Revista Info Gay - Edición 202

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 32

Nm.

202
Tardor 2017
ANY XXXVIII

LEXILI LGTBI
A LAMRICA
HISPANOPARLANT
ARTICLES DE COLMBIA,
PARAGUAI, PER,
VENEUELA I XILE

LA DECLARACIN DE MADRID
UNA OPORTUNIDAD PERDIDA

QUINA IMATGE DONEN


ELS MITJANS DE LES
PERSONES LGTBI?

LA BARCELONA
DEL LLUISET SERRACANT
EDITORIAL
LEXILI LGTBI A LAMRICA HISPANOPARLANT

A
questa edici de la tardor, lInfogai vol de-
dicar una part significativa de les seves p-
gines a lestat actual de les poltiques LGT-
BI del continent americ. Tanmateix, degut
a la manca despai, noms sha acceptat
laportaci de cinc textos de cinc activistes
i estudioses del tema dels segents pasos:
Colmbia, Paraguai, Per, Veneuela i Xile. Daquesta mane-
ra, es tractar de fer unes enriquidores pinzellades sobre la
realitat afectiva, poltica, social i quotidiana de la heterodoxa
comunitat LGTBI dels diferents pasos enumerats a dalt.
En termes generals, val a dir que a nivell legislatiu nom-
brosos pasos americans gaudeixen duna tolerncia i llibertat
pel que fa a les relacions afectives i sexuals entre el mateix
sexe i, a ms, prohibeixen les discriminacions i lodi per raons
dorientaci sexual i gnere. Un altre tema ms complicat, com
a molts estats dOccident, seria parlar sobre lacceptaci dels
matrimonis o unions entre el mateix sexe i ladopci per part
de famlies monoparentals. En aquest darrer cas, la contem-
placi de plens drets igualitaris vers el matrimoni i la uni en-
tre el mateix sexe sha aplicat a pasos com lArgentina, Brasil,
alguns estats de Mxic, encapalat per la capital, Colmbia,
Puerto Rico i Uruguai.
La contemplaci de plens drets igualitaris vers el matri-
moni i la uni entre el mateix sexe sha aplicat a pasos com
lArgentina, Brasil, alguns estats de Mxic, Colmbia, Puerto teix un important gruix de pasos
Rico i Uruguai. que permet el canvi de nom i de
No obstant, en molts dels estats insulars de lAmrica Cen-
La contemplaci sexe registral dels transsexuals,
tral, lhomosexualitat s illegal i fins i tot penalitzada, com ara de plens drets sense cap mena de prescripci,
Antigua i Barbuda amb 15 anys de pres, Barbados amb cadena com per exemple la ciutat de M-
perptua, Dominica o Granada amb 10 anys de pres, etc.
igualitaris vers xic, Argentina, Colmbia, Cuba,
Entre els pasos de parla hispana, sha de mencionar a Cuba o el matrimoni i Equador, Panam o Xile (ambds
Hondures, on es prohibeixen les unions entre el mateix sexe, desprs dun prvia cirurgia), etc.
els matrimonis homosexuals i les adopcions. A Guatemala es
la uni entre el I per acabar, a lhora den-
prohibeixen les unions entre el mateix sexe i la resta de drets mateix sexe sha tendre millor i empatitzar les
no sn reconeguts legalment, o b a la Repblica Dominicana diferents realitats LGTBI a dalt
la seva constituci prohibeix els matrimonis entre iguals.
aplicat a pasos esbossades, la redacci de la re-
Tamb, sha dafegir una ampla nmina destats que man- com lArgentina, vista ha plantejat organitzar una
quen de reconeixements legals en pro de la comunitat LGTBI, taula rodona, titulada Exilis LGT-
com ara Bolvia, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Panam,
Brasil, alguns BI de lAmrica hispanoparlant
Per, Paraguai, Veneuela i Guyana. El cas de Xile, tot i que es estats de Mxic, en lentorn de la Fundaci Enlla
reconeix un acord duni civil entre el mateix sexe, encara no (carrer Rossell 328, Barcelona),
sha legalitzat el matrimoni entre homosexuals. Per, de forma
Colmbia, Puerto el dissabte 25 de novembre de
inusual, reconeix aquells matrimonis de parelles que shan ca- Rico i Uruguai 2017 a les 17 hores. Daquesta
sat a lestranger, en qualitat duni civil. I, en el cas dEquador manera, de forma contrastada
tamb accepta les unions de fet, per prohibeix els matrimonis amb Catalunya, es podr conixer situacions dincongrun-
i les adopcions per a parelles del mateix sexe. cies entre la teoria legal, la prctica real legislativa i la prpia
Pel que fa al reconeixement de la identitat de gnere de les interioritzaci i acceptaci daltres formes afectives i, per tant,
persones trans*, en molts pasos es reconeix el canvi de nom, de vida no heterosexuals. Felip Gonzlez
per no est perms el canvi de sexe a nivell registral. Aquest
canvi de nom, en molts casos, necessita un perms judicial, o Exilis LGTBI de lAmrica hispanoparlant en lentorn de la FUNDACI ENLLA
(C. Rossell 328, Barcelona), el dissabte 25 de novembre de 2017 a les 17 hores.
b va unit dun necessari canvi de sexe. Cal matissar que exis-

INFOGAI 202 TARDOR 2017 3


Nm. 202 Tardor 2107 ANY XXXVIII

SUMARI

COLLABORADORS: 3 Lexili LGTBI a lAmrica hispanoparlant


Jorge Abreu Toyens
ACATHI 5 Bogot, diversidad en construccin
Rodrigo Araneda
Oliver du Arte
Josep Blzquez 7 Peruanx poderosx: feminismo para no morir
Pablo Cceres Silguero
Vicent Canet 9 Relacin entre disidencia sexual y migracin desde la Venezuela
Leopold Estap revolucionaria
Felip Gonzlez
Miriam Manyari
Bernardo Tovar 10 Desde el corazn de Amrica.
Josep Roca De Paraguay a Europa. Lesbianas, gays y trans paraguayos inmigrantes
Ricardo de la Rosa
Joaquim Roqueta 13 Chile LGBT: de sexiliados a patiperros
Eduard Thi
15 Cal replantejar els Pride?

Editor: Associaci 17 de Maig 17 La declaracin de Madrid una oportunidad perdida


Dipsit legal: B-25886/81
Disseny i maquetaci: Jordi Pins
Disseny portada: Christian Saavedra 18 Quina imatge donen els mitjans de les persones LGTBI?
Corrector: Enric Cabr
Publicitat: Alex San Rafael (T. 649 172 911) 21 La Barcelona del Lluiset Serracant, un home anomenat flor de otoo
Infogai s una revista al servei
del Moviment afectiu, sexual, 22 Projecte v: un acte de fe venusi
de gnere i dalliberament LGTBI.
Lopini del Infogai es reflecteix 24 Dives trgiques. Recomanacions cinematogrfiques
a leditorial i articles sense signar.
Saccepten i agraeixen collaboracions:
associacionisme.cat@gmail.com 25 Ambient, electronic sounds
Facebook: projecte.assocat
Twitter: @PAssoCat 26 No en parlem ms: final de trajecte
BOGOT,
planes gubernamentales para garantizar tradicionalmente, siempre han busca-
los derechos de la comunidad LGBTI, do que el hombre y la mujer asuman
son los estigmas sociales que hay sobre un comportamiento afn a su rol, y se

DIVERSIDAD EN
la misma, los que impiden cambiar crean estereotipos de comportamiento
los prejuicios y dificultan direccionar para la socializacin entre individuos.
las acciones polticas que se puedan La homosexualidad o la transicin de

CONSTRUCCIN
tomar al respecto para reconocer a las gnero, interpretados desde este machis-
personas LGBTI dentro de la sociedad. mo, no encajan dentro de los modelos de
Son frecuentes, en Bogot, los casos conducta y por lo tanto se rechazan. Este
de discriminacin sexual. Diferentes acto perverso de prejuicio e intolerancia,
estudios realizados principalmente de desconocimiento de la vida del otro, a
Bernardo Tovar
por la Secretara de Integracin Soci- causa de la imposicin de un modelo de
al arrojan que, de un grupo de 1200
Bogot es la ciudad ms grande y la personas LGBTI, el 55% han sufrido
capital de Colombia, se caracteriza discriminacin. As mismo que el 50%
principalmente por ser un punto de con- de los encuestados vivieron agresiones La homosexuali-
vergencia para personas de todo el pas, tanto fsicas como verbales. Las perso- dad o la transicin
esto hace que sea diversa y multicultu- nas trans sufren una fuerte realidad y
ral. Conviven 8 millones de personas de han manifestado el 98% de los encues- de gnero, inter-
diferentes razas, ideologas, realidades tados que a lo lardo de su vida han sido pretados desde
sociales, identidades de gneros y orien- vctimas de agresiones y abuso sexual.
taciones sexuales. Pareciese ser el esce- El tab bajo el cual viven estas personas el machismo, no
nario perfecto para promover actos de y el desconocimiento de la sociedad de encajan dentro
tolerancia y respeto mutuo, sin embar- su situacin, generalmente los pone en
go, en mltiples ocasiones en la ciudad situaciones de extremo peligro. Si bien de los modelos de
la diversidad se traduce a desigualdad es cierto que, en Colombia cada vez ms conducta y por lo
y la multiculturalidad se ve sometida se aprueban leyes para favorecer a las
por el miedo a la diferencia, no es de personas LGBTI, se debe concientizar tanto se rechazan
extraarse que por estar en Colombia, a la poblacin sobre la importancia de
un pas en el que la Iglesia Catlica an cobijar a todos los miembros de la socie-
sigue siendo protagonista de la cons- dad dentro de los mismos derechos, sin
truccin del orden social y poltico, en importar su raza, religin y orientacin
la ciudad se vivan situaciones en las sexual. Sin embargo, en tanto que haya
que se rechacen todas aquellas mani- partidos polticos abalados por poderes
festaciones o expresiones que no estn extremadamente conservadores, se vi-
acogidas dentro de la moral catlica. vir una lucha constante por mantener roles, ejerce la violencia en una sociedad
Concretamente la comunidad LGBTI la hegemona de los valores cristianos. que legitima estos actos por su miedo
en Bogot, sufre el rechazo de un sector A esta situacin se suma los roles a la diferencia y se naturalizan estas
de la poblacin a causa del supuesto sociales determinados para la mujer y expresiones de odio debido a que se
de que van en contra de la moral, las el hombre, que vienen marcados desde considera que hay una conducta normal
costumbres, la familia y Dios. hace dcadas en Colombia y Bogot y otra que no lo es.
Si bien desde la administracin por una cultura machista, la construc- Para terminar, en Bogot vivimos en
pblica existen diversas intenciones y cin de la masculinidad y la feminidad una sociedad que an est en proceso de
aceptacin de la diversidad, en la que se
intenta caminar al ritmo de los dife-
rentes cambios sociales pero al mismo
tiempo se interrumpe la marcha por la
piedrita en los zapatos de los paradig-
mas sociales. Ms que buscar refugio
en otros pases que garanticen mayores
derechos para la comunidad LGBTI, en
Bogot actualmente se est haciendo un
gran esfuerzo por transformar la reali-
dad social de la ciudad en este aspecto,
se trabaja arduamente para que sea una
sociedad que pueda adjudicarse el ttulo
de diversa. Sin duda, este momento es
coyuntural en Bogot y hay un gran es-
fuerzo por parte de todos los interesados
en que esta transformacin sea real.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 5


