar-se cap a la profunditat intel.
RECOMANACIONS Dahan, protagonitzada per Marion Coti- lectual i emocional del mestre venerat i
CINEMATOGRFIQUES llard. Aquesta s una mirada no cronol- s un dels punts culminants del film.
gica de la vida de Piaf, on els companys
constants sn: lalcohol, langoixa i les De la cantant, actriu i model DALIDA
Josep Roca tragdies continuades com la de la seva (1933-1987), morta als 54 anys per sucidi
aventura amorosa amb el boxejador amb barbitrics, hi ha el film Dalida
Marcel Cerdan o la mort prematura de la (2017) de Liza Azuelos i el rigors docu-
AMBIENT,
Locals com The Gallery o Studio gironina ha quedat rfena i noms exis-
54 van ser altres referents que es van teixen dos bars-pubs daquesta catego-
apuntar a la iniciativa que, sense cons- ria: Il Piccolo Caf i el Dual, buscant una
ELECTRONIC
cincia, ajudava a crear un nou movi- dualitat i essent locals gay friendlys.
ment. Artistes i DJs gais reconeguts es El Dual Music Bar, amb ms de disset
van encarregar de mobilitzar masses anys dexistncia i el ms transgressor,
SOUNDS
per a les quals la llibertat dexpressi sha reconfortat pel seu estil; un estil
sexual era el mar de fons i la ideologia amb Sons avantguardistes que domina
que els feia de lema. molt b un dels nostres Djs i artfexs
Els compassos de les tendnci- actuals del HOT101FM.
es electrniques han estat lnima i Lany 1989, un grup de joves apas-
Josep Blzquez
el batec de desfilades, festes, bars i sionats per la rdio van engegar una
discoteques. Aquesta agitaci vincula- emissora local al poble de Quart (Gi-
da a un tipus de msica rtmica, alegre rona), la HOT101FM. Des de bon prin-
La festa, lambient nocturn i els clubs i lliure no va trigar en arribar a casa cipi, es va voler fer una rdio frmula
electrnics sempre han mirat de faci- nostra. La primera discoteca dambient diferent, essent la msica dance la
litar el respecte i lamor als altres. Des a la ciutat comtal va ser lemblem- principal protagonista i una de les ms
dels anys 70, la msica electrnica i el tic Martins amb els sons disco de escoltades a la provncia. Arribades
pblic LGTBI han anat agafats de la m lpoca. Malauradament va tancar les desprs les competncies radiofni-
i han anat creixent de manera recpro- seves portes (per raons empresarials) ques, ens vam decidir a fer quelcom
ca. Els inicis daquest tndem se situen el setembre del 2010, desprs de vint-i- ms eclctic, amb la qual cosa els sons
a Nova York (EE.UU), en el moment en cinc anys dactivitat, promocionant una electrnics omplen la nostra programa-
qu un propulsor va comenar a fer infinitat desdeveniments amb temtica ci les vint-i-quatre hores del dia con-
sessions house en una sala que es deia i components homosexuals. Ms tard, a nectant-te a hot101fm.cat. Una tendn-
The Loft. Aquest fet coincidia amb els les comarques gironines, el primer re- cia que va a lala, pel cctel perfecte
primers moviments dalliberament pels ferent va ser el Naturalmen, on els giro- a partir de la combinaci justa entre
drets de gais i lesbianes, desprs dels nins i els seus vens francesos feien un lelectronic sounds, lamor i el respecte.
famosos aldarulls de Stonewall, el 28 pelegrinatge cap a la diversi i latracci Et convidem a que ens descobreixis. No
de juny de 1969. Les festes van resultar lliberal. Ms discoteques del centre i et fallarem! Benvinguts i benvingudes al
ser tot un xit. All hi va nixer una gran voltants van penjar el cartell amb els mn dels sentits!
