C O N T E S A M B VA L O R S

6 E l cr v ol a la fon t
C on te de J ean d e la F on tain e

A u tor ia d el tr eball: I m m acu lad a B u r g u s

N r ia F on t
N r ia A lar t
M n ica V alv er d e
I llu str acion s: R oser R ojas
Un crvol assedegat
va arribar a una font
i, desprs dhaver
satisfet la set, va
contemplar la seva
imatge, que es
reflectia a l aigua.

Es va enorgullir de
les banyes que tenia,
perqu eren enormes
i de formes variades,
per va estar
descontent de les
potes, que eren
flaques i dbils.
 0

I entretingut en aquests pensaments, se li va

presentar un lle, que el va empaitar. El crvol va
fugir corrents i li va treure molt davantatge.
Mentre la planura era
deserta, lanava
avanant i se salvava;
per en entrar en un
paratge cobert de
bosc, va passar que
les banyes se li van
enredar a les branques
i, com que ja no va
poder crrer, el lle el
va atrapar.

A punt de morir, es va
dir a si mateix:

- Pobre de mi! Jo que

creia que no podia
comptar amb les
potes, i eren elles les
que em salvaven; les
banyes, en canvi, tant
que jo men refiava,
sn les que mhan
perdut.
De vegades, en els perills, els amics en qui no
confivem sn els qui ens salven, i aquells de qui
estvem ms segurs ens traeixen.
ACTIVITATS
1. ABANS DE LA LECTURA
1.1. Mirem les imatges del conte:

- El protagonista daquesta faula s un crvol. Com s un

crvol? (Entre tots fem una descripci de lanimal).
- Laltre protagonista de la histria s un lle. Busquem les
semblances i les diferncies entre els dos animals.

1.2. DURANT LA LECTURA

-Comentem el significat de les paraules que ens poden

semblar ms difcils (assedegat, reflectia, enorgullir...) i en
busquem sinnims.
- Fixem-nos en els adjectius que utilitza per descriure com
eren les seves banyes i les seves potes.

1.3. DESPRS DE LA LECTURA

- Assedegat vol dir que t molta set. Qu se li deu dir a

una persona o a un animal que t molta gana?

- Explica el significat daquests adjectius: abonyegat

acalorat acolorit acompanyat acovardit adinerat
adolorit allunyat
- Hiptesi: Qu hagus passat si...
El crvol no shagus distret a la font contemplant la
seva imatge?
Si shagus conegut b a si mateix?
Si shagus fixat en les seves potes.
Si finalment no hagus entrat al bosc.
ACTIVITATS
2. Activitats de debat
2.1. Sovint ens deixem emportar pel que ms ens crida
latenci i ens agrada, sense pensar en res ms?

2.2. A vegades hem volgut coses que ens han agradat, per
desprs hem vist que no ens han servit? I daltres que no
ens ho pensvem, ens han estat ms tils?

2.3. T molta importncia la primera impressi que captem

de les coses i de les persones? Ens podem equivocar quan
jutgem un company noms per la primera impressi? Per
qu?

2.4. Ens sorprenen les persones?

2.5. Thas trobat amb algun company, amic o familiar que

tha ajudat quan ho has necessitat i no tho pensaves?

2.6. Quina imatge tenim de nosaltres mateixos? Tothom t

parts del seu cos que li agraden molt i altres que no li
agraden tant?
ACTIVITATS
3. Activitats d'aula
3.1. Dibuixa el crvol. Pensa a fer unes cames primes i gils, i
unes banyes grans i formoses. Desprs cerca una imatge a
Internet, i compara-la amb la teva. Cerca i anomena la resta de
les parts dun crvol.

3.2. Esbrina quants finals t el mateix conte en distintes

versions. Acaba en el mateix punt? Inventa-ten un de nou; com
a tu tagradaria que sacabs.

3.3. Cerqueu el conte a Internet, amb llenges diferents,

llenges que els estudiants de laula coneguin i puguin llegir i
traduir.

3.4. Escull entre aquestes caracterstiques fsiques la que ms

sacosta a com tu creus que ets. O b els pots fer servir per a
descriure un company o companya de classe.

Alt alta cabell negre amb pigues color d'ulls marr

Baix baixa castany, ros amb ulleres color d'ulls blau
Prim llis, llarg, curt amb aparell corrector color d'ulls verd
Gras cabell arrissat audimetre ulls ametllats
ondulat Cadira de rodes ulls rodons
ACTIVITATS
4. Activitats d'aula
4.1. El protagonista del dia

Donar compliments als nostres companys/es. Els farem adonar

que es poden fer compliments sobre:

Laparena: Magraden els teus cabells

Coses que les persones fan: Dibuixes molt b
La manera de ser: Ets molt rialler
El comportament: Ajudes els amics quan ho necessiten

En un moment que sembli adequat, lalumne/a que ha triat el

professor/a per a fer de protagonista, es posar davant de la
classe i anir rebent compliments dels companys/es. Els nens i les
nenes aniran aixecant la m per fer un compliment i la persona
protagonista anir donant la paraula i les grcies. En fer el
compliment diran el nom del protagonista. Un exemple de la
protagonista del dia: La Maria.

- Maria, ets molt simptica.

- Grcies, Pere.
- Maria, portes unes ulleres molt maques.
- Grcies, Marta.
- Maria, ets una bona amiga.
- Grcies, Pilar.

Quan tots/es els companys/es hagin acabat, ser el tutor/a qui far
tamb el seu compliment i fins i tot el mateix protagonista sen
dedicar un compliment en veu alta. A mesura que es van dient
tots els compliments la mestra els va apuntant en un full ja
preparat. Una cpia daquest full es deixa penjada a classe, al
Rac del protagonista del dia, i laltra cpia se lendur el
protagonista a casa per ensenyar-ho a la famlia.
ACTIVITATS

4.2. Jo sc...

Primerament, es treballa el significat dalgunes qualitats

respecte de la manera de ser. Es dibuixen ells mateixos i a sota
el dibuix escriuen: Jo sc.... i apunten tres qualitats.

La mestra ensenya cada dibuix, on no hi haur el nom de

lautor, i llegeix en veu alta el text escrit. Els i les companyes
han dendevinar de qui es tracta. Aquest treball es pot posar en
un lloc visible de la classe i es convida a mirar-lo.

4.3. Qu diuen de nosaltres?

Sasseuen tots en rotllana. La mestra tira una pilota a un nen o

nena, i de seguida que aquest lentoma els dos companys que
t asseguts a cada costat li han de dir una qualitat positiva. Ara
el que t la pilota la tira a alg altre de la rotllana, que rebr
tamb qualitats per cada costat. Aix es va fent fins que tothom
ha tingut la pilota. Cal recordar que no es pot tirar la pilota
dues vegades a la mateixa persona.

Caldr haver treballat el significat de les qualitats. Sen poden

deixar unes quantes dapuntades a la pissarra per recordar-les.
El grau de complexitat del lxic que emprem dependr de
ledat de lalumnat i de com tinguin assolit el vocabulari ms
bsic. Per comenar podem utilitzar: simptic/simptica,
afectus/afectuosa, responsable, sincer/sincera, amable...