PERUANX PODEROSX:
FEMINISMO PARA NO MORIR
Miriam Manyari

heteronormado cisgnero blanco y privilegiado que abruma y


MELANIE KIHIEN ALDERETE (13.08.2016) - I Marcha Nacional #NiunamenosPer

domina el pas tiene miedo, tiene terror de nuestras voces, una


a una, y por diferentes aristas. En este sentido, me refiero a la
incidencia poltica, las comunicaciones y el mbito del arte y
de la cultura, que se han ido trenzando y juntas estn siendo
un reclamo colectivo que no va a callarse.
Dnde estamos las mujeres lesbianas/bisexuales/transe-
xuales peruanas? Engaadas por el estado peruano ante una
aparente paridad en el gabinete de ministrxs de PPK, una
falsa promesa de igualdad de oportunidades donde lo que
predomina es la imagen de la mujer heterosexual blanquea-
da, colonizada y llena de privilegios, los cuales no pretende
cuestionar porque no los quiere soltar; mujeres que no repre-
sentan al Per en su diversidad pero que pretenden dirigirlo.
En este orden, tenemos una nueva y flamante Ministra de la
Mujer, Ana Mara Choquehuanca, que procesa declaraciones
tan escandalosas que dejan en evidencia lo poco que conoce
La revolucin ser feminista o no ser. de feminismo, lo mucho que le falta instruirse y sensibilizarse,
ergo un peligro para los pocos avances en igualdad de gnero
Las mujeres peruanas estn descubriendo, desde hace muc- logrados hasta el momento; tenemos en las altas esfricas
hsimos aos atrs, en el feminismo un arma de resistencia polticas miedo a renunciar a su status quo actual, terror de
contra toda la violencia que recorre nuestras calles, que se aquello que nos esta permitiendo resistir vivas y gritar en las
lleva a nuestras hermanas, a nuestras compaeras, y preten- calles que nos estn matando: el feminismo.
de silenciarnos, como en los tiempos dorados del ms puro Las cifras son alarmantes, los feminicidios son el pan de
y asqueroso fujimontesinismo. Ser mujer, en cualquier parte cada da, los crmenes de odio suceden en la cara de todxs y
del mundo representa un reto de sobrevivencia; sin embargo, a veces no podemos hacer ms; seguimos buscando justicia
ser mujer en situaciones vulnerables de alto riesgo y adems para todas y a veces una siente que ya no tiene de dnde
ser LGBTIQ representa una carrera de obstculos- que con el agarrarse para que el corazn no se nos vaya entre los dedos
tiempo nos parece interminable-. y all surjan los lazos, esos que
Es necesario mirar Latinoamrica se alimentan de marchas, de
con un enfoque interseccional arengas, de largas reuniones, de
El arte y la cultu- y de gnero. Comprender el
Cuando matan reclamos, Estamos resistiendo
ra son nuestros contexto que rodea las situaci- a una de las con todo lo que tenemos y all
ones polticas de pases latinoa- encontramos un hogar que nos
mejores canales mericanos como el Per donde
nuestras, florecen acoge. El arte y la cultura son
de protesta las dictaduras opresoras, el miles ms nuestros mejores canales de pro-
sinvergenza capitalismo y la testa; la poltica peruana desde
manipulacin de medios de comunicacin ha grabado en la hace muchas dictaduras atrs nos ha empujado a cuestionar y
masa que el feminismo es sinnimo de terrorismo, de peligro reclamar desde todos los espacios: Artistas escnicxs usando
y de exageracin e hipersensibilidad colectiva en el que las sus cuerpos como instrumento de lucha, el teatro siempre
mujeres peruanas, de diversas generaciones, estamos siendo como un hermoso aliado para denunciar y cuestionar a la soci-
manipuladas. Toda esta mentira se ha repetido una y otra vez, edad civil y al Estado, msicxs que apuestan por la diversidad
y ha tenido una difusin masiva en redes sociales de grupos sexual y resisten con su voz, escritorxs y poetas, mujeres/
conservadores, cuyos nombres no valen la pena mencionar, hombres/pgnbs organizadxs y luchando. El artivismo y todas
medios de comunicacin nacionales que dejan mucho que sus manifestaciones llenan al Per de esperanza, de ganas y
desear, con un sensacionalismo que disminuye, tergiversa e de energa, porque seguiremos buscando incansablemente a
invisibiliza todo el esfuerzo colectivo, el empoderamiento - las que nos arrebataron y en el camino encontraremos nuevas
individual y colectivo- que estamos teniendo para pelear por formas de reconstruir/nos.
lo que nos corresponde: Nuestra propia vida. El patriarcado Cuando matan a una de las nuestras, florecen miles ms.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 7


8 INFOGAI 202 TARDOR 2017
RELACIN ENTRE DISIDENCIA
SEXUAL Y MIGRACIN DESDE LA
VENEZUELA REVOLUCIONARIA
Oliver du Arte

Soy inmigrante venezolano en Barcelona otro texto y al da de hoy no ha habido de la diversidad existe una incapacidad
desde hace casi 10 aos, homosexual, avances significativos, por lo menos del institucional para darle una orientacin
o no heterosexual, para no dejar por lado que dice ser ms progresista. La poltica multiculturalista al Estado y
fuera alguna categora psicofisiolgica oposicin por su lado, ha logrado llevar que, por efecto de irradiacin, permee
que pudiese surgir en mi identidad en a la primera persona transgnero a ser en el tejido sociocultural, hasta producir
cualquier momento. Mucha gente en mi diputada de la Asamblea Nacional. Con efectos reales y positivos en la vida de
pas, sobretodo del lado oficialista, se este contexto como escenario la idea de las personas que no se identifican con
pregunta el por qu uno tiene que irse irse del pas resulta inminente y libera- el orden simblico heteronormativo y
de su pas, donde, en teora, se est muy dora. De manera que la ma es una mi- patriarcal; contrariamente a lo que se
bien; para irse a otro donde, en teora, gracin forzosa. S, forzosa, y aunque le pregona desde hace ms de 18 aos de
se est muy mal. La cuestin no tiene de piquia a muchos y muchas; se trata Revolucin.
nada que ver con el status profesional, de un desplazamiento completo del ser. En general, y sin tocar temas que
ni con los ingresos percibidos, es un Tal vez para explicarlo debo formular, tienen que ver con otras identidades y
problema de reconocimiento. Es decir, como se formula Judith Butler, algunas otredades en conflicto (grupos indge-
y dejo por fuera el tema de la inseguri- interrogantes como qu formas de nas, mujeres, entre otros) podra definir
dad alarmante en mi pas, es difcil vivir prdida sufren aquellos que son forza- a Venezuela como un pas de multicul-
en la tierra en que naciste cuando eres dos a emigrar? Qu tipo de disonancia turalismo dbil, donde la diversidad es
una persona que va en contra de la ide- experimentan aquellos que ya no tienen reconocida fundamentalmente en la
ologa dominante, y no hablo de tintes un hogar [simblico] en un pas y que esfera privada con un predominio a la
polticos, hablo de la ideologa bsica de todava no tienen un hogar en un nuevo asimilacin de las minoras (tnicas, cul-
funcionamiento identitario, la ideologa pas, sino que viven en una zona de ciu- turales, sexuales) en la esfera pblica o
patriarcal y heteronormativa que Judith dadana en suspenso? Qu es lo que institucional (ver D. Rodrguez, 2015). La
Butler define como anclada en el orden significa estar desplazado en el propio diversidad requiere de un espacio pbli-
de lo simblico, entendido este como hogar? De momento les digo que no es co seguro donde expresarse, por lo que,
la serie de reglas que ordenan y apoyan fcil, pero se siente mejor cambiar la en el mbito de la gestin de la diversi-
nuestro sentido de la realidad y de la etiqueta de maricn en tu propio pas, dad, el panorama coloca en un estadio
inteligibilidad cultural (Butler, 2006: 171). por la etiqueta inmigrante en otro, con muy incipiente al Estado venezolano,
En Venezuela hay personas que se todos los agravantes que conlleva esta que no garantiza los derechos y la igual-
empean en decir que no se discrimi- ltima. Y es mejor sentirse completa- dad a la ciudadana no heterosexual. Es
na a los homosexuales, al igual que mente extrao en otro pas, que sentir- necesario empezar a considerar al otro,
se empean en decir que el racismo se desplazado como los palestinos en en nuestro caso el otro no heterosexual,
no existe, pero basta vivir en carne su propia tierra. La diversidad sexual y su integracin dentro de la sociedad
propia la cotidiana violencia simbli- en Venezuela y en toda Latinoamrica como si fuera nuestra propia integracin
ca que implica no ser heterosexual todava vive desplazada en su propia de la que se tratara al momento de ela-
para saberlo de verdad. Tenemos todo tierra, tal vez con excepciones en algu- borar e implementar polticas pblicas
el derecho de decir basta a los chistes nos reductos urbanos (Buenos Aires, ms democrticas e incluyentes. Esto,
de mal gusto, a los dobles sentidos, a Ciudad de Mxico, Bogot). No digo que segn Silvia Cusicanqui (2008), es lo
las afrentas, a los improperios y a las ahora viva en Wonderland, pero por lo que permite a una sociedad intercultural
invisibilizaciones. No es posible exigir menos puedo llamar al 088 y denunciar (multicultural o pluricultural) garantizar
a un colectivo de personas, que no son un episodio de homofobia a la polica, o la transparencia dentro del Estado, im-
reconocidas como ciudadanas, que se ir cogido de la mano con mi pareja por la plementar justicia y otorgar legitimidad.
esperen porque estn pasando co- calle, o presentarlo pblicamente como
sas y en algn momento el pueblo y la mi pareja sin consecuencias simblicas REFERENCIAS:
Butler, J. (2006): Deshacer el gnero. Barcelona: Paids.
sociedad venezolana estarn prepara- graves. Cusicanqui, S. (2008): Pueblos originarios y Estado.
dos para asumir a la diversidad sexual, Bajo todo este anlisis del contexto La Paz: SNAP.
Rodrguez-Garca, D. (2015): Multicultural / Multicultu-
cuando la voluntad poltica no existe poltico y sociocultural venezolano, me ralism. Dictionary of International Migrations: Sao Poalo:
realmente. Ya en 2011 dije esto mismo en atrevo a decir que en materia de gestin Omigra.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 9


DESDE EL CORAZN DE AMRICA
DE PARAGUAY A EUROPA. LESBIANAS, GAYS Y TRANS PARAGUAYOS INMIGRANTES
Pablo Cceres Silguero
pabletepy@yahoo.com