escena social on tot flua sense entre- colors de larc de Sant Mart; colors que
bancs. Sexe, drogues i house music, representen la pau, la diversitat i la in-
una nova trade destinada a triomfar. clusi social. Per, actualment, lescena
Vaig tractar a lanterior article la possible sortida duna crisi bres de la parella es far crrec en exclusiva de la cura dels fills
de parella, a travs de la mediaci familiar. Comentava que la menors, amb un dret de visites respecte de laltre progenitor,
mediaci s una eina realment til i de la qual es pot fer s, o b si tots dos progenitors es fan crrec dels fills menors com-
quan els dos membres de la parella volen acollir-se a un pro- partint el temps i les tasques en benefici dels mateixos (guarda
cs de mediaci, que ser confidencial i que es desenvolupar compartida) i de quina manera tots dos progenitors hauran de
amb la intervenci duna persona mediadora que els ajudar a contribuir al suport econmic dels fills no independents eco-
construir per ells mateixos una soluci a la seva crisi, actuant nmicament (pensi daliments). Ser tamb en aquest procs
amb objectivitat i imparcialitat en la seva relaci amb les quan caldr determinar si un dels dos membres de la parella
persones que tenen el conflicte familiar. surt perjudicat econmicament de la seva relaci i, per tant, si
s evident que la clau de la mediaci es troba en la volun- ha de rebre una compensaci econmica per aquest motiu, o
tarietat de les parts, ja que el procs mai s, ni pot ser, forat b per haver treballat sense percepci econmica per a laltre
ni obligatori. I en aquests casos, membre de la parella.
qu hem de fer? Davant duna cri- Com es pot veure, en els
si de parella en que sigui impos- processos de separaci, divorci i
sible que les parts construeixin la dextinci de relacions estables
soluci als seus problemes, no- de parella noms hi ha una cosa
ms ens quedar la opci que un clara: que la relaci ha acabat.
tercer imparcial doni una soluci Per en parallel, les mesures
al conflicte de plantejat: el jutge complementries que he citat
de famlia. requeriran dun tractament espe-
En cas que ens trobem davant cfic i concret per a cada cas. No
duna parella casada, el ms nor- existeixen dos processos derivats
mal ser demanar el divorci, per de crisi de parella que es puguin
la qual cosa restar extingit el tractar duna mateixa manera, ni
matrimoni, quan es tingui una tampoc es pot donar una soluci
sentncia ferma. Tamb ser pos- comuna a tots els casos. Per aix
sible demanar que el Jutge decla- no s mai convenient establir
ri la separaci del matrimoni i, a comparacions entre casos dife-
diferncia del que succea fins rents, ja que per aquest mateix
lany 2005, la separaci ser una motiu, la soluci tampoc podr
possibilitat, per mai un pas previ ser comuna: ni els fets i situaci-
i obligatori al divorci. Si la parella ons sn sempre idntics, ni els
no estava casada, sin que nica- Jutges que han de resoldre tots
ment formava una uni estable de parella, el Jutge tamb po- els casos tenen una visi nica
dr acordar lextinci daquesta uni estable de parella, si b de la realitat de les parelles i les
en aquests casos no hi haur la possibilitat de demanar que es
No existeixen seves crisis. Aix, podem trobar
declari una separaci com passa als matrimonis. dos processos casos on pel que respecta als fills
Tot procs de separaci, divorci o extinci de relaci de comuns hi ha Jutges que sn to-
parella estable tindr sempre uns elements comuns, que
derivats de crisi talment partidaris de la custdia
seran ms o menys complexos quan la parella hagi tingut fills. de parella que es compartida (encara que un dels
Aquests elements, anomenats en el procs judicial mesures membres de la parella soposi
complementries, obligaran a determinar qu ha de fer-se amb
puguin tractar al seu establiment) i la conce-
el possible patrimoni com de la parella (el pis, el cotxe, la duna mateixa deixen en gaireb tots els casos,
plaa de prquing, els estalvis, els deutes), la possible divisi i daltres que tenen un criteri
patrimonial, qu shaur de fer amb el domicili familiar i a
manera, ni tampoc diferent i apliquen preferentment
quina part satribueix ls (a un dels membres de la parella, als es pot donar una la custdia dun dels dos proge-
fills, a cap dells) i qu haur de fer-se per a garantir la respon- nitors, amb rgim de visites per a
sabilitat i representaci dels pares i mares respecte dels fills i
soluci comuna a laltre. Tamb s molt habitual,
filles menors dedat (potestat parental) i quin dels dos mem- tots els casos davant duna crisi de parella,
DIAGNSTIC SALUT
COMUNITRIA
NOVA ESQUERRA
DE LEIXAMPLE
Lany 2016 es va iniciar al barri un procs danlisi de
lestat de salut de la Nova Esquerra de lEixample per
tal didentificar les principals necessitats en salut, els
collectius en situaci de vulnerabilitat i les possibilitats
de millora. Es va constituir un grup motor de Salut Comu-
nitria en el qual han participat representants dels EAPs
Via Roma i Comte Borrell, el CSS de la Nova Esquerra, el
Districte de lEixample i lAgncia de Salut Pblica de Bar-
celona. Els principals objectius daq uest grup motor
han estat:
TROBAR-NOS Desideratum
Tattoo Studio
Sauna Condal
C. Espolsasacs, 1
CC El Carmel
C. Santuari, 27
C. Calders, 3
A BARCELONA: Sauna Galilea CC El Coll
El Berro C. Calabria, 59 C. Aldea, 15-17
ACATHI C. Diputaci, 180
C. Robert Gerhard, 3-4 Sauna Nueva Bruc CC El Guinard
(Centre Cvic Bon Pastor) El Bierzo a Tope C. Pau Clars, 87 Rda. Guinard, 101
/ Rambla Catalunya, 73, C. Diputaci, 159
Sauna Thermas CC El Sortidor
2a Planta El Cangrejo Eixample C. Diputaci, 46 Pl. Sortidor, 12
Ajuntament de BCN C. Villarroel, 88
Sestienda Gay Shop CC Joan Oliver-Pere
Regidoria de El Duende Borrell C. Rauric, 11 Quart
Feminismes i LGTBI C. Comte Borrell, 35 C. Comandant Benitez, 6
Pg. Sant Joan, 74, 5a p. The Club Mykonos BCN
ES4U C. Casanova, 75 CC La Cadena
Antic Teatre C. Casanova, 56 C. Mare de Du de Port,
C. Verdaguer i Calls, 12 Versailles 397
Filomena Gastrobar Passatge Valeri Serra, 3
Antinovs C. Aldana, 8 CC La Sedeta
C. Casanova, 72 Zeus C. Siclia, 321
Front dAlliberament Gai C. Riera Alta, 20
rea per a la
igualtat de tracte
i no discriminaci
de Catalunya (FAGC)
C. Verdi, 88 CENTRES CVICS
CC La Teixonera
C. Arenys, 75 Rep Infogai
DE BARCELONA:
de persones lesbianes,
gais, transsexuals
Fundaci Enlla
C. Rossell, 328 CC Urgell
CC LElctric
Ctra. Vallvidrera Planes, a casa teva
per 1 al mes
i bisexuals C. Urgell, 145 6.5 (km)
Gais Positius
C. Seplveda, 148-150,
C. Violant dHongria CC La Sagrera CC Matas i Ramis
6a planta
Associaci de Casals
i Grups de Joves
Reina dArag, 156
Hotel Axel
La Barraca
C. Mart Molins, 29
C. Feliu i Codina, 20
CC Navas
i ajudans
de Catalunya
C. de la Independncia,
C. Aribau, 33
Hotel Axel Two
CC Sant Mart
de Provenals
Passatge Doctor Torrent, 1
CC Pati Llimona
a mantenir
C. Selva de Mar, 215
357
Associaci Grup
C. Calabria, 90-92
Hotel Califrnia
CC Casa del Rellotge
C. Regomir, 3
CC Pere Pruna
la revista!
Pg. Zona Franca, 116
dAmics GLTB (GAG) C. Rauric, 14 C. Ganduxer, 130
Ateneu lHarmonia CC Can Castell Des de lassociaci 17 de Maig
(Fabra i Coats) Jonny Aldana CC Riera Blanca
C Castell, 1-7
C. Aldana, 9 C. Riera Blanca, 1-3
C. de Sant Adri, 20
CC Can Deu
editem la revista Infogai.
Kistch CC Sagrada Famlia
Associaci Stop Sida
C. Muntaner, 17-19
Pl. Concrdia, 13
C. Provena, 480 s la revista amb continutat de
C. Consell de Cent, 246,
1r 2a La Base
CC Casa Orlandai
CC Sant Andreu temtica LGTBI+ ms antiga de
C. Jaume Piquet, 23
tame C. Casanova, 201 C. Gran de Sant Andreu, 111 Catalunya i Espanya.