Paraguay, el corazn de Amrica del Sur, tiene una poblacin estos breves datos para indicar el contexto del cual lesbianas,
de 7 millones de habitantes en una extensin de territorio apro- gays y transgneros migran hacia la aventura de intentar lograr
ximado al Estado Espaol. Paraguay es uno de los pases ms mejores condiciones de vida a pases como Argentina, Estados
pobres de la regin y an con secuelas de una larga dictadura Unidos, Espaa (Europa) como principales destinos.
de 35 aos y dos guerras; la de la Triple Alianza (1865 70) y la Para la presente nota hemos entrevistado a personas LGTB
guerra del Chaco (1932 - 35). Un pas marcado por un acentua- migradas a Barcelona y a activistas de derechos humanos
do clasismo y significativa discriminacin a las personas ind- y activistas LGTB de Paraguay*. Ellas y ellos nos dicen que
genas, a campesinos/as, como a lesbianas, gays, transgneros si bien actualmente en Paraguay hay una apertura hacia la
y bisexuales. Al pas le caracteriza tambin la criminalizacin tolerancia a las personas homosexuales y transgneros, la
de las luchas sociales de las asociaciones de derechos huma- discriminacin sigue siendo cotidiana en el pas. En Paraguay
nos a peticin de pases del primer mundo, principalmente no existe una ley que condene la homosexualidad y la transge-
Estados Unidos. Pases cuyos gobiernos estn confabulados neridad pero tampoco hay leyes que garanticen y protejan los
con los polticos corruptos de turno del Paraguay. Sealamos derechos de las personas LGTB. Segn unos de los entrevis-
tados, en el centro de Asuncin,
capital del pas, es posible llevar
una vida gay lsbico trans,
Un pas marcado pero al vivir en los barrios o
por un acentuado en el interior del pas se corre
riesgos de violencia. Segn otro
clasismo y entrevistado, ser homosexual
significativa sigue teniendo una connotacin
muy negativa - aqu se perdo-
discriminacin na pods ser ladrn, corrupto,
a las personas asesino, eso se perdona pero ser
gay, puto, lesbiana, trans, no
indgenas, a se perdona, hay estigma, hay
campesinos/as, discriminacin, hay burla, existe
an el miedo a ser gay, no se
como a lesbianas, perdona. Nos dicen tambin
gays, transgne- que el maltrato y hacerle sentir
menos persona a los/a homose-
ros y bisexuales. xuales es constante. La discrimi-
nacin a personas trans es ms
grave porque directamente son
expulsados/as de la institucin
familiar, la salud, la educacin,
que ya de por s son instituciones
que no funcionan en el pas, y
el nico recurso que tienen para
sobrevivir es la prostitucin.
Las personas entrevistadas
sostienen que la religin, tanto
la catlica como otras, inciden
en las polticas pblicas del pas
a pesar de que el Paraguay sea
constitucionalmente un pas
laico; insisten en que hay que
luchar contra estas instituci-
ones religiosas que violan los
derechos humanos. Nuestros
entrevistados denuncian la doble

10 INFOGAI 202 TARDOR 2017


moral, la falta de educacin para
la comprensin de la diversidad
En Paraguay no sexual y que hace falta una ley
Sealan que es
existe una ley contra todo tipo de discrimina- preferible no
cin y una ley de identidad de
que condene la gnero, por las cuales las orga-
tener vivienda,
homosexualidad y nizaciones LGTB estn luchan- trabajo precario,
do. As tambin falta en el pas
la transgeneridad polticas pblicas y programas
pero ser libres de
pero tampoco de educacin formal y no formal vivir la sexualidad
que fomenten el respeto a la
hay leyes que diversidad sexual.
y tener garantiza-
garanticen y Si bien durante la dictadura da la salud
en Paraguay fue frecuente la
protejan los migracin de gays, lesbianas y
derechos de las transgneros, con posibilidades
econmicas, para poder vivir
personas LGTB libremente su sexualidad y para
pedir asistencia mdica ante
la presencia del VIH, ahora la
migracin por estos temas es
menor. Aunque la situacin de
pobreza hace que la poblacin
en general migre en busca de calidad de vida, prioritaria- tre otras cosas ellos tambin sostienen que la crisis econmica
mente, a esto se suma el hecho de ser personas LGTB. Segn que vive Europa afecta a las personas ms desfavorecidas del
nuestros entrevistados inmigrantes, ellos han migrado entre pas y entre ellos a las personas LGTB migradas.
otros motivos por la situacin econmica pero tambin por la En estas voces entrevistadas se poda or la necesidad de
orientacin sexual y la transgeneridad, ambos temas van muy estar organizados como paraguayos/as LGTB inmigrantes para
unidos, nos dicen. el apoyo mutuo y para brindar una primera acogida a las per-
Una vez en el pas de acogida y siendo ya inmigrantes, la sonas gays, lesbianas y trans que han decido migrar. Tambin
vida tiene otros matices. Atrs quedan los das de vivir en el nos invitan a reflexionar sobre las polticas LGTB del gobierno
armario o de tener miedo para transitar cotidianamente en local para personas migradas, ya que podra existir vulnera-
Paraguay. Todas las personas entrevistadas hablan de libertad bilidad social, de manera a estar pendientes de garantizar el
sexual, la libertad de ser uno mismo, de no sentirse juzga- bienestar social de todas estas personas.
dos por ser gay. Aunque algunos paraguayos/as arrastran Nuestro artculo hace referencia principalmente a la
sus miedos a estos espacios de libertad. S somos ms libres, realidad de gays, lesbianas y transgneros provenientes del
nos dicen, pero las condiciones de ser migrantes hacen que Paraguay, tema con el cual nos hemos comprometido para la
la vida en muchos casos sea precaria, falta de papeles, falta revista INFOGAI. Ms all de la situacin social de paraguayxs
de trabajo, recurrentemente acuden al paro (lxs que tienen creemos que la realidad de ser inmigrantes LGTB en muchos
derecho), la vivienda es un problema, y no faltan casos de xe- aspectos debe ser comn a la migracin proveniente de otros
nofobia. Pero por otro lado, todos valoran muy positivamente pases, o tal vez la realidad sea menos grave comparativa-
el sistema sanitario de Barcelona. Ellos nos sealan que es mente con otros migrantes LGTB. Estamos convencidos de que
preferible no tener vivienda, trabajo precario, pero ser libres los derechos LGTB de personas inmigrantes y LGTB nativos
de vivir la sexualidad y tener garantizada la salud. Algunos deben estar plenamente garantizados. Nosotrxs nos unimos a
nos han sealado que atrs han dejado un estatus social, que las luchas ya existentes para velar por la vigencia de las garan-
en el pas de acogida no lo tienen, han dejado la comodidad tas ya conseguidas y apoyamos los hombros para el logro de
de una casa por el alquiler de una habitacin en su nuevo aquellos derechos que an faltan por conseguir.
lugar de residencia. Al parecer, la fuerza de la libertad y deseo Hasta la Victoria Siempre!
de derechos sexuales se imponen en preferencia, aunque los
*Agradecimientos a: Erwing Augsten, activista LGTB, Roberto Colmn, activista, Laura
activistas en Paraguay nos dicen que muchos han regresado Bareiro, activista de Derechos Humanos, todos ellos en Paraguay. Gracias a Oscar, Rodi
por no encontrar oportunidades en sus pases de acogida. En- y MP (inmigrantes paraguayos LGTB) por compartir sus vivencias.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 11


12 INFOGAI 202 TARDOR 2017
CHILE LGBT:
con ejemplos como la legalizacin del rancia sobre la diversidad de gnero y
divorcio slo hasta el 2004 y la man- afectivo sexual.
tencin de la penalizacin del aborto en Otro elemento remarcable fue que

DE SEXILIADOS
cualquier circunstancia. Estos elemen- slo a partir del 2005 (cuando la triple
tos hablaban de la gran injerencia de terapia exista desde 1996), el VIH fue
la iglesia en la vida pblica, poltica y incluida como enfermedad con garant-

A PATIPERROS
social. Un ejemplo de esta moral impe- as explcitas en salud. Lo que planteaba
rante lo expona la Corte Interamericana claramente era que las terapias no
de Derechos Humanos, que en 2012 estuvieran a disposicin de todas las
conden a Chile por el fallo de la Corte personas, provocando con ello mortali-
Rodrigo Araneda Suprema que le quit la tuicin de sus dad por las complicaciones de la enfer-
ACATHI
hijas a la jueza lesbiana Karen Atala. medad. As pues, junto con las perso-
Las violencias homo-lesbo-transf- nas que se movan de pas apareci una
bicas no, solamente, se vincularon con figura vinculada a la proteccin de la
salud, que en muchos casos inclua a
personas gais y trans.
Un gran hito, la Ley antidiscrimina-
cin slo fue considerada de suma ur-
gencia a partir del brutal asesinato del
joven gay Daniel Zamudio, golpeado
en el Parque San Borja, la madrugada
del sbado 3 de marzo del 2012. ste
falleci 24 das despus producto de las
heridas que se le infringieron. La Ley fue
publicada en el diario oficial el 24 de julio
de 2012, teniendo como objetivo instau-
rar un mecanismo judicial que permita
restablecer eficazmente el imperio del
derecho toda vez que se cometa un acto
Con un nuevo gobierno electo demo- prcticas desde entes estatales o la de discriminacin arbitraria.
crticamente en 1990, tras la cada de sociedad civil, sino tambin se esceni- La discriminacin hacia la diver-
la dictadura se abrieron procesos de ficaba en las exclusiones al interior de sidad sexual, y principalmente los
democratizacin de manera lenta y a agrupaciones como el Movilh Histrico. crmenes de odio hacia personas LGBT,
veces dificultosas transformndose Reflejando as el conservadurismo que han sido temticas que se han visibili-
en una opcin vlida para la participa- prevaleca en los aos 90. zado con mayor claridad en los ltimos
cin poltica de los actores sociales. Este contexto explica la gran LGBT- aos en Chile. Pero ha sido una realidad
Los grupos activista lograron por fobia imperante en los aos 70 y que se silenciada por muchos aos con argu-
fin en 1999, la despenalizacin de la mantiene an hasta el presente, pero mentos que apuntaban principalmente
sodoma, casi al final del gobierno de que algunos estudios hablan que ha ido a defender la idea de la familia hetero-
Frei Ruiz-Tagle. Este proceso muestra, cambiando, sobretodo, con una juven- sexual, como tambin los supuestos
claramente, las tensiones que plan- tud ms tolerante. valores sociales y morales que deba
teaba la homosexualidad en las discu- La relacin de la homosexualidad existir en la nacin chilena.
siones polticas y sociales en Chile. con los derechos civiles surge en Esta realidad contante habla de
La existencia de la penalizacin los 90, con muy escaso apoyo de los un grupo de personas LGBT que con
produjo un miedo generalizado hacia la polticos que por adhesin socialde- la finalidad de lograr mayores niveles
poblacin homosexual, teniendo como mcrata se crea que avalaran. Fueron de bienestar y calidad de vida deciden
consecuencia que muchas de estas escasas las voces que enfrentaron esta iniciar una vida en otros pases, a veces
personas tuvieran una doble vida situacin: Lemebel fue el primero en marcadas por la vivencia de la discri-
al separar su vida pblica de la vida 1986, sin respaldo de organizaciones. minacin, persecucin y el descredito
privada vida que en muchos casos Un ejemplo de la dificultad es que la social, y otras veces por el miedo a
era nocturna y se desarrollaba gene- directiva del Movilh, en los 90, discuta padecerlo. Es evidente cmo las his-
ralmente en las discotecas y bares si era prudente dar entrevistas con torias de prejuicios y la dificultad o
gais de Santiago en los aos 80 y 90 nombre. incluso la imposibilidad de desarrollar
o en espacios ocultos en los que se En el discurso de los opositores a una vida completa generan uno de los
exponan a agresiones o vejaciones. La los derechos identifican a la relacin elementos centrales del xodo de per-
violencia tanto hacia la poblacin gay homosexual restringida a la genitalidad. sonas LGBT de Chile, a diversos pases
como lesbiana, era el principal temor y Tambin los discursos ms progresis- europeos, norteamericanos u otros
causa de la clandestinidad. tas se mueven a establecer un lmite a donde algn compatriota hablaba de
Diversos anlisis hablaban de la ciertos derechos que, para el resto, son una posibilidad de conseguir el acceso
sociedad chilena como conservadora incuestionables. Existe una gran igno- a una vida ms completa.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 13


14 INFOGAI 202 TARDOR 2017
CAL REPLANTEJAR ELS PRIDE ?
Eduard Thi
GayLesPoint

Sembla que tota gran ciutat que vulgui formar part de lima- reivindicatius, hauria dinter-
ginari LGBTI+ ha dorganitzar un Pride. Una gran desfilada, pellar a tota la ciutadania, no
activitats petardes, festivals, festes exclusives, cossos escul-
Entenem i noms al collectiu LGBTI+.
turals, diversi, msica,... en general, els Pride sestan conver- defensem que els Des de lorganitzaci dels
tint en un producte estndard, que es reprodueix ms o menys Pride, arreu, s fcil deixar-se
mimticament arreu del mn on el producte estrella sn les
diferents Pride portar per criteris economicistes,
desfilades extravagants i els festivals amb msica House. han de pretendre per acomplir indicadors quanti-
Estem deixant perdre, poc a poc, entre tots, lessncia de tatius, que justifiquin la inversi.
lorgull LGBTI+? Hem de posar laccent en lorgull a la diver-
tenir una identitat Per aquests criteris acaben
sitat, a la reivindicaci de drets (i deures), a la igualtat, a la prpia, allunyant- essent uniformats, acaben creant
dignitat, o a passar-ho b i sense lmits? Hem de pretendre que celebracions clonades.
cada ciutat, cada poble, tingui una identitat prpia a lhora
se dels productes A la celebraci dels Pride
de commemorar lorgull LGBTI+ o ens hem de conformar en estndard homo- hi ha dhaver cabuda per a tot, i
reproduir el mateix esquema de celebraci arreu? per a tothom. Per si les admi-
s cert que hi ha alguns esforos, per exemple a Barcelona,
genetzadors nistracions i els organitzadors
per diversificar loferta dins la celebraci de lorgull. En sn daquests esdeveniments no
un exemple la Mostra de Comer del Gaixample, lSports Day, vetllen vehementment per desta-
HoliPride o el Pride Kids. car els aspectes culturals, participatius, de reflexi, cientfics,
Des de Gaylespoint entenem i defensem que els diferents reivindicatius,... acabarem tenint unes celebracions de lorgull
Pride han de pretendre tenir una identitat prpia, allunyant-se que seran un producte dunes marques, amb una oferta mim-
dels productes estndard homogenetzadors. I, en la mesura tica, que sens dubte no representa ni tot el collectiu LGBTI+
que ladministraci participi del finanament, esdev una obli- ni aquells valors i reivindicacions que van originar aquesta
gaci obrir el ventall de la proposta a tots els mbits, sobretot celebraci.
aquells menys comercials. Sens dubte sha fet un llarg cam, i sha pogut fer grcies a
Lorgull hauria dincorpo- lesfor, dedicaci, lluita, reivindicaci duns (pocs) que han
rar el cinema, la literatura, el destinat temps, illusi, esfor,... a poder organitzar els or-
Els Pride sestan teatre,... hauria de fomentar el gulls, arreu. Uns esforos, sovint annims, i que probablement
convertint en debat, la reflexi, lanlisi de la mai seran prou recompensats.
situaci del collectiu LGBTI+ ar- Aquest article no pretn ser una crtica dall fet, sin una
un producte reu del mn. Hauria destimular reflexi sobre all que hem de fer en el futur. Una invitaci al
estndard, que la reivindicaci de drets, deures, debat i a lavaluaci dall que es fa, dall que es podria fer i
de la igualtat, de la dignitat, dall que encara no s possible fer. I fem aquesta reflexi des
es reprodueix de la fraternitat. I, sens dubte, del convenciment que noms si som capaos dobrir el ventall,
ms o menys ha dincorporar un component dincorporar tothom, i de definir una identitat a cada una
festiu, dalegria pels drets con- de les celebracions de lorgull, tindran un sentit de ser en el
mimticament querits. Lorgull, en tots els seus futur. Altrament, els Pride acabaran essent un festival ms en
arreu del mn aspectes, els ms festius i els ms el panorama anual de les festivitats gai.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 15


LA DECLARACIN DE MADRID
UNA OPORTUNIDAD PERDIDA
Joaquim Roqueta
President de Gais Positius

Mientras se anunciaba a bombo y platillo el Madrid Summit,


o sea la Conferencia Mundial de Derechos Humanos del
World Pride 2017, que se desarrollaba durante los das 26, 27
y 28 de junio en el campus de Cantoblanco de la Universidad
Autnoma de Madrid, de manera discreta y prcticamente a
escondidas se celebraba en paralelo en la Facultad de Derecho
de la misma Universidad, la Conferencia Mundial de Perso-
nas LGTB+ que Viven con VIH o Sida.
Muchas personas nos preguntamos, Porque dos conferenci-
as? No cabe el VIH y el Sida en una Conferencia Mundial de
Derechos Humanos en que uno de sus pilares es el mbito de
la Salud? En cualquier caso hay que agradecer a COGAM pero Dean Street de Londres y a los compaeros Diego Garca, Fer-
especialmente a Kike Poveda su gran esfuerzo por ofrecer un ran Pujol, Mara Jos Fuster y Vanessa Lpez.
espacio dnde poder contar con siete mesas de debate para La mesa ms sobrecogedora fue sin lugar a dudas El anlisis
hablar sin presiones ni censuras sobre el futuro de las perso- a nivel local de la situacin de las personas con VIH/sida en
nas que vivimos con VIH, la realidad actual en la transmisin diferentes puntos geogrficos, en que pudimos compartir
y prevencin, el acceso a la medicacin, los centros de salud con los activistas, Sheryar Kazi de Pakistan, Viken Darkjian de
comunitarios y la construccin del estigma, entre otros temas. Armenia, Dennis Wamala de Uganda y el entraable amigo
Siempre es un placer poder escuchar a David Stuart de 56 Victor Hugo Robles, periodista, editor y activista gay, conoci-
do como El Che de los Gays de Chile.
Lo ms llamativo de esta casi clandestina conferencia so-
bre el sida, en el marco de la celebracin del Orgullo Mundial
y que algunos medios de comunicacin incluso se atrevieron
a anunciar, era la expectante Declaracin de Madrid. Una
declaracin que pretenda actualizar los principios de Den-
ver de 1983, uno de los hitos en la historia de la lucha por los
derechos de las personas que vivimos con el VIH o el Sida.
El da 28 de junio y en la ltima mesa de la conferencia,
que tuve la oportunidad de moderar, tenamos el encargo
de consensuar la declaracin y contamos con un ponente de
lujo como Richard Berkowitz, que fue participante de los
principios de Denver y activista histrico. Era una demanda
envenenada ya que los juristas Miguel ngel Ramiro y Paulina
Ramrez de Clnica Legal ya traan una propuesta que slo en
el ltimo momento compartieron con los otros compaeros
abogados Ricardo de la Rosa de Gais Positius y Luis Snchez
de COGAM. La propuesta basada en derechos y deberes de
las personas que viven con VIH/sida no convenci a las pocas
personas que participamos en ese debate.
La declaracin de Madrid quedar en la historia como una
oportunidad perdida a pesar del trabajo realizado por los
compaeros juristas y los pocos asistentes al debate. Espe-
remos que COGAM mantenga el compromiso de mover esta
declaracin para mejorarla, pedir adhesiones y que no caiga
en un oscuro cajn del olvido. Me entristeci ver como el acto
ms importante de la conferencia a m parecer, no interes a
las mismas personas seropositivas que s haban participado
en las otras mesas y que no aparecieron en la discusin, se-
guramente llamadas y seducidas por los cantos de sirenas del
World Pride 2017.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 17


QUINA IMATGE DONEN ELS MITJANS
DE LES PERSONES LGTBI?
Vicent Canet
Periodista i activista LGTBI (@vcanet)

La presncia de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i inter- Amb tot, sha de reconixer que en general el moviment
sexuals (LGTBI) als mitjans de comunicaci s equiparable a LGTBI s una font molt reconeguda i que la majoria dels mit-
la que tenen en la societat? Quina imatge del collectiu donen jans solen ser bastants receptius a les seues reivindicacions.
els mitjans? En fan els i les periodistes un abordatge adequat? Ara, fins i tot, alguns mitjans publiquen llistes de persones
Anem per parts. En el cas de les persones LGTBI s dif- LGTBI influents com ho fan amb altres grups socials, cosa que
cil establir un percentatge per saber quina podria ser una fa 15 anys haguera estat impensable.
presncia en mitjans en relaci a la presncia social. Es dona
com a estndard el 10% arran de linforme Kinsey, per s una
dada molt discutida. El que tinc clar s que, ms enll dels LA INVISIBILITAT DE LA DIVERSITAT DEL PROPI COLLECTIU
mitjans destinats a pblic LGTBI, la presncia dopinadors i
opinadores obertament LGTBI s bastant reduda, i tampoc s Un dels problemes de com es tracta informativament al
rellevant el pes de les notcies on en sn protagonistes excepte collectiu LGTBI, en la meua opini, s el reduccionisme amb
quan s una informaci especficament sobre el tema. qu es presenta en la majoria docasions. Els mitjans donen
una imatge uniforme del collectiu: normalment homes gais,
joves, professionals, amb bona posici econmica, entregats
LES FONTS SOBRE EL COLLECTIU LGTBI al culte al cos i consumidors incessants doci nocturn. Sin-
visibilitza a lesbianes, transsexuals, bisexuals i intersexuals.
Hi ha hagut una notable evoluci des dinicis de la demo- A ms, cal tenir en compte que les realitats trans, bisexual o
crcia espanyola fins a lactualitat en la imatge que dona el intersexual sn poc abordades informativament i poc conegu-
periodisme sobre les persones LGTBI i sobre com es debat des socialment.
el tema. Sha passat de presentar les persones LGTBI com a De fet, moltes vegades gai susa als mitjans per a re-
malalts mentals als anys setanta del segle passat a una imatge ferir-se a tots els diferents collectius com ara quan es parla de
actual que implica major normalitat grcies a lactivisme del turisme gai, oci gai o Orgull Gai, excloent a lesbianes, trans,
moviment LGTBI. Tot i els avanos, que sn molts, fins no fa intersexuals o bisexuals. Per aix, des del moviment LGTBI
tant els que deien que les persones LGTBI eren malalts sels sha impulsat ls de les sigles que inclouen a tots els collec-
tractava com a font autoritzada. tius com ara: Orgull LGTBI, turisme LGTBI, etc. Una nomencla-
Per exemple, quan es va produir el debat social sobre tura inclusiva que ha aconseguit un xit relatiu en els mitjans.
laprovaci del matrimoni entre
persones del mateix sexe, el
2005, TV3 va donar cabuda al
Sha de reconixer seu magazn matinal de mxima
que en general el audincia a un psicleg que deia
que les persones LGTBI eren
moviment LGTBI malaltes mentals que es podien
s una font molt curar i sel va presentar com
una font autoritzada amb plena
reconeguda i que credibilitat. Aix actualment crec
la majoria dels que ja no seria possible, si ms
no a la televisi pblica cata-
mitjans solen ser lana i a moltes de les privades.
bastants recep- s ms, ara sinforma de com
es perseguix aquests estafadors
tius a les seues i LGBTIfbics a partir de la llei
reivindicacions de garantia dels drets daquest
collectiu que es va aprovar fa
gaireb tres anys a Catalunya.
Hem de recordar, per, que els
fets que explique sn de noms
fa 12 anys.