C. Consell de Cent, 257 CC Casa Sagnier
La Chapelle C. Brusi, 51,61
CC Torre Llobeta En aquests 38 anys, la revista
Bacon Bear Bar C. Muntaner, 67 C. Santa Fe, 2 bis
C. Casanova, 64 CC Casal de Sarri Infogai sha convertit en un
La Federica CC Trinitat Vella
C. Eduardo Conde, 22-42 referent del moviment LGTBI de
Bar BCN 180 C. Salv, 3 C. Foradada, 36-38
CC Font de la Guatlla
C. Diputaci, 180 La Monroe C. Rab Rubn, 22-26
Centre Cvic Urgell tota Catalunya i comptem amb
Pl. Salvador Segu, 1
Bar Rufin
CC Cotxeres de Sants
CC Vallvidrera-Vazquez la collaboraci de nombroses
Nou de la Rambla, 123 La Sue Montalban
C. Villarroel, 60
C. Sants, 79-83
C. Reis Catlics, 16-34 entitats i persones rellevants del
BCN Checkpoint
C/ Comte Borrell, 164-166 Las Fernndez
CC Ateneu Fort Pienc
CC Villa Florida moviment LGTBI a Catalunya.
Pl. Fort Pienc, 1-4
Belladona C. Carretes, 11 C. Muntaner, 544
C. Diputaci, 222 CC Barceloneta C. Urgell, 145
Madame Jasmine C. Conreria, 1,9 En aquesta nova etapa per a
Berenjenal Rambla del Raval, 22 CC Zona Nord Av. Rasos
C. Diputaci, 215 Metro
CC Bar de Viver de Peguera, 19-25 la revista, comptem amb leina
Pg Santa Coloma, 110
Berlin Dark C. Seplveda, 185 Centre Cultural Albareda online Teaming per recaptar
CC Bess C. Albareda, 22
Pge. Prunera, 18 Moeem Barcelona Rbla. Prim, 87-89 mitjanant micro donacions de
Bogu C. Muntaner, 11 Centre Cultural
CC Bon Pastor La Casa Elizalde 1 al mes. Un 1 al mes pot
C. Muntaner, 57 bis Museum Pg Enric Sanchis, 12 C. Valncia, 302 semblar poc per si ens unim molts,
Botnic C. Seplveda, 178
C. Muntaner, 64 CC Can Bast Centre Cultural podem aconseguir grans coses.
New Chaps Pg. Fabra i Puig, 274-276 La Farinera
Boxer Avda. Diagonal, 365 G.V. Corts Catalanes, 837 Ajudans per mantenir la seva edici
C. Diputaci, 167-169 CC Can Felipa
Nostromo
C. Diputaci, 208
C. Pallars, 277 Centre Cultural Tomasa en paper i tenviarem un exemplar
Boys Bar Cuevas-Les Corts
C. Diputaci, 174 Olimpia
CC Can Verdaguer C. Dolors Masferrer cada vegada que traguem un de
Piferrer, 94-100
Casa Jaime C. Aldana, 11 i Bosch, 33-35 nou.
C. Consell de Cent, 222 CC Casa Golferichs I A 237 BIBLIOTEQUES
OMA Bistr G.V. Corts Catalanes, 491
C. Consell de Cent, 227 DE LA PROVNCIA DE
Casal Lambda Accedeix a lenlla
CC Casa Groga BARCELONA
Av. del Marqus Open Mind
de lArgentera, 22 Av. Jord, 27 https://www.teaming.net/infogai
C. Arag, 130 OACs DE BARCELONA:
CC Casinet Hostafrancs
Celler Rosses i Torrades Paparazzis Style C. Rector Triad, 53 OAC Eixample -larevistadelmovimiento-lgtbi
C. Consell de Cent, 192 Concept
C. Diputaci, 173 CC Convent Sant Agust
C. Arag, 328 i segueix les indicacions.
Centre Artes
Tradicionrius C. Comer, 36 I TAMB A:
People Lounge
Travessia de St Antoni, 6 C. Villarroel, 71 CC Cotxeres Borrell FLIX
Centre de Cultura C. Viladomat, 2-8
Plata GIRONA
Popular La Violeta C. Consell de Cent, 233 CC Cotxeres-Casinet
C. Maspons, 6 C. Sants, 79-83 RIPOLLET
Ros Arte Floral
Club Black Hole C. Villarroel, 71 VIC
Barcelona CC del Parc (Sandaru)
C. Seplveda, 81 Sauna Barcelona C. Buenaventura
C. Tuset, 1 Muoz, 21