18 INFOGAI 202 TARDOR 2017


Els mitjans
donen una
imatge uniforme
del collectiu:
normalment
homes gais,
joves, professi-
onals, amb bona
posici econ-
mica, entregats
al culte al cos
i consumidors
incessants doci
nocturn.
Tot i aix, ni tan sols el collectiu dhomes gais est reflectit en Crec que seria interessant, a imitaci de la perspectiva de
la seua pluralitat: es parla poc de la gent gran, la gent a latur, gnere, promoure que la diversitat afectivo-sexual sinclogue-
els pares de famlia, els que opten per altres tipus doci, la ra com una variable incorporada en la motxilla del i de la
subcultura bear, etc. periodista: les imatges de parelles homosexuals o de fam-
Un exemple clar del que dic s el tractament informatiu lies homoparentals poden illustrar tamb informacions no
del Circuit Festival (un esdeveniment doci destinat a pblic centrades especficament en el collectiu. A ms, fonts com ara
LGTBI que se celebra a Barcelona a lagost) que contribux a les associacions de famlies homoparentals tamb poden ser
donar una imatge uniforme del collectiu: noms sn visibles citades quan es parla en general deducaci, criana, activitats
els homes gais, joves, guapos i musculats, amb diners i extraescolars i no noms quan saborda el tema especfic. I
dedicats en cos i nima loci i lhedonisme. En aquest cas, els aix en molts ms exemples.
mitjans no sesforcen en mostrar la diversitat ni en donar veu
a les entitats LGTBI, ni als sector ms crtics quan informen
daquest festival. Els enfocaments de notcies com ara Marea LA VIOLNCIA LGTBIFBICA
gay en Isla Fantasa (El Pas, 12 dagost de 2015), Desenfreno
homo en la piscina (El Mundo, 12 dagost de 2015) o El festival A banda, crec que el periodisme ha de comprendre que els
Circuit torna a portar milers de casos de violncia contra les persones LGTBI no es poden
gais a Barcelona (El Peridico, presentar com a fets allats i desafortunats sin com a part
4 dagost de 2015) no contribu- dun sistema social que ens discrimina i que requerix resposta
Sinvisibilitza a xen a reflectir la pluralitat del social i institucional. Sense una explicaci global que perme-
lesbianes, trans- collectiu. ta entendre i visibilitzar aquest problema no savanar i la
Un altre dels fets s que les societat seguir tenint la idea que el collectiu ha aconseguit
sexuals, bisexuals persones LGTBI noms sn visi- plens drets i llibertats quan encara persistixen les violncies
i intersexuals. bilitzades en els esdeveniments LGTBIfbiques.
destinats especficament a elles. El moviment feminista i les dones periodistes han avanat
A ms, cal tenir Quan, i pot semblar una obvi- molt en la millora del tractament informatiu del gnere, tot
en compte que etat per per a molts no ho s, i que encara queda. Per a mi sn un referent. En el cas de les
hi ha persones LGTBI al Sonar, persones LGTBI sha avanat molt tamb, per encara queda
les realitats trans, al Primavera Sound, als actes molt cam per recrrer. Tot i aix ja hi ha materials disponibles
bisexual o doci que organitzava de Rdio per promoure un abordatge informatiu del collectiu adequat:
Teletaxi, a la Fira dAbril o al Manual de comunicacin LGBT (disponible online a la web
intersexual sn Grec. Que noms siguem visibles www.rednosotrasenelmundo.org) , i la Gua trans para los
poc abordades en mitjans quan es fan festivals medios (disponible a la web de la Federaci Estatal LGTB) i re-
especficament per a pblic centment la guia de Recomanacions sobre el tractament de les
informativament LGTBI com el Circuit distorsiona persones lesbianes, gais, bisexuals, transgneres i intersexuals
i poc conegudes la imatge real del collectiu i aix (LGBTI) als mitjans audiovisuals disponible al web del Consell
ens hauria de fer pensar als i a de lAudiovisual de Catalunya. Per una millor informaci, no
socialment. les periodistes. us els perdeu!

INFOGAI 202 TARDOR 2017 19


LA BARCELONA DEL
LLUISET SERRACANT
UN HOME ANOMENAT FLOR DE OTOO
Leopold Estap
Expert en histria dels collectius LGTBI
1
Llus Serracant va ser un conegut b que buscava un bon rotllet nocturn
personatge de la nit barcelonina dels o que anava a tafanejar al local amb la
anys 20. La seva histria va inspirar pitjor fama de tot Barcelona,
Era un advocat
lobra teatral de Jos Mara Rodr- La Criolla (Imatge 3) i Cal Sacrist que defensava
guez Mndez, Flor de Otoo. El 1978 no eren locals destinats a albergar un
Pedro Olea va portar aquesta obra al pblic homosexual. Van crixer al costat
a delinqents i
cinema amb Jos Sacristn interpre- del port i era lloc freqentat pel bo i anarquistes, que
tant el paper del Lluiset. millor de la canalla barcelonina. A ells
No est clar que Flor de Otoo fos a poc a poc es van anar unint senyors
pertanyia a una
Llus Serracant, el nom ve de lobra de que passaven per all i joves transves- famlia benpen-
teatre. Paco Villar (1) ho deixa a laire. tits que esperaven enxampar aquests
Tampoc est clara la seva presncia al senyors, especialment la seva cartera.
sant de Barcelo-
Bataclan, ja que totes les imatges i refe- Genet (2) explica com als joves que na, que actuava
rncies el situen a La Criolla o Cal Sacris- volien aconseguir els favors sexuals
t, i lambient descrit correspon ms al i econmics de la clientela, havien
transvestit als
dels dos locals de la zona del carrer Cid. danar transvestits, en cas contrari llocs de pitjor
Sembla ser que era un advocat que eren expulsats. Eduardo Mendoza, a
defensava a delinqents i anarquistes, La Ciutat dels Prodigis, explica com
fama de la ciutat
que pertanyia a una famlia benpensant un propietari duna pensi es vestia de
de Barcelona, que actuava transvestit gitana per anar a enxampar algun
als llocs de pitjor fama de la ciutat, su- mariner borratxo o desesperat que li fes
posadament al Bataclan, que era assidu feli. La cosa era preservar la reputada
de la Criolla o Cal Sacrist i que segu- masculinitat dels homes que portaven
rament va ser executat desprs destar als transvestits als reservats.
involucrat en un atemptat anarquista. La fama daquests locals va arribar al
Com mostro en la imatge comparti- cinema. El tancament dels cabarets ber-
da el seu aspecte no sassembla al dels linesos ho va afavorir. El film La ban-
actors que lhan interpretat en el cinema dera ens mostra a un Jean Gabin, dins
o el teatre. s el retrat dun jove duns de la dun local que suposadament es La
trenta anys, amb els llavis pintats, les Criolla, envoltat de transvestits afla- 2
celles arreglades i que vesteix amb ele- mencats. El film senyala la mort de Flor
gncia. (Imatge n1) de Otoo a conseqncia dun intent
En altres fotos el podem trobar amb datemptat contra Primo de Rivera. Per
aquesta marabunta de personatges que la majoria dimatges que tenim dell son
es movia pels barris baixos de la nit dels anys de la repblica. El personatge
barcelonina. En una apareix al costat de desapareix desprs dun intent dassalt
Pepe de la Criolla, empresari que admi- anarquista al cartell de les Drassanes, al
nistrava aquest local i el Barcelona de qual va participar activament. No est
Noche, assassinat al maig de 1936. Un clar que va passar amb ell, per mai ms
altre dels que apareix en aquesta imatge es va saber de Lluiset, lanomenta Flor
s el pistoler conegut com al Trotski, de Otoo. 3
al servei del sindicat del crim que assas- En aquest atemptat van morir alguns
sinava a gent com el Lluiset, la imatge transvestits a una vespasiana del Portal (1) Paco Villar. La Criolla,
s a un reservat de la Criolla. (Imatge 2) de Santa Madrona, Genet explica (2) la la puerta dorada del Barrio Chino.
(2) Jean Genet. Diari del lladre.
Era un mn transversal i canalla, en qu reacci daquest grupet, en el que ell va
xulos, prostituts, mariners, pistolers i anomenar la revolta de Les Carolines, 1. Fotografa de Lluiset Serracant
2. Reservat de la Criolla.
contrabandistes compartien espai amb una mobilitzaci 45 anys anterior a la de 3. Sala de ball de la Criolla,
anarquistes, intellectuals i gent de 26 de juny de 1977. Serracant al centra ballant.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 21


PROJECTE V:
UN ACTE DE FE
VENUSI
Felip Gonzlez

Venusianes de tots els indrets, ja ha arribat lhora dexteriorit-


zar, de forma lliure i plaent, les vostres cegues veneracions a
la deessa Venus i, conseqentment, a materialitzar en la Terra
la voluntat de la ms bella, amorosa i ertica Senyora. Ja hi
s aqu el projecte daccions artstiques V, a crrec de lartista
performer, prestidigitador i gran buixot venusi Adrin Pino
Oliveira. Aquest serf venusi, grcies al seu Projecte V, ha
anat materialitzant una srie daccions de despullament en
els museus ms representatius dEuropa. Irrupcions perfor- 2
mtiques realitzades, concretament i sense previ avs, davant Pel que fa a les seves accions artstiques del Projecte V,
dalgunes obres seleccionades per lartista, on connectaria la dentrada sha de recordar que el punt de partida daquestes
bellesa femenina clssica de les dones representades amb la performances sinici el 22 de mar del 2014, a la Galeria dels
figura de la Venus. Uffizzi a Florncia. Espai on Pino, totalment despullat, va
Pino s lhome, biolgicament parlant, que interioritza el llanar flors i va realitzar gestos de postraci i veneraci al
seu rebuig a la seva masculinitat intrnseca, per naixement, quadre dEl naixement de Venus (1482-86) de Sandro Botticelli.
i que exterioritza la castraci simblica del seu penis. Aix Des den, lartista va decidir irrompre el museus dEuropa
doncs, lartista interioritza/exterioritza el seu desig ms devot un cop al mes, concretament, el dia 22 (el nmero que ocupa
dadorar, protegir i difondre una mena de feminitat idealitzada la lletra v a lalfabet internacional), baix la pretensi den-
en els atributs clssics de la bellesa, bondat, equilibri, grcia, dinsar-se al temple (museu) i venerar la relquia, lobra en
puresa, ... En resum, es tractaria del triomf de la bellesa clssi- qesti. En aquest darrer sentit, lartista sempre sapropa a
ca, sublimada en el cos (psquic/fsic) femen. lobra seleccionada (un quadre o una escultura) i, de forma

Lartista interio-
ritza/exterioritza
el seu desig
ms militant
dadorar, protegir
i difondre una
mena de feminitat
idealitzada en els
atributs clssics

1
22 INFOGAI 202 TARDOR 2017
sigillosa i gil, es treu la roba i la Maja despullada de Goya (1790-1800), en el Museu del Pra-
interactua despullat amb lespai do (Madrid). I, en darrer terme, cal citar la imitaci de la dona
A Pino no li circumdant del museu o duna nua en la composici del quadre titulat Le djeuner sur lherbe
interessa mostrar obra pblica al carrer, amb el (1863) de ldouard Manet, el dia 22 de juliol de 2017 al Muse
propi objecte artstic venerat, i Orsay de Pars. Junt a aquestes accions esmentades, lautor
els seus genitals, amb limprovisat i sorprs pblic ha assenyalat que en far, de noves, fins el mes de gener del
no per una qesti de torn. vinent any.
Resseguint el pargraf Lacci irreverent i, alhora natural, de despullar-se re-
de impudcia, anterior, des del passat dia 22 presentaria la millor forma dentendre la puresa i la veritat
sin perqu per de mar de 2017 (sent la primera clssica reencarnada en la herona del quadre o dun conjunt
acci del projecte), lartista entr escultric. Una nuesa que, grcies al seu cos filiforme i depilat,
a ell el penis, no al Muse du Louvre (Pars) per li ajuda apropar-se a una feminitat o masculinitat ms andr-
s gens afectiu emular lescultura de la Victria gina. A ms a ms, els seus genitals sempre han sigut amagats
alada de Samotrcia (190 a.C), per les seves prpies cames, grcies a ladopci de la forma de
i simbolitza atribuda a Pithkritos de Rodas. la v. A Pino no li interessa mos-
lagressi, La segona intervenci va ser a la trar els seus genitals, no per una
romana Fontana di Trevi (1735) qesti dimpudcia, sin perqu
el domini, de Nicola Salvi, el dia 22 dabril
La caracteritzaci per a ell el penis, no s gens
la guerra, etc. de 2017. Per a aquest cas, no hbrida del seu afectiu i simbolitza lagressi, el
es va posar-hi al davant, sin domini, la guerra, etc.
que va penetrar a linterior del
cos s un apro- La caracteritzaci hbrida
conjunt escultric i, al bell mig pament personal del seu cos, no es tractaria, de
de lestanc, realitz el seu ritual forma directa, noms duna de-
de veneraci. La tercera acci la
i essencialista claraci activista feminista, ms
va realitzar a la Tate Britain (Londres), davant del quadre de duna feminitat aviat dun apropament personal
lOphelia (1851-52) de John Everett Millais, el dia 20 de maig i essencialista duna feminitat
de 2017. Per aquesta obra, lautor nu es va estirar al terra i es
no sistematitzada no sistematitzada ni sotmesa
va llanar aigua a sobre duna ampolla de plstic daigua, ni sotmesa per per un mainstream masculinis-
amb lobjecte dimitar i sentir millor el gest daquesta herona. ta heteropatriarcal. En aquest
Dins de la mateixa ciutat, per ara a la National Gallery, el
un mainstream ordre, el propi artista ha arribat a
22 de maig de 2017 Adrin Pino es va posar dret al davant de masculinista declarar que el cos femen s mes
lobra La creaci de la Via Lctea (1575) de Jacopo Tintoretto. bell i perfecte que el mascul. I, a
Aquesta darrera acci, li va portar un internament dun munt
heteropatriarcal ms, defensa la necessitat duna
dhores, perqu es va llanar llet al seu cap i el servei de segu- transici simblica dun ordre
retat del museu va interpretar-ho com una acci terrorista. La ms fllic i patriarcal a un ordre
quarta performance fou el dia 22 de juny de 2017, al davant de ms femen i matriarcal. Es po-
dria interpretar com una tornada
a lordre simblic dun pante celestial manat per les deesses
i, al mateix temps, dun mn primitiu que era gestionat per
comunitats matriarcals.
Per acabar, les accions emmarcades en el Projecte V farien
de transferncia daquest clam nostlgic que lartista anhela
cap a una tornada a un ordre clssic i feminista. Adrin Pino
faria de guia espiritual i conductor vers el cam de la puresa, la
bellesa, lerotisme, lhibridisme andrognia i la fbia de viure.
Un cam que sallunya de la tirania masculina de lheteronor-
mativisme patriarcal i la lletjor i el caos global consumista de
la nostra insultant existncia contempornia.

1. La creaci de la Via Lctea


(1575) de Jacopo Tintoretto, acci
del 22 de maig de 2017 al National
Gallery (Londres).

2. Maja despullada de Goya (1790-


1800), acci del 22 de juny de 2017
en el Museu del Prado (Madrid).

3. Le djeuner sur lherbe (1863)


de lEdouard Manet, acci del
dia 22 de juliol de 2017 al Muse
Orsay de Pars.
3
INFOGAI 202 TARDOR 2017 23
DIVES
superior; ja que, calia premiar aquest bel canto; tot guarnit denamoraments
debut cinematogrfic impressionant de ms o menys versemblants, inclosa la
qui tamb ha esdevingut diva. tassa de caldo homo, tan de moda a les

TRGIQUES
produccions del moment. Fanny Ardant,
DEDITH PIAF (1915-1963), igualment a lescena de la Callas com a professora,
drogoaddicta, morta als 47 anys, hi ha la est veritablement admirable, aconse-
pellcula La Vie en Rose (2007) dOlivier gueix alar-se cap a la profunditat intel.
RECOMANACIONS Dahan, protagonitzada per Marion Coti- lectual i emocional del mestre venerat i
CINEMATOGRFIQUES llard. Aquesta s una mirada no cronol- s un dels punts culminants del film.
gica de la vida de Piaf, on els companys
constants sn: lalcohol, langoixa i les De la cantant, actriu i model DALIDA
Josep Roca tragdies continuades com la de la seva (1933-1987), morta als 54 anys per sucidi
aventura amorosa amb el boxejador amb barbitrics, hi ha el film Dalida
Marcel Cerdan o la mort prematura de la (2017) de Liza Azuelos i el rigors docu-

Un sinnim que utilitzem al nostre argot


per definir-nos s el dentesos; potser
perqu, a ms dentendre-hi fora de les
veritats emocionants del sexe, lamor
i desamor i les penalitats mltiples,
abans hi havia un nombre considerable
dillustrats o que entenien a bastament
de les arts i els temes ms diversos.
Per aix, tal com va deixar entronit-
zat la Dana International amb la can
Diva en guanyar el Festival dEurovisi
el 1998 i perqu les tenim sempre molt seva filla, les quals sadiuen totalment mental Dalida, les Secrets dune Femme
presents, recomanem uns films bio- amb la lletra de la seva famosa can (2012) entre altres. Tots dos relaten els
grfics de dives del segle XX que van Non, je ne regrette rien (No em penedei- punts culminants de la seva curta vida,
patir tragdies, morir massa aviat i han xo de res). s un gaudi veure el papers venerada per una audincia fidel que la
esdevingut icones pels gais. de Marion Cotillard, sobretot quan continua recodant molt viva a tres dca-
interpreta la Piaf de ms adulta. Olivier des ja de la seva desaparici (cada any a
De BILLIE HOLIDAY (1915-1959), drogo- Dahan va fer un molt bon film, creant Pars els gais celebren la soire Darladi
addicta, morta als 44 anys, hi ha el film un carcter complet daquesta dona, Dalida per homenatjar-la i ja en porten
biogrfic Lady Sings the Blues (1972) de que emociona a bastament. 20 edicions, el 2007 a lHtel de Ville van
Sidney Furie, protagonitzat per Diana muntar-hi laclamada exposici Dali-
Ross. Es basa amb la vida i la carrera De la diva per excellncia MARIA da, une Vie i enguany al Palais Galliera
turbulenta daquesta llegendria can- CALLAS (1923-1977), morta als 53 anys lexposici Dalida, une garde-robe de la
tant de jazz, que va tenir una adolescn- daturada cardaca, hi ha la pellcula ville la scne). El film segueix fidel-
cia difcil, va somiar amb convertir-se Callas Forever (2002) de Franco Zeffire- ment les etapes de la seva vida, els xits
en cantant i, quan va intentar avanar lli, protagonitzada per Fanny Ardant. professionals i els turments personals
a la professi, les pressions de lpoca, s un relat fictici dels darrers mesos de que li causaren infelicitat. Fa coincidir
incloent-hi ser negra, van portar-la a vida de la cantant dpera ms famosa les canons que interpretava amb le
labs de lherona i a un comportament del mn, agredol i bell, ara interessant vicissituds de la seva vida, com si els
cada cop ms errtic. Qui no hagi vist per lestil estetista i fantasis, tpic de compositors i lletristes tornessin a expli-
lactuaci de Diana Ross, obtindr un Zeffirelli, dels intents per refer-se dels car-la en temps real. Cont les relacions
bon regal. La seva interpretaci mereixia infortunis, una existncia enclaustrada fallides i altres contratemps i dificultats
guanyar lscar per sobre de Liza Mine- i les addiccions, per acceptar la ma- personals que va patir, amb una posada
lli, tot i que Cabaret sigui una pellcula duresa vital i el lloc assolit al cim del en escena fidel i unes interpretacions
dignes. El documental, explica molt b
el seu ascens meteric a la popularitat,
de la jove que cantava amb talent i sin-
ceritat, sentiments i turments. Analitza
amb els que van tractar-la i conviure-hi
la seva existncia curulla de passions
breus i grans decepcions, els mals
inconsolables i les llargues solituds, i
com estava constantment a la recerca de
lamor i de si mateixa, per donar sentit a
lexistncia.

24 INFOGAI 202 TARDOR 2017


I de la cantautora i pianista BARBARA
(1930-1997), morta als 67 anys per malal-
tia, hi ha el film Barbara (2017) de Mat-
hieu Amalric, protagonitzat per Jeanne
Balibar, presentat al Festival de Cinema
de Cannes denguany i estrenat a Frana
el 6 de setembre. El film no segueix una
estructura narrativa precisa sin lauto-
reflexi dels personatges del director i
lactriu protagonistes. Latractiu rau amb
Balibar i la veritable Barbara, que tamb
apareix en pantalla a travs dimatges i per als activistes. El 1987 va presentar que va ser; tot i aix, com que ella sabia
clips inserits, t el seu aspecte i tamb Sidamour per recollir preservatius i dis- all que s sofrir, sempre va sentir-se
els seus gestos i, amb ledici, es com- tribuir-los cada nit a Pars, arreu del pas sensible al dolor dels altres.
binen les dues. s la pellcula dins de la i al final dels seus espectacles, i instal
pellcula. Hi ha moments en qu costa lar mquines expenedores als instituts. Per finalitzar, tamb hem de recordar la
distingir all qu s real o recreaci. Ella deia: No magrada la mort, perqu gran icona gai JUDY GARLAND (1922-
Quant a la cantant Barbara (Monique estic fascinada per la vida. Tenim por 1969), morta als 47 anys de sobredosi
Serf) hem de recordar que es mobilitza- de perdre les persones que estimem i de de barbitrics i alcoholisme, de la qual
va per moltes qestions socials i ciuta- vegades a morir... i amb el seu talent noms hi ha la biografia televisiva Life
danes. Als anys vuitanta va treballar per parlar dels sentiments amb una with Judy Garland: Me and My Shadows
personalment per contrarestar lestigma peculiar barreja de pudor i atreviment, (2001) de dos episodis; si b, tenim totes
de la SIDA i la seva can Sidamour i la seva veu singular, res semblava afa- les seves pellcules meravelloses, inclo-
Mort sha convertit en un himne vorir-li lxit com a la cantant popular sa The Wizard of Oz (1939). Poca cosa!

AMBIENT,
Locals com The Gallery o Studio gironina ha quedat rfena i noms exis-
54 van ser altres referents que es van teixen dos bars-pubs daquesta catego-
apuntar a la iniciativa que, sense cons- ria: Il Piccolo Caf i el Dual, buscant una

ELECTRONIC
cincia, ajudava a crear un nou movi- dualitat i essent locals gay friendlys.
ment. Artistes i DJs gais reconeguts es El Dual Music Bar, amb ms de disset
van encarregar de mobilitzar masses anys dexistncia i el ms transgressor,

SOUNDS
per a les quals la llibertat dexpressi sha reconfortat pel seu estil; un estil
sexual era el mar de fons i la ideologia amb Sons avantguardistes que domina
que els feia de lema. molt b un dels nostres Djs i artfexs
Els compassos de les tendnci- actuals del HOT101FM.
es electrniques han estat lnima i Lany 1989, un grup de joves apas-
Josep Blzquez
el batec de desfilades, festes, bars i sionats per la rdio van engegar una
discoteques. Aquesta agitaci vincula- emissora local al poble de Quart (Gi-
da a un tipus de msica rtmica, alegre rona), la HOT101FM. Des de bon prin-
La festa, lambient nocturn i els clubs i lliure no va trigar en arribar a casa cipi, es va voler fer una rdio frmula
electrnics sempre han mirat de faci- nostra. La primera discoteca dambient diferent, essent la msica dance la
litar el respecte i lamor als altres. Des a la ciutat comtal va ser lemblem- principal protagonista i una de les ms
dels anys 70, la msica electrnica i el tic Martins amb els sons disco de escoltades a la provncia. Arribades
pblic LGTBI han anat agafats de la m lpoca. Malauradament va tancar les desprs les competncies radiofni-
i han anat creixent de manera recpro- seves portes (per raons empresarials) ques, ens vam decidir a fer quelcom
ca. Els inicis daquest tndem se situen el setembre del 2010, desprs de vint-i- ms eclctic, amb la qual cosa els sons
a Nova York (EE.UU), en el moment en cinc anys dactivitat, promocionant una electrnics omplen la nostra programa-
qu un propulsor va comenar a fer infinitat desdeveniments amb temtica ci les vint-i-quatre hores del dia con-
sessions house en una sala que es deia i components homosexuals. Ms tard, a nectant-te a hot101fm.cat. Una tendn-
The Loft. Aquest fet coincidia amb els les comarques gironines, el primer re- cia que va a lala, pel cctel perfecte
primers moviments dalliberament pels ferent va ser el Naturalmen, on els giro- a partir de la combinaci justa entre
drets de gais i lesbianes, desprs dels nins i els seus vens francesos feien un lelectronic sounds, lamor i el respecte.
famosos aldarulls de Stonewall, el 28 pelegrinatge cap a la diversi i latracci Et convidem a que ens descobreixis. No
de juny de 1969. Les festes van resultar lliberal. Ms discoteques del centre i et fallarem! Benvinguts i benvingudes al
ser tot un xit. All hi va nixer una gran voltants van penjar el cartell amb els mn dels sentits!
escena social on tot flua sense entre- colors de larc de Sant Mart; colors que
bancs. Sexe, drogues i house music, representen la pau, la diversitat i la in-
una nova trade destinada a triomfar. clusi social. Per, actualment, lescena

INFOGAI 202 TARDOR 2017 25


NO EN PARLEM
MS: FINAL DE
TRAJECTE
Ricardo de la Rosa
Advocat, Mediador i President de la Comissi per a la Igualtat dels
Nous Models de Famlia del Collegi de lAdvocacia de Barcelona

Vaig tractar a lanterior article la possible sortida duna crisi bres de la parella es far crrec en exclusiva de la cura dels fills
de parella, a travs de la mediaci familiar. Comentava que la menors, amb un dret de visites respecte de laltre progenitor,
mediaci s una eina realment til i de la qual es pot fer s, o b si tots dos progenitors es fan crrec dels fills menors com-
quan els dos membres de la parella volen acollir-se a un pro- partint el temps i les tasques en benefici dels mateixos (guarda
cs de mediaci, que ser confidencial i que es desenvolupar compartida) i de quina manera tots dos progenitors hauran de
amb la intervenci duna persona mediadora que els ajudar a contribuir al suport econmic dels fills no independents eco-
construir per ells mateixos una soluci a la seva crisi, actuant nmicament (pensi daliments). Ser tamb en aquest procs
amb objectivitat i imparcialitat en la seva relaci amb les quan caldr determinar si un dels dos membres de la parella
persones que tenen el conflicte familiar. surt perjudicat econmicament de la seva relaci i, per tant, si
s evident que la clau de la mediaci es troba en la volun- ha de rebre una compensaci econmica per aquest motiu, o
tarietat de les parts, ja que el procs mai s, ni pot ser, forat b per haver treballat sense percepci econmica per a laltre
ni obligatori. I en aquests casos, membre de la parella.
qu hem de fer? Davant duna cri- Com es pot veure, en els
si de parella en que sigui impos- processos de separaci, divorci i
sible que les parts construeixin la dextinci de relacions estables
soluci als seus problemes, no- de parella noms hi ha una cosa
ms ens quedar la opci que un clara: que la relaci ha acabat.
tercer imparcial doni una soluci Per en parallel, les mesures
al conflicte de plantejat: el jutge complementries que he citat
de famlia. requeriran dun tractament espe-
En cas que ens trobem davant cfic i concret per a cada cas. No
duna parella casada, el ms nor- existeixen dos processos derivats
mal ser demanar el divorci, per de crisi de parella que es puguin
la qual cosa restar extingit el tractar duna mateixa manera, ni
matrimoni, quan es tingui una tampoc es pot donar una soluci
sentncia ferma. Tamb ser pos- comuna a tots els casos. Per aix
sible demanar que el Jutge decla- no s mai convenient establir
ri la separaci del matrimoni i, a comparacions entre casos dife-
diferncia del que succea fins rents, ja que per aquest mateix
lany 2005, la separaci ser una motiu, la soluci tampoc podr
possibilitat, per mai un pas previ ser comuna: ni els fets i situaci-
i obligatori al divorci. Si la parella ons sn sempre idntics, ni els
no estava casada, sin que nica- Jutges que han de resoldre tots
ment formava una uni estable de parella, el Jutge tamb po- els casos tenen una visi nica
dr acordar lextinci daquesta uni estable de parella, si b de la realitat de les parelles i les
en aquests casos no hi haur la possibilitat de demanar que es
No existeixen seves crisis. Aix, podem trobar
declari una separaci com passa als matrimonis. dos processos casos on pel que respecta als fills
Tot procs de separaci, divorci o extinci de relaci de comuns hi ha Jutges que sn to-
parella estable tindr sempre uns elements comuns, que
derivats de crisi talment partidaris de la custdia
seran ms o menys complexos quan la parella hagi tingut fills. de parella que es compartida (encara que un dels
Aquests elements, anomenats en el procs judicial mesures membres de la parella soposi
complementries, obligaran a determinar qu ha de fer-se amb
puguin tractar al seu establiment) i la conce-
el possible patrimoni com de la parella (el pis, el cotxe, la duna mateixa deixen en gaireb tots els casos,
plaa de prquing, els estalvis, els deutes), la possible divisi i daltres que tenen un criteri
patrimonial, qu shaur de fer amb el domicili familiar i a
manera, ni tampoc diferent i apliquen preferentment
quina part satribueix ls (a un dels membres de la parella, als es pot donar una la custdia dun dels dos proge-
fills, a cap dells) i qu haur de fer-se per a garantir la respon- nitors, amb rgim de visites per a
sabilitat i representaci dels pares i mares respecte dels fills i
soluci comuna a laltre. Tamb s molt habitual,
filles menors dedat (potestat parental) i quin dels dos mem- tots els casos davant duna crisi de parella,

26 INFOGAI 202 TARDOR 2017


que un dels seus membres pensin que tindran dret a obtenir
prestacions econmiques per a ells mateixos o b per als fills,
fent una comparaci amb el que li explica un amic, respecte
Un trencament de
dun cas duna altra persona. Aix acostuma a ser una font parella no s un
de frustraci per a qui pensa que el seu cas ser com el que li
han explicat, ja que ni el cas, ni les circumstncies poden ser
procs agradable,
idntiques i, per tant, la soluci tampoc ho ser. sin un procs
Davant duna crisi de parella, en qu les posicions hagin
de ser oposades entre s, s clarament necessari un assessora-
que, sigui de
ment quan ms aviat millor, de manera que un professional forma convencio-
del dret pugui preparar i orientar sobre la forma ms acurada
dels interessos de la persona es podr preparar ms adequada-
nal, o b de ma-
ment si existeix una recopilaci de proves (documents, nom de nera contenciosa,
possibles testimonis, etc.). En aquest sentit, no cal tenir por de
fer una consulta sobre la situaci que sest vivint o b sobre
obligar a un
qu pot passar en cas dhaver danar a un procs judicial, sobreesfor per-
ja que aix permetr tamb poder assumir personalment la
crrega emocional que, sens dubte, molts cops provoca el
sonal i econmic
bloqueig en la presa de decisions que a la llarga poden ser un que ser necessa-
problema.
En definitiva, davant duna crisi de parella cal tenir present
ri tenir previst.
que el component emocional s bsic i caldr per aix, si
fos necessari, comptar amb el suport dun professional en la mai haur de substituir la figura dun psicleg, ja que cada
matria, que pugui ajudar en el dol i en la manca de recursos professional sabr nicament assolir el seu camp i no ser bo
personals per tal dafrontar les conseqncies de la crisi. s confondre lactuaci dun o laltre. I, sobre tot, s important
important tamb en aquests casos no caure en lerror habi- tenir present i no oblidar que un trencament de parella no s
tual de considerar que ladvocat s qui podr donar aquests un procs agradable, sin un procs que, sigui de forma con-
suports emocionals que manquen: ben al contrari. Ladvocat vencional, o b de manera contenciosa, obligar a un sobrees-
podr orientar i defensar, sabent com cal aplicar les lleis. Per for personal i econmic que ser necessari tenir previst.

INFOGAI 202 TARDOR 2017 27


JORNADA DE PRIORITZACI

DIAGNSTIC SALUT
COMUNITRIA
NOVA ESQUERRA
DE LEIXAMPLE
Lany 2016 es va iniciar al barri un procs danlisi de
lestat de salut de la Nova Esquerra de lEixample per
tal didentificar les principals necessitats en salut, els
collectius en situaci de vulnerabilitat i les possibilitats
de millora. Es va constituir un grup motor de Salut Comu-
nitria en el qual han participat representants dels EAPs
Via Roma i Comte Borrell, el CSS de la Nova Esquerra, el
Districte de lEixample i lAgncia de Salut Pblica de Bar-
celona. Els principals objectius daq uest grup motor
han estat:

Fomentar el coneixement mtu i el treball en xarxa dels


diversos agents de salut de la comunitat per a la promo-
ci de la Salut al barri i

Portar a terme un procs participatiu enfocat a la millora ON POTS TROBAR LA LOTERIA?


de la Salut i el benestar de les persones que viuen al barri
a partir de: tame Librera Cmplices
C. Consell de Cent, 257 C. Cervantes, 4
Realitzaci del diagnstic de salut Bacon Bear Bar Llibreria Antinovs
C. Casanova, 64 C. Casanova, 72
Prioritzaci de termes o necessitats sobre les quals BCN Checkpoint Metro Disco BCN
actuar, tenint en compte els recuros i actius existents C. Comte Borrell, 164 - 166 C. Seplveda, 185
als barri. BoysBar BCN New CHAPS
C. Diputaci, 174 Avda. Diagonal, 365
Portar a terme accions i iniciatives conjuntes de Club Black Hole Open Mind BCN
promoci de la Salut. Barcelona C. Arag, 130
C. Seplveda, 81 Pastisseria Bogu
Volem comptar amb la participaci de tots i totes per tal Front dAlliberament C. Muntaner, 57 bis
de millorar la salut comunitria del barri entesa en tota la Gai de Catalunya FAGC People Lounge
seva globalitat s per aix que la jornada de prioritzaci C. Verdi, 88 C. Villarroel, 71
tindr lloc el proper dimecres 18 doctubre a les 17 h al GRUPO PASES: Sauna Galilea
pati de La Model. Sauna Barcelona C. Calabria, 59
C. Tuset, 1 Sauna Bruc Barcelona
Perqu volem construir collectivament i millorar amb tu Sauna Casanova C. Pau Claris, 87
la salut comunitria del barri i per fer-ho s molt impor- C. Casanova, 57 Sex Shop Nostromo
tant que vinguis a dir la teva. Sauna Condal C. Diputaci, 208
C. Espolsasacs, 1 Sex Shop Zeus
Sauna Thermas C. Riera Alta, 20
ORGANITZA: C. Diputaci, 46 The Club Mykonos Bcn
Grup Motor Salut Comunitria Esquerra de lEixample La Sue BARcelona C. Casanova, 75
C. Villarroel, 60

28 INFOGAI 202 TARDOR 2017


INFOGAI 202 TARDOR 2017 29
ON POTS Cmplices
C. Cervantes, 4
Sauna Casanova
C. Casanova, 57
CC Drassanes
C. Nou de la Rambla, 43

TROBAR-NOS Desideratum
Tattoo Studio
Sauna Condal
C. Espolsasacs, 1
CC El Carmel
C. Santuari, 27
C. Calders, 3
A BARCELONA: Sauna Galilea CC El Coll
El Berro C. Calabria, 59 C. Aldea, 15-17
ACATHI C. Diputaci, 180
C. Robert Gerhard, 3-4 Sauna Nueva Bruc CC El Guinard
(Centre Cvic Bon Pastor) El Bierzo a Tope C. Pau Clars, 87 Rda. Guinard, 101
/ Rambla Catalunya, 73, C. Diputaci, 159
Sauna Thermas CC El Sortidor
2a Planta El Cangrejo Eixample C. Diputaci, 46 Pl. Sortidor, 12
Ajuntament de BCN C. Villarroel, 88
Sestienda Gay Shop CC Joan Oliver-Pere
Regidoria de El Duende Borrell C. Rauric, 11 Quart
Feminismes i LGTBI C. Comte Borrell, 35 C. Comandant Benitez, 6
Pg. Sant Joan, 74, 5a p. The Club Mykonos BCN
ES4U C. Casanova, 75 CC La Cadena
Antic Teatre C. Casanova, 56 C. Mare de Du de Port,
C. Verdaguer i Calls, 12 Versailles 397
Filomena Gastrobar Passatge Valeri Serra, 3
Antinovs C. Aldana, 8 CC La Sedeta
C. Casanova, 72 Zeus C. Siclia, 321
Front dAlliberament Gai C. Riera Alta, 20
rea per a la
igualtat de tracte
i no discriminaci
de Catalunya (FAGC)
C. Verdi, 88 CENTRES CVICS
CC La Teixonera
C. Arenys, 75 Rep Infogai
DE BARCELONA:
de persones lesbianes,
gais, transsexuals
Fundaci Enlla
C. Rossell, 328 CC Urgell
CC LElctric
Ctra. Vallvidrera Planes, a casa teva
per 1 al mes
i bisexuals C. Urgell, 145 6.5 (km)
Gais Positius
C. Seplveda, 148-150,
C. Violant dHongria CC La Sagrera CC Matas i Ramis
6a planta
Associaci de Casals
i Grups de Joves
Reina dArag, 156
Hotel Axel
La Barraca
C. Mart Molins, 29
C. Feliu i Codina, 20
CC Navas
i ajudans
de Catalunya
C. de la Independncia,
C. Aribau, 33
Hotel Axel Two
CC Sant Mart
de Provenals
Passatge Doctor Torrent, 1
CC Pati Llimona
a mantenir
C. Selva de Mar, 215
357
Associaci Grup
C. Calabria, 90-92
Hotel Califrnia
CC Casa del Rellotge
C. Regomir, 3
CC Pere Pruna
la revista!
Pg. Zona Franca, 116
dAmics GLTB (GAG) C. Rauric, 14 C. Ganduxer, 130
Ateneu lHarmonia CC Can Castell Des de lassociaci 17 de Maig
(Fabra i Coats) Jonny Aldana CC Riera Blanca
C Castell, 1-7
C. Aldana, 9 C. Riera Blanca, 1-3
C. de Sant Adri, 20
CC Can Deu
editem la revista Infogai.
Kistch CC Sagrada Famlia
Associaci Stop Sida
C. Muntaner, 17-19
Pl. Concrdia, 13
C. Provena, 480 s la revista amb continutat de
C. Consell de Cent, 246,
1r 2a La Base
CC Casa Orlandai
CC Sant Andreu temtica LGTBI+ ms antiga de
C. Jaume Piquet, 23
tame C. Casanova, 201 C. Gran de Sant Andreu, 111 Catalunya i Espanya.
C. Consell de Cent, 257 CC Casa Sagnier
La Chapelle C. Brusi, 51,61
CC Torre Llobeta En aquests 38 anys, la revista
Bacon Bear Bar C. Muntaner, 67 C. Santa Fe, 2 bis
C. Casanova, 64 CC Casal de Sarri Infogai sha convertit en un
La Federica CC Trinitat Vella
C. Eduardo Conde, 22-42 referent del moviment LGTBI de
Bar BCN 180 C. Salv, 3 C. Foradada, 36-38
CC Font de la Guatlla
C. Diputaci, 180 La Monroe C. Rab Rubn, 22-26
Centre Cvic Urgell tota Catalunya i comptem amb
Pl. Salvador Segu, 1
Bar Rufin
CC Cotxeres de Sants
CC Vallvidrera-Vazquez la collaboraci de nombroses
Nou de la Rambla, 123 La Sue Montalban
C. Villarroel, 60
C. Sants, 79-83
C. Reis Catlics, 16-34 entitats i persones rellevants del
BCN Checkpoint
C/ Comte Borrell, 164-166 Las Fernndez
CC Ateneu Fort Pienc
CC Villa Florida moviment LGTBI a Catalunya.
Pl. Fort Pienc, 1-4
Belladona C. Carretes, 11 C. Muntaner, 544
C. Diputaci, 222 CC Barceloneta C. Urgell, 145
Madame Jasmine C. Conreria, 1,9 En aquesta nova etapa per a
Berenjenal Rambla del Raval, 22 CC Zona Nord Av. Rasos
C. Diputaci, 215 Metro
CC Bar de Viver de Peguera, 19-25 la revista, comptem amb leina
Pg Santa Coloma, 110
Berlin Dark C. Seplveda, 185 Centre Cultural Albareda online Teaming per recaptar
CC Bess C. Albareda, 22
Pge. Prunera, 18 Moeem Barcelona Rbla. Prim, 87-89 mitjanant micro donacions de
Bogu C. Muntaner, 11 Centre Cultural
CC Bon Pastor La Casa Elizalde 1 al mes. Un 1 al mes pot
C. Muntaner, 57 bis Museum Pg Enric Sanchis, 12 C. Valncia, 302 semblar poc per si ens unim molts,
Botnic C. Seplveda, 178
C. Muntaner, 64 CC Can Bast Centre Cultural podem aconseguir grans coses.
New Chaps Pg. Fabra i Puig, 274-276 La Farinera
Boxer Avda. Diagonal, 365 G.V. Corts Catalanes, 837 Ajudans per mantenir la seva edici
C. Diputaci, 167-169 CC Can Felipa
Nostromo
C. Diputaci, 208
C. Pallars, 277 Centre Cultural Tomasa en paper i tenviarem un exemplar
Boys Bar Cuevas-Les Corts
C. Diputaci, 174 Olimpia
CC Can Verdaguer C. Dolors Masferrer cada vegada que traguem un de
Piferrer, 94-100
Casa Jaime C. Aldana, 11 i Bosch, 33-35 nou.
C. Consell de Cent, 222 CC Casa Golferichs I A 237 BIBLIOTEQUES
OMA Bistr G.V. Corts Catalanes, 491
C. Consell de Cent, 227 DE LA PROVNCIA DE
Casal Lambda Accedeix a lenlla
CC Casa Groga BARCELONA
Av. del Marqus Open Mind
de lArgentera, 22 Av. Jord, 27 https://www.teaming.net/infogai
C. Arag, 130 OACs DE BARCELONA:
CC Casinet Hostafrancs
Celler Rosses i Torrades Paparazzis Style C. Rector Triad, 53 OAC Eixample -larevistadelmovimiento-lgtbi
C. Consell de Cent, 192 Concept
C. Diputaci, 173 CC Convent Sant Agust
C. Arag, 328 i segueix les indicacions.
Centre Artes
Tradicionrius C. Comer, 36 I TAMB A:
People Lounge
Travessia de St Antoni, 6 C. Villarroel, 71 CC Cotxeres Borrell FLIX
Centre de Cultura C. Viladomat, 2-8
Plata GIRONA
Popular La Violeta C. Consell de Cent, 233 CC Cotxeres-Casinet
C. Maspons, 6 C. Sants, 79-83 RIPOLLET
Ros Arte Floral
Club Black Hole C. Villarroel, 71 VIC
Barcelona CC del Parc (Sandaru)
C. Seplveda, 81 Sauna Barcelona C. Buenaventura
C. Tuset, 1 Muoz, 21

You might also like